Guiaparc Collserola desembre 06

portadas guiaparc9:Maquetaci�n 1 29/11/06 17:11 PÆgina 1

guiaPARCollserola

© 2006 Guies publiparc bcn SLCamí dels verns, 10b 08017 Barcelona [email protected]

Oficina comercial:Avda. Verge de Montserrat, 12.08198 · La Floresta93 674 04 [email protected]

Publicitat:93 674 04 [email protected]

Realització editorial:Estudi APGSant Antoni Mª Claret, 42808027 Barcelona

Disseny i maquetació:Albert Pujol i Sergi Pérez

Fotografies:Sebastià Prat Trafach, Alfons Puertas,Daniel Romanic, Joan Carles Pallarès,Mar Bou i Carles Grau Turigas

Col·laboradors:Andrés Pozo Cueto, Alfons Puertas,Daniel Romanic i Joan Carles Pallarès

Agraïments:Alfons Puertas (Observatori Fabra),Conartic Houses, Finques Monmany,JA animación, Jarclos Valldoreix,Associació Comerciants deVallvidrera, Restaurant Can Pichurri,Crespo autoserveis i Treballsforestals Josep Clopés

Impressió:ONA Industria Gráfica

Dipòsit Legal:NA. 1021-2006

Queda rigorosament prohibida la reproducció totalo parcial de textos o fotografies sense l’au to -rització escrita del titular del copyright.

De Santa Creu d’Olorda a la Penya del Moro 4De Vallvidrera a Santa Maria de Collserola 6El Pi d’en Xandri 8L’òliba, la reina de la nit 10La flor de nadal 12La font de Can Ferriol 13Nevades recents a Collserola 14El poblat ibèric de Penya del Moro 16Gaudim dels bolets 18La llegenda de Panxampla 20Can Martí 22L’Associació de comerciants de 24Vallvidrera

Els treballs forestals 26Professionals de la diversió 28

31Empreses que ofereixen els seus serveis a tota Collserola

2Itineraris • rutesPlanol

Fotografia de portada: Alfons Puertas Simbols de Collserola

Espai verd

Reportatges

Publirreportatge

Restaurants

Forces Vives

Fauna

Guia Serveis

interior guiaparc9_OK:maqueta1 29/11/06 17:00 PÆgina 1

2

A

1

2

3

4

5

B C

g Planol de CollserolaPl

anol

de

Colls

erol

a


3D E F


L’itinerari que avui us proposem, de SantaCreu d’Olorda a la Penya del Moro, recorre, demanera descendent, una zona molt poc fre-

qüentada de la serra de Collserola.

Santa Creu d’Olorda

A Santa Creu d’Olorda, on s’arriba per la carrete-ra de Molins de Rei a Vallvidrera, cal deixar elcotxe. Sortosament, hi ha força espai per apar-car. Allí hi ha una ermita romànica (segles IX-XVI). És curiós recordar que l’antic terme deSanta Creu d’Olorda va ser municipi independentfins al 1916, any en què es va dividir entreMolins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià.Més tard, l’any 1921, fou annexionat a Barcelonajuntament amb Sarrià.

De Santa Creu d’Olorda cal seguir un camí quebaixa de manera força pronunciada pel torrent deCan Serra, cap al sud, en direcció a Sant Feliu deLlobregat. La primera casa que trobem és CanFerriol, i just a sota hi ha la Font de Can Ferriol.Una petita bassa s’omple permanentment d’aiguaque prové de la font, atapeïda d’heures i herbesben diverses.

Poc després de la Font de Can Ferriol, una des-viació a l’esquerra ens du a la Torre del Bisbe.

De Santa Creu d’Olorda a la Penya del Moro

g Itineraris • RutesIt

iner

aris

• R

utes

4


La Torre del Bisbe

La Torre del Bisbe és una precio-sa masia fortalesa del segle XIIque va ser construïda en tempsdel bisbe de Barcelona Beren -guer de Palou. Destaca la por -ta adovellada, avui pintada deblanc, i el sostre de dues aigües,amb un vessant molt més extens que l’altre.

La Torre del Bisbe es troba a l’inici del Pla de lesTorres, una bonica plana enmig del bosc, que l’ho-me ha aprofitat en part per al cultiu. Us recoma-nem que us atureu una estona sota una enorme

alzina i una figuera de pro-porcions similars que hi haenmig d’aquesta plana.

El Fornot de les Torres

Seguint el camí que du capa la carretera de Molins de

Rei i el Turó d’en Merlès arribarem a la Torre deDalt o de Santa Margarida, però abans d’arribar-hi,un caminoi estret a la dreta ens porta al Fornot deles Torres, antic forn de calç del segle XVIII ques’aprecia força bé, tot i estar mig enrunat. S’hiobtenia calç mitjançant la cocció de la pedra cal-cària. El procés que se seguia per obtenir la calçera el següent. Primer s’excavava, en la paret delforn i a baixa alçada, un graó que coronava l’inte-rior del recinte. Seguidament, a sobre del graó, esmuntava una cúpula feta amb la mateixa pedracalcària. L’interior de la cúpula s’omplia de llenya.L’espai que quedava entre aquesta volta de susten-tació i la part superior del forn s’emplenava depedra calcària. Aleshores s’encenia la llenya, quecremava nit i dia, a vegades fins a una setmanasencera. La pedra calcària es posava roent a causade l’alta temperatura. Quan la massa de pedraassolia un color blanc enlluernador, aquest era elsenyal inequívoc que indicava que la cuita erallesta. Seguint aquest camí després del forn decalç, s’enllaça a la pista que baixa fins a la Penyadel Moro.

5


Una estona de passeig

Comencem la nostra caminada a Vallvidrera i aga-fem el corriol en direcció a St. Pere Màrtir. No ésun tram gaire feixuc i això ens permet gaudir del’entorn. Ja en poca estona divisem, encara llun-yà el turó arrodonit on finalitzarem el trajecte.Mentre caminem podem observar l’entorn boscósque ens envolta. És el paisatge quotidià de lacarena barcelonina, que va des del Turó de Ro -quetes (305m), damunt del riu Besòs,fins a St. Pere Màrtir, que marca l’ex-trem més occidental. Pins, alzines iroures pinten aquest paisatge de verd.La bellesa de l’entorn ens dóna alè perseguir caminant. Aproximadament enmitja hora estem a punt d’assaltar elnostre objectiu.

Finalment, després d’un passeig d’allòmés animat, ens trobem en un delspunts més bonics de Collserola. Ja da -munt del Turó d’en Cors, a 385 metresdel mar, observem una basta extensió de

terreny que va des del Maresme fins al Baix Llo -bregat, i gaudim amb la silueta de Barcelona sotanostre. És un moment realment especial. És aquí onens trobem davant del motiu principal de la sorti-da; descobrir la capella de Sta. Maria de Collserola.Sempre és curiós trobar en un punt elevat unaconstrucció humana d’aquest tipus. És un altarpetit, no ocupa més de 6 metres quadrats. Seiemen un banc i observem l’espai que ens envolta. Laveritat és que la història de la formació de l’ermi-ta és interessant...

Una història força curiosa

Al primer quart del segle XX, un frare polonès d’or-de franciscà promogué un moviment en honor a laMare de Déu. En poc temps aconseguí molt suporti creà, a pocs quilòmetres de la capital de Polònia,Varsòvia, un complex anomenat Niepokalanow(Ciutat de la Immaculada). Aquest complex acon-seguí tanta força que uns anys després se’n crea-ren amb el mateix nom distintes delegacions allocs tant diversos com els Estats Units, el Japó oItàlia. Uns anys després, concretament al 1939 iamb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, el pare

6

g Itineraris • RutesIt

iner

aris

• R

utes

De Vallvidrera a SantaMaria de Collserola• Finques Armengol patrocina itineraris per Collserola

Vistes des del Turó d’en Cors.


Maximilian Kolbe, fundador del mo -viment, fou empresonat i traslladaten un camp de concentració. El 8 dedesembre del ’39, dia de la Imma -culada, foren posats en llibertat totsels monjos franciscans i la comuni-tat tornà a agafar vida. Curiosamentperò, el 1941 van ser detinguts denou i enviats en un dels camps de concentració méstristament coneguts, Auchswitz.

El 14 d’agost del mateix any, succeí un fet quedeterminaria la vida i la mort del pare Kolbe. Unhome s’escapà del camp de concentració i es pro-cedí a afusellar com a càstig de consciència a ungrup de presoners. Un dels escollits fou un homeamb família, el qual el pare Kolbe volgué salvaroferint-se a ocupar el seu lloc. Fou assassinat perprotegir-lo. El 10 d’octubre de 1982, el papa JoanPau II li atorgà la canonització.

La relació amb la nostre ermita però, va lligada aun frare italià de l’orde. L’any 1959, BonaventuraRechi, vingué a Barcelona per motius pedagògics.Vingué a realitzar unes conferències on descobrí uncert interès per a situar una Ciutat de la Immaculadaal Turó d’en Cors. Es col·locà la primera pedra el 8de desembre de 1959, com a punt final a un pele-grinatge des de la plaça de Sarrià, i un punt d’inicien la construcció de la capella. Antigament, encoronava el nom de Ciutat de la Immaculada. Es peraquest motiu que la gent de la contrada la coneixpopularment com La Immaculada. Ara però, obser-vem com amb lletres de ferro forjat, al frontis i al

costat de l’epístola s’anuncia com Sta.Maria de Collserola. A més, s’hi realitzavaalgun pelegrinatge a càrrec de la rectoria del’església de Vallvidrera.

Finalment, ens aixequem del banc idonem un tomb més per les rodalies d’a-quest paratge. Decidim què farem. Aquestcamí és un agraït itinerari per a gaudir

d’un paisatge i d’unes vistes no gaire freqüents. Amés, no és excessivament llarg i podem aprofitarper visitar els entorns més propers i descobriraixí, algun racó amagat on mereixi la pena haver-hi perdut una estoneta...

7

Especialistes en torres, terrenys i cases d’època.

Oficina a:

VALLDOREIX Rambla Mossèn J. Verdaguer, 8 • Tel. 93 589 20 84 Fax 93 589 06 91 • [email protected]

Visiti la nostraweb i consultitotes les ofertes

www.finquesarmengol.com

Maximilian Kolbe.

Capella de Santa M.ª de Collserola, «La Immaculada».


La vall de Sant Medir és un dels indrets mésben conservats de Collserola. El passeig delTibidabo fins a Sant Cugat, per on a l’època

romana ja hi havia traçat un recorregut que uniaBarcino (Barcelona) amb Castrum Octavianum(Sant Cugat) i amb Ègara (Terrassa) passa per l’er-mita de Sant Medir, per la masia de Can Borrell ipoc abans d’arribar a Sant Cugat, pel Pi d’en

Xandri. Aquest arbre, situat just quan s’acaba elbosc, és el senyal d’arribada a Sant Cugat. Des -taca, entre d’altres motius, perquè es troba bensolitari. És un pi pinyoner de 23 metres d’alçadai d’un tronc de 3,30 metres de perímetre. La sevacapçada fa 19,5 metres d’amplada. S’explica quela capçada era molt més gran, però va quedarescapçada per la nevada del 1962, que va cobrir

8

g Simbols de CollserolaSi

mbo

ls d

e Co

llser

ola

El Pi d’en Xandri


de blanc bona part de Catalunya. Des del Pi d’enXandri hi ha una bona vista de Sant Cugat. En pri-mer pla, sobresurten els edificis d’un dels barrisque més ha crescut els últims anys. En segon pla,el campanar del Monestir, i al fons, la muntanyade Montserrat.

Els arbres monumentals

Catalunya és un país amb una superfície forestalconsiderable. Més de la meitat del seu territori ésocupada per arbres ben diversos. Entre ells hi haalguns exemplars que destaquen de la resta. Moltsd’aquests arbres han estat fins i tot batejats ise’ls coneix amb un nom propi: són els arbresmonumentals. Es caracteritzen per les seves gransdimensions, bellesa o edat considerable (sovintper les tres coses alhora). Alguns han estat tes-timoni de fets històrics rellevants o bé són pro-tagonistes de llegendes i tradicions. D’altres estanassociats a personatges de renom com poetes,bandolers, etc. N’hi ha que són símbols, d’unafamília, d’un poble, d’una idea .... Formen part delpatrimoni natural i cultural del país i reben unaprotecció espcial per part de l’Administració.D’entre els més populars, cal destacar el Pi de lesTres Branques, al Berguedà –on cada mes de juliolté lloc una trobada de caràcter nacionalista-, elCastanyer d’en Cuc, al Vallès Oriental, i el Rourede Can Codorniu, a Sant Sadurní d’Anoia, justdavant de les Caves Codorniu i Raventós i Blanc.Hi ha tres categories d’arbres catalogats perl’Administració: els arbres monumentals, els d’in-terès comarcal i els d’interès local. El Pi d’enXandri és d’interès comarcal i local.

L’atemptat del 1997

El 2 de febrer del 1997, als seus 223 anys devida, el Pi d’en Xandri va sofrir un atemptat van-dàlic. Uns desconeguts hi feren tres grans talls alseu tronc amb una serra mecànica –un d’ells finsa 45 centímetres de profunditat–. Es va insertar ales ferides fusta viva perquè la saba pogués tor-nar a circular. Des d’aleshores, el pi es trobaapuntalat per setze troncs. Diuen els experts quees podrien treure, però de moment es mantenenper precaució. L’acte vandàlic va sacsejar de

manera important Sant Cugat: el 16 de març d’a-quell 1997 més de 4.000 persones van sortir de laplaça d’Octavià, la que hi ha davant del Monestirde Sant Cugat, per marxar tots plegats fins al Pid’en Xandri. El rebombori que l’acció va causarva arribar al Parlament de Catalunya. Entre lesaccions per perseguir els autors, algú va posar unanunci en un diari dient que recompensaria quidonés pistes dels autors de “l’atemptat ecològic”.Però mai se n’ha sabut l’autor.

9

El pi d’en Xandri i laTorre NegraEl pi d’en Xandri es troba a prop de la TorreNegra, construcció romànica que va aixe-car-se el segle XI per protegir el camí deSant Cugat a Barcelona. D’aspecte massís ide color fosc –d’aquí ve el seu nom- i moltben conservada, la Torre Negra té tres pisosd’alçada i una torre quadrada en un anglede l’edifici. Va ser subhastada al segle XIX,com la resta de béns del Monestir de SantCugat, i aleshores va passar a mans priva-des. El Pi d’en Xandri i la zona de la TorreNegra, avui protegits, són un símbol de laprotecció de la natura a Sant Cugat i al Parcde Collserola.


L’ocell amb cara de cor

Es pot anomenar també xibeca, babeca o xupa.L’òliba comuna presumeix d’un plomatge terròsdaurat clar. El seu rostre és inexpressiu. Semblainamovible tot i que té diferents expressions quenosaltres podem percebre com a petites ganyotes.Això fa que l’òliba tingui per a nosaltres un rostreforça misteriós. Els ulls, totalment negres, ressal-ten sobre el plomatge blanc de la cara, que és molt

característica per la seva forma de cor. Té les alesallargades, relativament punxegudes, més o menysd’uns 90 cm en un exemplar adult. El seu cant ésforça discret. Produeix una espècie de ronc, comun gemec. Com ja hem dit, la seva activitat trans-corre exclusivament durant la nit.

L’òliba comuna pot habitar en la major part delplaneta, especialment als tròpics. A Europa, liagrada viure en proximitat amb la vida humana,incubant en torres altes com esglésies, ruïnes i

10

g FaunaFa

una

L’òliba, la reina de la nitUn dels grups faunístics més nombrosos i importants que podem trobar al Parc deCollserola és sense dubte el dels ocells. Els millors animadors musicals del parc sónanimals eminentment diürns. Hi ha però una excepció molt notable. Quan la foscorsʼapodera del bosc hi ha una espècie que desperta; l ̓òliba, la reina de la nit.

• Finques Monmany patrocina aquest reportatge


altres edificacions solitàries. A la península ibèri-ca s’uneixen durant l’any les poblacions sedentàriesd’aquí amb membres d’altres regions d’Europa.

De què s’alimenta l’òliba?

Menja bàsicament ratolins. En anys d’abundànciad’aquest animal acumula provisions al niu. En anysde no tanta bonança, les aus petites constitueixentambé una gran proporció de la dieta de l’òliba.Especialment aus joves o de terra. Esporàdicamentes poden alimentar també de papallones nocturnes.Com a ocell estrictament sedentari, pateix en èpocade fred, i en llocs on la presència de neu supera elsquaranta dies, es troba en situació crítica.

Els exemplars d’òliba més joves, es desplacenlluny i estacionen allà on es produeix una plaga deratolins. A Collserola, s’han trobat exemplars atro-pellats per cotxes, ja que abandonen el refugi quanes pon el sòl per anar a caçar.

La cria de l’òliba

El període de cria es produeix durant el maig, tot ique més al sud es pot iniciar a l’abril o fins i totabans. Els ous són dipositats al terra, sempre enl’angle més amagat. La femella comença la incuba-ció ja des del primer ou, que acostumen a ser entrequatre o set, tot i que en anys d’abundància podenarribar als onze. Aleshores els polls tenen força

varietat de tamanys. La incubació de les òlibesduren entre trenta i quaranta dies. Els pollets res-ten al niu unes vuit setmanes. Durant la primera,la femella segueix cobrint als petits, i és el mascleel que s’encarrega de proveir d’aliment a tota lafamília. En aquest període, una família d’òlibes potconsumir uns cent ratolins al mes.

En anys en que els ratolins són escassos, els po -llets més dèbils es retrassen en el creixement i acaben morint. Aleshores els membres adults elstrossegen i serveixen d’aliments per als polls super-vivents. En anys generosos en quant a aliment, algu-nes parelles d’òliba poden realitzar una segona incu-bació a la tardor. Els exemplars joves, realitzen llargstrajectes. Després d’emigrar i passar el primer hivernen zones càlides, són ja sexualment madures i allàon crien per primera vegada, és on resten tota laseva vida.

Si decidim fer una excursió nocturna pels boscosde Collserola i estem de sort, podrem observar algunexemplar d’aquesta au amant de la foscor, que pintade blanc les obscures nits en les boscúries del parc.

11


Els seus espectaculars colors i la manca d’altresflors en aquesta època han fet que la poinset-tia s’hagi convertit en un ornament impres -

cindible perquè reuneix dos colors força simbòlics:el verd representa la vida que perdura a l’hivern i elvermell és el color del foc, de l’amor i de la sort.

El tresor dels azteques

La flor de nadal (Euphorbia pulcherrima) pertany ala família de les Euforbiàcies. Originària de Mèxic,va ser introduïda a Europa pels conqueridors i el seunom científic fa referència a la seva bellesa (pulche-rrima vol dir «molt formosa»). Els azteques les ano-menaven cuetlaxochitl, «flor de pètals resistentscom el cuir», i les consideraven un símbol de la no -va vida que asolien els guerrers quan morien. Tam -bé és anomenada Poinsettia pulcherrima, doncs J. R.

Poinsett, l’ambaixador dels Estats Units a Mèxic, ladescobrí el 1828 a la vora d’una carretera i, admi-rat dels seus colors, la va fer popular al seu país.

Flor o arbust?

En estat natural, la poinsettia es fa un arbustd’uns 5 m d’alt com a màxim. Les flors vertaderes,que creixen en els extrems de les tiges, són situa-des al mig de les bràctees, les vistoses fulles quetots coneixem. Com totes les euforbiàcies, tenenun làtex blanc molt irritant de les mucoses.

Al segle XX, la flor de nadal va asolir una grandifusió, ja que ofereix un guarniment alegre i crida-ner molt avinent amb l’ambient nadalenc. Gràcies auna sèrie d’hibridacions, el color vermell de les se -ves bràctees ha estat cada cop més intens, malgratque les varietats groguenques tenen un gran èxit.

12

g Espai verdEs

pai v

erd

La flor de nadal


Reportatge

Molta aigua, bon ambient

La font de Can Ferriol o Furriol, a uns 160 md’altitud a l’extrem sud de la serra del Ginestar, éssituada al llindar nord d’aquesta antiga finca agrí-cola del mateix nom –ara de propietat pú blica, lamasia és en procés de restauració– i a la partdreta de la conca de la riera de la Salut o deSanta Creu. Va ser un dels llocs escollits permoltíssims dels excursionistes barcelonins que, alsegle XIX, aprofitaven per a deixar la ciutat igaudir una diada de germanor en contacte amb lanatura.

L’any 1851 es va trobar una imatge religiosa ales rodalies de la font i, segons alguns testimonis,se la van endur fins a Barcelona.

Un bon descans

La bellesa d’aquest paratge tranquil i suggestiu,on es poden veure nombroses papallones diurnesa la primavera, i la rica abundor i qualitat de lesseves aigües van fer que l’ambient a la font fosmolt animat els caps de setmana i els dies festius,quan es convertia en un lloc ideal per descansardesprés d’una passejada pel massís. Avui en diaencara es poden veure moltes persones que agafenaigua a Can Ferriol per al seu consum domèstic.

Molt a prop hi ha la font de La Pessa (o de LaPeça), que va tenir també molta fama però que, alllarg del segle XX, va caure a l’oblit. Avui en dia,aquest lloc solitari i selvàtic és visitat sobre totpels caçadors i excursionistes més «valents».

Una excursió a Santa Creu dʼOlorda o la Torre del Bisbe pot ser lʼexcusa perfectaper visitar la font de Can Ferriol, situada al terme municipal de Sant Feliu deLlobregat i a només un quart dʼhora dʼaquests dos indrets emblemàtics de laserra de Collserola.

La font de Can Ferriol

13


La serra de Collserola, tot i la seva situaciótan propera al mar Mediterrani i la poca ele-vació que sobre ell mostra, rep ocasional-

ment la visita de la neu. Quan es presenta acos-tuma a fer-ho de manera anecdòtica, i això vol dirque en la majoria dels casos la neu no qualla.Aquest fet dona lloc a una dada estadística reco-llida per l’Observatori Fabra que constata que cadaany esdevenen entre 2 i 3 dies de nevada. Aixòcontrasta amb la idea popular de que la neunomés es presenta a Barcelona alguns anys. El fetque caiguin volves ja es nevada observada, i peraixò és vital la presència humana a l’observatorique ho constati.

D’una altra banda tenim les nevades que si quedeixen gruixos sobre les plantes, al terra, a lesteulades i fins a notables acumulacions a les raco-nades. D’aquestes no en tenim cada any però ambtota seguretat els veïns del Tibidabo, Vallvidrera,Les Planes i la Floresta en deuen recordar moltes.

Nevades com les del gener del 1985, març del1993 ó novembre del 1999 de ben segur que por-ten records bons i dolents. En aquest article, però,us farem memòria de les dues més recents, quevan mostrar les dues cares de la neu.

14

g ReportatgeRe

port

atge

Nevades recents a Collserola• Finques Monmany patrocina aquest reportatge


Nevada de postal

El 28 de febrer de l’any 2005 es va despertar ambneu caient sobre Barcelona des del Tibidabo fins alPort Vell, però només als barris de la part alta i dela serra mateixa van veure com aquesta prenia alterra. La carretera de l’Arrabassada i la de Vallvidreravan quedar tallades bona part del matí (en horapunta!) fins que els llevaneus les van deixar tran-sitables. Van caure 13cm de neu, però les conges-tes eren força més importants en alguns racons. Erauna neu pols, molt lleugera, que es retirava fàcil-ment dels objectes i les plantes amb una esbufega-da o una lleugera sacsejada. Al llarg del mateixmatí va deixar de nevar, i fins i tot va sortir el sola migdia. Teníem una imatge de postal! La neu nova trigar gaire a desaparèixer dels arbres. Només ales obagues del terra en va quedar acumulada unparell de dies. És el relat habitual d’una nevadamaca i inofensiva de les que es presenten un copcada 7 o 8 anys.

L’última nevada de resultats inesperats

El cas recent del 27 i 28 de gener de 2006 és moltdiferent. Va nevar bona part del 27, de manerafeble i sense quallar. Al vespre la nevada s’intensi-fica i pren al terra. Es una neu molt humida, deflocs densos que s’enganxen als objectes, peròsobretot a les branques dels arbres i, tot i les tem-peratures poc sota zero, es congela. El resultat va

ser inesperat: poc gruix de neu visible, però moltpesada i enganxada. Els arbres en van patir lesconseqüències. Primer les branques, després lessoques i finalment molts arbres van cedir totalmental pes de la poca neu acumulada, 4 o 5 cm!! A l’ob-servatori no en va quallar, tot va passar dels 400 men amunt. El bosc va quedar literalment trinxat.

Aquests han estat dos casos recents de nevadesamb característiques ben diferents a la serra deCollserola.

15

Si teniu testimoni gràfic d’altres neva-des històriques, en especial la del 24-25de desembre de 1962, us preguem queus poseu en contacte amb l’observatoriFabra: 93 417 57 36 (Alfons Puertas,[email protected])

Recull fotogràfic

Efectes visibles de l’última nevada de gener de 2006.


La Penya del Moro és un indret poc freqüentatde Collserola. És un turó de 277 metres d’al-çada, situat al sud de la serra, entre Sant

Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, que noforma part de les rutes habituals, és a dir, no vede pas sinó que s’hi ha d’anar expressament. Aixòli proporciona un caràcter especial.

Des de la Penya del Moro estant hi ha una vistafantàstica de la planta que conforma el BaixLlobregat. En primer terme hi ha un seguit decases unifamiliars –algunes piscines particularsevidencien que són cases pertanyents a famíliesbenestants– que s’arrapen a la falda de Collserola,però que no pugen gaire (és un Parc protegit!);més enllà s’aixequen diversos conjunts de blocs,entre els quals el singular Walden 7, que va cons-truir l’arquitecte Ricard Bofill l’any 1973 amb unaconcepció molt ambiciossa i innovadora (preteniaalbergar una comunitat autosuficient, amb esco-

la, serveis, supermercat, però el projecte va que-dar a mig fer).

A la Penya del Moro es pot accedir tant des deSant Just Desvern –és molt a prop del nucli d’ha-bitatges– com des de l’interior de la serra deCollserola, deixant la carretera de Vallvidrera aMolins de Rei a l’alçada del Coll de les Torres, endirecció al Coll d’en Solanes.

Les excavacions que s’hi van fer entre els anys1972 i 1990 van revelar l’extraordinària importàn-cia dels jaciments ibèrics que alberga, que sóndels més antics de Catalunya. En un dels rètolsque hi ha in situ podem llegir que aquest poblatibèric va ser habitat almenys des del segle VI finsa inicis del segle III a. C. D’entre les restes, caldestacar un cos massís de pedra lligada amb terra,de planta rectangular, que es pot interpretar comles restes d’una torre de vigilància damunt la quales bastí la torre medieval. Els historiadors creuen

g ReportatgeRe

port

atge

El poblatibèric de La Penyadel Moro

16

• Conartic Houses patrocina aquest reportatge

Restes de la torre de guaita.


que, tot i que bona part dela torre està colgada sotaterra, una part molt impor-tant va ser volada amb pól-vora. També hi ha un recin-te circular, que havia formatuna gran torre reforçadaposteriorment amb un altrecos intern que va reduirnotablement el seu espaiinterior, a la qual s’adossenper l’est i pel sud les estruc-tures que completen el con-junt.

“El poblat ibèric ha estathabilitat com a museu a l’ai-re lliure i quan hi passegesés fàcil sentir el vertigen delpas del temps, encara quecosta d’imaginar com era lavida aquí més de dos milanys enrere. Per molt quemiris els murs de pedra de la primera època i lesrestes de la torre de guaita del segon recinte, noaconsegueixes fer-te’n la idea. El poblat té, a més,un element misteriós que trasbalsa la imaginació:les restes d’un antic ritus de fundació consistent aenterrar el cap i les portes d’un cabrit sota el pavi-ment de la casa. Què pretenien amb això, els laie-tans? Quins esperits malignes volien allunyar?”,diu l’escriptor Xavier Moret al llibre “Collserola pasa pas”.

Quan el riu Llobregat era navegable

La situació de domini visual sobre el territori quehi ha des de la Penya del Moro va afavorir sensdubte l’assentament d’un poblat ibèric. Els habi-tants d’aquest indret, que pertanyien a la tribudels laietans, es podien defensar fàcilment al con-trolar tota la desembocadura del riu Llobregat, eldarrer tram del qual en aquells temps baixava bentransparent i era navegable.

17


Qui no ha tastat uns rovellons a la brasa o ala planxa, potser amb una mica d’all i juli-vert, de sal o al seu propi suc? Però les pos-

sibilitats gastronòmiques dels bolets són immen-ses, des dels plats més tradicionals fins a la cuinamés avantguardista. Ara us proposarem unes re -ceptes que us permetran gaudir d’un dels millorsfruits de la tardor al nostres boscos.

Sopa de bolets

Agafem una olla amb aigua i sal i farem un broude verdures (mongeta tendra, ceba, pastanaga,nap, api...). Saltegem els bolets (camagrocs, ros-sinyols, trompetes...) en una cassola de fang ambuna mica d’oli d’oliva i, mentrestant, farem unapicada amb alls i pinyons. Colem el brou i hi afe-girem els bolets, dues cullerades de crema de

xampinyons en pols –per espessir la sopa– i lapicada. Remenem, el deixem fer un petit bull i jaés llest.

Rovellons a la cassola

Agafem una paella amb oli calent i enrossim 1 kgde pollastre o conill en talls. Quan sigui daurats,els retirem i colem l’oli, el qual ho posarem enuna cassola per daurar tres cebes tallades enjuliana. Mentrestant, farem una picada amb unamica de sal, cinc grans d’all, una llesca de patorrat, ametlles i pinyons torrats i una mica dejulivert. Quan la ceba sigui feta, afegirem 250grams de rovellons, els deixarem fregir una micai, tot seguit, abocarem la picada. Sense deixar deremenar, afegirem dues cullerades de tomàquetratllat i les deixarem sofregir abans de posar els

18

g ReportatgeRe

port

atge

Gaudim dels bolets


talls de carn i una copeta de conyac. El deixaremal foc uns segons i, a continuació, abocarem aigua,una branqueta de romaní i ho deixarem coure,tapat i a foc lent, durant uns 25 minuts. Ara noméscal deixar-lo reposar uns minuts i... bon profit!

Amanida d’ou reig

Agafem els ous de reig crus i els tallem a làminesprimes, com si fos un carpaccio. Les posem en elplat, acompanyades de fulles d’enciams, espàrrecsverds, pinyons torrats i rínxols de formatge parme-sà. Per amanir, farem una vinagreta suau amb oli,vinagre de Mòdena, sal i una mica de pebre.

Arròs de conill i bolets

Per començar, necessitem dos litres de brou d’au(el farem amb la carcassa d’un pollastre, una bran-queta de romaní i una altra de farigola). Mentre esfa el brou, enrossirem mig conill a trossos en unacassola, amb un tomàquet picat i una mica d’all tri-turat. Ara tirarem unes quantes mongetes tendresi una mica de pebre vermell dolç. Aboquem el broui ho deixem coure tot uns vint minuts. Afegim unamica de safrà, uns 200 grams de bolets variats (elspeus de rata són molt bons) i remenem. Ara posa-rem uns 300 grams d’arròs, deixem coure uns 10-15minuts i, abans de servir, el deixem reposar unsminuts.

19

Rovellons a la brasaMalgrat que és la recepta aparentment méssenzilla i tradicional, els boletaires no esposen d’acord a la manera de fer els rove-llons a la brasa. És recomanable que elsbolets siguin de mida mitjana, ni gairegrans ni gaire petits, i estiguin sans. Elsposarem a la graella amb les làmines capamunt i, segons el gust personal, hi posa-rem unes gotes de bon oli d’oliva, una micade sal, una mica d’all i una altra mica dejulivert. Heu de tenir en compte que elsrovellons, si es deixen massa estona al foc,perden el seu suc i la seva consistència, demanera que el seu exquisit sabor s’apreciamillor si no són gaire fets.


El Panxampla de Vallvidrera de la Serra

El Panxampla que, segons la tradició, atemoriala serralada de Collserola i, molt especialment,els veïns de Vallvidrera va ser un dels darrersbandolers del segle XIX.

Era un desertor de les guerres carlines, malgratque no sabem a quin bàndol lluitava, que es vainstal·lar a Vallvidrera, on no va ser ben rebut. Sies té compte que es feia alimentar i proveir pelsveïns, tot això mentre els encanonava amb lesseves armes, no és d’estranyar que aquests nosentissin cap estima pel nouvingut i que tothomdesitgés la seva mort.

Precisament, la seva manera de sobreviure vaser l’origen del seu sobrenom. A les acaballes delXIX, dels que vivien a base de demanar i sense tre-ballar, la gent en deia «panxa amples». Peròles facècies i els greuges del Panxampla de Vall -vidrera només podien acabar malament, i així vaser: fou mort, com diu la seva llegenda, a San taCreu d’Olorda.

Malgrat tot, el record del bandoler que s’ama-gava a les muntanyes de Vallvidrera va perviureentre els habitants del poble, fins el punt que,molts anys després, un carrer porta el seu nom deguerra. Ara, ja al segle XXI, en Panxampla reviu deles seves cendres encarnat en un gegant barbut,

20

g ReportatgeRe

port

atge

La llegenda de PanxamplaEls veïns de Vallvidrera ja han escollit quin personatge es convertirà en el gegantque ballarà al so del timbal i les gralles a les festes del seu barri: es tracta del ban-doler Panxampla, una figura real i llegendària a la vegada. Abans de començar caldir que, de panxamples, nʼhi ha a molts indrets del nostre país, per la qual cosa lesseves històries sʼacaben entortolligant i és difícil dir quin era un i quin lʼaltre.

• Vallvitraria construccions patrocina aquest reportatge


a

21

-als

panxarrut amb un trabuc i una manta penjada delcoll. Desprès d’haver atemorit als grans, ara riurand’ell els més petits.

El Panxampla d’Alfara de Carles

Al Baix Ebre, al poble d’Alfara de Carles, hi ha un altrePanxampla tan famós com el de Vallvidrera. Aquestavegada no era un desertor, sinó un jove enamoratque va haver de marxar desprès de matar en unabaralla el pare d’ella, el qual s’oposava a la relació.El fugitiu, que portava només un trabuc, un punyali una manta, va sobreviure a les coves dels Ports

d’Alfara i es va convertir en el bando-ler més perillós de les Terres de l’Ebre.

Final ment, Panxampla va emigrar a Fran -ça, on va començar una nova vida i es va casar.

Però el passat sempre torna. L’amic que administra-va els seus guanys com a bandoler el va trair i l’an-tic Panxampla va ser detingut i ajusticiat.

Joan Pujol i Fontanet(1857-1883)El bandoler Panxampla, el nascut a Alfarade Carles, va ser detingut el desembre del1882 mentre feia de cambrer a Carcassona.Havia arribat allà, com molts altres exi-liats espanyols, amb un complicat histo-rial: desertor de les guerrilles carlistes,bandoler, fugitiu... A França es va casar i,més tard, va entrar al Cafè de l’Industria.Oblidat del seu passat, va ser capturat des-prés que algú el delatés. Una cançó queresum la seva vida es fa ressò també de laseva mort: «Consells i sentència / dictarena mort / i allà a Tarragona / morí degenolls. / Per dues vegades / va ser afuse-llat, / prop de sa estimada, / un mossèn iels soldats».


Amagat a la serra de Collserola, Can Martí ésa mig camí entre Vallvidrera i Sarrià, i domi-na un entorn al qual els comensals gaudei-

xen de la natura i de la bona cuina amb totacalma. Aquest restaurant (ptge. Font del Mont 4,tels. 93 406 91 95 i 629 725 005), a la mateixacarretera de les Aigües i prop de la parada inter-mitja del Funicular de Vallvidrera, és el punt departida i d’arribada escollit per excursionistes apeu o en bicicleta, famílies, grups i, en definitiva,tots aquells que volen menjar bé i gaudir d’unambient tranquil i d’uns paissatges magnífics.

Al servei de la bona cuina

En Martí Sadurní, fill del fundador, i la seva dona,la Carmen Rovira, ajudats per les seves fillesIsabel i Nati, ofereixen als seus clients allò queesperen: plats tradicionals, bons productes i un

servei familiar i esmerat. Es podria dir que, avuien dia, és un dels pocs restaurants-merenderosque mantenen una cuidada cuina basada en elscostums i receptes dels seus avantpassats, ambuna carta ben variada: calçotades, carns a la brasa

22

g RestaurantsRe

stau

rant

s

Can Martí


(amb un bon allioli), torrades, embotits, truita depatata, peix fresc (per comanda)...

La senyora Carmen és la reina de la cuina de CanMartí, i s’encarrega de que les espatlles de xai alforn, els cargols, els pebrots i alberginies farcits(amb verdures, carn i arròs) i moltes altres de lesseves especialitats siguin inoblidables. A més, laseva filla Isabel és la responsable de que les carnsi verdures a la brasa (conill, pollastre, xai, botifa-rres, xoriços, carxofes, calçots...) siguin sempre apunt i al seu punt.

La Nati, l’altra filla dels propietaris, i la Lorena,que treballa al restaurant i es sent un més de lafamília, atenen els clients a les taules i formen untàndem perfecte, de manera que els comensalstenen la sensació de ser realment a casa seva.

Respecte a la tradició

De Can Martí cal destacar les seves vistes privile-giades, el seu ambient tranquil, la seva gran cuina,sempre artesanal, la impecable atenció i, a més,uns preus molt interessants. De dilluns a divendres,el restaurant ofereix un menú que inclou plats a labrasa (entre 10 i 12 euros). Els diumenges a la niti els dilluns no festius és tancat. A les nits, sobretot les del cap de setmana, és recomanable trucarper fer la reserva. Can Martí ofereix també la pos-sibilitat de cel·lebrar tota mena de reunions fami-liars i d’empresa i, a més, a la seva terrassa es potmenjar tot l’any.

La nissaga de Can MartíEl restaurant Can Martí va ser als seus orí-gens un merendero, que era a càrrec deMartí Sadurní, pare de l’actual propietari.En aquells anys, el senyor Martí llogavataules i cadires a tots aquells que es reu-nien al merendero, i els proporcionavallenya i beguda per un mòdic preu. Moltsclients encara recorden un marrec que, desde que tenia deu anys, ajudava al seu pareal negoci familiar. Aquell noi, en MartíSadurní fill, es va posar més tard al davantdel merendero i, l’any 1986, el va transfor-mar en el restaurant actual.

23


Ala Vallvidrera del segle xxi les botigues i lesactivitats tradicionals han de conviure ambnoves formes de distribució i comerç. Ara és

necessari conservar i fomentar el seu caràctercomercial i, alhora, engegar iniciatives actives,amb empenta i visió de futur, que permetin decrear un entorn viu i al servei dels veïns i els visi-tants de Vallvidrera.

Defensar el comerç

L’Associació de Comerciants de Vallvidrera, unaentitat sense ànim de lucre creada l’any 2002,vol ser una plataforma de reunió i treball delsbotiguers de la zona i, al mateix temps, vol ofe-rir la seva col·laboració a l’Ajuntament en totesaquelles tasques relacionades directa o indirec-tament amb una millora i promoció del comerç.De fet, aquesta associació és la millor portaveudavant les Administracions per tal d’aconseguirsempre el millor pels comerciants de Vallvidrera.

Les seves activitats es regulen per uns estatuts,que són a l’abast de tothom qui els vulgui consul-

tar. Dins el tercer trimestre de cada any, l’Associacióconvoca l’assemblea general, el seu òrgan suprem,on es decideix per majoria els assumptes propiscom les quotes a satisfer, els membres de la Junta,l’establiment de les línies d’actuació. A més, escon trola l’activitat i la gestió, el balanç de l’any il’estat de comptes, s’estableixen grups de treball...

Associar-se és ben senzill

Tots els comerciants, professionals lliberals, autò-noms i qualsevol persona que vulgui col·laboraren el comerç de Vallvidrera poden formar part del’Associació. Només cal que us poseu en contacteamb qualsevol membre de la junta, omplir un breuformulari amb les dades del vostre negoci i satis-fer la quota anual.

Econòmicament, una bona part de les despeseses financen amb la loteria de Nadal. Aquest any esjuga amb el número 18306, que podreu trobar atots els comerços de l’Associació. Gràcies a la vos-tra participació en comprar les butlletes, és pos-sible que els carrers de Vallvidrera siguin enllume-

24

g Forces VivesFo

rces

Viv

es

L’Associació deComerciants de

Vallvidrera


nats al període nadalenc amb boniques llums fes-tives que posen una nota d’alegria i color.

La resta de les despeses es cobreixen amb lesquotes aportades pels comerços associats. Enguany,el seu import és de 120 euros anuals, que es dividei-xen en quatre pagaments trimestrals de 30 euroscadascun.

Regalem somriures

Aquest Nadal, apart d’il·luminar els carrers, l’As -sociació de Comerciants de Vallvidrera organitzarà

una recollida de joguines a tots elscomerços associats per tal de fer,en dates tan festives, un acte enbenefici dels nens necessitats.Recordeu que cada joguina serà unsomriure per un nen que ho neces-sita... Esperem que aquesta novainiciativa, patrocinada també perla revista Guiaparc, sigui tot unèxit.

25

L’Associació està formada, a hores d’ara,per 32 membres i per una junta directiva,que la regeix, administra i representa, laqual es ratifica cada quatre anys. A lajunta actual hi són:

President: Carles Grau (Vallvitraria Cons -truccions)

Tresorer: Antonio Gómez (Carnisseria)Vicepresidenta: Gloria Turigas (agent d’as-

segurances)Secretàries: Carolina i Montse López (Mer -

cat de Vallvidrera)Vocals: Jesús Teruel (taller mecànic), Gem -

ma Coll (Mandarina) i Mercé Pérez(Au toservei Crespo)

I en David Morenza com a assessor jurídic.


Amb l’arribada de l’hivern arriben també lespluges i la neu. Una conservació inadequa-da dels jardins i espais forestal pot fer que

els temporals tinguin unes conseqüències impre-visibles. Per tal d’evitar possibles accidents i des-perfectes, ara és el moment de esporgar els arbresi arbustos.

Una responsabilitat comuna

Els espais naturals, protegits o no, han de sersotmesos a un procés de gestió forestal, destinata assegurar la seva conservació. En el cas dels ter-renys privats, aquesta gestió és una res pon -sabilitat dels seus propietaris. Gairebé sempre, lamillor decisió és deixar les tasques relacionadesamb aquest deure a mans d’una empresa espe -cialitzada en aquest tipus de tasques. Els seusprofessionals saben què han de fer, com han d’in-tervenir-hi i, a més, us podran aconsellar i in -formar dels ajuts i compensacions que, en algunscasos, es poden sol·licitar.

Una de les feines més habituals són els treballsd’aclarida de la massa forestal, als quals s’utilitzenmàquines específiques, com la desbrossadora.Aques ta tasca té una gran importància a Coll -serola, on la sequera i la forta presència humana

g PublirreportatgePu

blirr

epor

tatg

e

Els treballs forestals

26

• Treballs forestals Josep Clopès patrocina aquest reportatge


obli guen a mantenir un estat òptim de conser vaciódels terrenys per garantir l’accés dels mitjans d’extin -ció si es produeix un incendi forestal. Els arbres mésalts fan necessari l’ús d’una grua que permeti la podaals jardins on creixen exemplars de fins a 20 metresd’altura. La desbrossadora és la mà quina ideal per tottipus de neteja als in drets on l’accés és difícil. S’uti -litza sobre tot per des brossar bardisses, canyes i lesmaleses de tota mena que creixen a les parcel·les. Amés, permet obrir fran ges de seguretat que serveix-in com a tallafocs.

Cura del medi ambient

La preocupació pel medi ambient i el desen -volupament sostenible és actualment una de les pri-oritats de les empreses que es dediquen als treballsforestals. Cal saber que les indústries com promesesi els gestors autoritzats de residus acom pleixen elsobjectius recollits a la nor mativa am biental. Als tre-balls forestals es generen residus, en forma de bran-cam, que es pot i cal recuperar.

Les empreses que fan treballs forestals al massístenen clar que cal ser respectuós amb el medi ambi-ent. És per això que, amb la màquina tritu ra dora,totes les rames i restes es trituren per fer com post.El compost, que és el producte de la des composicióde la matèria orgànica mitjançant la fermentació,té un alt contingut en humus i s’empra com a fer-tilitzant a l’agricultura i als jardins.

Experiència i professionalitatA l’hora de contractar una empresa que esdediqui a la poda i la tala de pins i tottipus d’arbres, cal tenir molt en compte laseva experiència i professionalitat. Unaempresa que es dediqui a aquestes tas-ques amb la màxima seguretat i serietat, ique pugui oferir als seus clients elsmillors serveis, sense límit d’altura, i sem-pre amb totes les assegurances necessà-ries per fer la seva feina amb eficàcia igaranties.

27


La societat actual, tal com evoluciona, desem-boca en la recerca d’una millor qualitat devida mitjançant horaris laborals més reduïts

(mitges jornades, jornades de 35 hores, jornadesintensives, etc...) i conseqüentment disposar demés temps lliure per al seu gaudi; així que aug-menten les ganes que els moments d’oci siguinmés amens i freqüents.

D’altra banda ens sentim impotents i desorien-tats a l’hora d’organitzar un esdeveniment social,ja que contactar amb les opcions més adequades(restaurants, espectacles, música...) sovint solser bastant complex.

Professionals de la diversió

És per això que des de fa uns anys s’han creatempreses formades per profes-sionals dedicats a l’animaciód’activitats d’oci i a l’organit-zació d’esdeveniments socials.

El propòsit d’aquestes empre-ses és gestionar, organitzar isolucionar qualsevol tipus denecessitat en les seves activi-

tats socials i d’oci. Mitjançant un estudi de lescaracterístiques i necessitats de cada projecte,aconsegueixen crear en cada acció un món singu-lar, ple de color, màgia, riures i il·lusió i, a part,amb la tranquil·litat de deixar l’esdeveniment enmans de professionals.

Animacions

Partint d’un concepte integral i diferent de l’ani-mació, ofereixen un entreteniment diferenciat ipersonalitzat per a cada acció, enfocat especial-ment a:

Festes infantils (natalicis, comunions,…)Mitjançant un combinat d’entreteniments fan queaquest dia sigui inoblidable per a tots, especial-

ment per a el homenatjat.

Col·legisFestes temàtiques educatives, onels petits, apart de gaudir i passar-ho bé, aprenen conceptes nous (Car -naval, Castanyada, Nadal, Fi de Curs,etc).

g PublirreportatgePu

blirr

epor

tatg

e

28

• JA animación patrocina aquest reportatge

de la diversió

Professionals


Inauguracions i centres d’Oci Dinamització del públic mitjançant accions sorpre-nents portades a terme per actors encarnant a per-sonatges de tot tipus (alguns peculiars…)

Estands de fira i promocions Promoció i potenciació de la marca o empresa,mitjançant un projecte d’animació creat especial-ment per a l’ocasió, tenint en compte condiciona-ments com: Objectius, tipologia clients, espai.

Comiats de soltersAnimacions amb els millors personatges, per a sor-prendre, principalment, al nuvi o a la núvia. Què ussemblaria si el cambrer que us serveix és acomia-dat davant del grup i munta un escàndol que acabaamb segrest inclòs i la guàrdia urbana al rescat?

DiscotequesTot el necessari per a fer d’una sessió un dia inobli-dable.

I qualsevol ocasió o esdeveniment que demani ani-mació per par del client.

Els serveis d’oci

Tot un ventall de possibilitats de serveis per captivartant a petits com grans: castells inflables, mags,pallassos, «visites del Pare Noel», personatges provo-

cadors, espectacles «picants», missatges cantats,caricaturistes, quintets de Saxofonistes, orquestres,espais per a celebracions, limusines, «glo bofle xis -tes», «showmans», dobles de famosos, etc.

Assessoria i organització

Les empreses organitzen de manera integral i asses-soren sobre la millor opció per a preparar qualse -vol tipus d’esdeveniment social. S’encarre guen decontactar amb els millors espais per a celebracions(restaurants, masies,…), les millor empreses de cà -te ring, espectacles, transports, etc., tot perquè l’es-deveniment sigui un èxit.

Tenint en compte la tranquil·litat que significatractar amb un sol interlocutor i la confiança de dei-xar l’esdeveniment en mans de professionals i noméspreocupar-se de passar-ho bé i gaudir, no creieuque val la pena?

29


% 93 692 97 23 - 93 691 06 05Fax: 93 692 40 57

www.can-borrell.com

HORARI DE CUINA

Dimecres de 13,00 a 16,00

Dijous de 13,00 a 16,00

Divendres de 13, 00 a 16,00 i de 21,00 a 23,00

Dissabte de 13,00 a 17,00 i de 21,00 a 24,00

Diumenge de 13,00 a 17,00

Obert per esmorzars Dissabtes, Diumenges i

festius a partir de les 10 fins les 12 hores.

Dilluns i Dimarts tancat, excepte festius

Comença la temporada de cargols

vine a degustar-los!!

Assaboreix els millors cargols

de la comarca: guisats o a la llauna

Cuina casolana

Ambient famil iar

Pàrking propi

La millor opció pels amants de la natura

Els millors productes de cada temporada

guia_serveis decembre.qxd 28/11/2007 22:33 PÆgina 30

31

ServeisEn aquestes pàgines trobaràs totes les empreses que ofereixen els seus serveis a tot l’àmbit de Collserola.

Indicador de situació referencial en el plànol de les pàgines 2-3.Plànol

B3

Hosteleria i restauració 33

37

Hostals • Albergs • Restaurants • Berenadors • Cafeteries • Bars...

Per la llar Reformes • Decoració • Sistemes de seguretat • Electrodomèstics •Pintors • Serveis domèstics...

44FarmàciesFarmàcies

Gardens • Manteniment de jardins • Clíniques veterinàries •Ensinistrament • Residències canines • Repartiment de pinso a domicili...

40Salut i benestar

Jardineria i animals de companyia 42

46

Hípiques • Clubs esportius • Bicicletes • Spa • Golf...

ImmobiliàriesLa millor selecció de cases i terrenys de Collserola

45Serveis a domiciliT’ho portem a casa!

Oci i esports 42

Residències • Centres d’estètica • AHomeopatia • Psicòlegs • Clíniques...


32

g Serveis

Serveis

I n d e x a n u n c i a n t s

Aliments a domicili

Mandarines Can Carlets.......................93.427.10.52

Productes d’Origen Artesans S.L. ..........902.107.093

Arquitectes

Arquitecta col.legiada .........................678.391.268

Assegurances

Glòria Turigas....................................93.406.97.94

Botigues d’Animals

Petjades...........................................93.406.71.04

La Masia dels Animals ........................93.589.05.71

Tot pels teus Amics ............................607.34.05.83

Construccions i reformes

Rojo MB ...........................................93.674.47.45Baukasten, S.L..................................650.41.57.26

Lemans 88, S.L. ................................637.80.55.46

Desatascaments

Limesa, s.l........................................93.398.02.35

Desallotjaments i neteja

Desallotjaments i neteja de pisos i locals...610.043.708

Ebanisteria-Fusteria

Antonio de la Puente..........................639.30.30.47

Farmàcies

Farmàcia Isern Parramon....................93.674.18.63

Farmàcia Leon ..................................93.203.11.79

Farmàcia Martínez Torres ....................93.406.84.33

Farmaciola Lluïsa Santiago Ortega .......93.205.40.52

Farmàcia Lluïsa Santiago Ortega..........93.674.92.51

Farmàcia Dra Josefina Quirante ...........93.675.33.11

Finestres i portes

Hermanos Almansa............................93.575.11.20

Forns

Forn Gabriel......................................93.674.17.70

Fusteria d’alumini

Hermanos Almansa ...........................93.575.11.20

Gasoil

Petrolis de Barcelona,s.a ....................93.373.42.54

Carburantes Nuri ...............................93.580.00.18

Massatges

Massatges a domicili ..........................630.99.16.12

Mudances i Guardamobles

Mudanzas Heysser .............................93.590.69.74

Informàtica

Icat .................................................93.368.36.38

Immobiliàries

Agulla s.a. ........................................93.406.96.03

Inmobiliària Zaragoza ........................977.48.10.62

Fincas Mateos ...................................93.657.63.41

Interiorisme i decoració

Instalex ...........................................902.10.65.22

Jardinería - Treballs Forestals

Enric Marcó Albiol, Arborista................93.691.67.74

Isart,Horticultor ...............................93.371.83.64

Estil-9 Jardiners s.c.p .........................653.951.996

Lampisteria

Lampisteria Calvet .............................93.204.03.93

Llars de foc

Ornallar ...........................................93.675.44.96

Oci i Esports

La Granja Can Castellví ......................93.680.02.39

Parkets

Aracor..............................................93.408.28.48

Perfumeries i cosmètics

Bodyshop .........................................93.589.00.73

Pintors

Pintors Lemans 88, S.L........................654.323.468

Piscines ( Construcció i manteniment)

Feldmann .........................................93.675.17.03

Podes i tales

Enric Marcó Albiol ..............................629.417.846

Estil-9 Jardiners s.c.p .........................678.503 459

Restaurants

Restaurant Can Martí .........................93.406.91.95

Restaurant Can Jané ..........................665.698.282

Masia Restaurant Can Tintorer.............93.668.13.94

Masia La Salut...................................93.685.26.18

Restaurant Los Pinos..........................93.417.31.15

Bar-Restaurant Cívic Bar.....................630.100.318

Restaurant Can Castellví.....................93.680.02.39

Restaurant Can Campmany ................93.668.56.64

Restaurant Can Cortés .......................93.674.17.04

Restaurant Casa Trampa.....................93.406.80.51

Restaurant Masia Can Borrell ..............93.692.97.23

Masia Can Sardà ...............................93.692.61.85

Restaurant Santa Creu d'Olorda...........93.668.96.65

Restaurant Can Valldaura....................93.427.62.02

Bar-Restaurant Pinya 2.......................93.280.26.49

Restaurant i masia Xerolive.................93.580.88.39

Residències

Alba Residència D' àvies .....................93.203.97.40

Edelweiss .........................................93.426.67.67

Serralleria

Cerrajería Decor Ros ..........................93.588.38.37

Serveis a domicili per a la Gent Gran

Cercle ..............................................93.280.39.51

Assisteam.........................................93.455.55.18

Serveis financers

Refilife .............................................93.307.81.16

Sistemas solars

De sol a sol.......................................93.408.78.80

Vehicles especials adaptats

Alfons Pladellorens.............................639.068.638

Serlibre............................................93.420.01.76

VeterinarisLa Masia dels Animals ........................93.589.05.71

Consultori Veterinari La Floresta ..........93.589.50.40


33

Hosteleria-Restauració

Hostals • Albergs •Restaurants • Berenadors • Cafeteries • Bars ...

Plànol

C5

ESPECIALITAT EN: Carns a la brasaMongetes amb botifarra - Conill amb all i oli

RESERVA DE TAULES - PARKING PROPIDIJOUS NO FESTIU TANCAT

Ctra. d’Horta, km. 7,080 - 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS

% 93 427 62 02 - Móvil: 653 26 16 77

Masia restaurantE l C o r d e C o l l s e r o l a

CAN CAMPMANY

Dinars: Tots els dies menys dimarts i dimecres

Sopars: Divendres, dissabtes i vigílies festius

Ctra. de Vallvidrera, km, 3.4 - MOLINS DE REI % 93 668 56 64 - 93 668 46 55

CARNS A LA BRASA / BACALLÀ / CUINA CATALANA

Plànol

B3

Plànol

E4

Ctra. de l’Arrabassada, km. 6,5 - Av. Can Cortès, 20 - 08196 Sant Cugat del Vallès

% 936 741 704 • 936 740 435 • Fax: 936 752 707www.cancortes.com

Plànol

C4

93 674 04 06

Espai publicitari

guiaPARCollserola

&


34

gServeis

Serveis

Cafeteria - BarFestes infantils

Festes aniversarisSopars i dinars per a grups(posibilitat de llogar salas)

Trobadas futbolerasReis Catòlics, 16-32

& 630 100 318

Plànol

C5

Ctra. Barcelona per Horta Km. 4, - 08290 CERDANYOLA

% 93 692 61 85 Fax: 93 591 02 99

GPS: Carretera Cerdanyola BV-1415 Km 4,5E-mail: [email protected] - www.cansarda.com

Can SardàRestaurant

Plats típics catalans

Calçots

Cargols a la llaunaPlànol

E4

gEspai publicitari

& 93 674 04 06

guiaPARCollserola

MUDANZAS

WUALBER

% 93 680 02 39 (Restaurant)

% 93 668 26 78 (Granja)www.cancastellvi.com • [email protected]

LA RIERADA - 08750 MOLINS DE REI

Celebracions,Batejos i

comunions.

Plànol

B2

93 674 04 06

Espai publicitari

guiaPARCollserola

&

CARNS A LA BRASAObert caps de

setmana i festius% RESERVES

665 69 82 82Camí Can Jané, s/n - 08196 Sant Cugat del Vallès

MASIACAN JANÉR E S T A U R A N T

Plànol

D4


35

MASIA RESTAURANT

Noces, Comunions,

Batejos i dinars d’empresa

Apartat de Correus núm. 91 • Tel. 93 668 13 94 / 93 680 18 28 • Fax. 93 680 31 22 • e-mail: [email protected] • 08750 Molins de Rei

www.cant intorer .com

Plànol

B3

g06

ola

gEspai publicitari

& 93 674 04 06

guiaPARCollserola

• Celebraciones y eventos • Salones para distintas capacidades• Jardines y terrazas exteriores • Un espacio dentro de Barcelona en plena naturaleza y

con vistas a la ciudad. El entorno ideal para cualquier tipo de celebración:• Banquetes de Boda • Bautizos • Comuniones • Aniversarios • Reuniones familiares• Comidas y cenas de grupo • Evento de empresa• Especialidad en carnes a la brasa • Calçotades en temporada• Menú de mediodía 10 e • Parking en la misma finca

Solicite información llamando al 934 173 115Carretera de l’Arrebassada, 137-147

93 674 04 06

Espai publicitari

guiaPARCollserola

&

MASIA LA SALUT

www.masialasalut.com

% Reservas 93 685 26 18Riera de la Salut, s/n

(al costat de l’Ermita de la Salut)

SANT FELIU DE LLOBREGAT

Carns a la brasai bon menjar


36

gServeis

Serveis

gEspai publicitari

& 93 674 04 06

guiaPARCollserola

Plànol

B3

93 674 04 06

Espai publicitari

guiaPARCollserola

&

93 674 04 06

Espai publicitari

guiaPARCollserola

&

Plànol

D3

Passa el cap d’any amb

nosaltres per 85 e

Menú de nadalper a grups

d’empresa i família

Ctra. de Cerdanyola a Barcelona (Horta)Av. Flor de Maig, 122CERDANYOLA DEL VALLÈS% y fax: 93 580 88 39

P

Dimarts a dijous,Menú fins a 16’30

Divendres i dissabte tot el dia

Diumenges fins migdia

Plànol

C5


37

g06

ola

% 639 30 30 47

ARMARIOSA MEDIDA

PUERTAS YCOCINAS

CARPINTERIA - EBANISTERIA

Per la llar

Reformes • Decoració • Sistemes de seguretat • Electrodomèstics• Pintors • Serveis domèstics...

Riera de Can Pahissa, 7-11 - 08750 MOLINS DE REI - BARCELONA

% 93 373 42 54 - Fax: 93 373 25 09 - www.petrolisdebarcelona.com

DISTRIBUCIÓ DE GASOILA TOT COLLSEROLA

Distribuidor

La nova forma de gaudir d’IKEA

Demana els teus mobles a instalex.neti en 48 hores els tens a casa tevao a l’oficina. I si ho desitges te’lsmuntem també. Estalvia’t temps,

diners i maldecaps!

www.instalex.net 902 10 65 22

GLORIA TURIGASCorredor d’Assegurances

Plànol

C5

LEMANS 88 , SLå Rehabilitación de fachadas

å Especialistas en monocapas

å Pintura decorativa e industrial

å Escaleras, patios de luces, bajantes, etc

å Decoración en general

% 637 805 546 - 654 323 468


• Construcció irehabilitació

• Manteniments• Productes i accessoris

PiscinesSaunes • Spas

Camí Can Gatxet, 97 BTel. 93 675 17 03 Fax: 93 674 99 00E-mail: [email protected]

www.feldmann.es

Ü ProyectosÜ Instalaciones

“llave en mano”Ü ConsultoríaÜ ComponentesÜ SubvencionesÜ Mantenimiento

INSTAL. AGUA CALIENTEA PARTIR DE 2.800 €

08027 Barcelona - Martí Molins 74, loc 5

( 658 861 271( 934 087 880

Fax: 933 968 [email protected]

ü Personal cualificado

ü Asistencia inmediata encaso de urgencia

ü Reparación y colocaciónde persianas

ü Apertura de puertas,cajas fuertes y cerraduras

Zamora, 46 local 2

08191 (RUBÍ) Barcelona

93 588 38 37609 33 98 02

SUS CERRAJEROS24 HORAS

INSTALACIÓN DE TODO TIPO DE PARQUETSFlotantes, exteriores de jardines,

montajes de piscinas, techosParquets de diseño, marquetería, diseños logotipos

RESTAURACIÓN DE PARQUETSAntiguos • Modernos • Flotantes • Laminados

TODO EN PARQUETCartellà, 1 - 08031 BARCELONA - FAX: 933 523 709

% 627 569 373 - 934 082 848

30 AÑOS EXPERIENCIA

SERVEIDE GASOILA DOMICILI

4 Camions adaptats a totes les necessitats

4 Venda de dipòsits homologats

4 Resposta ràpida 4 Inclós pagament amb tarjeta

& 935 80 00 18 • 902 44 00 18www.sabaternuri.com - E-mail: [email protected]

38

gServeis

Serveis

ü Cédulas de habitabilidadü Proyectos de obra nueva,

Reforma y ampliaciónü Cálculos de estructurasü Arquitecta colegiada

% 678 391 268

DESALOJO Y LIMPIEZADE PISOS Y LOCALES

Retirada de trastos viejosLavadoras, neveras, armarios

% 610 04 37 08


ROJO M.B.REFORMAS EN GENERAL

PINTURA - LAMPISTERIA

LIMPIEZA DE TERRENOS

REFORMA DE JARDINES

PLADUR

Presupuestos sin compromiso

% 686 322 087% 936 744 745

Bjda. CAN LLOBET, 24, 3º LA FLORESTA08198 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• LLARS DE FOC• BARBACOES• RECUPERADORS

DE CALOR• ESTUFES• TOT EN LLENYA

I GAS

Desde 1980

% 93 675 44 96Martorell, 59 (a prop estació FGC)

08190 SANT CUGAT DEL VALLÉSAE-mail: [email protected]

www.ornallar.com

• Movimientos de tierras y derribos• Estructuras de hormigón, acero y madera• Muros de contención• Albañilería y trabajos de pladur• Aislamientos térmicos y acústicos• Impermeabilización y drenajes• Falsos techos y revestimientos• Urbanización de jardines y comunidades• Cubiertas ecológicas

% 650 415 726 - Fax: 935 897 786E-mail: [email protected]

08198 LA FLORESTA (SANT CUGAT)

39

Autoritzada D.G.S.E. Nº 1640-1/99R.E.C.I Nº 08/151932

SEGURETAT

INTEL.LIGENT

SERVEI24 HORES

ALARMA UNO S.L.

• Instal.lació, reparació i manteniment• Sistemes de seguretat, robatori,

foc, CCTV • Extintors• Televigilància digital • Telegestió• Custòdia de claus amb servei

de presència• Central receptora d’alarmes

OFICINES CENTRALS( 937 781 837 - Fax: 937 780 011

www.alarmauno.com


g Serveis

Serveis

40

También Mini-MudanzasGUARDAMUEBLESPLATAFORMA ELEVADORA

- LOCAL - VIAJES SEMANALES TODA ESPAÑA- MUDANZAS DIARIAS A BALEARES

SERVICIO 24 H - ECONÓMICOIncluso: sábados, domingos y festivoswww.mudanzasheysser.com - infomudanzasheysser.com

Vallés, 17, 3º 2ª - 08172 SANT CUGAT

( 93 590 69 74 - 654 662 459

MUDANZAS Y TRANSPORTES

HEYSSER, S.C.P.

MUDANZAS YTRANSPORTES

HEYSSER

TRABAJAMOSEN AGOSTO

Salut, benestar i centres d’estètica

Residències • Centres d’estètica • PerruqueriesHomeopatia • Psicòlegs • Clíniques

TIPOLOGIA

• Nómes senyores• Centre de dia, amb horaris flexibles• També festius i caps

de setmana

SERVEIS

• Control mèdic i d’infermeria• Tracte i ambient familiar

(només hi ha 24 senyores)• Horari de visita lliure

INSTAL.LACIONS

• Torre amb jardí• Habitacions individuals i dobles• Totes les habitacions són

exteriors i lluminoses

( 93 203 97 40 www.albaresidencia.es - [email protected] de Santa Amèlia 1 (torre) - 08017 BARCELONA (PEU FUNICULAR VALLVIDRERA)

Tels. 934 069 124 / 934 069 [email protected] - www.edelweiss.es

C. Algarves, 23 - 08017 Barcelona(Sarrià-Sant Gervasi)

Viure a Edelweiss és viureen bona companyia

TOT VIDRES

Colocación de todo tipode cristales en obra y a

domicilio. Cristal laminado,biselado, espejos,

mamparas de bañoDiseños a medidaNos encontrará en:

Margenat con Vía Augusta

% 93 280 50 91

SERVICIO 24 HORAS% 677 46 90 42


41

guiaPARCollserola

Servei Integrala domicili per a la

Gent GranUna atenció de qualitat

• Atenció personalitzada (llar i hospitals)• Llei de Dependència: Tramitació d'ajudes.

• Tallers de memòria.• Serveis de neteja a la llar i empreses.• Serveis de cangur.• Selecció de personal domèstic.

Altres serveis complementaris:

• Assessoria jurídica, fiscal i laboral.• Serveis a domicili: (Jardineria, Obres,Veterinari, Reparacions de la llar, ...)

Telf. 93 280 39 51 - Mòbil. 649 88 77 88C/Canet, 37 - 08017 [email protected]

93 674 04 06

Espai publicitari

&

LÍDER ENCOSMÉTICA NATURAL

Presentant aquestcupó obtindrà un 20%

de descompte

Excepte el període de

comprès entre el 6 de

Desembre i el 6 de Gener.

No acumulable amb

altres promocions.

% 93 589 00 73Major, 25 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

massatgesa domicili

% 630 99 16 12

¡¡¡Libertad de

Movimientos!!!

C/ Chapí 11 - 08031 Barcelona

% 93 420 01 76Móvil: 659 91 98 29

www.serlibre.esScooter elétrico Sillas Salva-escaleras

Serveis d’Ajudaa Domicili

• Atenció a la 3a Edat• Servei domèstic• Atenció a la infància

% 93 455 55 [email protected]

El servei a la Cartaper als més exigents


Serveis

g Serveis

42

Jardineria i animals de companyia

Gardens • Manteniment de jardins • Clíniques veterinàries •Ensinistrament • Residències canines • Repartiment de pinso a domicili...

A R B O R I S T APodas y talas - Cualquier altura - Técnicas de escalada

Miembro de la Asociación Catalana de Grimpadors& 629 417 846 - 93 691 67 74

[email protected]

Plànol

B2

Oci i esports

Hípiques • Clubs esportius • Bicicletes...

Espai publicitari

& 93 674 04 06guiaPARCollserola

www.publiparc.com


43

Plànol

C2

HORARI DE VISITES:

• De dilluns a divendres de 11 a 14h i de 17 h a21 h

• Dissabtes de 11 a 14h.

No tanquem al migdia

Fàcil aparcament

Veterinari, servei de perruqueriai botiga

Recollida a domicili

Pca. Estació, 5 - 08197 VALLDOREIX

% 93 589 05 71

Avda. de la Estació, s/n

93 589 50 40 – 667 47 49 06

VENDA DE PINSOS I ACCESSORIS

&

Plànol

B5

4 06

• Manteniments i construcció• Regs• Podes i desbroçaments• Tractaments fitosanitaris• Fusta pel jardí

20 ANYS D’EXPERIÈNCIA

% 678 50 34 59% 653 95 19 96

[email protected]

Plànol

C3

Servei a domicili de tot tipus de pinsus i productes

per a: jardí, hort, bestiar i animals domèstics

Tenim gallines, pollets, galls d’indi per encàrrec

Dilluns a divendres 8:00 h a 13:30 h / Tardes de 16:30 h a 20:00 hDissabtes matins de 8:00 h a 13:30 hPasseig de la Riera, 35 - 08191 RUBÍ

% 607 34 05 83 / Fax: 93 588 18 56

20 % de descompte en accesoris per a mascotes

93 674 04 06

Espai publicitari

guiaPARCollserola

&


93 674 04 06

Espai publicitari

guiaPARCollserola

&

Espai publicitari


www.publiparc.com

Serveis

g Serveis

44

Farmàcies

Farmàcies

FARMÀCIATEL. 93 674 92 51

Passatge del Torrent, 1OBERT TARDES i DISSABTE MATÍ

FARMACIOLATEL. 93 205 40 52

Passeig Solé i Pla, 16-18OBERT MATINS

LLUIS SANTIAGO ORTEGA

Plànol

C4

Plànol

C5

• Especialitats

• Parafarmàcia

• Homeopatia

• Fòrmules Magistrals

• Ortopèdia

Horario Lunes a viernes de 8 a 21 h

No cerramos al mediodía

Sábados de 9 a 14 hPasseig Olabarria, 50 - ZONA ARXIU

( 93 675 33 11PARKING GRATUIT

FARMÀCIAQUIRANTEFARMÀCIAQUIRANTEObert Laborables de

8 a 21.30 hDissabtes de 9 a 14 h

guiaPARCollserola

93 674 04 06

Espai publicitari

&

FARMÀCIALIC. Mª ANGELES

ISERN PARRAMONObert laborables

de 8 a 14 i 16 a 20’30Dissabtes, diumenges i festius

Obert matins

% 93 674 18 63

Pº La Floresta, 9 - 08190 La Floresta - SANT CUGAT DEL VALLÈS

Plànol

C5


Especialitat amb: pà de Pagès,campaillette, pà xapata,

coques de forner i recapteObert diumenges i festius, amb

bolleria i pastisseria

Pl. del Centre, 2 - LA FLORESTAPas de l’Estació, 13 (al costat del rancho)

% 93 674 17 70

FO

RN GABRIEL

A

LAFLORESTA DES DE 1959

Serveis a domicili

T’ho portem a casa!

ICATSeguretat informàtica

30 €/hTÈCNIC INFORMÀTICSERVEI PER A PYMES

3 Servei d’Assistència Tècnica (S.A.T.)3 Servidors per Còpies de Seguretat3 Venda de Material Informàtic3 Xarxes3 Gestió de Garanties de

sistemes i soports3 Plans de Contingència3 Assessorament de Software

y Hardware3 Auditoria Informàtica3 Migració de Sistemes Operatius

% 93 368 36 38info@icatseguretatinformatica.comwww.icatseguretatinformatica.com

4 06Espai publicitari


www.publiparc.com

45

Productes Autèntics, singulars i d’alta qualitatProductes elaborats de forma natural,

tradicional i artesana

Et regalem un lot de productes per la primera compra!T’ho portem a casa teva

4 De l’arbre a casa en 24hores

4 Totalment naturals

4 Plenes de suc, fàcils depelari sense llavors

4 Bossa de 5Kg. per 20€

Comandes:

% 93 427 10 52www.cancarlets.com

[email protected]


gServeis

46

g

Immobiliàries

La millor selecció de cases i terrenys de CollserolaServeis

RefiLifeConsultors Financers

• REUNIFICACIÓNDE DEUDAS

• HIPOTECAS AL 100%• PRÉSTAMOS PERSONALES• EMBARGOS

HIPOTECAS 716 E

COCHE 115 E

PRÉSTAMOS 321 e

TARJETAS 72 e

1.224 e

CON NOSOTROS 617 e

Llámenos % 93 307 81 16Guatemala, 19 local 4 esq. c/ Monturiol - 08018 Barcelona

[email protected]

www.refilife.es

REALIZAMOSASESORAMIENTO

A DOMICILIO

Si le cuesta llegar al final de mes...Si tiene problemas en RAI / ASNEF...

LLÁMENOS UN ANALISTASE PONDRÁ A SU DISPOSICIÓN YJUNTOS ENCONTRARÁN LA SOLUCIÓN


47

Serveis immobiliaris

Ctra. de Sarrià a Vallvidrera, 263 local 1 - 08017 BarcelonaTel. 93 406 96 03 - Fax 93 406 91 66

http://[email protected]

Referència: 81 Pis al TibidaboBonito piso totalmente reformado en zona delTibidabo, en plena naturaleza. Tiene 70m2,salon comedor amplio, 2 habitaciones dobles,cocina, un baño completo. Dispone de trastero.Muy luminoso, totalmente exterior.Vistas montaña.Preu: 340.000 euros.

Referència: 14Vallvidrera-Rectoret.Casa de diseño de 150m2 , con 3 habitaciones(2 suites), 1 estudio, salon comedor y cocina.Garaje de 50m2. La parcela tiene 472m2.Zona muy tranquila, bien comunicada cercadel transporte público, buena orientación.

Preu: 841.000€ (140.000.000.-ptas)

Plànol

C5

Espai publicitari


www.publiparc.com


VOLVO V - 50 2.0 DMOMENTUM VARIOS COLORES

DESDE 24.000 €

VOLVO S - 40 2.0 DMOMENTUM (3/06) 1.200 KMS.

26.000 €

VW GOLF TDI 150 CV 5P.(9/02) 91.000 KMS.

15.000 €

VOLVO S - 60 D-5Varias unidades

DESDE 18.000 €

BMW 320 i 4PUn sólo propietario 81.000 KMS.

5.000 €

VOLVO S - 60 D-5 OPTIMAVARIAS UNIDADES

DESDE 24.000 €

VOLVO V - 70 2.4 Optima 170CV(1/03) 38.000 KMS.

22.000 €

OPEL ZAFIRA 2.0 DTI 7 PLAZAS(10/04) 46.000 KMS.

15.000 €

MERCEDES C-220 CDI Avantgarde(11/04) 42.000 KMS.

29.000 €

VW GOLF 2.0 3P Highline(1/00) 67.000 KMS.

9.500 €

VW PASSAT Variant TDI 130 CV(3/03) 58.000 KMS.

17.000 €

AUDI A-4 TDI QUATTRO 180 CV(5/02) 71.000 KMS.

22.000 €


Guiaparc Collserola desembre 06

Documents

Transcript of Guiaparc Collserola desembre 06