Guia de lectura aus migratòries
-
Upload
biblioteca-josep-mateu-i-miro -
Category
Documents
-
view
212 -
download
0
description
Transcript of Guia de lectura aus migratòries
Títols disponibles de Marianne Fredriksson a la
biblioteca:
Adults Novel·la [N Fre]
Aus migratòries
Estimada filla
Les filles de Hanna
La història de Simon
CCCClub lub lub lub de lectura lectura lectura lectura
Guia de lectura
Biblioteca Josep Mateu i Miró de Castellbisbal
Aus migratòriesAus migratòriesAus migratòriesAus migratòries de Marianne Fredriksson
Dimecres, 27 de març, a les 19.00 h
Biblioteca Josep Mateu i Miró
Av. Pau Casals, 16
08755 Castellbisbal
93 772 14 66
HORARI: de dilluns a divendres, de 16.00 a 20.30 h.,
els matins de dimarts i dimecres, d'11.00 a 14.00 h.
i dissabtes, de 10.00 a 14.00 h.
“ ...Yo diría que Marianne Fredriksson es feminista en e l sentido mejor de esa palabra: aquel que enseña a las mujere s a autocontemplarse, conocerse y comprenderse con mayo r acierto y lucidez, independientemente de que los ho mbres entren o no al tablero del juego vital... ”
Font: Picart, Gina. “No es ese el feminismo que conozco”. Dins: La letra del
escriba, núm. 38 (abril de 2005). <http://www.cubaliteraria.cu/revista/laletradelescriba/n38/articulo-9.1.html> [Consulta: 4 de febrer de 2013].
L’AUTORA: Nascuda el 1927 a Gotemburg (Suècia), Marianne Fredriksson va treballar
com a periodista a alguns dels principals diaris del seu país, com l’Svenska Dagbladet, i va ser cap de l’edició de l’Allt i hemmet. Va publicar la seva
primera novel·la, Evas bok, al 1980, i el 1988 va deixar la seva feina per
dedicar-se a l’escriptura per complet. Els seus primers llibres parteixen en
general de temes bíblics, però el 1997, amb la novel·la Les filles de Hanna,
sembla trencar aquesta línia. Les filles de Hanna va ser traduïda a més de
27 idiomes, es va convertir en un autèntic best-seller i va donar fama
mundial a la seva autora, fins a convertir-la en un dels escriptors suecs de
ficció més traduïts. Aquest èxit de Fredriksson es pot enquadrar en l’interès
que a la dècada dels 80 va provocar la literatura sueca a diversos països
d’Europa.
Va morir a Osterskar (Estocolm) al febrer de 2007.
L’obra de Fredrikson es caracteritza per la seva capacitat per reflectir les
relacions humanes amb gran realisme i sensibilitat, amb un estil clar i poètic
que facilita la immediata connexió amb el lector. Aquesta connexió es fa
palesa en l’èxit de venda de les seves novel·les; més de 17 milions de
còpies venudes, traduïdes a més de 50 llengües.
La crítica ha destacat que l’autora representa “la quinta essència de
l’existencialisme o la càndida i perpètua tristesa sueca”.
“... En una entrevista concedida poco antes de cumplir su 70 cumpleaños, afirmó que "cuando uno envejece", se da cuenta de que "hay muchos mundos en los que uno ha estado y de los que ha salido". Y añadía: "Los periódicos me interesan muy poco ahora". El público en general recibía con mayor entusiasmo las obras de Fredriksson, con cuyos libros se identificaban cientos de miles de lectores, que la crítica, muy dividida, coincidiendo, sin embargo, en que la comprensión de la debilidad del ser humano y la capacidad para conectar con el lector eran las mejores cualidades literarias de la autora...” Fonts: Espantaleón, Jaime. “Marianne Fredriksson, la más internacional autora sueca”. Dins: El mundo (16 de febrer de 2007) <http://www.elmundo.es/elmundo/2007/02/16/obituarios/1171587785.html> [Consulta: 4 de febrer de 2013]
LA NOVEL·LA: AUS MIGRATÒRIES
Relata la història de dues dones, una xilena i una altra sueca; dues dones
molt diferents, de procedència i cultura, que comparteixien
no obstant això un passat de violència i patiment.
A través de les converses de la Mira i la Inge , el lector es
va assabentant, a poc a poc, d’aquest passat de patiment
que ha marcat les dues dones, un patiment que encara
porten, inevitablment, com una càrrega sobre la seva vida
actual, i que pot mostrar-se, sobtadament, amb tota la
seva força.
La història que anem coneixent de la Mira, ens permet endinsar-nos en la
terrible època de la dictadura del xilè Augusto Pinochet, com una mostra de
la indefensió en què pot viure el ciutadà davant els poders il·limitats.
Aquests poders creen un món de terror mitjançant l’empresonament, la
tortura, la violació i l’assassinat, com entreveíem en els breus però terribles
records de la Mira o la Matilde.