Homenatge a Pere Vàrias i Gibertlocals.esquerra.cat/documents//la-veu-61.pdfpolitòlegs com el...
2
Justament l’any que ERC presenta al Senat el Dr. Moisès Broggi, de 103 anys, la secció local de Sant Sadurní tindrem el goig de celebrar, juntament amb tots els amics i amigues que s’hi vulguin apropar, el centenari de Pere Vàrias i Gibert, militant, exregidor i personatge clau en la recuperació de les sigles d’ERC i la seva continuïtat. Com Moisès Broggi, com els recentment traspassats Heribert Barrera o Victor Torres, en Pere Varias és una persona que ha anat travessant els anys fidel a uns principis republicans i a una nació que molts haurien volgut sotmesa i esborrada. I això malgrat el patiment i les humiliacions que ha hagut de sofrir en algun moment. Perquè, al llarg de la seva vida, el Pere ha patit –al front defensant Catalunya i la República, tres anys i mig en presons franquistes i una posada en llibertat que li va fer impossible de reprendre el seu vell ofici d’impressor, per la qual cosa es dedicà, després de la guerra, al conreu de les terres familiars fins a la jubilació–, però mai no ha abaixat el cap. D’aquesta manera, el 1979 tingué el coratge i l’energia de muntar, amb l’històric Daniel Forns, la candidatura municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (recordem que el nostre partit fou legalitzat després del Partit Comunista, i hagué d’afrontar les primeres municipals i les primeres generals, com aquell qui diu, amb una mà lligada a l’esquena). Pere Vàrias ja va ser regidor en temps de la Repúbica i novement des del 1979 fins al 1988. Abans de plegar tingué ocasió de viure la memorable visita del rei espanyol i d’entregar-li una carta, redactada per la secció local, on es reivindicava el dret a la independència de Catalunya, i de regalar-li un ruc català. Aquest fet va provocar gran escàndol i polseguera en els mitjans periodístics del moment. Entre les “joies” publicades llavors destaca un article del precursor de la Brunete mediàtica Alfonso Ussía al setmanari Época, en què, a falta d’arguments, es dedicava a insultar el nostre home. Lector voraç, tertulià apassionat, caminaire incansable, escolà fidel en els seus anys infantils, pregoner de Fires el 2001... Un pencaire, una persona compromesa socialment, honesta. Un autèntic republicà. ERC l’homenatjarà el 4 de novembre i estem segurs que encara ens donarà lliçons i exemple durant molts anys. Podeu contactar amb ERC a la següent adreça electrònica: [email protected] També ens trobareu al Casal Daniel Forns, carrer de Pompeu Fabra, 21 http:blocs.esquerra.cat/albertprat Novembre 2011 Sant Sadurní d’Anoia - Núm. 61 Publicació d’Esquerra Republicana de Catalunya www.esquerra.org/santsadurní Revista editada amb el suport de: Homenatge a Pere Vàrias i Gibert El proper 4 de novembre, tots a l’Ateneu! Les més de 2.000 persones que van participar en la Cursa del Cava, i l’entitat organitzadora, la Confraria del Cava. La iniciativa, a més serveix per a recaptar fons per a la Marató de TV3. Els eurodiputats catalans del PP-PSOE, concretament l’inefable Vidal Quadras i l’acomodatici (de què ens serveix que sigui allà?) Raimon Obiols, que votaran junts en contra d’una proposta presentada per la resta d’eurodiputats catalans (d’ERC, CiU i IC) a favor de l’oficialitat del català al Parlament europeu. Resulta que la propera entra- da de Croàcia obligarà a redefinir el règim lingüístic de la UE i per això els partits catalans proposaven d’aprofitar l’ocasió per introduir-hi també el català. AMUNT: AVALL:
Transcript of Homenatge a Pere Vàrias i Gibertlocals.esquerra.cat/documents//la-veu-61.pdfpolitòlegs com el...
Justament l’any que ERC presenta al Senat el Dr. Moisès Broggi, de 103 anys, la secció local de Sant Sadurní tindrem el goig de celebrar, juntament amb tots els amics i amigues que s’hi vulguin apropar, el centenari de Pere Vàrias i Gibert, militant, exregidor i personatge clau en la recuperació de les sigles d’ERC i la seva continuïtat.
Com Moisès Broggi, com els recentment traspassats Heribert Barrera o Victor Torres, en Pere Varias és una persona que ha anat travessant els anys fidel a uns principis republicans i a una nació que molts haurien volgut sotmesa i esborrada. I això malgrat el patiment i les humiliacions que ha hagut de sofrir en algun moment. Perquè, al llarg de la seva vida, el Pere ha patit –al front defensant Catalunya i la República, tres anys i mig en presons franquistes i una posada en llibertat que li va fer impossible de reprendre el seu vell ofici d’impressor, per la qual cosa es dedicà, després de la guerra, al conreu de les terres familiars fins a la jubilació–, però mai no ha abaixat el cap.
D’aquesta manera, el 1979 tingué el coratge i l’energia de muntar, amb l’històric Daniel Forns, la candidatura municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (recordem que el nostre partit fou legalitzat després del Partit Comunista, i hagué d’afrontar les primeres municipals i les primeres generals, com aquell qui diu, amb una mà lligada a l’esquena).
Pere Vàrias ja va ser regidor en temps de la Repúbica i novement des del 1979 fins al 1988. Abans de plegar tingué ocasió de viure la memorable visita del rei espanyol i d’entregar-li una carta, redactada per la secció local, on es reivindicava el dret a la independència de Catalunya, i de regalar-li un ruc català. Aquest fet va provocar gran escàndol i polseguera en els mitjans periodístics del moment. Entre les “joies” publicades llavors destaca un article del precursor de la Brunete mediàtica Alfonso Ussía al setmanari Época, en què, a falta d’arguments, es dedicava a insultar el nostre home.
Lector voraç, tertulià apassionat, caminaire incansable, escolà fidel en els seus anys infantils, pregoner de Fires el 2001... Un pencaire, una persona compromesa socialment, honesta. Un autèntic republicà. ERC l’homenatjarà el 4 de novembre i estem segurs que encara ens donarà lliçons i exemple durant molts anys.
Podeu contactar amb ERC a la següent adreça electrònica: [email protected]é ens trobareu al Casal Daniel Forns, carrer de Pompeu Fabra, 21http:blocs.esquerra.cat/albertprat
Novembre 2011
Sant Sadurní d’Anoia - Núm. 61Pub l i cac ió d ’Esque r ra Repub l i cana de Ca ta lunya
www.esquerra.org/santsadurní
Revista editada amb el suport de:
Homenatge a Pere Vàrias i GibertEl proper 4 de novembre, tots a l’Ateneu!
Les més de 2.000 persones que van participar en la Cursa del Cava, i l’entitat organitzadora, la Confraria del Cava. La iniciativa, a més serveix per a recaptar fons per a la Marató de TV3.
Els eurodiputats catalans del PP-PSOE, concretament l’inefable Vidal Quadras i l’acomodatici (de què ens serveix que sigui allà?) Raimon Obiols, que votaran junts en contra d’una proposta presentada per la resta d’eurodiputats catalans (d’ERC, CiU i IC) a favor de l’oficialitat del català al Parlament europeu. Resulta que la propera entra-da de Croàcia obligarà a redefinir el règim lingüístic de la UE i per això els partits catalans proposaven d’aprofitar l’ocasió per introduir-hi també el català.
AMUNT:
AVALL:
Esquerra Republicana:Una candidatura amb molts suportsLa nova Esquerra presidida per Oriol Junqueras presenta com a candidat a les Corts espanyoles l’escriptor Alfred Bosch, professor d’història a la UPF, responsable màxim de la campanya de la consulta sobre la independència a Barcelona i expresident del CIDOB. És una persona molt coneixedora del país i dels problemes de la seva gent i gran activista en causes socials diverses des de fa molts anys. Aquesta militància li ha valgut el suport de persones tan destacades en la lluita contra la desigualtat social com el pare Manel o Fèlix Martí, president honorari del centre UNESCO de Catalunya, i el seu compromís de país li ha valgut també el suport explícit de destacades personalitats com Jordi Porta, expresident d’Òmnium Cultural, o els cantants Lluís Llach i Gerard Quintana entre molts d’altres. La seva capacitat política també s’ha guanyat el suport de politòlegs com el catedràtic, expert en dret constitucional, Ferran Requejo.
El pal de paller de l’independentismeBosch anirà acompanyat de Joan Tardà en el número 2, diputat ja expert i que ha realitzat una excel·lent tasca al Congrés de Diputats els darrers quatre anys. Si a això hi afegim el suport del Reagrupament de Joan Carretero, veurem que Esquerra ha constituït una candidatura àm-plia, representativa socialment, i amb l’independentisme progressista com a base que ho lliga tot. El pal de paller de l’independentisme.
A Madrid, cal que hi siguemA Madrid hi hem de ser. No s’hi val quedar-se a casa dient que aquestes eleccions no van amb nosaltres o que a la capital del regne no se’ns hi ha perdut res. I tant que se’ns hi ha perdut res: tot, se’ns hi ha perdut! La independència, certament, l’obtindrem el dia que una majoria de diputats al Parlament de Catalunya ho vulgui, però des de Madrid podem fer molt per acostar-nos a aquest dia. D’entrada, molts catalans segueixen només mitjans de comunicació en espanyol i amb mentalitat centralista. No podem, per tant, renunciar a l’altaveu de Madrid, com no hi renunciarà, per exemple, Bildu. D’altra banda, el front internacional, la relació amb mitjans de comunicació estrangers (la majoria amb seu a Madrid), o amb la diplomàcia, és importantíssim de cara al nostre objectiu, i aquesta relació, que ningú ens facilitarà, no podem dificultar-nos-la nosaltres mateixos renunciant a una tribuna tan important com el Congrés de Diputats i a una presència contínua a la capital del regne d’Espanya.
A Madrid per la independència, pel benestar dels catalansEl que hem de fer és anar a Madrid per aprofitar-ho, per obtenir ressò, per fer avançar l’única causa lògica d’un poble que vol ser lliure, la que entén tothom perquè no té re-torçaments ni interessos amagats, la que defensa el benestar de tot el poble, la que han seguit totes les nacions que ens han precedit en aquesta voluntat: la de la independència. A Madrid hi hem d’anar per acostar-nos una mica més a la possibilitat que aviat puguem, democràticament, dir Sí.
Per la República del Sí!
