1

Teresa Rey Barbáchano

L’alumne amb altes capacitats

dins del marc de la Inclusió escolar

1. Característiques dels alumnes amb A:C

2. El S.A.

3. Gestió de l’aula. Metodologia

4. Competències bàsiques i mon laboral.

5. Estratègies d’atenció a les famílies

6. Integració AC i canvi metodològic a l’aula.

7. Protocol d’actuació davant d’un dictamen extern.

8. Pla d’Acció d’ Intervenció educativa .

9. Conclusions finals

2

Introducció

Durant els últims anys la ciència ha aportat nous coneixements sobre el desenvolupament del

cervell, la carrega genètica i la influencia de determinats factors ambientals sobre la modificació

de la expressió dels gens.

Totes les persones tenim unes creences i uns valors que ens porten a actuar d’una determinada

manera , aquestes accions conformen les experiències vitals , unes son limitadores i d’altres

generadores i ens donen peu a noves experiències i relacions.

En relació amb aquest sistema de adquisició d’experiències, cadascú desenvolupa un diferent

sistema d’aprenentatge; conèixer el S.A. de cadascú és bàsic per poder ensenyar adequadament.

La individualitat de la intel·ligència ve donada per la seva plasticitat ja que segons les influències

ambientals fan que cada persona desenvolupi determinades dimensions o aspectes de la mateixa.

Jav N. GIeld neuròleg treballa la disincronia del cervell. L’ adolescent que no ha desenvolupat el

limbe no té encara por. Depenen del seu estar de maduresa es incapaç d’entendre la sensació de

por, ( la feina de pressa de consciencia és necessària. ) Si la part emocional va forta es fàcil

compensar-ho. Es bàsic treballar la part emocional . Podem ser bons científics o teòlegs però

sense un control o una educació emocional no podrem avançar .

1-CARACTERISTIQUES DELS ALUMNES D’ALTES CAPACITATS

La comunitat científica internacional no ha donat una definició d’AC. Li donen un

enfocament multidimensional.

Trets identificatius d’un alumne AC

CAPACITAT INTELECTUAL. Habilitat verbal o no verbal.

CREATIVITAT crea idees , actuacions o productes únics.

MOTIVACIÓ autogenera estímuls i esforç.

Compromis am bla tasca

CAPACITAT ACADÈMICA Capacitat de tractar dades objectives i materials

TALENT ARTÍSTIC

LIDERATGE motiva a les persones en un objectiu comú.

Les habilitats de les altes capacitat son intrínseques però hi ha d’haver algú que els hi

ajudi a desenvolupar-les.

1- Un AC es capaç de copsar la realitat de l’entorn d’una manera molt ampla donat

que el seu cicle emocional és molt elevat. Goleman inclou la INTELIGENCIA

EMOCIONAL i INTUITIVA. Quan el cicle emocional es elevat la ment relaciona,

busca....i els seus resultats són altament bons.

2- Són nois que s’ho qüestionen tot.

3

3- La velocitat d’aprenentatge i velocitat d’execució poden presentar disincronies si

són bons en un àrea i dolents en altra però en general no es així.

4- Ordenen de manera lògica i relacionen els diferents aprenentatges per tan cal

permetre la possibilitat que cadascú pugui arribar allà on realment la seva

capacitat li permet.

5- Tenen un alt sentit de la justícia

Dificultats que els alumnes AC es troben a l’aula. Actualment són molts els alumnes AC

que es troben en una situació precària a l’aula. Se senten desatesos e ignorats perquè no

els entenem amb la conseqüent pèrdua de confiança en el docent i en el sistema

educatiu. El principals motius d’aquesta precarietat del alumnat són les creences errònies,

els currículums poc adients i repetitius ,un nivell per sota d les seves capacitats, una

gestió de temps ineficaç

Per tan cal afavorí un ENTORN GENERADOR que potencií aprenentatge i el

desenvolupament de les capacitats innates cal evitar estereotips, respectar d’altres

formes de pensar i de fer , crear i donar oportunitats , referents i recolzaments. D’aquesta

manera “totes les eines es comencen a disparar” i apareix l’actitud( la imaginació, la

creativitat i la motivació )Conclusió . L’alumne té una part emocional , té un sistema

d’aprenentatge , se l’hi donen unes oportunitats que desencadena una motivació i

engega la seva actitud.

2-EL Sistema d’Aprenentatge

Hem de conèixer el sistema d’aprenentatge de l’alumne per poder detectar a l’aula les

seves capacitats i competències i per poder donar resposta correcta a la gestió de les

seves necessitats.

Consensuem indicadors d’aprenentatge d’aquest alumnes per fer una llista real amb la

opinió general de tot el professorat i podem valorar uns items. Com que aprenen d’una

altra manera, cal copsar els que no funcionen bé amb la manera que ho estem fen. La

presa de consciencia del docent és imprescindible per una poder detectar-ho. És molt

important conèixer aquesta altra manera d’aprendre per impedir que un sistema no

adient produeixi “nens grisos” , el sistema s’ha de canviar . Hem d’evitar les falses

creences , prejudicis que ens fan actuar d’una manera no adient . Hem de pensar :

Què es troben el AC a l’aula i als centres?

Què necessiten ?

Quins problemes troben per detectar-los

4

Cóm farem la seva diagnosi.?

Hem de fer servir fonts d’informació eficaços per identificar l’alumnat amb altes

capacitats a l’aula: Observació directa, anàlisis dels seus treballs, test de creativitat, test

d’intel·ligència test de personalitat...

Per exemple La observació directa a l’aula ens dona molta informació sobre qualsevol

alumne . Quins aspectes hem observar a l’aula per poder copsar un AC ? La velocitat

d’aprenentatge, la creativitat, el nivell d’intel·ligència , la curiositat, las sensibilitat, la

memòria i el lideratge.

3-La gestió del l’aula METODOLOGIA

3.1- Gestionem el temps.

Els AC poden tenir molts interessos formatius fora de l’escola i venen per obligació. Per tant el

temps que tenen el volen per les seves extraescolars. Cal que el docent gestioni bé el temps

depenen del nivell i amb sistemes que els alumnes puguin entendre.( exemple de la mestra de

primària que dona cartonets amb l’hora perquè els alumnes puguin organitzar-se. )

3.22-Optimització per nivells de comprensió.

Aquesta tècnica podem aplicar-la dins de l’aula i la podem fer servir per la correcció de exercicis. El

docent ha de planificar la classe tenint en compte tres nivells de comprensió.

El professor comunica la solució de cada exercici i els alumnes contrasten amb el seu resultat. El

professor lliura nous exercicis en funció dels resultats dels anteriors. El professor explica a la

pissarra els primer exercicis i només s’acostaran els alumnes que ho necessitin . La resta de la

classe segueix treballant.

Gràcies a aquest mètode els CA segueixen el seu ritme ràpid i són atesos pel mestre com la resta

del grup.

3.3- Eina d’experts. Es tracta de formar alumnes que siguin “docents experts” que puguin explicar

als altres. Poden ser experts en un determinat problema, exercici o aspecte de qualsevol matèria.

Podem formar grups de cinc o sis i cada alumne es fa especialista en un aspecte. Tots tindran

l’oportunitat de saber més en un aspecte que els altres.

3.4-TREBALL D’EXPLICACIÓ PIRAMIDAL ajut entre iguals

3.5-TREBALL PER PROJECTES Pot ajudar molt els alumnes que tenen un gran potencial

d’aprenentatge però que habitualment el seu rendiment no es bo. Els aprenentatges han de ser

significatius. Els alumnes han de tenir una bona planificació de la tasca i saber com se’ls avalua . El

professor ha de facilitar els recursos.

5

Una de les coses que va molt bé és trobar la preferència de cadascú dels alumnes ( Informàtic,

dinosaures, planetes...) i a mida que es van fen grans van apareixent de noves. Ex. Del alumne que

passava de la Física i s’obsessionava amb l’accelerador de partícules . La professora va fer un dia

temàtic en el qual cadascú podia exposar el tema que més li agradava. Aquest alumne va poder

fer una gran exposició que es va veure afavorida per preguntes dirigides per la seva profe. Tots van

tenir la seva oportunitat i el seu reconeixement i aquest alumne va anar millorant molt la seva part

emocional.

3.5-Un nou racó “Aprèn més “ Utilitzarem material de cursos vinents en les àrees que es trobi

adient.

3.6-Confecció de contes

3.7-3D Explicació de temes que se estan treballant fen servir la plastilina, d’aquesta manera poden

manipular ..maquetes..

3. 8- Formular i reescriure preguntes pròpies del tema.

3.9- Dia temàtic. És important trobar la preferència de cadascú dels alumnes ( Informàtic,

dinosaures, planetes...) i a mida que es van fent grans van apareixent de noves. Ex. Del alumne

que passava de la Física i s’obsessionava amb l’accelerador de partícules . La professora va fer un

dia temàtic en el qual cadascú podia exposar el tema que més li agradava. Aquest alumne va

poder fer una gran exposició que es va veure afavorida per preguntes dirigides per la seva profe.

Tots van tenir la seva oportunitat i el seu reconeixement i aquest alumne va anar millorant molt

la seva part emocional.

3.10 TESTIMONIS

Tres alumnes d’altes capacitats han parlat de les seves vivències d’escolarització. Dos són universitaris i el més jove

estudia 1er de BTX. Les seves personalitats són diferents però les seves opinions no tant.

1-¿Per tu com ha de ser el professor ideal?

Professor dinàmic i proper.

El que no fa les classes per un mateix.

El que no té por dels alumnes.

El que es preocupa per la persona dels seus alumnes , que permet que els seus alumnes opinin..

2- ¿Quan et vas adonar que podies avançar mes?

- A la Primària però no vaig ser conscient cap a la ESO. Necessitava conèixer en que era jo bo.

- Jo intentava no molesta

- A la primària però no vaig ser conscient ,cap a la ESO.

- Necessitava conèixer en que era jo bo.

- Jo intentava no molesta

- Recordo cadascú dels professor de primària i de la ESO, vaig canviar d’escola gràcies a una professora ..

6

3-¿La educació ideal?

- “Assignatures no marcades per uns límits . Que et donin la base i que tu puguis aprofundir cap a on necessitis.

Reconec que es molt difícil ajudar a 30 -40 persones alhora, però s’ha d’intentar que se senti lliure que pugui

desenvolupar-se como a persona , integrar-se ; el professor ha de donar-li eines o mètodes per continuar o

per poder arribar més lluny.”

- “No somos el enemigo. Dentro de nosostros hay una equidad , somos diferentes y detrás hay una vida privada.

Cuando entramos en classe no pasamos de ti , pasamos del mundo. No te estoy plantando cara”. El professor

només segueix una línia. No es solo un grup, somos individuos.

- El rebuig de les lectures obligatòries i de les lectures adaptades , ha estat llarg i contundent, es una mostra

de la necessitat del flexibilització que demanen aquests alumnes.

- La conclusió del Rosa Vela sobre la gestió dels temps també ha estat present “Gestionem el temps de les

persones i no el nostre . Si fem perdre el temps , generem ràbia i la intel·ligència s’ofusca”.

4-COMPETÈNCIES BÀSIQUES ESCOLARS I MÓN LABORAL

A l’àmbit laboral parlen de competències professional como “el conjunt integrat de

coneixements, capacitats, habilitats, aptituds, destreses i comportaments laborals considerats

que es posen en joc en l’execució d’una determinada activitat laboral” . És a dir aquelles

competències que utilitzem per fer una feina determinada. De triar, combinar i posar en joc les

competències més adequades depèn que , en l’activitat que es fa, l’execució sigui més o menys

adient.

1- Les competències professionals transversals fan referencia al conjunts de capacitats i

habilitats necessàries per a donar resposta a situacions laborals diverses , . Són

transversals en moltes ocupacions , es a dir serveixen per totes les feines tot i que algunes

poden ser especialment importants en alguna ocupació concreta. Identificació de les

pròpies capacitats

Competències d’identificació

De relació D’afrontament

Permeten identificar i analitzar les pròpies capacitats per una banda i les característiques relacionades amb el mercat laboral , l’empresa, l’ocupació e el lloc de feina

Permet la comunicació entre persones establint relaciones amb altres de del respecte , confiança, cooperació , coordinació , el diàleg...

Permeten situar-se davant situacions laborals diverses (Habituals, noves, conflictives) buscant estratègies i mecanismes per resoldre de la millor manera possible

Identificació de les pròpies capacitats Disposició a l’aprenentatge. Situar-se en el context laboral concret

Comunicació Relació interpersonal Treball en equip

- Responsabilitat. - Adaptabilitat - Organització de la feina - Negociació - Gestió de L’estrès - Iniciativa

2- Les competències professionals tècniques fan referencia als coneixements

teòrics i tècnics específics necessaris per desenvolupar una determinada activitat

laboral. Per tant, canvien en funció de l’ocupació : cadascuna demana unes

7

competències tècniques diferents Cada ocupació demana unes destreses i

tècniques diferents.

3- Les competències professionals de base fan referència als coneixements

necessaris per poder funcionar en relació al mercat laboral , com el coneixement

bàsic del seu funcionament i la gestió de recursos necessaris per a poder tenir

accés a una ocupació.

D’accés al mercat de treball

Instrumentals bàsiques Instrumentals específiques

Domini de les tècniques de recerca de feina.

Coneixement del sector , ocupacions i llocs de feina

Coneixements de drets i deures dels treballadors.

Mobilitat- Capacitat de desplaçar-se de manera autònoma i d’accedir als serveis

Lectoescriptura .

Poder comunicar-se en la llengua de la feina. Parlar i escriure

Coneixements de determinats Idiomes.

Coneixements específics d’informàtica.

Carnet de conduir.

Càlcul funcional

Informàtica bàsica

Si partim d’aquesta classificació de les competències laborals podem fer una comparació

de les competències escolar.

COMPETENCIES BÀSIQUES PROFESIONALS

COMPETENCIES BÀSIQUES ESO

1-TêCNIQUES

2-Competència artística i cultural 5-Competenncia d’aprendre a aprendre

2-DE BASE 2.1 Instrumentals bàsiques 2.2 Instrumentals específiques 2.3 D’Accés al mercat de treball

1Competècia comunicativa i audiovisual 3-Tractamen de la informació i competència digital 4 Competència matemàtica .............................................. 7-Competencia en el coneixement i la interacció amb el món físic.

3-TRANSVERSALS 3.1 D’Identificació. 3.2 De relació 3.3 D’afrontament

6. Competència d’autonomia i iniciativa personal. 8. Competència social i ciutadana

8

5-PRINCIPALS ESTRATÈGIES D’ATENCIO A LES FAMILIES EN FUNCIÓ DE LES SEVES

CARACTERÍSTIQUES.

La col·laboradora és el model més adequat , tot i que també pateix moment d’angoixa

perquè el nen es queixa sovint de que esta sol o de que no vol estudiar. Per tan aquest

tipus de família necessita molt recolzament. Imaginem que tenen un dipòsit ple d’energia

que s’ha de poder guia i assessorar ; si aquesta ajuda funciona pot fer que aquest dipòsit

no es buidi o que si es buida es podrà regenerar i això els nens ho rebran també.

La família classista portarà un dictamen extern del CI de nen i l’exigirà molt li farà sentir

amb la obligació de ser “bo en tot i cada dia” sense donar tregua i sense tenir en compte

que el CI no és tot . Aniran al FENGAC i agafaran tot el material i obligaran a l’escola a la

realització d’aquesta feina . En general aquesta família pot generar dificultats.

¿Quina resposta hem de donar a aquest tipus de família?

Li hem de deixar clar que la elecció de material està determinat per un departament que

hi ha dins dels centre, que hi ha una figura de la psicopedagoga, que EAP revisa . Caldrà

fer dos o tres entrevistes amb els pares però amb un temps determinat i acotat. Amb

aquest tipus de família tindrem més controls de retards, absències, .. major

sistematització. Les reunions han de ser amb objectius concrets i i no farem més de dos

aspectes per reunió .

Amb les famílies angoixades no marquem horari, importa la part humana, no jutjar,

deixem que es relaxin que parlin , que plorin si ho necessiten. Podem dedicar-hi temps

però no donem solucions immediates . Podem resumir amb les nostres paraules el que

els pares volen dir , perquè potser no volen dir el que nosaltres entenem.

6.TESTIMONI DE CANVI Metodològic PER INTEGRA UNA ALUMNA AC

La docent Pilar Sánchez de” L’Escoleta” de Tagamanent ens ha ofert el seu testimoni i

ens explica com va canviar la seva escola i com va crear una línia d’Escolà gràcies a la

necessitat de donar resposta a una alumna de AC. Tot el professorat va haver de fer una

reflexió conjunta i va arribar a les següents :

Velocitat d’aprenentatge

Relació de coneixements

Cercar oportunitats d’aprendre

Inquietud per saber més

Creativitat

Gestió de situacions de l’aula.

Anàlisis de treballs competencials

Bon raonament i procediment .

9

Ampliació de tasques

Habilitats i estratègies davant les dificultats

A partir d’aquest treball van fer unes pautes d’observació per veure el sistema

d’aprenentatge del alumnes .

Millorar la gestió del temps.

Activar la tolerància

Treball col·laboratiu.

Motivar perquè sigui part important

Donar resposta a tots el alumnes de manera individual

El que es demana es fer una línia d’escola , assumir riscos , crear un aprenentatge més

significatiu .

Conèixer molt be el grup classe

Creure en nosaltres mateixos

Assegurar un bon traspàs d’informació

Més temps per planificar.

Elaborar continguts mínims

Deixar constància del que s’ha fet amb cada alumne.

Consolidar una línia d’escola

Engegar d’altres sistemes

Continuïtat en la línia metodològica.

Canvi d’organització de d’espai de l’aula

Reorganització individual

Coordinació: temps i espai per treballar individualment

Horaris més flexibles.

7 PROTOCOL D’ACUATUACIÓ DAVANT D’UN DICTAMEN EXTERN

L’objectiu es millorar la intervenció educativa a l’aula i donar resposta

Demanda i contextualització.

Enquadrament col.laboratiu(CAD)

Recull d’informació qualitatiu i quantitatiu.

Fer propostes d’intervenció a l’aula i al individu

Elaboració del pla d’actuació de gestió del temps

Aplicar el pla d’actuació

Avaluació del pla d’incidència

10

Demanda contextualització i enquadrament col.laboratiu. Des de l’equip docent

rebrem les línies d’actuació del EAP i CAP

Recollida d’informació qualitativa i quantitativa i a partir d’aquest moment

comença el centre a recollir la informació que calgui per detectar el sistema

d’aprenentatge del AC i del grup.

Elaboració del pla d’actuació i gestió del temps Perioditzar els acords presos

Propostes d’intervenció a l’aula Elaborar i temporalitzar una línia de totes les

actuacions acordades tenint en compte les característiques del l’alumne i del grup

classe.

Aplicar el pla d’actuació . Per poder donar resposta a les necessitats educatives

del AC cal elaborar una línia de les eines de lideratge curricular , metodològiques

i d’ avaluació pel següent curs.

Avaluació del nivell d’incidència L’objectiu del pla d’incidència és poder avaluar

tot el procés ( docent família, alumne) i caldrà desprès del mateix fer PROPOSTES

DE MILLORA per fer un traspàs d’informació de l’alumne als docents del següent

curs .

8 -PLA D’ACCIÓ D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA.

He tingut classe de Llengua Castellana amb J.Montes dos mesos i mig , tres hores

setmanals. És nou en el seu grup , ja que la majoria del alumnes es coneixen perquè són

incorporats de l’escola del costat. El grup és molt vital i motivat i de alt rendiment.

Aquest alumne no ha estat encara identificat de A.C. tot i que s’ha fet popular donat que

ha creat un “blog” de classe per pròpia iniciativa per tal de organitza els deures del seu

grup, li agrada molt implicar-se en tota mena d’activitats escolars no acadèmiques .(

gravació de Nadal, recollida de roba pels refugiats...) S’inicia una etapa de

lideratge(potser no tant) seguida d’un altre de marginació per part d’un grup alumnes

que li consideren prepotent , també trobem professors que tenen aquest concepte i

d’altres que valoren la seva actitud. El seu nivell de coneixements és normal en la meva

signatura però la seva competència és superior.

Dins de la meva assignatura(LE) es capaç de:

Relacionar els seus coneixements amb el nous i amb d’altres assignatures.

Seleccionar i jerarquitzar informació important.

Inventar maneres de fer :camins ràpids i eficaços.

Activar amb molta facilitat el seu component emocional i motivacional.

Fer apertura mental :reconeix la enveja dels companys i decideix conviure amb això,

no jutja els companys però no es desanima i és capaç de fer renuncies si cal.

11

Aspectes negatius.

La seva presentació i la seva lletra és poc acurada, acaba molt ràpid i de vegades es

deixa preguntes o fa errades molt ximples.

La seva manera d’enraonar i la seva ment preclara pot donar l’efecte de manca de

humilitat .

La seva capacitat de renuncia pot fer que perdi part de la seva identitat i per tant la

seva motivació de fer coses.

PROTOCOL

1- Considero que aquest alumne té un gran potencial que es pot perdre. Per tant he

de parlar amb l’equip directiu i expressar la meva opinió.

2- L’equip directiu demanarà l’ opinió de l’equip docent, hauria de donar tres

setmanes mínim per observar les seves actuacions a l’aula.(podem donar graella

d’observació de el que considerem AC)

3- Si la majoria dels docents considera que JM és d’altes capacitats el director hauria

de parla amb l’EAP I CAD per rebre tot el material i consell que considerin adient.

4- Caldria conèixer els seus interessos escolars i extraescolars y el seu sistema

d’aprenentatge.

5- Quan tinguem clar legalment que aquest alumne necessita una altra manera

d’aprendre, comunicarem als pares el diagnòstic CA i els hi explicarem que

necessitarem un temps per canviar la nostra manera de fer a l’escola per tal de

que JM pugui rebre la formació adient. Demanaria la seva col·laboració i en un

parell de setmanes faria una segona entrevista per tal d’intercanviar informació.

6- L’equip docent es reuneix per tal de fixar els indicadors d’aprenentatge

7- El docent de cada assignatura ha d’ establir les tècniques més adients dins del

marc de la inclusió de tal manera que la obertura del currículum permeti treballar

de manera oberta i que permeti flexibilitat en la manera de fer.Haurem de

consensuar la qualitat de l’aprenentatge per tenir molt clar el que no ha hem de

fer i cap a on volem reconduir-lo

8- Tots els acords i mesures proposades per el CAD, han de se acceptades per

l’equip directiu , pares , l’ alumne.

Per elaborar els materials que s’han d’aplicar i per començar a treballar hauríem de tenir

consciencia de la

12

N0 volem El que si hem de potenciar

NO ALS EXERCICIS REPETITIUS I MECÀNICS NO A LA MERA TRANSMISIÓ DE CONEIXEMENTS NO A LA PERDUA DE TEMPS

SI , A LES TASQUE SIGNIFICATIVES SI , A APLICAR LA GESTIÓ DEL TEMPS SI, A DESENVOLUPAR HABILITATS COGNITIVES(PENSAMENT CRÍTIC, REFLEXIÓ, ANÁLISI, SINTESI..) SI A LA INVESTIGACIÓ I A LA AMPLIACIÓ SÍ A L’APRENENTATGE AUTOREGULAT SÍ , A LA CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT SÍ A LA APLICACIÓ ESTRATèGICA DEL CONEIXEMENT

En principi crec que aplicar aquestes tècniques pot funciona:

Aprenentatge cooperatiu. Crec que la seva manera d’enraonar pot enriquir els companys

com que es prou empàtic pot guanyar-se la confiança del grup, el poden conèixer millor i

canviar el concepte. Podem treballar així un dia a la setmana.

Racó per aprendre més : Coneixent els seus interessos podem tenir materials adients de

totes les assignatures i d’altres que siguin d’interès general.

Dia temàtic per exposar petites investigacions. ÉS grup que sap escoltar les exposicions

dels companys i gaudir fent-les amb lo qual seria una activitat positiva per tots.

Enriquiment curricular. Aprofundint els aspectes en els quals J.M mostri interès

Eines d’avaluació.

La Diana.- La faria servir perquè permet acotar el nombre de criteris d’avaluació i permet

establir nivells d’adquisició. És una eina precisa i visual i ràpida. Poden comparar

visualment els resultats i el professor pot reconèixer les qüestiones més i menys assolides.

El portfoli el faria servir com a eina de treball i d’avaluació perquè ajuda al alumne a ser

responsable del seu propi aprenentatge, fa que el alumne sigui més endreçat

La rubrica aniria molt be perquè permet avaluar criteris per graus d’adquisició.

9-CONCLUSIONS

1- Importància de la detecció del SA de l’alumne i del grup.

2- Conveniència de replanteja una línia d’escola i parlar un mateix llenguatge.

3- No els hem d’atendre com a individus aïllats i diferents sinó formant part del grup

i amb tècniques que permetin millorar el grup.

4- Hem de saber cuidar les famílies segons les seves característiques per tal que els

nostres alumnes no pateixin també el patiment o la exigència dels seus pares.