Harmonia Grau Professional

HARMONIA DEL GRAU MITJ

Willem Dragstra

Willem Dragstra, compositor/ professor de teoria a:-Conservatori del Liceu, -Escola de Msica de Vic.

LECTURA MUSICAL


La trada major, menor fonamental i el cor mixt------------------------Enllaos simples de les trades fonamentals----------------------------Enllaos amb amb la primera inversi-----------------------------------Notes estranyes a l'harmonia---------------------------------------------Enllaos amb la segona inversi-----------------------------------------Lacord de sptima del cinqu grau i segon grau ---------------------Els altres acords de sptima----------------------------------------------La tonalitat menor amb les seves diferents escales--------------------Les diferents cadncies en major i menor------------------------------La modulaci diatnica ---------------------------------------------------Dominants secundries----------------------------------------------------Canvis de mode i lacord napolit---------------------------------------Els acords de sexta augmentada (alemanya, francesa i italiana)----Modulaci Cromtica-----------------------------------------------------APNDIX------------------------------------------------------------------

131516202324252830323436414448

-EL BAIX XIFRAT-EL PEDAL-TEORIA DE LES FUNCIONS DE HUGO RIEMANN-LA 'MELODITZACI' DE LESQUELET HARMNIC-HARMONITZACI DUN BAIX SENSE XIFRAR-HARMONITZACI DEL SOPRANO-NORMES

- Notaci Musical - Ritme - Escales - Intervals - Trades - Acords de sptima

IIIIIIIVVVIVIIVIIIIXXXIXIIXIIIXIV

- 3 -

La enseanza de la armona en Catalua.La enseanza de la armona en Catalua est atravesando una crisis. Los estudiantes que actualmente llegan al grado superior de msica tienen poco conocimiento de la armona. Este hecho conlleva serias consecuencias para las asignaturas tericas como el anlisis, el cual requiere un slido entendimiento de la armona. Existen diversas razones que contribuyen al reducido conocimiento de la armona por parte del estudiante:1) Los estudiantes de grado medio experimentan una excesiva sobrecarga de asignaturas extra musicales y apenas tienen tiempo para practicar su instrumento principal, como as, para el estudio de la teora musical.2) La mayora de los estudiantes que comienzan el curso del grado media de msica todava no saben si que quieren seguir estudiando msica en el grado superior. Varios estudiantes deciden en el ultimo momento (sexto grado) si quieren ser un msico profesional.3) La media de la edad del estudiante de grado medio es de 12-13 a 17-18 aos. Solamente en los ltimos aos del grado medio, el estudiante es suficientemente maduro para entender completamente los conceptos abstractos y algunas ambigedades de la armona tonal.4) La mayora de los excelentes tratados de armona, traducidos al espaol, como Schnberg y Piston, tienen un fuerte contenido terico y obvian el lado prctico de la armona, denominada parte escrita de sopranos y bajos. En general se puede decir que la mayora de los libros existentes de armona son demasiado extensos por lo que se hace muy complicada su utilizacin en los cursos de grado medio.5) Faltan profesores de armona. La razn reside en el hecho de que no hay carrera musical terica. La ESMUC, Escuela Superior de Msica de Catalua, resultado de la reciente reforma educacional en Espaa (LOGSE) ha perdido una clara oportunidad de reparar esta carencia: el crculo de personas selectas que han fundado la ESMUC, han fracasado al no crear una carrera de teora musical.

Tratado de armona de Zamacois.Ya es hora de reconocer que el tratado de armona de Zamacois (un importante terico cataln del siglo pasado), tiene un valor predominantemente histrico, pero no debera ser puesto en prctica, actualmente, como libro de texto en los cursos de grado medio de armona. La excesiva cantidad de reglas y restricciones en la parte escrita del libro de Zamacois, no es absorbida ni asimilada por la mente de los jvenes estudiantes de msica del s. XXI. Este libro tiene ms inconvenientes que ventajas en la educacin musical, pus pertenece ms bien al grupo de tratados musicales histricos como la Armona de Riemann y el Tratado de Harmona de Rameau, los cuales son una importante fuente para la especialidad de musicologa y estudios tericos.

Grado Medio y Grado Superior. El sistema de educacin musical de las Universidades de Amrica del Norte, conforma el modelo para el nuevo grado superior de msica de Catalunya. Durante mi estancia en Boston, donde ense en el New England Conservatory of Music y en el departamento de msica de la Boston University, me d cuenta de que la relacin entre grado medio y grado superior es una cuestin de suma importancia. Durante mis casi cuatro aos de estancia en Catalunya, me he dado cuenta de la falta de coordinacin entre los dos niveles. Los conservatorios de grado medio van en unas determinadas direcciones y los de grado superior en otras.

En sus escritos, el gran terico musical, el austraco Heinrich Schenker, expresa en sus teoras, que el anlisis musical no puede ser completamente entendido sin haber pasado por las bases de la armona tradicional y el contrapunto. Cuando los estudios superiores de teora en el grado superior son preparados cuidadosamente en el grado medio, el estudiante experimenta una natural y fluida continuacin de las materias tericas y de los materiales utilizados de un nivel a otro.


- 4 -

Primera parte del mtodo de armona.Esta primera parte del texto, (paginas 3-10), trata de escalas, intervalos y acordes, los cuales conforman la preparacin del estudio de la armona. El estudiante debera absorber estos materiales en la primera parte del grado medio (del primer al tercer ao). El profesor ha de desarrollar ejercicios y mtodos que ayudarn al estudiante a dominar esta parte de la materia. 1) Las escalas pueden ser aprendidas tocndolas con un solo dedo en el teclado, en las secuencias y sucesiones de mayor, menor, armnico, meldico hasta seis alteraciones (ver paginas. 5, 6). 2) La distancia de un intervalo tiene que ser en relacin a una escala mayor: el bajo de cada intervalo es la tnica de una escala y todos los intervalos descendentes son automticamente perfectos o mayores, etc. (ver pg.7). El anlisis de un intervalo a travs de la suma de semitonos cromticos no debera ser utilizado y el hecho de encontrar la sptima restando una nota desde la octava tampoco debera ser empleado.3) Las tablas de intervalos muestran como se construyen las inversiones de un acorde trada desde un bajo (ver pg.8-10). El bajo como punto de partida es un principio importante del bajo cifrado tradicional (ver , apndices pg.48-51).. No es aconsejable que el estudiante, cuando intenta encontrar la inversin de un acorde lo haga, primeramente, volviendo al estado fundamental.

El mtodo de armona.El presente mtodo es el resultado de mis experiencias como profesor de armona en Holanda, Chile, USA y Catalunya. Este curso de armona consiste en el tradicional desarrollo de materias, hallado en la mayora de libros de texto de armona, desde las relaciones de acordes simples en estado fundamental pasando por la primera inversin trada, segunda inversin trada, acordes de sptima, notas extraas de la harmona, cadencias, tonalidad menor, modulacin diatnica, dominantes secundarias, cambio modales y otros acordes cromticos hasta llegar a la modulacin cromtica/ enharmnica. El apndice consiste en una ampliacin de otros puntos relacionados como el bajo cifrado o la teora de los grados y la armona funcional, dos importantes vas de la armona tradicional. El mtodo de armona, especialmente escrito para el grado medio (y traducido al cataln), tiene un corto pero instructivo carcter, estando formado por muchos ejemplos de la literatura musical por una parte escrita basada en sopranos y bajos. En los niveles 4y5 del grado medio, deberan ser aplicados los captulos I al IX (hasta la modulacin diatnica). En esta parte el nfasis est puesto en la parte escrita (sopranos y bajos). Los niveles 5 y 6 comprenden los captulos X al XIV (modulacin diatnica hasta modulacin cromtica). La ltima parte de este compendio est basado en el anlisis armnico, ocupando la parte escrita un segundo plano. Los dos volmenes de la parte escrita y los ejercicios de anlisis son un apoyo al texto y proporcionan al estudiante material prctico (esta material no esta incluido). Despus de que el estudiante haya asimilado el material exitosamente, estar suficientemente preparado para profundizar en materias de estudio, como la armona en un nivel superior, el anlisis formal y otros tipos de anlisis, como el Schenkeriano. Este tratado ayuda al estudiante a prepararse para el grado superior. Finalmente me gustara invitar al lector que tenga conocimiento, as como al estudiante o colega, a ayudarme a llevar a la prctica el presente material en formato CD-Rom as, todos los ejemplos musicales podrn ser escuchados! El presente material puede ser utilizado libremente por estudiantes y profesores de armona. En los casos en que la parte del material est citada, debo ser mencionado como el autor. Por ltimo, querra agradecer a las personas que han traducido el presente libro al cataln: mis colegas de Vic (Escola de Vic,), Josep Baucells y Oriol Portell; estudiantes del Conservatorio del Liceu, grado superior, Elisabet Pujol, Anna Mor, Elisabeth Boada , Adriana Muntadasy Judith Montserrat.


&?

Clau de sol i de fa

wsolwfa

&?

wwww fadoresolwwww sidosolfa

&? w w w w

mi fa sol la

w w w wsi do re mi

w w w wfa sol la si

w w wre mi faw

do

w w w wsol la si do

w w w w wre mi fa sol la

&?

Els tetracords

w w w w w w w w w w w#w w w w# w

w# w# ww w w# w# w w# w# w#w w# w# w# w#

&?

w w w w w w w w wb w w wwb w w wb wb w w wb wb w wb wb wb w wb wb wb wb wb wb

Willem Dragstra, El Masnou, 2005HARMONIA DEL GRAU MITJ

- 5 -

- 3 -

Memoritzar les segents notes

Els dos pentagrames formen un sistema

(Els tetracords i les escales es toquen amb un sol dit)

- LECTURA MUSICAL -NOTACI

& 24 23 22 44 43Quaternari

Ternari Binari

Quaternari

& 43 42 89 86 83Ternari

Binari

Ternari compost

compostBinari

& 83 Ternari


- 6 -

- 4 -

h q

e x

qk q e k El ritme s la durada de les notes

Els tipus de comps

LECTURA MUSICALRITME

&&&

Escales

wMajor

w w w w w6 w w

wRelativa menor

w w w w w w w

wHarmnica/Meldica

w w w w wa w# w

&&&

###

n bn bn b

wMajor w w w w w w w

wRelativa menorw w w w w w w

wHarmnica/Meldicaw w w w wa w# w

w w w w w w w w

w w w w w w w w

w w w w w wa w# w

&&&

# ## ## #

nnbbnnbbnnbb

wMajor

w w w w w w w

wRelativa menor

w w w w w w w

wHarmnica/Meldica

w w w w wa w# w

w w w w w w w w

w w w w w w w w

w w w w w wa w# w

&&&

# ### ### ##

nnnb b bnnnb b bnnnb b b

wMajor w w w w w w w


wHarmnica/Meldicaw w w w wa w# w

w w w w w w w w

w w w w w w w w

w w w w w wN wn w Willem Dragstra, El Masnou, 2005HARMONIA DEL GRAU MITJ

- 7 -

- 5 -

LECTURA MUSICALESCALES

&&&

# ## ## ## ## ## #

nnnnb b b bnnnnb b b bnnnnb b b b

wMajorw w w w w w w

wRelativa menor

w w w w w w w

wHarmnica/Meldica

w w w w wa w# w

w w w w w w w w

w w w w w w w w

w w w w w wN wn w

&&&

# ## # ## ## # ## ## # #

nnnnnb b b b bnnnnnb b b b bnnnnnb b b b b

wMajorw w w w w w w


wHarmnica/Meldicaw w w w wa w w

w w w w w w w w

w w w w w w w w

w w w w w wN wn w

&&&

# ## # ### ## # ### ## # ##

nnnnnnbb b b b bnnnnnnbb b b b bnnnnnnbb b b b b

wMajorw w w w w w w


wHarmnica/Meldica

w w w w wa w w

w w w w w w w w

w w w w w w w w

w w w w w wN wn w


- 8 -

- 6 -

LECTURA MUSICALESCALES

& w w w w w w w w

& w1 j.

w8 j.

w w ww2 M.

ww7 m.

ww3 M.

ww6 m.

ww4 j.

ww5 j.

& w w w w w w w w

& wwtercera

ww# wwnbM. aug. aug.

ww wwb wwn#M. m. m.

wwquintaww# wwnbj. aug. aug.

ww wwb wwn#j. dis. dis.

&

&ww

tercera

ww wwnM. dis. dis.

wwquinta

ww wwnj. 2xdis. 2xdis.


- 9 -

- 7 -

Unson justSegona majorTercera majorQuarta justaQuinta justaSexta majorSptima majorOctava justa

Intervals:

Unson justSegona menorTercera menorQuarta justaQuinta justaSexta menorSptima menorOctava justa

Inversions:

do

re

mi

fasol

la

siMajor: segona tercera sexta sptima

Just: unson quarta quinta octava

menor (m.) major (M.) just (j.) augmentat (aug.)disminuda (dis.)

Cromatisme:

LECTURA MUSICALINTERVALS

&Trades

wwwTrada

wwTercera/Quintaww ww

Dues terceresww

& www1 wwwb

2 wwwbb3 www#n

4 wwwb5

( )wwwb6

& www www www III www


- 10 -

- 8 -

Trada 1) Major2) Menor3) Disminuda4) Augmentada

1 Terc. 2 Terc.

M. m.m. M.m. m.M. M.

Tercera Quinta

M. j.m. j.m. dis.M. aug.

Trada

1) Major2) Menor3) Disminuda4) Augmentada

Fonamental1 Terc. 2 Terc.

M. m.m. M.m. m.M. M.

Primera InversiI Terc. II Sexta

m. m.M. M.m. M.M. m.

La segona tercera de la trada fonamental es mant en la primera inversi (I). La primera tercera de la trada fonamental sinverteix com a sexta (II).

Lesquema de la trada fonamental: fonamental, tercera i quinta (les distncies I 3 5). Una altra manera de mirar la trada: dues terceres

LECTURA MUSICALTRADES

Primera inversi, acords de sexta

& www www www www III www*

&

&

wwwMajorwww www www www www www

wwwI II III IV V VI VII

wwwMen. natural

www www www www www www wwwI II III IV V VI VII

wwwMen. harmnicawww www# www www# www www# wwwI II III IV V VI VII

wwwMen. meldicawww# www# www# www# www# www# wwwI II III IV V VI VII


- 11 -

- 9 -

Trada

1) Major2) Menor3) Disminuda4) Augmentada

La quinta de la trada fonamental sinverteix com a quarta en la segona inversi (I) i a sobre shi colloca la primera tercera de la trada fonamental (II).

FonamentalTercera Quinta

M. j.m. j.m. dis.M. aug.

Segona InversiQuarta Tercera *

j. M.j. m.aug. m.dis. M.

Escales I II III IV V VI VIIMaj. : M. m. m. M. M. m. dis. Men. nat. : m. dis. M. m. m. M. M. Men. harm. m. dis. aug. m. M. M. dis.Men. mel.: m. m. aug. M. M. dis. dis.

LECTURA MUSICALTRADES

Els graus

*Tercera a sobre de la Quarta

Segona inversi, acords de quarta i sexta

Trades a les escales

&&

www## wwwn#7M. 7dom.www### wwwn##

7aug. 7aug./dom.

www www#7m. 7m./M.wwwbb wwwnb7dis. 7dis./sen.

&&

www#7

www#65

www#43

www#42

www# www#6

www#64

www# La part trada

& wwww wwww wwww wwww wwwwwwww wwww

7M. 7m. 7m. 7M. 7dom. 7m. 7dis./sen.

&&&

wwww wwww wwww wwww wwwwwwww wwww

7m. 7dis./sen. 7M. 7m. 7m. 7M. 7dom.

wwww# wwww wwww# wwww wwww#wwww wwww#

7m./M. 7dis./sen. 7aug. 7m. 7dom. 7M. 7dis.

wwww# wwww# wwww# wwww#wwww# wwww# wwww##

7m./M. 7m. 7aug. 7dom. 7dom. 7dis./sen.7dis./sen. Willem Dragstra, El Masnou, 2005HARMONIA DEL GRAU MITJ - 12 -

- 10 -

Els acords de sptima en estat de fonamental

La trada

A) MajorB) MenorC) DisminudaD) Augmentada

en combinaci amb:1) sptima major

7a major7a menor/major-7a augmentada

2) sptima menor

7a dominant7a menor7a disminuda/sensible7a augmentada/dominant

3) sptima disminuda

--7a disminuda-

Les inversions

Els acords de sptima en escales diferents

LECTURA MUSICALACORDS DE SPTIMA

& wwwMajorconsonant:

wwwbmenor wwwbb

dissonant:disminudawww#n

augmentada

& wwwcons.

Graus:

www www www www www wwwI ii iii IV V vi vii

& wSoprano w ww

El registre mitj

& wContralt w ww? wTenor w

ww

? cBaix

w w ww &


- 13 -

I LA TRADA MAJOR, MENOR FONAMENTAL I EL COR MIXT

Les trades fonamentalsEls quatre tipus de trades diferents:

La trada major i la trada menor sn les niques que sn consonants. A la primera part del curs noms utilitzarem la trada major i la trada menor (trades consonants).

Les trades en lescala major

Les xifres romanes en majscules sutilitzen per a les trades majors i les minscules per a les trades menors + = augmentada, 0 = disminuda i = disminuda sensible

L'mbit de les veus del cor mixt:

(1) No es poden sobrepassar els lmits de les veus. Tampoc no es poden entrecreuar les veus venes.

&?

Soprano Contralt

TenorBaix

&?

Les trades majors i menors en estat fonamental es poden trobar en sis posicions diferents:

(8)Tancada

(3)

(5)

(8)

Oberta

& www www wwwI iii V

& www wwwwww

I V ii

& www www wwwI ii iii

&?

a)

I iii

I vi

b) I IV

I V

&?

c)

V vi

iii ii

* V vi

&?

ww ww ww ww ww ww ww ww wwww ww ww ww ww ww ww ww wwI IV V vi iii IV ii V I


- 15 -

II ENLLAOS SIMPLES DE LES TRADES FONAMENTALS*

Anton Bruckner (1824-1896) parla de "la llei del cam ms curt" en lharmonia.

En els enllaos simples amb trades fonamentals consonants (majors/menors) cal duplicar la nota del baix (la fonamental de la trada).

a) En lenlla amb dues notes comuns: mantenir les notes comuns entre els acords. La tercera veu es mou sequint el cam ms curt d'un acord a l'altre (per graus cnjunts i en moviment contrari amb el baix).

b) En lenlla amb una sola nota com: mantenir la nota com entre els acords. Les altres veus es mouen per grausconjunts i en moviment parallel (cami ms curt).

c) En lenlla sense notes comunes: les tres veus superiors es mouen per moviment contrari amb el baix cap a les notes de la nova trada.

(4) En la cadncia trencada moltes vegades es duplica la tercera de lacord del sis grau (per resoldre la nota sensible "si" a la tnica "do" vegeu *).

* Arnold Schnberg, Tratado de Armona

Enllaos simples amb trades fonamentals:1) Designi els enllaos mitjanant els nmeros romans;2) collo qui el baix;3) esculli la posici del primer acord;4) desenvolup els enllaos segons les normes d'enllaos simples (Schnberg).

(3) Enllaos simples amb trades fonamentals:- Mantenir les notes comunes entre els acords; - Les altres veus es mouen per graus conjunts el cam ms curt d'un acord a l'altre; - En lenlla sense notes comunes: les tres veus superiors es mouen per moviment contrari amb el baix cap a les notes de la nova trada.

&46

La primera i la segona inversi de l'acord (acords 6, 6/4)

www-135

www6

13

6

www146

&?

2x8I6

2x5

2x5

2x8

2x5

2x8

2x8

& Contrari

Parallel Oblic/Lateralb w

&

Tampoc no es permet entrecreuar les veus.

&?

Cal evitar sempre:

quintes

octaves

quintes

unsons


- 16 -

III ENLLAOS AMB LA PRIMERA INVERSI

En la primera inversi de l'acord es duplica la fonamental (2x8), o la quinta (2x5) de la trada i poques vegades la tercera (2x3). La nota sensible, el set grau de lescala, no es duplica! La primera inversi les trobem molts cops a la posici mixta. (5) La posici mixta, s una combinaci entre posici oberta i tancada de l'acord 6:

(6) La distncia entre les veus venes no pot ser de ms duna octava (a la distncia entre el tenor i el baix no afecta aquesta regla!).

Els diferents moviments de les veus:

Els moviments parallels prohibits:(7) El moviment parallel (parallels reals): unsons, quintes i octaves estan prohibides en qualsevol combinaci de veus.

&

&?

Cal evitar sempre:

b!

& b!

No!

&?bbbb

2x8No!

2x8B!


- 17 -

-En resum:1) Parallels reals de quintes, octaves i unsons sempre est prohibit.2) Parallels directes est prohibid quan:

Una quinta justa pot anar en moviment parallel cap a una quinta disminuda o augmentada.A la inversa no est perms (tot i que ho trobem amb freqncia a la literatura musical).

Parallels directesQuan dues veus en moviment paral.lel arriben des de qualsevol interval a una quinta, octava o unson es tracta de paral.leles directes.(8) En un sol cas els moviments parallels directes estan prohibits: - entre veus extremes (soprano/baix)- quan el salt ms petit apareix en el baix:

- entre veus extremes (soprano/baix)- quan el salt ms petit apareix en el baix:

&?

1) fonamental -> primera inversi I I6

vi ii6

ii V6

I IV6

vi iii6

ii I6

&?

2) primera inversi -> fonamental

I6 ii

ii6 V

iii6 ii

V6 I

IV6 vi

IV6 I

&?

3) primera inversi -> primera inversi*

I6 ii6

I6 V6

vi6 IV6

I6 iii6

*

ii6 iii6

iii6 vi6

&?

www www

2x3

vii vii6

vii6

2x3

I vii6

I6

2x3

vii6 vi

No!

vii6 I

&? I vii6

I6 IV6

2x3 iii6 V

I6 vii6

2x3

I ii6

V I


- 18 -

La primera inversi s un acord consonant i moltes vegades pot substituir l'acord fonamental. L's de la primera inversi juntament amb l'acord fonamental crea un baix ms variat interessant.

Enllaos amb la primera inversi de la trada:

(9) En lacord 6 del set grau (vii 6) sempre es duplica la tercera de la trada (vegeu *). La quinta disminuda o quarta augmentada ha de resoldre.

(10) Enllaos amb la primera inversi de la trada:- Mantenir les notes comunes entre els acords; - Les altres veus es mouen per graus conjunts o el cam ms curt d'un acord a l'altre; -En cas que surtin les paralleles prohibides (veure regla 7,8), s'ha de buscar una altra alternativa en la conducci de les veus.


- 19 -

Robert Schumann, Von fremden Lndern und Menschen(Kinderszenen opus 15)

JS Bach, Choral, Zeuch ein zu deinen Toren

&?

preparaciw w

1) Retard

resoluci www

&?

2) Pas w 2) Pas w w

2) Pasww

3) Brod. www

salt consonant

3) Brod. www

& 8consonant

7" cambiata"

tercera

5consonant

consonant

6w 3 consonantw

consonant

3 " cambiata" tercera

4 consonant

consonant

6 5w 3w


- 20 -

IV NOTES ESTRANYES A LHARMONIA

Notes estranyes a lharmonia sn les que no formen part de l'acord i sn notes dissonants. La forma ms tradicional tratar una nota dissonant s preparar-la i resoldre-la. En els segents exemples hi podem observar les tres dissonncies principals del contrapunt antic (Les regles de conducci de veus en lharmonia tenen el seu origen en les regles del contrapunt) sn:1) Retard en temps fort;2) Nota de pas en temps dbil (passa a la segent nota, inferior o superior); 3) Brodadura en temps dbil (retorna a la nota principal).

Segons les regles tradicional, la preparaci i la resoluci de la nota de pas i de la brodadura s per grau conjunt; el retard, es prepara amb la nota comuna i la seva resoluci es fa per pas descendent conjunt:

La nota cambiata es una nota de pas sense resoluci "correctament" (fa un salt de tercera). La nota cambiata en el contrapunt antic:

&?1)

o w1) w

o www

o2) o

wwww

&? x w

x

*) Retard del baix

*). w

xsalto de sptima

b

&?

x w. x w .

. an.**)

w xw

&?

escapada x


- 21 -

El tractament de la dissonncia en lharmonia i en la msica instrumental s ms lliure que el contrapunt antic, mireu per exemple les dues formes del retard en lharmonia (sempre en el temps fort):1) El retard amb resoluci ascendent2) El retard amb resoluci indirecta

En aquests retards la preparaci rigorosa del retard del contrapunt quegeneralment va lligat a la nota anterior, no s estricta. Aquest retard sense preparaci, amb la nota comuna, s'anomena appogiattura ( vegeu x).

Quan la nota dissonant en temps dbil (nota de pas, brodadura) no resol "correctament" sanomena escapada.

Una forma lliure del appogiattura s la que no t preparaci. Els segents appogiattura als temps forts vnen dun salt de la nota anterior (els salts ascendents tenen preferncia).

**) Una anticipaci s una nota dissonant en temps dbil que resol a la mateixa nota en temps fort (la nota consonant s'avana, en temps dbil, com a nota dissonant). L'anticipaci es troba molt a les cadncies d'obres de l'poca del Barroc.

(Vegeu tamb la nota cambianta.)

&?bbbbbb

43

43

EscapadaJS Bach suites Franaises II, Sarabande

nx . n .

x x n xn

n .n n # n n

&&bbbbcc

AppogiatturaMozart, Sonata per a Piano, KV 333, primer moviment,

x

x

x ? &

&&bbbb

Mozart, Var. "Ah, vous dirai-je, Maman"

xx

n b

Retard

Jx x J Jx x j

n b

&?4242

# x

#x

R#x

R

&?

n R

#x


- 22 -

Una nota estranya a l'harmonia pot ser una nota cromtica.

&?ccw Temps dbil w

V7

54

ii6

V6

IV

Temps fort:Lacord 6/4 cadncial

*)

6 - 54 - 3

I6 V7

4

I

&?

Temps dbil I V6

4

I6

de pas

wV6

4

ii6

V

brodadura

w 4

V ii6

V

wLacord 6/4 pedal: IV6

w4

I

I

&?bb4343

lacord 6/4 d'arpegi

4

I 6 6

4

lacord 6/4 de pas

I V6 I6

**)

4

lacord 6/4 cadencial

ii6 I6 V7

lacord 6/4 de pas

vi ii6 V


- 23 -

V SEGONA INVERSI, L'ACORD 6/4

La segona inversi, lacord de 6/4, s oposat a la primera inversi i l'acord fonamental, un acord dissonant. La part dissonant, la quarta, ha de resoldre i preparar-se.(11) Sempre cal duplicar la quinta (de la trada) en lacord 6/4.

Lacord 6/4 en el temps fort del comps:Es molt freqent escoltar lacord 6/4 cadncial I6/4 en les cadncies de la msica tonal (vegeu *). Aquest acord es troba sempre en temps fort. Lacord 6/4 cadencial tamb pot estar en el segon temps del compas 3/4 (vegeu **). La sexta resol cap a la quinta (6-5) i la quarta cap a la tercera (4-3) vegeu *.

Les diferents tipos de la segona inversi:

Les diferents classificacions de lacord 6/4 en els temps dbils del comps:

& b wwwii7

x wwwnV7

x

&?cc

a)

IV

2x8

V7 I

b) ii6

2x8 3x1 ( )*)

V7 I

c) I6 V7

2x3vi

&Lacord de sptima del cinqu grau i del segon grau amb les seves inversions.

5

3

V6 V4 V2

5

3

ii6 ii4 ii2

&?

a)

5

3

I V6 I V4

**) I6 V2 I6

b)

5

4

I ii6 I6 V7

c) I vi ii7 V7


- 24 -

VI LACORD DE SPTIMA DEL CINQU GRAU I SEGON GRAU

La sptima s la nota dissonant de lacord. (12) No s possible duplicar la sptima. La sptima (x) en els acords de sptima sempre resol baixant (i moltes vegades es prepara la sptima). !L'acord de sptima de cinqu grau i del segon grau molts cops es troben a les cadencies.

*) Per tenir lacord complet la nota sensible fa un salt descendent fins a la quinta de lacord de tnica i en aquest cas no resol a la fonamental de lacord. Aquesta opci noms est permesa en les veus interiors (contralt i tenor).

La preparaci de la sptima1) En molts casos trobem la sptima preparada en lacord anterior (hi s present com a nota comuna). 2) Una altra forma correcta de preparar la sptima s mitjanant una nota de pas o grau conjunt, (vegeu C).

a) En lenlla V4/3-I6 la sptima resol en sentit ascendent. s lnic cas on trobem que la sptima resol pujant; el tractarem com a una excepci (veure **).b) Amb molta freqncia trobem el ii6/5 a les cadncies.c) Les sptimes del ii7 i V7 solen venir ben preparades.

a) A vegades lacord de sptima en estat de fonamental es presenta incomplet (es duplica la fonamental, sense quinta).b) A vegades el primer grau es presenta incomplet (es triplica la fonamental).c) En la cadncia trencada moltes vegades es duplica la tercera de lacord del sis grau.

En resum:1) No s possible duplicar la sptima.2) La sptima resol baixant.3) A l'acord de sptima incomplert falta la quinta i en poques ocasions la tercera.

&?

I

IV ii7

*) La sptima resol fent un petit retard.

*) 4

I6 V7

5I ii6

V7 vi

A A A A I vi ii4 V7

3

A AI ii2

A

V6 I

5

&?

I ii6

( )

iii7 vi

( )IV( )

&?

A A I IV7

A A 4

I6 V7 I

I vi

IV6 V6

5

&?

I6 vi7

ii7 V7


- 25 -

Lacord de sptima del sis grau resol a lacord de segon grau:

Lacord de sptima del quart grau sutilitza poc. Normalment aquest acord resol a lacord de dominant:

Lacord de sptima del tercer grau resol a lacord de sis grau o de quart grau:

La subdominant (IV) s present en el segon grau tamb: ii, ii7, ii6, ii6/5, El segon grau com acord de sexta, o quinta sexta i sptima s la subdominant que sutilitza ms que el quart grau:

VII ELS ALTRES ACORDS DE SPTIMA

Lacord ii2 el trobem com a segon acord en el primer preludi de El Clavec ben temperat vol.I de J.S Bach.

Els acords sptima del sis i quart grau alguns cops resolen al set grau (set grau sptima)

&?

A

vii7 I

A

vii6 I6

5

A

vii4 I6

3

A

vii7 iii

A

vii2 V7

&?

Lacord de sptima del primer grau normalment resol a lacord de quart grau. ii7 V7

I7 IV

ii6 V2

5

I6 IV

5

&?

Els acords de sptima funcionen b en les seqncies harmniques:

I

5

5

ii2 V6 I2 IV6

5

5

vii2 iii6 vi2 ii6

V2 I6 ii6 V7

I V I

&?

I ii2

3

iii4 vi7

3

ii4 V7

3

I4 IV7

3

vii4 V

I


- 26 -

Lacord de sptima del set grau resol normalment a lacord de primer grau, cinqu grau o tercer grau. La resoluci ms comuna s al primer grau o al primer grau en primera inversi. Lacord de sptima del set grau s un acord disminut (amb el sis grau de lescala major rebaixat, vegeu tamb la part del curs, Canvis Modals, XI) o disminut sensible:


- 27 -

Acords de sptima, Mozart, Sonata per a Piano, KV 332, primer moviment

Robert Schumann, Dichterliebe, VII Ich grolle nicht:

& wwwa)

wwwx www#x www www# www www#

x

i ii III+ iv V VI vii

& wwwb) www# www# x www# www# www#

x www# xi ii III+ IV V vi vii

& wwwc) wwwn wwwn www wwwn www wwwni ii III iv v VI VII

&?

a) # +i6 ii6 III6

i

b)

# i6 IV7

#

V2 i65

c)

i6 ii6

n i6 III6

& 1 2

# # 3 # 4 # #

5

6

# #

&?b

b

. jn #. J b +

# III6 V7

w n b #. jn b

+VI i6 ii6 III6

. j n n # i vii7 i=iv V2

# . j# n n

4

+

ni6 i6 III6 V7


- 28 -

VIII LA TONALITAT MENOR AMB LES SEVES DIFERENTS ESCALES

La tonalitat menor t una complexitat harmnica ms gran que la tonalitat major. La tonalitat menor consisteix en tres escales diferents. Les tres escales menors sn, a) harmnica, b) meldica, c) relativa. Lescala harmnica i la meldica tenen varis acords dissonants (vegeu x):

(13) Sevita la segona augmentada (de fa a sol#) com a enlla meldic de lescala menor harmnica. Lacord del tercer grau en lescala harmnica i en la meldica (acord augmentat) es troba moltes vegades en primera inversi (vegeu a). L'escala meldica resol en un enlla interessant i poc habitual (el quart grau com acord de sptima de dominant, vegeu b). Lacord de segon grau en lescala harmnica i en la relativa tamb es troba moltes vegades en primera inversi abans de l'acord de dominant. (s un acord amb funci de subdominant forta, vegeu c).

Les escales meldica i relativa sutilitzen en les lnies meldiques. Els punts de gir segons Schnberg*- cap avall i cap amunt; si mirem lexemple, es veu ls de les dues escales (la relativa en direcci descendent i la meldica en direcci ascendent):

Les tres escales juntes fan que la tonalitat menor sigui complexa. Les relacions creuades estan permeses:

* * Arnold Schnberg, Tratado de Armona


- 29 -

Relacions creuades en menor, JS Bach, Concerto Italiano, segon moviment, BW V 971

&?

AutnticaA I V

wwwAwI

&?

Plagal

A A I IV

wwwAwI

&?

CompletaA

I

A IV V

wwwAwI

&?

TrencadaA A I IV

A ii V

A Avi

&?

Semicadncia

Aii6

A

* 4

I6

V


- 30 -

IX TIPUS DE CADNCIES EN ELS MODES MAJOR I MENOR

La cadncia s un element molt important de la msica tonal. Una obra completa, una secci i fins hi tot molts temes acaben normalment en una cadncia. La cadncia articula la forma musical duna obra de lpoca barroca, lpoca clssica i lpoca romntica. Tcnicament una cadncia s una frmula harmnica per a poder determinar la tnica (el primer grau). Hi ha diferent tipus de cadncies per la ms habitual consisteix en: 1) Tnica 2) Dominant 3) Subdominant

1) La tnica, el primer grau (I) i la dominant, el cinqu grau (V) o el cinqu grau amb sptima (V7) sempre apareixen en estat fonamental. La caiguda final del baix de la dominant cap a la tnica (una quinta justa) s una caracterstica forta de la cadncia. 2) La dominant moltes vegades parteix de la segona inversi de la tnica ( I6/4), lacord 6/4 cadncial en temps fort (vegeu *). 3) Molt sovint lacord dabans de la dominant s la subdominant; aquest acord, t moltes variants a les cadncies: IV, IV6, ii, ii6, ii7, ii6/5, VI, lacord napolit etc.

La idea bsica de la cadncia, dominant/ tnica o subdominant/ dominant/tnica es troba amb moltes variacions. s molt important el baix i lordre dels acords.

La cadncia trencada no s de reps i la cadncia plagal s poc habitual en la msica clssica (t un carcter antic de la msica religiosa). La semicadncia termina a la dominant (V) i articula un "final obert" i no s conclusiu.

A la cadncia autentica perfecta el sopr (com el baix) acaba amb la tnica. Aquesta cadencia t un carcter conclusiu i es troba al final de l'obra musical.


- 31 -

Mozart, kv 465, El Quartet Disonncia, tema del primer moviment

&? I IV

V7 I

#

vi6=ii6 V

I IV

#I6 V7

4

I

&? I ii6

V7 I

#

vi6=ii6 V2

I6 ii6

# I6 V7

4

I

&?

DO -> la

b

bb

b b

la mi

si

fa#

do#

sol#

re

sol

do

fa

si b

DoSolFa

Si

Mi

Re

La

La

ReFa#Sol

Mi

Si

re#mi b

1

Cadncia I IV

2

#3wV2ii=iv

4

Cadnciai6


- 32 -

X LA MODULACI DIATNICA

La modulaci diatnica s un tipus de modulaci que es basa en utilitzar acords comuns entre la tonalitat de sortida i la tonalitat darribada. Les tonalitats amb una o dues alteracions diferents (amb les seves tonalitats relatives), tenen diferents acords en com. Per exemple, el sis grau de Do Major s el segon grau de Sol Major. lacord en com (el simbol = ) forma leix entre la primera i la segona tonalitat. La modulaci diatnica es construeix de la segent manera:

Desprs de lacord com ha daparixer la dominant de la nova tonalitat. La nova tonalitat ha de ser confirmada amb cadncia. El segon exemple t una modulaci ms efica si el comparem amb el primer.

Les relacions entre de les diferents tonalitats es poden observar en el cercle de quintes. En el cercle interior hi trobem les tonalitats relatives:

Lesquema de la modulaci diatnica s:1) Cadncia de la tonalitat de sortida2) Acord com3) Dominant de la tonalitat d'arribada4) Cadncia de tonalitat d'arribadaLacord com sindica amb el signe digualtat (=)

La modulaci diatnica s un tipus de modulaci simple i molt fluda. La modulaci diatnica no la trobem per anar a tonalitats llunyanes. Tcnicament la modulaci s anar a una altra tonalitat i confirmar la nova tonalitat mitjanant una cadncia. Musicalment el tema de la modulaci s ms complexe:1) Desprs de la cadencia la msica torna immediatament a la primera tonalitat;2) La cadncia, desprs de la modulaci, no t un carcter fort i conclusiu;3) No hi ha una cadencia que confirmi la nova tonalitat.Walter Piston utilitza en aquests tres casos, en el seu llibre "Armona", les terminologies "tonicalitzaci" i "modulaci intermedia" com modulaci sense carcter permanent.En la tonicalitzaci i modulaci intermedia en realitat no se surt de la tonalitat principal (vegeu tamb les dominants secundries, XI, p.24).

&?

DO -> la

I IV6=VI6

#

V6 i

I 2 VI=I

#

ii6 V7

VI

I vii6=ii6

#

V7 i6

&?

DO -> SOL

5I=IV IV6

#

V6 I

I V6=I6

# 3

V4 I

I vi6=ii6

#

V7 vi

DO -> mi

I=VI IV

# ##I6 V

4ii6

&? I iii=i

# #3

V4 i6

i vi7=iv7

##

3

vii4 i6

DO-> FA b

5I=V V6

I

I IV

b

5ii=vi V6

I-

&? I vi=iii

b 3

V4 I

DO -> re I IV

#

3ii=i V4

i6

vi V=IV! 2

#

vii6 i

DO -> RE I iii=ii

# #

V7 vi-

&? I V6=IV6

# #V 2 I6

I iii=iv

## #

3

vii4 i6

DO -> si I V6=VI6

# ##

vii7 i

DO -> SIb I IV

&?

b

3ii=iii V4

bbI

I IV=V

b b5

bV6 I

DO -> sol b

5I=V V6

b b I IV 2

b #

3ii=i V4

bi6


- 33 -

Les dues cadncies de la modulaci (1 i 4) no apareixen en aquests exemples!

& # V7/ii ii

& w #Aa)b)

a)b)

w ##aa)b)

w nbAa)b)

wn #nAa)b)

w n#aa)b)

w wV7/iiV7/iivii7/ii

V7/iiivii7/iii

V7/IVvii7/IV

V7/Vvii7/V

V7/vivii7/vi

&?43

43

Les dominants secundries:

I

b

4V2/IV IV I6

n b # #IV vii7/V V vii7/vi

b . j# . Jn

4

vi vii3/ii ii6

# n# n #n

V7/vi V7/ii V7/V

n

V7 I


- 34 -

XI DOMINANTS SECUNDRIES

Cada grau de lescala que est constitut per un acord trada consonant es pot abordar per mitjduna dominant secundria. La dominant secundria funciona com a dominant temporal daquest grau en particular. Per exemple la dominant secundria del segon grau de DO Major s la-do#-mi-sol. Aquesta dominant temporal, la qual dna mfasi al segon grau, no elimina la tnica de Do Major. El cinqu grau moltes vegades ve precedit per una dominant secundria (la dominant de la dominant, V/V).

Les dominants secundries estan dividides bsicament en dos tipus d'acords:a) Sptima de set grau (vii7)b) Sptima de cinqu grau (V7)Els dos tipus de dominants secundries tenen moltes formes. No hi ha una notaci estndard de les dominants secundries. De vegades es troben amb el segent xifrat: V65/ii, vii2/V, indicant el tipus de dominant secundria i el grau de dest:

En principi les dominants secundries mantenen la tonalitat principal intacta i no presenten una modulaci an una altra tonalitat.

(14) No s possible duplicar l'alteraci (nota cromtica).


- 35 -

Dominanats Secundries, modulaci Diatnica, Beethoven,Sonata per a Piano en Sol Major, segon moviment, op 14/ 2.

Robert Schumann, Wichtige Begebenheit (Kinderszenen opus 15)

Dominants Secundries, Beethoven, Primera Simfonia, primer moviment:

& bbb nI

& w w w w w wbb 6 w w & b

Subdominats en major amb canvis modals:b b b b b5

iv iv6 ii ii6 ii7 iii6

&?

wwwwI

www wwww w

IV6 IV

*wwwb wwwww w

ii7 V7

wwwwI

&?bbbbbb

n b

n

& bAcord disminut

vii7

& bbb

Sis grau rebaixat en do major

VI

&?

b

b VIb Willem Dragstra, El Masnou, 2005HARMONIA DEL GRAU MITJ

- 36 -

XII CANVIS MODALS I SEXTA NAPOLITANA

Observem els canvis modals quan elements duna tonalitat major els trobem en menor i a l'inrevs. Lantiga tercera picarda, present en molta msica polifnica antiga, s un canvi modal.

La Sexta RebaixadaEls canvis modals constitueixen una ampliaci de la tonalitat tradicional. La sexta rebaixada dus la tonalitat major s un canvi modal important, que es troba en molts estils musicals. La Sexta Rebaixada dna en una srie dacords amb caracterstiques menors en la tonalitat major. La majoria daquests acords funcionen com a subdominants. La sexta rebaixada (la bemoll en DO major) genera un pas cromtic cap al cinqu grau, la dominant (vegeu *).

Ich grolle nicht de Dichterliebe de Schumann LEstudi Revolucionari de Chopin(reducci harmnica del comenament) (part final, Do menor amb picarda)

El sis grau rebaixatLa sexta rebaixada juntament amb la tercera rebaixada ens mostra una trada major del sis grau en lescala major. Aquesta trada es troba a la cadncia trencada amb canvi modal (en realitat s la cadncia trencada en menor):

Lacord de sptima disminuda trobem al set grau de les escales harmnica i meldica menor i tamb a lescala major amb la sexta rebaixada. Lacord est tractat en l'apaitat curs: Altres acords de sptima (VII).

*) Nota la lnia meldica: la- la bemoll, sol



- 37 -

Canvis Modals (la sexta rebaixada), X, Robert Schumann, Dichterliebe, VII Ich grolle nicht:

Franz Schubert, Winterreise, 17, Im Dorfe:

Mendelssohn, A Midsummer Nights Dream


- 38 -

El sis grau rebaixat, Beethoven, Concert per a Viol, primer moviment

Schubert, Impromptus, II

& wEn la menor:

wbb 2

w w w w w w & wEn DO Major:

wbb 2 w w w wb

b 6 w w

& bEn la menor:

b bbEn DO Major:bb

b II6N6&?

tercera disminuda b *)

bN6

b **) b

N6

I64

&mediants cromtiques

www www# wwwbbnmediants cromtiques

www www# wwwbbn


- 39 -

Lacord de Sexta NapolitanaLacord de Sexta Napolitana en el mode menor s la primera inversi del segon grau amb noms la fonamental rebaixada. En major s la primera inversi de lacord de segon grau amb la fonamental i la quinta rebaixades. Lacord de Sexta Napolitana s una subdominant. (15) Sempre es duplica la tercera daquest acord. Quan lacord Napolit va cap a la dominant sense passar per la segona inversi de lacord del primer grau, el sis grau rebaixat resol en el cinqu grau de lescala i el segon grau rebaixat resol en la nota sensible mitjanant una tercera disminuda (vegeu *)! En cas que lacord Napolit estigui connectat amb la segona inversi del primer grau, sevadeix la tercera disminuda (vegeu **).

Les mediants cromtiquesL'enlla de dos acords fonamentals a distncia de quinta justa (salt de quinta en el baix) s un pas harmnic valent i forma el principi de la cadncia harmnica ( per exemple V/ Dominant- I/ Tnica). Dues trades fonamentals amb una quinta justa de distncia tenen una sola nota en com (com ara do-mi-sol i sol-si-re, consulteu pgina 15). Dues trades fonamentals a distncia de tercera tenen dues notes en com (per exemple do-mi-sol i la-do-mi). Aquesta relaci s'anomena mediant. Do Major t dues mediants: la-do-mi i mi-sol-si (ambdos acords tenen dues notes en com amb la trada de Do, consulteu tamb la pgina 15). Les mediants cromtiques tenen una sola nota com (normalment les dues trades sn majors). Formen una part important a la msica romntica i molt sovint substitueixen les dominants tradicionals. Les mediants cromtiques de l'acord de Do Major sn:

Mediants cromtiques, Mozart, Fantasa, KV 457

Mediants cromtiques, Liszt, Les Prludes, Andante Maestoso, reducci harmnica:

El sis grau rebaixat de Re Major s l' acordsi bemol- re -fa natural (v. pg 38 exemple de Beethoven, Concert per a Viol). Els acords Re Major i Si bemol Major formen una mediante cromtica.En el primer moviment de la sonata Waldstein de Beethoven, la tonalitat de Do Major del primer tema forma una mediant cromtica amb la tonalitat de Mi Major del segon tema. (A vegades a la msica clssica i molt sovint en la msica romntica les mediants cromtiques prenen el lloc a la dominant).


- 40 -

Lacord de Sexta Napolitana, X, Mozart, Concert per a Piano en La Major, II, KV488

Haydn, Sonata per a Piano en Re Major, Hoboken XVI, 37

& #bsexta aug.

wwV

& #bIt.

wwwwV

ww wwwb#

& #bFr.

wwwwV

ww wwwwb#

& # bAl.

*) wwwwV

wwb wwww#bb

&?cc I IV6

b*)

# n b Al. V7

b( **))# n 4

ni6 V7

b Al.

I

#V7 vii7/

# bvi Fr.

I6 V

&? b i N6

## n It. V7

( )

***)

## n It. V7


- 41 -

XIII ELS ACORDS DE SEXTA AUGMENTADA (ALEMANYA, FRANCESA I ITALIANA)

Els acords anomenats de sexta augmentada (alemanya, francesa i italiana) sn, en la majoria delscasos, acords amb funci de dominant de la dominant. Aquests tres tipus d'acord tenen la sexta augmentada en com, la part ms caracterstica de lacord. La sexta augmentada s una nota sensible, ascendent i descendent, cap a la dominant:

La sexta augmentada s la part com entre aquests tres tipus dacords. Lacord itali s una trada (en la seva primera inversi ) amb la quinta i la tercera disminuda. Es duplica noms la quinta de l'acord.

Lacord francs s un acord de sptima (en segona inversi) amb la tercera disminuda, la quinta disminuda i la sptima disminuda:

* (16) Quan lacord alemany resol en lacord de cinqu grau de Do Major, es forma una quinta parallela entre el mi bemoll i el la bemoll, i entre re i sol. Aquesta quinta es coneix com a"quinta de Mozart" i est permesa! Utilitzar la segona inversi de l'acord , lacord 6/4 evita la "quinta de Mozart" (vegeu **)

*** El re#, la nota sensible, pot resoldre directament a re natural, la sptima de lacord de dominant.

Italiana:

Francesa:

Alemanya:

&?bb

Sexta augmentada (Alemanya), Mozart, Sonata per a Piano, KV 332, primer moviment

# ##

. j

....#

# . #

# .

&?bb

....nb b

nb .b b n

nb b b

b b

&?bb b b b b

b b b b

# b b6 augm. All.

b # b

b b n b V en Do

n b


- 42 -

La sexta augmentada en canvis enharmnics i lacord de Sexta Napolitana Schubert Sonata Arpegione per a Viola i Piano I


- 43 -

Sexta augmentada, francesaBeethoven Sonata, op. 10 no 3, Menuetto

Sexta augmentada, italiana (les trompes toquen mi bemoll que no est en la reducci, junts amb el mi bemoll surt l'alemanya) Beethoven, Quinta Simfonia, primer moviment

&?cc

I

b

V2

wbiv6=ii6

bbb b I6 ii7

bb bb4

bI6 V7

bbbI

&?

I

b

5IV6 ii6

4

I6 V7

bb b

bb

VI=VV2

bb bb b

5I6 ii6

bb bbb4

bI6 V7

bbbI

&?

I

*

#

5ii6 V vii6/vi

vi ii6

4

I6 V7

I

&?

I

#

5ii6 V7 vii6/vi

vi=i ii6

#4

i6 V7

I


- 44 -

La modulaci es defineix com el pas duna tonalitat a una altra. La modulaci diatnica ( vegeu el captol X, p.22), que es basa en acords comuns, s un tipus de modulaci corrent que s especialment efectiva per passar a tonalitats que no sn llunyanes. La modulaci cromtica pot ser abrupta i s especialment efectiva per passar a tonalitats ms llunyanes. Hi ha diversos tipus de modulacions cromtiques incloses en aquesta llista:

XIV Modulaci Cromtica

1) Una modulaci en qu lacord com no s diatnic, sin un acord alternat, s una modulaci cromtica. Per exemple, en Do major, la trada sobre el IV grau amb la sexta rebaixada s fa- la bemoll- do. Aquest acord s tamb el trada sobre el segon grau de Mi bemoll Major.

Lacord trada del sis grau rebaixat de Do Major, la bemoll- do- mi bemoll, que tamb pot ser lacord trada del V grau de Re bemoll Major.

2) Les dominants secundries que modulen cap a tonalitats diferents sn un altre tipus de modulaci cromtica. En el seu llibre dharmonia, el ja difunt teric holands Ernst Mulder invent els termes Alteracions concntriques i Alteracions excntriques. Per exemple el fa sostingut de lacord fa sostingut- la-do-mi bemoll resol en el V grau de Do Major. Aquesta dominant secundria no implica una modulaci (vegeu captol XI, p.24). El fa sostingut, s una alteraci concntrica, que resta en el context de Do Major. El fa sostingut pot ser una alteraci excntrica quan lacord fa sostingut- la- do- mi bemoll modula a la dominant de Do Major. Si una dominant secundria suposa una modulaci o no, ve donat per les seves conseqncies immediates. El dos exemples segents illustren els diferents usos de la dominant secundria;

Cada dominant secundria podria funcionar com una eina potencial per modular.

*) El pas sol - sol# s un pas cromtic. El mateix pas diatnic ser: sol - la bemoll (en el context de l'exemple el pas de sol a la-bemol s incorrect!). Els passos diatnics es troben com a intervals en les escales majors/ menors (sol, la bemoll s la sensible en La major, tamb 3, 4 pas en Re bemoll major etc.). Els passos cromtics no formen part de l'escala major/ menor.

& bbmediant cromtica

( )Rex

n # b n# ## n #nn

n## ## nn#


- 45 -

3) La modulaci cromtica basada en tons comuns. Dues trades que formin una mediant cromtica tenen un to en com (vegeu captol XII, p.26).La distnca entre les fonamentals s d'una tercera. Un o dos tons de la segent trada formen una alteraci cromtica de les mateixes notes de la trada prvia. Examineu els segents exemples de modulaci cromtica de to com:Schubert, Erlknig

4) Un altre tipus de modulaci cromtica s la " Modulaci seqencial", anomenada aix pels terics nordamericans Stefan Kostka i Dorothy Payne (llibre "Harmonia Tonal"). En el llibre, mencionen el segent exemple de la Sonata Op. 53, I (Waldstein) de Beethoven, que cont una modulaci seqencial (v. x):

& www# www## www## www# www## www##

& wwwwbbb =x wwww#bb


- 46 -

5) La modulaci enharmnica es pot considerar tamb una modulaci cromtica. Aquest tipus de modulaci t un carcter brusc i un factor de sorpresa. Sol portar a tonalitats llunyanes. Es basa en el fet que alguns acords que sn simtrics es poden denominar de diverses maneres, com per exemple la trada:

Hi ha uns quants acords ms que es poden denominar de diverses maneres. Compareu els dos acords segents: el primer s el cinqu grau sobre Re bemoll Major/ menor; el segon, s el mateix per amb nom diferent i es tracta de lacord alemany de sisena augmentada, sobre el V grau de Do Major:

Beethoven, Quinta Simfonia, segon moviment

& wwww#1 wwwwb2 wwwwbb

3 wwwwbb 4 wwww# 1 wwwwb 2 wwwwbb 3 wwwwbb 4

& bbbb ( )nnn# n# nI vii2/IV= nbb3

5

bb3

vii6/V ii4

V7

I


- 47 -

Beethoven, sonata Pattica, op. 13. II

Arnold Schnberg en la seva Teoria de lHarmonia, anomena irnic lacord de sptima disminuda "omnibus of modulation" (acord comod per a la modulaci). Un acord de sptima disminuda pot tenir 4 noms diferents. Cadascun dels quatre noms que se li doni, portar a una tonalitat diferent:

Finalment s'ha de dir que no tots els canvis enharmnics sn modulacions. En realitat i en una gran majoria de casos responen a la voluntat de simplificar la notaci musical. Per exemple, compareu la tonalitat de Fa#M amb sis sostinguts amb la tonalitat de SolbM amb sis bemolls (vegeu el cercle de quintes, Cap.X, pg.22). Observeu igualment que la tonalitat amb nou sostinguts correspon a la tonalitat amb tres bemolls! La diferencia existent entre els dos casos (on es simplifica la notaci i la modulaci) la podem entendre d'acord amb les segents terminologies:-Enharmonia total (notaci simplificada);-Enharmonia parcial (la modulaci).

Llegiu el segent comentari conjuntament amb l'exemple musical d'aquesta pgina.a) La tonalitat Mi Major es canvia totalment (enharmonia total) en la tonalitat Fa bemoll major; b) La dominant secundria en Mi Major del quart grau s: fa - sol# - si - re (vii7/IV);c) El segon canvi enharmnic (enharmonia parcial) resulta: re - fa - la bemoll - do bemoll.(La tonalitat Fa bemoll major=Mi major es el sis grau rebaixat de la tonalitat principal, La bemoll major.)

&?##

nbbnbb

bbbbbb

nnn#nnn#

135

1356

n1346

1356

&?

bb

531

Abreujaments

631

6

641

64

7531

7

1356

65

1346

43

1246

2(4)

&?bb

bbbbbb

nnnnnn

bbbbbb

##

346

bnb 7

##

24

n

n b

n


- 48 -

APNDIX: EL BAIX XIFRAT

La tcnica del baix continu o baix xifrat agafa una part important de lpoca barroca. La tcnica consisteix en un acompanyament improvisat, basat en un baix amb xifres que indiquen les harmonies. El baix xifrat acompanya a una sola melodia en estil homofnic (per exemple un recitativ), o acompanya dues o ms lnies en estil polifnic (per exemple un trio sonata). Les regles del baix continu sn poques i simples.1) Les xifres indiquen intrvals, sempre diatnics, partint del baix:

2) Les xifres de les harmonies, com trades i acords de sptima, estan anotades en forma abreujada, com 6, 6/4 (primera/ segona inversi), etc.El baix sense xifrar indica la trada fonamental:

3) Les notes cromtiques sindiquen amb signes dalteracions com #, , ;Una petita lnia travessant la xifra indica una alteraci ascendent (vegeu * de la pgina segent):Una alteraci sola (sense xifra) es refereix a la tercera de la trada:

&?######

nnnbnnnb

nn

74 3

. 4 36 58 7

n # . n #5 6

43

n4 36

n

5

b wb

34

6

2

8 7

&?bbbbbb

nnnnnn

www45

2

n

wwwbb 764

# 43

*

T.S.

&?bbbbbb

86

86jJjJ

. . J .. j65

J7

J. j J . j j

65

J J6

. j J J j j J43

J j J j .8 76 54 3

&?bbbb2424

# 6

64

65

#

.w # # 6

43

6

6

# w#64 5

n


- 49 -

4) Les xifres situades horitzontalment indiquen notes fora de lharmonia (retards, appoggiaturas, notes de pas, etc.) que resolen en notes consonants de la trada:

5) Les xifres amb lnies horitzontals, indiquen que les notes que apareixen en el Tenor, Contralt i Soprano no canvien amb el baix segent, el resultat s una appogiattura o retard al baix:

Lestat de la trada indica quina nota apareix al baix. Les diferents disposicions depenen de la distribuci de lacord en el Soprano, Contralt i Tenor (posici oberta/ tancada).En general el baix xifrat no indica les disposicions de les harmonies ni tampoc les duplicacions de notes de lharmonia:

TS indica Tasto Solo (el baix sense acompanyament).

BAIX XIFRAT

&?########

cc w

34

6

64

7

. j .

2

6

8 7

3 2

. 7 66

4 3

66 7

. j .64

8 753

6 7 64 3

24

4

&?########

.

66 8 7 6

25 4

6

J J 65

9 8

76 5

7 6

67 8

5

66

75

8 7

2 34 5

w 4 39 8

&?bbb

bbb

42

42

2 3

.2

J5---2---

8 76 7

7

n

b.9 8 75 4

Jb7

b 4 3

b 3 25 4

. j

3

9 8 77 6 5

4

4 2 3

&?

####

cc

. j .7-6

J2---4---

6

7-6

. j

8-7

7-6

4-38-7

. j

6

5-6

6-5

6

n 6

#7

4-38-7

&?####

7

7

7

7

# n # 7

#43

6-56-7

#76-5

# #

# 64#65

9 84 3

7

##7

# 64

#76-5


- 50 -

BAIX XIFRAT

&?########

43

43

. j.

2

45

J n # n n 56

63 4

6

34

4

34

7 6

6 54 3

764

#53

n n n34

#n 7

8 74 3

7 84 3

&?CC

JS Bach, Suite C Major, Gavotte I

6

6

6

6

6

-

6

7

-

6

#6

#7

&?

..

......

-

#6

#

52

-

64

#5

b

64

42

b5

# #-

6

6

&? # b

6

#

-

6

3

-

6

6

#6

#7

#

6

#

&?

6

7

6

-

7

-

6

-

6

&?

..

..

75

-

73

b b7

-

b n

42

6

64

53


- 51 -

BAIX XIFRAT


- 52 -

APNDIX: EL PEDAL

El pedal a lharmonia s una nota llarga situada habitualment en el baix (o a vegades, en una altra veu) sobre el qual es desenvolupen les diferents harmonies. Els pedals shan usat amb freqncia en msiques de totes les poques. Molts pedals tenen un carcter dramtic o es colloquen en parts especfiques duna forma musical, com en el desenvolupament duna sonata o al final duna fuga. La majoria dels pedals estan en la tnica o en la dominant de la tonalitat.Els pedals i especialment els pedals en les altres veus diferents a la del baix sn complexes dentendre harmnicament i poden prestar a confusi a lhora de realitzar lanlisi harmnic. En realitat un pedal causa una doble harmonia: lharmonia del pedal en s mateix i laltra que est a les veus superiors. Observis el segent exemple de Beethoven (fi de la Simfonia nm.1):

Els pedals en la msica orquestral sn molt habituals, per tamb nhi ha molts exemples en msica de cambra i vocal. El pedal no sempre est situat al baix, moltes vegades es troben pedals en altres veus. Observis els segents exemples de Schumann (Albumbltter no 13, Larghetto) i Mozart.


- 53 -

Els pedals sn complicats danalitzar harmnicament, especialment aquells situats al baix. En lexemple dScarlatti una nota a peu de pgina indica que la nota si de la m dreta s una nota pedal. El pedal pot funcionar com una nota estranya a lharmonia, com en el comps marcat amb *. El primer exemple de Beethoven s ms complexe perqu el pedal est situat al baix. Harmnicament hi ha dues capes: 1/ lharmonia del baix: la tnica; 2/els acords sobre el pedal: de tnica i de dominant. La dominant en els compassos 2 i 3 produeix una dissonncia amb el pedal. A lhora danalitzar, sindiquen els graus dels acords sobre el pedal (I, V en lexemple de Beethoven) i no cal indicar les inversions perqu el baix ja s el pedal.

Lexemple de Bach mostra un pedal molt llarg i dramtic.

EL PEDAL


- 54 -

El musette del menuet de Ravel mostra un gnere musical completament basada en un pedal (doble pedal de la cinquena, tamb anomenat bourdon).

EL PEDAL

& www www www www www www wwwI ii iii IV V VI vii

& wwwA A5( )

* wwwA A AA AA bb bbii ii6 IV IV6 vi vi6 np np6

& www( ) www7( )

wwwA

7( )

A5( )

iii iii6 V vii vii6

& www www www( )vi I iii


- 55 -

APNDIX: TEORIA DE LES FUNCIONS D' HUGO RIEMANN

El teric alemany, Hugo Riemann (1849-1919) va desenvolupar la teoria funcional Funktionstheorie de lharmonia. Aquesta teoria es basa en el llibre de Jean Philipp Rameau (1638-1764) "Trait dharmonie" i tamb est influenciada per altres terics com el francs Joseph Ftis (1784-1871). La teoria de les funcions redueix, segons Rameau, els set graus de lescala en tres funcions primries: Tonique (centre), Dominant et Sousdominante:

1) La subdominant s present en altres graus de lescala. El segon grau 6, o 5/6, s la subdominant que sutilitza ms que el quart grau:

* Rameau considera el ii6/5 com a quart grau amb la sexta afegida (sousdominante avec sixte ajoute ): fa-la-do-re.

2) La dominant est present al cinqu grau (V o V7 en lestat de fonamental). El set grau (vii o millor vii6), representa la dominant en una forma ms dbil que el cinqu grau. El tercer grau en la seva primera inversi, a vegades es fa servir com a dominant:

3) La tnica est representada en el primer grau i no permet ser suscitada. En la cadncia trencada el sis grau ocupa temporalment el lloc del primer grau:

La tnica pot anar cap a la subdominant o cap a la dominant.La dominant va cap a la tnica (o va cap vi. cadncia trancada) .La subdominant pot anar cap a la tnica o cap a la dominantDins duna sola funci les progressions seran:

Dominant:

Subdominant:

iii6-> V, V7; vii6-> V, V7 a vegades vii>iii

vi-> IV, IV6; IV->iii6, ii65. ii

&?ww

"Stzchen" (segons Schnberg)ww ww w ww ww ww ww wwww ww ww ww ww ww ww ww wwI V6 VI III6 II6 VII6 I6 IV I4/6 V I

&?

cc wI

wwww

V6

w VI

wIII6

wII6

w

VII6

w I6

w IV

w V

wwwwI

&?

w w

www

w w

w

&?

w w

w w

.. j w

.

I4/6 V

wwwww

&?

w

ww

w

ww

ww

w

w

w w

w

wwww

&?

w w

w w

w w

. j. J w

ww

. j . J w

&?

w w

b w

w

wwww


- 56 -

APNDIX: LA 'MELODITZACI' DE LESQUELET HARMNIC

? #### 1 +

+

.!

!

&?

########

w2

. .

.

&?

########

3

. j

. j

.

&?

########

w4

. j .

.

. j .

.

&?

########

&?

####

Melodia segons J.S.Bach, Coral 'Valet will ich dir geben'.

I

V

VI

IV/II6 V

I

&?

####I

nota de pas

V6 I VII6/V V

u

VI V34>IV IV VII6/II

retard #

II6 VII7/V V V7

I

&?

####

. J# n

U . jn # #

u

. J n #


- 57 -

APNDIX: HARMONITZACI DUN BAIX SENSE XIFRAR

APNDIX, HARMONITZACI DEL SOPRANO


- 58 -

(1) No es poden sobrepassar els lmits de les veus. Tampoc no es poden entrecreuar les veus venes.

(2) En la posici tancada no s possible inserir altres notes de la trada entre la soprano, la contralt i el tenor. En la posici oberta es pot inserir sempre una nota ms de la trada entre la soprano, la contralt i el tenor..

(3) Enllaos simples amb trades fonamentals:- Mantenir les notes comunes entre els acords; - Les altres veus es mouen per graus conjunts el cam ms curt d'un acord a l'altre; - En lenlla sense notes comunes: les tres veus superiors es mouen per moviment contrari amb el baix cap a les notes de la nova trada.

(4) En la cadncia trencada moltes vegades es duplica la tercera de lacord del sis grau.

(5) La posici mixta, s una combinaci entre posici oberta i tancada de l'acord de sexta.

(6) La distncia entre les veus venes no pot ser de ms duna octava (a la distncia entre el tenor i el baix no afecta aquesta regla!).

(7) El moviment parallel (parallels reals): unsons, quintes i octaves estan prohibides en qualsevol combinaci de veus.

(8) En un sol cas els moviments parallels directes estan prohibits: - entre veus extremes (soprano/baix)- quan el salt ms petit apareix en el baix.

(9) En la primera inversi del set grau (vii 6) sempre es duplica la tercera de la trada.

(10) Enllaos amb la primera inversi de la trada:- Mantenir les notes comunes entre els acords; - Les altres veus es mouen per graus conjunts o el cam ms curt d'un acord a l'altre; -En cas que surtin les paralleles prohibides (veure regla 7,8), s'ha de buscar una altra alternativa en la conducci de les veus.

(11) Sempre cal duplicar la quinta (de la trada) en la segona inversi.

(12) No s possible duplicar la sptima. La sptima (x) en els acords de sptima sempre resol baixant.

(13) Sevita la segona augmentada (de fa a sol#) com a enlla meldic de lescala menor harmnica.


(15) Sempre es duplica la tercera lacord Napolit. Quan lacord Napolit va cap a la dominant sense passar per la segona inversi de lacord del primer grau, el sis grau rebaixat resol en el cinqu grau de lescala i el segon grau rebaixat resol en la nota sensible mitjanant una tercera disminuda!

(16) Quan lacord alemany resol en lacord de cinqu grau de Do Major, es forma una quinta parallela entre el mi bemoll i el la bemoll, i entre re i sol. Aquesta quinta es coneix com a"quinta de Mozart" i est permesa!

P. 13

P. 14

P. 15

P. 15

P. 16

P. 16

P. 16

P. 17

P. 18

P 18

P. 23

P. 24

P. 28

P. 34/ 36

P. 39

P. 41

APNDIX: NORMES

Harmonia Grau Professional

Documents

Transcript of Harmonia Grau Professional