1

LA CONSTRUCCIÓDE L'ESTAT

LIBERAL(1834 – 1874)

HISTÒRIA D'ESPANYA

IV. INTENTS DEMOCRATITZADORS

III. EL RÈGIM LIBERAL

II. ELS CANVIS REVOLUCIONARIS

I. IMPORTÀNCIA

2

I. IMPORTÀNCIA

3. L'ÈPOCA DEL LIBERALISME

2. FONAMENT DE LA SOCIETAT CONTEMPORÀNIA

1. PROCÉS REVOLUCIONARI CONTRA L'ANTIC RÈGIM

1. PROCÉS REVOLUCIONARI CONTRA L'ANTIC RÈGIM

Revolució liberal

DESTRUEIXANTIC RÈGIM�Monarquia absoluta

�Economia precapitalista

�Societat estamental

CONSTRUEIXNOU RÈGIM

�Estat liberal

�Economia capitalista

�Societat liberal

PERVIUENElements de l'A.R.

CANVIS

NOUS CANVIS

( INTENTS DEMOCRATITZADORS)

3

2. FONAMENT DE LA SOCIETAT CONTEMPORÀNIA

•Dèficit cultural

•Administració centralitzada

•Desequilibris territorials

2. Origen d'alguns problemes de la

contemporaneïtat:

•social

•econòmica

•política

1. Inici de la modernització:

3. L'ÈPOCA DEL LIBERALISME

b) Diferències amb altres països•Parlamentarisme raquític

•Intervencionisme militar

a) Semblances amb altres estats: •Preponderància de la Corona

•Control de l'estat per la burgesia dominant

•Pervivències de l'Antic Règim

2. Els historiadors consideren que fou un procés amb:

•retard•normalitat•fracàs

1. Els historiadors discuteixen si fou una època de:

4

II. ELS CANVIS REVOLUCIONARIS

5. HISENDA I ECONOMIA LIBERAL

4. NOU PAPER DE L'EXÈRCIT I L'ESGLÉSIA

3. CREACIÓ D'UN SISTEMA EDUCATIU

2. REFORMA DE L'ADMINISTRACIÓ

1. MONARQUIA CONSTITUCIONAL

1. MONARQUIA CONSTITUCIONAL

1.2. EL PROCÉS CONSTITUCIONAL FINS A 1868

1.1. MONARQUIA I GUERRA CARLINA

5

1.1. MONARQUIA I GUERRA CARLINA

B. FI DE LA GUERRA: PACTE DE VERGARA (1839)

•Ciutats

•Zones rurals d'Andalusia, Castelles, València, etc.

•Comerciants, empresaris i banquers

•Sectors de la noblesa

•Camperols i jornalers

•Monarquia parlamentària

•Constitució liberal

•Capitalisme

Bàndol liberal

•Zones rurals del País Basc i Navarra

•Zones del nord d'Aragó, Catalunya i València

•Noblesa rural

•Clergat•Petits camperols

•Monarquia absoluta de Carles

•Privilegi de l'Església

•Furs

Bàndol carlí

ZonesSuportsIdees

A. PRIMERA GUERRA CARLINA

• Els oficials carlins s'integren en l'exèrcit isabelí• El País Basc i Navarra mantenen els seus furs

• Isabel II és reconeguda com a reina per tots

• Acord entre el general Espartero (liberal) i Maroto (carlí)

Motí de la Granja

1.2. EL PROCÉS CONSTITUCIONAL FINS A 1868

1845 – 1868 D. CONSTITUCIÓ DE 1845

1837 – 1845 C. CONSTITUCIÓ DE 1837

1836 – 1837 B. CONSTITUCIÓ DE 1812

1834 – 1836 A. ESTATUT REIAL

1834 1836

1837 1845

1868

Cop de Narváez

6

C. Constitució de 1837 (1837 – 1845)

Sufragi censatari: Diputats

Senadors nomenats pel rei a proposta dels diputats

Sistema electoral

Llibertat, igualtat jurídica.Impostos progressius. Servei militar obligatori. Llibertat religiosaManteniment del culte per l'Estat

Drets

i deures

•Tribunals i jutjats•Rei (nomena ministres)•Corts (Congrés i Senat) amb el Rei

Divisió de

poders

Sobirania nacionalSobirania

D. Constitució de 1845 (1845 – 1868)

Sufragi censatari: Diputats

El rei nomena els senadors

Sistema electoral

Llibertat, igualtat jurídica, propietatImpostos progressiusServei militar obligatori. Estat confessionalManteniment del culte per l'Estat

Drets

i deures

•Tribunals i jutjats•Rei (nomena ministres)•Corts (Congrés i Senat) amb el Rei

Divisió de

poders

Sobirania compartida (Rei i Corts)Sobirania

7

2. REFORMA DE L'ADMINISTRACIÓ

2.4. CARACTERÍSTIQUES DE L'ADMINISTRACIÓ LIBERAL

2.3. L'ADMINISTRACIÓ LOCAL

2.2. L'ADMINISTRACIÓ TERRITORIAL

2.1. L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL

2.1. L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL

18681833

Regència de Mª Cristina

Regnat d'Isabel II

1840

•GOVERN CENTRAL

(Rei i ministres)

Ministeris:Estat (Exterior)Marina, Guerra (Defensa)Foment (Obres públiques, Agricultura, Indústria i Comerç)Gràcia i Justícia (Universitat, Església, Tribunals i jutges)Governació (seguretat, interior, correu i telègrafs, etc.)

1843

Regència d'Espartero

8

2.2. L'ADMINISTRACIÓ TERRITORIAL

B. Els governadors civils són nomenats pelMinistre de la Governació (governen i representen al Govern Central)

Un Governador Civil en cada província

Una ciutat com a capital de la província

Estableix 49 províncies

A. Divisió provincial de Javier de Burgos (1833-1851)

2.3. L'ADMINISTRACIÓ LOCAL

elegits pelsciutadansper sufragicensatari

REGIDORS

nomenat pelGovernador

Civilde la província

si el municipiés menor

de2.000 h.

nomenat pelministeri de la

Governació(Govern Central)

si el municipiés major

de2.000 h.

ALCALDE

AJUNTAMENT

(Llei d'Ajuntaments de 1845)

9

ALCALDELOCAL

GOVERNADOR CIVILPROVINCIAL

GOVERN (Nomenat per la Reina)CENTRAL

2.4. CARACTERÍSTIQUES DE L'ADMINISTRACIÓ LIBERAL

• CENTRALISTA

• ÚNICA

• JERÀRQUICA

• POLITITZADA

A. Sistema educatiu jeràrquic(Pla Pidal de 1845 i Llei Moyano de 1857)

Exercir professions

Divisióciències/lletres

Controlada per l'Estat

No obligatòria No gratuïtaUNIVERSITÀRIA

Accedir a la Universitat

Privada: Col·legis religiososPública: Instituts (un a cada província)

No obligatòria

10 – 17 anys

No gratuïta

SECUNDÀRIA

Coneixements bàsics i pautes de conducta

Privada: Col·legis religiosos

Pública: Ajuntaments

Obligatòria

6 – 9 anys

No gratuïta

PRIMÀRIA

FinalitatGestióCaràcterTipus

3. CREACIÓ D'UN NOU SISTEMA EDUCATIU

10

Escola de rics

Escola de pobres

D. Sistema educatiu classista

Escola de xiquetes

Escola de xiquets

C. Sistema educatiu sexista

Una sola religió: la catòlica

Una sola llengua: el castellà

B. Sistema educatiu uniformitzador

E. Conseqüències del nou sistema educatiu liberal (vigent fins a 1970)

Molt elitista

Alta preparació

Elitista

80% Controlada per l'Església

•Aularis deficients

•Pobre formació dels mestres

UNIVERSITÀRIASECUNDÀRIAPRIMÀRIA

Deficiències greus:

70 % d'analfabets (majorment dones)

Nivell d'escolarització del 50%, absentisme alt

11

1. NOU PAPER DE L'EXÈRCIT I L'ESGLÉSIA

4.1. NOVES RELACIONS ESGLÉSIA -ESTAT

4.2. CREACIÓ D'UN EXÈRCIT NACIONAL

4.3. CREACIÓ DE LA GUÀRDIA CIVIL

4.1. NOVES RELACIONS ESGLÉSIA - ESTAT

•L'Església comdemnà el règim liberal i no va acceptar Isabel II com a reina•La legislació liberal:

–Atacà el poder econòmic de l'Església

–Destruí els privilegis del clergat

•FINS A 1850

Acord entre l'Església i l'Estat en el CONCORDAT DE 1851:

A)L'Estat paga les despeses de l'Església

B)L'Església controla l'ensenyament i és l'única permesa

•DES DE 1850

12

4.2. CREACIÓ D'UN EXÈRCIT NACIONAL

Soldats reclutats pel SISTEMA DE QUINTES (1/5 de los varons que complien 21 anys)

TROPA

Oficials liberalsGuerrillers liberalsOficials carlins (pacte de Vergara, 1839)

OFICIALS

4.3. CREACIÓ DE LA GUÀRDIA CIVIL

•Militaritzada•Centralitzada•Desintegrada de la societat civil ( cases quarter)

ORGANITZACIÓ

•Mantindre l'ordre públic

•Protegir la propietat i les personesFINALITAT

Creada en 1844

13

5. HISENDA I ECONOMIA LIBERAL

5.1. LA REFORMA FISCAL: ELS INGRESSOS

5.2. LA POLÍTICA DE DESPESES

5.3. LIBERALITZACIÓ DE L'ECONOMIA

5.1. LA REFORMA FISCAL: ELS INGRESSOS

•Frau dels contribuents més rics

•Impostos indirectes injustos

•Dèficit crònic (influint en la política econòmica: venda de béns desamortitzats per a pagar el deute)

Conseqüències:

• Impostos sobre transmissió de patrimonis

•Contribució industrial

•Contribució rústica o territorial

a) Nous impostos sobre la riquesa:

b) Molts impostos indirectes sobre el consum

14

•Despeses permanents més altes

•L'Estat no gasta en economia i assumptes socials: ESTAT NO INTERVENCIONISTA

5.2. LA POLÍTICA DE DESPESES

c) Noves despeses de l'Estat en seguretat, justícia, Església, obres públiques…

b) Majors despeses en Defensa i pagament del deute

a) Reducció del patrimoni i les despeses de la Corona

Conseqüències:

5.3. LIBERALITZACIÓ DE L'ECONOMIA

2. Millores, però retard econòmic

1. Formació d'una burguesia

Conseqüències•Unificació del sistema monetari i de mesures

•Creació d'una xarxa de ferrocarrils

c) Formació d'un mercat unificat•Supressió de duanes i llibertat de comerç

•Llibertat de treball i prohibició de gremis

b) Liberalització de la producció•Desamortització i abolició del delme…

•Abolició de senyorius i mayorazgos

a) Privatització de la terra: la reforma agrària

15

III. EL RÈGIM LIBERAL

1. SUPERIORITAT DE LA CORONA

2. SUFRAGI CENSATARI I PARTITS DE NOTABLES

3. SISTEMA DE PARTITS I MODERANTISME

4. INFLUÈNCIA DELS MILITARS

5. CENTRALISME I NACIONALISME D'ESTAT

1. SUPERIORITAT DE LA CORONA

�Superioritat de la CoronaEligeix al Govern

Eligeix als senadors

�El Parlament sotmés al Govern

Conseqüències:

1. Desprestigi del Parlament

2. Desprestigi de la Corona (Isabel II)

16

2. SUFRAGI CENSATARI I PARTITS DE NOTABLES

�Milícies armades

�Juntes de ciutadans

Moviments populars insurreccionals:

1. Exclosos els treballadors, les dones i les classes mitjanes de la vida política parlamentaria

Conseqüències:

�Polítics professionals

�Preparen les eleccions

�Partits de notables

�Sufragi censatari molt restrictiu ( 1 – 3 %)

3. SISTEMA DE PARTITS I MODERANTISME

2. Desprestigi dels partits polítics i el sistema electoral

1. El partit moderat (amb el suport de la Corona) governa llargs períodes

Conseqüències:ORDRE I REFORMES ADMINISTRATIVES

�Partit d'Unió liberalSUFRAGI UNIVERSAL, LLIBERTAT I SOBERANIA

�Partit demòcrataLLIBERTAT, REFORMES, DESCENTRALITZACIÓ

�Partit progressistaORDRE, PROPIETAT, CENTRALITZACIÓ

�Partit moderat

17

4. INFLUÈNCIA DELS MILITARS

1. Gran prestigi personal i influència política dels militars per:

a) La importància de les guerres carlines

b) L'Exèrcit és la institució de l'Estat més estable

2. Regnat d'Isabel II: règim dels “espadons”�Espartero (militar progressista) �Narváez ( militar moderat)

�O´Donell (militar centrista)

5. CENTRALISME I NACIONALISME D'ESTAT

• La Nació, ja no és el conjunt de ciutadans, sinó el territori i la cultura dels ciutadans

Conseqüències:

Sorgeix altre nacionalisme cultural: RENAIXENÇA, REXURDIMIENTO, FUERISMO

�Ensenyament de la Història d'Espanya

�Ensenyament de la llengua castellana

• Nacionalització dels ciutadans:

• Un sol Estat, una sola nació

B. Nacionalisme d'Estat

A. Centralisme i Administració Única

18

2. L'EXPERIÈNCIA DEL SEXENNI (1868 – 1874)

1. LA CRISI I INSURRECIÓ DE 1868: “LA GLORIOSA”

IV. INTENTS DEMOCRATITZADORS

1. LA CRISI I INSURRECCIÓ DE 1868

1.2. LA INSURRECCIÓ “LA GLORIOSA”

1.1. RAONS DE LA CRISI DE 1868

19

1.1. RAONS DE LA CRISI DE 1868

INSURRECCIÓ DE 1868

CRISI MORAL

CRISI ECONÒMICA

CRISI POLÍTICA

(segons J. M. Jover)

DESPRESTIGI CORONAPARLAMENT SISTEMA ELECTORAL

DESATENCIÓSECTORS POPULARS

CRISI FINANCERA I INDUSTRIAL A TOT EUROPA 1865-66•FALLIDA DE BANCS•RUÏNA DE COMPANYIES DE FERROCARRILS I SIDERÚRGIQUES•TANCAMENT DE FÀBRIQUES TÈXTILS

•MORT D'ANTICS DIRIGENTS

•UNIÓ DE L'OPOSICIÓ EN EL PACTE

D'OSTENDE

1.2. LA INSURRECCIÓ “LA GLORIOSA”

Conseqüències:

1. DESTRONAMENT D'ISABEL II2. FORMACIÓ D'UN GOVERN PROVISIONAL

C. Sublevació militar a Cadis (Prim) i Madrid (Serrano)

B. Formació de juntes revolucionàries a les ciutats

A. Pacte d'Ostende

20

2. L'EXPERIÈNCIA DEL SEXENNI(1868 – 1874)

2. RAONS DELS CANVIS DE RÈGIM

1. EVOLUCIÓ POLÍTICA COMPLEXA. LA CONSTITUCIÓ DE 1869

2. 1. EVOLUCIÓN POLÍTICA COMPLEJA

Colp militar de Martínez Campos. Restauracióborbònica: Alfons XII, rei

(IX)

Colp militar de Pavía contra la República federal1874 (I)

Projecte de constitució republicana(VII)

Amadeu I abdica. Proclamació de la I República1873 (II)

Inici de la tercera guerra carlina1872 (IV)

Amadeu I de Savoia, rei1870 (XII)Constitució de 1869(IX)

Eleccions a Corts per sufragi universal masculí1869 (I)

Inici de la Guerra a Cuba(X)

Formació del Govern provisional1868 (IX)

21

Constitució de 1869

Sufragi universalSistema electoral

Llibertat d'associació i expressió. Impostos progressius, Servei militar obligatoriManteniment del culte per l'Estat. Llibertatreligiosa.

Drets

i deures

Tribunals i jutjatsRei (nomena ministres)Corts (Congrés i Senat)

Divisió de

poders

Sobirania nacionalSobirania

2. RAONS DELS CANVIS DE RÈGIM

• Conflictes i enfrontaments entre els sindicats obrers i els empresaris i terratinents

• Enfrontaments entre carlins – isabelins –progressistes – demòcrates –republicans

• Guerra a Cuba i Tercera Guerra Carlina

• Conflictes i insurreccions (cantonalisme) per la l'organització de l'Estat (federal – unitària)