Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient

El vulcanismeGuia de camp de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Biblioteca de Catalunya - Dades CIP

El vulcanisme: guia de camp de la zona volcànicade la Garrotxa. 2a edicióBibliografiaISBN 84-395-5518-1 I. Martí Molist, Joan II. Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa 1. Vulcanisme - Garrotxa2. Parc Natural de la Zona Volcànica de laGarrotxa - Guies551.21(467.1 Gt) (036)

EditaParc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Dipòsit legal: B-40.352-2001ISBN 84-393-5142-9

© Parc Natural dela Zona Volcànica de la Garrotxa i autors

ImpressióAmpans, Manresa

1a edicióOlot, maig de 2000Disseny i maquetacióxeviprat/igc

2a edicióOlot, març de 2001Disseny i maquetacióJoaquim Trias Associats

FotografiesPep CallísPortada, figures 29, 34-37, 58-63, 66, 69, 73-76,85, 87, 95, 97, 98, 100, 102, 105, 106 i 114(dipositades al Centre de Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa)

Albert PujadasFigures 28, 30, 33, 39, 40, 64, 66, 72, 78-80, 108,110 i 113

Joan MartíFigures 15, 27 i 31

Emili BassolsFigura 32

Centre de documentació del Parc Natural de la Zona Volcànicade la GarrotxaFigures 65, 67, 70 i 83

Maurice KrafftFigura 18

National geographic data centerFigura 43

Llorenç PlanagumàFigures 71, 77 i 102

Il·lustracionsAlbert MartínezFigures 1, 2, 6-12, 15-17, 19-23, 25, 26, 38, 41, 42,44-50, 54, 56 i 57

Albert PujadasFigures 3-5, 13, 14, 24, 51-53, 55, 68, 107, 108, 109,110, 111, 112, 113, 115-117

Llorenç PlanagumàFigura 81, 82, 84, 86, 94, 96, 99, 101, 103 i 104(les figures 82, 84, 86, 94, 96, 99, 101 i 104 s’han modificat a partir de la base geològica del ProjecteVulcà)

Montse ViñasDibuixos originals de les figures 88-93

Citacions bibliogràfiques normalitzades i adaptades per Montse Grabolosa

Amb la col·laboració de les entitatsd’educació ambientalServei de Guies del Parc Natural dela Zona Volcànica de la GarrotxaEscola de Natura la Garrotxa

El vulcanismeGuia de camp de laZona Volcànica de laGarrotxa

Joan Martí MolistInstitut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC), Barcelona

Albert PujadasÀrea de Geodinàmica. Departament de Ciències Ambientals. Universitat de Girona

Dolors Ferrés LopezLlorenç Planagumà GuàrdiaTosca. Col·laboradors del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Josep Maria Mallarach CarreraFundació d’Estudis Superiors d’Olot

4

Fa poc més de 200 anys que Francesc Xavier de Bolòs vadescobrir, per a la comunitat científica, el vulcanisme de laGarrotxa. Aquesta activitat eruptiva va remodelar el pai-satge de les valls d’Olot i va influir directament sobre elsusos i l’activitat humana que s’ha desenvolupat durantsegles en aquest territori.

La important explotació minera que va patir part del patri-moni vulcanològic de la zona, durant les dècades delsanys seixanta als vuitanta, va provocar una forta contesta-ció social i científica que va culminar amb l’aprovació de lallei de protecció de la zona volcànica, l’any 1982.

La conservació d’aquest patrimoni es justifica perquè ésla zona volcànica més recent de la península Ibèrica i unade les que es troba en millor estat de l’Europa continental.Hi trobem aspectes geomorfològics representats per edi-ficis volcànics, tossols, colades de lava, rescloses volcàni-ques i cingleres, i també per diversos afloraments on, aescala detallada, es pot observar algun dels processosgeològics que han donat lloc a les diferents morfologies.

Tot i la protecció legal, calia aturar les extraccions i mini-mitzar i restaurar els impactes sobre el malmès patrimonigeològic mitjançant l’estructuració i consolidació del ParcNatural. Una fita clau va ser la restauració, l’any 1995, delvolcà del Croscat, el més simbòlic del Parc en ser el volcàmés jove de la península Ibèrica i el que més impactes hapatit.

Però, des del Parc, també calia aprofundir en el coneixe-ment del vulcanisme de la zona iniciat a principis de seglei reactivat a la dècada dels anys setanta. En aquest sentit,va ser necessari revisar tots els treballs realitzats i desen-volupar un projecte d’estudi integral de la geologia de lazona volcànica catalana. Aquest projecte es va plantejar ainicis dels anys noranta amb l’objectiu d’integrar diversosaspectes geològics i geofísics que permetessin aprofundiren el coneixement d’aquesta zona. Finalment, l’any 1993es va iniciar un projecte menys ampli pel que fa als aspec-tes a integrar, però no menys ambiciós, finançat íntegra-ment pel Departament de Medi Ambient a través del ParcNatural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i executat pelCSIC amb la coordinació del Dr. Joan Martí, el qual vapermetre la formació de nous geòlegs en el coneixement,la gestió i la divulgació del vulcanisme de la zona.

Pròleg

5

Els resultats d’aquest projecte s’incorporen a la Guia, laqual esdevé un material inèdit que ens aporta de manerasenzilla i planera nous i valuosos coneixements per a l’es-tudi de la zona volcànica de la Garrotxa. Alhora, la difusiód’aquesta Guia s’emmarca en l’estratègia per a la gestiódel vulcanisme del Parc Natural, aprovada l’any 2000, ique ha de permetre, en els propers cinc anys, millorar elconeixement sobre el vulcanisme a la zona, planificar-nela recerca, conservar-ne els valors geològics i paisagísticsi augmentar-ne la divulgació local, nacional i internacional.

Desijto que aquesta Guia, elaborada amb gran rigor i ambuna molt acurada presentació, ajudi a divulgar aquestesaportacions als docents, als universitaris i als naturalistesper garantir el coneixement, la gestió i la difusió d’un patri-moni que s’ha preservat per a les futures generacions.

Francesc Xavier Puig i OliverosDirector del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

6

Presentació 8

l1l Els volcans 11

l1l1l Què és un volcà? 12

l1l2 l Gènesi de magmes 14

l1l2l1l On es generen els magmes? 15

l1l3 l Ascens de magmes 17

l1l3 l1l Com ascendeixen els magmes? 18

l1l3 l2l Què li passa al magma durant el seu ascens? 19

l1l4 l L’activitat eruptiva 22

l1l4 l1l Perquè es produeix una erupció? 23

l1l4 l2l Tipus d'activitat eruptiva 24

l1 l4 l2 l1 l Activitat efusiva 24

l1 l4 l2 l2 l Activitat explosiva 24

l1l4 l3 l Materials volcànics 31

l1 l4 l3 l1 l Materials massius 31

l1 l4 l3 l2 l Materials fragmentaris 34

l1 l4 l3 l3 l Tipus de dipòsits piroclàstics 35

l1l4 l4 l La morfologia dels volcans 39

l2 l El vulcanisme a catalunya 41

l2 l1l Distribució i evolució del vulcanisme 42

l2 l2 l El camp volcànic català 45

Zona volcànica de l'Empordà 46

Zona volcànica de la Selva 46

Zona volcànica de la Garrotxa 46

l2 l3 l Les roques i els magmes 49

l2 l3 l1 l Els minerals 50

l2 l3 l2 l Les dades geoquímiques. 51Gènesi i ascens de magmes

l2 l4 l Les erupcions de la Zona Volcànica de la Garrotxa 53

l2 l4 l1 l Els volcans i les seves fases d'activitat eruptiva 54

l2 l4 l2 l L'activitat eruptiva i els edificis volcànics 57

l2 l5 l Els materials volcànics 58

Índex

7

l3 l La Zona Volcànica de la Garrotxa. Fitxes d'afloraments 61

1 l Les colades de lava de Castellfollit de la Roca 64

2 l Les bretxes piroclàstiques del Volcà del Cairat 66

3 l Els materials massius de Sant Joan les Fonts 68

4 l La morfologia del con volcànic del Volcà del Montsacopa 72

5 l El con d’escòries del Volcà del Croscat 74

6 l La seqüència eruptiva del Turó de la Pomereda 76

7 l Els dipòsits piroclàstics del Volcà de Santa Margarida 78

8 l La seqüència eruptiva del Volcà de Can Tià 80

9 l La colada piroclàstica de la Vall dels Arcs 82

10 l Situació i morfologia dels cons volcànics 84des del Puig Rodó

11 l El Maar del Clot de l’Omera 86

12 l La colada piroclàstica del Volcà del Puig d'Adri 88

13 l Les onades piroclàstiques del Volcà del Puig d'Adri 90

14 l La morfologia del Volcà de la Crosa de Sant Dalmai 92

15 l Les onades i bretxes piroclàstiques 94del Volcà de la Crosa de Sant Dalmai

Glossari 97

Bibliografia 98

Mapa de serveis del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa 100

Entitats d’educació ambiental 101

Notes 104

Recomanacions i normes per als visitants 106

8

La guia de camp que us presentem pretén donar unavisió general, alhora que detallada, de les característiquesprincipals del vulcanisme de la zona volcànica de laGarrotxa. Vol ser una eina útil per a la interpretació delpaisatge i els processos geològics de les àrees volcàni-ques que integra, i aportar les indicacions necessàries perentendre, des d'un punt de vista geològic, alguns delsseus indrets o afloraments més representatius.

Quin significat té la presència de volcans en una zonacom aquesta? En quin marc geodinàmic cal posar-la?Quin és l'origen i la composició de les roques volcàni-ques? Quin va ser l'estil de l'activitat eruptiva?... Són al-gunes de les preguntes a què dóna resposta aquesta guiade camp.

Abans, però, d'explicar què va passar a la Garrotxa, calfer un repàs a aquells conceptes generals de la geologia ide la vulcanologia relacionats amb el tema concret queens ocupa. Així doncs, cal conèixer com són els magmes,com es generen i arriben a la superfície, com varien decomposició al llarg del temps, quins són els mecanismesque donen lloc a les erupcions volcàniques i quines sónles característiques principals d'aquestes i dels seus pro-ductes.

L’estructura d’aquest llibre és en tres parts:

1. Els volcans. Explica els aspectes generals i conceptesbàsics del vulcanisme.

2. El vulcanisme a Catalunya. Descriu breument elstrets fonamentals del vulcanisme més recent de la nostrazona.

3. Fitxes d'afloraments. Inclou la descripció de 15 in-drets i representa, per tant, la guia de camp pròpiamentdita. Els afloraments van ser seleccionats en funció delselements geològics que s’hi poden observar, de maneraque en conjunt exemplifiquen les característiques més re-marcables del vulcanisme d’aquesta zona, i en particulardel que es troba emmarcat dins el Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa. D’altra banda, es va tenir encompte la seva accessibilitat a fi de facilitar-ne la localitza-ció. La selecció dels espais va implicar necessàriamentprescindir d'altres, també amb un alt interès geològic ididàctic, però que presenten una major dificultat d’accés.

Presentació

9

El contingut de la guia permet lectures a diferents nivells,si bé es pot seguir el text sobre fons blanc, hi ha quadresd’ampliació sobre fons granat per explicar conceptes quesón d’interès per al vulcanisme com per exemple elsmagmes, l’estructura interna de la Terra, etc. A més, hi haalguns termes en cursiva que es descriuen en el glossari.

Encara que tot això cal explicar-ho en un espai reduït, es-perem que la lectura d'aquesta guia, mentre recorrem elsindrets proposats, permetrà obtenir una idea general,però clara, del perquè i del com es va desenvolupar l’acti-vitat volcànica en aquesta zona, un dels aspectes geolò-gics més poc coneguts de Catalunya.

Els autors agraeixen la col·laboració de l’InstitutCartogràfic de Catalunya per les imatges i mapes que ensva facilitar per compondre les figures 54, 56, 57 i 81 i a laSecció de Ciències Naturals del Museu Comarcal de laGarrotxa per les mostres de roques fotografiades.

Els volcans

1

1lE

ls v

olc

ans

1lE

ls v

olc

ans

12

Tothom té una idea gràfica, més o menys precisa, del quesón els volcans. Tot i així, quan volem explicar aquestaidea en termes "científics", el concepte ja no és tan clar ien la majoria dels casos hem de recòrrer a descripcionsmorfològiques i quelcom imaginatives.

Aquesta definició ens dóna una idea clara que un volcàno és solament una morfologia, sinó que és la culminaciód'un conjunt de processos geològics que impliquen lagènesi, l’ascens i l’erupció de magmes (figures 1 i 2).

Per tant, encara que en l'escala dels temps geològics ifins i tot en la humana, els volcans representen temps re-lativament curts, des d'alguns dies fins a milers d'anys,en realitat són la resposta a processos de centenars demilers o milions d'anys de durada.

Figura 2. Edifici volcànic

Figura 1. Sistema volcànic

Què és un volcà?l1 l1 l

• • • Un volcà és un punt de la superfícieterrestre on té lloc la sortida a l'exterior dematerial rocós fos (magma) generat a l'interiorde la terra i, ocasionalment, de material nomagmàtic. L'acumulació d'aquests productesal voltant del centre emissor pot donar lloc arelleus positius amb morfologies diverses. • • •

1lE

ls volcan

s1

lEls vo

lcans

13

Els magmes

• • • Els magmes són barreges de material rocós fos, principalment detipus silicatat, que poden contenir partícules sòlides (cristalls i fragmentsde roca) en suspensió i gasos dissolts. • • •

La gran majoria de les roques que conei-xem estan formades en gairebé la seva to-talitat per minerals de la família dels sili-cats, minerals constituïts per anions SiO4

-4

aïllats o enllaçats els uns amb els altresmitjançant cations metàl·lics (figura 3). Ésper això que els magmes resultants de lafusió d'aquestes roques seran també decomposició majoritàriament silicatada.Segons el percentatge de sílice que conte-nen, els magmes es classifiquen com abàsics quan és inferior al 52%, àcidsquan supera el 63%, i intermedis quan elpercentatge està entre el 52% i el 63%.

Figura 3. Molècula de SiO2

Propietats físiquesLa densitat, la viscositat i la temperatura sóntres de les propietats físiques dels magmes quecondicionen de manera més significativa elsprocessos d’ascens i erupció. La densitatdepèn principalment de la composició químicadels materials fosos. La viscositat, és a dir, la re-sistència a fluir, depèn també de la composiciódel magma alhora que està condicionada per latemperatura (figura 4).

La densitat varia en funció principalment delcontingut en sílice (SiO2) dels magmes. Els decomposició bàsica, més pobres en sílice, tenenuna densitat més alta com a conseqüència delmajor nombre de cations metàl·lics pesants in-corporats a la seva estructura.

La viscositat és més elevada en els magmesàcids que en els bàsics, com a conseqüènciad'un nombre més gran d'enllaços entre lesseves molècules de sílice. L'augment de tempe-ratura en disminueix la viscositat ja que afavo-reix l'excitació de les molècules i per tant dificul-ta la formació d'enllaços.

La temperatura, per contra, és més alta enmagmes bàsics, que poden arribar a assolir els1.100º C, mentre que els magmes àcids tenentemperatures de fusió entre els 700 i 800º C.

Figura 4. Variació de la composició i de les propietats físiques dels magmes

1lE

ls v

olc

ans

1lE

ls v

olc

ans

14

Gènesi de magmesl1 l2 l

Els magmes es formen a l'interior de la Terra, generalmenta la zona del mantell superior, tot i que ocasionalmenttambé poden generar-se a menys profunditat, dins del’escorça.

La formació de material fos, és a dir, la fusió, obeeix a dife-rents causes, que poden actuar de manera conjunta o aï-llada: descompressió, increment de la temperatura i in-crement de la presènciad'aigua (figura 5).

El magma es pot generarsempre que sobre un cos rocós inicialment sòlid s’apliquiun increment important de temperatura, o bé quan unaroca, que inicialment està sotmesa a temperatures i pres-sions molt elevades, experimenta una considerable dismi-nució de la pressió. Tanmateix, en condicions constantsde pressió i temperatura, l’assimilació d’aigua per partd’alguns minerals que formen la roca rebaixa significativa-ment el seu punt de fusió. Figura 5. Causes de la fusió

de roques

• • • La gènesi demagmes és el procéspel qual es produeixel pas de fase sòlidaa fase líquida de lesroques del mantell il’escorça. • • •

La fusió és un procés que afecta només unapart de la roca i no la seva totalitat. Les roquesestan formades per diversos minerals, cada undels quals té una temperatura de fusió diferent auna pressió determinada. La gènesi de magmacomença quan fonen els minerals amb un punt

de fusió més baix i progressa afectant altres mi-nerals de la roca. Per aquesta raó parlem gaire-bé sempre de fusió parcial de les roques, és adir, fonen només alguns minerals i en propor-cions determinades (figura 6).

a. El procés de fusió començaen els punts d’unió entre gransminerals, ja que són les zonesque necessiten una menor ener-gia perquè es produeixi el canvid'estat sòlid a líquid.

b. Els líquids que es generensón menys densos que els mi-nerals que els envolten. El líquidformarà una xarxa de canaletsinterconnectats i s’acumularàen zones preferents fins a tenirun volum crític mínim a partirdel qual començarà a ascendirgràcies a la força de flotació.

c. La fusió progressa i el volumde líquid augmenta i s’acumulaal sostre de les zones de fusió.Simultàniament, el sòlid resi-dual es compacta cap avall, fetque comporta una separaciócada cop més efectiva entre elsòlid i el líquid.

Fusió parcial

Figura 6. Procés de fusió parcial

1lE

ls volcan

s1

lEls vo

lcans

15

On es generen els magmes?Els processos relacionats amb la formació de magmess'expliquen dins del marc de la teoria de la tectònica deplaques. L'activitat volcànica, i en general magmàtica, noes distribueix a l’atzar sobre la superfície del planeta sinóque es concentra majoritàriament al llarg de les vores deles plaques tectòniques. Tanmateix, trobem volcans enzones allunyades de les vores de placa, tant als conti-nents com als oceans, cosa que indica que també éspossible una fusió més localitzada (figures 7 i 9).

l1 l2 l1 l

L’interior de la Terra es divideix, segons la com-posició i densitat dels seus materials, en trescapes concèntriques: nucli, mantell i escorça(figura 8). Tanmateix, segons la rigidesa delsmaterials que la formen, en la part més externadel globus es diferencien dos nivells: a. la litosfera, constituïda per l’escorça i la part

més externa del mantell superior, té un com-portament fràgil.

b. l’astenosfera, just per sota de la litosfera, ésuna part del mantell superior que té un com-portament més plàstic i pot fluir sota l'aplica-ció de grans esforços.

La teoria de la tectònica de plaques proposa unmodel dinàmic del funcionament de la Terra,basat en el fet que la litosfera es troba divididaen un nombre reduït de plaques que suren, ambindepèndencia unes respecte de les altres, perdamunt de l’astenosfera.

Estructura interna de la Terra

Figura 8. Secció interna del globus terrestre

Figura 7. Plaques tectòniques i situació de les zones amb vulcanisme actiu al món

1lE

ls v

olc

ans

16

Zones de subducció

La convergència dedues plaques provocaque la litosfera, mésfreda, s’enfonsi dins delmantell i en rebaixi latemperatura. Tot i això,es produeix fusió acausa de l’entrada d’ai-gua al sistema mineraldel mantell. Aquestaaigua , procedent de ladeshidratació dels ma-terials que subdueixen,rebaixa considerable-ment el punt de fusiódels minerals i permetfondre part de les ro-ques mantèl·liques en-cara que la temperatu-ra ambient s’hagi reduïtsignificativament.

Dorsals oceàniques

Es produeix la separa-ció entre dues plaqueslitosfèriques. Això pro-voca la descompressiódel material del mantell ila conseqüent fusió degrans volums de sòlidque poden ascendir demanera continuada capa l’eix de la dorsal.

Punts calents

Focus volcànics, allun-yats de les vores deplaca, generats per unincrement anòmal detemperatura en el man-tell. Aquests s’associena plomalls ascendentsde materials mantèl·licsmés profunds que s’ori-ginen per la mateixadinàmica convectiva delmantell.

Zones de rift

En zones de l’interior deles plaques litosfèriquesel moviment convectiudel mantell inicia unaprimament de l’es-corça i genera un pro-cés distensiu que potculminar amb el trenca-ment complet de la li-tosfera i la creació denova escorça oceànica.En algunes zones eltrencament litosfèric ésparcial, o ni es pro-dueix; tanmateix, esdesenvolupa un siste-ma de falles normalsque afavoreixen l’as-censió del magma.

Ambients geodinàmics del vulcanisme

Figura 9. Litosfera terrestre. Tipus de contactes entre plaques tectòniques

Zones de límits de plaques Zones d’intraplaca

1lE

ls volcan

s

El magma pot separar-se definitivament de la zona defusió i iniciar l’ascens cap a zones més superficials quanel volum de material fos és prou gran per superar la pres-sió que hi exerceixen sobre ell les roques que l’envolten.

En alguns casos, els magmes pugen a la superfície terres-tre directament des de la zona d'origen, sense pràctica-ment aturar-se, i donen lloc, generalment, a erupcionsúniques i de curta durada. Sovint, però, els magmes s'a-cumulen en zones intermèdies de la litosfera formantcambres magmàtiques (figura 10) on poden solidificar to-talment o continuar ascendint cap a l’exterior.

17

Ascens de magmes

• • • L’ascens de magmes és el desplaçament dels materials fosos des deles zones d’origen fins a zones més superficials i depèn del volum delíquid generat inicialment, de les seves propietats físiques i de l’estructuratectònica de la zona que l’envolta. • • •

l1 l3 l

Les cambres magmàtiquesSón reservoris de magma que es localitzen al’interior de la litosfera, a profunditats d’entre 1 i60 km. Poden ser realimentats periòdicamentpel magma que procedeix de les zones defusió. Si estan connectats amb la superfície te-rrestre, es produeixen successives erupcionsque formen volcans o complexes volcànics ambun període d'activitat total molt llarg, encara queno continu. Aquest és el cas de volcans com elTeide, el Fuji, l’Etna, el Vesuvi, etc.

Les causes que provoquen l’aturada de l'as-cens del magma, en un lloc determinat de l'inte-rior de la Terra, estan relacionades amb l'estruc-tura de l’escorça i amb la distribució del campd'esforços tectònics en cada punt. En les zonesd’acumulació de magmes es dóna una situacióde densitat neutra, és a dir, la densitat delmagma és igual a la de les roques que el conte-nen. Figura 10. Esquema d'una cambra magmàtica

1lE

ls v

olc

ans

18

Com ascendeixen els magmes?Les diferències de pressió entre el magma i les roquesque l’envolten, provocades per la menor densitat del lí-quid, són les que donen lloc al moviment ascencionaldel magma. Els mecanismes d’ascens poden ser dedos tipus: diapíric o per bombament a través de fractures(figura 11).

Els magmes generats en el mantell superior ascendeixeninicialment com a diapirs fins que arriben a zones menysprofundes, on ho fan a través de fractures a causa delcomportament fràgil de les roques. La gran mobilitat d’a-quests magmes, que tenen composicions bàsiques i sónpoc viscosos, fa possible la seva circulació a través d’es-querdes relativament estretes.

Els magmes generats a l'escorça tenen composicionsmés àcides i, en conseqüència, viscositat elevada. Laseva poca mobilitat només fa possible l’ascens a partir degrans diapirs. La circulació a través d’esquerdes estretesd’aquests magmes és molt excepcional i cal que es doninunes condicions estructurals favorables perquè es pro-dueixi. Tot i que també poden arribar a assolir la superfíciede la Terra sovint, les masses de material fos s’acumulena l’interior de l'escorça en forma de cossos arrodonits queanomenem plutons. La seva posterior solidificació dónalloc a les roques ígnies de tipus plutònic.

L’ascens a través de fractures es produeix perla pressió que exerceix el magma a mesura queavança cap a la superfície. El material fos obre ieixampla les esquerdes, les quals tornen a tan-car-se una vegada el magma hi ha circulat.

El moviment diapíric consisteix en l’ascensióde grans bossades de magma que es despla-cen a causa de la força de flotació. El movimentdels diapirs és possible per la relativa plasticitatde les roques situades a més fondària, que esdeformen en contacte amb el magma a altatemperatura.

Figura 11. Ascens a través de fractures i ascens diapíric

Ascens a través de fractures Ascens diapíric

l1 l3 l1 l

1lE

ls volcan

s

Què li passa al magma durantel seu ascens?El magma es diferencia en el seu recorregut cap a la su-perfície, és a dir, varia de composició. Els principals me-canismes de diferenciació magmàtica que es donen du-rant l’ascens són tres: cristal·lització fraccionada, barrejade magmes i assimilació de l'encaixant. Aquests proces-sos poden actuar de manera conjunta o aïllada i donenlloc a un ampli espectre de composicions químiques enels magmes resultants.

Cristal·lització fraccionada

La pressió i la temperatura a les quals està sotmès elmagma disminueixen generalment durant el seu ascens.En les noves condicions termodinàmiques, els diferentselements químics del magma es reagrupen i formen es-tructures cada cop més estables, que donen lloc als pri-mers nuclis sòlids. Aquests nuclis creixen fins a esdevenircristalls separats del líquid, el qual tindrà una composiciódiferent a la del magma primari.

Aquest procés pot repetir-se diverses vegades en el cursde la història evolutiva del magma. Així doncs, a partird’un magma inicial es poden formar diverses roques(agregats minerals) i diversos líquids residuals, tots ells decomposicions diferents (figura 12a).

Barreja de magmes

En el camí d’ascens cap a la superfície, un magma potbarrejar-se amb d’altres de composicions i propietats físi-ques diferents. El resultat final serà un magma amb carac-terístiques diferents a la dels magmes inicials (figura 12b).

Assimilació de l’encaixant

En alguns casos, el magma, a altes temperatures, potfondre parcialment les roques que l’envolten i incorporarpart dels seus minerals. La composició original del mag-ma queda modificada per l’assimilació d’aquests compo-nents (figura 12c).

19

l1 l3 l2 l

Figura 12a. Cristal·lizació fraccio-nada

Figura 12b. Barreja de magmes

Figura 12c. Assimilació de l’encaixant

1lE

ls v

olc

ans

20

Les roques ens parlen

Tot i el reduït nombre de mecanismes defusió i d’indrets on aquesta es pot produir,els diferents tipus de roques que fonen a lazona d’origen, l’existència de diferentsgraus de fusió parcial i els processos de

diferenciació magmàtica donen lloc a unampli espectre de composicions magmàti-ques. El resultat de la solidificació d’a-quests magmes serà, en conseqüència, laformació de la gran diversitat de roquesvolcàniques i ígnies en general que podemtrobar a la superfície de la Terra (figura 13).

Conèixer quins han estat els processospetrogenètics que han actuat per donarlloc a una roca determinada és la tascaprincipal de la petrologia i la geoquímica.Aquestes dues branques de la geologiaestudien, a partir de l’anàlisi química, mi-nerològica i textural, on i com es va gene-rar el magma primari i quina va ésser laseva evolució fins a esdevenir una roca de-terminada.

Figura 13. Taula de classificació de roques volcàniques

El contingut i la proporció en què es troben elsdiferents elements químics en una roca ensdonen informació sobre l’origen i l’evoluciócomposicional del magma que l’ha format.

Composició química de les roques ígnies

Figura 14. Anàlisi minerològic i químic d’un basalt, d’una traquita i d’una riolita

Les relacions entre els elements majoritaris(aquells que estan en una proporció superior al0,1%) i els elements en traça (el seu contingutés inferior al 0,1% i s’expressa en parts permilió, ppm) ens informen sobre els canvis decomposició química del magma i dels proces-sos de diferenciació que han tingut lloc durant elseu ascens.

Els isòtops radiogènics i els elements del grupde les terres rares, que també apareixen en pro-porcions molt petites, són els que més informa-ció donen sobre els mecanismes de gènesi delsmagmes, a més de servir de complement en elsestudis sobre diferenciació magmàtica.

1lE

ls volcan

s

21

Figura 15. Emplaçament de diferents tipus de cos-sos ignis

El magma pot arribar fins ala superfície i produir unaerupció. El seu refreda-ment, en aquest cas, ésmolt ràpid. La difusió d'ele-ments dins el magma potquedar totalment inhibida,cosa que dóna lloc a ro-

ques amb textura vítrea (obsidiana i pumites),és a dir, sense estructura cristal·lina. General-ment, però, la textura típica de les roques resul-tants és la microcristal·lina, formada per cristallsde gra molt fi. També podem trobar-ne amb tex-tura porfírica, més característica de les roquessubvolcàniques.

Si el magma s'emplaça anivells més superficials,però encara dins l'escorçaterrestre, forma cossos in-trusius com dics i sills. Elprocés de refredament ésnotablement ràpid i peraixò els nuclis cristal·lins

nous poden créixer poc. Tanmateix, els cristallsformats en profunditat, en condicions més favo-rables al seu desenvolupament, tindran formesmés regulars i dimensions més grans en relacióamb la resta. El resultat és una textura anome-nada porfírica, on cristalls grans i de formes re-gulars (fenocristalls) estan envoltats per una ma-triu cristal·lina generalment de gra molt més fi.

Quan un magma solidificaen profunditat, la disminu-ció lenta de la temperaturaafavoreix la difusió dels ele-ments químics i, per tant,l'aportació de nou materialcap als nuclis cristal·linsque s’estan formant. Això

donarà com a resultat una roca cristal·lina ambtextura granular constituïda per cristalls gransde dimensions similars.

Els tipus de roques ígnies i la seva textura

La textura d'una roca ígnia es defineix pelconjunt de característiques dels seuscomponents minerològics: les mides ab-solutes i relatives, la forma i les relacionsgeomètriques entre si. Encara que algunsd'aquests aspectes poden observar-se alcamp, l'anàlisi textural és una tasca quecal fer gairebé sempre amb l'ajut del mi-croscopi petrogràfic.

La velocitat de refredament del magma,condicionada per la profunditat a què soli-difica, queda reflectida en la textura de laroca (figura 15). Així doncs, l’anàlisi texturalens revelarà quins han estat els estadispels quals ha passat el magma durant laseva solidificació.

1lE

ls v

olc

ans Una de les manifestacions més evidents de la dinàmica

interna de la Terra és l’activitat eruptiva. Aquesta, en al-guns casos violenta i en altres tranquil·la, constitueix l’epi-sodi final del procés volcànic.

En el curs de la formació d’una regió volcànica es podendiferenciar fins a cinc unitats d’activitat eruptiva, segonssigui la durada i/o l’estil dels fenòmens relacionats amb lasortida de materials a la superfície. La jerarquia establertaper a aquestes unitats és, de menor a major, la pulsació,la fase, l’erupció, l’època i el període eruptiu.

22

Pulsacióeruptiva

Faseeruptiva

L’erupció

Èpocaeruptiva

Períodeeruptiu

Batec de l’emissió de materials volcànics que pot durar des de se-gons fins a alguns minuts. La deposició dels materials expulsats enaquest temps dóna lloc a una capa o nivell.

Conjunt de pulsacions amb el mateix estil eruptiu que pot durar mi-nuts, hores o pocs dies. El dipòsit o conjunt de dipòsits resultantstenen característiques granulomètriques, morfomètriques i decompactació semblants.

És la unitat d activitat eruptiva base i pot durar dies, mesos, o fins itot anys. Inclou una o diverses fases eruptives i queda representa-da per una seqüència de dipòsits. Entre dues erupcions diferentsdes del mateix centre emissor, ha d’haver transcorregut un lapsede temps prou llarg perquè es desenvolupin sòls o bé es doninprocessos d’erosió no volcànics.

Engloba diverses erupcions i pot tenir durades d’alguns centenarso milers d’anys. En aquest temps, pot tenir lloc la formació d’un odiversos edificis volcànics.

És la successió de diverses èpoques eruptives, separades per in-tervals de temps prou importants perquè es puguin produir fenò-mens tectònics: plegaments, falles, etc. Pot durar de milers a mi-lions d’anys i es formen regions o camps volcànics.

• • • L’activitat eruptiva és el conjunt de fenòmens relacionats amb lasortida de materials sòlids, líquids i/o gasosos a la superfície terrestre desd’un centre emissor. • • •

l1 l4 lL’activitat eruptiva

Unitats d’activitat eruptiva

1lE

ls volcan

s

Els volàtils en els magmesEls volàtils més comuns en la majoria de magmes són el vapor d’aigua (H2O), el diòxid de carboni(CO2) i el diòxid de sofre (SO2). La solubilitat d’aquests gasos depèn de la pressió i temperatura aquè es troba el magma.

23

Per què es produeix una erupció?L’inici d’una erupció té lloc quan la pressió exercida pelmagma, dins el conducte volcànic o en una cambramagmàtica, supera la pressió litostàtica. L’augment de lapressió magmàtica es produeix bàsicament per dues cau-ses, que poden actuar de forma conjunta o aïllada:

a. La injecció de nou magma, procedent de zones mésprofundes de la Terra. Aquest és l’origen de la immensamajoria de les erupcions volcàniques.

b. La sobresaturació en gasos (volàtils) d’alguns magmesen pujar cap a la superfície.

En magmes bàsics, pobres en volàtils, l’increment de pres-sió és generalment causat per la injecció continuada denou magma, mentre que en magmes àcids es deu sovint ala combinació d’ambdues. Així doncs, en reservoris super-ficials de magmes àcids, sobresaturats de gasos, l’arribadade nou magma pot acabar desencadenant l’erupció.

Figura 16. Expansió dels gasosen un conducte volcànic.

En les cambres magmàtiqueshi ha un procés de refredamenti cristal·lització del magma. El lí-quid residual que en resultas'enriqueix en volàlits pel fetque aquests sovint no podenincorporar-se fàcilment a les es-tructures cristal·lines. En aquestmoment, es comencen a for-mar bombolles que fan aug-mentar la pressió del magma.

A mesura que el magma as-cendeix cap a zones més su-perficials, la menor pressió li-tostàtica fa possible que elsvolàtils que conté dissolts seseparin del líquid i formin unafase gasosa independent.Aquests volàtils es concentrenen bombolles que augmentenen nombre i mida.

Figura 17. Expansió dels gasos ala cambra magmàtica.

l1 l4 l1 l

1lE

ls v

olc

ans

1lE

ls v

olc

ans

24

Tipus d’activitat eruptivaLes característiques de l’activitat eruptiva depenen princi-palment del contingut en volàtils del magma i, per tant, dela seva composició inicial i l’evolució d’aquest durant l’as-cens cap a la superfície. D’altra banda, el tipus d’activitattambé estarà condicionada per la presència d’aigua a l’in-dret on finalment tingui lloc la sortida a l’exterior delmagma. En funció de tots aquests factors, podem dife-renciar dos tipus principals d’activitat eruptiva: l’efusiva il’explosiva.

l1 l4 l2 l1 l Activitat efusiva Un baix contingut en volàtils del magma dóna lloc a mani-festacions de tipus efusiu (figura 18). La pressió que exer-ceixen les bombolles de gas a l’interior del conductevolcànic no és prou important per fragmentar el magma iexpulsar-lo a l’aire.

Aquest tipus d’activitat es pot generar principalment per:

• Emissió de magmes bàsics i ultrabàsics, originalmentpobres en gasos.

• Desgasament de magmes àcids per la fugida gradualdels volàtils a través de fumeroles o erupcions de vapor.

• Activitat eruptiva explosiva prèvia, en què es produeix lapèrdua de la major part dels gasos del magma dins elconducte volcànic.

l1 l4 l2 l2 l Activitat explosivaLes manifestacions volcàniques explosives estan associa-des a magmes amb un contingut de volàtils alt. En les ex-plosions magmàtiques, els gasos es concentren en bom-bolles i s’expandeixen dins el tram final del conductevolcànic. Aquestes bombolles interaccionen les unes ambles altres i aïllen fragments de magma. L’escapament sob-tat dels gasos, en el moment d’arribar a la superfície, pro-voca explosions més o menys violentes, que expulsen elsfragments. En algunes ocasions, es produeixen explo-sions hidromagmàtiques provocades pel contacte d’ai-gua amb el magma. Així s’incrementa el grau d’explosivi-tat i també es produeix la fragmentació de les roques queenvolten el conducte magmàtic.

A partir dels volcans actius i de les grans erupcions esde-vingudes en els darrers segles, s’han definit unes tipolo-gies bàsiques d’activitat eruptiva explosiva magmàtica:estromboliana, vulcaniana i pliniana, segons el grau d’ex-plosivitat. L’activitat explosiva hidromagmàtica pot tenirtambé diferents graus d’intensitat.

• • • L’activitatefusiva es caracteritzaper l’emissió tranquil·lai contínua de lava,nom que rep el magmauna vegada ha sortita l’exterior. • • •

• • • L’activitat explo-siva es caracteritzaper la fragmentació il’expulsió de formaviolenta del magma i,ocasionalment, de lesroques de l’encaixant.Els fragmentsresultants s’anomenenpiroclastos. • • •

Figura 18. Emissió de lava

l1 l4 l2 l

1lE

ls volcan

s

Activitat estromboliana

El volcà Stromboli, a les Illes Eòlies, al nord de Sicília, vadonar nom a aquest tipus d’activitat que es caracteritzaper una explosivitat baixa, fruit de l’escapament del gasbarrejat en el magma.

En l’activitat estromboliana es produeixen petites explo-sions separades per períodes de temps curts, que podenanar de menys d'un segon fins a poques hores. Cada unad’aquestes explosions o pulsos s’origina per l'aproxima-ció a la superfície d'una o més bombolles de gas mentreel magma està en repòs (figura 16). El resultat és l’expulsióde fragments de magma que s’acumulen a l’entorn delcentre emissor després de seguir trajectòries balístiques(figura 19).

La pressió del gas que arriba a la superfície i el seu ascensa través del líquid depenen de les propietats físiques delmagma. Generalment, aquesta activitat està relacionadaamb magmes basàltics, poc viscosos, en els quals la cir-culació de les bombolles de gas cap a la superfície té llocamb relativa facilitat.

Activitat vulcaniana

Aquest tipus d’activitat es va definir a Vulcano. Aquestailla d’origen volcànic també és a l’arxipèlag de les Eòlies iel seu nom prové de Vulcà, déu romà del foc.

L’activitat vulcaniana, caracteritzada per un grau d’explo-sivitat elevat, és de menor magnitud i violència que la pli-niana (figura 20). Així doncs, el volum de material extruït nosupera, normalment, el kilòmetre cúbic i les columneseruptives tenen alçades inferiors a 20 km. Tanmateix, eltret diferencial en aquest tipus de manifestacions són les

25

Figura 19. Activitat eruptiva de tipus estrombolià

1lE

ls v

olc

ans

explosions de curta durada separades per intervals detemps més o menys llargs (minuts a hores). L’origen d’a-questes explosions és l’obstrucció del conducte volcànicper un tap de roca, que pot estar format per materialmagmàtic que s'ha refredat i consolidat, per una barrejad'aquest amb fragments derivats d'una explosió anterioro, simplement, per roca encaixant. L’explosió es produeixquan la pressió dels gasos a l'interior del conducte és su-perior a la del tap, ja sigui per l’augment de gas magmàtico, més freqüentment, per la vaporització parcial d'unaqüífer. En conseqüència, una gran part del material pro-jectat correspon a la fragmentació d’aquesta roca queobstrueix la boca de sortida.

Els magmes de composicions andesítiques, a causa de laseva alta viscositat, sovint s’acumulen i solidifiquen a laboca d’emissió. Així, té lloc la formació de doms que ac-tuaran de taps en el conducte volcànic i desencadenaranaquest tipus d’activitat.

Activitat pliniana

Aquest tipus d’activitat prové del nom de Plini el Jove,que l’any 79 d.C. va descriure amb detall l'activitat erupti-va d'aquest tipus en el Vesuvi.

Es caracteritza per un alt grau d’explosivitat, amb mani-festacions molt violentes on s’expulsen i es dispersen im-portants volums de fragments i volàtils (figura 21). A veloci-tats de centenars de metres per segon, els piroclastos iels gasos calents ascendeixen desenvolupen una colum-na, en forma de xampinyó, que pot arribar a alçades demés de 30 quilòmetres.

26

Figura 20. Activitat eruptiva de tipus vulcanià

1lE

ls volcan

s

La columna es manté estable mentre surt material ambprou força des del centre emissor. Alhora, part dels frag-ments cauen, en forma de pluja de piroclastos, al voltantdel centre eruptiu. Quan disminueix el contingut de gasosdel magma, o bé, augmenta el radi de la boca de sortidaper l’erosió de les explosions, la velocitat de sortida dematerials decreix i es produeix el col·lapse total o parcialde la columna eruptiva.

Llavors, es formen fluxos de piroclastos que davallen agran velocitat pels flancs del con volcànic.

Normalment, aquest tipus d’activitat s’associa a magmesàcids, diferenciats en cambres magmàtiques, on durant un llargperíode de temps han evolucionat i s’han enriquit en gasos.

Activitat explosiva hidromagmàtica

En el transcurs d’una erupció magmàtica, l’entrada d’ai-gua externa al sistema pot fer canviar totalment l’estil del’activitat eruptiva. Tant és així, que una emissió demagma inicialment tranquil·la pot incrementar la sevaviolència de forma important i gairebé instantània. Aquesttipus d’activitat eruptiva pot donar-se tant en magmes bà-sics com en magmes més evolucionats.

El terme més concret de freatomagmatisme s’utilitza perdesignar el procés d’interacció del magma amb aiguasubterrània. En aquest cas, la transferència d'energia delmagma a l'aigua pot portar-se a terme per conducció (fi-gura 25) o per contacte directe (figura 26).

27

Figura 21. Activitat eruptiva de tipus plinià

• • • L’activitathidromagmàtica ésproducte de la inter-acció del magma od'un focus de calormagmàtic amb aiguameteòrica, ja siguisuperficial (mars, riuso llacs) o subterrània(aqüífers). • • •

1lE

ls v

olc

ans

28

Explosions magmàtiques

Per poder comprendre el funcionament deles explosions magmàtiques, ens pot ser-vir la comparació del procés volcànic ambel que succeeix quan obrim una ampollade cava (figura 22):

a. El magma, abans de l’erup-ció, està sotmès a una pressiómés gran que l’atmosfèrica i elsgasos volcànics resten dissoltsen el líquid.

b. En desobstruir-se el con-ducte volcànic, es produeixuna descompressió quasi ins-tantània del magma, els gasoss’expandeixen i formen bom-bolles.

c. Els gasos fragmenten elmagma i l’expulsen a l’exterioren forma de gotes de lava.Aquestes poden assolir gransvelocitats.

a. El cava dins l’ampolla estàsotmès a una pressió molt altaa causa de la força que exer-ceix el gas i que s'acumula alcoll de l'ampolla. L’elevadapressió interna fa que encaraque la fermentació continuï noes pugui separar més gas i queaquest quedi parcialment dis-solt dins del líquid.

b. En obrir ràpidament l'ampo-lla, el gas acumulat al seu colls'escapa. La pressió dins l’am-polla disminueix de manera im-portant i permet que el gas dis-solt dins del cava comenci a di-fondre’s, se separi del líquid iformi nombroses bombollesque creixen ràpidament.

c. Els gasos arrosseguen el lí-quid a gran velocitat cap al collde l'ampolla, fragmenten el lí-quid i produeixen l’expulsió degotes de cava.En escapar-se tot el gas, l’es-cuma regalima pel coll de l’am-polla ja que no té força suficientper sortir empesa a l’aire.

Figura 22. Representació d’una explosió magmàtica

1lE

ls volcan

s

29

Explosions hidromagmàtiques

Quan a la cuina de casa hi ha una paellad’oli calent al foc i, sense voler, hi cauenunes gotes d’aigua, es produeix un feno-men semblant al procés hidromagmàtic:

La relació entre el volum d’aigua i el demagma que es posen en contacte condi-cionarà de forma important el grau d’ex-

plosivitat de l’activitat hidromagmàtica (fi-gura 24), tal com s’ha demostrat en experi-ments de laboratori.

L’oli calent, comparable al magma d’una erup-ció, transfereix la seva calor a l’aigua, que es va-poritza instantàniament (figura 23). Aquestvapor s’expandeix i fragmenta l’oli que surt agran velocitat de la paella, en forma d’esquitxos.En el cas del fenomen volcànic, les gotes d’oliexpulsat corresponen als piroclastos.

Si es prova de tirar una galleda d’aigua senceradamunt la paella, es produeix una reacció moltdiferent a l’anterior. En aquest cas, el percentat-ge més gran d’aigua refreda ràpidament l’oli iredueix l’explosivitat de la interacció, que potarribar a ser nul·la. Aquest fet explica la baixaexplosivitat de l’activitat eruptiva subaqüàticaque té lloc, per exemple, a les dorsals dels fonsoceànics.

Figura 23. Simulació d'explosió hidrovolcànica

Figura 24. Diferents tipus de dipòsits i d’edificis volcànics resultants del’activitat eruptiva hidromagmàtica, segons la relació entre el contingutd’aigua que interacciona amb el magma i el grau d’explosivitat o eficièn-cia de l’erupció. Wohletz i Sheridan (1983).

1lE

ls v

olc

ans

30

Figura 25. Activitat eruptiva freàtica Figura 26. Activitat eruptiva freatomagmàtica

Una intrusió de material fos pot escalfar i vapo-ritzar un aqüífer per conducció tèrmica, senseentrar-hi directament en contacte. En aquestcas, tenen lloc violentes explosions que expul-sen únicament fragments procedents de les ro-ques que formen l'aqüífer, sense que en capmoment hi hagi sortida de magma a l’exterior.

En el transcurs d’una erupció, l’aigua subterrà-nia pot entrar en contacte directe amb elmagma i vaporitzar-se instantàniament. Aixònomés serà possible quan la pressió dels gasosdel magma, dins el conducte volcànic, sigui in-ferior a l’exercida per l’aigua de l’aqüífer.Llavors, es produeixen violentes explosions queexpulsen fragments de magma i de les roquesque envolten el conducte volcànic

Figura 27. Erupció a l’Illa de Surtsey. Islàndia.

Activitat surtseianaA Islàndia, l’activitat eruptiva és generalment detipus efusiu i estrombolià, amb l’emissió demagmes bàsics. Tanmateix, l’any 1963, a lacosta meridional islandesa, va néixer una novailla volcànica, coneguda com a Surtsey, ambuna activitat explosiva molt important. Les vio-lentes explosions eren fruit de l’entrada d’aiguaoceànica pel conducte volcànic i la seva vapo-rització instantània. Aquest estil eruptiu recone-gut en la formació de molts altres volcans esconeix com a activitat surtseiana.

1lE

ls volcan

s

L’estudi de les roques volcàniques aporta informació dequins van ser els mecanismes de transport i deposicióque les van originar i, per tant, del tipus d’activitat eruptivadel volcà. En aquest estudi cal tenir en compte les rela-cions geomètriques i texturals de les acumulacions dematerials, així com la seva composició.

l1 l4 l3 l1 l Materials massiusSón cossos compactes de roca de composició homogè-nia, resultat del refredament de fluxos de lava que s’origi-nen a causa de l’activitat eruptiva efusiva. Aquests cossosde roca poden presentar formes diverses segons la visco-sitat inicial del magma. La variació de la temperatura du-rant el seu emplaçament, el volum de material emès i, fi-nalment, les característiques del terreny on s’emplaça(pendent, irregularitats, humitat, entre altres) també in-flueixen sobre la forma final que adquireixen.

Les laves més fluides, de composició bàsica, donen lloc acolades de lava (figura 28). Són fluxos continus de materialrocós fos que s’escolen per les zones més deprimides ipoden arribar a recórrer grans distàncies.

Les laves derivades de magmes àcids són molt viscoses,normalment s'acumulen sobre la mateixa boca de sortidai construeixen doms. En aquells casos extrems en què lalava surt pràcticament solidificada, el resultat és la forma-ció de pitons o agulles.

Les colades de lava

Les característiques que ens permeten diferenciar les co-lades de lava són la seva litologia, morfologia i estructurainterna. Aquests paràmetres variaran segons la composi-ció del líquid magmàtic, la velocitat de refredament delflux i les característiques del medi on s’emplaça. Segonsl’aspecte de la seva superfície, les colades de lava espoden classificar en dos grans grups: llises i rugoses.L’estructura interna pot presentar-se de forma massiva icompacta o fracturada, per un diaclasat que s’anomenadisjunció.

Estructura interna de les colades: hàbits de retracció

Les laves experimenten una forta contracció en refredar-se,ja que el volum que ocupen una vegada solidificades ésmenor al que ocupaven en estat líquid. Aquest fet produeixel desenvolupament, a l’interior del cos de roca massiu, dediversos sistemes de fractures que formen els hàbits de re-tracció, també anomenats disjuncions. Els principals tipusde disjunció són: columnar o lenticul·lar (figura 29).

31

Materials volcànics

• • • Els materialsvolcànics són totsaquells productessòlids, líquids i gaso-sos expulsats en unaerupció. Es potdiferenciar entre elsvolàtils, gasos que seseparen del magma,i els que es dipositen,els quals es podenclassificar en massiusi fragmentaris. • • •

l1 l4 l3 l

Figura 28. Colada de lava solidificada del complex volcànicdel Teide

1lE

ls v

olc

ans

La disjunció lenticul·lar o en lloses es produeix quan el co-rrent de lava és encara en moviment, per exemple per re-alimentació del flux des del centre emissor, i les bombollesde gas es disposen en plans paral·lels a la direcció d’a-vanç. Aquests plans, a mesura que es refreda la lava, fa-ciliten la formació d’una fracturació horitzontal que és mésnotòria al centre de la colada de lava.

La disjunció columnar té lloc quan el corrent de lava és enrepòs. La diferència de temperatura entre el centre, enca-ra molt calent, i el sostre i la base de la colada, ja refre-dats, permet que es generin cel·les de convecció en elseu interior. Aquestes cel·les es disposen perpendicular-ment a la base de la lava i desenvolupen una fracturacióvertical, que individualitza prismes columnars hexagonalso pentagonals.

Tot i que també es parla de disjunció esfeoïdal, aquestaestructura interna que sovint presenten les zones més ex-ternes de les colades de lava no es pot considerar unhàbit de retracció (figura 30). Aquesta escamació en formade boles de les laves és producte de la meteorització dela roca volcànica, com a conseqüència de la infiltraciólenta d’humitat a través de les esquerdes de retracció jaexistents. Un altre tipus d’alteració freqüent és el pigallatblanc, producte de la meteorització d’alguns minerals dela roca.

32

Figura 29. Disjunció columnar i lenticul·lar

Figura 30. Disjunció esferoïdal

1lE

ls volcan

s

33

Les laves més fluides acostumen a presentar lasuperfície llisa o lleugerament ondulada (figura 31).En alguns casos, com a conseqüència de petitesturbulències a l’interior de la colada, la superfíciepot presentar arrugues o plecs perpendiculars ala direcció del flux, que donen lloc a les laves cor-dades.

Les laves més viscoses tenen la superfície rugo-sa i irregular, formada per petits blocs (figura 32).La part més externa de la colada es refreda iforma una crosta, que a causa del continu avançdel flux es va trencant i dóna lloc als blocs. Quanaquests fragments són de grans dimensions, lacolada s’anomena en blocs.

Una mateixa colada pot presentar trams ambdiverses morfologies a la seva superfície. Així,és freqüent observar com un corrent de lava téun tram inicial de superfície llisa, seguit d'untram amb morfologia de lava cordada, que cadacop es fa més irregular fins a esdevenir una co-lada de lava rugosa.

Els corrents de lava submarins es comporten demanera diferent a com ho fan els subaeris. Enentrar en contacte amb l’aigua, el refredamentde la lava és sobtat i es forma una pel·lícula devidre, més o menys plàstica, que individualitzabossades de material fos. Aquestes bossescauen i roden en el sentit del pendent, es defor-men pel pes d’unes sobre les altres i formen leslaves en coixí (pillow laves).

Morfologia de les colades

Figura 31. Colada de lava llisa (pahoehoe) Figura 32. Colada de lava rugosa (aa o malpaís)

Figura 33. Tossol

Els tossolsQuan el flux de lava s’emplaça sobre un llac ouna superfície humida, l’aigua es vaporitza i unagran quantitat de gas s’incorpora al flux. Aquestgas, en forma de bombolles, ascendeix per l’in-terior de la colada fins a la part més externa, so-vint semiconsolidada pel seu refredament mésràpid. L’acumulació de bombolles en aquestazona produeix una pressió que pot deformar iacabar trencant la superfície de la colada. Enresulten petits turons que poden arribar a serd’algunes desenes de metres, que s’anomenenblisters o tossols (figura 33).

1lE

ls v

olc

ans

l1 l4 l3 l2 l Materials fragmentarisSón acumulacions de clastos generats, principalment,per l’activitat eruptiva de tipus explosiu. Les bombolles degas individualitzen porcions de magma, que són expulsa-des de forma més o menys violenta cap a l’exterior. En al-guns casos, les explosions volcàniques poden trencarpart de les parets del conducte o de la xemeneia i, llavors,els fragments que en resulten surten barrejats amb elsclastos de magma. Finalment, la deposició de totsaquests materials dóna lloc als dipòsits fragmentaris,també anomenats piroclàstics.

Sovint, l’activitat eruptiva explosiva és tan violenta que fadifícil la seva observació directa. En conseqüència, l’estu-di dels dipòsits piroclàstics emesos és molt important perentendre el funcionament d’aquest tipus d’activitat.

34

Els piroclastosLa paraula piroclast ve del grec clasto i piros, ésa dir, pedra de foc. Cadascun dels fragments,gran o petit, d’una naturalesa o d’una altra, queforma part d’un dipòsit piroclàstic, té unes ca-racterístiques pròpies que cal tenir en compte.

Classificació segons la mida dels fragments

Les explosions volcàniques donen lloc a unaàmplia varietat de mides de fragments. Dinsd’aquesta diversitat granulomètrica, es diferen-cien tres grups principals de piroclastos: lescendres, el lapil·li i els blocs (figura 34).

Les cendres tenen diàmetres més petits de 2mm; els lapil·lis, localment anomenats gredes otosquiges, tenen grandàries d’entre 2 mm i 64mm i, finalment, els fragments de dimensionssuperiors a 64 mm són els blocs.

Naturalesa dels fragments

Entre els materials fragmentaris, es poden dis-tingir dos tipus de clastos segons la seva natu-ralesa: juvenils i lítics. Alguns dipòsits piroclàs-tics estan formats exclusivament per un tipus defragments, mentre que d’altres estan constituïtsper una barreja d’ambdós.

Fragments juvenils: també anomenats essen-cials, provenen directament del trencament delmagma que arriba a la superfície.

Fragments lítics: corresponen a fragments deles roques que formaven el conducte volcànic ique han estat arrencades per les explosions du-rant l’erupció. Els clastos lítics poden ser acces-soris, quan deriven del trencament de roquesvolcàniques emeses en anteriors erupcions, oaccidentals, quan són fragments de roques se-dimentàries, metamòrfiques o ígnies del subs-trat prevolcànic.

Figura 34. Classificació de piroclastos segons la mida

Lapil·lisBlocs Cendres

64 mm 2 mm

1lE

ls volcan

s

Altres terminologies emprades

Bombes volcàniques: alguns fragments demagma, de mida de lapil·li o bloc, quan són ex-pulsats encara no estan del tot refredats i durantla seva trajectòria prenen morfologies arrodoni-des o fusiformes. Sovint presenten esquerdessuperficials del tipus “crosta de pa”. Aquesteses produeixen per l’expansió de les bombollesde gas a la part interior de la bomba, en estatsemifluid a causa de la temperatura, mentre lapart més externa ja està refredada i es fracturafràgilment (figura 35).

Escòries: són piroclastos juvenils, de mida delapil·li o superior, amb morfologies irregulars,molt vesiculats i de composició basàltica o ba-salticoandesítica. En els dipòsits propers al cen-tre emissor es poden presentar semisoldats,perquè en emplaçar-se no estan del tot solidifi-cats (figura 36).

Pumicites: fragments juvenils, generalment demida de lapil·li, de composició àcida i de colorsclars. Es caracteritzen per la seva notable vesi-culació i per tenir densitats que no superenl’1g/cm3 (figura 37), per tant, suren a l’aigua.

35

l1 l4 l3 l3 l Tipus de dipòsits piroclàsticsEls materials fragmentaris formen acumulacions molt di-verses segons siguin els seus mecanismes de formació,transport i deposició. Tanmateix, atenent la seva gènesi, espoden diferenciar tres tipus bàsics de dipòsits piroclàstics:de caiguda, d’onada piroclàstica i de colada piroclàstica.

Dipòsits piroclàstics de caiguda

Es formen quan els fragments expulsats en l’erupciócauen lliurement, ja sigui verticalment, després de formarpart d’una columna eruptiva, o bé descrivint una trajectòriabalística des del cràter del volcà (figura 38). Els dipòsits decaiguda poden presentar una gradació de mida dels clas-tos i mostrar un bandejat paral·lel i lateralment continu. Elgruix del dipòsit i la mida dels fragments disminueixen pro-gressivament com més lluny són del centre emissor.

Figura 35. Bomba volcànica

Figura 36. Escòria

Figura 37. Pumicita

1lE

ls v

olc

ans

36

Tipus de dipòsits de caigudaa. Dipòsits de caiguda estrombolians: la baixaenergia de l’erupció i la densitat elevada delsfragments fan que els materials expulsats no as-soleixin grans alçades i caiguin directament se-guint trajectòries balístiques. Aquest mecanis-me és característic de l’activitat estromboliana,on els fragments s’acumulen al voltant del cen-tre eruptiu i formen l’edifici volcànic.

b. Dipòsits piroclàstics plinians: quan la den-sitat dels fragments és baixa, aquests pugenfins a alçades importants formant les caracterís-tiques columnes eruptives plinianes. Finalment,els materials cauen en forma de pluja de piro-clastos. Els vents dominants poden desplaçarlateralment el núvol de materials que formen lacolumna i condicionar l’emplaçament dels piro-clastos. Aquests dipòsits cobreixen uniforme-ment la topografia, ja que s’acumulen tant a lesdepressions com a les zones altes (figura 39).

c. Dipòsits de caiguda hidrovolcànics: en lesviolentes explosions provocades per l’evapora-ció instantània de l’aigua, una part dels frag-ments expulsats també segueix trajectòries ba-lístiques. En aquest cas, a diferència de l’es-trombolià, el component horitzontal és molt mésimportant que el vertical. Les acumulacions re-sultants, amb una presència important de frag-ments lítics, també s’anomenen bretxes pi-roclàstiques (figura 40).

Figura 39. Dipòsit de caigudaplinià

Figura 40. Bretxa piroclàstica

Figura 38. Projecció balística de piroclastos i emplaçament d’un dipòsit de caiguda

1lE

ls volcan

s

Dipòsits d’onada piroclàstica

Tenen el seu origen en fluxos gasosos turbulents quetransporten lateralment i arran de terra petites proporcionsde piroclastos a velocitats supersòniques. La formaciód’onades piroclàstiques està associada, principalment:

a. al col·lapse de la part externa de les columnes erupti-ves, molt més diluïda i freda que la central;

b. a les explosions anulars rasants que es produeixen di-rectament des de la boca d'emissió i es desplacen ra-dialment.

Aquests fluxos són altament energètics i poden remuntar elspendents topogràfics. En conseqüència, els dipòsits pro-duïts per les onades piroclàstiques cobreixen la topografia.Tot i això, l’acumulació més important de material es dóna alfons de les valls (figura 41). Els dipòsits es caracteritzen perpresentar estructures sedimentàries unidireccionals i pertenir una bona classificació granulomètrica. Sovint presen-ten una base erosiva sobre els materials del substrat.

Dipòsits de colada piroclàstica

Es dipositen a partir de fluxos gasosos laminars i rics enpiroclastos que tenen una elevada temperatura i es des-placen a gran velocitat, s’encaixen en les zones deprimi-des, controlats per la gravetat. Generalment s’originen pelcol·lapse, total o parcial, d'una columna eruptiva vertical idurant el seu emplaçament van acompanyades d’un grannúvol de cendres (figura 42).

L’acumulació dels materials transportats per aquests flu-xos reomple els barrancs i les depressions. Normalmentno tenen una estratificació clara ni una organització inter-na definida, i és freqüent que es presentin compactats acausa d’una cimentació secundària. Són característicsd’erupcions explosives associades a magmes diferen-ciats, tot i que també es poden donar en vulcanisme detipus bàsic. Les grans colades piroclàstiques, riques enpumicites, prenen el nom particular d’ignimbrites.

37

Figura 41. Emissió i emplaçament d’una onada piroclàstica

1lE

ls v

olc

ans

Els dipòsits de colada i onada piroclàstica són les mani-festacions extremes d’un ampli espectre d’emplaçamentsi deposicions de fluxos. Així doncs, és freqüent trobarentre aquest dos tipus de dipòsits un ventall de termes in-termedis.

Els lahars

La paraula lahar, d'origen indonesi, serveix per designarun flux aquós que transporta una gran massa de materialsvolcànics. Quan grans quantitats de neu cobreixen elsvolcans o els seus cràters estan ocupats per llacs, una

erupció, per petita quesigui, pot provocar riadesmolt importants de fang iroques volcàniques.Aquests fluxos, que viat-gen a grans velocitats, pro-voquen un augment sobtatdel cabal del riu i arrosse-guen al seu pas tot el quetroben en els fons de lesvalls: vegetació, infraes-tructures, vehicles i fins itot poblacions senceres.Els dipòsits dels lahars sónmasses caòtiques de ro-ques volcàniques i d’altresmaterials incorporats du-rant el seu emplaçament.

En les seqüències de materials es poden presentar inte-restratificats amb dipòsits volcànics -laves o piroclastos- iamb materials sedimentaris (figura 43).

38

Figura 42. Dipòsit de colada piroclàstica

Figura 43. Emplaçament d’un lahar

1lE

ls volcan

s

L'acumulació dels materials volcànics expulsats a propdel centre emissor dóna lloc a la formació d'un o diversosedificis volcànics que, generalment, tenen forma cònica ipoden ser de dimensions molt variables. La morfologia deles construccions volcàniques està estretament relaciona-da amb el tipus d’activitat eruptiva i els episodis que s’hanesdevingut al llarg de la història del volcà. Tenint en comp-te aquest fet, es poden classificar els volcans en mono-genètics o poligenètics.

Volcans monogenètics

Són aquells que es formen en el decurs d'una única erup-ció, en la qual poden existir diferents fases i pulsacions.L’edifici que es construeix s’anomena simple i els princi-pals tipus són: cons de piroclastos, cons de tuf, anells detuf i maars. La successió de diferents fases eruptives potdonar com a resultat la superposició de diversos d’a-quests edificis en un mateix volcà.

Cons de piroclastos o d’escòriaResulten de l’activitat estromboliana i estan formats prin-cipalment per escòries. Els cràters poden ser circulars oesvorellats. La forma de ferradura pot ser deguda a la in-clinació del conducte volcànic, a l'existència de vents do-minants que acumulen els piroclastos en una direcciópreferencial, o bé a la sortida de laves que arrosseguenpart del material piroclàstic ja dipositat. Els flancs teneninclinacions d’entre 30 i 40° .

Cons de tufEs formen a partir d’activitat hidrovolcànica, on l’aigua queinteracciona amb el magma entra al conducte volcànic pelcentre emissor. Els materials que el formen són majoritària-ment dipòsits piroclàstics compactats del tipus onada i co-lada piroclàstica. El cràter és de dimensions reduïdes i elcon presenta flancs amb pendents d’entre 20 i 25° .

Anells de tuf S’edifiquen com a conseqüència de l’activitat freato-magmàtica. Estan formats per dipòsits piroclàstics detipus bretxa, onada i colada piroclàstica. Tenen un cràterde dimensions grans i un con de poca alçada amb flancsque presenten pendents al voltant de 10° .

MaarsS’edifiquen en fases d’activitat freatomagmàtica i presen-ten unes característiques molt semblants als anells de tuf.En aquest cas, el cràter es troba excavat per sota el nivelltopogràfic preeruptiu i el con, format per dipòsits d’onadai colada piroclàstica, té una alçada molt baixa.

39

La morfologia dels volcansl1 l4 l4 l

Figura 44. Con de pirocastos od’escòria

Figura 45. Con de tuf

Figura 46. Anell de tuf

Figura 47. Maar

1lE

ls v

olc

ans

Volcans poligenètics

Són aquells que es formen a partir de diverses erupcionsque tenen lloc durant un període de temps llarg, de milersfins a milions d'anys. Sovint estan associats a cambresmagmàtiques intermèdies o superficials que experimen-ten successius episodis de buidatge i reompliment, i onels magmes primaris poden evolucionar. Els edificis ca-racterístics resultants són els estratovolcans i els volcansescut.

EstratovolcansTambé anomenats volcans compostos, estan relacionatsamb erupcions de magmes àcids i intermedis on s’alternal’activitat explosiva i l’efusiva. En conseqüència, estan for-mats per diverses superposicions de dipòsits fragmenta-ris i colades de lava. L’edifici, de grans dimensions, pottenir flancs amb pendents que superen els 40° .

Volcans escutFormats per erupcions basàltiques on l’activitat efusiva ésla dominant. L’edifici, amb una morfologia còncava, comel seu nom indica semblant a la d’un escut, està constituïtper la superposició de nombroses colades de lava. El conés de poca alçada i els pendents dels seus flancs no su-peren els 10° . La base, en alguns casos, pot superar elcentenar de quilòmetres de diàmetre.

Tant els volcans monogètics com els poligenètics podentenir associats edificis més petits al seu voltant relacionatsclarament amb l'activitat de l'edifici principal que s’ano-menen cons adventicis.

40

Calderes de col·lapseEn els volcans que tenen cambra magmàtica, alllarg d’una erupció es pot produir la sortida ràpi-da de gran quantitat de magma (etapa a).Llavors, el buidatge parcial o gairebé total del re-servori de magma pot causar l’enfonsament del’estructura que hi ha al damunt. Aquestcol·lapse reactiva el dinamisme volcànic de

forma important, i genera fases d’intensa explo-sivitat (etapa b). El resultat final és una depressió,generalment de dimensions quilomètriques, queanomenem caldera de col·lapse (etapa c). Lesparets internes que limiten aquesta depressiósón verticals i estan formades principalment pelsdipòsits ignimbrítics expulsats durant l’etapa b.

Figura 50. Formació d’una caldera de col·lapse

Figura 48. Estratovolcà

Figura 49. Volcà en escut

El vulcanisme a Catalunya

2

2lE

l vulc

anis

me a

Cat

alunya

42

Les manifestacions eruptives que van tenir lloc a laGarrotxa i, en general, a Catalunya durant el neògen i elquaternari, no són un fet esporàdic. L'origen d'aquestconjunt de morfologies i roques volcàniques, que consti-tueixen el Camp Volcànic Català, s'emmarca en un con-text geodinàmic més ampli que afecta a gran part del’Europa occidental.

En el Mediterrani occidental s'han reconegut dos perío-des eruptius a partir de la composició i datació de les ro-ques volcàniques, i ambdós estan representats al nord-est de la península Ibèrica. La història geològica d'aques-ta zona és complexa pel fet que s'hi encavalquen estruc-tures compressives i distensives.

Distribució i evolució del vulcanisme

l2 l1 l

El primer període va tenir lloc durant el miocè (de24 a 18 Ma) i es caracteritza per unes condicionstectòniques compressives (figura 51). El mag-matisme associat va ser de tipus calcoalcalí, ma-joritàriament representat per manifestacionsvolcàniques subaèries a Mallorca i, sobretot, sub-marines entre les illes Balears i la penínsulaIbèrica. El seu origen s'explica per la presènciad'un pla de subducció inclinat cap a la penínsulaIbèrica, alineat NE-SO, des de les illes Balearsfins a l'oest de les illes de Còrsega i de Sardenya.

A partir del miocè superior, la situació esdevédistensiva i evoluciona fins a l'actualitat (figura52). Aquest segon cicle es correspon amb eldesenvolupament d’un rift d'intraplaca queafecta l’Europa occidental, amb què s’associenles manifestacions magmàtiques de tipus alcalídels camps volcànics de València, de lesColumbretes i de Catalunya. Val a dir que tambées formen alguns volcans submarins i tenen llocfenòmens volcànics més aïllats com els deTarragona.

Figura 51. Mediterrani occidental. Període compressiu.Vulcanisme calcoalcalí.

Figura 52. Mediterrani occidental. Període distensiu.Vulcanisme alcalí.

2lE

l vulcan

isme a C

atalunya

43

El rift europeu

En el miocè superior, a finals del períodeterciari, s'inicia un procés extensiu en elsector occidental de la placa euroasiàticaque encara avui es considera actiu. Com aconseqüència dels esforços distensiusdins de la placa, es va desenvolupar, desde les costes del mar del Nord fins al sec-tor més meridional de la península Ibèrica,una estructura de tipus rift de més de2.000 km de llargada (figura 53). En aquestrift es reconeixen un seguit de fosses i

blocs aixecats com a conseqüència delmoviment de grans falles normals d'orien-tació predominant NE-SO. Els magmes van aprofitar aquestes dis-continuïtats en la litosfera per ascendir finsa la superfície. Així, trobem associades alrift nombroses manifestacions volcàniquestant a l'Europa oriental com a l'occidental.Les més importants es concentren a Eiffela Alemanya, a l'Alvèrnia a França i aCatalunya.

Figura 53. Rift intracontinental de l'Europa occidental

2lE

l vulc

anis

me a

Cat

alunya

44

Figura 54. Tall geològic d’una part de la fossa tectònica amb les falles

En el rift europeu, es poden individualitzarun seguit de segments estructurals, entreels quals hi ha el solc de València i el for-mat per les fosses del golf de Lleó, del Tet,del Tec i de la Cerdanya. Aquests dos seg-ments, en el sector nord-est de la penínsu-la Ibèrica, estan desplaçats per un conjuntde falles normals amb una disposició per-pendicular a les principals del rift (figures 53i 54). Aquestes fractures, de ponent a lle-vant, són la d’Amer, la de Llorà, la deCartellà, la de Camós-Celrà, la de Juià, lade Riurà i la de Vilopriu que separen dife-rents blocs aixecats (les Gavarres, lesGuilleries i la serralada Trans-versal) i en-fonsats (les depressions de l'Empordà i dela Selva i la fossa d'Olot).

La major part dels volcans del nord-est deCatalunya es localitzen al damunt, o aprop, d'aquestes fractures.

2lE

l vulcan

isme a C

atalunya

45

El conjunt de roques eruptives neogenoquaternàries delnord-est de Catalunya es distribueixen en tres zonesvolcàniques: de l'Empordà, de la Selva i de la Garrotxa.La distribució geogràfica de les manifestacions eruptives iles dades de geocronologia disponibles permeten deduirque l'activitat magmàtica es va iniciar en el sector del'Empordà, posteriorment es va desplaçar cap a la Selvai, finalment, es va centrar a la Garrotxa (figura 55).

L’antiguitat dels fenòmens volcànics a les zones del'Empordà i de la Selva, afegida a l’acció dels processoserosius, explica que hagin desaparegut els edificis volcà-nics i que només s’hi puguin reconèixer els materialsmassius més resistents. Només hi resten fragments decolades de lava o xemeneies desmantellades.

El camp volcànic catalàl2 l2 l

Figura 55. Mapa del nord-est de Catalunya i taula edats modificat de Saula et al.

2lE

l vulc

anis

me a

Cat

alunya

46

Zona volcànica de l’EmpordàFormada per una cinquantena d'afloraments de basalts ialguns de traquites distribuïts a les comarques de l'Alt i elBaix Empordà. Els més importants es troben als voltantsde la Bisbal d'Empordà, Rupià i Arenys d'Empordà. Lamajoria d'aquests materials volcànics estan recoberts perdipòsits pliocens. Les datacions de què es disposa indi-quen que tenen una edat superior als 6Ma, i les més anti-gues són de l’ordre de 14 milions d'anys.

Cal destacar com a excepcionals els afloraments de tra-quites a Vilacolum i a Arenys d'Empordà (Alt Empordà).Aquestes roques volcàniques, de composició més evolu-cionada, són producte del refredament de magmes quehan sofert un procés de diferenciació magmàtica.

Zona volcànica de la SelvaConstituïda també per un conjunt d'uns cinquanta aflora-ments basàltics, localitzats majoritàriament a l'entorn deMaçanet de la Selva i Riudarenes. Les xemeneies des-mantellades de Sant Corneli i d'Hostalric són les més inte-ressants i presenten una disjunció columnar molt marca-da. En algunes zones es preserven encara dipòsits dematerials fragmentaris resultat d'activitat eruptiva hidro-magmàtica.

Les anàlisis geocronològiques de les roques volcàniquesen aquesta zona permeten datar-les entre els 5 i els 2 Ma.

El volcà de la Crosa de Sant Dalmai, localitzat al vorellseptentrional de la depressió de la Selva, mostra un bonestat de conservació, fet que fa suposar una edat mésmoderna de la seva erupció.

Zona volcànica de la GarrotxaEn aquesta zona es troben els volcans més moderns iamb un millor estat de conservació. Se n'han identificattrenta-vuit dins l'àmbit del Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa, dos a la Vall d'Hostoles i cinc ala Vall del Llémena (figura 56). Es poden observar un grannombre d'afloraments de dipòsits piroclàstics, tant es-trombolians com hidromagmàtics (especialment interes-sants a la Vall del Llémena), i de colades de lava.

Tot i les proves de manifestacions volcàniques anteriors alquaternari, les dades geocronològiques de què es dispo-sa estableixen l'edat d'aquest vulcanisme entre 350.000anys i 10.000 anys. Segons les datacions existents, espot calcular un episodi eruptiu d'aproximadament cada15.000 anys.

2lE

l vulcan

isme a C

atalunya

47

Figura 56. Localització dels volcans a la Garrotxa

1 Volcà de la Canya2 Volcà d’Aiguanegra3 Volcà de Repàs4 Volcà de Repassot5 Volcà del Cairat6 Volcà de Claperols7 Volcà del Puig de l’Ós8 Volcà del Puig de l’Estany9 Volcà del Puig de Bellaire

10 Volcà de Gengí

11 Volcà del Bac de les Tries12 Volcà de les Bisaroques13 Volcà de la Garrinada14 Volcà del Montsacopa15 Volcà de Montolivet16 Volcà de Can Barraca17 Volcà del Puig Astrol18 Volcà de Pujalós19 Volcà del Puig de la Garsa20 Volcà del Croscat

21 Volcà de Cabrioler22 Volcà del Puig Jordà23 Volcà del Puig de la Costa24 Volcà del Puig de Martinyà25 Volcà del Puig de Mar26 Volcà de Santa Margarida27 Volcà de Comadega28 Volcà del Puig Subià29 Volcà de Rocanegra30 Volcà de Simon

31 Volcà del Pla sa Ribera32 Volcà de Sant Jordi33 Volcà del Racó34 Volcà de Fontpobra35 Volcà de la Tuta de Colltort36 Volcà de Can Tià37 Volcà de Sant Marc38 Volcà del Puig Roig39 Volcà del Traiter40 Volcà de les Medes

2lE

l vulc

anis

me a

Cat

alunya

48

Figura 57. Localització dels volcans a la Vall del Llémena i a la depressió de la Selva

1 Volcà de la Crosa de Sant Dalmai2 Volcà del Puig d’Adri 3 El Rocàs4 Volcà del Clot de l’Omera 5 Volcà del Puig de la Banya del Boc6 Volcà de Granollers de Rocacorba 7 Puig Montner

2lE

l vulcan

isme a C

atalunya

La composició de les roques que formen la zona volcàni-ca de la Garrotxa, i en general el Camp Volcànic Català,és relativament monòtona. Exceptuant els afloramentstraquítics de l’Alt Empordà, tots els materials són basalts ibasanites que tenen un contingut baix en sílice i elevat ensodi i potassi. Així doncs, en conjunt, hom pot classificar-les com a alcalines. Són el resultat del refredament demagmes bàsics que han tingut un ascens ràpid i que sóncaracterístics de les àrees volcàniques d'intraplaca.

49

Les roques i els magmesl2 l3 l

Figura 58. Mostra d’Olot

El basalt és una roca de color negre que quan es presenta sense vesiculació té una densitat notòria

Figura 59. Mostra de Vilacolum

La traquita de color més clar es mostra sovint ambtextura porfírica (cristalls de feldspats)

2lE

l vulc

anis

me a

Cat

alunya

50

Els mineralsLa mineralogia dels basalts és uniforme i simple. En lamajoria dels casos, només hi ha petits fenocristalls d'olivi-na, de piroxè i de plagiòclasi dins d'una matriu microcris-tal·lina o parcialment vítria només observable al microsco-pi. Aquesta matriu és sovint rica en òxids de ferro, princi-palment magnetita. En petites quantitats també hi ha al-tres minerals com poden ser la leucita o l'analcima.

Les diferències mineralògiques entre els basalts i les ba-sanites són ben poques, mai recognoscibles a ull nu. Sónmarcades per la presència de petits cristalls de feldspatoi-des com la leucita i, generalment, per una lleugera dismi-nució en el percentatge d’òxid de sílice (figura 13).

Les traquites, a diferència de les roques basàltiques,tenen un percentatge més elevat d’òxid de sílice, superioral 60%, i estan constituïdes per grans cristalls de plagiò-clasi i alguns de piroxè i biotita. A la matriu es reconeixen,en el microscopi, nombrosos cristalls petits i allargats desanidina, així com de titani i d’òxids de ferro.

Els minerals observables

Figura 60. Olivina

Mineral de lluïssor vítria i de colorverd clar. Apareix tant en forma defenocristalls com formant part dela matriu. Els cristalls grans acos-tumen a ser idiomorfs, amb totesles vores regulars, de manera quees corresponen amb carescristal·logràfiques.

Figura 61. Piroxens

Minerals de colors foscos amb tonalitats verdoses. Es troben coma fenocristalls, però també dins dela matriu. La majoria són augitestitaníferes i sovint es presenten enformes idiomòrfiques o subidiomòr-fiques.

Figura 62. Plagiòclasi

Mineral de color blanc. Aquesttipus de feldspat es mostra generalment subordinat a la matriui només de forma excepcional estroba com a fenocristall.

l2 l3 l1 l

2lE

l vulcan

isme a C

atalunya

51

Les dades geoquímiquesGènesi i ascens dels magmesLa geoquímica de les roques basàltiques del CampVolcànic Català mostra una homogeneïtat notable en elselements majors, com els òxids de sílice, d’alumini, deferro o de calci, entre d’altres. Únicament el percentatged’òxid de titani presenta algunes variacions significatives,que s'atribueixen a les temperatures variables del magmaen el moment de formació de les roques.

En el cas dels elements traça com són el níquel, el cobalt,el crom o l’estronci i en el de les terres rares lleugeres,com el lantani, el ceri o el neodimi, sí s'observen varia-cions importants d'unes roques a les altres. Aquesta va-riabilitat en les composicions químiques concorda majo-ritàriament amb les zones geogràfiques -l’Empordà, laSelva i la Garrotxa- i indiquen diferències en l'àrea fontdels magmes.

Les variacions observades en les anàlisis geoquímiquesde les roques basàltiques permeten establir algunes con-sideracions sobre la gènesi i l’ascens dels magmes quevan donar lloc al vulcanisme de Catalunya. Les zones d’o-rigen dels magmes es troben localitzades, en general, enel mantell astenosfèric. Tanmateix, els magmes quedonen lloc a les manifestacions volcàniques de l’Empordàprovenen d’una àrea font de caràcter més litosfèric.

La presència d'aquestes dues zones d'origen, astenosfe-ra i part inferior de la litosfera, es pot relacionar amb l’evo-lució del rift europeu. En els primers estadis extensius, l’a-primament de la litosfera provoca la seva descompressió ifusió parcial. L’escorça encara és gruixuda i alguns mag-mes queden atrapats en petites cambres magmàtiqueson es diferencien i produeixen les traquites de l’Empordà.A mesura que progressa el rift i l’aprimament de la litosfe-ra s’accentua, l’astenosfera ascendeix i afavoreix l’ascensde materials fosos menys evolucionats.

En alguns casos, la manca gairebé total de contaminaciódels basalts per roques de l'escorça i la poca diferencia-ció que presenten indiquen que l'ascens, en forma debossades de magma des del punt d'origen fins a assolir lasuperfície, va ser molt ràpid.

l2 l3 l2 l

2lE

l vulc

anis

me a

Cat

alunya

52

Els enclavamentsEn algunes colades de lava i dipòsits piroclas-tics es troben fragments de roques que van serenglobats pel magma durant el seu ascens.Aquests fragments, anomenats enclavaments oxenòlits, són principalment de roques plutòni-ques tot i que també se'n troben de metamòr-fics i de sedimentaris (figura 63). Són blocs ge-neralment centimètrics de materials que forma-ven la litosfera o, en alguns casos, el mantell. Elmagma els va arrencar de les parets del con-ducte volcànic, els va englobar i els va transpor-tar fins a la superfície.

En alguns casos també es parla d'enclava-ments per descriure els fragments lítics que estroben en els dipòsits piroclàstics. De tota ma-nera, l'origen explosiu d'aquests fa aconsellableno anomenar-los amb aquest terme.

Cal destacar la presència de xenòlits ultrabàsics(figura 64) derivats del mantell o de restes de ladiferenciació magmàtica dels basalts en l'es-corça inferior en els volcans de Rocanegra, delPuig de la Banya de Boc o del Puig d'Adri.Aquests xenòlits són més densos que el líquidde composició basàltica. Tot i això, a causa delràpid ascens del magma, són arrossegats im-mersos en el seu interior fins a la superfície. Elscàlculs realitzats, d’acord amb la flotabilitat d'a-quests fragments en el fluid magmàtic, perme-ten estimar que la velocitat d'ascens dels mag-mes va haver de ser de l'ordre de 0,2 m/s enaquest cas per mantenir els enclavaments ensuspensió.

Figura 63. Enclavament de roca plutònica: granitoïd Figura 64. Enclavament ultrabàsic: dunita

2lE

l vulcan

isme a C

atalunya

53

Cadascun dels volcans de la Zona Volcànica de laGarrotxa es va formar a partir d'una única erupció. Aixídoncs, es pot parlar de volcans monogenètics formatsper la sortida d'una bossada de magma, que en esgotar-se marca l'extinció de l'activitat en aquell punt.

Tanmateix, es poden reconèixer diferents fases d’activitatal llarg de l'erupció, marcades pel canvi d'estil de la sorti-da del magma a l'exterior. Entre cadascuna d'aquestesfases, no hi ha lapses de temps que permetin estadis ero-sius o desenvolupament de sòls.

Les erupcions de la ZonaVolcànica de la Garrotxa

l2 l4 l

2lE

l vulc

anis

me a

Cat

alunya

54

Els volcans i les seves fasesd'activitat eruptivaL’activitat eruptiva que va donar lloc als volcans d’aques-ta zona combinà les fases hidromagmàtiques amb les pu-rament magmàtiques. Aquest fet fa que els productesvolcànics siguin molt diversos, malgrat la monotonia deles composicions dels magmes. Les fases d'activitateruptiva que han estat identificades, d’acord ambaquests dipòsits de materials eruptius, són de tipus efu-siu, estrombolià i freatomagmàtic.

Un procés evolutiu que es repeteix sovint és el que s'iniciaa partir d'una activitat estromboliana que acaba essentefusiva quan el magma s’ha desgasificat (figura 65). Ensón els principals exemples els volcans del Croscat, deMontolivet i de Sant Marc.

En altres casos, l’erupció comença amb activitat de tipusfreatomagmàtic, que passa a ser estromboliana i, final-ment, esdevé efusiva. És el cas dels volcans del Traiter, dela Garrinada i del Puig d’Adri (figura 66).

Més rarament trobem alguns volcans que es van formar apartir d’una única fase eruptiva, bé sigui estromboliana,com el volcà de Puig Astrol (figura 67), o freatomagmàtica,com el volcà del Clot de l’Omera.

l2 l4 l1 l

Figura 65. El volcà del Croscat, amb cràter esbocat, i la seva colada de lava, subsòl de la fageda d’en Jordà

2lE

l vulcan

isme a C

atalunya

Les erupcions on l'activitat inicial és estromboliana podenpassar a ser freatomagmàtiques com a conseqüència del'entrada d'aigua al conducte per la pèrdua d'intensitat enla sortida del magma. Aquest és el cas del volcà de CanTià. Finalment, també s'han constatat algunes fases es-trombolianes intercalades en seqüències clarament frea-tomagmàtiques, fet que es relaciona amb l'esgotamentmomentani de l'aigua de l'aqüífer.

55

Figura 66. Volcà del Puig d’Adri

Figura 67. Volcà del Puig Astrol

2lE

l vulc

anis

me a

Cat

alunya

Tot i la varietat de possibles combinacions d’es-tils eruptius que poden succeir-se al llarg d’unaerupció, el cas més freqüent a la zona volcànicade la Garrotxa quan intervé l’activitat freato-magmàtica, és el següent:

56

Exemple d’una erupció

Figura 68a. Fase eruptiva freatomagmàtica

Figura 68b. Fase eruptiva estromboliana

Figura 68c. Fase eruptiva efusiva

S’inicia l'erupció amb una fase explosiva freato-magmàtica. El magma ric en gasos juvenils veuincrementat el contingut en volàtils per la vaporit-zació de l'aigua present en el subsòl. En aquestprimer estadi, es poden intercalar fases pura-ment estrombolianes quan la interacció aigua-magma s'interromp momentàniament (figura68a).

La mateixa sortida de nou magma impermeabi-litza el conducte volcànic i, per tant, extingeix elfreatomagmatisme. Tot i això, el magma de labossada encara està prou gasificat per generaractivitat explosiva de tipus estrombolià (figura68b).

Finalment, quan s'esgota la major part del gasjuvenil, té lloc l'activitat efusiva que tanca la se-qüència eruptiva. En aquest darrer estadi, l'e-rupció és tranquil·la i està caracteritzada per lasortida de colades de lava (figura 68c).

2lE

l vulcan

isme a C

atalunya

57

L’activitat eruptiva i els edificisvolcànicsAl llarg d'una erupció, l'alternança en els tipus d'activitatdóna lloc sovint a la formació i a la superposició de dife-rents edificis volcànics. En el Parc Natural trobem el volcàdel Puig de Martinyà, entre d’altres, on dos cons d'escò-ries cobreixen gran part d'una construcció freatomagmàti-ca prèvia. Tot i això, els millors exemples d'aquesta inter-ferència entre edificis volcànics construïts en una mateixaerupció, els trobem en el cas dels volcans de la Crosa deSant Dalmai (figura 69) i del Puig d'Adri. En ambdós casos,són edificis formats per l'activitat estromboliana que se su-perposen a edificis freatomagmàtiques precedents.

En altres ocasions, edificis volcànics que es generen en eldecurs de l'erupció són parcialment o totalment destruïtsper fases posteriors. Les fases efusives terminals de volcanscom el del Croscat, de Montolivet, d'Aiguanegra o tantsd'altres presenten cons d'escòries parcialment esvorellatsper les seves emissions de colades de lava (figura 70). Lasortida del magma, bé sigui pel cràter o per la base del con,arrenca i arrossega els piroclastos d'un sector de l'edifici. Laforma final, vista en planta, s'assembla a una ferradura.

En l'activitat estromboliana, el tram final del conducte volcànices pot ramificar i provocar la sortida del magma a través de di-verses boques eruptives. Aquestes formen els cons adventi-cis (1), com els que envolten el volcà del Croscat (figura 71).

l2 l4 l2 l

Figura 69. Volcà de la Crosa de Sant Dalmai Figura 70. Volcans de Rocanegra i Puig Subià

Figura 71. Volcà del Croscat

11

2lE

l vulc

anis

me a

Cat

alunya

58

A la Zona Volcànica de la Garrotxa, les roques que resul-ten de l'activitat efusiva són poc variades com a conse-qüència de la uniformitat dels magmes que les generen.Les colades de lava tenen colors grisos i negres, i presen-ten els diaclasats típics de la disjunció columnar,lenticul·lar i esferoïdal. Les seves superfícies són general-ment planes. Les poques que són rugoses, de tipus mal-país, són difícilment observables com a conseqüència del’atapeïda cobertora vegetal i el retreballament antròpic.

L'activitat volcànica explosiva donà lloc a una diversitatmolt notable de dipòsits piroclàstics (figures 72 i 73). Laviolència de les explosions i el seu origen, bé siguimagmàtic o hidromagmàtic, controlen la granolumetriade les roques piroclàstiques i el tipus de components queles formen.

En els afloraments de la zona, es pot observar la super-posició de diversos tipus de dipòsits com a resultat de lasuccessió de diferents polsos i fases d'activitat eruptiva(figura 74). Cal tenir ben present les característiques decadascun dels materials volcànics per identificar-los.

Els materials volcànicsl2 l5 l

Figura 72. Dipòsits freatomagmà-tics del volcà de Puig d’Adri

Figura 73. Dipòsits d’escòries ala gredera del volcà del Croscat

Figura 74. Seqüència de mate-rials volcànics a la Pomereda

2lE

l vulcan

isme a C

atalunya

59

Activitat explosiva magmàticaDipòsits de caiguda estrombolians

Fragments juvenils, en generalmolt vesiculats, de mida pre-dominantment bloc (bombes),amb un percentatge variablede lapil·li. Es troben només adistàncies molt properes alcentre eruptiu i estan soldatstèrmicament.

Fragments juvenils angulososmolt vesiculats predominant-ment de mida de lapil·li. Sovintpresenten nivells d’acumula-cions de bombes, es disposenradialment des del centreeruptiu amb una extensió pocimportant i formen el convolcànic.

Fragments juvenils angulosos ivesiculats de mida cendra. Esdisposen en forma radial al’entorn del centre d’emissiómajoritàriament en les zonesdistals del con.

Figura 75. Dipòsit piroclàstic decaiguda estrombolià. Aglomeratvolcànic.

Figura 76. Dipòsit piroclàstic decaiguda estrombolià. Dipòsitd’escòries.

Figura 77. Dipòsit piroclàstic decaiguda estrombolià. Dipòsit decendres.

Activitat explosiva hidromagmàtica

Fragments juvenils i lítics demides diverses amb un contin-gut notable de blocs. Es mos-tren repartits a l’entorn del crà-ter.

Fragments juvenils i lítics demida cendra o lapil·li fi. Elsfragments poden tenir diversosgraus d’arrodoniment i els pi-roclastos juvenils mostren ungrau de vesiculació baix.Tenen una dispersió importanti solen presentar un elevat graude compactació.

Fragments juvenils i lítics demides lapil·li i blocs englobatsen una matriu de cendres.Estan compactats i rebleixendepressions preexistents.

Figura 78. Dipòsit piroclàstic decaiguda freatomagmàtic. Dipòsitde bretxa.

Figura 79. Dipòsit d’onada piro-clàstica. Dipòsit de cendres amblítics.

Figura 80. Dipòsit de colada piro-clàstica. Dipòsit de tuff volcànic.

3

1

La Zona Volcànicade la GarrotxaFitxes d’afloraments

3

3lL

a Z

ona

Volc

ànic

a de la

Gar

rotx

a

Interpretació de les fitxes

Les fitxes dels afloraments s'han ordenat se-gons criteris geogràfics (figura 81), per ajudar alseu seguiment sobre el terreny.

L’observació pot ésser de dos tipus: paisatge iaflorament.En els afloraments es poden interpretar dife-rents tipus d’activitat eruptiva: efusiva, estrom-boliana i explosiva hidromagmàtica.

A més, cada fitxa té una localització de l'aflora-ment, una descripció del volcà amb el que estàrelacionat, una descripció dels materials que hiapareixen i una interpretació de la seqüència ola morfologia que s'hi observa.

Localització dels afloraments

Els afloraments escollits poden englobar-se, se-gons la seva localització, en dos grans grups:els situats a l’àmbit del Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa i els ubicats a la Vall delLlémena, on a més s’inclou el volcà de la Crosade Sant Dalmai.

62

Figura 81. Localització dels afloraments

3lL

a Zona Vo

lcànica d

e la G

arrotxa

Els afloraments

63

1 Les colades de lavade Castellfollit de laRoca

2 Les bretxes piroclàs-tiques del Volcà delCairat

3 Els materials massiusde Sant Joan les Fonts

4 La morfologia del convolcànic del Volcà delMontsacopa

5 El con d’escòries delVolcà del Croscat

6 La seqüència erupti-va del Turó de laPomareda

7 Els dipòsits piroclàs-tics del Volcà deSanta Margarida

8 La seqüència eruptivadel Volcà de Can Tià

9 La colada piroclàsticade la vall d’Arcs

10 Situació i morfologiadels cons volcànicsdes del Puig Rodó

11 El Maar del Volcà delClot de l’Omera

12 La colada piroclàsticadel Volcà del Puig del’Adri

13 Les onades piroclàs-tiques del Volcà delPuig de l’Adri

14 La morfologia delVolcà de la Crosa deSant Dalmai

15 Les onades i bretxespiroclàstiques delVolcà de la Crosa deSant Dalmai

3lL

a Z

ona

Volc

ànic

a de la

Gar

rotx

a

64

El poble de Castellfollit de la Roca està si-tuat a uns 7 quilòmetres de la ciutat d’Olot,entre la riera del Turonell al sud i el riu Fluviàal nord. Per arribar a Castellfollit, des de Girona, s’a-gafa la carretera N-260, que passa perBanyoles i Besalú. En el quilómetre 45, alcostat de la cruïlla amb la carretera d’anar a

Oix, hi ha una bona panoràmica del cinglebasàltic. En aquest punt, on es deixa elvehicle, comença l’itinerari núm. 13 del Parcque mena a la llera del riu Fluvià (figura 82).Si se segueix uns 500 metres, després decreuar una passera de fusta, s’arriba al peude l’espadat i se’n pot fer una observacióde detall.

Les colades de lava deCastellfollit de la Roca1

Punt d’interès l Observació panoràmica de la cinglera basàlticaTipus d’activitat l EfusivaDurada de l’accés a peu l 10 minuts

Localització i accés

La columnata basàltica és elresultat de la superposició dedues colades de lava i la pos-terior erosió del riu Fluvià i lariera del Turonell. L’aflorament,que presenta una alçada mà-xima de 50 metres i una llar-gada d’1 quilòmetre, permetl’observació de l’estructura in-terna de les colades.Des de fa milers d’anys l'es-padat experimenta un conti-nu retrocés com a conse-qüència, principalment, del'acció erosiva del Fluvià. Aaquesta erosió, s'hi afegeixel procés de gelifracció (gel-desgel), que es mostra moltmés efectiu com a conse-qüència de l’existent disjun-ció en els materials massius.Aquestes esquerdes consti-tueixen zones de debilitat ones concentra aquest procésde meteorització, el qual pro-voca per últim la caiguda gra-vitacional dels blocs. Final-ment, aquests són arrosse-gats per les avingudes pe-riòdiques del riu Fluvià, la

qual cosa evita que s’acu-mulin a la base del cingle il’estabilitzin.

Castellfollit de la Roca

Figura 82. Mapa geològic esquemàtic de Castellfollit de la Roca

3lL

a Zona Vo

lcànica d

e la G

arrotxa

65

Interpretació

Damunt del substrat eocènic es van dipo-sitar al·luvions dels rius Fluvià i Turonell idues colades de lava fluida. Fa uns 217.000 anys, les laves emesespels volcans de Batet van fluir seguint l'an-tiga vall del riu Fluvià fins més enllà d'onavui es troba Sant Jaume de Llierca. Elsegon flux de lava es va escolar, fa192.000 anys, seguint la que era la vall delTuronell des dels volcans de Begudà fins ala zona de Castellfollit de la Roca. En amb-dues colades el refredament diferencial de

la lava dona lloc a diversos nivells en el seuinterior. El lapse de temps entre les duescolades és marcat pel desenvolupamentd'un sòl i l'acumulació d'alguns materialssedimentaris que van formar un dipòsitque les separa clarament.L'obstrucció dels cursos del Fluvià i delTuronell va ser superada quan les seves ai-gües van començar una acció erosiva en ellímit entre els materials basàltics i les ro-ques sedimentàries.

Descripció

La base del cingle està constituïda percapes de gresos i margues de l’eocè i persobre hi ha unes graves formades perabundants còdols de calcàries, gresos i,excepcionalment, algun de basalt.Per damunt d’aquests materials, s’assentenuns 40 metres de gruix de basalt de colorgris o negre. Tot i això, a uns 9 metres de l’i-nici dels materials volcànics massius, s’ob-serva un nivell, d’entre 0,2 i 1,5 metres, d’ar-giles i piroclastos que es reconeix amb facili-tat perquè hi creix abundant vegetacióherbàcia (3). Aquest nivell divideix l’escarpa-ment en dues unitats:

a. La unitat inferior presenta tres nivellsben diferenciats. El primer, amb hàbit deretracció columnar, sovint tapat per la ve-

getació de ribera, té un gruix de 5,5 metresi està format per prismes d’uns 50 centí-metres de diàmetre. El segon nivell mostrahàbit lenticular i el seu gruix és de 3,5 me-tres. El darrer nivell està format novamentper prismes columnars, però en aquestcas la potència no arriba a ser d'un metre iel diàmetre de les columnes és de 30 cen-tímetres (1).

b. La unitat superior té quatre nivells. Els tresprimers, amb un gruix d'uns 5 a 9 metrescadascun, presenten una marcada disjunciócolumnar. En la part superior es troba un ni-vell, amb un gruix de 9 metres, amb una de-senvolupada disjunció esferoidal com a con-seqüència de la seva alteració (2).

Colades de lava

Figura 83. Cinglera de Castellfollit de la Roca

2

1

3

3lL

a Z

ona

Volc

ànic

a de la

Gar

rotx

a

66

El centre eruptiu del volcà del Cairat és a lacarena de la serra de Molera, un brancalde la serra d’Aiguanegra. Els materials pi-roclàstics expulsats per aquest volcà vanser explotats, durant els anys 80, a la pe-drera de Can Barranc, fet que permet ob-servar-los en aquest sector en diferentsafloraments.Per arribar a la pedrera cal seguir la carre-tera GI-522, que va de Castellfollit de la

Roca a Sant Joan les Fonts. Un quilòmetreabans d’arribar a Sant Joan, hi ha unapista que dóna accés a l’antiga extracció.El vehicle es pot deixar al polígon industrialque hi ha a la banda dreta de la carretera icaminar uns 100 metres per la pista fins aarribar als afloraments dels materialsvolcànics que s’observen en els talussosd’aquesta (figura 84).

Les bretxes piroclàstiques delVolcà del Cairat2

Punt d’interès l Aflorament de la pedrera de Can BarrancTipus d’activitat l FreatomagmàticaDurada de l’accés a peu l 5 minuts

Localització i accés

Des de Begudà o Batets’observa el cràter del Cai-rat, el qual presenta una es-tructura de tipus maar. Ambun cràter d’uns 120 metresde diàmetre, encastat en elsubstrat sedimentari eocè-nic, es considera l’únic volcàdins del Parc constituït perun sol edifici d’origen frea-tomagmàtic. Els seus ma-terials piroclàstics s’este-nen principalment cap alnord, però també se’n trobenal sud del centre eruptiu.L’única fase d’activitat erup-tiva detectada va ser decaire freatomagmàtic ambdiverses etapes d’intensitatque van dipositar un con-junt de materials piroclàs-tics poc comuns a la zonavolcànica de la Garrotxa.

El Volcà del Cairat

Figura 84. Mapa geològic esquemàtic del volcà del Cairat

3lL

a Zona Vo

lcànica d

e la G

arrotxa

67

Interpretació

L’activitat freatomagmàtica del volcà delCairat va projectar sobretot bretxes pi-roclàstiques amb algunes pulsacions mésenergètiques que van generar onades pi-roclàstiques. La situació del centre eruptiuen una carena, amb forts pendents abanda i banda, va condicionar l’acumula-ció dels materials volcànics. Així doncs, elspiroclastos expulsats es van esllavissarpendent avall fins a una zona més estable,

abans de la seva deposició final. En reali-tat, hi va haver una remobilització instantà-nia i contínua dels piroclastos que s'acu-mulaven a la part alta. Durant el seu em-plaçament en el flanc nord, aquesta allaude materials fragmentaris es va canalitzarper una torrentera que va provocar unaerosió important i va arrossegar part delssediments que hi havia en el fons d’aquesttorrent.

Descripció

La seqüència de materials volcànics a ob-servar reposa sobre llims i argiles de colormarró, els quals afloren al costat de lapista, just on hi ha una petita font. Per da-munt d’aquestes capes, hi ha el dipòsitvolcànic fragmentari que destaca per laseva diversitat granolumètrica, amb clas-tos de mides que van des de mil·limètri-ques fins a mètriques.El gruix d’aquesta acumulació de piroclas-tos és d’uns 10 metres, en aquesta zona, ino s’hi veu una estratificació clara, tot i quel’alternança en les variacions de la midadels fragments diferencia un conjunt de ni-vells de gruix irregular. Aquestes capes

presenten un certa inclinació cap al nord iestan afectades per algunes falles de mo-viment normal. L’anàlisi en detall del dipòsit volcànic per-met distingir uns fragments juvenils negres,amb poca vesiculació, barrejats amb unadiversitat composicional de lítics.D’aquests, els més abundants són les ar-giles i els conglomerats de color roig quecorresponen a la formació de Bellmunt, lesmargues blavoses de la formació deBanyoles i els gresos, llims i margues de lade Bracons, que corresponen a la seqüèn-cia sedimentària d’edat eocena.

Les bretxes piroclàstiques

Figura 85. Pedrera de Can Barranc

3lL

a Z

ona

Volc

ànic

a de la

Gar

rotx

a

68

Es proposa l'observació de tres afloramentssituats al terme municipal de Sant Joan lesFonts. El del Boscarró és a la llera dreta dela riera de Bianya i correspon a una antigapedrera de basalt que va deixar d'explotar-se a principis d’aquest segle. En aquestamateixa riera es localitza l’antiga pedreradels cingles de Fontfreda. Finalment, a lariba esquerra del Fluvià en el Molí Fondo,l'erosió de l'aigua ha deixat al descobertuna seqüència de colades de lava.

Per arribar a Sant Joan les Fonts, desd’Olot, s’enfila la carretera comarcal GI-522 en direcció a la Canya. Si es ve deGirona, per la N-260, s’agafa aquesta co-marcal just després del poble deCastellfollit de la Roca en un trencant a màdreta. Als afloraments s'arriba, a peu, se-guint l’itinerari núm. 16 del Parc Natural.Aquest té l’inici a la plaça major del poble,on cal deixar el vehicle (figura 86).

Els materials massius deSant Joan les Fonts3

Punt d’interès l Afloraments del Boscarró, Molí Fondo i FontfredaTipus d’activitat l EfusivaDurada de l’accés a peu l 30 minuts

Localització i accés

La riera de Bianya desem-boca al riu Fluvià a l'alçadade Sant Joan les Fonts.L'acció erosiva d'aquestscursos d'aigua ha posat aldescobert la superposicióde tres colades de lava quees van escolar per les anti-gues lleres d'aquests rius.També, l'aprofitament delsmaterials massius basàlticsa principis del segle XX vacomportar l'obertura depedreres que permeten ob-servar les relacions entreles diferents colades i laseva estructura interna, i fi-nalment, reconstruir-ne lahistòria de l’emplaçament.

Sant Joan les Fonts

Figura 86. Mapa geològic esquemàtic de Sant Joan les Fonts

3lL

a Zona Vo

lcànica d

e la G

arrotxa

69

Descripció

El BoscarróEn aquest aflorament es poden observardiferents hàbits de retracció en l'última deles tres colades emplaçades a la vall delFluvià. S'hi distingeixen cinc nivells: l'infe-rior presenta una disjunció columnar claraamb prismes hexagonals o pentagonalsde 20 a 40 centímetres de diàmetre i entre2 i 3 metres d’alçada. Els segon i quart ni-vells presenten hàbit en lloses. Entreaquests dos, s'observa el tercer tram, onel material massiu té poques esquerdes derefredament. L'últim dels cinc nivells, justper sota del sòl, està molt més alterat perla proximitat amb la superfície i presentauna marcada estructura esferoidal. A l'altra banda del front d'explotació de lapedrera, es veu com la riera de Bianyas'encaixa en el contacte entre els materialsvolcànics i els materials sedimentaris ro-gencs de l'eocè.

Molí FondoA la llera del riu Fluvià es troba la primeracolada i al seu damunt s'hi va construir laresclosa. A la dreta d’aquesta, s’observauna certa disjunció columnar en el basalt,el qual és de color gris-blavós. Si es cami-na per la vora del riu, en el sentit del co-rrent, es trepitgen unes lloses, que consti-tueixen el nivell basal de la segona coladade lava (1). En alguns punts hi ha petitesprotuberàncies on es veu la seva base es-coriàcia i rugosa. A l'escarpat de la lleras’observa la resta de la colada que presen-ta hàbit columnar. Just al damunt d’aques-ta hi ha una capa de sediments formada

per còdols de gresos i basalt, englobatsper una matriu llimosa (2). Finalment, a lapart superior aflora la tercera colada des-crita al Boscarró (3).

Cingles de FontfredaEls nivells que s’hi reconeixen corresponena la tercera colada de lava, la mateixa ques’observa al Boscarró. El nivell inferior pre-senta disjunció columnar clara amb pris-mes de més de tres metres d’alçada i persobre hi ha un tram d’hàbit lenticular. Elpas d’un a l’altre, al contrari que en elBoscarró, mostra una certa transició.

Superposició de colades de lava

Figura 87. Aflorament del Molí Fondo

2

1

3

3lL

a Z

ona

Volc

ànic

a de la

Gar

rotx

a

70

Interpretació

La primera colada de lava,emesa pels volcans de Batet,va seguir l'antiga llera del riuFluvià omplint-ne part de laseva conca.

L'acció erosiva del riu va for-mar un nou curs fluvial que vaerosionar aquesta colada delava tot deixant sediments asobre.

Milers d'anys després, la lleradel riu va ser ocupada de nouper una segona colada de lava,la procedència de la qual nos'ha pogut determinar encara.

Figura 88

Figura 89

Figura 90

3lL

a Zona Vo

lcànica d

e la G

arrotxa

71

Al llarg del temps, el riu nova-ment va sedimentar materials(llims, sorres i còdols) al da-munt de la segona colada delava fins formar una terrassafluvial.

Fa uns 133.000 anys, damuntdels sediments del riu es vaemplaçar una tercera coladade lava. Aquesta procedia delvolcà de la Garrinada i es vaaturar poc més enllà d'on avuies troba el poble de Sant Joanles Fonts.

Esquema actual del Molí Fondo.

Figura 91

Figura 92

Figura 93

3lL

a Z

ona

Volc

ànic

a de la

Gar

rotx

a

72

El Montsacopa és un dels quatre volcansque hi ha en el nucli urbà d’Olot. Està situatal centre mateix d’aquesta ciutat entre elsvolcans de la Garrinada, al nord-est, i el deMontolivet, al sud-oest. Al seu cim, en elsegle XIX, s'hi van construir l’ermita de SantFrancesc i dues torres de guaita.

L’itinerari núm. 17 del Parc Natural de laZona Volcànica de la Garrotxa té el seuinici al Museu dels Volcans i, després decreuar tota la ciutat, mena a la part alta delvolcà (figura 94). Per fer via, es pot deixar elvehicle a l’aparcament del cementiri d’Olot,just a la base del con volcànic on hi ha unagredera, i la pujada fins al cràter.

La morfologia del con volcànic delVolcà del Montsacopa4

Punt d’interès l Observació del cràter del volcàTipus d’activitat l EstrombolianaDurada de l’accés a peu l 10 minuts

Localització i accés

El volcà està format per un únic edifici, detipus con d'escòries, amb una morfologiaregular. Si es voreja el seu cràter, hi ha unabona panoràmica sobre els volcans de laGarrinada, de Montolivet i de les Bisaroques.Al nord-est es veuen els tres cràters de laGarrinada. A la base del volcà es distingeixel primer, que forma part d'un anell de tuforiginat a partir d'una fase freatomagmàti-ca. Aquest està gairebé tapat pel cond'escòries que es va construir en les fasesestrombolianes posteriors i que també vandonar origen als altres dos cràters que esperceben a la part alta, un al vessant sud il’altre al nord.Cap al sud-oest, hi ha el volcà de Mon-0tolivet. Aquest està format per un cond'escòries, que es recolza als estreps de laserra de la Pinya, i té un cràter esbocatcap al nord-est.El Bisaroques, que es pot veure cap al sud-est, es localitza el vessant nord de la serrade Batet i també presenta un cràter enforma de ferradura. Durant la seva erupció,devien tenir lloc fases freatomagmàtiquespels dipòsits que trobem, però va ser unafase estromboliana la que va formar el cond'escòries. Aquest con va ser parcialmentdestruït en els estadis finals del seu funcio-nament, per la sortida d'una petita colada

de lava que es va emplaçar cap al nord, onavui hi ha la llera del Fluvià.Els volcans del Montsacopa, de Montoliveti de la Garrinada estan alineats damunt dela mateixa fractura, la qual va ser aprofitadapel magma per ascendir fins a la superfície.

Vista panoràmica des del Montsacopa

Figura 94. Mapa geològic esquemàtic dels quatrevolcans d’Olot

3lL

a Zona Vo

lcànica d

e la G

arrotxa

73

Interpretació

Durant l'erupció del Montsacopa, es vanproduir com a mínim dues fases d'activitateruptiva: una d'efusiva i una d'explosiva. ElMontsacopa va emetre un corrent de lavaque va fluir fins al peu de la serra de SantValentí. Una bona secció, amb hàbit lenti-cul·lar, es pot observar en els marges delcamp de futbol de l'Olot malgrat que l’iti-nerari proposat no hi dóna accés. La sego-na fase va ser principalment estrombolia-na, encara que la presència de fragmentspoc vesiculats en els nivells superiors de la

seqüència indica l'existència d'alguna pul-sació freatomagmàtica. Les explosionsque hi van tenir lloc van arrencar i esmico-lar part de la colada i els fragments vanpassar a formar part dels dipòsits d'onadapiroclàstica com a lítics.El desenvolupament del mecanisme es-trombolià va construir finalment el cond'escòries. La inexistència d'una fase efu-siva final, amb l'emissió d'una colada delava, va fer possible que es conservés lamorfologia circular del cràter.

Descripció

El Montsacopa presenta un cràter circular,d'uns 120 m de diàmetre i 12 m de profun-ditat, i un con de flancs inclinats amb unaalçada relativa de 94 m. El fons del cràterés pla i, actualment, l'ocupen camps deconreu.En els flancs sud i sud-oest del con hi haantigues extraccions de piroclastos.Aquestes grederes ja eren explotades alsegle XVI i el material volcànic es va utilitzarprincipalment per a la construcció. A la

que hi ha al costat del cementiri podemobservar els diferents nivells que es vanformar durant l'erupció. La majoria estanconstituïts per fragments de mida bloc ilapil·li, amb alguna bomba intercalada. Sónpiroclastos juvenils que presenten una ve-siculació important. Tanmateix, al sostre dela seqüència de materials, alguns compo-nents, tot i ser de magma solidificat, pre-senten una vesiculació incipient i majorità-riament són de tamany cendres.

Morfologia del con d’escòries

Figura 95. Volcà del Montsacopa

3lL

a Z

ona

Volc

ànic

a de la

Gar

rotx

a

74

El volcà del Croscat es localitza a mig camíd’Olot a Santa Pau, en una zona relativa-ment plana envoltada per la serra delCorb-Finestres al sud, la de Sant Julià delMont al nord-est i l’altiplà basàltic de Batetal nord. Les grederes, situades al flancnord del volcà, constitueixen un afloramentexcepcional que permet l'observació del'estructura interna d'un con d'escòries.

S’arriba a Can Passavent al peu de lesgraderes des d’Olot, per la comarcal GI-524 en direcció a Santa Pau. En el km 7d’aquesta carretera, a la dreta, hi ha l’apar-cament de l’àrea de Santa Margarida, ones deixa el vehicle. Aquí s’inicia l’itinerarinúm. 15 que condueix a aquesta casa,avui condicionada com a centre d'informa-ció del Parc Natural (figura 96).

El con d’escòries delVolcà del Croscat5

Punt d’interès l Aflorament de la pedrera del volcàTipus d’activitat l EstrombolianaDurada de l’accés a peu l 20 minuts

Localització i accés

Es tracta del volcà més altde la península amb 160metres d’alçada relativa iamb una base de 950 me-tres de diàmetre. Estàconstituït per un únic edificide tipus con d'escòries i téuna morfologia cònica,desfigurada pel seu cràteren forma de ferradura es-bocat cap a l'oest. Durant l'erupció es van suc-ceir tres fases eruptives, lesdues primeres de caire es-trombolià i la darrera efusi-va. La segona estrombolia-na va construir el con i vaemetre piroclastos, que vanrecobrir els volcans veïns deSanta Margarida i del Puigde Martinyà. La fase efusivava generar un flux de lavade composició basaníticaque es va escolar uns 6quilòmetres cap a l'oest, vaesbocar l'edifici i va formarel cràter en ferradura. La fa-geda d’en Jordà ha crescut

sobre aquesta colada desuperfície rugosa que pre-senta nombrosos tossols.La datació dels materialsemesos a la Pomereda els

atribueix una edat de11.500±1.500 anys; és pertant, la manifestació mésrecent del camp volcàniccatalà.

El volcà del Croscat

Figura 96. Mapa geològic esquemàtic del volcà del Croscat

3lL

a Zona Vo

lcànica d

e la G

arrotxa

75

Interpretació

La primera fase de l'erupció del Croscat vaser una activitat explosiva de caire estrom-bolià, que va acumular molt a prop delcentre emissor el dipòsit d'escòries solda-des. Aquestes es reconeixen a la base dela seqüència de materials observats.Seguidament, l'activitat estromboliana esva tornar més explosiva i va construir elcon d'escòries. Al començament, els piro-clastos s'acumulaven formant capes gaire-bé horitzontals; però el gradual creixementdel con va fer que anessin adquirint unapendent més gran. Esporàdicament, la

menor intensitat en la sortida de gasos vaprovocar l’expulsió de bombes. Finalment,va tenir lloc l’emissió de la colada de lavaque es va escolar cap a ponent.Les diferents coloracions dels piroclastoses deuen principalment a la seva alteraciótèrmica. En els darrers estadis de l'erup-ció, com a conseqüència de l'emissió degasos calents, es va donar un procés d'o-xidació entorn de la xemeneia, que és lamés calenta. Llavors el color gris-negre ori-ginal dels piroclastos es va convertir en ro-genc o ocre.

Descripció

La gredera del volcà del Croscat, en funcio-nament des dels anys 50 fins als inicis dels90, constitueix un aflorament de materialspiroclàstics d'uns 150 metres d'alçada iuns 500 metres d'amplada. A la bandadreta s'observa un esglaonament, produc-te del procés d'extracció, que proporcionauna millor estabilització dels materials. Alcostat oposat i a la part central les esllavis-sades són més freqüents. És fàcil reconèixer els diferents nivells cen-timètrics d'escòries, formats per fragmentsjuvenils irregulars molt vesiculats i, majo-

ritàriament, de mida lapil·li (figura 97). La in-clinació d'aquests nivells augmenta desdel nucli cap a la part externa del con. A labase de la seqüència es concentren inter-calacions de capes on les bombes sónmés abundants. El color dominant delsmaterials és el gris fosc o el negre, però alsector més proper al centre de l'edificivolcànic tenen coloracions rogenques iocres (1).Seguint el recorregut per la gredera, a lazona més baixa, hi ha un nivell d’escòriessoldades de color roig (2).

Estructura del con d’escòries

Figura 97. Gredera del volcà del Croscat

2

1

3lL

a Z

ona

Volc

ànic

a de la

Gar

rotx

a

76

El costat de Can Genís, en el pla deMassandell, hi ha una antiga extracció deroques volcàniques on s'explotaven elsmaterials emesos pel turó de la Pomereda.A les parets de la gredera, es veu una se-qüència de dipòsits piroclàstics i una cola-da de lava que els recobreix.

Per accedir-hi, se segueix l’itinerari núm. 1del Parc Natural en direcció a la fagedad’en Jordà, el qual voreja tot el con volcà-nic del Croscat pel nord. A l’alçada de canPelat, l'itinerari es bifurca i cal continuar pelcamí de la dreta que porta a la carretera dela Canova. A uns vint metres, a l’esquerra,hi ha la gredera (figura 96).

La seqüència eruptiva delTuró de la Pomereda6

Punt d’interès l AfloramentTipus d’activitat l Estromboliana i efusivaDurada de l’accés a peu l 30 minuts

Localització i accés

Al peu del volcà del Croscat, el turó de laPomereda representa una zona lleugera-ment elevada i és un dels cinc petits consadventicis del volcà. La forma d’aquestpetit con volcànic, abans de l’extracciódels materials que formaven la seva partcentral, era tumulària.Damunt del mapa es pot observar l’alinea-ció de la Pomereda amb el volcà de Santa

Margarida, del Croscat i del Puig Astrol, laqual es correspon amb una falla suposadade direcció nord-oest/sud-est.A la colada de lava que va fluir del volcà seli atribueix una edat de 11.500 d’anys. Aixídoncs, amb les datacions existents fins almoment, es considera la manifestació mésmoderna del camp volcànic català.

Turó de la Pomereda

Figura 98. Aflorament de la Pomereda

1

3lL

a Zona Vo

lcànica d

e la G

arrotxa

77

Interpretació

L’erupció de la Pomereda, així com tambéla del Croscat, es va iniciar amb una faseestromboliana de baixa explosivitat. En eltranscurs d'aquesta, s'expulsaren i diposi-taren, a poca distància del centre eruptiu,blocs escoriacis que en estar en estat se-mifós van soldar-se entre si al caure.L'erupció de la Pomereda, així com la delvolcà veí del Croscat, s'inicia amb aquesttipus de fase i els dipòsits que van formarconstitueixen l'aglomerat volcànic.

La fase següent va ser típicament estrom-boliana i va acumular el dipòsit d'escòriesde mida lapil·li i cendres. La poca gruixàriad'aquests materials que, en aquest aflora-ment es troba molt a prop de la boca erup-tiva, indica que aquesta segona fase vatenir una durada curta. Finalment, una faseefusiva va emetre una petita colada de lavaque es va emplaçar en part damunt del pi-roclastos. La transferència de calor d'a-questa als nivells de lapil·li inferiors va pro-vocar el soldament dels piroclastos.

Descripció

En el sector sud-est de la gredera s'obser-va el millor aflorament d'aglomerat volcànicdel camp volcànic català (figura 98).Consisteix en una acumulació de frag-ments juvenils, molt vesiculats, de midapredominantment bloc (bombes) i amb unpercentatge variable de lapil·li. Aquestesescòries estan soldades i tenen una conti-nuïtat cap al sector nord-oest. El conjuntés de color gris fosc o negre, però en al-guns trams els fragments mostren colora-cions rogenques.

Al damunt d'aquests materials fragmenta-ris hi ha un dipòsit d'escòries de color grisfosc (1), amb un gruix de tres metres. Lamida dels clastos és majoritàriament delapil·li (2), tot i que hi ha un augment delsmaterials fins cap a la part superior. En elsdarrers 30 centímetres els fragments delapil·li estan soldats. Finalment hi ha un dipòsit massiu (3), ambuna lleugera forma de canal, d'uns dosmetres de gruix a la part central. La based'aquesta petita colada és escoriàcia i laseva estructura interna sovint presenta dis-junció columnar amb prismes poc definits.

Materials fragmentaris i massius

23

3lL

a Z

ona

Volc

ànic

a de la

Gar

rotx

a

78

Al peu dels contraforts de la serra deLleixeres hi ha el volcà de SantaMargarida, un dels més coneguts de laGarrotxa. Molt a prop seu passa la carrete-ra GI-524 que va d’Olot a Santa Pau. Justa la base del volcà, en el quilòmetre 8, hiha un aparcament on es pot deixar el vehi-cle i accedir caminant a l’aflorament quees proposa visitar.Des d’aquest aparcament, s’enfila l’itinera-ri 4 del Parc; després d’uns 200 metres en

direcció a Santa Pau, es troba una pista amà dreta que mena al cràter del volcà deSanta Margarida. Tot i això, per observarels materials volcànics d’aquest afloraments’ha de continuar per la pista que porta alMas el Cros, fins a arribar al sector est delvolcà. En el talús dret de la carretera espoden anar fent observacions dels piro-clastos, però és després de recòrrer uns400 metres més quan es troba la millor se-qüència de dipòsits volcànics (figura 99).

Els dipòsits piroclàstics delVolcà de Santa Margarida7

Punt d’interès l Aflorament de la pista de Mas el CrosTipus d’activitat l Freatomagmàtica i estrombolianaDurada de l’accés a peu l 15 minuts

Localització i accés

Es tracta d’un edifici volcà-nic de tipus freatomagmàticque es recolza en els gresoseocènics. Destaca la morfo-logia circular del cràter, ambuns 350 metres de diàmetrei uns 70 metres de fondària.Tanmateix, el con no estàformat totalment per mate-rials volcànics, sinó que enel seu vorell intern meridio-nal afloren les roques pre-volcàniques a causa de l'en-castament del cràter persota del substrat. Al mig delcràter es troba una ermita,d’origen romànic, molt mo-dificada posteriorment. Durant l’erupció del volcàde Santa Margarida, es vaproduir inicialment una faseestromboliana de poca en-titat, i ràpidament es va de-senvolupar una activitat fre-atomagmàtica. Aquesta vatenir una violència variable,ocasionalment de poca ex-

plosivitat. La vegetació dela zona fa difícil descobriruna petita colada piroclàsti-

ca que es localitza en elsector sud-est del volcà.

El volcà de Santa Margarida

Figura 99. Mapa geològic esquemàtic del volcà de Santa Margarida

3lL

a Zona Vo

lcànica d

e la G

arrotxa

79

Interpretació

D’acord amb la cartografia dels materialsvolcànics d’aquest sector, s’ha comprovatque no tots els dipòsits que es troben enaquests afloraments provenen del volcà deSanta Margarida. Els nivells basals corresponen a onades pi-roclàstiques expulsades durant la fase frea-tomagmàtica del volcà. Aquestes tenen unadispersió predominant cap a l’est i es vanformar com a conseqüència de la interacciódel magma amb l’aigua de l’aqüífer de laformació de Bellmunt (eocè). La capa in-termèdia també va ser originada pel SantaMargarida, però la violència de l’erupció en

aquesta etapa va ser molt menys important.Es va formar un dipòsit de caiguda, gairebéestrombolià, si bé la presència d’algunsfragments lítics indica una activitat freato-magmàtica lleu. La dispersió d’aquests ma-terials és radial des del centre eruptiu. Finalment, les escòries de la part superiorcorresponen a un dipòsit de caiguda es-trombolià que no procedeix d’aquest cen-tre eruptiu sinó del volcà del Croscat loca-litzat a un quilòmetre. L’absència de pale-osòl que separi aquests materials dels an-teriors permet deduir que les erupcionsd’aquests dos volcans van ser simultànies.

Descripció

A l’aflorament de la pista del Mas Cros esreconeixen tres tipus de materials volcà-nics, els quals se succeeixen de la dretacap a l’esquerra a causa de la inclinació deles capes (figura 100). Damunt d’un sòl lli-mós que constitueix el substrat prevolcà-nic, hi ha un nivell de cendres compacta-des. Tot seguit s’hi observen fragments ju-venils, de color negre, i lítics, de colorsmarró-rogenc, amb un grau d’arrodoni-ment important (1). Tot seguit hi ha una

capa formada per fragments lítics i juvenilsde mida lapil·li. Els fragments juvenils, quepredominen, són de color negre, tenenmorfologies lleugerament arrodonides ipresenten un vesiculació poc desenvolu-pada, i els lítics són predominantment degresos rogencs (2). Al sostre de la seqüèn-cia hi ha un dipòsit que mostra un aspectemolt semblant al nivell anterior, però senselítics. Es tracta d’un dipòsit d'escòries degranolumetria fina i sense estratificació (3).

Dipòsits de caiguda i onada piroclàstica

Figura 100. Aflorament de la pista de Mas el Cros

2 1

3

3lL

a Z

ona

Volc

ànic

a de la

Gar

rotx

a

80

El mas de Can Tià dóna nom al volcà quees troba prop de la carena de la serra delCorb-Lleixeres. El seu centre eruptiu és ala capçalera de la vall de Sant Iscle deColltort, on afloren molts dels materials pi-roclàstics que va expulsar. És, però, a unapetita gredera, al costat mateix de Can Tià,on se centraran les observacions.Per accedir a aquest lloc, cal deixar el vehi-cle a l’aparcament que hi ha davant de Can

Xel, just en el quilòmetre 5 de la carreteraGI-524 que va d’Olot a Santa Pau. Desd’allí s’ha de caminar aproximadament unahora seguint l'itinerari número 5 del ParcNatural que hi duu directament (figura 101).Durant la pujada es poden anar observantels sediments eocènics constituïts per gre-sos, inicialment rogencs i marrons al trammés superior, de les formacions deBellmunt i Folgueroles, respectivament.

La seqüència eruptiva delVolcà de Can Tià8

Punt d’interès l Aflorament de Can TiàTipus d’activitat l Freatomagmàtica i estrombolianaDurada de l’accés a peu l 60 minuts

Localització i accés

Aquest volcà, situat al costatdels centres eruptius deFontpobra i de la Tuta, pre-senta un edifici volcànic deltipus maar amb un cràterd’explosió circular d’uns 270metres de diàmetre. La sevamorfologia està representadaper una clotada, d’uns 20metres, amb el fons pla; ac-tualment, és ocupada perpastures. El seu con és depoca alçada i presenta elseu màxim desenvolupa-ment cap al sud. Durant l’e-rupció del Can Tià no hi vahaver fases efusives, i, pertant, tots els materials eme-sos són de tipus piroclàstic.Els més abundants són elsd’origen freatomagmàtic;però, també n’hi ha que sónproducte d’activitat eruptivaestromboliana. La màximaacumulació de dipòsits pi-roclàstics és a la riera de SantIscle, on hi ha un tuf volcànic,possiblement originat per unacolada piroclàstica.

El volcà de Can Tià

Figura 101. Mapa geològic esquemàtic del volcà de Can Tià

3lL

a Zona Vo

lcànica d

e la G

arrotxa

81

Interpretació

L’erupció del volcà de Can Tià va co-mençar amb una fase d’activitat estrom-boliana (figura 103a). Aquesta primera faseva formar un edifici de tipus con d’escòriescom a conseqüència de la deposició delspiroclastos de caiguda escoriacis.Quan la pressió en el conducte volcànic vadisminuir, fou possible la interacció delmagma amb l’aqüífer de la formació deFolgueroles donant lloc a una activitat detipus freatomagmàtic (figura 103b). Enaquesta segona fase l’erupció es tornamés violenta i expulsa bretxes i onades pi-roclàstiques. Les explosions en el centreeruptiu van destruir el con d’escòries i s’i-nicià la construcció del maar.L’aprofundiment de la zona d’interaccióaigua-magma va fer possible la participa-ció en l’activitat freatomagmàtica de l’aqüí-fer de la formació de Bellmunt (figura 103c).En aquesta fase de l’erupció es va formaruna colada piroclàstica, a part de diferentsfluxos de tipus onada i bretxa.

Descripció

A la seqüència de dipòsit de la gredera deCan Tià (figura 102), d’uns 10 metres depotència, s’hi reconeixen bàsicament dosconjunts de materials fragmentaris.A la base, amb un gruix de 6 metres, hi haun dipòsit d’escòries de color negre on no

s’observen capes. El constitueixen frag-ments de mida lapil·li i bloc amb una vesi-culació molt notable. Esporàdicament, hiha alguns clastos lítics que poden arribar aser de dimensions decimètriques (1).Al seu damunt, hi ha un conjunt de capeson alternen les bretxes i les cendres. Enaquestes, els fragments juvenils tenen unvesiculació incipient i estan lleugeramentarrodonits. Els fragments lítics més abun-dants en els primeres nivells són els decolor marró, els quals es corresponen ambels gresos eocènics de la formació deFolgueroles. En les bretxes i cendres deltram superior, els lítics dominants tambésón gresos però, en aquest cas, de colorrogenc i provenen de la formació deBellmunt de la mateixa època geològica (2).Finalment, hi ha un dipòsit de tuf volcànicmolt compacte que es pot seguir cap avallmés d’un quilòmetre (3).

La seqüència eruptiva

Figura 102. Aflorament de Can Tià

Figura 103. Seqüència eruptiva del volcà de Can Tià

2

1

3

3lL

a Z

ona

Volc

ànic

a de la

Gar

rotx

a

82

Al vessant nord de la serra de Finestres, hiha la riera dels Arcs, que dóna nom a la vallper la qual discorre. Al fons d’aquesta, eslocalitzen un seguit d’afloraments disconti-nus de materials volcànics. Un dels indretson es poden observar és a la llera de lariera, a l’alçada del mas Carrer.

Per accedir-hi, després de deixar el vehiclea Santa Pau, se segueix l’itinerari 7 delParc Natural en direcció a la vall dels Arcs.Quan s’arriba al mas Carrer, cal continuaruns 10 metres i, a mà dreta, hi ha un corriolque mena fins a la riera on es proposa ferles observacions (figura 104).

La colada piroclàstica de laVall dels Arcs9

Punt d’interès l Aflorament de Mas el CarrerTipus d’activitat l FreatomagmàticaDurada de l’accés a peu l 60 minuts

Localització i accés

El centre eruptiu d’aquest volcà no s’ha re-conegut i només es troben els dipòsits pi-roclàstics que va expulsar. Possiblement,el punt d’emissió d’aquests materials estroba damunt la fractura de direcció nord-sud que controla la morfologia de la valldels Arcs. Tanmateix, és evident que elcràter és per sobre de la cota 475, límit su-perior dels dipòsits piroclàstics. Els nom-brosos sediments al·luvials i de peu demont, procedents del vessant nord de laserra de Finestres, que s'han acumulat a lapart alta de la riera fan pensar que l'aparellvolcànic està totalment cobert.El volcà de Sant Jordi va tenir diferentsfases d'activitat. La darrera generava undipòsit que presenta com a mínim uns1.700 metres de llargada i té una ampladamàxima aflorant de 350 metres. La sevagruixària més important es troba a la partalta amb uns 7,5 metres. A la zona d'ai-guabarreig entre el riu Ser i la riera delsArcs, aquest dipòsit, desapareix en quedartapat per les colades de lava procedentsd'altres volcans de la vall de Santa Pau.

El volcà de Sant Jordi

Figura 104. Mapa geològic esquemàtic de la valldels Arcs

3lL

a Zona Vo

lcànica d

e la G

arrotxa

83

Interpretació

Les manifestacions freatomagmàtiques vanser les més importants en el transcurs de l'e-rupció del Sant Jordi, durant la qual es vansucceir com a mínim tres fases d'activitat.En la primera, la interacció aigua-magma vadesenvolupar onades piroclàstiques que vanformar el dipòsit de la base. Seguidament, hiva haver una interrupció en el freatomagma-tisme i es va produir una fase estromboliana,que va expulsar les escòries. Durant d'a-questa fase, però, petites quantitats d'aiguava entrar en el conducte i van provocar petitsfluxos piroclàstics.

Quan acabava l'erupció, es va reactivar elfreatomagmatisme i va generar una coladapiroclàstica que es va encaixar en l'antigariera del Arcs. Els dos nivells de tuf d'aquestdipòsit corresponen a dues pulsacions quehi va haver en el transcurs de la fase de for-mació del flux piroclàstic. L'emplaçamentd'aquest flux a gran velocitat va fer que enla part capdavantera hi hagués una ingestióimportant d'aire fred. L'escalfament instan-tani d'aquest, per a la alta temperatura delflux, va provocar unes contínues explosionsque van crear onades piroclàstiques, lesquals es van emplaçar els nivells que for-men la base del tercer dipòsit.

Descripció

L'erosió produïda per la riera del Arcs per-met veure una seqüència completa delsmaterials expulsats pel volcà de SantJordi. En aquest part alta de la vall, els ma-terials piroclàstics es recolzen sobre unesgraves amb còdols de gresos i una matriude sorra i llims.Es distingeixen tres dipòsits fragmentarisen els quals es poden identificar 12 nivells(figura 105). A la base, hi ha el primer dipò-sit constituït per dues capes molt compac-tades, de 5 cm cada una, amb fragmentsde mida cendra juvenils i lítics (gresos decolor rogenc de la formació de Bellmunt).En la superior, hi ha alguns clastos mésgrollers, de mida lapil·li (1). Per damunt, hiha un dipòsit format per escòries amb al-gunes passades de cendres de compo-nents juvenils i els mateixos lítics rogencs(2). El darrer dipòsit està constituït per 4capes i té un gruix total de 7,5 metres. Hiha dues capes a la base, d'uns 5 cm depotència cadascuna, que estan formadesper clastos de mida lapil·li i cendra ambcomponents juvenils i lítics de roques sedi-mentàries rogenques. Els nivells que cri-den més l'atenció són els dos que coronenla seqüència, amb 2 i 4 metres de gruix,respectivament. Ambdós són tufs volcà-nics amb fragments juvenils i lítics de mida

centimètrica i alguns decimètrica englo-bats per una matriu de cendres alteradesde color vermellós (3). La base de la darre-ra capa és erosiva i té el sostre pla.

La colada piroclàstica

Figura 105. Aflorament del Carrer

21

3

3lL

a Z

ona

Volc

ànic

a de la

Gar

rotx

a

84

Situació i morfologia dels cons volcànicsdes del Puig Rodó10

Punt d’interès l Observació panoràmica des del miradorTipus d’activitat l Estromboliana i efusivaDurada de l’accés a peu l 20 minuts

Localització i accés

Pujant per la pista que mena a Xenacs hiha una bona panoràmica sobre la vall d’enBas (1). Aquesta plana agrícola té un ori-gen lacustre. La colada de lava emesa pelvolcà Croscat es va escolar fins a la lleradel riu Fluvià. L'obstrucció del curs d'a-quest riu va provocar una presa naturalque va donar lloc a un llac de resclosavolcànica. Amb el temps, els sedimentsprocedents de l'erosió dels vessants van

reblir el llac. Durant el segle XVIII, aquestaplana amb llacunes i aiguamolls es va aca-bar de drenar per poder-la aprofitar agríco-lament.Des del Puig Redon, la colada del Croscates pot resseguir en el paisatge per lamassa boscosa que la cobreix, gran partde la qual correspon a la fageda d'enJordà (2).

La vall d’en Bas

Figura 106. Panoràmica des del Puig Redon, a Xenacs

El Puig Redon, amb una alçada de 909 m, es lo-calitza a l’extrem oest de la serra del Corb. Aculll’Àrea Recreativa de Xenacs i és un dels indretsamb millor vista del Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa. Des d'aquesta zonaes poden observar les grans unitats del relleucom el Pirineu axial, el Prepirineu i el Subpirineu,i tenir una panoràmica força completa de lafossa d'Olot i la vall d'en Bas (figura 106).Per accedir-hi, des d'Olot, s’enfila la carretera C-152 i passat el poble de les Preses, a uns 300 m

a mà esquerra, es troba la pista que hi mena.Després d'uns cinc quilòmetres, s'arriba a l'apar-cament de l'àrea recreativa, on cal deixar el vehi-cle. Des d'aquest punt se segueix un camí senya-litzat que va fins al mirador del Puig Redon. Lapista no és practicable per als autobusos i restatancada als vehicles els dies feiners, però es potdemanar l’autorització d’accés a l’Ajuntament deles Preses. També es pot pujar a Xenacs a peupels itineraris núm. 10 i 11 del Parc Natural, quetenen el seu inici al poble de les Preses.

6

1

3

Volcà de Montolivet

8

Volcà del Racó

8

3lL

a Zona Vo

lcànica d

e la G

arrotxa

85

Les grans unitats de relleu

És el relleu deprimit limitat per l’AltaGarrotxa al nord, la serra del Corb al sud,la serra de Sant Julià del Mont a l’est i elsrelleus de Collsacabra i del Puigsacalm al’oest. En el fons i les vores d’aquestafossa, d’origen tectònic, s’hi localitzen lamajor part dels volcans de la Garrotxa. Les valls que s’observen són totes de fons plaa causa del rebliment per colades de lavaemeses durant les erupcions o per sedimentsacumulats en els llacs de resclosa volcànica. Des del Puig Redon es pot observar quasitot el sector nord de la zona volcànica de

la Garrotxa. S’hi poden veure bé catorzevolcans (8) dels quaranta que hi ha al ParcNatural. Un tret característic dels edificisvolcànics és la seva morfologia cònica i laforma dels seus cràters, bé siguin circularso en forma de ferradura. Estan recobertsper bosc i gairebé sempre destaquen entreels camps de conreu que s'estenen a laseves bases. Destaca l’altiplà de Batet (9)al nord-est, format per l’acumulació desuccessives colades de lava emeses pelsvolcans més antics de la zona, la majoriadels quals estan avui dia erosionats.

La fossa d’Olot

En un dia clar es contempla gran part de lacomarca de la Garrotxa i s’albiren sectorsdel Ripollès a l’oest i del Pla de l’Estany il’Alt Empordà a l’est. Mirant cap al nord, esdiferencien:

a. Pirineu axial (3): correspon als relleusque apareixen en últim terme. Estan for-mats per roques antigues del paleozoicque formen els pics més elevats, els qualsbona part de l’any apareixen nevats.

b. Prepirineu i Subpirineu (Alta Garrotxa)(4): representats per serralades amb alça-des compreses entre 1.000 i 1.500 m ques’observen per davant del Pirineu axial.Constituïdes, bàsicament, per roques d’e-

dats eocèniques que va ser intensamentplegades i afectades per falles durant l’o-rogènia alpina.

c. Serralada Transversal: són els relleusmés propers, la mateixa serra del Corb (5)en forma part, integrats exclusivament perroques d’edat eocènica. Es tracta d’unasèrie de blocs aixecats i enfonsats produc-te d’un sistema de falles normals. Les se-rres de Collsacabra, a l'est, i del Puig-sacalm (6), a l'oest, en són els cims mésalts que s’observen. D’altra banda, en primer terme cap al nord,tota aquesta zona deprimida correspon ala fossa d’Olot (7).

Volcà del Montsacopa

Volcà de la Garrinada

Volcà de les Bisaroques

Volcans de Cabrioler

Volcà delPuig Astrol

Volcà dePujalòs

Volcà delPuig de la

GarçaVolcà delCroscat

Volcà delPuig Jordà

Volcà delPuig de la

Costa

Volcà deSanta

Margarida

7

49

2

5

88

8

888

8

88

888

3lL

a Z

ona

Volc

ànic

a de la

Gar

rotx

a

86

El mas de la Pallonera està dins el Clot del’Omera que, com el seu nom indica, ésuna depressió circular situada a la bandaesquerra de la riera de Llémena, entre elpoble de Llorà i el Pla de Sant Joan. L’accés des de Girona, es fa per la carrete-ra GI-531 que travessa la vall de Llémena.Al quilòmetre 15 d’aquesta carretera,abans d’arribar al Pla de Sant Joan, hi ha

una pista que va fins al mas de la Pallonera(figura 107). Cal deixar el vehicle al Pla deSant Joan i baixar per aquesta pista fins atrobar un lloc lliure d’arbres, des d’on hihagi una bona panoràmica del Clot del’Omera. Si es continua baixant, abansd’arribar al mas, es troba un torrent queofereix un bon aflorament dels materialsvolcànics.

El Maar delVolcà del Clot de l’Omera11

Punt d’interès l Observació panoràmica del cràterTipus d’activitat l FreatomagmàticaDurada de l’accés a peu l 5 minuts

Localització i accés

És un edifici volcànic de dimensions reduï-des, parcialment recobert per una coladade lava del volcà del Puig de la Banya delBoc (figura 107). Aquest darrer es troba re-colzat al vessant sud de la serra deBoratuna, just damunt de la falla de Lloràque posa en contacte els materials sedi-mentaris terciaris amb els metamòrfics pa-leozoics. Durant la formació del Puig de laBanya del Boc es van succeir diferentsfases eruptives. Inicialment l’activitat foufreatomagmàtica, després estromboliana i,finalment, efusiva. Durant l’etapa freato-magmàtica, es van expulsar els piroclastosque afloren, principalment, als marges deltorrent de Bosquerós i de la riera deLlémena. Coetàniament a aquestes prime-res fases freatomagmàtiques, es produeixl’erupció del volcà del Clot de l’Omera. Totseguit, la fase estromboliana del Puig de laBanya del Boc va edificar un con d’escò-ries, format per lapil·li i bombes, amb uncràter de forma el·líptica. Finalment, l’acti-vitat efusiva va emetre tres colades delava. Dues d’aquestes colades es van en-caixar en les antigues lleres dels torrentsde Bosquerós, en direcció sud-oest, i deCan Pere Boé, en direcció est. Una tercera

colada es va emplaçar en sentit sud fins ala llera de la riera de Llémena. Damunt d’a-questa darrera colada, avui hi ha el Pla deSant Joan. Al costat mateix del Pla es lo-calitza el Clot de l’Omera, separat del cen-tre eruptiu del Puig de la Banya del Boc pelturó metamòrfic dels rasos de Llorà.

El Volcà del Clot de l’Omera

Figura 107. Esquema geològic del Volcà del Puig dela Banya del Boc i del Volcà del Clot de l’Omera

3lL

a Zona Vo

lcànica d

e la G

arrotxa

87

Interpretació

L’edifici volcànic del Clot de l’Omera és deltipus maar i es va formar a partir d’unaúnica fase eruptiva freatomagmàtica.L’extensió predominant de les projeccionscap al sud va ser condicionada per la ba-rrera que van suposar, per als fluxos pi-roclàstics, els marcats pendents del turódels Rasos, situat al nord del volcà. Tot iaixò, aquesta asimetria també pot respon-dre a la inclinació de la fractura per on vaascendir el magma. La morfologia planadel fons d’aquest cràter és producte del’esllavissament de blocs de materials pi-roclàstics que formaven els vorells del crà-ter cap al seu interior. Un d’aquest blocsno va acabar d’inestabilitzar-se, però elseu moviment queda palès en la cicatriude la fractura circular que correspon al to-rrent de darrera del mas de la Pallonera.La marcada alternança de dipòsits de cen-dres i bretxes es va produir per les dife-rents pulsacions durant l’erupció del volcà.Alguns dels dipòsits tenen un alt percen-tatge de fragments lítics, fet que permetatribuir-los a pulsacions pràcticament freà-tiques. El fet que la majoria dels lítics siguinmetamòrfics fa suposar l’existència d’unaqüífer important en el substrat format peraquestes roques.

Descripció

El tret més significatiu d’aquest volcà és elcràter d’explosió del seu únic edifici volcà-nic. Es troba adossat el vessant meridionaldel turó dels rasos de Llorà i en les paretsinternes afloren els materials metamòrficsper sota dels dipòsits piroclàstics expul-sats. Així, el cràter, excavat més avall de lasuperfície topogràfica preeruptiva, presen-ta un fons pla i les seves dimensions sónd’uns 500 metres de diàmetre i d’uns 20metres de profunditat (figura 108). Actual-ment, una galeria de drenatge fa que la de-pressió no estigui plena d’aigua. El con de l’edifici volcànic, recobert en partper una colada de lava, es fa difícil d’obser-var. Tanmateix, hi ha una seqüència de

dipòsits piroclàstics al voltant del cràterd’explosió, que augmenten de gruix i d’ex-tensió des del vorell nord fins al sud.Darrera la Pallonera, en un petit torrent, esveu una seqüència de materials piroclàsticsde fins a 10 metres de gruix, costituïda peruna successió de dipòsits de bretxes i cen-dres. La composició d’aquests dipòsits ésmolt heterogènia, tant pel que fa a la grano-lumetria com pel que fa als tipus de frag-ments lítics que el formen. Aquests lítics, engeneral molt angulosos, són de roques me-tamòrfiques (esquistos i marbres, entred’altres). Els fragments de basalt, que hitrobem barrejats, són en alguns dipòsitsescassos i, generalment, poc vesiculats.

El Maar

Figura 108. Volcans del Clot de l’Omera i del Puigde la Banya del Boc

Clot del’Omera

Puig de laBanya del Boc

3lL

a Z

ona

Volc

ànic

a de la

Gar

rotx

a

88

La font de la Torre és al poble de Canetd’Adri (Gironès), en el punt on conflueix lariera de Rocacorba i el torrent del Rissec(figura 109). Per arribar-hi, des de Girona,s’enfila la carretera GI-531 en direcció a lavall de Llémena. Una vegada passat elpoble de Sant Gregori, a uns 3 quilòme-tres, es troba el trencant de la carretera

GIV-5313 que va a Canet d’Adri. El carrerque hi ha a mà esquerra, a uns 300 metresdesprés de sortir del nucli principal deCanet d’Adri, mena al mas de la Torre. Alcostat d’aquest mas, on es pot deixar elvehicle, hi ha un corriol que porta fins a lafont de la Torre, a la llera de la riera deRocacorba.

La colada piroclàstica delVolcà del Puig d’Adri12

Punt d’interès l Aflorament de la font de la TorreTipus d’activitat l FreatomagmàticaDurada de l’accés a peu l 5 minuts

Localització i accés

Està situat al peu de laserra de Rocacorba, entreels pobles de Canet d’Adri iAdri. Dels volcans de la vallde Llémena, és el mésoriental i és tan sols a setquilòmetres de Girona.S’hi reconeixen tres edificisvolcànics sobreposats (figu-ra 109) que es van construiral llarg de les seves dife-rents fases eruptives. Uncon d'escòries, amb unaalçada de 408 metressobre el nivell del mar, és elque destaca més i es veufàcilment quan s’arriba alpoble de Canet d’Adri justdarrera de l’església.Els productes de l'activitatfreatomagmàtica són moltnombrosos i variats. Laseva dispersió va ser impor-tant, ja que s’han localitzatafloraments a distàncies defins a 5 quilòmetres des delcentre emissor. Una emissióde lava, en l'estadi final del'erupció, va generar unacolada que va arribar fins al

poble de Domeny, prop deGirona, amb un recorregutd’uns 11 quilòmetres.

El volcà del Puig de l’Adri

Figura 109. Esquema geològic del Volcà del Puig d’Adri

3lL

a Zona Vo

lcànica d

e la G

arrotxa

89

Interpretació

La presència d'abundants fragments lítics iels estudis paleomagnètics, que han deter-minat una temperatura d'emplaçament d'a-quests materials superior a 550° C, eviden-cien que aquest dipòsit és producte d'unafase eruptiva freatomagmàtica del volcà delPuig d'Adri. D’altra banda, la forma allarga-da i la seva secció en canal fan pensar quees tracta d'un dipòsit de colada piroclàsticaque va reblir una antiga vall. Així doncs, durant aquesta fase freato-magmàtica, una quantitat d'aigua importantva interaccionar amb el magma i les explo-

sions resultants van expulsar un flux dens enpiroclastos canalitzat per l'antiga riera deCanet. Tanmateix, les successives pulsa-cions durant aquesta fase van generar un se-guit de subfluxos que van originar els inci-pients nivells que s’observen dins del dipòsit.Posteriorment a la deposició d'aquest flux pi-roclàstic, una colada de lava va cobrir aquestsmaterials. Però, el treball de les aigües de lariera i els torrents, que busquen novament elseu perfil d'equilibri, ha erosionat tots aquestsproductes volcànics i ha posat al descobert laseqüència de dipòsits (figura 111).

Descripció

A la font de la Torre es reconeixen uns ma-terials volcànics fragmentaris compactats(tuf volcànic). Es tracta d’un dipòsit on esdistingeixen piroclastos juvenils i lítics, demida mil·limètrica, envoltats per una matriufina de color marró rogenc. Els fragmentsjuvenils, de color negre, són de composi-ció basàltica i poc vesiculats. Els lítics mésabundants són els de gresos vermells, tot ique també se’n troben de margues blavesi alguns de calcàries de color gris clar. Tot i la unitat composicional del dipòsit,s'hi reconeixen diferents nivells i l'erosió,més eficient en els límits entre aquestescapes, ha donat lloc a un escalonament del'aflorament.Aquest tuf aflora al llarg de la riera deCanet, fins a uns 3 km aigües avall de lafont de la Torre, i arriba a tenir gruixàries demés de 20 metres. Al damunt d'aquestdipòsit fragmentari hi ha una colada delava, que es pot observar clarament almarge esquerre del torrent de Rocacorbao en el corriol d'accés a aquesta zona.

L'acció erosiva, al llarg del temps, de lariera de Canet i dels torrents de Rocacorbai del Rissec ha donat lloc a unes gorgesfondes de morfologies alveolars que sónúniques al camp volcànic català.

La colada piroclàstica

Figura 110. Font de la Torre

Figura 111. Etapes en la formació de l’aflorament de la Font de la Torre

3lL

a Z

ona

Volc

ànic

a de la

Gar

rotx

a

90

En el sector sud-est del volcà del Puigd’Adri hi ha un bosc conegut com la sure-da d’en Toscà, on afloren bons exemplesde dipòsits d'onades i bretxes piroclàsti-ques. Per accedir-hi, des de Girona, s’enfi-la la carretera GI-531 i a uns tres quilome-tres després del poble de Sant Gregori estroba el trencant de la carretera GIV-5313que porta fins a Canet d’Adri (figura 112).

Dins el mateix poble, cal agafar una carre-tera que mena al veïnat de Collsacarrera. Auns 400 metres abans del veïnat hi ha, amà dreta, l'inici de la pista que va a canToscà. En aquest punt es pot deixar elvehicle, i després de caminar uns 25 me-tres per la pista, darrera el talús esquerre,hi afloren els materials que es proposa ob-servar.

Les onades piroclàstiques delVolcà del Puig d’Adri13

Punt d’interès l Aflorament de la sureda d’en ToscàTipus d’activitat l FreatomagmàticaDurada de l’accés a peu l 15 minuts

Localització i accés

El funcionament d'aquestvolcà va tenir cinc fasesd’activitat eruptiva. La pri-mera va ser molt explosiva ide caire freatomagmàtic,amb acumulació d’una granquantitat de bretxes i cen-dres. És en aquesta etapade l'erupció quan es formal'anell de tuf -edifici 1- (figura112). La superposició de doscons d'escòries -edificis 2 i 3-producte de fases estrom-bolianes posteriors, reco-breixen parcialment aques-ta primera construcció. Eldiàmetre del cràter d’explo-sió de l'anell de tuf és de850 metres i els materialsque formen el con afloren alllarg de la carretera que vades de Canet d'Adri fins alveïnat de Collsacarrera. Al’aflorament de la suredad’en Toscà és on es podenobservar els millors exem-ples d’aquests dipòsits fre-atomagmàtics.

L’erupció del volcà del Puig de l’Adri

Figura 112. Mapa geològic esquemàtic del Puig d’Adri

3lL

a Zona Vo

lcànica d

e la G

arrotxa

91

Interpretació

Tot i que en aquest aflorament no són ob-servables, per sota el dipòsit d'escòries hiha més materials producte de l'activitat fre-atomagmàtica. Així doncs, aquestes escò-ries pròpies de fases estrombolianes co-rresponen a una interrupció de l'activitat fre-atomagmàtica a l'inici de l'erupció del volcàdel Puig d'Adri. Els materials escoriacis,normalment, només es troben formant partd’un con d'escòries i, per tant, la seva loca-lització en aquest aflorament lluny del centreeruptiu només es pot explicar per la remobi-lització de les escòries com a conseqüènciad'explosions freatomagmàtiques posteriors.

Els nivells de cendres que es troben a con-tinuació van ser formats durant les pulsa-cions de la fase freatomagmàtica i la sevalaminació indica una elevada energia delflux que les va emplaçar. Aquests materialssón dipòsits d’onades piroclàstiques i laseva compactació assenyala que en el mo-ment de la seva deposició part del vapord’aigua que contenia el flux es va conden-sar, motiu pel qual es van compactar. El conjunt de bretxes que corona la se-qüència de materials correspon a un seguitde pulsacions de menys energia dins lafase freatomagmàtica.

Descripció

En un tram d'uns vint metres, es reconei-xen un materials disposats en capes quepresenten uns trets característics. La sevaobservació en detall permet agruparaquests nivells en tres conjunts (figura 113).A la base de la seqüència, hi ha un dipòsitd'escòries format, gairebé exclusivament,per fragments juvenils negres molt vesicu-lats de mida lapil·li (1). A l’interior d'aquestdipòsit no hi ha nivells; però, a la part su-perior apareixen gradualment alguns frag-ments lítics centimètrics angulosos barre-jats, on prevalen els de gresos vermells.Recobrint les escòries hi ha un seguit de ni-vells de cendres amb gruixos mil·limètrics iun grau de compactació important (2).Aquesta cimentació fa que aquest conjuntde capes tinguin un ressalt positiu dins l'a-florament. Les dimensions ínfimes delsfragments no permeten la seva identifica-ció a ull nu. Amb l'ajuda d'una lupa, es potcomprovar que aquestes cendres conte-nen una gran proporció de fragments líticsde gresos vermells i alguns de margues.La marcada laminació de les cendres des-taca i sovint és creuada de baix angle.Ocasionalment, entre els nivells de cen-

dres hi ha algunes passades de granolu-metria més grollera.Finalment, al sostre es distingeixen un se-guit de capes de bretxes piroclàstiques; lamida més gran dels piroclastos evidencial'existència dels mateixos fragments líticsque en les cendres (3). El gruix d'aquestsnivells és més important i els fragmentsque els formen estan molt més solts. Hi hauna certa laminació sovint marcada per lapresència de passades de cendres.

Els dipòsits piroclàstics de la sureda d’en Toscà

Figura 113. Onada piroclàstica de la sureda d’enToscà

2

1

3

3lL

a Z

ona

Volc

ànic

a de la

Gar

rotx

a

92

A la gredera de Can Guilloteres s'explota-ven el piroclastos del volcà de la Crosa deSant Dalmai que es localitza entre els po-bles d’Aiguaviva, Estanyol i Sant Dalmai, acavall de les comarques de la Selva i elGironès. Per accedir-hi, des de Girona, calenfilar la carretera de Santa Coloma (GI-533) que passa per Aiguaviva. Després de

l’encreuament d’anar a Estanyol, aproxi-madament a 1 km a mà dreta, hi ha unaesplanada d’on s’havien extret els mate-rials volcànics. A la zona més allunyada dela carretera es pot pujar a un turonet d’uns5 metres d’alçada, format per piroclastos,des d’on hi ha una bona vista del cràter dela Crosa de Sant Dalmai.

La morfologia delVolcà de la Crosa de Sant Dalmai14

Punt d’interès l Vista panoràmica des de la gredera de Can GuilloteresTipus d’activitat l FreatomagmàticaDurada de l’accés a peu l 5 minuts

Localització i accés

Se situa en el límit entre ladepressió de la Selva, re-blerta per sediments plio-cènics i quaternaris, i l’aca-bament meridional de la se-rralada Transversal, forma-da en aquesta zona per ro-ques granítiques i meta-mòrfiques de contacte d'e-dat paleozoica. L’erupció dela Crosa va ser fonamen-talment de caire freato-magmàtic; amb una darrerafase d’activitat estromboliana.No es coneix l'edat exactad'aquest volcà, però, si bées localitza a la Selva on lesroques volcàniques tenenedats superiors als dos mi-lions d'anys, és evident quepel seu bon estat de con-servació fa pensar que l'e-rupció es va produir fanomés alguns centenars demilers d'anys. La Crosa esconsidera un dels volcansmés espectaculars de Cata-lunya per la seva morfologiai per les grans dimensions.

La poca alçada dels edificisvolcànics i el fet que estrobi en una zona relativa-ment plana fan difícil poder-ne observar la forma.

El volcà de la Crosa de Sant Dalmai

Figura 114. Volcà de la Crosa de Sant Dalmai

1

3lL

a Zona Vo

lcànica d

e la G

arrotxa

93

Interpretació

Les morfologies descritesresponen als edificis volcà-nics que constitueixen laCrosa de Sant Dalmai. Ambl’anàlisi dels dipòsits volcà-nics i dels sediments quees troben en aquest sector,s’interpreten un seguit d'e-tapes que donen lloc a l'ac-tual relleu.La fase més important del'erupció d'aquest volcà vaser la inicial de tipus freato-magmàtic, durant la qual esva construir un edifici volcà-nic de tipus maar, amb ungran cràter d'explosió. Inicial-ment, el cràter era de di-mensions molt més reduï-des que les actuals (figura115a). A mesura que les ex-plosions degudes a la inte-racció de l'aigua amb elmagma es van produir amés profunditat (figura 115b),el seu diàmetre va augmen-tar. L’esllavissament de ma-terials piroclàstics, en lesparets internes del cràtercap al centre d’aquest, vanaccentuar-ne l'engrandiment.

En el moment que s'esgo-tava l'activitat freatomagmà-tica, va tenir lloc una faseestromboliana que va cons-truir un con d'escòries aldamunt del vorell nord delmaar (figura 115c). El cràterd'aquest edifici volcànicestà esbocat cap al sud-estpossiblement per la sortidad'una petita colada de lavaen els estadis finals de l'e-rupció (figura 115d).Quan es va acabar l’activi-tat volcànica, la depressióconstituïda pel cràter d'ex-plosió es va omplir d'aigua is’hi va formar un estany. Esva iniciar llavors un lent pro-cés de rebliment per la de-posició de sediments lacus-tres i col·luvials (figura 115d).Actualment, hi ha un siste-ma de drenatge antròpicd’aquest estany a partir dedues galeries que traves-sen el con volcànic.

Descripció

La panoràmica des de dalt del turó en elsentit est permet observar una depressióde planta circular amb un diàmetre màximde 1.250 metres. El fons d’aquesta clota-da, d'uns 800 metres d'amplada, és pla iestà per sota la rasant topogràfica original.Actualment, està ocupada per camps deconreu i arbredes. Una alineació de turons,

coberts per boscos de pi i d'alzina, envoltaaquesta zona deprimida. A la part septentrional i recolzada a l'anellde turons, es distingeix una elevació ques'endinsa lleugerament cap a l'interior dela depressió (1). Amb l'ajuda de la fotogra-fia aèria (figura 114), es comprova que téforma de ferradura.

La morfologia dels edificis volcànics

Figura 115. Seqüència eruptivadel volcà de la Crosa de SantDalmai

3lL

a Z

ona

Volc

ànic

a de la

Gar

rotx

a

94

La Crosa de Sant Dalmai es localitza entreels pobles d’Aiguaviva, Estanyol i SantDalmai, a cavall de les comarques de laSelva i el Gironès. Per accedir-hi, des deGirona, cal agafar la carretera de SantaColoma (GI-533) que passa per Aiguaviva.Al quilòmetre 10 d’aquesta carretera, abansd’arribar al poble de Sant Dalmai, hi ha una

pista a mà esquerra on es pot deixar el vehi-cle (figura 110). Des d’allí caldrà fer uns 200metres, en sentit nord, pel camí que hi haentremig d’un camp d’avellaners per arribara l’antiga extracció de piroclastos de CanCosta. No és dificil trobar l’aflorament dematerials volcànics doncs té uns 400 me-tres de longitud i 20 metres d’alçada.

Les onades i bretxes piroclàstiques delVolcà de la Crosa de Sant Dalmai15

Punt d’interès l Aflorament de la gredera de Can CostaTipus d’activitat l FreatomagmàticaDurada de l’accés a peu l 5 minuts

Localització i accés

El con del volcà de la Crosaestà format per una seqüèn-cia de dipòsits piroclàstics,amb cabussaments moltlaxos, que s’estenen radial-ment al voltant del cràter.L’alçada d’aquest con és de203 metres sobre el nivelldel mar al sector oest (turóde Sant Llop), amb un gruixsuperior als 50 metres dematerials fragmentaris. Al’oest, l’alçada no sobrepas-sa els 200 metres i la gruixà-ria del conjunt de dipòsits ésd’uns 30 metres. Les explosions freatomag-màtiques van expulsar i dis-tribuir asimètricament labarreja de fragments demagma i roques de l’encai-xant. Cap a l’est, la disper-sió va arribar fins més enllàd’on avui es troba Vilabla-reix, superant els 3,5 quilò-metres, mentre que cap al’oest els materials volcà-nics van assolir només unspocs centenars de metres.Aquesta assimetria en

l’emplaçament dels fluxosde materials respon a la di-ferent competència (resis-tència dels materials perser arrencats per les explo-sions) del subsòl. És justa-ment al sector est on estroben els sediments plio-cens, els quals són menys

competents que les roquesmetamòrfiques i granítiques.Tanmateix, possiblement lainclinació del conducte vol-cànic cap a l’est també vacomportar una projecciópreferencial dels productesvolcànics en sentit est.

Els dipòsits freatomagmàtics de la Crosa

Figura 116. Mapa geològic esquemàtic del volcà de la Crosa de Sant Dalmai

3lL

a Zona Vo

lcànica d

e la G

arrotxa

95

Interpretació

Durant la fase freatomagmàtica de laCrosa de Sant Dalmai, es van succeir unseguit de pulsacions, cadascuna de lesquals va formar un o dos nivells de la se-qüència. La seqüència de dipòsits de bret-xes i cendres intercalats es pot interpretara partir de la disponibilitat d’aigua en lazona d’interacció amb el magma. En lespulsacions eruptives freatomagmàtiqueses poden diferenciar tres estadis:

1. l’aqüífer va ser capaç d’aportar prouaigua perquè la interacció aigua-magmafos òptima. En aquest primer estadi, es vavaporitzar una important quantitat d’aigua ies va generar una onada piroclàstica, queva donar com a resultat el dipòsit de cen-dres (figura 117; per exemple, nivell 2).

2. l’aigua disponible després de l’estadianterior era menor, i per tant la relacióaigua-magma va ser més baixa; motiu pelqual, l’explosió que es va produir va sermenys efectiva i va generar un dipòsit debretxa piroclàstica (figura 117; per exemple,

nivell 3). Al final d’aquest estadi, la presèn-cia d’aigua a les roques de l’encaixant ésgairebé nul·la.

3. en el tercer estadi, l’aqüífer es va reca-rregar i va realimentar la zona d’interaccióamb el magma fins a arribar al punt en quèhi va haver prou aigua per produir unanova onada piroclàstica.

Aquests tres estadis es van anar repetintsuccessivament, en intervals de tempscurts, fins a formar la seqüència de dipò-sits piroclàstics que s’observa a l’aflora-ment. Cal suposar que l’ascens delmagma va ser continu durant les diferentsfases i, per tant, la recàrrega de l’aqüífer,amb el qual interaccionava el magma, vaser prou ràpida per mantenir l’activitateruptiva freatomagmàtica. Hom suposa,que el dipòsit d’escòries (figura 117, nivell23) va ser producte d’una fase eruptiva es-tromboliana, conseqüència de la recàrregainsuficient de l’aqüífer, en l’estadi 3, permantenir l’activitat freatomagmàtica.

Descripció

S’observa una alternança de fins a 30 ni-vells de bretxes i de cendres (figura 117), elgruix dels quals varia des de pocs centí-metres fins a més d’un metre. A la base, n’hi ha un de més d’un metre degruix, on predominen els grans blocs de-cimètrics de fragments lítics (nivell 1). Persobre d’aquest, s’observa un conjunt decapes amb fragments lítics i juvenils demides centimètriques, i cendres (nivells del2 al 22). Tot seguit, resalta un nivell d’escò-ries d’un metre de gruix amb fragments demida lapil·li (nivells 23). Finalment, hi ha unaaltra alternança de capes de bretxes i decendres amb característiques semblants ales anteriors (nivells del 24 al 30), a la basede la qual hi ha una bretxa amb fragmentsdecimètrics.En els dipòsits de bretxes, la grandàriadels fragments permet diferenciar clara-ment els clastos juvenils, de color negre i

composició basàltica, iels lítics de diferents ro-ques metamòrfiques i íg-nies. Els lítics més abun-dants són els granítics,els esquistos i els pòrfirs.Els fragments juvenilsmostren un escassa vesi-culació, tret dels que for-men les escòries (nivell23), que són claramentmés vesiculats. Els frag-ments lítics tenen morfo-logies anguloses i en al-guns casos arriben aconstituir el 60% deldipòsit.

Les extraccions de Can Costa

Figura 117. Columnaestratigràfica de la gre-

dera de Can Costa

l1 l Els volcansAqüífer

Formació geològica porosa i per-meable en la qual s’emmagatze-ma l’aigua subterrània i permet laseva circulació.

CristallsSubstància sòlida de composicióquímica definida, formada peràtoms o molècules disposats demanera regular i periòdica en unespai que en condicions favora-bles pot donar superfícies planesanomenades cares.

DiaclassatFractura d’una roca sense des-plaçament relatiu de cap part, lasuperfície de la qual sol ser planai molt discordant respecte a l’es-tratificació.

DicsIntrusions laminars de roques íg-nies discordants a la roca encai-xant que han travessat aprofitantfractures i que generalment sónvertical i tenen un gruix de dese-nes a centenars de metres.

DomExtrusió arrodonida i de flancsmolt inclinats produïda per unaerupció de magma molt viscós ipobre en gasos que ha sortit pro-gressivament del conducte volcà-nic i ha format una massa enforma de cúpula.

EncaixantRoca preexistent que envolta laintrusió d’una altra roca en formade filó, dic, sill, plutó, etc.

GeoquímicaCiència que estudia l’abundànciai la distribució dels elements quí-mics i dels isòtops a la Terra, idels materials que la formen.

IsòtopsQualsevol de les espècies d’unmateix element químic que en elnucli tenen idèntic nombre deprotons però diferent nombre deneutrons.

PetrologiaBranca de la geologia que estu-dia les roques en l’aspecte des-criptiu i en el seu origen, formaciói evolució a través del temps.

PlutonsMassa de grans dimensions deroca ígnia intrusiva profunda, quees diferencia d’altres intrusionsperquè té una forma més equidi-mensional.

Presió lisostàticaPressió vertical en un punt de lacrosta terrestre, igual a la pressióexercida per una columna deroca i pel sòl que hi ha al damuntd’aquest punt.

Processos petrogenèticsProcessos que es donen durantla fomació d’una roca.

Roques ígniesRoca que prové de la consolida-ció d’un magma a l’interior o ex-terior de la litosfera.

Roques metamòrfiquesRoca formada a partir d’una pre-existent que sense cap estadi in-termedi líquid s’ha transformatestructuralment i mineralògica-ment en una roca diferent a l’ori-ginal. Les causes poden ser percondicions fisicoquímiques, tem-peratura, pressió, esforços tectò-nics, etc.

Roques sedimentàriesRoca exògena producte de l’acu-mulació de partícules fragmentà-ries (minerals, roques orgàni-ques), o del dipòsit de precipita-cions químiques i bioquímiques.

SilicatMinerals formats essencialmentper grups tetraèdrics de SiO4.

SillsCos de roca ígnia injectat entredues capes.

Textura de la rocaRelació entre els minerals consti-tuents i la matèria vítria d’unaroca endògena o sedimentària.

l2 l El vulcanisme aCatalunyaAlcalí

Roca magmàtica on l’òxid desodi (Na2O) més l’òxid de potassi(K2O) superen en percentatge l’ò-xid d’alumini (Al2O3).

CalcoalcalíDit del magma que amb un con-tingut de SiO2 entre 55-61% témés òxid de sodi i de potassi queòxid de calci.

FeldspatoidesConjunt de minerals del grup delssilicats formats per SiO2 i Na, K,Ca i Li, els quals apareixen en llocdels feldspats quan el magma éspobre en SiO2.

NeogenoquaternàriaTemps comprès entre 23 milionsd’anys i l’actualitat.

Terres raresDenominació que hom dóna algrup dels lantànids (escandi i itri).

l3 l Fitxes d’afloramentsEocè

Segona època del terciari inferior,compresa entre 56,5 i 35,4 Ma.

FormacióUnitat litoestratigràfica establertad’acord amb els seus caràcters li-tològics.

Formació de BanyolesUnitat d’edat eocena formada permargues blavoses.

Formació de BellmuntUnitat d’edat eocena formada,sobretot, per argiles, llims, mar-gues, gresos i conglomerats decolor rogenc.

Formació de BraconsUnitat d’edat eocena formada permargues, gresos i conglomerats.

Formació de FolguerolesUnitat d’edat eocena formada pergresos.

97

Glossari

98

Araña, V.; Aparicio, A.; MartínEscorza C. [et al.], "El volcanismoneógeno-cuaternario de Cataluña:caracteres estructurales, petrológi-cos y geodinámicos", Acta Geoló-gica Hispánica, [Universitat deBarcelona; Institut Jaume Almera],v. 18 (1983), núm. 1, pàg. 1-17.

Cas, R.A.F.; Wright, J.V. VolcanicSuccessions: Modern and Ancient.London: Chapman & Hall, 1987.521 pàg.

Donville, B., "Géologie Néogèneet âges des éruptions volcaniquesde la Catalogne orientale", Tolosade Llengua-doc [Université PaulSabatier ], 1973. 3v.Nota: Tesi doctoral inèdita.

Ferrés i López, D., “Caracteritza-ció de l’activitat estromboliana a laZVG: Caracterització del volcàCroscat”, Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa, 1995.

Ferrés, D.; Planagumà, Ll.;Pujadas, A. [et al.], "Els nous vol-cans del Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa", Revistade Girona, Diputació de Girona, v.188 (1998), pàg. 32-41.

Francis, P., Volcanoes: A planetaryperspective. EEUU: Clarendon Press,1995. 443 pàg.

Guerin, G.; Benhamou, G.;Mallarach, J.M., "Un exemple defusió parcial en medi continental: Elvulcanisme quaternari de Catalunya",Vitrina: publicació del Museu Comar-cal de la Garrotxa, Museu Comarcalde la Garrotxa, v. 1 (1985), pàg. 19-26.

López-Ruiz, J. ; Rodríguez-Badiola, E., "La región volcánicaMio-pleistocena del NE deEspaña", Estudios geológicos,[s.n.], v. 41 (1985), pàg. 105-126.

Lewis, C. J.; Baldrige, W. S.;Asmeron, Y., “Neogene asthe-nosphere-derived volcanism andNE-directed extension in NE Spain:Constrains on the geodynamicevolution of the western Meditterra-nean”, Eos Trans. AGU, 79 (17),Spring Meet. Suppl, S 336-S 337,1998.

Mallarach, J.M.; Martí, J.;Claudin, F., "Primeres aportacionssobre el vulcanisme explosiu d'Olot",Revista de Girona, Diputació deGirona, v. 121 (1987), pàg. 69-74.

Mallarach, J.M., Carta geològicade la regió volcànica d'Olot:Litologia i geomorfologia=Geolo-gical map... [Mapa]. E.1:20.000.Olot: Ajuntament, 1982.

Mallarach, J.M., El vulcanismeprehistòric de Catalunya. Girona:Diputació de Girona, 1998. 322pàg.

Martí, J.; Araña, V., La volcanolo-gía actual. Madrid: CSIC, 1993.578 pàg. (Nuevas Tendencias; 21).

Martí, J., "El vulcanisme neogeno-quaternari dels Països Catalans,"dins Història natural dels PaïsosCatalans: Geologia. Barcelona:Fundació Enciclopèdia Catalana,1992, v. II, pàg. 360-371.

Martí, J. [et al.], "Projecte de ge-ologia de la zona volcànica catala-na: Informe final 1996", Barcelona,Institut de Ciències de la Terra"Jaume Almera" del Consell Supe-rior d'Investigacions Científiques,1996.Nota: Exemplar inèdit.

Martí, J.; Mallarach, J.M., "Erup-ciones hidromagmáticas en el vol-canismo cuaternario de Olot(Girona)", Estudios Geológicos,[s.n.], v. 43 (1987), pàg. 31-40.

Martí, J. Mitjavila J., Roca E. [etal.], "Cenozoic magmatism of theValencia trough (western Mediterrean):relationship between structuralevolution and volcanism", Tectono-physics, [Elsevier Science Publi-shers], v. 203 (1992), pàg. 145-165.

Martí, J.; Ortiz, R.; Claudin, F.;[et al.], “Mecanismos eruptivos delvolcán de la Closa de Sant Dalmai(Girona)”, Anales de física, Sèrie B(Número especial); pàg. 143-153.

Neumann, E. R.; Martí, J.;Mitjavila, J. [et al.], "Origin andimplications of mafic xenolits asso-ciated with Cenozoic extension-re-lated volcanism in the ValènciaTrough, NE Spain", Mineralogy andPetrology, [Springer-Verlag], v. 65(1999), pàg. 113-139.

Pallí, Ll.; Roqué, C., El vulcanismede les comarques gironines (II-Gironès). [Mapa]. Girona: Diputacióde Girona; Universitat de Girona,1995.

Pallí, Ll.; Roqué, C., El vulcanismede les comarques gironines (III-Alt iBaix Empordà). [Mapa]. Girona:Diputació de Girona; Universitat deGirona, 1996.

Pallí, Ll.; Roqué, C., "Els aflora-ments volcànics a les comarquesgironines". Revista de Girona,Diputació de Girona, v. 174(1996b), pàg. 65-68.

Planagumà i Guàrdia, Ll.; “Elvulcanisme freatomagmàtic de laserra del Corb”, PNZVG, 1995.

Pujadas, A.; Mallarach, J.M., "Elvulcanisme de la Vall de Llémena",Revista de Girona, Diputació deGirona, v. 174 (1996), pàg. 77-81.

Pujadas, A., El vulcanisme de laVall de Llémena. Girona: Universitatde Girona, 1997. v. 5, 67 pàg.(Dialogant amb les Pedres).

Pujadas, A.; Pallí, L.; “Fosa deOlot”. A Pallí L. & Roqué C. (ed.).Avances en el estudio del Cuater-nario español, Girona, (1999), pàg.346-356.

Ros, X.; Palomar, J.; Gaete, R.,“Estudi geotècnic del cingle deCastellfollit de la Roca”, PNZVG,1996.

Saula, E.; Picart, J.; Mató, E. [etal.], "Evolución geodinámica de lafosa del Empordà y las sierrastransversales", Acta GeológicaHispánica, Universitat de Barcelona;Institut Jaume Almera, v. 29 (1996),pàg. 55-75.

Sheridan, M. F.; Wohletz, K. H.,"Hydro-volcanism: Basic conside-rations and review", Journal of Volca-nology and Geothermal Research,[Elsevier Science Publishers B.V.],v. 17 (1983), pàg. 1-29.

Tournon, J., "Les roches basalti-ques de la province de Gerona(Espagne); basanites à leucite etbasanites à analcime", Bull. Soc.Fr. Minéral. Cristallogr., [s.n], v. 92(1969), pàg. 376-382.

Ziegler P.A., "European Cenozoicrift system". Tectonophysics,[Elsevier Science Publishers], v.208 (1992), pàg. 91-111.

Bibliografiaespecialitzada

Bibliografia

99

Mallarach i Carrera, J. M.; Rierai Tussell, M., Els volcans olotins iel seu paisatge: iniciació a la sevaconeixença segons nou itinerarispedagògics. Barcelona, Serpa,1981.

Mallarach i Carrera, J. M., El vul-canisme prehistòric de Catalunya.Olot: Alzamora, 1998.

Mallarach i Carrera, J. M., ElsVolcans. Diputació de Girona.Caixa de Girona, 1989 (Quadernsde la Revista de Girona núm. 21).

Parc Natural de la Zona Volcànicade la Garrotxa [Guia]. Olot,PNZVG, DMA, 1994.

Pujadas, Albert, [et al.]. El vulca-nisme de la vall de Llémena. Girona,Àrea de Geodinàmica de la Univer-sitat de Girona, 1997. (Dialogantamb les Pedres, 5).

Museu dels Volcans. [Guia]. Olot,Museu Comarcal de la Garrotxa,Caixa de Giro-na, 1993.

Neovídeo. Els volcans de laGarrotxa [enregistrament en vídeo].Olot, PNZVG, 1996. 1 videocasset(14 min), col. (VHS), so BS.

Llibres

La recerca científica al Parc Naturalde la Zona Volcànica de la Garrotxa:1982-1992. Olot, PNZVG, DMA,1993. 145 p.

Fulletons

Parc Natural de la Zona Volcànicade la Garrotxa [quadríptic]. Olot,PNZVG, 1997.

Itineraris pedestres: fageda d’enJordà; volcà de Santa Margarida;volcà del Croscat [tríptic]. Olot,PNZVG, 1996. Núm. 1.

Itineraris pedestres: Sender JoanMaragall (la fageda d’en Jordà)[tríptic]. Olot, PNZVG, 1995. Núm. 2.

Itineraris pedestres: Olot; fagedad’en Jordà; Can Xel [quadríptic].Olot, PNZVG, 1995. Núm. 3.

Itineraris pedestres: Santa Pau;volcà de Santa Margarida; Can Xel[tríptic]. Olot, PNZVG, 1995. Núm. 4.

Itineraris pedestres: cingleres deCastellfollit [quadríptic]. Olot,PNZVG, Ajuntament de Castellfollit,1996. Núm. 13.

Itineraris pedestres: grederes delvolcà del Croscat [tríptic]. Olot,PNZVG, 1995. Núm. 15.

Itineraris pedestres: ruta de lesTres Colades. El Boscarró, el MolíFondo i Fontfreda [quadríptic].Olot, PNZVG, Ajuntament de St.Joan les Fonts, 1997. Núm. 16.

Itineraris pedestres: volcà delMontsacopa [tríptic]. Olot, PNZVG,IMPC, 1997. Núm. 17.

Itineraris pedestres: Sant Feliu dePallerols, itinerari urbà [quadríptic].Sant Feliu de Pallerols, 1999. Núm. 18.

Itineraris pedestres: valls de SantIscle i del Vallac: volcans i castells[quadríptic]. Sant Feliu de Pallerols,1998. Núm. 19.

Opuscles

Guia per a visites de grups esco-lars. Educació ambiental: 1999-2000. Olot, PNZVG, 1999.

Oferta pedagògica del Parc Naturalde la Zona Volcànica de laGarrotxa: curs 1999-2000. Olot,PNZVG, 1999.

El Centre de Documentació [díptic].Olot, PNZVG, 1998.

Pòsters

El vulcanisme estrombolià de laGarrotxa. Olot, PNZVG, 1991.

Els ambients fluvials. Olot, PNZVG,1992.

Els mamífers. Olot, PNZVG, 1994.

Els ocells. Olot, PNZVG, 1989.

L’arquitectura del volcànic. Olot,PNZVG, 1995.

El Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa (panorà-mic). Olot, PNZVG, 1997.

Materials curriculars

El paisatge de la zona volcànica dela Garrotxa, PNZVG, 1996.Material curricular de síntesi.Ensenyament secundari obligatori,2n. cicle: 14-16 anys. 35 hores.

L’aigua a la comarca de laGarrotxa, on?, qui?, com?,PNZVG, 1997. Material curricularper utilitzar com a crèdit variable.Ensenyament secundari obligatori,2n. cicle. 30 hores.

A l’hivern i a l’estiu, a la Garrotxatota cuca viu: la biodiversitat a laGarrotxa, PNZVG, 1997. Materialcurricular de suport per als crèditscomuns sobre la diversitat d’éssersvius. Ensenyament secundari obli-gatori, 1r. cicle. 30 hores.

Investigant sobre el Parc Natural,PNZVG, 1997. Material curricularper a cicle superior de primària. 30hores.

El retorn de la nàiade, PNZVG,1998. Material curricular per a ciclemitjà de primària. 15 hores.

Bibliografia bàsica recomanada

Altres publicacions del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

100

Mapa de serveisdel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Parc Natural

Reserva Natural

Zona urbana

Centre d'Informació del Parc Natural

Aparcament

Itinerari pedestre senyalitzat

Museu

Serveis

Àrea de pícnic

Vista panoràmica

Entitat d’Educació Ambiental

101

Entitats col·laboradores del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Les entitats d'educació ambiental que col·laboren amb elParc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i queconsten a continuació, us ofereixen:

• activitats amb un màxim de 25 alumnes per guia• guies del Parc Natural de la Zona Volcànica de la

Garrotxa, certificat atorgat pel Parc Natural• dedicació específica a l’educació ambiental al Parc

Natural• visita a indrets d’accés restringit (volcà del Croscat, in-

dústries tradicionals, pedreres de basalt en actiu,… )• allotjament per a estades de més d’un dia que us per-

metran un millor coneixement de la zona • tallers i altres activitats per complementar les visites i les

sortides• materials pedagògics, validats pel Parc Natural, de su-

port per al treball previ, l’estada i el treball posterior• serveis coberts per assegurances de responsabilitat

civil• equipaments que compleixen la normativa vigent• activitats pedagògiques recomanades pel Parc Natural• serveis i equipaments congruents i compromesos amb

la conservació d’aquest espai natural protegit

Aquestes entitats estan inscrites en el Cens Generald’Entitats d’Educació Ambiental de Catalunya.

102

ResponsableXavier Camps

C. de Josep Soler, 217800 Olot

Tel. 972 26 46 15600 42 12 62

Fax 972 26 50 94A/e: olotnatu@arrakis.esPàgina web:www.arrakis.es/~olotnatu

Activitats• sortides guiades d’educació ambiental amb

itineraris (vulcanisme, vegetació, riu, rastres… ),tallers i visites a museus

• disposem d’activitats dins de l’oferta pedagògicadel Parc Natural

Capacitata convenir

Altres• activitats adaptades als diferents nivells educatius

i a persones discapacitades• dossier preparatori, guió de treball per a l’estada

i proposta de treball posterior • ens ajustem als vostres crèdits variables i de síntesi• activitats d’un o més dies

Escola de Natura la Garrotxa

ResponsableOctavi Bonet

Casal dels VolcansAv. de Santa Coloma, s/n17800 Olot

Tel. 972 26 62 02972 26 60 12

Fax 972 27 04 55A/e: cvo@agtat.esPàgina web:www.gencat.es/mediamb/pnzvg/pnzvg.htm

Horari d’atenció:9-14 h i 16-18 h

Activitats• activitats pedagògiques i itineraris guiats

d'una jornada adaptats als diferents nivellseducatius

Capacitatmàxima: 120 persones/diamínima: 15 persones/dia

Altres• propostes de treball previ i posterior a l'aula• crèdits de síntesi i crèdits variables sobre el

Parc Natural

Servei de Guies del Parc Natural

Notes

103

104

105

106

El 98% del territori del Parc Naturalés de propietat privada. Procureu noprovocar sorolls molestos i que lavostra visita no destorbi la gent quehi viu o el visita.

Dins l’àmbit del Parc Natural hi hauna xarxa d’itineraris pedestres sen-yalitzats. Si els seguiu, podreu visitaralguns dels indrets més significatiusd’aquesta zona.

El servei de manteniment del Parc hade fer un gran esforç per conservarnets els indrets més freqüentats.Procureu generar el mínim de residus,eviteu les llaunes, els brics, el paperd’alumini, etc. Recolliu sempre labrossa que genereu i emporteu-vos-lao dipositeu-la a les papereres situadesals aparcaments.

La captura d’animals i la recollida deplantes, roques i minerals no sónpermeses en l’àmbit del Parc Natural.

Les zones d’aparcament estan sen-yalitzades. Procureu deixar l’autocarals aparcaments preparats ambaquesta finalitat. Als aparcaments,senyalitzats al mapa, hi trobareuàrees de repòs equipades amb WC,papereres i aigua potable per si uscal fer una pausa en la vostra activitat.Eviteu fer pícnic fora d’aquestes àrees.A les reserves naturals, hi és prohibit.

Els centres d’informació del ParcNatural disposen de fulletons informa-tius, plànols, llibres i altres recursospedagògics per facilitar la visita alParc. Adreceu-vos-hi, personalmento per telèfon, per obtenir-ne una in-formació més completa.

Al Parc Natural hi ha diferents àreespreparades perquè feu pícnic, ambespais de lleure i lavabos. Procureuno fer malbé els equipaments. No espot fer pícnic a les reserves naturalscom la fageda d’en Jordà i els volcansde Santa Margarida i del Croscat.

Recomanacions i normes per als visitants

Serveis del Parc Natural

Centres d’informació

Casal dels VolcansAv. de Santa Coloma, s/n17800 OlotTel. 972 26 62 02 972 26 60 12Fax 972 27 04 55A/e: cvo@agtat.es

Can SerraFageda d’en Jordà

Can PassaventVolcà del Croscat

Centre de Documentació

Horari: dies laborablesde 9 a 14 h.Cal fer reserva prèvia.Tel. 972 25 46 66Fax 972 26 55 67wcdpnzvg@correu.gencat.es

Serveis pedagògics

Casal dels VolcansAv. de Santa Coloma, s/n17800 OlotInformació i reserves:dies laborables, de 9 a 14 hi de 16 a 18 hTel. 972 26 62 02

972 26 60 12A/e: cvo@agtat.es

Pàgines web

Informació general:www.gencat.es/mediamb/parcs/garrotxa.htmwpnzvg@correu.gencat.es

Consultes al catàleg delCentre de Documentació:http://www.gencat.es/mediamb/cdma/cdma.htm

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient