GUERRA CIVIL

TRET CLÀSSIC

ENFRONTAMENT ENTRE*CONSERVADORS/AUTORITARIS*REVOLUCIONARIS

I *REFORMISTES la tercera Espanya

TRETS NOVETOSOS

CONTEXT INTERNACIONAL*DEMOCRÀCIA*COMUNISME*FEIXISME

ERA PREVISIBLE UN COP D’ESTATExèrcit:100.000 homes, 40.000 africanistes

El mecanisme del cop és tradicional,PERÒ NO UNA GUERRA CIVIL

DE 3 ANYS!!!! AMB DOS BÀNDOLSRECOLÇATS EN LES MASSES,

Fet novedòs en una Espanya clàssicamentcaciquil, i desmobilitzada per temes

Polítics.

-INTERVENCIÓ ESTRANGERA

*POTÈCIES DE L’EIX volen provarles noves armes que utilitzaran en breu -*BRIGADES INTERNACIONALS-*URSS. provar armes i distreure una Alemanya, a la que sap potencialEnemiga-Vergonyosa “no intervenció”de les democràcies occ.

FORCES

REACCIONÀRIES

REFORMISTES

REVOLUCIONARIS

-½ Alta oficialitat militar, majoriade la marina i l’Aire-població civil que formaMILICIES VOLUNTÀRIES-mitja oficialitat escassa I de dubtosa eficiència

-MILICIES VOLUNTÀRIES d’origen falangista o carlí ( poc importants)-EXCERCIT PROFESSIONAL/oficials mitjos i l’africanista,amb “voluntaris marroquis, Franco és imprescindible, és el cap de la LEGIÓ (els quintos són de poc fiar). La Legió Venia a purificar l’Espanya metropolitana:”atea i descreida. El seuProtagonisme Indicava quelcom nou i violent!!!.-Benedicció de l’ ESGLÉSIA:Creuada-$ OLIGÀRQUIC

Noves accions de guerra:

.Bombardejos aeris civils que desmoralitzen la resis-

tència

COMPOSICIÓ NOVA

“Sólo podemos olvidar lo que hemos sabido previamente. Por lo tanto, lo primero que debemos hacer es saberPedro Lain Entralgo.

“Venceréis pero no convenceréis.El grosero catolicismo tradicionalistaespañol apenas tiene nada de cristiano, eso es militarización africana pagano-imperialista.La ira arraiga en el miedo.Miguel de Unamuno

LES MILLORS FOTOGRAFIES 1 LES MILLORS FOTOGRAFIES 2FOTOGRAFIES DE CENTELLES

CONSIPIRACIÓMILITAR

SANJURJO a l’exili:Lisboa

“león de Alhucemas”: gas mostassa

MOLA/ PAMPLONADIRECTOR rcà i masso

QUEIPO/Sevilla

ARANDA Oviedo

FRANCO “el 3m”,Canàries

Millan Astray, Varela/Marroc

GODED, Mallorca

CABANELLES:Saragossa

PREVEU UNA DICTADURAMOLT VIOLENTA

COMENÇA LA INSURRECCIÓ(prematurament) el 17 JULIOL a Melilla. Franco, des de

Canàries i Yague des de Ceuta es traslladen a Tetuán el 17 al migdia amb ell: Millan Astray...

ESTAT DE GUERRA 18/07

FINANCIACIÓPRÈVIA:March

LA INSURRECCIÓ S’ESTÉN A LA PENÍNSULAEl 18 de juliol

TRIÖMFA A LA ESPANYAMESETERA , GALÍCIA, BONA

PART D’ARAGÓ, NAVARRA I UNAZONA ANDALUSSA, Queipo a

Sevilla, serà una illa que serà alliberadade seguida per l'exèrcit legionari

FRACASSA A LES ZONES URBANESI COSTENERES (ASTÚRIES ES

PERDRÀ PER UNA ARTIMANYA d’Aranda) per l’acció conjunta de voluntaris i forces

de seguretat

EL PRONUNCIAMENT ES CLÀSSIC,PERÒ LA RCA HA GENERAT ES

PECTATIVES A MOLTA GENT QUEFARAN APARÉIXER XOCS INTENSOSFINS I TOT DINS EL MATEIX EXÈRCIT

A la zona on ha fracassatmilers de voluntaris i voluntàries s’ofereixenper anar al front (de forma vehement i fins

I tot orgullosos i alegres d’aturar el feixisme.A l’hora, l’obrerisme responsable del fracàs

Colpista, ocupa el poder, endegant, a les horesI no abans del 18 de juliol ,un PROCÉS REVOLUCIONARI

La major part de la oficialitat militar es passa a la Insurrecció, Alguns alts oficials restaran fidelsa la República, tot i que amb problemes per

coordinar les milícies voluntàries(inestimable, peròInútil, la fidelitat de la marina situada a l’estret de Gibraltar)

CONTACTES:CARLINS(difícil)

FALANGISTES I MONÀRQUICS

BARCELONA G. Escofet avisa a Companys del

perill, però es nega a armar alsobrers. Ho faran sols(assalten 4 vaixells amb armes), vigilen les

casernes i ajuden a avortar el copen la matinada del 19 de juliol

MADRID: desconcert inicialCasares Quiroga confia que el cop

de Marroc no s’estengui a lapenínsula, quan ho fa, dimiteix.Mtez Barrios intenta parlar ambMola,no hi ha acord i dimiteix.

Giral el 19 de juliol, finalment “arma”al poble i llicencia als soldats.:

La golpista” caserna de la Montaña” caurà!

CIVILS I POLICIES LLUITANT CONTRA ELSCOLPISTES A BARCELONA

PATI DE LA CASERNA DE LA MONTANYA DESPRÉSDE L’ENFRONTAMENT EL 19 DE JULIOL A MADRID

DETENCIÓ D’UN MILITAR COLPISTAMILICIANS I GUARDIES CIVILS CONFRANTERNITZANT

DESPRÉS D’AVORTAR EL COP A BARCELONA

INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTEGB/sobre tot, i FRANÇA no es refien d’un govern que no té

el recolzament de laclasse propietària.

Texaco va desembarcarel petroli comprat per

la Rca a Vigo: pels nacionals!! Mussolini, Hitler i Salazar ajuden des del primer moment als insurgents,

Italia en converses des de la primavera i Hitler des del 25 de juliol. :El 29 de

juliol: 20 junkers nazispassen 40.000 soldats africans a

la península( la Marina, fidel,bloquejava Gibraltar)

Comitè de NO INTERVENCIÓ2-08-1936: clausuren

la frontera francesa però no eviten que .......

ÉS L’ÚNIC PAÍSQUE S’OFEREIX A

VENDRE ARMES( per or) AL GOVERN RCÀ, ho farà per mar

fins al 37, esporàdicamentper França. Tem a Hitler, però

també enfrontar-se a GB.Quan més llarga sigui

la guerra espanyola méstrigarà Hitler en atacar.la

URSS

LLENÇA DES DELA INTERNACIONAL

COMUNISTA:BRIGADES

INTERNACIONALS60.000 homes

DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE mapesAnimació de tot l’enfrontament

EXÈRCIT PROFESSIONALINSURGENT i DESPIETAT:

Badajoz, Málaga MILÍCIES POPULARSVOLUNTÀRIES FINS 1937

Giral llicencia als soldatsel 19 de juliol JULIOL 36/ PRIMAVERA 37

BATALLA DE MADRID (des del sud:Yague,Franco,Queipo. Moscardó a Toledo...I des de Navarra- Castella-Lleó). MADRID RESISTEIX(1ª ciutatbombardejada d’ Europa: “NO PASARAN”:Brigadistes, carros Paulov columna Durruti.Septembre 36: Salamanca: Tensió Unamuno/M. AstrayAl novembre, Franco desisteix d’un atac frontal.Opta per envoltar: Batalla deJarama i de Guadalajaara (02-03 1937); fracàs. Al final, mantindrà la pressió però es desplaça al nord per pressió de l’Eix: pirites basques. Atacarà també Màlaga (matança en la carretera a Almeria)

PRIMAVERA 37-PRIMAVERA 38 BATALLA DEL NORD (cau implacablementl’’Euskadi rndustrial): molts refugiats, nens de

la guerra. Legió condor/ Guernica 26.04.1937

La Rca per distreure: llença la batalla deBelchite i Brunete:FRACASSA

Al nov. 37 es forma l’Exèrcit popularl’Exèrcit popular dirigit pel G. Rojo:12/1937:Batalla de Teruel: exit inicial, fracàs final.

PRIMAVERA 38-PRIMAVERA 39BATALLA DE l’Est: Caurà Aragó i

l’W de Catalunya, després es desplaça cap a València per no acostar-se a la frontera

francesa,(França es debat entre intervenir o no, perquè Hitler ha invadit Austria.., .

L’ofensiva a l’Ebre intenta aturar a Franco però el fracàs el llença cap a Catalunya .

BCN cau 26 de gener. L’11 de febrer s’arriba a la frontera.

Franco rebutja tota negociació de PAU, busca RENDICIÓ SENSE CONDICIONS

AZAÑA ,MTZ BARRIOS, CASADO, volen RENDICIÓ PACTADA, NEGRÍN:

RESISTÈNCIA PER EMPALMAR AMB II G.M.QUEDEN ½ MILLIO D’HOMES a València!!!

1 ABRIL: ÚLTIM PARTEDE GUERRA

MILICIANS I MILICIANES

CARTELLS DE DEFENSADE MADRID

“MADRID RESISTE”

CUERPO MORO DE LA LEGIÓ!!!BRIGADISTES USA!

REFUGIATS AL METRO

REFUGIS ANTIAERIS

GUERNIKA

BOMBARDEJOS DE BARCELONA

MORTS PER BOMBARDEIG

Nens de la guerra

La carretera estaba llena de niños que vagban solos, pues sus padres habían muerto en el camino.

MEMÓRIA D’Henry Bethuene. Metge canadenc que va venir amb les Brigades Internacionals i va ser testimoni de la destrucció

ordenada per pe lGeneral ARIAS NAVARRO,(el carnicero de Màlaga) i la fugida de dones, vells i nens cap a Almeria.

Les fotos que va realitzar són testimoni de la brutalitat dels bombardejos i de la violència que destil·lava la legió, a mida que ascendia des d’Algecires cap al Nord.

ANIM!, FEU-LI UNA ULLADA A LES FOTOS I ALS COMENTARISSÓN AL FINAL D’AQUESTA PAGINA WEB

http://www.culturandalucia.com/ALMER%C3%8DA/GCA/Norman_Bethune/Henry_Norman_Bethune.htm

ESPANYA REPUBLICANA. 1936/1937

ESFRONDAMENT INICIALDEL PODER ESTATAL REPUBLICÀ: Barcelona, Madrid....

El poble, desencadena una resposta espontània contra tot allò que podia tenir relació amb els facciosos:

església, burgesia, propietaris, catòlics...(molts van fugir a l’estranger, es van amagar...)Moltes vegades, però, aquestes

manifestacions amagaven comportaments delictiu, les presons s’obriren. 8.500 morts a la reraguarda catalana entre juliol i desembre del 36!!!.

L’AVORTAMENT DEL COPVA SER OBRA DE POBLACIÓCIVIL ESPONTÀNIA I LLIGADA

A SINDICATS

APAREIX UNA MUNIÓ DE ORGANISMES REVOLUCIONARIS,

A Madrid, però, el govern Giral,segueix existint, tot i que el carrer

és dels milicians. ´Madrid és front de guerra

des del primer dia.

Amb valor i il.lusió Però SENSE EXÈRCIT I AMB

MILICIESINDISCIPLINADES (60.000)

NO PODEN ATURARL’AVANÇ REBELD

(150.000 Soldats) NI LES ACCIONS VIOLENTES I

DESCONTROLADES CONTRAL’ESGLÉSIA, ELS RICS...

A CATALUNYA, allunyada del front,

ELS AJUNTAMENTSSON SUBSTITUITS PER

COMITÉS REVOLUCIONARIS

LA GENERALTAT:PEL COMITÉ DE MILÍCIES

ANTIFEIXISTES, estructurats en

diferents seccions iconsells

ECONOMIA pateix

ABANDÓ EMPRESARIAL O FUGIDA DE $ al 1936

INICIATIVA SINDICAL UNA ADAPTACIÓ

DEL SISTEMA PRODUCTIU

A LES NECESSITATS BÈLIQUES

PROCÉS COL·LECTIVITZADOR voluntari, no estatal

Una part de la València industrial i minera

A CATALUNYA: INDUSTRIALAl camp, pràcticament nul

A ANDALUSIA, MANXA, TEROL: SOBRE LA TERRA

( espontània i popular, fins que arribIn els nacionals

COL·LECTIVITZACIONS VOLUNTÀRIES, NO ESTATALS SÓN ESPONTÀNIES SÓN ANARQUISTES.

A mida que s’”ocupen” les zones, les represàlies seran dramàtiques

COMISSIÓ D’INDÚSTRIES DE GUERRA

Formada a l’agost per obrers,militars i polítics coordinar la producció

:ECONOMIA DE GUERRA (1er cop a Catalunya)..

Dependrà de:

CONSELL D’ECONOMIA DE CATALUNYA 11/08/1936

COORDINARIA 500 FÀBRIQUESAMB 50.000 OBRERS DIRECTESI 30.000 INDIRECTES. Fiscalitzen

empreses privades.Orwell ho explica---

AL SETEMBRE ES FORMENA MADRID I BCN GOVERNSD’UNITAT ON S’APLEGUEN

TOTES LES FORCES ANTIFEIXISTES, INCLOSOS ELS ANARQUISTES (en certa

mida una traïció ideològica) I POUMEl caràcter revolucionari s’esvaeix.

La República torna a tenir cara i ulls,de cara al món, especialment a la URSS

A BCN, la Generalitat de Comapanys, ordena formar

Govern a Tarradelles:ER. POUM. CNT, PSUC!!!!

A Madrid presideixLargo Caballero, amb

La CNT: Frederica Montseny, Garcia Oliver

I PeiróPCE /PSUC SÓN UNAMINORIA ES ASCENS:

Són disciplinats, i prioritzenla guerra davant la revolució

6-NOVEMBRE EL GOVERN MARXA a

VALÈNCIA:“PARACUELLOS”.

Madrid, però,resistirà

pel vell G. Miaja i on el

PCE augmentarà en poder

CREIX LA IDEA DE QUEPER GUANYAR CALMILITARITZAR LES

MILÍCIES. ( S'aconseguiràal novembre del 37:

Exèrcit Popular, dirigit pel G. Rojo.La

CNT decaurà....)

AUGMENTEN LES TENSIONS ENTRE ELS DIFERENTS BÀNDOLS REPUBLICANS: RCANS,

SOCIALISTES ANARQUISTES,, POUM I COMUNISTES (aquests, interessats en frenar la rev

per tal que l’URSS mantingui llaços amb G.B.

FETS DE MAIG 37A BCN

LA PRESIÓ STALINISTA FA LIQUIDARPOUM I i a ANDREU NIN i la CNT : hauran de

sortir del govern de la Generalitat i del govern central -Els darrers a ser eliminats

seran els milicians del front D’Aragó. Molts, moriran als camps de treball de

Catalunya, amb capellans, falangistes.... vigilats pel SIM (Serveis d'intel·ligència Del PCE)

aprova la LLEI DECOL.LECTITZACIONS

24-10-36/

LEGALITZA LES COL·LECTIVITZACIONS ANTERIORS QUE AFECTEN A FÀBRIQUES

I TRANSPORTS. La BANCA i TERRA NO. EMPRESA de menys de100 OBRERS: voluntari

Els càrrecs mitjos es mantenen. La producció es socialitza.

Els beneficis es divideixen entre salaris, ajustal front i despeses ordinàries.

El govern de Madrid, considera a Companys,com un tou, prefereixen comprar armes i

Vestits fora d’Espanya!!!!

A PARTIR DE L’AGOST DEL 36TREBALL relativament NORMALITZAT

A partir de maig del 37, l’activitat econòmica serà

controlada pel govern de la Generalitat i més tard pel Govern REPUBLICÀ.

La revolució s’ha acabat!!

ESPANYA REPUBLICANA 1937-1939

FETS DE MAIG 1937

LARGO (superat per les circunstàncies)DIMIITEIX I PUJA NEGRIN Amb una influència creixent dels comunistes, Negrín defensa la resistència a ultrança:“seguir luchando, porque no había más remedioPara, si no se podía ganar, salvar lo que se pudierao, al menos, salvar el decoro(...). Resistir¿por qué?. Pues sencillamente porque sabíamoscuál seria el final de la capitulación” Juan Negrín

LA GENERALITAT: MOLT DEBILITADA.Es la gran sacrificada, incapaç de controlarel poder, depenia de la CNT, era criticada

pel govern central.

LES MILÍCIES, DISCIPLINADES FINALMENTCOM A EXÈRCIT, INTENTEN LA OFENSIVA,

finalment, FALLIDA, SOBRE TERUEL (hivern 37/38)Els bombardejos, els desabastiments, la gana, i la

desesperança avança

NEGRIN A NIVELL POLÍTIC, VOL DIRIGIR MILLOR LA RCA I, DE PAS, REDUIR EL PODER DE LA GENERALITAT, PER AIIXÒ

AL NOVEMBRE DE 1937 TRASLLADA EL GOVERN A BCN,ELS BOMBARDEJOS A PARTIR DE MARÇ I L’ABRIL:

TERRIBLES . FETS PELS CAÇES ITALIANS DES DE MALLORCA (16. 03. 1938)La Generalitat ja no controlarà ni les forces de seguretat, ni l’activitat econòmica.

És el Govern Negrin qui centralitza el poder des de Barcelona, a Companys ni l’informen

MAIG 1938, DESPRES DEL FRACÀS DE TERUEL ,, NEGRIN BUSCA UNA SORTIDA NEGOCIADA (13 PUNTS) QUE sap queFRANCO REFUSARÀ (vol rendició total).

JULIOL 38AZAÑA, cada cop més esgotat, derrotat, infeliç, llença el “Paz, perdón, piedad”. No vol més sang ni més morts... PERÒ NEGRIN:

INICIA LA BATALLA DE L’EBRE PER TALD’ ENLLAÇAR AMB LA II GM. I FRENARL’AVANÇ FRANQUISTA A VALÈNCIA.L’ANIMA LA OFENSIVA NAZI SOBRE AUSTRIA I TXECOSLOVÀQUIA

AL SETEMBRE DEL 38 ELS ACORDSDE MUNIC ESVAEIXEN LA IL·LUSIÓ delPresident Juan NegrínStalin te por : inicia contactes amb HitlerI al novembre, “ordena” la marxa deles Brigades Internacionals.(Agost del 39: Pactes secrets Germano/ Soviètics”

DESEMBRE 38 FRANCO DECIDEIXLA INVASIÓ DE CATALUNYA/FRONTERAAMB ESCASSA RESISTÈNCIA comença

per Lleida i la central de Tremp. Tarragona,Sitges ///Barcelona...... Quedala bossa del llevant republicà.

AL FEBRER FRANÇA IG.B. RECONEIXEN

EL GOVERN “NACIONAL”

5-03 39 A MADRID, COP D’ESTATDE CASADO PER FER

FORA ALS COMUNISTESI PACTAR RENDICIÓ AMB FRANCO

Febrer del 1939400.000 EXILIATS (amb Azaña, Negrin, Companys...)

CREUEN HUMILLANMENT LA FRONTERA AMB FRANÇA .ON SÓN INTERNATS EN CAMPS DE REFUGIATS”

Negrín torna per mar a a València, però....

1.04 darrer” part de guerra” trista desbandada final per Alacant.(1500 apressats...

LA ESPANYA REPUBLICANA.. SOCIETAT( fotos)

IMPORTANT TASCA ORGANITZATIVAEN LA CONSERVACIÓ DE MONUMENTSCONSTRUCCIÓ DE REFUGIS (BÀSICS

AMB EL NOU TIPUS DE GUERRA)MENJADORS POPULARS, ACOLLIDA

DE REFUGIATS (molt importantA Catalunya: 1 milió, d’Extremadura i Madrid

el 34%, d’Andalusia el 12%, de Cantàbriael 12%, Bascos 5%, aragonesos 4%.RERAGUÀRDIA CASTIGADA: fotos

PARTICIPACIÓ EN A EXPOSICIÓUNIVERSAL DE PARIS 1937, ON

PICASSO PRESENTARÀ EN EL PABELLÓ DE LA RCA ESPANYOLA

EL SEU “GUERNICA”

S’ ACCELERA LA TASCA ALFABETITZADORA (molt dignela que es realitza al front) I ES MANTÉ AMB

MENYS INTENSITAT LA CONSTRUCCIÓ D’ESCOLES(molt importantA Catalunya) A CATALUNYA

S’APROVEN LLEIS COM LES DE L’AVORTAMENTLLEIS QUE PERMETEN QUE FINQUES DE LLOGUER

PASSIN A PROPIETAT MUNICIPALCAMPANYES PER ERRADICAR LA

PROSTITUCIÓ-IMPORTANT ESFORÇ EN PROPAGANDA DE

GUERRA: CARTELISME

LA DONA S’INCORPORA A LA VIDA LABORAL ENIGUALDAT DE CONDICIONS I FINS I TOT VAN AL

FRONT DE GUERRA (bàsicament de la CNT)

Grans penalitats, gana molta!!!, la zona cerealística estavaal bàndol nacional!!!, bombardejos.

Apartir de 1937“lleva general” dels 17 als 39 anys. A l’exili marxarà

aprx 350.000 refugiats. internats inhumanamenten camps, a les platges d’Argelés. Més tard treballaran

als batallons de francesos contra l’ocupació nazi, deportats a camps de concentració, o retornats a Franco

voluntàriament o la força.

VICTIMES RCANS SUBLEVATS TOTAL

COMBAT 85.000 75.000 160.000

REPRESSIÓ 78.000-130.000

30.000/

50.000

170.000

MORTS

PENALITATS

300.000 120.000/

150.000

460.000/

490.000

VIOLÈNCIA ANTICLERICAL DESCARNADA, PRIMÀRKIABRUTAL. ÉS L’ENEMIC DE CLASSE MÉS FÀCIL D’ATACAR,

RECORDEU QUE ELS OLIGARQUES HAVIEN MARXAT, LA MAJORIA, DE VACANCES.....

CAMPS DE REFUGIATS (DE CONCENTRACIÓ!)ARGELÉS, SANT CYPRIEN

LA FUGIDA

LA ZONA INSURGENT EN GUERRA

FORCES INSURGENTS VARIADES L’EXÈRCIT AIXOPLUGA TOTESLES TENDÈNCIES, per sobra dels falangistes

PROPIETARIS ESGLÉSIA Cardenal Gomà FALANGISTES“Camisas viejas corporatius autèntics,,

van a menys” I “camisas nuevas”: sanguinaris,

en augment

CARLINS :REQUETES Tornar al s. XV-XVI

MILITARSIdeologia heterogènia . monárquicscom Aranda, autoritaris com Mola

feixistes com Varela....

PROBLEMES DE LIDERATGE INICIAL: SANJURJO MORT EL 2O DE JULIOLMOLA desprestigiat pel fracàs del cop.

JUNTA NACIONAL DE BURGOS FORMADA

PER MILITARS( 24-JULIOL 36)Deroga la Constitució del 31 i totes les reformes,

Repressió....Una mena de govern militar provisional

FRANCO (heroi,cap Legió i

contacte amb Hitler)escollitGENERALISIMO DEL

EXÈRCIT 1-10-36,( quan lala guerra és un Fet.)

Cabanelles i Mola indignatsEn secret!!

ALLARGA DELIBERADEMENT EL CONFLICTEPER AFIANÇAR EL SEU LIDERATGE, ELIMINANTLA COMPETÈNCIA I ACONSEGUIR “NETEJAR”

EL PAÍS: purificació africanista

PRIMO DE RIVERA MORT, HEDILLA EMPRESONAT MOLA MORIRÀ,

CABANELLES APARTAT, Yague ja caurà.Kindelan “callarà”......

EL RECOLÇAMENT NAZI:L’OBLIGA A DISFRESSAR-SE DE FEIXISTA:

APLICACIÓ DEL MODEL CORPORATIUSerrano Sunyer supera “L’Estat campamental”

19/04/37:PARTIT UNIC“FALANGE ESPANYOLA

(els autèntics no volen)

TRADICIONALISTAI DE LAS JONS”

camisa blava, boina vermella, màalçada.

GENER 38: FRANCO:CAUDILLOLíder del grup...més poder que

Felip II!!!

MARÇ 38“FUERO DEL TRABAJOun mena de Constitució que recull la Derogació de la Constitució del 31,elsindicalisme vertical, la unicitat estatal

I un passat imperial catòlic, pocs drets, reforma agrària tècnica, exèrcit fort...

* VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL SISTEMÀTICA I PLANIFICADA1º VISCERAL- falangista

2ºMILITAR “Auditories

de guerra (consells de guerra)3º “llei de responsabilidadesPolítiques al 1939” sospitosos de republicanisme des d’octubre de 1934

*Auxili social es fa “càrrec” deTots els “orfes”....(critica per l’església)*-Calen avals per no ser sospitós, sortir de la presó....

COP: “CRUZADA”. MPLANTA UNA MORAL

REACCIONARIA , ULTRAI MASCLISTA

EN LES ZONES QUEDOMINEN:

Unamuno 121.10.36

$ DE MARCH, CAMBÓ!!!, PLA...

NO ES PASSA GANA NI ESPATEIXEN BOMBARDEJOS

.....Cuando se han rebasado siete décadas de su comienzo como rebelión militar contra la República, la guerra de España sigue

despertando la misma fascinación que movió a tantos escritores, periodistas y fotógrafos a tomar las plumas o las Leicas para dejar testimonio de lo que vivían.

No ha habido guerra que haya generado más cantidad de imágenes memorables, de grandes reportajes, de vibrantes transmisiones radiofónicas,

de folletos, carteles, discursos, novelas, poesías La rebelión militar y la resistencia armada, dejadas a sus propias fuerzas, habrían terminado

quizá en una gran matanza de la que los españoles hubieran tenido que salir, agotadas todas sus reservas a finales de 1936, bajo la tutela de la Sociedad de Naciones.

Habría quedado así, para la memoria, como el último estallido de barbarie de un país que ya había dado ejemplo,

en todo el siglo XIX, de una inagotable crueldad: "Son unos bárbaros", dijo un diplomático del Vaticano al embajador de Francia, refiriéndose al terror desatado

en las dos zonas en que se rompió el territorio de la República.Pero ese probable destino de una nación que, como escribía Francisco Ayala

no contaba para mucho en el mundo, quedó torcido desde las primeras semanas por la aviación, las tropas y las armas enviadas a los rebeldes por Alemania e Italia y la posterior intervención soviética ante el abandono de la República por las potencias

democráticas. A partir de ahí, lo que se ventilaba no era sólo una guerra antigua, de religión y de nación

, una lucha de clases por las armas; a partir de ahí la guerra de España comenzó a ser una guerra europea en miniatura, un campo de pruebas de la guerra que se

cernía de nuevo sobre Europa......Santos Julià-

“Tan pronto como tenga éxito el movimiento nacional, se constituirá un Directorio, que será integrado por un presidente y cuatro vocales militares. (…) El Directorio ejercerá el poder en toda su amplitud; tendrá la iniciativa de los Decretos-ley que se dicten. Todos estos Decretos ley serán ratificados en su día por el Parlamento Constituyente elegido por Sufragio, en la forma que oportunamente se determine. Los primeros decretos serán los siguientes :suspensión de la Constitución de 1931cese del presidente de la República y miembros del Gobierno(…)defensa de la Dictadura republicana disolución de las actuales CortesEl Directorio se compromete durante su gestión a no cambiar el régimen republicano, mantener en todo las reivindicaciones obreras legalmente conseguidas (…) y adoptar todas las medidas que considere necesarias para crear un Estado fuerte y disciplinado(…)Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser extremadamente violenta, de manera que se reduzca cuanto antes mejor un enemigo fuerte y bien organizado. Por descontado, serán, apresados los dirigentes de los partidos políticos, sociedades y sindicatosdesafectos al movimiento y se les aplicaran castigos ejemplares a fin de estrangular los movimentos de rebeldía o de huelga”

Circular (clandestina) del general Mola a su subordinados

“Y luego, sobre las ruinas que el Frente Popular deje-sangre, fango y lágrimas- edificar un Estado grande, fuerte y poderoso que ha de tener por galardón y ramate allá en la altura una Cruz de amplios brazos, señal de protección a todos. (…)Ni rendición, ni abrazos de Vergara (recordeu??), ni pactos, ni nada que no sea la victoria aplastante y definitivaDespués, si el pueblo lo pide, habrá piedad para los equivocados, pero para los que alentaron a sabiendas una guerra de infamia, crueldad y traición, para ésos, jamás (qué morro!!!, al 1939 arribarà la llei de responsabilitats polítiques, amb efectes retroactius…)) Antes que la justicia de la Historia, la nuestra, la de los patriotas, que ha de ser inmediata y rápida.

Emilio Mola al.locució radiada a Navarra juliol 1936

“Como podía ir Chamberlain al lado de la República cuando aquí tenía intereses como eran : minas de Riotinto, como era Almadén, como había una serie de minas y de factorías…

Tenían intereses muy fuertes y esos estaban al lado de Franco

Jose Maria Moratalla

El general don Fidel Dàvila Arroyo, general jefe del Ejército del Norte, hago saber:Aniquilado el criminal esfuerzo de los poderes que sojuzgaron a Cataluña para ponerla al servicio de siniestras e indignas maquinaciones y rescatada la ciudad de Barcelona por el Ejército Nacional, ordeno y mando:

Artículo primero: Queda reintegrada la ciudad de Barcelona y demás territorio liberado de las provincias catalanas a la Soberanía del Estado español, cuya jefatura ostenta el generalísimo de las fuerzas de tierra, mar y aire, capitán general del Ejército y de la Armada, jefe nacional de F.E Tradicionalista y de las JONS , excelentísimo señor don Francisco Franco Bahamonde.

Artículo segundo: Declaro sin ningún valor ni efecto todas las disposiciones y nombramientos dictados con posterioridad al 18 de julio de 1936 por los rebeldes (quééé morro!!!) que detentaban el poder.

Artículo tercero. Entra en vigor en este territorio, a partir de hoy, todo el derecho de nuevo Estado, que se publica con los “Boletines Oficiales”, y que de acuerdo con el principio de unidad de la Patria, devuelve a las provincias catalanas el honor de ser gobernadas en pie de igualdad con sus hermanas del resto de España (Llei del 5 d’abril de 1938)

Fidel Dávila 26 de gener de 1939

“Es que pot ser la classe treballadora de Catalunya, potser la classe treballadora d’Espanya està realitzant sacrificis enormes,

està vessant la seva sang per tornar a la República del senyor Azaña? (NO!,respon el públic)

Andreu Nin . setembre de 1936

“Que sigui ben entés que no estem pas lluitant per la república democràtica. Estem lluitant pel triomf de la revolució proletària.

Boletin de la CNT-FAI gener del 1937

“Els amos se’n van anar, els mateixos encarregats que hi havia varen continuar treballant a la fàbrica, però els amos ja no els vam veure més”

Lluïsa Alemany“Quan els sindicats van dir: <Companys tornem a la feina que s’ha acabat la vaga general (decretada

el dia del cop d’Estat) i això continua. La guerra continua i és necessari seguir produint. Quan es va plantejar això i els treballadors van tornar

a les seves fàbriques i es varen trobar que les fàbriques estaven allà i els llocs de treball també, però no hi havia els patrons, no hi havia els enginyers,

no hi havia els tècnics. Pràcticament havien marxat tots els que tenien unes responsabilitats...Quan van veure que no hi havia ningú es van repartir els llocs: < tú fes això, tu fes això, tu puja al despatx

que saps una mica de números...>...

Enric Marco

I la revolució es va fer.... però una revolució que no fou cruenta. El que van fer fou ques vam fer amos de totes les indústries que els burgesos havien decidit abandonar

Maria Casasús“El dueño no se fue. Era un catalanista y no se fue. Y el día que se hizo la asamblea pues el hombre

estaba allí con nosotros, y claro, los que estaban allí en la asamblea le dijeron <coño, pero tu conoces...-allí se acaba el usted-… tu conoces más menos como está esto.

Tu formarás parte del comité, pero los sueldos, tu cobrarás lo mismo que los demás. Una especie de igualación de sueldos. El director hizo toda la guerra con nosotros..”

Abel PAZ

Anàven armats fins a les dents: fusells, metralladores i pistoles, descamisats i bruts de pols i fum “Som els representats de la CNT i de la FAI que Companys ha cridat- vam dir al cap-,

i aquests que ens acompanyen són la nostra escolta”(...) Companys ens va rebre dempeus, visiblement emocionat (...) Vam seure, cadascú de nosaltres,

amb el fusell entre les cames. En substància , el que ens va dir Companys va ser el següent:“Abans de dir res he de dir-vos que la CNT i la FAI no han estat mai tractades com es mereixien per la seva veritable

importància (...) Així sou els amos de la ciutat i de tot Catalunya perquè només vosaltres heu vençut els militars feixistes i espero que no us sàpiga greu que en aquest moment recordi que no ha faltat l’ajuda

dels pocs o molts homes lleials del meu partit i dels guàrdies i mossos (...) però la veritat és que, perseguits durament fins abans-d’ahir,avui heu vençut als militars feixistes (...).

Heu vençut i tot és al vostre poder, si em necessiteu no em voleu com a President de Catalunya, digueu-m’ho ara, que jo passaré a ser un soldat més en la lluita contra el feixisme. Si, al contrari,

creieu que en aquest lloc, que només mort deixaria davant el feixisme triomfant, puc , amb els homes del meu partit, el meu nom i el meu prestigi ser útil a aquesta lluita, que si bé acabada avui a la ciutat

, no sabem quan i com acabarà a la resta d’Espanya , podeu comptar amb mi i amb la meva lleialtat “

Joan Garcia Oliver, dirigent anarquista. Juliol 1936

Enric Marco, des de l’actualitat ,opina de la decisió Companys :“ I d’això no se’n pot culpar n i a la Generalitat ni a en Companys, ni.... perquè no s’hi podia fer res.

Era així i com que era així no podia ser d’una altra manera-(...)Companys jo crec que va fer el que havia de fer, com a president feia el que podia.

Perquè ell ja tenia l’experiència del 6 d’octubre, quan es va trobar sol a la Generalitat i totes aquestes coses, i que va acabar en fracàs. I ell sabia molt bé que

l’única força que hi havia com a força popular en la CNT. Això ho sabia en Companys i ho sabia tothom;

fins i tot els que diuen que no, també ho sabien. I ell va fer el que havia de fer en aquelles circumstàncies. Que després les coses varen canviar, això ja és na altra cosa, però ell va fer el que havia de fer...

El poble va haver d’anar a buscar les armes a desgrat del que diguin uns i altres.... la CNT anava per davant perquè era la més poderosa numèricament no per altra cosa i la que estava

més formada, doncs va aconseguir derrotar els militars aquí a Catalunya i fora de Catalunya, de la forma en què ho va fer. Però el poder va quedar al carrer, el poder va quedar al carrer perquè el poder no tenia amo”

“Españoles, a cuantos sentís el santo amor a España, a los que en las filas del Ejército y Armada habéis hecho profesión de fe en el servicio de la Patria,

a cuantos jurasteis defenderla de sus enemigos hasta perder la vida, la nación os llama a su defensa.

La situación de España es cada día más crítica, la anarquía reina en la mayoría de sus campos y pueblos, autoridades de remover gubernativo presiden, cuanto no fomentan(…)

Huelgas revolucionarios de todo orden paralizan la vida de la nación, arruinando sus fuentes de riqueza y creando una situación de hambre(…)

.El Ejército y la Marina y demás institutos armados son blanco de los más soeces y calumniosos ataques precisamente por parte de aquellos

que debían velar por su prestigio(…)En estos momentos es España entera la que se levanta pidiendo paz, fraternidad y

justicia en todas las regiones….Españoles, ¡!!viva España!!!! Viva el honrado pueblo español!!!!!

Francisco Franco al.locució radiada a Tetuán 17/07/1936

“El Consell de la Generalitat ha de fer-se càrrec de la reconstrucció dels estralls que ha causat en la indústria i el comerç de Catalunya la traïció dels qui intentaven

imposar al nostre país un règim de força (…) L’acumulació de riqueses en mans d’un grup de persones cada vegada més petit anava

acompanyada de l’acumulació de misèria per la classe treballadora i pel fet que aquell grup, per tal de preservar els seus privilegis,

no ha dubtat a provocar una guerra sagnant, i la victòria del poble equivaldrà a la mort del capitalisme.

(...) El principi d’organització econòmica- social de la gran indústria ha de ser la producció col·lectivitzada.

La substitució de la propietat individual per la col·lectivitzada la concep el Consell de la Generalitat, col·lectivitzant els béns de les grans empreses, és a dir, el capital, i

deixant que la petita propietat privada subsisteixi dels béns de consum i de la petita indústria.

Decret col.lectivitzador. Generalitat de Catalunya 24-10-1936

“Quan el govern central , el govern de MADRID se’n va anar a València, després va venir a Catalunya,( eren aproximadament 250.000 persones) es va acabar l’autonomia.

Perquè totes les qüestions d’ordre públic, de guerra i de moltíssimes coses foren veritablement,... l’exèrcit ho va ocupar

. Totes les expedicions que van venir de València per reprimir els successos de maig o per posar pau, i

a partir d’aquí les coses que havien ocupat manu militari , en aquell moment ja no les van deixar. I per tant a partit d’aleshores el govern de la Generalitat ja no les va tornar a tenir en aquell cas paradoxal”

Enric Marco

Dins el Comitè central hi varen estr representades totes les organitzacions de la Catalunya antifeixista: per la CNY hi assiti Josep Asens, Bonaventura Durruti i Joan Garcia Oliver, per la FAI Aurelio Fernández i

Diego Abad de Santillán, la UGT estava representada per José del Barrio, Salvador González i Antonio Lòpez, L’esquerra Rcana de Catalunya per Artemi Aiguader, Jaume Miravitlles i

Joan Pons; la Unió Socialista de Catalunya por Josep Miret, l’Acció Catalana Republicana per Tomàs Fàbregues, la Unió de Rabassaires per Josep Torrents i el POUM per Josep Rovira.

“ se crea el Comitè Central de Milicias y aquí se crea un problema grave porque los compañeros(los hombres de más prestigio dentro del movimiento anarquista dijeron: no,

no podemos coger el poder. Si cogemos el poder vamos a traicionarnos a nosotros mismos (…) . Santillan dèia que hi havia altres forces antifeixistes –PSUC, Esquerra Rcana, UGT...

i que s’havia de portar las coses conjuntament entre tots...

Abel Paz i Eduard Pons (anarquistes que recorden els fets del 36

És interessant destacar el clima de col·laboració mútua que hi havia dins del comitès antifeixistes.“ El ambiente de fraternidad que se creó aquí en las primeras de julio era tal que por ejemplo

en los comités revolucionarios estábamos todos. Por ejemplo, nosotros estábamos con el Partido Comunista y con el PSUC, con el POUM….”

Wilbealdo Solano de Lleida

Llegim la Crònica diària de la Generalitat de Catalunya el 21 d’agost de 1936:El Comité Central-integrat per totes les forces antifeixistes del país –està dividit en diverses comissinons:

Proveïments, Guerra, Investigació, Patrulles de Control, Milícies de Barcelona –milícies comarcals ... De seguida es vsaren enviar deu mil homes al front aragonès-ben armats i equipats- que prengueren

Casp i Alcanís, per una banda i Bujaraloz, Serinyena, Tardienta, Siètamo, Sástago, la Puebla de Híjar, la Zaida, Pina...

El total de milicians de que disposa actualment el Comitè és de seixanta mil homes, tots armats. Els uns al front, els altres al carrer, fàbriques, tallers.

Per altra banda, està ja perfectament organitzada la fabricació de municions, armaments, autos blindats, tancs, morters, metralladores, bombes.

.. El proreïment de masteril de guerra a Catalunya està ja assegurat”

Era la primera vegada que em trobava una ciutat on manava la classe obrera. Pràcticament tots els edificis importants havien estat ocupats pels treballadors i apareixien decorats

amb banderes vermellesles parets eren plenes de dibuixos amb la falç i el martell i de les inicials dels partits revolucionaris; gairebé totes les esglésies havien estat saquejades i les imatges cremades.

Equips d’obrers es dedicaven a enderrocar sistemàticament els temples. Totes les botigues i els cafès exhibien una inscripció fent constar que havien estat col·lectivitzats.

Els cambrers i els dependents es miraven a la cara i es tractaven de tu a tu.(...) Ningú no deia “senyor”, “don” i ni tan sols “vostè”, tothom es tractava de “camarada”, de “tu” i deia “salut” en comptes de “Bon dia”(...)

No hi havia automòbils particulars, perquè tots havien estat requisats, i tots els tramvies i els taxis i bona part de la resta de vehicles de transport apareixien pintats de vermell i negre. (...)

Al llarg de la Rambla, l’amplia artèria central de la ciutat, per on la multitud circulava constantment amunt i avall, els altaveus bramaven cants revolucionaris tot el dia i bona part de la nit.

I el més sorprenent de tot era l’aspecte d’aquesta multitud. En aparença era una ciutat on les classes riques havien deixat pràcticament d’existir

George Orwell “Homenatge a Catalunya” 1838

“Ahora, señores diputados, quiero decir algunas palabras sobre la política internacional. Sobre este capitulo, sería gustosamente mucho más explícito

si el sentido de la responsabilidad no me empujara hacia la moderación. Efectivamente, nadie con más propiedad que nosotros podría hacer

suya la célebre fórmula : “Dios me guarde de mis amigos, que de mis enemigos ya me guardo solo”

Discurso pronunciat per Juan Negrín el 30/09/1938

“Largo Caballero (elegit president del govern espanyol el 4/10/1936) fue quien empezó a limar las uñas a los comités,

a darles un carácter transformador, a transformar los comités en ayuntamientos,fue manipulando la revolución ¿comprendes?....

”Si la CNT en aquellos momentos no participa en el gobierno (Garcia Oliver, Frederica Montseny, Joan Peiró i Juan López, anarquistes catalanes participen en el govern de Largo),

que ya había disuelto el Comité Central de Milicias, y se queda al margen, el Partido Comunista, que empezaba a meterse en España

hubiese aplastado el anarquismo. Y allí de lo que se trataba, al fin y al cabo, era más o menos de sobrevivir como pudieras….

No quedó más remedio que hacer eso porque nuestra revolución estaba abandonada….”

Abel Paz, anarquista

“Una acción de gobierno eficiente(…) exige supeditar al destino común la acción individual i colectiva de todos los españoles(…)

Esta unificación que exige en nombre de España y en el nombre sagrada de los que cayeron por ella-héroes y mártires- (…)

no significa ni un conglomerado de fuerzas ni un simple concentración gubernamental, ni una unión pasajera (…)

No cerramos el horizonte a la posibilidad de instaurar a la nación el régimen secular que forjó su unidad y su grandeza histórica(…)

Por todo ello DISPONGO: Artículo primero: Falange Española y Requetés, con sus servcios y elementos actuales,

se integran, bajo mi JEFATURA, en un solo ente político de carácter nacional, que de momento,

tomará el nombre de Falange española Tradicionalista y de las JONS

Francisco Franco. Salamanca 19-04’1937

"Ya conocerán mi sistema: Por cada uno de orden que caiga, yo mataré a diez extremistas por lo menos, y a los dirigentes que huyan, no crean que se librarán con ello: les sacaré de debajo de la tierra si hace falta,

y si están muertos los volveré a matar"“A los tres cuartos de hora, un parte de nuestra aviación me comunicaba que grandes masas huían

a todo correr hacia Motril. Para acompañarles en su huida y hacerles correr más aprisa, enviamos a nuestra aviación, que los bombardeó”

Alocucions de Queipo de Llano per radioAlocucions de Queipo de Llano per radio

 Miles de niños (contamos cinco mil menores de diez años), y por lo menos mil de entre ellos descalzos y cubiertos apenas con harapos. Las madres los llevaban echados al hombro

o tiraban de ellos por la mano. Pasó un hombre con sus dos pequeños a la espalda, niños de uno y dos años, y cargando además con cacerolas y trastos, y

recuerdos queridos de su hogar. Había mujeres que no podían dar un paso más: la sangre de las úlceras de sus piernas hinchadas teñían de rojo sus alpargatas blancas. Muchos viejos abandonaban toda esperanza

y, tumbados en la cuneta del camino, esperaban la muerteHenry Bethuene

 Más de 150.000 personas huyeron hacia Almería. Junto al cadáver de un niño, una madre intenta alimentar a su hijo moribundo. 

“això no es va poder controlar. No hi va haver manera de poder-ho controlar per una raó. Perquè uns eren  els militants, sota un partit polític o un sindicat i els altres, la gent que va sortir de la presó.

Perquè amb això es van obrir les presons, que això fou lo dolent... aquesta gent el que volia era viure, van pensar que allò era la “juerga padre” i aquí va venir el mal...

Al cap d’unes setmanes va començar a haver-hi revoltes, es va començar a matar gent. Eren coses que, a més, no eren coses de

la política, sinó que eren venjances personals, que es aprofitar del “río revuelto” que hi havia aquí coses de...”Enriqueta Gallinat i Antoni Serra

  

La Generalitat (Comité de Milícies antifeixistes) intenta posar fí a a les actuacions violentes, que a poc a poc són controlades:

 Davant els darrers assassinats comesos, el Comitè Central de les Milícies Antifeixistes,

protesta enèrgicament i amb dolor, i anuncia que tractarà com enemics de guerra, tots aquells que, arrossegats per partidismes exacerbats i  passionals o bé obeint unes consignes emanades del camp feixista

continuen en la tàctica criminal i contrarevolucionària d’enfrontar unes organitzacions amb les altres o d’anar eliminant d’una manera progressiva els caps més desperts de la revolució.

Que ningú no cregui que es tracta d’una simple declaració!!! Cinc mil milicians armats tenen ja des d’ara sota el seu control i l’ordre revolucionari de la ciutat.

Tots aquells que cometin saqueig i actes vandàlics seran afusellats al peu de la seva obra..Catalunya no pot convertir-se en un bassal de sang. Catalunya no vol portat al seu damunt la taca del canibalisme

dels pobles primitius i salvatges. Exigim ordre i disciplina revolucionari..

Germans de treball,.... germans de lluita. Ajudeu-nos en aquestes hores de perill 

Crònica diaria. Generalitat de Catalunya.  Departament de la Presidència 31 de juliol 1936 

Renovando la tradición católica de justicia social y alto sentido humano que informó la legislación de nuestro glorioso pasado, el Estado asume la tarea de garantizar a los españoles la Patria, el Pan y la JusticiaY partiendo de una concepción de España como unidad de destino, manifiesta, mediante las presentes declaraciones, su designio de que también la producción española, en la hermandad de todos sus elementos, constituya una unidad de servicio a la fortaleza de la Patria y al bien común de todos los españolesEl derecho de trabajar es consecuencia del deber impuesto al hombre por Dios, para el cumplimiento de sus fines individuales y la prosperidad y grandeza de la PatriaTodos los españoles tienen derecho al trabajo. La satisfacción de este derecho es misión primordial del Estado.El Estado mantendrá el descanso dominical como condición sagrada en la prestación del trabajo.Declarado fiesta nacional el 18 de julio, iniciación del Glorioso Alzamiento, será considerado, además, como Fiesta de Exaltación del Trabajo.. La retribución del trabajo será, como mínimo, suficiente para proporcionar al trabajador y su familia una vida moral y digna.A través del Sindicato, el Estado cuidará de conocer si las condiciones económicas y de todo orden en que se realiza el trabajo son las que en justicia corresponden al trabajador.El Estado cuidará especialmente la educación técnica del productor agrícola, capacitándole para realizar todos los trabajos exigidos por cada unidad de explotación.Se conseguirá el embellecimiento de la vida rural, perfeccionando la vivienda campesina y mejorando las condiciones higiénicas de los pueblos y caseríos de España.6. El Estado asegurará a los arrendatarios la estabilidad en el cultivo de la tierra por medio de contratos a largo plazo, que les garanticen contra el desahucio injustificado. El Estado perseguirá implacablemente todas las formas de usura.Se incrementarán los seguros sociales de vejez, invalidez, maternidad, accidentes del trabajo, enfermedades profesionales, tuberculosis y paro forzoso, tendiéndose a la implantación de un seguro total. De modo primordial se atenderá a dotar a los trabajadores ancianos de un retiro suficiente. y las bases de su poderío.XVIEl Estado se compromete a incorporar la juventud combatiente a los puestos de trabajo, honor o de mando, a los que tienen derecho como españoles y que han conquistado como héroes.

En Quintanar estuve 6 meses en la cárcel (…), lo que era una sinvergonzonería era que quien se encargaba de da el tiro de gracia a .los que fusilaban era uno de los sacerdotes que había allí, lo llamaban “El curilla” por la poca cosa que aparentaba físicamente (… el cura de Rociana, Huelva, Eduardo Martínez Laorden desde el balcón del ayuntamiento advirtió al público lo que se avecinaba: «Ustedes creerán que por mí calidad de sacerdote voy a decir palabras de perdón y arrepentimiento. Pues NO: ¡Guerra contra ellos hasta que no quede ni la última raíz!»

Cabanellas, Franco y Queipo de Llano

Mola, Queipo y Franco

Queipo de llano

G. Yague pregant després de la presa de Barcelona

"Dios, Patria y Rey" era el lema de los carlistas alzados contra el Gobierno legal republicano. Confesaban sus pecados y comulgaban antes del combate, para --con la bendición de sus capellanes— seguir cometiendo las mismas faltas, atrocidades y delitos cinco minutos después

“Suposo que deu estar informat de la terrible tragèdia de Catalunya. A Barcelona pot dir-se ...que els assassinats i els incendis i els

pillatges són obra dels no catalans. A fora, per desgràcia, són catalans els que incendien i assassinen.I, al costat d’això,exemples de covardia com el d'en Millet fent cantar l’Orfeó iDirigint-los l’himne anarquista i l’himne de la FAI en castellà.

I en Pau Casals saludant, en el concert del Liceu, amb el puny enlaire,el públic que l’aplaudia..En Ventosa, jo i altres companys

més treballem des del primer moment per ajudar al triomf del’exèrcit”

Carta de Francec Cambó a Ferran Valls i Taberner.Setembre de 1936. París

Pl. Toros de Santader .G. Davila

G. Yague Pl de toros de Badajoz

Morts porteriors

“Al combatir y vencer a la hidra Marxista, Franco luchaba contra el pasado: contra el s. XIX., envenenado de liberalismo, contra el s. XVIII, que había engendrado

la Ilustración y la Masonería, contra el s. XVII, que le traía los desgraciados recuerdos deRacroi de les dunes. Sólo en el s. XVI y aún en el XV encontraba el Caudillo las raíces de

la España grande y unida, la de los RRCC, de Carlos I y Felipe II, la que era preciso restablecerAboliendo, todos los males que habían afligido a la patria”.

J. Beevor. La guerra civil

“En épocas más sanas, las plagas y las pestes solían causar una mortandad masiva entrelos españoles. Son una raza de esclavos…. Són como animales y no cabe esperar que se libren

del virus del bolcheviquismo. Al fin y al cabo ratas y piojos son los portadores de la peste.Nuestro programa consiste en exterminar un tercio de la población masculina.

Con eso se limpiaría el país y nos desharíamos del proletariado”.Diu el duc d’Alba

Un bisturí para sacar el pus de las entrañas de España, verdaderamente corrompido en sucerebro y corazón en ideas y costumbres

Joan Perelló, bisbe de Vic, diu

“Hablan de la guerra de Iberia, ¿Iberia?, ¿éso que es?. A este paso si ganamos la guerrael resultado será que el Estado le debe dinero a Catalunya. Los asuntos catalanes

durante la República han suscitado más que ningunos otros la hostilidad de los militarescontra el régimen. Durante la guerra, de Catalunya ha salido la peste de la anarquia.

Catalunya ha sustraído una fuerza enorme a la resistencia contra los rebeldfes y al empujemilitar de la República”

Manuel Azaña Belada en Benicarlo