amb

el s

upor

t de:

Preus de referència d’urbanització, de seguretat i salut, assaigs de control de qualitat i despeses indirectes

2007200720020072007200720072007

Novetats

· Adequació del CTE: Part 1

i DB HE, DB SI i DB SU.

· Nova classifi cació de productes i elements en relació amb el foc.

· Nova classifi cació de fusteria.

· Estandarització dels sostres amb biguetes i semibiguetes armades i pretensades.

CO

NS

ELL

DE

CO

L·LE

GIS

D’A

PAR

ALL

EFO

RS

I A

RQ

UIT

EC

TES

TÈ

CN

ICS

DE

CAT

ALU

NYA

������������������������������������������������������������������������������������

ISOLAR NEUTRALUX®

OFICINA ISOLAR DE INFORMACIÓNDEL VIDRIOTel. +34 912 778 566www.vitrocristalglass.com

Aislamiento térmico

Ahorro energético, calidad de vida

Los acristalamientos ISOLAR NEUTRALUX® aseguran el

confort y ayudan a ahorrar energía gracias a su baja

emisividad. De esta manera, se reduce el gasto en

climatización y se ayuda al cuidado del medio ambiente.

�����������������������������������������������

���������������������������������������������

��������������

����������������������������

�������������������

������������������������������������������������������������������������

������������������������������������� ���������������!������"��#���!�������$����#����%�������%����������&��� ���'�������������(�

���������������������������������������������������

���$�������� ����������)**+���,��-.�+-/0�*))�0�$��'�����1�2���������������34��5���3�������/0.6+�)**7

������������$���#���'�������������8����#����������9�����������������!������"����� #���������"��������$����������������������:�"���8����������������

:�������������5���;����������������5����7��$��������������

7

ÍNDEX GENERAL

INTRODUCCIÓ

Presentació 9

Contingut 11

Criteris i condicions 13

Annex 1. Confecció del pressupost 15

Annex 2. Coeficients de preus en funció del volum d’obra 20

Annex 3. Estudi de seguretat i salut i pla de seguretat i salut 21

Annex 4. Revisió de preus 23

Annex 5. Quadre per al càlcul del preu de la mà d’obra 27

Annex 6. Dades mediambientals 29

Annex 7. Suport informàtic 31

PREUS DE REFERÈNCIA

Elements Simples i Elements Compostos 33

Partides d’obra d’Urbanització 81

Conjunts de partides d’obra d’Urbanització 261

Partides d’obra de Seguretat i Salut 269

Partides d’obra de Despeses Indirectes 325

Assaigs de Control de Qualitat 339

ANNEXOS

Pressupostos tipus 369

Relació de materials i de maquinària amb fabricants i distribuïdors col·laboradors 393

Directori d’empreses col·laboradores i anunciants 403

Directori de laboratoris per al control de qualitat i els seus àmbits d’acreditació a Catalunya 415

9

PRESENTACIÓ

Aquests Preus de referència d’urbanització, seguretat i salut, despeses indirectes i assaigs de control de qualitat, recullen una selecció d’elements extrets del banc BEDEC PR/PCT ITeC i es complementen amb la resta de volums de la mateixa col·lecció: Preus de referència d’edificació, Preus de referència d’enginyeria civil i Preus de referència de rehabilitació i restauració.

La totalitat de la informació del banc BEDEC PR/PCT ITeC, de 250.000 elements, es publica al CD-RomBEDEC PR/PCT ITeC 2007 i es pot consultar a la metaBase (www.itec.es) on periòdicament es realitzen actualitzacions dels preus (vegeu l’annex Suport informàtic).

Els preus de referència d’urbanització contenen més de 5.500 partides d’obra amb descripció, unitat i criteri d’amidament i els preus de cost directe, cost d’execució material i cost d’execució per a contracte per a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, obtinguts d’acord amb els criteris que s’exposen en l’annex Confecció del pressupost d’aquesta introducció.

De cada família es mostra la justificació de preus de la primera partida d’obra, com també les dadesmediambientals de cost energètic i d’emissió de CO2 a l’atmósfera. Els criteris emprats pel càlcul de dades mediambientals es troven a l’annex Dades mediambientals. La justificació de preus i les dades mediambientals de la resta d’elements del llibre es poden consultar directament a la web de l’ITeC.

Les partides d’obra que s’han incorporat en l’edició d’enguany han estat:

Families noves: pintat de pista esportiva (FBAT); canals d'acer inoxidable per a drenatges (FD5E); canals de formigó per a drenatges (FD5G).

Ampliacions: demolició d’interceptor (F21D); rebliment i piconatge de rases amb àrids reciclats (F228); reixats amb xarxa de niló (F6A1); bases i subbases de tot-ú amb àrids reciclats (F921 i F931); subbases de granulat amb àrids reciclats (F923); vorades rectes de pedra natural per a embornal (F961); rigola de peces de ciment (F974); paviments de pedra de gres serrada, buixardada i sorrejada (F9B2); bancs de fusta de teca i de fusta massissa (FQ11); banc de planxa metàl·lica deployee (FQ12).

El llibre inclou partides d’obra per a la gestió dels residus (F2R: classificació de materials sobrants a l’obra, el transport i la disposició en abocadors i centres autoritzats per a la seva valorització) de forma que se’n pugui considerar el cost d’una mínima separació selectiva en obra (atenent a la legislació vigent, haurien de ser tractats de forma diferent, si més no, els residus inerts, els no especials i els especials). Com que les terres o materials no contaminats procedents de l’excavació que han de ser reutilitzats en obres autoritzades no són considerats residus segons la legislació vigent (Decret 201/1994 i modificació), les partides que fan referència al seu transport s’exposen en un subcapítol diferent (F24). És indubtable que el tractament d’aquesta temàtica és un pas endavant per racionalitzar la gestió d’aquesta activitat i reduir costos innecessaris.

L’apartat de seguretat i salut, s’ha concebut per a facilitar l’estudi tant per a obres petites com per a les obres contemplades en el RD 1627/1997, de 24 d’octubre. Conté partides de seguretat i salut, partides de protecció individual -considerades de cost auxiliar- i una relació d'altres actuacions -considerades de cost indirecte- que depenen de la grandària, procediment i durada de l'obra.

La valoració dels costos de les despeses indirectes provenen d’un treball de recerca elaborat per la Comissió tècnica del banc BEDEC. Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses d’execució que no siguin directament imputables a unitats d’obra concretes, sinó al conjunt o a una part de l’obra.

Els assaigs de control de qualitat, permeten valorar els costos d'acord amb els criteris del projectista i els requeriments del Decret 375/88 sobre control de qualitat. Els assaigs s'identifiquen mitjançant una estructura semblant a la de les partides d'obra, però sense cap tipus de justificació desglossada, ja que es consideren com un subcontracte i serveixen per poder indicar, dins el pla de control, el preu de referència respectiu.

10

Les partides d’obra que s’han incorporat han estat:

Seguretat i salut:

Families noves: materials d'ajuda a la flotabilitat (H14F); senyalitzacions marines (HBD1).

Ampliacions: protecció cap (H141); filtres (H144); protecció cos (H147); roba treball (H148); protecció superficial contra caigudes (H151); protecció lineal contra caigudes (H152); senyals perill (HBB1); senyals d’advertència (HBBA); lloguer mensual de mòduls prefabricats de sanitaris, vestidors i menjadors (HQU1).

Despeses indirectes:

Ampliacions: lloguer mensual de grues d’obra (I12A); muntacàrregues d’obra (I12B); càrrega i transport residus a centre (I2R5 i I2R6); disposició de residus (I2RA); lloguer mensual de mòduls prefabricats de magatzems, oficines i tallers (IQU1).

Assaigs de control de qualitat:

Families noves: assaigs de aigües residuals (J01D); terres (J22R); proves de proteccions de vialitat (JBV1); emplaçament i lloguer d'equips (JZ13).

Ampliacions: assaigs de granulats (J030); sòls (J03D); ciments (J051); lligants hidrocarbonats (J055 i J056); formigons (J060); morters (J071); additius i addicions (J081); acer en perfils o barres (J0B0 i J0B1); acer per a armadures actives i passives (J0B2); proves de fonaments (J3V1); assaigs de làmines de material geotèxtil (J7B0); pintures, pastes i vernissos (J89Z); peces de ciment per a paviments (J9C1); proves de paviments (J9V1); tubs metàl·lics (JF11); desplaçaments i jornades a obra i a planta elaboradora o fàbrica (JZ11 i JZ12).

L’annex Pressupostos tipus inclou obres totals o parcials de construcció, amb descripció, gràfic i orientació del seu cost d’execució per a contracte (PEC) amb justificació de la repercussió dels seus capitols.

Els annexos Relació de materials i de maquinària amb fabricants i distribuïdors col·laboradors i Directorid’empreses col·laboradores i anunciants recullen el llistat de fabricants i distribuïdors de productes i maquinària de construcció que han facilitat documentació econòmica i tècnica a l’ITeC. S’inclou també el Directori de laboratoris d’assaigs per al control de qualitat i els seus àmbits d’acreditació a Catalunya.

Finalment, esmentar que aquesta Introducció contempla els criteris i definicions proposats per l’Associació de redactors de bases de dades de la construcció (ARBDC), d’àmbit estatal, de la qual l’ITeC és membre fundador.

11

CONTINGUT

El llibre dóna informació d’elements constructius, entenent per element constructiu aquell concepte que es refereix a la part física que s’integra en una obra de construcció i/o al procediment directe utilitzat per aconseguir-la:

Element simple (1)1

Cada un dels elements de mà d’obra, materials i maquinària que intervenen en la formació d’un element compost o d’una partida d’obra. Per exemple, el quilo de ciment, l’hora de lloguer d’una màquina, l’hora de paleta, el m3 de formigó comprat en una central formigonera, etc.

Element compost (2)1

Conjunt d’elements simples que, convertits en un material que es prepara i es consumeix a peu d’obra, és part integrant d’una partida d’obra. Per exemple, la confecció en obra d’1 m3 de morter de ciment, el quilo de ferro R46 ferrallat, etc.

Partida d’obra (3)1

Conjunt d’elements simples i/o compostos que configuren una unitat d’obra i que realitza un mateix grup d’especialistes. Per exemple, el m2 d’enguixat reglejat de paret, el m2 de coberta de teula ceràmica col.locada amb morter mixt, etc.

Conjunt de partides d’obra (4)1

Partida d’obra, formada per altres partides d’obra, que defineix una unitat d’obra més àmplia que la d’una partida i que és realitzada per un o diversos grups d’especialistes. Per exemple, el m de ràfec d’una coberta, el m2 de façana de dos fulls amb aïllament a la cambra d’aire, etc.

La informació per a cadascun dels elements constructius és:

Codi

Conjunt de vuit caràcters alfanumèrics, amb el significat següent:

- 1r caràcter: Indicador del tipus d'element. Podem trobar els següents: A: mà d'obra. B: materials. C: maquinària. D: element compost. E, F, G, H, I, J i K: partides d'obra de nova d'edificació, d'urbanització i enginyeria civil, de seguretat i salut, de despeses indirectes, d'assaigs de control de qualitat i de rehabilitació-restauració, respectivament. 1, 2, 3, 4 i 7: conjunts de partides d’obra de nova d'edificació, d'urbanització i enginyeria civil, de rehabilitació-restauració i de despeses indirectes, respectivament.

- 2n caràcter: Indicador de capítol.

- 3r caràcter: Indicador de subcapítol.

- 4t caràcter: Indicador de família.

- 5è,6è,7è i 8è: Diferenciadors dels elements d'una mateixa família.

Definició

Descripció estructurada de les propietats que concreten la informació de forma, material, funció i cost d’un element d’acord amb les especificacions del seu corresponent plec de condicions tècniques.

1 Anomenats per l’ARBDC com: (1) Element bàsic; (2) Element auxiliar; (3) Element unitari; (4) Element complex.

12

Nivells de classificació emprats a les definicions:

- Preu econòmic, normal, alt i superior:

Nivell de classificació de materials amb característiques objectives idèntiques (propietats físiques, químiques, funcionals, etc.), però que, per consideracions subjectives (política de vendes, disseny, color de moda, propaganda, etc.), tenen un preu unitari diferent.

Com que tots els preus d'un mateix material tenen les mateixes propietats objectives, el seu plec de condicions tècniques ITeC serà també igual.

- Qualitat 1, 2 i 3:

Nivell de classificació de diferents materials segons les seves característiques objectives, definides al plec de condicions tècniques de l'ITeC.

S'agrupen a l'índex 1 tots els materials que configuren el plec de condicions més restrictiu, que normalment, però no necessàriament, és el grup de valor econòmic més elevat, i al 3 els materials amb plec de condicions menys restrictiu que, generalment, però no sempre, coincideix amb els materials de valor econòmic més baix.

- Classe:

Nivells de classificació extrets de les normatives.

Composició

Per als elements compostos, partides d’obra i conjunts de partides d’obra, es refereix als components que formen l’element, amb el seu codi, unitat d’amidament, definició, rendiment i preu.

Preu

Cost unitari d’un element constructiu.

Les unitats d’amidament utilitzades per als preus estan d’acord amb el Sistema Internacional d’unitats adoptat per la Confederación general de pesas y medidas, vigent a la Unió Europea (RD 1317/1989, de 27 d’octubre, modificat pel RD 1737/1997, de 20 de novembre):

a àrea kg quilogram

cm2 centímetre quadrat km quilòmetre

cm3 centímetre cúbic l litre

d dia m metre

dm3 decímetre cúbic m2 metre quadrat

h hora m3 metre cúbic

ha hectàrea t tona

Per similitud amb aquest RD, s’adopten també les unitats següents:

u unitat mu mil unitats

cu cent unitats mes mes

L’apartat Unitat i criteri d’amidament, que s’obté del plec de condicions tècniques associat de l’ITeC i que ha estat revisat i validat per la Comissió tècnica del banc BEDEC1, inclou abreviatures que tenen el significat següent: DF direcció facultativa, DT documentació de projecte i PO partida d’obra.

1 Comissió formada per empreses representants de la Cambra oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructorsd’Obres de Catalunya, els Col·legis professionals i l’ITeC.

13

CRITERIS I CONDICIONS

Aquest llibre conté preus de referència. Per referència entenem que els preus de cadascun dels elements del llibre han de ser entesos com a referent per obtenir els preus dels elements de les obres que no s’ajusten en algun dels seus aspectes a la denominada “obra de referència” que més endavant es defineix.

L’augment o disminució del volum de l’obra pot afectar el preu del material. Els rendiments també es veuen afectats pel volum de l’obra (temps) i, principalment, per les condicions d’execució (dificultat).

Aquestes i d’altres consideracions fan que el preu que es dóna a cadascuna de les partides d’obra del llibre només sigui, aproximadament, el que correspon a la “obra de referència” i que les diferències entre els valors obtinguts amb aquest banc de preus de referència i els observats posteriorment de la realitat poden ser notables en qualsevol sentit.

Així doncs, per trobar el preu idoni cal prendre’n el de referència i ajustar-ne, si escau, els preus, els rendiments i les despeses auxiliars, tenint en compte, a més, les despeses indirectes que conformaran el cost total de la partida d’obra (tornarem més endavant sobre aquest punt).

Els criteris i condicions que s’han considerat són:

Obra de referència

Obres d’urbanització d’eixample de ciutat de nova planta, d’una superfície d’actuació entre 5 i 10 Ha i amb un procés constructiu no conflictiu (veure annex Coeficients de preus en funció del volum d’obra).

Preu de la mà d'obra

El preu de la mà d'obra de Barcelona és el resultat d’incrementar el conveni col·lectiu provincial en un 2,8% com a estimació d’augment per al 2007. Respecte als Llibres de preus de 2006, l’increment real, després de regularitzar l’estimació provisional de l’any 2006 i d’aplicar canvis segons normativa vigent sobre l’empresa tipus (hores de treball a l’any passen de 1.748 a 1.746; mínim personal fix de plantilla passa del 15% al 30%, amb lo que la indemnització dels fixs d’obra pasa del 85% al 70%; i finalment el fons de garantia social –Fogasa- passa del 0,4% al 0,2%), és d’un 5,79%. A l’annex Quadre per al càlcul del preu de la mà d’obra es detalla l’obtenció del preu per a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

A la taula de preus de la mà d’obra s’indica, per a la província de Barcelona, el cost de la mà d’obra fixa de plantilla facilitada per la Cambra oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), que correspon a la mitjana obtinguda a partir de l’enquesta entre empreses efectuada per aquesta associació, incrementada amb l'estimació d'augment per al 2007.

Les diferències entre aquests imports i els de conveni són degudes, entre d’altres, als següents conceptes:

Estructura contractual de l’empresa pel que fa al personal fix (plantilla i obra) i temporal.

Mitjana d'anys d'antiguitat del personal fix de plantilla de l’empresa.

Import del plus voluntari.

Transport del personal a l’obra, roba de treball, eines, etc.

Preu del material

El preu del material es considera col·locat a peu d'obra; per tant, inclou la manipulació, l'embalatge, el transport i la descàrrega, així com els possibles descomptes. El preu s'obté dels fabricants, subministradors i instal·ladors; correspon a les tarifes vigents a novembre de 2006, sense IVA i amb pagament a 30 dies. Els preus dels assaigs de control de qualitat han estat facilitats per la Associació de laboratoris acreditats de Catalunya – ALAC.

14

Preu de la maquinària

El preu de la maquinària comprèn el preu de lloguer, el preu de personal manipulador, combustible, petit material i el d’altres elements necessaris per al seu funcionament, conservació i amortització, així com els possibles descomptes. El preu s’obté d’empreses de lloguer de maquinària; correspon a les tarifes vigents a novembre de 2006, sense IVA i amb pagament a 30 dies.

Rendiments

Valors mitjans obtinguts de la pràctica habitual i de consultes amb aplicadors, corresponents al tipus d’obra de referència. Inclouen, si és el cas, els retalls i minves de material derivades de l'execució de la unitat de l'obra, així com el nombre de recursos de la mà d'obra expressats de forma unitària.

Preu de l’element compost

El preu de l’element compost és la suma dels preus dels seus components: mà d’obra, materials, maquinària i despeses auxiliars -de les quals es parla posteriorment als annexos-.

Preu de la partida d’obra

El preu de la partida d’obra és la suma dels preus dels seus components: mà d’obra, materials, maquinària, elements compostos i despeses auxiliars.

Preu del conjunt de partides d’obra

El preu del conjunt de partides d’obra és la suma dels preus de les partides d’obra que el componen1.

PEM i PEC

Segons l’article 67 RD 982/1987, de 5 de juny, BOE 181, el preu de la partida d’obra i del conjunt de partides d’obra que s’inclou en un pressupost d’execució material (PEM) ha de ser el que s’anomena preu (cost) directe que ha d’incloure a més de les despeses de mà d’obra, materials, amortització i conservació de maquinària i despeses auxiliars, les despeses indirectes.

Al llibre s’inclou un tercer preu de referència que correspon al pressupost d’execució per a contractar (PEC) –sense IVA- que afegeix al preu anterior les despeses generals d’empresa i el benefici industrial -de les quals es parla posteriorment als annexos-.

1 L’ARBDC també admet que els conjunts de partides d’obra puguin tenir com a components elements simples i elements compostos.

15

Annex 1. CONFECCIÓ DEL PRESSUPOST

Conceptes previs

Els diferents tipus de despeses que s'han de tenir en compte en la confecció dels pressupostos son:

Despeses directes d'obra

Segons l'article 67 del Reglament general de contractació de l’Estat (RD 982/87, de 5 de juny, BOE 181), es considera que l'IVA no està inclòs en cap tipus de despesa.

Formen part de les despeses directes d'obra:

– La mà d'obra, amb els plus, càrregues i seguretat social, que intervé directament en l'execució de la unitat d'obra, com per exemple: A0122000 Oficial 1a paleta.

– Els materials, amb preus resultants a peu d'obra, que resten integrats en la unitat de què es tracti o que es necessitin per executar-la, com: B0511302 Ciment pòrtland CEM I 32,5 N, a granel.

La repercussió de l’import de ruptures i minves produïdes durant el transport intern i la realització de les unitats d’obra s’inclou com increment de consum de material en les corresponents unitats d’obra.

– Les despeses d’amortització i de conservació de la maquinària i de les instal·lacions, com per exemple: C1501800 Camió de 12 t.

– Despeses auxiliars1

A la clàusula 51, "Precios", del Pliego de cláusulas administrativas generales para la contratación del Estado, s'indica que tots els treballs, mitjans auxiliars i materials que siguin necessaris per a l'acabat correcte de qualsevol unitat d'obra es consideren inclosos en el preu de la unitat, encara que no estiguin especificats en la descomposició o descripció dels preus.

Així doncs, no es poden repercutir despeses auxiliars als conjunts de partides d’obra, perquè ja han estat contemplades dins l’import de les partides d’obra que els componen2. De igual manera, a les partides d’obra no es poden repercutir despeses auxiliars sobre l’import dels elements compostos que les formen.

El valor assignat a les despeses auxiliars de les partides d’obra del llibre és orientatiu i haurà de ser revisat, en cada obra, per l'autor del pressupost en funció de la tipologia de l’unitat d’obra i del seu amidament.

A títol d'exemple s'engloben dins d'aquest apartat: Bastida per a la realització de l’obra vista (codi F61), eines petites estrictament necessàries per fer la unitat d'obra: màquina de perforar, regle, etc.; neteja de la runa produïda per la realització de la unitat d’obra; trasllat del material propi de la unitat d’obra dins de l'obra, lloguer de petita maquinària, etc.

L’aplicació de les despeses auxiliars serà com a percentatge (%) sobre el total de la mà d'obra3.

També es consideren despeses auxiliars les despeses de subcontracte, que comprenen les despeses generals d’empresa i el benefici industrial de les empreses subcontractades. Aquestes són les despeses addicionals al cost directe de l'obra quan està adjudicada a un contractista general i es preveu que algunes parts es subcontractaran a d’altres empreses. L’aplicació serà en forma de percentatge (%) sobre el total de les partides d’obra que conformen la part de subcontractació de l'obra.

1 L’ARBDC les anomena “despeses directes complementàries”. 2 Com que l’ARBDC admet que els conjunts de partides d’obra puguin tenir com a components elements simples i elements compostos, en aquests casos s’admet repercutir-hi despeses auxiliars. 3 L’ARBDC admet que l’aplicació del percentatge (%) pugui efectuar-se sobre el total de la unitat d’obra o bé en forma de quantitat fixa definida com a element simple. En aquest darrer cas, l’element simple es definirà, en funció del seu tipus, com a:

u. Despeses auxiliars (o despeses directes complementàries) u. Mà d’obra auxiliar (o mà d’obra complementària) u. Material auxiliar (o material complementari) u. Maquinària auxiliar (o maquinària complementària)

16

Exemple:

1. Dades inicials de la partida:

FD757A15 m Claveguera de tub de formigó de diàmetre 30 cm, rejuntat interiorment amb morter sec de ciment 1:4 amb addititus plastificants, solera de 10 cm, rebliment fins a mig tub i argollat amb formigó HM-20/P/20/I

Mà d’obra: A012N000 Oficial 1a. D’obra pública 0,60 h x 21,00 = 12,6000A0140000 Manobre 0,65 h x 17,56 = 11,4140

Total mà d’obra 24,0140Materials: B0111000 Aigua 0,001 m3 x 0,97 = 0,00097B0641080 Formigó HM-20/P/20/I consistència plàstica i grandària màxima granulat 20mm, amb

>= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d’exposició I 0,135 m3 x 54,42 = 7,34670

B0718000 Morter sec de ciment 1:4, amb addititus i plastificants 3,318 kg x 0,10 = 0,33180BD757000 Tub de formigó de diàmetre 30 cm 1,05 m x 6,05 = 6,35250C1315010 Retroexcavadora petita 0,1 h x 39,92 = 3,99200

Total materials 18,02397

2. Càlcul de la despesa auxiliar:

Estimació en concepte de despeses auxiliars: 360,21 €. Longitud de canalització: 1.000 m. Cost de la mà d'obra: 1.000 m x 24,0140 € = 24.014,00 €. Despesa auxiliar = (360,21 /24.014,00) x 100 = 1,5% (sobre la mà d’obra).

3. Resultat:

FD757A15 m Claveguera de tub de formigó de diàmetre 30 cm, rejuntat interiorment amb morter sec de ciment 1:4 amb addititus plastificants, solera de 10 cm, rebliment fins a mig tub i argollat amb formigó HM-20/P/20/I

Mà d’obra: A012N000 Oficial 1a. D’obra pública 0,60 h x 21,00 = 12,6000A0140000 Manobre 0,65 h x 17,56 = 11,4140

Total mà d’obra 24,0140Despesa auxiliar 1,5% 0,3602

Materials: B0111000 Aigua 0,001 m3 x 0,97 = 0,00097B0641080 Formigó HM-20/P/20/I consistència plàstica i grandària màxima granulat 20mm, amb

>= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d’exposició I 0,135 m3 x 54,42 = 7,34670

B0718000 Morter sec de ciment 1:4, amb addititus i plastificants 3,318 kg x 0,10 = 0,33180BD757000 Tub de formigó de diàmetre 30 cm 1,05 m x 6,05 = 6,35250C1315010 Retroexcavadora petita 0,1 h x 39,92 = 3,99200

Total materials 18,02397 Total cost directe 42,39817

Despeses indirectes1

Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses d’execució que no siguin directament imputables a unitats d’obra concretes, sinó al conjunt o part de l’obra.

Segons el Reglament general de contractació de l’Estat, article 67, han de considerar-se les despeses indirectes següents: les despeses d’instal·lació d'oficines a peu d'obra, de comunicacions, d'edificació de magatzems, de tallers, de pavellons provisionals per a obrers, de laboratoris, etc., així com les del personal tècnic i administratiu adscrit exclusivament a l'obra i les dels imprevistos. Totes aquestes despeses, excepció d'aquelles que s’hagin valorat al pressupost en unitats d'obra o en partides alçades, s'han de xifrar en un percentatge dels costos directes, el mateix per a totes les unitats d'obra, que el tècnic autor del projecte adoptarà en cada cas segons la naturalesa de l'obra projectada, de la importància del pressupost i del termini probable d'execució.

Índex de referència de despeses indirectes (elaborat per la Comissió BEDEC2)

Mà d’obra indirecta.

Personal que no intervé de forma directa en l’execució de les unitats d’obra, atès que realitza exclusivament funcions de control, organització, distribució de tasques, vigilància, etc.

Cap d’obra, ajudant d’obra, encarregat d’obra, administratiu d’obra, cap de colla, vigilant, emmagatzemador, manobre de serveis varis (personal que realitza funcions de transport interior, elevació, muntatge, retirada, neteja, etc. durant l'execució de l’obra).

Maquinària, útils i eines.

Conjunt de maquinària, útils i eines que s’utilitza per a l’execució de diverses unitats d’obra i que no és específic d’una d’elles.

Elevació: grua, incloent-hi el gruista, muntatge, desmuntatge i transport de grua, amb fonamentació, xarxa de terres i legalització, muntacàrregues i carretó elevador.

Transport: camió per a treballs generals, neteja i transport d'eines, dumpers.

Eines: pics, pales, regles.

1 Anomenat per l’ARBDC “despeses indirectes d’execució”. 2 Comissió formada per empreses representants de la Cambra oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructorsd’Obres de Catalunya, els col·legis professionals i l’ITeC.

17

Instal·lacions provisionals.

Escomeses provisionals d’instal·lacions: energia elèctrica, aigua potable, servei de telèfon.

Xarxes d’instal·lacions de caràcter provisional, perquè es desmunten a mesura que no són necessàries. Per exemple: xarxa i quadres elèctrics, xarxa d'aigua potable, etc.

Consum d’instal·lacions: energia elèctrica, aigua potable, telèfon-fax.

Construccions provisionals i equipaments.

– Mòduls prefabricats: construccions provisionals a peu d’obra per magatzems, tallers, oficines, etc. No s’hi inclouen les instal·lacions de vestuaris o menjadors del personal quan aquestes s’integren en l’Estudi de seguretat i salut. Tampoc no s’inclouen en aquest apartat els tancaments del solar, accessos i rètols, que es desmunten o s’eliminen quan l’obra finalitza.

Equipaments: despeses generades pel funcionament de l’oficina d’obra i els magatzems, com ara consumibles (paper, fax, etc.), equips informàtics i, en general, les despeses derivades de l’administració de l’obra durant el període d’execució.

Control de qualitat.

Exemple:

1. Dades generals de l'obra:

Tipus: Urbanització de 7 Ha. Durada: 6 mesos. Pressupost de cost directe: 1.566.476 €.

2. Quadre de despeses indirectes:

Concepte Unitat Cost/U. Durada obra

Cost total

Mà d'obra indirecte A0100000 Cap d'obra 1 4.329,60 2,5 10.824,00A0111000 Encarregat d'obra 1 3.756,80 6 22.540,80A0101000 Administratiu d'obra 1 2.692,80 1,5 4.039,20 Maquinària, útils i eines C1501500 Camió de treballs generals (neteja...) 1 4.734,40 3 14.203,20 Instal·lacions provisionals PAU10000 Serveis (llum, aigua...) PA 562,30 - 562,30PAU20000 Consum de serveis (llum…) PA 817,13 - 817,13 Construccions provisionals i equipaments PAU30000 Tancaments PA 393,82 - 393,82PAU40000 Barraca d’obra, personal... 1 2.811,51 6 16.869,06PAU50000 D’altres PA 8.792,49 - 8.792,49PAU60000 Control de Qualitat

Plec de Clàusules Administratives Generals per a la Contractació d'Obres de l'Estat, Clàusula 38 ... i les despeses que es produeixin seran per compte del contratista fins l'1%, com màxim, del pressupost de l'obra

14.946,58

Total despeses indirectes 93.988,58

3. Càlcul del coeficient corresponent a l'obra:

(Despeses indirectes / Despeses directes) x 100 = (93.988,58 / 1.566.476) x 100 = 6,00%

4. Resultat:

FD757A15 m Claveguera de tub de formigó de diàmetre 30 cm, rejuntat interiorment amb morter sec de ciment 1:4 amb addititus plastificants, solera de 10 cm, rebliment fins a mig tub i argollat amb formigó HM-20/P/20/I

Mà d’obra: A012N000 Oficial 1a. D’obra pública 0,60 h x 21,00 = 12,6000 A0140000 Manobre 0,65 h x 17,56 = 11,4140

Total mà d’obra 24,0140 Despesa auxiliar 1,5% 0,3602

Materials: B0111000 Aigua 0,001 m3 x 0,97 = 0,00097 B0641080 Formigó HM-20/P/20/I consistència plàstica i grandària màxima granulat 20mm, amb

>= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d’exposició I 0,135 m3 x 54,42 = 7,34670

B0718000 Morter sec de ciment 1:4, amb addititus i plastificants 3,318 kg x 0,10 = 0,33180 BD757000 Tub de formigó de diàmetre 30 cm 1,05 m x 6,05 = 6,35250 C1315010 Retroexcavadora petita 0,1 h x 39,92 = 3,99200

Total materials 18,02397 Total cost directe 42,39817 Despesa indirecta 6% 2,54389 Total cost execució material 44,94206

18

Elaboració d’un pressupost

Pressupost d'execució material (PEM)

Segons el Reglament general de contractació de l’Estat, article 68, el pressupost d'execució material és “el resultat obtingut de la suma dels productes del nombre de cada unitat d’obra pel seu preu unitari i de les partides alçades”.

S’entén per unitat d’obra el conjunt de recursos (materials, mà d’obra i/o maquinària) necessaris per construir un tot indivisible que queda integrat en una obra i que constitueix la part més petita en què l’obra es considera dividida en un pressupost, de manera que és susceptible de ser amidada i certificada com a partida d’obra. S’entén per amidament la determinació de les quantitats de cada unitat d’obra.

Resum per capítols:

. Preliminars d'obra ___________________

. Moviment de terres __________________

. Fonaments ________________________

. Etc. ______________________________

. Estudi de seguretat i salut _____________ __________________

Pressupost d'execució material (PEM) 1.660.464,58 €

Pressupost d’execució per a contracte (PEC)

Segons el Reglament general de contractació de l’Estat, article 68, modificat segons el RD 982/87, de 5 de juny, BOE núm. 181, el pressupost d'execució per a contracte s'obté incrementant el d'execució material en els conceptes següents:

Despeses generals d’estructura (DGE), que incideixen sobre el contracte, xifrades en els percentatges següents aplicats sobre el PEM:

Del 13 al 17% per a obres oficials -el percentatge el fixa cada departament ministerial a la vista de les circumstàncies concurrents- en concepte de despeses generals d’empresa, despeses financeres, càrregues fiscals (IVA exclòs) i taxes de l’administració establertes legalment, que incideixin sobre el cost de les obres i altres derivats de les obligacions del contracte.

El 6% per a obres oficials en concepte de benefici industrial (BI) del contractista.

Aquests percentatges poden ser modificats amb caràcter general per acord del govern quan, pel fet de variar els supòsits actuals, es consideri necessari.

A les obres privades els percentatges de DGE i de BI poden ser diferents dels especificats anteriorment.

L’impost sobre el valor afegit (IVA) que gravi l’execució de l’obra, que s’ha d’aplicar sobre la suma del PEM i les DGE.

Aquest impost pot variar en funció de la zona geogràfica, de manera que s’haurà d’aplicar el que correspongui; per exemple, a les Illes Canàries s’ha de contemplar l’Impost general indirecte canari (IGIC).

Pressupost d'execució material 1.660.464,58 € . Despeses generals d'empresa 13% 215.860,40 € . Benefici industrial 6% 99.627,87 €

__________________ 1.975.952,85 € . IVA 16% 316.152,46 €

__________________ Pressupost d’execució per a contracte (PEC) 2.292.105,31 €

19

Les despeses generals d’empresa inclouen els següents conceptes:

Propis de l’empresa

Estructura: Gerència (direcció general, staff de recolzament, altres), direcció intermèdia (direcció delegada, tècnics-caps de grup, altres), administració (personal d’oficines, amortització de locals, consums corrents, amortització de mobiliari i equips, altres).

Fiscals: Sobre l’activitat econòmica, altres.

Financers: Finançament bàsic, altres avals, altres.

Derivats del contracte

Financers: Avals del contracte, aplaçament del pagament, retencions, pagament demorat de revisió de preus, altres.

Taxes i impostos de l’Administració: Llicència d’obres, impostos sobre construcció, ocupació de vies públiques, permisos de bastides, inspecció i vigilància, altres.

Altres derivades del contracte: Anuncis en premsa, de formalització del contracte, cartells, assaigs, policia i vigilància durant el període de garantia, altes i permisos d’instal·lacions, assegurances específiques, manteniment i conservació durant el període de garantia, altres.

Pressupost per a coneixement de l'administració (PCA)

És el resultat d'afegir al pressupost d’execució per a contracte (PEC) tot allò que cal per fer l'obra i que no són partides que hagi de realitzar directament l'empresa contractada.

Pressupost d’execució per a contracte 2.292.105,31 € . Trasllat de línies elèctriques 6.463,31 € . Trasllat de línies de telèfon 272,73 € . Altes a companyies subministradores 3.029,48 € . Projecte i direcció d’obra 91.808,96 € . Altres conceptes 2.090,21 €

_________________

Pressupost per a coneixement de l'administració (PCA) 2.395.770,00 €

Pressupost de licitació (PL)

És l’import que serveix de base per formular les ofertes econòmiques de les empreses que concorren a una licitació d’obra.

Pressupost d’adjudicació (PA)

És l’import corresponent a la proposició econòmica de l’empresa que resulta adjudicatària de l’obra, i que pot ser coincident amb el pressupost de licitació o no.

20

Annex 2. COEFICIENTS DE PREUS EN FUNCIÓ DEL VOLUM D’OBRA

La Comissió tècnica del banc BEDEC1 va elaborar un estudi per trobar uns coeficients que permetessin corregir els imports dels elements d’aquest quadre de preus de referència en funció del volum de l’obra.

Tenint en compte que el tipus d’obra de referència del quadre de preus correspon a un pressupost d’execució material (PEM) al voltant de 1,57 milions € i, per tant, amb un coeficient corrector de volum d’obra igual a 1, els coeficients recomanats per a volums diferents son:

Obres de PEM de 0,39 milions €: 1,124 per a obres d’edificació; 1,139 per a obres d’urbanització; 1,085 per a obres d’enginyeria civil.

Obres de PEM de 3,93 milions €: 0,905 per a obres d’edificació; 0,861 per a obres d’urbanització; 0,901 per a obres d’enginyeria civil.

Per a obres de PEM entremig es deduirà el coeficient proporcionalment.

Per a obres de PEM inferior a 0,39 milions € o superior a 3,93 milions € no s’ha establert cap coeficient.

1 Comissió formada per empreses representants de la Cambra oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructorsd’Obres de Catalunya, els col·legis professionals i l’ITeC.

21

Annex 3. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT I PLA DE SEGURETAT I SALUT

Segons el RD 1627/1997, de 24 d’octubre, l'Estudi de seguretat i salut serà d'aplicació quan:

El pressupost d’execució per contracta del projecte és igual o superior a 0,45 milions €.

La durada de l’obra sigui superior a 30 dies laborables i treballin en algun moment a l'obra més de 20 persones simultàniament.

El volum de la mà d’obra estimada, entenent que es refereix al sumatori dels dies de treball del total dels treballadors de la obra, sigui superior a 500 dies.

En obres de túnels, galeries, conduccions subterrànies i preses.

En el cas que no es compleixi cap dels supòsits anteriors, el promotor resta obligat a que s’elabori durant la fase de redacció del projecte un Estudi bàsic de seguretat i salut.

L’Estudi de seguretat i salut o l’Estudi bàsic de seguretat i salut s’incorporarà com un capítol més del pressupost i només pot incloure partides alçades quan els elements o operacions siguin de difícil previsió.

El contractista ha de redactar un Pla de seguretat i salut que, partint de l’Estudi de seguretat i salut o de l’Estudi bàsic de seguretat i salut i sense disminuir el seu import total, en pot modificar la seva medició, qualitats i valoració en funció del seu propi sistema d’execució de la obra.

El Pla de seguretat i salut ha de ser aprovat abans de l’inici de l’obra pel coordinador de seguretat d’execució d’obra, o per la direcció facultativa en el seu defecte.

El capitol HX incorpora a titol indicatiu una relació de MAUP. MAUP és tot mitjà auxiliar dotat de protecció, que originariament vé integrat en l'equip, màquina o sistema, de tal manera que apantalla els riscos d'abast o simultaneïtat de l'energia fora de control, als treballadors, personal aliè a l'obra i/o materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea d'influència, anul.lant o reduint les conseqüències d'accident. La seva operativitat resta garantida pel fabricant o distribuïdor de cadascun dels components, en les condicions d'utilització i manteniment per ell prescrites. El contractista resta obligat a la seva adequada elecció, seguiment i control d'ús.

Diferents conceptes de costos que s’han de tenir en compte són:

Despeses directes d'obra

Segons la redacció de l'art. 67 del Reglament general de contractació de l’Estat (RD 982/87 de 5 de juny, BOE núm. 181), es considera que l'IVA no està inclòs en cap tipus de despesa.

Formen part de les despeses directes d'obra:

La mà d'obra, amb plusos, càrregues i seguretat social, que intervé directament en l'execució de la unitat d'obra, com per exemple: A0122000 Oficial 1a. paleta.

Els materials, amb preus resultants a peu d'obra, que queden integrats en la unitat de què es tracti o que es necessitin per a executar-la, com per exemple: B151ABB7 Pescant metàl.lic de forca, de 7,5 m d'alçària i de 80 x 40 x 1,5 mm de secció, per a 20 usos.

La repercussió en l’import de ruptures i minves ocasionats durant el transport intern i l’execució de les unitats d’obra s’inclou com increment de consum de material en les corresponents unitats d’obra.

Les despeses d’amortització i de conservació de la maquinària i de les instal.lacions abans esmentades, com per exemple: C1501800 Camió de 12 t.

Despeses auxiliars 1

Són els elements que, per ells mateixos, no formen part de cap partida específica d'obra, però que són necessaris per a complir els requisits indicats en la memòria i/o en el plec de condicions particulars de seguretat i salut, com per exemple les proteccions individuals (casc, guants, etc.). A les partides d’obra no es poden repercutir despeses auxiliars sobre l’import dels elements compostos components.

1 Anomenat per l’ARBDC com Despeses directes complementàries.

22

El valor assignat a les despeses auxiliars de les partides d’obra del llibre és orientatiu i haurà de ser revisat, en cada obra, per l'autor del pressupost en funció de la tipologia de l’unitat d’obra i del seu amidament.

A títol d'exemple, i entre altres, s'engloben dins d'aquest apartat: Eines petites estrictament necessàries per a fer la unitat d'obra: màquina de perforar, regle, etc.; neteja de la runa produïda per la realització de la unitat d’obra; trasllat del material propi de la unitat d’obra dins de l'obra, etc.

L’aplicació de les despeses auxiliars serà en forma de % sobre el total de la mà d'obra1.També es consideren despeses auxiliars les despeses de subcontracte, que engloben les despeses generals d’empresa i el benefici industrial de les empreses subcontractades. Aquestes són les despeses addicionals al cost directe de l'obra, quan està adjudicada a un contractista general, i es preveu que algunes parts de la mateixa es subcontractaran a altres empreses.

L’aplicació serà en forma de % sobre el total de les partides d’obra que conformen la part de subcontractació de l'obra.

Despeses indirectes 2

Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses d’execució que cal realitzar durant l'execució de les obres, per tal de complir els requisits indicats en la memòria i/o en el plec de condicions de seguretat i salut.

Algunes de les actuacions que cal dur a terme depenen totalment de les característiques de l'obra per executar: riscs potencials segons el tipus de feines per desenvolupar, etc.

Donat que el cost d'aquestes actuacions ha de repercutir en el conjunt global de l'obra, aquesta imputació s'inclou en el concepte de despeses indirectes de l'obra, sense deixar de banda la possibilitat que, en l'Estudi de seguretat i salut, i en el pla consegüent, es detallin les actuacions esmentades.

A continuació es relacionen un conjunt d'aquestes actuacions, com a referència, per tal de facilitar-ne la valoració i la imputació en el pressupost corresponent:

Inspecció periòdica del departament tècnic de seguretat.

Vigilància permanent en l'obra per al compliment de la seguretat.

Xerrada d'acollida per a personal d'obra sobre seguretat i salut.

Formació referent a seguretat i salut per a personal d'obra.

Formació referent a primers auxilis per a personal d'obra.

Formació sobre prevenció d'accidents per a vigilant de seguretat.

Formació sanitària del socorrista d'obra.

Reconeixements mèdics per al personal d'obra.

Detecció de serveis i de conduccions metàl.liques soterrades mitjançant equip portàtil.

Comprovació d'instal.lacions de baixa tensió mitjançant equip portàtil.

Mesurament de la resistència a terra mitjançant equip portàtil.

Detecció de corrents erràtics mitjançant equip portàtil.

Detecció de nivell d'oxigen, sulfhídric, anhídrid carbònic i d'explosivitat mitjançant detector digital

Detecció de concentració de gasos mitjançant bomba manual i tubs clorimètrics.

1 L’ARBDC admet també que la aplicació del % pugui ser sobre el total de la unitat d’obra, o bé que la aplicació sigui en forma de quantitat fixa definida com a element simple. En aquest darrer cas l’element simple es definirà, en funció del seu tipus, com a:

u. Despeses Auxiliars (o despeses directes complementaries) u. Mà d’obra auxiliar (o mà d’obra complementaria) u. Material auxiliar (o material complementari) u. Maquinària auxiliar (o maquinària complementaria)

2 Anomenat per l’ARBDC com despeses indirectes d’execució.

23

Annex 4. REVISIÓ DE PREUS

Concepte

En la teoria general del dret, la concepció actual del contracte és fruit del pensament liberal que va inspirar la codificació. Un dels principis claus d'aquesta concepció és la immutabilitat del contractus lex,és a dir, que els contractes s'han de complir en els termes pactats i són immodificables. Una de les manifestacions d'aquest principi és l'execució de les obres a risc i perill del contractista: una vegada pactat un preu, aquest és immodificable, llevat de supòsits de força major (article 144 de la Ley de contratos de las administraciones públicas).

Ara bé, en tota relació contractual també juga un paper fonamental el principi de l'equivalent econòmico equilibri econòmic entre les prestacions. Si es trenca l'equilibri econòmic es perjudica el normal desenvolupament del contracte. El concepte de la revisió de preus respon a aquest principi de l'equivalent econòmic. És un concepte que ha estat recollit i desenvolupat per la legislació que regula la contractació administrativa, és a dir, aquella en què una de les parts és una administració pública (central, autonòmica o local). La revisió de preus no modifica el preu del contracte, sinó que actualitza el preu calculat pel contractista en la seva oferta quan s'executen les diferents unitats d'obra.

L’entrada en vigor del RD Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, de Contratos de las administraciones públicas ha suposat la regulació per llei de la revisió de preus, completada amb les disposicions contingudes al Reglament general de contractació de l’Estat, aprovat pel RD 1098/2001, sobre revisió de preus als contractes de l’Estat i organismes autònoms, sempre que no s’oposin al que estableix el RD Legislatiu 2/2000 pels contractes subjectes a revisió de preus segons el seu article 103.

Els plecs de clàusules administratives per als contractes d’obres hauran de detallar la fórmula o sistema de revisió aplicable, llevat d’aquells en què, mitjançant resolució motivada, s’expliciti la improcedència de la revisió de preus (article 103.3 de la Ley de contratos de las administraciones públicas).

Mètode per practicar la revisió de preus d'un contracte d'obres

La naturalesa administrativa o privada del contracte condicionaran l’aplicació del mètode de revisió.

Els contractes celebrats per les administracions públiques, per imperi de la llei, estan sotmesos a la utilització d’una fórmula polinòmica que reflecteix sintèticament l’estructura de costos de l’obra, a la qual s’apliquen uns índex que recullen la variació de preus dels elements bàsics que defineixen aquella estructura de costos, mètode que es concreta al RD 1098/2001.

Cal tenir en compte dos aspectes del RD 2/2000, de 16 de juny: a la disposició transitòria segona, es modifiquen totes les fórmules de revisió amb aquests termes: “seguirán aplicándose las aprobadas (…)sin que resulte aplicable el sumando fijo (0,15) que figura en las mismas”. La mateixa disposició indica que, d’acord amb l’article 104, s’aprovaran en breu noves fórmules de revisió. D’altra banda, l’article 103, diu “La revisión de precios (…) tendrá lugar (…) cuando el contrato se hubiese ejecutado en el 20 por 100 de su importe y haya transcurrido un año desde su adjudicación”.

A la contractació privada, el ventall de possibilitats és més ampli en atenció al principi de l’autonomia de la voluntat, que permet que les parts pactin en els termes que estimin més adients. Per aquest motiu, la norma general és que s’hauria de considerar perfectament vàlid qualsevol mètode de revisió pactat entre les parts, el que permet adoptar un sistema anàleg a l’emprat als contractes públics, com ara la referència a alguna de les 48 fórmules polinòmiques de la Confederació nacional de la construcció (CNC), o bé recórrer a fórmules més simplificades, com la revisió referenciada a l’Índex de costos de construir a Catalunya (ICCC).

24

Revisió de preus d’un contracte (públic o privat) amb la utilització d’una fórmula polinòmica i dels índexs de revisió de preus

A continuació es comenten, de forma paral·lela i amb metodologia anàloga (però fent ús, en un cas, del quadre de fórmules tipus i, en l’altre, dels índex de revisió de preus publicats per la CNC), el règim de revisió legalment establert -d’obligat compliment als contractes administratius- i el d’un contracte privat.

Mètodes de revisió

CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT

a) La revisió de preus ha de considerar-se a tot contracte administratiu, sigui quin sigui el seu pressupost o termini. Només prèvia resolució motivada, que haurà d’incorporar-se al plec de clàusules administratives particulars, podrà declarar-se improcedent la revisió de preus d’un contracte.

b) El plec de clàusules administratives particulars haurà d’especificar la fórmula o sistema de revisió aplicable.

c) Per determinar la fórmula que cal utilitzar, es pot triar la més adequada d'entre les 48 fórmules tipus aprovades (Decret 3650/1970 i RD 2167/1981), sense perjudici que, si cap de les fórmules no coincideix amb les característiques del contracte, se’n proposin d’especials, que hauran de ser aprovades pel consell de ministres.

d) Els índexs de revisió de preus que s’hauran d’utilitzar han d’ésser, en tot cas, els aprovats per la comissió delegada del govern per a assumptes econòmics, mensualment publicats al BOE. Aquests índexs són els següents: H = mà d'obra E = energia C = ciment S = materials siderúrgics L = lligants Cr = materials ceràmics M = fustesAl = alumini Cu = coure

e) És requisit legal per poder procedir a la revisió de preus que s’hagi executat, com a mínim, un 20% del pressupost de l'obra i, a més, que hagin transcorregut, com a mínim, 12 mesos des de l’adjudicació del contracte.

a) D’acord amb el principi de l’autonomia de la voluntat de les parts, es pot incloure una clàusula de revisió de preus a qualsevol contracte privat, amb independència de quin sigui el pressupost o el termini d’execució.

b) A partir de l’anterior principi, no existeix cap limitació quant al disseny de la fórmula de revisió.

c) Per determinar la fórmula que cal utilitzar, es pot triar la més adequada d'entre les 48 fórmules tipus elaborades per la CNC. El tècnic redactor del projecte pot proposar-ne una de diferent si les característiques de l'obra no s'ajusten a cap de les 48 existents.

d) Els índexs de revisió de preus per utilitzar són publicats per la CNC. Aquests índexs són els següents: H = mà d'obra E = energia C = ciment S = materials siderúrgics L = lligants Cr = materials ceràmics M = fustes Al = alumini Cu = coure

e) Normalment no s'inclou una clàusula que deixi sense revisió una part del pressupost, perquè es trencaria la lògica interna del mètode.

Estructura de les fórmules polinòmiques

CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT

Genèricament, les fórmules polinòmiques de revisió de preus dels contractes d'obres públics i privats tenen l'estructura següent:

...Co

Ctc

Eo

Etb

Ho

HtaKt

IPCo

IPCtq...

Co

Ctc

Eo

Etb

Ho

HtaKt

Kt = coeficient de revisió resultant del càlcul i corresponent al mes t en què s'han executat les obres incloses en una certificació.a, b, c, etc. = coeficients que expressen els tants per u dels elements bàsics que integren el cost d’un tipus d’obra. El coeficient fix (q=0,15) desapareix de les fórmules (Disposició transitòria 2a del RD Legislatiu 2/2000).

q = part del cost de l'obra subjecte a revisió, d'acord amb l’Índex de Preus al Consum i que equival a les despeses generals de l'obra, inclòs el benefici industrial.

Exemple: Fórmula tipus núm. 9. Distribució d’aigua, sanejament, estacions depuradores, estacions elevadores. Clavegueres, obres per a desguàs, drens, rases per a telecomunicacions.

So

St16,0

Co

Ct20,0

Eo

Et16,0

Ho

Ht33,0Kt

IPCo

IPCt15,0

So

St09,0

Co

Ct21,0

Eo

Et17,0

Ho

Ht38,0Kt

Les diferències entre els coeficients d'una fórmula i l'altra són degudes a la diferent data d'elaboració (1970 per a les oficials,1989 per a les fórmules de la CNC). L'actualització més recent de les fórmules de la CNC assegura una més gran concordança amb la realitat del cost de l'obra.

25

Exemple del càlcul d'una revisió de preus1:

1. Dades generals de l'obra.

Projecte de sanejament. . Fórmula per utilitzar: la núm. 9. . Data d'oferta: Desembre 2002. . Data de la certificació per revisar: Desembre 2003. . Import de la certificació per revisar: 60.000 €

2. Índex que cal utilitzar per al càlcul.

Índexos oficials Moment 0 Moment t Índexos CNC Moment 0 Moment t Des 02 Des 03 Des 02 Des 03 Mà d'obra (H) 314,07 321,33 Mà d'obra (H) 154,77 165,29 Energia (E) 1907,9 1804,7 Energia (E) 151,63 143,43 Ciment (C) 1342,9 1318,4 Ciment (C) 137,33 140,29 Siderúrgics (S) 709,8 716,2 Siderúrgics (S) 134,88 140,58

IPC 139,35 142,99

3. Desenvolupament del càlcul.

CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT (321,33 / 314,07) x 0,33 = 0,3376 Ht / H0 (165,59 / 154,77) x 0,38 = 0,4058 (1804,7 / 1907,9) x 0,16 = 0,1513 Et / E0 (143,43 / 151,63) x 0,17 = 0,1608 (1318,4 / 1342,9) x 0,20 = 0,1964 Ct / C0 (140,29 / 137,33) x 0,21 = 0,2145 (716,2 / 709,8) x 0,16 = 0,1614 St / S0 (140,58 / 134,88) x 0,09 = 0,0938 IPCt / IPC0 (142,99 / 139,35) x 0,15 = 0,1539

0,8468 Kt 1,0289

4. Aplicació del coeficient Kt.

60.000 Import Certificació 60.000 x 0,8468 Coeficient de revisió (Kt) per aplicar x 1,0289

________ _______50.808 Import Certificació revisada 61.734

510 Import revisió (import certificació x percentatge de revisió de preus) 1.734

+0,85% Percentatge de revisió de preus que se'n dedueix +2,89%

Els índexs oficials són únics per a tot l'Estat i reflecteixen el 85% de la variació mensual de l'IPC. Els índexs de la CNC es publiquen a la web de la Confederación nacional de la construcción (www.cnc.es).

Revisió de preus d'un contracte privat referida a Índex de costos de construir a Catalunya (ICCC)

L'autonomia de la voluntat de les parts, principi cabdal del dret privat, obre el contracte a qualsevol mètode de revisió de preus, sense cap limitació quant a la definició del mètode de revisió.

Partint d'aquesta premissa, una de les opcions que s’ha de considerar per la simplicitat d'aplicació és l'ICCC, que presenta diferents modalitats en funció de les característiques de l'obra: edificació, obra civil i total construcció.

El preu del contracte es revisarà mensualment, aplicant a l'import de cada certificació d'obres les variacions percentuals -positives o negatives- que experimenti l'ICCC (els índexos ICCC es publiquen a www.ccoc.es, la web de la Cambra oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya). Aquestes variacions resulten de dividir l'índex corresponent al mes d'execució dels treballs relacionats a la certificació per l'índex corresponent al mes al qual l'adjudicatari va presentar la seva oferta, de conformitat amb la següent fórmula:

[(In / I0) x 100] - 100 = percentatge de variació (positiu o negatiu)

essent In: Índex del mes en què es van executar els treballs I0: Índex del mes de presentació de l'oferta

1 Exemple que serveix per a descriure el mètode de càlcul pero que cal corregir amb les dades i índexos que corresponguin a una obra concreta.

26

Exemple de càlcul d'una revisió de preus1:

1. Dades generals de l’obra:

. Data de l'oferta: desembre 2002.

. Data de la certificació per revisar: desembre 2003.

. Import de la certificació per revisar: 60.000 €.

Edificació Enginyeria civil Total construcció

Desembre 2002 144,2 141,4 143,5 Desembre 2003 148,1 143,7 147,0 Percentatge de variació 2,705% 1,627% 2,439%

2. Import de la revisió:

Per a una obra predominantment d’edificació 60.000 x 2,705% = 1.623,00 €Per a una obra predominantment d’enginyeria civil 60.000 x 1,627% = 976,20 €Per a una obra sense predomini d’un tipus específic 60.000 x 2,439% = 1.463,40 €

Pagament de la revisió de preus

En el cas dels contractes celebrats per les administracions públiques, de conformitat amb el que es disposa a l'article 108 del RD Legislatiu 2/2000, de Contractes de les administracions públiques, l’import de les revisions que procedeixin s'haurà de fer efectiu mitjançant l’abonament o descompte corresponent a les certificacions o pagaments parcials, o bé, amb caràcter excepcional, a la liquidació del contracte quan no s’hagin pogut incloure a les esmentades certificacions o pagaments parcials.

Cas que en el moment d’expedir la certificació no s’hagin publicat els índex corresponents al mes de referència (cosa, d’altra banda, prou usual), el RD 1098/2001, especifica que s’ha de fer una revisió provisional amb els darrers índex publicats i, posteriorment, un cop que els nous índexs hagin estat publicats, es procedirà a l'oportuna correcció.

A les obres privades, la propietat hauria de preveure el possible increment derivat de la revisió de preus per tal d'ajustar-ne adequadament el programa financer. En aquest supòsit, tot i que l' esmentat principi de l'autonomia de la voluntat de les parts deixa lliure el camí per pactar qualsevol fórmula de pagament de l'import corresponent a la revisió de preus, potser l'opció més adient, en tant que la més simple, seria acordar l'abonament en els mateixos terminis i condicions que els pactats per al pagament de les certificacions o dels corresponents documents que acreditin la realització total o parcial del contracte.

Actualització de preus d'un pressupost abans de l'adjudicació a una empresa contractista

De vegades, el període de temps transcorregut entre el moment en què el projectista va calcular el pressupost d'un projecte i l'inici del procediment de licitació del contracte és molt prolongat, o bé es produeixen entre un i altre moment variacions importants en els preus que provoquen que el càlcul inicial quedi desfasat. Per tal d'evitar que el pressupost inicial, referència per a les ofertes de les empreses, resulti desfasat i perjudiqui el desenvolupament normal del procés d'adjudicació, és molt recomanable actualitzar sempre el càlcul inicialment efectuat. En aquest sentit, atès que, per norma general, no convé endarrerir l'inici del procés d'adjudicació, es pot recórrer a l'aplicació dels mètodes de revisió de preus abans indicats i obtenir així un percentatge d'augment lineal d'actualització. Aquest sistema simplificat d'actualització d'un pressupost és a l'article 67 del Reglament general de contractació de l'Estat, que en el paràgraf que aquí ens interessa diu:

“En els casos on les oscil·lacions dels preus, imprevistes i posteriors a l'aprovació tècnica dels projectes, resten actualitat als càlculs dels preus que figuren en els pressupostos, els caps dels departaments poden, si l'obra té el qualificatiu d'urgent, aplicar el percentatge lineal d'augment designat per l'oficina de supervisió, per tal d'ajustar aquests preus als que són vigents al mercat en el moment de la licitació”.

El text literal d'aquest article no ens diu com s'ha d'obtenir aquest "percentatge lineal d'augment", per la qual cosa podem recórrer a qualsevol dels mètodes de revisió indicats més amunt. En qualsevol dels casos, l'índex corresponent al moment "0" (I0) serà el del mes en què es va calcular el pressupost; i l'índex corresponent al moment "t" (It), el del mes d'actualització del pressupost.

Les diferències entre un contracte administratiu i un de privat es troben en la determinació de la fórmula i dels índexs que cal utilitzar. De tota manera, si es considera que el preu final del contracte serà determinat per les ofertes dels licitadors, que adequaran el pressupost al preu de mercat, potser el més adient fóra recórrer al mètode de revisió referenciat a l'ICCC, perquè és el més àgil i simple de tots els proposats.

27

Annex 5. QUADRE PER AL CÀLCUL DEL PREU DE LA MÀ D’OBRA

A continuació s'expliciten les hipòtesis emprades per obtenir el preu unitari de la mà d'obra (oficial 1a. i manobre) i es prenen els valors corresponents als convenis de la construcció de la província de Barcelona (vigència de 01-01-2006 a 31-12-2006), Girona (01-06-2005 a 31-05-2006), Lleida (01-01-2006 a 31-12-2006) i Tarragona (01-01-2006 a 31-12-2006) de l'any 2006. El cost per hora treballada que s’obté s’incrementa finalment un 5,79%, resultat de la regularització de la diferència entre el IPC 2006 previst pel govern i l’estimació d’IPC a 31-10-2006 i de la previsió del 2,8% com a estimació provisional d’augment per a 2007.

Càlcul de l’oficial 1a.

EMPRESA TIPUS UTILITZADA PER AL CÀLCULJornada Tipus de cotització

Hores de treball a l'any 1.746 Contingències comunes 23,60%Hores de treball al dia 8 Atur 6,70%Dies laborables a l'any 218,25 Fons de Garantia Salarial (FOGASA) 0,20%Dies laborables no treballats 10 Formació professional 0,60%Dies efectivament treballats 208,25 Fundació Laboral de la Construcció 0,08%

Estructura contractual Accidents 7,60%Fix de plantilla 30% Suma 38,78%Fix d'obra 70% Temporal (Llei 10/1994) 0% Mitjana d’anys d’antiguitat pers. fix plantilla 9

PERCEPCIONS ECONÒMIQUES Barcelona Girona Lleida Tarragona€/any €/any €/any €/any

Salari base 8.814,20 8.090,25 8.354,90 7.788,23Antiguitat consolidada (9 anys) 391,95 368,50Plus de conveni 5.641,45 3.602,55 2.185,95 2.805,57Plus d’assistència 2.078,71Plus de transport i distància 1.281,23 1.206,69 1.099,15 1.081,24Plus desgast d’eines i roba de feina 60,68 87,30 60,68 219,27Plus voluntari 3.132,00 2.525,00 2.279,00 2.678,00Vacances 1.638,43 1.280,39 1.163,96 1.244,42Gratificacions (cada una) 1.638,43 1.280,39 1.163,96 1.244.42Antiguitat en pagues 48,87 42,91

CÀLCUL DEL COSTA) Salari base + gratificacions 13.891,06 11.931,42 11.846,78 11.670,66

Salari base 8.814,20 8.090,25 8.354,90 7.788,23Antiguitat consolidada 117,59 110,55Vacances 1.653,09 1.280,39 1.163,96 1.257,29Gratificacions (juny i nadal) 3.306,18 2.560,78 2.327,92 2.514,59

B) Plus salarials 5.641,45 3.602,55 2.185,95 2.805,57C) Assistència 2.078,71D) Plus extrasalarials 1.341,91 1.293,99 1.159,83 1.300,51

Transport i distància 1.281,23 1.206,69 1.099,15 1.081,24Desgast d’eines i roba de feina 60,68 87,30 60,68 219,27

E) Plus voluntari 3.132,00 2.780,00 2.279,00 2.678,00F) Total percepcions (A+B+C+D+E) 24.006,42 19.607,96 17.471,56 20.533,45G) Total percepcions cotitzables (A+B+C+E) 22.664,51 18.313,97 16.331,73 19.232,94H) Base màxima cotització S.S. 35.255,35 35.255,35 35.225,35 35.255,35I) Total percepcions no cotitzables (D) 1.341,91 1.293,99 1.099,15 1.300,51J) Cotitzacions (38,78% sobre G) 8.789,30 7.102,16 6.325,69 7.458,53

Contingències comunes (23,60% sobre G) 5.348,82 4.322,10 3.849,57 4.538,97Atur (6,70% sobre G) 1.518,52 1.227,95 1.092,89 1.288,61Fons de Garantia Salarial (0,20% sobre G) 45,33 36,63 32,62 38,47Formació professional (0,60% sobre G) 135,99 109,88 97,87 115,40Fundació Laboral de Construcció (0,08% sobre G) 18,13 14,65 13,05 15,39Accidents (7,60% sobre G) 1.722,50 1.391,86 1.239,69 1.461,70

K) Altres costos 664,42 532,82 481,32 491,42Indemnització fix d'obra 664,42 532,82 481,32 491,42Indemnització temporal 0,00 0,00 0,00 0,00

Total cost anual (A+B+C+D+E+J+K) 33.460,14 27.242,93 24.278,57 28.483,40Total cost/hora 19,16 15,60 13,91 16,31Coeficient dies no treballats 1,048 1,048 1,048 1,048Cost per hora treballada, segons el conveni de 2006 20,08 16,35 14,57 17,10

Cost per hora treballada pel 2007, inclosa la previsió d’increment 21,00 € 17,10 € 15,24 € 17,87 €

28

Càlcul del manobre

EMPRESA TIPUS UTILITZADA PER AL CÀLCULJornada Tipus de cotització

Hores de treball a l'any 1.746 Contingències comunes 23,60%Hores de treball al dia 8 Atur 6,70%Dies laborables a l'any 218,25 Fons de Garantia Salarial (FOGASA) 0,20%Dies laborables no treballats 10 Formació professional 0,60%Dies efectivament treballats 208,25 Fundació Laboral de la Construcció 0,08%

Estructura contractual Accidents 7,60%Fix de plantilla 30% Suma 38,78%Fix d'obra 70% Temporal (Llei 10/1994) 0% Mitjana d’anys d’antiguitat pers. fix plantilla 9

PERCEPCIONS ECONÒMIQUES Barcelona Girona Lleida Tarragona€/any €/any €/any €/any

Salari base 7.343,75 6.455,45 6.592,80 7.089,81Antiguitat consolidada (9 anys) 391,95 358,65Plus de conveni 4.819,72 2.921,46 2.188,42 1.477,38Plus d’assistència 2.248,57Plus de transport i distància 1.220,61 1.047,29 1.099,15 991,74Plus desgast d’eines i roba de feina 60,68 0,00 60,68 111,53Plus voluntari 2.314,00 1.974,00 1.672,00 1.973,00Vacances 1.397,29 1.047,29 972,30 1.038,38Gratificacions (cada una) 1.397,29 1.047,29 972,30 1.038,38Antiguitat en pagues 48,87 38,44

CÀLCUL DEL COSTA) Salari base + gratificacions 11.697,19 9.597,32 9.509,70 10.347,14

Salari base 7.343,75 6.455,45 6.592,80 7.089,81Antiguitat consolidada 117,59 107,60Vacances 1.411,45 1.047,29 972,30 1.049,91Gratificacions (juny i nadal) 2.823,90 2.094,58 1.944,60 2.099,82

B) Plus salarials 4.819,72 2.921,46 2.188,42 1.477,38C) Assistència 2.248,57D) Plus extrasalarials 1.281,29 1.047,29 1.159,83 1.103,27

Transport i distància 1.220,61 1047,29 1.099,15 991,74Desgast d’eines i roba de feina 60,68 60,68 111,53

E) Plus voluntari 2.314,00 1.974,00 1.672,00 1.973,00F) Total percepcions (A+B+C+D+E) 20.112,20 15.540,07 14.529,95 17.149,36G) Total percepcions cotitzables (A+B+C+E) 18.830,91 14.492,78 13.370,12 16.046,09H) Base màxima cotització S.S. 35.255,35 35.255,35 35.255,35 35.255,35I) Total percepcions no cotitzables (D) 1.281,29 1.047,29 1.052,07 1.103,27J) Cotitzacions (38,98% sobre G) 7.302,63 5.620,30 5.184,93 6.222,67

Contingències comunes (23,60% sobre G) 4.444,10 3.420,30 3.155,35 3.786,88Atur (6,70% sobre G) 1.261,67 971,02 895,80 1.075,09Fons de Garantia Salarial (0,20% sobre G) 37,66 28,99 26,74 32,09Formació professional (0,60% sobre G) 112,99 86,96 80,22 96,28Fundació Laboral de Construcció (0,08% sobre G) 15,06 11,59 10,70 12,84Accidents (7,60% sobre G) 1.431,15 1.101,45 1.016,13 1.219,50

K) Altres costos 560,99 429,39 401,25 400,70Indemnització fix d'obra 560,99 429,39 401,25 400,70Indemnització temporal 0,00 0,00 0,00 0,00

Total cost anual (A+B+C+D+E+J+K) 27.975,82 21.589,76 20.116,13 23.772,74Total cost/hora 16,02 12,37 11,52 13,62Coeficient dies no treballats 1,048 1,048 1,048 1,048Cost per hora treballada, segons el conveni de 2006 16,79 12,96 12,07 14,27

Cost per hora treballada pel 2007, inclosa la previsió d’increment 17,56 € 13,55 € 12,62 € 14,92 €

29

Annex 6. DADES MEDIAMBIENTALS

Amb la intenció de proporcionar dades sobre els vector d’impacte mes característics que permeti anar satisfent les diverses disposicions administratives de protecció al medi natural (tal com la Directiva sobre eficiència energètica del 16/12/02), els elements del banc BEDEC PR/PCT ITeC contenen:

Els pesos dels diversos materials que constitueixen les partida d’obra. Dada necessària per avaluar les quantitat de matèries primeres i de matèries primeres no renovables que s’empren. Tanmateix permet establir estratègies de reducció i/o d’incorporació de reciclats i/o de reutilizació de sobrants.

Quantitats i característiques dels residus que genera cada partida d’obra, a l’efecte de poder desenvolupar un Pla dirigit a la seva millor gestió i/o a la eventual reutilització en la pròpia obra.

Cost energètic dels materials i dels processos d’execució emprats en cada partida, per a poder considerar aquesta despesa en la certificació energètica dels edificis, ben aviat vigent.

Valor de les emissions de CO2 a l’atmosfera per causa de la fabricació dels materials, del seu transport i de la seva colocació-manipulació en obra, a l’efecte de ser considerats en l’anàlisi del grau de satisfacció aconseguit del compromisos de Kioto.

Totes aquestes dades mediambientals, en estar suportades sobre la metodologia BEDEC i gestionades amb el conjunt de programes TCQ2000, son susceptibles de ser analitzades sobre partides, etapes d’obra o en forma de resultats finals. Aquests resultats son fàcils d’entendre i, pel fet que es creen arxius de dades compatibles amb altres programes (com Excel), fàcilment es poden operar i incorporar a altres documents o altres processos informàtics.

L’obtenció de les dades dels residus ha estat possible gràcies a la col·laboració entre la Junta de residus de la Generalitat de Catalunya i la Línia del Medi Ambient del programa de R+D+I de l’ITeC. Les dades de cost energètic i d’emissió de CO2 han estat resultat de la col·laboració entre els Departaments de construcció arquitectònica I i II de la UPC, l’Institut català de la energia –ICAEN-i la Línia del medi ambient del programa de R+D+I de l’ITeC.

Pel que fa a l’establiment de les dades dels residus, es varen estudiar els residus procedents de les ruptures i minves de material derivades de l’execució de cada partida i els originats pels embalatges dels materials més significatius de l’obra (ambdós referits a m3 i kg), essent aquesta informació la base per a poder plantejar una mínima separació selectiva en obra.

Els valors consideren el volum mínim que ocuparien els residus si es disposessin de forma ordenada (volum inicial), és dir, utilitzant un coeficient d’esponjament per unitat. A causa de la quantitat de factors que intervenen en la determinació del volum final que tenen els residus en el contenidor, és l’usuari qui ha de determinar aquest coeficient d’esponjament en funció de les variables següents:

El tipus de material.

La forma de l’element a emmagatzemar influeix directament en el volum final que ocuparà en els contenidors. En els materials amorfs (formigó, granulats, etc.) el volum inicial quasi coincidirà amb el volum final, en canvi en els conformats (perfils d’acer, taulons, etc.) pot arribar a ser molt diferent.

La forma d’emmagatzemar els residus.

Es el factor més important per conèixer el volum final dels residus. També és el més difícil d’establir (sobretot des de la fase de projecte) ja que aquest volum final depèn fonamentalment de la cura que tinguin els operaris en ordenar els residus en el seu lloc d’acopi.

El tipus de separació selectiva que es realitzi.

El volum final també és funció de la possibilitat que els materials amorfs i/o de gra petit puguin emplenar els espais que deixen les restes dels materials conformats. La separació selectiva desordenada de semiproductes de gran mida tendeix a determinar coeficients d’esponjament alts.

30

La conseqüència de la incorporació d’aquesta categoria de dades ha de permetre poder aplicar un Pla de gestió de residus que ajudi a optimitzar, tant des del punt de vista mediambiental com econòmic, la seva gestió interna i externa a l’obra.

A més, es preveu que els resultats podran ser emprats en diferents instàncies amb un triple valor: element de sensibilització dels agents del sector; uns primers indicadors d’impacte ambiental que permetin establir en els projectes uns valors límit o de control, afavorint la implementació de sistemes de puntuació i ecoetiquetatge i ajudant a desenvolupar la investigació sobre possibles solucions correctores; dades estadístiques per obtenir valors globals de producció de residus que possibilitin instaurar línies d’actuació i polítiques de caràcter general sobre aquest tema.

31

Annex 7. SUPORT INFORMÀTIC

L’ITeC edita el CD-Rom BEDEC PR/PCT ITeC 2007, que conté bancs per a facilitar la confecció de pressupostos, plecs de condicions tècniques, estudis de seguretat i salut i càlculs mediambientals en fase de projecte.

Banc BEDEC PR/PCT ITeC (format FIEBDC-3/2004 paramètric API estàndar), en català i castellà: BEDEC PR/PCT ITeC preus conté 250.000 elements d’edificació, urbanització, enginyeria civil, rehabilitació i restauració, seguretat i salut, assaigs de control i despeses indirectes, amb preus de referència per a totes les províncies i CCAA, productes comercials i dades mediambientals (residus d’obra i d’embalatge, cost energètic i emissió de CO2). També conté un directori de normativa vigent i un directori d’empreses, amb la seva xarxa comercial i certificats, característiques i certificats dels seus productes i amb els articles i PVP de 60 d’elles (veure relació a Bancs d’Empreses). BEDECPR/PCT ITeC plecs conté 4.500 plecs de condicions tècniques d’edificació, urbanització, enginyeria civil, rehabilitació i restauració i seguretat i salut, amb la normativa vigent a Catalunya i a Espanya.

Llibres ITeC (format FIEBDC-3/2004 discret, per usuaris que no disposin d’un programa de pressupostos capaç de llegir el format FIEBDC-3/2004 paramètric API estàndar), en català i castellà: 50.000 elements amb preus de referència i el plec de condicions tècniques associat.

Bancs d’Entitats de distribució exclussiva a través d’aquest CD-Rom (format FIEBDC-3/2004 discret): ATLL (Aigües Ter Llobregat), Gisa (Gestió d’Infraestructures) edificació obra nova, rehabilitació, obra civil, gestió de residus i seguretat i salut; Imu (Institut Municipal d’Urbanisme); Incasol edificació (Institut Català del Sòl); MMAMB (Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona); Patrimoni Arquitectònic; Port de Barcelona i Regsa (Regs de Catalunya). Els bancs estan en català, excepte el banco Port de Barcelona que està en castellà i els bancs ATLL i MMAMB que estan en català i castellà.

Bancs d’Empreses fabricants i distribuïdores de productes de la construcció (format FIEBDC-3/2004 discret), en català i castellà, amb xarxa comercial, certificats d’empresa, partides d’obra, plecs i productes amb les seves característiques, certificats, imatges i detalls CAD: ABN pipe sistemas, Air tub, Alkor Draka, Armstrong, Asfaltos Chova, Betec, BJC, Blansol, Boatexa, Bticino, Celsa, Ceràmica Grau, Cerámicas Calaf, Coalsa, Composan, Danosa, Dcpal-distribuidora cerámica Piera Almar, Eunea, Fapp, Fermacell Xella, Flexicel, Flexiplas, Gestora de runes, Get, Grohe, Henkel, Himel, Humicontrol, Jung, Junkers, Knauf, Level Box, Naturcal, Palau Almacelles, Quintela, Ravago, Remosa, Roca sanitario, Saunier Duval Clima, Saunier Duval Dicosa, Sonimarket, Sumsert, Technal, Teuleria Almenar, Termibarna, Ulma, Unex, Ursa, Valentine i Würth. Bancs en elaboració properament a la web: Akril, Artigo, Berker Foresis, Euronit, Giacomini, Irsap, Pabitex, Rockwool, Terreal i STI sistemas técnicos de iluminación.

Pressupostos tipus ITeC (format FIEBDC-3/2004 discret), en català i castellà: Habitatge plurifamiliar, nau industrial, edifici escolar, instal.lacions de gas, aigua i calefacció de pisos 70, 100 i 130 m2, cuina, bany, bany petit, 25 seccions tipus de carrers, plaça, parc, 9 trams d’autopista, 4 rotondes i 2 ponts.

Visual ITeC. Programa visualitzador de bancs i pressupostos en format FIEBDC-3 (versions discret, paramètric estàndard i paramètric API estàndard).

Els usuaris que adquireixen el CD-Rom tenen dret a la descàrrega gratuïta des de la metaBase (www.itec.es) de les novetats i actualitzacions periòdiques que es produeixin al llarg de l’any, a banda de disposar de certes utilitats com la de poder copiar i enganxar partides d’obra directament des de Internet al programa TCQ2000. L’enregistrament al canal InfoITeC permet estar informat d’aquestes novetats, ja que emet un correu electrònic quan aquestes es produeixen. Des de la metaBase també es permet l’accés a la consulta lliure de tots els bancs i a la descàrrega gratuïta dels bancs d’empreses.

L’ITeC opera amb els esmentats bancs (així com amb qualsevol altra banc en format FIEBDC-3) amb el seu programa TCQ2000 de confecció de pressupostos i plecs de condicions tècniques. A més, disposa de mòduls integrats que permeten la confecció d’estudis, estudis bàsics i plans de seguretat i salut, plans de control de qualitat, amidaments gràfics, certificacions i desviacions, comparació d’ofertes, planificació temporal, seguiment i consolidació d’obra, càlculs mediambientals, llibre de l’edifici i plans de manteniment preventiu i corrector.

El format FIEBDC-3, format d’intercanvi estàndard de bases de dades de la construcció espanyol, està regulat per l’Associació FIEBDC que agrupa als redactors de bancs de dades de la construcció i als desenvolupadors d’aplicacions informàtiques, i de la qual l’ITeC n’és membre fundador.

33

Elements simples i elements compostos

ÍNDEX

35

A

B

MÀ D'OBRA

MATERIALS

A0

B0

MÀ D'OBRA EMPRESARIAL

MATERIALS BÀSICS

A01

B01

B03

B04

B05

B06

B07

B08

B09

B0A

B0B

B0C

B0D

A012

A013

A014

A015

A016

B011

B031

B032

B033

B037

B038

B03D

B03H

B044

B051

B053

B055

B064

B070

B071

B08A

B090

B0A1

B0A2

B0A3

B0A4

B0A6

B0A7

B0AB

B0AC

B0B1

B0B2

B0B3

B0CH

B0D2

B0D3

B0D6

B0D7

OFICIALS .................................................................................................................................................

AJUDANTS ..............................................................................................................................................

MANOBRES .............................................................................................................................................

MANOBRES ESPECIALISTES ................................................................................................................

PEONS .....................................................................................................................................................

NEUTRES ................................................................................................................................................

SORRES ..................................................................................................................................................

SAULONS ................................................................................................................................................

GRAVES ..................................................................................................................................................

TOT-U ......................................................................................................................................................

GRANULATS-CIMENT ............................................................................................................................

TERRES ...................................................................................................................................................

GRANULATS PER A PAVIMENTS AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS ............................................

PEDRES PER A FORMACIÓ D'ESCULLERES .......................................................................................

CIMENTS .................................................................................................................................................

CALÇS .....................................................................................................................................................

LLIGANTS HIDROCARBONATS .............................................................................................................

FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA ..........................................................................................

MORTERS SENSE ADDITIUS .................................................................................................................

MORTERS AMB ADDITIUS .....................................................................................................................

PRODUCTES DE TRACTAMENT PER A FORMIGONS, MORTERS I BEURADES ..............................

ADHESIUS D'APLICACIÓ UNILATERAL .................................................................................................

FILFERROS .............................................................................................................................................

TELES METÀL.LIQUES I PLASTIQUES .................................................................................................

CLAUS .....................................................................................................................................................

VISOS ......................................................................................................................................................

TACS I VISOS ..........................................................................................................................................

ABRAÇADORES ......................................................................................................................................

TENSORS ................................................................................................................................................

CABLES ...................................................................................................................................................

ACER EN BARRES LLISES .....................................................................................................................

ACER EN BARRES CORRUGADES .......................................................................................................

MALLES ELECTROSOLDADES ..............................................................................................................

PLANXES D'ACER ...................................................................................................................................

TA