Història de l'escriptura i la tipografia, 2

1 L’alfabet llatí


L’alfabet llatí de les inscripcions més arcaiques (Manquen la “G”, creada posteriorment, la “I” i la “T”)


ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnopqrstuvwxyzÐÞÇ ðþçÀÁÄÂÃÅÈÉËÊÌÍÏÎŁÑÒÓÖÔÕØŠÙÚÜÛÝŸŽàáäâãåèéëêıìíïîłñòóöôõøšùúüûýÿž `´¨ˆ˜˚¯˘˙¸˝˛ˇ&ÆŒßæœfifl@.,:;…’- – —·•¶*§†‡®©™ ¦|/[](){}¡!¿?‘’‚“”„‹›«» _0123456789 ½¼¾%‰ ⁄ ¹²³ªº $¢£ƒ¥¤°'"# +−±×÷¬^<=>≠≤≥~≈√∞◊∑∏∂µπ∫∆\

Alfabet llatí


Cippus obeliscoide truncat del Fòrum Romà (f. s. VI a. de J. C.)Escriptura en sentit bustrofèdic, primera línia de dreta a esquerra

5 La capital romana

6 La capital romana

Capitals romanes sense serif de la tomba de Luci Corneli Escipió Barbat, probablement del segle III a. de J. C.

CORNELIVS LVCIVS Scipio Barbatus Gnaivod patrePROGNATVS · FORTIS · VIR · SAPIENSQUE quoius forma virtutei parisumaFVIT — CONSOL · CENSOR · AIDILIS QVEi fuit apud vos Taurasia(m) Cisauna(m)SAMNIO CAPIT — SVBIGIT OMNE(M ) LOVCAnam (terram?) opsidesque abducit.

7 La capital romana

Inscripció sobre l’àbac d’una columna de marbre que havia de sostenir l’estàtua de Marc Claudi Marcel, que va ser cònsol tres vegades (166, 155 i 152 a. de J. C.)

M CLAVDIVS M F MARCELUSCONSOL · ITERVMMarc Claudi Marcel, fill de Marc,cònsol per segona vegada

8 La capital romana

Capitals romanes sense serif del període republicà a Aquileia

9 La capital romana

Vista actual de la columna de Trajà (114 a. de J. C.) coronada per una estàtua de sant Pere erigida per Sixt V (pont. 1585-90)

10 La capital romana


senatvs · popvlvsque · romanvs | imp(eratori) · caesari · divi · nervae · f(ilio) · nervae | traiano · avg(usto) · germ(anico) · dacico · pontif(ice) | maximo · trib(unicia) · pot(estate) · xvii [septimum decimum] · imp(eratori) · vi [sextum] · co(n)s(uli) · vi [sextum] · p(atri) · p(atriae) | ad declarandvm qvantae altitudinis | mons et locvs tan[tis oper]ibvs sit egestvsEl Senat i el poble romà, a l’emperador Cèsar, fill del diví Nerva, Nerva Trajà, August, Germànic, Dàcic, pontífex màxim, en la 17ª potestat tribunícia, en la 6ª salutació imperial, cònsul per 6ª vegada, pare de la pàtria, per testimoniar de quina alçària era el terreny muntanyós que ha estat excavat amb tants treballs.


Proporcions: 10 : 1 : 0,5


PAMGTVHINSCRIBO


Serif


HOAL


PAMGTVHINSCRIBO


Serif


Origen del serif segons Thomas W. Stevens i refutació del P. Catich

ACEFGLMRTS


Inscripció pompeiana en capitals


L Q SB TAE PGDIC


Les proporcions de les capitals monumentals segons el P. Catich


Capitals neo-romanes epigràfiques carolíngies Epitafi del papa Hadrià I, encarregat per Carlemany, realitzat a França el 795


Charlemagne (Carol Twombly, 1989)


Capitals de Donatello, tomba del bisbe Pecci (1426)Bronze (Siena: Catedral)


Capitals de Luca della Robbia (1431-37)Fris de la cantoria (Florència: Museo dell’Opera del Duomo)


Optima (Hermann Zapf, 1958)


Inscripció de L. B. Alberti a l’església de San Pancrazio (Florència), 1467


Capitals romanes dibuixades per Felice Feliciano i diagrama de la lletra “S”


Capital romana diagramada al tractat anònim de la Newberry Library de Chicago (a. 1500)


Minúscula gòtica rotunda diagramada a la Theoria et pratica de Sigismondo Fanti (Venècia 1514)


Albrecht Dürer, Unterweysung der Messung


Trajan (Carol Twombly, 1989)


Primers serifs


Reinterpretacions lliures de les capitals imperials: titulars

Columna (Max Caflisch, 1955)

Augustea Open (Alessandro Butti i Aldo Novarese, 1951)


Weiss Antiqua (Emil Rudolf Weiss, 1928)

Castellar (John Peters, 1957)

Albertus (Berthold Wolpe, 1940)


Formalitat / informalitat

HE alp

53 Les escriptures romanes

Còdex Vaticanus Palatinus, segle V.


Còdex Vaticanus Palatinus, segle V.Alçària aproximada de les lletres: 7 mm


Pompeijana (Adrian Frutiger, 1992)


Manuscrit de la 1a Geòrgica de Virgili Vergilius Augusteus, segle IV.


Manuscrit de la 1a Geòrgica de Virgili Vergilius Augusteus, segle IV.Alçària aproximada de les lletres: 6 mm


Inscripció de Pupus Torquatianus, segle III.


Document de venda d'un jove esclau, Seleucia, segle II.


Rescripte de Dioclecià i Maximilià.


Herculanum (Adrian Frutiger, 1990)


Codex Bobiensis. Fragments dels evangelis segons Sant Mateu i Sant Marc. Segle IV.


Omnia (Karlgeorg Hoefer, 1990)


Any 509.


Canònica

Quadrata

Cursiva

Uncial

Semiuncial

71 De les majúscules a les minúscules

Esquema d'Albert Kapr: de les majúscules a les minúscules.

96 Les escriptures locals i la carolina

Jerarquització d’escriptures en el sistema cal·ligràfica carolingi Evangeliari de Prüm (s. IX; Berlín: Staatsbibliothek). Copiat a l’escriptori de Tours.


Minúscula visigòtica. Testament en llatí. Monforte, Galícia, 1115.


Cursiva merovíngia. Segle VII.


Minúscula carolina (cortesia de Keith Adams).


Agedage Caroline (Flat-It, 2006)

102 Precedents de la tipografia


Gòtica de forma (Textur)

Gòtica de suma (Rotunda)

Schwabacher

Gòtica de fractura (Fraktur)


Textur SchwabacherFraktur Rotunda


Gòtica rotunda (1343) Llibre del rei En Jaume, copiat a Poblet

109 Tipografia

110 Tipografia

111 Tipografia

112 Tipografia

113 Tipografia

114 Tipografia

115 Tipografia

116 Tipografia

117 Tipografia

118 Tipografia

119 Tipografia

120 Tipografia

121 Tipografia

122 Tipografia

Part dels 290 caràcters de la Bíblia de 42 línies de Gutenberg

123 Tipografia

124 Tipografia

125 Tipografia

Gòtica rotunda (1343) Llibre del rei En Jaume, copiat a Poblet

126 Tipografia

127 Tipografia

128 Tipografia

129 Tipografia

Macrobi copiat per per Tophio, Roma 1461

130 Tipografia

Minúscula humanística Zona de Ferrara (s.XV½)

131 Tipografia

Minúscula humanística a la manera de Pierantonio SallandoCortesia de Keith Adams

132 Tipografia

Minúscula carolina (cortesia de Keith Adams).

133 Tipografia

De oratore de Ciceró, imprès per Conrad Sweynheym i Arnold Pannartz el 1465

134 Tipografia

135 Tipografia

Adobe Jenson (Robert Slimbach, 1999)

136 Tipografia

De Aetna, de Pietro Bembo (Venècia: Aldo Manuzio 1495)

137 Tipografia

Monotype Bembo (Stanley Morison, 1929)

138 Tipografia

139 Tipografia

Cursiva de Niccolò Niccoli (1364-1437)

140 Tipografia

Història de l'escriptura i la tipografia, 2

Documents

Transcript of Història de l'escriptura i la tipografia, 2