GUIA DE FIRES, FESTIVALS I MERCATS INTERNACIONALS ÍNDEX GENER – FEBRER 2014 * Eurosonic Noorderslag, Groningen (Països Baixos), 15 – 18 de gener de 2014. MÚSICA * Biennales Internationales du Spectacle, Nantes (França), 22 i 23 de gener de 2014. MULTIDISCIPLINARI * Internationale Kulturbörse Freiburg, Freiburg (Alemanya), 27 – 30 de gener de 2014. ARTS ESCÈNIQUES / MÚSICA * MIDEM, Cannes (França), 1 – 4 de febrer de 2014. MÚSICA

Informe d’assistència Eurosonic Noorderslag

Groningen (Països Baixos), 15 - 18 de gener de 2014 Música

Informació tècnica • Any de creació: 1986 • Periodicitat: anual. • Dates següent edició: gener de 2015 • Espais:

De Oosterport: principal centre on es fan les conferències i lloc de trobada diari. S’hi celebra la gala d’obertura i l’entrega dels premis.

Ebbingekwartier: espai de construccions temporals on es porta a terme The Innovative Produccion Fair & Conference (darrer dia).

Els concerts de l’Eurosonic es fan en 35 sales de concert, teatres, auditoris, bars i places de la ciutat, a més dels dos espais professionals.

• Showcases: 300 bandes provinents de 30 països • 150 conferències • 3.250 acreditats professionals • 200 periodistes • 33.000 visitants • Professional i obert al públic • Nacional i Internacional • De pagament. Gratuïts els concerts que es fan a la Grote Markt-Eurosonic Air. Organització Eurosonic Noorderslag P.O. Box 566 NL- 9700 AN Groningen Països Baixos Tel.: +31 503 680 244 info@noorderslag.nl www.eurosonic-noorderslag.nl

Buma Cultuur P.O. Box 929 NL-1200 AX Hilversum Tel.: +31 356 727 400 info@bumacultuur.nl www.bumacultuur.nl

Persones de contacte: Peter Smidt, Director creatiu Robert Meijerink, Program Manager Tel.: +31 356 727 400 Tel.: +31 503 680 244 peter.smidt@bumacultuur.nl robert.meijerink@eurosonic.nl Descripció general L’Eurosonic Noorderslag és una de les trobades professionals de música més important que es fan a Europa –per no dir la que més-, amb prop de tres dècades d’existència. És un festival–fira-mercat on es mostren les darreres tendències musicals i els artistes emergents europeus. La cita reuneix durant tres dies més de 3.000 professionals del sector musical europeu (mànagers, programadors, agents, productors, grups de música i responsables dels principals festivals) els quals tanquen acords de programació, intercanvis o convenis. És una cita clau que facilita els contactes i el negoci musical. Es considera la matriu dels festivals que es faran al llarg de l’any: dóna el tret de sortida a la temporada i això es veu amb l’augment cada any del nombre d’assitents i d’artistes. Es tanquen acords i intercanvis de programació (networking) i es coneixen els nous artistes (showcase). De fet, bona part dels responsables dels festivals europeus determinen a l’Eurosonic els grups que programaran durant l’any.

De dia, el festival ofereix conferències sobre temàtiques d’actualitat que afecten al sector. En aquesta edició bona part de les 150 sessions han girat entorn de la influència i la relació entre les noves tecnologies i la música: com les aplicacions de mòbil o les tabletes faciliten la distribució de la música, la interacció amb el públic i la possibilitat de fer negoci. Un dels altres ítems destacats han estat els nous models de gestió i de finançament, en especial l’ús de les tecnologies en les vies de finançament privat, com la publicitat i les marques dels espònsors, el cofinançament o l’intercanvi de programació entre festivals. Així mateix, s’han programat sessions pràctiques de com crear negocis musicals on-line. En matèria de finançament públic, s’ha presentat el programa de la UE Europa Creativa, específic per al sector cultural i que inclou un instrument de garantia financera –amb 120 milions d’euros- que entrarà en vigor el 2016. Com a novetats, s’han inclòs les conferències Media & Música i Fira de Productes Innovadors. La primera està formada per diverses sessions que analitzen els canvis que s’han produït en la cobertura que els mitjans de comunicació fan de la música. La segona és una fira dedicada als productes tecnològics i logístics (inclou debats sobre construccions temporals o la seguretat dels festivals) a l’hora d’organitzar els esdeveniments. També s’han programat trobades de determinats sectors: Berlin Music Week o European Clubs Meetings, entre d’altres. Un dels altres punts centrals és la participació de xarxes professionals en el programa: ETEP (European Talent Exchange Programme), CEETEP (la ETEP però centrada en els països del centre i l’est d’Europa), Yourope i EBU (European Broadcasting Union). La celebració d’aquestes reunions converteix l’Eurosonic en un punt d’atracció i d’enllaç amb els programadors de festivals (sobretot a la xarxa ETEP-CEETEP). La presència d’aquestes xarxes, a més, facilita la circulació de bandes europees. Així, els socis de l’ETEP-CEETEP es comprometen a programar en els seus festivals alguns dels grups escoltats; Yourope organitza jornades on les oficines d’exportació de la música i els programadors o directors de festivals recomanen algunes de les bandes de música programades durant els quatre dies d’Eurosonic. A més, les ràdios de la xarxa EBU presents a Eurosonic retransmeten en directe, cada dia, els showcases que consideren més interessants. De nit, l’Eurosonic es transforma en el gran aparador dels showcases de les bandes europees programades, tot mostrant les darreres tendències en pop rock i World Music. En aquesta edició, també ha destacat la programació d’artistes que experimenten amb música electrònica i sons tradicionals. El festival està format per dos showcases: l’Eurosonic –on es programa música europea- i el Noorderslag- que programa només música holandesa i que té lloc el darrer dia. L’Eurosonic acull l’entrega dels Premis EBBA (European Borders Breakers Awards) durant el primer dia de la fira. Es tracta de la cinquena edició d’uns guardons creats per la Unió Europea i que premien els millors artistes europeus. També s’entreguen altres 5 guardons, com els EFA (European Festival Awards) que distingeixen festivals, artistes i promotors. Tots donen renom a l’Eurosonic i serveixen com a pols d’atracció de professionals del sector. Àustria ha estat el país convidat en aquesta edició. Ser país convidat suposa tenir més visibilitat en promoció (per exemple, una recepció oficial), espais professionals i conferències pròpies, a més d’un major nombre de bandes programades (18, en aquest cas). Participació catalana En aquesta edició, l’ICEC ha participat per tercer cop a l’Eurosonic com a co-organitzador del projecte ETEP 2.0, presentat a la Unió Europea conjuntament amb altres oficines europees d’exportació de la música. L’objectiu és fomentar que les bandes participants circulin per diferents països europeus i afavorir l’intercanvi de coneixements i bones pràctiques amb altres organismes similars. El fet que al festival hi participin més de 3.000 professionals acreditats, entre els quals els que formen part de la xarxa ETEP-CEETEP –que tenen incentius financers per programar bandes a l’Eurosonic-, suposa un punt de connexió professional clau per facilitar la mobilitat de les bandes catalanes.

En l’edició del 2014 han actuat quatre grups catalans: La Pegatina, Headbirds, Seward i Bongo Botrako. A més, en l’apartat professional, hi ha assistit els festivals Primavera Sound, Mercat de Música Viva de Vic, Cruïlla i Festival Vida, així com les agències de management BCN Music Export, Last Tour International - BIME, Agents 4 Music, JJB Concerts, Miles Away/ Razzmatazz, Live in Dallas i Let’s Get Mainstream. També destaca la presencia de ponents experts digitals com Music Xip, en l’àmbit de les aplicacions tecnològiques per difondre i promocionar la música. Valoració Eurosonic es manté com una de les fires més importants per promoure la música europea i conèixer els artistes emergents. És un dels principals aparadors de les darreres tendències musicals i, sobretot, el major centre de negoci, programació i networking europeu en matèria de música. Això es demostra en els bons indicadors en nombre d’acords, contractacions i enllaços professionals que es genera en els quatre dies que dura la cita. Les empreses de management que han programat els grups catalans i els agents que hi han participat valoren positivament la trobada (han pogut tancar acords, o si més no, encarar la programació d’aquest any). L’Eurosonic és un font de contactes i una plataforma de difusió que obre les portes a nous mercats i festivals emergents (com els dels països de l’Europa de l’Est). La majoria considera que un cop s’entra a la roda de contactes d’una regió, posteriorment és més accessible programar en aquell circuit local. És a dir, que gràcies a programar en un festival, es poden tancar diverses gires amb altres agents del país. En aquest sentit és molt important l’enllaç entre els programadors i festivals catalans, tant per coordinar-se alhora de programar artistes estrangers com perquè les bandes catalanes circulin a l’exterior- a través, per exemples, d’intercanvis entre festivals-. Una forma de negoci o bona pràctica que en temps de crisi pot facilitar la mobilitat dels artistes i el negoci musical. De la mateixa manera que en altres trobades professionals que es fan al Benelux, l’Eurosonic no permet contractar un estand professional (n’hi ha molts pocs i els que hi ha son dels principals espònsors). El negoci es fa de manera informal a través de l’agenda de contactes –base de dades- que s’ha d’haver treballat molt abans del festival. A la cita s’ha d’arribar amb les reunions programades. Ningú espera que se’l contacti durant la fira sense haver confirmat la trobada. El festival ofereix, a més, espais que es poden reservar per fer trobades professionals o zones per celebrar reunions més individuals. El fet que hi assisteixen els principals operadors musicals europeus i es doni circulació a la música europea –de qualitat- converteixen l’Eurosonic en una cita més que recomanable per qualsevol agent i empresa relacionada en el sector català. També és positiva i una mostra d’èxit el fet que gràcies el projecte ETEP 2.0 -del qual l’ICEC en forma part- cada any es programin un mínim de dues bandes catalanes, tan per la projecció dels artistes, la marca de qualitat que genera i les oportunitats que se’ls obren en altres mercats exteriors. Per properes edicions, la direcció del festival està pensant en canviar el format de país convidat per altres com la cultura musical convidada, regió convidada, o semblants. Núria Bultà / Esther Julià. ICEC Brussel·les Gener 2014

ANNEX FOTOGRÀFIC

Seward

La Pegatina

Zona professional

Informe d’assistència Biennales Internationales du Spectacle

Nantes (França), 22 i 23 de gener de 2014 Multidisciplinari

Informació tècnica • Any de creació: 2004 • Periodicitat: biennal • Espai: Cité des Congrès de Nantes • Propera edició: 20 i 21 de gener del 2016 • Especialment per a professionals però també públic general (acreditat) • Acreditació gratuïta • 334 estands (207 a la Place des Tournées) • 11.254 visitants • Participació internacional Organització Biennales Internationales du Spectacle Vivant 11 rue des Olivettes – BP 41805 44018 Nantes cedex 1 França Persones de contacte: Nicolas Marc, director nicolas.marc@bis2014.com Julie Chamberland, relació amb els expositors Tel.: +33 272 003 200 julie.chamberland@bis2014.com Premsa Tel.: +33 240 209 438 sylvie@desnouveaux.com Descripció general Els dies 22 i 23 de gener es va celebrar la sisena edició de les Biennales Internationales du Spectacle (BIS) a Nantes i el desè aniversari de la seva creació. En deu anys, el BIS ha esdevingut la cita més important del sector cultural a França i es posiciona com una cita única i sense equivalent a nivell internacional. Les xifres de participació van progressar respecte a l’anterior edició, amb 624 participants més, el que suposa un augment del 5,8%. Amb aquest augment es supera la barra del 11.000 visitants. La fira es divideix en dues zones d’estands. A la primera, amb 137 expositors, es podien trobar els actors principals del sector cultural: institucions, empreses de serveis culturals, organismes de formació, premsa i edició. La segona zona, anomenada La Place des Tournées, amb 207 estands, és un saló de productors, bookers, agències i productors de gires on cadascun presenta el seu catàleg d’artistes als professionals (programadors de sales, festivals i esdeveniments artístics). És l’espai on es duu a terme el negoci i no hi ha cap altra esdeveniment d’aquestes característiques a França. Tots els estands de La Place des Tournées eren francòfons (França, Bèlgica, Luxemburg i Quebec) a excepció d’una empresa que presentava artistes coreans i l’ICEC. El programa del BIS contemplava com a principals activitats: - Grands Débats, dedicats a l’actualitat i al futur de l’espectacle en viu - Grands Témoins, un espai on professionals claus del sector van compartir la seva visió innovadora de la cultura

- Forums, organitzats al voltant de temàtiques lligades al desenvolupament de projectes culturals - Ateliers, un total de 40 al voltant de tres temàtiques: la gestió de les empreses d’espectacles, el desenvolupament de projectes culturals i la presentació d’iniciatives originals de col·lectivitats territorials - Parcours La Scène, dos circuits temàtics sobre públic infantil i companyies teatrals i de dansa - Biströ, una nit de programació d’artistes emergents a bars del centre de la ciutat - Spectacles, una proposta feta als acreditats del BIS per assistir a espectacles a les principals sales de la ciutat - Scène SACEM BIS. El departament d’acció cultural de la SACEM (SGAE francesa) i el BIS van convidar sis estructures franceses a apadrinar i presentar un artista al qual han acompanyat des dels inicis. Es van fer un total de 9 concerts.

Participació catalana El departament de Cultura a través de l’ICEC va organitzar un estand paraigües on es van acollir les catorze empreses catalanes que volien presentar els seus artistes als professionals francesos i internacionals. Les empreses assistents foren: A Flor de Tiempo, Afònix Produccions, Centre Cultural Kiku Mistu, Cia. Pep Bou, Delrevés, EspectacleSpectacular, Fadunito, Katakrak, Los Excéntricos, MuOM, PSIRC, Simposio Productions, Tombs Creatius i Toni Ortiz. Valoració L’ICEC ha tornat a participar al BIS amb un estand, com ja va fer al 2010 (però no al 2012). La visibilitat en aquest saló és essencial, és la millor manera d’atraure els programadors presents a la fira, molt nombrosos en aquesta edició i difícilment localitzables si no es disposa d’un espai de presentació, ja que l’organització no facilita la llista completa de professionals acreditats. El resultat ha estat molt positiu, amb un nombre d’empreses catalanes acreditades, provinents de tots els sectors (música, dansa, teatre), que supera les anteriors edicions. Aquesta nombrosa assistència confirma la necessitat continuar estant presents al BIS ja que és una de les fires amb més potencialitat de negoci. En conclusió, el BIS ha complert les expectatives dels seus participants i és actualment la trobada més important i multitudinària d’actors del sector cultural a França. És, sens dubte, el millor espai per trobar els professionals francòfons.

ICEC París Febrer de 2014

ANNEX FOTOGRÀFIC

Informe Internationale Kulturbörse Freiburg

Freiburg (Alemanya), 27 – 30 de gener de 2014 Arts escèniques i música

Informació tècnica • Any de creació: 1989 • Anual • Propera edició: 26 – 29 gener 2015 • 200 showcases, 5 escenaris • 360 expositors • 3.700 visitants, dels quals 700 programadors • Obert al públic • Participació internacional (però predominant de l’àrea germanoparlant) • Públic professional, però no de manera exclusiva • De pagament Organització FWTM GmbH & Co. KG Messe Freiburg Hermann-Mitsch-Straße 3 79108 Freiburg Alemanya Tel.: +49 761-703 70 Fax: +49 761-709 885 www.kulturboerse.de info@kulturboerse.de Persona de contacte: Holger Thiemann, director Tel.: +49 761-7037 107 holger.thiemann@fwtm.freiburg.de Descripció general La Internationale Kulturbörse Freiburg és una fira de teatre de petit i mitjà format, teatre còmic, varietats, màgia, arts de carrer i música (amb algunes propostes de World Music i jazz, així com formats musicals d’entreteniment). La 26a edició de la fira ha tingut lloc del 27 al 30 de gener al recinte firal de la ciutat alemanya. Segons els organitzadors, la 26a edició ha comptat amb 360 expositors i prop de 3.700 visitants, dels quals uns 700 són programadors. El públic assistent a la Kulturbörse de Freiburg prové principalment de l’àrea germanoparlant (Alemanya, Àustria, Suïssa), amb alguns professionals provinents d’altres països europeus com França, Bèlgica o Holanda, així com també del Japó. A banda dels responsables d’algun festival destacat, que sovint venen amb un perfil concret (teatre de carrer, circ, infantil), a la Kulturbörse de Freiburg assisteixen molts programadors municipals, interessats en un espectre més ampli d’espectacles, ja que sovint gestionen sales i esdeveniments pluridisciplinars. La Kulturbörse té lloc al recinte firal, amb un pavelló destinat al mercat, amb estands de companyies, agències, empreses de serveis i institucions, i cinc escenaris situats dins del mateix recinte: una sala gran amb capacitat per prop de 1.000 persones, on van tenir lloc l’espectacle inaugural (en el qual va participar la companyia catalana de percussió Brincadeira amb l’espectacle Evolution) alguns dels showcases de teatre i la gala especial de circ; una sala mitjana per a concerts; una sala petita per a teatre, així com un espai especial per a espectacles de carrer, en la zona de pas entre les sales de

teatre. Enguany, com a novetat, la fira comptava amb un tercer pavelló, on hi havia una instal·lació col·lectiva de quatre companyies catalanes d’arts de carrer i una presentació d’una companyia francesa. El programa de showcases inclou passis de 20 minuts, passis especials (actuacions de 45-60 minuts, espectacles sencers) i instal·lacions permanents. Completant la programació hi ha el Varieté-Abend, una gala amb actuacions internacionals de varietats, màgia i equilibrisme. Participació catalana Dos anys després que la Kulturbörse comptés amb una programació especial de companyies catalanes i balears, al 2014 la delegació catalana a Freiburg ha tornat a ser nombrosa, amb una trentena de companyies presents a l’estand del departament de Cultura coordinat per l’ICEC i disset companyies catalanes participant al programa artístic, bé amb showcases, actuacions especials o instal·lacions. Estand català Com en edicions anteriors, des del departament de Cultura s’ha organitzat un estand paraigües, enguany de 40m², que ha servit de punt de treball i de contacte per als professionals catalans. Des de l’ICEC s’ha coordinat l’estand, col·laborant i assessorant les companyies per facilitar-los el contacte amb alguns dels programadors i assessorant els visitants estrangers sobre les arts escèniques catalanes. L’Institut Ramon Llull també ha estat present a la fira, així com el director artístic de la Fira Mediterrània de Manresa. Entitats catalanes presents a IKF 2014: Amb actuació:

• Gala inaugural, amb la participació (entre altres) de la Cia. Brincadeira amb Evolution • 10 showcases curts (20 minuts) de les companyies:

o Brincadeira – Evolution (3 passis) o Bot Project – Collager (2 passis) o Bufa&Sons – Bufa&Sons (1 passi) o CQP CampiQuiPugui – Beyond The Woods (1 passi) o EFS Encara Farem Salat – Humortal (2 passis) o JAM – Glof (1 passi) o JAM – La Creperie (1 passi) o Loco Brusca – Mr. X (1 passi) o Max Calaf Sevé – Anyday (2 passis) o Trukitrek – Ab-normal Life (2 passis) o Tutatis – Barandales (2 passis)

• 3 Specials (actuacions amb espectacle sencer) de les companyies: o Insectotròpics – Caputxeta Galàctica (3 passis) o Ponten Pie – Artica (8 passis) o PSiRC – Acrometria (1 passi)

• Instal·lació col·lectiva especial d’arts de carrer (5 passis) o Itinerània - Titeretú o KataKraK – L’Animalada + Enginys Eko-Poètiks o Toc de Fusta – Friends of Crusó o Tombs Creatius – Monster Colours + Puck Cinema Caravana + Sr. Tonet

Sense actuació: Actua Produccions, Bàcum Performing and Visual Arts, Companyia de Comediants La Baldufa, Cia la Tal, La Maleta dels Espectacles, Los Galindos, Obsidiana, David Berga, Katraska Cia., La Petita Malumaluga, Urbantango. Materials de promoció Des de l’ICEC s’ha elaborat un directori amb les dades de totes les companyies catalanes presents a Freiburg, amb un perfil de la companyia, espectacles en gira, persones de contacte, així com una graella de les actuacions catalanes a Freiburg. També s’han realitzat dos pòsters amb la graella d’actuacions de les companyies catalanes, que s’han situat a l’estand per donar-li més difusió de cara als programadors. Els dies previs a la fira es va distribuir un newsletter especial a tots els professionals alemanys d’arts escèniques i música, destacant les actuacions de les 17 companyies catalanes al

programa de la IKF. La informació també estava disponible al newsletter de l’ICEC específic per al mercat alemany dels mesos de desembre i gener, així com al web www.catalanarts.cat, amb una pàgina especial dedicada a Freiburg, i mencions a diverses xarxes socials. A part dels materials elaborats per l’ICEC, cada companyia ha disposat d’un espai per als seus propis materials promocionals i/o pòsters. Menció als mitjans de comunicació La presència catalana ha estat ben acollida no només pels professionals, sinó també per la premsa alemanya. La cadena de ràdio SWR i Deutsche Welle (a la seva pàgina web: www.dw.de/klassentreffen-der-kleink%C3%BCnstler/a-17393435) han destacat la presència de companyies catalanes a la fira. Valoració Els organitzadors de la fira, així com els programadors presents a Freiburg, han destacat la qualitat de les produccions catalanes presentades i també han ressaltat la bona tasca que estan fent tant companyies com agències i institucions per donar a conèixer les arts escèniques i la música de Catalunya al públic professional. La tasca continuada d’informació al sector professional i de presència a les fires s’ha traduït en molts programadors i festivals que han passat per l’estand per conèixer les propostes catalanes, demanar informació i, en alguns casos, fer prereserves de dates concretes per als seus festivals, i també recomanar a altres col·legues alemanys alguns dels espectacles catalans. Per algunes de les companyies que ja han actuat a Freiburg, o hi han anat a fer prospecció en anys anteriors, la fira ofereix la possibilitat de mantenir vius els contactes, informar sobre nous projectes, i acabar de tancar contractes que s’han anat gestant al llarg dels mesos anteriors. Per a d’altres, l’estand català oferia una possibilitat de tenir una primera presa de contacte amb un sector nou. Cal destacar la creixent professionalització de les companyies catalanes a l’hora de presentar-se al mercat internacional, i també la col·laboració entre elles, cercant sinèrgies i compartint informació. La Kulturbörse ha posat a disposició de les companyies catalanes un espai molt més gran que l’any passat, la ubicació del qual al fons del pavelló no ha impedit que la presència catalana fos remarcada pels professionals alemanys. També al catàleg de la fira, com a il·lustració de les diferents seccions, s’han fet servir moltes imatges corresponents a espectacles catalans. La fira encara no ofereix, malauradament, un llistat dels professionals assistents que facilitaria la feina prèvia de les companyies. Des de l’ICEC s’ha intentat cobrir aquesta mancança amb assessorament personalitzat sobre el mercat alemany a les companyies que han volgut preparar la fira amb antelació. També la presència continuada de l’ICEC a Freiburg als últims anys ha fet que l’estand català s’hagi consolidat com el punt de connexió entre l’escena artística catalana i el mercat internacional. Neus López, ICEC Berlín Febrer de 2014

ANNEX FOTOGRÀFIC Estand català

Actuacions de companyies catalanes (selecció)

Insectotròpics – Caputxeta galàctica

Bufa&Sons

Campi Qui Pugui

Max Calaf Sevé

EFS – Humortal

Informe d’assistència MIDEM

Cannes (França, 1 – 4 de febrer de 2014 Música

Informació tècnica • Any de creació: 1966 • Periodicitat: anual • Espai: Palais des Festivals de Cannes • Propera edició: del 31 de gener al 3 de febrer del 2015 • Participació internacional • Professional i gran públic (MIDEM Festival) • 6.250 participants de 73 països • 2.672 empreses • 43 pavellons nacionals i regionals • 450 artistes participants • 103 workshops i conferències • 45 concerts • De pagament Organització Reed MIDEM 27 Quai Alphonse Le Gallo CS 10026 92513 Boulogne-Billancourt Cedex França www.MIDEM.com Persona de contacte: Christophe Chiappa, International Sales Manager Tel: +33 179 719 923 christophe.chiappa@reedMIDEM.com Descripció general El MIDEM, considerat el mercat internacional del disc i de l’edició musical més important del món, va celebrar enguany la seva 48ª edició amb Brasil com a país convidat d’honor. Durant quatre dies, professionals de tot el sector -discogràfiques, editorials, productores musicals, empreses de serveis d’Internet i de telefonia mòbil, entre d’altres- es van reunir per fer negoci, detectar les noves tendències del mercat i desenvolupar les seves activitats. Pel que fa a les xifres d’assistència d’aquesta edició, es van registrar 6.250 participants, 150 menys que en l’anterior edició. Una de les principals novetats és la presència de 5 nous pavellons nacionals: Cuba, Xile, Xipre, Armènia i French Tech, que se sumen als 38 ja existents a la passada edició. De les 2.672 empreses presents, un 1% foren d’Àfrica, un 7,5% d’Àsia-Pacífic, un 76% d’Europa, un 0,9% de l’Orient Mitjà i un 22% del continent americà. Els països que van tenir més representació van ser França, el Regne Unit, Estats Units i Alemanya amb 468, 409, 382 i 203 empreses, respectivament. Es va notar també l’augment de la participació dels països asiàtics, els mercats dels quals es desenvolupen de forma important. Pel que fa a la música en directe, fa tres anys es va crear el MIDEM Festival, esdeveniment que concentra una part dels concerts durant els quatre dies de MIDEM. Per aquesta edició es va comptar amb 4 espais: dues carpes al costat del Palais des Festivals, el Salon Diane de l’Hotel Majestic i l’Auditorium Debussy. A diferència de les precedents edicions, no hi ha hagut gran cap de cartell

internacional. Una de les novetats van ser les sessions de Music at Noon, concerts durant l’hora de dinar per incitar al networking. Als concerts del vespre, les Night Sessions, es van presentar artistes del país convidat, Brasil, i noves promeses de Taiwan, Corea del Sud i Malàisia organitzats en tres nits temàtiques. Hi va haver un únic concert de jazz, d’Azerbaidjan, i un concert de música de pel·lícules interpretat per l’Orquestra de Cannes- Provence Alpes Côte d’Azur. Tot això va suposar un total de 39 concerts d’artistes provinents de 14 països. El MIDEM Off es va dur a terme en dos espais, l’Espace Mimont on van tenir lloc els concerts de música clàssica, i el bar Ma Nolan’s amb una programació de pop rock. Es van fer un total de 6 concerts d’artistes vinguts d’Armènia, Rússia, Japó i Estats Units. El mercat va oferir un ampli programa d’activitats, conferències i workshops, que es van organitzar en sis eixos: - MIDEM Talks: sessions presentades per visionaris de la indústria que fan evolucionar el sector de la música. - Innovation Factory: espai dedicat a les novetats sorgides de la interacció entre música i tecnologia - Brands & Fans Central: espai on se va acollir el concurs de màrqueting del MIDEM, les sessions on artistes explicaven la seva carrera a altres artistes i estudis d’exemples de marques musicals. - Training Room: espai on es va oferir coneixement pràctic per ajudar a accelerar els negocis musicals i digitals. Les tres temàtiques centrals d’aquesta edició foren l’esperit empresarial, la indústria musical i el màrqueting. - Networking Village: espai de trobades creat per afavorir la interacció one-to-one entre els actors del sector. - Legal Summits: centrat en l’actualitat de la part legal (drets d’autor i editors) del sector musical. Participació catalana Van participar un total de 29 empreses (5 més que a l’anterior edició) de les quals 23 estaven a l’estand paraigües organitzat per l’ICEC i 6 altres o bé a l’estand de Sounds From Spain o per lliure i sense estand. Les empreses presents al MIDEM 2014 van ser: 34 Producciones, A Flor de Tiempo, Advanced Music / Sónar Festival, APECAT, Blanco y Negro Music, BMAT, Bonatarda, Bucono Music, Discmedi, Distribucions Musicals 09, Distrijazz, DIVUCSA, Ediciones Musicales Clipper's, Enrich Advocats – Copyrait, Future Music Forum Barcelona, Gràcia Music, Kzoo Music, Meta Network, Montuno Producciones y Eventos, Musicxip, Open Records, PICAP, Roster Music, Satélite K / Tsunami, Sones, Teddysound, Universitat Pompeu Fabra, Urban Culture Studios i Ventilador Schubert Music. Material promocional Es va editar el llibret Catalan Music Companies at MIDEM, amb informació de totes les empreses catalanes assistents al mercat (fossin o no a l’estand de l’ICEC), que es va esgotar. Les compilacions en CD que cada any edita l’ICEC –de música electrònica, jazz, pop rock i World Music– van interessar molt als professionals que van passar per l’estand. També es van distribuir un centenar d’exemplars de la guia genèrica Catalan Music Companies Directory 2014. A més, a la pantalla de plasma de l’estand es va fer difusió de videoclips d’artistes catalans amb projecció internacional. Valoració L’estand de l’ICEC, que aquesta edició va tenir un augment d’empreses acreditades, va gaudir de molta activitat durant el saló. Les empreses catalanes del sector presents a l’estand amb les que hem pogut parlar estan satisfetes d’aquesta edició. Per a moltes d’elles, assistir al MIDEM suposa poder reunir-se amb clients i socis llunyans de forma ràpida i eficaç. La majoria de les empreses participants ja arriben a Cannes amb una atapeïda agenda d’entrevistes de negoci. Aquesta fira els permet fer el balanç anual d’activitat amb cada un d’ells. La participació al MIDEM és necessària per consolidar negocis ja existents i per obrir-ne de nous. El MIDEM, orientat cada cop més cap al Business to Business, dóna visibilitat als representants de noves tecnologies, nous models de difusió, les start-ups innovadores, les marques i els proveïdors d’aplicacions i continua deixant un gran espai per a les activitats de formació. El MIDEM intenta

reinventar-se i trobar un nou camí per obrir la fira a tot tipus d’empreses i propostes comercials que puguin oferir oportunitats de creixement al sector musical. En conclusió, el MIDEM continua sent el saló més important de la indústria musical a nivell internacional, el punt de partida anual de l’activitat del sector discogràfic. Es important continuar donant suport a les empreses catalanes per facilitar la seva assistència a aquest saló, ICEC París Febrer 2014

ANNEX FOTOGRÀFIC