El matalàs que s’amotlla al seu cos

proporcionant una sensació única

MATALASSOS DE QUALITATSOMIERS FIXOS I ELÈCTRICS

BUTAQUES DE MASSATGES, COIXINS,CANAPÈS ABATIBLES...

CCtra. Barcelona, 31 (altura Renfe) - GIRONAC/ Sant Pau, 27 - FIGUERES

* Consulti els productes de promoció

–50%EN QUALSEVOL DELS

NOSTRES PRODUCTESEN LA COMPRADE LA SEGONA UNITAT

LA BOTIGA DE L’ESQUENAàrea professional del descans

ESTANDS DE FIRA436 - 437 - 438 - 439

Promoció Fires!

DdGDiari de GironaSuplement especialDIMECRES, 29 D’OCTUBRE DE 2008

GIRONA

d’HISTÒRIA

2.000anys

assistència sanitàr ia integral

Ronda Sant Antoni M. Claret, 20 - 17001 Girona - Tel. 972 20 43 50 - Fax 972 20 83 86info@clinicabofill.net · www.clinicabofill.net

ÀREES CLÍNIQUES

• Servei d’urgències mèdiques• Servei d’hospitalització

Planta de medicina internaPlanta de pediatria i obstetrícia

• Servei de consultes externes• Servei de quiròfans• Servei d’hospitalització de dia i CMA

ESPECIALITATS MÈDIQUES

• Anestesiologia• Al·lergologia• Angiologia i medicina vascular• Aparell digestiu• Cardiologia• Dermatologia• Endocrinologia• Ginecologia i obstetrícia• Hematologia• Medicina interna• Medicina general• Medicina esportiva• Medicina laboral• Neurofisiologia • Nutrició• Pneumologia• Oncologia mèdica• Pediatria• Psiquiatria• Proctologia

• Reumatologia• Traumatologia• Psicologia de la salut• Urologia

SEGONA OPINIÓ MÈDICA

• Opinió d’especialistes de Girona.• Opinió d’especialistes / centres de Catalunya.

• Opinió d’especialistes / centres delsEstats Units.

ESPECIALITATS QUIRÚRGIQUES

• Anestesiologia• Cirurgia pediàtrica• Cirurgia plàstica reparadora i estètica• Cirurgia general i digestiva • Cirurgia làser – Dermatològic• Cirurgia maxil·lofacial• Cirurgia oftálmica• Cirurgia auditiva i otorinolaringològica• Cirurgia ortopèdica i traumatològica• Cirurgia urològica • Neurocirurgia• Ginecologia i obstetrícia quirúrgica

UNITATS CLÍNIQUES ESPECIALITZADES

• Unitat d’obesitat

• Unitat de patologies alimentàries• Unitat de fisioteràpia i recuperació funcional

• Clínica del dolor de Girona

ÀREES DE DIAGNÒSTIC CLÍNIC IPER IMATGE

• Laboratori d’anàlisi bioquímica i hematològica

• Radiologia convencional digitalitzada• Ecografia convencional• Ecografia Doppler• Densitometria• Mamografia• TAC• Ressonància magnètica nuclear• Diagnòstic per endoscòpia digestiva• Diagnòstic neurològic

TÈCNIQUES CLÍNIQUES ESPECIALITZADES

• Dermatoscòpia per epiluminiscència• Unitat d’ozonoteràpia• Depilació amb làser, sistema Epilight• Làser dermatològic• Làser verd urològic• Cirurgia urològica per criocongelacióamb heli-argó

• Cirurgia làser oftàlmica• Tractament incontinència urinària

HI SOM PER TU

L’Els límits de la ciutat de Girona han anatestenent-se al llarg dels segles. De l’anticoppidum triangular de Gironella/Portal dela Força/Sobreportes fins al disseminat Plade Girona, més de . anys ens con-templen. Componen avui el terme de Gi-rona els barris Centre, Eixample, MasXirgu, Sector Est, Pedret, Pont Major i l’A-vellaneda; i els antics termes de Santa Eu-gènia de Ter, Sant Daniel, Vila-roja, Mont-juïc, Palau-sacosta, Sant Ponç de Fontajau,Taialà, Domeny, Germans Sabat i Camp-dorà.

L'antic poble de Santa Eugènia de Terforma un continu urbà amb Girona, ambel veïnat de Salt i amb Salt. La seva parrò-quia de Santa Eugènia és documentada el. Entre les construccions arquitectò-niques remarcables de Santa Eugènia calesmentar l'antiga masia fortificada deCan Ninetes, a tocar de la carretera; dinsl'antic terme també hi havia la plaça de to-ros de Girona, que va ser construïda periniciativa de Llorenç Alcalde i va ser in-augurada el i que ha estat demolidarecentment. L’element arquitectònic mésemblemàtic és el Pont del Dimoni, de a sobre el Güell; de fins a, pendent de reconstrucció. Cadacop que la capital havia estat assetjada,Santa Eugènia en patia les conseqüènciesi els estralls.

L'antic poble de Sant Daniel, dit tambéla Vall, vora el Galligants, a uns km delcentre de Girona, constitueix el nucliprincipal del vell terme. És centrat pel mo-nestir de Sant Daniel, l'únic monestir be-nedictí femení (amb Sant Pere de lesPuelles) que ha persistit des de l'època me-dieval, i que es troba, a més, en el mateixsolar on fou erigit el . Completen elconjunt de l'antic nucli uns pocs carrers,i en formen part algunes cases de pagèsaïllades enmig dels camps veïns. En el con-flicte remença del segle XV es destacà coma síndic dels pagesos el veí de Sant DanielPere Pi. Vers la dècada del i s'hiinstal·là majoritàriament població im-migrada (com al veí grup d'habitatges dela Font de la Pólvora). L'agregat de Mont-juïc s'estén als vessants de la muntanya deMontjuïc, al sector de Sant Daniel. Hi ha-gué, vers la dècada del , en una de lesonades immigratòries gironines, una bar-riada de barraques, que foren suprimidesen ser venuda la muntanya a una cons-tructora dedicada als habitatges residen-cials, que van modificar lentament l'as-pecte d'aquesta zona, coneguda tambécom el Parc de Montjuïc. L'antic poble dePalau-sacosta ( m d'altitud), al S del ter-me, és centrat per l'església parroquial deSant Miquel, que és esmentada el enel Llibre verd del capítol de Girona. El cas-tell senyorial de les Torres de Palau, davant

l'església, va ser bastit el per Joan Sar-riera sobre una antiga fortalesa esmentadaja al començament del segle XIV. Des dela dècada del Palau-sacosta s'haconvertit en una de les zones naturals d'ex-pansió de la ciutat de Girona amb urba-nitzacions d’habitatges unifamiliars. Desd'aquesta demarcació Duhesme dirigíl'assalt infructuós del contra Girona.

Els antics pobles de Sant Ponç de Fon-tajau o de Taialà, també conegut comSant Ponç de la Barca, Domeny i part del'antic terme de Taialà, abans del terme deSant Gregori, van ser annexats el a laciutat de Girona. Són al sector de ponentdel terme. L'església parroquial de SantPonç és documentada el i havia es-tat possessió de la de Sant Feliu de Giro-na. Fou enderrocada el . Al puig d'enRoca, prop de Domeny, s'hi ha excavat unaestació del paleolític inferior, una de les po-ques estacions d'aquesta època localitza-des al NE de Catalunya.

El poble de Campdorà, al N del terme,va pertànyer del terme de Celrà fins el, que va ser agregat a Girona. És do-cumentat des del i té el nucli antic alcoll que uneix les serres de Sant Miquel ide Tramont, a la dreta del Ter. La seva es-glésia parroquial, dedicada a sant Jaume,és documentada el i depengué fins alprimer terç del segle XIX de Santa EulàliaSacosta de Girona. És un edifici romànic,del segle XII, modificat al segle XVIII. A laplana al·luvial de vora el Ter, entre la car-retera i la via del tren, s'hi ha localitzat unaestació paleolítica.

TEXT: JORDI VILAMITJANAFOTO: MARC MARTÍ

any passat, l’especial de Fires del Diari deGirona mostrava les llegendes de Girona, unpatrimoni molt ric que alimenta les fanta-sies i les il·lusions de tothom. Darrera mol-tes d’aquestes llegendes, hi ha una base his-tòrica, de l’autèntica Història de Girona. Devegades, es tendeix a simplificar aquesta his-tòria per desconeixement o per mancad’informació. Sovint, les dades s’ofereixena la memòria sense context i hom tendeix

a barrejar els fets en un conjunt espès de se-gles i èpoques històriques.

Girona té una història de més de dos milanys, que donaria per a una enciclopèdiasencera. És voluntat d’aquest especial de Fi-res mostrar de manera didàctica i en-tenedora el devenir de la ciutat al llarg dela Història. S’ofereixen al lector fets, dates,noms propis, indrets, monuments i edificis,carrers i places i altres dades que ajuden a

situar i explicar cada període, cada moment. Prenent de base les publicacions exis-

tents i els llibres editats, aquest reportatgeno aporta cap contingut nou, però, ofereix,en canvi, de manera visual i exhaustiva, unapassejada pels moments més destacats dela Història de Girona. No es pretén una his-tòria exhaustiva, sinó un passeig amable,tardoral i de Fires, per vint segles de giro-nitat.

Dim

ecres, 29 d’octubre de 2008

METALQUIMIA US DESITJA UNES

Bones Fires!Maquinària i tecnologia per a la fabricació de productes carnis

St. Ponç de la Barca, s/n. 17007 GIRONATel. +34 972 21 46 58a/e: info@metalquimia.comhttp://www.metalquimia.com

Els avantpassats remots que habitaren aquestes terres ho feren als petits pujols que envolten la confluència dels rius. Hi trobaven la proteccióde l’altura i alhora tenien un fantàstic mirador per empaitar la cacera i per veure-les a venir. S’han trobat restes de la presència humana delPaleolític i del Neolític. Així mateix, tot i no tenir-ne evidències arqueològiques irrefutables, és segur que els romans ja hi trobaren un poble(iber, per descomptat) i un nom (Ger Unda).

FETSJustament perquè són temps remots i allunyats de cap documentació his-tòrica, són temps de difícil precisió. Els voltants de Girona (puig d'en Roca,Sant Julià de Ramis, etc. ) han testimoniat arqueològicament la presènciade l'home prehistòric des de les etapes més remotes del paleolític.

Al puig d'en Roca, prop de Domeny, s'hi ha excavat una estació del pa-leolític inferior, una de les poques estacions d'aquesta època localitzadesal NE de Catalunya. Culturalment aquesta estació pertany a la que s'ha ano-menat pebble culture. S'hi ha trobat una important col·lecció de choppers,choppingtools, políedres, discoides i protobifacials. També s'hi han trobat

sepulcres de fossa, que corresponen a l'última fase del neolític.No hi ha dubte que el topònim Gerunda és d'origen preromà, tot i que

se'n desconeix el significat. Segurament es tracta d'una adaptació llatinad'un nom preexistent, perquè—tal com recorda Josep M. Nolla—els romanssolien adoptar o adaptar els topònims que sentien als indígenes. Tot i quePtolemeu, al segle II dC, parla de Gerunda com a ciutat del grup ètnic delsausetans, cal dir que és força discutible. És difícil admetre que una mateixatribu pogués habitar la plana de Vic i alhora un territori allunyat i separatper muntanyes com és el pla de Girona (sense l’Eix –la C-- Vic és moltlluny de Girona).

DATESEl Paleolític és l'etapamés antiga de la prehis-tòria i ocupa la majorpart de l'era quaternària(Vil·lafranquià i Plisto-cè). El Paleolític infe-rior —anomenat també"cultura dels palets ta-llats"— dura aproxima-dament des d'uns.. d'anys aC finsal ..

El neolític (del .al . aC) pot ésser de-finit com la fase del des-envolupament econò-mic i tècnic. Fins aquestmoment l'home viviade la caça, la pesca i larecol·lecció, en petitescol·lectivitats que es des-plaçaven buscant ali-ment. El descobrimentde l'agricultura i la do-mesticació d'animals vamodificar profunda-ment la vida de l'homesedentari

NOMS PROPISInsignes gironins handedicat la seva vida a in-vestigar el passat remot:Oliva i Prat, Lluís Pericot,Eudald Carbonell, Jo-sep Canal, Rafael Mora,Pere de Palol i Feliu,Francesc Viñas, Manu-el Cazurro...

INDRETS, EDIFICIS IMONUMENTSAl promontori gironí delPuig d’en Roca –situat apocs metres del pavellóde Fontajau–, s’hi van lo-calitzar, a mitjan anys se-tanta del segle passat,nombrosos instrumentsde pedra que van seratribuïts al paleolític in-ferior. Fins aleshores,aquesta etapa de la his-tòria de la humanitat, lamés antiga de totes, en-cara no havia estat con-firmada a Catalunya.

RIUS I PONTSLa plana de Girona ésdrenada principalmentpel Ter, que és, en aquestindret, un riu al·luvialque deixa importantssediments. Són afluentsdel marge esquerre: elLlémena, el Garrec, elDomeny, el Bullidors,el Riudelleques i el Ter-ri. Del marge dret: elReramurs, la Maçana,el Güell i l’Onyar.

Al seu torn, el Güellrep les aigües del Mar-roc. L’Onyar, que és el riude la postal i de les inun-dacions de Girona, reppoc abans de desem-bocar al Ter les aigüesdel Galligans. El Galli-gans rep les aigües de di-versos torrents de la Vallde Sant Daniel: Calvari,Polvorí, de la Torre, decan Llinàs, Estela, SantMiquel, Campdorà iSanta Margarida.

RELIGIÓEl ritual d’enterrament,conegut a través de lanecròpolis de Sarrià,consistia en la incinera-ció, rentat d’ossos i ex-tremada fragmentació.

L’única representa-ció divina trobada cor-respon al déu Bes, d’o-rigen egipci. A la Cre-ueta s’hi va trobar unarepresentació en unaplaca de bronze. El déuBes és un semidéu ogeni dels antics egipcis,representat en formad'infant deforme, ambcua de lleopard, pro-tector de maleficis i pa-tró de la música i delball. Fou un déu de cul-te domèstic.

CARRERS I PLACESA Girona, hi ha carrersdedicats a insignes ar-queòlegs: Joaquim Bo-tet i Sisó, Manuel Ca-zurro i Ruíz, Miquel Oli-va i Prat, Pere de Palol iLluís Pericot.

Així mateix, hi hacarrers de Girona querecorden jaciments ar-queològics: Montilivi(segles V a III aC), Mon-tori (jaciments iberoro-mà de Parlavà i de Ru-pià), Puig de Montilivi,Turó de Can Ponç (jaci-ment iber a Montilividel segle III aC), TuróRodó (poblat ibèric deLloret) i Ullastret (ciutatibèrica, segles V i IV aC).

1. E

n te

mps

rem

ots

Dim

ecre

s, 2

9 d’

octu

bre

de 2

008

C/ Pamplona, 8 - 17220 St. Feliu de GuíxolsTel. 972 32 26 46 - Fax 972 32 70 91

www.aluminisauladell.com

Pg. Sant Joan Bosco, 37 - 17007 GironaTel. 972 20 91 91- Fax 972 20 98 15

Per molt que hom busqui a la ciutat vestigis dels avantpassats ibers -que n’hi degué haver d’ibers, segur, com ho demostrenles troballes arqueològiques dels cims propers- Girona és una ciutat romana amb nom romà (Gerundam) sobre unasuposada base pre-romana anterior que ningú no acaba d’esclarir (ger+unda).

Girona fou romana a la romana, és a dir, per dret de conquesta i sense gaire més interès. L’any aC les legions ro-manes desembarcaren a Empúries i prengueren el país per controlar l’ofensiva de Cartago. A mig fer trobaren un in-dret de bon fortificar, amb una plana rica en conreus: Girona. Llavors van arribar, van mirar i s’hi van instal·lar. Ambels anys, aquella fortificació s’esdevindria un punt fort en la ruta de la Via Augusta de la Gàl·lia Narbonesa a Hispània.

De la presència romana en queda el dibuix del que degué ser la ciutat: un triangle isòsceles amb la base a l’arenyde l’Onyar i el vèrtex superior a torre Gironella. La Força era el carrer principal d’una fortificació que feia un pendentextraordinari. Les portes de la ciutat eren tres: la de la torre Gironella, la de Sobreportes i la de la plaça de Correus Vells.

FETSCal tenir present que els romans desembarcaren a Empúriesl'any aC. Així doncs, cal parlar de Gerunda com a ciutatromana i com a nucli originari de la ciutat actual. Hi ha unaraó que explica el naixement de la ciutat, i és la seva posicióestratègica arran del camí que comunicava la Gàl·lia Narbo-nesa amb la zona mediterrània d'Hispània. Gerunda esde-vingué un oppidum o plaça forta en el recorregut de la Via Au-gusta. Gerunda oferia a més la possibilitat d'explotar les ter-res del pla de Girona i de Salt, de bona qualitat i regables i aviatesdevingué municipium.

La plaça forta, construïda damunt el turó que s'alça entrel'Onyar i el Galligants, fou envoltada per un recinte murallatde forma més o menys triangular. Aquest territori comprènunes hectàrees d'extensió. Això permet suposar que hi po-

dien viure fins a unes . persones. És possible que les pri-meres muralles fossin construïdes arran de la guerra contraSertori per tal de vigilar les comunicacions i, alhora, contro-lar els indígenes del NE d'Hispània que se li havien aliat enaquesta guerra (- aC). Girona, juntament amb Empúries,fou un centre per la seva romanització, en aquesta zona nord-oriental del país. Segons Plini, els gerundenses formaven partdel convent jurídic de la Tarraconense i gaudien del dret lla-tí. La capa dirigent de la ciutat mostrava la seva esplendor ambla importació de vuit sarcòfags de marbre esculpit, procedentsde Roma, i ornamentats amb escenes paganes i paleocristianes.Aquesta mateixa oligarquia va ser la impulsora del creixementmés enllà del recinte urbà primitiu, amb la construcció de vil·lescom les de Bell-lloc del Pla, Montfullà, Vilablareix i Sarrià deDalt, decorades amb bells mosaics.

2. P

arva

Ger

unda

DATES aC

La lluita que sostenien ro-mans i cartaginesos pel con-trol de la Mediterrània a finalsdel segle III aC va donar lloca la Segona Guerra Púnica.L'any aC l'Escipió romàGneu va desembarcar a Em-porion per mirar de tallar elpas al general cartaginès Han-níbal, que volia atacar Itàliautilitzant Hispània com abase d'avituallament.

Segle I aCFundació de Gerunda.

dCCaiguda de l’Imperi Romàd’Occident amb la destitucióde Ròmul August en mansd’Odoacre, rei dels bàrbars aItàlia.

NOMS PROPISPtolomeu es refereix a Giro-na com una ciutat ibèrica delgrup dels ausetans. Plini parla dels “gerundencs”com un poble que forma partdel convent jurídic de Tarra-co. La ciutat era poc extensa,Prudenci la qualificà com la“parva Gerunda”, que literal-ment significa “la petita Gi-rona”.Es conserva un epigrama queparla de Plotio Asprenati, tri-bú de la Legió III Gàl·lica.

INDRETS, EDIFICIS I MONUMENTSEntre el final de la Via Cardo i la porta de la Gàl·lia hi havia unaplaça que correspon amb l’actual plaça de la Catedral. Des d’a-quest punt partia una forta pujada que conduïa a la part mésalta de l’altiplà, on avui hi ha la Catedral. En època romana sem-bla que hi hagué un temple dedicat a Júpiter, Venus i Miner-va.La muralla més antiga data del segle I aC. És la que es va ai-xecar amb motiu de la fundació de Gerunda per controlar laque s'anomenaria Via Augusta. Abastava una àrea triangularlimitada per la Torre Gironella i el carrer Ballesteries. Se'n con-serven parts, principalment com a basaments dels murs mésmoderns. Encara sota la dominació romana, al segle III es vareforçar aquest perímetre, sense variar-ne el traçat de mane-ra significativa. És la muralla anomenada Baix-imperial.La ciutat tenia un recinte de muralles de planta triangular ambbase sobre l’Onyar i vèrtex en la torre Gironella; es conserventres portes: la Rufina, a la cara Sud a Sant Domènec; una al co-mençament de la Força Vella, i una altra a la cara Nord, en l’en-trada de la via romana, sota les torres medievals de Sobreportes.

RELIGIÓAlgunes inscripcions citen

personatges de la “republicagerundensis” que ocupavencàrrecs importants en l'ad-ministració de la província deTarraco, com Gai Mari Ver,“flamen” (sacerdot) de la“Hispania Citerior”.

CARRERS I PLACESA la ciutat romana hi havia

dues vies principals. El Kardomaximus era la principal i se-guia el traçat actual del carrerde la Força (tenia una porta acada extrem de la muralla).La “Via Decumanus” comu-nicava la part més alta de laciutat, prop de la Torre Giro-nella, amb la poterna, la por-ta petita de la fortificació, alcostat del riu (avui carrer Ba-llesteries), salvant un desni-vell de més de metres.

RIUS I PONTSLa Via d’Hèracles –després Via Augusta-, comunicava His-

pània amb les Gàl·lies i Itàlia. Era un element vertebrador delterritori de pas obligat. Just on el Ter s’estreny entre els con-traforts de les Gavarres a Girona els viatgers trobaven una bar-rera natural. Durant bona part de l’any, era difícil passar. HIhavia un gual al Pont Major que obligava després a passar atocar de la muntanya de Monjuïc i de la de les Pedreres finsque a l’alçada de la plaça Catalunya un gual permetia traves-sar l’Onyar. Gerunda fou intel·ligent bastida pels romans en-tre la Vall del Galligants, els arenys de l’Onyar i la torre Giro-nella, una plaça forta enmig del pas.

Dim

ecre

s, 2

9 d’

octu

bre

de 2

008

TECNIFUSTA INNOVACIÓ SL

Dues mostres de la feina que realitza l’empresa Tecnifusta Innovació.

L’empresa escalenca és líder en el muntatge de cobertes de fustaTECNIFUSTA INNOVACIÓ TREBALLA PER A DIFERENTS SECTORS DE LA CONSTRUCCIÓ, TANT PER A PARTICULARS COM PER A EMPRESES, INSTAL·LANTAMB GRAN QUALITAT TOT TIPUS D’ESTRUCTURES DE FUSTA, I COMPTA AMB LES MILLORS TECNOLOGIES PER SOLUCIONAR QUALSEVOL ESTRUCTURA

Tecnifusta Innovació és una empresaque es troba situada a l’Escala i que esdedica al disseny, la mecanització i elmuntatge d’estructures de fusta lami-nada, tot innovant i aplicant sempreles tecnologies més modernes, tot ique sense perdre la fusta com a tradi-ció.Actualment, la producció de Tecni-fusta Innovació es basa en tot tipusd’estructures en fusta laminada, on elsconceptes de qualitat i garantia pre-nen una rellevància especial.

A més, a través del departament tèc-nic, l’empresa assessora els seus clientsdes de la idea inicial fins a la finalitza-ció del projecte.Les estructures de fusta que semprehan estat presents als habitatges i al-tres edificacions, s’han hagut d’adap-tar als projectes actuals més diàfans iamb espais més amplis. Per aquestmotiu, s’han desenvolupat noves tèc-niques que permeten continuar gau-dint de la fusta tradicional, però ambunes prestacions que troben el límit

en la imaginació del projectista.Cal destacar en les estructures de fus-ta l’estètica i el comfort ambiental amés d’altres aspectes tècnics com lalleugeresa i l’estabilitat, tant estructu-ral com el foc, la rapidesa de muntat-ge a l’obra i la possibilitat d’incorpo-rar grans llums al disseny. També sónimportats el bon comportament acús-tic i tèrmic, el poc manteniment querequereixen i l’excel·lent envellimentque presenten.L’empresa escalenca treballa tant amb

empreses com amb particulars. Dis-posa d’un ampli estoc de biga lami-nada i panell sandwich en el seu ma-gatzem. Tant pot fer la col·locació al’obra amb els seus equips de muntat-ge, com poden entregar kits tallats iprepa rats a mida. Els interessats po-deu consultar a la pàgina web de l’em-presa: www.tecnifustainnovacio.com,trucar al telèfon 972770220, o bé, con-tac tar amb l’aparellador de l’empresa,Ser gi Gómez, mitjançant el correu e -lec trònic: ot@tecnifustainnovacio.com.

ACTIVITAT

TECNIFUSTA INNOVACIÓEstructures de fusta per ala construccióL’EscalaTel. i fax 972 77 02 20www.tecnifustainnovacio.com

Robert Figueras, gerent de l’empresaTecnifusta, ens explica el gran augmentd’estructures de fusta en el sector de laconstrucció i el perquè d’això.

3. La creu i la palma(segles III-IV-V)

ust al davant de l’Ajuntament, al núme-ro de la plaça del Vi, un relleu gòtic delfinal del segle XV recorda quatre san-ta màrtirs de la ciutat de Girona: santGermà, sant Just, sant Paulí i santScici. Tradicionalment, els màr-tirs Germà, Just, Paulí i Scici, se-gons una arrelada tradició,

eren fills de la vila de La Pera, a l'esglésiad'on són venerats, i varen ser martirit-zats a la ciutat de Girona en temps del'emperador Dioclecià (segle III-IV).

La nòmina de sants, màrtirs,advocacions i miracles a la ciu-tat de Girona és llarga i recu-lada. Però, pel damunt detots en sobresurten tresque, segons la tradició,predicaren l’evangelidurant la persecu-ció de Dioclecià.Per aquest motiuforen torturatsi morts. Sónsant Narcís,sant Feliui santaAfra.

J FETSLa introducció del cristianisme a Girona, se-

gons els indicis històrics, tingué lloc durant el segleIII. L'existència d'una comunitat cristiana a la ciutat

es demostra pel fet que s’han trobat sis decorats ambmotius paleocristians. Aquests sarcòfags estan encastats

al presbiteri de l'excol·legiata de Sant Feliu. També el poe-ta Prudenci, que visqué a la segona meitat del segle IV, es-

menta entre els màrtirs de les diverses ciutats hispanes el nomde Feliu, relacionat amb la “parva Gerunda ”. Aquest Feliu, se-

gons que sembla, fou víctima de la persecució dels temps de Dio-clecià (-).

S’ha de tenir en compte que aquest màrtir, sant Feliu, és denominat tra-dicionalment l'Africà. Hi ha també d'altres tradicions pietoses tardanes queparlen de sant Ponç i de sant Narcís com a primers bisbes de Girona, peròtenen escàs rigor històric. La primera menció documental del bisbat deGirona consta en una carta del papa Innocenci I als assistents al primerconcili de Toledo (l'any ), en la qual es parla de l'ordenació d'un bis-be de Girona contra la voluntat popular. El primer bisbe conegut pel seunom data del : duia el nom de Frontinià i assistí al concili de Tarrago-na d'aquell any.

Així doncs, Girona fa . anys que és cristiana. Aquest pòsit cultural,artístic i filosòfic és present en tots els àmbits onsevulla que es miri.

DATESFinals segle III

Construcció de les mura-lles baix-imperials de Girona

-Martiri de Sant Feliu a Girona

-Sarcòfags paleocristians de l’esglé-

sia de Sant Feliu-

Data de l’epístola del papa Innocenci I ones fa referència per primera vegada a l’e-

xistència d’un bisbe a Girona

INDRETS,EDIFICIS I

MONUMENTSL’església de Sant

Feliu, les capelles deSant Narcís de la

col·legiata de Sant Feliu ide la Catedral, el Barri de

Sant Narcís, el sant Narcís dela façana de la Catedral(Domènec Fita, ) i el dela façana de l’església del barride Sant Narcís (Bacquelaine,) són algunes mostres dela pervivència històricad’aquests màrtirs gironins.

RIUS I PONTSEl Pont de Sant Feliu és una pas-sera de ferro per a vianants quees va instal·lar sobre l’Onyar al’alçada de l’església de Sant Fe-liu el dia de març de . El de maig, l’ajuntament va de-cidir batejar-lo amb el nom delsant. És un pòrtic biarticulat de metres de llum lliure. Els pa-viments i passamans són defusta de Bolonya.

RELIGIÓMartyrologium Hierony-

mianum: antic martirologi cris-tià del segle V, format a partir dela incorporació de diversos ca-lendaris que contenen els nomsdels sants, ordenats seguint elsdiferents dies de l’any.

NOMS PROPISSant Feliu fou un màrtir gironí mort durant l'última persecució cristiana. Sant Feliu nasqué en una regió africana de l’imperi romà, en una família acomodada. Cursà els seus estudis juntament amb Sant Cugat i tingué els primers contac-tes amb cristians. Es convertí al cristianisme i fou batejat. Mentrestant, Cugat decidiren abandonar "Scilitana (encarano existeix)" Àfrica, on la persecució encara no havia arribat, i marxar a la Tarraconense on la persecució era dura, perajudar els cristians. Feliu arribà primer a Empúries, però més tard es traslladà a Girona, on s’establí. A Girona promo-gué la fe cristiana i agafà molt renom entre els habitants de la ciutat. Les autoritats romanes, alarmades, el detingueren.Patí diferents tortures, i després el lligaren a uns cavalls i l’arrossegaren per tot el poble. Fou guarit miraculosament deles seves ferides. Al port de Sant Feliu de Guíxols li lligaren una roda de molí al coll i el tiraren al mar, però novament,per intervenció divina, fou salvat. Finalment la condemna es complí i va morir sota el suplici d’estirar-li la pell i la carnamb garfis de ferro.

Sant Narcís arribà a Girona provinent d’Augsburg a principis del segle IV. Sant Narcís, que ja era bisbe sense tenir unaresidència fixa, arribava a aquella ciutat juntament amb el seu diaca Feliu. (No s’ha de confondre aquest diaca Feliu ambsant Feliu l’africà. A la ciutat d'Augsburg és on es produí la ja coneguda trobada d’aquests dos bons homes amb Santa Afra.Diu la tradició, que no sabent on hostatjar-se, la Divina Providència va fer que anessin a trucar a la casa d’una prostitu-ta anomenada Afra de religió pagana. Ràpidament, Afra veié que aquells dos personatges eren cristians i entaularen unaconversa. Tant Afra com les seves criades (Digna, Eunòmia i Eutròpia) es van convertir al cristianisme. L’endemà, però,el prefecte d’Augusta, de nom Gaius i de religió pagana, tingué coneixement que tant San Narcís com Sant Feliu havienpassat la nit en aquella casa i va ordenar que Afra fos cremada viva en un pal d’un areny del riu Lech. Segons la tradició,el dia del martiri va ser el d’agost del , per bé que la seva festa és el d’agost. En els Goigs de Sant Narcís s’hi fa refe-rència. Aquesta popular narració d’Afra amb Narcís va ser molt apreciada entre els gironins i els pobles veïns del voltantque van voler retre un homenatge a la santa construint l’any un santuari a pocs quilòmetres de la ciutat: el Santuaride Santa Afra, situat a Ginestar (Sant Gregori). Després de predicar i evangelitzar durant un temps a Augusta, Sant Nar-cís i el seu diaca es van dirigir cap a terres gironines. La tradició diu que hi van arribar a finals del , principis del .Narcís fixà de forma definitiva la seva residència episcopal a la ciutat Immortal.

Es calcula que l’any del seu martiri va ser el . Es diu que mentre Sant Narcís, en companyia del seu diaca celebra-va la Santa Missa, va entrar un grup de persones a l’església (se suposa que era de la Sant Feliu), van dirigir-se a l’altar ivan ocasionar la mort del sant i del diaca. La data precisa d’aquesta mort no es coneix amb certesa. Tot i així es ve cele-brant des de fa molts de segles el d’octubre, tot i que durant alguns anys també s’havien realitzat actes el de març.

CARRERS I PLACESQuatre barris (Sant Ponç, Sant Daniel, Sant Narcís, Santa Eugènia), cinc agrupacions de barri (Sant Pau, Sant Pere,

Sant Feliu, Sant Salvador, Sant Josep), sis carrers i places amb noms de santes, onze carrers dedicats a la Mare de Déu ivint-i-vuit carrers i places amb nom de sants testimonien les inequívoques arrels cristianes de Girona.

Dim

ecre

s, 2

9 d’

octu

bre

de 2

008

BBONES

FIRES DE

SANT

NARCÍS!!

La ciutat visigòtica fou molt semblant a la baix-imperial. El perímetre emmurallat era idèntic. I el costums, rituals i maneres, també. Parlaven gòtic itambé llatí. No pas endebades s’ha dit que els bàrbars que envaïren l’imperi, almenys els que ens tocaren a nosaltres, eren civilitzats i cristians. Erenuns bàrbars coneguts.

És aquest un període difícil d’explicar atesa l’escassa documentació. Se sap que a Girona funcionà una seca de categoria. Una seca era una casa otaller on s’encunyava moneda. En un principi, i per remarcar probablement el caràcter sagrat que hom donava a la moneda, els tallers monetaris erenagregats als temples, com ara l'Herèon de Samos, el Tesèon d'Atenes o el temple de Juno a Roma. A l'època medieval, inicialment, la fabricació de lamoneda era generalment contractada a particulars per part dels comtes, i les seques poden ésser considerades tallers privats sotmesos a control permitjà de funcionaris oficials. L'autoritat superior de la seca era el mestre de la seca, el qual havia de donar comptes al mestre racional o batlle de laseca. Sota les seves ordres hi havia els oficials (guardes, escrivà, assajadors, mestre de balança i a vegades el gravador dels encunys) i els monederes,que eren els qui fabricaven la moneda i eren ajudats pels obrers.

FETSDel domini dels visigòtic de Girona, en parlen bàsicament lesfonts eclesiàstiques i les monedes que hi foren encunyades.L'any se celebrà a Girona un concili provincial sota la pre-sidència del metropolità de Tarragona, amb l'assistènciadels bisbes de Girona, Empúries, Barcelona, Ègara, Lleida iOsca. El fet que el rei Recared regalés a Girona una corona vo-tiva d'or, ofrenada a Sant Feliu, és una prova inqüestionablede l'alt prestigi assolit per la ciutat.

L'any , Girona fou assetjada i presa per les forces del reiVamba, pel fet d'haver secundat la rebel·lió de Pau, un gene-ral bizantí que es proclamà rei a Narbona.

Les encunyacions monetàries sorgides de la seca gironinaens parlen d'una època d'esplendor urbana. Es coneixen mo-nedes gironines a nom dels reis visigots Viteric, Sisenand, Khín-tila, Recesvint, Ègica, Vítiza i Àkhila II. Sembla que la seca deGirona funcionà fins l'any i que el període de màxima ac-tivitat fou el situat entre els anys i .

DATESPrimera onada de

les grans invasions ger-màniques. Els visigotspenetren en terres ca-talanes

. Fi de l’imperiromà d’Occident.

Concili de Tarrago-na. Frontinià és bisbede Girona.

de juny, conciliprovincial a Girona ambassistència de set bisbesde la Tarraconense.

Finals segle VI. Elrei Recared ofrena a latomba de Sant Feliu deGirona, una corona vo-tiva d’or.

Conversió ofi-cial de la monarquia i detot el poble visigot alcatolicisme.

El rebel Pau, durantla revolta contra Vamba,pren de la ciutat de Gi-rona la corona d’or queRecared havia ofert aSant Feliu. Fou retor-nada per Vamba a labasílica gironina

INDRETS, EDIFICIS IMONUMENTSDiversos indicis podenfer pensar que a SantMartí Sacosta (esglésiadel Seminari) va existir-hi un lloc de culte enèpoca visigòtica.

RIUS I PONTSÉs habitual i força

freqüent que a Gironaper referir el vas on espren aigua s’usi la pa-raula «got». Hom pensaequivocadament queestà relacionada ambel poble gòtic. El got debeure ve del llatí GOT-TUS («gerro petit»); elgot i la goda, en canvi,vénen del llatí GOTHUS(de Gothia). L’estil ar-quitectònic gòtic, l’es-criptura gòtica i la no-vel·la gòtica sí que tenenen l’arrel de la paraula elpoble germànic.

RELIGIÓL’arianisme era una

doctrina religiosa pro-fessada per Ari i els seusdeixebles al s IV. El prin-cipi fonamental de l'a-rianisme fou l'afirma-ció de la unicitat i de latranscendència de Déu.Per Déu, Ari entenia elPare i, en conseqüència,el Fill necessàriamentera una criatura de laqual el Pare s'havia ser-vit com a instrumentper a la creació, puixque el món contingentno pot establir contactedirecte amb Ell.

L'arianisme fou con-demnat en el concili deNicea (), el credo delqual afirmà que el Fill ésengendrat, no pas creat,de la mateixa natura delPare. L'arianisme so-brevisqué entre els gots;els visigots, el , reg-nant Recared, accepta-ren el catolicisme orto-dox en el tercer concilide Toledo; els ostrogotses convertiren al co-mençament del s VII.

CARRERS I PLACESA manca de vestigis

en forma de plaques alscarrers de Girona, calconsignar que el nomdel rei wamba serví perdonar nom a un calçatfabricat per la casa Pirellii que a casa nostra tin-gué un èxit extraordi-nari: les vambes (marcaregistrada a Barcelona el d’abril de ). Fauns anys, amb vambes,keds i xiruques s’anavatirant molt bé.

NOMS PROPISJoan de Bíclarum, vanéixer a Santarem (Por-tugal) el i va morir aGirona el . Fou ecle-siàstic i historiador d'es-tirp visigoda. Entre elsanys i es formàen teologia i en culturagrega i llatina a Cons-tantinoble. Tornà a laPenínsula Ibèrica, ons'oposà a la persecucióde Leovigild i fou ban-dejat a Barcelona ().Mort Leovigild, tornàdel desterrament i fun-dà el monestir de Bícla-rum, per al qual escrivíuna regla, fins ara des-coneguda. Bisbe de Gi-rona (-), hi des-plegà una gran activitatlitúrgica; assistí a diver-sos concilis entre el i el . És autor d'unainteressant crònica onnarra amb molta ob-jectivitat els fets ocorre-guts entre el i el ,data de la redacció.

Nonnit, bisbe de Gi-rona (~-~), suc-cessor de Joan de Bícla-rum. El assistí alconcili IV de Toledo. Il-defons recorda la sevacondició de monjo i re-fereix que obrà mira-cles abans i després demort.

Vamba, fou rei delsvisigots (-). A lamort de Recesvint fouelegit rei. Hagué de ferfront a la rebel·lió delduc Pau, que arrossegàdarrere seu una granpart de la Tarraconensei tota la Narbonesa. Do-minada la rebel·lió, el reirestituí a Sant Feliu deGirona la corona do-nada allí per Recared isostreta pel duc Pau entitular-se rei.

4. B

àrba

rs c

oneg

uts

(seg

les

V-V

I-VII)

Dim

ecre

s, 2

9 d’

octu

bre

de 2

008

L’expansió dels seguidors de Mahoma, des de la Península Aràbiga, tant per Orient com per Occident, comportà que grups més o menys nombrososd’islamistes arribessin del Nord d'Àfrica fins a la Península Ibèrica.

Entre el i el de juliol de es va lliurar la batalla del riu Guadalete a Andalusia, en què les tropes del cabdill moro Tàriq ibn Ziyad derrota-ren les del reu visigot Roderic. Aquest fet comportà la immediata ocupació de la península Ibèrica.

La dominació musulmana a Girona s'inicià vers els anys -. Fou una ocupació militar però també hi hagué moltes conversions. És molt pro-bable que els nous ocupants adquirissin la ciutat mitjançant pacte l’any . El domini musulmà a Girona durà solament uns setanta anys, la qualcosa explica l’escassa influència i l’absència de restes que recordin la seva presència. A més a més, a partir de i de , la Santa Inquisició i l’Es-glésia procuraren esborrar-ne qualsevol rastre.

FETSLa conquesta arabomusulmana de gairebé tota la Península Ibèrica, desdel , fou una ocupació ràpida. El regne visigòtic patia d'una descom-posició molt profunda, que el féu incapaç d'oposar-se eficaçment a l'exèrcitdels invasors, numèricament molt inferior. L'ocupació musulmana de Gi-rona va començar a l'entorn del , en temps d'Abd al-Aziz, successor deMusa. És molt probable que la ciutat passés a mans dels ocupants senseoposar resistència, a través d'un pacte o capitulació que devia comportarel pagament d'un tribut personal i territorial. Tot i que aquest període ésmancat de fonts arqueològiques i documentals, s’ha de suposar que la do-minació musulmana comportà canvis importants per a la ciutat. A part delcontrol militar a què fou sotmesa i de la construcció d'una mesquita (a l’in-

dret on avui s’alça la Catedral), la presència dels nous dominadors afectàels béns de l'Església i les propietats de l'aristocràcia visigòtica que haviaemigrat cap als Pirineus o més enllà. Sembla que la ciutat era governadal'any per Sulayman. El domini musulmà de Girona durà solament unssetanta anys. De fet, la influència aràbiga fou poc decisiva i no pogué fer-hi transformacions gaire profundes. Pràcticament no s'han trobat cons-truccions i restes visibles d'aquest període.

L'any , els mateixos habitants de la ciutat, aprofitant un moment dedebilitat de les autoritats musulmanes, lliuraren la plaça a Carlemany. Aques-ta actuació dels gironins fou important de cara al naixement de la Cata-lunya posterior.

DATESInici de la invasió

musulmana d’Hispà-nia.

Girona, musulma-na. Sulayman ibn Yaq-tan al-Arabi, valí (go-vernador) de Girona iBarcelona La ciutat deGirona es lliurà a les tro-pes de Carlemany. Esfundà el comtat de Gi-rona. Expedició militard’Abd al-Malik. Atac aGirona. Nou atac mu-sulmà contra Girona.

En temps d’Abd al-Rahman II, expedicionscontra Girona dirigidesper Abdelquerim i set-ges de la ciutat.

NOMS PROPISSulayman ibn Yaqtan,dit Ibn al-Arabí (-)fou un cabdill àrab de laMarca Superior. Semblaque, juntament amb al-tres dissidents, s'aliàamb 'Abd al-Rahmānibn Habīb al-Fihrī, ano-menat l'Eslau i que ha-via estat enviat a Al-An-dalus pels abbàssidesper tal d'impedir la con-solidació del governomeia, representat per'Abd al-Rahmān I. Man-tingué bones relacionsamb Carlemany, ambqui s'entrevistà a Pa-derborn, i prometé d'a-judar-lo contra l'emir.Quan l'emir va veureque no el podia vèncerper la força, va comprarel seu lloctinent perquèl’assassinés. Fou venjatpel seu fill 'Aišun, pos-teriorment governadorde Girona i de Barcelo-na.

INDRETS, EDIFICIS IMONUMENTSL'obra Peatges de QuimDomene es va fer per alIII Festival de MúsiquesReligioses del Món deGirona () que secelebra amb motiu de laconfluència de religionsque va haver-hi a la ciu-tat de Girona en el pas-sat. Era al carrer PortalNou i ha estat retiradatemporalment. En undels indicadors s’hi potllegir la distància de Gi-rona a la Meca en líniarecta: . Km.

RIUS I PONTSL’edifici d’estil romà-

nic de Girona anomenat“Banys Àrabs” es vaconstruir el , imi-tant l’estructura dels ba-nys musulmans, ales-hores de moda. Per tant,d’àrab només en té elnom.

RELIGIÓL’islamisme (l’Islam)

és el conjunt de dogmesi preceptes que consti-tueixen la religió delsmusulmans. Aquest sis-tema religiós, predicatper Mahoma a Aràbia als VII dC, es basa en lessuccessives revelacionsfetes a aquest profetaper l'Enviat de Déu (Ga-briel). Aquestes revela-cions constitueixen elllibre sagrat Alcorà.

CARRERS I PLACESLa presència àrab a

Girona és escassa. Noaixí en el conjunt de Ca-talunya i de la llenguacatalana. Només cal ras-trejar el parlar de cadadia per veure ben clarala influència àrab: al-cova, argolla, golfes, jàs-sera, rajola, aixovar, alfil,arracada, barnús, catifa,escacs, gerra, guitarra,matalàs, safata, setí, sa-nefa, sarró, setrill, sofà,tarima, tassa, taüt, al-bercoc, albergínia, al-fals, arròs, carxofa, cotó,garrofa, llimona, taron-ja, sèquia, almívar, es-cabetx, fideu, mandon-guilla, massapà, alcalde,raval, almirall, almogà-ver, ràtzia, ronda, tam-bor, alcohol, càmfora,elixir, química, quitrà,talc, xarop, albarà, aran-zel, arrova, aval, magat-zem, tarifa, garbí, lle-beig, llibant, ratxa, xaloc,algoritme, almanac,guarisme, xifra, zenit,zero, gasela, girafa, pa-pagai, zebra...

5. L

’Isla

m t

ruca

a la

por

ta(s

egle

VIII

)

Dim

ecre

s, 2

9 d’

octu

bre

de 2

008

11988 - 2008Vint anys al vostre servei

Pl. Marquès de Camps, 17, 4t 2a • 17007 Girona

Tel. 972 22 27 10

copc.gi@copc.cat • www.copc.cat

Segons que revelen els Annales Barcinonenses i la Crònica de Moissac, l'any , els mateixos habitants de Girona, aprofitant un moment dedebilitat de les autoritats musulmanes, lliuraren la plaça a Carlemany. L’historiador Ramon d'Abadal remarca la importància de Girona i aques-ta actuació dels seus homes en el procés que dugué cap al naixement de la Catalunya posterior.

FETSA partir del lliurament de Girona, Carlemany pogué afegir a l'estructuradel seu imperi un extens territori al sud dels Pirineus que reorganitzà ad-ministrativament com a terra fronterera protectora dels seus dominis.

Els nous pagi es convertiren en els comtats de Girona, Besalú i Empúries,amb els pagi annexos del Vallespir i de Peralada. El nou comtat de Giro-na fou encomanat al comte Rostany, originari de Septimània. La posses-sió de les terres gironines no fou pas pacífica. El nou comte Rostany ha-

gué de fer front a les ràtzies dels musulmans barcelonins en diferents oca-sions. Cal assenyalar, per exemple, el setge del , durant l'expedició d'Abdal-Malik. Un nou intent d'apoderar-se de les terres de Girona tingué lloctres anys més tard, el , sota la direcció aquesta vegada del cabdill ‘Abdal-Kar¯ım. Tot això demostra que el Califat no es resignava a perdre unaciutat i un territori d'una gran importància estratègica. En recobrar el seucaràcter de ciutat cristiana, Girona s'organitzà com a bisbat, absorbint l'an-tic bisbat visigòtic d'Empúries. El bisbat de Girona restablert quedà in-corporat a la metròpoli de Narbona.

CARRERS I PLACESNi Rostany ni Carle-

many tenen cap carrer oplaça propis a Girona.Tot i això, la presència deCarlemany a Girona haestat constant. En tempsque fou considerat sant,en les llegendes, en latorre i la cadira, i fins i toten una llibreria (un pro-jecte de Joana Oliveda iIsabel Pla, inaugurat perles Fires de ) i unhotel (una iniciativa delgrup Hesperia inaugu-rat el de juny de).

RIUS I PONTSEn aquesta època el

pla de Girona comen-çava arran de muralles.Des del peu de la mu-ralla a les Ballesteries, laCort Reial, Ciutadans,plaça del Vi, Albareda icarrer del Carme toteren hortes del veïns deGirona. Hi havia tambéles eres de l’areny del’Onyar. Tota la pujadade les Pedreres era ple-na de vinyes. Al pla esconreaven els cereals iels llegums. Els animalseren alimentats ambgarrofes. Als horts, s’hifeien cols, naps, cebes,cols, porros, alls, juli-vert i enciams. Els porcspasturaven pels boscosde Sant Daniel, Camp-dorà i Vila-roja. A SantaEugènia, Salt i Montfu-llà hi havia els molins,que s’alimentaven delTer i de la sèquia Monar.Eren del comte.

INDRETS, EDIFICIS IMONUMENTSL'anomenada "cadirade Carlemany" no servímai per a Carlemany. Ésun seient episcopal. Estàsituat darrera l'altar ma-jor de HYPERLINK"http://www.pedresde-girona.com/cate-dral_.htm" \t "blank" laCatedral, en un lloc en-lairat damunt un tramd'escales. Es tracta d'unsetial de marbre delsPirineus obra del segleXI (Carlemany ja feiados segles que criavamalves), d'estructuracúbica, i que procedeixde l'antic temple romà-nic. El va ser col·lo-cat a l'indret del presbi-teri gòtic que avui ocu-pa.L'anomenada "torre deCarlemany" és un delsdos campanars de l'an-tiga catedral romànicadel segle XI, que ha per-viscut com a contrafortde la façana nord. Ésuna torre campanar delsegle XI, d’estil llom-bard. Cap al , la tor-re fou retallada i es vaanar incorporant a l'o-bra de la seu gòtica..

RELIGIÓEl l'arquebisbe

de Colònia Reinald, perindicació de l'empera-dor Frederic I Barba-roja, canonitzà irregu-larment Carlemany, lafestivitat del qual foucelebrada el de gener.El culte, centrat a la ca-tedral d'Aquisgrà, es vaexpandir per Alemanya,Suïssa i França. Als Pa-ïsos Catalans, l'única es-glésia que l'adoptà fou lade Girona, per un decretdel del bisbe Arnaude Mont-rodon. SantCarlemany tingué oficipropi, en el qual es com-memorava la interven-ció, llegendària, de Car-lemany en l'allibera-ment de Girona del po-der musulmà el ,consignada en el fabu-lós Tractatus de captio-ne Gerundae. El cultefou abolit durant el pon-tificat de Sixt IV cap a l’a-ny .

La seva veneració li-túrgica va durar poc,però la devoció populara Girona es va mantenir,i el veneraven i invoca-ven els coixos, els cecs iels mesells. A la Catedralde Girona s’havia ve-nerat una imatge (enrealitat un retrat de PereIII el Cerimoniós), ongaudia de molta devo-ció popular. Es veu queel dia de gener, acu-dien a Girona malaltsd’arreu de Catalunya aimplorar el favor de santCarlemany.

NOMS PROPISCarlemany (-) fourei dels francs (-)i primer emperador del'imperi d'occident res-taurat (-). Haviaestat un home robust,de bona mida, amb bi-goti, sense la barba queli ha adjudicat la llegen-da; amic de la cacera,dels banys, de la nataciói de l'equitació. Fou unbon administrador queva crear les marques de-fensives de l'Imperi i queva fer efectiu i eficaç el rè-gim interior de l’Imperiamb la seva dedicaciópersonal i la dels seus en-viats. Fou un gran pro-tector de la cultura i deles arts i va promoure elque ha estat anomenatrenaixement carolingi.

Rostany fou el pri-mer comte conegut deGirona (vers el —abans del ). És pro-bable que fos un magnatamb propietats a Septi-mània. Nomenat comtede Girona, seguramentper Carlemany durantl'ocupació de la ciutat,degué organitzar-ne ladefensa i estimular el re-poblament de les terresgironines. A ell deguécorrespondre en bonapart la defensa de Giro-na i de la seva comarcaquan es produí la ràtziad''Abd al-Màlik, el .Segons el biògraf de Llu-ís el Piadós, conegut perl'Astrònom, Rostany tin-gué un paper destacat enla presa de Barcelona el.

DATES. La ciutat deGirona es lliure a lestropes de Carlemany.Es funda el comtat deGirona.. Expedició militard’Abd al-Màlik. Atac aGirona.. Berà, comte deGirona.Rampó, comte deGirona i Barcelona. Bernat I deSeptimània, comte deGirona i BarcelonaNou atac musulmàcontra Girona. Ràtziafallida.. Berenguer deTolosa, comte deGirona i Barcelona.. Bernat deSeptimània, de noucomte de Girona iBarcelona.. Sunifred, comtede Girona, Barcelona iBesalú.. Expedició contraGirona dirigida perAbd al-Karim i setgede la ciutat. . Guifré I, comteexclusiu de Girona.. Setge de Gironaque resisteix a Abd al-Karim. Otger, comte deGirona. Bernat II deGòtia, comte deGirona. Guifré II el Pelósfou investit comte delscomtats de Girona-Barcelona.Començament de ladinastia comtalcatalana.

6. S

ant

Carl

eman

y (S

egle

VIII

-IX)

Dim

ecre

s, 2

9 d’

octu

bre

de 2

008

«Cash de Carns» A SARRIÀ DE TERPREUS DIRECTES D’ESCORXADOR PER A PARTICULARS

CARNS DAMIÀ us desitja unes bones fires i agraeix a tota la clientela la confiançadipositada. CARNS DAMIÀ seguirà en la línia de l’empresa d’obrir dijous, divendresi dissabte, amb horari ininterromput i oferint sempre qualitat i preu. Dissabte, dia 1,els nostres establiments obriran de 10 a 15 h.

CARNS DAMIÀ

Carfresa des de 1980 al seu servei!NOMÉS CARNS DE LES NOSTRES COMARQUES –SENSE INTERMEDIARIS–

Av. de França, 179 - 17841 SARRIÀ DE TER (Girona)Pol. Mas Xirgu, nau 9 - Tel. 972 23 03 13 - GIRONA

OFERTES DE FIREScostelles de cabrit . . . 15,80 €

entrecot de vedella . . . . 9,95 €

cuixa de xai de llet . . . . 8,75 €

El bisbat de Girona ha estat sempre un fort aglutinador de les terres gironines. La història de la diòcesi tingué alguns moments destacats a laprimera meitat del segle XI quan era regida per Pere de Carcassona (-); aquest es veié ajudat en tot moment per la seva germana Er-messenda. En aquests temps es restaurà la vida canonical () i es reféu la catedral romànica, consagrada el

FETSEl comtat i la ciutat de Girona tingueren, en aquest inici del nou segle i finsben passada la seva primera meitat, una valedora excepcional en la per-sona de la comtessa Ermessenda, la comtessa de Girona com l'esmentala documentació de la ciutat. Per raons diverses, ella tingué sempre coma cosa pròpia el comtat gironí i això explica la puixança de Girona en aques-ta època. El bisbe Pere Roger de Carcassona fou el més brillant del segleXI gironí. Durant la seva època governaren el Principat el seu nebot Be-renguer Ramon el Corbat, sota l'enèrgica influència d'Ermessenda, la sevamare i germana del bisbe. L'obra més destacada del seu pontificat fou, sensdubte, la construcció de la catedral romànica (-). D'aquesta ma-teixa època cal destacar el cèlebre Tapís de la Creació , conservat encara

avui a la seu gironina. La segona meitat del segle XI continuà essent un moment d'expansió

per a la ciutat de Girona. El nou bisbe Berenguer Guifre, fill dels comtesde Cerdanya, seguí la línia dels seus antecessors. Acabada l'obra de la ca-tedral, s'inicià la dels claustres i dependències annexes.

El moria assassinat a la Perxa de l'Astor el comte Ramon Beren-guer II, Cap d'Estopes, que fou enterrat a la catedral, al costat de la com-tessa Ermessenda; el seu cos es conserva, momificat. Les dues tombes erensituades a la galilea o pòrtic d'entrada de la catedral, fins que al segle XIVel rei Pere III ordenà que fossin traslladades a l'interior de la catedral gò-tica.

INDRETS, EDIFICIS I MONUMENTSMonestir de Sant Daniel. La comtessa Ermessenda hi establí una comunitat de monges benedictines () i el nou monestir fou dotat amb possessions aMontfullà, Vilablareix i altres poblacions de la comarca. Al segle XV hom els donà les rendes dels antics monestirs femenins de Matella i de Vilanera (amb-dós a l'Empordà) i el li fou unit el priorat de Valldemaria (del terme de Maçanet de la Selva). Actualment depenen de Montserrat. L'església del monestir,parròquia del poble, correspon bàsicament a l'edifici romànic del segle XII, molt modificat, i restà incorporat al conjunt dels edificis monàstics, ampliats irenovats als segles XVIII i XIX; a l'església hi ha una petita cripta on es venera el suposat cos del màrtir sant Daniel (procedent, segons tradició, d'Arle) en unmagnífic sarcòfag gòtic obra del mestre Aloi encarregat el pel bisbe Arnau de Mont-rodon. El petit claustre rectangular té dos pisos: l'inferior és romà-nic (segle XIII), i el superior, molt simple, de factura gòtica (segle XV).

DATES . Inici de la cons-trucció del palau Epi-scopal. Edificació delconvent de Sant Daniel .Consagració de lanova Catedral (romà-nica).Enterrament d’Er-messenda de Carcas-sona a la Seu de Girona.. S’edificà la novaesglésia de Sant MartíSacosta.Assassinat de Ra-mon Berenguer “Capd’Estopes” i enterra-ment a la Seu gironina.

NOMS PROPISErmessenda de Carcas-sona (comtessa), da-munt el seu sarcòfag,en un altar lateral de laCatedral, són visiblesles quatre barres cata-lanes –és el lloc més an-tic del món on es con-serven-; Ramon Beren-guer II “Cap d’Estopes”(comte), Cerverí de Gi-rona-Guillem de Cer-vera (trobador).

RIUS I PONTSSÈQUIA MONAR, el

rec comtal. El seu origenés remot i realment in-cert. La notícia més an-tiga que se’n té es re-munta a l’any . Enels segles XI i XII sónnombroses les referèn-cies als molins que flan-quegen el rec comtal alseu pas per Salt i SantaEugènia i que es trobenespecialment concen-trats en el Mercadal.

RELIGIÓAbans de l’any es

bastí el Monestir demonjos benedictins deSant Pere de Galligants.El Monestir de Sant Da-niel de monges bene-dictines fou construïtl’any i encara per-dura. És el més antic deCatalunya.

CARRERS I PLACESTots els prohoms es-mentats a l’apartat“Noms propis” tenenun carrer o plaça dedi-cat a Girona.Lluís Peri-cot.

Així mateix, hi hacarrers de Girona querecorden jaciments ar-queològics: Montilivi(segles V a III aC), Mon-tori (jaciments iberoro-mà de Parlavà i de Ru-pià), Puig de Montilivi,Turó de Can Ponç (jaci-ment iber a Montilividel segle III aC), TuróRodó (poblat ibèric deLloret) i Ullastret (ciutatibèrica, segles V i IV aC).

7. G

iron

a co

mta

l (se

gles

VIII

-IX-X

-XI)

Dim

ecre

s, 2

9 d’

octu

bre

de 2

008

RESTAURANT

Ctra. Nacional II, km. 764 · Tel. 972 50 56 39 · HOSTALETS DE LLERS (Girona)

RELLIGATS ARTESANS EN PELL I PERGAMÍ · RESTAURACIÓ DE LLIBRESCLASSES D’ENQUADERNACIÓ PERSONALITZADES

ÀLBUMS DE FOTOS DIGITALS

PPl. Sant Pere, 19 - 17007 GIRONAHORARI: dimarts, dimecres i dijous de 10 a 13 h i de 16 a 20 h.

TELÈFON: 872 08 03 09 // 666 34 10 00 • ADREÇA ELECTRÒNICA: lartderelligar@yahoo.es

Confiï en la professionalitat dels comerçoson vegi el distintiu del Gremi.

Amb la voluntat de gremi hi va unida la voluntat d’oferir millor producte,

millor servei i millor preu.

FORMIGONSINDUSTRIALS

GIRONA 2000 SAPol. industrial Girona - Sector Llevant

Parcel·les B-34, 36, 40Tel. 972 47 82 62Fax 972 47 74 53

Mòbil 626 71 45 7617457 RIUDELLOTS - Girona

Pol. ind. Vulpellacsector V/2 parcel·la 5A

Tel. 972 64 50 8817111 VULPELLAC

Pol. ind. EL PLAsector A/2 illa A/2 parcel·les 10 i 11

Tel. 972 15 80 3817486 CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Corredoria d'Assegurances, S.L.www.burolma.es

L'experiència,la tècnica

i la professionalitatal seu servei

17001 GIRONA 17310 LLORET DE MARBonastruc de Porta, 27, 1r. c/ Joan Durall, 9 baixos

Tel. 972 21 97 97 Tel. 972 36 86 23Fax 972 21 96 44 Fax 972 36 86 23

Email: burolma@burolma.es

«Servir la comunitat

i garantir la qualitat

és una competència

de la infermera»

C/ Berenguer Carnicer, 2, 1r A17001 GIRONA

Apartat de correus, 210Tels. 972 20 40 61 / 972 20 15 04

Fax 972 21 30 08

codigi@codigi.cat - www.codigi.cat

D’aquesta època és el setge més famós de la ciutat, el de , amb una aferrissada defensa i una derrota, però que al final fou victòria per-què la pesta s’apoderà dels vencedors. La crònica de Bernat Desclot atribuí a Sant Narcís l’aparició de centenars de mosques que pica-ren els soldats francesos.

FETSAl segle XIII la ciutat continuà creixent, com a fruit d'una activitat mer-cantil i menestral força puixant; tots els gremis funcionen i hom potdetectar mercaders gironins que mantenen relacions comercials, nosols amb Barcelona i altres punts importants del país, sinó fins i tot ambllocs de França i dels Països Baixos.

Durant el regnat de Pere II, la ciutat fou assetjada pels participantsen la croada contra Catalunya dirigida per Felip l'Ardit. Els gironinses defensaren valerosament sota el comandament de Ramon Folc deCardona, però la fam els vencé i hagueren de retre's als francesos el de setembre de . Un mes després, però, la pesta (atribuïda po-pularment a un eixam de mosques sortides de la tomba de sant Nar-cís, que hauria defensat així la seva ciutat) i els atacs terrestres i ma-rítims de les tropes catalanes obligaren els francesos a deixar la ciu-tat i retirar-se.

És una època brillant també en el camp de les lletres, en el qual so-bresurt el trobador Cerverí (dit Cerverí de Girona), autor d'importantsi nombroses composicions poètiques.

L'amarga experiència del setge del obligà els gironins al re-forçament de les muralles, que foren ampliades. Es construí el tram

de muralla de Sant Pere i fou coronada la que tancava la ciutat des dela Força Vella fins a l'Onyar.

Durant el regnat d’Alfons III tingué lloc la gran carestia del ,que fou coneguda, més tard, amb el nom significatiu del Mal Any Pri-mer o l'Any de la Fam. Gairebé a continuació, vingué la terrible Pes-ta Negra del i, finalment, els aiguats del i del , que fo-ren decisius per a agreujar la crisi de la fi del segle XIV.

En el camp religiós, l'activitat fou també variada. El s'inicià laconstrucció de la catedral gòtica i fou alçada la nau del mateix estil deSant Feliu. El bisbe Arnau de Mont-rodon instituí, l'any , la festade Sant Carlemany, que se celebrà durant un temps fins que fou abo-lida per ordre de Roma. Cal també parlar, en aquesta època, de l'e-xistència de la comunitat jueva, car aquesta tenia un paper importanten el desenvolupament de la ciutat, sobretot en l'aspecte econòmic.La documentació que es coneix i els estudis realitzats permeten de de-tectar l'existència de tres sinagogues que ocuparen diversos empla-çaments en el decurs dels segles medievals, fins al moment de l'expulsiódels jueus. Sembla, que les relacions dels gironins amb els jueus fo-ren, en general, amistoses i franques, tret d'alguns aldarulls motivatsmés per situacions de crisi que no pas d'antipatia o recel.

DATESExistència a Pedretd’un hospital deleprososSetge i conquesta deGirona per l’exèrcitdel rei de França,Felip l’Ardit, en elmarc de la Croadacontra el rei d’Aragó,Pere II el Gran.Inici de la construccióde la catedral gòtica.

NOMS PROPISSibil·la de Fortià (reina),Francesc Eiximenis (es-criptor i eclesiàstic),Pere III el Cerimoniós(rei de la Corona), Bo-nastruc de Porta (Rabíde l’aljama de Girona imetge), Ramon Folchde Cardona (defensorde Girona en el setge de), Jaume I (rei de lacorona-aragonesa),Martí l’Huma (Rei deCatalunya i Aragó

CARRERS I PLACESEls prohoms esmentatsa l’apartat “Noms pro-pis” tenen un carrer oplaça dedicat a Girona

RIUS I PONTSN’hi havia dos: el d’a-munt i el d’avall. Sobrel’Onyar destacava elPont de Pedra de fra-menors i el pont deldiable que creuava elriu Güell.

RELIGIÓDiversos convents s’instal·laren a la ciutat: Convent de Sant Francesc d’Assís (-), de monjos franciscans (n’hi restes en un racóde la plaça Josep Pla, en una galeria del carrer Nou i en un cafè del carrer Sant Francesc); Convent de la Mercè (-), de mon-jos mercedaris, ordre de Sant Agustí; Convent de Sant Domènec (-), dominics o predicadors (Hi passaren Nicolau d’Eime-ric i Vicent Ferrer); Convent del Carme (-), carmelites; Convent de Santa Clara (-), monges clarisses.

INDRETS, EDIFICIS I MONUMENTSLa presència dels jueus a Girona ja s'havia detec-tat als primers temps de l'època carolíngia.

Entre molts altres caldrà assenyalar, per ex-emple, Azriel de Girona, membre destacat de la Cà-bala, autor de comentaris al Talmud, de pres-cripcions místiques i altres texts molt citats pels au-tors. Cal esmentar també Bonastruc de Porta, pro-tagonista de la cèlebre disputa que sostinguéamb el frare dominicà Pau Cristià, en presènciadel rei Jaume, entre el i el . A Palau-sa-costa i a Montjuïc (d'això en ve el nom) hi havia elscementiris jueus, com ho testifiquen les nombroseslàpides i sepultures que s'hi han descobert.

8. G

iron

a re

ial

(seg

les

XII-

XIII

-XIV

)

Dim

ecre

s, 2

9 d’

octu

bre

de 2

008

GIRONA: Ctra. Nacional II, 47 • Tel. 972 47 62 53 • Fax 972 47 64 61 • Fornells de la SelvaPALAFRUGELL: FRED LLORENS: Ps. Migdia, 2 • Tel. 972 30 40 21

e-mail:refrica@refrica.com

1948-200860 ANYS FENT REFRICA

TOT JUST COMENCEM!

Us desitgem unes bones Fires de Sant Narcís !

FRED COMERCIAL, FRED INDUSTRIAL,AIRE CONDICIONAT, HOSTALERIA

El segle XV està marcat bàsicament per la Guerra Civil catalana, la figura de Joan Margarit i l’expulsió del jueus. La defensa que la ciutat féu dela reina Joana i l’infant Ferran (futur Ferran el Catòlic) contra les forces de la Diputació del General comportà un seguit de setges i batallesque afectaren profundament la ciutat. D’altra banda, Joan Margarit representà l’humanisme i és considerat, per la seva intel·ligència, erudi-ció i capacitat per influir en afers polítics, un dels més grans ciutadans que ha donat mai Girona. L’expulsió dels jueus, com en d’altres indretsdel país comportà un empobriment material i espiritual (actuacions de la Inquisició).

FETSLa guerra contra Joan II incidí de manera directa sobre la ciutat de Girona, queen va patir les conseqüències. La ciutat era en territori més o menys domi-nat per les forces remences, i la reina Joana Enríquez s'hi havia traslladat ambel seu fill primogènit Ferran, el futur Ferran II de Catalunya-Aragó, que ales-hores tenia deu anys. La presència de la reina i de l'hereu del tron, d’entrada,va posar en una situació delicada els jurats i els veïns de la ciutat, que més aviates decantaven pel partit que defensava la Diputació del General, però es tro-baven lligats pel respecte a la reina i a l’infant. El desencadenament de les hos-

tilitats va precipitar els fets: la reina, amb el seu fill, el bisbe Joan de Margariti alguns personatges que els acompanyaven van haver de refugiar-se a la For-ça Vella juntament amb un grup de fidels.

L'exèrcit de la Diputació comandat pel comte de Pallars, Hug Roger, arri-bà a les portes de Girona i posà setge a la ciutat. Pere de Rocabertí féu una grandefensa de la Força Vella. Arribaren reforços i la reina fou finalment allibera-da. Després arribaren nous setges i combats. La guerra, llarga i penosa, afec-tà profundament tots els estaments de la ciutat, que patí molt per a refer-sede la crisi.

DATESPredicació de Vicent Ferrer a Girona. Mort deFrancesc Eiximenis.Reunió d’arquitectes i decisió del bisbe i del Ca-pítol en referència al pla de la Seu: adopció d’u-na nau única.Creació de l’Estudi General. Joan Margarit, bisbe de Girona . Inici de la Guerra Civil catalana (setges de, , i ). Capitulació de Girona.Primer llibre imprès a Girona: Memorial delpecador remut, de Felip de Malla.. Pesta. de juliol, Expulsió dels jueus de Girona

NOMS PROPISJoan Margarit (-). Humanista i ecle-siàstic. Anà a Bolonya aestudiar dret canònic icivil; s'hi doctorà l'any. Intenvingué en di-versos afers polítics enqualitat de mediador. Foubisbe d’Elna. Essent bis-be de Girona visqué laGuerra Civil catalana.Margarit fou un produc-te de la convivència ita-locatalana de l'època hu-manista. Des de la sevaprimera visita a Itàlia s'in-teressà per col·leccionarmanuscrits, per a l'edu-cació i la història. Reuníuna gran biblioteca, mal-auradament dispersa ar-ran de la seva mort. In-tentà, sense èxit, de fun-dar un estudi general aGirona. Escrivia normal-ment en llatí.

INDRETS, EDIFICIS I MONUMENTSEl carrer de la Força ha estat l’eix de la ciutat durant segles. Ja en la pri-mitiva Gerunda marcava el pas de la Via Augusta. Durant tota l’èpocamedieval fou un indret densament poblat, de jueus i de cristians. Erael recinte més emmurallat i protegit de Girona

RIUS I PONTSLes epidèmies eren freqüents i endèmiques a Girona, una ciutat emi-nentment humida en l’encreuament de quatre rius. Durant el segle XV,se’n produïren diverses.

RELIGIÓEl monestir de Cadins de les monges bernardes o cistercenques s’instal·làa Girona el provinent de Cabanes on eren des de . S’hi estigue-ren fins al .

CARRERS I PLACESDiversos carrers evoquen els fets i els personatges del segle: Isabel laCatòlica, reina Joana, Ferran el Catòlic, Mare de Déu dels Àngels (san-tuari de ), Cardenal Margarit, Tomas Mieres (jurista), Remences,Pere Rocabertí, Francesc Samsó (ciutadà que allotja la reina a casa seva),Joan Bruguera (metge a Girona i Montpeller) i Guillem Bofill (picapedrerque dirigí fins al la construcció de la nau gòtica de la Catedral: m de llargada, d'alçada i , d'amplada -la volta gòtica més am-pla que mai ha estat feta-)

9. E

ntre

rem

ence

s i

hum

anis

tes

(seg

le X

V)

Dim

ecres, 29 d’octubre de 2008

Al’edat moderna Girona estava completament emmurallada i dividida en dues meitats per l’Onyar: la ciutat i el mercadal. Els barris del nordde la ciutat eren menestrals i els del sud, de comerciants (plaça de l’Oli, del Vi, de les Cols, de les Olles, de les Castanyes, de la Neu, de les Mer-caderies, de l’Argenteria...) Al barri del Mercadal hi havia convents, hortes i molins fariners.

FETSLa vida de Girona es veié torbada, al llarg del segle XVI i fins entrat el segle se-güent, per l'assot del bandolerisme; ja a la primeria del segle XVI apareixenles bandositats sorgides de la rivalitat dels grups capitanejats respectivamentper Galceran d'Escala i Joan Campmany.

El segle XVII fou per a Girona una època d'una depressió profunda, un pe-ríode de lluites i de franca decadència, i només la gran activitat de les cons-truccions militars pot figurar en el capítol dels fets positius. La Guerra dels Se-

gadors i diversos setges posteriors dels francesos van assotar la ciutat. No fouaquesta l'única calamitat del segle, però: cal afegir-hi la pesta del i les pe-riòdiques inundacions de la ciutat (el , , , , etc. ).

Les conseqüències d'aquestes guerres es feren sentir greument sobre la po-blació i l'economia; el dèficit municipal esdevingué gairebé crònic i la para-lització del comerç i de les activitats artesanals col·lapsà l'escassa activitat dela ciutat.

RELIGIÓForen diversos els con-vents que s’establiren ala ciutat en aquests se-gles: els caputxins, al’actual Museu d’Histò-ria de la ciutat (-); els jesuïtes, a l’ac-tual Seminari-Univer-sitat (-); elsagustins, a la plaça de laIndependència (-); els carmelitesdescalços, al conventde Sant Josep, actualArxiu Històric (-); els mínims deSant Francesc de Paula,on hi ha ara el Bolet dela plaça Catalunya(-); les caput-xines (-); lesbeates dominiques deSanta Caterina de Siena,ara a Palau (-).

DATESPrimera pedra de l’edi-fici de l’Estudi General. Entra en funcio-nament la Taula deCanvi.Inici de les classesen locals provisionalsArribada dels jesuïtes aGironaGuerra dels Segadors. Eldia de maig assaltals convents i a l’hopsi-tal. El jurat en cap, PauEscura, fugí de la ciutati s’amagà.Setge de Girona (juliol-setembre).Ordre dels caps mili-tars de derruir els edifi-cis construïts fora mu-ralla perquè són peri-llosos en cas de setge:convent del Carme,convent de Santa Clarai l’Hospital Nou de San-ta Caterina.Setge de Girona pel ge-neral Shomberg. . Batalla del Ter.Nou setge de Girona.Giroan francesa entreels anys i .

RIUS I PONTSEl , a petició delsfrares de Sant Agustí, elconsell municipal va ferposar una palanca defusta entre el convent il’argenteria. Aquest ésl’origen del pont de SantAgustí que comença aedificar-se amb obra el.

CARRERS I PLACESTots els prohoms es-mentats en la secció“Noms propis” tenenun carrer dedicat, Fins itot hi ha un carrer a Gi-rona dedicat al “segleXVI”.

NOMS PROPISAnton Agullana (juristai membre d’un llinatgepoderós), Onofre Pou(gramàtic, doctors enarts i eclesiàstic), Jeronireal de Fontclara (juratde la ciutat entre i), Antic Roca (pro-fessor universitari).

INDRETS, EDIFICIS I MONUMENTSL'edifici de Can Ninetes fou una masia fortificada del segle XVI adossada a una torre de defensa. Du-rant molts segles, Can Ninetes va presidir la vida agrícola de la llavors anomenada Santa Eugènia sobrel'Horta. La reivindicació dels habitants d'aquesta zona per preservar Can Ninetes i no perdre'n la memòria, haconvertit aquesta significativa masia en el Centre Cívic de Santa Eugènia. A la llinda de la porta hi ha es-culpida la imatge de la santa patrona del barri, Santa Eugènia. És un relleu del final del segle XVI de lasanta martiritzada a Roma l'any .

L’Hospital de Santa Caterina, dit de les Comarques Gironines en temps de la Segona República. Fouimpulsat pel bisbe Josep Ninot. Es va col·locar la primera pedra l'any ; però l'església, bastida a des-peses del doctor Narcís Cassart, ardiaca de la seu, no fou beneïda fins el . La façana és neoclàssica,de pedra, amb magnífics carreus ben tallats que formen un conjunt auster i elegant. La farmàcia de l'es-tabliment, transformada en una secció del Museu d'Art, correspon als segles XVII-XVIII.

L’edifici de l’Hospital és d’una gran bellesa: les portes d’estil neoclàssic, les finestres de ferros forjats,els quatre balcons del primer pis, els ulls de bou a mig aire i les vint-i-cinc finestres arrenglerades del se-gon pis constitueixen una de les façanes més harmonitzades de la ciutat. El pati interior és magnífic: l’em-pedrat envoltat d’arbres duu a la majestuosa escalinata central que creua un arc de proporcions exac-tes. A l’esquerra de l’esgraonada hi ha la farmàcia, un museu farmacològic de gran valor. Al passadís prin-cipal, es pot veure l’extraordinari arrambador de rajoles de ceràmica.

10

. Cre

ixem

ent

i de

pres

sió

(Seg

les

XV

I-XV

II)

Dim

ecre

s, 2

9 d’

octu

bre

de 2

008

C/ CARME, 191 • TEL. 972 20 05 40 • GIRONA

Al vostre serveides de 1950!!!

• Tot en tapisseria i decoració• Confecció i instal·lació de cortines• Cortines verticals, venecianes,

enrotllades... fusta, plegables,panell japonès.

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

C O R T I N E ST A P I S S E R I ADECORACIÓ C/ Campdorà, 90 • 17461 Campdorà (Girona)

Tel. 902 15 15 42 / Fax 972 57 57 31

Girona obrí i tancà el segle en peu de guerra: la guerra de Successió (-) i la Guerra Gran (-). La ciutat experimentà un mo-dest creixement demogràfic i econòmic. Un dels motors econòmics de la vila fou el consum de les tropes hostatjades durant el segle. Tot i laintroducció d’algunes idees provinents de la Il·lustració, l’omnipresència de la noblesa i l’església foren totals. A banda, altra volta els rius des-bordats malmeteren l’economia i la moral dels gironins.

FETSEls primers anys del segle XVIII, la situació no millorà respecteals anys anteriors, i l'esclat de la guerra de Successió no féu mésque incidir en una societat fortament castigada pels esdeveni-ments esmentats. Els efectes d'aquesta guerra provocaren un grandèficit en el consistori gironí i una pujada de preus despropor-cionada amb els salaris que es pagaven. La Girona del erauna urbs preindustrial, amb predomini de l'artesanat enfront dela manufactura, i amb un fort control per part de l'aristocràcia iel clergat. Una de les darreres conseqüències de la pèrdua de la

guerra fou, a més, el tancament definitiu de la universitat giro-nina .

L'activitat de la indústria, ben escassa, i la tradicional explo-tació agrícola del pla de Girona reberen un cop molt fort amb mo-tiu de l'esclat de la Guerra Gran (-) contra la Repúbli-ca Francesa. Girona es convertí en el centre neuràlgic de les ope-racions, de manera que fou la seu del quarter general de les tro-pes i una de les comarques més afectades per les lleves de sol-dats i la demanda de subministrament de queviures.

DATESGirona es rendí a lestropes austracistes.Girona capitulà davantel setge borbònic.Decret de Nova Planta:liquidació de les insti-tucions i llibertats polí-tiques.Tancament definitiu dela Taula de Canvi.Inici de les activitats dela fàbrica de teixits deFrancesc Boscà.Expulsió dels jesuïtesPere Trutxet posà enmarxa una fàbrica depell d’ant. Arribada delbisbe Lorenzana.Forts aiguatsComençà a funcionarl’HospiciConstrucció de la ca-pella de Sant Narcís. Inici de la GuerraGran. Girona en perill.

RELIGIÓLes popularment ano-menades escales de laPera, que travessen elCall Jueu en diagonal,responen a una reformaurbanística del segleXVI. En aquest momentdel Renaixement es vadecidir d'agilitzar l'accésdels canonges a la cate-dral tot obrint-ne el pasamb aquestes escales. Alcapdamunt de les esca-les i fent cantonada ambla pujada de la Cate-dral, la imatge barrocade la Mare de Déu de laPera () acompanyala mirada del vianant. Elfet que la Mare de Déuporti el sobrenom de laPera, igual que les esca-les, es deu a la fruitaque la verge mostraamb la mà dreta. L’es-cultor que va fer la imat-ge barroca que con-templem actualmentfou Joan Figarola.

INDRETS, EDIFICIS IMONUMENTSL'edifici del vell Hospi-ci fou iniciat l'any iinaugurat el . Lainstitució havia estatfundada l'any pelnoble Ignasi de Colo-mer i de Cruïlles i am-pliada notablement pelbisbe Tomás de Loren-zana amb la construcciód'aquest gran casal pro-jectat per Ventura Ro-dríguez. Durant el segleXIX, una part de l'edifi-ci fou utilitzada com ahospital militar, i hi fun-cionaren també uns ta-llers gràfics. Actualments'ha convertit en un cen-tre de cultura on hi hainstal·lats alguns delsserveis culturals mésimportants de la ciutat,com la Biblioteca Pú-blica de Girona. Arqui-tectònicament, l'edifi-ci, de planta quadran-gular, és sobri i ben equi-librat.

RIUS I PONTSLes destrosses causa-des per les periòdiquesavingudes dels rius Ter,Onyar, Güell i Galligantsconstituïren la majorpreocupació dels regi-dors. L’actuació muni-cipal es concretà en tresfronts: obres de planifi-cació i prevenció d’ai-guats; arranjament deles destrosses; i siste-màtica actuació de lespreses dels molins de laciutat.

CARRERS I PLACESTots els prohoms es-mentats en els nomspropis tenen un carrerdedicat a la ciutat.

NOMS PROPISPere Costa (escultor iarquitecte de la façanade la Catedral), GasparCasal (metge), XavierDorca (escriptor, cate-dràtic i eclesiàstic), To-màs de Lorenzana (bis-be).

11

. De

la G

uerr

a de

Suc

cess

ió a

la G

uerr

a G

ran

(Seg

le X

VIII

)

Dim

ecres, 29 d’octubre de 2008

Els setges de començaments del segle XIX són els més coneguts i famosos i justament enguany se’n recorda el bicentenari. Girona en va sortir ben mal-parada. Per arrodonir-ho, les guerres carlines i les revolucions i restauracions posteriors del segle XIX, van acabar de castigar la ciutat, que malgrattot, ja s’apuntava a la revolució industrial.

FETSEls setges de Girona del - són potser l'episodi de la història de Gi-rona que ha fet vessar més rius de tinta per part dels estudiosos. En aquest sen-tit, cal remarcar d’entrada que la defensa de Girona tingué uns elements bà-sicament heroics, però també cal fer esment de la incidència que aquest epi-sodi tingué damunt la Girona futura. Després de la capitulació, Girona teniauns . habitants davant els . que tenia abans d'iniciar-se els setges. Uncop marxaren els francesos, la promesa de recompensar l'heroïcitat dels gi-ronins per llur participació en els setges no fou més que una burla, perquè al'hora de pagar els impostos (havien d'haver-ne estat exempts durant deu anys)no hi valgueren ni protestes ni referències als acords presos uns quants anysabans.

Entre els anys i , Girona fou escenari de cinc execucions capitals,entre les quals la del cèlebre Martí Plademunt àlies Becaina, que fou esquarterat.Arran dels fets de l'any , nou ordes religiosos van haver d'exclaustrar-se,però no tingueren problemes amb la població. Els convents de Sant Francescd'Assís i Sant Agustí foren enderrocats, alhora que els altres eren utilitzats pera diferents dependències oficials.

La desamortització de Mendizábal possibilità la nova urbanització de lazona del Mercadal, on també foren instal·lades les fàbriques que iniciaren unprocés d'industrialització poc important des del punt de vista quantitatiu, peròqualitativament apreciable: La Gerundense () va ser la primera fàbricade paper continu de Catalunya. Allí mateix funcionaren les empreses tèxtilsde Joan Planas i dels Bosch, mentre que a Pedret era bastida una nova fàbri-ca de paper continu (L'Aurora, ).

El , els internacionalistes consideraven Girona una ciutat gairebé feu-dal, dominada pel clergat i la reacció. En l'aspecte econòmic, cal ressaltar queel fenomen de la Febre d'Or afavorí l'aparició de dues entitats bancàries quetingueren una vida precària: el Banc de Girona (-) i el Crèdit Gerun-dense (-). La xarxa ferroviària fou ampliada amb la prolongació del fer-rocarril fins a França i l'aparició de les línies de Sant Feliu de Guíxols, Palamósi Olot. La fàbrica Grober () fou també una creació important que ocupànombrosos treballadors. L'existència de la fàbrica Planas va fer que Girona fosuna de les primeres ciutats catalanes a instal·lar l'enllumenat elèctric als car-rers ().

RELIGIÓDurant aquest segle es produí la desamortització de Mendizábal. La desamortització és un acte jurídic pel qual els béns de mà

morta tornen a la condició de lliures. Té per finalitat limitar les possibilitats d'adquisició i de retenció de béns immobles a lespersones jurídiques (eclesiàstiques o civils), en benefici de les particulars o físiques.

Juan Álvarez Mendizábal dou una destacada figura del partit progressista que promogué un seguit de reformes,entre les quals es destacaren, d'una banda, l'allistament general de l'exèrcit (servei que fins llavors podia ésser

defugit mitjançant el pagament d'una indemnització), i, de l'altra, la supressió de la major part d'ordes re-ligiosos (), llevat dels dedicats a l'ensenyament i a l'assistència, i la venda de llurs béns en sub-

hasta pública (lleis del i ).

DATESInvasió napoleònica. Al-çament de Girona con-tra les autoritats i elsfrancesos.Primer Setge:resistèn-cia coratjosaAbril: comença el gransetgeNovembre: Álvarez re-butjà rendir-se.Desembre: la ciutat ca-pitulàGirona, francesaProclamació Liberal aGironaCreació de la “Diputa-ción de la Provincia”. Arribada dels. fills de Sant Llu-ís. Restauració absolu-tista.. Capital de pro-víncia. Inauguració del’enllumenat elèctric. Comença a pu-blicar-se el Diario deGerona

NOMS PROPIS(comandanta), Gene-ral Mendoza (militar),Francesc Rogés (mestrei pedagog), Emili Grahit(historiador, advocat ipolític), Joan Pou (far-macèutic i metge), Ma-ria Gay (fundadora deles religioses de Sant Jo-sep), Joana de Jugan(fundadora de les Ger-manetes dels Pobres),Ferran Agulló (poeta iperiodista), Josep Amet-ller (metge), Martí Su-reda (arquitecte) , BruBarnoya (arquitecte),Botet i Sisó (historia-dor), Bonaventura Car-reras Peralta (oculista),Claudi Girbal (escrip-tor i historiador), Joa-quim Vayreda (pintor)Tomàs Sivilla (bisbe),Manuel Viñas (jurista iescriptor), Ferrándiz La-plaza (militar), Belléscasanova (militar), Rie-ra i Bertran (polític i es-criptor), Ferran Puig (fa-bricant, polític i escrip-tor), Narcís Xifra (engi-nyer industrial).

INDRETS, EDIFICIS IMONUMENTSEl brollador de la Deve-sa, projectat per l'arqui-tecte municipal MartíSureda Deulovol, datade l'any , època enquè es van arranjar perprimera vegada els jar-dins de la Devesa.Aquest mateix any, tam-bé es va construir la pla-taforma per a músics alpasseig Central. Envol-tat per una variada ve-getació, el brollador, decinc pisos i aire romàn-tic, canvia la seva apa-rença segons l'estacióde l'any, ja que les plan-tes que incorpora latransformen constant-ment.

RIUS I PONTSEl de setembre de es produí el mésterrible aiguat de la his-tòria de la ciutat. El Ga-lligants no va poder des-aiguar a causa de la cres-cuda dels altres rius queli barraren el pas i va re-cular inundant-ho totfins a una alçada de pams. Van morir uncentenar de personesdel barri de Sant Pere.

CARRERS I PLACESTots els prohoms ques’esmenten en l’apartatdels “Noms propis” te-nen carrer o plaça a laciutat.

12

. Set

ges,

gue

rres

ire

volu

cion

s (S

egle

XIX

)

Dim

ecre

s, 2

9 d’

octu

bre

de 2

008

C/ Bailén, 2 - 17002 Girona972 22 83 79

Pl. Catalunya, 8 - 17004 GIRONA972 20 42 28

– Lents de contacte– Mesura de pressió intraocular

– Garantia total d’adaptació als nostres progressius

APROFITA LES NOSTRES PROMOCIONSVINE A VEURE’NS!!

RÚST I C - OBRA MANUALwww.llensa.biz

Tel. i Fax 972 63 00 77 - 635 691 806CORÇÀ (Girona)

RESTAURANT

Autopista A7 - Sortida núm. 8 - Final Eix Transversal - Ctra. de l’Aeroport, s/núm. - 17457 RIUDELLOTS DE LA SELVA (Girona)

Tel. 972 47 71 32CUINA TÍPICA CATALANATancat els dimarts, excepte festius

Girona va entrar al segle XX amb . habitants, una feble industrialització i una banca escanyolida. Girona era bàsicament una ciutat de bo-tiguers. Les inundacions que secularment havien assotat la ciutat s’anaren repetint a començament del XIX: , el Ter; i , l’Ony-ar; , , i , Ter i Onyar. El ho féu també el Güell. L’any hi havia pobres i el catedràtic Jaume Sagrera impulsà lacreació d’un centre d’acollida. L’ de març de es constituí La Sopa. Aquest començament de segle fou el de l’enderrocament de les mu-ralles del pla al llarg de tota la Gran Via. Entre i , l’arquitecte Rafael Masó féu obres de gran categoria a Girona. Arribà el cinema i elsconflictes socials. Es va passar per la dictadura de Miguel Primo de Rivera (-), per la proclamació de la República (), per l’aprovacióde l’Estatut de Catalunya (), per la proclamació de l’Estat Català (), per l’aixecament militar contra la República de , per la Cons-titució de les Milícies Antifeixistes i per la Guerra (-).

FETSEl la ciutat fou escenari del míting de la Solidaritat Catalana que no s'haviapogut celebrar a Barcelona i que fou un acte multitudinari d'afirmació catalana.La Setmana Tràgica () no va tenir el caràcter virulent de Barcelona. AgustíRiera, president de la Diputació Provincial, fou un col·laborador eficaç de Prat dela Riba, a la Mancomunitat de Catalunya. Bonaventura Discosi establí la UGT aGirona i cap al hi aparegué també la CNT.

Durant l'etapa -, l'ajuntament fou format pels majors contribuents i des-prés per membres nomenats pel governador de torn. La llengua catalana fou re-tirada de l'activitat oficial, i fins i tot el governador civil ordenà, l'any , que laCompanyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols retolés els noms de les esta-cions en castellà. L'Església sofrí també les conseqüències de la Dictadura. El bis-be Gabriel Llompart fou desplaçat de la diòcesi i substituït pel valencià Vila Mar-tínez.

En les eleccions municipals del d'abril de , Girona, com la majoria deles capitals de l'estat espanyol, es decantà pels candidats republicans. L'alcaldia

recaigué en el professor Miquel Santaló que va ser l'encarregat de proclamar elnou règim el dia d'abril. En la votació de l'Estatut de Catalunya, a Girona hi par-ticipà el de l'electorat, amb . vots favorables i només en contra. Tantel com el les forces d'esquerra triomfaren en les eleccions generals. Leslluites socials que es produïren durant aquests anys de la República no tingue-ren a Girona un caràcter extrem ni violent. Laboralment, l'any més conflictiu fouel , amb vagues de metal·lúrgics, paletes, transportistes i dels obrers de la fà-brica Grober.

Al febrer del s'enregistraren unes votacions molt igualades entre el Frontd'Esquerres i el de Dretes: el primer assolí el , dels sufragis, i el segon el ,.El de juliol de l'exèrcit ocupà, de bon matí i sense trobar resistència, elsedificis i llocs estratègics de la ciutat. Però els esdeveniments de Barcelona ferentornar endarrere els militars. Aleshores, com a resposta a l'alçament de les dre-tes, començà la revolució. Foren incendiats la central lletera, els locals dels par-tits dretans i les esglésies. El comitè antifeixista que es formà tot seguit fou pre-sidit pel cenatista Expedit Duran.

NOMS PROPISAndreu Tuyet (metge i polític), Marquès de Camps(terratinent i polític), Rafel Masó (arquitecte), Pas-cual i Prats (metge i publicista), Antònia Adroher(mestra i política), Enric Adroher (polític), FrancescCivil (músic), Carles Rahola (periodista i escriptor),Miquel de Palol (escriptor), Ricard Giralt (arquitecte),Fidel Aguilar (artista), Josep Aguilera (professor dedibuix), Carme Auguet (mestra), Ramon Turró (biò-leg i filòsof), General Peralta (militar), Laureà Dal-mau (metge i polític), Joan Badia (poeta), PrudenciBertrana (escriptor i pintor), Tomàs Carreras Artau(filòsof, advocat i etnòleg)...

RELIGIÓEl , els dirigents de “La Editorial Gerundense” espresentaren al bisbe Francesc Mas i li oferiren de pu-blicar una “Fulla dominical de la diòcesi de Girona”,paral·lela a la que es feia en algunes parròquies. El bis-be es va limitar a aprovar la proposta i a recomanar-ne la publicació als rectors. El seu successor (GabrielLlompart), en canvi, l’oficialitzà i la va fer dirigir pelDr. Comerma.

CARRERS I PLACESTots i cadascun dels prohoms esmentats en l’apartatdels noms propis tenen una placa als carrers de laciutat.

INDRETS, EDIFICIS IMONUMENTSCol·legi Joan Bruguera(Grup Escolar). El denovembre de esposa la primera pedradel nou edifici. L'acte fousolemne i la premsa localen parlà com un delsmés lluïts de les Fires.

Tres anys després, l'de setembre de co-mençaren les classesal Grup Escolar. Oficial-ment, la inauguració esféu el de setembre.Girona tingué en el pri-mer terç de segle XX unnou edifici escolar aixe-cat sobre l'antic baluardde la Santa Creu, obra del'arquitecte munici-pal Martí Sureda i Vila, degran prestigi i categoria.

DATESInici de l’enderrocament de les murallesMoviment modernista de la ciutatPrimers Jocs Florals de Girona. Aprovació del pla de l’Eixample. Consolidació del Noucentisme a Girona. Vagues i incidents laborals. Protestes per l’encariment de la vida.. Vaga general i locaut patronal. Dictadura de Primo de Rivera. El d’abril es proclamà la II República. Diverses vagues obreres entre les quals destacà la de la fàbrica Grober. El de juliol esclatà la Guerra Civil.. El juny, un Junkers deixà caure bombes. El de febrer, la IV Divisió de Navarra entrà a la ciutat

RIUS I PONTSEl gener de l’any es va començar a parlar d’aprofitar el cabal del Ter perdur aigua a Barcelona. L’oposició de tots els municipis afectats en va paralit-zar l’actuació. Com és sabut, l’any , malgrat els més de escrits d’oposició,per decret llei, es dugué a terme.

13

. El s

egle

XX

: Fin

s al

fina

l de

la G

uerr

a Ci

vil (

19

00

-19

39

)

Dim

ecres, 29 d’octubre de 2008

TEISA 1920Autocars TEISA us desitja

unes molt bones festes de Sant NarcísServeis regulars i lloguer de vehicles per a tot tipus d’excursions Tel. 972 20 48 68

Banyoles, tel. 972 57 00 53 - Olot, tel. 972 26 01 96Camprodon, tel. 972 74 71 81 - Barcelona, tel. 93 215 35 66

Sardenya, 17 - 17007 Girona - www.teisa-bus.com

HOTEL-RESTAURANT

El MolíCtra. Pont de Molins a les Escaules

Tel. 972 52 92 71 - Fax 972 52 91 01 - 17706 PONT DE MOLINS (Girona)e-mail: molipark@intercom.es

TALLERS JUNPA, S.L.

SERRALLERIA - FUSTERIA METÀL·LICA - ALUMINI I INOX

POLÍGON INDUSTRIAL MAS ALIU - Tel. 972 23 95 92 - Fax 972 23 11 4417181 AIGUAVIVA (Girona)

Vidriers des de 1958

Ctra. Sant Feliu, 22 - 17004 GironaTel. 972 21 38 16 - Fax 972 22 02 21www.cristalleriesgirona.cominfo@cristalleriesgirona.com

La ciutat de la postguerra, fou la Girona negra de la repressió dels vencedors, la dels anys difícils, de la cartilla de racionament i les restriccions,l'època en què, més que mai, la iniciativa pròpia restà sotmesa a les decisions del govern central i al nacionalcatolicisme. Als anys , el règims’obrí i la ciutat va donar mostres d’una certa vitalitat. Cap al final del franquisme, la lluita obrera, les protestes dels estudiants i l’activitat delsartistes van vitalitzar la vida gironina.

FETSAcabada la guerra, entre el i el hi foren executades persones—majoritàriament de les comarques—, entre les quals hi havia l'escriptor Car-les Rahola, que havia desistit de fugir. El català fou totalment bandejat delsactes públics. El triomfalisme envaí els actes polítics i religiosos.

El panorama canvià d'alguna manera els anys cinquanta, per bé que la re-cuperació fou lenta i penosa. Girona augmentà la població amb l'arribada dela immigració que s'instal·là a les barraques de Montjuïc, de les Pedreres odel Ter. La ciutat era tancada i jerarquitzada, i la vida es desenvolupava en fun-ció dels interessos de les classes dominants. L'expansió econòmica es va ma-nifestar a partir dels anys seixanta. Va sorgir, llavors, la idea de la “gran Ge-rona”. Es va començar per annexionar a la ciutat tots els pobles del voltant pertal d'augmentar-ne l'extensió i, de passada, el cens d'habitants.

Va anar arribant el turisme, l'Opus Dei va anar prenent posicions i es vananar fent les corresponents adaptacions postconciliars. En el terreny polítices poden destacar la manifestació del desembre del en contra del pro-cés de Burgos. El bisbe Narcís Jubany visqué una etapa de tensions amb l'au-toritat.

La mort del general Franco va obrir una nova etapa sota la monarquia peròels primers anys del postfranquisme no foren fàcils per a les forces que co-mençaren a donar la cara i cridaren a la mobilització permanent per a acon-seguir les llibertats bàsiques. L'etapa del governador Armando Murga (-) es caracteritzà per les prohibicions contínues, les detencions i les multes.El d'abril de es formalitzà l'Assemblea Democràtica de amb l'objectiude fer efectiva la lluita per la llibertat, l'amnistia, i també per al reconeixementdels drets nacionals de Catalunya i la democratització autèntica del país.

NOMS PROPISAntoni Varés (director de cinema), Mercè Rodoreda(escriptora), Pla i Cargol(publicista i erudit), el Dr.Bolós “Gerión” (capellà i columnista), Ignasi Boschi Reitg (arquitecte), Pep Colomer (pintor i disse-nyador), Jaume Vicens Vives (professor i historia-dor), Xavier Cugat (músic), Francesc Estival (dar-rer alcalde de Santa Eugènia), Domènec Fita (ar-tista), Josep Maria Gironella (escriptor), Joan Masó(farmacèutic i fotògraf) ...

RELIGIÓJoan Alsina (Castelló d’Empúries, - Santiago deXile, ). Sacerdot. Estudis eclesiàstics al semina-ri de Girona i a Madrid. Fou ordenat el . Anà a Xile,on féu el seu treball pastoral a San Bernardo, prop deSantiago, i a San Antonio, a la costa. Treballà tambéa l'hospital de la ciutat de San Antonio i al de Sant Joande Déu de Santiago de Xile. Tingué molta activitat enel moviment obrer cristià. Fou delegat sindical iconsiliari del moviment obrer d'Acció Catòlica. Vis-qué el triomf i la caiguda del president xilé SalvadorAllende, amb el programa del qual se sentia identi-ficat.

INDRETS, EDIFICIS IMONUMENTSAcabada la guerra, milersde presoners ocupavenpenals i presons. Els pre-soners de guerra dubto-sos o contraris i els jovesclassificats “desafectes”pel règim foren obligats arealitzar treballs forçats.Tres construccions bende casa nostra duen el se-gell dels treballs forçats: elpont de Sarrià, el pont deTorroella de Montgrí i elMercat de Girona.

La plaça Catalunya ésrelativament recent i vanéixer amb el Pla Perpi-nyà. La plaça Catalunyaha estat testimoni delsfets més importants: lalluita per la democràcia,les manifestacions pú-bliques, els actes festius,etc.

DATES. El diari “Los Sitios de Gerona” rellevà “El Pirineo”./. La ciutat acollí . immigrants, molts dels quals anaren a viure azones perifèriques en condicions molt difícils.. S’inaugurà l’Hospital de Girona Álvarez de Castro, avui Josep Trueta.. Es completà la façana de la Catedral amb la galeria i la cornisa. Inauguració de l’aeroport Girona-Costa Brava. El de juny se celebraren les primeres eleccions generals democrà-tiques després del franquisme. El de desembre s’aprovà la Constitució

RIUS I PONTSEntre l’ i el d’octubre de , es pro-duí el darrer gran aiguat conegut de Gi-rona. La riera Maçana i el riu Güell inun-daren la carretera Barcelona, les vies deltren, Sant Narcís i fins al carrer Nou. L’O-nyar va passar per sobre de la plataformade la plaça Catalunya i del carrer Carme.Les pèrdues foren avaluades en mi-lions de pessetes.

CARRERS I PLACESEls prohoms esmentats en l’apartat delsnoms propis tenen una placa als carrersde la ciutat.

14

. El s

egle

XX

: el f

ranq

uism

e(1

93

9-1

97

8)

Dim

ecre

s, 2

9 d’

octu

bre

de 2

008

Assessoria Laboral, Fiscal, Mercantil i Comptable.Comunicats i Lloguers en general.Mediació Immobiliària i Financera.Assegurances.Assessorament i gestió d’Associacions i Fundacions

JJOSEP M. BARNEDA i MOYAGraduat Social Diplomat • Tècnic Tributari

Administrador de Finques • Tècnic Intermedi en Prevenció de Riscos Laborals

MARTA BARNEDA i GRATACÒSDiplomada en Empresarials

C/ Nord, 17, 3r 2a - Tel. 972 20 67 41 - Fax 972 22 77 4217001 GGIRONA - josepm@barnedaassessors.cat

RECTIFICAT I RECONSTRUCCIÓDE MOTORS GASOLINA i DIÈSEL

EQUILIBRATGEREPARACIÓ DE LLANTES D’ALUMINISOLDADURA D’ALUMINI A L’ARGÓ

Us desitgen unesBones Fires de Sant Narcís

Ctra. Barcelona, 200Tels. 972 20 40 45 • Taller - Recanvis

972 21 31 95 • AdministracióFax. 972 21 27 74 17003 GIRONA

www.molarsalleras.comrectificadora@molarsalleras.com

DESITGEM ALS NOSTRES CLIENTS I AMICSUNES BONES FIRES DE SANT NARCÍS I US RECORDEM QUE

TENIM OBERT DE LES 7 DEL MATÍ A LES 9 DEL VESPRE

Av. St. Francesc, 3 • 972 202 599C. Migdia, 88 • 972 210 901

GIRONA

HORARI CUINA13.00 H - 16.00 H / 20.30 H - 23.30 H

DIMARTS TANCAT

Pl. Independència, 2 - 17001 GIRONATel. 972 20 75 42

Les eleccions municipals de van marcar decisivament la transformació democràtica de la ciutat. De totes les transformacions que els di-ferents governs de Joaquim Nadal i Farreras impulsaren a la ciutat, la més important és indubtablement la compra dels terrenys i les instal·lacionsmilitars i la seva cessió a la ciutat i a la universitat. Canviar militars per estudiants ha estat una de les actuacions més important del segle XXa la ciutat de Girona.

FETSEl primer Ajuntament democràtic de Girona es va trobar amb innombrablesproblemes de tota índole. Vistes les coses a la llum dels anys, cal convenir quealgunes transformacions han estat espectaculars: d’un sol, trist i vell pavellóa la Devesa s’ha passat a una “xarxa” de pavellons per barris; de la piscina dela Devesa, a tres piscines municipals; dels cotxes aparcats damunt les vore-res i circulant per tot arreu, als pàrquings i a les restriccions de trànsit en àm-plies zones; dels bars i casinos per a reunir-se, a la Xarxa de Centres Cívics;de les bosses d’escombraries al riu, a la recollida selectiva i al reciclatge; delcampi qui pugui educatiu, a l’Oficina de Matriculació... S’han dictat Plans Ur-

banístiques i s’ha introduït la cultura democràtica en les institucions i l’ad-ministració. S’han urbanitzat carrers, s’han engrandit voreres i s’han previstespais per a les bicicletes. S’ha anat adequant el transport públic, la neteja,la policia, els Centres d’assistència, les escoles, les guarderies municipals i elsserveis socials. S’han fet biblioteques i centres d’orientació de joves.

S’han dut a terme grans projectes: l’Auditori, el Parc de les Casernes, el ParcCentral, la desviació de la N-II, la terminal d’autobusos, la posada al dia delTeatre Municipal, la construcció del pont de Fontajau i la del pont de Sant Fe-liu, la frontissa del Güell, el passeig de la Muralla, el parc de les Ribes del Ter,la plaça de la Constitució, el Cementiri Nou, la Incineradora de Campdorà...

DATES. d’abril, elec-cions municipals. Na-dal, primer alcalde de-mocràtic postfranquis-me. d‘octubre, Ca-talunya aprova l’Esta-tut d’Autonomia. El de març, Salti Sarrià recuperen la in-dependència.. Les casernes deSant Domènec i la car-retera de Barcelona fo-ren adquirides per l’A-juntament al Ministeride Defensa.. Inauguració delParc Central.Inauguració de laTorre de Comunicaciódels Polvorins (el Pirulí)de metres d’alçada. Al febrer, inaugu-ració de la variant de laN-II per l’est de la ciutat Al setembre, pri-mer curs de la UdG. . Obertura i inau-guració de l’Eix trans-versal de Lleida a l’ae-roport de Girona ( dedesembre). Els treballs ar-queològics posaren aldescobert el cementirijueu medieval al Boud’Or.

NOMS PROPISJust Maria Casero (pe-riodista i polític), EnricMarquès (artista i acti-vista), Joaquim Nadal(historiador i polític),Jaume Camprodon(bisbe), Pep Nadal (pro-fessor i rector d’Univer-sitat), Modest Prats (ca-pellà i professor), Fran-cesc Ferrer (polític), Gui-llem Terribes (llibreter iactivista), Pere Rodeja(llibreter i bibliòfil), Se-bastià Salellas (advocati militant), Jaume Casa-demont (empresari imecenes), Eduard Cid(periodista radiofònic),Enric Mirambell (cro-nista oficial), Narcís-Jor-di Aragó (erudit i pe-riodista), Narcís Coma-dira (artista i crític), Ma-nel Xifra (fundador deCOMEXI), GerardQuintana (cantant desopa de Cabra), PepCruz (actor), Antoni Pu-igvert (escriptor i perio-dista), Àngel Serradell iÀngel Santos (sindica-listes)...

INDRETS, EDIFICIS I MONUMENTSEls Jardins del Parc de les Casernes, també anomenat Parc del Migdia, és el resultat d’una de les trans-formacions urbanes més importants de la ciutat en els darrers anys. La transformació ha consistit en lasubstitució d'una gran illa ocupada per instal·lacions militars per un gran parc que lliga amb els barrisveïns. El parc és al centre. Al seu entorn s’hi ha construït una sèrie d'edificis residencials, mantenint launitat del conjunt. La nova edificació, en forma de pantalla, es col·loca perimetralment al parc definintla façana del nou espai urbà.

El projecte ocupa una superfície de . m. S’hi han construït habitatges, locals comercialsi places d'aparcament amb un total de . m de sostre. Hi ha a més . m de zona verda idotacions. El parc aporta, a més, un gran llac situat al peu dels habitatges, amb . m de làmina d'ai-gua, una pèrgola de . m de superfície coberta i més de . arbres repartits pels seus jardins. Elsarbres més magnífics els va plantar als anys un militar molt aficionat a la botànica: el Tinent Coro-nel MagdalenoTC "Magdaleno".

RIUS I PONTSEl de juliol de es va inaugurar el pont de Fontajau. El pont va ser dissenyat per Antonio FernándezOrdónez, germà de l'ex-ministre d'Afers Estrangers espanyol, i té dos carrils de circulació en cada sen-tit. Va costar . milions de pessetes ( milions més dels pressupostats). Fou finançat pel MOPT. Elpont té metres de llarg i d’amplada. Va ser el primer pont de l'Estat espanyol que ha estat cons-truït amb la tècnica del pretesat exterior. de la postal i de les inundacions de Girona, rep poc abans dedesembocar al Ter les aigües del Galligans. El Galligans rep les aigües de diversos torrents de la Vall deSant Daniel: Calvari, Polvorí, de la Torre, de can Llinàs, Estela, Sant Miquel, Campdorà i Santa Marga-rida.

RELIGIÓDesprés d’una foguerada potent tot just acaba-

da la Guerra Civil, la religió catòlica i sobretot la re-ligiositat han anat minvant en l’ànim dels gironins.Han anat desapareixent alguns convents (o han que-dat sota mínims) i fins i tot el mateix Seminari haacabat tancant per manca de vocacions. Paral·le-lament, altres religions cristianes i altres confessionsd’arreu han trobat lloc en el cor de la ciutat. Des delpunt de vista catòlic i canònic, aquesta etapa s’hacaracteritzat al bisbat per un cisma no escrit entreels ortodoxos seguidors de l’església romana i els par-tidaris de la teologia de la alliberació i l’església com-promesa.

CARRERS I PLACESL’obra més emblemàtica d’aquest període ha es-

tat la construcció de la variant de la N-II a l’Est dela ciutat entre la Vall de Sant Daniel i les Gavarres.Hom pretenia treure del centre de la ciutat un tràn-sit espès i constant.

Tot i les protestes dels ciutadans (les més gros-ses i llargues en democràcia) en contra de l’obra, lavariant es va fer i es va inaugurar. Va néixer petita iara mateix està pendent d’un complicat desdo-blament. Mentrestant, es fa servir l’autopista per con-nectar el nord i el sud de la ciutat amb peatge zero.

15

. El s

egle

XX

: La

dem

ocrà

cia

(19

79

-20

00

)

Dim

ecre

s, 2

9 d’

octu

bre

de 2

008

TELÉFONO 972 36 49 04 PLAYA DE SANTA CRISTINA

FAX 972 36 92 80 � APARTADO Nº 22

E-mail: info@hstamarta.com 17310 LLORET DE MAR (ESPAÑA)

HOTEL COL·LEGI D'ENGINYERS DE CAMINSCANALS I PORTS

DEMARCACIÓ DE CATALUNYADELEGACIÓ DE GIRONA

desitja a tots els gironins unes bones firesC/ Ultònia, 10-12, 2n 2a - 17003 GIRONA - Tel. 972 21 87 02 - Fax 972 21 65 12

Assessoria laboral, fiscal i comptable

Assumptes generals · Assegurances diverses

Us desitgem unes Bones Fires de Sant Narcís!Gran Via Jaume I, 82, 2a

Tel. 972 20 60 50Fax 972 21 68 68

GIRONA 17001

Av. Montserrat, 19Tel. 972 25 71 55Fax 972 25 39 79

ROSES 17480

St. Martí, 11Tel. 972 36 84 14Fax 972 37 22 03

LLORET DE MAR 17310

L’any , després de anys com a alcalde, Joaquim Nadal va deixar l’alcaldia en mans d’Anna Pagans, que ha revalidat dues vegades més, ales urnes, el dret a ser la primera alcaldessa de Girona. En no aconseguir, però, majoria absoluta, ha hagut d’introduir a l’ajuntament la cul-tura del pacte. Un tripartit (PSC-ERC-ICV) governa la ciutat des de fa anys. Hi ha hagut, certament, temes importants damunt la taula (ob-res de la seu de la Generalitat, inauguració Auditori, projecte Pavelló de la Devesa, venda plaça Salvador Dalí a l’Hipercor, aparcament de San-ta Caterina, inauguració de guarderies i biblioteques, processos participatius...), però cap de l’envergadura i la dificultat del pas soterrat persota de la ciutat del TAV.

Heus ací que han passat per Girona . anys però com si no res. L’ocupació dels habitants d’aquest rodal segueix essent la mateixa: aquellsromans vigilaven la Via Augusta que anava d’Europa a Hispània; aquests romans d’avui, que encara parlen llatí –llatí vulgar, però llatí- estandestinats a observar l’enorme corredor que travessa aquestes terres: una autopista, una carretera nacional, un tren de proximitat, una líniade molt alta tensió i un tren de gran velocitat que uneixen la Bètica i la Gàl·lia.

FETSEl paisatge urbà de Girona és a punt de patir una transformació radi-

cal. La desaparició del viaducte del tren que fa anys que travessa la ciu-tat com una clenxa ha de comportar l’aparició d’espais a banda i banda ques’hauran de recosir.

La batalla de la mobilitat és l’assignatura que l’Ajuntament tripartit aramateix malda per guanyar: per qualitat de vida, per ecologia, per estalvi.La xarxa de carrils bici, l’ampliació de voreres, l’ocultació de cotxes en pàr-quings subterranis, la millora del servei públic, la tarifació eficient dels bit-

llets..., són algunes de les mesures. Per ecologia també està aconseguintmillorar la recollida selectiva de la ciutat. L’urbanisme passa per momentsdifícils (no queda ni espai, ni diners) però segueix compromès en la cons-trucció de pisos de protecció oficial i el recosit de barris. Els Plans d’Edu-cació, els Plans d’Entorn i diversos programes d’intervenció en barris hande servir per preparar l’arribada oficial de Girona als cent mil habitants.

Parc de les Ribes del Ter, la plaça de la Constitució, el Cementiri Nou,la Incineradora de Campdorà...

DATES. Darrer diad'existència de lapesseta ( de febrer) de març - Espanya:les monedes i bitlletsde pesseta hi deixarende circular; l'euro,única moneda de curslegal. . Anna Pagansrellevà Joaquim Nadala l’alcaldia de Girona.. La companyiaaèria Ryanair escollíl'aeroport de Gironacom a based'operacions al sudd'Europa.. Obrí al públic elnou edifici de SantaCaterina al parchospitalari Martí i Juliàde Salt.

CARRERS I PLACESL’obertura de la seu

de la Generalitat a Gi-rona en l’antic edifici del’Hospital de Santa Ca-terina, conjuntada ambla reforma de la Casa deCultura, la conversió del’edifici d’Hisenda enarxiu municipal i la re-modelació de la plaçaCatalunya han de con-vertir-es en el cor mateixde la ciutat.

La radical transfor-mació de l’espai del ParcCentral ha de permetrerelligar de manera flui-da, moderna i estèticaun espai envoltat d’edi-ficis singulars i emble-màtics: la Punxa, la Fa-rinera, la casa Ensesa, lescases de Sant Narcís il’escultura d’Alfaro “AEuropa”.

NOMS PROPISSalvador Sunyer (El Ca-nal i Temporada Alta),Anna Pagans, CristinaAlsina, Joan Olóriz, PiaBosch, Carles Puide-mont, (polítics), XavierCarmaniu (periodista icomunicador), ManelMesquita (editor del di-gital eldimoni.com)...

RIUS I PONTSHi ha pendents de

realitzar damunt la tau-la dos ponts nous sobreel Ter: l’un, a l’alçadadel Trueta, que perme-trà unir l’avinguda Tar-radellas i el carrer Tar-radellas de banda i ban-da del riu; l’altre, moltpolèmic perquè pres-suposa un vial enmigde les Hortes de SantaEugènia.

RELIGIÓUna subtil desamor-

tització està marcant eldevenir dels béns ma-terials de l’església giro-nina: el Bisbat ha esde-vingut la seu del Museud’Art; el col·legi Cartañá,un bloc de pisos; el Se-minari Menor està aca-bant la seva remodela-ció per esdevenir facul-tat de Ciències de l’E-ducació i Psicologia.

INDRETS, EDIFICIS I MONUMENTSEl tren va arribar a Girona el de març de . En els anys següents va seguir camí cap a la frontera tra-vessant la ciutat damunt uns parterres i uns talussos interromputs per gràcils ponts de ferro que confi-guren el paisatge de la infància i joventut de la majoria de gironins i gironines. Als anys , la nosa –vi-sual i real de trànsit d’una banda a l’altra- va aconsellar el plantejament de noves solucions. N’hi haviadues. (Ningú no es plantejava la tercera perquè fa anys era inviable –pressupostàriament i tècnica-ment.) L’una passava per girar el tren cap a l’est i fer-lo foradar les muntanyes de les Pedreres i de Mon-juïc; l’altra, elevar-lo damunt columnes. L’any es va inaugurar el viaducte de dos quilòmetres sos-tingut a metres damunt columnes de formigó que travessa la ciutat de nord a sud. L’arribada delTAV ho regirarà tot.

16

. El s

egle

XX

I: pr

esen

ti f

utur

(20

01

-20

08

)

Dim

ecre

s, 2

9 d’

octu

bre

de 2

008

SERVEI DE REPARTIMENTPER A HOSTALERIA

MERCAGIRONA 19-20 - 17005 GIRONA972 23 19 12 - Fax 972 23 19 62 - danes@arquired.es

FRUITES I HORTALISSES

GERMANS VIGAFRUITMERCAGIRONA - LLOCS NÚM. 1, 2 i 3

TEL. 972 23 91 62 - FAX 972 23 55 17 - CTRA. STA. COLOMA, KM. 2 - 17005 GIRONA

FRUITES I VERDURES

17005 GIRONATelèfon 972 23 72 12

FRUITES

des de 1944SERVEI DE REPARTIMENT

Mercagirona, lloc 16.17 i 1817005 GIRONA

Tel. 972 240 507Fax 972 231 769fruitesvidal@ctv.es

US DESITJAUNESBONESFIRES2008!

MERCAGIRONAMòbil 600 56 93 19 Tel. 972 23 41 1217005 GIRONA Fax 972 40 16 09

Han estat diverses les Fonts d’Informació d’aquest suplement.Citem aquí les més importants per si el lector vol ampliar

coneixements, per si vol aprofundir en algun període:Els Quaderns d’història de Girona, editats per l’Ajuntament de

Girona i la Diputació Provincial.Diversos llibres de l’historiador Josep Clara, i més concretament,

la seva Introducció a la Història de Girona (3a edició de CurbetComunicació Gràfica).

La Història de Girona de l’ADAC.El web de Joaquim Bohigas sobre Història de Girona.

El portal GREC.NET de l’Enciclopèdia Catalana.El DICGIRONARI de Quim Cufí i Pere Cornellà

BIBLIOGRAFIA

Dim

ecre

s, 2

9 d’

octu

bre

de 2

008

LLIBRERIADE VIATGES

CCarrer Ballesteries, 29Tel. / Fax 972 21 17 73

17004 GIRONAulyssus@ulyssus.com

www.ulyssus.com

GIRONABallesteries, 49

Tel. 972 21 71 38 - Mòbil 660 48 66 59

DECORACIÓ

Ballesteries, 22Tel. 972 20 59 14

DEPILACIÓ ELÈCTRICA

I AMB LÀSER

C/ Ballesteries, 41GIRONA

Tel. 972 22 89 01

Productes naturalsDV HAUSCHKA

INSTITUT DE BELLESAINSTITUT DE BELLESA

ARTESANIA AFRICANAEGÍPCIA i ORIENTAL

C/ Ballesteries, 18 - Tel. / Fax 972 22 46 99 - 17004 GIRONA

ARTESANIA ASIÀTICADISTRIBUÏDORS EN PíRCINGS I SUPLEMENTS

C/ Ballesteries, 42 17004 GIRONA Tel.I Fax 972 22 74 15 - Mòbil 696 42 58 24amazing_00hotmail.com // info@amazingbodyjewelery.com - www.amazingbodyjewel.com

C/ Ballesteries, 22 (Barri Vell)17001 - Girona

tel: 972 21 03 94

swing-girona@telefonica.net

REPARACIÓ, RESTAURACIÓ I VENDA

Ballesteries, 45 - GIRONA - Tel. 972 21 69 19 - www: larellotgeria.com