Història de l’Art

Grècia i Roma

Àrea Visual i Plàstica. 1r ESORamon Pujolà i Font

Nom i cognom: Grup:

En aquesta unitat primer farem un passeig pel món grec, els seus temples, teatres i les escultures més destacadesi després, farem una passejada per la ciutat romana, amb els seus carrers, els seus edificis, la seva gent i elsseus costums.

En acabar la unitat podrem:

- Identificar diferents divinitats grcoromanes.

- Identificar els diferents ordres arquitectònics.

- Indicar les construccions més destacades de l’art grec i les seves característiques.

- Exposar les característiques distintives dels diferents períodes de l’escultura grega.

- Reconèixer algunes de les principals escultures de l’art grec i explicar els trets mésimportants i la seva funció.

- Descriure una ciutat romana amb llurs carrers i edificacions.

- Enumerar i exposar les principals aportacions tècniques de l’arquitectura romana.

- Indicar les construccions més destacades de l’art romà, les seves funcions.

.

.

ART GREC

ART CLÀSSIC

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Bellesa i perfecció

És prec isament a la Grèc iac làss ica que s ’ in t rodue ix e lconcepte de bellesa en l’obra d’art.Hem de saber, que el concepte debellesa a Grècia no era un conceptesubjectiu, no era el gust particulard’una persona, era una ciènciabasada en l ’harmon ia , laproporció i l’equilibri de les partsd’una obra entre si i amb el tot. Perel grecs, tota obra que no fosproporc ionada, mesurada iequ i l ib rada, no era be l la . E lconcepte de bellesa, era per tant,un concepte relacionat amb lesmatemàtica. El càlcul matemàticés la base de la perfecció grega.

Antropocentrisme

L’home esdevé el centre de totesles coses . En l’arquitectura gregadesapareix la monumentalitat. L’artgrec no té monuments colossalcom a Egipte, els grecs cercavenles proporcions d’un edif ic i enharmonia a l’home, el construïen aescala humana.

El temple grec era relativament de petitesproporcions si el comparem sobretot amb elstemples d’Egipte. A diferència d’altres religions,la religió grega no tenia cap tipus de ritus queexigís la presència de tothom a l’interior deltemple. Les cerimònies de masses tenien lloc al’aire lliure, devant del temple. El temple erabàsicament la casa de Déu o, si es vol, era lacasa on s’allotjava la imatge de Déu .

So l ia ten i r una est ructura mol t s imple ,generalment rectangular amb columnes al’exterior.

El temple grec s’alça damunt una plataformaanomenada estereòbat. És arquitravat , elsos t re o entau lament descansaperpendicularment en les columnes que li fande suport. El frontó corona la façana del templei es decorava amb relleus. Tot el temple estàcobert amb una teulada a dos aigües.

Exteriorment és bell . L’harmonia, proporció iequilibri és manifesta, sobretot, en els ordresarquitectònics (dòric, jònic i corint i), quecomentarem en el capítol següent.

Interiorment s’estructura en pronaos o vestíbul,naos o cel·la on s’allotjava l ’estàtua de ladivinitat i l’opistòdom , el lloc on es guardavenels tresors.

El material constructiu fou el marbre blanc que erapolicromat amb colors daurats, vermells i blaus.

ARQUITECTURA GREGAEL TEMPLE GREC

teulada a dos aigües

columna

entaulament

estereòbat

pronaos

naos

opistòdom

frontó

ELS DOTZE DÉUS DE L’OLIMP

1. Zeus : déu suprem de L’Olimp (identificat amb el déu romà Júpiter ).

2. Hera: esposa i germana de Zeus, deessa del matrimoni (identificadaamb la deessa romana Juno ).

3. Posidó : germà de Zeus, déu del mar (identificat amb el déu romà Neptú ).

4. Demèter : germana de Zeus, deessa de l’agricultura (identificada ambla deessa romana Ceres ).

5. Hestia : germana de Zeus, deessa de la llar (identificada amb la deessaromana Vesta).

6. Atena: filla de Zeus, deessa de les arts i de la guerra (identificada ambla deessa romana Minerva ).

7. Apol·lo: f ill de Zeus, déu de la llum, la música i de la medicina identificatamb el déu romà Apol·lo ).

8. Àrtemis: f illa de Zeus i germana d’Apol·lo, deessa de la caça(identificada amb la deessa romana Diana ).

9. Afrodita : deessa de l’amor i de la bellesa, nascuda de l’escuma del mar(identificada amb la deessa romana Venus ).

10. Hefest : fill d’Hera, déu ferrer (identificat amb el déu romà Vulcà ).

11. Ares : fill de Zeus, déu de la guerra (identificat amb el déu romà Mart ).

12. Hermes : fill de Zeus, déu missatger (identificat amb el déu romàMercuri ).

ORDRES ARQUITECTÒNICS

Precisament és a la façana d’un temple i gràcies als ordres arquitectònics on, es manifesta la bellesa d’untemple. Els ordres arquitectònics van ser el dòric , el jònic i el corinti .

• Ordre dòr ic és e l mésbaronívol i corpulent delstres. Sense adorns, les sevesproporcions robustes es fanvisibles en la gruixuda columna.El seu capitell és simple i noté base .

Del segle V aC , és un dels més bells temples d’ordre dòric . Situa al bell cim d’un promontori que avança profundament dins delmar, la seva silueta ha commogut la sensibilitat dels poetes de tots els temps. Aquestes columnes dòriques, erosionades pel pasdel anys, fan sis metres amb deu centímetres d’alçada i són d’una gran esveltesa.

Temple de Posidó al cap Súnion

Dòric Jònic Corinti

base

fust

capitell

fust

capitell

• Ordre corinti és una variant dejòn ic . Es carac ter i t za pe lcapitell amb decoració vegetalde fulles d’acant .

• Ordre jòn ic és esve l t deproporc ions i més r i c dedecoració. És molt femení ,com si la seva columna volguésimitar l’elegància del cos d’unadona, i les volutes del capitelltractessin d’imitar els rínxolsdels seus cabells.

El mater ia l de l Par tenó fouexclusivament el marbre , fins itot per a les teules, i estavapolicromat .

La decoració escultòrica és deFídies . Els frontons , avui diaexposats en el British Museumde Londres , són e l mésimportant. El frontó oriental ésdedicat al Naixement d’Atena il’occidental a la Lluita d’Atenai Posidó .

Situat a l’Acròpoli d’Atenes , el Partenó és el gran temple dòrici l’obra mestra de l’arquitectura grega.

Va ésser edificat, en el segle V aC , per ordre de Pèricles . Foudedicat a Atena Partenos , és a dir, la «Verge d’Atenes » ladeessa de la polis d’Atenes.

El Partenó és octàstil , perquè té 8 columnes a la façanaprincipal i perípter , perquè tot ell està voltat de columnes (engrec, peri significa «al voltant de» i stylos «columna»). Lafaçana principal mira a Orient, on surt el sol.

El Partenó

També a l’Acròpoli d’Atenes, l’Erecteon , obra de finals del segle V aC , és el temple més bell d’ordre jònic .

De planta irregular perquè fou construït aprofitant els desnivells del terreny, s’aixecà per retre culte a dos déus; Atenai Posidó . Diu la mitologia que en aquest indret va tenir lloc la batalla mitològica entre Posidó i Atena. Ambdós déusvaren disputar-se l’Àtica, perquè Zeus va prometre lliurar-la al déu que fes la millor ofrena. Suposadament, aquí i

sobre una roca, es localitza la marcaque va deixar el trident de Posidó queen clavar-lo a terra va brollar una fontd ’a igua sa lada , a ix í com l ’ol iverad’Atena que li va valdre el triomf i que eslocalitza a fora del temple.

L’Erecteon amb la tribuna de les Cariàtides

Destacar-hi una balconada coneguda per les Cariàtides , figures femenines quefan de suport . Diu la faula que les Cariàtides representen donzelles de Cària(ciutat aliada dels perses contra els grecs durant les Guerres Mèdiques), que vanser fetes presoneres i condemnades a realitzar aquesta feina tan feixuga.

L’edifici més innovador de l’arquitectura grega és el teatre. L’edifici del teatre neix mica en mica. Tot va començar apartir del cercle màgic entorn d’un altar , que feien els pagesos per lloar amb balls i cant s al déu Dionís (fill de Zeusi de Sèmele, déu grec del vi i de la disbauxa, protector de l’agricultura). És amb aquests cercle de lloançes, que escomença a dibuixar el primer espai de l’edificació que anomenem orquestra .

Normalment, aquells pagesos, feien el seu ritual al peu d’un pujol el pendent del qual servia per situar el públic . Ésamb el temps, que en el pendent del turó començaren a fer-s’hi grades per allotjar els curiosos i és així, que es creàla segona part destacada anomenada càvea .

Teatre d’Epidaure

Càvea Orquestra Escena

ARQUITECTURA GREGAEL TEATRE GREC

Càvea Orquestra

Escena

passadis d’accés a la Càveapassadis d’accés a la Càvea

Impress ionant per la sevaprec is ió acús t i ca , ten in t encompte que esta al aire ll iure .L’espectac le es representavasempre amb llum de dia, la qualcosa signif icava un gran reptepels actors, els quals es veienobligats a interpretar les obres demanera que l ’aud i to r i no esdistragués amb el paisatge.

PARTS D’UN TEATRE• Càvea, grades que es construeixen aprofitant el vessant d’un

turó i a les quals s’accedia per dos passadissos laterals.

• Orquestra , espai circular on se situa el cor (conjunt de persones

que dansaven i cantaven).

• Escena , es construeix posteriorment al desaparèixer el cor iaparèixa l’actor. En aquest moment l’orquestra ja no tindrà caputilitat i els protagonites, actors, ocuparant l’escena com a lloc derepresentació teatral.

El teatre d’Epidaure, fou construït a finals del segle IV aC . Ambuna capacitat de 14.000 espectadors , és el teatre més grande Grècia .

L'escultura és la manifestació artística que reflecteix més clarament els ideals de la civilització grega:importància de l'home com a centre de l'univers (antropocentrisme ). El tema central i gairebé únic és lafigura humana .Els materials emprats són el marbre policromat (els colors s'han perdut gairebé totalment), i el bronze (se'nconeixen molt pocs originals perquè el bronze es fonia per a altres usos).Cal dir que coneixem poques escultures originals gregues i que la majoria estan en, part, mutilades.Existeixen, però, moltes còpies de l'època romana que ens proporcionen una bona base per a conèixer l'esculturagrega.

ESCULTURA GREGA

El Kuros i la Kore són les escultures representatives del Període arcaic . El Kurosés un jove atleta que es presenta nu i la Kore una donzelles .

Com podem apreciar, les escultures d’aquest període presenten una clara influènciaegípcia , palesa en la rigidesa , el hieratisme i la simetria . Tot i això, al l largd’aquest període que dura, del segle VIII a V aC, l ’escultor cada vegada mésexpressarà un coneixement més precís i detallat de l’anatomia.

Discòbol de Miró

Miró va fe r g ransprogressos en l’estudi delmoviment. La seva obramés coneguda és e lDiscòbol , un jove atletaen e l moment ques’ inc l ina cap endevant ,a ixecan t e l b raç perl lançar e l d isc . L’obraaquí most rada és unacopia romana en marbrede l ’or iginal perdut queera de bronze.

Kuros i KorePeríode arcaic

Cànon 1/7

El Dorí for , obra de Pol ic let ,represen ta un jove por tadord ’una l lança . La g ranpreocupació de Policlet per lesproporcions del cos humà el vadur a fo rmular un cànon deproporc ions per fec tes . E lDorífor és important pel Cànon1/7. Els antics l ’anomenaven«e l Cànon» és a d i r « l amesura ».

A l’antiguitat, emperò, el Doríforera considerat com el prototipusdel cos baronívol perfecte .

Com passa amb el Discòbol, enl’actualitat, coneixem el Doríforgràcies a les copies romanes enmarbre del original grec que erade bronze.

Dorífor de PolicletPer íode c làss icsegle V aC

Un a l t re exemple ded’humanització del déusés l ’Hermes i D ion ístambé de Praxíteles , unde l poc o r ig ina ls enmabre que en han arribata l’actualitat. Praxítelesmost ra un Hermestendra i p ro tec to r ,donant un gotim de raïm(desaparegut avui dia) elpetit infant Dionís.

L’Afrodita de Cnidos és el primernu femení de l’art grec i fou moltd iscu t i t a la Gràc ia c làss ica .L’escultor Praxíteles representa ala deessa Afrodita en el moment quees d isposa a prendre un banyritual . La dea es mostra amb unaactitud similar a la de qualsevolesser humà . La deessa s ’hahuman i tza t , i ha perdu t e l seucaràcter diví.

Per íode C làss icsegle V aC

Afrodita de Cnidos de PraxítelesPer íode c làss icsegle IV aC

Hermes i Dionísde PraxítelesPer íode c làss icsegle IV aC

ELS JOCS OLÍMPICSA la Grècia clàssica els exercicis físics eren, al costatde l’aprenentatge de les lletres i de la música, una partfonamental de l’educació dels nois. A partir dels dotzeanys, almenys en les famílies benestants, el noi eraconfiat a un preparador que l’instruïa en el gimnàs o lapalestra -un espai cobert de sorra a l’aire lliure quadrati voltat de vestidors, banys i altres sales.

Els qui practicaven esport anaven despullats -el mot«gimnàstica » ve del grec (gymnós) ‘nu ’- i, abans decomençar, s’untaven amb oli i es cobrien el cos ambsorra o pols per protegir el cos de la intempèrie. Un cophavien acabat es treien la capa de sorra, oli i suor ambun instrument metàl·lic anomenat estrígil.

Cada ciutat celebrava competicions esportives alsprincipals festivals que dedicaven als seus déus, coma les Panatenees d’Atenes. D’aquests jocs localssortien seleccionats els millors atletes querepresentaven la seva ciutat en els jocs o festivalsreligiosos i esportius oberts a participants de totGrècia. Els grans festivals atlètics panhel·lènics secelebraven periòdicament a:

Atenes (Jocs Panatenesos)

Delfos (Jocs Pítics)

Corint (Jocs Ístmics)

Nèmea (Jocs Nemeus)

Olímpia (Jocs Olímpics) que van ser els més antics iels que van durar més d’onze segles.

A Olímpia els Jocs s’inauguraven amb el juramentd’atletes i jutges de respectar les regles de lescompeticions i tot el primer dia estava dedicat acerimònies religioses (sacrificis, ofrenes) i actesculturals (conferències, recitals poètics). Durant elscinc dies següents se celebraven totes les provesesportives i els Jocs es cloïen amb la processó icoronació dels vencedors al temple de Zeus, seguidapels banquets de celebració. Solament es premiava elprimer de cada prova amb una branca d’olivera i unescintes de llana. Els noms dels guanyadors, a més,eren gravats en inscripcions i se’n permetien erigirestàtues dins el recinte d’Olímpia.

Les diferents modalitats esportives se celebraven al’estadi (curses a peu, lluita, salt de llargada,llançament de disc i llançament de javelina) o al’hipòdrom (les curses de genets i de carros ).

Encara que, a l’hora de construir, els romans eren hereus dels grec, hi han unacaracterístiques que dona personalitat a les seva arquitectura: la monumentalitat .

Els romans construeixen a una escala molt més gran que els grecs. L’imperi de Romanecessitava que l’arquitectura exaltes la seva grandesa.

Monument alit at

Mentre que l’arquitectura grega era arquitravada,l’arquitectura romana era voltada i apliquen l’arcde mig punt, la volta de canó i la cúpula demitja taronja.

Volt a de canó o de migpunt. La volta és unaestructura arquitectònicacorbada que cobreix unsostre.

La cúpula és una cobertaamb una superfíciesemiesfèrica.

El fòrum romà és e l més monumenta l de tot e l fòrums ex is tents. Va pat i r d iversestransformacions des de Cesar fins a l’emperador Trajà. Aquesta fotografia ofereix una idea deles grans proporcions dels edificis públics del fòrum.

ART ROMÀ

NOUS SISTEMES CONSTRUCTIUS

Aquest gran temple , construï t a Roma en temps del’emperador Adrià , allotja la major cúpula que els romanvaren construir i una de les més grans de tots els temps.La cúpula del Panteó que amida 43,20 m de diàmetre iestà feta de formigó . Per a la seva construcció va sernecessari un enorme encofrat de fusta .

Una de les característiques són els cassetons distribuïtsen cinc fileres de vint-i-vuit cassetons cada filera. Elscassetons fan aparent la seva esfericitat interior. Unacúpula l l isa, encara que t ingués molta l lum semblariaplana.

Cúpula del Panteó de Roma

Carcassa de fusta quepermetia construir un arc.Un cop posades les dovellesde l ’arc la carcassa escremava.

dovelles

dovella clau

Arc de mig punt o semicircular

Morter ( opus caementicium)

S’elabora amb un encofrat de fusta on s’hit i rava calç , arena , pedres pet i tes iaigua .

Com a gran novetat els material utilitzatspels romans són el maó i el morter .

PLA HIPODÀMIC

NOUS MATERIALS CONSTRUCTIUS

Bàrcino era una ciutat de dimensions reduïdes. El nucli urbà es trobava dins del conjunt de carrers i places que avuidia configuren el Barri Gòtic. Era una ciutat murallada , amb quatre portes d’accés i estava dividit en parcel·les apartir de dos carrers principals: El Cardo -que correspondria amb els carrers Llibreteria i del Call- i el Decumanus -carrer del Bisbe Ciutat i Regomir. En el creuament d’aquests dos eixos, s’hi localitzava el fòrum o plaça pública, ones concentrava l’activitat econòmica, política, administrativa i religiosa, perquè en el seu interior hi havia el templed’August .

Barcino

encofrat de fusta

morter

opus spicatum

El mur de maódibuixa l’estructurade les espigues o deles espines d’unpeix.

Maó

Peça d’argila cuita.

Cardo

Decumanus

T e m p l ed’August

Fòrum

Te r m e s

N

Cardo

Decumanus

FòrumTe r m e sAnfiteatre

Macella

N

MurallaEl Pla hipodàmic , és sens dubte, l’aportació mésoriginal dels romans a l’urbanisme. Romà creà un noutipus de ciutat.

El pla hipodàmic és un pla de quadrícula que giraentorn a dos grans carrers principals. El Decumanus ,que va d’est a oest, i el Cardo de nord a sud. Aquestscarrers es creuen en el centre o Fòrum i acaben enquatre portes d’entrada a la ciutat. El fòrum era elcentre urbà, polític, comercial i religiós, així com ellloc de trobada i passeig dels habitants.

Les edificacions principals estaven en el Fòrum: elstemples , la cúria (lloc de reunió de l’assemblea oconsell de notables de la ciutat), i la basílica (edificidestinat afer-hi els judicis i els tractes comercials ifinancers). Al voltant del fòrum hi havien tabernae(botigues de tota mena) i els macella (mercats públicscoberts).

AMFITEATRE, UN GRAN EDIFICI DEDICAT A L’ESPECTACLE

L’Amfiteatre Flavi o Colosseu

El Colosseu o Amfiteatre Flavi , fou manat construir per l’emperador falviVespacià , l’any 72 dC.

De planta oval, podia acollir 50.000 espectadors. Vuitanta accessos a laplanta baixa, distribuïen el públic en els diferents sectors de les grades igarantien una gran rapidesa en l’allotjament i les sortides.

L’amfiteatre es l’espai on tenien lloc els espect acles de massa més típicsdel món romà: lluites de gladiadors, venacions i naumàquies (batallesnavals).

Era un edifici de planta oval envoltat de grades per als espectadors.L’espectacle té l loc a la part central o arena , sota la qual existeixennombrosos corredors, cambres i les sortides de feres, gladiadors i actors.

Exteriorment té quatre pisos . En els tres inferiors elsarcs de mig punt s’emmarquen amb els ordres dòric ,jòn ic ,cor in t i . E l quar t p is , massís , és const ru ï tposteriorment. Coronant l’edifici hi havia uns màstilsde fusta que servien per f ixar un tendall immens,velarium , que protegia de les inclemències del tempsals espectadors.

En el subsol, sota l’arena , s’hi disposa un sitema laberíntic icomplex de fosses betiàries, passadissos i corredors. Lesferes eren conduïdes a l’arena amb ascensors que funcionenmanualment mitjançant una politja.

Els emperadors presidien l ’espectacle que, freqüentmentcomençava amb un número de circ realitzat per animals. Totseguit es realitzaven les lluites a mort entre gladiadors . Cadavegada que moria una persona, un home vestit de Caront(personatge mitològic que ajudava els morts) s’emportava elcos amb una llitera i tirava sorra damunt la sang. La sort d’ungladiador ferit de mort depenia del públic. El polze aixecatde l’emperador significava el perdó i cap avall, la mort.

Com a complement de la lluita de gladiadors es va introduirun nou espectacle , la venatio , l’única constant de la qualera el fet que sempre hi apareixien animals (com mésestranys mi l lor, amb la f inal i tat d’ impressionar elsespectadors). Les feres eren portades de di ferentsindrets de l’imperi tals com Àsia i el nord d’Àfrica. Alprincipi aquest espectacles s’oferien al matí, com a preludidels combats de gladiadors, i eren més que res unaexhibició d’animals procedents dels indrets més remots.Al final, es converteix en un espectacle per si mateix, unespectacle ple d’emocions fortes.

• Les l lu i tes de feres : Rinoceronts contahipopòtams, lleons enfrontats a tigres, tigres contabraus, etc. i totes les combinacions a que donavalloc la fantasia de l’organització. Per tal d’irritar-los, els cremaven amb torxes, els punxaven ambagullons, etc.

• L’enfront ament d’homes cont a feres . L’historiadorSeutoni ens explica que Neró li agradava molt debaixar a l’arena desarmat o armat amb una maçaper enfrontar-se al lleó i matar-lo. però havent tingutabans la precaució d’arrencar-li les ungles i lesdents. El poble, ignorant de la trampa, aclamava elvalor del seu emperador.

• Homes l lançats a les feres . Era un càstigdeshonrós, en principi reservat als desertors del’exèrcit. Més tard es va estendre als esclauscondemnats a mort i, quan van començar lespersecucions religioses, els cristians van ser-neles víctimes.

Les lluites de gladiadors

Els lluitadors podien enfrontar-se entre si un contra un, enparelles o en grups. En començar l’espectacle, desfilaven fentuna volta al recinte i, en arribar a la tribuna on es trobaval’emperador, li dirigien aquesta salutació: Ave, Cesar , moriturite salutant . (César, els que es disposen a morir et saluden).

Els gladiadors eren reclutats fonamentalment entre:

• Condemnat s a mort o a treballs forçat s. Aquests podienredimir-se de la pena i recuperar la llibertat al cap detres anys si el seu comportament a l’arena els feiacreditors d’un premi com aquell.

• Homes lliures , amants de sensacions fortes, que sesentien atrets per la popularitat o que veien en aquestaprofessió una manera de sortir de la seva misèria.

La seva formació era en una escola de gladiadors, eninscriure’s, presentaven jurament i un cop firmat el contracte,passaven unes proves duríssimes abans de ser admesos al’escola.

Les venacions

Actualment, Pompeia és el jacimentarqueològic romà més ric del món, unaciutat romana sencera paralitzada perl ’e rupc ió que la va sepu l ta r i quepermet reconstruir amb detall la vidaquotidiana dels seus habitants.

Una erupció volcànica té una potènciadevastadora enorme, però una vegada queacaba, la pedra tosca volcànica és una bonaconservadora que ha preservat gairebé intactesedificis públics, domus, carrers, fonts,ornaments... durant dos mil anys. Avui dia eslocalitza a la Província de Nàpols , prop de laciutat de Nàpols .

LA CIUTA DE POMPEIA

El 24 d’agost de l’any 79 dC , el Vesuviva entrar en erupció i va soterrarcompletament sota una pluja de pedratosca una de les ciutats de l ’AntigaRoma més importants, la ciutat dePompeia .

EXERCICIS

2. Identifica en la figura cada un dels elements assenyalats i completa les següents qüestions:

La planta d'un temple grec generalment era __________________El temple comprenia tres dependències:

__________________, que és el vestíbul exterior.__________________, que és la sala on es guardava l'estàtua del déu.__________________, que és la sala on es guardava el tresor.

_________________ és la plataforma damunt la qual s’aixeca tot temple grec.El ______________ coronava la façana del temple i es decorava amb relleus.La coberta del temple era a __________________

1. Desprès d’observar aquestes dues obres, explica i raona , a traves d’elles, el concepte de monumentalitat i eld’antropocentrisme.

________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________________

1 2 3

3. Fixa’t bé en cada un d’aquest ordres arquitectònics i posa el numero corresponent a les deu preguntes

Quin dels tres és l’orde corinti?

Quin pertany a l’orde jònic?

Quin té una capitell amb fulles d’acant?

Quin dels tres ordres és el més femení?

Quin columna solsament te fust i capitell?

Quin dels tres ordres té volutes?

Quin capitell té decoració vegetal?

Qui dels tres ordes és més robust?

Quin ordre és variant del jònic?

Quin dels tres és més baronívol?

4. Observa aquestesdues fotografies. Cita elnom, la localització i fesuna descripció.

a. Quin és l’origen de l’espai arquitectònic?

b. Perquè l’espai anomenat orquestra és circular?

c. Què és la càvea i quina és la raó per la qual es construeix aprofitant la pendent d’un pujol?

d. Què és el cor?

e. Quan apareix l’escenari i què és?

f. Digues algunes raon per les quals el teatre d’Epidaure és el més important de tots els teatres de la Grècia Antiga.

5. Grècia donava molta importància a la culturai al ciutadà, i per això es va crear el teatre,amb una clara funció cultura i amb l’objectiude que els habitants de la ciutat en gaudissinde les representacions dramàtiques. Llegeixla informació de la pàgina 4 del dossier,numera en la fotografia cada una de les partsdel teatre (1 càvea, 2 orquestra, 3 passadisd’accès a la càvea, 4 escenari) i contesta lessegüents preguntes:

6. Com hem comentat en el dossier, a l’actualitat el concepte de bellesa és plenamentsubjetiu. Tu pots pensar que aquell actor o actriu de cinema és mot maco, està bó i, altrescompanys o companyes teus poden fer afirmacions completament diferents. A l’antiguitat,emperò, el Dorífor era considerat com el prototipus del cos baronívol perfecte i per tant,l’obra amb més bellesa de l’art grec. Explica la rao per la qual tohom a Grècia feia aquestaafirmació en torn al Dorífor?

________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________________

8. L’Afrodita d’Gnidos i l’Hermes són dues escultures de Praxíteles dels segle IVaC. És caracteritzen per la representació humanitzada que fa l’escultor d’ambdósdéus. Explica què vol dir que les escultures gregues a partir d’aquest moments’humanitzen.

________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________________

9. Identifica en la figura cada els elementsassenyalats i completa les frases següents.

Els romans van aplicar, en la construcció, novetats de grantranscendència com el__________________, la__________________ i la__________________, enfront de latradició arquitravada dels grecs. Per aixó podem afirmar quel'arquitectura romana era __________________.

7. Per als grecs l’esport era molt important; per això, no és estranyque abundin estàtues d’atletes. La «gimnàstica» estavareservada als ciutadans del sexe masculí i la practicaven senseroba (en grec gymnós vol dir «nu»). El premi material per alsguanyadors de les diverses proves era la diadema i també unacorona feta amb branques d’olivera. Les competicions mésdestacades foren el Jocs Olímpics, els Jocs Nemeus en honor aZeus i el Jocs Panatenesos. Com pots veure el Kuros i elDiscòbol representen dos joves atletes, però, explica la diferènciaque hi perceps? I quina és la raó d’aquest nova manera derepresentar el cos humà?

12. Relaciona amb una fletxa els noms de l’esquerra amb les definicions de la dreta. Ajudat d’un diccionari od’Internet en el cas que no sàpigues respondre.

Terma Lloc on s'administrava justícia.Basílica Monument conmemoratiu que serveix per commemorar un triomf militar.Calçada Espectacle multitudinari de gladiadors i feres.Teatre Típiques vies romanes, camins empedrats que unien els territoris de l'imperi.Domus Vil.la per a patricis.Circ Bany públics amb estances dedicades a la lectura, la tertúlia i la gimnàstica.Amfiteatre Recinte dedicat a les curses de carros.Arc de triomf Espai on es representaven obres de caràcter tràgic, còmic, etc.

11. En aquest mapa actual de Barcelona, en primer lloc localitza el Nord i posteriorment dibuixa -l’hi tenint encompte les quatre portes d’accés a la ciutat romana de Barcino, les dos vies principals del pla hipodàmic: elCardo i el Decumanus. Tot seguit marc a el Fòrum i situa aproximadament on creus que es localitzava elTemple d’August.

10. Sen dubte, una de les aportacions més importants dels romans a l’arquitectura és la invenció i utilitzaciódel maó o el morter. Sense l’aplicació d’aquest materials, alguns monuments emblemàtics de l’art romà nos’haurien pogut construir. Contesta les preguntes en relació aquests materials constructius.

a. Què és el maó

b. Quin altre nom pren el morter?

c. Quina és la barreja necessària per la confecció del morter?

d. Què és un encofrat?

14. Resol l’acròstic següent:1. Material que empraran principalmentpels grecs alhora de construir elstemples. 2. Nom que rep el templegrec envoltat de columnes. 3.Característica grega que fa de l’homeel centre de totes les coses. 4. Formaque tenien les cúpules romanes. 5.Santuari d’Atenes on localitzem elPartenó i l’Erecteon. 6. Nom de lesbotigues romanes. 7. Volcà que la sevalava soterra la ciutat de Pompeia l’any79 dC. 8. Déu a qui és dedicà el templedòric del cap Súnion. 9. Ciutat aliadadels perses contra els grecs durant lesGuerres Mèdiques d’on eren lesCariàtides. 10. Nom de la volta mésutilitzada en l’arquitectura romana.

13. Llegeix la informació del dossier relacionada amb l’amfiteatre i contesta el qüestionari.

a. Què és un amfiteatre?

b. Quina forma tenien els amfiteatres romans?

c. Com s’anomena la part on es desenvolupa l’acció?

d. Quin emperador ve construir el Colosseu?

e. Quina capacitat de públic tenia el Colosseu?

f. Per quans accessos s’entrava al Colosseu?

g. El nom de Colosseu és un nom donat perquè en el lloc on es construir hi haviauna estàtua colossal de l’emperador Neró. Quin es l’altre nom que rep?

h. Quants piso tenia el Colosseu?

i. Quin ordres arquitectònics emmarquen els arcs de mig punt en la façana delColosseu?

j. De que estava coronat l’últim pis del Colosseu?

k. Què és el velarium?

l. Amb quin espectacle solia començar una vetllada en l’amfiteatre??

m. On s’allotjaven gladiador i feres abans de sortir a l’arena?

n. Que deien els gladiador, dirigint-se a la tribuna on es trobava l’emperador,abans de començar a lluitar?

o. Com perdonava l’emperador de la mort als gladiadors?

p. Què aconseguien els condemnats a mort fent-se gladiadors?

q . Perquè hi havia homes lluïres que es feien gladiadors?

r. Què eren les naumàquies?

s. Què eren la venatio?

_ A _ _ _ _ _

_ _ T _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ C _

C _ _ _ _

_ _ _ _ _ _ L _

_ A _ _ _ _ _ _

_ _ S _ _ _

8

6

_ _ R _ _ _ _ _1

2

3

4

9

10

_ _ _ S _ _ __ _ _ I _