H0330 Guia Per Realitzar Assaigs Hidraulics i Aforaments CA

Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (Metodologies i fitxes)

GUIA PER DEFINIR ELS REQUISITS DAFORAMENT I DASSAIGS DE BOMBAMENT DE CAPTACIONS

(Metodologies i fitxes)

Guia per definir els requisits daforament i dassaigs de bombament de captacions (fitxes)

NDEX

1. Introducci .............................................................................................................. 2

1.1 Objectius 2

2. Nivells de complexitat dels assaigs ...................................................................... 3

3. Descripci de labast dels assaig tipus A ............................................................. 4

3.1 Condicions prvies 5

3.3 Execuci dun assaig de bombament TIPUS A 9

3.4 Presentaci i enviament de les dades obtingudes dun assaig de bombament TIPUS A 12

4. Descripci de labast dels assaig tipus B ........................................................... 14

4.1 Condicionants previs 14 4.2 Descripci del material mnim per a lexecuci dassaigs de Tipus B. 19

4.3 Execuci de lun assaig de bombament TIPUS B 20

4.4 Presentaci i enviament de les dades obtingudes dun assaig de bombament TIPUS B 28

5. Descripci de labast dels assaig tipus C ........................................................... 29

5.1 Condicions prvies 29

5.2 Material mnim per a lexecuci duna prova de tipus C. 34 5.3 Execuci duna prova de tipus C. 35

5.4 Presentaci i enviament de les dades obtingudes dun assaig de bombament TIPUS C 39

Annex 1. Glossari de termes i conceptes. .............................................................. 40

Annex 2. Fitxes resum dels assaigs de bombament tipus A, B i C. ...................... 43


2

1. Introducci

LAgncia Catalana de lAigua, requereix habitualment als usuaris que demanen una

concessi daiges subterrnies de ms de 50.000 m3/any i per als usuaris que

independentment del cabal, solliciten un perms per a investigaci daiges subterrnies,

la realitzaci dassaigs de bombament o proves de bombament de menor entitat que

aporten dades sobre les propietats hidruliques dels pous i aqfers de Catalunya, que

suposen una informaci de valor per a la gesti i planificaci de les masses daigua o

elements de gesti de laigua subterrnia que lintegren, informaci indispensable en la

valoraci de la viabilitat duna nova concessi.

En ocasions, la falta de planificaci daquestes proves durant la construcci de les

captacions, o una inapropiada execuci de les mateixes, comporten una prdua de

informaci i un malbaratament denergies i recursos per part dels usuaris, que no sempre

entenen correctament les demandes tcniques de lAgncia.

1.1 Objectius

Lobjectiu principal daquest document s proporcionar unes metodologies bsiques a

acomplir en els diferents esglaons de complexitat de les proves de bombament que es

proposen des de lAgncia, per tal que els usuaris que rebin el requeriment de realitzar

unes determinades proves de bombament, tinguin una referncia sinttica dels treballs

que han de desenvolupar, dels mitjans necessaris per escometrels i de com executar-los

segons el grau de complexitat que sels demandi, i que per altra banda, puguin disposar

tamb dun glossari de termes a lAnnex 1 i dunes fitxes resum a lAnnex 2.


3

2. Nivells de complexitat dels assaigs

Sestableixen tres nivells de complexitat relatius a lexecuci dassaigs de bombament,

que seran daplicaci a les diferents combinacions de cabals demandats, tipus ds i

localitzaci geogrfica del punt, segons el criteri del tcnic responsable de lAgncia.

Els detalls de labast tcnic de cada tipologia dassaig, Tipus A, B o C, es troba exposat

en els captols posteriors.

TIPUS A: Assaig de bombament de llarga durada. TIPUS B: Assaig de bombament bsic de curta durada. TIPUS C: Prova de bombament o aforament controlat.


4

3. Descripci de labast dels assaig tipus A

Els assaig que en aquesta guia metodolgica es classifiquen com TIPUS A, sn els que

es consideren que han dacomplir el mxim grau de rigor, ja que es considera que per els

seus condicionants, els sollicitants han daportar el mxim dinformaci possible i de la

millor qualitat.

Lobjectiu daquests assaigs s proporcionar informaci dels parmetres hidrulics del

terreny i de les reaccions de laqfer davant del sosteniment dun bombament prolongat.

Els assaigs daquest nivell de complexitat han destar executats per professionals

competents que garanteixin la correcta execuci dels mateix i la correcta interpretaci

dels resultats. En concret, els responsables de la execuci haur de ser un Llicenciat o

Enginyer amb experincia demostrable dun mnim de 2 anys en hidrogeologia i

concretament en la execuci dassaigs de bombament.

Els condicionants geolgics i de les infraestructures disponibles per a lexecuci dassaigs

de bombament complexes, implica una gran variabilitat de casos, que shan de afrontar

de forma especfica, adaptant-se a aquests condicionants i aprofitant al mxim els punts

de control i la informaci disponible. Laplicaci, per tant dun esquema bsic estndard

dexecuci dassaigs, no sempre s possible, de manera que els professionals que

afrontin aquests treballs shauran dadaptar als condicionants especfics de cada cas.

Els punts segents sn una referncia de labast que haurien de tenir aquests assaigs. Es

descriuen uns condicionants previs i treballs que shaurien dacomplir durant la seva

execuci. El incompliment dels condicionants que en endavant sexposen, haur de ser

informat amb anterioritat a lexecuci de lassaig al tcnic responsable a lAgncia, que

podr exigir el seu compliment o valorar les allegacions corresponents.


5

3.1 Condicions prvies

3.1.1. Condicions del pou i la seva installaci

Els pous de bombament objecte de les sollicituds de concessi o de investigaci

daiges subterrnies, hauran de disposar o preveure la possibilitat de realitzar assajos

de bombament, de manera que hauran de disposar dun espai suficient per a la

introducci duna sonda, que haur darribar al nivell daigua o piezomtric sense

obstacles en les condicions de mxim bombament (aquesta condici es pot acomplir en

les millors condicions amb una canonada piezomtrica dintre del pou, parallela a la

canonada dimpulsi, encastada a una osca de les platines de juntes dels diferents trams

o al costat de la canonada dimpulsi, segons lespai disponible). (Veure figura 3.1)

Figura 3.1 Esquema de ubicaci duna canonada piezomtrica dintre dun pou equipat.

Complementriament o alternativament, sempre que sigui possible, s preferible disposar

dun punt de control extern al pou de bombament, que estigui suficientment a prop per ser

sensible als efectes del bombament.

Els pous de nova construcci shauran dexecutar aixecant i registrant la columna

geolgica perforada. Finalment, shaur de registrar lesquema constructiu del pou


6

(exemple a la figura 3.2), que haur de tenir reixeta dadmissi nicament en els estrats

objectiu de la captaci, i un segell impermeable a lespai anular corresponent a la

canonada cega.

Figura 3.2 Exemple de lesquema constructiu duna captaci.

Ser necessari tamb comptar amb la possibilitat de controlar els cabals de bombament

de forma puntual o per trams temporals.

3.1.2 Reconeixements necessaris.

Els tcnics que executin lassaig de bombament hauran de realitzar un reconeixement

previ de la geologia i hidrologia de lentorn del pou, i establir un context geolgic i

hidrogeolgic de la captaci, identificant laqfer o aqfers dexplotaci, gruixos i

propietats previsibles i tamb fonts, rius, o altres manifestacions daiges superficials de

la zona en un radi mnim de 500 m. Ser aconsellable tamb valorar altres captacions de

la zona, que permetin fer una estimaci inicial de les capacitats del pou.


7

3.1.3 Establiment dels punts de control

Abans de linici de la prova, shaur destablir els punts de control piezomtric de la

mateixa, identificant les seves caracterstiques bsiques (coordenades UTM, cota

altimtrica, distncia al punt de bombament, dimetre, profunditat i alada de brocal).

s preferible, sempre que sigui possible, que hi hagi almenys un punt de control proper i

extern al punt de bombament, ja que les mesures en el propi pou poden tenir

emmascarament de prdues de crrega (figura 3.3), que impedeixen la caracteritzaci

apropiada de laqfer. Els pous amb concessi vigent i operatius, situats en un radi

inferior a 100 metres shauran de controlar, de manera que shaur de contactar amb els

propietaris o gestors daquests pous per a que facilitin el seu control.

Figura 3.3 Exemple de les prdues de crrega en un pou.

Noms com a ltim recurs, sha de fer lassaig prenent mesures nicament al mateix punt

de bombament, i en aquest cas, el resultat ser indicatiu de les propietats del conjunt

aqfer-pou, i no estrictament de laqfer.

3.1.4 Identificaci de tendncies i interferncies.

Abans de la realitzaci de la prova, es procedir a la identificaci de tendncies prvies

devoluci del nivell i possibles interferncies. Es mesuraran els nivells en els punts de

Prdua de

crrega


8

control durant els 4 dies previs a la prova, un mnim de 2 vegades al dia en intervals

mnims de 5 hores, de manera que es pugui identificar una tendncia devoluci que

haur de ser tinguda en compte en el resultat final de lassaig.

El pou no es posar en marxa com a mnim en els 5 dies precedents a linici de la prova

en els quals es valora la tendncia natural o interferncies daltres pous, ampliables el

mxim de temps en la mesura del possible, de manera que tamb es pugui evitar les

derivades duna situaci de recuperaci dinmica.

Tamb shauran didentificar en la mesura del possible, efectes dinterferncia daltres

captacions properes, sobre el punt de bombament a estudiar, per la qual cosa ser

recomanable installar sensors de registre automtic.

3.1.5 Previsi del cabal de bombament i del punt dabocament.

Abans de comenar lexecuci de lassaig, shaur destimar en base a les

caracterstiques previsibles de laqfer, el cabal o cabals que es pretenen extreure durant

la prova, i disposar de lequip de bombament apropiat per extreure-ho.

Tamb shaur de preveure un punt dabocament, que haur de comptar amb els

permisos pertinents. El punt dabocament ser preferiblement a basses, dipsits o lleres

impermeables, evitant acumulacions en superfcie o punts infiltrants propers al

bombament. En qualsevol cas, haur de tenir capacitat suficient per engolir o acumular

els cabals o volums bombejats.

3.1.6 Planificaci de la presa de mesures.

Es realitzar una planificaci prvia de lassaig, disposant els mitjans necessaris per a la

correcta recuperaci de dades en tots els punts de control i amb la deguda freqncia.

Dintre de la planificaci, es tindr en compte la previsi de mesures de recuperaci de

nivells posterior a laturada del bombament.

Tamb es planificar la recollida de dades de cabal, de manera que no interfereixi a la

recollida de dades de nivell.


9

3.2 Descripci del material mnim per a lexecuci dassaigs de Tipus A.

El material mnim necessari per a lexecuci dun assaig de bombament s el que es

detalla a continuaci:

Lequipament de bombament installat, format per una bomba dimensionada als cabals

previsibles del pou, les canonades dimpulsi i la canonada de desgus amb la llargada

suficient per arribar al punt dabocament seleccionat.

s recomanable que la sortida daigua sigui regulable amb una aixeta.

Es recomanable que sinstalli un comptador, o cabalmetre, per en la seva absncia,

shaur de preveure la possibilitat de fer control de cabals mitjanant altres mtodes. (p.

ex. cubicant lompliment duna bassa, dipsit o recipient)

Per al control de nivells ser necessria una sonda acstica i/o lluminosa o ms duna si

es volen fer controls simultanis en ms dun punt.

Per al control del temps, ser necessari disposar de un cronmetre o rellotge amb detall

de segons. En el cas que es faci servir ms dun cronmetre o rellotge, hauran destar

sincronitzats.

3.3 Execuci dun assaig de bombament TIPUS A

3.3.1 Durada de lassaig.

La durada dun assaig pot condicionar la manifestaci o no desgotaments de laqfer, i

tamb de canvis sobtats o progressius de la transmissivitat, de manera que la durada de

lassaig ha de ser mxima per tal dobtenir els mxims efectes.

Dit aix, conv tamb tenir present que aquests efectes tenen una proporcionalitat

logartmica amb el temps, i que, per tant, a mesura que progressa lassaig, el temps

necessari per provocar canvis significatius es va fent cada vegada ms gran.

En aquesta situaci, conv trobar un punt de comproms, que permeti obtenir el mxim

dinformaci sense perllongar en excs la durada de lassaig.


10

Aquesta decisi, correspon al tcnic de lAgncia, que en base als condicionants

especfics que envoltin a cada cas, determinaran la necessitat de fer un assaig de major o

menor durada, amb una durada fixa o una forquilla temporal.

Es proposa, que els assaigs, tinguin una durada mnima de 8 h de bombament actiu, amb

la posterior recuperaci corresponent, i un mxim que en general no superi les 72 h de

bombament actiu.

Es reserva la possibilitat de realitzar assaigs de major durada als casos especials a on els

condicionants indiquin la seva convenincia.

Com a norma general, i en labsncia dinformaci que recomani la reducci o ampliaci

del temps de lassaig, es proposa que sapliqui un termini estndard de 24 h de

bombament o una forquilla temporal entre 12 h i 24 h. Un cop aturat el bombament,

shaur de mesurar la recuperaci de nivells un mnim equivalent al doble del temps de

bombament (24 a 48 hores) o b fins que sacompleixin les condicions que permetin la

seva aturada (apartat 3.3.4).

3.3.2. Recollida de dades.

Les dades a recollir durant lexecuci de lassaig de bombament i freqncia de la

recollida de dades ser responsabilitat del tcnic hidrogeleg que supervisi lassaig, i en

general, haur de tenir la densitat dinformaci necessria per descriure amb claredat els

canvis progressius de nivell i cabal, i amb exactitud de segons els canvis sobtats i registre

desdeveniments.

Les dades a recollir sn:

Dades de temps-nivell dels dies previs a la prova.

Dada de temps-nivell inicial o previ a cada punt de control.

Temps inicial i final del bombament.

Dades de temps-nivell durant el bombament i la recuperaci per a cada punt de

control.

(A cada punt de control es recolliran dades suficients per a que les corbes

devoluci dels nivells quedin perfectament definides, amb major densitat

dinformaci a linici del bombament i a linici de la recuperaci).


11

Dades de temps-cabal durant el bombament.

(El cabal es valorar peridicament, per tal de registrar amb la major fidelitat la

seva evoluci durant el bombament.)

Registre desdeveniments temps-esdeveniment

(Sanotaran tots els esdeveniments que tinguin rellevncia per al

desenvolupament de lassaig i el moment precs en el qual t lloc, com per

exemple, aturades del bombament, canvis de cabal, bombaments solapats,...)

3.3.3 Criteris per a laturada del bombament.

Si el tcnic responsable de lAgncia estableix una forquilla de temps per realitzar

lassaig, la decisi daturar el bombament de la prova shaur de prendre amb un criteri

expert, en funci de levoluci de les mesures recollides.

Es proposa com a criteris per a laturada del bombament dun assaig els segents criteris,

tenint en compte que sempre saplicaran quan se sobrepassi el temps mnim de la prova,

pactat amb el tcnic responsable de lAgncia.

Aturada per consecuci de lestabilitzaci total de lassaig.

Durant un interval duna hora de bombament sostingut, la variaci de nivell s

nulla en tots els punts de control.

Aturada per evoluci mnima dels nivells.

Variaci de nivell en un interval de dues hores de bombament sostingut inferior

al 1% del descens mxim de la prova.

Aturada per excedir el temps pactat de la prova.

El temps de bombament sostingut supera el mxim pactat amb el tcnic

responsable de lAgncia.

*El descens fa referncia a la diferncia entre el nivell mesurat en un moment qualsevol de la

prova i el nivell inicial o immediatament anterior a linici del bombament.


12

3.3.4 Criteri per a la finalitzaci de la recollida de dades de recuperaci.

Una vegada aturat el bombament, el criteri per finalitzar les mesures de la recuperaci ha

de respondre tamb a uns mnims que garanteixin que les dades recollides sn suficients

per al seu anlisi. Es proposa que les mesures de recuperaci no es deixin de recollir fins

que sacompleixi alguna de les segents condicions.

Finalitzaci per recuperaci total o superior al 99 %.

El nivell s igual al nivell previ a lassaig o la diferncia s menor al 1% del

descens mxim de la prova. (el nivell ha destar estable com a mnim en els

darrers 15 minuts)

Finalitzaci per evoluci mnima dels nivells.

Variaci de nivell en un interval duna hora de recuperaci inferior al 1% del

descens mxim de la prova.

Finalitzaci per sobrepassar el doble del temps de bombament.

El temps de recuperaci excedeix del doble del temps de bombament

sostingut.



3.4 Presentaci i enviament de les dades obtingudes dun assaig de bombament TIPUS A

Linteressat haur denviar una memria a lAgncia en la qual sinclouran totes les dades

derivades de lexecuci de lassaig, amb una srie de arxius complementaris. El contingut

daquesta memria es detalla a continuaci.

3.4.1 Estructura de la memria Marc geolgic-hidrogeolgic de lentorn de la prova

Identificaci de laqfer dexplotaci

Identificaci dels punts de control

Dades sobre les condicions constructives del pou i punts de control

Columna litolgica de la captaci (imprescindible en noves captacions)

Selecci del dispositiu de bombament


13

Mesures prvies a la prova

Desenvolupament de lassaig

Selecci del mtode dinterpretaci

Resultats

Interpretaci

Conclusions

3.4.2 Figures a incorporar Ubicaci geogrfica conjunta dels punts de control

Ubicaci geogrfica a escala 1:5000 que incorporin tots els punts de control.

Perfil geolgic del punt de bombament.

Esquema constructiu del pou de bombament.

Figures devoluci en el temps dels nivells dels diferents punts controlats.

Figura devoluci en el temps del cabal

Superposici dels valors mesurats i dels terics atribubles al resultat obtingut.

3.4.3 Taules a presentar Taula de caracterstiques del pou de bombament i dels punts de control

UTM

Distncia al punt de bombament

Dimetre

Fondria

Alada del brocal

Caracterstiques de lequip de bombament utilitzat durant la prova (potncia (kW),

cabal nominal (m3/h), alada manomtrica (mca) i fondria de la installaci (m)).

Taula desdeveniments temporals de la prova.

Taula de resultats.

3.4.4 Arxius a presentar Full de clcul amb les taules incorporades a linforme

Full de clcul amb les taules dels valors representats a les grfiques de linforme.

Document en format .doc o .pdf de la memria de lassaig.


14

4. Descripci de labast dels assaig tipus B

Els assaigs TIPUS B es preveu que els puguin desenvolupar els usuaris que tinguin unes

capacitats tcniques suficients o tcnics no especialitzats en hidrologia subterrnia

seguint unes instruccions precises. Lobjectiu daquests assaigs s recopilar informaci

sobre el comportament dinmic del pou, durant el bombament i durant la recuperaci, de

manera que aquesta informaci pugui ser interpretada posteriorment per tcnics

qualificats i obtenir parmetres hidrulics del terreny i de les capacitats del pou.

En els punts segents, sindiquen les condicions que shan dacomplir per a la seva

execuci i els protocols bsics per portar-ho a terme.

4.1 Condicionants previs

4.1.1. Condicionants del pou i punts de control.

Els pous de bombament objecte de les sollicituds de concessi o dinvestigaci daiges

subterrnies, hauran de disposar o preveure la possibilitat de realitzar assaigs de

bombament, de manera que hauran de disposar dun espai suficient per a la introducci

duna sonda, que haur darribar al nivell daigua sense obstacles en les condicions de

mxim bombament (aquesta condici es pot acomplir en les millors condicions amb una

canonada piezomtrica dintre del pou, parallela a la canonada dimpulsi. En el cas que

la canonada dimpulsi tingui previstes juntes amb platines, la canonada piezomtrica pot

anar encastada a una osca de les platines de juntes dels diferents trams o al costat de la

canonada dimpulsi, segons lespai disponible). Veure figura 4.1


15

Figura 4.1 Exemple duna canonada piezomtrica dintre dun pou equipat.

Complementriament o alternativament, sempre que sigui possible, es preferible disposar

dun punt de control extern al pou de bombament, que estigui suficientment a prop per ser

sensible als efectes del bombament.


geolgica perforada. Finalment, shaur denregistrar lesquema constructiu del pou, que

haur de tenir reixeta dadmissi nicament en els estrats objectiu de la captaci, i un

segell impermeable a lespai anular corresponent a la canonada cega.


16

Figura 4.2 Exemple desquema constructiu duna captaci.



4.1.2 Identificaci dels punts de control.

Abans de linici del bombament, shaur de seleccionar els punts a on es portaran a terme

les mesures de control de la prova. Sidentificaran els possibles punts de mesura de

nivells en un radi de 100 m, (el propi pou, piezmetres i pous propers), en el cas de que

hi hagi indicis de que les afeccions puguin arribar a ser ms grans, es localitzaran punts

situats en un radi de 500 m, que es tindran en compte per a la selecci de punts de

control. Sidentificaran les caracterstiques bsiques de tots els punts de control

(coordenades UTM, cota altimtrica, distncia al punt de bombament, dimetre,

profunditat i alada de brocal), i ser aconsellable tamb conixer o valorar les capacitats

daltres captacions de la zona, que permetin fer una estimaci inicial de les capacitats del

pou a on es pretn executar lassaig.

Per a cada punt de control (pou de bombament o punts externs), es prendran les

segents mesures i dades bsiques (figura 4.3):


17

UTM (x)

UTM (y)

Cota topogrfica en metres sobre nivell del mar (z)


Dimetre intern del pou de bombament o del punt de control.

Alada del brocal

Profunditat del pou des de la boca o brocal

Figura 4.3 Esquema de les mesures bsiques dun punt de control.

Es preferible, sempre que sigui possible, que hi hagi almenys un punt de control proper i

extern al punt de bombament (Figura 4.4), ja que les mesures en el propi pou poden tenir

emmascarament de prdues de crrega (Figura 4.5), que impedeixen la caracteritzaci

apropiada de laqfer. Els pous amb concessi vigent i operatius, situats en un radi

inferior a 100 metres shauran de controlar, de manera que shaur de contactar amb els

propietaris o gestors daquests pous per a que facilitin el seu control. Noms com a ltim

recurs, sha de fer lassaig prenent mesures nicament al mateix punt de bombament, i en

aquest cas, el resultat ser indicatiu de les propietats del conjunt aqfer-pou, i no

estrictament de laqfer.


18

Figura 4.4 Exemple de pou de bombament i punt de control extern.

Figura 4.5 Exemple de les prdues de crrega en un pou.

4.1.3 Identificaci de tendncies devoluci del nivell.


devoluci del nivell i possibles interferncies. Es mesurar el nivell en els punts de

control 24 hores abans de linici de la prova, de manera que es pugui identificar una

Prdua de

crrega


19

possible variabilitat en els nivells, que podria estar causada per interferncies daltres

bombaments propers o tendncies devoluci natural.






El pou no es posar en marxa com a mnim en les 24 hores precedents a linici de la

prova, ampliables el mxim de temps en la mesura del possible, per tal devitar

interferncies derivades duna situaci de recuperaci dinmica del propi pou.

4.1.4 Planificaci de les mesures.

Es realitzar una planificaci prvia de lassaig, disposant els mitjans necessaris per a la

correcta recuperaci de dades en tots els punts de control i amb la deguda freqncia.

Dintre de la planificaci, es tindr en compte la previsi de mesures de recuperaci de

nivells posterior a laturada del bombament.

Shaur de preveure la freqncia de mesures de nivell que shauran de prendre, seguint

els patrons indicats a lapartat 4.3, i disposar de les persones o mitjans necessaris per a

la seva realitzaci. De la mateixa manera, shaur de preveure la freqncia i mtode per

a calcular els cabals de bombament segons el patr descrit en el mateix captol 4.3, i

disposar tamb els mitjans necessaris per a que els controls no interfereixin en la resta de

mesures.

4.2 Descripci del material mnim per a lexecuci dassaigs de Tipus B.


detalla a continuaci (figura 4.6):





20

s recomanable que la sortida daigua sigui regulable amb una aixeta, i que sinstalli un

comptador o cabalmetre, per en la seva absncia, shaur de preveure la possibilitat de

fer control de cabals mitjanant altres mtodes. (p. ex. cubicant lompliment duna bassa,

dipsit o recipient)

Figura 4.6 Material necessari o recomanable per a lassaig de bombament: (Bomba, sonda de

nivell acstica, cronmetre, paper i llapis, comptador i aixeta.)

Per al control de nivells ser necessria una sonda acstica i/o lluminosa o ms duna si

es volen fer controls simultanis en ms dun punt.

Per al control del temps, ser necessari disposar de un cronmetre o rellotge amb detall

de segons. En el cas que es faci servir ms dun cronmetre o rellotge, hauran destar

sincronitzats.

4.3 Execuci de lun assaig de bombament TIPUS B

4.3.1 Duraci dun assaig de bombament Tipus B

La decisi de la durada dun assaig de tipus B, correspon al tcnic de lAgncia, que en

base als condicionants especfics que envoltin a cada cas, que determinaran la necessitat

de fer un assaig de major o menor durada, amb una durada fixa o una forquilla temporal.


21

Es proposa, que els assaigs, tinguin una durada mnima de 2 h de bombament actiu, amb

la posterior recuperaci corresponent, i un mxim que en general no superi les 8 h de

bombament actiu.

Com a norma general, i en labsncia dinformaci que recomani la reducci o ampliaci

del temps de lassaig, es proposa que sapliqui un termini estndard de 4 h de

bombament o una forquilla temporal entre 2 h i 8 h. Un cop aturat el bombament, shaur

de mesurar la recuperaci de nivells un mnim equivalent al doble del temps de

bombament (4 a 16 hores) o b fins que sacompleixin les condicions que permetin la

seva aturada (apartat 4.3.4).

4.3.2 Protocol de recollida de dades de nivell.

Les dades de nivell a recollir durant lassaig de bombament i la seva freqncia, hauran

de seguir aproximadament la seqncia de control de la taula 4.1 per a la fase de

bombament. Cada vegada que es produeixi un canvi de cabal sobtat, de forma natural o

induda (tancant o obrint laixeta o per aturada o marxa de la bomba, esgotament del pou,

etc...), es tornar a comenar la seqncia de control des del comenament. La

seqncia aproximada corresponent a la recollida de dades de la fase de recuperaci, s

la que es mostra a la taula 4.2.

Els executors de lassaig hauran de recollir la informaci amb el mxim grau de fidelitat a

les seqncies proposades, tot i que sadmet que la operativa de control pot no coincidir

amb exactitud amb els temps planificats.


22

Taula 4.1 Proposta de seqncia de controls durant la fase de bombament per a cada punt de

control

Mesures temps

mesura 1 30 segons

mesura 2 1 minut

mesura 3 1 minut 30 segons

mesura 4 2 minuts

mesura 5 3 minuts

mesura 6 4 minuts

mesura 7 5 minuts

mesura 8 6 minuts

mesura 9 7 minuts

mesura 10 8 minuts

mesura 11 9 minuts

mesura 12 10 minuts

mesura 13 15 minuts

mesura 14 20 minuts

mesura 15 30 minuts

mesura 16 40 minuts

mesura 17 50 minuts

mesura 18 60 minuts

mesura 19 1 hora 20 minuts


mesura 21 2 hores

mesura 22 2 hores 30 minuts

mesura 23 3 hores


mesura 25 4 hores


mesura 27 5 hores


mesura 29 6 hores


mesura 31 7 hores


mesura 33 8 hores


23

Taula 4.2 Proposta de seqncia de controls de nivells durant la fase de recuperaci

(immediatament desprs de laturada del bombament) per a cada punt de control.

Mesures temps

mesura 1 30 segons

mesura 2 1 minut

mesura 3 1 minut 30 segons

mesura 4 2 minuts

mesura 5 3 minuts

mesura 6 4 minuts

mesura 7 5 minuts

mesura 8 6 minuts

mesura 9 7 minuts

mesura 10 8 minuts

mesura 11 9 minuts

mesura 12 10 minuts

mesura 13 15 minuts

mesura 14 20 minuts

mesura 15 30 minuts

mesura 16 40 minuts

mesura 17 50 minuts

mesura 18 60 minuts



mesura 21 2 hores


mesura 23 3 hores


mesura 25 4 hores


mesura 27 5 hores


mesura 29 6 hores


mesura 31 7 hores


mesura 33 8 hores

mesura 34 9 hores

mesura 35 10 hores

mesura 36 12 hores

mesura 37 14 hores

mesura 38 16 hores


24

Les dades recollides es traslladaran a una taula Excel de format especfic, descarregable

de la WEB de lAgncia o lliurada pel tcnic responsable de lAgncia. Finalment, aquest

arxiu Excel ser retornat al tcnic responsable de lAgncia degudament complimentat.

Altres dades que shauran de recollir durant lassaig sn:

Dada de temps-nivell 24 hores abans de la prova.

Dada de temps-nivell inicial o dels instants previs a linici del bombament a cada

punt de control.

Temps inicial i final del bombament.

Registre desdeveniments temps-esdeveniment.

(Sanotaran tots els esdeveniments que tinguin rellevncia per al

desenvolupament de lassaig i el moment precs en el qual t lloc, com per

exemple, aturades del bombament, canvis de cabal, bombaments solapats,...).

Les mesures de nivell es poden prendre amb punts de referncia molt variats. Per tal de

facilitar la feina de tractament posterior de les dades que es prenguin estaran referides a

un punt de referncia fix, situat a lextrem superior del pou o piezmetre (per exemple una

pedra del brocal, la boca dun pou de ferro o una arqueta de superfcie). A partir daquest

punt de referncia, i sempre de la mateixa manera, es mesurar la profunditat o distncia

en metres amb dos decimals, entre aquest punt de referncia i la superfcie de laigua

(figura 4.6).

Figura 4.6 Exemple duna presa de nivell abans i desprs de linici del bombament.


25

4.3.3 Protocol de recollida de dades de Cabal.

El cabal aproximat de la prova shaur decidit prviament, segons les prpies capacitats

conegudes del pou o segons estimacions derivades de les captacions de la zona o de la

prpia perforaci del pou.

El tractament posterior de les dades recollides treballar sota el supsit de cabal constant

durant la prova, de manera que ser imprescindible que el cabal quedi regulat en els

primers instants de la prova, i que durant el desenvolupament de la mateixa, no hi hagi

manipulacions ni regulacions que alterin el cabal.

Igualment, levoluci de la prova pot produir variacions progressives de cabal degut a

laugment de lalada delevaci de laigua o sobtades, degut a larribada del nivell a la

cota daspiraci de la bomba, de manera que sestableix una seqncia de controls de

cabal (taula 4.3) que permetr conixer com ha evolucionat aquest, i fer una mitjana si el

cas ho permet per a la seva interpretaci.

De la mateixa manera que en la recollida de dades de nivell, els executors de lassaig

hauran de recollir la informaci amb el mxim grau de fidelitat a la seqncia proposada,

tot i que sadmet que la operativa de control pot no coincidir amb exactitud amb els temps

planificats.

Taula 4.3 Proposta de seqncia de controls de cabal durant la fase de bombament.

Controls temps

cabal 1 5 minuts

cabal 2 35 minuts

cabal 3 55 minuts

cabal 4 1 hores 55 minuts







Per a la valoraci del cabal, caldr disposar dun comptador o dun recipient suficientment

gran i cubicat per que es pugui cronometrar amb exactitud el temps de ompliment (figures

4.7 i 4.8). Els resultats de les mesures de cabal pot expressar-se en primera instncia en


26

qualsevol unitat que sigui cmoda per al tcnic que faci la mesura, (L/segon, L/minut,

L/hora, m3/hora, m3/dia, etc..,) per finalment, shaur de transformar a L/s, ja que

aquestes seran les unitats bsiques de partida que es faran servir posteriorment per a la

seva interpretaci.

Figura 4.7 Exemple duna valoraci de cabal amb comptador: Q=(V2-V1)/(t2-t1).

Figura 4.8 Exemple duna valoraci de cabal amb un recipient cubicat: Q=(V2-V1)/(t2-t1).


27

Alternativament, es pot valorar al cabal cubicant la variaci del volum duna bassa o

dipsit.

Si la mesura de cabal es fa omplint un recipient, la mesura es realitzar dos vegades i es

calcular la mitjana.

4.3.4 Criteri per laturada del bombament.

Si el tcnic responsable de lAgncia estableix una forquilla de temps per realitzar

lassaig, la decisi daturar el bombament de la prova shaur de prendre segons els

criteris establerts a continuaci, en funci de levoluci de les mesures recollides.

Els criteris sempre saplicaran quan se sobrepassi el temps mnim de la prova, pactat

amb el tcnic responsable de lAgncia, i no abans.

Aturada per consecuci de lestabilitzaci total de lassaig.

Durant un interval de mitja hora de bombament sostingut, la variaci de nivell

s nulla.

Aturada per evoluci mnima dels nivells.

Variaci de nivell en un interval de una hora de bombament sostingut inferior al

1% del descens mxim de la prova.

Aturada per excedir el temps pactat de la prova.

El temps de bombament sostingut supera el mxim pactat amb el tcnic

responsable de lAgncia.



4.3.5 Criteri per finalitzar les mesures de la recuperaci.

Una vegada aturat el bombament, el criteri per finalitzar les mesures de la recuperaci ha

de respondre tamb a uns mnims que garanteixin que les dades recollides sn suficients

per al seu anlisi. Es proposa que les mesures de recuperaci no es deixin de recollir fins

que sacompleixi alguna de les segents condicions.


28

Finalitzaci per recuperaci total o superior al 99 %.

El nivell s igual al nivell previ a lassaig o la diferncia s menor al 1% del

descens mxim de la prova. (el nivell ha destar estable com a mnim en els

darrers 15 minuts)

Finalitzaci per evoluci mnima dels nivells.

Variaci de nivell en un interval duna hora de recuperaci inferior al 1% del

descens mxim de la prova.

Finalitzaci per sobrepassar el doble del temps de bombament.

El temps de recuperaci excedeix del doble del temps de bombament

sostingut.



4.4 Presentaci i enviament de les dades obtingudes dun assaig de bombament TIPUS B

4.4.1 Arxius a presentar

Declaraci resum de la prova realitzada amb signatura

Registre geolgic de la perforaci i punts propers (si existeixen)

Registre de lesquema constructiu del pou i punts propers (si existeixen)

Dades bsiques dels punts de control (descrites a lapartat 4.1)

Redacci breu del desenvolupament de la prova.

Dades de la prova (apartat 4.3)

Llibre Excel amb les dades bsiques emplenades i les taules dels valors mesurats durant

la prova (un llibre Excel per a cada punt de control)

Cada punt de control donar lloc a un llibre Excel que recollir totes les dades bsiques

del punt en qesti i les taules de dades recollides segons els protocols descrits. Aquests

llibres Excel aniran identificats amb el nom del punt de control concret que incorporen.


29

5. Descripci de labast dels assaig tipus C

Els assaigs de TIPUS C pretn recollir informaci aproximada sobre les propietats

hidruliques del pou, que es tradueixen de forma directa a valors de parmetres

hidrulics del terreny en el moment de la recollida de dades.

Aquesta metodologia s simple, es realitza sempre en el propi pou, aporta valors amb un

grau dincertesa ms elevat, i pretn reduir les despeses als usuaris per aquest concepte,

a canvi duna prdua qualitativa de la informaci recollida.

La prova de Tipus C, consisteix en prendre un valor de la profunditat de la lmina daigua

del pou en estat de reps i dues mesures de nivell posteriors desprs dun bombament

sostingut, moment en el qual tamb es precisa conixer el cabal dextracci instantani.

Aquestes dades serveixen per a fer una estimaci de les propietats hidruliques de

laqfer.

5.1 Condicions prvies

5.1.1. Condicions prvies del pou.

Els pous de bombament objecte de les sollicituds de concessi o dinvestigaci daiges

subterrnies, hauran de disposar o preveure la possibilitat de realitzar assaigs de

bombament, de manera que hauran de disposar dun espai suficient per a la introducci

duna sonda, que haur darribar al nivell daigua sense obstacles en les condicions de

mxim bombament (aquesta condici es pot acomplir en les millors condicions amb una

canonada piezomtrica dintre del pou, parallela a la canonada dimpulsi. En el cas que

la canonada dimpulsi tingui o tingui previstes juntes amb platines, la canonada

piezomtrica pot anar encastada a una osca de les platines de juntes dels diferents trams

o al costat de la canonada dimpulsi, segons lespai disponible). Veure figura 5.1


30

Figura 5.1 Exemple duna canonada piezomtrica dintre dun pou equipat.


geolgica perforada. Finalment, shaur de registrar lesquema constructiu del pou, que

haur de tenir reixeta dadmissi nicament en els estrats objectiu de la captaci, i un

segell impermeable a lespai anular corresponent a la canonada cega.


31

Figura 5.2 Exemple desquema constructiu duna captaci.



5.1.2 Identificaci de les caracterstiques bsiques del pou.

Abans de linici del bombament, sidentificaran les caracterstiques bsiques del pou

(coordenades UTM, cota altimtrica, distncia al punt de bombament, dimetre,

profunditat i alada de brocal), i ser aconsellable tamb conixer o valorar les capacitats

daltres captacions de la zona, que permetin fer una estimaci inicial de les capacitats del

pou a on es pretn executar lassaig.

Per a cada punt de control (pou de bombament o punts externs), es prendran les

segents mesures i dades bsiques:

UTM (x)

UTM (y)

Cota topogrfica en metres sobre nivell del mar (z)


Dimetre intern del pou de bombament o del punt de control.


32

Alada del brocal

Profunditat del pou des de la boca o brocal

Figura 5.3 Esquema de les caracterstiques bsiques a mesurar en un pou..

Les mesures de nivell es poden prendre amb punts de referncia molt variats. Les dades

que es prenguin estaran referides a un punt de referncia fix, situat a lextrem superior del

pou o piezmetre (per exemple una pedra del brocal, la boca dun pou de ferro o una

arqueta de superfcie) que shaur descollir abans de la realitzaci de la primera mesura.

A partir daquest punt de referncia, i sempre de la mateixa manera, es prendran les

mesures de profunditat o distncia a la superfcie de laigua (figura 5.4)


33

Figura 5.4 Exemple duna presa de nivell prvia al bombament i durant el bombament.

5.1.3 Identificaci de tendncies


devoluci del nivell i possibles interferncies. Es mesurar el nivell en els punts de

control 24 hores abans de linici de la prova, de manera que es pugui identificar una

possible variabilitat en els nivells, que podria estar causada per interferncies daltres

bombaments propers o tendncies devoluci natural.

Es considera fonamental que el pou estigui en reps durant almenys 24 h, per tal que el

nivell del pou pugi el mxim abans de linici de la prova.

5.1.4 Planificaci de la prova.

Es realitzar una planificaci prvia de la prova, disposant els mitjans necessaris per a la

correcta recuperaci de dades en els temps corresponents.





34



Shaur de preveure el mtode per a calcular el cabal de bombament, i disposar tamb

els mitjans necessaris per a la seva correcta mesura.

5.2 Material mnim per a lexecuci duna prova de tipus C.


detalla a continuaci (figura 5.5):




s recomanable que sinstalli un comptador o cabalmetre, per en la seva absncia,

shaur de preveure la possibilitat de fer control de cabals mitjanant altres mtodes. (p.

ex. Cubicant lompliment duna bassa, dipsit o recipient)

Per al control de nivells ser necessria una sonda acstica i/o lluminosa.

Alternativament, sempre que el pou tingui la lmina daigua perfectament visible, i les

mesures es puguin prendre amb precisi, es podria fer servir una cinta mtrica

convencional.


35

Figura 5.5 Material necessari o recomanable per a lassaig de bombament: (Bomba, sonda de

nivell acstica, cronmetre, paper i llapis, comptador i aixeta.)

5.3 Execuci duna prova de tipus C.

La prova de Tipus C, consistir en prendre un valor de la profunditat de la lmina daigua

del pou en estat de reps (mnim 24 h sense activitat) i dues mesures de nivell posteriors

desprs dun bombament sostingut, moment en el qual tamb es precisa conixer el

cabal dextracci instantani.

ABANS DE INICIAR EL BOMBAMENT

En el cas que hi hagi un comptador es prendr la lectura del mateix abans de

comenar la prova.

Des del punt de referncia situat a la part superior o boca del pou, es prendr

una mesura de nivell (profunditat des del punt de referncia a la lmina daigua

amb precisi de 1 cm). (figura 5.6)


36

Figura 5.6 Exemple duna mesura de nivell amb el pou inactiu.

Es repetir aquesta mesura al cap de 1 hora, per confirmar que el valor s el

mateix.

Si les mesures no sn iguals (mes de 2 cm de diferncia), es deixar el pou

inactiu un dia ms i es tornar a iniciar la prova al dia segent.

Si les mesures sn iguals o difereixen en menys de 2 cm, es posar la bomba

en funcionament, i es mantindr funcionant en continu.

UNA VEGADA INICIAT EL BOMBAMENT

Al cap dun mnim de dues hores (ms si s possible) es pren una nova mesura

de nivell o profunditat de la lmina daigua des del mateix punt de referncia i

sanota la diferencia, especificant les unitats en metres amb dos decimals (figura

5.7). Aquest valor s el DESCENS ESPECFIC, que es presupossa estabilitzat, i

que est vinculat a un cabal concret.


37

Figura 5.7 Exemple duna mesura de nivell amb el pou actiu.

Immediatament desprs, es calcula el cabal comptabilitzant el temps dompliment

dun recipient cubicat, o alternativament, cubicant la diferencia de volums en un

dipsit o bassa o restant la lectura del comptador a la anterior (figures 5.8 i 5.9).

Mitja hora desprs es pren una nova mesura de nivell, i una nova mesura de

cabal.

Es pot aturar el bombament


38

Figura 5.8 Exemple duna valoraci de cabal amb comptador: Q=(V2-V1)/(t2-t1)

Figura 5.9 Exemple duna valoraci de cabal amb un recipient cubicat: Q=(V2-V1)/(t2-t1)


39

5.4 Presentaci i enviament de les dades obtingudes dun assaig de bombament TIPUS C

Saportar a lAgncia una declaraci signada de la prova realitzada en la que sinclour:

Registre geolgic de la perforaci del pou (si existeix)

Registre de lesquema constructiu del pou (si existeix)

Dades bsiques del pou (descrites a lapartat 5.1.2)

Dades de la prova

Nivell 24 h abans de la prova

Nivell abans de linici de la prova

Temps dinici de la prova

Temps-nivell de la primera mesura de nivell amb bombament sostingut

(mnim 2 h)

Cabal instantani de la primera mesura (mnim 2 h)

Temps-nivell de la segona mesura de nivell amb bombament sostingut

(mnim mitja hora ms tard que la primera)

Cabal instantani de la segona mesura.

El cabal es donar en L/s, especificant si s un cabal puntual del bombament o la mitjana

de un perode del bombament.


40

Annex 1. Glossari de termes i conceptes.

Aqfer: Dit de la formaci geolgica en la qual s'emmagatzema i circula aigua

subterrnia que pot ser captada per a diferents usos antrpics, aprofitant la porositat del

terreny que l'acull i el gradient hidrulic all present.

Alada de brocal: Distncia entre la cota topogrfica o nivell del terra fins a la part

superior del brocal, que es fa servir de punt de referncia des don es prenen les mesures

de nivell en un pou.

Assaig de bombament: Prova hidrulica que consisteix en realitzar un bombament

controlat per obtenir valors de les propietats hidruliques del aqfer i de les capacitats

del pou.

Canonada cega (del pou o piezmetre): Tram de lentubaci o parets de la canonada que

forma part del pou o del piezmetre, que no t obertures o reixeta que comuniquin

linterior i exterior de la mateixa.

Canonada dimpulsi: Canonada que fa servir una bomba submergible per impulsar

laigua captada en el pou cap a lexterior.

Canonada piezomtrica: Canonada que permet mesurar el nivell fretic o piezomtric de

laqfer mitjanant la introducci duna sonda de nivell o un sensor.

Columna geolgica o litolgica: Registre dels estrats geolgics i del tipus de materials que

els formen, interceptats durant la perforaci dun pou o sondeig.

Comportament dinmic del pou: Evoluci dels nivells piezomtrics en el interior dun pou

com a resposta a uns estimuls de bombament en el propi pou o en un pou proper.

Descens: Diferncia entre el nivell estabilitzat dun pou en reps i una mesura realitzada

sota la influncia dun bombament.

Descens especfic: Descens estabilitzat en un pou amb un cabal concret, indicador de

unes propietats hidruliques de laqfer i el pou.

Esgotament de laqfer: Disminuci dels nivells de laqfer per esgotament del seu

emmagatzematge.

Espai anular (del pou o piezmetre): Espai que queda entre lentubaci dun pou i les

parets de la perforaci en la qual est insertada. (aquest espai es reompleix amb un

material flitrant a la part de la reixeta i un segell impermeable a la part de canonada

cega).

Esquema constructiu (del pou o piezmetre): Esquema en el qual sindiquen els detalls

constructius dun pou o piezmetre, tals com el dimetre de la canonada, la profunditat,

els trams de reixeta i canonada cega i els trams de prefiltre de grava o segells de lespai

anular.


41

Estabilitzaci (de nivells): Situaci destabilitat en la que els nivells no evolucionen. Pot

referirse a la situaci de reps del pou o a una situaci destabilitat dinmica, en la qual

els nivells sestabilitzen en equilibri amb un bombament constant.

Interferncies (de bombaments aliens a lassaig): Variaci de nivells en un pou atribubles

al bombament dun altre pou o pous propers.

Mtode de interpretaci (dun assaig de bombament): Metodologia utilitzada per obtenir

parmetres hidrulics duna prova de bombament a partir dels resultats i de les mesures

obtingudes en la seva execuci.

Nivell piezomtric: Posici de la lmina daigual fretica o piezomtrica respecte duna

referncia coneguda, que normalment s la cota topogrfica o el nivell del mar.

Parmetres hidrulics (de laqfer): Caracterstiques geolgiques intrnseques que

defineixen les propietats fsiques dun aqfer referents a la permeabilitat i a

lenmagatzematge envers laigua.

Prdues de crrega (del pou): Efecte de la resistncia que ofereixen les parets del pou a

lentrada daigua de laqfer, i que es tradueix en una diferncia de crrega hidrulica

entre lexterior i linterior de les parets del pou.

Perfil geolgic: Representaci de la secci vertical dels materials geolgics en una

direcci concreta de lespai. (p. ex. S-N)

Piezmetre: Perforaci o sondeig geolgic equipat amb una canonada que permet la

mesura dels nivells daigua subterrnia o piezomtrics.

Prefiltre de grava: Grava o graveta que omple lespai anular del pou o piezmetre a

lalada del tram de reixeta, i que fa de filtre per laigua que entra procedent de laqfer.

Propietats hidruliques de laqfer: Conjunt de parmetres que defineixen les

caracterstiques fsiques de laqfer relatives a la conducci i enmagatzematge daigua.

Propietats hidruliques del pou: Conjunt de parmetres que defineixen les

caracterstiques fsiques del pou relatives a la conducci i enmagatzematge daigua.

Punts de control piezomtric (dun assaig de bombament): Punts daccs a laigua

subterrnia, que poden ser pous o piezmetres i que es fan servir per controlar els nivells

piezomtrics abans o durant lexecuci dun assaig de bombament.

Recuperaci del pou (dinmica): Evoluci dels nivells posterior a un bombament que

tendeix a recuperar lestat previ o de reps.

Reixeta: Tram de la canonada o parets del pou o piezmetre que incorporen obertures o

ranures que conecten el seu interior amb la part exterior o aqfer, permetent lentrada

daigua.

Segell impermeable (a lespai anular de la captaci): Reompliment impermeable de

lespai anular, coincident amb els trams de canonada cega, que t la funci devitar la

comunicaci hidrulica destrats geolgics a travs daquest espai.


42

Sonda de nivell: Aparell equipat amb una cinta mtrica electrificada que es fa servir per

detectar i mesurar la profunditat de la lmina daigua respecte dun punt de referncia

situat a la part superior del pou o piezmetre.

Tendncia devoluci (de nivells): Variaci de nivells de laqfer atribuble a la evoluci

natural o induda de descrrega o buidatge de laqfer. En el cas que aquesta sigui

aliena a lactivitat del pou sha de compensar en els resultats dun assaig de bombament.

Transmissivitat: Propietat fsica dun aqfer o estrat geolgic que integra la permeabilitat i

el gruix, i que indica la capacitat de laqfer de permetre la circulaci dun cabal daigua a

travs duna secci determinada daqfer aplicant un gradient hidrulic.


43

Annex 2. Fitxes resum dels assaigs de bombament tipus A, B i C.


ASSAIG DE BOMBAMENT TIPUS A

CONDICIONS PRVIES Condicions del pou i la seva installaci

Reconeixements del medi i lentorn

Establiment de punts de control

Identificaci de tendncies

Previsi de cabals i punt dabocament

Planificaci de la prova

Espai per a la introducci duna sonda sense entrebancs en les condicions de mxim bombament en tots els punts de control.

Possibilitat de controlar el cabal instantani o per trams temporals amb comptador, cabalmetre o altres mtodes. El pou haur destar equipat o equipar-se amb la bomba i les canonades necessries per impulsar i evacuar laigua.

Canonada piezomtrica en el pou si es fa servir de punt de control

Disposar dun punt de control proper i extern al pou de bombament

Reconeixement I establiment del context geolgic i hidrogeolgic. Identificaci daqfers, gruixos I propietats previsibles. Identificaci de fonts, rius i manifestacions daigua superficial en un radi de 500 m

Valorar captacions properes per estimar les capacitats del propi pou.

OBLIGATORI RECOMANAT

Identificaci de pous en un radi de 500 m Establiment dels punts de control Incorporar en els punts de control pous operatius amb concessi vigent situats a menys de 100 m. Registrar la columna litol[ogica i el esquema constructiu en les noves captacions

Incorporar al menys un punt de control exterior al pou. Recopilar totes les columnas litolgiques de la zona

Mantenir el pou inactiu durant els 5 dies previs a la prova Mesurar nivells durant els 4 dies anteriors a la prova, dos cops al dia amb un interval mnim de 5 h

Ampliar el mxim els dies de inactivitat prvia del pou. Realitzar ms de 2 controls diris previs. Installar sensors de recollida automtica de dades de pressi

per tal didentificar interferncies daltres bombaments de la zona

Realitzar una previsi del cabal o cabals de la prova. Disposar duna bomba dimensionada als cabals previstos i condicions del bombament. Identificar i preveure el punt dabocament. Preveure la capacitat del punt dabocament dengolir o acumular el volum bombejat Evitar acumulacions en superficie i punts infiltrants propers al bombament

Estimar el cabal de la prova en funci de: o Dades dexplotaci del pou o Dades de la perforaci. o Estimaci segons la geologia de laqfer o Estimaci en base a captacions properes.

Realitzar una planificaci prvia de la prova i de la operativa de recollida de dades. Disposar els mitjans materials i humans necessaries per a lexecuci de la prova.

MATERIAL NECESSARI

Equipament de bombament installat i operatiu

o Bomba dimensionada als cabals previsibles o Canonades dimpulsi o Canonades de evacuaci o Subninstrament elctric apropiat

Material per al control del cabal Sonda o sondes acstiques o lluminoses Cronmetre o rellotge amb precissi de segons Paper i llapis

Aixeta que permeti la regulaci del cabal Installaci dun comptador o cabalmetre Sensors de pressi de registre automtic


PRESENTACI DE RESULTATS I ENVIAMENT DE DADES MEMRIA TCNICA

Contingut de la memria Marc geolgic i hidrogeolgica Identificaci de laqfer dexplotaci Identificaci dels punts de control Dades de les condicions constructives del pou i punts de control si existeixen Columna geolgica del pou si existeix (obligatori en les captacions noves) Selecci del dispositiu de bombament Mesures prvies de la prova Desenvolupament de lassaig Selecci del mtode dinterpretaci Resultats Interpretaci Conclusions

Figures Ubicaci geogrfica conjunta de tots els punts de control Ubicaci geogrfica a escala 1:5000 de cada punt de control Perfil geolgic del punt de bombament. Esquema constructiu del punt de bombament. Evoluci en el temps dels nivells mesurats Evoluci en el temps dels cabals mesurats Superposici dels valors mesurats i dels terics atribubles al resultat obtingut

Taules Caracterstiques bsiques dels punts de control (UTM, Distancia al pou,

Dimetre, Fondria, brocal i caracterstiques de la bomba) Taula desdeveniments Taula de resultats (Trasmisivitat, Coef. demmagatzematge, Radi dinfluencia)

Arxius a entregar

Document de memria tcnica en format doc o pdf Full de clcul amb les taules de la memria tcnica Full de clcul amb les taules dels valors representats a les

grfiques de linforme.

EXECUCI DE LASSAIG DE TIPUS A Duraci de lassaig

Protocol de recollida de dades

2.5

3

3.5

4

4.5

5

0 5000 10000 15000 20000 25000 30000

Temps (segons)

Fondar

ia del n

ivell (m

)

La duraci de lassaig la decidir el tcnic responsable de lAgncia Catalana de lAigua, establint un termini fix o una forquilla temporal, que generalment quedar compresa entre 8 i 72 h de bombament actiu ms recuperaci.

o El tcnic responsable de lACA podria determinar la necessitat de ampliar els terminis en circumstncies especials

o Per defecte, sestablir una durada fixa estndard de 24 h de bombament actiu o una forquilla temporal de entre 12 i 24 h de bombament actiu.

o En el cas daplicaci duna forquilla temporal, els criteris per resoldre laturada del bombament durant l interval establert ser el definit en el segent apartat

o La durada de la fase de recuperaci ser equivalent al doble de la durada del bombament actiu,

o Es podr finalitzar la fase de recuperaci abans del termini establert si sacompleixen els criteris segents;

Criteris per resoldre laturada del bombament durant l interval establert amb una forquilla temporal. El

bombament no saturar abans del temps mnim establert pel tcnic de lACA. Una vegada sobrepassat

el temps mnim, es podr aturar el bombament amb lacompliment de qualsevol dels segents criteris:

Criteri 1: Variaci nulla del nivell en el interval de 1 h de bombament sostingut en tots els punts de control.

Criteri 2: Variaci de nivell en un interval de 2 h inferior al 1% del descens mxim de la prova en tots els punts de control.

Criteri 3: La prova supera el temps mxim establert

La freqncia de recollida de dades ser responsabilitat del tcnic hidrogeleg que executi lassaig, i haur de reunir dades amb la densitat suficient per descriure amb claredat els canvis progressius de nivell i cabal, i amb exactitud els canvis sobtats o esdeveniments. Les dades a recollir en tots els punts de control sn: Dades de nivell dels 4 dies previs a la prova. Dada inicial de nivell en els instants previs al bombament. Temps inicial i final del bombament. Dades de temps i nivell freqents durant la fase de bombament i de recuperaci. Dades de temps i cabal freqents durant el bombament. Registre daltres esdeveniments destacables

Criteris per resoldre la finalitzaci de la recollida de dades de nivell durant la fase de recuperaci (Els

criteris shauran dacomplir en tots els punts de control.

Criteri 1: Recuperaci total o superior al 99% del descens mxim de la prova. (El nivell ha destar estable durant els darrers 15 minuts).

Criteri 2: Variaci de nivell en un interval de 1 h inferior al 1% del descens mxim de la prova.

Criteri 3: La fase de recuperaci supera el doble del temps de bombament-


ASSAIG DE BOMBAMENT TIPUS B

CONDICIONS PRVIES

Condicions del pou i la seva installaci

Establiment de punts de control

Identificaci de tendncies

Previsi de cabals i punt dabocament

Planificaci de la prova

Espai per a la introducci duna sonda sense entrebancs en les condicions de mxim bombament en tots els punts de control.

Possibilitat de controlar el cabal instantani o per trams temporals amb comptador, cabalmetre o altres mtodes. El pou haur destar equipat o equipar-ne la bomba i les canonades necessries per impulsar i evacuar laigua.


Disposar dun punt de control proper i extern al pou de bombament

Establiment dels punts de control Identificaci de pous en un radi de 100 m Identificar les caracterstiques bsiques dels punts de control. (UTM, cota altimtrica, distncia al punt de

bombament, dimetre, profunditat i altura de brocal) Incorporar en els punts de control pous operatius amb concessi vigent situats a menys de 100 m. Registrar la columna litolgica i el esquema constructiu en les noves captacions

Valorar captacions properes per estimar les capacitats del propi pou.

Incorporar al menys un punt de control exterior al pou. Recopilar totes les columnes litolgiques de la zona Identificaci de pous en un radi de 500 m


Mantenir el pou inactiu durant les 24 h prvies a la prova Mesurar nivells 24 hores abans de linici de la prova.

Ampliar el mxim els dies de inactivitat prvia del pou. Installar sensors de recollida automtica de dades de pressi

per tal didentificar interferncies daltres bombaments de la zona

Realitzar una previsi del cabal o cabals de la prova. Disposar duna bomba dimensionada als cabals previstos i condicions del bombament. Identificar i preveure el punt dabocament. Preveure la capacitat del punt dabocament dengolir o acumular el volum bombejat Evitar acumulacions en superficie i punts infiltrants propers al bombament


Realitzar una planificaci prvia de la prova i de la operativa de recollida de dades. Disposar els mitjans materials i humans necessaries per a lexecuci de la prova.

MATERIAL NECESSARI

Equipament de bombament installat i operatiu

o Bomba dimensionada als cabals previsibles o Canonades dimpulsi o Canonades de evacuaci o Subninstrament elctric apropiat


Aixeta que permeti la regulaci del cabal Installaci dun comptador o cabalmetre Sensors de pressi de registre automtic


PRESENTACI DE RESULTATS I ENVIAMENT DE DADES

Documents a presentar Declaraci resum signada

Registre geolgic de la perforaci i punts propers (si existeixen)

Registre de lesquema constructiu del pou i punts propers (si existeixen)

Dades bsiques dels punts de control Redacci breu del desenvolupament de la prova. Dades de la prova

Arxius a presentar Declaraci resum en format doc o pdf Llibre Excel amb les dades bsiques emplenades i les taules

dels valors mesurats durant la prova (un llibre Excel per a cada punt de control)

Pressa de nivells i cabals

Les mesures de nivell es prendran mesurant la profunditat a la superfcie de laigua des dun punt de referncia fix situat a la boca del pou, sempre de la mateixa

manera. Les unitats que sutilitzaran seran els metres amb dos decimals. La prova es pretn realitzar a cabal constant, i per tant aquest shaur de quedar fixat en els primers instants de la prova. Les mesures de cabal es realitzaran per controlar la seva estabilitat o per constatar els possibles canvis, omplint un recipient o dipsit cubicat o prenen lectures de

comptador.

Criteris per resoldre laturada del bombament durant

linterval establert amb una forquilla temporal. El

bombament no saturar abans del temps mnim

establert pel tcnic de lACA. Una vegada

sobrepassat el temps mnim, es podr aturar el

bombament amb lacompliment de qualsevol dels

segents criteris:

Criteri 1: Variaci nulla del nivell en el interval de 1/2 h de bombament sostingut en tots els punts de control.

Criteri 2: Variaci de nivell en un interval de 1 h inferior al 1% del descens (*) mxim de la prova en tots els punts de control.

Criteri 3: La prova supera el temps mxim establert

Criteris per resoldre la finalitzaci de la recollida de

dades de nivell durant la fase de recuperaci (Els

criteris shauran dacomplir en tots els punts de

control.

Criteri 1: Recuperaci total o superior al 99% del descens mxim de la prova. (El nivell ha destar estable durant els darrers 15 minuts).

Criteri 2: Variaci de nivell en un interval de 1 h inferior al 1% del descens mxim de la prova.

Criteri 3: La fase de recuperaci supera el doble del temps de bombament-

Duraci de lassaig

La duraci de lassaig la decidir el tcnic responsable de lAgncia Catalana de lAigua, establint un termini fix o una forquilla temporal, que generalment quedar compresa entre 2 i 8 h de bombament actiu ms recuperaci.

o El tcnic responsable de lACA podria determinar la necessitat de ampliar els terminis en circumstncies especials

o Per defecte, sestablir una durada fixa estndard de 4 h de bombament actiu o una forquilla temporal de entre 2 i 8 h de bombament actiu.

o En el cas daplicaci duna forquilla temporal, els criteris per resoldre laturada del bombament durant l interval establert ser el definit en el segent apartat

o La durada de la fase de recuperaci ser equivalent al doble de la durada del bombament actiu.

o Es podr finalitzar la fase de recuperaci abans del termini establert si sacompleixen els criteris segents;

Protocol de recollida de dades

Les dades a recollir en tots els punts de control sn:

Dades de nivell dels 24 hores abans de la prova. Dada inicial de nivell en els instants previs al bombament. Temps inicial i final del bombament. Dades de temps i nivell durant la fase de bombament i de recuperaci seguint lesquema

temporal de les taules 1 i 2 respectivament. Dades de temps i cabal durant la fase de bombament seguint lesquema temporal de la taula

3. Registre daltres esdeveniments destacables.

La freqncia de recollida de dades haur de respectar en essncia les taules, i en essncia hauran de reunir dades amb la densitat suficient per descriure amb claredat els canvis progressius de nivell i cabal, i amb exactitud els canvis sobtats o esdeveniments. Cada vegada que hi hagi un canvi sobtat de cabal, ja sigui per aturada, reinici o manipulaci, shaur de reiniciar la taula de controls proposada.

TAULA 1 TAULA 2 TAULA 3

EXECUCI DE LASSAIG DE TIPUS B

(*) El descens fa referncia a la diferncia entre el nivell mesurat en un moment qualsevol de la prova i el nivell inicial o immediatament anterior a linici del bombament

mesures temps mesures temps mesures temps

mesura 1 30 segons mesura 1 30 segons mesura 1 5 minuts mesura 2 1 minut mesura 2 1 minut mesura 2 35 minuts mesura 3 1 minut 30 s mesura 3 1 minut i 30 s mesura 3 55 minuuts mesura 4 2 minuts mesura 4 2 minuts mesura 4 1 hores 55 min. mesura 5 3 minuts mesura 5 3 minuts mesura 5 2 hores 55 min. mesura 6 4 minuts mesura 6 4 minuts mesura 6 3 hores 55 min. mesura 7 5 minuts mesura 7 5 minuts mesura 7 4 hores 55 min. mesura 8 6 minuts mesura 8 6 minuts mesura 8 5 hores 55 min. mesura 9 7 minuts mesura 9 7 minuts mesura 9 6 hores 55 min.

mesura 10 8 minuts mesura 10 8 minuts mesura 10 7 hores 55 min. mesura 11 9 minuts mesura 11 9 minuts

mesura 12 10 minuts mesura 12 10 minuts mesura 13 15 minuts mesura 13 15 minuts mesura 14 20 minuts mesura 14 20 minuts mesura 15 30 minuts mesura 15 30 minuts mesura 16 40 minuts mesura 16 40 minuts mesura 17 50 minuts mesura 17 50 minuts mesura 18 60 minuts mesura 18 60 minuts mesura 19 1 hora 20 min. mesura 19 1h 20 minuts mesura 20 1 hora 40 min. mesura 20 1h 40 minuts mesura 21 2 hores mesura 21 2h mesura 22 2 hores 30 min. mesura 22 2h 30 minuts mesura 23 3 hores mesura 23 3h mesura 24 3 hores 30 min. mesura 24 3h 30 minuts mesura 25 4 hores mesura 25 4h mesura 26 4 hores 30 min. mesura 26 4h 30 minuts mesura 27 5 hores mesura 27 5h mesura 28 5 hores 30 min. mesura 28 5h 30 minuts mesura 29 6 hores mesura 29 6h mesura 30 6 hores 30 min. mesura 30 6h 30 minuts mesura 31 7 hores mesura 31 7h mesura 32 7 hores 30 min. mesura 32 7h 30 minuts mesura 33 8 hores mesura 33 8h

mesura 34 9h

mesura 35 10h

mesura 36 12h

mesura 37 14h

mesura 38 16h


.ASSAIG DE BOMBAMENT TIPUS C

CONDICIONS PRVIES

Condicions del pou i la seva installaci

Espai per a la introducci duna sonda sense entrebancs en les condicions de mxim bombament en el pou. Possibilitat de controlar el cabal instantani o per trams temporals amb comptador, cabalmetre o altres mtodes. El pou haur destar equipat o equipar-ne la bomba i les canonades necessries per impulsar i evacuar laigua. En les noves captacions ser obligatori enregistrar la columna litolgica i el esquema constructiu del pou.


Identificaci de les caracterstiques bsiques del pou. UTM (x) UTM (y) Cota topogrfica en metres sobre nivell del mar (z) Distncia al punt de bombament Dimetre intern del pou de bombament o del punt de control. Alada del brocal Profunditat del pou des de la boca o brocal


Identificaci de tendncies i/o interferncies

Mantenir el pou inactiu durant les 24 h prvies a la prova Mesurar nivells 24 hores abans de linici de la prova.

Ampliar el mxim els dies de inactivitat prvia del pou. Planificaci de la prova

Realitzar una planificaci prvia de la prova i de la operativa de recollida de dades. Disposar els mitjans materials i humans necessaries per a lexecuci de la prova. Realitzar una previsi del cabal o cabals de la prova. Disposar duna bomba dimensionada als cabals previstos i condicions del bombament. Identificar i preveure el punt dabocament. Preveure la capacitat del punt dabocament dengolir o acumular el volum bombejat Evitar acumalacions en superficie i punts infiltrants propers al bombament


MATERIAL NECESSARI

Equipament de bombament installat i operatiu o Bomba dimensionada als cabals previsibles o Canonades dimpulsi o Canonades de evacuaci o Subninstrament elctric apropiat


Aixeta que permeti la regulaci del cabal Installaci dun comptador o cabalmetre


PRESENTACI DE RESULTATS I ENVIAMENT DE DADES

Documents a presentar Declaraci resum signada

Registre geolgic de la perforaci i punts propers (si existeixen) Registre de lesquema constructiu del pou i punts propers (si

existeixen) Dades bsiques dels punts de control Redacci breu del desenvolupament de la prova. Dades de la prova

o Nivell 24 h abans de la prova o Nivell abans de linici de la prova o Temps dinici de la prova o Temps-nivell de la primera mesura de nivell amb

bombament sostingut (mnim 2 h) o Cabal instantani de la primera mesura (mnim 2 h) o Temps-nivell de la segona mesura de nivell amb

bombament sostingut (mnim mitja hora ms tard que la primera)

o Cabal instantani de la segona mesura.

Pressa de nivells i cabals

Les mesures de nivell es prendran mesurant la profunditat a la superfcie de laigua des dun punt de referncia fix situat a la boca del pou, sempre

de la mateixa manera. Les unitats que sutilitzaran seran els metres amb dos decimals. La prova es pretn realitzar a cabal constant, i per tant aquest shaur de quedar fixat en els primers instants de la prova. Les mesures de cabal es realitzaran per controlar la seva estabilitat o per constatar els possibles canvis, omplint un recipient o dipsit cubicat o

prenen lectures de comptador. Els cabals shauran de especificar en l/s.

Resum de la prova La prova consisteix en prendre un valor de la profunditat de la lmina daigua del pou en estat de reps i dues mesures de nivell posteriors desprs dun bombament sostingut, moment en el qual tamb es precisa conixer el cabal dextracci instantani. ABANS DE LINICI DEL BOMBAMENT

o Es pren la lectura del comptador (si nhi ha) o Des del punt de referncia situat a la part superior o boca del pou, es prendr una mesura de nivell

(profunditat des del punt de referncia a la lmina daigua amb precisi de 1 cm). o Es repetir aquesta mesura al cap de 1 hora, per confirmar que el valor s el mateix. o Si les mesures no sn iguals (mes de 2 cm de diferncia), es deixar el pou inactiu un dia ms i es tornar a

iniciar la prova al dia segent. o Si les mesures sn iguals o difereixen en menys de 2 cm, es posar la bomba en funcionament, i es

mantindr funcionant en continu.

UNA VEGADA INICIAT EL BOMBAMENT o Al cap de un mnim de dues hores (ms si s possible) es pren una nova mesura de nivell o profunditat de la

lmina daigua des del mateix punt de referncia i sanota la diferencia, especificant les unitats en metres amb dos decimals. Aquest valor s el DESCENS ESPECFIC, que est vinculat a un cabal concret i a un temps mnim destabilitzaci.

o Immediatament desprs, es calcula el cabal comptabilitzant el temps dompliment dun recipient cubicat, o alternativament, cubicant la diferencia de volums en un dipsit o bassa o restant la lectura del comptador a la anterior

o Mitja hora desprs es pren una nova mesura de nivell, i una nova mesura de cabal. o Es pot aturar el bombament

Mesura del pou en estat de reps

Mesura del pou en estat de bombament

Descens especfic

EXECUCI DE LASSAIG DE TIPUS C

(*) El descens fa referncia a la diferncia entre el nivell mesurat en un moment qualsevol de la prova i el nivell inicial o immediatament anterior a linici del bombament.
1. Introducci1.1 Objectius2. Nivells de complexitat dels assaigs3. Descripci de labast dels assaig tipus A3.1 Condicions prvies3.3 Execuci dun assaig de bombament TIPUS A3.4 Presentaci i enviament de les dades obtingudes dun assaig de bombament TIPUS A4. Descripci de labast dels assaig tipus B4.1 Condicionants previs4.2 Descripci del material mnim per a lexecuci dassaigs de Tipus B.4.3 Execuci de lun assaig de bombament TIPUS B4.4 Presentaci i enviament de les dades obtingudes dun assaig de bombament TIPUS B5. Descripci de labast dels assaig tipus C5.1 Condicions prvies5.2 Material mnim per a lexecuci duna prova de tipus C.5.3 Execuci duna prova de tipus C.5.4 Presentaci i enviament de les dades obtingudes dun assaig de bombament TIPUS CAnnex 1. Glossari de termes i conceptes.Annex 2. Fitxes resum dels assaigs de bombament tipus A, B i C.

H0330 Guia Per Realitzar Assaigs Hidraulics i Aforaments CA

Documents

Transcript of H0330 Guia Per Realitzar Assaigs Hidraulics i Aforaments CA