Història de rubí
10
HISTÒRIA DE RUBÍ (geografia) Rubí és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental. Es troba situat a la vall de la Riera de Rubí, i limita al nord amb Terrassa i Ullastrell, al sud amb Sant Cugat del Vallès, a l'oest amb Castellbisbal i a l'est amb Sant Quirze del Vallès .
Transcript of Història de rubí
HISTÒRIA DE RUBÍ (geografia)
Rubí és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental. Es troba situat a la vall de la Riera de Rubí, i limita al nord amb Terrassa i Ullastrell, al sud amb Sant Cugat del Vallès, a l'oest amb Castellbisbal i a l'est amb Sant Quirze del Vallès .
HISTÒRIA DE RUBÍ(NOM)
El nom actual prové de la seva denominació en llatí, Rivo Rubeo, traduïble per riu vermell i s'entén que aquesta fa referència a la Riera de Rubí, el principal curs d'aigua que travessa el municipi de Rubí i un dels principals afluents de la part baixa del Llobregat. L'adjectiu vermell probablement fa referència a les tonalitats rogenques que deuria agafar l'aigua d'aquest curs com a conseqüència de l'arrossegament de partícules d'argila de la seva conca. Si més no, a la meitat sud del terme de Rubí, i en concret al marge dret de la Riera, les argiles de tonalitats marcadament vermelles predominen a la zona. La dominància del vermell és tal que part d'aquest àmbit s'havia conegut popularment com a l'infern.
HISTÒRIA DE RUBÍ(NO)
Els primers assentaments coneguts a la rodalia de l'actual Rubí foren a Can Fatjó i la Serreta. Cap al segle IV aC els ibers van aixecar els seu poblat emmurallat i amb torres al turó de Can Fatjó al pas de la Via Heraclea, on encara es conserva un forn iberoromà. Durant la dominació romana va ser un nucli estable de població dedicat fonamentalment a l'agricultura. El poblat ha desparegut completament.
HISTÒRIA DE RUBÍ (llocs)
La primera referència escrita que ens parla de Rivo Rubeo, l'actual Rubí, data de l'any 986. Era situat al voltant de l'Església de Sant Pere i protegit pel Castell de Sant Genís, localitzat al costat de l'ermita de Sant Genís (les seves restes es poden encara observar, a un centenar de metres a ponent de les ruïnes de l'ermita de Sant Genís).
HISTÒRIA DE RUBÍ (llocs)
L'any 1233 Berenguer de Rubí obté una autorització per part del rei Jaume I per tal d'aixecar un nou castell, el Castell de Rubí quedant el del turó de Sant Genís definitivament abandonat.
HISTÒRIA DE RUBÍ (NO)
A finals del segle XIX i principis del segle XX, en el context de la revolució industrial, la ciutat experimenta la seva primera gran expansió, passant d'una economia basada en l'agricultura, a un model mixt amb la construcció d'indúsries tèxtils a la vora de la riera, de les que es conserven quatre xemeneies i els edificis del Vapor Nou i el conjunt de l'Escardívol, aquest obra, com altres edificis de la ciutat, de l'arquitecte Lluís Muncunill, deixeble d'Antoni Gaudí.
HISTÒRIA DE RUBÍ(NO)
L'arribada del ferrocarril el 1919 amb la línia que connecta Barcelona amb Terrassa fa que s'ocupi la zona propera a l'estació. Fruit de la riquesa de l'emergent classe burgesa i el retorn dels indianos, es construeixen noves edificacions, entre les que destaquen el conjunt d'estil modernista situat a la Plana de Can Bertran i les Escoles Ribes. Durant la Mancomunitat de Catalunya, en la que s'impulsa el cooperativisme es construeix el Celler Cooperatiu, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell.
HISTÒRIA DE RUBÍ(NO)
La indústria, contràriament, es va desenvolupar amb rapidesa i avui sovintegen en el terme municipal empreses de construcció, tèxtils, del metall i l'electrònica, que s'agrupen en diversos polígons industrials (Cova Solera, Can Jardí, La Llana, Can Rosés,...). Aquesta industrialització va anar acompanyada d'un vertiginós creixement demogràfic a partir de la dècada dels seixanta, amb la immigració massiva d'immigrants procedents del sud espanyol. Si a començaments dels seixanta Rubí amb prou feines superava els 6.000 habitants, a final del segle XX ja
ultrapassava els 50.000.
HISTÒRIA DE RUBÍ(Riuada)
Rubí va perdre gairebé tota la seva agricultura a la tardor del 1962 quan unes violentes riuades, causades per unes pluges que el 25 de setembre van registrar 182 litres en 24 hores a la Mola i varen provocar greus inundacions amb milers de víctimes i la conseqüent destrucció dels barris construïts en precari a la llera de la riera. Des d'aleshores només subsisteixen alguns rodals de cereals i vinya.
HISTÒRIA DE RUBÍ(NO)
L'arribada de població d'altres ciutats catalanes i les onades immigratòries de finals dels anys noranta i principis de segle XXI des del nord d' Àfrica i el sud i centre d'Amèrica fan de Rubí una ciutat atractiva i ben comunicada, de manera que només un terç de la població actual, al voltant de 72.000 habitants, sigui nat a la ciutat o al Vallès Occidental.
