Ana GimenoAl 1936 es va truncar a Valènciael somni de la revista La Repú-blica de les Lletres, un projecteeditorial del nacionalisme valen-cià nascut dos anys abans ambl’objectiu de defensar la críticaracional, rigorosa i militant, la lli-bertat i la sobirania dels idiomesi un eficaç i pròsper desenvolu-pament de les lletres, les arts i lacultura sense deslligar-les de lavida política del país.La revista,de la qual es publicaren 8 núme-ros, es va definir com una Repú-blica Literària Federativa de laqual formaven part Catalunya,Mallorca, Rosselló i València. Amés, en les seues planes s’ex-pressa la voluntat de constituir laConfederació de Repúbliques Li-teràries d’Ibèria amb Euzkadi,Galícia, Aragó, Castella i Anda-lusia, entre altres, perquè, condenunciava l’editorial del núme-ro 1, «en tant Espanya contiuï es-sent absolutament Castella —iuna Castella unitarista i unifica-dora, dominadora, monàrquica omonarquitzant—, Catalunya,València, Euzkadi, Galícia no se-ran mai Espanya. És un crim con-tra natura voler sotmetre a un solidioma i una sola cultura poblesdiversos, amb llengua i culturapròpies».

La col·lecció completa d’a-questa revista, fundada entre al-tres per Miquel Duran de Valèn-cia, Adolf Pizcueta, Carles Salva-dor i Emili Gómez Nadal, ha si-gut reeditada, quasi setanta anysdesprés de l’aparició del seu pri-mer número, per Faximil Edi-cions, en un disc compacte quepermet la recerca seqüencial enels exemplars i la interrogació atext complet en les més de 300pàgines que varen ser publica-des. L’edició, dirigida per Alfon-so Moreira, conté també una acu-rada descripció bibliogràfica delsarticles, que permet la recercaper autor, matèria i títol i un es-tudi previ a càrrec de Romà Se-guí, bibliotecari-documentalistade la Generalitat Valenciana.

Anys després de la seua últi-ma edició, Joan Fuster va trobaren La República de les Lletres unprecedent de L’Espill, revista quellavors encetava, perquè «a di-ferència d’altres títols, la militàn-cia i rigorositat de La Repúblicade les Lletres permet que les di-ferents branques del valencianis-me palesen els seus parers». El seusubtítol: Quaderns de literatura,art i política, assenyala una con-cepció unitària de la cultura i undesig manifest de recuperar laconsciència nacional, integrarles noves generacions literàries

i les activitats artístiques que esprodueixen arreu de l’àrea lin-güística catalana.

El penúltim número està de-dicat monogràficament a TeodorLlorente i un altre, tot i no ser unmonogràfic, tracta extensamentla figura de Vicent Blasco Ibá-ñez, però a la resta de númeroses barregen qüestions d’actuali-tat com l’Estatut d’Autonomia, laRevolució d’Octubre de 1934 aBarcelona, les eleccions legisla-tives de 1936, l’educació en va-lencià o la determinació del diade la festa nacional, i tots s’obrinamb un editorial o articles demarcat caràcter polític, que inci-

ten a crear un discurs cap a launitat lingüística, cultural i polí-tica de la República Literària Fe-derativa de Llengua Catalana isobretot «Per la República, con-tra la monarquia».

Articles com el d’Adolf Piz-cueta «Condicions especials del’Estatut del País Valencià» sónd’indubtable interés. Pizcueta es-tima qüestions que encara hui endia estan sobre la taula com quela divisió territorial per provin-cies, un invent administratiu delsegle XIX, havia de suprimir-seperquè «el nostre Estatut s’ha debasar necessàriament en la per-sonalitat històrica i espiritual del

País Valencià, per damunt d’a-quelles divisions, i amb tota lacautela que es vullga, contra elslocalismes mal entesos, contral’esperit provincià sostingut ambla irritació madrilenya i amb elgoig que dóna vore unes oficinesd’Hisenda i uns senyors que os-tenten càrrecs oficials».

Als diferents números s’hitroben també poemes d’autorsen actiu com Miquel Duran deValència, Lluís Guarner o Car-les Salvador i de clàssics comAusiàs Marc o Teodor Lloren-te; alguna traducció d’autors es-trangers com Frederic Mistrali obres de poetes bascos, ga-llecs o portuguesos.

Crítica i creació literàriaLa secció de ressenyes ano-

menada «Paradisos de paper» re-cull noticies crítiques de llibrespublicats en català en l’any encurs o l’anterior i les seccions«L’art i els artistes» i «Diversa»mostren un interés pels esdeve-niments culturals del moment,informen de les activitats artísti-ques i culturals, exposicions iconferències, entre altres, quehavien tingut lloc principalmenta València de forma que permetconéixer l’agenda cultural delsesdeveniments d’aquells anys.

Entre els col·laboradors de LaRepública de les Lletres es trobaJosep Renau, que va realitzar lamajoria de les cobertes i varenescriure articles per a la revistaautors com Enric Navarro iBorràs, Francesc Almela i Vives,Doménech Fletcher, Martí de Ri-quer, Eduard López Chavarri oNicolau Primitiu. D’altra banda,varen escriure ressenyesEduard Martínez Ferrando, Car-les Salvador, Francesc BoschMorata i Enric Valor.

En el número 4, d’abril-junyde 1935, Carles Salvador va sig-nar un article titulat «El valen-cià a les escoles» reivindicantl’ensenyament en llengua ma-terna. Salvador explica quementre el primer ensenyamentarreu de tot Europa es realitza-va en llengua materna, el cas va-lencià era al contrari, l’ensenya-ment es rebia en l’idioma oficialque no es corresponia amb lallengua materna dels xiquets. Alnúmero 6, d’octubre-desembrede 1935, Adolf Pizcueta contri-bueix a un tema de debat amb elseu article «Centenari de la fun-dació del País Valencià: com-memoració del 9 d’octubre de1238» i fa una reflexió al voltantde la diada en un moment en

Sis periodistes i escriptorsdenuncien els estereotips iles caricatures de «servalencià» en «Nosaltresexvalencians» (pàg. 3)

Novetat

Un estudi analitza la revista «La República de les Lletres», publicada entre 1934 i 1936

Cultura i valencianisme dels anys 30

p o s d a t apdSuplemento Cultural

1Levante EL MERCANTIL VALENCIANO ■ Viernes, 14 de octubre de 2005

>>

PORTADA. Un dibuix de Josep Renau il·lustra la major part dels números de «La República de les Lletres».LEVANTE-EMV

❙❙❙

La col·lecciócompleta d’aquestapublicació, fundadaper M. Duran deValència, A. Pizcueta,C. Salvador i E.Gómez Nadal, s’editaen un disc compacte

2 ■ Levante EL MERCANTIL VALENCIANOViernes, 14 de octubre de 2005

què el valencianisme es trobavaimmers en la polèmica sobre lacommemoració del 9 d’octubrecom a festa nacional. Calia orga-nitzar una efemèride que servi-ra per reagrupar les forces va-lencianistes, per consolidar unmoviment cultural i polític, ex-plica Romà Seguí. Calia trobaruna data simbòlica que perme-tera la reunió de tots els valen-cians, amb la tendència políticaque fóra i sobretot calia projec-tar l’efemèride amb tranquil·litatper tal d’aconseguir un estadi su-perior, un estat de conscièncianacional. Pizcueta s’adona que lamanca de previsió juga a favordels antinacionalistes, afegeixl’autor de l’estudi previ. I la pro-posta concreta de Pizcueta és, amés, l’organització d’un congréssobre la llengua, amb partici-pants estrangers, i altres actua-cions pertinents, alguna de lesquals ja havia plantejat SanchisGuarner en un article anterior,com ara la creació de la Biblio-teca de València, projecte quetindrà cabuda en la Conselleriade Cultura de Francesc BoschMorata amb el nom de Bibliote-ca del País Valencià, la restaura-ció del monestir de Santa Maria

del Puig i del Palau de la Gene-ralitat o la creació d’un museu deCeràmica.

Un altre dels temes que vanser tractats extensament a la pu-blicació va ser el de l’autonomiavalenciana, la necessitat d’acon-seguir un Estatut, segons con-clou la revista, semblant al de Ca-talunya. Tot i que hi ha col·labo-radors que empren diversos ar-guments i expliquen models in-ternacionals, es fa evident la pro-posta d’imitació a Catalunya perser aquest un cas amb una expe-riència real i pròxima.

En les darreres planes de l’úl-tim número de La República de lesLletres, el d’abril-juny de 1936, s’a-nuncia la transformació de la pu-blicació en editorial i mai més notornen a eixir exemplars ambcol·laboracions però «la figura delconseller de Cultura, el malauratFrancesc Bosch Morata, qui va cre-ar l’Institut d’Estudis Valencians ola Biblioteca del País Valencià, vareclamar la cooficialitat de les llen-gües i va crear una infraestructu-ra científica que procurava la uni-tat de l’idioma, és incomprensiblesense les reivindicacions que es pa-lesen a La República de les Lle-tres», explica Romà Seguí. I mésenllà dels papers va romandre lapetjada que havien deixat els fun-dadors i col·laboradors de la re-vista La República de les Lletres.

>>

Ana GimenoEscenas cotidianas, personajesal límite, historias sin fortuna ymucho sentido del humor sonlos ingredientes de los dos últi-mos libros de relatos publicadosrecientemente por Jorge JuanMartínez (Valencia, 1966). EnMundo Bizarro (Rialla), galar-donado con el Premio Otoño deNarrativa Breve Villa de Chiva2004 y Un maestro del soborno(Ayuntamiento de Sevilla), Pre-mio de Relatos Alfonso Grosso2003, el autor ha buscado el má-ximo rigor estilístico al serviciode buenas historias. Martínezobtuvo en 2002 el Goya al mejorGuión adaptado por Salvajes, ytodas sus obras, hasta ahora unlibro de poemas y una novela,han sido premiadas en distintoscertámenes literarios.-¿De qué modo ha influido en susrelatos la práctica de la escriturade guiones?-Influye mucho porque al mar-gen de que escribir guiones te désoltura a la hora de escribir diá-logos o descripciones de perso-najes, que tiene valor en sí mis-mo, lo que me ha influido es lacapacidad de síntesis, decir mu-cho con poco; algo que tiene quever también con la poesía, algofronterizo. En el cuento no cabela pirotécnia estilística. El guiónme ha enseñado también la im-portancia de las estructuras, esode que el arte de narrar es el artede narrar a tiempo. Lo cierto esque del guión al relato hay untrasvase contínuo. Estoy escri-biendo una historia y a veces lohago sin saber si va a acabar sien-do un guión o un relato.-¿Sus historias proceden de laobservación de su realidad co-tidiana?-Una clave es por supuesto la mi-rada. Si intentas que lo que cuen-tas tenga que ver con lo que vives,con lo que observas, encuentrasun material mucho más rico.-Usted ha escrito poemas, nove-la y relatos. ¿En qué género sesiente más cómodo?

-Escribí poemas de muy peque-ño y gané un premio pero decidípasarme a la narrativa, porquecreo que la poesía es una espe-cie de don natural y mis poemasson además narrativos, torren-ciales. La narrativa deja más es-pacio para el aprendizaje. El gé-nero en el que me siento máscómodo es el relato, entre dos yveinte folios. Todo lo que seairme más allá, en principio, mecuesta. Es también una cuestión

de costumbre y me decanto porel relato entre otras razones por-que también es lo que más he es-crito. De todos modos, lo quemás me interesa en cualquier gé-nero es que haya una buena his-toria detrás. Hay escritores queescriben novelas donde no cuen-tan nada, con estructuras ende-bles, confiando en que el estilo loes todo. Pero confiar en que sólofuncione con el estilo está única-mente al alcance de los geniosque, si existen, son pocos cadasiglo. Cada vez me interesan máslos contadores de historias, aun-que una buena historia, bien con-tada, soportada en una estructu-ra potente y con buen estilo esmuy difícil, eso es la bomba.-¿Es eso lo que ha buscado ensu trabajo?-Literariamente es difícil conse-guir lo que uno se propone. Yome proponía tratar de conjugaruna exigencia alta a nivel estilís-tico y un afán de contar una his-toria lo más interesante posiblepara el lector.

-¿Está trabajando en algún nue-vo libro?-Estoy intentando romper la dis-tancia entre el relato y un textomás largo. Estoy terminando deescribir una novela porque cuan-do uno está cómodo en un géne-ro le apetece ir un poco más allá,donde se tiene oportunidad deaprender.-¿De dónde provienen sus per-sonajes?-Son una mezcla de elementos detu experiencia que transformas.Surgen de cosas muy inespera-das, de quedarte mirando a al-guien por la calle, inventarte bio-grafías de los vecinos. El materialde trabajo de un escritor por unlado es el lenguaje y por otro laimaginación y cuanto más losejercitas mejores frutos obtienes.-¿Porque los nombres de suspersonajes en «Mundo Bizarro»:Tati, Toti..?-Es un guiño, pensar que los per-sonajes pueden ser intercambia-bles. En todas las personas se daen cierto modo la ambigüedad ycuando nos ponen en una situa-ción límite es cuando aflora laverdad del personaje.-La ambientación de sus relatosse encuentra en la vida cotidia-na, escenas y espacios recono-cibles. ¿Busca especialmenteeste realismo?Me interesa la experiencia de lavida cotidiana a ras de suelo, lasnecesidades más comunes de lagente, el sexo, la muerte, elamor, la ambición. El exotismono me interesa nada. Algunosde mis cuentos son precisa-mente reales, historias que hepresenciado o que me ha conta-do la gente y quizá por eso re-sultan tan cotidianos. El mate-rial que me interesa es el de lavida en la que está presente lafatalidad, la crueldad; son ma-teriales que en la literatura meinteresan mucho, en la vida no,porque son sentimientos o pul-siones venenosas.-¿Se imagina como son sus lec-tores?-Sé que son personas que de al-guna manera tienen afinidadesconmigo. Intento que el humoresté presente, humor entendidocomo la capacidad de reírse deuno mismo, no de los demás; es elantídoto contra la vanidad, el me-jor espejo que nos devuelve la di-mensión exacta de lo que somos.

«El humor es el mejorantídoto contra la vanidad»

Jorge Juan MartínezENTREVISTA ESCRITOR

pd

Monogràfic sobre Teodor Llorente.LEVANTE-EMV

■ «Un maestro del soborno», premio Alfonso Grosso2003, y «Mundo bizarro», premio Otoño Villa de Chi-va 2004, de Jorge J. Martínez, coinciden en las libre-rías: dos libros de relatos en los que el autor retratapersonajes al límite, pero con gran sentido del humor.

GUIONISTA. Jorge J. Martínez colaboró en la adaptación al cine de «Salvajes».LEVANTE-EMV

SpheraDir.: Q. Cuevas / F. EscaladaEdita Revista Sphera, ValenciaNúmero 3

El nuevo número del «Magazinede arte, diseño y cultura emer-gente», como se autodefine estarevista gratuita de cuidada y no-vedosa maquetación, trata la ar-quitectura de ANZ, la fotografíade Bteam y de María Sainz, lapintura de Martiki, Dani Vilches,Luis Gans Sanmartín y Javier Moreno, el dibujo de Maikel y los co-llages de Bru Soler. Además de los espacios sobre cómic y graffiti,moda y el diseño industrial del colectivo argentino Crisis Diseño, des-taca el reportaje sobre Los Amazight, el pueblo bereber que intentamantener su identidad bajo la hegemonía árabe del estado marroquí.

EñeDir.: Camino BrasaEdita La Fábrica, MadridNúmero 3, Otoño 2005

Bajo el título «En la cocina», Eñe pu-blica textos inéditos de Julian Bar-nes, Manuel Rivas, Julio Llamazaresy Mariano Barroso, junto a los tra-bajos de Antonio Colinas o DaínaChaviano, entre otros catorce auto-res de actualidad. El «Diario» correa cargo de Laura Freixas —viajes,conferencias, lecturas y una cons-tante actitud crítica— y Rosa Regàscuenta cómo es su «Biblioteca particular». Además, la prepublica-ción de la Antología de W. B. Yeats realizada por el Nobel de litera-tura Seamus Heaney. Las ilustraciones son de Alfredo Alcain.

REVISTAS

❙❙❙

«El guión me haaportado capacidadde síntesis y me hahecho valorar laimportancia de laestructura»