Títols disponibles de Teresa Pàmies a la biblioteca:

Novel·la [N Pam]

Amor clandes

Cartes al fill recluta

La filla del gudari

Gent del meu exili : ¡inoblidables!

Primavera de l’àvia

Rebelión de viejas

Quan érem capitans: memòries d’aquella guerra

Psicologia [128 Pam]

Conviure amb la mort

Sociologia [30.053.9 Pam]

L’aventura d’envellir

Polí�ca [32(Pam) Pam]

Ells anys de lluita : carta a la néta sobre el comunisme

Narra�va [N 833 Pam]

Opinió inconformista : vuitanta-set dilluns a l’Avui

Guies de viatge [91(43.7) Pam]

Praga

Guia de lectura Dona de presDona de presDona de presDona de pres

Teresa Pàmies Teresa Pàmies Teresa Pàmies Teresa Pàmies

Dimecres, 28 de maig, a les 19.00 h

Club de lectura

Biblioteca Josep Mateu i Miró de Castellbisbal

2014

” Mai he estat una revolucionària professional, sinó una

dona que ha viscut d’acord amb les seves idees, però

que també ha hagut de tirar endavant una família”

L’ AUTORA

Teresa Pàmies (Balaguer, 1919– Granada, 2012). Periodista, narradora. Filla

de Tomàs Pàmies i militant de la JSUC (Joventuts Socialistes Unificades de

Catalunya) durant la guerra civil, s'hagué d'exiliar i va viure, entre d’altres

ciutats, a Praga i a París, per retornar a Barcelona el 1971. Atreta per l’actua-

litat, sobretot la polí7ca i amb interessos diversos, ha col·laborat en diversos

mitjans de comunicació (Avui, Presència, Serra d’Or). Algunes d’aquestes

col·laboracions han estat aplegades a: Opinions de dona (1983) i La vida amb

cançó: cròniques radiofòniques (1999), entre d’altres.

La seva obra és, en general, un tes7moni, sovint novel·lat, sobre la seva exis-

tència, condicionada pels esdeveniments històrics i les circumstàncies perso-

nals, presentat des del seu compromís polí7c amb el comunisme. Amb un

es7l planer, col·loquial i sovint emo7u, Pàmies ha escrit una obra prolífica,

que compta amb el favor del públic. Podem esmentar, entre d’altres Btols, La

filla del pres (1967), Testament a Praga (1970), Va ploure tot el dia i Quan

érem capitans, ambdues de 1974, i Quan érem refugiats i Dona de pres, de

1975. Amor clandes (1976-1998), una de les seves millors obres, hàbilment

escrita i estructurada, evoca la relació amb el seu company i pare dels seus

fills (sense esmentar-ne el nom), forçosament clandes7na en la Barcelona

franquista. A La filla del gudari (1997), mostra la soledat de la narradora pro-

tagonista, un cop els fills ja s’han fet grans i la vida és diFcil. Més estricta-

ment documentals són Si vas a París, papà... (1975), sobre el maig francès,

o Maig de les dones (1976), sobre el congrés que va tenir per escenari Barce-

lona. Ha escrit també llibres de viatges: Vacances aragone-

ses (1976), Busqueu-me a Granada: diari d’un viatge (1980), Nadal a Por-

to (1995).

L’autora va ser guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de

l'any 2001. El Premi d'Honor ha estat tradicionalment masculí. L’any 1980, du-

rant la dotzena edició, es va premiar per primer cop una dona: Mercè Rodore-

da. Han hagut de transcórrer 21 anys més per guardonar-ne una altra. "És una

llàs7ma que no hi hagi una correlació més justa" - va admetre Teresa Pàmies,

que de totes maneres no creu que hagi estat una cosa premeditada— ” la so-

cietat és així", va dir. Jordi Sarsanedas, membre del jurat, va reconèixer que en

altres edicions "s'han perdut oportunitats" i va esmentar els casos de Maria

Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Maria Àngels Anglada i Maria Mercè Mar-

çal, tot i precisar que algunes "potser eren massa joves per valorar-ne la tra-

jectòria".

Fins al final de la seva trajectòria l'obra literària de Teresa Pàmies con7nua

evolucionant, amb Btols com L'aventura d'envellir (2002), Conviure amb la

mort(2003) i Informe al difunt (2008), un llibre homenatge al seu marit, mort

l'any 2007.

Teresa Pàmies mor a Granada el 13 de març de 2012 a l'edat de 92 anys.

LA NOVEL·LA Teresa Pàmies va ser dona de pres en la vida real. Amb aquest llibre rendeix

un homenatge sen7t a totes les dones que es trobaven soles durant la resis-

tència i deixaren de banda el paper passiu d'esposes pacients i pa7dores per

conver7r-se en protagonistes de la lluita contra la dictadura. De nou, l'autora

relata amb precisió part d'una no tan llunyana història d'Espanya, així com de

la seva història personal.

La novel·la va ser distribuïda sense passar per la censura, pocs dies abans de la

festa de Sant Jordi de 1975. El dia vint-i-dos la policia es va presentar a les lli-

breries amb una ordre de segrest, però ja no en van trobar cap exemplar.

Font: hSp://teresapamies.webnode.es/

Font: hSp://www.escriptors.cat/autors/pamiest/