Grec 2003, la cita de l’estiu Europa Cantat L’Agenda 21 de ... · contemporanis els últims...

Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona

10/ juliol-agost 200310/ juliol-agost 2003

Grec 2003, la cita de l’estiu

Europa Cantat

L’Agenda 21 de la cultura

Retrat de Melbourne

2 3juliol-agost 2003

Un estiu més arriba el Grec, fidel a la seva cita ambBarcelona. Durant sis setmanes, el Festival d’Estiu és elprotagonista de la vida cultural de la ciutat i també hoés d’aquest número de Barcelona Cultura. Borja Sitjà,director del Festival des de l’any 2000, ens parla del’evolució del Grec en aquests quatre anys i enscomenta el programa d’aquesta 27ena edició, que téun cert accent francès i dedica una especial atenció ala dansa.

Cultura i ciutat, dos conceptes que històricament hanavançat junts i que han de ser claus per respondremolts dels reptes que ens planteja el segle XXI. Elprojecte Agenda 21 de la cultura, desenvolupat perBarcelona conjuntament amb l’Ajuntament de PortoAlegre i altres institucions internacionals, vol obrir undebat a l’entorn del paper de la cultura en eldesenvolupament urbà i del paper de les ciutats igoverns locals com a agents decisius i actius en elprocés de posar la mundialització al servei delsciutadans.

Aquest bimestre viatgem a Melbourne, capitalintel·lectual i cultural australiana, que compta tambéamb la millor qualitat de vida del país i que, comBarcelona, va ser seu d’uns Jocs Olímpics, al finaldels anys cinquanta, que van canviar profundament la ciutat.

L’art més jove i innovador, de la mà de la mostraStripart; la reunió triennal d’Europa Cantat, que aplegaa la nostra ciutat uns tres mil cantaires d’arreu del món;la Festa Major d’un barri amb personalitat i tradició,Gràcia; la sòlida trajectòria de disset anys de la revistaBarcelona. Metròpolis Mediterrània, una visita al vivervirtual d’empreses de BarcelonaNETactiva i la creixentprojecció internacional de les activitats del MACBA sónles propostes d’aquest número d’estiu. A Barcelona, lacultura no fa vacances!

E D I T O R I A L

Ferran Mascarellpresident

Equip editorial

Jaume Boix, Jordi Pascual iConxa Rodà

Consell de redaccióJaume Boix, Anna Carbó, Marta Clari, Ana Esteban, Núria Fradera, Rosa Mach,Ferran Mascarell, MercèMuñoz, Jordi Pascual, ConxaRodà i Emilio Ruiz

RedaccióMontse Cabrero

TraduccióRicard Bonmatí i Trevor Foskett

Coordinació editorialJudit Lara

Producció gràficaPrimer Segona Publicitat

D.L.: B-50591/2001

ISSN: 1578-8903

Institut de Cultura de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla, 99 - 08002 BarcelonaTel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10www.bcn.es/[email protected]

Pina Bausch al TNCdins del Grec 2003

Sumari


Entrevista a Borja Sitjà

Stripart

El MACBA viatja per l’estranger


Europa Cantat

Gràcia: la Festa Major dels veïns

Retrat de Melbourne

Grec 2003: una selecció

Agenda cultural juliol-agost

"Els altres arquitectes" i l’Anydel Disseny

Barcelona Internacional

Es roda

Novetats editorials

Cultura a Internet

Barcelona. MetròpolisMediterrània

Viver virtual d’empreses

Textos en castellano

English version

Espais del Grec 2003

juliol-agost 2003

4

8

10

11

12

14

15

16

18

19

23

24

26

27

28

29

30

31

35

39

dansa. En el marc del teatre, elGrec ha convidat a Barcelona la companyia 41751/ArthurNauzyciel, que posa en escenaOh les beaux jours, en un mun-tatge protagonitzat per MarilùMarini. El Théâtre des Bouffesdu Nord presenta Ta main dansla mienne, la història de la rela-ció entre Txèkhov i la seva espo-sa; Peter Brook, un dels gransde l’escena europea, n’és eldirector. Un altre gran directoreuropeu, Matthias Langhoff,torna al Grec, en aquest casamb Borges, una de les obresmés singulars dels darrerstemps, protagonitzada perMarcial di Fonzo Bo. L’últimespectacle del cicle ¡mira! seràPlan B, una genial producciód’Aurélien Bory i Phil Soltanoffque navega entre el teatre, elvídeo i el circ. Pel que fa a ladansa, es presenta el nou treballde Toméo Vergès, Asphyxies,un solo a càrrec de PhilippeDecouflé, i Babelle Hereuse, lanova creació de José Montalvo iDomique Hervieu, autors d’unaobra extraordinària, un bellíssimconte coreogràfic i musical.

Reflexió i entretenimentEls espectacles de ¡mira! fanque el Grec 2003 tingui un

particular accent francès. I, comés habitual en el cas de produc-cions estrangeres, es tractad’espectacles que sovint costafer arribar al gran públic, mésconservador a l’hora de com-prar entrades. El Festival ha fetuna aposta per aquestes obres,d’una qualitat excepcional i queno deixaran indiferent a ningú,però un xic més difícils de ven-dre a molts espectadors. El per-fil arriscat del Festival no eslimita, però, al fet que hagi con-vidat a Barcelona companyiesestrangeres que, tot i gaudird’un gran prestigi als seus paï-sos, són poc conegudes entrenosaltres. Un repàs als autorspresents en el programa confir-ma aquesta aposta per un festi-val que s’aparta de terrenysconservadors i opta per llançarun repte a l’audiència. Nomscom ara Peter Handke, EdwardBond, Harold Pinter, SamuelBeckett o Gregory Burke fan delGrec 2003 un festival amb granstextos, autèntiques joies de laliteratura del nostre temps.

En portar a Barcelona el més interessant de l’escena fran-cesa contemporània, i en optarper autors d’obres intenses isovint complexes, el Festivalconfirma la seva voluntat d’evitar

constituir-se en una simple ofer-ta lúdica. Aquest seria un risclògic, associat a les mateixescaracterístiques del certamen,bona part de l’oferta del qual técom a marc espais a l’aire lliure.Aquest fet, unit a la seva tempo-ralitat –nits d’estiu– semblariacomportar un tipus d’oferta rela-tivament lleugera o fàcil. Encomptes d’optar per aquestavia, però, el Festival segueix ladirecció de la qualitat, conven-çut que reflexió i entretenimentno són incompatibles i que, defet, els treballs que són mésagradables de veure són els queno només tenen alguna cosa amostrar, sinó també alguna cosaa dir.

Per més que el Festivald’Estiu arriba a trenta-dosespais, és el Teatre Grec el que,lògicament, concentra bonapart dels espectacles més signi-ficatius. Aquest any, i pel que faal teatre, a més del retorn alGrec de Dagoll Dagom amb LaPerritxola, el recinte deMontjuïc acull Electra, de JoséSanchis Sinisterra i direcció

Extensa i diversa: ambaquestes dues paraules podrí-em definir la programació de la27ena edició del Grec 2003, unFestival assentat en una líniaben definida i, per tant, sensegrans canvis. En el terreny delteatre i la dansa, el Festival con-tinua amb la seva estratègia d’o-ferir suport a les companyieslocals, a través de coproduc-cions que estimulen la creacióde nous espectacles, que veuenla llum per primera vegada en elGrec. Pel que fa a la música, lalínia del Festival delimita unaoferta molt àmplia que evita,però, els paràmetres meramentcomercials i busca propostesmés singulars i sempre de quali-tat.

Un cop d’ull al programa delGrec 2003 posa en evidència elseu caràcter arriscat: Borja Sitjàha compaginat acuradament elsespectacles que a priori podenresultar més populars –com araLa Perritxola, amb el qual DagollDagom inaugurarà el Festival–amb altres força o molt desco-neguts per part del gran públic.I és justament en l’apartat delsespectacles menys populars ones troben algunes de les princi-pals perles del certamen: espec-tacles com ara Plan B, creat perAurélien Bory i portat a escenaper Phil Soltanoff; o com Je suis

sang, de Jan Fabre; o comBabelle Hereuse, de la com-panyia Montalvo/Hervieu. Sónnoms que fan del Grec 2003 undels festivals més interessantsdels últims anys. El públic méstafaner, el que es deixa seduirpel que no coneix, tindrà unaautèntica recompensa: obrescom les esmentades han fasci-nat els espectadors de moltesciutats europees i es trobenentre els més interessants quehan ofert el teatre i la dansacontemporanis els últims temps.

¡mira!Moltes de les produccions mésatractives del Grec 2003 neixen a França, de la mà d’una iniciativa franco-espanyo-la batejada amb el nom de¡mira! Es tracta d’un projecteencaminat a estimular intercan-vis artístics i de cooperació cul-tural entre els dos Estats. ¡mira!s’organitza com una trobadadedicada especialment a lanova i jove creació espanyola ifrancesa, i articulada a partir dela presentació d’espectacles dedansa i teatre, taules rodonesamb professionals, accions deformació, edició d’obres de tea-tre, etc. Durant sis dies delfebrer i el març de l’any passat,l’escenari de ¡mira! va ser Tolosade Llenguadoc, ciutat fins on

van anar alguns dels artistesmés rellevants del panorama delteatre i la dansa espanyoles.Aquest any, la iniciativa travessaels Pirineus i és el torn que laCatalunya Sud exerceixi d’amfi-triona de la creativitat escènicafrancesa. A més del Grec, lesactivitats del ¡mira! arriben alSitges Teatre Internacional -Creació Contemporània i a laSocietat General d’Autors iEditors. El Festival d’Estiu deBarcelona acull set espectaclesemmarcats en el cicle ¡mira!;quatre són de teatre i tres de

El Grec torna a omplir les nits d’estiu de teatre, música, dansa, cinema... fins a l’1d’agost. És una cita esperada amb un Festival amb el qual hem anat creixent molts denosaltres. Si és estiu, és Grec!

5juliol-agost 20034


”“El públic més tafaner, el que

es deixa seduir pel que noconeix, tindrà una autènticarecompensa

Ute Lemper, creadorad’interpretacions de cabaretllegendàries i figura imprescindiblede l’escena europea, presenta alTeatre Grec el seu últim treballdiscogràfic But one day.

Després de la seva experiència com adirector al Grec ’98, Marcial DiFonzo Bo torna al Festival com aúnic intèrpret de Borges, unespectacle de Rodrigo García ambposada en escena de MatthiasLanghoff.

7juliol-agost 20036

d’Antonio Simón, i Lear, un delsgrans clàssics d’Edward Bond,que es presenta en un muntat-ge signat per Carme Portaceli.De Bond també es podrà veureVermell, negre i ignorant, enaquest cas a la Sala Muntaner,en una producció dirigida perManel Dueso. Més enllà delTeatre Grec, el Mercat de lesFlors continua sent la platafor-ma de difusió de muntatgesespecials, dirigits a un públicinquiet. A més del ja esmentatBorges, de Rodrigo García, alMercat s’hi podrà veure un delsmuntatges més interessants delFestival: L’hora en què res nosabíem els uns dels altres, una obra de Peter Handke diri-gida per Joan Ollé. Com Bond,Handke és protagonista perpartida doble: el Brossa EspaiEscènic acull Benvinguda alconsell d’administració, enaquest cas dirigida per JordiCoca. I un altre gran autor, JeanGenet, inspira l’adaptació deQuerelle, que arriba al TeatreFabià Puigserver de la mà d’unade les companyies més presti-gioses d’Europa: el TeatroGaribaldi di Palermo / NuovoTeatro Nuovo. El muntatge,dirigit per Antonio Latella, és und’aquells que els amants delbon teatre no es poden perdre.

Protagonista, la dansaEl capítol de la dansa ha estatsempre el més irregular delFestival, no tant pel que fa a laqualitat dels espectacles, compel que fa al seu nombre.Aquest any, setze produccions–a les quals cal afegir el festivalDies de dansa, per si sol gene-

rador d’una important oferta–perfilen un Grec irresistible perals amants de la dansa contem-porània. Les companyies catala-nes Mal Pelo, Tomàs Aragay/Societat Doctor Alonso, NatsNus, Gelabert-Azzopardi, ITDansa, Erre que Erre i Colorporten les seves produccions aun Festival al qual torna, des-prés de la seva presentació el2002, la Compañía Nacional deDanza 2. La representació es-trangera és nombrosa i abasta des dels excepcionals JanFabre i Montalvo/Hervieu, fins a un mite vivent com PinaBausch, passant per RobertoOliván, Man Drake/ToméoVergès, Philippe Decouflé iThomas Noone, i acabant ambel popular Julio Bocca. En l’apartat de dansa, i a més d’aquesta excepcional BabelleHereuse de Montalvo i Hervieu–un conte coreogràfic i musicalque transporta l’espectador aun fascinant viatge a través dediferents cultures–, el nom quecal retenir és el de Jan Fabre; elseu espectacle, Je suis sang(conte de fades medieval) haaixecat controvèrsia a Europa,tot seduint la crítica amb unaobra d’una extraordinària forçavisual; una obra dura, intensa i,sobretot, molt bella.

La fusió entre diferents pai-satges sonors és potser la prin-cipal característica de laprogramació musical del Grec,que un any més ens convida afer una passejada per arreu delmón. Des del flamenc fins alhip-hop, des del jazz a la bossanova, des dels boleros a lamúsica electrònica, el Festivalestructura una oferta, tan eclèc-tica com, sobretot, dominadaper la qualitat. Alguns dels concerts més interessants d’a-questa edició tenen l’al·licientde tenir el Teatre Grec com amarc: a l’escenari de Montjuïc

pujaran, entre d’altres, MayteMartín amb Belén Maya, BeboValdés amb El Cigala, UteLemper, Eliane Elias o JaneBirkin. Una de les propostesmés interessants és la que portaper títol Qawwali Jondo, unaaventura musical nascuda d’undesig fet realitat: el d’unir duescultures, la pakistanesa i la fla-menca, que, sent diferents,tenen abundants punts de con-tacte; al concert, el ritual sufícreat pel grup Faiz Ali FaizQawwali, es troba amb les veusde Poveda i Duquende.

Un altre espai amb una pro-gramació de luxe és l’Auditori,que, entre altres propostes, pre-senta la trobada entre el WyntonMarsalis Septet i el ChanoDomínguez Sextet –tot repetintl’èxit del seu concert al LincolnCenter Jazz Club de Nova Yorkel passat 13 de febrer–, un con-cert del quartet de HerbieHancock, una actuació de l’OBCamb el virtuós pianista MichelCamilo i, per als amants del jazz,un autèntic regal per a l’oïda:Cassandra Wilson.

Com cada any, les propostesmés multitudinàries es concen-tren al Poble Espanyol, per l’es-cenari del qual passaran, entred’altres, Ibrahim Ferrer, Orishas iCarlos Jean, Angelique Kidjo iFemi Kuti, i Morcheeba. I elsamants de la fusió i les novesmúsiques tenen una cita impres-cindible al Mercat de les Flors,seu d’una nova edició del CicleGlobal, que cada any porta aBarcelona alguns dels creadorsmés interessants de la músicaactual; en el cartell destaquen elsnoms de Terry Callier & Koop.

Tot i que el Festival s’estruc-tura al voltant dels espectaclesde teatre, dansa i música, reculltambé altres propostes més difí-cils d’etiquetar. Una d’questes ésla dels Solos, un cicle que, jaconsolidat, torna al Convent deSant Agustí amb cinc noms benpopulars: Manuel Vicent, XavierAlbertí, María Galiana, GerardQuintana i Alfonso Guerra; totsells llegiran fragments d’obresdels seus autors preferits o, comen el cas de Manuel Vicent, tre-balls propis. Els Solos són unesde les joies de la programaciódel Festival, ja que permeten un contacte molt proper entre el públic i el recitador, un con-tacte potenciat per l’encant delConvent de Sant Agustí. Un altreespectacle difícil d’etiquetar ésMapamun.dos, una creació deJoan Baixas, configurada comuna acció en la qual es ret home-natge als Gutai d’Ashiya, pintorsde percussió de terra i aire. IEmpar Rosselló porta les sevesúltimes creacions fins al pailebotSanta Eulàlia, l’inèdit i sorpre-nent espai del Festival que seràescenari del Teatre a la Mar.

Converses Per segon any consecutiu, i pertal de fer boca, el Festival con-vida a tothom a escoltar, delsprotagonistes dels espectacles,tot el que no es veu assegutdes de la platea. El cicleConverses, que té lloc de l’11de juny al 21 de juliol a dife-rents biblioteques de la ciutat,ofereix al públic l’oportunitatd’escoltar a directors, actors iautors, que parlen de les sevesrespectives produccions en un

ambient distès i proper. I, si elcicle Converses és un aperitiudel Festival, l’After Grec esconstitueix com unes postresben digestives: els jardins delTeatre Grec acullen un concertdiari a càrrec del Lisboa CentralCafè, i el Centre de CulturaContemporània de Barcelona es transforma en AtraccionsMontalegre, un espai de troba-da i lleure on cada dia es pro-gramen diferents accions iespectacles de petit format.Dues maneres refrescants i plà-cides d’acabar les nits d’estiu.És clar que sempre queda l’op-ció, un any més, d’acabar-lesamb un bon bany de matinada,al Cinema i bany, convertit ja entot un clàssic en el programadel Festival.

”“El Festival segueix la direcció

de la qualitat, convençut quereflexió i entreteniment no són incompatibles

Festival d’Estiu de Barcelona Grec 2003Del 25 de juny a l’1 d’agost. TeatreGrec i diversos espais de Barcelona,Badalona i Santa Coloma de Gramenetwww.grec.bcn.es

La dansa és una de les gransprotagonistes d’aquesta edició delGrec. Gelabert-Azzopardi Cia. deDansa ens ofereixen duescoreografies: 8421 i Viene regandoflores desde la Habana a Morón.

Musa dels anys seixanta, JaneBirkin visita Barcelona per primeravegada per oferir-nos Arabesque, undisc en el qual reinventa novesatmosferes per a les cançons de SergeGainsbourg.

9juliol-agost 20038

Una obra "dura" com la que dirigirà JoanOllé?Sí. És una obra sense paraules de Peter Handke.Un text que defineix accions, però que no fa par-lar els actors: els fa actuar. És un text interessan-tíssim. És una obra que només s'ha representat aParís i a Berlín i de la qual crec que Joan Ollé enfarà un gran treball.

Què més destacaria a la programació teatral?L'Antígona que es fa a l'amfiteatre, amb VickyPeña i Mario Gas. També Peter Brook, que, des-prés del Hamlet de l'any passat, torna amb untext encara més interessant, ja que posa nova-ment junts Michel Piccoli i Natasha Parry, quel'any 1970 van protagonitzar L'hort dels cirerers,de Txèkhov, en un espectacle basat en les car-tes que Txèkhov va enviar a la seva dona i pri-mera actriu de la companyia de teatre deMoscou. Destacaria també el Lear, dirigit perCarme Portaceli, un text de rabiosa actualitatsobre la intolerància. Aquest Lear no és l'obrade Shakespeare, sinó la d'Edward Bond...

Hi ha molts espectacles francesos.Sí, perquè fem un programa d'intercanvi que hem anomenat "Mira!" i en el qual s'inclou,a més de l'espectacle de Peter Brook, la com-panyia Plan B, amb una sorprenent barreja decirc i dansa. Hi ha també els Dies feliços, deBeckett, dirigit pel francès Arthur Nauzyciel i queprotagonitza una actriu argentina establerta aFrança, Marilu Marini.

La dansa és un dels plats forts de l'any: PinaBausch, Jan Fabre...És un programa millor que el de l'any passat.Jan Fabre és un dels grans coreògrafs i artistesplàstics europeus del moment i presenta la con-tinuació d'un espectacle que va muntar aAvinyó fa dos anys. Es diu igual, però no és elmateix. És un espectacle dur, amb molta sang,molt cos, molta pell i també molta música. Desegur que crearà molta polèmica. De fet, ja enva crear a França, però és un espectacle que valla pena. A més a més, hi ha la Companyia

Montalvo, Thomas Noone, Tomàs Aragay, unanova producció de Cesc Gelabert, Mal Pelo, laCND2... Des de la dansa més clàssica de JulioBocca, fins a les propostes més innovadores deJan Fabre.

Parlem de música. Un programa atapeït i eldebut a Barcelona de Jane Birkin.Quan vam convidar-la, no sabíem que aquestseria el seu primer concert a la ciutat. És curiós,tractant-se d'una persona amb tants anys decarrera. Jane Birkin potser té una imatge unamica frívola per la cançó "Je t'aime, moi nonplus"; però jo, a més de destacar la seva particu-lar veu i el seu talent com a actriu –que sovint s'o-blida–, voldria recordar que és una dona que hacompartit molts anys de la seva vida amb un dels grans músics del segle XX francès, Serge Gainsbourg. I d'alguna manera això s'encomana.

Què més destacaria del programa de música?Ute Lemper –que farà un espectacle molt diferenta tot el que hem vist fins ara–, Olga Guillot, unconcert amb Chano Domínguez i WinstonMarsalis, Herbie Hancock a l'Auditori, MiguelPoveda i Duquende amb una orquestra de músicspakistanesos, Mayte Martín, King Crimson,Yossou N'Dour, James Brown, i Nina, que d'unamanera o altra ha participat en les últimes quatreedicions del Grec.

Anem una mica més endavant en el calendari.Parlem de l'estiu del 2004.L'any que ve, el Grec s'integra dins el Festival deles Arts del Fòrum, que es farà del maig al setem-bre i, enmig, hi haurà el Grec, que serà el platfort. Probablement, hi haurà més de cent cin-quanta actes i hi participaran artistes nacionals iestrangers. Peter Sellars, que no ha vingut mai aBarcelona, l'actor Willem Dafoe, i espectaclesnous de Peter Brook, Pina Bausch, PhilippeDecoufflé, Bob Wilson... També tindrem nousmuntatges de Calixto Bieito i Lluís Pasqual. I es-tem preparant un macroconcert de lluita contra lasida a l'Estadi Olímpic.

Aquest és el seu quart Grec. En què ha canviatel festival en aquests darrers anys?En primer lloc, el festival ha tingut un importantincrement d'espectadors. A més, s'ha fet mésproper, més concret i més comprensible. El nom-bre d'espectacles s'ha reduït i hem pogut arribaral públic d'una altra manera. El resultat és queara tenim un festival que té més sentit que mai,tot i que el Grec sempre ha estat una institució aBarcelona.

Una cita clàssica de l'estiu.Tant és així que no s'entén un estiu a Barcelonasense el Grec. El festival és una illa entre una tem-porada que s'acaba i una altra que comença. Unacita important no només per als 140.000 especta-dors que hi han participat directament, sinó per atots els barcelonins en general. Per a Barcelona,no tenir el Grec seria com no tenir la SagradaFamília. És una boutade això que dic, però el certés que sense el Grec la ciutat seria molt diferent.

És una cita consolidada.I no només pel públic, també com a plataformaper als creadors. Hem fet una mitjana d'entre vinti trenta noves produccions cada any amb gentd'aquí. El nombre de companyies convidadestambé ha crescut molt i, per tant, hem aconse-guit que el Grec es convertís en el moment del'any que aplega un més gran nombre d'artistesque visiten Barcelona.

Precisament, quan va presentar l'avançamentde programa del Grec 2003, vostè va dir queaquest era un festival amb "molt xampany ipoca escuma". És un festival difícil?Difícil, no; però sí diferent al de l'any passat, enel sentit que en aquella ocasió hi va haver cinc osis punts que cridaven molt l'atenció, tot i que,al darrere, també hi havia un contingut dens.Crec que el públic va quedar satisfet, però jovaig trobar a faltar alguna cosa més reflexiva,més dura.

Entrevista:

Borja SitjàL'any 2000, Borja Sitjà va prendre el relleu de Xavier Albertí en la direcció

del Festival d'Estiu de Barcelona. Sitjà va arribar al Grec després del pas pel Centro Dramático de Madrid i el Théâtre de l'Odéon de París,

del qual va ser responsable de programació.

Stripart s'ha caracteritzat sempre per la sevavitalitat i el component arriscat –i de vegades pro-vocatiu– que presenten les seves creacions artísti-ques. Aquest any, en la seva vuitena edició, lamostra ofereix al públic una selecció dels treballsdels darrers moviments en arts plàstiques i escè-niques expressats amb les més diverses tècni-ques, com ara la pintura, l’escultura, la fotografia,el dibuix, la il·lustració, el còmic, els poemesvisuals, les instal·lacions, la ceràmica i el vidre, lajoieria, el disseny gràfic, la dansa, el teatre, la per-formance, les accions, el circ, la música experi-mental, les sessions de dj’s, els muntatges devídeo, els curtmetratges, l’animació, el netart i eldisseny de moda.

En setze dies, Stripart 2003 presenta 111 pro-postes de 160 joves artistes, 78 de les quals per-tanyen a l’àmbit de les arts plàstiques, 14 als deldisseny web, netart, multimèdia i vídeo, i 6 al sec-tor de la música i les arts escèniques. Entre lesnovetats d’aquesta edició destaquen els premisdotats amb 600 € per la creació d’obra nova encadascun dels tres àmbits anteriors.

Stripart, organitzat pel centre cívic Guinardó il’Espai Jove Boca Nord, és una mostra on la

selecció dels participants es fa a partir de les pro-postes de grups, col·lectius i artistes interessats adonar a conèixer la seva feina. Fins ara, i al llargdels vuit anys de vida de la mostra, un miler d’ar-tistes joves ha decidit apostar per aquesta fórmu-la participativa de fer pública la seva obra creativai compartir noves formes d’expressió.

L’article feia referència al considerable aug-ment, en els darrers anys, de l’exportació de produccions pròpies a molts dels centres d’art imuseus més importants a escala internacional.

Així doncs, les exposicions concebudes iorganitzades pel MACBA han viatjat en els últimsanys per països com ara Alemanya, Àustria, Bèl-gica, els Estats Units, França, la Gran Bretanya, elsPaïsos Baixos, Itàlia, el Japó o Suècia, tot com-pletant un programa d’itineràncies que comportano només la consolidació del museu barceloní enels circuits artístics internacionals, sinó tambél’augment considerable de la seva presència enels mitjans de comunicació estrangers.

Per exemple, l’exposició d’Öyvind Fahlströmque el MACBA va presentar l’any 2000, va viatjardesprés a la Fondazione Ragghie de Lucca, alMassMoca de Massachusetts, al Moderna Museetd’Estocolm i al BALTIC de Newcastle. El seu itine-rari no va acabar fins al final del 2002. L’exposicióde David Goldblatt, produïda també pel MACBA,on es va presentar al principi del 2002, continuaviatjant a l’actualitat: després d’haver visitat l’AxaGallery de Nova York o el Museum of Modern Artd’Oxford, fa unes quantes setmanes que es vainaugurar al Palais des Beaux Arts de Brussel·les idesprés encara es traslladarà a Munic i a Viena. I elprestigiós Ludwig Museum de Colònia s’està pre-parant per acollir aviat la mostra de RichardHamilton, "Introspectiva", que acaba de finalitzar

la seva etapa barcelonina. També les exposicionsde Blinky Palermo, Robert Filliou i HernándezPijuan, entre d’altres, viatgen per diversos països.

D’altra banda, el director del MACBA, ManuelBorja-Villel, està actualment present en una partdels organismes internacionals més importants,com ara l’Independent Curators International (ICI),una mena de laboratori d’idees i propostes innovadores en l’art modern i contemporani d’arreu del món. També va ser nomenat membrede la Comissió Assessora de la GeneraliFoundation de Viena, i forma part del comitè exe-cutiu del CIMAM (Comité Internacional per a Museus i Col·leccions d’Art Modern). Més recentment, Borja-Villel va ser escollit membre delComitè Assessor de la Documenta 12 de Kassel.

11juliol-agost 200310

www.stripart.org

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona, segons un article publicat a La Vanguardiael passat mes de febrer, "ha creat un museu itinerant de dimensió internacional,trencant les fronteres de Barcelona. Enguany, aquest MACBA flotant estarà present a vint seus museístiques diferents".

El MACBA viatja per l’estranger

L’any 1996, el districte d’Horta-Guinardó va convocar la primera edició d’Stripart,una mostra de caràcter no competitiu que des del seus inicis ha volgut ser sinònim decreació jove. Aquest estiu, del 4 al 19 de juliol, Stripart presenta el treball de 160artistes a l’Espai Jove Boca Nord.

Stripart 2003

Divendres 4 de juliol22 h InaguracióStrip&artMauricio Riquelme & CarolinaGimeno PerfomanceAllegro divertimento entres actesGrup SietenanosMúsica-clown

Dissabte 5 de juliol22 h "Velocitat"Telenua, Vídeo-perfomance

Dimarts 8 de juliol21 h "Títol esgotat"Utopia 81, Teatre

Dijous 10 juliol22 h "Castillos en elaire"Circ Sense, Circ

Divendres 11 juliol22 h "Vía de acceso"Cía. Cuerpo Transitorio,Dansa-teatre

23 h Jordi Castilla i BruVicenteMúsica experimental

Dimarts 15 juliol21 h "Proyecto L Gra"Cia lantana, TeatreAtmòsferic

Dimecres 16 juliol22 h "MonoMonoTeatro"Cía. MonoMono Teatro,Teatre-dansa

Dijous 17 juliol21 h "Egon Shelley"Compañía RajandoCueros, Dansa22 h "Poéticas del nido"Co. Dèria+rectificaobra,Dansa

Divendres 18 juliol22 h "En caso deduda..."Grupo Semilla, Dansa-perfomance23 h "Locura"PVC, Teatre-perfomance

Programació Stripart 2003

“ ”Les exposicions produïdes pel MACBA han viatjata Alemanya, els Estats Units, França i el Japó

Exposició de l'artista alemany Blinky Palermo, una de lesmostres del MACBA que viatgen a l'estranger

Foto

Dav

id C

amp

os


La idea de fer una Agenda 21 de la cultura volcontribuir a respondre als reptes de desenvolupa-ment cultural que la humanitat ha d’afrontar alsegle XXI. La idea inicial té moltes semblances ambel procés que es va desenvolupar a la darreria delsegle XX respecte del medi ambient, quan la constatació que els models de desenvolupamentvigents, excessivament depredadors dels recursosi ecosistemes naturals, va mobilitzar l’opinió públi-ca mundial, els governs i les instàncies internacio-nals. Avui està naixent una conscienciació similaren el camp de la cultura. Aquesta està assolint un paper central en la globalització, però hi hadubtes sobre com s’està seguint el procés, ambnombroses tensions, a qualsevol territori, entre tradició/modernitat, local/global, públic/privat, identitat/diversitat, i d’altres. És especialmentimportant desenvolupar acords que defensin elcaire públic i obert de la cultura, la creació, la participació i la diversitat cultural.

El camí va ser obert per la Unesco, en la sevaDècada Mundial sobre Cultura i Desenvo-lupament (1988-1997), culminada amb la publica-ció de La nostra diversitat creativa (1997) i en elPla d’acció aprovat a la Conferència Intergover-namental d’Estocolm sobre "Polítiques culturalsper al desenvolupament" (1998). En els dos documents s’afirma que "no hi pot haver desen-volupament sense cultura" i que "les ciutatshavien d’assumir un paper fonamental en el des-envolupament cultural".

Aquests són els fonaments que han portat elsajuntaments de Barcelona i Porto Alegre a propo-sar al món el debat d’una Agenda 21 de la cultu-ra, un procés per identificar i analitzar elsaspectes crítics del desenvolupament cultural ales ciutats, en el marc del Fòrum Universal de lesCultures - Barcelona 2004.

El debat està orientat a la pràctica. Les ciutats iels governs locals desenvolupen actualment un clarpaper de lideratge per posar la mundialització alservei dels ciutadans. Amb l’aprovació d’un docu-ment, l’Agenda 21 de la cultura, les ciutats firmantsprendran el compromís ferm de fer que la culturasigui una peça clau del seu desenvolupament urbà.Es tractarà, per tant, d’un procés i d’un documentde compromís, en la mesura que vol arribar a lesarrels del paper de la cultura en les societats del

segle XXI. Es tracta de ratificar, i comprometre’s, a ferque la cultura assumeixi un nou paper estratègic enla societat. Per això, el document farà també unacrida a les altres instàncies públiques de la cultura,a les organitzacions privades, i a les organitzacionsno governamentals i moviments socials.

Els primers documents de l’Agenda 21 de lacultura esmenten sis grans temes a considerar:"La cultura i la convivència", amb la importànciadels valors, els fonaments jurídics (els drets i elsdeures), el caire públic (obert) de la cultura i laparticipació ciutadana; "La creació i les arts",amb els drets associats a la llibertat d’expressió ide creació com a aspectes centrals; "El patrimo-ni" en totes les seves dimensions, tangible i intan-gible, sempre vinculat a la memòria dels espais idels habitants; "L’accés a la cultura i la democra-tització del saber", amb la importància de la cul-tura de proximitat, el territori i l’educació;"L’enfortiment dels agents culturals", amb elcompromís fonamental dels creadors, les ciutats,els mitjans de comunicació i els nous agents imoviments socials; i "Els mitjans d’execució",amb el desenvolupament d’indicadors culturalsquantitatius i qualitatius.

L’Agenda 21 de la cultura ja es debat en diver-ses ciutats i xarxes culturals des del gener del2003. El tram final dels debats tindrà lloc dins del Fòrum Universal de les Cultures - Barcelona2004 (www.barcelona2004.org). Més concreta-ment, els debats finals de l’Agenda 21 de la cul-tura es realitzaran en els dos moments següents:– Interacció 2004. Del 3 al 7 de maig del 2004, ipromoguda pel Centre d’Estudis i RecursosCulturals de la Diputació de Barcelona(www.diba.es/cerc), Interacció 2004 esdevindrà l’edició especial, amb abast mundial, de la trobadabiennal de les persones i institucions de la gestió iles polítiques culturals. Interacció 2004 organitzarà

seminaris, debats i tallers sobre les polítiques i elsprogrames que relacionen cultura, participació,inclusió social, democràcia, societat civil i desenvo-lupament, d’acord amb els principals conceptesarticuladors de l’Agenda 21 de la cultura. Aquestdebat és especialment dirigit a gestors culturals ipersones i organitzacions que treballen en el campde la gestió i les polítiques culturals.– IV Fòrum d’Autoritats Locals de Porto Alegre.Del 7 al 8 de maig del 2004, el FAL - Fòrumd’Autoritats Locals de Porto Alegre per la InclusióSocial (www.autoridadeslocais.com.br) sortirà perprimera vegada del Brasil per aprofundir en lesseves propostes altermundistes, tot treballant enxarxa amb les organitzacions no governamentals ila societat civil per la inclusió social i per un mónmés just, més solidari i més democràtic, on la cul-tura ha d’assolir un paper fonamental. Aquestdebat és especialment dirigit als alcaldes d’arreudel món compromesos amb el paper central de lacultura en el desenvolupament.

L'Agenda 21de la cultura.

Una proposta de les ciutatsper al desenvolupament cultural

L’Agenda 21 és un dels nous projectes de Barcelona (Institut de Cultura del’Ajuntament, Diputació i Fòrum 2004), que es va treballant conjuntament amb l’Ajuntament de Porto Alegre i amb institucions internacionals.

”“Les ciutats firmants

prendran el compromísferm de fer que lacultura sigui una peçaclau del seu desenvolu-pament urbà

”“L’Agenda 21 obre un procés per identificar i

analitzar els aspectes crítics del desenvolupa-ment cultural a les ciutats

Podeu demanar més informació, i participar activament en elprocés de debat a: [email protected].

Inauguració del Centre Cultural Can Fabra, elsetembre del 2002, un equipament pensat peraglutinar un seguit de serveis per a la cultura i laparticipació com a factors d’innovació, projecció idesenvolupament del territori. És un edifici sostenible,on destaca la biblioteca.

Foto

: Pep

Her

rero

El secret ja haurà deixat de ser-ho del tot.Quan al capvespre del proper 14 d’agost s’enfilinels darrers missatges del pregó de la Festa Majorde Gràcia, a cada carrer, a cada plaça que l’ende-mà apareixerà transformada, hi començarà unallarga nit d’insomni en la qual es col·locaran acorre-cuita els guarniments bastits durant mesosde feina callada, subterrània, oculta. Farà ja, però,uns quants dies que la col·locació d’un llum, laporta mig oberta del local on es retallen les estre-lletes, l’esquelet indissimulat d’alguna figuragegant o, simplement, alguna indiscreció verbal,ja hauran deixat intuir de què anirà la decoraciód’aquell carrer o de l’altre.

I, a les set del matí del 15 d’agost, l’espetecde les traques obrirà oficialment la festa, aixecaràla veda del carrer només de pas i el transformaràen un carrer per viure, somriure i somniar. Hauràarribat, amb la forta canícula de l’agost barceloní,la seva festa popular per excel·lència, que omplecom cap altra el seu espai i els seus dies. Vol serl’aportació cultural gracienca més consolidada

dins el calendari festiu de la ciutat. I any rere anyho aconsegueix. I això, tot mantenint la seva idio-sincràsia sense pal·liatius de cap mena ni fórmu-les que la puguin desdibuixar. No és una festaprogramada de dalt a baix, no és cap macrofesti-val ni cap concepció festiva inventada.

És la mateixa Festa Major de Gràcia que alsanys trenta del segle XX va engrescar més d’uncentenar de carrers, la que després de la guerrava mantenir ben alt aquest palmarès numèric, i laque només l’arribada dels sis-cents va posar enperill davant la fugida estival de moltes famílies.Avui de nou a ple rendiment, la festa continualiderada pel veí i la veïna de cada carrer o plaçaque manté viva la torxa. Els veïns de Gràcia obri-ran el carrer per uns quants dies, en primer lloc asi mateixos perquè hi baixaran a sopar o a bere-nar, a jugar al dominó o als escacs, a ballar al sode la revetlla o a jugar al bingo, a comptar sarda-nes o a veure-hi cinema a la fresca... Però obrirantambé el seu carrer al visitant barceloní o al d’al-tres punts del país i fins i tot (cada vegada més) alturista despistat que, tornant del parc Güell, topade front amb una festa popular ben insòlita i dife-rent. A tots aquests, els veïns de Gràcia els rega-len espais de civisme (els incívics no compten!),de diversitat cultural i de frescor popular.

Com cada any, a mitjan agost arribarà la FestaMajor de Gràcia, amb cartell dissenyat per mitjàd’un concurs obert a tothom, amb matinades iseguici de la missa patronal, i amb ofrena al copa-tró Sant Roc en ple cor de la vila més amagada.Hi haurà cercaviles de cultura popular amb lescolles de casa i amb les convidades d’arreu. Hihaurà concurs de guarniment de carrers, i premis,i polèmica sana. I una trentena d’espais amb ofer-ta per a totes les edats i tots els interessos festius.

Albert MusonsConseller de Cultura en funcions del Districte de Gràcia

Diversitat, varietat, respecte per la tradició i voluntat de renovar-se. Culte entre les culturesde carrer, torna la Festa Major de Gràcia.

Gràcia: la Festa Major dels veïns

Europa Cantat és una federació internacionalque va néixer per voluntat de diversos directorsde corals europees i, d’una manera especial, dedirectors francesos i alemanys que volien, ambaquesta unió, superar la terrible enemistat entreaquests dos pobles, provocada, en gran part, perla Segona Guerra Mundial. Es va acordar posar-liun nom en llatí per tal de donar a la cultura unpaper important en la reconciliació. La primeratrobada es va fer l'any 1960 a Passau (Alemanya)i s'ha anat repetint cada tres anys a diferents ciu-tats europees com ara Linz o Vitòria. Enguany,aquest festival se celebra a la ciutat de Barcelona.

El fet que Barcelona i, per extensió, Cata-lunya, organitzi i celebri aquest festival, és un fidelreflex del que el moviment coral representa aCatalunya. És difícil trobar una ciutat, vila o pobledel país en què no hi hagi una coral o un orfeó.Només cal observar les dades que facilita elMoviment Coral Català, format per cinc federa-cions corals, per veure que hi ha un nombre moltelevat de catalans de totes les edats (uns trentamil) que participen d'aquesta activitat coral.

Culturalment, és indiscutible el paper cabdalque el moviment coral té a Catalunya. A més deser el lloc on s’han recuperat moltes de les cançonsi melodies populars al llarg dels anys, les entitatscorals han creat centres de recerca cultural i musi-cal i arxius on s’han conservat partitures, instru-ments i documents d'incalculable valor històric.

Pel que fa al paper educatiu i formatiu d’a-questes entitats, han estat moltes les persones,especialment nens, que per mitjà del cant coralhan adquirit coneixements musicals, de maneraque els ha obert la porta no tan sols a l’activitatamateur, sinó també a la professionalització. En

tractar-se d’un moviment associatiu, cal destacarla feina que des dels inicis del moviment coralcatalà hi han dut a terme els voluntaris.

Aquest esperit és el que l’organització delFestival de Barcelona pretén transmetre i reflectiren la celebració del XV Festival Europa Cantat. Enaquest Festival, hi participaran tres mil cantaires,procedents de trenta-vuit països d’arreu del món,per compartir i viure la música i per gaudir plegatsd’un llenguatge comú, per sobre de les individua-litats personals i culturals.

Actualment, el Moviment Coral Català i totesles federacions de grans, joves i petits treballen iaposten per donar resposta a les inquietuds derigorositat, aprofundiment i qualitat musical quetant els mateixos cantaires com els afeccionats a lamúsica demanen. A més, també assumeixen elrepte d’involucrar els joves i els infants per tal defer-los partícips d’una activitat cultural i lúdica queels serveixi com a porta d’entrada al món de lamúsica, de la cultura i de la tradició musical méspopular de Catalunya.

Mar PujolEuropa Cantat

Entre el 18 i el 27 de juliol, Barcelona acull tres milers de cantaires que formen partd’entitats corals procedents de trenta-vuit països d’arreu del món. És la trobadatriennal d’Europa Cantat.

15juliol-agost 2003

El cant coral a Catalunya amb

Europa Cantat 2003

www.europacantat.org/barcelona2003

14

Foto

: Jo

sep

M. C

ont

el


Igual que Barcelona, Mel-bourne no és la capital del’Estat i tampoc és la ciutat mésgran del país. Tanmateix, tambépot estar orgullosa de ser elcentre intel·lectual i culturald’Austràlia i de ser la ciutat mésvibrant, multicultural i amb lamillor qualitat de vida del país.Com Barcelona, Melbournetambé va acollir uns JocsOlímpics (el 1956), un esdeveni-ment que va canviar profunda-ment la ciutat i, un cop méscom en el cas de Barcelona,malgrat no tenir la Rambla,Melbourne té una tradició deterrasses al carrer comparable ala de les seves homòloguesinternacionals.

En efecte, Melbourne haestat reconeguda com una de lesciutats amb una qualitat de vidamés alta del món segons elPopulation Crisis Centre deWashington. Amb grans bule-vards i una impressionant arqui-tectura victoriana barrejada ambrupturistes obres d’arquitecturacontemporània, Melbourne ésuna amalgama d’antics tramvies,preciosos parcs i jardins plens de

tranquil·litat, una oferta de lleurei cultura durant les vint-i-quatrehores del dia i una vibrant vida alcarrer.

La població de Melbourne,de gairebé 3,5 milions d’habi-tants, constitueix més del 70%de la població de Victoria, l’Estatdel qual és la capital. Es tractad’una ciutat coneguda per ladiversitat cultural (té la segonacomunitat de grecoparlants mésgran del món després d’Atenes i importants col·lectius d’italians,xinesos i vietnamites, així com de ciutadans procedents depràcticament tot el món).L’Ajuntament, responsable de lesactivitats del districte comercialdel centre i dels barris perifèricsde la ciutat, està decidit a man-tenir i promoure l’estatus deMelbourne com a Ciutat de lesArts i això es reflecteix en la sevapolítica cultural.

La Regidoria d’Art i Culturaés responsable dels programesculturals de l’Ajuntament i dispo-sa d'un pressupost anual de setmilions de dòlars. Es tracta,doncs, d’una quantitat conside-rable en comparació amb la quehi dediquen altres ajuntamentsde capitals d’Estats australians.Els fons es destinen a la promoció de projectes i pro-grames artístics molt diversos iles subvencions les atorgal’Ajuntament, sol o en col·labora-ció amb altres entitats artístiqueso oficials.

La política artística de la ciu-tat va ser concebuda el 1998.Aleshores es van formar amplisgrups de treball i es van organit-zar reunions amb els artistes, elsrepresentants del sector culturali els membres de les comunitatslocals per tal de garantir quetothom tingués veu. Aquest pro-cés va assegurar que el Pla de laCiutat, un pla estratègic queincloïa diferents àmbits amb unadurada de cinc anys, tinguéstambé una dimensió cultural.

La política de l’Ajuntamentindicava que s’havien de pren-dre mesures específiques perreconèixer els drets dels indíge-nes australians, per garantir l’assistència als espectacles atothom i per aconseguir la parti-cipació de la gent jove, els nensi els discapacitats.

Política cultural 1998

Visió de futur

La revisió del programa polí-tic que va aprovar l’Ajuntamentel desembre del 1998 comença-va amb la declaració:

"La Ciutat de Melbournedonarà suport i presentarà activi-tats que contribuiran al seu reconeixement com a ciutat avançada, a aconseguir un equi-libri amb les tradicions, la innova-ció i la iniciativa i a fomentar les més diverses influències cul-turals. La reputació de Mel-bourne com a Ciutat de les Arts

augmentarà i continuarà sentconsiderada com un excel·lentlloc per viure-hi, visitar-lo, treba-llar-hi i progressar. La Ciutat deMelbourne estimularà, fomenta-rà i promourà les manifestacionsartístiques contemporànies i lesactivitats culturals que demostrinde la millor manera possible l’ex-cel·lència i la innovació artística,que reflecteixin la gran diversitatcultural de la ciutat i que contri-bueixin a assolir la màxima impli-cació de la comunitat."

Principis rectors – Reconèixer que la cultura indí-gena és un factor fonamentalper aconseguir la màximaexpressió de la vida artística icultural de Melbourne, i un com-ponent essencial dels esforçosde la ciutat vers la reconciliació. – Un Programa Artístic Indígena(amb un professional indígenadel món de les arts com a direc-tor del Programa) i una Comissióde Consellers d’Arts Indígenes. – Fomentar la participació acti-va i creativa de tots els sectorsde la nostra comunitat en lavida artística i cultural de la ciu-tat. La nostra multiculturalitat ésun dels actius més valuosos.

L’any 2000 es va establir unPrograma de desenvolupamentcultural de la comunitat perdonar suport a projectes en quèla participació activa de lacomunitat era un element clau. – Començar les converses i elsdebats sobre la vida cultural dela ciutat. El 2001 es va desenvo-lupar un Programa de Conversessobre qüestions d’interès públic. – Promoure la independènciadel món de les arts com a ele-ment fonamental per a la inte-

gritat del procés artístic i la qua-litat i autenticitat de les crea-cions.

L’Ajuntament ha estat conclo-ent en molts assumptes crítics,en concret pel que fa a laimportància de protegir i pro-moure el dret dels artistes decrear i presentar les seves obressense veure’s afectats per in-fluències externes.

Objectius – Desenvolupar i promoure ellideratge de la ciutat dins elsector del govern local, com a centre innovador en desenvo-lupament artístic i cultural iassignant-li un paper central en la planificació local de laregió/ciutat. – Contribuir a un diàleg mésampli i productiu entre els ar-tistes, productors, presentadorsi crítics per aconseguir el desen-volupament de noves idees icol·laboracions. – Augmentar la gamma i la qua-litat dels escenaris artístics de laciutat per a aquelles activitatsque vulguin fer-ne un ús mésimaginatiu.– Desenvolupar un pla estratègicper millorar la catalogació,emmagatzematge i manteni-ment del valuós patrimoni de la ciutat (especialment de lacol·lecció de patrimoni artísticde l’Ajuntament i del Museud’Escultura Urbana de Mel-bourne), i garantir que sigui ac-cessible per a tothom.– Incrementar el suport per al desenvolupament, presenta-ció i promoció de les mani-festacions d’art contemporani,mitjançant l'impuls als jovesartistes emergents.

– Incrementar el suport per aldesenvolupament i la presenta-ció de treballs destinats a unpúblic jove.– Assegurar la transparència, res-ponsabilitat en la gestió i hones-tedat del procés d’avaluaciódels programes de finançament.– Ampliar el programa d’ArtPúblic dins de projectes de des-envolupament urbanístic de laciutat.

La possibilitat de dissenyar,aplicar i avaluar programes en elcontext d’una política culturalben estructurada ha fet que eltreball de la Regidoria de Culturai Art hagi estat coherent, integrati efectiu. Si bé determinatsaspectes de la política no s’hanpogut portar a terme íntegra-ment, és innegable que Mel-bourne ha millorat la sevareputació com a metròpoli ambuna activa vida cultural, ha man-tingut el seu caràcter com a cen-tre artístic i ha millorat l’accésdels seus ciutadans a les eines deproducció cultural i als resultatsde les produccions.

Actualment, la ciutat de Mel-bourne està desenvolupant unanova política cultural de granabast per als propers cinc anys.

Kate RedwoodRegidora de l'Ajuntament de Melbourne.Presidenta del Comitè de Medi Ambient,Comunitat i Desenvolupament Cultural

Retrat de

Melbourne

Organització municipal

– La Regidoria d’Art i Cultura és responsabledels programes culturals de l’Ajuntament.– Pressupost de cultura: 7 milions dedòlars australians.www.melbourne.vic.gov.au

19juliol-agost 2003

Juliol-agost a BarcelonaAquesta secció recull una mostrade les activitats culturals mésdestacades entre les organitzadesper l’Institut de Cultura deBarcelona o altres entitats.Informació exhaustiva ipermanent actualitzada aInternet:www.bcn.es/cultura

18

Teatre a la marEl Grec s’embarca alpailebot SantaEulàlia. Tresespectacles d’EmparRosselló amb lamúsica, la dansa i laparaula com aprotagonistesd’aquestesexcepcionals

vetllades d’estiu marítimes.Pailebot Santa Eulàlia. Moll dela Fusta. Fins al 26 de juliol

Ta main dans la mienneLa correspondència entre OlgaKnipper i Anton Txèkhov, de la màde dos grans noms de l’escenafrancesa, Natasha Parry i MichelPiccoli, dirigits per Peter Brook.Teatre Romea, del 2 al 5 dejuliol

BorgesBorges i Maradona. Literatura i BocaJuniors. L’Argentina. Posada enescena i escenografia de MatthiasLanghoff. Amb Marcial di Fonzo Bo.Mercat de les Flors, del 3 al 5 dejuliol

ElectraElectra, la venjadora, no pot fer resmés que esperar l’arribada del seugermà. José Sanchis Sinisterrareinterpreta el text de Sòfocles.Teatre Grec, del 9 al 12 de juliol

QuerelleEl Teatre Garibaldi de Palerm torna alGrec amb l’última novel·la testamentde Jean Genet, que també va serl’última pel·lícula testament deRainer Werner Fassbinder.Teatre Lliure - Teatre FabiàPuigserver, del 12 al 15 de juliol

LearLear, d’Edward Bond, es basa enl’obra de Shakespeare, però

l’explica amb els comportamentspropis del nostre temps. Direcció deCarme Portaceli.Teatre Grec, del 25 al 28 de juliol

SolosXavier Albertí, Manuel Vicent, GerardQuintana, Maria Galiana i AlfonsoGuerra: cinc noms propis per alsSolos, cinc cites nocturnes especials iirrepetibles a l’escenari íntim delConvent de Sant Agustí. Convent de Sant Agustí, 30 de junyi 7, 8, 14 i 16 de juliol

Philippe DecoufléUn solo autobiogràfic de PhillipeDecouflé. Una aposta nua, vestida peljoc de les il·lusions òptiques. Un reptepersonal i una estrena.Teatre Lliure - Teatre FabiàPuigserver, del 2 al 4 de juliol

Tanztheater Wuppertal / PinaBauschDer Fensterputzer (L’home que netejavidres) és una altra aproximació dePina Bausch i el TanztheaterWuppertal a una realitat culturaldiferenciada.Teatre Nacional de Catalunya, salagran, del 4 al 7 de juliol

Je suis sangUn conte de fadesmedieval.L’espectacle de JanFabre és un poemabasat en unelement essencialdel cos humà: lasang. Teatre Grec, del17 al 20 de juliol

MaktubUn espectacle de la companyiaThomas Noone Dance que ensplanteja com n’és d’essencialreconèixer la nostra humanitat.

Teatre Ovidi Montllor, del 24 al 26de juliol

Olga GuillotLa reina del bolero arriba al Grec.Olga Guillot, estrella de l’èpocadaurada de la música cubana, sapdonar nova vida a un repertori quemai no passa de moda. Teatre Grec, 4 de juliol

Wynton Marsalis Septet &Chano Domínguez SextetL’últim treball discogràfic de ChanoDomínguez, presentat, al costat del’orquestra de Wynton Marsalis, elpassat febrer a Nova York. L’Auditori, 16 de juliol

Herbie Hancock Quartet &Bobby Hutcherson

Hancock és un músicque ha explorat lesfronteres de diferentsgèneres, ha canviatconstantment i, alhora,ha mantingut la sevaveu inconfusible.

L’Auditori, 27 de juliol

Ute LemperFascinació alemanya de la màd’aquesta creadora d’interpretacionsde cabaret llegendàries i figuraimprescindible de l’escena europea. Teatre Grec, 29 de juliol

Jane BirkinMusa dels anys seixanta, Birkin arribaa Barcelona per presentarArabesque, l’àlbum en el qualreinventa les cançons queGainsbourg va crear per a ella.Teatre Grec, 31 de juliol

Tea t re

Dansa

Mús i c a

Grec 2003. Una selecció

"Ricard Salvat i la sevaèpoca"

L’exposició s’emmarca en el cicle"Moderns contemporanis" quecada any porta a la Virreina l’obrai l’univers personal de figures claude la creativitat contemporània.Salvat, catedràtic d’Artsescèniques de la Universitat deBarcelona, és una figura clau delteatre al nostre país.

De l'11 de juliol al 12 d'octubre alPalau de la Virreina (la Rambla, 99)

Stripart - VIII Mostrade Joves Creadors

Durant quinze dies, l’Espai JoveBoca Nord es converteix en unviver d’idees, mogudes,descobertes, sorpreses i, sobretot,una manera diferent d’entendrel’art més participativa i més jove(vegeu-ne més detalls a la pàg.10).

Del 4 al 19 de juliol a l'Espai JoveBoca Nord (Agudells, 37-45)

"La fascinació del'Orient"

Amb el subtítol de "Tresorsasiàtics a les col·leccions reials

espanyoles", la mostra presentales peces d’origen oriental quevan ingressar a les col·leccionsreials des del segle XVI fins a laprimera meitat del XIX.

Del 4 de juliol al 31 d'agost del2003 al Museu Nacional d'Artde Catalunya (Palau Nacional,parc de Montjuïc)

"Tauromàquia alPicasso"

Unrecorregutper l’obragravadade Picassoa travésde 27

gravats que conformen la sèriecompleta de la Tauromàquia quel’artista va crear, l’any 1957, peril·lustrar un llibre de bibliòfil sobrel’art de torejar.

Del 8 de juliol al 26 d’octubre alMuseu Picasso (Montcada, 15-23)

"Després de la notícia"

Les fotografies d’Allan Sekula ales costes gallegues, un muntatge

EXPOS IC IONS

Festival d’Estiu de Barcelona Grec 2003Del 25 de juny a l’1 d’agostwww.grec.bcn.es

inèdit i extens de la seqüènciacentral de José Luis Guerin a Enconstrucción, o els films d'AlanBerliner, són algunes de lespropostes que s’apleguen a lamostra.

Del 23 de juliol al 9 denovembre al Centre de CulturaContemporània de Barcelona(CCCB) (Montalegre, 5)

"Tunísia, terra decultures"

Mostra de peces d’arqueologia iobjectes sumptuaris, des de laprehistòria fins a l’èpocamedieval, que il·lustra la històriade Tunísia i el seu paper ipresència a la Mediterrània. Elsobjectes procedeixen delsmuseus més importants del país:Museu de Cartago, Museu delBardo, Museu de la Mesquita deKairouan.

Fins al 31 d'agost al Saló delTinell - Museu d'Història de laCiutat (pl. Rei, s/n)

Exposicions que encara es poden veure...

"Living in motion. Disseny i arquitectura per viure amb flexibilitat",fins al 6 de juliol al Museu de les Arts Decoratives (av. Diagonal, 686)

"La fotografia a Espanya en el segle XIX", fins al 6 de juliol a CaixaForum(Marquès de Comillas, 6-8)

"La Muestra del Déficit", fins al 26 de juliol a Metrònom (Fusina, 9)

"Càtars i trobadors. Occitània i Catalunya: renaixença i futur", fins al27 de juliol al Museu d’Història de Catalunya (pl. Pau Vila, 3)

"Spencer Tunick”, fins al 3 d’agost a l’espai Xavier Miserachs del Palaude la Virreina (la Rambla, 99)

"Núbia. Els regnes del Nil al Sudan", fins al 24 d'agost a CaixaForum(Marquès de Comillas, 6-8)

"Vassili Kandinsky", fins al 24 de setembre al Centre Cultural CaixaCatalunya a la Pedrera (Provença, 261-265)

"Jan Fabre", fins al setembre a la Fundació Joan Miró (parc de Montjuïc, s/n)

Llàntia, s V-VI, Museu deCartago

Alaceando un toro, 1957.

©P

ablo

Pic

asso

, VE

GA

P,

Bar

celo

na 2

003


Festa Major del Raval

Una de les festes més arreladesde Ciutat Vella: música a lesplaces, cantades de corals, festesinfantils, cursa popular...

A mitjan juliol

Festa Major de Gràcia

La gran festa de l'estiu, ambprogramacions als carrers, ambespectacles de matí, tarda i nit, iper a tota mena de públic. L’inici ésel Pregó de Festa Major, que es fades del balcó de la seu del Districte(pl. Rius i Taulet), el 14 d'agost.

Del 15 al 21 d'agost

Festa Major de Sants

Una de lesfestes amb mésressò popularde la ciutat,amb diferents

celebracions als carrersengalanats, a les places i als parcs.Del 24 al 30 d'agost

XXX

A XXX, La Fura dels Bauss’apropa al món de l’erotisme i lapornografia amb una miradacibernauta i digital de La filosofiaal tocador, una de les novel·lesdel marquès de Sade, on eltransgressor autor relata lainiciació sexual d’una jove perpart de dos llibertins.

Fins al 13 de juliol al TeatreTívoli (Casp, 10-12)

Puppertry of the penis

Dos actors davant del públicexpliquen històries mitjançant unstitelles molt virtuosos: els seuspropis penis, que transformen,amb complicades contorsions, enuna hamburguesa, en el monstredel Llac Ness, la Torre Eiffel o lade Pisa... És la versió espanyolad’un espectacle australià, quetriomfa a Nova York i Londres.

A partir del 5 de juny al TeatreClub Capitol (la Rambla, 138)

El descubrimiento delas Américas

Un espectacle de l’actor idramaturg italià Dario Fo, unhome de teatre compromès que,a través de la ironia, analitzacríticament la societat d’avui dia. Fins al 10 d’agost al TeatreArtenbrut (Perill, 9-11)

Les Madames

Édith Piaf i Marlene Dietrichcoincideixen a l’entrada d’un llocben peculiar, un purgatori teatre.Una obra de Rosa Nicolás iHelena Tornero dirigida perFrancesc Xavier Aldeguer.

Fins al 9 d’agost al TeatreArtenbrut

Uno+uno=no son dos

Humor en estat pur de la mà dedos personatges molt popularsper al gran públic gràcies a laseva feina a la televisió, els"marcians" Carlos Latre i XavierDeltell.

4 i 5 de juliol al TeatreNovedades (Casp, 1)

Teatre Negre de Praga

La companyia txeca TaFantastika, dirigida per PavelMarek, ens apropa a un mónartístic visual, on el text teatralqueda substituït pel moviment, lamúsica, els efectes de teatrenegre, trucs mecànics,marionetes, etc.

Del 9 al 27 de juliol al TeatreNovedades (Casp, 1)

Somorrostro DansaFlamencaAquesta formació de músics iballarins, representant de larenovació del flamenc aCatalunya, presenten el seuespectacle Andanzas.

Del 5 al 31 d’agost al TeatreRomea

TEATRE

Sergio Dalma4 de juliol al Poble Espanyol(parc de Montjuïc)

João GilbertoGilberto, que alBrasil, el seu paísd’origen, rep elsobrenom "OMito", tanca el 14èFestival de Guitarra

de Barcelona amb un dels seusfabulosos recitals en solitari.

9 de juliol a l'Auditori (Lepant, 150)

XV Festival EuropaCantat

Festival de música coral en quèparticipen uns tres mil cantairesd’Europa i d’arreu del món.Concerts cada dia a diferentsindrets de la ciutat: Palau delsEsports, l’Auditori, Gran Teatredel Liceu, Església del Pi i altresesglésies del Barri Gòtic.

Del 18 al 26 de juliol a diversosespais de la ciutat

Aida

Una de les grans òperes de Verdivestida amb l’escenografia antiga deJosep Mestres Cabana, restaurada iadaptada per Jordi Castells. AmbDaniela Dessì, Elisabetta Fiorillo iFabio Armiliato, entre d’altres.

Del 18 al 27 de juliol al GranTeatre del Liceu (la Rambla, 51-59)

X FestivalInternacional de Carillóde Barcelona

Concerts de Carilló al Pati delsTarongers de la Generalitat, ambla participació de carillonistes deBèlgica, els Estats Units, elsPaïsos Baixos i Rússia.

Del 19 al 23 de juliol al Pati delsTarongers del Palau de laGeneralitat (pl. Sant Jaume)

Nits de Música a laMiró

La Fundació Miró presenta, perdesè any consecutiu, concerts demúsica contemporània a càrrec deformacions i intèrprets reconegutsinternacionalment com ErnstReijseger, Franco D’Andrea o KojiAsano, entre d’altres.

Fins al 31 de juliol a la FundacióJoan Miró (parc de Montjuïc)

Mas i Mas JazzFestival BarcelonaNits d’estiu de jazz que es completaamb programació oberta al blues,techno, rock i funk. El concertinaugural serà amb el trompetistaRandi Brecker i el saxofonista BillEvans. Més de setanta actuacionsde jazz de clubs a la ciutat.

Inauguració: 1 d’agost al Liceu;cloenda: 30 d’agost al TeatreVictòriaDurant el mes d’agost, a LaBoîte, Tarantos, Jamboree,Moog i Jazzroom

MÚSICA

Activitats d'estiu a lesbiblioteques

Les biblioteques de Barcelonaofereixen aquest estiu unprograma d’activitats adreçat apúblics de totes les edats.Tornen les "Converses abansd’aixecar el teló", el cicle dedebats entre els creadorsconvidats al Grec i elsespectadors que tant d’interèsva despertar l’any passat. Elsuniversos de la narració prenenvida amb els cicles "Els viatgesde la paraula" i "Sac derondalles", mentre que la músicaacompanya la poesia a lessessions de "Notes al vespre".Per als més petits, "Petit format"programa espectacles de teatre,circ, contes, clowns i titelles,mentre que, per als adults,"Sopa de lletres" proposa desd’una audició d’òperacomentada fins a exercicis itècniques per recuperar lespèrdues de memòria. El tallerd’il·lustració de còmics completal’oferta de les biblioteques de laciutat per a aquests mesosd’estiu.

Juliol, agost i setembre a lesbiblioteques de Barcelona(www.bcn.es/biblioteques)

"Llamp de rellamp.Tintín, Haddock i elsvaixells"

El visitant sesubmergiràdins l’universde Tintín i elsseuscompanysd’aventures a

través d’un viatge pels diversosescenaris geogràfics imaginarisque formen l’exposició.

Fins al 30 de gener del 2004 alMuseu Marítim (av. Drassanes, s/n)

FESTES

EXPOS IC IONS

Concerts d'estiu A l’estiu, la temporada musical de les grans sales de concert coml’Auditori i el Palau de la Música fa una pausa, però Barcelona ofereixaltres propostes als amants de la música, com ara les Nits d’Estiu aCaixaForum (agost) i les suggeridores vetllades de "Jazz a l’Hivernacle"(del 10 de juny al 29 d'octubre) o de "Clàssica als Parcs" (dijous,divendres i dissabtes de juliol), que uneixen a la música l’atractiu depoder gaudir de la bellesa dels parcs i jardins de la nostra ciutat. A totaixò cal sumar-hi l’oferta musical del Festival Grec tot el mes de juliol.

LLETRES


Racons públicsConcurs, obert a tots els ciutadans,que cerca solucions creatives per adeu emplaçaments degradats de laciutat als carrers Comtal, Arc delTeatre, Sant Antoni Abat, Brugada,Sert, Beat Simó, Tallers, Rosers,Mercaders i Bernardí Martorell. Lespropostes es poden presentar entota mena de material (gràfic,literari, arquitectònic, històric, etc.).Fins al desembre a Ciutat Vella

"Pere Noguera. Terrescrues, terres cuites"Reflexió poètica sobre el dissenydels elements de terra enl’arquitectura, la casa, l’objectedomèstic, els mobles,l’ornamentació, el jardí i tot allò queenvolta l’home.Fins al 31 d’agost al Museu deCeràmica (av. Diagonal, 686)

"Cultura Porqueria. Unaespeleologia del gust"La Cultura Porqueria és el fenomenque neix quan, en una creació

determinada,l’error esdevéelementexpressiu. Oen l’inefablesecret debellesa d’unarealitatestèticaallunyada decànons,

proporcions i harmonies.Fins al 31 d’agost al CCCB(Montalegre, 5)

"Luxe interior. Joieriacontemporània internacional"Exposició de les últimes tendènciesinternacionals en joieria, de la màdels creadors més destacats.Fins al 28 de setembre aCaixaForum (av. Marquès deComillas, 6-8)

"Artesania és artesania ésartesania"La bona artesania ha continuatelaborant formes, funcions i imatges;

respostes sensibles absolutamentlligades a la contemporaneïtat i,moltes vegades, des de la humilitatd’oficis molt antics.Del 3 de juliol al 13 de setembreal Centre Català d’Artesania (pg. Gràcia, 55)

Baba al GrecL’Any del Disseny i el Grec presentenuna iniciativa comuna: Baba. Festivalde la Creativitat Barcelona 2003, unlaboratori d’idees i intercanvis.11 i 12 de juliol a la plaça delsÀngels

"Frank Lloyd Wright"Aquesta exposició ens presenta lescatifes, els llums i el mobiliari queFrank Lloyd Wright va dissenyardesprés de projectar i construiralgunes de les seves cases.Fins al 31 d'agost a Show RoomCA2L (Psg. Sant Joan, 10)

Any de l D i s seny 2003 www.anyd i s seny2003 .o rg

L'estiuàs de Sant Martí2003

Arriba l’estiu i amb ell els carrersde Sant Martí s’omplen un copmés de música, de cinema, deliteratura... Activitats per a tots elsgustos i per a totes les edats.

Fins al 24 de juliol al districte deSant Martí

Cinema a la fresca

Projecció depel·lículesd’actualitat al’aire lliure.

Cada dijous, del 3 al 31 de juliol,al centre cívic Cotxeres de Sants(Sants, 79-83)

15 x 15 Film Festival a Barcelona¿Pots filmar una pel·lícula de finsa 15 minuts en quinze hores?Aquest festival, nascut aMelbourne, i que es realitzaràenguany a més de trenta ciutatsd’arreu del món, és tota una

experiència innovadora en el mónaudiovisual.

24 de juliol a l'EspaiTransformadors. Casald’Associacions Juvenils deBarcelona (Ausiàs Marc, 60)

L'Eixample a la frescaAl juliol, els centres cívics obren ales nits amb propostes moltfresques: contes per a adults,músiques del món, gòspel, teatre,cinema, etc. I tot, a l’aire lliure, alspatis, als terrats i a les places delsnostres barris.

Al juliol al districte del'Eixample

La Tira

A Sant Andreu, unestiu amb "la tira"d’activitats: musica,teatre, dansa,cinema, festes ifestivals, exposicions ialtres esdevenimentsculturals organitzatsper les entitats i elsequipamentsmunicipals deldistricte.

Al juliol al districte de SantAndreu

Les construccions dels éssersvius presenten una extraordinàriavarietat de materials, de tècni-ques de construcció i de dissenysresultants, que permeten unagran diversitat d’usos depenentde les necessitats i característi-ques de cada espècie i del que elmedi els proporciona.

Els humans compartim ambla resta d’animals molt més delque ens pensem, però la nostracapacitat d’aprendre i d’innovarens ha portat més enllà de lesconstruccions purament funcio-nals. Els mecanismes pels quals

l’humà construeix són tambédiferents i ens porten a parlard’animals constructors i humansarquitectes.

L’exposició "Els altres arqui-tectes" explica els orígens,l’evolució i la diversitat de cons-truccions, producte del com-portament constructor en elsanimals, des dels primers indicisen el Cambrià, ara fa 550milions d’anys, fins a l’actualitat.La mostra, que inclou més decent construccions, a més demaquetes, nius i caus originals,plànols, fotografies, filmacions i

webs, es completa amb diver-ses activitats, com ara cicles deconferències a càrrec d’especia-listes en biologia i en arquitec-tura i visites comentades per aparticulars i escoles.

"Els altres arquitectes"Sala de la balena del Museu deZoologia. Parc de la CiutadellaDel 3 de juny del 2003 al 15 d’abril del2004

Els altres arquitectes"L'estiu als museus 2003"Els museus de Barcelona no fan vacances a l’estiu. Ben al contrari: són plens de vida iactivitat. Per setè any consecutiu, el programa "L’estiu als museus" ofereix, a trenta museusde la ciutat, uns setanta tallers adreçats a infants i joves d’entre tres i setze anys que elspermeten experimentar com vivien els homes primitius o com treballaven els escribesegipcis, entre moltes altres possibilitats. Els museus també obren les portes de nit per oferir-hi concerts i espectacles, i alguns centres emplaçats en espais arquitectònicament singulars,com ara la Pedrera o CaixaForum, organitzen visites nocturnes guiades. Les diferentsexposicions i les rutes i itineraris completen les opcions de "L’estiu als museus" per aprendrei per viure, alhora, un estiu ben divertit.

Juliol, agost i setembre als Museus de Barcelona (www.bcn.es/museus)

MÉS CULTURA

Cat

àleg

de

l’exp

osic

ió

NetMedia ConferenceRepensar la rendibilitat delsmitjans digitals és l’objectiud’aquesta trobada que comptaamb la participació d’expertslocals i altres convidatsinternacionals.

3 de juliol al Campus de laUniversitat Pompeu Fabra(Ramon Trias Fargas, 25-27)

Congrés MicrosoftTech-Ed

Fins al 4 de juliol a la Fira deBarcelona Montjuïc 2(l'Hospitalet de Llobregat)


Els dibuixants SalBuscema, Mattotti,Mark Millar, FrankQuitely, Mark Bagley,John Cassaday i WillEisner, creador delmític detectiu emmas-

carat "The Spirit", han estat convidats al 21è SalóInternacional del Còmic de Barcelona. Un altredels participants al Saló ha estat el dibuixantnord-americà Tim Sale (Ithaca, Nova York, 1956),conegut internacionalment pels seus treballs dela sèrie de Batman.

L’arquitecte francès Jean Nouvel (Fumel,França, 1945), autor de la torre Agbar deBarcelona, ha estat l’encarregat d’obrir les quartes Jornades d’Arquitectura de la Salle, enquè han participat també altres arquitectes deprestigi internacional.

El dissenyador d’exposicions Ralph Appel-baum (Nova York, 1942), autor, entre altres obres,del Museu de l’Holocaust de Washington, ha viat-jat a Barcelona per concloure el projecte que diri-geix per al Fòrum 2004, l’exposició "Veus"."Barcelona és un model de ciutat per gaudir", diuAppelbaum, que considera el Fòrum com "unsJocs Olímpics de la cultura".

L’editorialista de The New York Times Tina Ro-senberg i la directora del North American Congresson Latin America Terry Gibs, han estat entre elsprofessionals internacionals que han participat enles IV Jornades per la Llibertat d’Informació al Móncelebrades al MACBA.

El dissenyador israelià Ron Arad (Tel Aviv,1951) ha inaugurat, al Centre d’Art Santa Mònica,la mostra "Permetre’s la llibertat", una de lesexposicions estrella de l’Any del Disseny.

Wu Ming, el col·lectiu d’escriptors activistesdel moviment antiglobalització, han presentat alMACBA el seu últim llibre Esta revolución no tienerostro. Escritos sobre literatura, catástrofes, mito-poiesis, editat per Acuarela Libros.

Randal Keynes (Cambridge, 1948), escriptor i rebesnét del naturalista Charles Darwin, ha as-sistit a la nostra ciutat a la presentació de laFundació Amics de Galápagos Espanya. Keynesha editat recentment la traducció castellana de La caja de Annie (Debate), on explica trets desco-neguts de la personalitat del seu rebesavi.

La compositora icantant Patti Smith (Chi-cago, 1946), una autènti-ca llegenda del rock imusa del punk, ha estatuna de les protagonistes

del Festival Internacional de Poesia de Barcelonajuntament amb els escriptors de la contraculturabeat nord-americana John Giorno i LeRoi Jones.

El cineasta israelià Avi Mograbi (Israel, 1956)ha viatjat a Barcelona convidat pel Festival deCine Jueu, que li ha dedicat una retrospectiva.Mograbi és un cineasta compromès, autor d’unatrilogia molt crítica amb la política de l’actualGovern israelià.

L’arquitecta iraquiana Zaha Hadid (Bagdad,1950) ha visitat la nostra ciutat per rebre el Premid’Arquitectura Contemporània de la UnióEuropea Mies van der Rohe atorgat al seu projec-te de l’aparcament i la terminal Hohenheim Norda Estrasburg (França). Hadid és també autora deldisseny de la plaça de les Arts que es construirà ala zona de la plaça de les Glòries.

En el terreny musical, Barcelona ha acollit enpoques setmanes concerts de noms tan estel·larscom Bruce Springsteen, Bon Jovi, Peter Gabriel(al Palau Sant Jordi) i Björk (al Sónar ’03). Enparaules de Peter Gabriel, Barcelona és "una ciu-tat plena de vida, amb una identitat molt marca-da, i un bon lloc per desenvolupar noves idees".

Premi per als ItinerarisLiteraris

El projecte d’Itineraris Litera-ris del Consorci de Bibliotequesde Barcelona ha guanyat el pre-mi IFLA 3M Marketing Award.L’International Federation ofLibrary Associations and Insti-tutions (IFLA) és la federació debiblioteques més important delmón. El guardó premia les inicia-tives de biblioteques que handestacat pel seu vessant creatiu i original, pressupost realista i implicació de nous públics. ElConsorci de Biblioteques deBarcelona ha organitzat aquesta primavera dos nous itinerarisliteraris: "Barcelona i el mar" i"Collserola, des del balcó de laciutat". (www.bcn.es/biblioteques).

Resfest, cinema digitalEl Mercat de les Flors ha pre-

sentat, en col·laboració amb ArtFutura, el primer festival interna-cional de cinema digital Resfest,amb l’objectiu de convertir Bar-celona en una plataforma i refe-rent mundial en l’àmbit delcinema digital i les noves tecno-logies. A Barcelona, Resfest haofert una retrospectiva del direc-tor Chris Cunningham, autor delsvideoclips de Björk, Aphex Twin iPortishead, i ha comptat amb lapresència de Jonathan Glazer i elcol·lectiu francès H 5.

Premi per al vídeo delFòrum

El vídeo "Una ciutat en trans-formació", realitzat per l’empre-

sa Clarà Films, ha estat guar-donat amb el premi SilverScreen Award que atorga la USInternational Film and VideoFestival de Los Angeles (EUA). Elvídeo, que recull el procés detransformació del front litoral delBesòs on se celebrarà el Fòrum2004, s’està projectant en elmirador que l’empresa munici-pal Infraestructures de Llevant téa peu d’obres i ha estat vist finsara per més de 45.000 persones.

Ciutat competitiva L’Informe 2003 de l’Obser-

vatori Barcelona situa Barcelonacom una de les deu ciutats méscompetitives d’Europa, amb ungran dinamisme econòmic iempresarial i amb una elevadaqualitat de vida. Les conclusionsde l’Informe han estat elabora-des a partir de trenta-quatre indi-cadors i de la informació dediferents institucions i entitatsindependents que analitzendiversos àmbits i temàtiques.L’Observatori de Barcelona ésuna iniciativa promoguda con-juntament per Barcelona Activa -Ajuntament de Barcelona i laFundació Barcelona Promoció -Cambra de Comerç de Barcelo-na, que té com a objectiu analit-zar el posicionament de la ciutatrespecte de les principals ciutatseuropees i d’arreu del món. (www.obervatoribarcelona.org)

Barcelona a Zagreb Barcelona ha estat present a

Zagreb, Croàcia, a la conferèn-cia eCulture, the European

perspective organitzada con-juntament per Circle i Culture-link, a fi de debatre sobrepolítiques culturals i societat dela informació, i que ha comptatamb la participació de trenta-quatre ciutats, pertanyents avint-i-tres països. L’Institut deCultura hi ha fet una presenta-ció sobre la cultura digital aBarcelona. (www.bcn.es/canalcultura).

Barcelona...Han visitat

Rússia

Diari Comersant, 19 de maig.

Comediants al Festival deTeatre Txèkhov, Moscou. Elsespectadors estaven realmentencantats: els focs artificialsespanyols (de la companyiaComediants) no s’assemblengens als monòtons focs artifi-cials soviètics (saliuts). Els dimonis es van anar excitantcada cop més, i van anar conta-giant el públic. Arribat aquestmoment, van preguntar alsassistents: "¿Voleu jugar ambel foc?" I la plaça va respondreamb un sonor crit d’afirmació.

Regne Unit

The Independent, 23 de març.

El bo, el dolent i el gourmet,per Jonathan Bennett

"Barcelona. Un tour gastro-nòmic combinant menjar i his-tòria és la manera lògicad’apropar-se a una ciutat onels bars de disseny s’amaguena mansions medievals, i elsrestaurants per a gurmets amagatzems amb segles d’anti-guitat, i on cap cafeteria dignano amaga les seves bigues iles seves parets de maons."

Barcelona al mónTi

m S

ale


Es roda!Barcelona, una cultura en moviment,1996-2002

Panoràmica sobre els canvisque s’han produït en els darrersanys a Barcelona amb la culturacom a protagonista. Una anàliside les noves realitats tangibles(noves infraestructures, nousagents, etc.) i una mostra, através de la mirada de diversosfotògrafs, dels canvis culturalsmés intangibles: els que afecten

la nostra manera de viure. La publicació s’estructuraen els àmbits següents: context cultural a Barcelona;les transformacions culturals del 1996 al 2002;l’Institut de Cultura de Barcelona, un nou model degestió pública de la cultura; cronologia, bibliografia, idisposa també d’un cd-rom. 360 pàgines. Editat, encatalà, per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament deBarcelona i ACTAR. En preparació les edicions encastellà i en anglès.

Cent anys d'estadística municipalPublicació commemorativadel centenari de l’estadísticamunicipal, tant pel que fa ala creació del primerdepartament d’Estadística del'Ajuntament, com per a lapublicació del primerAnuario estadístico de laciudad de Barcelona 1902.

Juntament amb la crònica d’aquests cent anys,especialment dels orígens (1902-1923), hi ha un recullde taules estadístiques centenàries de temàtica diversa.195 pàgines. Inclou el text en castellà i en anglès.

Les festes de BarcelonaEl llibre presenta el calendarifestiu barceloní repartit entreles quatre estacions de l’any.De la Cavalcada de Reis a laFesta de la Mercè, i del DijousGras a Sant Joan, el text, deJordi Pablo, inclou tambéalgunes de les celebracionsde les ciutats de l’àreametropolitana, com ara les

Festes de la Primavera de l’Hospitalet de Llobregat ola Fira del Gall de Pota Blava de Sant Boi deLlobregat. Editat per l’Ajuntament de Barcelona iRosa dels Vents. 183 pàgines.

Spencer Tunick. Nude AdriftCatàleg de l’exposició del’artista nord-americàSpencer Tunick, que s’haexhibit recentment al’Espai Xavier Miserachsdel Palau de la Virreinacom a aperitiu a lafotografia instal·lació queTunick ha fet a Barcelona,

a la primeria de juny, amb gran èxit de convocatòria.Tunick és famós arreu del món per les singularsfotografies de les seves instal·lacions, realitzades endiferents ciutats del planeta, que mostren els cossosnus de milers de voluntaris posant sobre l’asfalt. Editatper Lunwerg Editores i l’Institut de Cultura deBarcelona. 62 pàgines. Castellà, català i anglès.

La Ciutat Vella de Barcelona: unpassat amb futur

Estudi urbanístic acàrrec d’un grup detreball del Laboratorid’Urbanisme de laUPC, sota la direcciódel professor JoanBusquets, a l’entornde la transformacióde Ciutat Vellacontemplada amb

una nova mirada que té en compte els patis i jardins,els espais buits, les continuïtats horitzontals i verticals,l’escala urbana dels projectes necessaris, l’ordre de lestrames a rehabilitar; però, sobretot, les necessitats delsseus habitants. 251 pàgines. Diverses cartografies iil·lustracions. Textos en català, anglès i castellà.

Publicacions a la venda a les principals llibreries de la ciutat i ales botigues de l’Institut de Cultura: Palau de la Virreina, Museud’Història de la Ciutat i Museu Picasso. Per a vendes fora de Barcelona: tel. 93 316 12 29

Novetatseditorials

The MachinistL’empresa barcelonina Fantastic Factory es tornaa posar en funcionament amb el nou projecte deldirector nord-americà Brad Anderson, TheMachinist. El director de films com ara Next stopWonderland (1998) o Happy Accidents (2000)aposta, aquest cop, pel gènere fantàstic. TheMachinist tracta d’un operari que, manipulant unamàquina de la fàbrica on treballa, comet unaimprudència que provoca un greu accident labo-ral. Des d’aquest moment, el protagonista s’endinsa en una espiral sense sortida que el duràa prendre consciència de la seva condició de pertorbat. La nova llista de projectes de FantasticFactory està encapçalada per la pel·lículad’Anderson, a la qual segueixen títols com araBeyond Re-Animator, dirigida per Brian Yunza i protagonitzada per Elsa Pataky i Santiago Segu-ra, o Roma Santa, del jove realitzador valenciàPaco Plaza.

Paco Mir, directorPaco Mir, conegudíssim integrant de la formacióteatral Tricicle, serà l’encarregat de dur al cinemala novel·la de Pablo Tusset Lo mejor que le puedepasar a un cruasán. La pel·lícula, que barreja lacomèdia amb el gènere policíac, compta amb unrepartiment de luxe amb Pablo Carbonell, JoséCoronado, Natalie Seseña i Marta Belausteguicom a protagonistes. El personatge principal ésen Pablo, l’ovella negra d’una família adineradade Barcelona, a qui s’encarrega la missió de tro-bar el seu germà gran, Sebastián, el típic fillmodèlic, que ha desaparegut en estranyes cir-cumstàncies. Després d’un cúmul de persecu-cions i accidents, les preguntes comencen a tenirrespostes sorprenents i, sense saber com hi haarribat, en Pablo es veurà immers en una miste-riosa organització secreta. Una trama força sucu-lenta en la qual els moments de tensió escombinen d’una manera magistral amb els gagsmés divertits.

Un estiu de rodatgesEls carrers de Barcelona s’omplen de rodatgesamb l’arribada del bon temps. Aquest estiu, i desdel mes de juny, es roden a la ciutat un total denou llargmetratges. Des de documentals com araLa boda de Hitler (Jaleo Films), passant perpel·lícules de gran format com ara La llegendadel llibre i la rosa (Think Big Productions), fins apel·lícules rodades en cinema com Clubbing(Canónigo Films), Roma Santa (Filmax), Entre viviry soñar (Rodar y Rodar), Mar Rojo (Diagonal TV),Art Heist (Drimtim) o Estocolmo (Zeppelins) tin-dran lloc a la ciutat. A més, està en fase de pre-paració el proper film de Jaume Balagueró quedurà el nom de Fragile i que produeix Just Films,previst per rodar-se a la propera tardor i amb lapresència de l’actriu Winona Ryder.

Rodatges en curs els mesos de juliol i agost:

Roma Santa, dirigida per Paco Plaza i pro-duïda per Filmax (juliol).Entre vivir y soñar, dirigida per AlfonsoAlbacete i David Menkes i produïda perRodar y Rodar (agost i setembre).Art Heist, dirigida per Jacques Haitkin i pro-duïda per Drimtim Entertainment (juliol iagost).Mar Rojo, produïda per Diagonal TV (juliol)The machinist, dirigida per Brad Anderson iproduïda per Castelao-Filmax (juliol).

Un moment del rodatge de la pel·lícula Ouija, del directorGaizka Bourgeaud, al bar restaurant Salsitas, del carrerNou de la Rambla, el passat mes de juny.

Foto

:Jo

rdi S

erra

28

Click cultura

Grec 2003www.grec.bcn.es

Un any més, el Grec arriba amb nova programació,noves sorpreses i nou web. Hi podeu trobar tota lainformació actualitzada del Festival, a mésd’entrevistes, notícies i informacions de darrera hora.Enguany, i com a novetat, el web ofereix, en el seuapartat "El meu Grec", la possibilitat de rebre avisossobre els espectacles prèviament seleccionats nonomés a través de la bústia de correu electrònic, sinótambé mitjançant el telèfon mòbil.

3D. Artistwww.raph.com/3dartists/

3D Artist és un web dedicat al món de la creaciódigital en 3D. Entre les seves ofertes es pot destacaruna galeria d’obres en 3D d’artistes d’arreu del món.Inclou l’obra de més de tres-cents cinquanta artistesde trenta països diferents, i més de vuit-centesquaranta peces individuals. Es pot realitzar la cercaper data, nom de l’artista, o país d’origen. Ofereixtambé entrevistes amb artistes plàstics, una secció detutorials dels programes més habituals per treballaren 3D, i fins i tot una borsa de treball d’aquest sector.

OVNIwww.desorg.org/

L’OVNI (Observatorio de Vídeo no Identificado) vainiciar el seu projecte Los Archivos del Observatorioamb la voluntat de conservar i permetre la consultaoberta de documents audiovisuals generats perl’actualitat cultural de Barcelona i que desapareixerienun cop acabada la seva vigència. En aquest moment,OVNI disposa dels drets per a la consulta pública demés de quatre-cents vídeos i vint cd-roms, i ofereix enaquest arxiu obres de videoart, documentalsindependents i arqueologia dels mass media.

També inclou el projecte Archivos Babilonia, unprojecte d’arqueologia mediàtica que reculldocuments que reflecteixen valors de la culturaoccidental contemporània i de la seva gènesi:documentals educatius i industrials que vanpromoure la idea del "somni americà", primerapublicitat televisiva, programes de telepredicadors,vídeos de promoció turística, càstings per apublicidad, etc.

The Cultural Policy & the ArtsNational Data Archivewww.cpanda.org

Aquest web és una iniciativa de la Biblioteca de laUniversitat de Princeton i del Centre Universitarid’Estudis sobre Art i Polítiques Culturals i ofereix unimmens arxiu digital sobre polítiques culturals iartístiques. El seu objectiu és posar a l’abast delspolítics, periodistes, estudiosos i a tothom qui puguiestar interessat, de manera fàcil e intuïtiva, dadesactualitzades i retrospectives sobre aquestesqüestions. A més, es poden consultar dadesestadístiques sobre artistes, audiències i organitzacionsculturals i un complet apartat d’enllaços d’interès.

A les seves pàgines s’han donat cita l’urbanis-me i l’arquitectura, la producció cultural i artística,els aspectes sociològics i econòmics, l’oci, els cre-adors, els protagonistes de la vida urbana, els pro-jectes, els debats, el patrimoni i la història, etc.,matèries que han abordat els especialistes mésdestacats i les principals firmes periodístiques delnostre país.

Dirigida des de la seva fundació per Joan-Anton Benach, i amb una redacció integrada perCarme Anfosso, Felicia Esquinas i Gabriel Pernau,i que compta amb la col·laboració fixa de JordiCasanovas (tots ells, professionals del periodis-me), BMM va néixer el 1986 per cobrir un campque la iniciativa privada no omplia. I ho va feramb vocació urbana, amb vocació d’abastar ipromoure una cultura de ciutat. Avui continuamantenint la voluntat de servei públic amb què esva impulsar des de l’Administració, i ha consolidatun segell de qualitat al reduït àmbit de les publi-cacions culturals catalanes.

La revista ha passat per tres etapes. Cada novaetapa o època ha comportat un replantejamentdels continguts, les seccions i l’orientació editorial,amb l’objectiu d’adaptar-se a la realitat, semprecanviant, de la ciutat. Però totes han tingut com afil conductor la secció senyera d’aquesta publica-ció, el "Quadern central": un complet monogràficque porta gairebé dues dècades analitzant a fonsqüestions de primera línia relacionades amb l’ac-tualitat barcelonina o amb la seva història. A la pri-mera etapa, els dossiers van recollir tota latransformació urbana generada al voltant dels Jocs

Olímpcs i també van oferir un amplíssim panoramasobre la literatura, el cinema, el teatre, el dissenygràfic, el vídeo, la música, el modernisme, el parcde Collserola, l’Exposició del 1888, els mitjans decomunicació o la universitat.

La segona etapa va arrencar l’any 1995.D’aquest moment són, per exemple, el monogrà-fic dedicat al Liceu amb motiu de la inauguraciódel coliseu reconstruït, a més dels Quadernssobre la rehabilitació de Ciutat Vella, les col·lec-cions del MNAC, el mercat de la Boqueria, la Bar-celona del 1898, la relació de Josep Pla ambBarcelona, les biblioteques, la Mercè o els nousescenaris urbans del 2004.

L’any 2001, Barcelona. Metròpolis Mediterrà-nia va encetar la seva tercera etapa. La revista harefermat els que ara són els seus tres pilars bàsics:ser una font de documentació, una plataforma dedebat i una eina per a l’anàlisi i la reflexió. Elsmuseus, el món de l’edició, Antoni Gaudí,l’Agenda 21 i el parc de Montjuïc formen partdels quaderns centrals més recents. Properamentparlarà dels arquitectes estrangers amb projectesa Barcelona. Cal destacar una altra iniciativa: elsnous monogràfics de la revista, engegats el 2002i que s’editen separadament. Se n’han publicatdos, sobre la ciutat del coneixement i sobre eltransport públic. Altres en preparació tractarandel disseny, del Fòrum 2004, del Pla estratègicmunicipal i de les noves cultures del treball.

La revista BMM és una capçalera de referència sobre Barcelona que, als seus dissetanys d’existència, ha deixat constància de l’evolució de la nostra ciutat.

www.bcn.es/publicacions.

Barcelona. Metròpolis Mediterrània:

una biblioteca de

cultura urbana

29juliol-agost 2003

31juliol-agost 2003

Página 4Grec 2003, la cita del verano

Hasta el 1 deagosto, la 27ª edi-ción del Grec vuel-ve a llenar lasnoches de veranode teatro, música,danza, cine… Esuna cita repetida

año tras año, una cita esperada conun Festival con el que hemos idocreciendo muchos de nosotros. Sies verano, es Grec!Extensa y diversa: con estas dospalabras podríamos definir la pro-gramación del Grec 2003, unFestival asentado en una línea biendefinida y, por lo tanto, sin grandescambios. En el terreno del teatro yla danza, el Festival sigue con suestrategia de ofrecer apoyo a lascompañías locales, a través decoproducciones que estimulan lacreación de nuevos espectáculos,que ven la luz por primera vez en elGrec. Con respecto a la música, lalínea del Festival delimita una ofertamuy amplia que evita, no obstante,los parámetros puramente comer-ciales y busca propuestas más sin-gulares y siempre de calidad.Una ojeada al programa del Grec2003 pone en evidencia su carácterarriesgado: Borja Sitjà ha compagi-nado cuidadosamente los espectá-culos que a priori pueden resultarmás populares –como La Perritxola,con el cual Dagoll Dagom inaugura-rá el Festival– con otros bastante omuy desconocidos por parte delgran público. Y es justamente en el apartado de los espectáculosmenos populares donde se encuen-tran algunas de las principales per-las del certamen: espectáculoscomo Plan B, creado por AurélienBory y llevado a escena por PhilSoltanoff; o como Je suis sang, deJan Fabre; o como Babelle Hereuse,de la compañía Montalvo / Hervieu.Son nombres que hacen del Grec2003 uno de los festivales más inte-resantes de los últimos años. Elpúblico más curioso, aquél que sedeja seducir por aquello que noconoce, tendrá una auténticarecompensa: obras como las citadas

han fascinado a los espectadores demuchas ciudades europeas y seencuentran entre lo más interesanteque han ofrecido el teatro y la danzacontemporáneos en los últimostiempos.¡mira!Muchas de las producciones másatractivas del Grec 2003 nacen enFrancia, de la mano de una iniciati-va franco-española bautizada con elnombre de ¡mira! Se trata de unproyecto encaminado a estimularintercambios artísticos y de coope-ración cultural entre ambos países.¡mira! se organiza como un encuen-tro dedicado especialmente a lanueva y joven creación española yfrancesa, y articulada a partir de lapresentación de espectáculos dedanza y teatro, mesas redondas conprofesionales, acciones de forma-ción, edición de obras de teatro,etc. Durante seis días de febrero ymarzo del año pasado, el escenariode ¡mira! fue Tolosa de Lenguadoc,ciudad hasta donde fueron algunosde los artistas más relevantes delpanorama del teatro y la danza es-pañoles. Este año, la iniciativa atra-viesa los Pirineos y es el turno deque Cataluña Sur ejerza de anfi-triona de la creatividad escénicafrancesa. Además del Grec, las acti-vidades del ¡mira! llegan al SitgesTeatre Internacional-Creació Con-temporània y a la Sociedad Generalde Autores y Editores. El Festival deVerano de Barcelona acoge sieteespectáculos enmarcados en elciclo ¡mira!; cuatro son de teatro ytres de danza. El Grec ha invitado aBarcelona a la compañía 41751 /Arthur Nauzyciel, que pone en esce-na Oh les beaux jours en un monta-je protagonizado por Marilù Marini.El Théâtre des Bouffes du Nord pre-senta Ta main dans la mienne, la his-toria de la relación entre Chéjov y suesposa; Peter Brook, uno de losgrandes de la escena europea, es sudirector. Otro gran director euro-peo, Matthias Langhoff, vuelve alGrec, en este caso con Borges, unade las obras más singulares de losúltimos tiempos, protagonizada porMarcial di Fonzo Bo. El últimoespectáculo del ciclo ¡mira! seráPlan B, una genial producción deAurélien Bory y Phil Soltanoff quenavega entre el teatro, el vídeo y elcirco. Con respecto a la danza, sepresenta el nuevo trabajo de ToméoVergès, Asphyxies, un solo a cargode Philippe Decouflé, y BabelleHereuse, la nueva creación de José

Montalvo y Domique Hervieu, auto-res de una obra extraordinaria, unbellísimo cuento coreográfico ymusical.Reflexión y entretenimiento Los espectáculos de ¡mira! hacenque el Grec 2003 tenga un particu-lar acento francés. Y, como resultahabitual en el caso de produccionesextranjeras, se trata de espectáculosque a menudo cuesta hacer llegar algran público, más conservador a la hora de comprar entradas. ElFestival ha hecho una apuesta porestas obras, de una calidad excep-cional y que no dejarán indiferentea nadie, pero un poco más difícilesde vender a muchos espectadores.El perfil arriesgado del Festival nose limita, sin embargo, al hecho deque haya invitado a Barcelona acompañías extranjeras que, aun dis-frutando de un gran prestigio en suspaíses, son poco conocidas entrenosotros. Un repaso a los autorespresentes en el programa confirmaesta apuesta por un festival que seaparta de terrenos conservadores yopta por lanzar un reto a la audien-cia. Nombres como Peter Handke,Edward Bond, Harold Pinter, SamuelBeckett o Gregory Burke hacen delGrec 2003 un festival con grandestextos, auténticas joyas de la litera-tura de nuestro tiempo.Al traer a Barcelona lo más intere-sante de la escena francesa contem-poránea, y al optar por autores deobras intensas y a menudo comple-jas, el Festival confirma su voluntadde evitar constituirse en una simpleoferta lúdica. Éste sería un riesgológico, asociado a las propias carac-terísticas del certamen, buena partede la oferta del cual tiene comomarco espacios al aire libre. Estehecho, unido a su temporalidad–noches de verano– parecería com-portar un tipo de oferta relativa-mente ligera o fácil. En vez de optarpor esta vía, no obstante, el Festivalsigue la dirección de la calidad, con-vencido de que reflexión y entrete-nimiento no son incompatibles y de que, de hecho, aquellos trabajosque resultan más agradables de verson los que no sólo tienen algo que mostrar, sino también algo quedecir.Por mucho que el Festival deVerano llega a treinta y dos espa-cios, es el Teatre Grec el que, lógi-camente, concentra buena parte delos espectáculos más significativos.Este año, y con respecto al teatro,además del regreso al Grec de

Textos en castellano

Aquesta plataforma està a Internet, www.bar-celonanetactiva.com, i els seus serveis són gratuïts.Fa més de quatre anys, Barcelona Activa, l’Agènciade Desenvolupament Local de l’Ajuntament deBarcelona la va posar en funcionament per eliminarles barreres d’espai i temps en el seu servei alsemprenedors i emprenedores de la ciutat. Avui,més de quatre mil emprenedors són membres deBarcelonaNETactiva, i gairebé quatre-centes peti-tes empreses de tots els sectors formen part de lacomunitat; entre les quals hi ha un bon nombred’empreses culturals.

Cada emprenedor té un assessor personal.L’un i l’altre gaudeixen d’una petita extranet priva-da on interactuen i poden fer un pla de viabilitatper al negoci o resoldre qualsevol dubte dels quees plantegen en el procés de crear una empresa.

A més al web, l’emprenedor disposa de moltsrecursos que fan aquest camí més fàcil i clar: desd'una autoanàlisi de la personalitat emprenedora,fins a una guia per a la generació d'idees denegoci. Un dels recursos més utilitzats és el que ajuda a triar la forma jurídica més idònia iveure quins tràmits requerirà la constitució del'empresa, amb tota la informació sobre quantsdiners i quant temps costen, quina documentaciócal dur, i enllaç directe si poden fer-se en línia.

A l'Escola Virtual d'Emprenedors, aquestsaprenen com negociar, com enfrontar-se amb lesfinances sense ser financers, com organitzar-se lafeina, com fer màrqueting directe… sense neces-sitat de desplaçar-se, quan tenen una estona lliu-re, però comptant sempre amb el suport d'unprofessor expert i de la resta d'emprenedors, ambels quals comparteixen "aula virtual" i inquietuds.

Un altre dels interactius més ben valorats és elque guia en la recerca de finançament: inclou infor-mació sobre on trobar-lo i en quines condicions,descrivint tots els productes financers, els pros i elscontres, quin cobreix millor cada necessitat, etc.;com també informació sobre les subvencions,sobre premis i concursos, i sobre el capital risc.

Responent a la necessitat principal de l'em-prenedor, que és vendre, un dels punts forts de laplataforma són les possibilitats que ofereix alsseus usuaris per interrelacionar-se i fer contactes inegocis. A la Borsa de Negocis els emprenedorspoden publicar ofertes, demandes i propostes decol·laboració. El nivell de resposta és molt elevatperquè els usuaris se subscriuen al sector del qualvolen estar sempre informats, i reben els anuncisa la seva bústia. A més, ofertant i demandantpoden comunicar-se de manera privada a lamateixa plataforma.

Altres maneres de donar-se a conèixer queofereix BarcelonaNETactiva als seus membres sónaparèixer en el seu directori d’empreses o auto-construir molt fàcilment una pàgina web per a laseva empresa en pocs minuts.

Barcelonanetactiva.com és, doncs, un vivervirtual d’empreses, perquè amb els seus serveiscrea un entorn que afavoreix la creació i consoli-dació d’empreses de qualitat i amb sentit de futura la nostra ciutat.

Els emprenedors i emprenedores de Barcelonadisposen d’una plataforma d'interrelació per fer negocis, aprendre a emprendre i estarpermanentment informats i assessorats en els aspectes crítics del seu negoci

BarcelonaNETactiva: viver virtual d’empreses

Barcelona Activa SA, SPM. Llacuna, 161, 3awww.barcelonanetactiva.combarcelonanetactiva@barcelonanetactiva.com

30


Dagoll Dagom con La Perritxola, elrecinto de Montjuïc acoge Electra,de José Sanchis Sinisterra y direc-ción de Antonio Simón, y Lear, unode los grandes clásicos de EdwardBond, que se presenta en un mon-taje firmado por Carme Portaceli.De Bond también se podrá verVermell, negre i ignorant, en estecaso en Sala Muntaner, en una pro-ducción dirigida por Manel Dueso.Más allá del Teatre Grec, el Mercatde les Flors continúa siendo la pla-taforma de difusión de montajesespeciales, dirigidos a un públicoinquieto. Además del ya citadoBorges, de Rodrigo García, en elMercat se podrá ver uno de losmontajes más interesantes delFestival: L’hora en què res no sabí-em els uns dels altres, una obra dePeter Handke dirigida por JoanOllé. Como Bond, Handke es prota-gonista por partida doble: el BrossaEspai Escènic acoge Benvinguda alconsell d’administració, en estecaso dirigida por Jordi Torta. Y otrogran autor, Jean Genet, inspira laadaptación de Querelle, que llegaal Teatre Fabià Puigserver de lamano de una de las compañías másprestigiosas de Europa: el TeatroGaribaldi di Palermo / Nuovo TeatroNuovo. El montaje, dirigido porAntonio Latella, es uno de aquéllosque los amantes del buen teatro nopueden perderse.Protagonista, la danza El capítulo de la danza ha sido siem-pre el más irregular del Festival, notanto con respecto a la calidad delos espectáculos, como con respec-to a su número. Este año, dieciséisproducciones –a las que hay queañadir el festival Dies de Dansa, porsí solo generador de una importan-te oferta– perfilan un Grec irresisti-ble para los amantes de la danzacontemporánea. Las compañíascatalanas Mal Pelo, Tomàs Aragay /Sociedad Doctor Alonso, Nats Nus,Gelabert-Azzopardi, IT Dansa, YErre que Erre y Color traen sus pro-ducciones a un Festival al cual vuel-ve, tras su presentación en 2002, laCompañía Nacional de Danza 2. Larepresentación extranjera es nutriday abarca desde los excepcionalesJan Fabre y Montalvo / Hervieuhasta un mito viviente como PinaBausch, pasando por RobertoOliván, Mando Drake / ToméoVergès, Philippe Decouflé y ThomasNoone, y acabando con el popularJulio Bocca. En el apartado de ladanza, y además de esta excepcio-

nal Babelle Hereuse de Montalvo y Hervieu –un cuento coreográfico ymusical que transporta al especta-dor a un fascinante viaje a través dedistintas culturas– el nombre quehay que retener es el de Jan Fabre;su espectáculo, Je suis sang (cuentode hadas medieval) ha levantadocontroversia en Europa, seduciendola crítica con una obra de unaextraordinaria fuerza visual; unaobra dura, intensa y, sobre todo,muy bella.La fusión entre diferentes paisajessonoros es quizás la principal carac-terística de la programación musicaldel Grec, que un año más nos invitaa dar un paseo por el mundo. Desdel flamenco hasta el hip-hop,desde el jazz a la bossa nova, desdelos boleros a la música electrónica,el Festival estructura una oferta irre-sistible, tan ecléctica como, sobretodo, dominada por la calidad.Algunos de los conciertos más inte-resantes de esta edición tienen elaliciente de tener el Teatre Greccomo marco: al escenario deMontjuïc subirán, entre otros, MayteMartín con Belén Maya, BeboValdés con El Cigala, Ute Lemper,Eliane Elias o Jane Birkin. Una de laspropuestas más interesantes es laque lleva por título Qawwali Jondo,una aventura musical nacida de undeseo hecho realidad: el de unirdos culturas, la pakistaní y la flamenca, que, siendo diferentes,tienen abundantes puntos de con-tacto; en el concierto, el ritual sufícreado por el grupo Faiz Ali FaizQawwali se encuentra con las vocesde Poveda y Duquende.Otro espacio con una programaciónde lujo es el Auditori, que, entreotras propuestas, presenta elencuentro entre el Wynton MarsalisSeptet y el Chano DomínguezSextet –repitiendo el éxito de suconcierto en el Lincoln Center JazzClub de Nueva York el pasado 13de febrero–, un concierto del cuar-teto de Herbie Hancock, una actua-ción de la OBC con el virtuosopianista Michel Camilo y, para losamantes del jazz, un auténtico rega-lo para los oídos: Cassandra Wilson.Como cada año, las propuestas másmultitudinarias se concentran en elPoble Espanyol, por el escenariodel cual pasarán, entre otros,Ibrahim Ferrer, Orishas y CarlosJean, Angelique Kidjo y EstercoleKuti, y Morcheeba. Y los amantesde la fusión y las nuevas músicas tie-nen una cita imprescindible en el

Mercat de les Flors, sede de unanueva edición del Cicle Global, quecada año trae a Barcelona algunosde los creadores más interesantesde la música actual; en cartel desta-can los nombres de Terry Callier &Koop.Aun cuando el Festival se estructuraalrededor de los espectáculos deteatro, danza y música, recoge tam-bién otras propuestas más difícilesde etiquetar. Una de ellas es la delos Solos, un ciclo que, ya consoli-dado, vuelve al Convent de SantAgustí con cinco nombres muypopulares: Manuel Vicent, XavierAlbertí, María Galiana, GerardQuintana y Alfonso Guerra; todosellos leerán fragmentos de obras desus autores preferidos o, como en elcaso de Manuel Vicent, trabajospropios. Los Solos son una de lasjoyas de la programación delFestival, puesto que permiten uncontacto muy próximo entre elpúblico y el recitador, un contactopotenciado por el encanto delConvent de Sant Agustí. Otroespectáculo difícil de etiquetar esMapamun.dos, una creación deJoan Baixas, configurada como unaacción en la cual se rinde homenajea los Gutai de Ashiya, pintores depercusión de tierra y aire. Y EmparRosselló trae sus últimas creacioneshasta el pailebote Santa Eulàlia, el inédito y sorprendente espaciodel Festival que será escenario delTeatre a la Mar.ConversacionesPor segundo año consecutivo, ypara abrir boca, el Festival invita atodo el mundo a escuchar, de losprotagonistas de los espectáculos,todo lo que no se ve sentado desdela platea. El ciclo Converses, quetendrá lugar del 11 de junio al 21 dejulio en diferentes bibliotecas de laciudad, ofrece al público la oportu-nidad de escuchar a directores,actores y autores que hablan de susrespectivas producciones en unambiente distendido y próximo. Y siel ciclo Converses es un aperitivodel Festival, el After Grec se consti-tuye como unos postres bien diges-tivos: los jardines del Teatre Grecacogen un concierto diario a cargodel Lisboa Central Café, y el Centrede Cultura Contemporània deBarcelona se transforma enAtraccions Montalegre, un espaciode encuentro y ocio donde cada díase programan diferentes acciones yespectáculos de pequeño formato.Dos maneras refrescantes y plácidas

de terminar las noches de verano.Claro que siempre queda la opción,un año más, de acabarlas con unbuen baño de madrugada, en elCinema i Bany, convertido ya entodo un clásico en el programa delFestival.Grec 2003, del 25 de junio al 1 deagosto.Teatre Grec y diversos espacios deBarcelona, Badalona y Santa Co-loma de Gramenet.www.Grec.bcn.es.

Página 8Entrevista: Borja Sitjà

En el año 2000,Borja Sitjà tomó elrelieve de XavierAlbertí en la direc-ción del Festivalde Verano Grec de

Barcelona. Sitjà llegó al Grec tras supaso por el Centro Dramático deMadrid y el Théâtre de l'Odéon deParís, de donde fue responsable deprogramación.Éste es su cuarto Festival Grec.¿En qué ha cambiado el festival enestos últimos años?En primer lugar, el festival ha tenidoun importante incremento deespectadores. Además, se ha hechomás próximo, más concreto y máscomprensible. El número de espec-táculos se ha reducido y hemospodido llegar al público de otromodo. El resultado es que ahoratenemos un festival que tiene mássentido que nunca, aun cuando elGrec siempre ha sido una instituciónen Barcelona.Una cita clásica del verano.Tanto es así, que no se entiende unverano en Barcelona sin el Grec. Elfestival es una isla entre una tempo-rada que se acaba y otra queempieza. Una cita importante nosólo para los 140.000 espectadoresque han participado directamenteen él, sino para todos los barcelo-neses en general. Para Barcelona,no tener el Grec sería como notener la Sagrada Família. Es unaboutade esto que digo, pero lo cier-to es que sin el Grec la ciudad seríamuy diferente.Es una cita consolidada.Y no solamente por el público, tam-bién como plataforma para loscreadores. Hemos realizado un pro-medio de entre veinte y treinta nue-vas producciones cada año congente de aquí. El número de com-pañías invitadas también ha crecidomucho y, por lo tanto, hemos con-

seguido que el Grec se convirtieraen el momento del año que reúne aun mayor número de artistas quevisitan Barcelona.Precisamente, cuando presentó elavance de programa del Grec2003, usted dijo que éste era unfestival con "mucho champán ypoca espuma". ¿Es un festival difí-cil?Difícil, no; pero sí diferente al delaño pasado, en el sentido de queen aquella ocasión hubo cinco oseis puntos que llamaban mucho laatención, aunque, detrás de ellos,también había un contenido denso.Creo que el público quedó satisfe-cho, pero yo voy echar de menosalgo más reflexivo, más duro.¿Una obra "dura" como la quedirigirá Joan Ollé? Sí. Es una obra sin palabras de PeterHandke. Un texto que define accio-nes, pero que no hace hablar losactores: los hace actuar. Es un textointeresantísimo. Es una obra quesólo se ha representado en París yen Berlín y de la cual creo que JoanOllé realizará un gran trabajo. ¿Qué más destacaría a la progra-mación teatral?La Antígona que se hace en el anfi-teatro, con Vicky Peña y Mario Gas.También Peter Brook, que, tras elHamlet del año pasado, vuelve conun texto aún más interesante, pues-to que pone nuevamente juntos aMichel Piccoli y Natasha Parry, queen el año 1970 protagonizaronL'hort dels cirerers, de Chéjov, enun espectáculo basado en las cartasque Chéjov envió a su mujer y pri-mera actriz de la compañía de tea-tro de Moscú. Destacaría también elLear, dirigido por Carme Portaceli,un texto de rabiosa actualidadsobre la intolerancia. Este Lear noes la obra de Shakespeare, sino lade Edward Bond...Hay muchos espectáculos france-ses.Sí, porque hacemos un programade intercambio que hemos llamado"Mira!" y en el cual se incluye, ade-más del espectáculo de PeterBrook, la compañía Plan B, con unasorprendente mezcla de circo ydanza. Están también los Dies feli-ços, de Beckett, dirigido por elfrancés Arthur Nauzyciel y queprotagoniza una actriz argentinaestablecida en Francia, MariluMarini.La danza es uno de los platos fuer-tes del año: Pina Bausch, JanFabre...

Es un programa mejor que el delaño pasado. Jan Fabre es uno delos grandes coreógrafos y artistasplásticos europeos del momento ypresenta la continuación de unespectáculo que montó en Aviñónhace dos años. Se llama igual, perono es el mismo. Es un espectáculoduro, con mucha sangre, muchocuerpo, mucha piel y tambiénmucha música. A buen seguro quecreará mucha polémica. De hecho,ya la creó en Francia, pero es un espectáculo que vale la pena.Además, está la Companyia Mon-talvo, Thomas Noone, Tomàs Ara-gay, una nueva producción de CescGelabert, Mal Pelo, la CND2...Desde la danza más clásica de JulioBocca, hasta las propuestas másinnovadoras de Jan Fabre.Hablemos de música. Un progra-ma apretado y el debut en Barce-lona de Jane Birkin.Cuando la invitamos, no sabíamosque éste sería su primer conciertoen la ciudad. Es curioso, tratándosede una persona con tantos años decarrera. Jane Birkin quizás tiene unaimagen un poco frívola por la can-ción "Je t´aime, moi non plus"; peroyo, además de destacar su particu-lar voz y su talento como actriz –quea menudo se olvida–, querría recor-dar que es una mujer que ha com-partido muchos años de su vida conun de los grandes músicos del sigloXX francés, Serge Gainsbourg. Y dealguna manera esto se contagia.¿Qué más destacaría del progra-ma de música?Ute Lemper –que realizará unespectáculo muy diferente a todo loque hemos visto hasta ahora–, OlgaGuillot, un concierto con ChanoDomínguez y Winston Marsalis,Herbie Hancock en el Auditori,Miguel Poveda y Duquende conuna orquesta de músicos paquista-níes, Mayte Martín, King Crimson,Yossou Dour, James Brown, y Nina,que de una forma u otra ha partici-pado en las últimas cuatro edicio-nes del Grec.Vamos un poco más adelante en elcalendario. Hablemos del veranode 2004.El año que viene, el Grec se integradentro del Festival de las Artes delForo, que se realizará de mayo a septiembre y, en medio, estará elGrec, que será el plato fuerte.Probablemente, habrá más de cien-to cincuenta actos en los que par-ticiparán artistas nacionales yextranjeros. Peter Sellars, que no ha


Page 4Grec 2003, the date for the summer

The 27th GrecFestival will againfill the summernights with thea-tre, music, danceand cinema untilAugust 1. The fes-tival is held every

year, and many of us have grown upwith it. If it's summer, it's the GrecFestival!Two words, extensive and diverse,define the Grec 2003 Festival's pro-gramme, continuing its well-definedline and thus without major surpri-ses. In the field of theatre and dance,the Festival is continuing its strategyof supporting local companies,through co-productions that stimu-late the creation of new shows,which are then premiered at theGrec Festival. The Festival's widemusical offer avoids purely commer-cial parameters and seeks more unu-sual high quality proposals. A glance at the programme forGrec 2003 shows its risky nature.Borja Sitjà has carefully combinedshows that one would expect to bepopular (such as La Perritxola, theshow by Dagoll Dagom that willinaugurate the festival) with onesthat are unknown to the generalpublic. These less well-knownshows include some of the festival'smost interesting events, shows likePlan B, created by Aurélien Boryand directed by Phil Soltanoff, Jesuis sang [I am Blood], by JanFabre, Babelle Hereuse [HappyBabel], by the Montalvo/Hervieucompany. These shows will makethis year's Grec Festival the mostinteresting for several years. Themore curious elements of thepublic, those willing to be seducedby what they don't know, will behandsomely rewarded, as theseshows have fascinated the specta-tors in many European cities andare among the most interestingthings in recent contemporary thea-tre and dance.

Look!Many of the most attractive produc-tions in the Grec 2003 Festival arefrom France, the result of a French-Spanish initiative called ¡mira![Look!]. The project's aim is to stimu-late artistic exchanges and culturalco-operation between the two coun-tries. ¡mira! is organised as a meet-ing dedicated mainly to new youngSpanish and French creative artists,and is articulated around presentingdance and theatre shows, roundtable discussions with professionals,training events, publishing plays,etc. For six days in February last year,¡mira! was held in Toulouse, with theparticipation of some of the mostinteresting Spanish artists from thefields of theatre and dance. Thisyear, the ¡mira! initiative has crossedthe Pyrenees, and it is Catalonia'sturn to host French theatrical creativ-ity. In addition to the Grec, the activ-ities forming part of ¡mira! willextend to Sitges InternationalTheatre-Contemporary Creation andthe SGAE [ªCopyright Society].Barcelona's summer festival is host-ing seven shows in the ¡mira! cycle,four plays and three dance works. Inthe field of theatre, the Grec Festivalhas invited the company 41751/Arthur Nauzyciel, who are presen-ting Beckett's Oh les beaux jours[Happy Days], in a show starringMarilu Marini. The Théâtre desBouffes du Nord is presenting TaMain dans la mienne [Your Hand inMine], the story of Chekhov's rela-tionship with his wife, directed byPeter Brook, one of the leading fig-ures in European theatre. Anothermajor European director, MatthiasLanghoff, is returning to the Grecwith Borges, a remarkable recentplay starring Marcial Di Fonzo Bo.The final show in the ¡mira! cycle willbe Plan B, produced by AurélienBory and Phil Soltanoff, which is amixture of theatre, video and circus.The dance area includes the newwork by Toméo Vergès, Asphyxies[Asphyxias], a solo piece directed byPhilippe Decouflé, and BabelleHereuse [Happy Babel], the new cre-ation by José Montalvo andDomique Hervieu, and an extraordi-nary work that is a beautiful tale indance and music.Reflection and entertainment The shows in the ¡mira! cycle givethe Grec 2003 a strongly French fla-vour, and as is normal with foreignproductions it is often harder forthem to reach the general public,

which is rather conservative when itcomes to buying tickets. This year'sGrec Festival is promoting exceptio-nally high-quality works like this thatwill not leave anyone indifferent, butwhich are harder to sell to manyspectators. The Festival's risky profi-le is not limited to inviting foreigncompanies, well-known in theirhome country but unknown here.The authors present in the program-me confirm the festival's innovativeapproach and its decision to chal-lenge the audience. Names likePeter Handke, Edward Bond, HaroldPinter, Samuel Beckett and GregoryBurke make the Grec 2003 a festivalwith important texts, jewels of con-temporary literature.By bringing the most interestingshows from the contemporaryFrench scene to Barcelona andopting for intense and often com-plex works, the festival confirms its desire to avoid being simpleentertainment. This risk is logical,associated with the characteristics ofthe event, as many of the perfor-mance spaces are in the open air.This, together with the fact theevents are held at night in the sum-mer would seem to suggest theevents might be light or easy. Butinstead of taking this option thefestival has sought quality, as it isconvinced that reflection and enter-tainment are not incompatible, andthat the works that are most enjoya-ble to watch are those that not onlyhave something to show but alsosomething to say. The summer festival will includeevents at 32 different places, butmost of the major shows will be inthe Teatre Grec [Grec Theatre]. Thisyear, the theatre section includes thereturn of Dagoll Dagom with LaPerritxola, and the open-air theatrein Montjuïc will host Electra, writtenby José Sanchis Sinisterra and direc-ted by Antonio Simón, and Lear, amajor work by Edward Bond pro-duced by Carme Portaceli. Anotherplay by Bond, Vermell, negre i igno-rant [Red, Black and Ignorant], willbe performed at the Sala Muntanertheatre, in a production directed byManel Dueso. The Mercat de lesFlors theatre is continuing to presentspecial shows aimed at an inquisitiveaudience. In addition to Borges, byRodrigo García, the Mercat theatre ishosting one of the festival's mostinteresting shows, L’hora en què resno sabíem els uns dels altres [Whenwe knew nothing of each other], a

Englishversion

venido nunca a Barcelona, el actorWillem Dafoe, y espectáculos nue-vos de Peter Brook, Pina Bausch,Philippe Decoufflé, Bob Wilson...También tendremos nuevos monta-jes de Calixto Bieito y Lluís Pasqual.Y también estamos preparando unmacroconcierto de lucha contra elsida en el Estadi Olímpic.

Página 12La Agenda 21 de la cultura. Unapropuesta de las ciudades para eldesarrollo cultural

La Agenda 21 esuno de los nuevosproyectos de Bar-celona (Institut deCultura del Ayun-

tamiento, Diputación y Fòrum 2004)que se está trabajando junto con elAyuntamiento de Porto Alegre ycon instituciones internacionales.Éste es un borrador del primerdocumento de trabajo.La idea de realizar una Agenda 21de la cultura quiere contribuir a res-ponder a los retos de desarrollocultural que la humanidad debeafrontar en el siglo XXI. La idea inicialguarda muchas semejanzas con elproceso que se desarrolló a finalesdel siglo XX respecto al medioambiente, cuando la constataciónde que los modelos de desarrollovigentes, excesivamente depreda-dores de los recursos y ecosistemasnaturales, movilizó a la opiniónpública mundial, a los gobiernos y alas instancias internacionales. Hoyestá naciendo una concienciaciónsimilar en el campo de la cultura.Ésta está logrando un papel centralen la globalización, pero existendudas sobre cómo se está siguiendoel proceso, con numerosas tensio-nes, en cualquier territorio, entre tradición/modernidad, local/global,público/privado, identidad/diversi-dad, y otras. Es especialmenteimportante desarrollar acuerdos quedefiendan el carácter público yabierto de la cultura, la creación, laparticipación y la diversidad cultural.El camino fue abierto por la Unesco,en su Década Mundial sobre Cul-tura y Desarrollo (1988-1997), culmi-nada con la publicación de Nuestradiversidad creativa (1997) y en elPlan de acción aprobado en laConferencia Intergubernamental deEstocolmo sobre "Políticas cultura-les para el desarrollo" (1998). Enambos documentos se afirma que"no puede haber desarrollo sin cul-tura" y que "las ciudades tenían

que asumir un papel fundamentalen el desarrollo cultural".Éstos son los fundamentos que hanllevado a los ayuntamientos deBarcelona y Porto Alegro a propo-ner al mundo el debate de unaAgenda 21 de la cultura, un proce-so para identificar y analizar losaspectos críticos del desarrollo cul-tural en las ciudades, en el marcodel Foro Universal de las Culturas -Barcelona 2004.El debate está orientado a la prácti-ca. Las ciudades y los gobiernoslocales desarrollan actualmente unclaro papel de liderazgo para ponerla mundialización al servicio de losciudadanos. Con la aprobación deun documento, la Agenda 21 de lacultura, las ciudades firmantesadoptarán el compromiso firme dehacer que la cultura sea una piezaclave de su desarrollo urbano. Setratará, por lo tanto, de un procesoy de un documento de compromi-so, en la medida que quiere llegar alas raíces del papel de la cultura enlas sociedades del siglo XXI. Se tratade ratificar, y comprometerse, a quela cultura asuma un nuevo papelestratégico en la sociedad. Por ello,el documento efectuará también unllamamiento a las otras instanciaspúblicas de la cultura, a las organi-zaciones privadas, y a las organiza-ciones no gubernamentales ymovimientos sociales.Los primeros documentos de laAgenda 21 de la cultura mencionanseis grandes temas a considerar:"La cultura y la convivencia", con laimportancia de los valores, los fun-damentos jurídicos (los derechos ylos deberes), el carácter público(abierto) de la cultura y la participa-ción ciudadana; "La creación y lasartes", con los derechos asociadosa la libertad de expresión y de crea-ción como aspectos centrales; "Elpatrimonio" con todas sus dimen-siones, tangible e intangible, siem-pre vinculado a la memoria de losespacios y de los habitantes; "Elacceso a la cultura y la democratiza-ción del saber", con la importanciade la cultura de proximidad, el terri-torio y la educación; "El fortaleci-miento de los agentes culturales",con el compromiso fundamental delos creadores, las ciudades, losmedios de comunicación y los nue-vos agentes y movimientos sociales;y "Los medios de ejecución", con eldesarrollo de indicadores culturalescuantitativos y cualitativos.La Agenda 21 de la cultura está ya

siendo debatida en varias ciudadesy redes culturales desde enero de2003. El tramo final de los debatesserá realizado dentro del ForoUniversal de las Culturas - Barcelona2004 (www.barcelona2004.org).Más concretamente, los debatesfinales de la Agenda 21 de la cultu-ra se realizarán en los dos momen-tos siguientes:– Interacción 2004. Del 3 al 7 demayo de 2004, y promovida por elCentre d’Estudis i RecursosCulturals de la Diputació deBarcelona (www.diba.se/busco), enInteracción 2004 tendrá lugar la edi-ción especial, con alcance mundial,del encuentro bienal de las perso-nas e instituciones de la gestión ylas políticas culturales. Interacción2004 organizará seminarios, deba-tes y talleres sobre las políticas y los programas que relacionan cultura, participación, inclusiónsocial, democracia, sociedad civil ydesarrollo, en consonancia con losprincipales conceptos articuladoresde la Agenda 21 de la cultura. Estedebate está especialmente dirigidoa gestores culturales y personas yorganizaciones que trabajan en elcampo de la gestión y las políticasculturales.– IV Foro de Autoridades Locales dePorto Alegre. Del 7 al 8 de mayo de2004, el FAL - Foro de AutoridadesLocales de Porto Alegre por laInclusión Social (www.autoridades-locais.com.br) saldrá por primeravez de Brasil para profundizar en suspropuestas altermundistas, traba-jando en red con las organizacionesno gubernamentales y la sociedadcivil por la inclusión social y por unmundo más justo, más solidario ymás democrático, donde la culturatiene que lograr un papel funda-mental. Este debate está especial-mente dirigido a los alcaldes decualquier parte del mundo compro-metidos con el papel central de lacultura en el desarrollo.Puede pedirse más información, yparticipar activamente en el proce-so de debate de la Agenda 21 de la cultura, en: [email protected].


work by Peter Handke directed byJoan Ollé. Like Bond, Handke hastwo works in the programme. TheBrossa Espai Escènic theatre is pro-ducing his work Benvinguda al con-sell d’administració [Welcome to theBoard of Directors], directed by JordiCoca. Another major author, JeanGenet, inspired the adaptation ofQuerelle at the Teatre FabiàPuigserver [Fabià Puigserver Theatre]by one of the most prestigious com-panies in Europe, the TeatroGaribaldi di Palermo / Nuovo TeatroNuovo [The Garibaldi Theatre ofPalermo / The New New Theatre].The show, directed by AntonioLatella, is something theatre-loversshould not miss.DanceDance has always been a ratherinconsistent section within the festi-val, in terms of its name rather thanthe quality of the spectacles. This year's 16 shows, as well as the manyitems in the Dies de dansa [DanceDays] festival, confirm the Grec'sappeal to lovers of modern dance.The Catalan companies Mal Pelo,Tomàs Aragay/Societat DoctorAlonso, Nats Nus, Gelabert-Azzopardi, IT Dansa, Erre que erreand Color will be performing at thefestival, as will Compañía Nacionalde Danza 2 [National DanceCompany 2] after its presentation in2002. Many foreign dance compa-nies will be present, including the exceptional Jan Fabre andMontalvo/Hervieu and the livinglegend Pina Bausch, as well asRoberto Oliván, Man Drake/ToméoVergès, Philippe Decouflé, ThomasNoone and the popular Julio Bocca.The dance section also includesMontalvo and Hervieu's remarkableBabelle Hereuse [Happy Babel], achoreographed musical story thattakes the spectator on a fascinatingvoyage through different cultures.But the name to look out for is JanFabre, whose show Je suis sang(conte de fades medieval) [I amBlood (A Mediaeval Fairy Tale)] hasaroused great controversy through-out Europe, impressing the criticswith its extraordinary visual force.The piece is harsh, intense, butabove all beautiful.The fusion of different musicallandscapes is perhaps the maincharacteristic of the Grec's musicalprogramme, which is once again amusical journey around the world.The festival's high-quality offer

include flamenco, hip-hop, jazz,bossa nova, bolero, electronicmusic, and is irresistible and eclec-tic. Some of the most interestingconcerts in this year's festival havethe additional attraction of beingheld in the open-air Teatre Grec inMontjuïc. This stage will host perfor-mances by Mayte Martín with BelénMaya, Bebo Valdés with El Cigala,Ute Lemper, Eliane Elias and JaneBirkin. One of the most interestingevents will be Qawwali Jondo, amusical adventure that is a wishcome true, uniting two cultures,Pakistani culture and flamenco,which have a lot in common, des-pite their differences. In the concertthe Sufi ritual created by the groupFaiz Ali Faiz Qawwali is combinedwith the voices of two flamenco singers, Poveda and Duquende.The Auditori [Auditorium] also has aluxury programme, including thejoint set by the Wynton MarsalisSeptet and the Chano DomínguezSextet (a repeat of their highly suc-cessful concert at the Lincoln CenterJazz Club in New York on February13), a concert by the HerbieHancock Quartet, a performance bythe OBC orchestra with MichelCamilo on the piano. And for jazzlovers, there is a special treat, a per-formance by Cassandra Wilson.Like every year, the events with thelargest audiences are concentratedin the stage in the Poble Espanyol,where the artists performing includeIbrahim Ferrer, Orishas and CarlosJean, Angelique Kidjo and FemiKuti, and Morcheeba. Fans of fusionand the latest musical trends shouldnot miss the ninth Cicle Global[Global Cycle] at the Mercat de lesFlors. Every year Cicle Global bringssome of the most interesting namesin contemporary music and this yearit includes Terry Callier & Koop.The festival is structured aroundtheatre, dance and music, but it alsoincludes events that are harder toclassify, for example the cycle Solos,a consolidated event at the Conventde Sant Agustí [Saint Augustine'sConvent] with five popular artists:Manuel Vicent, Xavier Albertí, MaríaGaliana, Gerard Quintana andAlfonso Guerra. They will all readfragments of works by their favouri-te authors, though Manuel Vicentwill read from his own works. Solosis one of the highpoints of the festi-val's programme, as it promotesclose contact between the public

and the reciter, something that isstrengthened by holding it in the Convent de Sant Agustí.Mapamun.dos is another show thatis hard to classify. It was created byJoan Baixas, intended as a homageto the Ashiya Gutai, percussionistsof earth and air. Empar Rosselló isalso bringing his latest creations tothe Santa Eulàlia, a boat that will bethe surprising and novel stage forthe series Teatre a la Mar [Theatreon the High Sea].Conversations For the second year in a row, theFestival invites everyone to listen tothe stars of the shows explaining thethings that one doesn't see from theaudience. The cycle Converses[Conversations], running from June11 to July 21 and held in several ofthe city's public libraries, gives thepublic the chance to hear directors,actors and authors talking abouttheir productions in a relaxedatmosphere. The Converses cyclecould be considered an aperitif forthe festival, while the After Grec is atasty dessert. The Grec theatre'sgardens will host a concert everyday by Lisboa Central Cafè, while the Barcelona Centre ofContemporary Culture will be trans-formed into Attraccions Montalegre[Montalegre Attractions], a meetingplace and leisure park with differentsmall-scale activities and eventsevery day. Together, they are twocalm refreshing ways to round offthe summer nights. As well as this,there will again be the option ofgoing for an early morning swim atthe Cinema i bany [Cinema and aswim], which has become a classicpart of the Festival's programme.

Page 12The Agenda 21 for CultureA proposal from the cities forcultural development

This Agenda 21 isa new project fromBarcelona (the CityCouncil's CultureDepartment, the

Provincial Council and the Forum2004), which is being developedtogether with the City Council ofPorto Alegre and international insti-tutions. This is the draft of the firstworking document.The aim of preparing an Agenda 21for Culture is to respond to the chal-lenges facing humanity's culturaldevelopment in the 21st century.

The initial idea has many similaritieswith the Agenda 21 process on theenvironment at the end of the 20thcentury, when the dominant modelsof development (which depleteresources and natural ecosystems)mobilised international public opi-nion, governments and internatio-nal bodies. A similar awareness isnow developing in the field of cul-ture. Culture is playing a central rolein globalisation, but there aredoubts about how the process isdeveloping, as it has given rise to great tensions, such as tradi-tion/modernity, local/global, public/private, identity/diversity, etc. It isespecially important to developagreements that defend the publicand open nature of culture, creativeactivity, participation and culturaldiversity.This approach was pioneered byUNESCO's World Decade onCulture and Diversity (1988-1997),which led to publication OurCreative Diversity (1997) and theAction Plan approved at the inter-governmental conference inStockholm on "Cultural Policies forDevelopment" (1998). These docu-ments state that "there can be nodevelopment without culture" andthat "the cities should play a funda-mental role in cultural develop-ment".These are the bases that have ledthe City Councils of Barcelona andPorto Alegre to propose to theworld a debate on an Agenda 21 forCulture, a process to identify andanalyse the critical aspects of cultu-ral development in cities, within theframework of the Universal Forum ofCultures – Barcelona 2004. The debate seeks to be practical.Cities and local government clearlyplay a leading role in making globa-lisation serve the citizen. By approv-ing the Agenda 21 for Culture thesignatory cities firmly commit them-selves to making culture a key com-ponent of their urban development.It is thus a process as well as a writ-ten commitment to reach the rootsof the role of culture in the societiesof the 21st century. Our intention isfor cities to commit themselves toassigning culture a new strategicrole in society. The document alsomakes an appeal to other publicbodies, private organisations, non-governmental organisations andsocial movements.The first documents of the Agenda21 for Culture list six major themes

for consideration: "Culture andCoexistence", including the impor-tance of values, the legal bases(rights and duties), and the public(and thus open) nature of cultureand citizen participation; "Creationand the Arts", focussing on the rightto freedom of expression and crea-tion; "Our Heritage" in all its dimen-sions, both tangible and intangible,and its links to the history of placesand their inhabitants; "Access to culture and democratising know-ledge", including the importance of local culture, territory and education; "Strengthening culturalagents" based on the commitmentof creative artists, cities, the massmedia and the new social move-ments and agents; and "Implemen-tation measures", including thedevelopment of quantitative andqualitative cultural indicators. The Agenda 21 for Culture has beendebated in several cities and cultu-ral networks since January 2003.The final series of debates will takeplace within the framework of theUniversal Forum of Cultures –Barcelona 2004 (www.barcelo-na2004.org). More specifically, thefinal debates for the Agenda 21 forCulture will take place in twoperiods:- Interaction 2004. This will be heldfrom May 3 to 7, 2004 and is pro-moted by the Cultural Resourcesand Studies Centre of BarcelonaProvincial Council (www.diba.es/cerc),and will be a special global versionof the biennial meeting of the indi-viduals and institutions involved incultural management and policy.Interaction 2004 will hold seminars,debates and workshops on policiesand programmes that relate culture,participation, social inclusion,democracy, civil society and devel-opment, in keeping with the mainconcepts the Agenda 21 for Cultureis based on. This debate is aimedespecially at cultural managers andthe organisations and individualsworking in the field of culturalmanagement and policies.- IV Porto Alegre Forum of LocalAuthorities. On May 7 and 8 2004,the FLA - the Porto Alegre Forum ofLocal Authorities for social inclusion(www.autoridadeslocais.com.br) willleave Brazil for the first time in orderto examine its alternative proposalsfor the world, working in a networkwith non-governmental organisa-tions and civil society in favour ofsocial inclusion and for a world that

is fairer, more democratic and showsgreater solidarity, in which culturehas to play a leading role. Thisdebate is especially aimed atmayors from all over the world com-mitted to culture playing a centralrole in development.You can ask for more informationand participate actively in the process of debating the Agenda 21for Culture at: [email protected].

Page 16Melbourne’s Cultural Policy

Like Barcelona, Mel-bourne is not its natio-n’s capital, nor itsbiggest city. But, alsolike Barcelona, Mel-bourne prides itselfon being Australia’s

intellectual and cultural centre andits most vibrant, multicultural andliveable city. Also like Barcelona, ithosted an Olympic Games (back in1956) – an event that profoundlychanged the city – and again likeBarcelona, although it has noRambla, Melbourne has a traditionof street dining and drinking thatrivals the reputations of its interna-tional counterparts.Indeed, Melbourne has been recog-nised as one of the world’s most liveable cities by the Washington-based Population Crisis Centre. A city of broad boulevards and impo-sing Victorian architecture blendedwith contemporary and challengingarchitectural forms, Melbourne is avibrant mix of clanging trams, beau-tiful serene parks and gardens,twenty-four hour arts and entertain-ment, vibrant street life. Melbourne's population of nearly3.5 million makes up 70% of thepopulation of the state of Victoria,of which it is the capital. It is a cityknown for its cultural diversity (it isthe largest Greek-speaking city afterAthens, has significant Italian,Chinese and Vietnamese popula-tions, and citizens from virtuallyevery other country on the globe).This diversity is evident in everyform of cultural expression: music,food, architecture, cuisine, religion,theatre, sport, education, film,sculpture ... The City of Melbourne,the municipal council responsiblefor the central business district andenvirons, is determined to maintainand enhance the city’s status as theCity for the Arts and enshrines thisin its cultural policy.

39juliol-agost 2003

ArtenbrutPerill, 9-11 93 457 65 16www.artenbrutteatre.com

L’AuditoriLepant, 15093 247 93 00www.auditori.com

Barcelona Teatre MusicalAv. de la Guàrdia Urbana, s/n93 423 64 63 / 93 423 98 68www.focus.es

Brossa Espai EscènicAllada-Vermell, 1393 310 13 [email protected]

CCCBMontalegre, 593 306 41 00www.cccb.org

Convent de Sant AgustíComerç, 36

Guasch TeatreAragó, 140 93 451 34 62www.guaschteatre.com

Jove Teatre ReginaSèneca, 2293 218 15 12 / 93 218 14 74 www.jtregina.com

L’Espai de Dansa i MúsicaTravessera de Gràcia, 63 93 414 31 33 http://cultura.gencat.net/espai

Mercat de les FlorsLleida, 5593 426 18 75www.mercatflors.com

Pailebot Santa EulàliaMoll de la Fusta, s/n

Parc d’EuropaSanta Coloma de Gramenet

Piscina Municipal deMontjuïcAv. Miramar, 3193 443 00 46

Piscines Bernat PicornellAv. de l’Estadi, s/n93 423 40 41www.picornell.com

Poble EspanyolAv. Marquès de Comillas, 25

Sala BeckettAlegre de Dalt, 5593 284 53 12 / 93 284 79 78www.salabeckett.com

Sala MuntanerMuntaner, 493 323 52 [email protected]

Teatre GrecPg. Santa Madrona, 36

Restaurant Teatre GrecPg. Santa Madrona, 36669 47 70 [email protected]

Teatre Lliure -Teatre Fabià PuigserverPg. Santa Madrona, 40-46Espai LliurePl. Margarida Xirgu, 193 289 27 70www.teatrelliure.com

Teatre Lliure -Lliure de GràciaMontseny, 4793 218 92 51www.teatrelliure.com

Teatre Nacional deCatalunyaPl. Arts, 193 306 57 00www.tnc.es

Els espais delGrec 2003www.grec.bcn.es

TeatreneuTerol, 26-2893 285 79 00 / 639 20 [email protected]

Teatre Ovidi MontllorPl. Margarida Xirgu, s/n93 227 39 00www.diba.es/iteatre

Teatre PolioramaLa Rambla, 11593 317 75 99www.teatrepoliorama.com www.3xtr3s.com

Teatre PrincipalLa Rambla, 2793 301 47 50www.teatral.net/principal

Teatre RomeaHospital, 5193 301 55 04www.focus.es

Teatre TantarantanaFlors, 2293 441 70 22www.tantarantana.com

Teatre VictòriaAv. Paral·lel, 6793 329 91 89www.3xtr3s.com

Teatre ZorrillaCanonge Baranera, 17(Badalona)93 384 40 22 / 93 464 4772www.teatrezorrilla.com

Versus TeatreCastillejos, 17993 232 31 84www.versusteatre.com

Villarroel TeatreVillarroel, 8793 451 12 34www.villarroelteatre.com

38

The Arts and Culture Branch is res-ponsible for the Council’s culturalprograms with an annual budget ofseven million dollars. This is a subs-tantial amount in comparison toother Australian capital city localgovernments. These funds are usedto support arts projects and pro-grams across a range of grant cate-gories, through Council programdelivery and in partnership withother arts and community agencies.The City’s Arts Policy was developedin 1998. Extensive focus groups andmeetings were held with artists, artssector representatives and localcommunity members to ensure theirinput into the policy’s development.This process ensured that a culturalperspective was integrated into CityPlan, the Council’s over-arching stra-tegic plan for the following fiveyears.Council’s policy proposed that specific measures be adopted toacknowledge Australia’s Indigenouspeople, those people who could notafford the high cost of mainstreamarts attendance and the participa-tion of young people, children andpeople with disability.The 1998 Cultural PolicyVisionThe revised policy approved byCouncil in December 1998 beginswith a vision statement that has gui-ded the work of the City of Mel-bourne since that time:‘The City of Melbourne will supportand deliver activity that will assist inthe recognition of Melbourne as aforward-thinking city, a balance oftradition, innovation and enterprise,and diverse cultural influences.Melbourne's reputation as a City forthe Arts will flourish and the city willcontinue to be recognised as anexcellent place to live, visit, workand prosper. The City of Melbournewill stimulate, support and promotecontemporary arts and culturalactivities that best demonstrateartistic excellence and innovation,that reflect Melbourne's diverse andliving culture, and that maximisecommunity involvement.’Guiding PrinciplesThe 1998 Cultural Policy has sevenguiding principles. These include:– Recognise that the city’s indigenousculture is fundamental to the fullexpression of Melbourne’s artistic andcultural life, and an essential compo-nent of the City of Melbourne’s effortstoward reconciliation.– An Indigenous Arts Program (with

an Indigenous arts professional asProgram Manager) and anIndigenous Arts Advisory Panel;and,– Encourage the active and creativeparticipation of all sectors of ourcommunity in the city's artistic andcultural life. Our multicultural com-munity is one of the city's greatestassets.In 2000, a Community CulturalDevelopment Program was set upwith a brief to support projects inwhich active community participa-tion was the key element. – Initiate discourse and debate onthe cultural life of the city.In 2001, a Conversations Programwas developed that was designedto build on widespread communityinterest in the vigorous debate ofmatters of public interest.– Promote the independence of thearts as essential to the integrity ofthe artistic process and to the qual-ity and authenticity of its products.The City has been vocal about manycensorship issues, in particular, theimportance of protecting and pro-moting the rights of artists to makeand present work without beingdirected by external influences. ObjectivesThe 1988 Cultural Policy has seven-teen objectives. Among these are:– Develop and promote its leader-ship role in the local governmentsector as an innovator in culturaldevelopment and as a pioneer inensuring its central role in localarea/urban planning.– Build a broader and more produc-tive dialogue between artists, pro-ducers, presenters and criticstowards the development of newideas and partnerships.– Increase the range and quality ofcity venues for arts activities seekingimaginative uses of both establis-hed and temporary sites in indoorand outdoor environments.– Develop a strategic plan for theimproved cataloguing, storage andmaintenance of the city's valuableheritage assets (notably the TownHall art and heritage collection andthe Melbourne Outdoor SculptureMuseum), and ensure that whilethey are protected they are mademore accessible to Melbourne'sresidents and visitors through publicdisplay.– Increase support for the develop-ment, presentation, and promotionof contemporary arts practice byencouraging young and emerging

artists and encourage collaborationbetween art forms.– Increase support for the develop-ment and presentation of works foryoung audiences.– Ensure transparency, accountabil-ity and probity of the assessmentprocess of all funding programs.– Expand the Public Art programwithin building developments in thecity that provide opportunities forthe creation and exhibition of newwork.ConclusionBeing able to design, implementand evaluate programs in the con-text of an articulate cultural policyhas made the work of the Arts andCulture Branch coherent, integratedand effective. While portions of thepolicy have not been able to be fullyrealised, it is undeniable that overthe life of the policy, Melbourne hasburnished its reputation as a thrivingcultural metropolis, maintained itsprofile as an international culturalcentre, and improved its citizens’access to the tools of cultural pro-duction and to the results of thatproduction.The City of Melbourne is currentlydeveloping a new, broad-based cul-tural policy for the next 5-yearperiod.Kate RedwoodCouncillor Kate RedwoodChair Environment, Community andCultural Development CommitteeMelbourne City Council

Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona

10/ juliol-agost 200310/ juliol-agost 2003


Europa Cantat


Retrat de Melbourne

Grec 2003, la cita de l’estiu Europa Cantat L’Agenda 21 de ... · contemporanis els últims...

Documents

Transcript of Grec 2003, la cita de l’estiu Europa Cantat L’Agenda 21 de ... · contemporanis els últims...