Herois i herones

Els estimats dels dus

Glosari

Les acrpolis eren fortificacions que es feien a la part alta de les ciutats gregues, i que, a ms de tenir una funci defensiva, acollien alguns dels edificis pblics i dels temples de culte als dus. L'acrpolis ms important va ser la d'atenes, que inclou el Parten.

Acropolis

Amazones

Poble de donesguerreres que sorgeix de la uni entre el du de la guerra Ares i la nimfa Harmonia. Formaven una societat exclusivament femenina que solament utilitzava els homes com a criats o com a sementals. A les nenes, es diu que es tallaven o cremaven el pit perqu no tenguessin problemes per fer anar l'arc o la llana. Aquest costum t a veure amb el significat del seu nom, ja que amazona significa >.

Aus del llac d'Estimfalos

Eren unes aus canbals, consagrades al du de la guerra, Ares, que tenien el bec, lesales i les urpes de bronze. Atacaven els homes llanant-los les plomes o travessant les seves cuirasses de metall amb els becs esmolats. Tamb destruiren les cullites descarregant-ne excrements al damunt. Es deien aix perqu van emigrar al llac d'Estimfalos.

Centaures

ssers monstruosos, amb el cos d'home i les potes de cavall. Eren salvatges i no obeien cap llei, ni tans sols la de l'hospitalitat. Se'ls considerava esclaus de les passions animals i acostumaven a ser extremament brutals. Hi ha unes exepcions a la regla, com el centaure Quir.

Constellacions

Sn grups d'estrelles a les quals, des de l'Antiguitat, els pobles orientals, grecs, romans, etc., van atribuir formes humanes o d'animals. Amb una bona dosi d'imaginaci podem recneixer Perseu, que sost triomfant el cap de Medusa, i bella Andrmeda al costat. Tamb relacionada amb l'histria d'Hracles hi ha la Via Lctia, que s la glopada de llet plasmada en estrelles que va sortir d'Hracles nad quan la deessa Hera el va apartar bruscament del pit.

Copa del Sol

Hlios, l'antic du del sol, condua el seu carro d'or a travs del cel i donava la llum als mortals i als divins. Quan acabava el seu recorregut, s a dir, quan es feia de nit, arribava al mar dels confins de l'Oest, on l'esperava una nau en forma de copa que el portava al seu palau d'Orient.

Corall

Petits animals que viuen en colnies i que estan units entresi per la cal que van extraient de l'aigua de la mar. Quan sn exposats a l'aire es petrifiquen. La mitologia va fixar-se en aquesta metamorfosi i li va donar un embocall mitolgic en la histria de Perseu i Medusa.

Dus i deesses

Els dus formaven una societat organitzada en termes d'autoritat i poders, i controlaven el cel, el mar i la terra. Els seus principals caps eren la parella formada per Zeus i Hera. Per aconseguir aquest lloc privilegiat, havien venut els dus preolmpics entre els quals hi ha Gea la deessa de la terra. Els dus principals sn els que es coneixien com a olmpics: Zeus era el du suprem, pare espiritual dels dus i dels homes; Hera, la dona, la deessa dels cels i la guardiana del matrimoni; Hefest, el du del foc i dels ferrers; Atena, la deessa de la saviesa i de la guerra; Apollo, el du de la llum, la poesia i la msica; rtemis, el du de la llum, la poeesia i la msica; rtemis, la deessa de la fauna i de la lluna; Ares, el du de la guerra; Afrodita, la deessan de l'amor; Hstia, la deessa de la llar, i Hermes el missatger dels dus i el du del comer, la ciencia i la invenci. Ms enll dels dotzedus olmpics, per nomenys importants, hi ha aquests: Posid, el du del mar i dels terratrmols; Demter, la deessa de l'agricultura, molt vinculada amb la terra; Hades, du de l'infern, on vivia amb la seva dona Persfone, i Dions, du del vi i del plaer.

Ernies

Eren les divinitats dels cstigs infernals, anteriors als dus olmpics i que evidentment, no reconeixen la seva autoritat. Tenien ales i acostumaven a atacar els contrincants amb torxes o fuets. Les seves formidables cabelleres exhibien serps barrejades amb els cabells. Els romans les coneixien com les Fries.

Esfinx

Era un monstre que possea el cos d'un lle alat, el cap d'una dona i la cua d'una serp. Vivia a Etpia i era portadora de mala sort i la destrucci. s apreciada per haver plantejat l'endevinalla ms famosa de l'histria.

Gegants

Eren ssers enormes de fora invencible i aspecte terrorfic. La major part es portaven de forma malvada i, tard o d'hora, pagaven les seves malefites amb espectaculars cstigs: Sinis i Escari van morir en mans de Teseu, etc.

Gorgones

Les tres Gorgones eren monstres que vivien a l'Occident extrem, prop de l'infern. De les tres germanes, dues eren inmortals i una era mortal. Els seus caps estaven poblats de serps, i posseen uns enormes ullals que recordaven els dels porcs senglars, mans de bronze i ales d'or. Per el ms terrible eren els ulls, que treien guspires i esgrimien una mirada tan poderosa qu equi s'atrevia a afrontar-la quedava convertit en pedra. Perseu va matar a una de les gorgones, Medusa mortal i va lliurar el seu cap a Atena, que el colloc sobre el seu escut.

Graies

Com les Gorgones, eren monstres que vivien a l'Occident extrem. Eren tres germanes que ja van nixer velles i que es veien forades a compartir, per torns, un nic ull i una sola dent. La histria en qu tenen un paper rellevant s la de Perseu.

Herois

Quan es parla de les edats dels homes, se n'anomenen quatre. I a la tercera s la que respon a l'edat dels herois, uns homes exepcionals que acostumaven a superar els contemporanis en fora i valor, per que eren mortals. Els herois mitolgics tenien alguns punts en com: les seves vides estaven relacionades amb la guerra i amb la realitzaci d'empresses imposibles, o es dedicaven a crear civilitzacions i fundar ciutats. D'altra banda, Posseen habilitats sobrehumaneso trets de la personalitat fora de la normalitat que els permitien realitzar actes heroics. I, en tercer lloc, la seva mort acostumava a ser violenta.

Hidra

Fou un dels monstres criats per la deessa Hera per convertir-lo en una de les proves destinades a Hracles. Era una serp de molts de caps amb un al tan verins que extingia la vida de qualsevol que s'hi acosts, fins i tot quan el monstre dormia. La seva sang tamb proporcionava una mort fulminant. Hracles hi va mullar les fletxes.

Hores

Les Hores eren divinitats de les estacions i, de vegades, tamb se les considerava les deesses de les hores del dia.

Infern

L'Infern era l'inframn, el dest que estava reservat als morts. Quant una persona moria havia de dirigir-se a l'Infern creuant el riu Aqueront en la barca del barquer Caront. Era molt important que els familiars del difunt li haguessin posat una moneda sota la llengua per poder pagar-se el passatge, perqu, si no, estava obligat a quedar-se per sempre ms a la vora del riu. La porta de l'Infern estava guardada per Crber, el gos de tres caps que Hracles va vncer. Els difunts entraven a la terra dels morts i es diriguien al palau del du Hades i la deessa Persfone. All els jutges de l'inframn en decidien el dest: el tenebrs Trtar, si els consideraven dolents o impius; els Camps Elisis, si eren bons, i els Camps Asfdels, si no eren ni bons ni dolents (en aquesta part de l'Infern vagarejaven gran part dels herois envoltats per la gent corrent).

Jocs funeraris

La societat grega valorava molt l'esport i l'esperit competitiu. Els homes es divertien fent gran esforos fsics, i els lders i els herois competien a la recerca de la glria. Per aix no s estrany que organitzessin jocs competitius per honrar la memria dels herois amb grans personalitats que havien mort. Els jocs funeraris ms importants es varen organitzar en la mitologia grega sn, sense dubte, els dedicats a Ptrocle, l'amic d'Aquilles.

Laberint

Era un palau d'innombrables sales i corredors en el qual resultava imposible orientarse i trobar la sortida. Uns dels laberints ms importants fou el de Creta.

Nereides

Eren les cinquanta filles de Nereu i Doris. Totes eren bellssimes. Habitaven al fons de l'oca.

Nimfes

Eren els esperits femenins de la natura.

Olimp

L'olimp era el lloc on vivien els dus grecs i tamb dels romans. Es deia que aquella muntanya estava presidida per un gran palau i que els dus es reunien a la sala del consell, on cadascn tenia el seu tron personalitzat.

Oracles

s la resposta que donen els dus a una pregunta.

Pitonissa

Sacerdotessa del temple d'Apollo, a Delfos, que rebia les respostes divines asseguda a un trpode.

Tit

Els titans dominaven el mn abans que arribessin els olmpics al poder (dus i deesses).

By Jaume Adrover and Benjamin Renaud