EL PERSONATGEJOAQUÍN FERNÁNDEZ REPASSA

LES QUALITATS QUE HA DE TENIR EL

PROFESSIONAL DE LA COCTELERIA

L’EXPERIÈNCIACASTELLA-LA MANXA OFEREIX

FINS A 10 RUTES QUE COMBINEN

ENOTURISME, CULTURA I PLAER

LA VISITAEL PERIODISTA JOHN RADFORD

RECORRE AMB COL·LEGUES

ANGLESOS LES DO SARAGOSSANES

LA NOVETATCODORNÍU REVOLUCIONA EL

MERCAT VINÍCOLA AMB EL REINA

MARÍA CRISTINA BLANC DE NOIRS nove

mb

re d

el 2

010

Gourmet’sE L P E R I Ó D I C O D E C A T A L U N Y A

S U P L E M E N T G A S T R O N Ò M I C

E S P E C I A L V I N S I C A V E S

Gourmets I2I el Periódiconovembre del 2010

el personatge Joaquín Fernández Bàrman. Propietari de la cocteleriaDickens de Sant Sebastià

TEXT ALBERTO LARRIBA FOTOGRAFIA MARCOS FUEYO

“QUAN paladeges un bon combi-

nat s’introdueix dins teu una sen-

sació d’eternitat”, diu José Luis

Garci en el seu llibre Beber de cine.

Molts creatius matarien per cites

com aquesta per vendre un pro-

ducte. Cine, televisió i premsa han

estat l’aliat ideal per divulgar els

encants del còctel. “Sense ells no

hauríem recorregut ni la meitat

del camí”, reconeix Joaquín Fer-

nández, propietari de la cocteleria

Dickens de Sant Sebastià.

Economia i cocteleria són mons

indissociables. “Si l’economia no

és pròspera, la cocteleria se’n res-

sent”, sosté el bàrman. És un sec-

tor que necessita “molta investi-

gació i molts diners” i “no rep

subvencions de ningú”. La cocte-

leria, explica Fernández, va néi-

xer als Estats Units, un país ric, i

d’allà es va estendre a tot el món.

Ara viu un moment àlgid, sobre-

tot en aquells països pròspers

econòmicament.

Dickens és una de les cocteleries

de referència a nivell internacio-

nal, on es poden tastar els combi-

nats més atrevits i les barreges

més inversemblants. ¿El millor

còctel? Fernández fuig d’aquestes

etiquetes: “No existeix el millor

còctel del món. Depèn del mo-

ment. Som els bàrmans els que

hem de fer la millor mescla per

a cada persona”.

CARRERA DE FONSAixò sí, per elaborar un bon com-

binat és imprescindible disposar

“d’una bona vaixella, utilitzar

bons productes, captar els gustos

del client i tenir en compte el mo-

ment del dia per adaptar el tipus

de barreja, ja que hi ha combinats

per a l’aperitiu, digestius, calents,

refrescants...”, explica Fernández.

“El còctel és una cosa molt perso-

nal i hi té molt a veure la psicolo-

gia del bàrman”, afegeix. Com ell

mateix repeteix una vegada i una

altra, la professió comprèn cinc dis-

ciplines: “Bàrman, psicòleg, rela-

cions públiques, alquimista i psi-

quiatre”, sense oblidar la versió

“autodidacta” de l’ofici.

La cocteleria és una carrera de

llarga distància. “Mai es deixa d’a-

prendre i cada dia t’has de reno-

var”. El bàrman ha de ser “pacient,

cautelós, astut” i ha d’atendre el

client “amb un somriure, no arru-

fant les celles; amb dolçor, no

amb agressivitat”, aconsella Fer-

nández. Els coneixements són clau,

per descomptat. Un professional

ha de tenir clars conceptes bàsics,

com la fermentació per fred i per

calor, conèixer els conservants

amb què treballa... En aquest ofici

no s’hi val allò que l’ordre no alte-

ra el producte. “Els adorns estan

molt bé, però el més important

és que la barreja sigui perfecta”.

Més lliçons: “S’ha de beure sem-

pre amb moderació però amb

classe; una cosa és engolir i una

altra degustar”, inculca el mestre.

INFINITES POSSIBILITATSDefensor a ultrança dels grans

clàssics de la cocteleria –“són la

base principal, no es poden per-

dre”–, Fernández no renega de la

modernitat: “La innovació és

molt important perquè els gus-

tos i les tendències canvien”. Ara

“la gent pren menys alcohol, la

gamma de sabors és amplíssima,

les fruites tropicals arriben a tot

arreu, les idees flueixen i això

ens obre molt camp”. A més, “la

dona ens està ensenyant moltes

coses, és més sincera i s’atreveix

a tastar coses diferents”, apun-

ta el bàrman.

De cara a Nadal no podia faltar

una referència a les “infinites pos-

sibilitats” que ofereixen vins i ca-

ves al món del còctel, des de barre-

ges clàssiques a base d’angostura,

sucre, licor de taronja, conyac i ca-

va; aperitius amb licor de préssec,

sucre, Campari i cava; fins a pro-

postes més innovadores, com El res-

plandor, un combinat del mateix

Fernández fet amb magrana, una

gota de llimona, licor per contra-

restar l’acidesa i cava.

Campió d’Espanya, subcampió mundial a Suècia, millor bàrman del món al Japó, campió nacional de

gintònics... Aquests són alguns dels molts èxits que enllustren el brillant palmarès de Joaquín Fernán-

dez, propietari de la cocteleria Dickens de Sant Sebastià i un dels gurus més respectats per la professió.

Després de 51 anys agitant la coctelera –va començar a l’ofici amb només 9 anys–, aquest consumat

mestre de la mescla proclama que “el més important no són els premis, sinó que la gent et reconegui

i et cregui. Els triomfs serveixen de cara a la galeria, però duren molt poc temps. Reculls la copa i

l’endemà ja n’hi ha un altre que ocupa el teu lloc. El que de veritat et manté econòmicament i espi-

ritualment és ser creïble per als altres”. Fernández ha dedicat moltes hores a l’estudi i la investigació.

De la seva proverbial imaginació n’han brotat més de 6.500 còctels –molts sense arxivar encara–, i el

seu cervell encara emmagatzema prou idees per sorprendre amb noves combinacions.

Mestre de la mescla

“L’important és ser creïble”

“S’ha de beure amb moderació peròamb classe: degustar, no engolir”

EL RECONEIXEMENT

Els cellers cooperatiuscatalans obtenen elbeneplàcit internacional 6EL RESTAURANT

Les Cols d’Olot ofereixuna cuina sostenible en un món global8 LA NOVETAT

Maset del Lleó presenta un‘pack’ en què marida tresreceptes amb dos vins i un cava11

ESTIL LLIURE

Cada dia apareixen nous vinsla qualitat dels quals no estàrecolzada per una DO10NÚMERO 50 I EDITA: Ediciones Primera Plana, SA. Grup Zeta. PUBLICITAT:

Zeta Gestión de Medios. Consell de Cent, 425-427, 6a planta (08009) Barcelona.Tel. 93.265.53.53. Fax: 93.246.92.49. www.zetagestion.com. REDACCIÓ: Alber-to Larriba, Alberto González, Eduard Palomares i Pilar Enériz.MAQUETACIÓ: FátimaGarcía, Adolfo Alonso, Estela Piñeiro i Nuria Martín. IMPRESSIÓ: Gráficas de Pren-sa Diaria, SA. Parets del Vallès. COORDINACIÓ: Anna Riera.

PORTADA La imatge recrea la sensacióde frescor d’una copa de cava.

sumari

*

LA PRESENTACIÓ

Riedel crea una copa exclusivaper a Azpilicueta que ressaltal’essència del celler riojà12EL CONCURS

La presència de vins catalans a lescartes dels restaurants determinael guanyador de Cartaví14

En acció. Joaquín Fernández prepara un còctel en l’última edició del certamen El Millor de laGastronomia, celebrat a Alacant.

Gourmets I3I el Periódiconovembre del 2010

I la iniciativa IDivinum Vitae I

Divinum Vitae no té al

darrere cap govern, però ho

compensa amb una gran

capacitat d’acció. L’associació

no només va organitzar un

viatge per buscar idees a

Califòrnia, sinó també va

aconseguir portar a terme

una presentació dels seus

vins davant un nodrit grup

d’importadors, periodistes i

futurs xefs al Culinary

Institute of America, una de

les institucions formatives

més prestigioses dins del

sector de l’alimentació als

EUA. Aquesta trobada es va

culminar amb una

demostració de la nova cuina

manxega, basada en els

productes típics però amb un

enfocament innovador, a

càrrec de Rubén Sánchez-

Camacho, propietari xef del

restaurant El Bodegón.

CASTELLA-LA MANXA sempre ha

estat terra de pas, d’immenses

planes, de cavallers errants, d’un

patrimoni que s’ha enriquit per

les aportacions de diferents cul-

tures, d’una gastronomia forta-

ment arrelada a la terra… Grans

referències de la cultura castella-

nomanxega que, sovint, han ocul-

tat un fet irrefutable però, al ma-

teix temps, desconegut: que amb

les seves 600.000 hectàrees cul-

tivades, la comunitat s’erigeix

com la vinya més gran del món.

Per tant, també es tracta d’una

terra vinícola, i 28 cellers de la

zona s’han proposat ressaltar-ho

i enllaçar-ho amb els altres atrac-

tius turístics.

Per això, treballen unides sota

la plataforma Divinum Vitae, que

busca impulsar des de l’àmbit pri-

vat els vins manxecs a través de

les experiències i els records, és a

dir, promovent l’enoturisme. Una

fórmula que ja han posat en mar-

xa i que permet a l’aficionat

conèixer in situ el perquè de la

personalitat d’un vi, amb visites

guiades pels mateixos cellerers a

les vinyes, les caves i altres ins-

tal·lacions. Però com que per se-

guir creixent convé reflectir-se en

els millors, l’associació ha viatjat

recentment a Califòrnia (EUA) per

inspirar-se i agafar idees de les re-

gions vinícoles que actualment

atrauen més visitants del món,

Napa Valley i, una mica menys,

Sonoma Valley.

ESTIL ‘WINE ROAD’En matèria vitivinícola, Castella-

la Manxa no només es caracterit-

za per la seva gran extensió, sinó

també per la seva enorme diver-

sitat, fruit de diverses classes de

terreny, climes i tradicions. Això

fa que, per exemple, hi hagi fins

a nou DO diferents i que en els úl-

tims anys hi hagin sorgit un gran

nombre de vins d’autor. Bons

motius per consolidar-se com una

wine road a l’estil californià, un

destí que proposa diferents rutes

que condueixen per vinyes, ce-

llers, botigues i bars de vins, en

una experiència global al voltant

del vi que apel·la directament als

sentits, als plaers i a la memòria

del gust. I això els EUA són els que

ho saben fer millor.

“La delegació estava formada

per 22 persones dels diferents

cellers, i totes elles van anar

apuntant detalls, idees concre-

tes a aplicar tant des del punt de

vista enològic com de tracte amb

el client, ja sigui en les visites,

les degustacions o la venda”, ex-

plica Miguel Ángel Castiblanque,

president de Divinum Vitae. De la

visita, una evidència: els vins de

Castella-la Manxa, i de la resta

d’Espanya, no tenen res a envejar

als californians, però ells es tro-

ben a anys llum en la relació amb

el públic. “Les vinyes semblen un

jardí i tot està cuidat fins al mí-

nim detall. Venen experiències,

sensacions, exclusivitat, fan sen-

tir únic cada visitant… En aquest

sentit tenim molt per aprendre”,

assenyala.

El públic com a principal re-

ferència, tal com ho subscriu

Dionisio de Nova, propietari del

celler Dionisos: “Aquest viatge

m’ha servit per reafirmar l’apos-

ta per l’enoturisme, un sector

que creixerà i es consolidarà. La

visita a cellers és una cosa que

els consumidors anhelen i bus-

quen, ja que volen veure on i

com es fan els vins”. De fet, arran

de l’experiència californiana, el

celler de Valdepeñas ha decidit

ampliar i millorar la botiga, així

com professionalitzar encara més

les visites guiades.

Com a associació, Divinum Vi-

tae (www.enoturismocastillala-

mancha.com) també ha trobat

una bona inspiració a Napa Va-

lley, on els seus cellers esgoten to-

ta la producció a les seves pròpies

botigues. Al mateix temps, ha

pres nota de la presentació d’un

mateix vi però embotellat diferen-

ciant les parcel·les d’on procedeix

el raïm (una troballa de màrque-

ting), el respecte pel medi am-

bient o el concepte de club de

vins. A més, han arribat a un

acord per iniciar un projecte co-

mercial conjunt amb Sonoma Va-

lley que els permeti oferir paquets

turístics a la regió californiana i

viceversa. En definitiva, una in-

jecció d’inspiració californiana

per recalcar que, malgrat que al-

tres zones tenen més nom, Caste-

lla-la Manxa és una regió viníco-

la de primer ordre.

TEXT E. PALOMARES // A. RIERA FOTOGRAFIAANNA RIERA

DAVANT ELSFUTURS XEFS

LA PRESENTACIÓ

L’ASSOCIACIÓ DE CELLERS DE CASTELLA-LA MANXA VISITA NAPA VALLEY PER REFORÇAR LA SEVA OFERTA D’ENOTURISME

Califòrnia com a inspiració

Visita californiana. A dalt, diverses imatges decellers de Napa Valley. A sota, el xef RubénSánchez-Camacho, durant la presentació alCulinary Institute of America.

Ipropostes Ienoturisme I

Gourmets I4I el Periódiconovembre del 2010

ALS ATRACTIUS turístics de Castella-la

Manxa, Divinum Vitae (www.enoturismo-

castillalamancha.com) n’hi afegeix un més:

l’enoturisme, que fins fa pocs anys havia

estat a l’ombra dels molins de vent. L’as-

sociació, formada per 28 cellers, proposa

que el visitant descobreixi el procés enolò-

gic en la seva totalitat i experimenti el vi

en tota la seva intensitat. Hi ha 10 rutes,

en què es combinen de forma natural vi,

cultura i naturalesa, a més de gastrono-

mia i allotjaments de primer nivell.

AL VOLTANT DE LA CIUTAT DE LES TRES CULTURESUn recorregut amb Toledo com a punt

neuràlgic. Quatre cellers se situen al seu

voltant, entre ells Arrayán, on la vinya ha

estat treballada amb les últimes tècniques

per oferir vins d’alta qualitat. Per la seva

part, Peces Barba s’ubica en una casa típi-

ca manxega, amb una torrassa on s’orga-

nitzen tastos, mentre que Finca Loranque

posa en pràctica el concepte de château en

una masia del segle XVIII. Finalment, Vi-

ñedos Cigarral Santa María s’erigeix com

l’única vinya urbana d’Espanya.

DE L’HORTA DEL TAJO ALS MONTS DE TOLEDOTres cellers –González Byass, Dehesa del

Carrizal i Pagos Marqués de Griñón– apa-

reixen en una ruta que transita des de la

plana fins a les muntanyes. El primer

compta amb unes instal·lacions disse-

nyades per primar la qualitat del vi; el

segon, un projecte de Marcial Gómez Se-

queira, disposa de la seva pròpia DO, i el

tercer va ser el primer a introduir siste-

mes sostenibles.

EL CAMPO DE CALATRAVAAquest itinerari surt de Valdepeñas i pas-

sa per Almagro, per seguir per terra de ca-

vallers fins a Ciudad Real. En matèria vi-

nícola, destaca Bodegas Dionisos, amb les

seves vinyes cultivades respectant els rit-

mes còsmics. A Bodegas Real elaboren vins

que reflecteixen l’essència del terroir man-

xec i a Pago del Vicario segueixen el con-

cepte de producció i elaboració pròpies

com a signe d’alta qualitat.

LA PLANA MÉS INQUIETALa Manxa en estat pur, plana infinita i ter-

ra privilegiada per al vi. Localitats com To-

melloso i Villarrobledo i quatre cellers a

ressaltar: Aresan, que mima el vi en tots els

seus processos; Lahoz i la seva imponent

arquitectura; Finca Los Nevados, que apos-

ta per l’agricultura ecològica, i El Castillo,

que elabora vins madurs, però mai vells.

LLACUNES DE RUIDERAEl parc natural de les llacunes de Ruidera

mostra tota la seva esplendor natural en

un recorregut que condueix a tres cellers.

El primera d’ells, Martínez Sáez, es troba

a 850 metres d’altura, on les vinyes con-

viuen amb oliveres i cereals. Montalvo Wil-

mot segueix elaborant els seus vins cente-

naris, i Sánchez Muliterno, uns vins alta-

ment reconeguts.

TERRES DE PLANESDes de Chinchilla de Montearagón es veu

tota l’estepa manxega, que acull els tres

cellers que conformen aquesta ruta. Bon-

jorne fusiona la sòbria arquitectura amb

l’última tecnologia, mentre que Los Alji-

bes utilitza les tècniques més avançades

per crear vins d’alta expressió. Per la seva

part, Olcaviana està recollint els fruits de

la seva aposta per plantar noves varietats.

PEL SUD DE CONCA Camí entre valls, planes, coves, boscos i vi-

nyes de La Manchuela de Conca, que cons-

ta de tres parades: Bodegas Illana fa honor

als seus valors de tradició, artesania i espe-

rit familiar; Bodegas Villavid agrupa en una

cooperativa 670 socis, que cultiven 1.900

hectàrees de vinya, i Vitis Natura produeix

vins ecològics en un celler sostenible.

ENTRE VINS I MOLINSFins a quatre cellers s’aixequen envoltats

dels emblemàtics molins de vent manxecs,

els gegants als quals es va enfrontar el Qui-

xot. MontReaga, que s’ha fixat la meta de

crear vins excepcionals; Venta de Don Qui-

jote, amb la seva tradició de diversos se-

gles; Viñasoro i el seu impressionant com-

plex, i Castiblanque, establert en un celler

del segle XIX rehabilitat.

L’ART DES DE LES SEVES ARRELSEn el radi d’acció d’esplèndids conjunts

monumentals com els d’Ocaña o Yepes

apareixen els cellers de Martúe La Guar-

dia i Casa del Valle. El primer s’ha propo-

sat convertir La Guardia en una producto-

ra vinícola de primera línia, i el segon, po-

tenciar els vins de celler, cosa que significa

cuidar-se de tot el procés.

LA VINYA DE LA ALCARRIALa comarca, situada a la província de

Guadalajara, uneix modernitat, encant

i una tradició que va plasmar Camilo Jo-

sé Cela en el seu Viaje a la Alcarria. En

aquesta terra, Bodegas Mariscal ha acon-

seguit impulsar vins de qualitat fruit

d’un treball que ha anat passant de ge-

neració en generació.

Camins amb aroma de viTEXT EDUARD PALOMARES

DIVINUM VITAE PROPOSA 10 RUTES PER VINYES I CELLERS DE CASTELLA-LA MANXA

EL 90% DEL VI ELABORAT A LA COMUNITAT PROCEDEIX DE VINYES PRÒPIES

A diferència d’altres regions vinícoles, la fortalesa de Castella-la Manxa resi-deix en la seva diversitat, cosa que té els seus avantatges tant a nivell ecolò-gic com turístic. En el primer cas, perquè permet l’elaboració de vins moltdiferenciats, capaços de satisfer el paladar dels aficionats més curiosos i in-quiets. En aquest sentit, el 90% del vi que s’elabora als cellers castellanoman-xecs procedeix de les seves pròpies vinyes, la majoria d’elles noves, reestruc-

turades, en què s’han introduït varietats innovadores i en què s’apliquen lesúltimes tècniques en vinicultura.

En matèria d’enoturisme, el visitant es troba en un radi de no més de 50quilòmetres tant amb cellers moderns, dissenyats per arquitectes de prestigi,com amb edificacions que conserven el seu sabor tradicional. Algunes fins itot mantenen els soterranis del segle XVII utilitzats per a la criança.

En ruta. Extensa vinya de Bodegas y Viñedos Casa del Valle, a la localitat de Cabañas de Yepes (Toledo).

Gourmets I5I el Periódiconovembre del 2010

I repercussió mediàtica Ivins d’Aragó I

Durant la seva recent visita a

la DO Cariñena, John Radford

va degustar set vins de Corona

de Aragón de Grandes Vinos y

Viñedos i tots ells van obtenir

una puntuació notable, igual o

superior als 14 punts sobre 20.

No obstant, n’hi ha tres que

van quedar especialment ben

posicionats, amb 18 punts,

qualificació que, segons l’ex-

pert, seria equivalent a la d’un

producte excel·lent. El primer

d’ells és el Corona de Aragón

Reserva (2005), “de color en-

tre púrpura i robí, gran, ric,

madur, poderós i perfumat.

Un vi molt afruitat que serà

molt equilibrat quan arribi a

la maduresa”.

El segon vi més ben puntuat

va ser l’Anayón Garnacha Se-

lección (2008), amb una gra-

duació alcohòlica lleugera-

ment superior a l’anterior

(14,5 graus) i nou mesos en

barrica. D’aquest considera

que, en boca, “té notes de

fruita en mesc, és saborós i

té un gran estil”. Com en l’an-

terior cas, considera que

aquest vi té moltes possibili-

tats, i que amb el temps pot

millorar encara més el seu

equilibri.

El tercer vi amb puntuació

excel·lent és l’Anayón Barrica

(2006) amb un cupatge d’ull

de llebre, cabernet i sirà i una

graduació alcohòlica de 14

graus. “En nas té la subtil ri-

quesa d’un vi que encara és

una mica jove”. Segons Rad-

ford, aquesta ampolla arribarà

al seu moment més òptim en

un termini de dos o tres anys.

EL PRESTIGIÓS periodista anglès

John Radford es va introduir en el

negoci del vi el 1972, juntament

amb un petit importador indepen-

dent de Nottingham. “El meu cap

tenia en estoc una dotzena de

vins espanyols, una cosa estra-

nya per a l’època”. John va arribar

a l’empresa sense idees preconce-

budes sobre el vi i de seguida es va

preguntar: “¿Per què els vins es-

panyols no tenien tanta sortida,

tot i ser sensiblement millors

que els francesos i tenir preus si-

milars?” Pel fet de ser espanyols

–li va dir el seu cap– “no es pre-

nen seriosament”. En aquell mo-

ment, recorda l’articulista de De-

canter Magazine, tot el que no fos-

sin vins francesos, alemanys i

italians es considerava perifèric, i

“ningú havia sentit a parlar en-

cara del Nou Món”.

Però en els últims 20 anys tot

això ha canviat. Per explicar l’opi-

nió que mereixen els vins espa-

nyols al món, John Radford para-

fraseja alguns col·legues. Segons

Sarah Jane Evans, de la web angle-

sa www.decanter.com, “Espanya

és la llar d’alguns dels vins més

interessants d’Europa, realitzats

per cellerers apassionats que uti-

litzen varietats locals”. Per Jean

Smullen, del Retail News (Irlanda),

“la moderna vinificació a Espa-

nya implica nous estils de vi, no-

ves regions emergents, un clar

etiquetatge comercial i una ex-

cel·lent relació qualitat-preu”.

També hi ha veus crítiques: “Al

dirigir-se al mercat rus, Espanya

comercialitza productes medio-

cres que no l’ajuden a construir

una imatge de productor de qua-

litat”, opina Eleonora Acholes, del

programa televisiu Vinnaya Karta.

Així mateix, Chantal Chi (de Wine

Press, a la Xina) sosté que Espanya

manté al país oriental una imat-

ge de producte de baixa qualitat,

que li impedeix competir amb el

xilè o el francès.

EL VIATGEPer John Radford, que també és

editor de Yes Chef! i John Radford’s

Winewire, el més enriquidor del

seu treball és poder visitar regions

vitivinícoles on els productors in-

tenten fer un producte diferent

amb varietats autòctones. Una d’a-

questes oportunitats li va arribar

fa diverses setmanes, quan, acom-

panyat per altres periodistes an-

glesos, va viatjar fins a Saragossa

per conèixer els vins de les tres DO

de la província: Cariñena, Campo

de Borja i Calataiud. Uns vins amb

molt bona reputació a Anglaterra.

“Des de fa anys, la DO Cariñena

es troba a l’avantguarda de les ex-

portacions de vins, però les altres

dues estan guanyant terreny, es-

pecialment la DO Calataiud, que

compta amb unes meravelloses

plantacions de carinyena i gar-

natxa molt antiga, algunes d’e-

lles d’abans de la fil·loxera”.

Radford explica com aquestes

tres denominacions han assistit

a la fusió de diversos cellers co-

operatius, que “han format no-

ves organitzacions, i han reduït

els costos […]. Potser el millor

exemple és Grandes Vinos y Vi-

ñedos, a Cariñena, una empre-

sa que ha aglutinat cinc coope-

ratives. Aquest és un triomf del

pragmatisme sobre l’orgull lo-

cal. Això no hauria pogut passar

fa 20 anys”, sentencia.

ECO CATALÀDurant el seu viatge a Cariñena,

John i els seus col·legues van arri-

bar a la conclusió que l’estil de la

vella i concentrada garnatxa i la

carinyena de la zona recordaven

en certa manera les del Priorat.

“Les dues regions han patit la po-

bresa i la devastació de la guerra

civil i les seves seqüeles. […]

Aquestes plantacions antigues

–algunes d’elles centenàries– han

format la base de l’estil dels vins

saragossans: grans, rics, amb con-

centració de fruita i, no obstant,

amb l’acidesa fresca de les vinyes

que es troben a una gran altitud”,

explica Radford.

TEXT ALBERTO GONZÁLEZ FOTOGRAFIAANNA RIERA

MEDALLA DE PLATA PERA TRES VINS EXCEL·LENTS

VISITA DE PERIODISTES BRITÀNICS A LES TRES DO SARAGOSSANES

Tast en anglès i aragonèsCARIÑENA PORTAAVANTATGE A LESALTRES DUES DOSARAGOSSANES

EXPORTACIONS

GRANDES VINOS Y VIÑEDOS VAREUNIR CINCCOOPERATIVES

L’ORIGEN

John RadfordPeriodista anglès i expert

en gastronomia espanyola

Entre ampolles. Un momentdel tast a Corona de Aragón deGrandes Vinos y Viñedos.

Gourmets I6I el Periódiconovembre del 2010

Km 0 WEBwww.fcac.coop

TEXTMARÍA TORRES

AMB LA COL·LABORACIÓ DE LAFEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA (FCAC)

EL VI, que té una història gairebé

tan antiga com la de la humanitat,

ha donat caràcter a les civilitza-

cions que l’han sabut elaborar i

apreciar. Els primers vins catalans,

sorgits de ceps portats per fenicis i

grecs al segle IV aC, van ser famo-

sos a tot l’imperi. I la història se-

gueix: el 1976 va quedar establerta

la denominació d’origen del Pe-

nedès i, després, gràcies a una cui-

dada elaboració artesanal, van arri-

bar més denominacions que pre-

mien la dedicació d’una terra a la

millora dels seus vins, avui recone-

guts també per la seva aportació a

una dieta saludable.

En l’actualitat hi ha una estruc-

tura productiva ben organitzada,

en què la Federació de Cooperati-

ves Agràries de Catalunya (FCAC)

aglutina 78 cooperatives vitiviníco-

les que gestionen el 55% de la pro-

ducció total i que embotellen ma-

joritàriament vins acollits a les di-

ferents DO de la comunitat.

Segons Josep Pere Colat, presi-

dent de la FCAC, “vinculats a deno-

minacions d’origen, els cellers co-

operatius catalans aportem una

projecció de futur. Som un sector

modern, dinàmic, preocupat per

continuar oferint productes nous

i interessat en la conservació d’un

patrimoni vitivinícola que forma

part de la nostra cultura. Per

aquest motiu, i encara que portem

dues campanyes molt dures amb

preus molt baixos, les cooperati-

ves estem apostant per invertir en

processos d’innovació que garan-

teixen la qualitat dels nostres pro-

ductes i per consolidar les nostres

marques, reconegudes amb múlti-

ples guardons nacionals i inter-

nacionals, en mercats dels cinc

continents”.

Els cellers cooperatius catalans

són destacats sovint en els reconei-

xements de més prestigi. Així, les

marques catalanes solen obtenir

puntuacions elevades tant a la Guía

Peñín de los vinos de España com a les

llistes que fa públic el prestigiós

crític de vins nord-americà Robert

Parker.

12 MILIONS D’AMPOLLESLes iniciatives entre els productors catalans es multipliquen. Cellers

Unió, la divisió vinícola d’Unió Cor-

poració Alimentària, és el primer

celler de la província de Tarragona

i el quart de Catalunya en nombre

d’ampolles produïdes, uns 12 mi-

lions anuals, que s’exporten a 25

països de tot el món. La qualitat

dels seus vins està emparada per les

denominacions d’origen Priorat,

Montsant, Terra Alta, Tarragona i

Catalunya. Entre les seves iniciati-

ves d’èxit destaca la nova línia de

vi ecològic que comercialitzen so-

ta la marca Copons.

Els reconeixements internacio-

nals que han rebut en els últims

temps són les medalles d’or i plata

per al Llicorella Selecció Especial

2002 i el Perlat Syrah 2003, res-

pectivament, al Concurs Mundial

de Brussel·les. En diverses ocasions,

els seus vins han obtingut puntua-

cions de Robert Parker per sobre

dels 90 punts.

Des de fa més d’un any, Cellers

Unió té en marxa el projecte de Vi

Solidari amb el Casal dels Infants

de Barcelona.

Joies del treball en comúLES COOPERATIVES CATALANES OBTENEN RECONEIXEMENTS DE PRESTIGI

PLAER PER ALS SENTITS I BENEFICIS PER A LA SALUT

Abans que els neologismes es consolidessin en elnostre vocabulari, “a la teva salut” ha estat la sà-via frase tradicional del brindis. Sàvia, perquè nom-broses investigacions demostren avui que el vi ésun dels components indiscutibles de la saludable

dieta mediterrània. Grecs i romans van establir lesbases de la denominada trilogia mediterrània: pa,oli i vi, presents des de sempre en la nostra cultu-ra i la nostra dieta. Al llarg de la història l’homeha intuït que la incorporació del vi a la seva die-

ta, si es fa de manera racional, és bona per a la sa-lut, ajuda a augmentar les seves capacitats, a pre-venir malalties i possiblement a augmentar elsseus anys de vida. Els estudis científics del segleXX ho confirmen.

‘COMPRA A PAGÈS’

El creixent interès per

adquirir productes di-

rectament del produc-

tor, sense intemedia-

ris, ha donat com a

fruit la guia Compra a

pagès, d’àmbit català,

amb informació sobre

agricultors que comer-

cialitzen directament

els seus productes.

Compra a pagès és

una guia gratuïta que

conté àmplia informa-

ció dels productors,

dels seus productes i

dels seus serveis. Es

tracta d’una iniciativa

impulsada per la Uni-

tat de Comercialitza-

ció Agroalimentària

del Consorci de Co-

merç, Artesania i Mo-

da (CCAM), i amb ella

es pretén fomentar la

venda directa en el

sector de l’agroali-

mentació i promoure

el consum de produc-

tes locals i de tempora-

da. Més informació a

la pàgina web

www.gastroteca.cat/ca/

compra-a-pages.

DELPRODUCTORA CASA

Publicitat I7I el Periódiconovembre del 2010

Gourmets I8I el Periódiconovembre del 2010

TEXTEDUARD PALOMARES

som elque mengem

ELABORACIÓ

PER A LA CEBA: Pelem les cebes i les envasem al buit amb una punta de

sal i 2 decilitres d’oli d’oliva per coure-les al vapor a 90 graus centígrads

durant 45 minuts. A continuació, les refredem amb aigua i gel. Escapcem

les cebes, en guardem la tapa i les buidem, però deixem les dues prime-

res capes.

PER A LA SALSA CREMA: Reduïm la nata juntament amb els cors de les ce-

bes, que s’havien reservat anteriorment, fins a obtenir una crema fina. Per

al caramel, es cola el suc de la cocció, s’aboca en un cassó i es redueix amb

el sucre fins a obtenir un almívar.

PER AL FARCIMENT DE FORMATGE: Tallem el pa de cereals per després tor-

rar-lo. En el robot de cuina, escalfem i triturem el formatge suís Emmen-

taler AOC, juntament amb la nata i el pa torrat fins a aconseguir una mas-

sa homogènia. Després, s’introdueix en una mànega per així poder om-

plir les cebes, que a continuació posem al forn, tapades amb sopa de pa

prèviament torrat, durant 10 minuts a 185 graus.

PRESENTACIÓ: Col·loquem la ceba al mig del plat, envoltada per un cor-

dó amb la salsa crema i l’almívar, i hi escampem per sobre les fulles de ju-

livert cruixents, fregides amb oli abundant. Com a maridatge, proposa un

Ctònia 2009 de Masia Serra (DO Empordà), elaborat amb garnatxa blanca.

INGREDIENTS

• Vuit unitats de ceba del volcà Croscat (o de Figueres)• 750 grams de formatge suís Emmentaler AOC • 750 grams de nata• 175 grams de pa de cereals• 800 grams de crema de llet• 150 grams de sucre moreno de canya • 20 grams de fulles de julivert• 3 decilitres d’oli d’oliva

Gastronomia de la terra volcànica

Les bones idees gastronòmiques arriben a vegades de sobte,

fruit d’un moment de lucidesa instantani; altres vegades,

en canvi, requereixen una feina constant i disciplinada.

En el cas de Fina Puigdevall, del restaurant Les Cols d’Olot,

la inspiració sol arribar d’una forma més senzilla: simple-

ment sortint al jardí i deixant-se envoltar pel paisatge de la

Garrotxa. La xef proposa una cuina fortament arrelada a

la terra volcànica de la comarca, als productes de tempora-

da i a la tradició de muntanya, però sempre amb un llen-

guatge actual. “Busquem que, al seure a taula, el comensal

sigui conscient d’on és, així com del pas del temps, vivint

l’experiència en totes les seves percepcions”, explica Puig-

devall, juntament amb el seu marit i soci, Manel Puigvert.

D’aquesta manera, el producte local s’erigeix com la base

sobre la qual es vol construir un discurs propi, respectant

estrictament la seva estacionalitat. “Intentem oferir una cui-

na sostenible en un món global i cada vegada menys autèn-

tic”. Ara, a la tardor, la carta ha de reflectir els sabors, les aro-

mes i els colors que transmet la comarca en aquesta època. I

ho aconsegueixen primant els productes locals de tempora-

da, com les verdures de la seva pròpia horta, els ous recollits

cada dia del seu galliner, els fesols de Santa Pau, la ceba dolça

del volcà Croscat i els rovellons. O també confiant en recep-

tes clàssiques de la zona, com l’arròs amb calamars de llauna,

l’ànec de pagès i l’espatlla de xai de Farró amb llet d’ovella i

farigola. En qualsevol cas, buscant “dignificar els productes

més humils”, entre ells el pa, l’aigua o els formatges artesans.

De fet, el restaurant ha estat guardonat recentment amb el

premi Amic del Formatge.

Les Cols busca una identificació completa amb el paisatge

de la Garrotxa, que persegueix no només a través de la cui-

na, sinó a partir de l’espai on se situa el restaurant, una masia

del segle XV (en què va néixer Puigdevall) l’interior de la qual

ha estat reformat seguint un disseny avantguardista. De fet,

aquesta dualitat també la trasllueix la seva cuina, que combi-

na tradició i modernitat; essència local i vocació universal.

Sabors, aromes i colors de la Garrotxa

CEBA DOLÇA DEL CROSCAT AMBEMMENTALER AOC

Gourmets I9I el Periódiconovembre del 2010

I el celler ICodorníu I

Codorníu sempre s’ha caracteritzat pel

seu esperit emprenedor. El celler s’ha

preocupat d’innovar en el terreny enolò-

gic i, any rere any, ha anat introduint

millores en l’elaboració de les seves ca-

ves. La seva tasca ha estat recompensa-

da amb importants guardons i, una ve-

gada més, l’ha tornat a encertar amb el

llançament d’un nou producte que mar-

carà tendència: el Reina María Cristina

Blanc de Noirs, el primer Blanc de Noirs

d’Espanya.

Reina María Cristina (RMC) es va cre-

ar el 1997 per commemorar els 100

anys de relació amb la Casa Reial: el

1897 la reina regent Maria Cristina va

concedir a Codorníu el títol de Proveï-

dor de la Reial Casa. Aquest tret histò-

ric el va convertir en un cava emblemà-

tic del celler, que ara ha decidit re-

llançar-lo introduint-hi una important

novetat: està elaborat essencialment

amb la varietat tinta pinot noir.

EXPERIÈNCIA I CONEIXEMENTAquesta iniciativa no obeeix a un im-

puls ni a una aposta precipitada; és el

resultat de l’exhaustiu treball desenvo-

lupat en un projecte meditat a conscièn-

cia. I és que Codorníu atresora una llar-

ga experiència en el cultiu d’una de les

varietats més delicades i complexes. Fa

més de 25 anys que el celler va optar

per experimentar amb la pinot noir i

va seleccionar les zones que s’adapta-

ven més bé a aquest raïm. Aquest pro-

fund coneixement és el que ha propi-

ciat el naixement del Reina María Cris-

tina Blanc de Noirs.

Malgrat la dificultat que presenta el

cultiu d’aquesta varietat, Codorníu no

ha escatimat esforços per obtenir una

merescuda recompensa. El celler dis-

posa de 250 hectàrees de vinyes dedi-

cades a aquesta classe de raïm. El seu

excel·lent emplaçament permet que el

clima afavoreixi l’òptima concentració

de la fruita, a la qual proporciona més

cos i més intensitat aromàtica. La pinot

noir exigeix una atenció extrema du-

rant tot el cicle, per evitar que el raïm

pateixi estrès hídric o una excessiva ex-

posició al sol. També requereix tècni-

ques específiques de poda, emparrat i

cura de la vinya.

ANYADA EXCEPCIONALBruno Colomer, enòleg de Codorníu,

destaca “la minuciosa selecció de les

millors vinyes” com una de les claus

per elaborar l’RMC Blanc de Noirs. A

més, la qualitat de la pinot noir està ava-

lada per una “anyada excepcional com

ho va ser la del 2008”. “En el moment

òptim de maduració –explica l’enòleg–

la vam veremar de nit per evitar les al-

tes temperatures i les fermentacions

prematures. Després d’un ràpid trans-

port al celler, el raïm es fa baixar a 10°

perquè el most no es tinti, ja que a

aquesta temperatura la pell no es

desprèn del seu color”. Finalment, “el

suau premsat i la posterior fermenta-

ció d’un mínim de 18 mesos dota

aquest cava d’un equilibri perfecte en-

tre joventut i maduresa”.

Aquest cuidat tractament en totes les

fases que integren el procés d’elabora-

ció permet obtenir un cava “de contras-

tos”, amb “una elegància i un equilibri

únics”, afirma Colomer, que no dubta

a qualificar el Reina María Cristina

Blanc de Noirs com “una autèntica joia

per a paladars exigents”.

maridatge RMC CUVÉE BRUT RESERVA VINTAGE 2008

Els gurmets més sibarites saben apreciar

les qualitats dels bons productes i apro-

fiten qualsevol oportunitat per disfrutar-

ne al màxim. En el cas que ens ocupa, el

nou Reina María Cristina Blanc de Noirs

de Codorníu és un cava en què regnen les

aromes primàries i per tant és un

excel·lent acompanyant de peixos a la sal.

Perfecte amb sushi i carpaccio, també és

un bon aliat per acompanyar tant ape-

ritius com entrants. Així mateix, l’RMC

és un excel·lent cava per prendre amb

postres en què la fruita és la principal

protagonista.

UN COS D’ESCÀNDOL FITXA TÈCNICA L’ALIAT PERFECTE

Regió: Denominació d’Origen Cava

Varietats: Bàsicament pinot noir i

una mica de chardonnay

Criança: Reserva

Anyada: 2008

Graduació alcohòlica: 11,5°-12°

Sucres residuals: 8-10 g/l

Consells: Consumiu-lo fred (entre

6°-8° C). Si és necessari, refredeu-lo

durant un parell d’hores en una

glaçonera amb aigua, sal i gel.

Eviteu refredaments bruscos al

congelador. Es pot emmagatzemar

verticalment.

Cava sublim de to groc pallós intens amb re-

flexos daurats molt vius i matisos púrpures,

conseqüència de la varietat pinot noir. De

bombolla fina i delicada ben integrada que

provoca un rosari perfecte de corona unifor-

me i duradora.

En nas es troben exquisides aromes de flors

blanques i també fruites vermelles com el

gerd, la grosella i les maduixes, els matisos

més emblemàtics de la pinot noir. Aquestes

aromes es tornen a notar en boca, on Codor-

níu Reina María Cristina Blanc de Noirs mos-

tra un gran cos i una notable frescor. Resulta

cremós, delicat i llarg al paladar.

TEXT ALBERTO LARRIBA

REVOLUCIÓ ENOLÒGICA

Per a paladars exigentsCODORNÍU REINA MARÍA CRISTINA BLANC DE NOIRS, UNA JOIA QUE MARCARÀ TENDÈNCIA

La història de Codorníu està plena de grans fites. Avui, el celler protagonitza una apassionant revolució enològica i vitícola que segueix donant

nous fruits. Un d’ells és el Codorníu Reina María Cristina Blanc de Noirs, el primer cava blanc elaborat essencialment amb la varietat negra pi-

not noir. El resultat ha suposat tot un esdeveniment en el sector, que s’ha vist gratament sorprès per un producte de “caràcter jove, una gran es-

tructura i una notable potència aromàtica de fruita excel·lent”, destaca Bruno Colomer, enòleg de Codorníu.

Gourmets I10I el Periódiconovembre del 2010

va de vins TEXTALFREDO PERIS

FOTOFERNANDO BAGUÉ

A tots els països d’arrelada

tradició vinícola s’han dictat

lleis de protecció de la vinya

i el vi: delimitar geogràfica-

ment zones de producció i

elaboració, sistemes de cul-

tiu, limitar els rendiments

massius de les vinyes, preser-

var les varietats de raïm més

idoni, salvaguardar els siste-

mes i els mètodes d’elabora-

ció, etcètera. No obstant, ca-

da dia apareixen al nostre

país més vins amb poques

credencials legals, i la quali-

tat d’alguns tampoc necessi-

ta estar recolzada pel pedigrí

d’una flamant denominació

d’origen. Són vins que es po-

den qualificar d’autodidac-

tes, d’estil lliure, fins i tot ale-

gals respecte a la normativa

legislativa d’una DO, però en

cap cas són vins il·legals.

Tant les DO com els vins de

la terra o els nous vins de

qualitat amb indicació geo-

gràfica han tingut al nostre

país un paper fonamental en

el desenvolupament enolò-

gic, i han estat sempre una

ajuda per garantir certs ni-

vells de qualitat, a més d’una

protecció davant la falsifica-

ció de vins i les seves possi-

bles adulteracions. Però, en

molts casos, aquesta legisla-

ció necessita una redefinició

i una adequació més d’acord

amb els temps moderns, so-

bretot quan alguns cellerers

del nostre país s’enfronten a

la necessitat de conquistar

nous mercats internacionals

i, a la vegada, satisfer les no-

ves tendències, modes i gus-

tos en el consum de vins.

El plantejament d’aquests

vins d’estil lliure als països

productors de nou món o

mercats internacionals són la

gran oportunitat per als vins

desconeguts, però aquesta in-

terpretació no és de color de

rosa en el mercat nacional

perquè el nivell cultural vi-

nícola d’un sector de consu-

midors espanyols encara és

una mica baix i, en molts ca-

sos, aquests només es guien

per la presumpta qualitat

que avala una denominació

d’origen.

COTILLA BUROCRÀTICALes severes lleis de qualsevol

DO no només influeixen di-

rectament en el fet que el ce-

ller i les vinyes han d’estar

dins del seu marc geogràfic.

També regulen els processos

d’elaboració específics fins

als mínims detalls, l’obliga-

da inscripció de les vinyes,

les produccions màximes per

hectàrea, el grau alcohòlic

màxim o mínim del vi, els

temps mínims de criança per

categories com si això fos la

panacea de la qualitat, i la

utilització de certes varietats

recuperades i altres de fora-

nes quan, en molts casos,

està demostrat que els seus

resultats són excel·lents.

No hi ha dubte que tota

aquesta legislació redueix la

capacitat de maniobra d’al-

guns cellerers per obtenir

vins amb una marcada perso-

nalitat i un estil més autodi-

dacte. Per això molts cellers

decideixen prescindir de la

cobertura i la protecció d’u-

na DO per a algun o tots els

seus vins, i llancen al mercat

ampolles només amb la imat-

ge de la seva etiqueta i el

nom de qui les elabora. Fins

i tot algunes que compleixen

tots els requisits per obtenir

el pedigrí d’una denomina-

ció d’origen decideixen ela-

borar els seus vins per lliure

perquè creuen que la matei-

xa DO no té prou reconeixe-

ment nacional o internacio-

nal o, simplement, perquè vo-

len elaborar els seus vins amb

total llibertat.

Cada dia són més els cellers

que s’atreveixen a proposar

vins fora del control d’una

DO i, en honor a la veritat,

molts d’aquests vins esgri-

meixen una qualitat i una

personalitat superiors als sot-

mesos a vigilància, encara

que també és cert que en

aquesta categoria hi ha una

mica de tot, des de grans vins

fins a altres de més simples,

però estem segurs que la se-

lecció que avui recomanem

us descobrirà nous horitzons

vinícoles.

ELS ‘ALTRES’ NOUS HORITZONS VITIVINÍCOLES

Vins sense llei

Tant la varietat callet com la

montnegre i la fogoneu estan aco-

llides a la DO Pla i Llevant i el ce-

ller està dins del seu marc geogrà-

fic, però els seus autors insistei-

xen a catalogar-lo com a vi de

taula. Té una criança de 17 mesos

en barriques noves de roure

francès i ofereix una atractiva aro-

ma d’espècies asiàtiques, cafè, ro-

maní, canyella i gerd negre.

Varietats: 95% callet, 5% montnegrei fogoneu Zona: Felanitx (Mallorca)Celler: Ànima NegraPreu: 33 euros

ÀN

La sumoll és una varietat antiga i

avui recuperada amb èxit per He-

retat Mont-Rubí, però no autorit-

zada per la DO Penedès fins a la

collita 2007. Gaintus només són

2.500 ampolles numerades, i Ro-

bert Parker li va atorgar 92 punts

sobre 100 a la collita 2004. És un

negre molt genuí, amb un caràc-

ter atlàntic, molt fresc, fi i extre-

madament elegant.

Varietats: 100% sumoll Zona: Finca l’Abellà (Font-rubí, AltPenedès)Celler: Heretat Mont-RubíPreu: 33 euros

GAINTUS 2005

Viñedos de Mancuso compta amb

nou hectàrees de vinya vella de

garnatxa als contraforts del mas-

sís del Moncayo, al municipi de

Jarque del Moncayo, a una altitud

que supera els 800 metres sobre el

nivell del mar. Només elabora

3.000 ampolles de Mancuso i 7.500

de Monaíno de Mancuso. Robert

Parker va qualificar el Mancuso

2005 amb 96 punts sobre 100.

Varietats: Elaborat amb raïm 100%garnatxa Zona: Moncayo (Aragó)Celler: Viñedos de MoncusoPreu: 36 euros

MANCUSO

Ni la marselan està autoritzada

per la DO Empordà ni el celler es

troba dins de la seva àrea geogrà-

fica. És un celler que aposta clara-

ment per varietats foranes, en es-

pecial per les franceses de la vall

del Roine. La producció d’aquest

MM06 no sobrepassa les 9.000 am-

polles, amb una criança d’11 me-

sos en barriques noves de roure

hongarès i francès.

Varietats: 70% merlot i 30% marse-lan Zona: Siurana d’Empordà (Girona)Celler: Vins de TallerPreu: 20 euros

VINS DE TALLER MM06

Barranco Oscuro elabora vins na-

turals a les vinyes més altes d’Eu-

ropa, situades a la serra de la Con-

traviesa, a l’Alpujarra granadina.

D’aquest Rubaiyat només n’elabo-

ra 3.600 ampolles i algun màg-

num. És un varietal de raïm sirà

que procedeix de les finques de

Barranco Oscuro, Hoyo i Cerro de

las Gayumbas, situats a una mit-

jana de 1.290 metres d’altura.

Varietats: Elaborat amb raïm 100% sirà Zona: Cádiar (Granada)Celler: Barranco OscuroPreu: 17 euros

RUBAIYAT

selecció NEGRES AMB CRIANÇA

Gourmets I11I el Periódiconovembre del 2010

I la novetat Iharmonia I

EL CELLER PROPOSA DIFERENTS LOTS A PUNT PER REGALAR

Ara que s’acosta Nadal, toca tornar a pensar en els regals. I aquí entra en joc Maset del Lleó per facilitar lescoses. El celler proposa diferents lots que s’enviendirectament a la persona escollida. Només s’ha de triar,indicar l’adreça de la persona a qui va dirigit i indicar elmissatge que es vol plasmar a la felicitació nadalenca.“Nosaltres ens encarreguem de la resta”, expliquen des de Maset del Lleó, que l’entrega en qualsevol llocd’Espanya amb la seguretat que “arribarà a temps i enperfectes condicions”.

Si el regal és per a un mateix, llavors només s’ha de recórrera la forma habitual que té el celler de comercialitzar els seusproductes, és a dir, a través del telèfon (902.200.250) o la web(www.maset.com). Sense intermediaris que encareixin el preuni despeses d’enviament, el celler català ha anatdesenvolupant aquest mètode al llarg de tota la seva història.“Actualment, més de 118.000 clients han sabut apreciarl’extensa gamma de vins i caves que oferim, quepertanyen a diferents DO i alguns d’ells han estatguardonats amb premis internacionals”, expliquen.

L’art del maridatge en ‘pack’PER SI MATEIXES, moltes receptes són ca-

paces de despertar els sentits, generar pla-

er i evocar la memòria del gust. Però l’expe-

riència gastronòmica multiplica les seves

possibilitats si els plats van acompanyats

del vi idoni, al proposar jocs de sabors que

es complementen, i portar els sabors i les

aromes a un altre nivell. Una combinació

harmònica que sorgeix de l’art del maridat-

ge, uns secrets que moltes vegades queden

reservats a sommeliers i experts. ¿Això vol

dir que no es pot optar a un bon maridatge

domèstic? Ni de bon tros, ja que hi ha tota

una sèrie de regles bàsiques que es poden

dominar amb una mica de pràctica. No obs-

tant, ara també hi ha una forma més senzi-

lla de fusionar cuina i celler assegurant-se

l’èxit i, a més, evitant-se complicacions. Ma-

set del Lleó ha seleccionat tres empreses de

prestigi que elaboren productes de màxima

qualitat gastronòmica per maridar dos vins

i un cava, presentat tot en un innovador

Pack Gourmet.

Una proposta pensada per actuar de for-

ma independent o bé en conjunt. Així, de

primer, proposa un foie d’ànec elaborat per

la firma Collverd, que el celler de l’Alt Pe-

nedès complementa amb el Merlot Foc Re-

serva, un negre intens, elegant i que desen-

volupa un intens ventall d’aromes. En boca

mostra un sabor intens i complex, de pala-

dar ampli i excel·lents tanins. Aquestes ca-

racterístiques li permeten congeniar amb

la textura gelatinosa d’aquest foie de quali-

tat excepcional, elaborat de la forma tradi-

cional per l’empresa catalana amb ànec Mu-

lard, i generar una harmonia única amb la

textura sedosa del vi, a més de crear un sa-

bor envoltant i complementari en boca.

ESSÈNCIA MEDITERRÀNIADe segon apareix una combinació 100% me-

diterrània, que remet a un diumenge asso-

lellat en un poblet de pescadors. Es tracta

d’un arròs a banda amb calamar de Just Ma-

rried, que congenia instantàniament amb

el Verdejo Maset del Lleó, un vi d’intens sa-

bor fruiter, fresc i llaminer, que té un gran

equilibri en boca, amb notes de fruita àci-

da i un característic sabor amarg procedent

de la varietat verdejo.

En el cas de l’arròs, es tracta d’una recep-

ta elaborada artesanalment per una petita

empresa de Palamós, cuinada amb cura,

amb productes frescos, i després presenta-

da en llauna per arribar a casa pràcticament

a punt per degustar. Un plat mariner de gust

molt intens que s’acobla a la perfecció amb

el Verdejo. El cos mitjà en boca d’aquest vi

el fa ideal per acompanyar un producte de

mar com aquest.

PUNT CULMINANTEl menú arriba a la seva culminació a les

postres, amb les plaques de marc de cava de

Simón Coll Xocolaters, de Sant Sadurní d’A-

noia, i el Cava Brut Reserva de Maset del

Lleó. El toc amarg de la xocolata es combi-

na amb aquest cava suau i afruitat, que po-

tencia els gustos i els reafirma al paladar, a

més de multiplicar les sensacions, que va-

rien entre l’arrogància, la dolçor i la delica-

desa. Un Brut Reserva que s’elabora amb el

raïm macabeu, parellada i xarel·lo cultivat

a la finca del celler i que és fruit de 22 me-

sos de criança, així com d’una atenció metò-

dica al llarg de tot el procés. De bombolla

petita i persistent, en boca és saborós, equi-

librat i amb fi arrodoniment. Els bombons

s’elaboren artesanalment a l’obrador de la

firma amb faves de cacau seleccionades en-

tre diversos orígens i trufa feta de nata fres-

ca, que aporta a les plaques de marc de ca-

va una gran lleugeresa.

Tres parelles ben avingudes que estrenen

una relació que té pinta de ser duradora.

Maset del Lleó, que compta amb dos segles

de tradició en l’elaboració de vins i caves,

continua demostrant la seva vocació inno-

vadora. Aquest Pack Gourmet (69,30 euros,

només disponible a través del telèfon

902.200.250 o a la pàgina web maset.com)

permet als comensals disfrutar d’una agra-

dable vetllada en bona companyia, a més de

viure l’experiència d’iniciar-se en l’apassio-

nant món dels maridatges.

TEXT VÍCTOR FÚSER

MASET DEL LLEÓ COMBINA DOS VINS I UN CAVA AMB TRES RECEPTES GASTRONÒMIQUES

EL MERLOT FOC ACOMPANYA UN ‘FOIE’, ELVERDEJO S’ALIA AMB UN ARRÒS A BANDA I EL

BRUT RESERVA CONGENIA AMB LA XOCOLATA A dalt, presentació del Pack Gourmet de Maset del Lleó. A sota, esquerra, foie d’ànec maridat amb elMerlot Foc. A la dreta, arròs a banda amb calamars combinat amb el Verdejo Maset del Lleó.

Iestrena Idisseny I

Gourmets I12I el Periódiconovembre del 2010

A aquestes altures, no representa cap

novetat afirmar que la copa utilitzada

per degustar un vi influeix sobre el bu-

quet, el sabor, l’equilibri o la sensació

que deixa en boca. És a dir, si el conti-

nent escollit és l’adequat, ajudarà a po-

tenciar al màxim les virtuts del contin-

gut. De fet, la firma Riedel fabrica des

de la dècada dels 70 copes ajustades a

cada varietat de raïm, pensades per res-

saltar els seus elements característics.

El que és menys comú és que en disse-

nyi una de pensada especialment per

remarcar l’essència dels vins d’un celler

en concret. I això és una cosa que ha

passat recentment amb la presentació

de la Copa Azpilicueta, concebuda per

la firma austríaca per resumir l’esperit

d’una de les cases de referència de la DO

qualificada Rioja.

Un motiu de satisfacció per a Azpili-

cueta i una bona notícia per als aficio-

nats a l’enologia, que tindran l’oportu-

nitat de treure encara més partit dels

vins del celler, gràcies a una copa esvel-

ta, lleugera i amb un toc romàntic.

“Això és tremendament singular i ex-

clusiu, i per aquest motiu per al nos-

tre celler significa un gran orgull”,

explica l’enòloga de la marca riojana,

Elena Adell. Una copa pensada per con-

tenir uns vins brillants, equilibrats i

molt aromàtics, denominador comú

dels productes Azpilicueta, que repre-

senta les característiques tradicionals

dels vins riojans.

Existeixen tota una sèrie de normes

bàsiques que han de regir el disseny de

qualsevol copa de vi. Han de ser prou

grans i àmplies perquè permetin que el

contingut giri amb l’energia necessària

per alliberar la seva aroma. La vora ha

de ser com més fina i tancada millor per

controlar l’orientació del buquet i el lí-

quid i, naturalment, el material escollit

ha de ser vidre o cristall totalment trans-

parent, que permeti observar sense obs-

tacles el color i la puresa del vi. No obs-

tant, a partir d’aquí, cada varietat de

raïm i classe de vi respon millor a un re-

cipient o un altre, per això hi ha cente-

nars d’especificacions. Per exemple, les

copes amb la vora cap a dins dirigeixen

el contingut al centre de la llengua, i ai-

xí es crea una harmonia entre la fruita,

el taní i l’acidesa. En canvi, si la vora s’o-

bre cap a fora, el vi es dirigeix a la pun-

ta de la llengua, i es destaca el caràcter

fruiter i s’equilibra l’acidesa natural.

EQUILIBRI AROMÀTICLa Copa Azpilicueta creada per Riedel

està basada en una personalització de

la copa Tempranillo. La boca es tanca

cap al seu interior i això permet el ple

desenvolupament de les aromes, men-

tre que la seva composició –gruix del vi-

dre, fons del calze i altura de la tija–

contribueix a potenciar en boca tota la

mineralitat dels vins Azpilicueta, carac-

terística que aporta la terra riojana. “És

una copa que mostra un equilibri in-

creïble. Expressa la fruita, la minera-

litat, la criança… sense que res desta-

qui sobre la resta, unint les sensacions

amb molta elegància”, afegeix l’enò-

loga. A més, la seva base està elaborada

d’una sola peça, cosa que produeix una

elegant llàgrima al nexe entre el calze

i la tija que ajuda a ressaltar la seva sin-

gularitat.

Prova de la gran importància que sig-

nifica dissenyar el recipient més ade-

quat per expressar tot el potencial d’un

vi –o en aquest cas, d’un celler–, l’elec-

ció de la Copa Azpilicueta va constituir

un esdeveniment de màxim interès per

a la firma riojana. Per aquest motiu, es

va reunir un comitè en què va partici-

par la direcció del celler, juntament

amb una selecció d’experts i crítics, que

va estar dirigit pel director general de

Riedel, Georg J. Riedel.

Mitjançant votació per majoria, i a

partir d’un ventall de 15 propostes, els

experts hi van anar tastant l’Azpilicue-

ta Crianza, l’Azpilicueta Reserva i la no-

va edició especial Colección Privada Fé-

lix Azpilicueta, per anar eliminant les

menys convenients i arribar fins a les

tres copes finalistes. “Ens va sorpren-

dre molt com poden canviar les per-

cepcions segons la classe de recipient.

Invito els aficionats, encara que no si-

guin experts, que en facin la prova. Se-

gur que noten la diferència”, assegura

Elena Adell. Un aspecte enològic més

a tenir en compte a partir d’ara.

Una copa per a AzpilicuetaTEXT XAVI DATZIRA

RIEDEL CREA UN RECIPIENT QUE RESSALTA L’ESSÈNCIA DELS CELLERS DE LA RIOJA

Presentació. Estoig ambuna ampolla de ColecciónPrivada Félix Azpilicueta i

dues copes Azpilicuetadissenyades per Riedel.

L’OCASIÓS’HO MEREIX

COMBINACIÓ EXCLUSIVA

HA ESTAT IDEADA PER DESTACAR VINSBRILLANTS, EQUILIBRATS I AROMÀTICS

El naixement de la Copa Azpi-

licueta mereixia una celebra-

ció especial: un vi de produc-

ció limitada que reflectís l’es-

perit d’Azpilicueta, unís cada

un dels seus matisos i es mos-

trés en la nova copa més po-

tent i viva que mai per arribar

a la màxima cota d’expressió.

D’aquí sorgeix el Colección Pri-

vada Félix Azpilicueta, que es

presenta tant per separat com

en un estoig acompanyat per

dues de les copes dissenyades

per al celler.

Es tracta d’un vi fruit de la

barreja de les varietats tradi-

cionals de la casa –90% tem-

pranillo i 10% graciano i ma-

zuelo– i criat en barrica de

roure francès durant 12 mesos.

De color vermell picota de

magnífica intensitat, anticipa

un nas perfumat, en què pre-

dominen els records de fruita

vermella, acompanyada de

suaus notes minerals.

En boca es mostra potent,

fresc, ampli, ple de matisos:

nabius, gerd, mora, cacau, cafè

i fumats. La seva longitud, sua-

vitat i elegància deixen un

agradable record.

Publicitat I13I el Periódiconovembre del 2010

Gourmets I14I el Periódiconovembre del 2010

Iel concurs Iel candidat I

Celler impol·lut vist per a examenTEXT ALBERTO GONZÁLEZ FOTOGRAFIAFERNANDO BAGUÉ

SERGI JIMÉNEZ, sommelier del res-

taurant Colibrí de Barcelona, prefe-

reix ser prudent en les seves predic-

cions. “Per descomptat, m’encanta-

ria guanyar el primer premi, però

amb el tercer lloc ja estaria con-

tent. No tinc grans pretensions”. Es

refereix a la seva participació en el

concurs Cartaví, que celebrarà la

quarta edició el 22 de novembre a

Barcelona. Aquest certamen, creat

per l’Associació Vinícola Catalana

(amb la col·laboració de l’Associació

Catalana de Sommeliers, l’Incavi i

el Consorci de Comerç, Artesania i

Moda de Catalunya), té com a prin-

cipal objectiu fomentar la presència

dels vins autòctons a les cartes dels

restaurants catalans, i promoure al

mateix temps el seu coneixement i

consum responsable.

És la primera vegada que Sergi de-

fensa la carta de vins d’un restau-

rant en aquest concurs, encara que

Colibrí ja va intervenir en l’edició

del 2007 (sota supervisió de l’ante-

rior sommelier), en què va obtenir

un tercer premi. A diferència d’aque-

lla ocasió, aquesta vegada l’establi-

ment no participarà en la categoria

C (restaurants amb un preu mitjà de

carta que supera els 45 euros), sinó

en la B (preu mitjà entre 25 i 45 eu-

ros), cosa que els ha obligat a ajus-

tar el cinturó.

ELS PRELIMINARSPer Sergi, la preparació del concurs

ha estat gratificant per si mateix, in-

dependentment del resultat que

s’obtingui en el concurs. “En total,

vuit mesos de treball, l’últim espe-

cialment intens, que m’han ajudat

a augmentar els meus coneixe-

ments”. Una espècie de curs inten-

siu en què, reconeix, també ha pa-

tit, especialment amb les “baralles

amb alguns distribuïdors”.

L’estratègia del sommelier ha es-

tat sobretot la d’aconseguir introduir

en la carta de vins algunes rareses,

referències d’aquelles que, “així que

surten al mercat, te les prenen de

les mans”. Així, ha anat reunint un

Victorino, un Plou i Fa Sol, un Emi-

lio Rojo, un Bollinger RD del 1996…

Fins a aconseguir que el 30% de la

carta de vins de Colibrí –composta

actualment per 323 referències, 70

d’elles catalanes– correspongui a

aquestes anyades exclusives.

A més, com que el preu és un altre

dels criteris que tindrà en compte el

jurat, Sergi Jiménez ha intentat aba-

ratir les referències més elitistes.

“Hem abaixat el preu de les ampo-

lles de gamma més alta perquè pu-

guin disfrutar-les més persones,

aquelles que vulguin donar-se un

capritx en una ocasió especial”.

Les cartes han estat totalment re-

fetes, i s’han diferenciat per seccions

els espumosos, els vins blancs, els ro-

sats, els negres, els formats especials,

els vins generosos i tranquils i els

dolços. No obstant, són dos aspectes

més els que, segons Sergi, podrien

puntuar alt en el concurs. Per una

part, el fet que s’hagi reservat una

secció inicial als vins del Penedès,

que es presenten per separat, i per

una altra, la introducció de la carta:

una selecció de 40 enòlegs, distribuï-

dors i propietaris de cellers –cata-

lans, espanyols i internacionals–,

amb les seves respectives fotografies

i descripció, que d’una forma o una

altra estan relacionats amb alguna

de les referències de la carta. “És un

agraïment just”, afirma Sergi. “Si no

fos per ells, no tindríem l’oportu-

nitat de disfrutar d’aquests magní-

fics vins”. Només faltaria.

FAMILIAR CENT PER CENT. Agus-

tí Torelló Mata –el pare– és el pre-

sident i dóna nom a la firma. Per

sota d’ell, els seus quatre fills:

Agustí, enòleg i director comercial;

Àlex, enòleg i director de produc-

ció; Gemma, advocada i responsa-

ble de la gestió i la comunicació de

l’empresa, i Eulàlia, economista i

encarregada dels departaments de

finances i exportació. Un negoci

així, que ha crescut al mateix

temps que els seus actuals respon-

sables, només pot destil·lar fami-

liaritat, proximitat i verdadera pas-

sió pel món del vi.

L’empresa va néixer als afores de

Sant Sadurní d’Anoia ara fa cinc dè-

cades. Actualment, les 30 hectàre-

es de vinyes pròpies i la codirecció

de 100 hectàrees més de vinyes ve-

lles del Penedès asseguren cada any

una producció de poc rendiment

i elevada qualitat: 600.000 ampo-

lles anuals.

Els caves Agustí Torelló Mata s’e-

laboren exclusivament a partir de

les tres varietats de raïm autòcto-

nes del Penedès –les blanques ma-

cabeu, xarel·lo i parellada– i la ne-

gra trepat (per al rosat), procedents

de vinyes velles de més de 30 anys,

que ofereixen als caves una perso-

nalitat única i diferenciada.

En primer lloc, el Kripta, que,

amb la seva ampolla única en for-

ma d’àmfora i una criança de qua-

tre anys, acull un espumós de reco-

neguda qualitat (94 punts segons

Robert Parker), que neix de les vi-

nyes més velles i exclusives de la zo-

na. La seva llarga criança en tap de

suro li confereix una gran comple-

xitat aromàtica i organolèptica.

En segon lloc, el Reserva Barrica,

elaborat amb tres cupatges de dife-

rent macabeu, fermentats parcial-

ment en barrica de roure fran-cès.

I a continuació, el Rosat Trepat Brut

Reserva, elaborat amb aquesta va-

rietat autòctona, l’únic cava guar-

donat amb medalla de plata al

Mundial Rosé de Cannes 2006, jun-

tament amb 11 rosats més de la

Xampanya.

El 2007 es va presentar l’últim ca-

va de la casa: l’Agustí Torelló Mata

Bayanus 375, una ampolla de 37,5

centilitres que es presenta al con-

sumidor com un elegant brut na-

ture reserva d’anyada.

VINAGRES I DESTIL·LATSA l’èxit dels caves s’hi suma el dels

dos vinagres de cava –sec i balsà-

mic–, que van ser guardonats en

el certamen Fancy Food de Nova

York 2006-07 amb el premi al mi-

llor condiment d’alta gastronomia.

I culminant el cercle de productes,

L’Esperit d’Agustí Torelló Mata, un

destil·lat d’exquisida aroma elabo-

rat cada any a partir de la varietat

macabeu, seguint els cànons de les

grappes més fines. Només per a

valents.

PREPARATIUS PER A CARTAVÍ 2010

Amb capacitatd’involucrar tota una famíliaTEXT D. R.

AGUSTÍ TORELLÓ MATA

Gourmets I15I el Periódiconovembre del 2010

L’11 DE NOVEMBRE era el dia en què, històricament, a Catalunya es feia la ma-

tança del porc. Una celebració que se solia acompanyar de la degustació del vi

més jove de la recent collita. Aquest any el Celler de Gelida –empresa familiar nas-

cuda el 1895–, ha volgut recuperar aquesta tradició. Ho va fer dijous de la setma-

na passada al carrer de Vallespir, 65, de Barcelona. Els assistents van combinar el

vi jove del Celler del Masroig amb una escudella amb carn d’olla.

Recuperació de la tradició catalanaVI JOVE

BGBasar Gastronòmic

L’ESTABLIMENT

Amb l’arribada de la tardor les Xarcuteries Margarit han

elaborat una extensa gamma de productes amb bolets

de temporada. Així, els amants dels ceps, del rossinyol

o de la trompeta de la mort es poden delectar als sis es-

tabliments que aquesta empresa familiar té a Barcelo-

na. A més, al local del mercat de Sarrià, és possible seu-

re a degustar algunes especialitats: el bisbe blanc

Margarit amb ceps, moixernons i trompetes de la mort

o la botifarra d’ou Margarit amb formatge de cabra i ro-

maní, última creació del Josep, reconegut amb la distin-

ció de Mestre Artesà de Catalunya. Altres plats del local

són la crema de farigola amb rossinyols i ou poché, el ri-

sotto amb bolets, el saltat de botifarres amb camagrocs

o els peus de porc amb ceps i trompetes de la mort. I per

acabar, recuit de l’Empordà amb mermela de figues i

fruites seques. Les botifarres les combinen amb un Agus-

tí Torelló Mata Reserva Barrica, i els bolets amb un Go-

tia de Mas Perinet.

Sabors i aromes de muntanya

LA BIBLIOTECA

Un cellerdomèstic

XARCUTERIESMARGARIT

ADREÇA

Mercat de SarriàTELÈFON

93.203.69.68CONTACTE

mercatsarria@xarcuteriesmargarit.com

HORARI BOTIGA

Dilluns i dissabte, de 8.30hores a 14.30 hores; dedimarts a divendres, de

8.30 hores a 20.00 horesHORARI DEGUSTACIÓ

De dilluns a divendres, de8.30 hores a 16.00 hores;

dissabtes, de 8.30 hores a14.30 hores

BERDIÉ BRUT NATURE Cavas Berdié ha impulsat la iniciativa solidària Cinc caves per

a cinc projectes solidaris juntament amb quatre empreses més,

que cedeixen a projectes de desenvolupament social el 7% del

benefici obtingut per les vendes directes. 8,95 euros.

Celler: BerdiéDO: CavaCriança: 18 mesos

Raïm: macabeu,xarel·lo i parelladaTipus: brut nature

EDETÀRIA BLANC 2005 L’Edetària Blanc 2005 ha rebut 96 punts en la recentment pre-

sentada Guía Peñín de los Vinos de España 2011, cosa que el situa

com el millor vi blanc mediterrani de la publicació. L’Edetària

Negre ha rebut 93 punts. 17,95 euros.

Celler: EdetàriaRaïm: 85% garnatxablanca i 15% macabeu

Criança: de vuit mesosen barriques de rourefrancès

TARSUS EDICIÓN LIMITADA L’última creació de Teresa Rodríguez es presenta amb les cre-

dencials d’un equilibri perfecte entre fruita i fusta. Un vi in-

tens, amb un nas en què encara s’aprecia la fruita i que ofe-

reix una boca potent i tanins polits. 28 euros.

Celler: TarsusRaïm: negre del país icabernet sauvignon

Fermentació:malolàctica en barricaAmpolles: 4.000

ANNA DE CORDONÍU BRUT ROSÉ Versió rosada del cava més emblemàtic de Codorníu, destaca

per la seva elegància i subtilesa. Un cava molt fresc, amb tons

de cirera i maduixa i bombolla fina. En boca és fi, amb un bon

equilibri entre acidesa i sucres. 8,65 euros.

Celler: CodorníuDO: CavaCriança: 12 mesos

Raïm: 70% pinot noir i 30% chardonnayTipus: brut

ALBARIÑO VENDETTA Un albariño poc ortodox, exclusiu i diferent dels altres, que

s’atreveix a explorar els límits gustatius i aromàtics sense re-

córrer a correccions químiques. En boca és gras, carnós i de

bona amplitud i persistència. 50 euros.

Celler: PedralongaDO: Rías BaixasRaïm: 100% albariño

Anyada: 2006Producció: només700 ampolles a l’any

LA SORPRESA

A continuació, un d’aquells re-

gals que té l’èxit assegurat. Bo-

degas Roda ha dissenyat una

caixa que conté, en primer lloc,

dues ampolles de vi: Roda, un

vi elaborat amb ull de llebre i

graciano, i Sela, un vi amb

força, juvenil i procedent de

vinyes sostenibles. A més, in-

clou dos dels olis d’oliva més

ben valorats a Espanya: Dauro

(que compleix deu anys) i Aubo-

cassa (que procedeix d’una an-

tiga heretat del segle XII). Per

rematar-ho, la caixa invita a l’e-

noturisme, amb una visita guia-

da pel celler, on es podran de-

gustar els vins de Roda en un

entorn idíl·lic.

Vi, oli i turisme

No tothom es veu capaç de se-

leccionar correctament els vins

d’un celler domèstic. Per a ells

s’ha escrit el manual La bodega

en casa y sus maridajes, de Pepe

Iglesias. Aquesta és una interes-

sant recopilació de consells

pràctics i una selecció de les

marques que l’autor ha consi-

derat representatives i que po-

drien complaure qualsevol pa-

ladar. A més ofereix un breu

receptari de plats informals i

per picar amb els seus respec-

tius maridatges. També recull

els consells més raonats sobre

l’art del maridatge, un assump-

te del qual es parla molt però

es coneix poc.

Emoció fins al finalUna periodista madrilenya arri-

ba al Penedès per fer un repor-

tatge sobre la vegueria. Però el

que se suposava que era el seu

contacte apareix assassinat.

Aquest és el punt de partida de

Reserva verda, novel·la de Ramon

Grau. A partir d’aquesta mort,

Marta Alonso –la protagonista–

s’introdueix en una investigació

apassionant, que la transporta

des de l’actual Penedès al del se-

gle XI. Un treball que va exigir a

l’autor sis llargs mesos d’inves-

tigació al Consell Comarcal, l’Ins-

titut d’Estudis Penedesencs i la

Plataforma per una Vegueria

Pròpia.

EL CELLER

La denominació d’origen Valde-

orras s’ha presentat recentment

a Barcelona davant de més de

800 professionals, que han tin-

gut l’oportunitat de tastar al-

guns dels vins que s’elaboren

als cellers adscrits en aquesta

DO, situada a la part més orien-

tal de la província d’Ourense

(Galícia).

Les seves vinyes creixen en sòls

bruns, humits i rics en matèria

orgànica. Hi predomina la varie-

tat godello, encara que també

destaquen la també blanca pa-

lomí o la negra mencía.

LA PRESENTACIÓ

DO d’Ourense

Els alumnes de l’Aula d’Hostale-

ria del Casal dels Infants del Ra-

val participaran el pròxim 1 de

desembre en la segona edició de

la Mostra Solidària de Parament

de Taules de Nadal, que tindrà

lloc al Restaurant Café Reunión

de Barcelona i que compta amb

el suport de diversos locals de

prestigi de la ciutat.

Una iniciativa que vol remar-

car la importància de la unió

del món empresarial amb el de

l’acció social, per oferir opor-

tunitats als joves en risc d’ex-

clusió.

EL CERTAMEN

Cita solidària

www.riojawine.com