La història de la robòtica

La paraula robot és la traducció a l’anglès de la paraula txeca robota, que vol dir treballs                               

forçats. La paraula robot, o robota, es va popularitzar amb l’obra RUR (Robots Universals                         

Rossum), que va ser escrita pel escriptor txec Karel Capek al 1920.

Per saber més sobre Karel Capek:

Més tard, el terme robòtica va ser fet servir per a definir la ciència que estudia als robots,                                 

per Isaac Asimov, un escriptor soviètic. A la portada de una de les seves obres, Yo, robot,                               

hi apareix la imatge d’un robot: una màquina ven dissenyada i amb una seguretat garantida                           

que actua d’acord amb tres principis.

Per saber més sobre Isaac Asimov:

Aquests tres principis, denominats per Asimov com Tres Lleis de la Robòtica, són:

­ Un robot no pot actuar contra un ésser humà o, mitjançant la inacció, de que un ésser                                 

humà pateixi danys.

­ Un robot ha d’obeir les ordres donades pels éssers vius, excepte que estiguin en                           

conflictes amb la primera llei.

­ Un robot ha de protegir la seva pròpia existència, excepte que estiguin en conflicte                           

amb les dues primeres lleis.

Per tant, tots els robots d’Asimov són servents fidels de l’ésser humà.

Durant segles els humans hem construït màquines que imiten parts del cos humà. Per                         

exemple, els antics humans van unir braços mecànics a les estàtues dels seus déus. Els                           

grecs van construir estàtues que operaven amb sistemes hidràulics, els quals s’utilitzaven                     

per a fascinar als adoradors dels temples.

Avenços de la robòtica cronològicament ordenats:

SEGLE I a.C. I ABANS: Descripcions de més de 100 màquines i autòmats.

1495: Disseny d’un robot humanòide, per Leonardo Da Vinci.

SEGLE XVIII: Construcció de varies nines mecàniques de la mida d’un humà que                       

executaven peces de música, ànec mecànic capaç de menjar, agitar les ales y excretar, per                           

Jaques de Vacuanson.

SEGLE XIX: Construcció de nines mecàniques japoneses capaces de fer dibuixos, servir té                       

i disparar fletxes, per Hisashige Tanaka.

1921: Apareix el primer autòmat de ficció a R.U.R. (robot), per Karel Capek.

1930­1939: S’exhibeix un robot humanoide en l’Exposició Universal.

1942: Es publica a la revista Astouding Science Fiction una història de ciència ficció,                         

“Cercle viciós”, on es coneixen les Tres Lleis de la Robòtica, per Isaac Asimov.

1948: Exhibició d’un robot amb un comportament biològic simple, per Grey Walter.

1956: Primer robot comercial, basat en un patent de Devol.

1961: S’instal∙la el primer robot industrial, per Devol.

1963: Primer robot “palletizing”

1973: Primer robot amb sis eixos electromecànics.

1975: Braç manipulador programable universal, per Scheinman, un producte de Unimation.

1982: Asimov crea una col∙lecció de contes de ciència ficció.

2000: Robot humanoide capaç de desplaçar­se de forma bípeda i interactuar com les                       

persones, per Honda Motor Co. Ltd.

Els robots al cinema

Com es pot observar a la cartellera de les últimes dècades, els robots estan molt presents                             

la gran pantalla. Però hem de saber que la idea de robot no ha estat sorgida únicament                               

amb l’aparició de tecnologies capaces de construir­ne.

Primer de tot, van estar creats per la imaginació dels antics grecs i romans a la mitologia                               

clàssica. Ells tractaven el tema dels humans artificials, el que ara, segle XXI, es coneixen                           

com androides, però que llavors eren únicament formes humanes amb intel∙ligència                   

artificial. Tot i ser únicament imaginatiu, no deixa de ser sorprenent que en aquella època es                             

plantegessin el fet de l’existència d’un ser mogut de manera artificial, sense tenir cap tipus                           

de coneixement mecànic.

Un exemple de mites grecs relacionats amb robots és el de Hefest (el Déu grec dels ferrers)                               

va crear servent mecànics intel∙ligents, altres fets d’or i inclús taules que es movien. Alguns                           

d’aquests autòmates ajudaven a Hefest a forjar l’armadura d’Aquiles.

Uns quants segles després, els robots tornen a aparèixer a la literatura. Al 1817, Hoffman                           

escriu “El hombre de arena” on apareix una dona semblant a una nina mecànica. Uns anys                             

després, al 1865, Edward S. Ellis, expresa la fascinació americana per la industrialització a                         

la seva obra “El Hombre de Vapor de las Praderas”.

Però, sens dubte, l’autor amb més rellevància al món dels robots va ser Isaac Asimov, ja                             

que va introduir els robots i la seva acció a la societat en moltes de les seves obres. Tant és                                     

la seva implicació amb els robots que va crear les Tres Lleis de la Robòtica. Aquestes lleis                               

van ser introduïdes per primer cop al seu relat curt “Círculo vicioso”.

Algunes de les seves obres més rellevants són:

­ “El hombre bicentenario”

­ “Yo, robot”

­ “¡Embustero!”

­ “Pequeño robot perdido”

És llavors, quan arribem a l’etapa del cinema. Aquí és on realment es desenvolupa                         

visualmente la idea dels robots. Totes les pel∙lícules de ciència ficció inclouen els robots,                         

tant siguin androides, cibors o qualsevol de les classificacions d’aquests. La majoria                     

d’aquestes pel∙lícules aborden el tema ètic sobre la intel∙ligència artificial. ¿És convenient                     

que un robot tingui intel∙ligència artificial, o és millor que sigui manejat per un humà? Moltes                             

pel∙lícules giren al voltant d’aquesta pregunta, sobre el fet que un robot tigui o no la capacitat                               

de decidir per ell mateix.

Per exemple tenim les pel∙lícules:

“Yo, robot”                                                                                       “RoboCop”

Tot i l’avenç en la tecnologia, encara no s’han contruït robots amb intel∙ligència artificial, sigui

pel fet de l’ètica o simplement perquè encara no s’ha pogut aconseguir, haurem d’esperar uns

anys per poder observar la ciència ficció a la nostra vida.

Altres exemples de pel∙lícules en les quals apareixen robots:

4t ESO. Mayya Izmailova, Alba Mena, Blanca Barrau

Cambrils