CFGS Educació infantil M2: Didàctica de l’educació infantil Curs 2012-2013 Professores: Lourdes Pérez (1rTEI Matí) Laura Cerdán (1rTEIC Tarda) Teresa Sánchez (1rTEID Tarda)

Guia didàctica M2UF1NF2 “Els infants i les famílies tenen dret a uns serveis

d’atenció de qualitat i a unes polítiques d’infància que vetllin per l’ interès superior de l’ infant.”

(Xarxa Europea d’Atenció a la Infància)

NF2 Com ho fem? Principis bàsics d’intervenció en educació infantil

35 hores

NA1. Els sistemes d'atenció als infants d'Europa, Espanya i Catalunya i la figura de l'educador infantil

1.1. Els serveis d’atenció als infants a Europa, Espanya i Catalunya. 1.1. 1. L'educació infantil actual a Europa. 1.1.2. Situació actual de l'educació infantil a Espanya. 1.1.3. Situació actual de l'educació infantil a Catalunya. 1.2. L'educador infantil. 1.2.1. Perfil professional. 1.2.2. Formació i característiques personals. 1.2.3. L'actuació professional de l'educador. 1.2.4. L'educador infantil i el treball d'equip. 1.2.5. La coordinació amb les famílies. 1.2.6. L'educador i el context socioeducatiu. 1.2.7. L'ètica professional de l'educador infantil.

NA2. Marc normatiu sobre infància i educació

2.1. Marc normatiu sobre infància. 2.1.1. Normativa d'àmbit internacional. 2.1.2. Normativa d'àmbit estatal. 2.1.3. Normativa d'àmbit autonòmic. 2.1.4. Normativa d'àmbit local. 2.2. Marc normatiu educatiu de l'àmbit estatal i autonòmic. 2.2.1. Marc normatiu educatiu estatal. 2.2.2. Marc normatiu educatiu de Catalunya.

NA3. La planificació educativa en els serveis d'atenció als infants

3.1. El currículum i la planificació educativa en l'àmbit formal. 3.1.1. Els models curriculars. 3.1.2. Principis psicopedagògics que fonamenten el currículum d'educació infantil. 3.1.3. Models didàctics específics i propostes de treball globalitzades en educació infantil. 3.2. La planificació en els serveis d'atenció no formals.

Bibliografia bàsica - Pérez Pérez, Lourdes (2010). Didàctica de l’educació infantil. Unitat 2: Principis bàsics d'intervenció en educació infantil. Barcelona: Departament d’Educació, Institut Obert de Catalunya. Bibliografia complementària - Bassedas, E.; Huguet, T.; Sole, I. (2009). Aprendre i ensenyar a l'educació infantil (3a. ed.). Barcelona: Graó (“Biblioteca d'Infantil”). Aquest llibre planteja els temes més rellevants per a la pràctica educativa: el fonament psicopedagògic, el currículum, l'organització i la planificació, la concreció a la pràctica, l'avaluació, el treball en equip dels mestres…

- Díez, C. (1998). La oreja verde. Trabajo por proyectos y vida cotidiana en la escuela infantil. Madrid: Ediciones de la Torre. Aquesta obra ens permet endinsar-nos en la realitat d'un aula de parvulari i conèixer de primera mà la metodologia de projectes.

- Diversos autors (2010). Historia y perspectiva actual de la educación infantil. Barcelona: Graó. Aquest llibre se centra a l’Estat espanyol però ofereix una important panoràmica de la diversitat de models actuals d’educació infantil a Europa.

- Fortunati, A. (2006). La educación de los niños como proyecto de la comunidad: niños, educadores y padres en las escuelas infantiles y en los nuevos servicios para la infancia y la familia: la experiencia de San Miniato. Barcelona: Octaedro (Educación y cambio). Aquest llibre ens permet comprendre l'experiència comunitària d'educació infantil de San Miniato, un dels referents de la pedagogia actual italiana d'educació infantil de qualitat.

- Laguía, M. J.; Vidal, C. (1987). Racons d'activitat a l'escola bressol i parvulari. Barcelona: Graó. Aquesta obra és un clàssic que ens mostra de forma senzilla la metodologia del treball per racons de joc i activitat a les aules d'educació infantil.

- Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (DOGC núm. 5422, 16 de juliol de 2009). Es tracta del text normatiu més important d'àmbit educatiu de Catalunya.

- Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (DOGC núm. 5641, 2 de juny de 2010). Es tracta del text normatiu més important que regula l'àmbit d'infància a Catalunya.

- Quinto Borghi, B. (2005).Los talleres en educación infantil: espacios de crecimiento.Barcelona: Graó. Aquesta obra ens permet comprendre millor la metodologia de tallers en l'etapa de 0 a 6 anys: la seva organització, característiques i tipologia, etc.

Filmografia - Una nana para Hamza. L'educació infantil, un lloc de trobada. Reportatge sobre l’educació infantil actual en quatre països europeus que visionarem a l’aula. - http://www.youtube.com/watch?v=RDZHghlc3sM Se siente un color, 1a part) Es tracta de la primera part d'un vídeo fet amb el patrocini de la Comunitat Europea per mostrar bones pràctiques dels serveis d'educació infantil, que pren com a exemple alguns centres de Dinamarca i Reggio de l'Emília (Itàlia). Es pretén demostrar la viabilitat dels principis i objectius de la Recomanació sobre l'atenció a la infància del Consell de

Ministres (1992) i de la Guia de la bona pràctica elaborada per la Comissió Europea (1994). Ha estat fet per l'European Commission Network on Childcare and Other Measures to Reconcile Employment and family Responsibilities. - http://www.youtube.com/watch?v=VKW1nyYkNTA Se siente un color, 2a part. Aquesta és la segona part del vídeo esmentat més amunt. - La lengua de las mariposas.(1999). J.L: Cuerda (dir.). Madrid: Warner Sogefilms. (96 min.). - El club de los poetas muertos.(1989). P.Weir (dir.). Madrid: Touchstone Pictures. (128 min.). - Ni uno menos (1999). Yimou, Z. (dir.). - Ser y tener. Être et avoir (2002). Philibert, N. (dir.).

Altres recursos

- Farem cerques a Internet per realitzar algunes de les activitats. I farem visionat d’imatges (canó, vídeo), així com sortides a serveis d’atenció als infants. - Emprarem els recursos expressius i els mitjans necessaris per elaborar els productes comunicatius d’alguna activitat d’aquesta unitat didàctica. Adreces d'interès http://www.oecd.org/dataoecd/1/53/1944197.pdf ihttp://www.oecd.org/dataoecd/30/9/37519103.pdf:

Informes OCDE Niños pequeños, grandes desafíos, anàlisi de les polítiques d’atenció i educació de la primera infància (AEPI) dutes a terme pels principals països europeus. http://www.ciimu.org/ Pàgina de l'Institut d'Infància i Món Urbà. El CIIMU és un centre de referència en la recerca aplicada en l'àmbit de la infància, l'adolescència i les famílies, i publica un informe de caràcter bianual que recull informació qualitativa i quantitativa sobre els aspectes més rellevants de la infància i l'adolescència. http://www.xtec.es/~ccols/edinfantil/edinfantil.htm És el web elsafareig.org, que ens presenta, entre molts altres recursos interessants, el següent: “L’educació infantil al món”. Són cròniques dels viatges fets per la revista In-fàn-cia a Finlàndia (Tampere i Hèlsinki), Polònia (Cracòvia), Noruega (Sogndal, Hafslo i Oslo) i França (Lió). Ens acosten a la realitat dels sistemes educatius i els serveis d’atenció als infants de zero a sis anys d’altres països. http://www.preescolarnacasa.org/

Web del programa d'educació infantil familiar rural de Galícia Preescolar Na Casa.

http://eacea.ec.europa.eu/education/eurydice/eurybase_en.php#description Aquesta és una pàgina de descripció dels sistemes educatius europeus de l'Eurydice, que és la Xarxa Europea d'Informació sobre Educació. http://www.bcn.cat Pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona. http://www.gencat.cat/ Pàgina web de la Generalitat de Catalunya, des de la qual podem accedir als seus departaments. http://www.unesco.org/new/es/unesco/ Pàgina web de l'Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura.

Bibliografia d’ampliació - Carrasco, S. (coord.) (2004). Inmigración, contexto familiar y educación. Procesos y experiencias de la población marroquí, ecuatoriana, china y senegambiana. ICE-UAC: Cerdanyola. - Casas, D. (2004, novembre). “Dos anys fent camí: l'Escola Bressol Municipal El Caminet del Besòs s'integra al seu entorn”. Barcelona educació (núm. 35, pàg. 6-7). - Coll, C.; Martín, E.; Mauri, T.; Miras, M.; Onrubia , J.; Solé, I.; Zabala, A. (2000). El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó. - Comellas, M. J. (2009). Família i escola: compartir l'educació. Barcelona: Graó. - Departament de la Presidència (2006). Estatut d'autonomia de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

- Diversity in Early Childhood Educations and Trainin g-The European Network (DECET)(2007). Diversidad y equidad. Dar sentido a las buenas prácticas. www.decet.org. - Diversos autors (2007). Entramados: la experiencia de una comunidad de aprendizaje. Barcelona: Graó. - Diversos autors (2008).Viviendo el barrio: haciendo escuela de 0 a 6 años. Barcelona: Octaedro-Rosa Sensat. - Diversos autors (2004). Monogràfic de la revista In-fàn-cia a Eu-ro-pa (núm. 7). Barcelona: AM Rosa Sensat. - Diversos autors (2006). “Público y privado en los servicios para la infancia”. Monogràfic de la revista Infància en Eu-ro-pa (núm. 11). Barcelona: AM Rosa Sensat. - Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l'educació infantil i els requisits dels centres (DOGC núm. 4670, 6 de juliol de 2006). - Decret 138/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de segon cicle d'educació infantil (DOGC núm. 5216, 16 de setembre de 2008). - Decret 101/2010, de 3 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l'educació infantil (DOGC núm. 5686, de 5 d'agost de 2010). - Díez, M. C. (2007). Mi escuela sabe a naranja: estar y ser en la escuela infantil. Barcelona: Graó. - Díez, M. C. “La serpiente de Ignacio”. Cuadernos de Pedagogía (núm. 280, pàg. 18-21). - Diversos autors (2008, setembre-octubre). “Un projecte compartit per construir l'escola bressol”. Guix d'infantil (núm. 45, pàg. 19-22). - Diversos autors (2010, abril). “Proyectos de trabajo. Más allá de lo aparente”. Cuadernos de Pedagogía (núm. 400). - Diversos autors (1998, novembre-desembre). “Els ulls de la mestra, un mirall per a l’infant”.In-fàn-cia (núm. 105, pàg. 33-35). Barcelona: AM Rosa Sensat. - Diversos autors (2008). Guia de coeducació per als centres educatius: pautes de reflexió i recursos per a l’elaboració d’un projecte de centre [en línia]. Barcelona: ICD i - Departament d’Educació www.gencat.net/icdona/publica_online.htm Du Saussois, N. (1982). Actividades en talleres para guarderías y preescolar. Organizar/Animar. Madrid: Cincel. - “El pla de comunicació amb les famílies de les escoles bressol municipals de Barcelona” (2009, maig-juny). Guix d'infantil (núm. 49, pàg. 32-34). “Formació del professorat” (2000, maig). Monogràfic Guix (núm. 264). - Forner, A. (1996, maig). “Los futuros maestros”. Cuadernos de Pedagogía (núm. 247, pàg. 87-91). - Güell, M. (2005). Per què he dit blanc si volia dir negre. Barcelona: Graó. - Halpérin, D. S. “El paper d'Europa en l'educació infantil”. Infància a Europa (núm. 47). - Institut d'Infància i Món Urbà (CIIMU). Observatori de la Infància i la Família (2003).Polítiques d'infància i família a escala local a Europa. Barcelona: CIIMU. - Jensen, J. J. (2006, maig-juny). “Homes a l’escola”. In-fàn-cia (núm. 150). - “La cultura de la petita infància” (diversos articles) (2009, octubre). Barcelona educació(núm. 71, pàg. 5-30). - L'educació dels més petits. Estudis sobre serveis a la infància. Anàlisi de la demanda i de l'oferta dels serveis educatius. Orientacions i propostes per a la intervenció municipal.(1999). Barcelona: Diputació (Estudis, 4). - López, L. (ed.) (1983).La Constitució Espanyola. Madrid: Tecnos. - Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, LOGSE (BOE núm. 238, 4 d'octubre de 1990). - Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents (BOE núm. 278, de 21 de novembre de 1995). - Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d'infants de qualitat (DOGC núm. 4175, 15 de juliol de 2004). - Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació (BOE núm. 159, 4 de juliol de 1985). - Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (BOE núm. 106, 4 de maig de 2006). - Majem, T.; Òdena, P. (2005). La Panera dels Tresors. Una activitat per al primer any.Barcelona: Rosa Sensat.

- Majem, T. (1987, juliol-agost). “Tot treballant el joc heurístic”. Infància (núm. 37, pàg. 11-13). - Majoral, S. (2004). Veig tot el món! Créixer junts tot fent projectes. Barcelona: AM Rosa Sensat. - Majoral, S. (2006). Podem pintar els somnis. Barcelona: Rosa Sensat. - Martín, L. (1989, juliol). “Ser mestres dels més petits”. Infància (núm. 103). - Mendieta, C.; Vela, O. (2005). Ni tu ni jo, com arribar a acords. Barcelona: Graó. - Naranjo, J. R. (2001). Janusz Korczak: Maestro de la Humanidad. Buenos Aires: Centro de Publicaciones Educativas y Material. - Tavernier, R. (1984). La escuela infantil antes de los seis años. Barcelona: Martínez Roca. - Tonucci, F. (1989). Amb ulls d'infant. Barcelona: Octaedro / Rosa Sensat (“Temes d'In-fàn-cia”, núm. 8). - Tonucci, F. (2004). Quan els infants diuen prou! Barcelona: Graó. - Vila, I. (1998). Familia, escuela y comunidad. Barcelona: Horsori. - Wild, R. (1998). Educar para ser. Barcelona: Herder.

ACTIVITATS D’ ENSENYAMENT-APRENENTAGE AVALUABLES 1. Treball en petit grup de recerca de dades dels sistemes educatius europeus, amb

consulta a la base da dades Eurydice, entre d’altres. 2. Visionat i debat a l’aula del reportatge “Una nana para Hamza”. Comentari individual

escrit per al blog d’aula. 3. Visionat a l’aula del vídeo “Se siente un color” i redacció d’un comentari. 4. Role-playing sobre el perfil professional de l’educador infantil, en petit grup de treball. 5. Resolució d’un qüestionari escrit per parelles sobre el marc normatiu. 6. Elaboració de materials de divulgació dels drets dels infants, en petit grup de treball, a

partir de l’anàlisi documental (apunts i textos normatius). 7. Elaboració individual o en parella (lliure elecció) d’un quadre comparatiu de les

principals metodologies didàctiques. 8. Lectura individual i elaboració d’un esquema de continguts i breu comentari (mínim de

20 línies i màxim de 30 línies) sobre els principis psicopedagògics de l’educació infantil. 9. Prova escrita individual dels continguts del nucli formatiu.

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ A1 (graella d’avaluació) 10% de la qualificació del NF2

A2 (graella d’avaluació) 5% de la qualificació del NF2

A3 (graella d’avaluació) 5% de la qualificació del NF2

A4 (graella d’avaluació) 10% de la qualificació del NF2

A5 (graella d’avaluació) 10%% de la qualificació del NF2

A6 (criteris de correcció) 10%% de la qualificació del NF2

A7 (graella d’avaluació) 10% de la qualificació del NF2

A8 (graella d’avaluació) 5% de la qualificació del NF2

A9 (criteris de correcció de la prova) 35% de la qualificació del NF2

� Per poder aprovar el NF2 cal que les qualificacions de les activitats A4, 5 i 9

siguin iguals o superiors a 4,5 punts.

� La qualificació de la UF 1 s’obtindrà a partir de les qualificacions del NF1 i del NF2, que tindran un valor de 5 punts/10 cadascun.