I Consorci Forestal PBE Memòria -...

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU D’UN CENTRE DE GESTIÓ I DESENVOLUPAMENT DELS ESPAIS NATURALS DEL RIPOLLÈS SITUACIÓ: CARRER DE SANT MIQUEL, S/NÚM. MUNICIPI: RIBES DE FRESER PROMOTOR: CONSORCI ESPAIS INTERÈS NATURAL DEL RIPOLLÈS ARQUITECTE: JOSEP NEL·LO RUIZ MAIG DE 2010 Núm. expedient: 08-080

ÍNDEX DEL PROJECTE I. MEMÒRIA 1. Memòria descriptiva 1.1 MD Agents 1.2 MD Informació prèvia 1.3 MD Relació de projectes parcials i altres tècnics 1.4 MD Descripció del projecte 1.5 MD Prestacions de l’edifici 2. Memòria constructiva 2.1 MC Treballs previs 2.2 MC Sustentació de l’edifici 2.3 MC Sistema estructural 2.4 MC Sistemes envolvent exterior, compartimentació interior i acabats 2.5 MC Sistema de condicionament, instal·lacions i serveis 2.6 MC Equipament 2.7 MC Urbanització. Condicionament dels espais exteriors 3. Compliment del CTE 3.1 DB-SE Exigències bàsiques de seguretat estructural SE-AE Accions en l’edificació 3.2 DB-SI Exigències bàsiques en cas d’incendi SI 1 Propagació interior SI 2 Propagació exterior SI 3 Evacuació SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendis SI 5 Intervenció de bombers SI 6 Resistència al foc de l’estructura 3.3 DB-SU Exigències bàsiques de seguretat d’utilització SU 1 Seguretat davant del risc de caigudes SU 2 Seguretat davant del risc d’impacte o atrapament SU 3 Seguretat davant del risc d’empresonament SU 4 Seguretat davant del risc degut a il·luminació inadequada SU 5 Seguretat davant del risc degut per situacions d’alta ocupació SU 6 Seguretat davant del risc d’ofegament SU 7 Seguretat davant del risc degut per vehicles en moviment SU 8 Seguretat davant del risc relacionat amb l’acció del llamp 3.4 DB-HS Exigències bàsiques de salubritat HS 1 Protecció davant la humitat HS 2 Eliminació de residus HS 3 Qualitat de l’aire interior HS 4 Subministrament d’aigua HS 5 Evacuació d’aigües residuals 3.5 DB-HR Exigències bàsiques de protecció davant el soroll 3.6 DB-HE Exigències bàsiques d’estalvi d’energia HE 1 Limitació de demanda energètica HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació HE 4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària. Predimensionat HE 5 Contribució fotovoltàica mínima d’energia elèctrica 4. Compliment d’altres reglaments i disposicions 4.1 Normativa tècnica general aplicable als treballs d’edificació 4.2 Compliment dels D 201/94 i 161/2001 reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció, i del RD 105/2008

reguladors de la producció i gestió de residus de construcció i demolició 4.3 Compliment del RD 172/1999 sobre canalitzacions i infrastructures de radiodifusió sonora, televisió telefonia bàsica i altres

serveis per cable a l’edifici. 4.4 Compliment del D 21/2006 sobre l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis 4.5 Compliment del D 135/95 de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques 5. Annexos 5.1 Pla de control de qualitat 5.2 Instruccions d’ús i manteniment 5.3 Memòria d’estructura 5.4 Memòria d’instal·lacions 5.5 Certificació energètica als edificis 5.6 Estudi de seguretat i salut II. PLEC DE CONDICIONS Plec de clàusules administratives Disposicions generals Disposicions facultatives Disposicions econòmiques Plec de condicions tècniques particulars Prescripcions sobre els materials Prescripcions pel que fa a l’execució per unitats d’obra Prescripcions sobre verificacions a l’edifici acabat

III. AMIDAMENTS IV. PRESSUPOST V. TERMINI D’EXECUCIÓ I CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA VI. PLÀNOLS

I. MEMÒRIA 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1 ME Agents Aquest projecte bàsic i executiu s’ha elaborat per encàrrec de: Promotor: Consorci Espais Interès Natural del Ripollès NIF: P-1700059-G Domicili : Carrer de Joan Miró, 2-4, 17500-Ripoll Representant: Lluís Rodríguez Pont NIF: 70022372R El projecte bàsic i executiu ha estat redactat per l’arquitecte: Josep Nel·lo Ruiz, núm. de col·legiat 29951/0 C/ Maria Aurélia Capmany, 10-12, 1er 1a, Barcelona. 1.2 ME Relació de projectes parcials i altres tècnics - Estudi geotècnic . Data de realització: 8 de març de 2009 . Autoria: Ferran Bolaño García, geòleg, núm. de col·legiat 5976. Sílvia Albadalejo Garau, geòloga, núm. de col·legiada 5251 . Data de visat: 07/04/2010 . Núm. de visat: 051000633 - Certificació energètica . Redactat pel mateix arquitecte. - Estudi de seguretat i salut . Redactat pel mateix arquitecte. 1.3 ME Informació prèvia La població de Ribes de Freser està situada al nord de la comarca del Ripollès, a una altitud aproximada de 912 m, mentre que la parcel·la objecte del projecte està entre 930 i 943 m. La parcel·la a edificar té una forma irregular de 2.361,53 m² de superfície, amb una part planera a tocar del carrer de Sant Miquel i una pendent pronunciat descendent d’est cap a oest, fins al passeig del Taga. Limita, al costat nord, amb uns habitatge veïns i el carrer de Sant Miquel; al costat sud, amb una zona arbrada i un torrent; al costat est amb una zona verda; i al costat oest, amb el passeig del Taga. No hi ha servituds conegudes sobre la parcel·la, ni a favor de terceres ni de línies elèctriques aèries o soterrades. Els carrer tenen un nivell de trànsit i nivell sonor baix. Dades urbanístiques Planejament vigent Normes subsidiàries de la Vall de Ribes Qualificació Equipament Denominació de la zona Pla parcial residencial 1 “Sant Miquel” Usos admesos Equipament Condicions d’edificació Paràmetres de la normativa Paràmetres de projecte Parcel·la mínima 2.361,53 m² 2.361,53 m² Edificabilitat 0,8 m²st/m² sòl 0,16 m²st/m² sòl Ocupació - 10.50% (247.86 m²) Alçada reguladora - 6.90 m 1.4 ME Descripció del projecte L’objecte de l’encàrrec és el projecte bàsic i executiu d’un centre de gestió i desenvolupament dels espais naturals del Ripollès. Els criteris funcionals que han portat a la resolució final han estat el següents: Distingir amb claredat a la volumetria de l’edifici la part del programa administratiu de la gestió i desenvolupament de la del mitjans materials de la gestió, de manera que això es reflecteix amb dos volums, un de tres plantes, dedicat als usos administratius de la gestió i el desenvolupament dels espais d’interès natural, i un altre d’una planta, dedicat a garatge dels vehicles que han de possibilitat gestió material d’aquests espais d’interès natural i els recintes per la caldera de biomassa i el dipòsit d’estelles. Com a conseqüència d’aquesta decisió volumètrica, el programa funcional queda materialitzat de la següent manera: el cos baix es dedica a garatge i , semi soterrat, hi ha el recinte de la caldera de biomassa i el dipòsit d’estelles per alimentar la caldera. La planta baixa del cos alt allotja l’accés, els banys que donen servei a tot l’edifici i una sala polivalent, on s’han de desenvolupar exposicions i xerrades sobre els espais interès natural del Ripollès; a la planta semi soterrani hi ha una cuina-office, uns vestidors pel personal masculí i femení i un magatzem; i a la planta primera hi ha dos despatxos, un laboratori i un aula de formació. Els criteris de disseny en tot moment han estat subjectes a facilitar l’accessibilitat, d’acord amb el decret 135/95 de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, i a fer de l’activitat constructiva de l’edifici i de les activitats que s’hi desenvoluparan més sostenibles mediambientalment. Els materials que han de donar la forma de l’edifici són la fusta per les parts opaques i el vidre per les parts transparents. El present projecte compleix tots aquells paràmetres urbanístics, del planejament vigent, que s’especifiquen en l’apartat anterior, que li puguin ser d’aplicació o condicionar-lo d’alguna manera. Quadres de superfícies Superfície útil: Planta semi soterrani Cuina-office 19.49 m² Vestidor D 9.50 m² Vestidor H 9.50 m² Magatzem 19.53 m² Passadís 1 21.05 m² Bany 1 3.50 m²

Escala 1 3.70 m² Superfície útil ús administratiu = 91.19 m² Recinte de caldera de biomassa 24.75 m² Dipòsit d’estelles 22.17 m² Cancell d’instal·lacions 1 3.38 m² Cancell d’instal·lacions 2 2.73 m² Magatzem 50.49 m² Superfície útil ús instal·lacions = 103.56 m² Planta baixa Cancell 7.90 m² Bany dones 4.31 m² Bany homes 4.33 m² Sala polivalent 64.31 m² Distribuïdor 1 4.35 m² Distribuïdor 2 2.85 m² Cancell garatge 1.65 m² Escala 2 7.00 m² Superfície útil ús administratiu = 98.34 m² Garatge 106.59 m² Superfície útil ús garatge = 106.59 m² Planta primera Aula de formació 36.21 m² Despatx 1 9.57 m² Despatx 2 9.57 m² Laboratori 19.49 m² Passadís 2 15.46 m² Superfície útil ús administratiu i desenvolupament = 90.31 m² Total superfície útil ús administratiu = 279.85 m² Total superfície útil ús garatge = 106.59 m² Total superfície útil ús instal·lacions = 103.56 m² Total superfície útil = 490.00 m² Superfície construïda: Planta semi soterrani Superfície construïda ús administratiu 119.19 m² Superfície construïda ús instal·lacions 120.68 m² Planta baixa Superfície construïda ús administratiu 126.04 m² Superfície construïda ús garatge 121.82 m² Planta primera Superfície construïda ús administratiu 127.53 m² Total superfície construïda ús administratiu = 372.76 m² Total superfície construïda ús garatge = 121.82 m² Total superfície construïda ús instal·lacions = 120.68 m² Total superfície construïda = 615.26 m² Pel que fa als sistemes constructius, tot seguit se’n detallen les característiques: Sistema estructural La fonamentació estarà formada per pous i murs de formigó armat, tenint en comte els tubs de sanejament i la presa a terra. Els pilars de l’estructura seràn de formigó armat Els forjats de l’estructura serà de lloses de formigó armat i forjats reticulars amb revoltons de formigó Els càlculs estructurals s’ajustaran als paràmetres determinats en el Codi Tècnic de l’Edificació i complint amb la normativa EHE d’instrucció del formigó estructural. Sistema de compartimentació Els paraments fixes de la compartimentació interior estaran formats per obra humida, amb fàbrica d’obra ceràmica de diferents gruixos i bloc de formigó, col·locada amb morter. Els elements mòbils de fusteria es col·locaran amb marc sobre premarc. Sistema envolvent La fusteria exterior es realitzarà amb fusta i l’envidrament serà de dues llunes incolores de 4 mm i 5 mm, amb 12 mm de buit entre elles. La coberta serà plana invertida no transitable, excepte per tasques de manteniment. Estarà formada al damunt de l’estructura, sobre la qual es col·locaran els pendents formats amb formigó cel·lular, una lamina de geotèxtil, una lamina impermeable, una segona lamina de geotèxtil, unes plaques de poliestirè extruït d’alta densitat com a aïllament tèrmic, al damunt una altra capa de geotèxtil, i damunt graves. Les façanes de l’edifici administratiu seran de fusta, cambra d’aire ventilada, aïllament tèrmic de poliestirè extruït d’alta densitat, maó perforat, aïllament tèrmic de llana de roca i placa de guix laminat. Les façanes de l’edifici del garatge seran de fusta, cambra d’aire ventilada, aïllament tèrmic de poliestirè extruït d’alta densitat i bloc de formigó. Sistema d’acabats El paviment a l’interior serà de terratzo llis microgrà a l’edifici administratiu i terratzo industrial de gra petit a l’edifici del garatge.

Els acabats dels paraments verticals seran enguixats a bona vista i es col·locaran cantoneres. En banys i els vestidors es revestiran amb rajola esmaltada. Al garatge els paraments verticals seran pintats sobre el bloc de formigó, al igual que al recinte de calderes i el magatzem. La fusteria interior estaran entapetades i emplafonades amb fusta. Sistema de condicionament ambiental Per a l’edifici administratiu, es preveu la instal·lació d’una caldera de biomassa per a la producció ACS i per a la producció d’aigua calenta per un sistema de calefacció aigua-aire, on els aparells d’impulsió són uns fan coil per a cada peça. Per a l’edifici administratiu, es preveu la instal·lació d’un aparell refredador d’alimentació elèctrica, per a la producció d’aigua freda per un sistema de climatització aigua-aire, on els aparells d’impulsió són els mateixos fan coils utilitzats a la calefacció. Per a l’edifici del garatge no es preveu cap tipus de condicionament ambiental. Sistema de condicionament de serveis - Llauneria L'edifici disposarà de subministrament d'aigua potable. La xarxa d'aigua estarà formada per l'escomesa, el comptador, i la instal·lació interior. La previsió de cabal de les canonades de distribució s'establirà segons la suma del cabal de cada un dels punts de consum alimentats, d'acord amb la taula 2.1 de DB HS 4. Els tubs interiors de distribució seran estirats en fred o galvanitzats en calent per immersió, amb elements roscats del mateix material i col·locats amb cinta adhesiva en els encastaments i ciments pòrtland sense sorra silícia, ni ràpid ni guix. Els diàmetres seran els que es detallaran a la memòria d’instal·lacions. Les aixetes seran d’acer inoxidable. Cada peça de bany tindrà la seva pròpia aixeta i cada bany en conjunt, les aixetes per poder sectoritzar. Es col·locarà una aixeta de pas de llautó a l’entrada del centre. Pel que fa a la xarxa d’evacuació es preveu una xarxa separativa. - Aparells sanitaris Seran del tipus Roca o similar de color blanc. Els banys d’homes i dones es formaran amb wc de tanc baix i lavabos. El bany adaptat es formarà amb wc de tanc baix i lavabo, amb els corresponents ferratges pels usuaris amb cadires de rodes. - Electricitat i enllumenat L’edifici disposarà de subministrament elèctric (amb una tensió d’alimentació de 230 volts en monofàsica i 230/400 volts en trifàsica) i s’adaptarà al que estableix el REBT “Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió” (RD 842/2002) i a les seves instruccions complementàries, garantint la seguretat de les persones i dels béns així com el normal funcionament d’altres instal·lacions i serveis. En general, la xarxa de distribució elèctrica del centre estarà formada per l’escomesa, i la instal·lació d’enllaç, la instal·lació interior, la xarxa de posta a terra de la instal·lació i els elements metàl·lics necessaris. La previsió d’espais per a la instal·lació elèctrica i les seves característiques així com l’equipament elèctric de l’interior es realitzarà segons les prescripcions establertes en el REBT i les seves Instruccions Tècniques Complementaries (ITC). Previsió de càrregues de l’edifici: La previsió de càrregues de l’edifici s’establirà considerant la càrrega del conjunt d’aquest (prèvia determinació del seu grau d’electrificació), dels serveis generals i dels locals, així com de qualsevol altre equip que precisi de subministrament elèctric. (ITC-BT-10) Els conductors previstos aniran protegits amb tub rigit de PVC de 14 mm per a un sol fil, de 26 mm per a quatre fils i majors de 4 mm². Es col·locarà línia de pressa de terra. 1.5 ME Prestacions de l’edifici El promotor, a l’hora de formalitzar l’encàrrec, va plantejar la necessitat de realitzar un projecte de l’edifici de millora de les piscines municipals complint tots els requeriments que les normes estableixen, s’adaptés perfectament al terreny existent, deixant en mans dels tècnics redactors la seva formalització concreta en funció d’un programa molt determinat. Les solucions adoptades en el projecte tenen com objectiu que l’edifici disposi de les prestacions adequades per garantir els requisits bàsics de qualitat que estableix la Llei 38/99 d’Ordenació de l’Edificació. En compliment del article 1 del Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda, “Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación”, i també en compliment del apartat 1.3 de l’annex del Codi Tècnic de l’Edificació, es fa constar que en el projecte s’han observat les normes sobre la construcció vigents, i que aquestes estan relacionades a l’apartat de Normativa Aplicables d’aquesta memòria.

abril 2007 Oficina Consultora Tècnica COAC 1 / 4

PRESTACIONS DE L’EDIFICI Per donar compliment a les exigències bàsiques del CTE

Ref. Projecte

Prestacions de l’edifici segons el CTE i la LOE

Les prestacions que l’edifici projectat ha de proporcionar s’entenen com el conjunt de característiques qualitatives o quantitatives de l’edifici, identificades objectivament, que determinen la seva aptitud per complir les exigències bàsiques del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).

Els Documents Bàsics del CTE (DBs) estableixen uns nivells o valors límits de les prestacions dels edificis i de les seves parts. Mitjançant aquests nivells o valors es caracteritzen les exigències bàsiques i es quantifiquen, en la mesura en què el desenvolupament tecnològic i tècnic de l’edificació ho permeti (art. 3 de la Part I del CTE)

En funció de l’abast del projecte (ús característic de l’edifici, tipus d’intervenció, etc.) i de l’àmbit d’aplicació general del CTE i de l’específic de cada Document Bàsic, es determinaran les prestacions que haurà de presentar l’edifici per complir les exigències bàsiques. (Veure document informatiu Àmbit d’aplicació del CTE) Quan s’hagin de complimentar altres normatives, es farà tenint en compte el seu àmbit d’aplicació. En el cas de que en el projecte s’apliquin Documents reconeguts, caldrà fer-ne referència.

La definició concreta de les prestacions, ordenades per exigències bàsiques, es farà a l’apartat de la Memòria relatiu al “Compliment del CTE i d’altres reglaments i disposicions”.

Requisits bàsics LOEart. 3

Prestacions segons normativa específica

Funcionalitat Projecte (1)

Utilització - La disposició i dimensió dels espais i la dotació de les instal·lacions faciliten la realització adequada de les funcions previstes a l’edifici.

D.259/2003 Habitabilitat Normativa usos

Accessibilitat - Es permet a les persones amb mobilitat o comunicació reduïdes l’accés i circulació per l’edifici segons la normativa específica.

D.135/95d’accessibilitat

Telecomunicacions - Facilita l’accés als serveis de telecomunicació, audiovisuals i informació d’acord amb el que preveu la normativa específica.

RD Llei 1/98, RD 401/2003, altres

Requisits bàsics LOE art. 3

Exigències bàsiques CTE Nivells o valors límits de les prestacions establerts en els Documents Bàsics

Seguretat Projecte (1)

SE Seguretat estructural (art. 10 Part I del CTE)

SE 1 Resistència i estabilitat

- La resistència i l’estabilitat seran les adequades perquè no es generin riscos indeguts, de forma que es mantingui la resistència i l’estabilitat enfront de les accions i influències previsibles durant les fases de construcció i usos previstos dels edificis, i que una incidència extraordinària no produeixi conseqüències desproporcionades respecte a la causa original i es faciliti el manteniment previst.

SE Seguretat Estructural

SE 2 Aptitud de servei - L’aptitud al servei serà conforme amb l’ús previst de l’edifici, de forma que no es produeixin deformacions inadmissibles

DB SEDB SE-AE DB SE-A DB SE-C DB SE-F DB SE-M

EHE, EF, NSR

SI Seguretat en cas d’incendi (art. 11 Part I del CTE) DB SI (2)

S I1 Propagació interior

- Es limitarà el risc de propagació de l’incendi per l’interior de l’edifici. DB SI 1

SI 2 Propagació exterior

- Es limitarà el risc de propagació de l’incendi per l’exterior, tant en l’edifici considerat com a d’altres edificis.

DB SI 2

SI 3 Evacuació d’ocupants

- L’edifici disposarà dels mitjans d’evacuació adequats perquè els ocupants puguin abandonar-lo o arribar a un lloc segur dins del mateix en condicions de seguretat.

DB SI 3

SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendis

- L’edifici disposarà dels equips i instal·lacions adequats per fer possible la detecció, el control i l’extinció de l’incendi, així com la transmissió de l’alarma als ocupants.

DB SI 4

SI 5 Intervenció de bombers

- Es facilitarà la intervenció dels equips de rescat i d’extinció d’incendis. DB SI 5

SI Seguretat en cas d’Incendi

SI 6 Resistència al foc de l’estructura

- L’estructura portant mantindrà la seva resistència al foc durant el temps necessari perquè es puguin complir les anteriors exigències bàsiques.

DB SI 6

(1) Prestació a garantir en el projecte segons l’àmbit d’aplicació del DB, de cada secció i de la normativa específica. (2) En edificis i establiments industrials es dona compliment a les exigències bàsiques amb l’aplicació del Reglament de Seguretat en cas d’incendis d’establiments

industrials, RSCIEI (RD 2267/2004).

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

08-080




Exigències bàsiques CTE Nivells o valors límits de les prestacions establerts en el Document Bàsic

Seguretat Projecte (1)

SU Seguretat d’Utilització (art. 12 Part I del CTE) DB SU

SU 1 Caigudes - Es limitarà el risc de que els usuaris pateixin caigudes, per a lo qual els terres seran adequats per a afavorir que les persones no rellisquin, ensopeguin o es dificulti la mobilitat. També es limitarà el risc de caigudes en forats, en canvis de nivell i a escales i rampes, facilitant la neteja dels vidres exteriors en condicions de seguretat.

DB SU 1

SU 2 Impacte o enganxada

- Es limitarà el risc de que els usuaris puguin patir impacte o enganxades amb els elements fixes o practicables de l’edifici.

DB SU 2

SU 3 Immobilització en recintes tancats

- Es limitarà el risc de que els usuaris puguin quedar accidentalment immobilitzats a recintes.

DB SU 3

SU 4 Il·luminació inadequada

- Es limitarà el risc de danys a persones com a conseqüència d’una il·luminació inadequada en zones de circulació dels edificis, tant interiors com exteriors, inclòs en cas d’emergència o de fallida de l’enllumenat normal.

DB SU 4

SU 5 Alta ocupació - Es limitarà el risc causat per situacions amb alta ocupació facilitant la circulació de les persones i la sectorització amb elements de protecció i contenció en previsió del risc d’aixafament.

DB SU 5

SU 6 Ofegament - Es limitarà el risc de caigudes que puguin derivar en ofegaments a piscines, dipòsits, pous i similars mitjançant elements que restringeixin l’accés.

DB SU 6

SU 7 Vehicles en moviment

- Es limitarà el risc causat per vehicles en moviment atenent-se als tipus de paviments i senyalització i la protecció de les zones de circulació rodades i les de les persones.

DB SU 7

SU Seguretat d’Utilització

SU 8 Acció del llamp - Es limitarà el risc d’electrocució i d’incendi causat per l’acció del llamp mitjançant instal·lacions adequades de protecció contra el llamp.

DB SU 8

Habitabilitat Projecte (1)

HS 1 Salubritat (art. 13 Part I del CTE) DB HS

HS 1 Protecció enfront la humitat

- Es limitarà el risc previsible de presència inadequada d’aigua o humitat en l’interior dels edificis i els seus tancaments com a conseqüència de l’aigua procedent de precipitacions atmosfèriques, d’escorrenties, del terreny o de condensacions, disposant mitjans que impedeixin la seva penetració o, si s’escau, permetin l’evacuació sense producció de danys.

DB HS 1

HS 2 Recollida i evacuació de residus

- L’edifici disposarà dels espais i mitjans per extreure els residus ordinaris generats per ells d’acord amb el sistema públic de recollida de tal manera que es faciliti l’adequada separació en origen dels esmentats residus, la recollida selectiva dels mateixos i la seva posterior gestió.

DB HS 2

HS 3 Qualitat de l’aire interior

- L’edifici disposarà de mitjans perquè els seus recintes es puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin de forma habitual durant l’ús normal dels edificis, de forma que s’aporti un cabal suficient d’aire exterior i es garanteixi l’extracció i expulsió de l’aire viciat pels contaminants.

- Per tal de limitar el risc de contaminació de l’aire interior de l’edifici i de l’entorn exterior de façanes i patis, l’evacuació dels productes de combustió de les instal·lacions tèrmiques es produirà, amb caràcter general, per la coberta de l’edifici, amb independència del tipus de combustible i de l’aparell que s’utilitzi, d’acord amb la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques.

DB HS 3

HS 4 Subministrament d’aigua

- L’edifici disposarà de mitjans adequats per a subministrar a l’equipament higiènic previst aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficients per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d’aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa.

- Els equips de producció d’aigua calenta amb sistemes d’acumulació i els punts terminals d’utilització tindran unes característiques tal que evitin el desenvolupament de gèrmens patògens.

DB HS 4

HS Higiene, salut i protecció del medi ambient

HS 5 Evacuació d’aigües

- Els edificis disposaran de mitjans adequats per a extreure les aigües residuals generades en ells de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfèriques i amb les escorrenties.

DB HS 5

(1) Prestació a garantir en el projecte segons l’àmbit d’aplicació del DB, de cada secció i de la normativa específica.

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔




Exigències bàsiques CTE Nivells o valors límits de les prestacions establerts en els Documents Bàsics

Habitabilitat Projecte (1)

HE Estalvi d’energia (art. 15 Part I del CTE) DB HE

HE 1 Limitació de la demanda energètica

- L’edifici disposarà d’una envolvent que limiti adequadament la demanda energètica necessària per aconseguir el benestar tèrmic en funció de el clima de la localitat, de l’ús de l’edifici i del règim d’hivern i d’estiu, així com per les seves característiques d’aïllament i inèrcia, permeabilitat a l’aire i exposició a la radiació solar, reduint el risc d’aparició d’humitats de condensació superficials i intersticials que puguin perjudicar les seves característiques i tracten adequadament els ponts tèrmics per a limitar les pèrdues o guanys de calor i evitar problemes higrotèrmics als mateixos.

DB HE 1

HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques

- L’edifici disposarà d’instal·lacions tèrmiques apropiades destinades a proporcionar el benestar tèrmic dels seus ocupants, regulant el rendiment de les mateixes i dels seus equips.

- Aquesta exigència es desenvolupa actualment en el vigent Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, RITE, i la seva aplicació quedarà definida en el projecte de l’edifici.

DB HE 2

HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

- L’edifici disposarà d’instal·lacions d’il·luminació adequades a les necessitats dels seus usuaris i eficaces energèticament disposant d’un sistema de control que permeti ajustar l’encesa a l’ocupació real de la zona, així com d’un sistema de regulació que optimitzi l’aprofitament de la llum natural, en les zones que reuneixin unes determinades condicions.

DB HE 3

HE 4 Contribució solar mínima d’ACS

- Una part de les necessitats energètiques tèrmiques derivades de la demanda d’ACS o de climatització de piscina coberta, segons CTE HE 4, es cobrirà mitjançant la incorporació en l’edifici de sistemes de captació, emmagatzematge i utilització d’energia solar de baixa temperatura adequada a la radiació solar global del seu emplaçament i a la demanda d’aigua calenta de l’edifici.

- Els valors derivats d’aquesta exigència tenen consideració de mínims, sense perjudici de valors que puguin ser establerts per les administracions competents i que contribueixin a la sostenibilitat, atenent a les característiques pròpies de la seva localització i àmbit territorial.

DB HE 4

HE Estalvi d’Energia

HE 5 Contribució solar fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

- Si l’edifici està inclòs en l’àmbit d’aplicació del CTE HE 5 incorporarà sistemes de captació i transformació d’energia solar en energia elèctrica per procediments fotovoltaics per a ús propi o subministrament en xarxa.

- Els valors derivats d’aquesta exigència bàsica tindran la consideració de mínims, sense perjudici de valors més estrictes que puguin ser establerts per les administracions competents i que contribueixin a la sostenibilitat, atenent a les característiques pròpies de la seva localització i àmbit territorial.

DB HE 5

HR Protecció enfront del soroll (art. 14 Par I CTE) DB HR (HR Protecció enfront del soroll - L’edifici es projectarà, construirà, utilitzarà i mantindrà de manera que els elements constructius

que conformin els seus recintes tinguin unes característiques acústiques adequades per: * reduir la transmissió del soroll aeri, * reduir la transmissió del soroll d’impactes, * reduir la transmissió de vibracions de les instal·lacions pròpies de l’edifici, i * per limitar el soroll reverberant dels recintes.

(1) Prestació a garantir en el projecte segons l’àmbit d’aplicació del DB, de cada secció i de la normativa específica. (2) Projecte de Document Bàsic de “Protecció enfront del soroll”, DB HR.

✔

✔

✔

✔

✔



El projecte d’edificació ha de definir les prestacions que l’edifici projectat ha de proporcionar per complir les exigències bàsiques del CTE i, en cap cas impedirà el seu compliment. En cas de desenvolupar-se en etapes, aquesta definició s’ha de fer en el projecte bàsic.

Les prestacions s’entenen com el conjunt de característiques qualitatives o quantitatives de l’edifici, identificades objectivament, que determinen la seva aptitud per complir les exigències bàsiques corresponents (art. 3 de la Part I del CTE).

Els Documents Bàsics del CTE contenen la caracterització de les exigències bàsiques i la seva quantificació en la mesura en què el desenvolupament tecnològic i tècnic de l’edificació ho permeti mitjançant l’establiment d’uns nivells o valors límits de les prestacions dels edificis i les seves parts. (art. 3 de la Part I del CTE)

En funció de l’ús i del tipus d’intervenció el CTE limita la seva aplicació tant a nivell de l’àmbit general d’aplicació del CTE com de l’àmbit particular de cada DB; a més quan cal aplicar la normativa específica, es farà tenint en compte el seu àmbit d’aplicació.

A continuació es relacionen els Documents Bàsics i les seves seccions corresponent, així com la normativa específica, on es defineixen les prestacions per complir les exigències bàsiques del CTE i en relació als requisits bàsics de la LOE. En el cas de que en el projectes’apliquin altres Documents reconeguts caldrà fer-ne referència.

Una definició concreta i exhaustiva de les prestacions requereix un desenvolupament més gran que aquest llistat. El COAC recomana fer en l’apartat de la Memòria relatiu al “Compliment del CTE i d’altres reglaments i disposicions”.

2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 2.1 MC Treballs Previs Es realitzarà una esbrossada i neteja del solar per poder replantejar l’edificació segons les cotes i mides que s’estableixen en els plànols. Abans de començar l’excavació del soterrani caldrà assegurar, apuntalar o enretirar qualsevol element que pugui generar inseguretat cap els treballadors, altres persones o propietats. 2.2 MC Sustentació de l’edifici L’empresa G3 DT, SL, va redactar amb data 8 de març de 2010 un informe geotècnic, amb número d’expedient IB-2074-10 i signat pel geòleg Ferran Bolaño García, amb número de col·legiat 5976, on es feia la següent descripció geològica: - El primer nivell està format per materials de rebliment en forma de graves amb matriu llim�argilosa, de tonalitat marró fosc. Aquests materials s’han descrit a partir de la mostra extreta en el sondeig realitzat s’associen a dipòsits de rebliment recents, abocats sobre el relleu original de la parcel·la·la. Presenten un gruix entre 2.0 m i 6.0 m, augmentant de forma progressiva cap a la zona del torrent. Resistència: des del punt de vista geomecànic, se’ls associa una compacitat molt fluixa, amb un promig de valors de resistència d’Nb=2 i N30=4. Cal tenir en compte que es tracta de materials sense cap compactació. En el registre dels penetròmetres P�1 i P�3 s’observa una suau recuperació de la resistència, aproximadament un metre abans de la finalització del nivell, però s’associa a un tram tou corresponent al sòl vegetal existent en el moment de realitzar els abocaments. (Veure registre dels assaigs mecànics) - El segon nivell format per sorres llim�argiloses amb graves, de color marró. En profunditat augmenta la proporció de graves, tal com es representa en el registre del sondeig a rotació. Aquests materials s’han descrit a partir de la mostra extreta en el sondeig realitzat i de l’aflorament existent en un dels marges del torrent situat al costat del solar (Veure Descripció d’aflorament). S’associen a dipòsits col·luvials acumulats en els vessants de la zona. Presenten un gruix superior a 9.0 m. Resistència: des del punt de vista geomecànic se’ls associa una compacitat mitja, obtenint un promig de valors de resistència d’Nb=18, amb valors mínims de 13 i màxims de 28, i d’N30=25 en els assaigs de resistència. En relació amb les recomanacions del referit informe, s’ha optat per una fonamentació semi-profunda mitjançant pous encastats almenys 1.00 m en els materials del nivell 2, amb les següents tensions de treball: Qt= 2,0 Kg/cm2 amb un factor de seguretat de F=3 inclòs. Durant els treballs de camp es va detectat presència d’aigua. Les justificacions dels càlculs s’adjunten a la memòria d’estructura. 2.3 MC Sistema estructural Les justificacions dels càlculs i les descripcions de les solucions s’adjunten a la memòria d’estructura. 2.4 MC Sistemes envolvent exterior, compartimentació interior i acabats L’àmbit dels sistemes, la seva descripció, així com els requisits que cal complimentar han quedat especificats a la memòria descriptiva. Es garanteixen les diferents exigències bàsiques mitjançant el compliment dels Documents Bàsics del CTE. A continuació es relacionen els subsistemes que formen part de l’envolvent exterior o de la compartimentació interior. En general, s’ha intentat unificar en el possible els gruixos dels aïllaments per tal d’evitar confusions en l’obra. 2.4.1 MC Murs en contacte amb el terreny Mur flexoresistent de formigó armat, aïllant, envà interior i enguixat

Composició

Mur flexoresistent de formigó armat Espuma rígida de poliestirè extruït styrodur, de 1265x615 mm i 50mm de gruix. cares llises i preparades amb encaix, col.locades amb fixacions mecàniques.

Barrera de vapor

Envà de maó foradat de gran format senzill (peça: 50x20x4cm) col·locat amb morter mixt 1:2:10 Enguixat a bona vista amb guix YG, acabat lliscat amb guix YF, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis o (en el cas de banys) enrajolat amb rajola de valència col·locada amb morter adhesiu.

Mur flexoresistent de formigó armat

Composició

Mur flexoresistent de formigó armat, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis 2.4.2 MC Façanes Façanes: parts massisses Edifici administratiu. Façana d’obra de fàbrica revestida exteriorment amb fusta i interiorment amb cartró guix.

Composició

Aplacat de fusta de 80 mm de gruix, amb tractament ignífug i hidròfil, sobre rastells de fusta cada 50 cm

Cambra d’aire ventilada Espuma rígida de poliestirè extruït styrodur, de 1265x615 mm i 50mm de gruix. cares llises i preparades amb encaix, col.locades amb fixacions mecàniques.

Arrebossat a bona vista de morter de ciment 1:4 (M-8 N/mm2), adreçat

Fàbrica de maó perforat peça de (28x13,5x9cm), morter de ciment 1:4 junta d’1cm

MW Panell llana mineral (0,036 W/mK) col·locat amb fixacions mecàniques de 30 mm Placa de cartró guix sobre omegues d’acer galvanitzat, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis o (en el cas de banys) enrajolat amb rajola de valència col·locada amb morter adhesiu.

Edifici d’aparcament. Façana d’obra de fàbrica revestida exteriorment amb fusta i interiorment amb bloc de formigó.

Composició

Aplacat de fusta de 80 mm de gruix, amb tractament ignífug i hidròfil, sobre rastells de fusta cada 50 cm

Cambra d’aire ventilada Espuma rígida de poliestirè extruït styrodur, de 1265x615 mm i 50mm de gruix. cares llises i preparades amb encaix, col.locades amb fixacions mecàniques. Fàbrica de bloc de formigó de 20 cm, morter de ciment 1:4 junta d’1cm, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis

Façanes: obertures Cap de les finestres no disposen de persiana enrotllable. La designació dels vidres és: (interior-cambra-exterior) Finestres doble vidre dos fulls corredissos

Doble vidre amb cambra (4+4-12-10)

Fusteria_fusta Porta d’accés a l’edifici d’un full batent i una tarja fixe

Doble vidre amb cambra (4+4-12-10)

Fusteria_fusta 2.4.3 MC Elements horitzontals exteriors EHE-01: Coberta plana no transitable amb acabat de graves amb cel ras

Composició

Graves de reciclat de formigó de 15 cmm Espuma rígida de poliestirè extruït styrodur, de 1265x615 mm i 80mm de gruix. cares llises i preparades amb encaix, col.locades amb fixacions mecàniques.

capa separadora geotèxtil làmina impermeabilitzant, sintètica de PVC de 1.2mm armada amb un vel de fibra de vidre tipus intempèrie color gris

capa separadora geotèxtil

Formació 2% pendent amb morter de ciment gruix mínim 4cm, juntes de dilatació segons plànols

Forjat reticular amb entrebigat de formigó i cantell de 300 mm

Cambra d’aire sense ventilar Cel ras de plaques de guix laminat (PYL) sistema fix, entramat ocult, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis

EHE-02: Coberta plana no transitable amb acabat de graves sense cel ras

Composició

Graves de reciclat de formigó de 15 cmm Espuma rígida de poliestirè extruït styrodur, de 1265x615 mm i 80mm de gruix. cares llises i preparades amb encaix, col.locades amb fixacions mecàniques.

capa separadora geotèxtil làmina impermeabilitzant, sintètica de PVC de 1.2mm armada amb un vel de fibra de vidre tipus intempèrie color gris

capa separadora geotèxtil

Formació 2% pendent amb morter de ciment gruix mínim 4cm, juntes de dilatació segons plànols

Forjat reticular amb entrebigat de formigó i cantell de 300 mm, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis EHE-03: Llosa de subpressió

Composició

Llosa de formigó, armada d’acord als plànols

Làmina de polietilè

Emmacat de graves EHE-04: Sostre sanitari

Composició

Terratzo llis micrigrà de 40x40, col·locat amb morter 1:6 sobre capa de sorra de 2cm de gruix.

Morter de ciment M-8, armat amb # 20x20 Ø 5mm

Espuma rígida de poliestirè extruït styrodur, de 1265x615 mm i 50mm de gruix. cares llises i preparades amb encaix, col.locades amb fixacions mecàniques.

Forjat unidireccional amb entrebigat de formigó i cantell de 250 mm

Cambra sanitària ventilada de 50 cm 2.4.4 MC Elements verticals interiors EVI-01: paret doble de bloc de formigó i envà ceràmic

Composició Fàbrica de bloc de formigó de 20 cm, morter de ciment 1:4 junta d’1cm, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis

MW Panell llana mineral (0,036 W/mK) col·locat amb fixacions mecàniques de 40 mm Envà de maó foradat de gran format amb doble cambra (peça: 50x20x7cm) col·locat amb morter mixt 1:2:10 recolzat sobre bandes elàstiques(1cm poliestiré expandit elastificat, EEPS) en tot el seu perímetre

Enguixat a bona vista amb guix YG, acabat lliscat amb guix YF, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis EVI-02: paret doble de maó ceràmic perforat i envà ceràmic doble

Composició

Fàbrica de maó perforat peça de (28x13,5x9cm), morter de ciment 1:4 junta d’1cm


Enguixat a bona vista amb guix YG, acabat lliscat amb guix YF, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis EVI-03: paret de bloc de formigó

Composició Fàbrica de bloc de formigó de 20 cm, morter de ciment 1:4 junta d’1cm, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis

EVI-04: paret doble de envà ceràmic doble i envà ceràmic doble

Composició

Enguixat a bona vista amb guix YG, acabat lliscat amb guix YF, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis Envà de maó foradat de gran format amb doble cambra (peça: 50x20x7cm) col·locat amb morter mixt 1:2:10


Enguixat a bona vista amb guix YG, acabat lliscat amb guix YF, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis EVI-05: envà ceràmic doble

Composició

Enguixat a bona vista amb guix YG, acabat lliscat amb guix YF, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis Envà de maó foradat de gran format amb doble cambra (peça: 50x20x7cm) col·locat amb morter mixt 1:2:10 Enguixat a bona vista amb guix YG, acabat lliscat amb guix YF, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis o (en el cas de banys) arrebossat a bona vista remolinat de morter de ciment M-8 i enrajolat amb rajola de valència col·locada amb morter adhesiu.

EVI-06: mur de formigó

Composició Mur de formigó armat de 20 cm, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis a ambdós costats

EVI-07: Paret de maó ceràmic perforat

Composició Fàbrica de maó perforat peça de (28x13,5x9cm), morter de ciment 1:4 junta d’1cm

2.4.5 MC Elements horitzontals interiors EHI-01: Forjat amb cel ras

Composició



Poliestiré expandit elastificat (EEPS) (0,033 W/mK)


Cambra d’aire sense ventilar Cel ras de plaques de guix laminat (PYL) sistema fix, entramat ocult, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis

EHI-02: Forjat sense cel ras

Composició



Poliestiré expandit elastificat (EEPS) (0,033 W/mK)


Enguixat a bona vista amb guix YG, acabat lliscat amb guix YF, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis EHI-03: Forjat aparcament

Composició

Terratzo industrial de 30x30 de gra petit, col·locat amb morter 1:6 sobre capa de sorra de 2cm de gruix.

Llosa de formigó, amb cantell de 300 mm, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis 2.5 MC Sistema de condicionament, instal·lacions i serveis Totes les instal·lacions, la seva implantació, els materials i elements que les composen queden definits en els corresponents plànols i capítols dels Amidaments i les seves especificacions en els Plecs de Condicions. Les justificacions dels càlculs i les descripcions de les solucions s’adjunten a la memòria d’instal·lacions. 2.6 MC Equipament Campana extractora Mobiliari de cuina: tipus modular Placa de cocció elèctrica d’inducció Aparells sanitaris: tipus Roca, o de característiques equivalents 2.7 MC Urbanització. Condicionament dels espais exteriors Un cop finalitzades les obres es retornaran les voreres i els altres elements urbans que hagin pogut quedar afectats al seu estat original, a més de executar la pavimentació de les zones d’accés a l’aparcament i a l’edifici administraiu.

3. COMPLIMENT DEL CTE

3.2. DB-SI Seguretat en cas d’incendi 3.2.1 Tipus de projecte i àmbit d’aplicació del document bàsic

Definició del tipus de projecte de que es tracta, així com el tipus d’obres previstes i l’abast de les mateixes.

Tipus de projecte (1) Tipus d’obres previstes (2) Abast de les obres (3) Canvi d’ús (4)

Bàsic i executiu Obra nova No procedeix No (1) Projecte d’obra; projecte de canvi d’ús; projecte d’acondicionament; projecte d’instal·lacions; projecte d’obertura... (2) Projecte d’obra nova; projecte de reforma; projecte de rehabilitació; projecte de consolidació o reforç estructural; projecte

de legalització... (3) Reforma total; reforma parcial; rehabilitació integral... (4) S'ha d'indicar si es tracta d’una reforma que preveu un canvi d’ús o no. Els establiments i zones d’ús industrial a les que sigui d’aplicació el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials (RD. 2267/2004, de 3 de Desembre) compleixen les exigències bàsiques mitjançant la seva aplicació. S’ha de comptar amb les exigències d’aplicació del Document Bàsic CTE-SI que prescriu l’apartat III (Criteris generals d’aplicació) per a les reformes i canvis d’ús.

3.2.2 SI 1: Propagació interior

Sectorització en sectors d’incendi Els edificis i establiments estaran dividits en sectors d’incendi en les condicions que s’estableixen en la taula 1.1 d’aquesta Secció, mitjançant elements la resistència al foc dels quals satisfaci les condicions que s’estableixen en la taula 1.2 d’aquesta Secció. Als efectes del còmput de la Superfície d’un sector d’incendi, es considera que els locals de risc especial i les escales i passadissos protegits continguts en aquest sector no formen part del mateix. Tota zona l’ús previst del qual sigui diferent i subsidiari del principal de l’edifici o de l’establiment en el que estigui integrada he de constituir un sector d’incendi diferent quan superi els límits que estableix la taula 1.1.

Superfície construïda (m2) Resistència al foc de l’element divisori de sectors (2) (3) Sector

Norma Projecte Us previst (1)

Norma Projecte Administratiu 2.500 377.46 Administratiu EI-60 EI-60 Aparcament>100 m² 2.500 121.82 Aparcament>100 m² EI-120 EI-120 Recinte de calderes 2.500 32.03 + 26.16 Instal·lacions EI-180 EI-180 Aparcament<100 m² 2.500 57.78 Aparcament<100 m² EI-120 EI-120 (1) Segons es consideren en l’annex SI-A (Terminologia) del Document Bàsic CTE-SI. Per als usos no contemplats en aquest

Document Bàsic, es procedirà per assimilació en funció de la densitat d’ocupació, mobilitat dels usuaris, etc. (2) Els valors mínims estan establerts en la Taula 1.2 d’aquesta Secció. (3) Els sostres han de tenir una característica REI, al tractar-se d'elements portants i sectoritzadors d’incendi.

Ascensors

Resistència al foc de la caixa (1) Rebedor d’independència Porta Ascensor

Nombre de sectors que

travessa Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte

(1) Les condicions de Resistència al foc de la caixa de l’ascensor depenen de si delimiten sectors d’incendi i estan continguts o

no en sectors d’escales protegides, tal com estableix l’apartat 1.4 d’aquesta Secció.

Locals de risc especial Els locals i zones de risc especial es classifiquen conforme a tres graus de risc (alt, mitjà i baix) segons els criteris que s’estableixen en la taula 2.1 d’aquesta Secció, complint les condicions que s’estableixen en la taula 2.2 d’aquesta Secció.

Superfície construïda (m2)

Rebedor d’independència (2)

Resistència al foc de l’element sectoritzador (i les seves portes) (3) Local o zona

Norma Projecte

Nivell de risc (1)

Norma Projecte Norma Projecte Aparcament>100 m² - 121.82 Baix Si Sí EI-120 (EI2 30-C5) EI-120 (EI2 30-C5) Recinte de calderes - 32.03 Baix Sí Sí EI-180 (EI2 45-C5) EI-180 (EI2 45-C5)

Magatzem de combustible

26.16 Mig Sí Sí EI-180 (EI2 45-C5) EI-180 (EI2 45-C5)

Aparcement<100 m² 57.78 Baix Si Sí EI-120 (EI2 30-C5) EI-120 (EI2 30-C5) (1) Segons criteris establerts en la Taula 2.1 d’aquesta Secció. (2) La necessitat de rebedor d’independència està en funció del nivell de risc del local o zona, conforme exigeix la Taula 2.2

d’aquesta Secció. (3) Els valors mínims estan establerts en la Taula 2.2 d’aquesta Secció.

Reacció al foc d’elements constructius, decoratius i de mobiliari Els elements constructius han de complir les condicions de reacció al foc que s’estableixen en la taula 4.1 d’aquesta Secció.

Revestiment De sostres i parets De sòls Situació de l’element

Norma Projecte Norma Projecte

Zones ocupables C-s2,d0 C-s2,d0 EFL EFL Espais ocults no estancs B-s3,d0 B-s3,d0 BFL-s1 BFL-s1 Sectors de risc especial B-s1,d0 B-s1,d0 BFL-s1 BFL-s1

3.2.3 SI 2: Propagació exterior

Distància entre forats Es limita en aquesta Secció la distància mínima entre forats entre dos edificis, els pertinents a dos sectors d’incendi del mateix edifici, entre una zona de risc especial alt i altres zones, o entre una escala o passadís protegit des de altres zones. El pany de façana o de coberta que separa ambdós forats haurà d’ésser com a mínim EI-60.

Façanes Cobertes

Distància horitzontal (m) (1) Distància vertical (m) Distància (m) Angle entre

plànols Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte

90º 2.00 4.09 90º 2.00 11.55

(1) La distància horitzontal entre forats depèn de l’angle α que formen els plans exteriors de les façanes: Per a valors intermedis de l’angle α, la distància d pot obtenir-se per interpolació

α 0º (façanes paral·leles enfrontades) 45º 60º 90º 135º 180º d (m) 3,00 2,75 2,50 2,00 1,25 0,50

3.2.4 SI 3: Evacuació d’ocupants

càlcul d’ocupació, nombre de sortides, longitud de recorreguts d’evacuació i dimensionat dels mitjans d’evacuació • En els establiments d’ús Comercial o de Pública Concurrència de qualsevol Superfície i els d’ús Docent, Residencial Públic o

Administratiu la Superfície construïda dels quals sigui major que 1.500 m2 continguts en edificis l'ús principal previst dels quals sigui distint del seu, les sortides d’ús habitual i els recorreguts d’evacuació fins a l’espai exterior segur estaran situats en elements independents de les zones comuns de l’edifici i sectoritzats respecte d’aquest d’igual forma que hagi d'estar-ho l’establiment en qüestió; no obstant aquests elements podran servir com sortida d’emergència d’altres zones de l’edifici. Les seves sortides d’emergència podran comunicar amb un element comú d’evacuació de l’edifici a través d’un rebedor d’independència, sempre que aquest element d’evacuació estigui dimensionat tenint en compte aquesta circumstància.

• Com a excepció al punt anterior, els establiments d’ús de Pública Concurrència la superfície construïda total dels quals no excedeixi de 500 m2 i estiguin integrats en centres comercials podran tenir sortides d’ús habitual o sortides d’emergència a les zones comuns de circulació del centre. Quan la seva Superfície sigui major que la indicada, almenys les sortides d’emergència seran independents respecte d’aquestes zones comuns.

• El càlcul de l’amplada de les sortides de sector, de planta o d’edifici es realitzarà, segons s’estableix l’apartat 4 d’aquesta Secció, tenint en compte la inutilització d’una de les sortides, quan n'hi hagi més d’una, sota la hipòtesis més desfavorable i l’assignació d’ocupants a la sortida més pròxima.

• Per al càlcul de la capacitat d’evacuació d’escales, quan n'existeixen varies, no és necessari suposar inutilitzada en la seva totalitat alguna de les escales protegides existents. En canvi, quan existeixi varies escales no protegides, s'ha de considerar inutilitzada en la seva totalitat alguna d'elles, sota la hipòtesis més desfavorable.

Nombre de sortides (3)

Recorreguts d’evacuació (3)

(4) (m)

Amplada de sortides (5)

(m)

Sector, planta, sector

Us previst (1)

Superfície útil

(m2)

Densitat ocupació

(2) (m2/pers.)

Ocupació (pers.)

Norma Proj. Norma Proj. Norma Proj. Pl.6/7 hab. Res.Hab. 421,89 20 21 1 1 25 1,50 1,00 1,00 Pl.5 hab. Res.Hab. 316,24 20 16 1 1 25 1,50 1,00 1,00 Pl.4 hab. Res.Hab. 278,14 20 14 1 1 25 1,50 1,00 1,00 Pl.3 hab. Res.Hab. 278,14 20 14 1 1 25 1,50 1,00 1,00 Pl.2 hab. Res.Hab. 278,14 20 14 1 1 25 1,50 1,00 1,00 Pl.1 hab. Res.Hab. 281,93 20 14 1 1 25 1,50 1,00 1,00 Total hab. 93 1 1 1,00 1,00 Despatx. Admin. 103,62 10 10 1 1 25 24 1,00 1,00 Sot. –1 Aparc. 239,35 40 6 1 1 35 17 1,00 1,00 Sot. –2 Aparc. 251,93 40 7 1 1 35 17 1,00 1,00 Total edif. 116 1 1 1 1,00 1,40 Local A Com. 56,00 2 28 1 1 25 9,50 1,00 1,40 Local B Com. 50,82 2 28 1 1 25 11,50 1,00 1,40

(1) Segons es consideren en l’annex SI-A (Terminologia) del Document Bàsic CTE-SI. Per als usos previstos no contemplats en

aquest Document Bàsic, s'ha de procedir per assimilació en funció de la densitat d’ocupació, mobilitat dels usuaris, etc. (2) Els valors d’ocupació dels sectors o zones d’un edifici, segons la seva activitat, estan indicats en la Taula 2.1 d’aquesta

Secció. (3) El nombre mínim de sortides que hi ha d’haver en cada cas i la longitud màxima dels recorreguts fins a elles estan indicats en

la Taula 3.1 d’aquesta Secció. (4) La longitud dels recorreguts d’evacuació que s’indiquen en la Taula 3.1 d’aquesta Secció es poden augmentar un 25% quan

es tracti de sectors d’incendi protegits amb una instal·lació automàtica d’extinció. (5) El dimensionat dels elements d’evacuació ha de realitzar-se conforme al que s’indica en la Taula 4.1 d’aquesta Secció.

Protecció de les escales Les condicions de protecció de les escales s’estableixen en la Taula 5.1 d’aquesta Secció. • Les escales protegides han de complir a més les condicions de ventilació que contén la definició del terme estipulat en

l’annex SI-A (Terminologia) del Document Bàsic CTE-SI. • Les escales especialment protegides han de complir a més les condicions de ventilació que contén la definició del terme

que estipulat en l’annex SI-A (Terminologia) del Document Bàsic CTE-SI. • Les escales que serveixin a diversos usos previstos compliran en totes les plantes les condicions més restrictives de les

corresponents a cada un d'elles.

Ventilació Protecció (1) Rebedor d’independènci

a (2)

Amplada (3) (m) Natural (m2) Forçada

Escala Sentit d’evacuació (asc./desc.)

Altura d’evacua

ció (m) Norm

a Proj. Norma Proj. Norm

a Proj. Norm

a Proj. Norm

a Proj.

Viv. A Desc. 20,00 P P No No 1,00 1,00 - - Viv. B Desc. 20,00 P P No No 1,00 1,00 - - Aparc. Asc. -6,10 EP EP Sí Sí 1,00 1,00 - - (1) Les escales seran protegides o especialment protegides, segons el sentit i l’altura d’evacuació i usos als que serveixin, segons

estableix la Taula 5.1 d’aquesta Secció: No protegida (NO PROCEDEIX); Protegida (P); Especialment protegida (EP). (2) Es justificarà en la memòria la necessitat o no de rebedor d’independència en els casos de les escales especialment

protegides. (3) El dimensionat de les escales d’evacuació ha de realitzar-se conforme al que s’indica en la Taula 4.1 d’aquesta Secció. Com

Orientació de la capacitat d’evacuació de les escales en funció de la seva amplada, pot utilitzar-se la Taula 4.2 d’aquesta Secció (a justificar en memòria).

Vestíbuls d’independència Els vestíbuls d’independència compliran les condicions que es conté en la definició del terme que obra l’annex SI-A (Terminologia) del Document Bàsic CTE-SI. Les condicions de ventilació dels vestíbuls d’independència d’escales especialment protegides són les mateixes que per a aquestes escales.

Ventilació Resistència al foc del rebedor Natural (m2) Forçada

Puertas d’accés Distància entre portes (m)

Rebedor d’independènci

a (1)

Sectors que

accedeixen al

mateix Norma Proj Norm Proj. Norm Proj. Norma Proj. Norma Proj.

Esc. Aparcam. Aparcam EI-120 EI-120 - - EI2 C-30 EI2 C-30 0,50 - Asc.-1 Aparcam EI-120 EI-120 - - EI2 C-30 EI2 C-30 0,50 - (1) S'ha de senyalar el sector o escala al que serveix.

3.2.5 SI 4: Dotació d’instal·lacions de protecció contra incendis

• L’exigència de disposar d’instal·lacions de detecció, control i extinció del incendi ve recollida en la Taula 1.1 d’aquesta Secció en funció de l’ús previst, Superfícies, nivells de risc, etc.

• Aquelles zones l'ús previst del qual sigui diferent i subsidiari del principal de l’edifici o de l’establiment en el que han d'estar integrades i que han de constituir un sector d’incendi diferent, devent disposar de la dotació d’instal·lacions que s’indica per a l’ús previst de la zona.

• El disseny, l’execució, la posta en funcionament i el manteniment de les instal·lacions, així com els seus materials, les seves components i els seus equips, compliran l’apartat 3.1. de la Norma, compliran el Reglament d’instal·lacions de Protecció contra Incendis (RD. 1942/1993, de 5 de novembre) i disposicions complementàries, i altre reglamentació específica que sigui d’aplicació.

Extintors portàtils Columna seca B.I.E. Detecció i alarma

Instal·lació d’alarma “Sprinklers” Sector,

planta, sector Norma Proj. Norma Proj. Norma Proj. Norma Proj. Norma Proj. Norma Proj.

Zones com. hab. i desp. Sí Sí No Sí No No No No No No No No

Locals Sí Sí No No No No No No No No No No Aparcam. Sí Sí No No No No No No No No No No En cas de precisar altre tipus d’instal·lacions de protecció (p.ex. ventilació forçada de garatge, extracció de fums de cuines industrials, sistema automàtic d’extinció, ascensor d’emergència, hidrants exteriors etc.), s’ha d’indicar en les següents caselles el sector i la instal·lació que es preveu: Aparcam. Ventilació forçada i detecció de fums i CO

3.2.6 SI 5: Intervenció dels bombers

Aproximació als edificis Els vials d’aproximació als espais de maniobra als que es refereix l’apartat 1.2 d’aquesta Secció, han de complir les condicions que s’estableixen en l’apartat 1.1 d’aquesta Secció.

Trams corbs Amplada mínima lliure (m)

Altura mínima lliure o gàlib (m)

Capacitat portant del vial (kN/m2) Radi interior (m) Radi exterior (m) Amplada lliure de

circulació (m)

Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte 3,50 - 4,50 - 20 5,30 - 12,50 - 7,20 -

Entorn dels edificis • Els edificis amb una altura d’evacuació descendent major que 9 metres han de disposar d’un espai de maniobra al llarg de

les façanes en les que estiguin situats els accessos principals que compleixi les condicions que estableix l’apartat 1.2 d’aquesta Secció.

• L’espai de maniobra ha de mantenir-se lliure de mobiliari urbà, arbrar, jardins o altres obstacles. D’igual forma, on es prevegi l’accés a una façana amb escales o plataformes hidràuliques, s’evitaran elements tals com cables elèctrics aeris o branques d'arbres que puguin interferir amb les escales, etc.

• En el cas de que l’edifici estigui equipat amb columna seca hi ha d'haver accés per a un equip de bombeig a menys de 18 m de cada punt de connexió a ella, havent d'ésser visible el punt de connexió des del camió de bombeig.

Amplada mínima lliure (m)

Altura lliure (m) (1)

Separació màxima del vehicle (m) (2)

Distància màxima (m) (3)

Pendent màxima (%)

Resistència al punxonament del sòl

Norma Proj. Norm

a Proj. Norma Proj. Norm

a Proj. Norma Proj. Norma Proj.

5,00 - - - 30,00 - 10 - - (1) l’altura lliure normativa es la de l’edifici. (2) La separació màxima del vehicle a l’edifici des del plànol de la façana fins a l’eix de la via s’estableix en funció de la següent

taula:

edificis de fins a 15 m d’altura d’evacuació 23 m edificis de més de 15 m i fins a 20 m d’altura d’evacuació 18 m edificis de més de 20 m d’altura d’evacuació 10 m (3) Distància màxima fins a qualsevol accés principal de l’edifici.

Accessibilitat per façanes • Les façanes a les que es fa referència en l’apartat 1.2 d’aquesta Secció han de disposar de forats que permetin l’accés des

de l’exterior al personal del servei d’extinció d’incendis. Les condicions que han de complir aquests forats estan establertes en l’apartat 2 d’aquesta Secció.

• Els aparcaments robotitzats disposaran, en cada sector d’incendis en que estiguin sectoritzats, d’una via compartimentada amb elements EI-120 i portes EI2 60-C5 que permeti l’accés dels bombers fins a cada nivell existent, així com sistema d’extracció mecànica de fums.

Altura màxima de l’ampit

(m) Dimensió mínima horitzontal

del forat (m) Dimensió mínima vertical del

forat (m) Distància màxima entre forats

consecutius (m)

Norma Proj. Norma Proj. Norma Proj. Norma Proj. 1,20 - 0,80 - 1,20 - 25,00 -

3.1 DB-SE Exigències bàsiques de seguretat estructural JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LES EXIGÈNCIES DEL DB SE-1: RESISTÈNCIA I ESTABILITAT Les sobrecàrregues d’ús específiques per al projecte acordades amb el promotor i no inferiors a les establertes al CTE són les següents: SOBRECÀRREGUES D’ÚS

Ús Administratiu (B)

Oficines 3.00 kN/m2 (1) 2.00 kN (1) no simultània

Escales i accés públic 3.00 kN/m2 (1) 2.00 kN (1) no simultània

Cobertes accessibles per a conservació (G)

Pendent < 36% (G1) 1.00 kN/m2 (1) 2.00 kN (1) no simultània

(1) DB SE-AE Accions a l’edificació (2) EHE-98 (3) SB SI - Secció SI5 A l’annex de la memòria de càlcul del projecte constructiu es detallarà el conjunt de les accions considerades planta a planta, i es determinarà els pes dels diferents elements constructius. Accions sísmiques: Segons la norma de construcció sismoresistent NCSE-02, l’acceleració sísmica bàsica ab en funció de la situació del municipi és de 0.1 g. L’edifici està classificat com a construcció d’importància normal i l’acceleració sísmica bàsica ab és igual o superior a 0,08 g, raó per la qual aplicar-li la norma sismoresistent a l’edifici. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LES EXIGÈNCIES DEL DB SE-2: APTITUD AL SERVEI El compliment d’aquesta exigència bàsica es comprovarà contrastant els estats límits de servei amb els valors límit establerts a SE 4.3 d’acord amb el tipus d’edifici i els elements implicats en la deformació. Integritat dels elements constructius. A l’hora d’avaluar la integritat dels elements constructius o la compatibilitat entre la estructura i els elements constructius, una estructura horitzontal es considera prou rígida quan les deformacions acumulades dels elements des del moment de la posada en obra (fletxa activa) compleixen els criteris següents:

Sostre amb envans fràgils o paviments rígids sensejuntes L/500 (1) L/1000 + 0,5 cm (2)

Sostre amb envans ordinaris o paviments rígids ambjuntes L/400 (1)(3) 1 cm (3)

Sostres sense envans L/300 (1)

(1) DB SE 4.3 (2) EFHE-2002,art.15.2.1 (3) EHE,art. 50

Si el cantell del forjat compleix l’article 15.2.2 de la EFHE-2002, no cal comprovar la fletxaSi la relació "llum/cantell útil" de les bigues compleixen les limitacions de la taula 50.2.2.1 del'EHE no cal comprovar la fletxa També es considera que una estructura horitzontal és prou rígida quan la fletxa total màxima a terme infinit compleix el criteri següent:

Tots els sostres L/250 (2)(3) L/500 + 1 cm (2)

(2) EFHE-2002,art.15.2.1 (3) EHE,art. 50 Confort dels usuaris A l’hora d’avaluar el confort dels usuaris o les vibracions de l’estructura horitzontal, es considera que aquesta és prou rígida quan, tenint en compte només les accions de curta duració, la fletxa relativa es menor de L/350. Aspecte de l’obra A l’hora d’avaluar l’aspecte estètic o l’aspecte de l’obra, l’estructura horitzontal és prou rígida quan considerant qualsevol combinació de les accions quasi permanents, la fletxa relativa es menor de L/300.

3.2.7 SI 6: Resistència al foc de l’estructura

La Resistència al foc d’un element estructural principal de l’edifici (inclosos forjats, bigues, suports i trams d’escales que siguin recorregut d’evacuació, a menys que siguin escales protegides), és suficient si:

• assoleix la classe indicada en la Taula 3.1 d’aquesta Secció, que representa el temps en minuts de Resistència davant l’acció representada per la corba normalitzada temps temperatura (en la Taula 3.2 d’aquesta Secció si està en un sector de risc especial) en funció de l’ús del sector d’incendi i de l’altura d’evacuació de l’edifici;

• suporta aquesta acció durant un temps equivalent d’exposició al foc indicat en l’annex B.

Material estructural considerat (1)

Estabilitat al foc dels elements estructurals Sector o local de risc

especial Us del sector inferior al forjat considerat

Suports Bigues Forjat Norma Projecte (2)

Sector 1 habitatges Residenc. Habitatge Formigó Formigó Formigó R-90 R-90 Sector 2 habitatges Residenc. Habitatge Formigó Formigó Formigó R-90 R-90 Sector 3 habitatges Residenc. Habitatge Formigó Formigó Formigó R-90 R-90 Sector 4 habitatges Residenc. Habitatge Formigó Formigó Formigó R-90 R-90 Sector 5 habitatges Residenc. Habitatge Formigó Formigó Formigó R-90 R-90 Sector 6 habitatges Residenc. Habitatge Formigó Formigó Formigó R-90 R-90 Despatxos plta. baixa Administratiu Formigó Formigó Formigó R-90 R-90 Local A Comercial Formigó Formigó Formigó R-120 R-120 Local B Comercial Formigó Formigó Formigó R-120 R-120 Soterranis Aparcament Formigó Formigó Formigó R-120 R-120 (1) S'ha de definir el material estructural utilitzat en cada un dels elements estructurals principals (suports, bigues, forjats, lloses,

tirants, etc.) (2) La Resistència al foc d’un element pot establir-se d’alguna de les formes següents:

comprovant les dimensions de la seva secció transversal obtenint la seva Resistència pels mètodes simplificats de càlcul amb dades en els annexes B a F, aproximats per a la majoria de les situacions habituals;

adoptant altres models d’incendi per a representar l’evolució de la temperatura durant l’incendi; mitjançant la Realització dels assaigs que estableix el R.D. 312/2005, de 18 de març. Haurà de justificar-se en la memòria el mètode utilitzat i el valor obtingut.

3.2.1 DB-SI1 Seguretat en cas d’incendi. Propagació interior 1.- Compartimentació en sectors d'incendi Les diferents zones de l'edifici s’agrupen en sectors d'incendi, en les condicions que s'estableixen en la taula 1.1 (CTE DB SI 1 Propagació interior), que es compartimenten mitjançant elements la resistència de la qual al foc satisfà les condicions establertes en la taula 1.2 (CTE DB SI 1 Propagació interior). A l'efecte del còmput de la superfície d'un sector d'incendi, es considera que els locals de risc especial, les escales i passadissos protegits, els vestíbuls d'independència i les escales compartimentades com sector d'incendis que estiguin continguts en aquest sector no formen part del mateix. Tota zona l'ús del qual sigui diferent i subsidiari del principal de l'edifici, o de l'establiment en el que estigui integrada, constituirà un sector d'incendi diferent quan superi els límits que estableixi la taula 1.1 (CTE DB SI 1 Propagació interior). Les portes de pas entre sectors d'incendi compleixen una resistència al foc EI2 t-C5, sent 't' la meitat del temps de resistència al foc requerit a la paret en la que es troba, o bé la quarta part quan el pas es realitza a través d'un vestíbul d'independència i dues portes.

Sectors d'incendi

Resistència al foc de l'element compartimentador (2)

Sup. construïda(m²)

Parets i sostres (3)

Portes Sector

Norma Projecte

Us previst (1)

Norma Norma

S2 Planta semisoterrani 2500 110.16 Administratiu EI 120 EI2 60-C5

S1 garatge - 118.48 Aparcament EI 120 EI2 60-C5

S2 Planta baixa 2500 114.70 Administratiu EI 60 EI2 30-C5

S2 Planta primera 2500 114.25 Administratiu EI 60 EI2 30-C5

Notes: (1) Segons es consideren en l'Annex A Terminologia (CTE DB SI). Per als usos no contemplats en aquest Document Bàsic, es procedeix per assimilació en funció de la densitat d'ocupació, mobilitat dels usuaris, etc. (2) Els valors mínims estan establerts en la taula 1.2 (CTE DB SI 1 Propagació interior). (3) Els sostres tenen una característica 'REI', al tractar-se d'elements portants i compartimentadors d'incendi.

1.1.- Vestíbuls d'independència Els vestíbuls d'independència de les escales especialment protegides disposen de protecció enfront del fum conforme a alguna de les alternatives establertes per a aquestes escales en l’Annex A Terminologia (CTE DB SI). La distància mínima entre els contorns de les superfícies segada per les portes dels vestíbuls és superior a 0,50 m. Els vestíbuls que serveixin a un o varis locals de risc especial no poden utilitzar-se en els recorreguts d'evacuació d'altres zones, excepte en el cas de vestíbuls d'escales especialment protegits que accedeixin a un aparcament, a zones d'ocupació nul·la i a aquests locals de risc especial.

Vestíbuls d'independència

Resistència al foc de l'element compartimentador

Parets (1)

Portes (2)

EI 120 2 x EI2 30-C5

Notes: (1) La resistència al foc exigida a las parets del costat del vestíbul és EI 120, independentment de la resistència exigida per l'exterior, que pugui ser major en funció del sector o zona d'incendi que separa el vestíbul d'independència. (2) Portes de pas entre els recintes o zones a independitzar, a les que se les requereix la quarta part de la resistència al foc exigible a l'element compartimentador que separa les anomenades zones i, al menys, EI2 30-C5.

2.- Locals de risc especial

Els locals i zones de risc especial se classifiquen conforme a tres graus de risc (alt, mitjà y baix) segons els criteris establerts en la taula 2.1 (CTE DB SI 1 Propagació interior), complint les condicions que es determinen en la taula 2.2 de la mateixa secció.

Zones de risc especial

Resistència al foc de l'element compartimentador (2)(3)(4)

Local o zona Superfície (m²) Nivell de risc (1)

Parets i sostres Portes

sala calderes 29,97 Baix EI 90 EI2 45-C5

Magatzem combustible 29,97 Mig EI120 EI2 30-C5 (vestíbul d’independència)

Aparcament PS 51,00 Baix EI 90 EI2 45-C5

Notes: (1) La necessitat de vestíbul d'independència depèn del nivell de risc del local o zona, conforme exigeix la taula 2.2 (CTE DB SI 1 Propagació interior). (2) Els valors mínims estan establerts en la taula 2.2 (CTE DB SI 1 Propagació interior). (3) Els sostres tenen una característica 'REI', al tractar-se d'elements portants i compartimentadors d'incendi. El temps de resistència al foc no serà menor que l'establert per a la estructura portant del conjunto de l'edifici (CTE DB SI 6 Resistència al foc de l'estructura), excepte quan la zona es troba sota una coberta no prevista per a evacuació i l'errata del qual no suposa risc per a l'estabilitat d'altres plantes ni per a la compartimentació contra incendis, en el qual pot ser R 30. (4) Els valors mínims de resistència al foc en locals de risc especial mitjà i alt són aplicables a les portes d'entrada i sortida del vestíbul d'independència necessari per a la seva evacuació.

La sala de calderes serà de biomassa, i tot i que la classificació del CTE DB SI1 estableix que es tracta d’un local de risc especial baix en funció de la potència en KW, la norma UNE 100020:2005 que regula les sales de calderes de combustibles no gasosos, han de tenir elements delimitadors EI180.

3.- Espais ocults. Pas d'instal·lacions a través d'elements de compartimentació d'incendis La compartimentació contra incendis dels espais ocupables té continuïtat en els espais ocults, tals com muntants, càmares, fals sostres, terres elevats, etc., excepte quan aquests es compartimenten respecte dels primers al menys amb la mateixa resistència al foc, podent reduir-se a la meitat en els registres per a manteniment. Es limita a tres plantes i una altura de 10 m el desenvolupament vertical de les càmares no estanques en les que existeixin elements ens els quals la classe de reacció al foc no sigui B-s3-d2, BL-s3-d2 o millor. La resistència al foc requerint en els elements de compartimentació d'incendi es manté en els punts en els quals són creuats per elements de les instal·lacions, així com cables, canonades, conduccions, conductes de ventilació, etc., excloses les penetracions de la qual la secció de pas no s'excedeixi de 50 cm². Per això, s'optarà per una de les següents alternatives:

Mitjançant elements que, en cas d'incendi, obturen automàticament la secció de pas i garanteixen en aquest punt una resistència al foc al menys igual a la de l'element travessat; per exemple, una comporta tallafocs automàtica EI t(i�o) ('t' és el temps de resistència al foc requerida a l'element de compartimentació travessat), o un dispositiu intumescent d'obturació. Mitjançant elements passants que aporten una resistència almenys igual a la del element travessat, per exemple, conductes de ventilació EI t(i�o) ('t' és el temps de resistència al foc requerida a l'element de compartimentació travessat).

4.- Reacció al foc d'elements constructius, decoratius i de mobiliari Els elements constructius utilitzats compleixen les condicions de reacció al foc que s'estableixen en la taula 4.1 (CTE DB SI 1 Propagació interior). Les condicions de reacció al foc dels components de les instal·lacions elèctriques (cables, tubs, safates, regletes, armaris, etc.) es regulen en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT-2002).

Reacció al foc

Revestiment (1)

Situació de l'element Sostres i parets (2)(3)

Terres (2)

Zones comuns de l'edifici C-s2, d0 EFL

Aparcaments i garatges B-s1, d0 BFL-s1

Locals de risc especial B-s1, d0 BFL-s1

Espais amagats no estancs: muntants, fals sostres (4), terres elevats, etc.

B-s3, d0 BFL-s2 (5)

Notes: (1) Sempre que es superi el 5% de las superfícies totals del conjunt de les parets, del conjunt dels sostres o del conjunt dels terres del recinte considerat. (2) Inclou les canonades i conductes que transcorren per les zones que s'indiquen sense recobriment resistent al foc. Quan es tracta de canonades amb aïllament tèrmic lineal, la classe de reacció al foc serà la que s'indiqui, però incorporant el subíndex 'L'. (3) Inclou a aquells materials que construeixen una capa, continguda en l'interior del sostre o paret, que no estigui protegida per una altra que sigui EI 30 com mínim. (4) Excepte en fals sostres existents en l'interior de les vivendes. (5) Es refereix a la part inferior de la cavitat. Per exemple, a la càmara dels fals sostres es refereix al material situat en la cara superior de la membrana. En espais amb una clara configuració vertical (per exemple, montants), així com quan el fals sostre estigui constituït per una gelosia, retícula o entramat obert amb una funció acústica, decorativa, etc., aquesta condició no és aplicable.

3.2.2 DB-SI2 Seguretat en cas d’incendi. Propagació exterior

Mitjaneres i façanes En façanes, es limita el risc de propagació exterior horitzontal de l'incendi mitjançant el control de la separació mínima entre forats de façana pertanyents a sectors d'incendi diferents, entre zones de risc especial alt i altres zones, o cap a una escala o passadís protegit des de altres zones, entenent que aquests forats suposen àrees de façana on no s'arriba a una resistència al foc mínima EI 60.

Propagació horitzontal

Separació horitzontal mínima (m) (3)

Plantes Façana (1)

Separació (2) Angle (4)

Planta semisoterrani façana consorci Si 90

Planta baixa mur SI 90

Notes: (1) Es mostren les façanes de l'edifici que inclouen forats d'on no s'arriba a una resistència al foc EI 60. (2) Es consideren aquí les separacions entre diferents sectors d'incendi, entre zones de risc especial alt i altres zones o cap una escala o passadís protegit des de altres zones, segons el punt 1.2 (CTE DB SI 2). (3) Distància mínima en projecció horitzontal 'd (m)', acabant valors entremitjos mitjançant interpolació lineal en la taula del punt 1.2 (CTE DB SI 2). (4) Angle format pels plans exteriors de les façanes considerades, amb un arrodoniment de 5°. Per a façanes paral·leles i enfrontades, s'obté un valor de 0°. (5) No existeix risc de propagació exterior horitzontal de l'incendi en les façanes considerades, ja que no existeixen punts de resistència al foc menor que EI 60 dins del rang de separacions prescrites en el punt 1.2 (CTE DB SI 2); per tant, en aquestes façanes no procedeix realitzar la comprovació de separació horitzontal mínima.

La limitació del risc de propagació vertical de l'incendi per la façana s'efectua reservant una franja d'un metre d'altura, com a mínim, amb una resistència al foc mínima EI 60, en les unions verticals entre sectors d'incendi distints, entre zones de risc especial alt i altres zones més altes de l'edifici, o bé cap a una escala protegida o cap a un passadís protegit des d'altres zones. En cas d'existir elements sortints aptes per a impedir el pas de les flames, la alçada exigida a dita franja pot reduir-se en la dimensió de l'esmentat sortint.

Propagació vertical

Separació vertical mínima (m) (3)

Planta Façana (1)

Separació (2)

Norma Projecte

Planta semisoterrani - Baixa façana consorci Sí � 1.00 1.90

Planta Baixa - Planta primera façana consorci Sí � 1.00 1.90

Notes: (1) Es mostren les façanes de l'edifici que inclouen forats d'on no s'arriba a una resistència al foc EI 60. (2) Es consideren aquí les separacions entre diferents sectors d'incendi, entre zones de risc especial alt i altres zones o cap una escala o passadís protegit des d’altres zones, segons el punt 1.3 (CTE DB SI 2). (3) Separació vertical mínima ('d (m)') entre zones de façanes amb resistència al foc menor que EI 60, minorada amb la dimensió dels elements sortints aptes per a impedir el pas de les flames ('b') mitjançant la fórmula d � 1 - b (m), segons el punt 1.3 (CTE DB SI 2).

La classe de reacció al foc dels materials que ocupen més del 10% de la superfície de l'acabat exterior de les façanes o de les superfícies interiors de les càmares ventilades que dites façanes poden tenir, serà B-s3 d2 o major fins a una alçada de 3,5 m com mínim, en aquelles façanes l’arrencada inferior de les quals sigui accessible al públic, des de la rasant exterior o des d'una coberta; i en tota l'alçada de la façana quan aquesta tingui una alçada superior a 18 m, amb independència d'on es trobi la seva arrancada.

3.2.3 DB-SI3 Seguretat en cas d’incendi. Evacuació 1.- Compatibilitat dels elements d'evacuació Els elements d’evacuació de l'edifici no han de complir cap condició especial de les definides en l'apartat 1 (DB SI 3), al no estar previst en ell cap establiment d'ús 'Comercial' o 'Pública Concurrència', ni establiments d'ús 'Docent', 'Hospitalari' o 'Residencial Públic', de superfície construïda major de 1500 m².

2.- Càlcul d'ocupació, sortides i recorreguts d'evacuació El càlcul de la ocupació de l'edifici s'ha resolts mitjançant l'aplicació dels valors de densitat d'ocupació indicats en la taula 2.1 (DB SI 3), en funció de l'ús i superfície útil de cada zona d'incendi de l'edifici En el recompte de les superfícies útils per a l'aplicació de les densitats d'ocupació, s'ha tingut en comte el caràcter simultani o alternatiu de les diferents zones de l'edifici, segons el règim d'activitat i ús previst del mateix, d’acord el punt 2.2 (DB SI 3). El nombre de sortides necessàries i la longitud màxima dels recorreguts d’evacuació associats, es determinen segons l'exposat en la taula 3.1 (DB SI 3), en funció de l'ocupació calculada. En els cassos on es necessiti o projecti més d'una sortida, s'apliquen les hipòtesis d'assignació d'ocupants del punt 4.1 (DB SI 3), tant per a l'inutilització de sortides a efectes de càlcul de capacitat de les escales, com per a la determinació de l'ample necessari de les sortides, establerts conforme a lo indicat en la taula 4.1 (DB SI 3). En la planta de desembarcament de les escales, s’afegeix als recorreguts d'evacuació el flux de persones que prové de les mateixes, amb un màxim de 160 A persones (sent 'A' l'amplària, en metres, del desembarcament de l'escala), segons el punt 4.1.3 (DB SI 3); i considerant el possible caràcter alternatiu de l'ocupació que desallotgen, si aquesta prové de zones de l'edifici no ocupables simultàniament, segons el punt 2.2 (DB SI 3).

Ocupació, número de sortides i longitud dels recorreguts d'evacuació

Sútil(1)

�ocup(2)

Nombre de sortides(4)

Longitud del recorregut(5) (m)

Planta

(m²) (m²/p)

Pcalc(3)

Norma Projecte Norma Projecte

Planta semisoterrani

bany 3.51 3 1 1 1 25 16,95

Laboratori 1 9.57 10 1 1 1 25 17,40

Laboratori 2 9.57 10 1 1 1 25 16,20

Sala 1 19.53 10 2 1 1 25 13.60

Sala 2 19.49 10 2 2 1 25 directe

Sala calderes 24.75 0 0 1 1 25 12.05

Taller/garatge 51.00 40 2 1 1 25 directe

Planta baixa

Bany 1 4.31 3 1 1 1 25 5.6

Bany 2 4.33 3 1 1 1 25 8.2

Entrada 6.48 2 4 1 1 25 directe

Sala polivalent 67.10 2 34 1 1 25 16.30

garatge 108.02 40 3 2 1 25 directe

Planta primera

Sala 1 36.23 2 19 1 1 25 24.65

Sala 2 9.54 10 1 1 1 25 18.80

Sala 3 9.57 10 1 1 1 25 17.70

Sala 4 19.49 10 2 1 1 25 15.00

Notes: (1) Superfície útil amb ocupació no nul·la, Sútil (m²). Es comptabilitza per planta la superfície afectada per una densitat d'ocupació no nul·la, considerant també el caràcter simultani o alternatiu de les diferents zones de l'edifici, segons el règim d'activitat i d'ús previst de l'edifici, d'acord a l'instant 2.2 (DB SI 3). (2) Densitat d'ocupació, �ocup (m²/p); aplicada als recintes amb ocupació no nul·la del sector, en cada planta, segons la taula 2.1 (DB SI 3). (3) Ocupació de càlcul, Pcalc, en nombre de persones. Es mostren entre parèntesis les ocupacions totals de càlcul per als recorreguts d'evacuació considerats, resultats de la suma d'ocupació en la planta considerada més aquella procedent de plantes sense origen d'evacuació, o bé de l'aportació de flux de persones d'escales, en la planta de sortida de l'edifici, prenent els criteris d'assignació del punt 4.1.3 (DB SI 3). (4) Nombre de sortides de planta exigides i executades, segons els criteris d'ocupació i altura d'evacuació establerts en la taula 3.1 (DB SI 3). (5) Longitud màxima admissible i màxima en projecte per als recorreguts d'evacuació de cada planta i sector, en funció de l'ús del mateix i del nombre de sortides de planta disponibles, segons la taula 3.1 (DB SI 3).

En les zones de risc especial de l'edifici, classificades segons la taula 2.1 (DB SI 1), es considera que els seus punts ocupables són origen de evacuació, i es limita a 25 m la longitud màxima fins a la sortida de cada zona. A més, es respecten les distàncies màximes dels recorreguts fora de les zones de risc especial, fins les seves sortides de planta corresponents, determinades en funció de l'ús, alçada d'evacuació i nombre de sortides necessàries i executades.

3.- Senyalització dels mitjans d’evacuació Conforme a l'establert en l'apartat 7 (DB SI 3), s'utilitzaran senyals d'evacuació, definides en la norma UNE 23034:1988, amatents conforme als següents criteris:

Les sortides de recinte, planta o edifici tindran un senyal amb el rètol "SORTIDA", excepte en edificis d'ús 'Residencial Habitatge' o, en altres usos, quan es tracti de sortides de recintes la superfície dels quals no excedeixi de 50 m², siguin fàcilment visibles des de tots els punts d'aquests recintes i els ocupants estiguin familiaritzats amb l'edifici. El senyal amb el rètol "Sortida d'emergència" s'utilitzarà en tota sortida prevista per a ús exclusiu en cas d'emergència. Es disposaran senyals indicatius d'adreça dels recorreguts, visibles des de tot origen d'evacuació des del qual no es percebin directament les sortides o els seus senyals indicatius i, en particular, enfront de tota sortida d'un recinte amb ocupació major que 100 persones que accedeixi lateralment a un passadís. En els punts dels recorreguts d'evacuació en els quals existeixin alternatives que puguin induir a error, també es disposaran els senyals abans citats, de forma tal que quedi clarament indicada l'alternativa correcta. Tal és el cas de determinats creus o bifurcacions de passadissos, així com d'aquelles escales que, en la planta de sortida de l'edifici, continuïn el seu traçat cap a plantes més baixes, etc. En dites recorregudes, al costat de les portes que no siguin sortida i que puguin induir a error en l'evacuació, ha de disposar-se el senyal amb el rètol "Sense sortida" en lloc fàcilment visible però en cap cas sobre les fulles de les portes. Els senyals es disposaran de forma coherent amb l'assignació d'ocupants que es pretengui fer a cada sortida de planta, conforme a l'establert en l'apartat 4 (DB SI 3).

Els senyals seran visibles fins i tot en cas de fallada en el subministrament a l'enllumenat normal. Quan siguin fotoluminiscents, les seves característiques d'emissió lluminosa compliran l'establert en les normes UNE 23035-1:2003, UNE 23035-2:2003 i UNE 23035-4:2003 i el seu manteniment es realitzarà conforme a l'establert en la norma UNE 23035-3:2003.

4.- Control del fum d'incendi No s'ha previst en l'edifici cap sistema de control del fum d'incendi, per no existir en ell cap zona corresponent als usos recollits en l'apartat 8 (DB SI 3).

3.2.4 DB-SI4 Seguretat en cas d’incendi. Instal·lacions de protecció contra incendis 1.- Dotació d'instal·lacions de protecció contra incendis L'edifici disposa dels equips i instal·lacions de protecció contra incendis requerits segons la taula 1.1 de DB SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendis. El disseny, execució, posta en funcionament i manteniment de les esmentades instal·lacions, així com els seus materials, components i equips, compliran lo establert, tant en l'article 3.1 del CTE, com en el Reglament d'Instal·lacions de Protecció contra Incendis (RD. 1942/1993, de 5 de novembre), en les seves disposicions complementàries i en qualsevol altra reglamentació específica que els sigui d'aplicació. En les zones de risc especial de l'edifici, així com en les zones de l'edifici l'ús previst del qual és diferent i subsidiari del principal ('Administratiu') i que, conforme a la taula 1.1 (DB SI 1 Propagació interior), constitueixen un sector d'incendi diferent, s'ha disposat la corresponent dotació d'instal·lacions necessària per a l'ús previst d'aquesta zona, sent aquesta mai inferior a l'exigida amb caràcter general per a l'ús principal de l'edifici.

Dotació d'instal·lacions de protecció contra incendis en els sectors d'incendi

Dotació Extintors portàtils Boques d'incendi equipades Columna seca Sistema de detecció i alarma

Instal·lació automàtica d'extinció

Planta semisoterrani

1 No No No No

PB garatge

1 No No No No

P Baixa

1/1 No No No No

P Primera

1 No No No No

Dotació de instal·lacions de protecció contra incendis en les zones de risc especial

Referència de la zona Nivell de risc Extintors portàtils Boques d'incendi equipades Sector al que pertany

sala calderes Baix 1 --- Sector 1

Sala combustible sòlid Mig -- --- Sector 1

Magatzem/garatge Baix 1 --- Sector 1

2.- Senyalització de les instal·lacions manuals de protecció contra incendis Els mitjans de protecció contra incendis d'utilització manual (extintors, boques d’incendi, hidrants exteriors, pulsadors manuals d'alarma i dispositius de dispar de sistemes d'extinció) estan senyalitzats mitjançant les corresponents senyals definides en la norma UNE 23033-1. Les dimensions d'aquestes senyals, depenent de la distància d'observació, són les següents: . De 210 x 210 mm quan la distància d'observació no és superior a 10 m. . De 420 x 420 mm quan la distància d'observació està compresa entre 10 i 20 m. . De 594 x 594 mm quan la distància d'observació està compresa entre 20 i 30 m. Els senyals seran visibles, fins i tot en cas de fallada en el subministrament elèctric de l'enllumenat normal, mitjançant l'enllumenat d'emergència o per fotoluminescència. Per als senyals fotoluminiscents, les seves característiques d'emissió lluminosa compleixen l'establert en les normes UNE 23035-1:2003, UNE 23035-2:2003 i UNE 23035-4:2003 i el seu manteniment es realitzarà conforme a l'establert en la norma UNE 23035-3:2003.

3.2.5 DB-SI5 Seguretat en cas d’incendi. Intervenció de bombers Condicions d'aproximació, entorn i accessibilitat per façana Com que l'altura d'evacuació de l'edifici (6.2 m) és inferior a 9 m, segons el punt 1.2 (CTE DB SI 5) no és necessari justificar les condicions d'accessibilitat per façana per al personal del servei d'extinció d'incendi; tampoc es precisa la justificació de les condicions del vial d'aproximació, ni de l'espai de maniobra per als bombers, a disposar en les façanes on se situen els accessos a l'edifici.

3.2.6 DB-SI6 Seguretat en cas d’incendi. Resistència al foc de l’estructura

Elements estructurals principals La resistència al foc dels elements estructurals principals de l'edifici és suficient si es complix alguna de les següents condicions:

Arriben a la classe indicada en les taules 3.1 i 3.2 (CTE DB SI 6 Resistència al foc de l'estructura), que representen el temps de resistència en minuts davant l'acció representada per la corba normalitzada temps-temperatura en funció de l'ús del sector d'incendi o zona de risc especial, i de l'altura d'evacuació de l'edifici. Soporten aquesta acció durant el temps equivalent d'exposició al foc indicat en l'Annex B (CTE DB SI Seguretat en cas d'incendi).

Resistència al foc de l'estructura

Sector o local de risc especial

Us de la zona inferior al forjat considerat Planta superior al forjat considerat

Estabilitat al foc mínima dels elements estructurals (3)

sala calderes Local de risc especial baix/ UNE 100020 Garatge R 180

Magatzem biomassa Local de risc especial mig/ UNE 100020 Garatge R 180

Magatzem garatge Local de risc especial baix Garatge R 90

Planta soterrani administratiu Planta baixa R 120

Planta baixa Administratiu Planta primera R 60

Planta Primera Administratiu Planta segona R 60

3.3 DB-SU Exigències bàsiques de seguretat d’utilització JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LES EXIGÈNCIES DEL DB SU-1: SEGURETAT DAVANT DEL RISC DE CAIGUDES Es limitarà el risc de que els usuaris pateixin caigudes, per a lo qual els terres seran adequats per a afavorir que les persones no rellisquin, ensopeguin o es dificulti la mobilitat. També es limitarà el risc de caigudes en forats, en canvis de nivell i a escales i rampes, facilitant la neteja dels vidres exteriors en condicions de seguretat. Les discontinuïtats i la resistència al lliscament dels paviments, la protecció dels desnivells, les característiques de les rampes i de les escales i la neteja dels vidres compliran el DB SU 1. Les característiques de les rampes necessàries per a eliminació de barreres arquitectòniques també compliran el Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, els habitatges unifamiliars queden exclosos del seu compliment. Les característiques de les escales i baranes de protecció també compliran el Decret 259/2003 sobre “Requisits mínims en els edificis d’habitatges” JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LES EXIGÈNCIES DEL DB SU-2: SEGURETAT DAVANT DEL RISC D’IMPACTE O ENGANXADA Es limitarà el risc de que els usuaris puguin patir impacte o enganxades amb els elements fixes o practicables de l’edifici. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LES EXIGÈNCIES DEL DB SU-3: SEGURETAT DAVANT DEL RISC IMMOBILITZACIÓ EN RECINTES TANCATS Es limitarà el risc de que els usuaris puguin quedar accidentalment tancats dins d’un recinte. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LES EXIGÈNCIES DEL DB SU-4: SEGURETAT DAVANT DEL RISC PER IL·LUMINACIÓ INADEQUADA Es limitarà el risc de danys a persones com a conseqüència d’una il·luminació inadequada en zones de circulació dels edificis, tant interiors com exteriors, inclòs en cas d’emergència o de fallida de l’enllumenat normal. A les zones de circulació des edificis es limitarà el risc de danys a les persones per il·luminació inadequada complint els nivells d’il·luminació assenyalats i disposant un enllumenat d’emergència d’acord amb DB SU 4, els nivells mínims d’il·luminació seran: Zona Il·luminació mínima [lux] Exterior Exclusiva per a persones Escales 10 Resta de zones 5 Per a vehicles o mixtes 10 Interior Exclusiva per a persones Escales 75 Resta de zones 50 Per a vehicles o mixtes 50 factor d’uniformitat mitjà fu ≥ 40% JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LES EXIGÈNCIES DEL DB SU-5: SEGURETAT DAVANT DEL RISC CAUSAT PER SITUACIONS D’ALTA OCUPACIÓ Aquesta exigència bàsica no és aplicable a aquest projecte. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LES EXIGÈNCIES DEL DB SU-6: SEGURETAT DAVANT DEL RISC D’OFEGAMENT Aquesta exigència bàsica no és aplicable a aquest projecte. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LES EXIGÈNCIES DEL DB SU-7: SEGURETAT DAVANT DEL RISC CAUSAT PER VEHICLES EN MOVIMENT Es limitarà el risc causat per vehicles en moviment atenent-se als tipus de paviments i senyalització i la protecció de les zones de circulació rodades i les de les persones. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LES EXIGÈNCIES DEL DB SU-8: SEGURETAT DAVANT DEL RISC CAUSAT PER L’ACCIÓ DEL LLAMP Es limitarà el risc d’electrocució i d’incendi causat per l’acció del llamp mitjançant instal·lacions adequades de protecció contra el llamp.

DB-SU 1 Seguretat d’ús davant del risc de caigudes

(Classificació del sòl en funció del seu grau de lliscament UNE ENV 12633:2003) Classe NORMA PROJ Zones interiors seques amb pendent < 6% 1 1 Zones interiors seques amb pendent ≥ 6% i escales 2 - Zones interiors humides (entrada a l’edifici o terrasses cobertes) amb pendent < 6% 2 2

Zones interiors humides (entrada a l’edifici o terrasses cobertes) amb pendent ≥ 6% i escales 3 -

SU1.

1 “R

esba

ladi

cida

d” d

els

sòls

Zones exteriors, garatges i piscines 3 3

NORMA PROJ

El sòl no presenta imperfeccions o irregularitats que suposin risc de caigudes com conseqüència d’ensopegades

Diferència de nivell < 6

mm

3 mm < 6 mm

Pendent màxima per a desnivells ≤ 50 mm Excepte per a accés des d'espai exterior ≤ 25 % 25%

Perforacions o forats en sòls de zones de circulació Ø ≤ 15 mm 15 mm Altura de barreres per a la delimitació de zones de circulació ≥ 800 mm -

Nº de graons mínim en zones de circulació Excepte en els casos següents: • En zones d’ús restringit • En les zones comuns dels edificis d’ús Residencial Habitatge. • En els accessos als edificis, bé des de l'exterior, o bé des de porxos, garatges, etc.

(figura 2.1) • En sortides d’ús previst únicament en cas d’emergència. • En l’accés a un estrada o escenari

3 11

Distància entre la porta d’accés a un edifici i el graó més pròxim. (excepte en edificis d’ús Residencial Habitatge) (figura 2.1)

≥ 1.200 mm. i ≥ amplada

fulla

-

SU1.

2 D

iscon

tinuï

tats

en

el p

avi

men

t

Protecció dels desnivells

Barreres de protecció en els desnivells, forats i obertures (tant horitzontals com verticals) balcons, finestres, etc. amb diferència de cota (h). Per a h ≥ 550 mm

• Senyalització visual i tàctil en zones d’ús públic per a h ≤ 550 mm Dif. tàctil ≥ 250 mm del encontre amb el tancament

Característiques de les barreres de protecció Altura de la barrera de protecció: NORMA PROJECTE diferències de cotes ≤ 6 m. ≥ 900 mm 950 mm resta dels casos ≥ 1.100 mm 1100 forats d’escales d’amplada menor que 400 mm. ≥ 900 mm -

SU 1

.3. D

esni

vells

Mesura de l’altura de la barrera de protecció (veure gràfic)

Resistència i rigidesa enfront a força horitzontal de les barreres de protecció

(Veure taules 3.1 i 3.2 del Document Bàsic SE-AE Accions en l’edificació)

NORMA PROJECTE Característiques constructives de les barreres de protecció: No seran escalables No existiran punts de recolzament en l’altura accessible (Ha). 200≥Ha≤700 mm Compleix Limitació de les obertures al pas d’una esfera Ø ≤ 100 mm 8 Límit entre part inferior de la barana i línia d’inclinació ≤ 50 mm 45

Escales d’ús restringit Escala de traçat lineal NORMA PROJECTE Amplada del tram ≥ 800 mm - Altura de l’estesa ≤ 200 mm - Amplada del peu ≥ 220 mm - Escala de traçada corba veure CTE DB-SU 1.4 - Replans partits amb graons a 45º Graons sense estesa (dimensions segons gràfic)

SU 1

.4. E

sca

les i

ram

pes

Escales d’ús general: graons trams rectes d’escala NORMA PROJECTE peu ≥ 280 mm 300 estesa 130 ≥ H ≤ 185 mm 159.1

es gramatitzarà 540 mm ≤ 2C + H ≤ 700 mm (H = peu, C= estesa)

la relació es complirà al llarg

d’una mateixa escala

compleix

escala amb traçat corb

SU 1

.4. E

sca

les i

ram

pes

NORMA PROJECTE

H ≥ 170 mm en el costat més estret

-

peu H ≤ 440 mm en el costat més ample

-

escales d’evacuació ascendent Graons (la pareda serà vertical o formarà angle ≤ 15º amb la vertical) -

escales d’evacuació descendent Graons -

Escales d’ús general: trams CTE PROJ Nombre mínim de graons per tram 3 11 Altura màxima a salvar per cada tram ≤ 3,20 m 1.75 En una mateixa escala tots els graons tindran la mateixa estesa Sí En trams rectes tots els graons tindran el mateix peu Sí

En trams corbs (tots els graons tindran el mateix peu mesurat al llarg de tota línia equidistant d’un dels costats de l’escala),

El radi serà constant

-

En trams mixtes

el peu mesurat en el tram corb ≥ peu en les parts rectes

-

Amplada útil del tram (lliure d’obstacles)

comercial i pública concurrència 1200 mm - altres 1000 mm 1000 Escales d’ús general: Replans entre trams d’una escala amb la mateixa direcció:

• Amplada dels replans disposats ≥ amplada escala

1200

• Longitud dels replans (mesurat en el seu eix). ≥ 1.000 mm 1200 entre trams d’una escala amb canvis de direcció: (figura 4.4) • Amplada dels replans ≥ amplada

d’escala -

• Longitud dels replans (mesurat en el seu eix). ≥ 1.000 mm -

Escales d’ús general: Passamans Passamans continu:

SU 1

.4. E

sca

les i

ram

pes

en un costat de l’escala Quan salven altura ≥ 550 mm

en ambdós costats de l’escala Quan l'ample ≥ 1.200 mm o estiguin previstes per a P.M.R.

Passamans intermedis.

Es disposaran per a amplada del tram ≥2.400 mm - Separació de passamans intermedis ≤ 2.400 mm - Altura del passamans 900 mm ≤ H ≤

1.100 mm -

Configuració del passamans: serà ferm i fàcil d’agafar Separació del parament vertical ≥ 40 mm -

el sistema de subjecció no interferirà el pas continu de la mà

Rampes CTE PROJ Pendent: rampa estàndard 6% < p < 12% -

usuari cadira de rodes (PMR) l < 3 m, p ≤ 10% l < 6 m, p ≤ 8%

resta, p ≤ 6%

-

circulació de vehicles en garatges, també previstes per a la circulació de persones p ≤ 18% -

Trams: longitud del tram: rampa estàndard l ≤ 15,00 m - usuari cadira de rodes l ≤ 9,00 m - amplada del tram:

amplada lliure d’obstacles amplada útil mesurada entre parets o barreres de protecció

amplada en funció de DB-SI -

rampa estàndard: amplada mínim a ≥ 1,00 m - usuari cadira de rodes amplada mínim a ≥ 1200 mm - trams rectes a ≥ 1200 mm - amplada constant a ≥ 1200 mm - per a bordes lliures, → element de protecció lateral h = 100 mm -

Replans: entre trams d’una mateixa direcció:

amplada replà a ≥ amplada rampa

-

longitud replà l ≥ 1500 mm - entre trams amb canvi de direcció:

amplada replà (lliure d’obstacles) a ≥ amplada rampa

-

amplada de portes i passadissos a ≤ 1200 mm - distància de porta respecte al arrencada d’un tram d ≥ 400 mm - distància de porta respecte al arrencada d’un tram (PMR) d ≥ 1500 mm - Passamans passamans continu en un costat - passamans continu en un costat (PMR) - passamans continu en ambdós costats - altura passamans 900 mm ≤ h ≤ 1100 mm - altura passamans addicional (PMR) 650 mm ≤ h ≤ 750 mm - separació del parament d ≥ 40 mm -

característiques del passamans:

Sist. de subjecció no interfereix en el pas continu de la mà ferma, fàcil d’agafar - Escales fixes - Amplada 400mm ≤ a ≤800 mm - Distància entre graons d ≤ 300 mm - espai lliure davant de l’escala d ≥ 750 mm - Distància entre la part posterior dels graons i l’objecte més pròxim d ≥ 160 mm -

Espai lliure a ambdós costats si no està proveït de gàbies o dispositius equivalents 400 mm -

protecció addicional:

Prolongació de barana per sobre de l’últim graó (per a risc de caiguda per falta de recolzament) p ≥ 1.000 mm -

Protecció circumdant. h > 4 m - Plataformes de descans cada 9 m h > 9 m -

SU 1

.4. E

sca

les i

ram

pes

Neteja dels acristalaments exteriors neteja des de l’interior:

tota la superfície interior i exterior de l’acristalament es trobarà compresa en un radi r ≤ 850 mm des d’algun punt del límit de la zona practicable h max ≤ 1.300 mm

compleix

en acristalaments invertits, Dispositiu de bloqueig en posició invertida -

neteja des de l’exterior i situats a h > 6 m - plataforma de manteniment a ≥ 400 mm barrera de protecció h ≥ 1.200 mm

SU 1

.5. N

etej

a d

els a

crist

alam

ents

ext

erio

rs

Equipament d’accés especial

previsió d’instal·lació de punts fixes d’anclatge

amb la resistència adequada

DB-SU 2 Seguretat d’ús davant del risc d’impacte o atrapament

NORMA PROJECTE

porta corredera d’accionament manual ( d= distància fins a objecte fix més pròxim)

d ≥ 200 mm D≥ 200 mm

elements d’obertura i tancament automàtics: dispositius de protecció adequats al tipus d’accionament

SU2.

2 A

trapa

men

t

amb elements fixes NORMA PROJECTE NORMA PROJECTE Altura lliure de pas en

zones de circulació ús restringit ≥ 2.100 mm 2.500 resta de zones ≥ 2.200 mm 2.500 mm

Altura lliure en llindars de portes ≥ 2.000 mm 2.000 mm Altura dels elements fixes que sobresurtin de les façanes i que estiguin situats sobre zones de

circulació 7 2.200 mm

Vol dels elements en les zones de circulació respecte a les parets en la zona compresa entre 1.000 i 2.200 mm mesurats a partir del sòl ≤ 150 mm 150 mm

Restricció d’impacte d’elements volats l’altura de la qual sigui menor que 2.000 mm disposant d’elements fixes que restringeixin l’accés a ells. elements fixes

amb elements practicables

disposició de portes laterals a vies de circulació en passadís a < 2,50 m (zones d’ús general) -

En portes de vaivé es disposarà d’un o varis panells que permetin percebre l’aproximació de les persones entre 0,70 m i 1,50 m mínim -

amb elements fràgils

Superfícies acristalades situades en àrees amb risc d’impacte amb barrera de protecció SU1, apartat 3.2 Superfícies acristalades situades en àrees amb risc d’impacte sense barrera de protecció Norma: (UNE EN 2600:2003)

diferència de cota a ambdós costats de la Superfície acristalada 0,55 m ≤ ΔH ≤ 12 m Resistència al impacte nivell 2

diferència de cota a ambdós costats de la Superfície acristalada ≥ 12 m Resistència al impacte nivell 1

resta de casos Resistència al impacte nivell 3

dutxes i banyeres:

parts vidrades de portes i tancaments Resistència al impacte nivell 3

àrees amb risc d’impacte

Impacte amb elements insuficientment perceptibles Grans Superfícies acristalades i portes de vidre que no disposin d’elements que permetin identificar-les NORMA PROJECTE

altura inferior: 850mm<h<1100mm COMPLEIX

senyalització: altura superior: 1500mm<h<1700mm COMPLEIX

SU2.

1 Im

pact

e

travesser situat a l’altura inferior -

muntants separats a ≥ 600 mm -

DB-SU 3 Seguretat d’ús davant del risc d’empresonament.

Risc d’empresonament en general:

Sectors amb portes amb sistemes de bloqueig interior disposen de

desbloqueig des de l’exterior

banys il·luminació controlada des de l’interior

NORMA PROJ Força d’obertura de les portes de sortida ≤ 150 N 150 N

usuaris de cadira de rodes:

Sectors de petita dimensió per a usuaris de cadires de rodes veure Reglament d’Accessibilitat

NORMA PROJ

SU3

em

pres

onam

ent

Força d’obertura en petits sectors adaptats ≤ 25 N 25 N

DB-SU 4 Seguretat d’ús davant del risc degut a il·luminació inadequada.

Nivell d’il·luminació mínim de la instal·lació d’enllumenat (mesurat a nivell del sòl) NORMA PROJECTE Zona Il·luminància mínima [lux] Escales 10 10

Exclusiva per a persones Resta de zones 5 5

Exterior

Per a vehicles o mixtes 10 10 Escales 75 75

Exclusiva per a persones Resta de zones 50 50

Interior

Per a vehicles o mixtes 50 - SU

4.1

Enllu

men

at n

orm

al e

n zo

nes d

e ci

rcul

ació

factor de uniformitat mitja fu ≥ 40% 40%

Dotació Contaran amb enllumenat d’emergència: recorreguts d’evacuació aparcaments amb S > 100 m2 locals que alberguen equips generals de les instal·lacions de protecció locals de risc especial llocs en els que s’ubiquen quadres de distribució o d’accionament d’instal·lació d’enllumenat les senyals de seguretat Condicions de les lluminàries NORMA PROJECTE altura de col·locació h ≥ 2 m 2,20m es disposarà una lluminària en: cada porta de sortida senyalant perill potencial senyalant emplaçament d’equip de seguretat portes existents en els recorreguts d’evacuació escales, cada tram d’escales rep il·luminació directa en qualsevol canvi de nivell en els canvis de direcció i en les interseccions de passadissos Característiques de la instal·lació Serà fixa Disposarà de font pròpia d’energia

Entrarà en funcionament al produir-se un error d’alimentació en les zones d’enllumenat normal

L’enllumenat d’emergència de les vies d’evacuació ha d’assolir com a mínim, al cap de 5s, el 50% del nivell d’il·luminació requerit i el 100% als 60s.

Condicions de servei que s’ha de garantir: (durant una hora des de l’error) NORMA PROJ Il·luminància eix central ≥ 1 lux 1 lux

Vies d’evacuació d’amplada ≤ 2m Il•luminància de la banda central ≥0,5 lux 0,5 luxes

Vies d’evacuació d’amplada > 2m Poden ser tractades com vàries bandes d’amplada ≤ 2m -

al llarg de la línia central relació entre Il•luminància max. i mín. ≤ 40:1 40:1

punts on estiguin ubicats

- equips de seguretat - instal·lacions de protecció contra incendis - quadres de distribució de l’enllumenat

Il•luminància ≥ 5 luxes 5 luxes

Senyals: valor mínim de l’índex del Rendiment Cromàtic (Ra) Ra ≥ 40 Ra= 40 Il·luminació de les senyals de seguretat NORMA PROJ Il•luminància de qualsevol àrea de color de seguretat ≥ 2 cd/m2 2 cd/m2 relació de la luminància màxima a la mínima dins del color blanc de seguretat ≤ 10:1 10:1

relació entre la luminància Lblanca i la luminància Lcolor >10 ≥ 5:1 i ≤ 15:1 10:1

≥ 50% → 5 s 5 s

SU4.

2 En

llum

enat

d’e

mer

gènc

ia

Temps en el que deuen assolir el percentatge d’il·luminació

100% → 60 s 60 s

SU-8CTE Paràmetres del DB SU per donar compliment a les exigències de Seguretat d’Utilització

INSTAL·LACIÓ DE PROTECCIÓ AL LLAMP Utilització

SU

Oficina Consultora Tècnica COAC 1/1

Ref. del projecte

NECESSITAT DE LA INSTAL·LACIÓ

NOés necessària doncs:

* La freqüència esperada d’impactes (Ne) és inferior o igual al risc admissible de l’edifici (Na) � Ne � Na

* La freqüència esperada d’impactes (Ne) és superior al risc admissible de l’edifici (Na)� Ne > Na

Ne = Na =

* Edificis en els que es manipulin substàncies tòxiques, radioactives, altament inflamables o explosives.

SÍés necessària doncs:

* Edificis amb altura > 43m

PROCEDIMENT DE VERIFICACIÓ

Municipi:� Ng : (núm. impactes / any km2) Densitat d’impactes sobre el

terrenyNg impactes / any km2 :

� Ae : (m2) Superfície de captura equivalent de l’edifici aïllat

es delimita per una línia traçada a una distància 3H de cada un dels punts del perímetre de l’edifici, sent H l’alçada de l’edifici en el punt del perímetre considerat m2

* edifici proper a altres edificis o arbres de la mateixa alçada o més alts � C1 = 0,50

* edifici rodejat d’altres edificis més baixos � C1 = 0,75

* edifici aïllat � C1 = 1,00

� C1 : Coeficient relacionat amb l’entorn

* edifici situat a dalt d’un turó � C1 = 2,00

Ne

FREQÜÈNCIAESPERADAD’IMPACTES DE L’EDIFICI

· Ne = 61eg 10CAN �� = x x x 10-6 Ne = impactes /any

Estructura metàl·lica i coberta:

Estructura formigó i coberta:

Estructura fusta i coberta:

metàl·lica C2 = 0,50 metàl·lica C2 = 1,00 metàl·lica C2 = 2,00

formigó C2 = 1,00 formigó C2 = 1,00 formigó C2 = 2,50

� C2 : coeficient segons tipus de

construcció

fusta C2 = 2,00 fusta C2 = 2,50 fusta C2 = 3,00

* edifici amb contingut inflamable � C3 = 3,00� C3 :coeficient segons el contingutde l’edifici * edifici amb altres continguts � C3 = 1,00

* edifici no ocupat normalment � C4 = 0,5

* edifici de pública concurrència, sanitari, comercial, docent C4 = 3,00

� C4 : coeficient segons l’ús de l’edifici

* resta d’edificis � C4 = 1,00

* edificis en els que els seu deteriorament pugui interrompre algun servei imprescindible (hospitals, bombers,...) �

C5 = 5,00

* edificis en els que els seu deteriorament ocasiona impactes ambientals greus � C5 = 5,00

� C5 : necessitats de continuïtat de les

activitats que es desenvolupen en l’edifici

* resta d’edificis � C5 = 1,00

Na

RISC ADMISSIBLE DE L’EDIFICI

·Na = 3

543210

CCCC5,5 �

��= 3105,5 �

�� Na =

Quan es faci necessària (o es disposi) la instal·lació, es quantificaran els següents paràmetres :

· EFICIÈNCIA DE LA INSTAL·LACIÓ, E Contempla la probabilitat de que un sistema de protecció contra el llamp intercepti les descàrregues sense risc per a l’estructura i instal·lacions de l’edifici que està protegint

E �ea

NN1� = 1 � E =

4 0 � E < 0,80

3 0,80 � E < 0,95

2 0,95 � E < 0,98

E � 0,98

* Edificis amb altura > 43m

INSTAL·LACIÓ DE PROTECCIÓ AL LLAMP

· NIVELL DE PROTECCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓsegons el valor de la eficiència mínima de la instal·lació, E

El valor del nivell de protecció de la instal·lació condiciona les característiques dels sistemes externs de protecció contra el llamp.

1

* Edificis en els que es manipulin substàncies tòxiques, radioactives, altament inflamables o explosives.

08-080

✔

Ribes de Freser

5,00

7.010,00

5,00 7.010,00 0,50 0,01753

1,00 1,00 3,00 1,00 0,00183

0,00183

0,017530,90

✔

0,01753 0,00183

versió 1 desembre 2006 -

3.4 DB-HS Exigències bàsiques de salubritat

Versió 2.0 maig 2007 - Oficina Consultora Tècnica COAC 1/ 4

HS SALUBRITAT Paràmetres del DB HS per al compliment de les exigències en el Projecte Bàsic

HS 1 PROTECCIÓ ENFRONT A LA HUMITAT

Exigències bàsiques HS 1: Protecció enfront la humitat (art.13.1 Part I CTE) “Es limitarà el risc previsible de presència inadequada d’aigua o humitat en l’interior dels edificis i en els seus tancaments com a conseqüència de l’aigua provinent de precipitacions atmosfèriques, d’escorrentius, del terreny o de condensacions, disposant de mitjans que impedeixin la seva penetració o, si s’escau, permetin la seva evacuació sense la producció de danys.”

MURS

Coeficient de permeabilitat del terreny Ks (cm/s) � 10-2 10-5<Ks<10-2 � 10-5 Grau d’impermeabilitat (3)

Presència d’aigua Alta Mitja Baixa

TERRES

Coeficient de permeabilitat del terreny Ks (cm/s) > 10-5 � 10-5 Grau d’impermeabilitat

Presència d’aigua Alta Mitja Baixa (4)

FAÇANES Zona Pluviomètrica I II III IV V Grau d’impermeabilitat Zona eòlica Tot Catalunya és zona eòlica C (7)

Altura de coronació de la façana sobre el terreny (m) � 15 16-40 41-100

Classe d’entorn E0 E1

COBERTESEl Grau d’impermeabilitat exigit és únic e independent de factors climàtics. Les condicions de les solucions constructives disposaran dels elements relacionats a l’apartat 2.4.2 del DB HS 1 per tal d’assolir aquest grau d’impermeabilitat.

Els punts singulars dels murs, terres, façanes i cobertes es resoldran d’acord a les condicions dels apartats 2.1.3, 2.2.3, 2.3.3, 2.4.4del DB HS 1 respectivament.

HS 2 RECOLLIDA I EVACUACIÓ DE RESIDUS Per al dimensionament i ubicació dels elements veure fitxa DB HS 2

Exigències bàsiques HS 2: Recollida i evacuació de residus (art.13.2 Part I CTE) “Els edificis disposaran d’espais i mitjans per extreure els residus ordinaris generats en ells d’acord amb el sistema públic de recollida, de manera que es faciliti l’adequada separació en origen dels esmentats residus, la recollida selectiva dels mateixos i la seva posterior gestió.”

Espais comuns de l’edifici Interior de l’habitatge En funció del sistema de recollida municipal �

Previsió de magatzem o espai de reserva

Espai d’emmagatzematge immediat

Porta a porta L’edifici disposa d’un magatzem de contenidors

Edificisd’habitatges

Contenidors de la brossa al carrer L’edifici té un espai de reserva

Els habitatges disposen en el seu interior d’espais per emmagatzemar les cinc fraccions dels residus ordinaris.

Edificisd’altres usos S’aporta estudi específic adoptant criteris anàlegs als establerts en el DB HS 2

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

2Taula 2

Taula 2

Taula 5

Taula 6

4

4

centre de gestió i desenvolupament dels espais naturals del Ripollès 08-080

Versió 2.0 maig 2007 - Oficina Consultora Tècnica COAC 2 / 4


HS 3 QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR

Exigències bàsiques HS 3: Qualitat de l’aire interior (art.13.3 Part I CTE) “Els edificis disposaran de mitjans perquè els seus recintes es puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin de manera habitual durant l’ús normal dels edificis, de forma que s’aporti un cabal suficient d’aire exterior i es garanteixi l’extracció i expulsió de l’aire viciat pels contaminants. Per tal de limitar el risc de contaminació de l’aire interior dels edificis i de l’entorn exterior de façanes i patis, l’evacuació dels productes de la combustió de les instal·lacions tèrmiques es produirà, amb caràcter general, per la coberta de l’edifici, amb independència del tipus de combustible i de l’aparell que s’utilitzi, d’acord amb la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques.”

- Dormitoris � 5 l/s persona Admissió d’aire de l’espai exterior(1) - Sala � 3 l/s persona

- Banys � 15 l/s local

Sistema General

Extracció de l’aire viciat fins a la coberta - Cuina � 2 l/s m2 i

� 8 l/s local si hi ha aparells de combustió

Cabals mínims: (DB HS3 taula 2.1)

Sistema Addicional

Extracció de l’aire viciat fins a la coberta

- Extractor de l’aparell de cocció:

� 50 l/s

- Híbrid, o bé- General del conjunt de l’habitatge:

- Mecànic - Complementari: de sala, dormitoris i cuina, mitjançant finestres o

portes exteriors practicables (1)

Interior dels habitatges

Sistemes de ventilació: (DB HS 3 apartat 3.1.1)

- Addicional: de cuina, amb extracció mecànica de l’aparell de cocció (2)

- Natural, - Híbrid, o bé

Magatzem de residus en edificis d’habitatges (3)

Cabal mínim: (DB HS3 taula 2.1)

10 l/s m2 Sistema de ventilació: (CTE DB HS 3 apartat 3.1.2)

- Mecànic

- Natural, - Híbrid, o bé

Trasters en edificis d’habitatges

Cabal mínim: (DB HS3 taula 2.1)

0,7 l/s m2 Sistema de ventilació: (CTE DB HS 3 apartat 3.1.3)

- Mecànic

- Natural, o béAparcaments Cabal mínim: (DB HS3 taula 2.1)

120 l/s plaça Sistema de ventilació: (CTE DB HS 3 apartat 3.1.4) - Mecànic

VENTILACIÓ DELS RECINTES

Es garantiran els cabals mínims de ventilació mitjançant la implantació de sistemes de ventilació adequats

Locals d’altres tipus - Cal un estudi específic adoptant criteris anàlegs als establerts en el DB HS 3. (4)

EVACUACIÓ DELS PRODUCTES DE LA COMBUSTIÓ

De les instal·lacions tèrmiques

- Es produirà amb caràcter general per la coberta de l’edifici i es farà d’acord amb la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques (5)

(1) Espai exterior: És aquell que permet inscriure un cercle de diàmetre D � H/3, sent H l’altura del tancament més baix dels que ho delimiten i D � 4 m. (CTE DB HS 3 apartat 3.2.1)

* Cal tenir en compte que aquest document DB HS 3 condiciona les dimensions dels patis i espais exteriors als que hauran d’obrir les finestres de les sales, dormitoris i cuines, així com les obertures d’admissió del sistema general de ventilació. Estableix uns valors molt més exigents que el D. 259/2003, d’habitabilitat i que els de les Ordenances municipals.

(2) Encara que l’apartat 3.1.1.3 del CTE DB HS 3 permet fer l’extracció mecànica de l’aparell de cocció amb conductes individuals o col·lectius, el D. 259/2003 d’habitabilitat estableix que l’extracció de les cuines es farà amb conductes independents fins a la coberta de l’edifici.

(3) Si en el projecte només es contempla l’espai de reserva per al magatzem de residus, caldria tenir en compte la previsió del sistema de ventilació. (4) Altres normatives que regulen les condicions de ventilació en els recintes són el Reglament d’instal·lacions Tèrmiques, RITE, RD 1751/1998, el RD 486/1997

de Seguretat i Salut en els llocs de treball i, en alguns casos, les Ordenances municipals. (5) Reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques: Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis, RITE (RD 1751/1998), Reglament de

combustibles gasosos (RD 919/2006) i algunes OOMM.

✔

✔



HS 4 SUBMINISTRAMENT D’AIGUA

Exigències bàsiques HS 4 Subministrament d’aigua (art.13.4 Part I CTE) “Els edificis disposaran de mitjans adequats per subministrar a l’equipament higiènic previst d’aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficient per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d’aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin l’estalvi i el control del cabal de l’aigua. Els equips de producció d’aigua calenta dotats de sistemes d’acumulació i els punts terminals d’utilització tindran unes característiques tal que evitin el desenvolupament de gèrmens patògens.”

Qualitat de l’aigua � L’aigua de la instal·lació complirà els paràmetres de la legislació vigent per a aigua de consum humà. � Els materials de la instal·lació garantiran la qualitat de l’aigua subministrada, la seva

compatibilitat amb el tipus d’aigua i amb els diferents elements de la instal·lació a més de no disminuir la vida útil de la instal·lació.

� El disseny de la instal·lació de subministrament d’aigua evitarà el desenvolupament de gèrmens patògens.

Sistemes antiretorn: � Se’n disposaran per tal d’ evitar la inversió del sentit del flux de l’aigua

S’establiran discontinuïtats entre:

� Instal·lacions de subministrament d’aigua i altres instal·lacions d’aigua amb diferent origen que no sigui la xarxa pública

� Instal·lacions de subministrament d’aigua i instal·lacions d’evacuació� Instal·lacions de subministrament d’aigua i l’arribada de l’aigua als aparells i

equips de la instal·lació

Protecció contra retorns

Buidat de la xarxa: � Qualsevol tram de la xarxa s’ha de poder buidar pel que elssistemes antiretorn es combinaran amb les claus de buidat

Cabalsinstantanis mínims:

Aigua Freda q � 0,04l/s � urinaris amb cisterna q � 0,05l/s � “pileta” de rentamans q � 0,10l/s � rentamans, bidet, inodor q � 0,15l/s � urinaris temporitzat, rentavaixelles, aixeta aïlladaq � 0,20l/s � dutxa, banyera < 1,40m, aigüera i rentadora

domèstica, safareig, aixeta garatge, abocador q � 0,25l/s � rentavaixelles industrial (20 serveis) q � 0,30l/s � banyera � 1,40m, aigüera no domèstica q � 0,60l/s � rentadora industrial (8kg)

Aigua Calenta (ACS) q � 0,03l/s � “pileta de rentamansq � 0,065l/s � rentamans, bidet q � 0,10l/s � dutxa, aigüera i rentadora domèstica, safareig,

aixeta aïllada q � 0,15l/s � banyera < 1,40m rentadora domèsticaq � 0,20l/s � banyera � 1,40m, aigüera no domèstica,

rentavaixelles industrial (20 serveis) q � 0,40l/s � rentadora industrial (8kg)

Pressió: � Pressió mínima: Aixetes, en general � P � 100kPa Escalfadors i fluxors � P � 150kPa

� Pressió màxima: Qualsevol punt de consum � P � 500kPa

Condicions mínimes de subministrament als punts de consum

Temperatura d’ACS: � Estarà compresa entre 50ºC i 65ºC(No és d’aplicació a les instal·lacions d’ús exclusiu habitatge)

Dimensions dels locals � Els locals on s’instal·lin equips i elements de la instal·lació que requereixin manteniment tindran les dimensions adequades per poder realitzar-lo correctament. (No és d’aplicació als habitatges unifamiliars aïllats o adossats)

PROPIETATS DE LA INSTAL·LACIÓ

Manteniment

Accessibilitat de la instal·lació

� Per tal de garantir el manteniment i reparació de la instal·lació, les canonades estaran a la vista, s’ubicaran en forats o “patinets” registrables, o bé disposaran d’arquetes o registres. (Si es possible també s’aplicarà a les instal·lacions particulars)

SENYALITZACIÓ Aigua no apta per al consum

Identificació � Es senyalitzaran de forma fàcil i inequívoca les canonades, els punts terminals i les aixetes de les instal·lacions que subministrin aigua no apta per al consum.

Comptatge � Cal disposar d’un comptador d’aigua freda i d’aigua calenta per a cada unitat de consum individualitzable.

Xarxa de retorn d’ACS � La instal·lació d’ACS disposarà d’una xarxa de retorn quan des del punt de producció fins al punt de consum més allunyat la longitud de la canonada sigui > 15m

ESTALVI D’AIGUA Paràmetres a considerar

Dispositius d’estalvi d’aigua

� A les cambres humides dels edificis o zones de pública concurrència les aixetes dels rentamans i les cisternes dels inodors en disposaran.

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔



HS 5 EVACUACIÓ D’AIGÜES

Exigències bàsiques HS 5 Evacuació d’aigües (art.13.5 Part I CTE) “Els edificis disposaran de mitjans adequats per a extreure les aigües residuals generades en ells de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfèriques i amb els escorrentius”.

Objecte � La instal·lació evacuarà únicament les aigües residuals i pluvials, no podent-se utilitzar per a l’evacuació d’altre tipus de residus.

� S’evitarà el pas d’aires mefítics als locals ocupats mitjançant la utilització de tancaments hidràulics.

Ventilació � Es disposarà de sistema de ventilació que permeti l’evacuació dels gasos mefítics i garanteixi el correcte funcionament dels tancaments hidràulics.

Traçat � El traçat de les canonades serà el més senzill possible, amb distàncies i pendents que facilitin l’evacuació dels residus i seran autonetejables. S’evitarà la retenció d’aigües en el seu interior.

Dimensionat � Els diàmetres de les canonades seran els adients per a transportar els cabals previsibles en condicions segures.

PROPIETATS DE LA INSTAL·LACIÓ

Manteniment � Les xarxes de canonades es dissenyaran de forma que siguin accessibles per al seu manteniment i reparació, per a la qual cosa tenen que disposar-se a la vista o allotjades en forats o “patinets” registrables, o bé disposaran arquetes o registres.

✔

✔

✔

✔

✔

FITXA DB HS 1 PROTECCIÓ ENFRONT DE LA HUMITAT Disseny de façanes

Agost 2007 COAC · Oficina Consultora Tècnica 1/17

ÀMBIT D’APLICACIÓ (art. 2 de la Part I del CTE)

Façanes Mitgeres descobertes

DEFINICIÓ DEL GRAU D’ IMPERMEABILITAT DE LES FAÇANESZona Pluviomètrica I II III IV V Grau d’impermeabilitatZona eòlica Tot Catalunya és zona eòlica C

Altura de coronació de la façana sobre el terreny (m) � 15 16-40 41-100

Classe d’entorn E0 E1

CONDICIONS DE LES SOLUCIONS CONSTRUCTIVES

Ventilada Grau � 5 B3+C1

Grau � 2 B1+C1+J1+N1 C1+H1+J2+N2

Grau � 3 B1+C1+H1+J2+N2 B2+C1+J1+N1

Grau � 4 B2+C1+H1+J2+N2

Amb cambrad’aire No

ventilada

Grau � 5 B3+C1

Grau � 2 B1+C1+J1+N1 C1+H1+J2+N2

Grau � 3 B1+C1+H1+J2+N2

FAÇANA CARA VISTA

Sense cambra d’aire

Grau � 5 B3+C1

Ventilada Grau � 5 B3+C1 Grau � 4 R1+B2+C1aïllament no

hidròfil a l’exterior del full principal Grau � 5 B3+C1

Grau � 4 R1+B2+C1

Amb cambrad’aire No

ventilada

aïllament situat a la cambra d’aire Grau � 5 B3+C1

Grau � 4 R1+B2+C1aïllament no hidròfil a l’exterior del full principal Grau � 5 R3+C1

Grau � 2 R1+C1

Grau � 3 R1+B1+C1

FAÇANA AMB REVESTIMENTCONTINU

Sense cambra d’aire

aïllament situat a la cambra d’aire

Grau � 5 R3+C1 B3+C1

aïllament no hidròfil a l’exterior del full principal

Grau � 5 B3+C1

Grau � 4 R2+C1

Ventilada

aïllament situat a la cambra d’aire

Grau � 5 R3+C1 R2+B1+C1 B3+C1

Grau � 4 R1+B2+C1

Amb cambrad’aire

No ventilada

Grau � 5 R2+B1+C1

FAÇANA AMB REVESTIMENTDISCONTINU

Sense cambra d’aire Grau � 5 R3+C1 R2+B1+C1 B3+C1

CONDICIONS DELS PUNTS SINGULARS Les característiques dels punts singulars de les façanes es correspondran amb les especificacions de l’apartat 2.3.3 del DB HS 1 i es

reflecteixen als plànols, amidaments o plec de condicions segons correspongui.

✔

✔

✔

✔

Taula 5

Taula 6

4

✔

✔

✔

FIT

XA

DB

HS

1 P

RO

TE

CC

IÓ E

NF

RO

NT

DE

LA

HU

MIT

AT

D

isse

ny

de

faça

nes

Fa

çana

am

b re

vest

imen

t dis

cont

inu

amb

cam

bra

d’ai

re v

entil

ada

aïlla

men

t situ

at a

l’in

terio

r del

full

prin

cipa

l R

2+C

1 G

rau

d’im

perm

eabi

litza

ció

� 4

Rev

estim

ent e

xter

ior d

e re

sist

ènci

a al

ta a

la fi

ltrac

ió

-R

eves

timen

t dis

cont

inu

rígid

fixa

t mec

ànic

amen

t de

les

segü

ents

car

acte

rístiq

ues:

R2

- Fix

ació

al s

upor

t suf

icie

nt p

er g

aran

tir la

sev

a es

tabi

litat

- D

ispo

sici

ó a

la c

ara

exte

rior d

el fu

ll pr

inci

pal d

’un

arre

boss

at d

e m

orte

r - A

dapt

ació

als

mov

imen

ts d

el s

upor

t

Full

prin

cipa

l: fà

bric

a pr

esa

amb

mor

ter.

La fà

bric

a po

t ser

del

s tip

us s

egüe

nts:

C

1 -

Fàbr

ica

de m

ig p

eu d

e m

aó c

eràm

ic

La s

ucci

ó de

l maó

ha

de s

er �

0,4

5 g/

(cm

2 · m

in)

-

Fàbr

ica

de b

loc

cerà

mic

de

12 c

m d

e gr

uix.

-

Fàbr

ica

de b

loc

de fo

rmig

ó de

12

cm d

e gr

uix

mín

im

El b

loc

de fo

rmig

ó ha

de

ser t

ract

at a

l’au

tocl

au o

teni

r una

abs

orci

ó �

0,32

g/c

m3 . E

n el

ca

s de

blo

cs d

e fo

rmig

ó vi

stos

, el v

alor

mig

del

coe

ficie

nt d

e su

cció

del

s bl

ocs

ha d

e se

r� 5

g/(c

m2 ·

min

) pe

r a u

n te

mps

de

10 m

in i

el v

alor

indi

vidu

al d

el c

oefic

ient

ha

de

ser �

7 g

/(cm

2 · m

in)

-

Fàbr

ica

de p

edra

nat

ural

de

12 c

m d

e gr

uix

mín

im.

✔ ✔

/

3.5 DB-HR Exigències bàsiques de protecció davant el soroll

CTE Exigències del DB HR Protecció contra el soroll HR 1/2

Ref. del projecte:

ÀMBIT D’APLICACIÓ

obra nova rehabil itació integral

ampliació, reforma, rehabi l i tació o rehabil i tació integral en edif icis catalogats No els hi és d’aplicació el DB HR

ÚS DE L’EDIFICI residencial privat residencial públ ic sanitar i

administratiu docent altres

UNITATS D’ÚS

una única unitat d’ús diverses unitats d’ús

EXIGÈNCIES D’AÏLLAMENT ACÚSTIC

SEPARACIONS VERTICALS INTERIORS a soroll aeri

Separacions en la mateixa unitat d’ús envans RA � 33dBA

entre el recinte protegit i el recinte emissor DnTA � 50dBA El recinte no comparteix portes o finestres amb el recinte emissor entre el recinte habitable i el recinte emissor DnTA � 45dBA

paret del recinte protegit RA � 50dBA

porta o finestra del recinte protegit RA � 30dBA

paret del recinte habitable (1) RA � 50dBA

Separació entre una unitat d’ús i un recinte emissor que no pertany a la unitat d’ús

El recinte comparteix portes o finestres amb el recinte emissor

porta o finestra del recinte habitable (1) RA � 20dBA

entre recinte d’instal·lacions / activitat i recinte protegit DnTA � 55dBA Separació entre una unitat d’ús i un recinte emissor d’instal·lacions o d’activitat entre recinte d’instal·lacions / activitat i recinte habitable DnTA � 45dBA

Recinte de l’ascensor (sense maquinària al recinte) entre unitat d’us i caixa d’ascensor RA � 50dBA

TANCAMENTS EN CONTACTE AMB L’EXTERIOR a soroll aeri

FAÇANES, COBERTES I TERRES EN CONTACTE AMB L ’EXTERIOR, D 2m,nT,Atr en dBA D2m,nT,Atr

en funció de l’Ld

FAÇANA A CARRER

Ús residencial/ hospitalari Ús cultural/ sanitari/ docent/ administratiu Ld carrer

dBA Dormitoris Estances Estances Aules

Ld � 60 30 30 30 30

60 < Ld � 65 32 30 32 30

65 < Ld � 70 37 32 37 32

70 < Ld � 75 42 37 42 37

Quan el soroll al que estigui sotmès el tancament sigui d’aeronaus, els valors D2m,nT,Atr s’incrementaran en 4dBA

Ld > 75 47 42 47 42

Centre de gestió i desenvolupament dels espais naturals del Ripollès

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

CTE Exigències del DB HR Protecció contra el soroll HR 2/2

Ref. del projecte:

FAÇANA A PATI (Les façanes que donin a pati d’illa tancats, patis interiors o façanes no sotmeses directament a soroll de trànsit, aeronaus,activitats industrials, comercials o esportives, es considerarà un índex de soroll dia, Ld, 10dBA menor que l’índex de soroll dia de la zona.)

Ús residencial/ hospitalari Ús cultural/ sanitari/ docent/ administratiu Ld carrer

dBA Ld Pati dBA

Dormitoris Estances Estances Aules

Ld � 60 Ld � 60 30 30 30 30

60 < Ld � 65 Ld � 60 30 30 30 30

65 < Ld � 70 Ld � 60 30 30 30 30

70 < Ld � 75 60 < Ld � 65 32 30 32 30

Ld > 75 65 < Ld � 70 37 32 37 32

MITGERES a soroll aeri

El conjunt dels dos tancaments que conformen la mitgera o DnTA � 50dBA

Cada un dels tancaments que conformen la mitgera D2m,nT,Atr � 40dBA

SEPARACIONS HORITZONTALS INTERIORS a soroll d’impacte a soroll aeri

entre el recinte emissor i recinte protegit L’nT,w � 65dB DnTA � 50dBA Separació entre una unitat d’ús i un recinte emissor que no pertany a la unitat d’ús entre el recinte emissor i recinte habitable no té exigència DnTA � 45dBA

entre recinte d’instal·lacions / activitat i recinte protegit L’nT,w � 60dB DnTA � 55dBA Separació entre una unitat d’ús i un recinte d’instal·lacions o d’activitat entre recinte d’instal·lacions / activitat i recinte habitable L’nT,w � 60dB DnTA � 45dBA

EXIGÈNCIES DE CONTROL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ

Espais que han de controlar el seu temps de reverberació: Temps màxim de reverberació

Aules i sales de conferències buides (sense ocupació, ni mobiliari), amb un volum � 350m3 0,7s

Aules i sales de conferències buides (incloent el total de butaques), amb un volum � 350m3 0,5s

Restaurants i menjadors 0,9s

Àrea d’absorció acústica equivalent Zones comunes dels edificis d’ús residencial públic, docent i hospitalari adjacents a recintes protegits amb els que comparteixen portes A � 0,2m2/m3

EXIGÈNCIES DE SOROLL I VIBRACIONS DE LES INSTAL·LACIONS

Es limitarà el nivell de soroll i de vibracions que les instal·lacions puguin transmetre als recintes protegits o habitables de l’edifici a través de punts de contacte amb els elements constructius, de manera que no s’augmentin els nivells deguts a les restant fonts de l’edifici. El nivell de potència acústica dels equipaments generadors de soroll estacionari situats als recintes d’instal·lacions, així com les reixetes i difusors terminals d’instal·lacions d’aire condicionat compliran els nivells d’immissió en els recintes adjacents de la Llei 37/2003 de soroll. El nivell de potència acústica màxima dels equips situats a les cobertes i zones exteriors annexes, serà tal que l’entorn de l’equip i els recintes habitables i protegits no superin els objectius de qualitat acústica corresponents

(1) Només aplicable als usos residencial i sanitari

Centre de gestió i desenvolupament dels espais naturals del Ripollès

✔

✔ ✔

✔ ✔

Annex K Fitxes justificatives

K.1 Fitxes justificatives de l'opció simplificada d'aïllament acústic

Les taules següents recullen les fitxes justificatives del compliment dels valors límit d'aïllament acústic mitjançant l'opció simplificada. Envans. (apartat 3.1.2.3.3)

Característiques Tipus de projecte exigides m (kg/m2)= 97 ≥ 70 EVI-Y-LH70-Y

RA (dBA)= 37 ≥ 35

Elements de separació verticals entre recintes (apartat 3.1.2.3.4)

Deu comprovar-se que se satisfà l'opció simplificada per als elements de separació verticals situats entre: a) un recinte d'una unitat d'ús i qualsevol altre de l'edifici; b) un recinte protegit o habitable i un recinte d'instal·lacions o un recinte d'activitat.

Ha d'omplir-se una fitxa com aquesta per a cada element de separació vertical diferent, projectats entre a) i b) Solució d'elements de separació verticals entre: zones comuns

Característiques Elements constructius Tipus de projecte exigides

Element de separació vertical Element base qsai_P311b: Enl 15 + LGF 70+ AT 30+ LGF 70+ Enl 15 band. m (kg/m2)= 130 ≥ 130

RA (dBA)= 55 ≥ 54 Extradosat pels dos costats ΔRA (dBA)= ≥

Porta o finestra porta

RA (dBA)= 30 ≥ 30 Element de separació vertical amb portes i/o finestres

Tancament qsai_P311b: Enl 15 + LGF 70+ AT 30+ LGF 70+ Enl 15 band. RA (dBA)= 55 ≥ 54

Condicions de les façanes a les quals emprenen els elements de separació verticals Façana Tipus Característiques de projecte exigides Façana qsai_P104ban: RI 15 + LP 115 + RI 15 m (kg/m2)= 161 ≥ 135 RA (dBA)= 44 ≥ 42 Solució d'elements de separació verticals entre: ascensor


Element de separació vertical Element base EVI-P3.5band: Enl15+LP13+MW4+LGF70+Enl15band m (kg/m2)= 198 ≥ 67

RA (dBA)= 47 ≥ 33 Extradosat pels dos costats ΔRA (dBA)= ≥

Porta o finestra

RA (dBA)= ≥ Element de separació vertical amb portes i/o finestres

Tancament RA (dBA)= ≥

Condicions de les façanes a les quals emprenen els elements de separació verticals Façana Tipus Característiques de projecte exigides Façana qsai_P104ban: RI 15 + LP 115 + RI 15 m (kg/m2)= 161 ≥ 135 RA (dBA)= 44 ≥ 42

Elements de separació horitzontals entre recintes (apartat 3.1.2.3.5)

Deu comprovar-se que se satisfà l'opció simplificada per als elements de separació horitzontals situats entre: a) un recinte d'una unitat d'ús i qualsevol altre de l'edifici; b) un recinte protegit o habitable i un recinte d'instal·lacions o un recinte d'activitat.

Ha d'omplir-se una fitxa com aquesta per a cada element de separació horitzontal diferent, projectats entre a) i b) Solució d'elements de separació horitzontals entre: planta baixa i planta pis


Element de separació horitzontal Forjat qsai_for17: FR Entrebigat de formigó alleugerat -Canto 300 mm m (kg/m2)= 385 ≥ 350

RA (dBA)= 55 ≥ 54

Terra flotant qsai_auxS01a11: AC + M 50 + MW 12 (elem base m=175) ΔRA (dBA)= 10 ≥ 0

ΔLw (db)= 27 ≥ 15

Sostre suspès

qsai_auxT10a: YL 15 ΔRA (dBA)= 5 ≥ 0 Mitgeres. (apartat 3.1.2.4)

Característiques Tipus de projecte exigides RA (dBA)= ≥ 45

Façanes, cobertes i sòls en contacte amb l'aire exterior (apartat 3.1.2.5) Solució de façana, coberta o terra en contacte amb l'aire exterior: cos administratiu

Característiques Elements constructius Tipus Àrea (1)

(m2) % Buits de projecte exigides

Part cega EVE-2.1: EVE_Fu8-CA2-MW5-Mo-MP13-MW3-GL 272 =Sc

RA,tr(dBA) = 43 ≥ 40

Buits qsai_v14-2: Finestra senzilla OSC/NP . Vidre aïllant 6-(6..16)-8

59 =Sh 17.93 RA,tr(dBA)

= 30 ≥ 28

(1) Àrea de la part cega o del forat vista des de l'interior del recinte considerat.

3.6.1 DB-HE1 Limitació de demanda energètica

HE 1 CTE Paràmetres del DB HE 1 per donar compliment a les exigències de Limitació de la Demanda Energètica

P. BÀSIC

Ref del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/01

/08)

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.2

mar

ç 20

08

HE 1 LIMITACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA

Exigència bàsica HE 1: Limitació de la demanda energètica (art.15.1 Part I CTE) “Els edificis disposaran d’una envolvent de característiques tals que limiti adequadament la demanda energètica necessària per assolir el benestar tèrmic en funció del clima de la localitat, de l’ús de l’edifici i del règim d’estiu i hivern, així com per les seves característiques d’aïllament i inèrcia, permeabilitat a l’aire i exposició a la radiació solar, reduint el risc d’aparició d’humitats de condensació superficials i insterticials que puguin perjudicar les seves característiques i tractant adequadament els ponts tèrmics per tal de limitar les pèrdues i guanys de calor i evitar problemes higrotèrmics als mateixos”

Edificis de nova construcció

Rehabilitació d’edificis existents

Edificis existents amb superfície útil > 1000 m2 on es renovi més del 25% dels seus tancaments

Edificacions que, per les seves característiques d’utilització, hagin de restar obertesEdificis i monument protegits oficialment, quan el compliment de l’exigència obligui a alterar el seu aspecte Edificis utilitzats com a llocs de culte i per a activitats religiosesConstruccions provisionals amb un terme previst d’utilització � 2anysInstal·lacions industrials, tallers i edificis agrícoles no residencials

ÀMBITD’APLICACIÓ

S’exclouen

Edificis aïllats amb una superfície total < 50 m2

Província: Capital província: Alçada capital província:

Població : Alçada població:

Zona climàtica

Desnivell entre la població i la capital de província:

(1)

Baixa càrrega interna (2) Segons la quantitat de calor que es dissipa al seu interior

Alta càrrega interna (3) Higrometria 3 o inferior (55% HR) (4) Higrometria 4 (62 % HR) (5)

DADES PRÈVIES

Classificació dels espais habitables

Segons el nivell d’humitat interior

Higrometria 5 (70% HR) (6)

Opciósimplificada

Aplicable a edificis en els quals � Percentatge d’obertures en cada façana � 60% de la superfície de la façana (7) � Percentatge de lluernaris en coberta � 5% de la superfície de la coberta � Les solucions constructives siguin convencionals (8)

MÈTODE DE CÀLCUL

Opció general Aplicable a tot tipus d’edificis � Es comprovarà el compliment de les exigències per mitjà del programa informàtic oficial LIDER o programa alternatiu reconegut

Transmitància màxima de cadascun dels elements de l’envolvent tèrmica de l’edifici U màx (W/m

2K)

Murs de façanaParticions interiors en contacte amb espais no habitablesPrimer metre de terres (suelos) i murs en contacte amb el terreny (9) Terres (suelos) (13) Cobertes (14) Vidres i Marcs (15) Mitgeres (10)

Taula 2.1 segons zona climàtica

En edificis d’habitatges, particions interiors que separen hab. calefactats de zones comuns no calefactades

Transmitància límit i Factor solar modificat límit de cada categoria d’elements U limF lim

RECORDATORI: Paràmetres del Decret d’Ecoeficiència (11) Obligatoris +4 punts +6 punts + 8 punts

Parts massisses de tancaments verticals exteriors UMlim (W/m2K) � 0,70 � 0,63 � 0,56 � 0,49Obertures de cobertes i façanes d’espais habitables UHlim i ULlim (W/m2K) � 3,30

EXIGÈNCIES Limitació demandaenergètica


Obertures de cobertes i façanes orientades a SO (±90º) (12) FHlim i FLlim � 0,35

✔

Girona Girona 143Ribes de Freser 912

769

E1

✔

✔

✔

0.740.740.740.620.463.11

1.2

✔

9

8

7

6

5

4

3

2

12

11


Transmitància límit i Factor solar modificat límit de cada categoria d’elements U limF lim

10

08-080

13

14

15

CTE Paràmetres del DB Limitació de la Demanda Energètica HE 1 2 / 2

Ref. projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

E 20

/12/

2007

i B

OE

25/

01/0

8)

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca

· C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

v.2

m

arç

2008

En: � tancaments � particions interiors � ponts tèrmics de l’envolvent tèrmica, es limitaran les condensacions superficials de forma que:

� s’eviti la formació de fongs a la seva superfície interior

Comprovacions

Per assegurar l’absència total de condensacions, el factor de temperatura de la superfície interior f RSi serà: f RSi � f RSi, min (segons zona climàtica)

fRSi, minHigrom. 3

fRSi, minHigrom. 4

fRSi, minHigrom. 5

En tancaments, particions interiors i ponts tèrmics de l’envolvent tèrmica Tancaments en contacte amb el terreny

Superficials

Exempts de comprovació Particions interiors en contacte amb espais no habitables on es prevegi escassa producció de vapor d’aigua

En: � tancaments � particions interiors de l’envolvent tèrmica, es limitaran les condensacions insterticials de forma que:

� no produeixin una merma significativa de les seves prestacions tèrmiques

� no suposin un risc de degradació o pèrdua de vida útil � màxima condensació acumulada en 1 any � quantitat que es pot

evaporar en 1 any

Comprovacions

Per assegurar l’absència total de condensacions, la pressió de vapor en cada capa dels tancaments i particions interiors serà: Pressió de vapor < Pressió de saturació (en condicions interiors i exteriors corresponents al mes de gener, segons apèndix G.1 del DB HE-1)

Tancaments en contacte amb el terreny

Limitació condensacions

Insterticials

Exempts de comprovació Tancaments amb barrera de vapor a la part calenta

EXIGÈNCIES

Limitació permeabilitat a l’aire fusteries

Les fusteries de finestres i lluernaris tindran una permeabilitat a l’aire màxima de m3h/m2 (seran de classe segons norma UNE EN 12.207:2000)

Notes:

(1) Si es modifica el clima assignat per defecte, calculat segons Apèndix D.1 del DB HE1, caldrà adjuntar justificació en el projecte

(2) Espais amb baixa càrrega interna: espais en els quals es genera poca calor. Són els destinats principalment a l’ús residencial (eventual o permanent): tots els espais dels edificis d’habitatge, habitacions, sales i zones de circulació d’hotels, hospitals, etc.

(3) Espais amb alta càrrega interna: espais en els quals es genera gran quantitat de calor, per causa de l’ocupació, la il·luminació o els equips existents

(4) Espais amb higrometria 3 o inferior: espais en els quals no es preveu una quantitat d’humitat alta (tots els espais d’edificis residencials)

(5) Espais amb higrometria 4: espais en els quals es preveu una quantitat d’humitat alta: restaurants, cuines industrials, pavellons esportius, dutxes col·lectives, etc.

(6) Espais amb higrometria 5: espais en els quals es preveu una gran quantitat d’humitat, com ara bugaderies i piscines.

(7) Com a excepció s’admeten percentatges d’obertures > al 60% si la superfície de la façana és inferior al 10% del sumatori de les àrees de totes les façanes de l’edifici, i sempre que la transmitància mitjana d’aquesta façana sigui inferior a la transmitància mitjana que s’obtindria si el percentatge d’obertures fos del 60%

(8) Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació de l’opció simplificada els edificis amb tancaments formats per solucions constructives tals com murs trombe, murs parietodinàmics, hivernacles adossats, etc.

(9) L’exigència es refereix al primer metre perimetral exterior dels terres (suelos) recolzats sobre el terreny, incloses les lloses o soleres enterrades a una profunditat < 0,5m; i pels murs en contacte amb el terreny el requeriment es refereix al primer metre superior.

(10) Mitgeres: tancaments que llinden amb altres edificis construïts o en construcció i que conformen una divisió comú (si l’edifici veí ni tan sols està en construcció, a efectes del DB HE 1, els tancaments es consideren façanes).

(11) Cal comprovar si els paràmetres que marca el Decret 21/2006 d’Ecoeficiència són més restrictius que els del DB HE 1, i aplicar els més exigents en cada cas. El Decret d’Ecoeficiència fixa uns paràmetres mínims a complir, i n’apunta uns altres opcionals als quals adjudica un número determinat de punts, per tal d’aconseguir un mínim de 10 punts obligatoris.

(12) L’orientació Sud Oest del Decret d’Ecoeficiència no coincideix exactament amb la del DB HE 1

(13) Les particions interiors en contacte amb espais no habitables, com és el cas de cambres sanitàries, es consideren com a terres (suelos) (segons RD 1371/2007)

(14) Les particions interiors en contacte amb espais no habitables, com és el cas de les golfes, es consideren com a cobertes (segons RD 1371/2007)

(15) Transmitància mitja de la del vidre i la del marc, ponderada segons la superfície ocupada per cadascun d’ells (segons RD 1371/2007)

0.64 0.78 0.9

✔

✔

✔

272,3 o 4

08-080

Código Técnico de la Edificación

Proyecto: ConsorciFecha: 18/06/2010

Localidad: Ribes de FreserComunidad: Catalunya

HE-1OpciónGeneral

ProyectoConsorci

LocalidadRibes de Freser

ComunidadCatalunya

Fecha: 18/06/2010 Ref: 3CA7B2C2816D39C Página: 1

1. DATOS GENERALES

Nombre del Proyecto

Localidad Comunidad Autónoma

Dirección del Proyecto

Autor del Proyecto

Autor de la Calificación

E-mail de contacto Teléfono de contacto

Tipo de edificio

Consorci

Ribes de Freser Catalunya

Josep Nel-lo Ruiz

Arquitecte

[email protected]

Terciario

2. CONFORMIDAD CON LA REGLAMENTACIÓN

El edificio descrito en este informe CUMPLE con la reglamentación establecida por el códigotécnico de la edificación, en su documento básico HE1.

RefrigeraciónCalefacción

% de la demanda de Referencia 123,989,0

Proporción relativa calefacción refrigeración 1,798,3

En el caso de edificios de viviendas el cumplimiento indicado anteriormente no incluye la comprobación de la transmitancialímite de 1,2 W/m²K establecida para las particiones interiores que separan las unidades de uso con sistema de calefacción previsto en el proyecto, con las zonas comunes del edificio no calefactadas.

HE-1OpciónGeneral

ProyectoConsorci


ComunidadCatalunya


3. DESCRIPCIÓN GEOMÉTRICA Y CONSTRUCTIVA

3.1. Espacios

Altura(m)

Área(m²)

Clasehigrometria

UsoPlantaNombre

P01_E01__Espai01 P01 Nivel de estanqueidad 3 3 214,29 1,00

P02_E01_lab2 P02 Intensidad Alta - 24h 3 9,90 3,10


P02_E03_sala_1 P02 Intensidad Alta - 24h 3 20,60 3,10

P02_E04_office P02 Intensidad Alta - 24h 3 20,50 3,10

P02_E05_passadis P02 Residencial 3 36,31 3,10

P02_E06_bany P02 Intensidad Baja - 8h 3 4,18 3,10

P02_E07_pas_insta P02 Nivel de estanqueidad 3 3 3,12 3,10

P02_E08_v_indep_ P02 Nivel de estanqueidad 3 3 5,00 3,10

P02_E09_garatge_p P02 Nivel de estanqueidad 4 3 52,95 3,10

P02_E10_sala_cald P02 Nivel de estanqueidad 4 3 51,33 3,10

P03_E01_BANY_1 P03 Intensidad Baja - 8h 3 5,01 3,10

P03_E02_SALA_POLI P03 Intensidad Alta - 24h 3 80,98 3,10


P03_E04_VESTIBUL P03 Intensidad Baja - 8h 3 9,14 3,10

P03_E05_VEST_IND P03 Intensidad Baja - 8h 3 5,25 3,10

P03_E06_VEST_IND P03 Nivel de estanqueidad 3 3 2,71 3,06

P03_E07_PAS_INSTA P03 Nivel de estanqueidad 3 3 2,52 3,06

P03_E08_GARATGE P03 Nivel de estanqueidad 4 3 103,14 3,10

P04_E01_SALA_1 P04 Intensidad Alta - 24h 3 37,06 3,10


HE-1OpciónGeneral

ProyectoConsorci


ComunidadCatalunya


Altura(m)

Área(m²)

Clasehigrometria

UsoPlantaNombre



P04_E05_PASSADIS P04 Intensidad Baja - 8h 3 29,69 3,10


3.2. Cerramientos opacos

3.2.1 Materiales

Just.Z

(m²sPa/kg)R

(m²K/W)Cp

(J/kgK)e

(kg/m³)K

(W/mK)Nombre

Plaqueta o baldosa cerámica 1,000 2000,00 800,00 - 30 --

Mortero de cemento o cal para albañilería y 1,300 1900,00 1000,00 - 10 --

MW Lana mineral [0.04 W/[mK]] 0,041 40,00 1000,00 - 1 SI

FR Entrevigado de hormigón -Canto 300 mm 1,947 1670,00 1000,00 - 10 --

Cámara de aire sin ventilar horizontal 10 cm - - - 0,18 - --

Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 0,250 825,00 1000,00 - 4 --

FR Entrevigado de hormigón -Canto 250 mm 1,901 1740,00 1000,00 - 10 --

Enlucido de yeso d < 1000 0,400 900,00 1000,00 - 6 --

FU Entrevigado de hormigón -Canto 300 mm 1,422 1240,00 1000,00 - 80 --

Mármol [2600 < d < 2800] 3,500 2700,00 1000,00 - 10000 --

Enlucido de yeso 1000 < d < 1300 0,570 1150,00 1000,00 - 6 --

Tabicón de LH doble [60 mm < E < 90 mm] 0,432 930,00 1000,00 - 10 --

1/2 pie LP métrico o catalán 60 mm< G < 80 0,567 1020,00 1000,00 - 10 --

BH convencional espesor 200 mm 0,923 860,00 1000,00 - 10 --


HE-1OpciónGeneral

ProyectoConsorci


ComunidadCatalunya


Just.Z

(m²sPa/kg)R

(m²K/W)Cp

(J/kgK)e

(kg/m³)K

(W/mK)Nombre

Tierra vegetal [d < 2050] 0,520 2000,00 1840,00 - 1 --


Betún fieltro o lámina 0,230 1100,00 1000,00 - 50000 --

Hormigón con arcilla expandida como árido 0,550 1400,00 1000,00 - 6 --

FU Entrevigado de hormigón -Canto 250 mm 1,323 1330,00 1000,00 - 80 --

Placa de yeso o escayola 750 < d < 900 0,250 825,00 1000,00 - 4 --

Polietileno alta densidad [HDPE] 0,500 980,00 1800,00 - 100000 --

Conífera de peso medio 435 < d < 520 0,150 480,00 1600,00 - 20 --

Cámara de aire ligeramente ventilada vertica - - - 0,08 - --

Hormigón armado d > 2500 2,500 2600,00 1000,00 - 80 --

3.2.2 Composición de Cerramientos

Espesor(m)

MaterialU

(W/m²K)Nombre

C02_FR_25_5 0,54 Plaqueta o baldosa cerámica 0,025

Mortero de cemento o cal para albañilería y para 0,050

MW Lana mineral [0.04 W/[mK]] 0,050

FR Entrevigado de hormigón -Canto 300 mm 0,300

Cámara de aire sin ventilar horizontal 10 cm 0,000

Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 0,015

C03_FR_25_5_Aisl_Superior 0,43 Plaqueta o baldosa cerámica 0,025




HE-1OpciónGeneral

ProyectoConsorci


ComunidadCatalunya


Espesor(m)

MaterialU

(W/m²K)Nombre

C03_FR_25_5_Aisl_Superior 0,43 FR Entrevigado de hormigón -Canto 250 mm 0,250








C05_FR_25_5 3,09 FR Entrevigado de hormigón -Canto 300 mm 0,300









Enlucido de yeso d < 1000 0,015







HE-1OpciónGeneral

ProyectoConsorci


ComunidadCatalunya


Espesor(m)

MaterialU

(W/m²K)Nombre

C10_Forjado_sanitario_30_70 0,46 Plaqueta o baldosa cerámica 0,025




FU Entrevigado de hormigón -Canto 300 mm 0,300

C11_Forjado_sanitario_30_70 2,62 FU Entrevigado de hormigón -Canto 300 mm 0,300

C12_Forjado_sanitario_30_70 2,57 Mármol [2600 < d < 2800] 0,030


C13_P1_1_LH70 2,60 Enlucido de yeso 1000 < d < 1300 0,015

Tabicón de LH doble [60 mm < E < 90 mm] 0,070

Enlucido de yeso 1000 < d < 1300 0,015

C14_P1_4_LP115 2,35 Enlucido de yeso 1000 < d < 1300 0,015

1/2 pie LP métrico o catalán 60 mm< G < 80 mm 0,115


C16_Tancament_perimetral_en 0,60 BH convencional espesor 200 mm 0,200



C17_Terreny_sota_forjat_sani 4,80 Tierra vegetal [d < 2050] 0,020

C18_Transitable_Conv_FU25 0,27 Plaqueta o baldosa cerámica 0,010


Betún fieltro o lámina 0,010




HE-1OpciónGeneral

ProyectoConsorci


ComunidadCatalunya


Espesor(m)

MaterialU

(W/m²K)Nombre

C18_Transitable_Conv_FU25 0,27 Betún fieltro o lámina 0,010

Hormigón con arcilla expandida como árido princ 0,100























HE-1OpciónGeneral

ProyectoConsorci


ComunidadCatalunya


Espesor(m)

MaterialU

(W/m²K)Nombre

C20_Transitable_Conv_FU25 0,26 Placa de yeso o escayola 750 < d < 900 0,015

C21_enva_doble 0,51 Enlucido de yeso 1000 < d < 1300 0,010



Polietileno alta densidad [HDPE] 0,002



C22_facana_consorci 0,27 Conífera de peso medio 435 < d < 520 0,001




Cámara de aire ligeramente ventilada vertical 1 c 0,000





C23_mur 3,45 Hormigón armado d > 2500 0,300

3.3. Cerramientos semitransparentes

3.3.1 Vidrios

Just.Factor solarU

(W/m²K)Nombre

V01_Envidrament_doble_amb_ca 3,00 0,72 SI

HE-1OpciónGeneral

ProyectoConsorci


ComunidadCatalunya


3.3.2 Marcos

Just.U

(W/m²K)Nombre

R01_Fusta 2,00 SI

3.3.3 Huecos

Nombre H01_Ventana

Acristalamiento V01_Envidrament_doble_amb_ca

Marco R01_Fusta

% Hueco 6,14

Permeabilidad m³/hm² a 100Pa 27,00

U (W/m²K) 2,94

Factor solar 0,68

Justificación SI

Nombre H02_Ventana


Marco R01_Fusta

% Hueco 6,16


U (W/m²K) 2,94

Factor solar 0,68

Justificación SI

Nombre H03_Ventana

HE-1OpciónGeneral

ProyectoConsorci


ComunidadCatalunya



Marco R01_Fusta

% Hueco 7,40


U (W/m²K) 2,93

Factor solar 0,67

Justificación SI

Nombre H04_Ventana


Marco R01_Fusta

% Hueco 7,34


U (W/m²K) 2,93

Factor solar 0,67

Justificación SI

Nombre H05_Ventana


Marco R01_Fusta

% Hueco 6,17


U (W/m²K) 2,94

Factor solar 0,68

Justificación SI

HE-1OpciónGeneral

ProyectoConsorci


ComunidadCatalunya


Nombre H06_Ventana


Marco R01_Fusta

% Hueco 7,27


U (W/m²K) 2,93

Factor solar 0,67

Justificación SI

Nombre H07_Ventana


Marco R01_Fusta

% Hueco 7,06


U (W/m²K) 2,93

Factor solar 0,67

Justificación SI

Nombre H08_Ventana


Marco R01_Fusta

% Hueco 7,51


U (W/m²K) 2,92

Factor solar 0,67

HE-1OpciónGeneral

ProyectoConsorci


ComunidadCatalunya


Justificación SI

Nombre H09_Ventana


Marco R01_Fusta

% Hueco 7,25


U (W/m²K) 2,93

Factor solar 0,67

Justificación SI

Nombre H10_Ventana


Marco R01_Fusta

% Hueco 6,19


U (W/m²K) 2,94

Factor solar 0,68

Justificación SI

3.4. Puentes Térmicos

En el cálculo de la demanda energética, se han utilizado los siguientes valores de transmitanciastérmicas lineales y factores de temperatura superficial de los puentes térmicos.

HE-1OpciónGeneral

ProyectoConsorci


ComunidadCatalunya


Y W/(mK) FRSI

Encuentro forjado-fachada 0,39 0,79

Encuentro suelo exterior-fachada 0,46 0,76

Encuentro cubierta-fachada 0,46 0,76

Esquina saliente 0,17 0,83

Hueco ventana 0,29 0,64

Esquina entrante -0,13 0,86

Pilar 0,72 0,67

Unión solera pared exterior 0,13 0,76

HE-1OpciónGeneral

ProyectoConsorci


ComunidadCatalunya


4. Resultados

4.1. Resultados por espacios

Refrigeración% de ref

Refrigeración% de max

Calefacción% de ref

Calefacción% de max

Nº espaciosiguales

Área(m²)

Espacios

P02_E01_lab2 9,9 1 100,0 86,7 77,0 125,5

P02_E02_lab1 10,3 1 83,2 94,2 74,7 113,7

P02_E03_sala_1 20,6 1 82,5 93,6 87,5 117,0

P02_E04_office 20,5 1 85,8 91,1 91,2 123,0

P02_E05_passadis 36,3 1 50,4 81,1 0,0 0.0

P03_E02_SALA_POLI 81,0 1 84,1 91,1 63,0 125,6

P04_E01_SALA_1 37,1 1 86,3 87,3 69,5 136,6

P04_E02_SALA_2 10,3 1 84,2 88,0 83,1 114,0

P04_E03_SALA_3 10,3 1 84,8 87,2 91,7 112,7

P04_E04_SALA_4 20,5 1 87,7 86,9 100,0 125,8

HE-1OpciónGeneral

ProyectoConsorci


ComunidadCatalunya


5. Lista de comprobación

Los parámetros característicos de los siguientes elementos del edificio deben acreditarse en el proyecto

NombreTipo

Material MW Lana mineral [0.04 W/[mK]]


Marco R01_Fusta

3.6.2 DB-HE2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques

RITE RITE Justificació del compliment del Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis Dades generals de les instal·lacions tèrmiques

P. EDIFICACIÓ

Ref. del projecte:

Reg

lam

ent d

’Inst

al·la

cion

s Tè

rmiq

ues

en e

ls E

dific

is R

D 1

027/

2007

, (B

OE

29/0

8/20

07, c

orre

cció

d’e

rrad

es B

OE

28/0

2/20

08)

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca

· C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

v.2

ju

ny 2

008

D A D E S D E L ’ E D I F I C I O L O C A L Ús previst (1)

Administratiu Comercial Docent Públicaconcurrència

Residencial habitatge

Residencial públic Sanitari

Tipus d’intervenció en l’edifici o local (2)

Nova construcció Canvi d’ús Rehabilitació (2) Altres intervencions en edifici o local existent

Tipus d’intervenció en les instal·lacions - Canvi del tipus d’energia

- Incorporació d’energies renovables (3)

Nova instal·lació Reforma de la instal·lació

- Altres: - Incorporació de nous subsistemes de climatització o de producció d’ACS o la modificació dels existents.

- Substitució dels subsistemes de climatització o de producció d’ACS o l’ampliació del nombre d’equips de generadors de calor o fred.

- El canvi d’ús previst de l’edifici. (4)

C A R A C T E R Í S T I Q U E S G E N E R A L S D E L E S I N S T A L · L A C I O N S T È R M I Q U E S Objecte

Climatització (5) Calefacció (6) Refrigeració(7) Ventilació (8) Producció d’aigua calenta sanitària, (ACS) (9)

Tipus d’instal·lació Calor Calor kW Calor kWIndividual Nombre

d’individuals Fred

Suma de Potències individuals previstes(11)

Fred kW

Centralitzada Fred kW

Centrals de producció de calor o fred Caldera Caldera

mixtaUnitat autònomacompacta

Unitat autònomapartida

Bomba de calor

Planta refredadora

Captadors solars

Altres (10)

Previsió de potència tèrmica nominal total, P

P equip recolzament kWCalor (11) kW Fred (11) kW Solar (12)

P equivalent (0,7 kW/m2 x S captadors) kW

Fonts d’energia previstes

Electricitat Combustible gasós Combustible líquid Energia solar Altres

C A R A C T E R Í S T I Q U E S E S P E C Í F I Q U E S D E L A I N S T A L · L A C I Ó S O L A R Objecte

ACS Calefacció Climatització Escalfament d’aigua del vas de les piscines

Dades de la instal·lació

Demanda energètica anual estimada (13) kWh Cobertura anual

estimada (13) % P tèrmica de l’equip de recolzament (12) kW

Captació

Individual Col·lectiva Superfície de captació total prevista (13) m2 Potència tèrmica equivalent

P = 0,7 kW/m2 x S captadors (12) kW

Acumulació

Individual Col·lectiva Volum d’acumulació total (13) litres Nombre de dipòsits Ut.

a) P calor i/o fred < 5 kW

b) Producció ACS –amb escalfadors instantanis, escalfadors acumuladors, termos elèctrics- amb P individual o suma de P � 70 kW

c) Sistemes solars d’un únic element prefabricat

No cal documentació

d) Reforma d’instal·lació per incorporar energia solar P < 5 kW (0,7 W/m2x m2)

MEMÒRIA TÈCNICA

- 5 kW � P calor i/o fred � 70 kW Elaborada per l’empresa instal·ladora-mantenidora, sobre impresos oficials quan la instal·lació hagi estat executada.

- Projecte de la instal·lació integrat en el projecte de l’edifici, o bé

D O C U M E N T A C I ÓT È C N I C Aper donar compliment al RITE i a la Instrucció 4/2008(14)

PROJECTE(15)

- P calor i/o fred > 70 kW:

- Projecte específic de la instal·lació elaborat per altres tècnics: cal fer referència del contingut i l’autor

✔

✔

✔

✔ ✔ ✔ ✔

✔60,00

✔ ✔

90,00 60,00

✔ ✔

-

90,009060

✔

RITE Justificació del compliment del Reglament d’instal·lacions tèrmiques. Dades generals de les instal·lacions tèrmiques RITE 2 / 3

Ref. projecte:

Reg

lam

ent d

’Inst

al·la

cion

s Tè

rmiq

ues

en e

ls E

dific

is R

D 1

027/

2007

, (B

OE

29/

08/2

007,

cor

recc

ió d

’err

ades

BO

E 28

/02/

2008

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.2

juny

200

8

E X I G È N C I E S T È C N I Q U E S D E L E S I N S T A L · L A C I O N S T È R M I Q U E S Projecte

En l’àmbit del CTE: “Els edificis disposaran d’instal·lacions tèrmiques apropiades destinades a proporcionar el benestar tèrmic dels seus ocupants, regulant el rendiment de les mateixes i dels seus equips. Aquesta exigència es desenvolupa en el vigent Reglament d’Instal·lacions tèrmiques, RITE, i la seva aplicació quedarà definida en el projecte de l’edifici”.

CTE HE 2

RITE

General

En l’àmbit del RITE: “Les instal·lacions tèrmiques s’han de dissenyar i calcular, executar, mantenir i utilitzar de manera que es compleixin les exigències de benestar i higiene, eficiència i seguretat que estableix el RITE i de qualsevol altra reglamentació o normativa que pugui ésser d’aplicació a la instal·lació projectada”.

CTEHE 4, HS 3, HR

D. 21/2006Ecoeficiència

Prevenció i control de la legionel·losi

“Les instal·lacions tèrmiques s’han de dissenyar i calcular, executar, mantenir i utilitzar de manera que s’obtingui una qualitat tèrmica de l’ambient, una qualitat de l’aire interior i una qualitat de la dotació d’aigua calenta sanitària que siguin acceptables per als usuaris de l’edifici sense que es produeixi menyscabament de la qualitat acústica de l’ambient, complint els requisits següents:

RITE IT 1.1

Qualitat tèrmica de l’ambient

“Les instal·lacions tèrmiques permetran mantenir els paràmetres que defineixen l’ambient tèrmic dins d’un interval de valors determinats a fi de mantenir unes condicions ambientals confortables per als usuaris dels edificis.”

RITE IT 1.1.4.1

“Les instal·lacions tèrmiques permetran mantenir una qualitat de l’aire interior acceptable, en els locals ocupats per les persones, eliminant els contaminants que es produeixin de forma habitual durant l’ús habitual dels mateixos, aportant un cabal suficient d’aire exterior i garantint l’extracció i expulsió de l’aire viciat.”

RITE IT 1.1.4.2

- Ventilació de l’interior dels habitatges � CTE DB HS 3

Qualitat de l’aire interior

(*) En l’àmbit del CTE, cal disposar d’un sistema de ventilació que garanteixi l’exigència bàsica HS 3 “Qualitat de l’aire interior”:

- Ventilació en la resta d’edificis � s’aplicarancriteris anàlegs al CTE DB HS3

RITE IT 1.1.4.2

Higiene “Les instal·lacions tèrmiques permetran proporcionar una dotació d’aigua calenta sanitària, en condicions adequades, per a la higiene de les persones.”

RITE IT 1.1.4.3 Prevenció i control de la legionel·losi

Benestar i Higiene

Qualitat de l’ambient acústic

“En condicions normals d’utilització, el risc de molèsties o malalties produïdes pel soroll i les vibracions de les instal·lacions tèrmiques estarà limitat.”

RITE IT 1.1.4.4 CTE DB HR

“Les instal·lacions tèrmiques s’han de dissenyar i calcular, executar, mantenir i utilitzar de manera que es redueixi el consum d’energia convencional de les instal·lacions tèrmiques i, com a conseqüència, de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i altres contaminants atmosfèrics, mitjançant la utilització de sistemes eficients energèticament, de sistemes que permetin la recuperació d’energia i la utilització d’energies renovables i de les energies residuals, complint els requisits següents:

RITE IT 1.2

Rendiment energètic

“Els equips de generació de calor i fred, així com els destinats al moviment i transport de fluids, es seleccionaran en ordre a aconseguir que les seves prestacions, en qualsevol condició de funcionament, estiguin el més a prop possible al seu règim de rendiment màxim.”

RITE IT 1.2.4.1

Distribució de calor i fred

“Els equips i les conduccions de les instal·lacions tèrmiques han de quedar aïllats tèrmicament, per aconseguir que els fluids portadors arribin a les unitats terminals amb temperatures pròximes a les de sortida dels equips de generació .”

RITE IT 1.1.4.2

Regulació i control

“Les instal·lacions estaran dotades dels sistemes de regulació i control necessaris perquè es puguin mantenir les condicions de disseny previstes en els locals climatitzats, ajustant, al mateix temps, els consums d’energia a les variacions de la demanda tèrmica, així com interrompre el servei.””

RITE IT 1.1.4.3

Comptabilització de consums

“Les instal·lacions tèrmiques han d’estar equipades amb sistemes de comptabilització perquè l’usuari conegui el seu consum d’energia, i per permetre el repartiment de despeses d’explotació en funció del consum, entre diferents usuaris, quan la instal·lació satisfaci la demanda de diferents usuaris.”

RITE IT 1.1.4.4

Recuperació d’energia

“Les instal·lacions tèrmiques incorporaran subsistemes que permetin l’estalvi, la recuperació d’energia i l’aprofitament d’energies residuals.”

RITE IT 1.1.4.5

“Les instal·lacions tèrmiques aprofitaran les energies renovables disponibles, amb l’objectiu de cobrir amb elles una part de les necessitats de l’edifici.”

RITE IT 1.1.4.6

Eficiència energètica

Utilització d’energies renovables (*) En l’àmbit del

CTE HE 4 Instal·lacions tèrmiques per a la producció d’ACS: - Si la demanda d’ACS és � 50 l/dia a 60ºC- Escalfament de l’aigua de piscines climatitzades

CTE DB HE 4 D. 21/2006Ecoeficiència

Seguretat “Les instal·lacions tèrmiques s’han de dissenyar i calcular, executar, mantenir i utilitzar de manera que es previngui i es redueixi a límits acceptables el risc de patir accidents i sinistres capaços de produir danys i perjudicis a les persones, flora, fauna, bens o el medi ambient, així com d’altres fets susceptibles de produir en els usuaris molèsties i malalties.”

RITE IT 1.3

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

-

RITE Justificació del compliment del Reglament d’instal·lacions tèrmiques. Dades generals de les instal·lacions tèrmiques RITE 3 / 3

Ref. projecte:

Reg

lam

ent d

’Inst

al·la

cion

s Tè

rmiq

ues

en e

ls E

dific

is R

D 1

027/

2007

, (B

OE

29/

08/2

007,

cor

recc

ió d

’err

ades

BO

E 28

/02/

2008

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.2

juny

200

8

NOTES

(1) A efectes del RITE, el seu Annex de Terminologia diferencia els següents usos (que condicionen les sales de calderes): - Edificis o locals institucionals: Hospitals, residències d’avis, col·legis i centres d’ensenyament infantil, primària, secundari i similars, etc.

- Edificis o locals de pública concurrència: Teatres, cinemes, sales d’exposicions, biblioteques, museus, sales d’espectacles i activitats recreatives, locals de culte, estacions de transport, centres d’ensenyament universitari, i similars.

(2) El CTE DB HE 2 remet al RITE vigent per donar compliment a l’exigència de rendiment energètic de les instal·lacions tèrmiques. Per tant, per determinar si en les intervencions en edificis existents cal complimentar el RITE, caldrà revisar conjuntament l’àmbit d’aplicació del RITE (art. 2 Part I) i del CTE (art. 2 de la LOE, art. 2 de la Part I del CTE). Podeu consultar el document “Àmbit d’aplicació del CTE”. En l’àmbit del CTE, s’entén per rehabilitació d’edificis, intervencions generals que tinguin per objecte l’adequació funcional, estructural o la modificació del nombre o superfície dels habitatges.

(3) A partir de l’àmbit d’aplicació general del CTE, en algunes intervencions en edificis existents s’haurà d’incorporar un sistema solar de producció d’ACS: per exemple, en rehabilitació d’edificis en els que existeixi una demanda d’ACS � 50 litres a Tª 60 ºC .

(4) L’àmbit del CTE inclou també el canvi d’ús de l’establiment.

(5) Climatització: procés que controla temperatura, humitat relativa i qualitat de l’aire dels espais.

(6) Calefacció: procés que controla temperatura de l’aire dels espais amb càrrega negativa (escalfa).

(7) Refrigeració: procés que controla temperatura de l’aire dels espais amb càrrega positiva (refreda).

(8) Ventilació: procés que renova l’aire dels locals. Qualsevol edifici o local en l’àmbit del CTE, ha de disposar d’un sistema de ventilació per garantir la qualitat de l’aire interior, segons l’exigència bàsica HS 3. En el cas d’edificis d’habitatges es pot garantir aplicant el Document bàsic DB HS3. Podeu consultar la “Guia de procediment de predimensionament dels sistemes de ventilació. Aplicació pràctica a un edifici d’habitatges”. En la resta de casos, aplicant el RITE IT 1.1.4.2 “Exigència de qualitat de l’aire interior”.

(9) Quan es preveu una instal·lació d’aigua calenta sanitària, segons l’àmbit del CTE DB HE 4, cal garantir una contribució solar mínima per a la producció d’aigua calenta sanitària (si la demanda és � 50 l/dia a 60ºC ) i per a l’escalfament de l’aigua de piscines climatitzades.

(10) Altres: per exemple, equips de producció d’ACS com els termos elèctrics, escalfadors acumuladors, escalfadors instantanis, etc.

(11) A efectes de determinar la documentació tècnica de disseny requerida, quan en un mateix edifici existeixin múltiples generadors de calor o fred (inclòs els generadors que només produeixin Aigua Calenta Sanitària (ACS), com ara, escalfadors instantanis, escalfadors acumuladors i termos elèctrics) la potència tèrmica nominal de la instal·lació, P, s’obtindrà com a suma de les potències tèrmiques nominals dels generadors de calor o dels generadors de fred necessaris per a cobrir el servei, sense considerar en aquesta suma la instal·lació solar tèrmica.

P total = � P generadors

* No cal sumar la potència de dos sistemes diferents si no hi ha possibilitat de que funcionin simultàniament. La potència a efectes de documentació, serà la més gran de les dues.

* A títol orientatiu es pot fer una estimació de Potències nominals tèrmiques dels generadors de fred i calor habituals en habitatges:

Termos elèctrics per producció d’ACS: Els tipus habituals (100-200 l) tenen una Potència, P entre 1,5 kW i 2 kW

Escalfadors instantanis per producció d’ACS: Potència,P, entre 24 i 35 kW (corresponen a cabals de 0,2 l/s i 0,3 l/s, respectivament)

Calderes mixtes de calefacció i ACS: Es dimensionen per a la producció instantània d’ACS i tenen una Potència P, entre 24 i 35 kW

Aparells d’aire condicionat, només refrigeració: El rati de refrigeració es troba entre 100-150 W/m2. Considerant les zones climàtiques de Catalunya, un habitatge de 100 m2, tindria una Potència de generació de fred entre 10 i 15 kW

Aparells d’aire condicionat per refrigeració i calefacció (bomba de calor):

El rati de fred és igual al cas anterior. El rati de calor es pot estimar entre 70-120 W/m2.

(12) A efectes de determinar la documentació tècnica, la potència tèrmica nominal de la instal·lació solar tèrmica serà:a) la potència tèrmica nominal en generació de calor o fred de l’equip o equips d’energia de recolzament, o béb) la que resulta de multiplicar la superfície d’obertura del camp de captadors solars per 0,7 kW/m2, si no existeix equip

d’energia de recolzament o si es tracta d’una reforma de la instal·lació tèrmica que només incorpora energia solar: P total instal·lacions solars = 0,7 kW/m2 x S captadors

(13) Podeu consultar els documents OCT “Predimensionament de les instal·lacions d’ACS amb energia solar tèrmica” (www.coac.net/oct/...)

(14) Classificació de les instal·lacions tèrmiques i procés de tramitació segons Instrucció 4/2008 de la Secretaria d’Indústria i Empresa de la Generalitat de Catalunya. (www.gencat.net/oge). Podeu consultar el document OCT resum “Instal·lacions tèrmiques: Procediment administratiu a Catalunya”

(15) Contingut del Projecte de les instal·lacions tèrmiques (article 16 del RITE, RD 1027/2007): Es desenvoluparà en forma d’un o varis projectes específics, o integrat en el projecte general de l’edifici. Quan els autors dels projectes específics fossin diferents que l’autor del projecte general, hauran d’actuar coordinadament amb aquest. El projecte de la instal·lació ha d’estar visat. El projecte descriurà la instal·lació tèrmica en la seva totalitat, les seves característiques generals i la forma d’execució de les mateixa, amb el detall suficient perquè es pugui valorar i interpretar inequívocament durant la seva execució. En el projecte s’inclourà la següent informació:

a) Justificació de que les solucions proposades compleixen les exigències de benestar tèrmic i higiene, eficiència i seguretat del RITE i la resta de normativa aplicable.

b) Les característiques tècniques mínimes que han de reunir els equips i materials que conformen la instal·lació projectada, així com les seves condicions de subministrament i execució, les garanties de qualitat i el control de recepció en obra que s’hagi de realitzar.

c) Les verificacions i les proves a efectuar per realitzar el control de l’execució de la instal·lació i el control de la instal·lació terminada. d) Les instruccions d’ús i manteniment d’acord amb les característiques específiques de la instal·lació, mitjançant l’elaboració d’un “Manual

d’ús i manteniment” que contindrà les instruccions de seguretat, utilització i maniobra, així com els programes de funcionament, manteniment preventiu i gestió energètica de la instal·lació projectada, d’acord amb la IT 3.

-

3.6.3 DB-HE3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

juliol 2007 (v.1) Oficina Consultora Tècnica COAC

HE ESTALVI D’ENERGIA. DB-HE 3: Paràmetres per al compliment de les exigències bàsiques

HE 3 EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LES INSTAL·LACIONS D’IL·LUMINACIÓ

Exigència bàsica HE 3: Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació (art.15.3 Part I CTE) “Els edificis disposaran d’instal·lacions d’il·luminació adequades a les necessitats dels seus usuaris i a la vegada eficaces energèticament disposant d’un sistema de control que permeti ajustar l’encesa a l’ocupació real de la zona, així com d’un sistema de regulació que optimitzi l’aprofitament de la llum natural, en les zones que reuneixin unes determinades condicions”

Edificis de nova construcció

Rehabilitació d’edificis existents � Edificis existents amb superfície útil > 1000m2 i en els que es renovi més del 25% de la superfície il·luminada

Reformes de: - locals comercials - edificis d’ús administratiu

� quan es renovi la instal·lació d’il·luminació

� Edificis i monuments amb valor històric o arquitectònic reconegut, quan el compliment de les exigències del HS-3 pugui alterar de manera inacceptable el seu caràcter o aspecte

� Construccions provisionals amb un període d’utilització previst � 2anys � Instal·lacions industrials, tallers i edificis agrícoles no residencials � Edificis independents amb una superfície total < 50m2

� Interior dels habitatges

Àmbit d’aplicació INSTAL·LACIONS D’IL·LUMINACIÓ INTERIOR de:

S’exclouen:

� Enllumenats d’emergència

Es garantiran els valors límits fixats a continuació en funció de l’ús de cada zona i del grup al que pertany. (el valor inclou la il·luminació general i la d’accent, exclou la d’il·luminació d’aparadors i zones d’exposició)

ZONES del GRUP 1: zones de no representació VEEI �- administratiu en general- andanes d’estacions de transport - sales de diagnòstic - pavellons d’exposicions o fires

3,5

- aules i laboratoris 4,0- habitacions d’hospital - zones comunes

4,5

- magatzems, arxius, sales tècniques i cuines - aparcaments - espais esportius

5,0

- recintes interiors assimilables a Grup 1 i no descrits al llistat anterior 4,5ZONES del GRUP 2: zones de representació

- administratiu en general- estacions de transport - supermercats, hipermercats i grans magatzems - biblioteques, museus i galeries d’art

6,0

- zones comunes en edificis residencials 7,5- centres comercials (s’exclou les botigues) 8,0- hosteleria i restauració - religiós en general- sales d’actes, auditoris i sales d’ús múltiple i convencions; sales d’oci o espectacle, sales de

reunions i sales de conferències - botigues i petit comerç - zones comunes

10

- habitacions d’hotels, hostals, etc. 12

VEEI (W/m2)Valor d’Eficiència Energètica de la instal·lació

- recintes interiors assimilables a Grup 2 i no descrits al llistat anterior 10

� Per a cada zona � Es disposarà, com a mínim, d’un sistema d’encesa i apagada manual, a manca d’un altre sistema de control. (no s’accepta com a únic sistema de control, l’encesa i apagada des del quadre elèctric)

� Per a zones d’ús esporàdic � El control d’encesa i apagada s’haurà de fer per: - sistema de control de presència, o bé - sistema de temporització

� les lluminàries situades sota una lluerna: Sempre

EXIGÈNCIA

SISTEMES DE CONTROL i REGULACIÓde les instal·lacionsd’il·luminació de les zones dels grups1 i 2

� Per a zones amb aprofitament de la llum natural No és d’aplicació a - zones comunes d’edificis residencials- habitacions d’hospital - habitacions d’hotels, hostals, etc.

� la primera línia paral·lela de lluminàries situades a una distància < 3m de la finestra: En zones amb tancaments de vidre a l’exterior o a patis/atris on es donin unes determinades relacions entre l’edifici projectat, l’obstacle exterior, la superfície vidrada d’entrada de llum i les superfícies interiors del local. (DB HE-3 art. 2.2b)

✔

✔

✔

✔✔

✔

✔

✔

PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ

4. COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS

4.1 Normativa tècnica general aplicable als projectes d’edificació d’acord al CTE

El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que en la memòria i en el plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l'observança de les normas de la presidencia del gobierno i les del ministerio de la vivienda sobre la construcció vigents.

És per això convenient que en la memòria figuri un paràgraf que faci al·lusió a l'esmentat decret i especifiqui que en el projecte s'han observat les normes vigents aplicables sobre construcció.

Així mateix, en el plec de prescripcions tècniques particulars s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes.

A l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació, CTE, es deroguen diverses normatives i per donar compliment a les noves exigències bàsiques s’han d’aplicar els documents bàsics, DB, que composen la part II del CTE.

Degut a l’ampli abast del CTE, aquest es referència tant en l’àmbit general com en cada tema indicant el document bàsic o la secció del mateix que li sigui d’aplicació A més, els productes de construcció (productes, equips i materials) que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció de l’ús previst, duran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcció, transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte.

Àmbit general

Ley de Ordenación de la Edificación.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Codi Tècnic de l’Edificació

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

Requisits bàsics de qualitat REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT

Funcionalitat

Normativa en funció de l’ús: Habitatge

Llei de l'habitatge

Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008)

Requisits mínims d’ habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat

D 259/2003 (DOGC: 30/10/03) correcció d’errades: DOGC: 6/02/04)

Llibre de l'edifici

D 206/92 (DOGC: 7/10/92)

Es regula el llibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges

D 158/97 (DOGC: 16/7/97)

Acreditació de determinats requisits prèviament a l'inici de la construcció d'habitatges

D 282/91 (DOGC: 15/1/92)

Accessibilitat

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D 135/95 DOGC: 24/3/95

Condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés y utilització dels espais pública urbanitzats i edificacions

Reial Decret 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007)

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)

Telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrer (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT

Seguretat estructural

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)

Seguretat en cas d’incendis

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi


Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91

D 241/94 (DOGC: 30/1/95)

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Seguretat d’utilització

CTE DB SU Seguretat d’Utilització

SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment


REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT

Estalvi d’energia

CTE DB HE Estalvi d’Energia

HE-1 Limitació de la demanda energètica

HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)

HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d’ells

Procedimiento Bàsico para la certificación energética de los edificios de nueva construcción

Real Decret 47/2007 (BOE 31/1/2007)

Ssalubritat

CTE DB HS Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Protecció enfront del soroll

CTE DB HR Protecció davant del soroll

RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i correcció d’errades (BOe 20/12/2007 i 25/1/2008) i RD 1675/2008(BOE 18/10/2008)

Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas

RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios

O 29/9/88 BOE: 8/10/88, aplicable com alternativa al DB HR fins al 24/4/2009

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002

Ley del ruido

Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Sistemes estructurals

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 Aptitud al servei

SE AE Accions en l’edificació

SE C Fonaments

SE A Acer

SE M Fusta

SE F Fàbrica


NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EHE-08 Instrucción de hormigón estructural

RD 1247/2008 , de 18 de juliol (BOE 22/08/2008) en vigor pels projectes encarregats a partir de l’1/12/2008

EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02) derogada pel RD 1247/2008, aplicable en els projectes encarregats abans de l’1/12/2008

EHE Instrucción de Hormigón Estructural

RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99) derogada pel RD 1247/2008, aplicable en els projectes encarregats abans de l’1/12/2008 Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat


Materials i elements de construcció

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

RC-08 Instrucción para la recepción de cementos

RD 956/2008 (BOE: 19/06/2008), correcció d’errades (BOE: 11/09/2008)

Instal·lacions

Instal·lacions de protecció contra incendis

Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI)

RD 1942/93 (BOE 14/12/93)

Instal·lacions de parallamps

CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Instal·lacions d’electricitat

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Fecsa-Endesa Normes Tècniques particulars relatives a les inatal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç

Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007)

Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió

Instrucció 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

Reglamento de condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09

RD 223/2008 (BOE: 19/3/2008)

Reglamento de líneas aéreas de alta tensión

D 3151/1968

Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació


CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada


Instal·lacions d’ascensors

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención Instrucciones Técnicas Complementarias (Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23)

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90)

ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. (Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats)

O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91)

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas

Resolució ¾/97 (BOE: 23/4/97)correcció d’errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso

Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Instal·lacions de fontaneria

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Regulación de los contadores de agua fría

O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)

Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües


Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus


Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior


Instal·lacions de telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones. (deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica).

RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepción de televisión en el proceso de su adecuación para la recepción de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y técnicos de las infraestructuras comunes de telecomunicación en el interior de los edificios

Ordre ITC/1077/2006 (BOE: 13/4/2006)

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable

D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit.

D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)

Instal·lacions tèrmiques

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)


RITE Reglamento de Instal·laciones Térmicas en los Edificios

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007i les seves correccions d’errades (BOE 28/2/2008) Entrada en vigor el 29/2/2008 per a les sol·licituds de llicència

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries.

O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)

Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas

RD 275/1995

Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión. (deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad)

RD 769/99 (BOE: 31/06/99)

Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias (en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)

RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)

Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99) Control de qualitat

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificació

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació.

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes

D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

Residus d’obra i enderrocs

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE: 13/02/2008)

Residus

Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04)

4.2 Compliment dels D 201/94 i 161/2001 reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció, i del RD 105/2008 reguladors de la producció i gestió de residus de construcció i demolició

Situació:Municipi :

Volum(1) m3 (tones/m3) (tones)

grava i sorra compacta 0 2 0grava i sorra solta 1578 1,7 2682,6argiles 0 2,1 0terra vegetal 0 1,7 0terraplé 0 1,7 0pedraplé 0 1,8 0altres 0 0 0

1578 m3 2682,6 t 1894 m3

Superfície construïda (2) 615 m2

Codificació residus LER Pes Pes residus Volum aparent Volum aparentOrdre MAM/304/2002 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,085885 52,8416051 0,08957 55,1088obra de fàbrica ceràmica 170102 0,036634 22,53943484 0,0407 25,0435

formigó 170101 0,036464 22,43484064 0,02605 16,0251petris barrejats 170107 0,00786 4,8359436 0,0118 7,26007

guixos 170802 0,003927 2,41612602 0,00972 5,98033altres 0,001 0,61526 0,0013 0,79984

embalatges 0,004267 2,62531442 0,02853 17,5521fustes 170201 0,001207 0,74261882 0,0045 2,76867

plàstics 170203 0,00158 0,9721108 0,01035 6,3704paper i cartró 170904 0,00083 0,5106658 0,01188 7,30621

metalls 170407 0,00065 0,399919 0,0018 1,10685

0,090152 55,47 t 0,1181 m3

formigóns, fàbrica, petrisfustes

plàsticspaper i cartró

metallsaltres

guix

Totals 8,72 m3 m3 m3

sisisi-----

2,700,44

0,331,92

Tipus de terres d'excavació Pes residu

El Ripollès

DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció

Densitat residu real Volum aparentm3

Residus d'excavació

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS. FITXA PEL COMPLIMENT DE:

REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

Comarca :carrer de Sant Miquel, s/núm.Ribes de Freser

RESIDUS Obra nova

tipus quantitats codificació

minimitzacióDECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

Total residu edificació

Total residu excavació

0

0

0

0

1893,6

0

1,0028,08

0,33

0

36,5033,42

1,460,36

Desglòs de residus de construcció per tipus i fase d'obra en m3

MINIMITZACIÓ DE RESIDUS A OBRA. a l'obra es realitzaran les accions següents

3,230,44

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

Residus de construcció totals

1,342,34

14,602,554,74

6.-7.-

fonaments/estructura tancaments acabats

8.-

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització

5,47

5,98

3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures4.-5.-

1 /

4 R

ESID

US

Obr

a N

ova

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

febr

er d

e 20

09. V

1

( Fon

t: G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C ),

(OC

T)

72,66

Formigó 160 22,43Maons, teules i ceràmics 80 22,54Metalls 4 0,40Fusta 2 0,74Vidres 2 inapreciablePlàstics 1 0,97Paper i cartró 1 0,51Especials* inapreciable inapreciable

Contenidor per Formigó no noInerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no

Contenidor per Metalls no noContenidor per Fustes no noContenidor per Plàstics no no

No especials Contenidor per Vidre no noContenidor per Paper i cartró no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especial) si si

-si

tipus de residuconstrucció

codi del gestor

Tipus de residu i Nom ,adreça i codi de gestor del residu ( decret 161/2001)(3)

Miquel Gardell

si

no

nono

R.D. 105/2008

no especialno

Carretera d'Ogassa, Sant Joan de les A.

Els residus es gestionaran fora de l'obra en:

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

projecte

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obraen contenidors o espais reservats pels següents residus

gestió


SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

no especial

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS FITXA PEL COMPLIMENT DE: RESIDUS Obra novaREAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de

construcció i demolició

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització

no especial

no especialno especial

inert

tipus de residu

GESTIÓ DE RESIDUS

Projectenono

R.D. 105/2008

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra autoritzada, no tenen la consideració de residu

tonescal separar individualment

inert

no

adressa

especial* Dins dels residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents,desencofrants, etc... i els materials que hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents al'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

gestor

2 /

4 R

ESID

US

Obr

a N

ova

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

febr

er d

e 20

09. V

1

( Fon

t: G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C )

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :12,00

Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 5,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km 0,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 litres 15,00 Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 0Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

TIPUS RESIDU Volum

m3 (+35%) 12,00 €/m3 5,00 €/m3 0,00 €/m3 15,00 €/m3

Formigó 21,63Maons, teules i ceràmics 33,81

Metalls 1,49Fusta 3,74Vidres inapreciablePlàstics 8,60Paper i cartró 9,86Guixos i altres no especials 9,15

Perillosos Especials inapreciable

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : €

euros

Total excavació 1894Total construcció 72,66097548

Càlcul de la fiança 1894 m3 6,01 11382,94 euros72,66 m3 12,02 eu/m3 euros

1966,66 m3

Total fiança eurosNotes: (1) Emplenar la medició d'excavació segons tipus de terreny en m 3 (sense esponjament)

(2) Emplenar la superficie construïda de l'edifici(3) Cal especificar quin residu tracta el gestor, l'adressa i el codi de gestor(4) Emplenar la quantitat total de residu si no es reutilitza ni recicla

873,37

12256,31

Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

405,71108,17

Costos

Transport Classificació

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

Valoritzador / Abocador runa neta

0,00 324,51

runa bruta

17,93

259,61

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Residus de construcció (4) Residus de excavació (4) eu/m3

18,69

43,0049,32

VOLUM TOTAL DELS RESIDUS

m3

m3

441,46

pressupost i fiances

PRESSUPOST ESTIMATIU

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS FITXA PEL COMPLIMENT DE:

1059,49

118,36

RESIDUS Obra novaREAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de


FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 161/2001

El pressupost de la gestió de residus és de :

3 / 4

RES

IDU

S O

bra

Nov

a

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

fe

brer

de

2009

. V1

( F

ont:

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gram

a LI

FE- I

TEC

)

0,007,47

103,20

44,85

45,77 137,30

2825,32

1817,50

Especials: nº transports a 200 €/ transport

Les previsions de separació de l'apartat de gestió i :


109,84

169,04

0,00

0,00 1324,37

0,000,000,00

0

0,00

129,00147,95

507,13

22,4156,07

Contenidor 1000 L . Apte per paper i cartró, plàstics

Per tant es defineixen els diferents tipus de contenidor per la separació de residus a l'obra.A més dels elements descrits, a l'obra hi haurà altres instal.lacions com :

Matxucadora de petris -Caseta per emmagatzematge de residus especials -

-

INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

4 / 4

RES

IDU

S O

bra

Nov

a

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

fe

brer

de

2009

. V1

( F

ont:

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gram

a LI

FE- I

TEC

)

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal.lacions previstes per emmagatzematge,maneig, separació i altres operacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau. Posteriorment aquests plànols podenser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previ acord amb ladirecció facultativa.

Contenidor 5 m3 . Apte per plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

Contenidor 9 m3 . Apte per formigó, ceràmics, petris i fusta

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS FITXA PEL COMPLIMENT DE: RESIDUS Obra novaREAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de



Bidó 200 L .Apte per residus especials

Contenidor 5 m3 . Apte per formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis documentació gràfica

CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

4.3 Compliment del R.D. 401/2003 “Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a les servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones”. El Reial Decret-Llei 1/1998, de 27 de febrer, sobre infrastructures comuns en els edificis per l’accés als serveis de telecomunicacions, estableix un nou règim jurídic en la matèria, que permet dotar els edificis d’instal·lacions suficients per atendre els serveis de televisió, telefonia i telecomunicacions per cable, i possibilita la planificació d’aquestes infrastructures de forma que facilitin la seva adaptació als serveis d’implantació futura de les infrastructures comunes d’accés als serveis de telecomunicacions en els interiors dels edificis. El Reial Decret 401/2003, té per objectiu establir la normativa tècnica de telecomunicacions relativa a la infrastructura comú de telecomunicacions (ICT) per l’accés als serveis de telecomunicacions; les especificacions tècniques de telecomunicacions que s’han d’incloure en la normativa bàsica de l’edificació que reguli la infrastructura d’obra civil en els interiors dels edificis, per tal de garantir la capacitat suficient que permeti l’accés als serveis de telecomunicacions i el pas de les xarxes dels diferents operadors; els requisits que ha de complir la ICT, per l’accés als diferents serveis de telecomunicacions en l’interior dels edificis i determinar les condicions per l’exercici professional de l’activitat d’instal·lador de telecomunicacions, a fi de garantir que les instal·lacions i la seva posada en servei permetin el funcionament eficient dels serveis i xarxes de telecomunicacions. Per tant, caldrà preveure les canalitzacions i infrastructures necessàries per a la incorporació de les xarxes destinades als serveis de radiodifusió sonora, de televisió, de telefonia bàsica i altres serveis per cable, a tots els edificis i conjunts immobiliaris en que existeixi continuïtat d’edificació, d’ús residencial o no, i que siguin o no de nova construcció, que estiguin acollits, al règim de Propietat Horitzontal, regulat per la Llei 49/1960 de 21 de juliol, modificada per la Llei 8/1999, de 6 d’abril. En tractar-se d'un edifici d’ús públic i de titularitat única, d’acord amb el que estableixen el Reial decret llei 1/1998 i el reglament que el desenvolupa, aprovat per Reial decret 279/1999 de 22 de febrer de 1999 (BOE. 09/03/99), en el seu annex IV, relatiu a les especificacions tècniques mínimes de les edificacions, i en virtut de l’article 2.2, aquest projecte queda exclòs de l’àmbit d’aplicació de les disposicions esmentades, no essent obligatori el seu compliment.

4.4 Compliment del D 21/2006 sobre l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

DADES DE L'EDIFICI:

xUsuaris

AIGUA tots els usos P A

s x xs xs x

(5)

etiqueta ecològica tipus III (UNE 150.025/2005 IN) s

envasos lleugers, matèria orgànica, vidre, paper/cartró i rebuig

Reconversió d'antiga edificació

si es preveu la instal·lació d’aparell rentavaixelles: a l’espai previst, hi haurà una presa d’aigua freda i una d’aigua calenta

S

0%

al'interior de les unitats privatives

RESIDUS. DOMÈSTICS tots els usos

al menys una família de productes de laconstrucció de l’edifici (productes destinats almateix ús), haurà de disposar d'un delssegüents :

etiqueta ecològica de la Unió Europea

distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya

marca AENOR Medioambienteetiqueta ecològica tipus I (UNE-EN ISO 14024/2001)

HABITATGES (adaptant-se a les ordenances municipals)

Habitatge Unifamiliar, núm. Hab:Plurifamiliar, núm. Hab:

UsuarisNova edificació

Ripollès

Gran rehabilitació

USOS DE L'EDIFICI:

Centres de l'Administració pública, bancs i oficines

x

V2.0.4

n

contribució mínima d’energia solar en producció d’ACS

70%

la zona no té servei de gas canalitzat o l’aportació energètica és cobreix amb altres fonts d’energies renovables

x

en edificis de nova planta per limitacions de la normativa urbanística que impossibilita la superfície de captacióen rehabilitació per la configuració prèvia de l’edifici o de la normativa urbanística

l’edifici no compta amb suficient assolellament

per protecció patrimoni cultural català

s

a un espai comunitari

s

S

ALTRES USOS (sense perjudici d’altres normatives)

les diferents unitats privatives disposen segons el seu ús un sistema d’emmagatzematge per separat dels diferents tipus de residu : xs

0

x

cal justificar-ho adequadament a la memòria

0%

II

N

l/dia

(4)

0

XAdministratiu (centres de l'Administració pública, bancs,oficines)

SANEJAMENT

PROTECCIÓ SOLAR

parts massisses de tots els tancaments verticals exteriors, ponts tèrmics inclosos: Km ≤ 0,70 W/m2K (2)(3)obertures de cobertes i façanes d’espais habitables amb vidres dobles o similar: Km ≤ 3,30 W/m2K obertures de cobertes i façanes orientades a sud-oest (± 900), disposen d’element o tractament a l’exterior o entre els dos vidres tal que : factor solar de la part envidrada S≤ 35%

xarxa de sanejament separada per aigües residuals i pluvials fins arqueta fora propietat o limit més proper

aixetes de lavabos, bidets, aigüeres i equips de dutxa: cabal Q ≤ 12 l/min; Q ≥ 9 l/min a 1 bar

ENERGIA tots els usos

Dec

ret 2

1/20

06 -

Ado

pció

de

crite

ris a

mbi

enta

ls i

d'ec

oefic

iènc

ia e

n el

s ed

ifici

s. O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

.Col

·legi

d'A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

. D

epar

tam

ent d

e M

edi A

mbi

ent i

Hab

itatg

e. G

ener

alita

t de

Cat

alun

ya.

v 2.

0.4-

Mai

g 20

07ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS EDIFICIS. DECRET 21/2006

PRODUCTES

MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos

Comarca:

l’aportació energètica solar és cobreix amb altres fonts d’energies renovables

ECOEFICIÈNCIAPROJECTE D'EXECUCIÓ

(JUSTIFICACIÓ DE LES DISPOSICIONS ADOPTADES)

CENTRE DE GESTIÓ I DESENVOLUPAMENT

Ribes de Freser

cisternes de vàters amb mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible

x

Residencial col·lectiu ( hotels, pensions, residències, albergs )

xAIXETES

PARÀMETRES D'ECOEFICIÈNCIA D’OBLIGAT COMPLIMENT

x

x

x

preveu un espai fàcilment accessible de 150 dm3 per separar les fraccions següents:

Docent (escoles infantils i centres de formació primària, secundària, universitària i professional)

Sanitari (hospitals, clíniques, ambulatoris i centres de salut)

Esportiu ( polisportius, piscines i gimnasos)

M

RENTAVAIXELLES

PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA AMB ENERGIA SOLAR

si per la producció d’ACS s’utilitzen resistències elèctriques amb efecte Joule; a qualsevol zona climàtica:

zona climàtica

demanda ACS a 600USUARIS DE L'EDIFICI

contribució mínima d’energia solar en producció d’ACS

x

Situació:Municipi:

AILLAMENT TÈRMIC

PROJECTE (1)

x

ús docent, sanitari o esportiu: aixetes lavabos i dutxes : temporitzadors o detectors de presència

s

s

s

no és d’aplicació quan :

edificis amb demanda d’aigua calenta sanitària ≥ 50 l/dia a 600 han de disposar de sistema de producció d’ACS amb energia solar tèrmica

1/2

P A

S

P A

5 s x x

5

5

5

6

6

5 s x x

4

6

8

4

5

4

4

5

8

7 s x x

3 s x20

(1)(2)(3)

(4)(5)

M

Dec

ret 2

1/20

06 -

Ado

pció

de

crite

ris a

mbi

enta

ls i

d'ec

oefic

iènc

ia e

n el

s ed

ifici

s. O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

.Col

·legi

d'A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

. D

epar

tam

ent d

e M

edi A

mbi

ent i

Hab

itatg

e. G

ener

alita

t de

Cat

alun

ya. v

1.1

- Ago

st 2

006

Contribució solar mínima d'energia solar en la producció d'ACSCal fer constar el mateix percentatge de contribució solar que a (4)

en els edificis d’habitatges, els elements horitzontals de separació entre propietats i usuarisdiferents, i també les cobertes transitables, tenen solucions constructives en les que el nivelld’impacte Ln en l’espai inferior sigui ≤ 74 dBA

MATERIALS

AILLAMENT TÈRMIC

INSTAL·LACIONS

AILLAMENT ACÚSTIC

CONSTRUCCIÓ

en edificis d’habitatges que el 80% d’aquests rebin a l’obertura de la sala una hora d’assolellamentdirecte entres les 10 i les 12 hores solars, el solstici d’hivern

sistemes preindustrialitzats, com a mínim al 80% de la superfície de l’estructura

sistemes preindustrialitzats, com a mínim al 80% de la superfície dels tancaments exteriors

DISSENY DE L'EDIFICI

que les diferents entitats privatives de l’edifici disposin de ventilació creuada natural

en edificis d’habitatges, les obertures dels tancaments exteriors sobreexposats o exposats (NRE-AT/87), disposen de solucions de finestra, doble finestra o balconada, on el conjunt de bastiment ienvidrament tenen aïllament a so aeri R de ≥ 28 dBA

façana ventilada a orientació sud-oest (± 900)

reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 20%de 0,70 W/m2K ; Km ≤ 0,56 W/m2K

AILLAMENT ACÚSTIC

DECRET 21/2006

PARÀMETRES AMBIENTALS D’OBLIGAT COMPLIMENT

elements horitzontals i parets separadores entre propietaris o usuaris diferents: aïllament mínim a so aeri R de 48 dBA

MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos

en la construcció de l’edifici cal obtenir un mínim de 10 punts, utilitzant algunes de les solucions constructives següents:

PARÀMETRES D'ECOEFICIÈNCIA D'OBLIGAT COMPLIMENT

PROJECTE D'EXECUCIÓ

x

x

PROJECTE

ECOEFICIÈNCIAADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS EDIFICIS.

(JUSTIFICACIÓ DE LES DISPOSICIONS ADOPTADES)

s

enllumenat d’espais comunitaris o d’accés amb detectors de presència, sense que afectinegativament al sistema d’enllumenat



PROJECTE

x

coberta enjardinada

coberta ventilada

EDIFICIS D’HABITATGES exclusivament

Per tal de no entrar en contradicció amb el Codi Tècnic de l’Edificació, a partir de la data d’aplicació obligatòria del Document Bàsic HE(29/09/2006) la Km s’assimilarà a la UMlim, és a dir, a la Transmitància límit mitjana dels murs de l’edifici (taule

RESIDUS D'OBRA tots els usos

El projecte d'execució incorpora un pla de residus de la construcció, quantificant els residus generats per tipòlogies i fases d'obra. Defineix les operacions de destriament o recollida selectiva que es preveuen realitzar a obra,especificant la reutilització in situ i/o identificant els gestors de residus autoritzats

Cal especificar a quin dels documents: memòria M, planols P o/i amidaments A es justifiquen les solucions adoptadesPer algunes zones climàtiques, els requeriments del CTE, son més restrictius que els del decret de ecoeficiencia

PUNTS M

x

PROJECTE

disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües grises i pluvials de l’edifici

utilització d’energies renovables per obtenir la climatització (calefacció i/o refrigeració) de l’edifici

disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües pluvials de l’edifici

x

en cas de demolició prèvia, reutilitzar els residus petris generats en la construcció del nou edifici

entre interior d’habitatges i espais comunitaris: aïllament mínim a so aeri R de 48 dBA

S

utilitzar al menys un producte obtingut del reciclatge de productes (de la construcció, pneumàtics,residus d’escumes, etc)

2/2

4.5 Compliment del D 135/95 de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

íNDEX

DADES DEL PROJECTE:........................................................................................................................................................................................................................3 BARRERES ARQUITECTÒNIQUES D’EDIFICACIÓ, ÚS PÚBLIC ..........................................................................................................................................................3 SELECCIÓ D’ÚS DE L’EDIFICI ..............................................................................................................................................................................................................3 ACTUACIÓ ÚS PÚBLIC .........................................................................................................................................................................................................................3 MOTIUS D'EXCEPCIONALITAT .............................................................................................................................................................................................................3 SELECCIÓ D'USOS PÚBLICS.................................................................................................................................................................................................................3 FITXA D’ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ – ÚS PÚBLIC ...................................................................................................................................................................4 ITINERARIS..............................................................................................................................................................................................................................................4 ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS .................................................................................................................................................................................................4 ITINERARIS..............................................................................................................................................................................................................................................5 ITINERARIS: ACCESSIBILITAT DES DE L'EXTERIOR I MOBILITAT VERTICAL........................................................................................................................................5 MOBILITAT HORITZONTAL ENTRE ESPAIS, INSTAL.LACIONS O SERVEIS COMUNITARIS ...............................................................................................................5 PASSADISSOS I PORTES ADAPTATS ....................................................................................................................................................................................................5 ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS .................................................................................................................................................................................................6 CAMBRES HIGIÈNIQUES ADAPTADES................................................................................................................................................................................................6 VESTIDORS ADAPTATS .........................................................................................................................................................................................................................6

Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d’accessibilitat a l’edificació, ús públic Pàg. 3/ 6

DADES DEL PROJECTE

DADES DEL PROJECTE:

Referència: 08-037

Detall: CENTRE DE GESTIÓ I DESENVOLUPAMENT DELS ESPAIS NATURALS DEL RIPOLLÈS

Carrer: CARRER DE SANT MIQUEL, S/NÚM.

Codi Postal: 17534

Municipi RIBES DE FRESER

Provincia: GIRONA

Arquitecte: TENAS I MATAS ARQUITECTES SLP

BARRERES ARQUITECTÒNIQUES D’EDIFICACIÓ, ÚS PÚBLIC

SELECCIÓ D’ÚS DE L’EDIFICI

X Ús públic

Ús públic en edifici privat

ACTUACIÓ ÚS PÚBLIC

X Nova construcció

Ampliació

Sup > 10% Total

Sup <= 10% Total

Canvi d'ús

Reforma

Afecta elements de l'edifici

No afecta

MOTIUS D'EXCEPCIONALITAT

Intervenció en edifici declarat bé

Cost reforma per a adaptació excessiu

SELECCIÓ D'USOS PÚBLICS

Elements adaptats

Ús Itineraris Aparcam. Escales Cambre

s Hig. Dormito

ris Vestidor

s Mobiliari

Administratiu - Centres d'administració A A A A A A

A: Adaptats, P:Practicables


FITXA D’ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ – ÚS PÚBLIC

FITXA D’ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ – ÚS PÚBLIC

ITINERARIS

X Accessibilitat des de l'exterior i moviment vertical

X Passadissos i portes

Rampes

Ascensors

X Accessibilitat entre espais, instal.lacions i serveis

X Passadissos i portes

Rampes

Ascensors

ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS

Aparcaments Núm. plaçes: Adaptades:

Escales

X Cambres higièniques Núm.: 3 Adaptades: 1

Dormitoris Núm.: Adaptats:

X Vestidors

Mobiliari


ITINERARIS

ITINERARIS

ITINERARIS: ACCESSIBILITAT DES DE L'EXTERIOR I MOBILITAT VERTICAL

1 2

Un dels accessos des de la via pública a l'interior de l'edificació, com a mínim, és accessible. X X

En el conjunt d'edificis, almenys un dels itineraris que els uneixi, entre ells i amb la via pública, és adaptat o practicable. X X Si existeix un accés alternatiu per a les persones amb mobilitat reduïda, el seu recorregut és inferior a sis vegades l'habitual, i el seu ús no està condicionat a autoritzacions expresses o a altres limitacions.

La mobilitat o comunicació vertical entre espais, instal.lacions o serveis comunitaris es realitza mitjançant un element adaptat.

Les escales són adaptades.

Els fossats d'ascensors tenen les mides suficients per permetre la instal.lació d'un ascensor adaptat o practicable.

1- Marcar l’existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits

Observacions

MOBILITAT HORITZONTAL ENTRE ESPAIS, INSTAL.LACIONS O SERVEIS COMUNITARIS

1 2

La mobilitat o comunicació horitzontal entre espais, instal.lacions o serveis comunitaris és adaptat o practicable. X X

Hi ha un itinerari interior, adaptat o practicable, que possibilita l'apropament als elements d'ús públic. X X

Els desnivells se salven mitjançant rampes adaptades.


Observacions

PASSADISSOS I PORTES ADAPTATS

1 2 No hi ha cap escala ni graó aïllat. El desnivell a l'accés de l'edifici és inferior a 2 cm, i s'arrodoneix o s'aixamfrana el cantell a 45 graus.Té una amplada mínima de 0,90 m i una alçada lliure d'obstacles en tot el recorregut de 2,10 m.

X X

Passadissos A cada planta l'itinerari adaptat disposa d'un espai lliure de gir on es pot inscriure un cercle de diàmetre superior a 1,50 m. En els canvis de direcció, l'amplada de pas permet inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre com a mínim.

X X

L'amplada mínima de les portes és de 0,80 m i l' alçada mínima, de 2 m. Les portes de dues o més fulles, una d'elles té una amplada de 0,80 m. X X

A les dues bandes d'una porta, existeix un espai lliure, sense ser escombrat per l'obertura de la porta, on es pot inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre (excepte a l'interior de la cabina d'ascensor). X X

Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca. X X Portes

Les portes de vidre, llevat que sigui de seguretat, tenen un sòcol inferior de 30 cm d'alçada, com a mínim. Tenen una franja horitzontal de 5 cm d'amplada, com a mínim, col.locada a 1,50 m d'alçada i amb marcat contrast de color.

X X


Observacions




CAMBRES HIGIÈNIQUES ADAPTADES

1 2

Les portes tenen una amplada mínima de 0,80 m, obren cap a fora o són corredisses. X X

Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca. X X

Hi ha entre 0 i 0,70 m d'alçada respecte a terra, i un espai lliure de gir d'1,50 m de diàmetre. X X

L'espai d'apropament lateral al wàter, la banyera, la dutxa i el bidet i frontal al rentamans, és de 0,80 m com a mínim. X X

Els rentamans no disposen de peu ni mobiliari inferior que destorbi el seu ús. X X Es disposa de dues barres de suport a una alçada entre 0,70 m i 0,75 m, perquè permeti agafar-s'hi amb força en la transferència lateral a wàters i bidets. La barra situada al costat de l'espai d'apropament és batent. X X

Els miralls tenen col.locat el cantell inferior a una alçada de 0,90 m del terra. X X

Tots els accessoris i mecanismes es col.loquen a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m. X X

Les aixetes s'accionen mitjantçant mecanismes de pressió o palanca. X X

Les aixetes de les banyeres es col.loquen al centre, i no als extrems. X X

El paviment és no lliscant. X X Hi ha indicadors de serveis d'homes i de dones que permeten la lectura tàctil, amb senyalització "Homes-Dones" sobre la maneta, mitjançant una lletra "H" (homes) o "D" (dones) en alt relleu. X X


Observacions

VESTIDORS ADAPTATS

1 2

Les portes tenen una amplada mínima de 0,80 m. X X Els espais de circulació interior són d'una amplada mínima de 0,90 m i en els canvis de direcció l'amplada de pas permet incriure un cercle d'1,50 m de diàmetre (sense ser escombrat per l'obertura de cap porta). X X

Hi ha un espai lliure de gir a l'interior de la peça on es pot inscriure un cercle de diàmetre 1,50 m sense ser escombrat per l'obertura de cap porta. X X

L'espai d'apropament lateral a taquilles, bancs, dutxes i mobiliari en general té una amplada mínima de 0,80 m. X X L'espai d'utilització d'almenys una dutxa té unes dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i d'1,20 m de fondària a més de l'espai d'apropament lateral. La base d'aquesta dutxa queda enrasada amb el paviment circumdant amb solució de continuïtat; disposa d'un seient abatible fixat al costat curt de l'espai i de dimensions mínimes 0,40 m x 0,40 m. Es disposen dues barres de suport a una alçada entre 0,70 i 0,75 m, perquè permeti agafar-s'hi amb força en la transferència lateral a la dutxa. La barra situada al costat de l'espai d'apropament és batent. Les aixetes es col.locan al centre del costat més llarg, a una alçada respecte del terra d'entre 0,90 m i 1,20 m i s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.

X X

Tots els accessoris i mecanismes es col.loquen a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m. X X

El paviment és no lliscant. X X En els vestidors emprovadors existeix almenys un espai que es pot tancar d'unes dimensions que permeten d'inscriure-hi un cercle d'1,50 m de diàmetre sense ser escombrat per l'obertura de cap porta. X X

Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca. X X Hi ha indicadors de serveis d'homes o dones que permeten la lectura tàctil, amb senyalització "Homes-Dones" sobre la maneta, mitjançant una lletra "H" (homes) o "D" (dones) en alt relleu. X X


Observacions

5. ANNEXOS A LA MEMÒRIA

5.1 Pla de control CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL. El contingut del Pla de Control segons el CTE és el següent:

1.- Prescripcions sobre els materials. (CONTROL DE RECEPCIÓ EN OBRA)

- Característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’utilitzin en les obres, així com els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment.

2.- Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra. (CONTROL D’EXECUCIÓ)

- Característiques tècniques de cada unitat d’obra indicant el seu procés d’execució, normes d’aplicació, condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabat, conservació i manteniment, control d’execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig.

3.- Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat. (CONTROL DE L’OBRA ACABADA)

- S’indicaran les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de l’edifici. Així doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execució d’obra ha de generar diversos tipus de controls, que són els següents:

A) Pels materials. A1.- INSPECCIONS: Controls de recepció en obra de productes, equips i sistemes. Tenen per objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que s’exigeix en projecte. Es faran a partir de:

- El control de la documentació dels subministrament, que com a mínim contindrà els següents documents: - Documents d’origen, full de subministrament i etiquetat. - Certificat de garantia del fabricant - Documents de conformitat o autoritzacions administratives, inclòs el marcat CE.

- El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d’idoneïtat.

A2. ASSAIGS: Comprovació de característiques de materials segons el que estableix la reglamentació vigent. S’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF.

B) Unitats d’obra. B1. VERIFICACIONS. Operacions de control d’execució d’unitats d’obra. Es comprovarà l’adequació i conformitat amb el projecte. B2. PROVES DE SERVEI. Assaigs de funcionament de sistemes complerts d’obra, un cop finalitzada aquesta. Seran les previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislació aplicable.

Passem tot seguit a enumerar les proves i controls mínimes que caldrà realitzar per tal de complir amb el que estableix el CTE en relació al Control de Materials i Execució, així com amb el Decret 375/88 de la Generalitat de Catalunya. En el Plec de Condicions es detallen amb més concreció els controls a realitzar. LLISTAT MÍNIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR. 1. SUBSISTEMA MOVIMENT DE TERRES.

- Excavació: - Control de moviments de l’excavació. - Control del material de replè i del grau de compactat.

- Gestió de l’aigua: - Control del nivell freàtic. - Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa trencaments hidràulics.

- Millora o reforç del terreny: - Control de las propietats del terreny posteriorment a la millora.

- Ancoratges al terreny: - Segons norma UNE EN 1537:2001

2. SUBSISTEMA SOTA-RASSANT FONAMENTS. 2.1.- DADES PREVIES I DE MATERIALS.

- Estudi geotècnic. - Anàlisi de les aigües, sempre que hi hagi indici que aquestes puguin ser àcides, salines o d’agressivitat potencial. - Control geomètric del replanteig i nivell de la fonamentació. Fixació de les toleràncies segons DB SE C “Seguridad Estructural Cimientos”. - Control del formigó armat segons EHE “EHE Instrucción de Hormigón Estructural y DB SE C Seguridad Estructural Cimientos”. (Veure apartat 3)

- Control de fabricació i transport del formigó armat. (Veure apartat 3) 3. SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT. EHE. 3.1 CONTROL DE MATERIALS

Control dels components del formigó segons EHE, la Instrucció per a la Recepció de Ciments, els Segells de Control o Marques de Qualitat i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars:

- Ciment (Decret 375/88 de la Generalitat) - Aigua per pastar (Decret 375/88 de la Generalitat) - Àrids (Decret 375/88 de la Generalitat) - Altres components (abans de l’inici de l’obra)

o Additius per a formigó (Decret 375/88 de la Generalitat) o Addicions per elaborar formigó: Cendres volants (Decret 375/88 de la Generalitat) o Addicions per elaborar formigó: Fum de sílice (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de qualitat del formigó segons EHE i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars:

- Resistència (Decret 375/88 de la Generalitat) - Consistència (Decret 375/88 de la Generalitat) - Durabilitat (Decret 375/88 de la Generalitat) - Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Assaigs de control del formigó:

(Decret 375/88 de la Generalitat) - Modalitat 1: Control a nivell reduït - Modalitat 2: Control al 100 % - Modalitat 3: Control estadístic del formigó - Assaigs d’informació complementaria (en els casos contemplats per la EHE en els articles 72º i 75º i en 88.5, o quan així s’indiqui en

el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars). - Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de qualitat de l’acer:

(Decret 375/88 de la Generalitat) - Control a nivell reduït:

- Només per armadures passives. - Control a nivell normal:

- S’ha de realitzar tant per armadures actives com a passives. - És l’únic vàlid per a formigó pretesat. - Tant per productes certificats com pels que no ho siguin, els resultats de control de l’acer han de ser coneguts abans de

formigonar. - Comprovació de soldabilitat:

- En el cas d’existir empalmes per soldadura

Altres controls: - Control de dispositius d’ancoratge i empalmes de soldadures posttesades. - Control de les beines i accessoris per les armadures de pretesat. - Control dels equips de tesat. - Control dels productes d’injecció.

3.2 CONTROL DE LA EXECUCIÓ

Nivells del control de l’execució: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control d’execució a nivell reduït:

- Una inspecció per cada lot en que s’ha dividit l’obra. - Control de recepció a nivell normal:

- Existència de control extern. - Dues inspeccions per cada lot en que s’ha dividit l’obra.

- Control d’execució a nivell intens: - Sistema de qualitat propi del constructor. - Existència de control extern. - Tres inspeccions per lot en que s’ha dividit l’obra.

Fixació de toleràncies d’execució.

Altres controls: - Control del tesat de les armadures actives. - Control d’execució de la injecció. - Assaigs d’informació complementària de l’estructura (proves de càrrega i d’altres assaigs no destructius)

4. TANCAMENTS I PARTICIONS

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de l’aïllament aportada.

Subministra i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.

Control d’execució en obra:

- Execució d’acord amb les especificacions de projecte. - Es tindrà cura en les trobades dels diferents elements i, especialment, a la execució dels possibles ponts tèrmics integrats en els

tancaments. - Posada en obra d’aïllaments tèrmics (posició, dimensions i tractament de punts singulars) - Posició i garantia de continuïtat en la col·locació de la barrera de vapor. - Fixació d’elements de fusteria per a garantir la estanqueïtat al pas d’aire i l’aigua.

5. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ I AÏLLAMENTS CONTRA INCENDIS

Control de qualitat de la documentació del projecte: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- El projecte defineix i justifica la solució de protecció contra incendis aportada, justificant de manera expressa el compliment del “Documento Básico DB SI Seguridad en Caso de Incendio”.

Subministra i recepció de productes: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Es comprovarà la existència de marcat CE. - Els productes s’ajustaran a les especificacions del projecte que aplicarà el que es recull en el “REAL DECRETO 312/2005”, de 18 de

març, pel què s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència front al foc.


(Decret 375/88 de la Generalitat) - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Verificació de les dades de la central de detecció d’incendis. - Comprovar característiques dels detectors, polsadors i elements de la instal·lació, així com la seva ubicació i muntatge. - Comprovar instal·lació i traçat de línies elèctriques, comprovant la seva alineació i subjecció. - Verificar la xarxa de canonades d’alimentació als equips de manega i sprinklers: característiques i muntatge. - Comprovar equips de manegues i sprinklers: característiques, ubicació y muntatge. - Prova hidràulica de la xarxa de manegues i sprinklers. - Prova de funcionament dels detectors i de la central. - Comprovar funcionament del bus de comunicació amb el lloc central.

6. SUBSISTEMES D’AILLAMENTS TÈRMICS I ACÚSTICS

(Decret 375/88 de la Generalitat)

Subministrament i recepció de productes: - Etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el tipus i els espessors. - Els materials que vingui avalats per Segells o Marques de Qualitat haurien de tenir la garantia per part del fabricant del

compliment dels requisits i característiques mínimes exigides pel CTE. - Les fibres minerals duran el segell INCE i ASTM-C-167 indicant les seves característiques dimensionals i la seva densitat aparent.


- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Tots els elements s’ajustaran al descrit en el DB HE 1. - L’element haurà d’anar protegit. - Caldrà evitar el pont tèrmic/acústic. - Control de la ventilació de la cambra si n’hi hagués.

7. SUBSISTEMES DE PROTECCIÓ FRONT A LA HUMITAT

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada.

Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà l’existència de marcat CE.


- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Tots els elements s’ajustaran al descrit en el DB HS “Salubridad”, en la secció HS 1 “Protección frente a la Humedad”. - Es realitzaran proves d’estanqueïtat en la coberta.

8. SUBSISTEMA DE CONTROL AMBIENTAL. INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES DE CALEFACCIÓ

Control de qualitat de la documentació del projecte:

- El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada, justificant de manera expressa el compliment del “Reglamento de Instalaciones Térmicas (RITE)”.

Subministra i recepció de productes:

- Es comprovarà la existència de marcat CE.


- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Muntatge de canonada i passatubs segons especificacions. - Característiques i muntatge dels conductes d’evacuació de fums. - Característiques i muntatge de les calderes. - Característiques i muntatge dels terminals. - Característiques i muntatge dels termòstats. - Proves parcials d’estanqueïtat de zones ocultes. La pressió de prova no ha de variar, al menys, en 4 hores. - Prova final d’estanqueïtat (caldera connexionada i connectada a la xarxa de fontaneria). La pressió de prova no ha de variar, al

menys, en 4 hores. 9. SUBSISTEMA DE CONTROL AMBIENTAL. INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de climatització aportada.

Subministrament i recepció de productes:

- Es comprovarà la existència de marcat CE.

Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Replanteig i ubicació de maquines. - Replanteig i traçat de canonades i conductes. - Verificar característiques de maquines climatitzadores, fan-coils i refredadores. - Comprovar muntatge de canonades i conductes, així com alineació i distància entre suports. - Verificar característiques i muntatge dels elements de control. - Proves de pressió hidràulica. - Aïllament en canonades, comprovació de gruixos i característiques del material d’aïllament. - Prova de xarxes de desguàs de climatitzadors i fan-coils. - Connexió a quadres elèctrics. - Proves de funcionament (hidràulica i aire). - Proves de funcionament elèctric.

10. SUBSISTEMA SUMINISTRES. INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de fontaneria aportada.


- Es comprovarà l’existència de marcat CE.

Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Punt de connexió amb la xarxa general i escomesa - Instal·lació general interior: característiques de canonades i de vàlvules. - Protecció i aïllament de canonades tant encastades com vistes. - Proves de les instal·lacions:

- Prova de resistència mecànica i estanqueïtat parcial. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores. - Prova d’estanqueïtat i de resistència mecànica global. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores. - Proves particulars en las instal·lacions de Aigua Calent Sanitària:

a) Mesura de cabdal i temperatura en els punts d’aigua b) Obtenció del cabdal exigit a la temperatura fixada un cop obertes les aixetes estimades en funcionament simultani. c) Temps de sortida de l’aigua a la temperatura de funcionament. d) Mesura de temperatures a la xarxa. e) Amb l’acumulador a regim comprovació de les temperatures del mateix, en la seva sortida i en les aixetes.

- Identificació d’aparells sanitaris i aixetes. - Col·locació d’aparells sanitaris (es comprovarà l’anivellació, la subjecció i la connexió). - Funcionament d’aparells sanitaris i aixetes (es comprovarà les aixetes, les cisternes i el funcionament dels desguassos). - Prova final de tota la instal·lació durant 24 hores.

11. SUBSISTEMA EVAQÜACIÓ. INSTAL·LACIONS DE SANEJAMENT

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de les instal·lacions d’evacuació d’aigües residuals.

Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.


- Execució de acord a las especificacions de projecte. - Comprovació de vàlvules de desguàs. - Comprovació de muntatge dels sifons individuals i pots sifònics. - Comprovació de muntatge de canals i embornals. - Comprovació del pendent dels canals. - Verificar execució de xarxes de petita evacuació. - Comprovació de baixants i xarxa de ventilació.

- Verificació de la xarxa horitzontal penjada i la soterrada (arquetes i pous). - Verificació dels dipòsits de recepció i d’elevació i control. - Prova estanqueïtat parcial. - Prova d’estanquitat total. - Prova amb aigua. - Prova amb aire. - Prova amb fum.

12. SUBSISTEMA EVAQÜACIÓ. INSTAL·LACIONS D’EXTRACCIÓ DE FUMS I GASOS.

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’extracció aportada.


- Es comprovarà l’existència de marcat CE.

Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Comprovació de ventiladors, característiques i ubicació. - Comprovació de muntatge de conductes i reixes. - Proves d’estanqueïtat d’unions de conductes. - Prova de mesura d’aire. - Proves afegides a realitzar en el sistema d’extracció de garatges:

- Ubicació de central de detecció de CO en el sistema de extracció dels garatges. - Comprovació de muntatge i accionament front la presència de fum.

- Proves i posada en marxa (manual i automàtica). 13. SUBSISTEMA CONNEXIONS. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució elèctrica aportada, justificant de manera expressa el compliment del “Reglamento

Electrotécnico de Baja Tensión i de les Instruccions Tècniques Complementàries.

Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà l’existència de marcat CE.


- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Verificar característiques de caixa transformador: envans, fonamentació-recolzaments, terres, etc. - Traçat i muntatges de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. - Situació de punts i mecanismes. - Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. - Subjecció de cables i senyalització de circuits. - Característiques i situació d’equips d’enllumenat i mecanismes (marca, model i potència). - Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellament) - Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades. - Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. - Quadres generals:

- Aspecte exterior i interior. - Dimensions. - Característiques tècniques dels components del quadre interruptors, automàtics, diferencials, relès, etc.) - Fixació d’elements i connexionat.

- Identificació i senyalització o etiquetat de circuits i les seves proteccions. - Conexionat de circuits exteriors a quadres. - Proves de funcionament:

- Comprovació de la resistència de la xarxa de terra. - Comprovació d’automàtics. - Encès de l’enllumenat. - Circuit de força. - Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació enllestida.

5.2 Instruccions d’ús i manteniment Detall Projecte: centre de gestió i desenvolupament dels espais naturals del Ripollès Emplaçament Adreça: carrer de Sant Miquel, s/núm. Codi Postal: 17534 Municipi: Ribes de Freser Urbanització: Parcel·la: Promotor Nom: Consorci Espais d'Interès Natural Ripollès DNI/NIF: P-1700059-G Adreça: Carrer de Joan Miró, 2-4 Codi Postal: 17500 Municipi: Ripoll Autor/s projecte Nom: Núm. col.: Josep Nel·lo Ruiz 29.951/0 L’arquitecte/es:

Signatura/es

Lloc i data: Barcelona a de Maig de 2010

Introducció Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot comportar:

• La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. • L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial, funcional i estètic. • Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a tercers amb la corresponent

responsabilitat civil. • La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una deficiència detectada a temps,

mitjançant unes revisions periòdiques. • Una davallada en el rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums d’energia i de contaminació

atmosfèrica. • La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura.

L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen:

• Codi Civil. • Codi Civil de Catalunya • Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. • Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. • Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre. • Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. • Legislacions sobre els Règims de propietat. • Ordenances municipals. • Reglamentacions tècniques.

Sobre les instruccions d'ús i manteniment Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que, juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l.

Instruccions d’ús: Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o no propietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. Els usos previstos a l’edifici són els següents: Ús principal: Situació: Administratiu Cos alt Usos subsidiaris: Situació: Aparcament Cos baix Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat. L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment. Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant al Llibre de l’Edifici.

A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de les seves instruccions d’ús i manteniment específiques. Fonaments – Elements de contenció I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La fonamentació de l'edifici pot transmetre al terreny una càrrega limitada. Per no alterar la seva seguretat estructural i la seva estanquitat cal que es mantinguin les condicions de càrrega i de salubritat previstes per a les quals s'ha construït l'edifici. Intervencions durant la vida útil de l’edifici:

En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació dels fonaments i/o dels elements de contenció de terres, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Incidències extraordinàries:

• Les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de clavegueram s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl.

• Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) o de terrenys veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar les condicions de treball dels fonaments i dels elements de contenció de terres.

• Si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en algun element vist de la fonamentació, de contenció de terres, o element constructiu directament relacionat, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures adients.

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de la fonamentació tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques dels fonaments i dels elements de contenció. • Revisions del correcte funcionament dels murs de contenció enterrats d’acord amb el grau de impermeabilització exigit.

Estructura I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: L’estructura pot resistir una càrrega limitada d’acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions, canvis d’ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a les quals s'ha construït l'edifici. Aquesta prescripció inclou evitar, entre d’altres, la realització de regates o obertures de forats en parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre els existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d’elements pesants (entre d'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d’altells o l'obertura de forats en sostres per intercomunicació entre plantes. Les sobrecàrregues d’ús dels sostres s’han calculat en funció de l’ús previst a les diferents zones de l’edifici i no poden superar els valors següents:

Categoria d’ús Subcategoria d’ús Càrrega

uniforme kN/m2–(Kg/m2)

Càrrega concentrad

a kN - (Kg)

Càrrega lineal kN/m-(Kg/m)

Habitatges i zones d’habitacions en hospitals i hotels 2 – (200) 2 – (200) –

Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – – A1 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Trasters 3 – (300) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 4 – (400) – –

A Zones residencials

A2 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones administratives 2 – (200) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – –

B Zones administratives

Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones amb taules i cadires 3– (300) 4– (400) –

C1 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones amb seients fixes 4 – (400) 4 – (400) –


– – 0,8 – (80)

Zones sense obstacles que impedeixin el lliure moviment de les persones com vestíbuls d’edificis públics, administratius, hotels, sales d’exposicions en museus, etc.

5 – (500) 4– (400) –


– – 1,6 - (160)

C Zones de reunió (llevat les superfícies corresponents als usos A,B i D)

C4 Zones destinades a gimnàs o activitats físiques 5– (500) 7– (700)


– – 1,6 - (160)

Zones d’aglomeració (sales de concert, estadis, etc.) 5– (500) 4 – (400)


– – 3 - (300)

Zones comercials D1 Locals comercials 5– (500) 4 – (400) – D D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies 5– (700) 7 – (500) – Zones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total <30kN –3.000Kg) 2 – (200) 20 – (2.000) –

E Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

Cobertes accessibles d’ús solament privadament 1– (100) 2 – (200) F Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora

superior de l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

G1 Cobertes amb inclinació inferior a 20º 1– (100) 2– (200) – G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2 – (200) –

G

Cobertes accessibles exclusives per conservació


– – 0,8 – (80)

Balcons volats per tots els usos (s’especificarà la sobrecàrrega d’ús corresponent a la categoria d’ús amb la que es comuniqui i la càrrega vertical a la vora )

......... – 2 – (200)

zones privades 1– (100) – – Porxos, voreres i espais de trànsit sobre un element portant o un terreny que dona empentes sobre altres elements estructurals

zones públiques 3 – (300) – –

Magatzem (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat)

........ – –

Biblioteca (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat)

......... – –

S’han reduït sobrecàrregues d’acord amb els valors del Document Bàsic SE-AE del CTE ? SI NO

Característiques de vehicles especials: ........

Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s’escau, les del terreny - així com els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la memòria d’estructures del projecte. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l’estructura, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials s’utilitzaran productes d’iguals o similars característiques als originals.

Neteja: En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

• Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l’estructura.

• S'avisarà als responsables del manteniment de l’edifici si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes.


Els diferents components de l’estructura tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de l’estructura. • Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes,

drenatges, pintures, proteccions, etc.). Cobertes I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Tipus de coberta i ús : Situació: Plana invertida no transitable cobertes

Les cobertes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat especifiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A les cobertes en general no està permesa la col·locació d’elements aliens que puguin representar una alteració del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua i del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Als terrats, les terrasses o balcons - tant comuns com privatius - no està permesa la formació de coberts, emmagatzematge de materials, grans jardineres, mobles, etc., que puguin representar una sobrecàrrega excessiva per a l’estructura. Les jardineres i torretes tindran per sota un espai de ventilació que pugui facilitar la correcta evacuació de les aigües pluvials i evitar l’acumulació de brutícia i d’humitats. No es premés l'abocament als desguassos de productes químics agressius com olis, dissolvents, lleixius, benzines, etc. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les cobertes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Si a la coberta s'instal·len noves antenes, equips d'aire condicionat, tendals, tanques o, en general, aparells que requereixen ser fixats, caldrà consultar a un tècnic competent per tal que la subjecció no afecti al sistema d'impermeabilització, a les baranes o les xemeneies. Sí, a més a més, aquestes noves instal·lacions necessiten un manteniment periòdic caldrà preveure, al seu voltant, els mitjans i les proteccions adequades per tal de garantir la seguretat i d'evitar desperfectes durant les operacions de manteniment. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia coberta (juntes, proteccions, etc.), s’utilitzaran productes idèntics als existents o d’equivalents característiques que no alterin les seves prestacions inicials. Neteja: Les cobertes s’han de mantenir netes i lliures d’herbes. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sotacoberta caldrà avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin ràpidament les mesures oportunes. Els degoters afecten a curt termini a l’habitabilitat de la zona afectada i a mig termini poden afectar a la seguretat de l’estructura.

• Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i nevades, etc. caldrà: - Comprovar que les ventilacions de la coberta no quedin obstruïdes i estiguin en bon estat. - Revisar i netejar la coberta i comprovar desguassos i morrions. - No llençar la neu de les cobertes al carrer. - Comprovar les fixacions dels elements ubicats a les cobertes (antena TV, tendals, xemeneies, etc.) i l'estat dels

elements singulars de la coberta (lluernes, claraboies, entre d'altres). II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de les cobertes i els seus elements singulars (xemeneies, lluernes, badalots, etc.) tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de la coberta. • Revisions de l’estat de conservació de la teulada o de la protecció de la impermeabilització. • Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb paraments verticals, buneres o

canals, ràfecs, sobreexidors, ancoratges d'elements, elements passants, obertures i accessos, careners, aiguafons o claraboies, entre d'altres).

Façanes

I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Les façanes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A aquest efecte les mitgeres i els tancaments dels patis tindran la mateixa consideració. A les façanes no està permès realitzar modificacions o col·locar elements aliens que puguin representar l’alteració de la seva configuració arquitectònica, del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua, del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Així doncs no es poden efectuar noves obertures, ni col·locar elements aliens (tancaments de terrasses i porxos, tendals, aparells d’aire condicionat, rètols o antenes, etc.) o substituir elements de característiques diferents als originals (fusteries, reixes, tendals, etc.). Les terrasses o balcons tindran les mateixes condicions d’ús que les cobertes. Les plantes s'han de regar vigilant no crear regalims d'aigua que caiguin al carrer i evitant d’embrutar els revestiments de la façana o bé malmetre els seus elements metàl·lics. No es pot estendre roba a les façanes exteriors a no ser que hi hagi un lloc específic per fer-ho. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les façanes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal.

Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia façana (juntes, proteccions, etc.) o dels tancaments de vidre, s’utilitzaran productes idèntics als existents o de característiques equivalents que no alterin les seves prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Les fusteries, els bastiments i els vidres s'han de netejar amb aigua tèbia o amb productes específics, excloent els abrasius. Es cas de desenvolupar altres treballs de neteja i/o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes sobre els elements de la façana. En qualsevol cas sempre s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

• Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels vianants. És responsabilitat de l’usuari que quan hi hagi símptomes de degradacions, bufats i/o elements trencats a les façanes, avisar urgentment als responsables del manteniment de l’edifici perquè es prenguin les mesures oportunes. En cas de perill imminent cal avisar al Servei de Bombers.

• Abans de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Tancar portes i finestres. - Plegar i desmuntar els tendals. - Treure de llocs exposats les torretes i altres objectes que puguin caure al buit. - Si s'escau, subjectar les persianes.

• Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Inspeccionar i netejar les terrasses i comprovar desguassos i morrions. - Comprovar fixacions dels elements de les terrasses o balcons (torretes, tendals, persianes, entre d'altres). - No llençar la neu de les terrasses o dels balcons al carrer.


Els diferents components de les façanes tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de les façanes. • Revisions de l’estat de conservació dels revestiments. • Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb fonaments, forjats, pilars,

cambres ventilades, fusteries, ampits, baranes, remats, ancoratges, ràfecs o cornises, entre d’altres). Zones interiors d’ús comú I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: A les zones interiors d’ús comú es desenvoluparan els usos definits en el projecte i en l’apartat d’Introducció de les presents instruccions, mantenint les prestacions de funcionalitat, seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A les zones d’ús comú no estan permeses les modificacions o la col·locació d’elements aliens que puguin representar l’alteració del seu comportament tèrmic o acústic, de la seva seguretat en cas d’incendis, o una disminució de la seva accessibilitat i seguretat d’utilització (caigudes, impactes, enganxades, il·luminació inadequada, entre d’altres). Les zones d’ús comú han d'estar netes, lliures d’objectes que puguin dificultar la correcte circulació i evacuació de l’edifici i, llevat de les zones previstes per aquest fi, no han de fer-se servir com a magatzems. Els magatzems, garatges, sales de màquines, cambres de comptadors o d’altres zones d’accés restringit, s’han de mantenir nets i no pot haver-hi o emmagatzemar-hi cap element aliè. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’ intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les zones comuns, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les substitucions de paviments, tancaments de vidre, lluminàries i els seus mecanismes, o pintures de senyalització horitzontal, s’utilitzaran productes similars als existents que no alterin les prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Els elements de les zones d’ús comú (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar periòdicament per conservar el seu aspecte i assegurar les seves condicions de seguretat i salubritat. Sempre es vigilarà que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar, tot seguint les instruccions donades pel seu fabricant. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a l’edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores oportunes.

• En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques que es donen a continuació i, si s’escau, els protocols recollits en el Pla d’emergència de l’edifici:

Accions:

- Si es detecta una emergència en la seva zona avisi al personal responsable de la propietat de l’edifici i, si es possible, alerti a persones properes. En cas que ho consideri necessari avisi al Servei de Bombers.

- Si s'intenta sortir d'un lloc, s’ha de temptejar les portes amb la mà per veure si són calentes. En cas afirmatiu no s'han d'obrir.

- Si la sortida està bloquejada, s’ha de cobrir les escletxes de les portes amb roba mullada, obrir les finestres i donar senyals de presència. Mai s’ha de saltar per la finestra ni despenjar-se per les façanes.

Evacuació:

- Si es troba en el lloc de l’emergència i aquesta ja ha sigut convenientment avisada, no s’entretingui i abandoni la zona i, si s’escau, l’edifici tot seguint les instruccions dels responsables de l’evacuació, les de megafonia o, en el seu defecte, de la senyalització d’evacuació.

- En el cas d’abandonar el seu lloc de treball desconnecti els equips, no s’entretingui recollint efectes personals i eviti deixar objectes que puguin dificultar la correcta evacuació. Si ha rebut una visita facis responsable de la mateixa fins que surti de l’edifici.

- No utilitzi mai els ascensors. - Si en el recorregut d’evacuació hi ha fum cal ajupir-se, caminar a quatre grapes, retenir la respiració i tancar

els ulls tant com es pugui. II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de les zones comuns tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques dels acabats dels diferents paviments, revestiments i tancaments interiors de les zones d’ús comú. • Les ferramentes de les portes, de les balconeres i de les finestres s'han de greixar periòdicament perquè funcionin amb

suavitat. Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s’han de netejar. • Les baranes i altres elements metàl·lics d'acer es sanejaran i repintaran quan presentin signes d'oxidació.

Instal·lació d'aigua I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació d’aigua s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat, de funcionalitat i d’estalvi específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de subministrament: continu Situació clau general de l’edifici: Vorera Tipus comptadors: Situació: Individual Vorera Els armaris o cambres de comptadors o les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de netejar periòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Es recomana tancar la clau de pas del local, habitatge o zona en cas d'absència prolongada. Els tubs d'aigua vistos no s'han de fer servir com a connexió a terra dels aparells elèctrics ni tampoc per a penjar-hi objectes. A fi d’aconseguir el màxim estalvi d’aigua possible cal:

• Evitar el degoteig de les aixetes, ja que poden suposar un malbaratament d'aigua diari de fins a 15 litres d'aigua per aixeta.

• Racionalitzar el consum de l’aigua fent un bon ús d’ella i aprofitant, mantenint i millorant, si s’escau, els mecanismes i sistemes instal·lats per el seu estalvi: limitadors de cabals en aixetes, mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible a les cisternes dels inodors o, si s’escau, aixetes de lavabos i dutxes temporitzades.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació que afectin les instal·lacions comunes d’aigua, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i l’execució d’un instal·lador especialitzat (o be una empresa autoritzada si la companyia d’aigües del municipi així ho especifica). Neteja: Si una xarxa d’aigua pel consum humà queda fora de servei més de 6 mesos es tancarà la seva connexió i es procedirà al seu buidat. Per posar-la de nou en servei s’haurà de netejar. Incidències extraordinàries:

• Si es detecten fuites d’aigua a la xarxa comunitària d’aigua s'ha d'avisar ràpidament als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients. Les fuites d'aigua s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura. Si aquestes afecten al subsòl poden lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del terreny.

• En cas d’una fuita d’aigua o d' una inundació caldrà: - Tancar la clau de pas de l'aigua de la zona afectada. - Desconnectar l'electricitat. - Recollir tota l'aigua. - Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local o zona com a les veïnes. - Fer reparar l'avaria. - Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a tercers.

• En cas de temperatures sota zero, cal fer córrer l'aigua per les canonades per evitar que es glacin.


Els diferents components de xarxa d’aigua tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors i sales de màquines. • Els grups de pressió dels sistemes de sobre-elevació d’aigua i/o els sistemes de tractament d’aigua es mantindran segons

les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. • Revisions, neteges i desinfeccions de les instal·lacions d’aigua freda pel consum humà i de l’aigua calenta sanitària. • Revisions, neteges i desinfeccions de sistemes d’aigua climatitzada amb hidromassatge d’ús col·lectiu (piscines, jacuzzis,

banyeres terapèutiques o d’hidromasatge i d’altres). Instal·lació d'electricitat I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació d’electricitat s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Situació caixa general de protecció de l’edifici: Tipus comptadors: Situació: Pel correcte funcionament i manteniment de les condicions de seguretat de la instal·lació no es pot consumir una potència elèctrica superior a la contractada. Caldrà doncs considerar la potència de cada aparell instal·lat donada pel fabricant per no sobrepassar – de forma simultània - la potència màxima admesa per la instal·lació. Els armaris o cambres de comptadors d'electricitat no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. En el cas de l’existència a l’edifici d’un Centre de Transformació de l'empresa de subministrament, l’accés al local on estigui ubicat serà exclusiu del personal de la mateixa. El quadre de dispositius de comandament i protecció de l’habitatge, local o zona es composa bàsicament pels dispositius de comandament i protecció següents :

• L'ICP (Interruptor de Control de Potència) és un dispositiu per controlar que la potència realment demandada pel consumidor no sobrepassi la contractada.

• L'IGA (Interruptor General Automàtic) es un mecanisme que permet el seu accionament manual i que està dotat d’elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuïts.

• L'ID (Interruptor Diferencial) es un dispositiu destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits (protegeix contra les fuites accidentals de corrent): Periòdicament s’ha de comprovar si l’interruptor diferencial desconnecta la instal·lació.

• Cada circuit de la distribució interior té assignat un petit interruptor automàtic o interruptor omnipolar magneto tèrmics que el protegeix contra els curt circuits i les sobrecàrregues.

Per a qualsevol manipulació de la instal·lació es desconnectarà el circuit corresponent. Les males connexions originen sobre-escalfaments o espurnes que poden generar un incendi. La desconnexió d'aparells s'ha de fer estirant de l'endoll, mai del cable. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions elèctriques comunes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. A les cambres de bany, vestuaris, etc., s’han de respectar els volums de protecció normatius respecte dutxes i banyeres i no instal·lar ni mecanismes ni d’altres aparells fixos que modifiquin les distàncies mínimes de seguretat. Neteja: Per a la neteja de làmpades i lluminàries es desconnectarà l'interruptor magneto tèrmic del circuit corresponent. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen deficiències en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, làmpades foses en zones d’ús comú, etc.)

s'ha d'avisar als responsables de manteniment per tal de que es facin urgentment les mesures oportunes. • Cal desconnectar immediatament la instal·lació elèctrica en cas de fuita d'aigua, gas o un altre tipus de combustible.


Els diferents components de xarxa d’electricitat tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors. • Depenent de l’ús i de la potència instal·lada, s’haurà de revisar periòdicament la instal·lació.

Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació. Tots els aparells connectats s'han d'utilitzar i revisar periòdicament seguint les instruccions de manteniment facilitades pels fabricants.

Instal·lació de desguàs I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de desguàs s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. L’inodor no es pot utilitzar com a abocador d'escombraries on llençar elements (bosses, plàstics, gomes, compreses, draps, fulles d'afaitar, bastonets, etc.) i líquids (greixos, olis, benzines, líquids inflamables, etc.) que puguin generar obstruccions i desperfectes en els tubs de la xarxa de desguàs. En general per desobstruir inodors i desguassos, en general, no es poden utilitzar àcids o productes que els perjudiquin ni objectes punxeguts que poden perforar-los. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la xarxa de desguàs, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, i l’execució d’una empresa especialitzada. Neteja: Els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres sifòniques de les terrasses s’han de netejar i, per evitar mals olors, comprovar que no hi manca aigua. Incidències extraordinàries:

• Si es detecten males olors (que no s’han pogut eliminar omplint d'aigua els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres de les terrasses), o pèrdues en la xarxa de desguàs vertical i horitzontal, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures correctores adients. Les fuites de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura, la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl.

• Quan s’observin obstruccions o una disminució apreciable del cabal d’evacuació es revisaran els sifons i les vàlvules. • Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) i/o veïns (noves construccions,

túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar els escorrentius del terreny i per tant el sistema de desguàs. II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de xarxa de clavegueram tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió de la instal·lació. • Neteja d’arquetes. • Revisió i neteja d’elements especials: separadors de greix, separadors de fangs i/o pous i bombes d’elevació

Instal·lació de calefacció I.- Instruccions d’ús: Condicions d’ús:

La instal·lació de calefacció s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de calefacció: Aigua-aire Per optimitzar la despesa energètica de la instal·lació cal controlar amb programadors i termòstats les temperatures de l’ambient a escalfar en funció de la seva ocupació, de l’ús previst i de la seva freqüència. Les sales de calderes no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de netejar periòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de calefacció comunitària, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada. Neteja: La pols dels radiadors o estufes es netejaran amb aspirador o amb un raspall especial, sempre d’acord amb les instruccions del fabricant. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen fuites d'aigua als aparells o a la xarxa, o altres deficiències en el funcionament de la instal·lació comunitària s’ha d'avisar als responsables de manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.


Els diferents components de la instal·lació de calefacció tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja de les sales de màquines. • Inspecció de la instal·lació comunitària de l’edifici.

Instal·lació de climatització I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de climatització s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’han dissenyat les instal·lacions. Tipus de climatització: Aigua-aire Per optimitzar la despesa energètica de la instal·lació cal controlar amb programadors i termòstats les temperatures de l’ambient a climatitzar en funció de la seva ocupació, de l’ús previst i de la seva freqüència. No es poden fixar aparells d’aire condicionat a les façanes. Es col·locaran preferentment a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat de propietaris. Les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de netejar periòdicament i, si s’escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que es fa càrrec del manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació comunitària de climatització, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen fuites d'aigua als aparells o altres deficiències de funcionaments en la instal·lació comunitària s’ha d'avisar als responsables de manteniment de l’edifici perquè es facin urgentment les actuacions oportunes.


Els diferents components de la instal·lació de climatització tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja de les sales de màquines. • Inspecció de la instal·lació comunitària de l’edifici. • Revisions, neteges i desinfeccions dels equips de climatització amb torres de refrigeració, condensadors evaporatius o, en

general, dels equips de la instal·lació que puguin produir aerosols amb l’aigua que utilitzen pel seu funcionament.

Instal·lació de telecomunicacions I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de telecomunicacions s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. No es poden fixar les antenes a les façanes. Es col·locaran preferent a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat de propietaris. Els armaris de les instal·lacions de telecomunicacions no han de tenir cap element aliè a la instal·lació i estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci el manteniment o instal·ladors autoritzats. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de telecomunicacions, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la qualitat de la imatge o so, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, antenes el mal estat, etc.), s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici per tal de que es prenguin les actuacions oportunes.


Es molt recomanable subscriure un contracte de manteniment de la instal·lació amb una empresa especialitzada que pugui actualitzar periòdicament la instal·lació i donar resposta d’una manera ràpida i eficaç a les deficiències que puguin sorgir.

A partir del registre d’enllaç situat al punt d’entrada general de l’edifici el manteniment de la instal·lació és a càrrec de la propietat. Abans d’aquest punt el manteniment va a càrrec de l’operadora contractada.

Instal·lació d’aparells elevadors I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Els aparells elevadors s’utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de seguretat i funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Les càrregues màximes admeses dels aparells elevadors i el número màxim de persones estan especificades en la placa situada en un lloc visible de la cabina. Els ascensors no es poden utilitzar com a muntacàrregues i no es pot fumar al seu interior. Els nens que no vagin acompanyats de persones adultes no poden fer ús de l'ascensor. La sala de màquines no ha de tenir cap element aliè a la instal·lació i s'ha de netejar periòdicament. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació dels aparells elevadors, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada. Incidències extraordinàries:

• Si s'observa que falla un mecanisme, s'ha d'aturar el servei, col·locar el rètol "No funciona" i avisar als responsables del manteniment de l’edifici.

• Si l'ascensor es para entre dues plantes cal conservar la calma, no intentar sortir-ne, prémer el botó corresponent a l'alarma o, si n’hi ha, comunicar-se pel telèfon amb el conserge o amb l’empresa de manteniment, i esperar l'ajut. La majoria d’empreses de manteniment tenen servei d’urgència pel rescat i el seu telèfon és a la cabina. Davant la impossibilitat d’efectuar les operacions esmentades i en cas necessari cal trucar al Servei de Bombers.

• En cas d'accident serà obligat posar-ho en coneixement d'un organisme territorial competent i de l'empresa encarregada del seu manteniment. L’aparell no tornarà a posar-se en marxa fins que, prèvia reparació i proves pertinents, l'organisme territorial competent ho autoritzi.


Els diferents components de la instal·lació dels aparells elevadors tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspecció i revisió dels aparells elevadors. Si la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa encarregada del seu manteniment està obligada a clausurar el servei per la perillositat potencial de la instal·lació.

Instal·lacions per a la recollida i evacuació de residus I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Les instal·lacions per a la recollida de residus s'utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de recollida municipal: Contenidors al carrer En el cas del trasllat dels residus per baixants s’haurà de mantenir la prescripció de que cada fracció s’aboqui a la boca corresponent. No es podran abocar líquids, objectes tallants i/o vidres. Els envasos lleugers i la matèria orgànica s’abocaran dins d’envasos tancats, i els envasos de cartró que no entrin per la comporta s’introduiran trossejats i no plegats. El magatzem de contenidors o les estació de càrrega no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de comprovar que estiguin nets i que no manqui aigua en els sifons dels desguassos. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions per la recollida i evacuació de residus, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa especialitzada. Incidències extraordinàries:

• Si es detecten deficiències de neteja i males olors, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients.

II. Instruccions de manteniment:

Els diferents components de la instal·lació d’eliminació de residus tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió, neteja, desinsectació, desinfecció i desratització dels recintes i de les instal·lacions. Instal·lació de protecció contra incendis I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Les instal·lacions i aparells de protecció contra incendis s’utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de seguretat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Sistema o aparells instal·lats: Situació: Extintors Zones comuns No es pot modificar la situació dels elements de protecció d'incendis ni dificultar la seva accessibilitat i visibilitat. En els espais d’evacuació no es col·locaran objectes que puguin obstaculitzar la sortida. En cas d’incendi – sempre que no posi en perill la seva integritat física i la de possibles tercers – es pot utilitzar els mitjans manuals de protecció contra incendis que estiguin a l’abast depenent del tipus d’edifici i l’ús previst . Aquests poden ser tant els d’alarma (polsadors d’alarma) com els d’extinció (extintors i manegues). Tots els extintors porten les seves instruccions d’ús impreses. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de protecció contra incendis, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. Incidències extraordinàries:

• Després d’haver utilitzat els mitjans d’extinció caldrà avisar a l’empresa de manteniment perquè es facin les revisions corresponents als mitjans utilitzats i es restitueixin al seu correcte estat.

• En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques donades en el punt 6 “Zones d’ús comú “ i, si s’escau, les dels protocols recollits en el Pla d’emergència de l’edifici.


Els diferents components de la instal·lació de protecció contra incendis tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió dels aparells o sistemes instal·lats. En cas d'incendi, la manca de manteniment de les instal·lacions de protecció contra incendis comportar tant la pèrdua de les garanties de l'assegurança així com la responsabilitat civil de la propietat pels possibles danys personals i materials causats pel sinistre.

Instal·lació de ventilació I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de ventilació s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Sistema o aparells instal·lats: Situació: Extractor Banys Impulsió - Extracció Despatxos No és permès connectar en els conductes d’admissió o extracció de la instal·lació de ventilació les extraccions de fums d’altres aparells (calderes, cuines, etc.). No es poden tapar les reixetes de ventilació de les portes i finestres. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de ventilació, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador especialitzat.


Els diferents components de la instal·lació de ventilació tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Neteges i revisions de conductes, aspiradors, extractors i filtres. • Revisió sistemes de comandament i control.

5.3 Memòria d’estructura 1 – DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA 2 – ACCIONS PREVISTES EN EL CÀLCUL

2.1. Accions gravitatòries 2.2. Accions del vent 2.3. Accions sísmiques 2.4. Accions reològiques i tèrmiques

3 – ESTABILITAT AL FOC DE L’ESTRUCTURA. 4 – MATERIALS

4.1. Formigó 4.1.1. Tipus de formigó 4.1.2. Resistència a compressió 4.1.3. Docilitat 4.1.4. Tamany màxim del àrid 4.1.5. Tipus i contingut de ciment 4.1.6. Relació aigua-ciment 4.1.7. Aspecte extern 4.1.8. Característiques mecàniques. Diagrama de càlcul 4.1.9. Mòdul de deformació longitudinal 4.1.10. Retracció 4.1.11. Fluència 4.1.12. Coeficient de Poisson 4.1.13. Coeficient de dilatació tèrmica

4.2. Acer corrugat 4.2.1. Límit elàstic del acer 4.2.2. Diagrama de càlcul 4.2.3. Característiques del material. 4.2.4. Recobriments

4.3. Obres de fabrica de maó 4.3.1. Resistència del maó 4.3.2. Resistència dels morters 4.3.3. Resistència característica de l’obra de fabrica

5 – COEFICIENTS DE SEGURETAT

5.1. Coeficients de minoració de resistències 5.1.1. Formigó armat 5.1.2. Obra de fàbrica de maó

6 – HIPÒTESIS DE CÀLCUL

7 – MÈTODE DE CÀLCUL 8 – CRITERIS DE DIMENSIONAT 9 – PROCÉS CONSTRUCTIU

9.1. Enderrocs 9.2. Moviment de terres 9.3. Fonamentació 9.4. Connexió a terra 9.5. Solera 9.6. Pilars, murs i sostres

10 – MANTENIMENT DE L’ESTRUCTURA

10.1. Estructures de formigó ANNEXES - Annex 1: Estudi geotècnic - Annex 2: Dades i combinacions de càlcul de l’estructura. - Annex 3: Llistats d’esforços a l’arrencada dels pilars. - Annex 4: Fitxa compliment norma sísmica.

1 – DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA El projecte contempla la construcció d’un edifici destinat al centre de gestió i desenvolupament dels espais naturals del Ripollès al municipi de Ribes de Freser, Girona. L’edifici esta format per dos volums de diferents alçades, un dels quals estarà destinat a oficines, vestuaris i sala d’exposicions i consta d’una planta semisoterrani, planta baixa i planta pis, i l’altre destinat a instal·lacions i magatzem a la planta soterrani i a aparcament de grans vehicles a la seva planta baixa. En aquest segon volum s’ha previst una possible ampliació de una planta i s’han dimensionat els pilars i els fonaments, així com el sostre que ara es la coberta d’acord amb aquesta possible ampliació. Degut a les seves dimensions, es tracta d’una planta en forma de L de aproximadament 18,00 per 22,35 metres no s’han previst junts de dilatació a l’estructura. L’edifici s’ha resolt amb estructura de formigó armat amb sostres de llosa massissa o sostres reticulars i pilars. Els sostres reticulars s’han previst amb revoltons de formigó alleugerit de 25 cm d’alçada i capa de compressió de 5 cm, gruix total del sostre 25+5=30 cm. Les lloses s’han previst de 30 cm de cantell. Segons l’estudi geotècnic fet per l’empresa “G3 DT, S.L.”, inclòs a l’annex 1 de la memòria, apareixen bàsicament dos tipus de terreny, un primer nivell de reblerts, de 2,40 a 5,80 metres de fondària segons la cota topogràfica a la que es troba la boca del sondeig,i un altre nivell denominat 2on nivell, de sorres llims argiloses amb graves, detectada fins al final dels sondeigs amb fondàries superiors a 9 metres. S’ha plantejat una fonamentació semi profunda mitjançant pous encastats almenys 1 metre en els materials del segon nivell, segons les recomanacions de l’estudi geotècnic. Aquests pous de fonamentació s’han dimensionat per una tensió admissible a compressió de 2,00 Kg/cm2, tal com s’indica al citat estudi. Els materials que conformen aquest nivell de fonamentació no son agressius al formigó. S’ha detectat la presencia d’aigua a diferents fondàries, segons la data en que es va mesurar. S’ha fet una analítica de l’aigua donant con a resultat que no es agressiva per el formigó. En cas d’oscil·lacions del nivell d’aquesta aigua, la supressió sobre la llosa que forma la solera del cos destinat a instal·lacions seria de 1,25 Tn/m2. El pes de la llosa de supressió de 25 cm de formigó es de 625 Kg/m2, raó per la qual aquesta llosa de supressió s’ha dimensionat per poder resistir 1,25 – 0,625 = 0,625 Tn/m2 d’empenta de supressió de l’aigua. A la zona de l’edifici destinat a vestuaris i oficines s’ha previst la realització d’un sostre sanitari. 2 – ACCIONS PREVISTES EN EL CALCUL DE L’ESTRUCTURA 2.1. ACCIONS GRAVITATORIES I SOBRECARREGUES Les accions gravitatòries i sobrecàrregues adoptades en el càlcul de l’estructura de formigó compliran les especificacions del “Código Técnico de la Edificación” recollides a la tabla 3.1 del document bàsic SE-AE “Seguridad Estructural Acciones en la edificación”. Segons la tabla 3.1 es tractaria d’un edifici de categoria d’us tipus C1 o C3. En els diferents sostres que formen l’estructura s’han considerat les següents concàrregues i sobrecarregues: SOSTRE SANITARI

Pes propi sostre 25+5=30cm 415 Kg/m2

Paviment i envans 170 Kg/m2

TOTAL CONCARREGA 585 Kg/m2

Sobrecarrega d’us 300 Kg/m2 TOTAL SOBRECARREGA 300 Kg/m2

CARGA TOTAL 885 Kg/m2

SOSTRE PLANTA SOTERRANI (SALA EXPOSICIONS)

Pes propi sostre reticular 25+5= 30 cm 465 Kg/m2

Paviment 120 Kg/m2




SOSTRE PLANTA SOTERRANI (APARCAMENT)

Pes propi llosa massissa 30 cm 750 Kg/m2

Paviment 120 Kg/m2




SOSTRE PLANTA BAIXA


Paviment i envans 170 Kg/m2




SOSTRE PLANTA PRIMERA (COBERTA)

Pes propi llosa massissa 30 cm 750 Kg/m2

Formació de pendents i graves 350 Kg/m2


Sobrecarrega manteniment 100 Kg/m2 Sobrecarrega de neu 100 Kg/m2 TOTAL SOBRECARREGA 200 Kg/m2


SOSTRE PLANTA BAIXA (COBERTA APARCAMENT)


Formació de pendents i graves 350 Kg/m2


Sobrecarrega manteniment 100 Kg/m2 Sobrecarrega de neu 100 Kg/m2 TOTAL SOBRECARREGA 200 Kg/m2


També s’ha considerat la possibilitat de ampliació d’una planta en l’edifici i que aquesta planta es destines a sala d’exposicions, raó per la qual també s’ha dimensionat aquest sostre per les carregues següents: SOSTRE PLANTA BAIXA (COBERTA APARCAMENT) (POSSIBLE AMPLIACIÓ A SALA EXPOSICIONS)


Paviment 120 Kg/m2




En el càlcul de les carregues s’han adoptat, a mes a mes, els següents pesos propis de diferents elements constructius: - Fabrica de maó foradat: 1.200 Kg./m3 - Fabrica de maó calat: 1.500 Kg./m3 - Formigó en massa: 2.300 Kg./m3 - Formigó armat: 2.500 Kg./m3 S’han considerat també les carregues lineals definides a l’apartat 3.2 del Document Bàsic SE-AE. 2.2. ACCIONS DEL VENT L’acció del vent s’ha calculat d’acord amb el capítol 3.3 y l’annex D del Document Bàsic SE-AE “Acciones en la Edificación”. Segons l’annex D.1, Ribes de Freser es troba en zona C amb una velocitat bàsica del vent de 29 m/s i per tant, per un període de retorn de 50 anys, la pressió dinàmica a considerar es de 0.052 T/m2. Els coeficients de exposició es calcularan d’acord amb l’annex D.2 para un grau IV de raspor del entorn, corresponent a zona urbana en general. El programa informàtic de càlcul CYPECAD ESPACIAL que s’ha utilitzat pel càlcul de l’estructura de l’edifici quantifica i aplica automàticament les empentes de vent a cadascun dels sostres, en les dues direccions i en funció de l’alçària i de la superfície exposada al vent, tot d’acord a la normativa vigent. A l’annex 2 d’aquesta memòria s’indica la carrega de vent considerada així com el valor de la carrega a cada planta. 2.3. ACCIONS SISMIQUES D’acord amb la norma NCSE-02 “Norma de Construcción Sismorresistente: Parte General y Edificación”, al municipi de Ribes de Freser correspon una acceleració sísmica bàsica de valor 0,10 g, essent “g” l’acceleració de la gravetat, i un coeficient de contribució de K=1. Segons l’article 1.2.2. es pot qualificar aquest edifici “d’importància normal”. L’article 2.2. de la norma defineix acceleració sísmica de càlcul com el producte : ac = S . ρ . ab essent : - ρ : un coeficient de risc, que per a construccions d’importància normal val : ρ = 1,00 - ab : l’acceleració sísmica bàsica, expressada en relació al valor “g” de la gravetat i que al municipi de Ribes de Freser val : ab = 0,10 x g - S : un coeficient d’amplificació del terreny, de valor : S = C / 1,25 si ρ . ab ≤ 0,10 . g En el nostre cas el terreny s’ha estimat, segons l’estudi

geotècnic, amb C = 1,80 i per tan : S = 1,80 / 1,25 = 1,44 Per tan : ac = 1,44 . 1,00 . 0,10 . g = 0,144 . g Per tot això i per tractar-se d’un edifici d’importància normal, es obligada l’aplicació de la norma NCSE-02. El programa informàtic CYPECAD ESPACIAL, que s’ha utilitzat per al càlcul de l’estructura de l’edifici, està adaptat a aquesta norma i ha considerat automàticament l’acció sísmica a partir de les següents dades prèvies :

- acceleració bàsica : 0,10 - coeficient de contribució : 1

- número de modes de vibració : 6

- esmorteïment en edifici de formigó armat amb plantes compartimentades : 5%

- coeficient de risc : per a edifici d’importància normal

- tipus de terreny : III, IV

- Coeficient C de terreny: 1.80

- ductilitat baixa.

- percentatge de sobrecàrregues a considerar : 60% (edifici públic)

2.4. ACCIONS REOLÓGIQUES I TERMIQUES Atenen al tipus d’estructura projectada, a les seves dimensions i d’ acord amb l’article 3.4.1 del Document Bàsic SE-AE, no s’han considerat accions reològiques ni tèrmiques en cap de les hipòtesis de carregues sobre l’estructura. 3 – ESTABILITAT AL FOC Segons la taula 3.1 de la secció 6 “Resistencia al fuego de la estructura” del document bàsic “Seguridad en caso de incendio” del “Código Técnico de la Edificación”, la resistència al foc de l’estructura serà diferent segons l’ús de cada sector. En aquest cas, a la planta semisoterrani a la zona d’ús administratiu serà EF-60, a la zona de caldera i magatzem d’estelles EF-180 (local risc alt) i a la zona de magatzem EF-120 (local risc mig). A planta baixa, la zona d’ús administratiu serà EF-60 i la part destinada a aparcament serà EF-120. A planta primera d’ús administratiu serà EF-60.

A l’Annex 6 de la “Instrucción de Hormigón Estructural” EHE-08, es defineixen las dimensions mínimes dels elements estructurals i el recobriment mínim mecànic equivalent, (a eix de barra) en funció de la resistència al foc necessària. Aquests paràmetres, per EF-60 , zones administratives, son els següents: Pilars:

- Dimensió mínima = 200 mm - Recobriment mecànic mínim = 20 mm

Murs portants exposats per dues cares:


Sostres reticulars:

- Ampla de nervi mínim = 150 mm - Recobriment mecànic mínim = 25 mm

- Gruix mínim capa compressió = 80 mm Per el gruix de la capa de compressió i ample de nervi es podrà contar amb els gruixos del paviment i dels revoltons no recuperables. Lloses massisses:

- Gruix mínim llosa = 80 mm - Recobriment mecànic mínim = 20 mm

A tots els pilars del projecte la dimensió mínima es de 300 mm, d’acord amb l’EHE-08. El mur de formigó té un gruix de 20 cm complint amb el establert anteriorment. El ample de nervi dels sostres reticulars previst en projecte es de 150 mm, que compleix el mínim establert anteriorment. El gruix de la capa de compressió dels sostres reticulars es de 50 mm, que, afegint el gruix previst del paviment (100 mm), seria de 150 mm complint el valor mínim exigit. Les lloses massisses previstes son de 30 cm de gruix, complint amb els mínims establerts. El recobriment mínim establert per la norma EHE-08 per la classe d’exposició I (recobriment mes petit) es de 25 mm que ja compleix amb els mínims establerts anteriorment. Els paràmetres per complir un EF-120 , a les zones de magatzem i aparcament, son els següents: Pilars:


Murs portants exposats per una cara:


Sostres reticulars:

- Ampla de nervi mínim = 160 mm - Recobriment mecànic mínim = 50 mm

- Gruix mínim capa compressió = 120 mm Per el gruix de la capa de compressió i ample de nervi es podrà contar amb els gruixos del paviment i dels revoltons no recuperables. Lloses massisses:


A tots els pilars del projecte la dimensió mínima es de 300 mm, d’acord amb l’EHE-08. Els murs de contenció de formigó tenen un gruix mínim de 30 cm complint amb el establert anteriorment. El ample de nervi dels sostres reticulars previst en projecte es de 150 mm, que, més el gruix del revoltó de formigó no recuperable a cada costat del nervi, compleix el mínim establert anteriorment. El gruix de la capa de compressió dels sostres reticulars es de 50 mm, que, afegint el gruix previst del paviment (100 mm), seria de 150 mm complint el valor mínim exigit. El sostre reticular de planta baixa (sostre planta soterrani) s’ha calculat amb un recobriment mecànic de les armadures de 50 mm, tal com s’indica als detalls del sostre reticular als plànols d’estructura. Aquests sostres reticulars que compleixen un EF-120 son el de la cota +5,29. La llosa massissa prevista es de 30 cm de gruix, complint amb els mínims establerts. Els paràmetres per complir un EF-180 , a les zones de caldera i magatzem d’estelles, son els següents: Pilars:


Murs portants exposats per una cara:


Lloses massisses:


Els pilars nº 5, 5a, 16 i 17 d’aquesta zona tenen una dimensió de 350 mm, d’acord amb l’EHE-08. Els murs de contenció de formigó tenen un gruix mínim de 30 cm complint amb el establert anteriorment. La llosa massissa prevista es de 30 cm de gruix, complint amb els mínims establerts. 4 – MATERIALS 4.1. FORMIGÓ 4.1.1. Tipus de formigó D’acord amb la tipificació establerta en l’article 39.2 de l’Instrucció EHE, en aquesta obra es preveu utilitzar les següents classes de formigó: - Formigó tipus HA-25/B/20/IIa, als fonaments i elements en contacte amb el terreny. - Formigó tipus HA-25/B/20/I, als pilars i lloses massisses. - Formigó tipus HA-25/B/12/I, als sostres reticulars. 4.1.2. Resistència a compressió A tots els elements estructurals en classe general de exposició tipus I i IIa el formigó serà de resistència característica fCK=25 N/mm2 . 4.1.3. Docilitat La docilitat dels formigons serà la necessària per que, amb els mètodes previstos de posta en obra i compactació, s’aconsegueixi un perfecte reblert dels encofrats sense l’aparició de codolles. Es preveu la utilització de formigons amb un tipus de consistència, d’acord amb les respectives normes tecnològiques NTE dels diferents elements estructurals: - Consistència tova, (assentament de 6 a 9 cm en el con d’Abrams), per el formigó de tots els elements estructurals. D’acord amb l’Instrucció EHE s’admetrà una tolerància de mes o menys 1 cm en el assentament dels formigons de consistència tova. 4.1.4. Tamany màxim dels àrids D’acord amb les normes tecnològiques NTE dels diferents elements estructurals es preveu l’ utilització de formigons amb els següents tamanys màxims dels àrids:

- A fonaments, lloses i pilars: 20 mm.

- A sostres reticulars: 12 mm. 4.1.5. Tipus i contingut de ciment A aquesta obra es preveu l’utilització de un tipus de ciment, amb les següents identificacions segons la norma RC-97 “Instrucción para la recepción de cementos”: - Ciment comú tipus CEM I 32,5 UNE 80301:96, a tots els elements estructurals. D’acord amb l’article 37.3.2 de l’Instrucció EHE-08, el contingut mínim de ciment als diferents tipus de formigons previstos, a efectes de garantir la seva durabilitat, serà: - Formigons en classe general d’exposició tipus I, (sostres i pilars): 250 Kg/m3. - Formigons en classe general d’exposició tipus IIa, (elements en contacte amb el terreny): 275 Kg/m3. 4.1.6. Relació aigua-ciment D’acord amb el mateix article 37.3.2, per a les dues classes de formigons definits en el punt anterior 4.1.5, la màxima relació aigua-ciment deurà ser 0,65 per formigons en classe d’exposició I i 0,60 per classe tipus IIa . 4.1.7. Aspecte extern El projecte preveu revestir tots els elements estructurals de formigó armat, per tant els encofrats podran ser els adequats per formigó no vist. 4.1.8. Característiques mecàniques. Diagrama de càlcul El programa informàtic CYPECAD ESPACIAL, utilitzat per calcular l’estructura, dimensiona les seccions de formigó armat, en els estats límits últims, pel mètode de la paràbola-rectàngle, amb els diagrames tensió-deformació definits a la normativa vigent. 4.1.9. Mòdul de deformació longitudinal

Es aplicable íntegrament l’article 39.8. de l’EHE 4.1.10. Retracció El valor de la retracció ha d’evaluar-se d’acord amb l’article 39.7 de l’Instrucció EHE. No obstant, en aquest projecte no s’ha considerat l’efecte de la retracció sobre l’estructura donades les seves dimensions. 4.1.11. Fluència Es d’aplicació integra l’article 39.8 de l’EHE. 4.1.12. Coeficient de Poisson El coeficient de Poisson relatiu a les deformacions elàstiques sota tensions normals s’ha considerat igual a 0,20, d’acord amb l’article 39.9 de l’Instrucción EHE. 4.1.13. Coeficient de dilatació tèrmica Com a valor del coeficient de dilatació tèrmica s’ha considerat 0,01 mm per metre i grau centígrad de temperatura, d’acord amb l’article 39.10 de l’EHE. No obstant, en aquest projecte no s’ha considerat l’efecte de la retracció sobre l’estructura donades les seves dimensions. 4.2. Acer corrugat 4.2.1. Límit elàstic de l’acer El projecte preveu la utilització de dos tipus de barres per armadures: - Barres corrugades tipus B 500 S de límit elàstic igual o superior a 500 N/mm2, a tots els elements estructurals. - Barres corrugades tipus B 500 T de límit elàstic igual o superior a 500 N/mm2, a totes les malles electrosoldades de l’obra. 4.2.2. Diagrama de càlcul El programa informàtic que s’ha fet servir per calcular l’estructura es regeix per els diagrames de càlcul tensió-deformació característic i de càlcul de l’acer definits als articles 38.2 y 38.4 de l’Instrucció EHE. 4.2.3. Característiques del material i assaigs El projecte preveu la utilització de barres corrugades que compleixin amb les característiques fixades a l’article 32 i 33 de l’EHE-08. Per al control de qualitat es faran els assaigs especificats , per a un control d’execució a nivell normal. 4.2.4. Recobriments Atenent als criteris de durabilitat del formigó en base als quals l’article 37.2.4 de l’Instrucció EHE fixa els recubrimients mínims nominals de les armadures, aquests seran: - 25 mm a tots els elements estructurals amb un tipus d’exposició general I. - 25 mm a tots els elements estructurals amb un tipus d’exposició general IIa. 5. COEFICIENTS DE SEGURETAT En el càlcul de tots els elements estructurals s’han adoptat els coeficients de seguretat que fixen les normatives vigents. 5.1. Coeficients de minoració de resistències 5.1.1. Formigó armat D’acord amb l’article 15.3 de l’Instrucció EHE-08, s’han aplicat els següents coeficients de seguretat per l’estudi dels estats límits últims: - Coeficient de minoració de l’acer de les armadures γs = 1,15 - Coeficient de minoració del formigó: γc = 1,50 6 - HIPÒTESIS DE CÀLCUL En el càlcul de tots els elements estructurals s’han considerat les hipòtesis de càrregues que fixen les normes vigents que són d’aplicació. A l’annex 2 de la present memòria s’indiquen les diferents combinacions de carregues, així com els valors dels diferents coeficients d’aplicació segons el C.T.E. 7 – MÈTODE DE CÀLCUL El càlcul de l’estructura de formigó armat s’ha realitzat amb el programa informàtic CYPECAD ESPACIAL, adaptat a la Instrucció EHE-08, amb entrada gràfica de la geometria dels sostres i de la distribució de carregues superficials, lineals i puntuals. El programa calcula les accions de vent, d’acord amb les normes respectives, i les aplica automàticament a tots els elements estructurals afectats.

El programa analitza les sol·licitacions amb un càlcul espacial en tres dimensions per mètodes matricials de rigidesa. Estableix la compatibilitat de deformacions en tots els nusos, considerant 6 graus de llibertat i crea la hipòtesi d’indeformabilitat del pla de cada planta, per simular el comportament rígid del sostre, impedint els desplaçaments relatius entre els seus nusos, de manera que cada planta només pugui girar i desplaçar-se conjuntament (3 graus de llibertat). L’estructura es discretitza automàticament en elements, barres y nusos per el càlcul matricial. El programa facilita dibuixos DXF amb els quadres de pilars, armat de biguetes i lloses massisses i especejament d’armadures de jàsseres i reforços. Després del càlcul i l’obtenció de resultats s’ha seguit un procés de revisió i simplificació de l’ informació rebuda, operacions prèvies a la elaboració dels plànols d’estructura definitius. 8 – CRITERIS DE DIMENSIONAT Degut als condicionants geomètrics i de carregues de l’edifici s’ha previst la utilització de lloses 30 cm a cada una de les plantes que formen el projecte. Es compleixen sempre la relació mínima L/32 fixada per el cantell de les lloses massisses a l’article 56.2 de la norma EHE. Malgrat que es compleixen també els cantells mínims establerts a l’article 50.2.2.1 de la norma EHE, s’han comprovat que les fletxes actives obtingudes del càlcul no siguin superiors a 1 cm o a 1/400 de la llum en qualsevol de les direccions que es verifiquin, d’acord també a la norma EHE. Les dimensions dels pilars son el resultat de successius tanteigs de càlcul de l’estructura, a partir de la seva amplada màxima que, a la majoria de pilars, està condicionada per exigències funcionals. A l’annex 3 de la memòria es troba el llistat dels esforços resultants a l’arrencada dels pilars, obtinguts després del càlcul amb CYPECAD ESPACIAL. A la part de l’edifici destinada a aparcament s’ha previst una possible ampliació de una planta i s’han dimensionat els pilars i els fonaments, així com el sostre que ara es la coberta d’acord amb aquesta possible ampliació. 9 – PROCÉS CONSTRUCTIU 9.1. Enderrocs El solar es troba actualment sense edificació o construccions que s’hagin de enderrocar per a realitzar les obres previstes en el projecte. 9.2. Moviment de terres L’empresa constructora haurà de facilitar, per a la seva aprovació per part de la Direcció Facultativa, el procés d’excavació previst, amb la localització de les rampes d’accés i sortida de vehicles. S’haurà d’excavar i retirar tota la capa de reblerts en l’àmbit de tot l’edifici fins a la cota topogràfica 95,6, per reomplir desprès amb graves ben compactades a la zona de magatzem i caldera abans de executar la llosa de subpressió. 9.3. Fonamentació denominat 2on nivell, de sorres llims argiloses amb graves, detectada fins al final dels sondeigs amb fondàries superiors a 9 metres. S’ha plantejat una fonamentació semi profunda mitjançant pous encastats almenys 1 metre en els materials del segon nivell de sorres llim argiloses amb graves, segons les recomanacions de l’estudi geotècnic. Aquests pous de fonamentació s’han dimensionat per una tensió admissible a compressió de 2,00 Kg/cm2, tal com s’indica al citat estudi. 9.4. Connexió a terra Abans de procedir al armat i formigonat de la solera del soterrani estarà acabada tota la instal·lació de connexió a terra prevista per sota d’ella. 9.5. Solera Es preveu una llosa de subpressió que servirà de solera per el paviment de la planta semisoterrani a la zona de magatzems i calderes, i un sostre sanitari a l’edifici d’ús administratiu. 9.6. Pilars, murs i sostres El procés de construcció dels pilars, murs i sostres de l’estructura s’ajustarà al procés de fimbrat dels sostres reticulars que l’empresa constructora haurà de proposar, amb temps suficient, per l’aprovació per part de la Direcció Facultativa de les obres. 10 – MANTENIMENT DE L’ESTRUCTURA 10.1. Estructura de formigó La propietat conservarà la Documentació Tècnica relativa a l’estructura de formigó construïda i les dades referents a les sobrecarregues previstes en els diferents sostres. Cada cinc anys es realitzarà una inspecció, o abans si s’apreciés alguna anomalia, observant si han aparegut esquerdes en els elements estructurals (pilars, sostres, etc.) o en cel rasos, envans i tancaments o be si apareixen taques de humitat.

Si s’observés una d’aquestes patologies s’estudiarà per un Tècnic competent que esbrinarà el seu origen, importància i perillositat i, si es necessari, les reparacions a realitzar. Quan alguna modificació pugui canviar les sol·licitacions previstes en els pilars, serà necessari el dictamen de un Tècnic competent. No es realitzaran perforacions ni encaixos en els suports de formigó armat. No es permetrà l’obertura de forats no previstos en el càlcul ni l’aplicació de carregues dinàmiques o vibratòries en un sostre sense un estudi tècnic previ que ho autoritzi i fixi les mesures que s’han de perdre. Es prohibirà qualsevol ús que sotmeti als sostres a humitat permanent i s’anunciarà qualsevol fuita observada en les canonades de subministrament o evacuació d’aigües. Barcelona, maig de 2010 Josep Nel·lo Ruiz, Arqt

ANNEX 1: ESTUDI GEOTÈCNIC I ANNEX ESTUDI

ANNEX 2: DADES I COMBINACIONS DE CÀLCUL DE L’ESTRUCTURA

1.- DADES GENERALS DE L'ESTRUCTURA Projecte: Consorci Forestal 2.- NORMES CONSIDERADES Formigó: EHE-08-CTE Acers conformats: CTE DB-SE A Acers laminats i armats: CTE DB-SE A 3.- ACCIONS CONSIDERADES

3.1.- Gravitatòries

Planta S.C.U.(t/m²) Càrreg.mortes (t/m²)

SP1 0.10 0.35

SP_PK 0.10 0.35

SPB 0.30 0.17

SPSOT 0.50 0.12

Fonamentació 0.00 0.00

3.2.- Vent CTE DB SE-AE Codi Tècnic de l'Edificació. Document Bàsic Seguretat Estructural - Accions en l'Edificació Zona eòlica: C Grau d'aspror: IV. Zona urbana, industrial o forestal L'acció del vent es calcula a partir de la pressió estàtica qe que actua en la direcció perpendicular a la superfície exposada. El programa obté de forma automàtica aquesta pressió, conforme als criteris del Codi Tècnic de l'Edificació DB-ES AE, en funció de la geometria de l'edifici, la zona eòlica i grau d'aspror seleccionats, i l'altura sobre el terreny del punt considerat:

qe = qb · ce · cp

On: qb És la pressió dinàmica del vent conforme al mapa eòlic de l'Annex D. ce És el coeficient d'exposició, determinat conforme a les especificacions de l'Annex D.2, en funció del grau d'aspror de l'entorn i l'altura sobre el terreny del punt considerat. cp És el coeficient eòlic o de pressió, calculat segons la taula 3.5 de l'apartat 3.3.4, en funció de l'esveltesa de l'edifici en el plànol paral·lel al vent. Vent X Vent Y

qb (t/m²)

esveltesa

cp (pressió)

cp (succió)

esveltesa cp (pressió)

cp (succió)

0.05 0.92 0.80 -0.47 0.52 0.71 -0.40

Amples de faixa

Plantes Ample de faixa Y(m) Ample de faixa X(m)

SP1 16.05 7.50

SPSOT, SPB i SP_PK 22.35 12.75 No es realitza anàlisi dels efectes de 2on ordre Coeficients de Càrregues +X: 1.00 -X:1.00 +Y: 1.00 -Y:1.00

Càrregues de vent

Planta Vent X(t) Vent Y(t)

SP1 1.815 0.740

SP_PK 4.602 2.291

SPB 6.325 3.149

SPSOT 7.838 3.903 Conforme a l'article 3.3.2., apartat 2 del Document Bàsic AE, s'ha considerat que les forces de vent per planta, en cada adreça de l'anàlisi, actuen amb una excentricidad de ±5% de la dimensió màxima de l'edifici 3.3.- Sisme Norma de Construcció Sismorresistent NCSE-02 Acció sísmica segons X Acció sísmica segons Y Província:GIRONA Terme:RIBES DE FRESER Classificació de la construcció: Construccions d'importància normal Acceleració sísmica bàsica (ab): 0.100 g, (sent 'g' l'acceleració de la gravetat) Coeficient de contribució (K): 1.00 Coeficient adimensional de risc (�): 1 Coeficient segons el tipus de terreny (C): 1.80 Coeficient d'amplificació del terreny (S): 1.440 Acceleració sísmica de càlcul (ac = S x � x ab): 0.144 g Mètode de càlcul adoptat: Anàlisi modal espectral Esmorteïment: 5% (respecte de l'amortiment crític) Fracció de la sobrecàrrega a considerar: 0.60 Fracció de la neu a considerar: 0.50 Nombre de modes: 6 Coeficient de comportament per ductilitat: 2 (Ductilitat baixa) Criteri d'armats a aplicar per ductilitat: Cap 3.4.- Hipòtesi de càrrega Automàtiques Càrrega permanent

Sobrecàrrega d’ús Sisme X Sisme Y

Vent +X exc.+ Vent +X exc.- Vent -X exc.+ Vent -X exc.- Vent +Y exc.+ Vent +Y exc.- Vent -Y exc.+ Vent -Y exc.-

Addicionals Referència Naturaleza

N 1 Neu 4.- ESTATS LÍMIT E.L.U. de trencament. Formigó E.L.U. de trencament. Formigó en fonamentacions

CTE Categoria d'ús: C. Zones d'accés al públic Cota de neu: Altitud inferior o igual a 1000 m

Tensions sobre el terreny Desplaçaments

Accions característiques

5.- SITUACIONS DE PROJECTE Per a les diferents situacions de projecte, les combinacions d'accions es definiran d'acord amb els següents criteris:

Situacions persistents o transitòries Amb coeficients de combinació

≥

γ + γ Ψ + γ Ψ∑ ∑Gj kj Q1 p1 k1 Qi ai kij 1 i >1

G Q Q

Sense coeficients de combinació

≥ ≥

γ + γ∑ ∑Gj kj Qi kij 1 i 1

G Q

Situacions sísmiques

Amb coeficients de combinació

≥ ≥

γ + γ + γ Ψ∑ ∑Gj kj A E Qi ai kij 1 i 1

G A Q

Sense coeficients de combinació

≥ ≥

γ + γ + γ∑ ∑Gj kj A E Qi kij 1 i 1

G A Q

On:

Gk Acció permanent

Qk Acció variable

AE Acció sísmica

�G Coeficient parcial de seguretat de les accions permanents �Q,

Coeficient parcial de seguretat de l'acció variable principal

�Q,i Coeficient parcial de seguretat de les accions variables d'acompanyament �AE Coeficient parcial de seguretat de l'acció sísmica �p,1 Coeficient de combinació de l'acció variable principal �a,i Coeficient de combinació de les accions variables d'acompanyament

5.1.- Coeficients parcials de seguretat (�) i coeficients de combinació (�) Per a cada situació de projecte i estat límit els coeficients a utilitzar seran: E.L.U. de trencament. Formigó: EHE-08-CTE

Persistent o transitòria

Coeficients parcials de seguretat (�)

Coeficients de combinació (�)

Favorable Desfavorable Principal (�p) Acompanyament (�a)

Càrrega permanent (G) 1.000 1.350 - -

Sobrecàrrega (Q) 0.000 1.500 1.000 0.700

Vent (Q) 0.000 1.500 1.000 0.600

Neu (Q) 0.000 1.500 1.000 0.500

Sísmica





Sobrecàrrega (Q) 0.000 1.000 0.600 0.600

Vent (Q) 0.000 1.000 0.000 0.000

Neu (Q) 0.000 1.000 0.000 0.000

Sisme (E) -1.000 1.000 1.000 0.300(1)

Notes: (1) Fracció de les sol·licitacions sísmiques a considerar en la direcció ortogonal: Les sol·licitacions obtingudes dels resultats de l'anàlisi en cadascuna de les direccions ortogonals es combinaran amb el 30 % dels de l'altra.

E.L.U. de trencament. Formigó en fonamentacions: EHE-08 / CTE DB-SE C

Persistent o transitòria





Sobrecàrrega (Q) 0.000 1.600 1.000 0.700

Vent (Q) 0.000 1.600 1.000 0.600

Neu (Q) 0.000 1.600 1.000 0.500

Sísmica





Sobrecàrrega (Q) 0.000 1.000 0.600 0.600

Vent (Q) 0.000 1.000 0.000 0.000

Neu (Q) 0.000 1.000 0.000 0.000

Sisme (E) -1.000 1.000 1.000 0.300(1)

Notes: (1) Fracció de les sol·licitacions sísmiques a considerar en la direcció ortogonal: Les sol·licitacions obtingudes dels resultats de l'anàlisi en cadascuna de les direccions ortogonals es combinaran amb el 30 % dels de l'altra.

Tensions sobre el terreny

Accions variables sense sisme


Favorable Desfavorable

Càrrega permanent (G) 1.000 1.000

Sobrecàrrega (Q) 0.000 1.000

Vent (Q) 0.000 1.000

Neu (Q) 0.000 1.000

Sísmica





Vent (Q) 0.000 0.000

Neu (Q) 0.000 1.000

Sisme (E) -1.000 1.000

Desplaçaments

Accions variables sense sisme





Vent (Q) 0.000 1.000

Neu (Q) 0.000 1.000

Sísmica





Vent (Q) 0.000 0.000

Neu (Q) 0.000 1.000

Sisme (E) -1.000 1.000

5.2.- Combinacions Noms de les hipòtesis

G Càrrega permanent

Q Sobrecàrrega d'us

V(+X exc.+) Vent +X exc.+

V(+X exc.-) Vent +X exc.-

V(-X exc.+) Vent -X exc.+

V(-X exc.-) Vent -X exc.-

V(+Y exc.+) Vent +Y exc.+

V(+Y exc.-) Vent +Y exc.-

V(-Y exc.+) Vent -Y exc.+

V(-Y exc.-) Vent -Y exc.-

SX Sisme X

SY Sisme Y

N 1 N 1

E.L.U. de trencament. Formigó

Comb. G Q V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) SX SY N 1 1 1.000 2 1.350 3 1.000 1.500 4 1.350 1.500 5 1.000 1.500 6 1.350 1.500 7 1.000 1.050 1.500 8 1.350 1.050 1.500 9 1.000 1.500 0.900 10 1.350 1.500 0.900 11 1.000 1.500 12 1.350 1.500 13 1.000 1.050 1.500 14 1.350 1.050 1.500 15 1.000 1.500 0.900 16 1.350 1.500 0.900 17 1.000 1.500 18 1.350 1.500 19 1.000 1.050 1.500 20 1.350 1.050 1.500 21 1.000 1.500 0.900

22 1.350 1.500 0.900 23 1.000 1.500 24 1.350 1.500 25 1.000 1.050 1.500 26 1.350 1.050 1.500 27 1.000 1.500 0.900 28 1.350 1.500 0.900 29 1.000 1.500 30 1.350 1.500 31 1.000 1.050 1.500 32 1.350 1.050 1.500 33 1.000 1.500 0.900 34 1.350 1.500 0.900 35 1.000 1.500 36 1.350 1.500 37 1.000 1.050 1.500 38 1.350 1.050 1.500 39 1.000 1.500 0.900 40 1.350 1.500 0.900 41 1.000 1.500 42 1.350 1.500 43 1.000 1.050 1.500 44 1.350 1.050 1.500 45 1.000 1.500 0.900 46 1.350 1.500 0.900 47 1.000 1.500 48 1.350 1.500 49 1.000 1.050 1.500 50 1.350 1.050 1.500 51 1.000 1.500 0.900 52 1.350 1.500 0.900 53 1.000 1.500 54 1.350 1.500 55 1.000 1.050 1.500 56 1.350 1.050 1.500 57 1.000 0.900 1.500 58 1.350 0.900 1.500 59 1.000 1.050 0.900 1.500 60 1.350 1.050 0.900 1.500 61 1.000 0.900 1.500 62 1.350 0.900 1.500 63 1.000 1.050 0.900 1.500 64 1.350 1.050 0.900 1.500 65 1.000 0.900 1.500 66 1.350 0.900 1.500 67 1.000 1.050 0.900 1.500 68 1.350 1.050 0.900 1.500 69 1.000 0.900 1.500 70 1.350 0.900 1.500 71 1.000 1.050 0.900 1.500 72 1.350 1.050 0.900 1.500 73 1.000 0.900 1.500 74 1.350 0.900 1.500 75 1.000 1.050 0.900 1.500 76 1.350 1.050 0.900 1.500 77 1.000 0.900 1.500 78 1.350 0.900 1.500 79 1.000 1.050 0.900 1.500 80 1.350 1.050 0.900 1.500 81 1.000 0.900 1.500 82 1.350 0.900 1.500 83 1.000 1.050 0.900 1.500 84 1.350 1.050 0.900 1.500 85 1.000 0.900 1.500 86 1.350 0.900 1.500 87 1.000 1.050 0.900 1.500 88 1.350 1.050 0.900 1.500 89 1.000 1.500 0.750 90 1.350 1.500 0.750 91 1.000 1.500 0.750 92 1.350 1.500 0.750 93 1.000 1.050 1.500 0.750 94 1.350 1.050 1.500 0.750

95 1.000 1.500 0.900 0.750 96 1.350 1.500 0.900 0.750 97 1.000 1.500 0.750 98 1.350 1.500 0.750 99 1.000 1.050 1.500 0.750

100 1.350 1.050 1.500 0.750 101 1.000 1.500 0.900 0.750 102 1.350 1.500 0.900 0.750 103 1.000 1.500 0.750 104 1.350 1.500 0.750 105 1.000 1.050 1.500 0.750 106 1.350 1.050 1.500 0.750 107 1.000 1.500 0.900 0.750 108 1.350 1.500 0.900 0.750 109 1.000 1.500 0.750 110 1.350 1.500 0.750 111 1.000 1.050 1.500 0.750 112 1.350 1.050 1.500 0.750 113 1.000 1.500 0.900 0.750 114 1.350 1.500 0.900 0.750 115 1.000 1.500 0.750 116 1.350 1.500 0.750 117 1.000 1.050 1.500 0.750 118 1.350 1.050 1.500 0.750 119 1.000 1.500 0.900 0.750 120 1.350 1.500 0.900 0.750 121 1.000 1.500 0.750 122 1.350 1.500 0.750 123 1.000 1.050 1.500 0.750 124 1.350 1.050 1.500 0.750 125 1.000 1.500 0.900 0.750 126 1.350 1.500 0.900 0.750 127 1.000 1.500 0.750 128 1.350 1.500 0.750 129 1.000 1.050 1.500 0.750 130 1.350 1.050 1.500 0.750 131 1.000 1.500 0.900 0.750 132 1.350 1.500 0.900 0.750 133 1.000 1.500 0.750 134 1.350 1.500 0.750 135 1.000 1.050 1.500 0.750 136 1.350 1.050 1.500 0.750 137 1.000 1.500 0.900 0.750 138 1.350 1.500 0.900 0.750 139 1.000 -0.300 -1.000 140 1.000 0.600 -0.300 -1.000 141 1.000 0.300 -1.000 142 1.000 0.600 0.300 -1.000 143 1.000 -0.300 1.000 144 1.000 0.600 -0.300 1.000 145 1.000 0.300 1.000 146 1.000 0.600 0.300 1.000 147 1.000 -1.000 -0.300 148 1.000 0.600 -1.000 -0.300 149 1.000 1.000 -0.300 150 1.000 0.600 1.000 -0.300 151 1.000 -1.000 0.300 152 1.000 0.600 -1.000 0.300 153 1.000 1.000 0.300 154 1.000 0.600 1.000 0.300

E.L.U. de trencament. Formigó en fonamentacions

Comb. G Q V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) SX SY N 1 1 1.000 2 1.600 3 1.000 1.600 4 1.600 1.600 5 1.000 1.600 6 1.600 1.600 7 1.000 1.120 1.600 8 1.600 1.120 1.600 9 1.000 1.600 0.960

10 1.600 1.600 0.960 11 1.000 1.600 12 1.600 1.600 13 1.000 1.120 1.600 14 1.600 1.120 1.600 15 1.000 1.600 0.960 16 1.600 1.600 0.960 17 1.000 1.600 18 1.600 1.600 19 1.000 1.120 1.600 20 1.600 1.120 1.600 21 1.000 1.600 0.960 22 1.600 1.600 0.960 23 1.000 1.600 24 1.600 1.600 25 1.000 1.120 1.600 26 1.600 1.120 1.600 27 1.000 1.600 0.960 28 1.600 1.600 0.960 29 1.000 1.600 30 1.600 1.600 31 1.000 1.120 1.600 32 1.600 1.120 1.600 33 1.000 1.600 0.960 34 1.600 1.600 0.960 35 1.000 1.600 36 1.600 1.600 37 1.000 1.120 1.600 38 1.600 1.120 1.600 39 1.000 1.600 0.960 40 1.600 1.600 0.960 41 1.000 1.600 42 1.600 1.600 43 1.000 1.120 1.600 44 1.600 1.120 1.600 45 1.000 1.600 0.960 46 1.600 1.600 0.960 47 1.000 1.600 48 1.600 1.600 49 1.000 1.120 1.600 50 1.600 1.120 1.600 51 1.000 1.600 0.960 52 1.600 1.600 0.960 53 1.000 1.600 54 1.600 1.600 55 1.000 1.120 1.600 56 1.600 1.120 1.600 57 1.000 0.960 1.600 58 1.600 0.960 1.600 59 1.000 1.120 0.960 1.600 60 1.600 1.120 0.960 1.600 61 1.000 0.960 1.600 62 1.600 0.960 1.600 63 1.000 1.120 0.960 1.600 64 1.600 1.120 0.960 1.600 65 1.000 0.960 1.600 66 1.600 0.960 1.600 67 1.000 1.120 0.960 1.600 68 1.600 1.120 0.960 1.600 69 1.000 0.960 1.600 70 1.600 0.960 1.600 71 1.000 1.120 0.960 1.600 72 1.600 1.120 0.960 1.600 73 1.000 0.960 1.600 74 1.600 0.960 1.600 75 1.000 1.120 0.960 1.600 76 1.600 1.120 0.960 1.600 77 1.000 0.960 1.600 78 1.600 0.960 1.600 79 1.000 1.120 0.960 1.600 80 1.600 1.120 0.960 1.600 81 1.000 0.960 1.600 82 1.600 0.960 1.600

83 1.000 1.120 0.960 1.600 84 1.600 1.120 0.960 1.600 85 1.000 0.960 1.600 86 1.600 0.960 1.600 87 1.000 1.120 0.960 1.600 88 1.600 1.120 0.960 1.600 89 1.000 1.600 0.800 90 1.600 1.600 0.800 91 1.000 1.600 0.800 92 1.600 1.600 0.800 93 1.000 1.120 1.600 0.800 94 1.600 1.120 1.600 0.800 95 1.000 1.600 0.960 0.800 96 1.600 1.600 0.960 0.800 97 1.000 1.600 0.800 98 1.600 1.600 0.800 99 1.000 1.120 1.600 0.800

100 1.600 1.120 1.600 0.800 101 1.000 1.600 0.960 0.800 102 1.600 1.600 0.960 0.800 103 1.000 1.600 0.800 104 1.600 1.600 0.800 105 1.000 1.120 1.600 0.800 106 1.600 1.120 1.600 0.800 107 1.000 1.600 0.960 0.800 108 1.600 1.600 0.960 0.800 109 1.000 1.600 0.800 110 1.600 1.600 0.800 111 1.000 1.120 1.600 0.800 112 1.600 1.120 1.600 0.800 113 1.000 1.600 0.960 0.800 114 1.600 1.600 0.960 0.800 115 1.000 1.600 0.800 116 1.600 1.600 0.800 117 1.000 1.120 1.600 0.800 118 1.600 1.120 1.600 0.800 119 1.000 1.600 0.960 0.800 120 1.600 1.600 0.960 0.800 121 1.000 1.600 0.800 122 1.600 1.600 0.800 123 1.000 1.120 1.600 0.800 124 1.600 1.120 1.600 0.800 125 1.000 1.600 0.960 0.800 126 1.600 1.600 0.960 0.800 127 1.000 1.600 0.800 128 1.600 1.600 0.800 129 1.000 1.120 1.600 0.800 130 1.600 1.120 1.600 0.800 131 1.000 1.600 0.960 0.800 132 1.600 1.600 0.960 0.800 133 1.000 1.600 0.800 134 1.600 1.600 0.800 135 1.000 1.120 1.600 0.800 136 1.600 1.120 1.600 0.800 137 1.000 1.600 0.960 0.800 138 1.600 1.600 0.960 0.800 139 1.000 -0.300 -1.000 140 1.000 0.600 -0.300 -1.000 141 1.000 0.300 -1.000 142 1.000 0.600 0.300 -1.000 143 1.000 -0.300 1.000 144 1.000 0.600 -0.300 1.000 145 1.000 0.300 1.000 146 1.000 0.600 0.300 1.000 147 1.000 -1.000 -0.300 148 1.000 0.600 -1.000 -0.300 149 1.000 1.000 -0.300 150 1.000 0.600 1.000 -0.300 151 1.000 -1.000 0.300 152 1.000 0.600 -1.000 0.300 153 1.000 1.000 0.300 154 1.000 0.600 1.000 0.300

Tensions sobre el terreny Desplaçaments

Comb. G Q V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) SX SY N 1

1 1.000 2 1.000 1.000 3 1.000 1.000 4 1.000 1.000 1.000 5 1.000 1.000 6 1.000 1.000 1.000 7 1.000 1.000 8 1.000 1.000 1.000 9 1.000 1.000 10 1.000 1.000 1.000 11 1.000 1.000 12 1.000 1.000 1.000 13 1.000 1.000 14 1.000 1.000 1.000 15 1.000 1.000 16 1.000 1.000 1.000 17 1.000 1.000 18 1.000 1.000 1.000 19 1.000 1.000 20 1.000 1.000 1.000 21 1.000 1.000 1.000 22 1.000 1.000 1.000 1.000 23 1.000 1.000 1.000 24 1.000 1.000 1.000 1.000 25 1.000 1.000 1.000 26 1.000 1.000 1.000 1.000 27 1.000 1.000 1.000 28 1.000 1.000 1.000 1.000 29 1.000 1.000 1.000 30 1.000 1.000 1.000 1.000 31 1.000 1.000 1.000 32 1.000 1.000 1.000 1.000 33 1.000 1.000 1.000 34 1.000 1.000 1.000 1.000 35 1.000 1.000 1.000 36 1.000 1.000 1.000 1.000 37 1.000 -1.000 38 1.000 1.000 -1.000 39 1.000 1.000 40 1.000 1.000 1.000 41 1.000 -1.000 42 1.000 1.000 -1.000 43 1.000 1.000 44 1.000 1.000 1.000 45 1.000 -1.000 1.000 46 1.000 1.000 -1.000 1.000 47 1.000 1.000 1.000 48 1.000 1.000 1.000 1.000 49 1.000 -1.000 1.000 50 1.000 1.000 -1.000 1.000 51 1.000 1.000 1.000 52 1.000 1.000 1.000 1.000

6.- DADES GEOMÈTRIQUES DE GRUPS I PLANTES Grup Nom del grup Planta Nom planta Altura Cota

4 SP1 4 SP1 1.80 11.30

3 SP_PK 3 SP_PK 1.70 9.50

2 SPB 2 SPB 3.50 7.80

1 SPSOT 1 SPSOT 4.30 4.30

0 Fonamentació 0.00

7.- LLISTAT DE PANYS Bidireccionals considerats

Nom Descripció

30C5N15 BLOQUE PERDIDO DE CANTO 25+5 NERVIO 15 Cassetó perdut Nº de peces: 3 Pes propi: 0.465 t/m² Cantell: 30 cm Cap de compressió: 5 cm Intereix: 85 cm Amplària del nervi: 15 cm

8.- LLOSES I ELEMENTS DE FONAMENTACIÓ -Tensió admissible en situacions persistents: 2.00 kp/cm² -Tensió admissible en situacions accidentals: 3.00 kp/cm² 9.- MATERIALS UTILITZATS

9.1.- Formigons Per a tots els elements estructurals de l'obra: HA-25; fck = 255 kp/cm²; �c = 1.30 a 1.50

9.2.- Acers per element i posició

9.2.1.- Acers en barres Per a tots els elements estructurals de l'obra: B 500 S; fyk = 5097 kp/cm²; �s = 1.00 a 1.15

9.2.2.- Acers en perfils

Tipus d'acer para perfils Acer Límit elàstic(kp/cm²)

Mòdul d'elasticitat(kp/cm²)

Acers conformats S235 2396 2099898

Acers laminats S275 2803 2100000

ANNEX 3: LLISTATS D’ESFORÇOS A L’ARRENCADA DE PILARS

1.- ARRENCADES DE PILARS, PANTALLES I MURS PER HIPOTESI Nota:

Els esforços es refereixen als eixos locals del pilar. Els esforços de pantalles i murs són en eixos generals i referits al centre de gravetat de la pantalla o mur en la planta.

Esforços en arrencades

Suport Hipòtesi N(t) Mx(t·m) My(t·m) Qx(t) Qy(t) T(t·m)

3 Càrrega permanent Sobrecàrrega d'us Vent +X exc.+ Vent +X exc.- Vent -X exc.+ Vent -X exc.- Vent +Y exc.+ Vent +Y exc.- Vent -Y exc.+ Vent -Y exc.- Sisme X Mode 1 Sisme X Mode 2 Sisme X Mode 3 Sisme X Mode 4 Sisme X Mode 5 Sisme X Mode 6 Sisme Y Mode 1 Sisme Y Mode 2 Sisme Y Mode 3 Sisme Y Mode 4 Sisme Y Mode 5 Sisme Y Mode 6 N 1

26.50 4.61

-0.80 -0.82 0.80 0.82

-0.06 -0.06 0.06 0.06

-6.82 1.13

-0.13 0.06 0.33

-0.00 -0.25 0.49

-1.79 0.18 0.02

-0.13 0.28

0.39 0.17 0.12 0.14

-0.12 -0.14 -0.01 -0.01 0.01 0.01 0.47

-0.38 -0.00 -0.01 0.08

-0.00 0.02

-0.17 -0.01 -0.02 0.01

-0.07 -0.00

0.74 0.30 0.01

-0.01 -0.01 0.01

-0.00 -0.00 0.00 0.00 0.19 0.23

-0.01 0.01 0.04 0.00 0.01 0.10

-0.14 0.02 0.00 0.06 0.00

0.27 0.12 0.08 0.10

-0.08 -0.10 -0.01 -0.01 0.01 0.01 0.34

-0.27 -0.00 -0.01 0.05

-0.00 0.01

-0.12 -0.00 -0.02 0.00

-0.05 -0.00

0.51 0.21 0.01

-0.00 -0.01 0.00

-0.00 0.00 0.00

-0.00 0.15 0.17

-0.01 0.00 0.03 0.00 0.01 0.07

-0.09 0.01 0.00 0.04 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00

-0.00 4 Càrrega permanent

Sobrecàrrega d'us Vent +X exc.+ Vent +X exc.- Vent -X exc.+ Vent -X exc.- Vent +Y exc.+ Vent +Y exc.- Vent -Y exc.+ Vent -Y exc.- Sisme X Mode 1 Sisme X Mode 2 Sisme X Mode 3 Sisme X Mode 4 Sisme X Mode 5 Sisme X Mode 6 Sisme Y Mode 1 Sisme Y Mode 2 Sisme Y Mode 3 Sisme Y Mode 4 Sisme Y Mode 5 Sisme Y Mode 6 N 1

47.00 7.52

-0.16 -0.19 0.16 0.19

-0.06 -0.06 0.06 0.06

-2.87 0.39

-0.06 0.08 0.96

-0.01 -0.11 0.17

-0.83 0.26 0.07

-0.83 1.38

-0.34 -0.19 0.10 0.12

-0.10 -0.12 -0.01 -0.01 0.01 0.01 0.45

-0.34 0.00

-0.01 0.05

-0.00 0.02

-0.15 0.02

-0.02 0.00

-0.05 -0.00

0.87 0.42 0.00 0.00

-0.00 -0.00 -0.01 -0.01 0.01 0.01 0.04 0.04

-0.01 0.00 0.02 0.00 0.00 0.02

-0.11 0.01 0.00 0.01 0.00

-0.25 -0.14 0.07 0.08

-0.07 -0.08 -0.00 -0.01 0.00 0.01 0.33

-0.24 0.00

-0.00 0.04

-0.00 0.01

-0.10 0.01

-0.01 0.00

-0.04 -0.00

0.61 0.30 0.00 0.00

-0.00 -0.00 -0.00 -0.00 0.00 0.00 0.03 0.03

-0.01 0.00 0.01 0.00 0.00 0.01

-0.07 0.01 0.00 0.01 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00

-0.00 5 Càrrega permanent

Sobrecàrrega d'us Vent +X exc.+ Vent +X exc.- Vent -X exc.+ Vent -X exc.- Vent +Y exc.+ Vent +Y exc.- Vent -Y exc.+ Vent -Y exc.- Sisme X Mode 1 Sisme X Mode 2 Sisme X Mode 3 Sisme X Mode 4 Sisme X Mode 5 Sisme X Mode 6 Sisme Y Mode 1 Sisme Y Mode 2 Sisme Y Mode 3 Sisme Y Mode 4 Sisme Y Mode 5 Sisme Y Mode 6 N 1

35.31 7.66 0.73 0.76

-0.73 -0.76 -0.03 -0.02 0.03 0.02 4.66

-2.63 -0.49 0.11

-0.45 0.00 0.17

-1.13 -7.01 0.33

-0.03 0.48 1.18

0.07 0.67 0.18 0.23

-0.18 -0.23 -0.03 -0.03 0.03 0.03 0.62

-0.73 -0.01 -0.03 0.11

-0.00 0.02

-0.31 -0.13 -0.08 0.01

-0.13 -0.02

2.26 0.51

-0.06 -0.03 0.06 0.03

-0.11 -0.11 0.11 0.11

-0.38 -0.43 -0.08 0.01

-0.08 -0.00 -0.01 -0.18 -1.17 0.04

-0.01 -0.08 0.07

0.02 0.51 0.15 0.19

-0.15 -0.19 -0.02 -0.03 0.02 0.03 0.52

-0.57 -0.01 -0.02 0.09

-0.00 0.02

-0.25 -0.10 -0.06 0.01

-0.10 -0.01

1.72 0.39

-0.03 -0.02 0.03 0.02

-0.07 -0.07 0.07 0.07

-0.22 -0.31 -0.06 0.01

-0.06 -0.00 -0.01 -0.13 -0.84 0.03

-0.00 -0.05 0.05

-0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00

-0.00


66.81 13.91 -1.23 -1.23 1.23 1.23 0.04 0.04

-0.04 -0.04 -8.00 1.61 0.07

-0.03 -0.15 -0.00 -0.29 0.69 1.06

-0.09 -0.01 -0.26 1.90

0.77 0.51 0.11 0.11

-0.11 -0.11 -0.01 -0.01 0.01 0.01 0.51

-0.15 -0.00 -0.00 0.08

-0.00 0.02

-0.06 -0.04 -0.01 0.01

-0.02 -0.00

-0.10 -0.04 0.00

-0.01 -0.00 0.01

-0.00 0.00 0.00

-0.00 0.10 0.17

-0.00 0.00 0.02 0.00 0.00 0.07

-0.05 0.01 0.00 0.03 0.00

0.54 0.36 0.08 0.08

-0.08 -0.08 -0.00 -0.00 0.00 0.00 0.38

-0.11 -0.00 -0.00 0.06

-0.00 0.01

-0.05 -0.02 -0.01 0.00

-0.01 -0.00

-0.08 -0.03 0.00

-0.01 -0.00 0.01 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.08 0.12

-0.00 0.00 0.01 0.00 0.00 0.05

-0.03 0.01 0.00 0.02 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00

-0.00


66.05 13.74 -1.31 -1.18 1.31 1.18

-0.02 -0.05 0.02 0.05

-10.76 -1.18 -0.07 -0.00 -0.21 0.00

-0.39 -0.51 -1.05 -0.01 -0.01 0.05 1.95

0.79 0.51 0.11 0.10

-0.11 -0.10 -0.00 -0.00 0.00 0.00 0.68 0.05

-0.00 -0.00 0.11 0.00 0.02 0.02

-0.02 -0.00 0.01 0.02

-0.00

0.26 0.04 0.01

-0.00 -0.01 0.00

-0.00 0.00 0.00

-0.00 0.17 0.17

-0.00 0.00 0.02 0.00 0.01 0.07

-0.06 0.01 0.00 0.03 0.00

0.54 0.36 0.08 0.08

-0.08 -0.08 -0.00 0.00 0.00

-0.00 0.50 0.04

-0.00 -0.00 0.08 0.00 0.02 0.02

-0.01 -0.00 0.01 0.02

-0.00

0.17 0.03 0.01

-0.00 -0.01 0.00

-0.00 0.00 0.00

-0.00 0.13 0.12

-0.00 0.00 0.02 0.00 0.00 0.05

-0.03 0.01 0.00 0.03 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00

-0.00


27.71 4.56

-0.88 -0.78 0.88 0.78 0.10 0.08

-0.10 -0.08 -8.85 -0.52 0.14

-0.07 0.27 0.00

-0.32 -0.23 2.03

-0.21 0.02 0.09 0.31

0.55 0.17 0.17 0.14

-0.17 -0.14 -0.00 0.01 0.00

-0.01 1.19 0.31

-0.00 0.00 0.18 0.00 0.04 0.13

-0.06 0.01 0.01 0.09

-0.00

-0.78 -0.27 0.01

-0.01 -0.01 0.01

-0.00 0.00 0.00

-0.00 0.18 0.23

-0.01 0.01 0.03 0.00 0.01 0.10

-0.14 0.02 0.00 0.06

-0.00

0.37 0.12 0.13 0.10

-0.13 -0.10 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.87 0.22

-0.00 0.00 0.13 0.00 0.03 0.09

-0.04 0.01 0.01 0.06

-0.00

-0.56 -0.20 0.01

-0.01 -0.01 0.01

-0.00 0.00 0.00

-0.00 0.14 0.17

-0.01 0.00 0.02 0.00 0.01 0.07

-0.09 0.02 0.00 0.04

-0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00

-0.00


15.23 18.81

0.16 0.19

-0.16 -0.19 -0.01 -0.01 0.01 0.01 0.55

-0.51 -0.00 -0.01 0.09

-0.00 0.02

-0.22 -0.01 -0.04 0.01

-0.07 -0.03

0.07 0.04

-0.01 -0.01 0.01 0.01 0.00 0.00

-0.00 -0.00 -0.05 0.02

-0.00 0.00

-0.01 0.00

-0.00 0.01

-0.00 0.00

-0.00 0.00

-0.00

0.04 0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 -0.01 -0.01 0.01 0.01 0.00

-0.00 -0.00 -0.00 -0.00 -0.00 0.00

-0.00 -0.05 -0.00 -0.00 -0.00 0.00

0.03 0.02

-0.01 -0.01 0.01 0.01 0.00 0.00

-0.00 -0.00 -0.02 0.01 0.00 0.00

-0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00 0.00

-0.00 0.00

-0.00

0.02 0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 -0.00 -0.00 0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 -0.00 0.00

-0.00 0.00

-0.00 -0.02 -0.00 0.00

-0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00

-0.00


12.47 18.87 -0.05 -0.05 0.05 0.05 0.01 0.01

-0.01 -0.01 -0.25 0.07 0.01 0.00

-0.02 0.00

-0.01 0.03 0.14 0.01

-0.00 0.01

-0.03

-0.02 -0.02 -0.01 -0.01 0.01 0.01

-0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.04 0.01

-0.00 -0.00 -0.00 -0.00 -0.00 0.00

-0.00 -0.00 -0.00 -0.00 0.00

0.03 0.01 0.00 0.00

-0.00 -0.00 -0.00 -0.00 0.00 0.00 0.02 0.00

-0.00 -0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00

-0.04 -0.00 0.00

-0.00 0.00

-0.02 -0.01 -0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.02 0.00

-0.00 -0.00 -0.00 -0.00 -0.00 0.00

-0.00 -0.00 -0.00 -0.00 0.00

0.02 0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 -0.00 -0.00 0.00 0.00 0.01 0.00

-0.00 -0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00

-0.02 -0.00 0.00

-0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00

-0.00 -0.00 0.00 0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00

-0.00 0.00 0.00

-0.00

ANNEX 4: FITXA COMPLIMENT NORMA SISMICA

F I T X A D ’ A P L I C A C I Ó D E L A N O R M A N C S E - 0 2 n o r m a d e c o n s t r u c c i ó s i s m o r e s i s t e n t

EDIFICIS n o v a c o n s t r u c c i ó

1/1

NO

RM

A D

E C

ON

STR

UC

CIÓ

SIS

MO

RES

ISTE

NT

NC

SE-0

2 O

ficin

a C

on

su

lto

ra T

ècn

ica

· C

ol·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

O

ctu

bre

20

04

·

v.

1.1

I D E N T I F I C AC I Ó D E L ’ E D I F I C I Situació: Municipi: Número de plantes sobre rasant:

C AR AC T E R Í S T I Q U E S D E L A C O N S T R U C C I Ó Moderada Normal Especial Classificació de l’edifici en funció

de la seva importància: (Article 1.2.2)

Edificis amb probabilitat

menyspreable de què la seva

destrucció per un terratrèmol

pugui ocasionar víctimes,

interrompre un servei primari o

produir danys econòmics

significatius a tercers.

Edificis la destrucció dels quals

per un terratrèmol pugui

ocasionar víctimes, interrompre

un servei per a la col·lectivitat, o

produir importants pèrdues

econòmiques, sense que en cap

cas es tracti d’un servei

imprescindible ni pugui donar lloc

a efectes catastròfics.

Edificis la destrucció dels quals

per un terratrèmol pugui

interrompre un servei

imprescindible o donar lloc a

efectes catastròfics. En aquest

grup s’inclouen les construccions

que així es considerin en el

planejament urbanístic i

documents públics anàlegs, així

com en reglamentacions més

específiques

Acceleració bàsica ab: (1) (2) En funció del municipi d’acord a l’annex I de l’NCSE-02 ab / g < 0,04 ab / g =

Acceleració de càlcul ac: (Només en edificis d’importància

normal o especial i amb ab � 0,04g)

Coeficient del tipus de sòl C: (3)

S’adoptarà com a valor de C el valor mig dels 30 primers metres sota la superfície obtingut en

ponderar els coeficients Ci de cada estrat del terreny amb el seu gruix ei, en metres.

C =30

e·C ii� =

Coeficient d’amplificació del terreny S Si � · ab ��0,1 g � S = C / 1,25

�Si 0,1 g < ��· ab < 0,4 g � S =

25,1C + 3,33 · (��· g

ab – 0,1) · (1 – 25,1C )

Coeficient de risc �� Edificis d’importància

normal � = 1,0

Edificis d’importància

especial � = 1,3 �� Si 0,4 g �� . ab � S = 1,0 S =

� �(4) ac / g = S · � · ab / g =

Tipus d’estructura: (1) (4) (5)

C R I T E R I S D ’ AP L I C AC I Ó D E L A N O R M A Edificis d’importància moderada No cal aplicar l'NCSE-02

ab < 0,04g No cal aplicar l'NCSE-02

0,04 g ��ab < 0,08g(2) Cal aplicar l'NCSE-02

Excepció: No és d’aplicació l’NCSE-02 en edificis de normal importància sempre que:

- Es disposi d’una estructura de pòrtics arriostrats

(5), amb característiques de resistència i rigidesa similars en

les dues direccions, per resistir esforços horitzontals en qualsevol direcció i

- No es fonamenti l’edifici sobre terrenys potencialment inestables.

En cap cas aquesta excepció serà d’aplicació en edificis de més de 7 plantes si l’acceleració sísmica de càlcul ac � 0,08g

ab� ��0,08g (1) Cal aplicar l'NCSE-02 sense excepcions

Per tant, NO CAL APLICAR LA NORMA NCSE-02

ÉS D’APLICACIÓ LA NORMA NCSE-02. En la memòria de càlcul consten les accions sísmiques considerades, les hipòtesis i les conclusions adoptades. I en els

plànols es fan constar els nivells de ductilitat utilitzats en el càlcul.

Data L’arquitecte/a

Notes: 1) Les edificacions de fàbrica de maó, de blocs de morter, o similars, si 0,08g ��ab < 0,12g tindran 4 plantes com a màxim. I si ab� ��0,12g en tindran, com a

màxim, 2. (art. 1.2.3)

2) Quan ab ��0,04g no s’executaran estructures de paredat, tàpia o tova.

3) Coeficient del terreny C: En funció del tipus de terreny:

Terreny I (Roca compacta, sòl cimentat o granular molt dens): C= 1.

Terreny II (Roca molt fracturada, sòls granulars densos o cohesius durs): C= 1,3.

Terreny III (Sòl granular de compacitat mitja, o sòl cohesiu de consistència ferma o molt ferma): C= 1,6.

Terreny IV (Sòl granular solt, o sòl cohesiu tou): C= 2.

4) Les estructures de murs de fàbrica, si 0,08g ��ac � 0,12g, l’alçada màxima serà de 4 plantes. I si ac �0,12g l’alçada màxima serà de 2 plantes. (art. 4.4.1)

5) En el cas d’estructures de pòrtics és important fer constar si estan ben arriostrats. L’existència d’una capa superior armada, monolítica i enllaçada a

l’estructura en la totalitat de la superfície de cada planta permet considerar els pòrtics com ben arriostrats entre sí en totes les direccions (d’acord als

comentaris de l’NCSE-02 C.1.2.3).

Carrer de Sant Miquel Ribes de Freser

PB+1

✔

0,10

1,0 1,44

0,144

✔

✔

maig de 2010 Josep Nel·lo Ruiz

CLIENT:�CONSORCI�D’ESPAIS�D’INTERÈS�NATURAL�DEL�RIPOLLÈS�

EXPEDIENT:�IB�2074�10�

DATA:�8/03/09�

OBRA:�Estudi�geotècnic�per�a�la�construcció�d’un�edifici�de�serveis��

SITUACIÓ:�Sant�Miquel�–�RIBES�DE�FRESER�

Ctra. Molins a Sabadell, Km.13 Nau 109, Of. 5 08191 Rubí Tel.93 697 87 35 [email protected]

BASE DE CÀLCUL

El procediment de càlcul utilitzat sempre comprèn els següents passos:

� Determinació de la tensió de trencament del terreny - per unes dimensions de sabates determinades.

� Càlcul de la tensió admissible, aplicant a l’anterior el coeficient de seguretat establert.

� Reajust, si s’escau, de les dimensions de fonamentació.

� Càlcul dels assentaments previsibles.

� Modificació dels càlculs anteriors si els assentaments no són admissibles.

Tensió admissible

Un cop analitzat el procediment de càlcul i donat que partim de la premissa que els sòls sota la cota de fonamentació són heterogenis, a efectes de càlcul s’aplica el mètode que proposa el llibre de “Curso aplicado de cimentaciones”, en el seu capítol 2, de J. Maria Rodríguez Ortiz y otros. En aquest llibre es proposen pel càlcul de tensions admissibles de fonamentacions superficials, ja sigui sabates aïllades, corregudes o llosa de fonamentació, els criteris de trencament dels terrenys bicapa.

Segons aquestes premisses es redueixen les diferents capes que es diferencien donada l’extensió de la superfície de trencament , a dues úniques capes, la reducció a aquesta segona capa es realitza amb la mitja ponderada de les diferents capes a considerar. S’aplicarà la profunditat de l’extensió de la superfície de trencament que es consideri més desfavorable.

Amb aquest mètode s’han de tenir en compte les pressions de trencament de la 1era capa i la 2ona capa, i aplicar les correccions que es donen segons quina sigui la relació entre les característiques de resistència de cada una de les dues capes considerades.

Pel càlcul de les tensions de trencament de cada una de les capes utilitzarem, i en el cas de caracteritzar les capes a partir de la seva cohesió i angle de fregament intern, i considerant sabates corregudes, la fórmula proposada per Terzaghi:

Qd = C · Nc + � · Z ·Nq + 0.5 · � · B · Nw


Pel càlcul de les tensions de trencament de cada una de les capes, i en el cas de caracteritzar les capes a partir de la seva cohesió i angle de fregament intern, i considerar sabates aïllades , la fórmula proposada per Terzaghi:

Qd = 1.3 · c · Nc + � · Z ·Nq + 0.4 · � · B · Nw

on:

Qd = Capacitat de càrrega límit (en Kg/m2). c = Cohesió del sòl (en Kg/m2).� = Pes volumètric del sòl (en Kg/m3).Z = Profunditat de desplant de la fonamentació (en m). B= Ample de la sabata quadrada o dimensió menor de la

sabata rectangular (en m). Nc’, Nq’, Nw’ = factors de càrrega que s’obtenen a partir de

l’angle de fregament intern (�).

Pel càlcul de la tensió admissible en el cas de considerar un terreny granular, sorrenc, o bé assimilable a aquestes característiques, tindrem en compte els valors que s’obtenen de la Nspt, i a partir de les formules proposades per Terzaghi i Peck:

Per sabates < 1.2 m de costat

Qadm.= N x S / 8

Per sabates > 1.2 m de costat:

Qadm.= N / 12 x S / ( B + 0.3) / B)2

On:

N = Valor obtingut a partir de l’assaig SPT. S = Valor de l’assentament admissible en polsades; S:1(2.54 cm). B = Ample de sabata en metres.


Assentaments

A partir de les consideracions de terrenys multicapa donats, en el mateix capítol del llibre citat, es proposen a partir del supòsit que estem davant de materials amb comportaments elàstics, un mètode pel càlcul d’assentaments que utilitza correlacions entre N, colpeig SPT, i el mòdul de deformació E.

El mètode de Schmertmann, suposa que els assentaments queden limitats a una profunditat de 2B, en el cas de sabates aïllades o llosa de fonamentació i 4B, en el cas de sabates corregudes.

Aquest mètode es basa en el sumatori de tots els assentaments que s’obtenen per cada una de les diferents capes definides i calculades a partir de la fórmula següent:

S= Ci q � �� zEI /

On:

Ci = factor que depèn de l’empotrament de la sabata.

I = Coeficient d’influència que representa la relació de les tensions admissibles en profunditat.

E = mòdul de deformació definit per Schmertmann, que s’obté de multiplicar 2.5, en el cas de sabates aïllades i 3.5 en el cas de corregudes, pel colpeig del penetròmetre estàtic. Aquest colpeig s’obté de la relació entre N ( Nspt ), amb uns factors de conversió establerts per cada un dels diferents tipus de material.

Amb aquests valors que s’obté s’haurà de comprovar que els assentaments absoluts de cada una de les sabates és menor a 2.54 (1 polzada), en el cas de considerar sabates i menor a 5 cm (2 polzades), en el cas de considerar una llosa de fonamentació, que són els assentaments màxims admissibles establerts per a les estructures de formigó, segons Terzaghi.


Fonamentació�mitjançant�micropilots��

Per� a� la� realització� dels� càlculs� s’ha� utilitzat� el� mètode� proposat� per�Bustamante� (1979)� per� al� “càlcul� d’anclatges� i� micropìlots� injectats”.�Aquest�mètode�està�basat�en�l’assaig�de�nombrosos�anclatges�i�micropilots�i� es� refereix� a� les� categories� d’injecció� IGU� (fase� única)� o� IRS� (diverses�fases).��Pel�càlcul�de�la�càrrega�d’enfonsament�d’un�micropilot�es�podrà�aplicar�la�següent�fórmula:��

QL=�QLp�+�QLs��On:��

QL��=�� Càrrega�límit�en�el�cap�del�pilotatge�

QLp=�� Resistència�en�punta�límit�del�micropilotatge�

QLs=�� Fregament�límit�al�llarg�del�segellat�

�La�resistència�en�punta�(QLp)�es�pot�calcular�no�excedint�del�15�al�20�per�100�el�fregament�lateral:�� QLp�=�0,15�*�QLs�

�

Per� altra� banda,� pel� càlcul� de� la� resistència� al� llarg� del� fregament� del�segellat�s’haurà�d’aplicar:��

QLs�=��i�*�(��*�Dsi�*�LSi�*qSi)��On:��

QLs=�� Fregament�límit�al�llarg�del�segellat�

Dsi�=� Diàmetre�del�taladre�majorat�per�cada�nivell�

LSi�=�� Longitud�de�transmissió�

qSi�=� Fregament� lateral� unitari� límit� per� cada� nivell�(extret�de�les�taules�i�dividint�lo�entre�2)�

��

��

��

��

��

��

� ��

��

��

��

��

� ��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� !��!��

��

��!��!��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

��

��

� �

� � � � � � �

� � � � � � � � � � � � �

�

�

� ��

��

��

� �

��

��

��

��

��

�

��

�

��

��

��

�

��

��

��

��

�

��

��

��

��

� ��

��

�

��

��

��

�

��

��

��

��

�

��

��

��

�

��

�

� � � � � � � � � � � �

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� � ��

�

��

��

�

�

�

��

�

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � �

��

��

��

��

��

��

��

�

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

! "�#��#� �� #�

��

$��#��

�� %��

"��#

�� &��'�� #�

"��#

(��

(�#)��#��#%��*� ��

#��+ �

��

��

�� $��

��%

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

�

��

�

��

�

��

��

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

��

��

��

�

�

��

��

��

��

��

�

��

�

��

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

�

��

��

��

��

��

��

�

��

�

��

�

��

��

��

��

�

��

��

��

��

�

��

��

��

�

��

��

! "�#��#� �� #��

$��#�� %��"��#

�� &��'�� #�"��#

(��

(�#)��#��#%��*� ��#��+ �

�� !��!��

�� !��!��

��

��

� ��

��

�� $�� %

��

��

��

��

��

��

�!"#��!#$%

%$&"%'($)�"*&!+�+%"!* ��$,�%%

#!�-&$) �*.& �� !"#�

��

��/��

��

�� 0� ��

��

��

1��

0��

2��

3��

4��

5��

��

�%+6+ +7& �8�+%�9 0 ��!� �+� �30�� $."%%� ��%#* 53�3��21:2�5�2��2� �+; 53�3��21� ��+$% ��<&�!!+��*

�=�>?@

��!!+�,�(�&+%��!+,�&�*�+7(8%"*�*+�A �+&!$8�*"!!�7)+�$ %%$�"*+�+�A+!!�%*��%+*&*�� $-��&!� �$(��90��9��)��

�� B��

��/��

�!+,�&�* +�A �+&!$8 %%$��+!($%"*+��%+*&* +7(8%"*"* �� *C8$*& $)+%)-!$+ �� $-��&!� �$( �90��9� )�$ �-;$�� 0�2 )�� "%"! �+!!D #"*)�

��>�:�:�:�@

E��FG��H��

%$�* +!($%"*"* $ (!+,"*"*� �%+*&*+7(8%"*"* � �*C8$*& $ )+%)-!$+ ��$-��&!� �$( �� )� $ �-;$�� 1�0)�� "%"! �+!!D� �"�.+)$&+&

��>��:��:��:�0@

��>2:��:��:��@

��>2:5:��:��@

��>4:��:��:�0@

�% �+&�!$+% )"7&$78+ �**�7& �% �+&�$;9.�!' �$*�$78�$; %+ ."!)$D �� %%$� $.+**+ + *�! �I* (!+,D* $ *"!!�7)�

�!+,�* +�A �+&!$8 %%$��+!($%"*+ $*"!!�7)+� �%+*&* +7(8%"*"* � �*C8$*&$ )+%)-!$+ �� $-��&!� �$( �90��9�)�� "%"!�(!$*��+!!"7D*�

��

��

49��*8!+

��%�1:��:��

�932��*8!+

��%�0:��:��

��

��

��

1��

0��

2��

3��

4��

5��

��

��

��

��

��

��

��

�!"#��!#$%

%$&"%'($)�"*&!+�+%"!* ��$,�%%

#!�-&$) �*.& �� !"#�

��

��/��

��

�� 0� ��

��

��

�1��

�0 �

�2��

�3��

�4 �

�5��

��

�%+6+ +7& �8�+%�9 0 ��!� �+� �30�� $."%%� ��%#* 53�3��21:2�5�2��2� �+; 53�3��21� ��+$% ��<&�!!+��*

�=�>?@

�$��*"7�+&(� +��92��

��

��1>0:3:4:��@

��0>��:�0:��:�4@

�!+,�* +�A �+&!$8 %%$��+!($%"*+ $*"!!�7)+� �%+*&* +7(8%"*"* � �*C8$*&$ )+%)-!$+ �� $-��&!� �$( �90��9�)�� "%"!�(!$*��+!!"7D*�

��

��

��

�1 �

�0��

�2 �

�3��

�4 �

�5��

��

0,83Profunditat de penetròmetre

ColpeigDPSH

Colpeig NB SPT/MI N.F. Nivells0 0 0

-0,2 0 0-0,4 3 4-0,6 2 2-0,8 2 2-1 3 4

-1,2 3 4-1,4 3 4-1,6 4 5-1,8 1 1-2 1 1

-2,2 1 1-2,4 1 1-2,6 1 1-2,8 1 1-3 1 1

-3,2 1 1-3,4 1 1-3,6 1 1-3,8 1 1-4 2 2

-4,2 3 4-4,4 5 6-4,6 3 4-4,8 6 7-5 7 8

-5,2 8 10-5,4 10 12-5,6 14 17-5,8 16 19-6 15 18

-6,2 18 22-6,4 10 12-6,6 12 14-6,8 19 23-7 17 20

-7,2 15 18-7,4 11 13-7,6 6 7-7,8 11 13-8 14 17

-8,2 11 13-8,4 16 19-8,6 13 16-8,8 11 13-9 11 13

-9,2 13 16-9,4 13 16-9,6 12 14-9,8 17 20-10 15 18

-10,2 12 14-10,4 12 14-10,6 17 20-10,8 18 22-11 21 25

-11,2 19 23-11,4 16 19-11,6 17 20-11,8 16 19-12 10 12

Nivell 1 Nivell freàticNivell 2

Gràfica de l'assaig de penetració

0

0

4

2

2

4

4

4

5

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

2

4

6

4

7

8

10

12

17

19

18

22

12

14

23

20

18

13

7

13

17

13

19

16

13

13

16

16

14

20

18

14

14

20

22

25

23

19

20

19

12-12

-11

-10

-9

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130

Colpeig (N B)

ASSAIG DE PENETRACIÓ DINÀMICA: P-1 cota inici: 98,6 m.

OBRA: C/Sant Miquel POBLACIÓ: RIBES DE FRESER DATA: 22/02/10 NÚMERO D´INFORME: IB-2074-10


ColpeigDPSH

Colpeig NB SPT/MI N.F. Nivells-12,2 8 10-12,4 10 12-12,6 11 13-12,8 13 16-13 16 19

-13,2 19 23-13,4 17 20-13,6 37 45-13,8 22 27-14 24 29

-14,2 19 23-14,4 26 31-14,6 18 22-14,8 16 19-15 22 27

-15,2-15,4-15,6-15,8-16

-16,2-16,4-16,6-16,8-17

-17,2-17,4-17,6-17,8-18

-18,2-18,4-18,6-18,8-19

-19,2-19,4-19,6-19,8-20

-20,2-20,4-20,6-20,8-21

-21,2-21,4-21,6-21,8-22

-22,2-22,4-22,6-22,8-23

-23,2-23,4-23,6-23,8-24



101213

1619

2320

4527

2923

3122

1927

-25,2

-24,2

-23,2

-22,2

-21,2

-20,2

-19,2

-18,2

-17,2

-16,2

-15,2

-14,2

-13,2

-12,20 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130

Colpeig (N B)


OBRA: C/sANT MIQUEL POBLACIÓ: RIBES DE FRESER DATA: 22/02/10 NÚMERO D´INFORME: IB-2074-10


ColpeigDPSH


-0,2 2 2-0,4 2 2-0,6 2 2-0,8 3 4-1 2 2

-1,2 2 2-1,4 1 1-1,6 2 2-1,8 1 1-2 1 1

-2,2 1 1-2,4 2 2-2,6 11 13-2,8 12 14-3 14 17

-3,2 17 20-3,4 10 12-3,6 11 13-3,8 10 12-4 17 20

-4,2 14 17-4,4 13 16-4,6 14 17-4,8 13 16-5 12 14

-5,2 12 14-5,4 10 12-5,6 13 16-5,8 18 22-6 18 22

-6,2 17 20-6,4 15 18-6,6 15 18-6,8 14 17-7 16 19

-7,2 14 17-7,4 15 18-7,6 11 13-7,8 12 14-8 15 18

-8,2-8,4-8,6-8,8-9

-9,2-9,4-9,6-9,8-10

-10,2-10,4-10,6-10,8-11

-11,2-11,4-11,6-11,8-12



0

2

2

2

4

2

2

1

2

1

1

1

2

13

14

17

20

12

13

12

20

17

16

17

16

14

14

12

16

22

22

20

18

18

17

19

17

18

13

14

18

-12

-11

-10

-9

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130

Colpeig (N B)




ColpeigDPSH


-0,2 2 2-0,4 10 12-0,6 7 8-0,8 4 5-1 2 2

-1,2 1 1-1,4 1 1-1,6 1 1-1,8 1 1-2 1 1

-2,2 1 1-2,4 1 1-2,6 1 1-2,8 1 1-3 1 1

-3,2 1 1-3,4 1 1-3,6 2 2-3,8 1 1-4 2 2

-4,2 2 2-4,4 3 4-4,6 3 4-4,8 3 4-5 2 2

-5,2 4 5-5,4 3 4-5,6 4 5-5,8 5 6-6 12 14

-6,2 14 17-6,4 26 31-6,6 19 23-6,8 17 20-7 18 22

-7,2 13 16-7,4 11 13-7,6 15 18-7,8 23 28-8 14 17

-8,2-8,4-8,6-8,8-9

-9,2-9,4-9,6-9,8-10

-10,2-10,4-10,6-10,8-11

-11,2-11,4-11,6-11,8-12



0

2

12

85

2

1

1

1

1

1

11

1

1

1

1

1

21

2

2

4

4

4

2

54

5

6

14

17

31

2320

22

16

13

18

28

17

-12

-11

-10

-9

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130

Colpeig (N B)



��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�� !"#��!"��"� �"��!��$��!��%��&

!��"��&

!'()�!�')*++*,(+-.*/#(0,'1�*2�++

)'�3,*/ ��"� !'()�

�4��&

��"��4��"

� ��&

��"�'15

�6/1217*+*,1,"8.+�

)'�.1��8,*8,�'8

��9��!�8�,'-��,'�

�75,61/1:.;/��

�"�"&

�*� ��+1�0<'*��=��

�*>-0*,�/(+?+52*1+

@51,�'81'*

8*,1,�.�('�0*0,�8,��

��''1�2�.�,1+�1�7�1''�+0 A��B��C�� "�� "�

�+*�0�0(''�8/0�D5�+/(��1'.*+(0(01�7� *8 */*0� �� .'12�,�0��+10,0�18.5+(0(0� ��.'�0� ��)*80��/�� *3��,'��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��,��##��#��&��#�� #-#��

��$�#��.��#�� %�� #�)��!+ �

��

��$�#��.��#�� %�� #�)��!+��

��$�#��.��#�� %�� #�)��!+��

��

��/�� #��#�� #-#��0�� #��.��#��)��

��/�� #��#�� #-#��0�� #��.��#��)��

��

��

��1�� *� ��#��+ 2��

�� 1�� *� �� #��+ 2��

��

��1�� *� ��#��+ 2��

��,��##��)��"#� �� %*��#��#� �

��

��3�#�4��#��5)��+ �

�� 1�� *� ��#��+ 2��

5.4 Memòria d’instal·lacions

1. Sistema de condicionaments i instal.lacions

1.1 Seguretat

Protecció contraincendis:

Es preveuran les instal.lacions de seguretat i contraincendis següents :

Detecció d’incendis :

No es disposa d’un sistema de detecció convencional per mitjà de detectors termovelocimètrics convencionals,lper les caractarístiques de superficie de l’edifici estudiat.

Pulsadors d’alarma :

No es diposa d’una instal.lació de polsadors d’alarma en l’edifici.

Sirenes :

No es col.loquen sirenes exteriors i interiors per a l’avís acústic en cas d’emergència

Boques d’incendi :

L’edifici no disposa d’una xarxa de boques d’incendi equipades de tipus BIE-25 repartides ja que aquestes no són legalment requerides.

Extintors :

Es disposa d’extintors d’eficacia mínima 21A 113 BC repartits per l’establiment amb grau de cobertura suficient.Els espais amb risc específic disposaran d’extintors amb eficacia segons projecte.

Senyalització :

Els mitjans d’incendi i extinció,així com les vies de recorregut d’emergència i les sortides d’evacuació estaran convenientment senyalitzades.

Control de fums :

L’edifici no disposa d’un sistema de control de fums.

1.2 Protecció anti-intrusió

L’edifici disposarà d’un sistema d’alarma convencional contraintrusió,basat en detectors de triple tecnologia,una centraleta d’alarmes via radio i un sistema de sirenes d’avís.

Aiximateix l’edifici disposa d’un sistema de circuit tancat de televisió amb càmares situades en punts estratègics i control i visió des de la sala de consergeria , situada a l’entrada de principal de l’edifici.

1.3 Evacuació

Fums:

Es disposa d’una sortida de fumisteria,corresponents a la central tèrmica de l’edifici,aquesta es troba sobre l’espai de sala de calderes i està construïda en acer inox amb doble càmara i aïllament per la condensació.

L’edifici disposa també de diverses sortides de ventilació destinades a la renovació d’aire dels locals.

Aigües:

L’evacuació d’aigües es realitza cumplint la normativa vigent de salubritat de forma separativa pel que fa a aigües pluvials i aigües residuals,aquestes són abocades en sengles arquetes situades properes a l’entrada de l’establiment.

Pel que fa als diàmetres i traçats aquests han estat calculats utilitzant els paràmetres presents en en C.T.E.

Residus ordinaris:

No es preveu que l’edifici generi residus específics o especials en la seva activitat de funcionament habitual,els residus generats per l’edifici seran en qualsevol cas assimilables a domèstics i podran ser dipositats en els contenidors municipals.

1.4 Ventilació

La totalitat dels espais estan dotats de sistemes de ventilació naturals,mecànics o híbrids.

Pel que fa a les zones climatitzades per màquines,la renovació de l’aire es realitzarà per les màquines,per mitjà de sistemes de free-cooling.

En les zones amb presència d’unitats de sostre de tipus fancoil la renovació de l’aire es realitzarà per mitjà d’extraccions forçades.

Les taxes de renovació d’aire,aixi com el dimensionat de les instal.lacions s’ha realitzant seguint les prescripcions de DB HS.

1.5 Subministrament i serveis

Aigua freda:

L’edifici disposa d’una escomesa d’aigua freda general per l’edifici,en forma de col.lector.

Aigua calenta sanitària:

L’edifici disposa d’un sistema de generació i distribució d’ACS,aquest no disposa de captadors d’energia solar ja que s’ha decidit en fase de projecte optar per un altre sistema renovable com és la Biomassa que és 100 % equivalent a la col.locació de les plaques solars tèrmiques.

Combustibles:

L’edifici disposarà d’una instal.lació de subministrament i emmagatzematge de Biomassa per alimentar la caldera.

Electricitat:

L’edifici contarà amb l’escomesa necessària per a la previsió de càrregues efectuada per al seu correcte subministrament.

Telecomunicacions:

L’edifici no disposa d’una ICT de telecomunicacions en tant que aquest no té l’ús d’habitatge dins dels usos principals.

1.6 Condicionament lumínic

Per a la correcta il.luminació dels diferents espais s’ha optat per sistemes independents per a cada zona,fluorescència en general,amb presència d’algun sistema d’halògens i de leds per a petits espais.

La totalitat dels espais estan segregats via circuits independents i es poden encendre o apagar de forma molt parcialitzada.

1.7 Condicionament acústic i audiovisual

No s’han previst requeriments específics de qualitat acústica.

1.8 Condicionament ambiental tèrmic

Tèrmicament l’edifici disposa de subsistemes de control que permeten enviar calor en els diferents espais de forma segregada.

El control de les instal.lacions es completament automàtic i es realitza per mitjà de termòstats d’ambient i termòstats zonals que actuen sobre les diferents unitats de cada subzona.

El sistema principal es basa en una generació unitaria que per mitjà del grup tèrmic i un acumulador permet disposar d’aigua de primari per a l’ús concret que es demandi.

La hidràulica de l’edifici té en compte que els diferents circuits estan alimentats per diferents bombes acceleradores independents.

Calefacció:

Les instal.lacions de calefacció de l’establiment es basen en un sistema de fluid primari que s’envia als diferents emissors que són bàsicament climatitzadors i fancoils presents en els diversos subespais.

1.9 Incorporació d’energies renovables

Solar tèrmica:

L’edifici diposa no d’una instal.lació solar tèrmica per a la generació de l’aigua calenta sanitaria.

Tal i com s’ha comentat es desestima la col.locació de plauques solars en l’edifici ja que aquest no disposa de les condicions d’assolellament mínimes per a un correcte funcionament i es decideix optar per un altre recurs d’orígen renovable com és la Biomassa.

Els càlculs i justificacions pertinents per a la col.locació d’energia solar han estat realitzats cumplint amb CTE HE 4.

COMPLIMENT CODI TÈCNIC I ALTRES REGLAMENTACIONS

Les solucions adoptades en el projecte tenen com objectiu que l’edifici disposi de les prestacions adequades per garantir els requisits bàsics de qualitat que estableix la llei 38/99 d’Ordenació de l’Edificació. El compliment del article 1 del Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda, “Normas sobre redacción de proyectos y direccion de obras de edificacion“ , i també en compliment del apartat 1.3 de l’annex del Codi Tècnic de l’Edificació, es fa constar que en el projecte s’han observat les normes sobre la construcció vigent, i que aquestes estan relacionades a l’apartat de Normativa Aplicables d’aquesta memòria. Prestacions de l’edifici: S’estableix les prestacions de l’edifici per requisits bàsics, en relació a les exigències bàsiques del CTE. S’indiquen específicament les acordades entre promotor i projectista que superin els llindars establerts al CTE. Els requisits bàsics de Seguretat es satisfan a traves del compliment del Codi Tècnic d’Edificació, que conté les exigències bàsiques que han de complir els edificis i del compliment del Decret 21/2006 d’ecoeficiència en els edificis. Aquest compliment del CTE es pot fer a través dels Documents Bàsics corresponents, que incorporen la quantificació de les exigències i els procediments necessaris. Les exigències bàsiques també es poden satisfer a través de solucions alternatives, que han de justificar que assoleixen les mateixes prestacions.

SEGURETAT ESTRUCTURAL DB SE

Els criteris d’aplicació i la justificació del seu compliment es poden comprovar en la memòria i càlcul de l’estructura que forma part dels Annexes a aquest projecte.

SEGURETAT en cas d’INCENDI DB SI

SI.1 Propagació interior. 1. Compartimentació en sectors d’incendi. 1.1 Condicions de compartimentació: L’edifici té un ús de pública concurrència i es compartimenta en dos sectors d’incendi: - Sector 1: Totalitat de l’edifici a excepció de les sales de serveis i instal.lacions. Constitueix un sol sector amb superfície superior a 2.500 m2 ja que compleix els requeriments: Compartimentació respecte altres zones amb elements EI 120. Sortides de planta comunicades amb espai exterior segur. Materials de revestiment B-s1,d0 (parets i sostres) Bfl-s1(terres). Densitat de càrrega de foc, Qs<200MJ/m2 per a materials de revestiment i mobiliari fix. Sense zona habitable per sobre d’ell. 1.2 Resistència al foc dels elements compartimentadors: Les parets(EI) i sostres(REI) que separen els sectors d’incendi tenen una resistència al foc de EI-90 i les portes de pas entre ells de EI2-60-CS. 2. Locals i zones de risc especial. No existeix cap altre local o zona de risc dins de l’edifici a excepció de la sala de calderes. El centre de transformació s’ubica a l’exterior de l’edifici. 3. Espais ocults. Passos d’instal.lacions a través d’elements de compartimentació d’incendis. El projecte per garantir el requisit bàsic de “Seguretat en cas d’incendi” i protegir els ocupants del edifici dels riscs originats per un incendi, compleix, amb els paràmetres objectius i procediments del Document Bàsic DB-SI en aquest apartat. 4. Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i mobiliari. La reacció dels revestiments de parets i sostre és de C-s2,d0 i la del terra EFL. El projecte per garantir el requisit bàsic de “Seguretat en cas d’incendi” i protegir els ocupants del edifici dels riscs originats per un incendi, compleix, amb els paràmetres objectius i procediments del Document Bàsic DB-SI en la resta d’aquest apartat. SI.2 Propagació exterior. 1. Mitgeres. No existeixen en aquest edifici. No hi ha contacte amb cap altre edifici. 2. Façanes. Els punts de contacte entre dues façanes dels dos sectors d’incendis estan separats per una franja d’un metre d’una resistència al foc EI 60. Els materials de l’acabat exterior tenen una classe de reacció al foc B-s3 d2, i els situats dins de les cambres ventilades una classe de reacció B-s3 d2. 3. Cobertes. Els punts de contacte de la coberta inferior amb l’element compartimentador entre sectors d’incendi estan separats per una franja de 1 m d’amplada amb una resistència al foc superior a EI 60. L’acabat exterior de la coberta i dels seus elements té una classe de reacció al foc Broof(t1). SI.3 Evacuació d’ocupants. 1. Restriccions d’ocupació. Tots els recorreguts d’evacuació de zones d’ocupació.

2. Càlcul d’ocupació. Es realitza el càlcul d’ocupació pertinent per tal de garantir que l’edifici permet l’evacuació dels ocupants per l’ús que se li dóna. 3. Elements d’evacuació. Es preveu una sola sortida a l’espai exterior segur en tant que l’edifici no disposa de recorreguts inferiors a 50 m. Cada sortida dóna accés directe a un espai exterior segur. En el dimensionat de les sortides es té en compte la possibilitat de bloqueig d’una d’elles i l’aforament de cada sector. Tots els recorreguts estan degudament senyalitzats. SI.4 Detecció, control i extinció de l’incendi. Es preveuen extintors cada 15 m i a les zones de risc especial es preveuen tant en el seu interior com a l’exterior una xarxa d’hidrants a l’exterior de l’edifici. SI.5 Intervenció dels bombers. COMPLIMENT DELS REQUERIMENTS DEL DECRET 241/1994 COMPLEMENTARI A NBE-CPI/91 SOBRE CONDICIONS URBANÍSTICS I DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDI. Hidrants: Es disposarà de dos hidrants en la via pública de tal forma que no hi hagi cap punt de la façana a nivell de rasant a menys de 100 m. La tipologia, la xarxa d’abastament , l’accessibilitat i la senyalització dels hidrants compliran els requeriments del Decret 241/1994. Forest: La part posterior de l’edifici limita amb zona forestal, es mantindrà un franja de 25 m d’amplada permanent lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb la massa forestal aclarida i les branques baixes esporgades. Via pública: La via pública actuarà de carrer d’intervenció apta per l’ús d’autoescales de bombers. S’hi accedirà a través de la rotonda de majors dimensions amb un radi interior superior a 5,30 m, un radi exterior superior a 12,50 m i una amplada lliure de circulació superior a 7,20 m. Les zones d’emplaçament tindran una longitud superior als 10 m i amplada lliure no inferior als 5 m. Tindrà un pendent inferior al 10% i una resistència al punxonament superior a 10 tones en una superfície circular de 0,20 m de diàmetre. La zona d’emplaçament estarà situada al llarg de tota la façana accessible. En el seu extrem tindrà un espai de maniobra lliure de qualsevol obstacle amb un diàmetre de gir superior als 10 m. Façana accessible: L’aforament de tot l’edifici serà inferior a 1500 persones i superior a 300. La façana accessible limita directament amb una via pública que actuarà de carrer d’intervenció d’amplada superior als 8 m. SI.6 Resistència estructural a l’incendi. Els elements estructurals principals; pilars, pantalles, lloses i forjats tenen una resistència al foc R 90. La coberta de la zona de pistes es considera lleugera i per tant té una resistència al foc R 30. Els elements estructurals secundaris tenen una resistència al foc R 90. Tots aquests valors de resistència al foc han estat obtinguts segons la corba normalitzada temps-temperatura i es corresponen a les taules dels annexes del CTE DB SI.

SEGURETAT d’UTILITZACIÓ DB SU

L’edifici té un ús de pública concurrència. SU.1 Seguretat enfront al risc de caigudes.

1. Lliscament dels terres. El valor de resistència al lliscament (Rd) dels terres segons les zones és: Zones exteriors Rd>45. Zones interiors 15<Rd<35 excepte rampa i vestuaris 35<Rd<45 2. Discontinuïtat en el paviment. 2.1 Condicions dels terres. L’interior de l’edifici no presenta cap discontinuïtat en el paviment i en tot cas serà inferior a 6mm. En el contacte exterior-interior el paviment presenta un desnivell <50mm resolt amb un pendent <25%. Les perforacions practicades a nivell de paviment interior (reixes i passarel.la instal.lacions) estan limitades al pas d’una esfera de diàmetre <15mm. 2.2 Condicions de les zones de circulació. La barana de la rampa té una alçada >80cm. No existeixen graons en tot l’edifici. 3. Desnivells. 3.1 Tractament dels desnivells. Les galeries d’accés a graderia, de manteniment i la passarel·la de sotacoberta disposen de barana de protecció per evitar caigudes. Els desnivells propis de la graderia(<55cm) són senyalitzats amb una diferenciació visual. 4. Escales. 4.1 Escales fixes L’edifici no disposa d’escales per l’ús general però si que en disposa de dues per al manteniment. Tenen una amplada 0,40m<a<0,80m, amb una distància entre graons <0,30m, separades de les parets una distància d>0,16m, amb espai lliure suficient al voltant i amb protecció circumdant a partir de 4m de desnivell. SU.2 Seguretat enfront al risc d’impacte o d’enganxades. 1. Impactes. 1.1 Impacte amb elements fixes o practicables. Totes les alçades de pas són superiors als 2,20m d’alçada i el pas de portes és superior a 2m. No hi han elements sortints de les parets a una alçada inferior a 2m. Les obertures de les portes no envaixen l’espai de circulació en els passadissos d’amplada <2,50m. 1.2 Impacte amb elements fràgils. Les superfícies vidriades, al tenir un desnivell entre l’interior i l’exterior <0,55m, tenen un nivell d’impacte a resistir N3. 1.3 Impacte amb elements insuficientment perceptibles. La major part de superfícies de vidre fixes són translúcides, per tan perceptibles. Els paraments vidriats transparents de dimensions superiors a 0,60m entre muntants són degudament senyalitzats amb bandes identificatives. 2. Enganxades. No hi han elements d’obertura automàtica ni portes corredisses d’accionament manual. SU.3 Seguretat enfront risc d’immobilització en recintes tancats.

La força d’obertura de les portes per a un ús general és <150N, <25N en portes per usuaris en cadires de rodes. En el cas de les obertures que donen accés a espais amb dispositiu de bloqueig des de l’interior, aquestes disposen d’un sistema de desbloqueig de l’exterior. Tota la il.luminació d’aquests recintes es fa de l’interior. En el cas dels espais adaptats a usuaris en cadires de rodes, es facilita l’ús dels mecanismes d’obertura i tancament així com els girs amb la cadira. SU.4 Seguretat enfront al risc causat per la il.luminació inadequada. 1. Enllumenat normal. 1.1 En zones de circulació. El nivell mínim d’il.luminació, amb un factor d’uniformitat >40%, és de 50lux en espais interiors i de 5lux en espais exteriors. 2. Enllumenat d’emergència. 2.1 Característiques de les lluminàries. Es disposa d’enllumenat d’emergència a una alçada >2m a les portes de sortida, en elements de seguretat, en recorreguts d’evacuació i les seves portes, en canvi de nivells i de direcció.L’enllumenat d’emergència garantirà un nivell d’il.luminació mínim de 5 lux en les sortides d’emergència i recorreguts d’evacuació i un mínim de 1 lux en la totalitat de l’establiment. 2.2 Condicions de la instal.lació. SU.8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp.

Adjuntem fitxa de comprovació i justificació compliment CTE

ESTALVI D’ENERGIA DB HE

Limitació de la demanda energètica DB HE-1

Adjuntem fitxa de comprovació i justificació compliment CTE.

Rendiment de les instal.lacions tèrmiques DB HE-2

S’adjunta en apartats successius fitxes de comprovació i justificació de compliment CTE.

Eficiència energètica inst.d’il.luminació DB HE-3

Adjuntem fitxa de comprovació i justificació compliment CTE.

Contribució solar mínima d’ACS DB HE-4

Es dóna compliment en aquest projecte a aquesta secció pel que fa al cumpliment de les condicions de disseny i dimensionat de l’apartat 3 i les condicions de manteniment de l’apartat 4.

Pel que fa a la contribució solar mínima es fa constar que s’instal.la un sistema equivalent d’estalvi energètic i d’emissions com pot ser la biomassa.

Contribució fotovoltaica mínima d’e. elèctrica DB HE-5

No és de compliment en aquest projecte per no complir cap criteri d’aplicació.

TELECOMUNICACIONS RD.1/98 172/99 401/03

Adjuntem fitxa justificativa de l’exempció del compliment normativa,pel que fa a la redacció de projecte de ICT de telecomunicacions específic.

BAIXA TENSIÓ RD. 842/2002

Es projecten les instal.lacions elèctriques cumplint amb les prescripcions del RD 842/2002 i en particular de la ITC-028 per instal.lacions de locals de pública concurrència.

ANNEXOS : ANNEX 1 :

1.- EXIGÈNCIA DE BENESTAR I HIGIENE 1.1.- Justificació del cumpliment de l'exigència de qualitat de l'ambient de l'apartat 1.4.1

L'exigència de qualitat tèrmica de l'ambient es considera satisfeta en el diseny i dimensionament de la

instal·lació tèrmica. Per tant, tots els paràmetres que defineixen el benestar tèrmic es mantenen dins dels valors establerts.

A la següent taula apareixen els límits que cumpleixen en la zona ocupada.

Paràmetres Límit Temperatura operativa a l'estiu (°C) 23 � T � 25

Humitat relativa a l'estiu (%) 45 � HR � 60

Temperatura operativa a l'hivern (°C) 21 � T � 23

Humitat relativa a l'hivern (%) 40 � HR � 50

Velocitat mitja admissible amb difusió per mescla (m/s) V � 0.14

A continuació es mostren els valors de condicions interiors de diseny utilitzades al projecte:

Condicions interiors de diseny Referència

Temperatura d'estiu Temperatura d'hivern Humitat relativa interior Aules 24 21 50 Distribuïdor 24 21 50 Sales de reunions 24 21 50

1.2.- Justificació del cumpliment de l'exigència de qualitat de l'aire interior de l'apartat 1.4.2 1.2.1.- Categories de qualitat de l'aire interior

En funció de l'edifici o local, la categoria de qualitat d'aire interior (IDA) que s'haurà d'assolir serà com a mínim la següent: IDA 1 (aire d'òptima qualitat): hospitals, clíniques, laboratoris i escoles bressol. IDA 2 (aire de bona qualitat): oficines, residències (locals comuns d'hotels i similars, residències d'àvis i estudiants), sales de lectura, museus, sales de tribunals, aules d'aprenentatge i similars i piscines. IDA 3 (aire de qualitat mitja): edificis comercials, cines, teatres, sales d'actes, habitacions d'hotels i similars, restaurants, cafeterias, bars, sales de festa, gimnasos, locals per l'esport (excepte piscines) i sales d'ordinadors. IDA 4 (aire de qualitat baixa)

1.2.2.- Cabal mínim d'aire exterior El cabal mínim d'aire exterior de ventilació necesari es calcula segons el métode indirecte de cabal d'aire

exterior per persona i el método de cabal d'aire per unitat de superfície, especificats en la instrucció técnica I.T.1.1.4.2.3.

Es descriu a continuació la ventilació disenyada per als recintes utilitzats al projecte.

Cabals de ventilació Qualitat de l'aire interior Referència Per unitat de

superfície(m³/(h·m²)) IDA / IDA

min.(m³/h) Fumador(m³/

(h·m²)) Aules IDA 2 No

Cambra técnica

Distribuïdor 2.7 Distribuïdor Escales Garatge Lavabo de planta Sala de màquines

Sales de reunions IDA 2 No Vestíbul d'independencia Zona de circulació

1.2.3.- Filtració d'aire exterior L'aire exterior de ventilació s'introdueix a l'edifici degudament filtrat segons l'apartat I.T.1.1.4.2.4. S'ha

considerat un nivell de qualitat d'aire exterior per tota la instal·lació ODA 2, aire amb altes concentracions de partícules.

Les classes de filtració utilitzades en la instal·lació cumpleix amb el que s'ha establert en la taula 1.4.2.5 per filtres prèvis i finals.

Filtres prèvis:

IDA 1 IDA 2 IDA 3 IDA 4 ODA 1 F7 F6 F6 G4 ODA 2 F7 F6 F6 G4 ODA 3 F7 F6 F6 G4 ODA 4 F7 F6 F6 G4 ODA 5 F6/GF/F9 F6/GF/F9 F6 G4

Filtres finals:

IDA 1 IDA 2 IDA 3 IDA 4

ODA 1 F9 F8 F7 F6 ODA 2 F9 F8 F7 F6 ODA 3 F9 F8 F7 F6 ODA 4 F9 F8 F7 F6 ODA 5 F9 F8 F7 F6

1.2.4.- Aire d'extracció En funció de l'ús de l'edifici o local, l'aire d'extracció es classifica en una de les següents categories:

AE 1 (sota nivell de contaminació): aire que prové dels locals en els que les emissions més importants de contaminants provenen dels materials de construcció i decoració, a més de les persones. Estè exclòs l'aire que prové de locals on es permet fumar. AE 2 (moderat nivell de contaminació): aire de locals ocupats amb més contaminants que la categoria anterior, en els que, a més, no està prohibit fumar. AE 3 (alt nivell de contaminació): aire que prové de locals amb producció de productes químics, humitat, etc. AE 4 (molt alt nivell de contaminació): aire que conté sustàncies oloroses i contaminants perjudicials per a la salut en concentracions majors que les permeses en l'aire interior de la zona ocupada.

Es descriu a continuació la categoria d'aire de extracció que s'ha considerat per a cadascún dels recintes de la instal·lació:

Referència Categoria Aules AE1 Sales de reunions AE1

1.3.- Justificació del cumpliment de l'exigència d'higiene de l'apartat 1.4.3 La preparació d'aigua calenta sanitària s'ha realitzat cumplint amb la legislació vigent higiènico-sanitària

per la prevenció i control de la legionelosis.

La instal·lació interior d'ACS sha dimensionat segon les especificacions establertes en el Document Bàsic HS-4 del Códi Tècnic de l'Edificació.

El sistema d'acumulació d'aigua calenta sanitària utilitzat a la instal·lació està compost pels següents elements d'acumulació i intercanvi de calor:

Interacumulador d'intercanvi simple, per a producció d'ACS

Equips Volum d'acumulació(l)

Tipus 1 290.00 Equips Referència

Tipus 1

acumulador amb serpentí, per a producció d'A.C.S., model Mono 300 "THERMOSUN", de 290 l de capacitat, altura 1747 mm, diàmetre 660 mm, amb cuba d'acer vitrificat, ànode de magnesi, aïllament tèrmic extraible d'escuma tova de poliuretà lliure de CFC, de 80 mm d'espessor, amb envoltura de plàstic i boca de neteja de 110 mm de diàmetre

1.4.- Justificació del cumpliment de l'exigència de qualitat acústica de l'apartat 1.4.4 La instal·lació tèrmica cumpleix amb l'exigència bàsica HR Protecció front al soroll del CTE d'acord al seu

document bàsic.

2.- EXIGÈNCIA D'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA 2.1.- Justificació del cumpliment de l'exigència d'eficiència energética en la generació de calor i fred de l'apartat 1.2.4.1 2.1.1.- Generalitats

Les unitats de producció del projecte utilitzen energies convencionals ajustántse a la càrrega màxima simultania de les instal·lacions servides considerant els guanys o pérduas de calor a través de les xarxes de canonades dels fluids portadors, així com l'equivalent tèrmic de la potència absorbida pels equips de transport de fluids.

2.1.2.- Càrregues tèrmicas 2.1.2.1.- Càrregues màximes simultanies

A continuació es mostra el resum de la càrrega màxima simultania per a cada un dels conjunts de recintes: Refrigeració

Conjunt: planta semisoterrani Subtotals Càrrega interna Ventilació Potència tèrmica

Recinte Planta Estructural(kcal/h)

Sensible interior(kcal/h)

Total interior(kcal/h)

Sensible(kcal/h)

Total(kcal/h)

Cabdal(m³/h)

Sensible(kcal/h)

Càrrega total(kcal/h)

Per superfície(kcal/(

Sensible(kcal/h)

Total(kcal/h)

Office Planta baixa 1703.14 983.86 1283.56 2687.00 2986.70 429.23 -1.30 2008.87 261.87 2685.70 4995.57 sala 1 Planta baixa 1695.96 986.47 1286.17 2682.43 2982.12 431.59 -1.31 2019.94 260.77 2681.12 5002.06 lab1 Planta baixa 797.07 489.10 638.95 1286.16 1436.01 212.05 -0.64 992.43 257.68 1285.52 2428.45 lab2 Planta baixa 767.60 492.60 642.45 1260.20 1410.05 215.22 -0.65 1007.28 252.72 1259.55 2417.33 passadis Planta baixa -36.63 83.10 83.10 46.47 46.47 95.81 -6.38 422.37 13.21 40.09 468.84

Total 1383.9

Càrrega total simultània 15296.5

Conjunt: PLANTA BAIXA

Subtotals Càrrega interna Ventilació Potència tèrmica Recinte Planta Estructural(kc

al/h) Sensible

interior(kcal/h) Total

interior(kcal/h) Sensible(k

cal/h) Total(kcal/

h) Cabdal(m

³/h) Sensible(k

cal/h) Càrrega

total(kcal/h) Per

superfície(kcal/(Sensible(k

cal/h) Total(kcal/h

) SALA POLIVALENT Planta 1 4080.97 4007.93 5206.72 8088.90 9287.69 1782.56 -5.40 8342.76 222.54 8083.51 17630.46

Total 1782.6


Conjunt: PLANTA PRIMERA Subtotals Càrrega interna Ventilació Potència tèrmica




Sensible(kcal/h)

Total(kcal/h)

Cabdal(m³/h)

Sensible(kcal/h)


Per superfície(kcal/

Sensible(kcal/h)

Total(kcal/h)

SALA 1 Planta 2 1575.30 1874.00 2443.43 3449.30 4018.73 819.76 -2.48 3836.66 215.61 3446.82 7855.39 SALA 2 Planta 2 835.92 488.60 638.45 1324.52 1474.37 211.60 -0.64 990.34 262.08 1323.88 2464.71 SALA 3 Planta 2 814.95 489.67 639.52 1304.62 1454.47 212.57 -0.64 994.85 259.26 1303.97 2449.32 SALA 4 Planta 2 1717.34 983.92 1283.62 2701.27 3000.97 429.29 -1.30 2009.15 262.59 2699.97 5010.11

Total 1673.2


Calefacció

Conjunt: planta semisoterrani Ventilació Potència

Recinte Planta Càrrega interna sensible(kcal/h) Cabdal(

m³/h) Càrrega

total(kcal/h) Per

superfície(kcalTotal(kcal

/h) office Planta baixa 1198.84 429.23 3017.86 221.04 4216.69 sala 1 Planta baixa 1086.82 431.59 3034.48 214.85 4121.30 Lab1 Planta baixa 524.27 212.05 1490.90 213.82 2015.17 Lab2 Planta baixa 771.20 215.22 1513.20 238.82 2284.40 passadis Planta baixa 1788.96 95.81 673.66 69.40 2462.62

Total 1383.9 Càrrega total simultània 15100.2


Ventilació Potència Recinte Planta Càrrega interna

sensible(kcal/h) Cabdal(m³/h)


Per superfície(kcal

Total(kcal/h)

SALA POLIVALENT Planta 1 4073.37 1782.56 12533.04 209.61 16606.41 Total 1782.6


Conjunt: PLANTA PRIMERA Ventilació Potència


m³/h) Càrrega

total(kcal/h) Per


/h) SALA 1 Planta 2 1933.00 819.76 5763.67 211.25 7696.67 SALA 2 Planta 2 658.56 211.60 1487.75 228.22 2146.30 SALA 3 Planta 2 653.24 212.57 1494.53 227.34 2147.78 SALA 4 Planta 2 1401.96 429.29 3018.27 231.68 4420.24


A l'annex apareix el càlcul de la càrrega tèrmica per a cadascun dels recintes de la instal·lació.

2.1.2.2.- Càrregues parcials i mínimes Es mostren a continuació les demandes parcials per mesos per a cada un dels conjunts de recintes.

Refrigeració:

Càrrega màxima simultània per mes(kW) Conjunt de recintes

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 planta semisoterrani 10.56 12.63 14.41 15.63 16.61 16.11 17.74 17.76 16.71 14.89 12.28 10.58 PLANTA BAIXA 12.72 14.85 16.64 17.82 19.02 18.37 20.46 20.47 19.27 17.43 14.62 12.89 PLANTA PRIMERA 12.45 14.72 16.72 18.06 19.25 18.67 20.64 20.65 19.39 17.37 14.40 12.54

Calefacció:

Càrrega màxima simultània per mes(kW) Conjunt de recintes

Decembre Gener Febrer planta semisoterrani 17.53 17.53 17.53 PLANTA BAIXA 19.28 19.28 19.28 PLANTA PRIMERA 19.06 19.06 19.06

2.1.3.- Potència tèrmica instal·lada En la següent taula es resumeix el càlculo de la càrrega màxima simultania, la pérdua de calor en les

canonades i l'equivalent tèrmic de la potència absorbida pels equips de transport de fluids amb la potència instal·lada per a cada conjunt de recintes.

Conjunt de recintes Pinstalada

(kW)

%qtub

%qequipos

Qref

(kW)

Total(kW)

planta semisoterrani 17.72 1.65 2.00 17.76 18.41 PLANTA BAIXA 21.23 1.65 2.00 20.47 21.25 PLANTA PRIMERA 20.55 1.65 2.00 20.65 21.39

Abreviatures utilitzades

Pinstalada

Potència instal·lada (kW) %qequipos

Percentatge de l'equivalent tèrmic de la potència absorbida pels equips de transport de fluids respecte la potència instal·lada (%)

%qtub

Percentatge de pèrdua de calor en canonades per refrigeració respecte la potència instal·lada (%)

Qref

Càrrega màxima simultània de refrigeració (kW)

Conjunt de recintes Pinstalada

(kW)

%qtub

%qequipos

Qcal

(kW)

Total(kW)

planta semisoterrani 24.27 3.89 2.00 17.53 18.96 PLANTA BAIXA 31.42 3.89 2.00 19.28 21.13 PLANTA PRIMERA 31.31 3.89 2.00 19.06 20.90


Pinstalada

Potència instal·lada (kW) %qequipos

Percentatge de l'equivalent tèrmic de la potència absorbida pels equips de transport de fluids respecte la potència instal·lada (%)

%qtub

Percentatge de pèrdua de calor en canonades per calefacció respecte la potència instal·lada (%)

Qcal

Càrrega màxima simultània de calefacció (kW)

La potència instal·lada dels equips es la següent: Equips Potència instal·lada de

refrigeració(kW) Potència de

refrigeració(kW) Potència instal·lada de

calefacció(kW) Potència de

calefacció(kW) Tipus 1 59.50 58.88 Tipus 2 87.00 55.87 Total 59.5 58.9 87.0 55.9

Equips Referència

Tipus 1

equip de refrigeració, aire-aigua, model RWA-315 "CIATESA", potència frigorífica nominal de 59,5 kW (temperatura d'entrada de l'aire: 35°C; temperatura de sortida de l'aigua: 7°C, salt tèrmic: 5°C), cabal d'aigua nominal de 10,23 m³/h, cabal d'aire nominal de 28000 m³/h i potència sonora de 89,5 dBA; inclús transport fins a peu d'obra sobre camió

Tipus 2

caldera de peu de ferro fos a gas natural, per calefacció, amb baix nivell d'emissions de NOx (classe 5) i posibilidad de instalación modular, amb cremador atmosfèric de gas de dues etapes, interruptor general, pulsador per rearmar, termohidròmetre, termostat de fums, termostat de seguretat i termòstat de regulació

2.2.- Justificació del cumpliment de l'exigència d'eficiència energética a les xarxes de canonades i conduccions de calor i fred de l'apartat 1.2.4.2 2.2.1.- Aïllament tèrmico en xarxes de canonades 2.2.1.1.- Introducció

L'aïllament de les canonades s'ha realitzat segons la I.T.1.2.4.2.1.1 'Procediment simplificat'. Aquest métode defineix els espessors de aïllament segons la temperatura del fluid i el diàmetre exterior de la canonada sense aïllar. Les taules 1.2.4.2.1 i 1.2.4.2.2 mostren l'aïllament mínim per a un material amb conductivitat de referència a 10 °C de 0.040 kcal/(h m°C).

El càlcul de la transmisió de calor en les canonades s'ha realitzat segons la norma UNE-EN ISO 12241.

2.2.1.2.- Canonades en contacte amb l'ambient exterior S'han considerat les següents condicions exteriors per al càlcul de la pérdua de calor:

Temperatura seca exterior a l'estiu: 24.6 °C Temperatura seca exterior a l'hivern: -4.8 °C Velocitat del vent: 3.6 m/s

A continuació es descriu les canonades en l'ambient exterior i els aïllaments emprats, a més de les pérdues per metro linial i les pérdues totals de calor.

Canonada Ø �aisl.

(W/(m·K))

eaisl.

(mm)

Limp.

(m)

Lret.

(m)

�m.ref.

(kcal/(h·m))

qref.

(kcal/h)

�m.cal.

(kcal/(h·m))

qcal.

(kcal/h)

Tipus 1 2 1/2" 0.037 29 4.80 3.81 6.33 54.5 0.00 0.0 Tipus 1 2 1/2" 0.037 29 10.94 9.35 5.09 103.3 0.00 0.0

Total 158


Ø Diàmetre nominal �m.ref.

Valor mitjà de les pérdues de calor per a refrigeració por unitat de longitud

�aisl. Conductivitat de l'aïllament qref. Pérdues de calor per a refrigeració

eaisl.

Espessor de l'aïllament �m.cal.

Valor mitjà de las pérdues de calor per a calefacció per unitat de longitud

Limp. Longitut d'impulsió qcal. Pérdues de calor per a calefacció

Lret. Longitut de retorn Canonad Referència

Tipus 1

Canonada de distribució d'aigua freda de climatització formada per tub d'acer negre, amb soldadura longitudinal per resistència elèctrica, una mà d'imprimació antioxidant, col·locada superficialment en el interior de l'edifici, amb aïllament mitjançant camisa aïllant flexible d'escuma elastomèrica.

Per a tenir en compte la presència de vàlvules al sistema de canonades s'ha afegit un 25 % al càlcul de la

pérdua de calor.

2.2.1.3.- Canonades en contacte amb l'ambient interior S'han considerat les condicions interiors de diseny als recintes per al càlcul de les pérdues en les

canonades especificats en la justificació del cumpliment de l'exigència de qualitat de l'ambient de l'apartat 1.4.1.

A continuació es descriuen les canonades en l'ambient interior i els aïllaments emprats, a més de las pérdues per metre linial i les pérdues totals de calor.

Canonad

a Ø �aisl.

(W/(m·K))

eaisl.

(mm)

Limp.

(m)

Lret.

(m)

�m.ref.

(kcal/(h·m))

qref.

(kcal/h)

�m.cal.

(kcal/(h·m))

qcal.

(kcal/h)

Tipus 2 2 1/2" 0.037 29 10.63 10.38 5.09 53.4 22.38 235.2 Tipus 3 1 1/2" 0.037 29 3.40 5.75 0.00 0.0 16.11 147.4 Tipus 4 40/42 mm 0.037 27 50.44 48.58 3.70 366.4 15.71 1555.5 Tipus 4 26/28 mm 0.037 25 20.69 21.20 2.94 123.1 10.45 437.9 Tipus 4 33/35 mm 0.037 27 11.71 11.67 3.26 76.3 12.76 298.4 Tipus 4 20/22 mm 0.037 25 11.25 11.44 2.56 58.0 9.10 206.5 Tipus 4 13/15 mm 0.037 25 0.83 0.94 2.09 3.7 7.24 12.8 Tipus 4 16/18 mm 0.037 25 0.86 1.13 2.34 4.7 10.10 20.1

Total 686 Total 2914


Ø Diàmetre nominal �m.ref.

Valor mitjà de les pérdues de calor per a refrigeració por unitat de longitut

�aisl. Conductivitat de l'aïllament qref. Pérdues de calor per a refrigeració

eaisl.

Espessor de l'aïllament �m.cal.

Valor mitjà de las pérdues de calor per a calefacció per unitat de longitut

Limp. Longitut d'impulsió qcal. Pérdues de calor per a calefacció

Lret. Longitut de retorn Canonad Referència

Tipus 2

Canonada de distribució d'aigua freda i calenta de climatització formada per tub d'acer negre, amb soldadura longitudinal per resistència elèctrica, una mà d'imprimació antioxidant, col·locada superficialment en el interior de l'edifici, amb aïllament mitjançant camisa aïllant flexible d'escuma elastomèrica.

Tipus 3

Canonada de distribució d'aigua calenta de climatització formada per tub d'acer negre, amb soldadura longitudinal per resistència elèctrica, una mà d'imprimació antioxidant, col·locada superficialment en el interior de l'edifici, amb aïllament mitjançant camisa aïllant flexible d'escuma elastomèrica.

Tipus 4 Canonada de distribució d'aigua freda i calenta de climatització formada per tub de coure rígid, col·locada superficialment en el interior de l'edifici, amb aïllament mitjançant camisa aïllant flexible d'escuma elastomèrica.

Per tenir en compte la presència de vàlvules en el sistema de canonades s'ha afegit un 15 % al càlcul de

la pèrdua de calor.

2.2.1.4.- Pérdua de calor en canonades La potència instal·lada dels equips es la següent:

Equips Potència de refrigeració(kW)

Potència de calefacció(kW)

Tipus 1 59.50 Tipus 2 87.00 Total 59.50 87.00

Equips Referència

Tipus 1


Tipus 2


El porcentatge de pérdues de calor en las canonades de la instal·lació es el següent:

Refrigeració

Potència dels equipos(kW)

qref

(kcal/h)

Pérdua de calor(%)

59.50 979.2 1.6

Calefacció

Potència dels equipos(kW)

qcal

(kcal/h)

Pérdua de calor(%)

87.00 3383.6 3.9

Per tant, la pèrdua de calor en canonades és inferior al 4.0 %.

2.2.2.- Eficiència energética dels equips per al transport de fluïds Es descriu a continuació la potència específica dels equips de propulsió de fluids i els seus valors límit

segons la instrucció técnica I.T. 1.2.4.2.5.

Equips Sistema Categoria Categoria límit Tipus 1 (SALA POLIVALENT - Planta 1) Climatització SFP2 SFP4

Equips Referència

Tipus 1

fancoil horitzontal, model KCN-75 "CIATESA", sistema de dos tubs, potència frigorífica total nominal de 24,9 kW (temperatura humida d'entrada de l'aire: 19°C; temperatura d'entrada de l'aigua: 7°C, salt tèrmic: 5°C), potència calorífica nominal de 27,45 kW (temperatura d'entrada de l'aire: 20°C; temperatura d'entrada de l'aigua: 50°C), de 3 velocitats, cabal d'aigua nominal de 4,3 m³/h, cabal d'aire nominal de 3300 m³/h, pressió d'aire nominal de 78,5 Pa i potència sonora nominal de 73,8 dBA; inclús transport fins a peu d'obra sobre camió, amb vàlvula de tres vies amb bypass (4 vies), model VMP469.15-4 "HIDROFIVE", amb actuador STA71HDF; inclús connexions i muntatge

2.2.3.- Eficiència energética dels motors eléctrics Els motors eléctrics utilizats en la instal·lació resten exclosos de l'exigència de rendimient mínim, segons el

punt 3 de la instrucció técnica I.T. 1.2.4.2.6.

2.2.4.- Xarxes de canonades El traçat de les canonades s'ha dissenyat tenint en compte l'horari de funcionament de cada subsistema,

la longitut hidràulica del circuit i el tipus d'unitats terminals servides.

2.3.- Justificació del cumplimient de l'exigència d'eficiència energética al control d'instal·lacions tèrmiques de l'apartat 1.2.4.3 2.3.1.- Generalitats

La instal·lació tèrmica projectada està dotada dels sistemes de control automàtic necessaris per a que es puguin mantenir en els recintes les condicions de disseny previstes.

2.3.2.- Control de les condicions termohigrométriques L'equipament mínim d'aparells de control de les condicions de temperatura i humitat relativa dels

recintes, segons les categories descrites en la taula 2.4.2.1, es el següent: THM-C1:

Variació de la temperatura del fluid portador (aigua-aire) en funció de la temperatura exterior i/o control de la temperatura de l'ambient per zona tèrmica. THM-C2:

Com a THM-C1, més el control de la humitat relativa mitja o la del local més representatiu.

THM-C3:

Com a THM-C1, més variació de la temperatura del fluid portador fred en funció de la temperatura exterior i/o control de la temperatura de l'ambient per zona tèrmica. THM-C4:

Com a THM-C3, més control de la humitat relativa mitja o la del recinte més representatiu. THM-C5:

Com a THM-C3, més control de la humitat relativa en locals.

A continuació es descriuen el sistema de control emprat per a cada conjunt de recintes:

Conjunt de recintes Sistema de control planta semisoterrani THM-C3 PLANTA BAIXA THM-C3 PLANTA PRIMERA THM-C3

2.3.3.- Control de la qualitat de l'aire interior en les instal·lacions de climatització El control de la qualitat d'aire interior pot realitzar-se per un dels métodes descrits en la taula 2.4.3.2.

Categoria Tipus Descripció

IDA-C1 El sistema funciona continuament IDA-C2 Control manual El sistema funciona manualment, controlat per un interruptor IDA-C3 Control per temps El sistema funciona d'acord a un determinat horari IDA-C4 Control per presència El sistema funciona per una senyal de presència IDA-C5 Control per ocupació El sistema funciona depenent del nombre de persones presents IDA-C6 Control directe El sistema està controlat per sensors que mesuren paràmetres de qualitat de l'aire interior

S'ha emprat en el projecto el métode IDA-C1.

2.4.- Justificació del cumpliment de la exigència de recuperació de energia de l'apartat 1.2.4.5 2.4.1.- Zonificació

El disseny de la instal·lació ha estat realitzat tenint present la zonificació, per a obtenir elevat benestar i estalvi d'energía. Els sistemes s'han dividit en subsistemes, considerant els espaïs interiors i la seva orientació, així com el seu ús, ocupació i horari de funcionament.

2.5.- Justificació del cumpliment de la exigència de aprofitament d'energias renovables de l'apartat 1.2.4.6 La instal·lació tèrmica destinada a la producció d'aigua calenta sanitaria cumpleix amb l'exigència

bàsica CTE HE 4 'Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitaria' mitjançant la justificació del seu document bàsic.

2.6.- Justificació del cumpliment de l'exigència de limitació de l'utilizació d'energía convencional de l'apartat 1.2.4.7 S'enumeren els punts per a justificar el cumpliment d'aquesta exigència:

El sistema de calefacció emprada no es un sistema centralitzat que utilitzi l'energia eléctrica per "efecte Joule".

No s'ha climatitzat cap dels recintes no habitables inclosos al projecte.

No es realitzen procesos succesius de refredament i escalfament, ni es produeix la interacció de dos fluids amb temperatura d'efectes oposats.

No es contempla al projecte l'utilització de cap combustible sòlid d'origen fòssil en les instal·lacions tèrmiques.

2.7.- Llista dels equips consumidors d'energia

S'inclou a continuació un resumen de tots els equips projectats, amb el seu consum d'energia.

Calderes i grups tèrmics

Equips Referència

Tipus 2


Refrigeradores i bombes de calor

Equips Referència

Tipus 1


Equips de transport de fluids

Equips Referència

Tipus 1

fancoil horitzontal, model KCN-75 "CIATESA", sistema de dos tubs, potència frigorífica total nominal de 24,9 kW (temperatura humida d'entrada de l'aire: 19°C; temperatura d'entrada de l'aigua: 7°C, salt tèrmic: 5°C), potència calorífica nominal de 27,45 kW (temperatura d'entrada de l'aire: 20°C; temperatura d'entrada de l'aigua: 50°C), de 3 velocitats, cabal d'aigua nominal de 4,3 m³/h, cabal d'aire nominal de 3300 m³/h, pressió d'aire nominal de 78,5 Pa i potència sonora nominal de 73,8 dBA; inclús transport fins a peu d'obra sobre camió, amb vàlvula de tres vies amb bypass (4 vies), model VMP469.15-4 "HIDROFIVE", amb actuador STA71HDF; inclús connexions i muntatge

Tipus 2

fancoil de cassette, model 1-050 AK "SAUNIER DUVAL", sistema de dos tubs, de 580x580x254 mm, potència frigorífica total nominal de 7,84 kW (temperatura humida d'entrada de l'aire: 19°C; temperatura d'entrada de l'aigua: 7°C, salt tèrmic: 5°C), potència calorífica nominal de 5,65 kW (temperatura d'entrada de l'aire: 20°C; temperatura d'entrada de l'aigua: 50°C), de 3 velocitats, cabal d'aigua nominal de 0,85 m³/h, cabal d'aire nominal de 800 m³/h i potència sonora nominal de 63 dBA, amb vàlvula de 3 vies 1/2" KVS 1,6 i actuador

Tipus 3

fancoil horitzontal, model 3-035-AP5-2 "SAUNIER DUVAL", sistema de dos tubs, potència frigorífica total nominal de 3,7 kW (temperatura humida d'entrada de l'aire: 19°C; temperatura d'entrada de l'aigua: 7°C, salt tèrmic: 5°C), potència calorífica nominal de 3,3 kW (temperatura d'entrada de l'aire: 20°C; temperatura d'entrada de l'aigua: 45°C), de 7 velocitats, cabal d'aigua nominal de 0,628 m³/h, cabal d'aire nominal de 440 m³/h, pressió d'aire nominal de 30 Pa i potència sonora nominal de 45,7 dBA, amb controlador de fancoil, vàlvula de 3 vies 1/2" KVS 1,6, actuador i un Kit de tubs

Tipus 4

fancoil de cassette, model 1-035 AK "SAUNIER DUVAL", sistema de dos tubs, de 580x580x254 mm, potència frigorífica total nominal de 3,79 kW (temperatura humida d'entrada de l'aire: 19°C; temperatura d'entrada de l'aigua: 7°C, salt tèrmic: 5°C), potència calorífica nominal de 4,25 kW (temperatura d'entrada de l'aire: 20°C; temperatura d'entrada de l'aigua: 50°C), de 3 velocitats, cabal d'aigua nominal de 0,65 m³/h, cabal d'aire nominal de 680 m³/h i potència sonora nominal de 53 dBA, amb vàlvula de 3 vies 1/2" KVS 1,6 i actuador

Tipus 5

fancoil horitzontal, model 3-020-AP5-2 "SAUNIER DUVAL", sistema de dos tubs, potència frigorífica total nominal de 2 kW (temperatura humida d'entrada de l'aire: 19°C; temperatura d'entrada de l'aigua: 7°C, salt tèrmic: 5°C), potència calorífica nominal de 1,9 kW (temperatura d'entrada de l'aire: 20°C; temperatura d'entrada de l'aigua: 45°C), de 7 velocitats, cabal d'aigua nominal de 0,344 m³/h, cabal d'aire nominal de 250 m³/h, pressió d'aire nominal de 10 Pa i potència sonora nominal de 44,5 dBA, amb controlador de fancoil, vàlvula de 3 vies 1/2" KVS 1, actuador i un Kit de tubs

Tipus 6 Electrobomba centrífuga de tres velocitats, amb una potència de 0,071 kW Tipus 7 Electrobomba centrífuga de tres velocitats, amb una potència de 0,104 kW

3.- EXIGÈNCIA DE SEGURETAT 3.1.- Justificació del cumpliment de l'exigència de seguretat en generació de calor i fred de l'apartat 3.4.1.

3.1.1.- Condicions generals

Els generadors de calor i fred utilitzats en la instal·lació cumpleixen amb l'establert en la instrucció técnica 1.3.4.1.1 Condicions generals del RITE.

3.1.2.- Sales de màquines L'àmbit d'aplicació de les sales de màquines, així com les característiques comuns dels locals destinades

a les mateixes, incluint les seves dimensions i ventilació, s'ha disposat segons la instrucció técnica 1.3.4.1.2 Sales de màquines del RITE.

3.1.3.- Xemeneies L'evacuació dels productes de la combustió de les instal·lacions tèrmiques de l'edifici es realitza d'acord a

la instrucció técnica 1.3.4.1.3 Xemeneies, així com el seu diseny i dimensionament i la possible evacuació per conducte amb sortida directa a l'exterior o al pati de ventilació.

3.1.4.- Emmagatzemament de biocombustibles sòlids No s'ha seleccionat en la instal·lació cap productor de calor que utilitzi biocombustible.

3.2.- Justificació del cumpliment de l'exigència de seguretat en les xarxes de canonades i conductes de calor i fred de l'apartat 3.4.2. 3.2.1.- Alimentació

L'alimentació dels circuits tancats de la instal·lació térmica es realitza mitjançant un dispositiu que serveix per a reposar les pèrdues d'aigua.

El diàmetre de la connexió d'alimentació s'ha dimensionat segons la següent taula:

Calor Fred Potència tèrmica nominal(kW)

DN(mm) DN(mm)

P � 70 15 20 70 < P � 150 20 25

150 < P � 400 25 32 400 < P 32 40

3.2.2.- Buidat i purga Les xarxes de canonades han sigut disenyades de tal manera que puguin buidar-se de forma parcial i

total. El buidat total es fa pel punt accessible més baix de la instal·lació amb un diàmetre mínim segons la següent taula:

Calor Fred Potència tèrmica nominal(kW)

DN(mm) DN(mm)

P � 70 20 25 70 < P � 150 25 32

150 < P � 400 32 40 400 < P 40 50

Els punts alts dels circuits estan provistos d'un dispositiu de purga d'aire.

3.2.3.- Expansió i circuit tancat Els circuits tancats d'aigua de la instal·lació estan equipats amb un dispositiu d'expansió de tipus tancat,

que permet absorvir, sense provocar esforços mecànics, el volumen de dilatació del fluid.

El diseny i el dimensionament dels sistemes d'expansió i les vàlvules de seguretat inclosos en l'obra s'han realitzat segons la norma UNE 100155.

3.2.4.- Dilatació, cop d'ariet, filtració Les variacions de longitud a les que estan sotmeses les canonades degut a la variació de la temperatura

han sigut compensades según el procediment establert en la instrucció técnica 1.3.4.2.6 Dilatació del RITE.

La prevenció dels efectes dels canvis de pressió provocats per maniobres brusques d'alguns elements del circuit es realitza conforme a la instrucció técnica 1.3.4.2.7 Cop d'ariet del RITE.

Cada circuit es protegeix mitjançant un filtre amb les propietats imposades en la instrucció técnica 1.3.4.2.8 Filtració del RITE.

3.2.5.- Conductes d'aire El càlcul i el dimensionament de la xarxa de conductes de la instal·lació, així com elements

complementaris (plenums, connexió d'unidades terminals, passadisos, tractament d'aigua, unitats terminals) s'ha realitzat conforme a la instrucció técnica 1.3.4.2.10 Conductes d'aire del RITE.

3.3.- Justificació del cumpliment de l'exigència de protecció contra incendis de l'apartat 3.4.3. Es cumpleix la reglamentació vigent sobre condicions de protecció contra incendis que es d'aplicació a

la instal·ació tèrmica.

3.4.- Justificació del cumpliment de la exigència de seguretat i utilització de l'apartat 3.4.4. Cap superfície amb la que existeix possibilidad de contacte accidental, excepte les superfícies dels

emisors de calor, tenen una temperatura major que 60 °C.

Les superfícies calents de les unitats terminals que son accessibles a l'usuari tenen una temperatura menor de 80 °C.

L'accesibilitat a la instal·lació, la senyalització i la medició de la mateixa s'ha disenyat conforme a la instrucció técnica 1.3.4.4 Seguretat d'utilització del RITE.

ANNEX 2 : Terme municipal: Ribes de Freser Latitud (graus): 42.31 graus Altitud sobre el nivell del mar: 912 m Percentil per a estiu: 5.0 % Temperatura seca estiu: 24.59 °C Temperatura humida estiu: 22.50 °C Oscil·lació mitja diària: 8.4 °C Oscil·lació mitja anual: 27.5 °C Percentil per a hivern: 97.5 % Temperatura seca a l'hivern: -4.80 °C Humitat relativa a l'hivern: 90 % Velocitat del vent: 3.6 m/s Temperatura del terreny: 5.00 °C Percentatge de majoració per l'orientació N: 20 % Percentatge de majoració per l'orientació S: 0 % Percentatge de majoració per l'orientació E: 10 % Percentatge de majoració per l'orientació O: 10 % Suplement d'intermitència per calefacció: 40 % Percentatge de càrregues degut a la pròpia instal·lació: 0 % Percentatge de majoració de càrregues (Hivern): 20 % Percentatge de majoració de càrregues (Estiu): 0 %

2.- RESULTATS DE CÀLCUL DELS RECINTES 2.1.- Refrigeració Planta baixa CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT) Recinte Conjunt de recintes office (Sales de reunions) planta semisoterrani Condicions de projecte

Internes Externes Temperatura interior = 24.0 °C Temperatura exterior = 24.0 °C Humitat relativa interior = 50.0 % Temperatura humida = 22.5 °C

Càrregues de refrigeració a les 18h (16 hora solar) del dia 1 de Agost C. LATENT(kcal/h)

C. SENSIBLE(kcal/h)

Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Teq. (°C) Façana O 8.9 0.26 290 Obscur 23.1 Façana S 10.2 0.26 290 Obscur 22.6

-2.19 -3.67

Finestres exteriors Núm. finestres Orientació Superfície total (m²) U (kcal/(h m²°C)) Coef. radiació solar Guany (kcal/(h·m²))

1 O 5.2 2.79 0.82 330.3

1709.00

Total estructural 1703.14

Ocupants

Activitat Nº persones C.lat/per (kcal/h) C.sen/per (kcal/h) Assegut o en repòs 10 29.97 53.89 299.70 538.86

Il·luminació Tipus Potència (W) Coef. il·luminació Fluorescent amb reactància 324.30 0.90

293.26

Instal·lacions i altres càrregues 180.72

Càrregues interiors 299.70 983.86 Càrregues interiors totals 1283.56

FACTOR CALOR SENSIBLE : 0.90 Càrregues internes totals

299.70 2687.00

Potència tèrmica interna total 2986.70

Ventilació Cabal de ventilació total (m³/h)

429.2 2010.17 -1.30 Càrregues de ventilació 2010.17 -1.30

Potència tèrmica de ventilació total 2008.87 Potència tèrmica 2309.87 2685.70

POTÈNCIA TÈRMICA PER SUPERFÍCIE 19.1 m² 261.9 kcal/(h·m²) POTÈNCIA TÈRMICA TOTAL : 4995.6 kcal/h

CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT) Recinte Conjunt de recintes sala 1 (Sales de reunions) planta semisoterrani Condicions de projecte



C. SENSIBLE(kcal/h)

Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Teq. (°C) Façana O 9.0 0.26 290 Obscur 23.1

-2.21


1 O 5.1 2.79 0.82 330.2

1698.17


Ocupants Activitat Nº persones C.lat/per (kcal/h) C.sen/per (kcal/h) Assegut o en repòs 10 29.97 53.89 299.70 538.86


294.87




299.70 2682.43






CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT) Recinte Conjunt de recintes lab1 (Aules) planta semisoterrani Condicions de projecte



C. SENSIBLE(kcal/h)

Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Teq. (°C) Façana O 4.5 0.26 290 Obscur 23.1

-1.10


1 O 2.4 2.80 0.82 326.1

798.17



Il·luminació

Tipus Potència (W) Coef. il·luminació Fluorescent amb reactància 160.21 0.90

144.88




149.85 1286.16



212.0 993.08

Càrregues de ventilació 993.08 -0.64 Potència tèrmica de ventilació total 992.43

Potència tèrmica 1142.92 1285.52


CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT) Recinte Conjunt de recintes lab2 (Aules) planta semisoterrani Condicions de projecte



C. SENSIBLE(kcal/h)

Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Teq. (°C) Façana O 4.5 0.26 290 Obscur 23.1 Façana N 10.5 0.26 290 Obscur 20.2

-1.12

-10.70 Finestres exteriors Núm. finestres Orientació Superfície total (m²) U (kcal/(h m²°C)) Coef. radiació solar Guany (kcal/(h·m²))

1 O 2.4 2.80 0.82 326.0

787.46

Tancaments interiors Tipus Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Teq. (°C)

Paret interior 3.0 1.81 100 23.4 Sostre 8.7 0.25 663 21.8

-3.39 -4.65




147.04




149.85 1260.20



215.2 1007.93




CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT) Recinte Conjunt de recintes passadis (Distribuïdor) planta semisoterrani Condicions de projecte


Càrregues de refrigeració a les 19h (17 hora solar) del dia 1 de Juliol C. LATENT(kcal/h

C. SENSIBLE(kcal/h)

Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Teq. (°C) Façana S 4.7 0.26 290 Obscur 22.0 Façana E 22.8 0.53 839 Intermig 23.5

-2.47 -6.59

Tancaments interiors

Tipus Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Teq. (°C) Paret interior 5.3 1.67 152 23.0 Paret interior 19.7 0.42 137 22.2

Sostre 5.2 0.25 663 21.8 Buit interior 1.7 4.91 23.9

-8.88

-14.72 -2.76 -1.21

Total estructural -36.63

Il·luminació Tipus Potència (W) Coef. il·luminació Incandescent 156.14 0.53

83.10

Càrregues interiors 83.10 Càrregues interiors totals 83.10


0.00 46.47






Planta 1 CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT) Recinte Conjunt de recintes SALA POLIVALENT (Sales de reunions) PLANTA BAIXA Condicions de projecte



C. SENSIBLE(kcal/h)

Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Teq. (°C) Façana S 14.8 0.26 290 Clar 21.5 Façana E 20.7 0.26 290 Clar 22.0 Façana O 22.8 0.26 290 Clar 21.7

-10.00 -10.93 -13.87


1 O 2.4 2.80 0.82 326.1 2 O 10.2 2.79 0.82 330.2

795.81

3378.94 Tancaments interiors Tipus Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Teq. (°C)

Paret interior 4.9 1.67 152 22.7 Paret interior 35.0 0.42 137 21.9

Sostre 21.0 0.37 794 21.9

-11.05 -31.33 -16.60




1217.88




1198.79 8088.90






Planta 2 CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT)

Recinte Conjunt de recintes SALA 1 (Sales de reunions) PLANTA PRIMERA Condicions de projecte



C. SENSIBLE(kcal/h)

Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Teq. (°C) Façana E 14.8 0.26 290 Intermig 22.9 Façana N 20.1 0.26 290 Intermig 20.1 Façana O 9.9 0.26 290 Intermig 22.5

-4.29

-20.90 -3.94


2 O 4.9 2.80 0.82 326.1

1585.31

Cobertes Tipus Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Teq. (°C) Terrat 36.4 0.29 584 Intermig 27.3

35.09


Paret interior 7.1 0.42 137 21.9 Sostre 17.0 0.26 663 21.8

-6.39 -9.58




560.08




569.43 3449.30






CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT) Recinte Conjunt de recintes SALA 2 (Sales de reunions) PLANTA PRIMERA Condicions de projecte



C. SENSIBLE(kcal/h)

Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Teq. (°C) Façana O 4.6 0.26 290 Intermig 22.5

-1.85


1 O 2.6 2.80 0.82 326.5

833.63


9.06


Paret interior 5.5 0.42 137 21.9

-4.92




144.57




149.85 1324.52



211.6 990.98







C. SENSIBLE(kcal/h)

Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Teq. (°C) Façana O 4.7 0.26 290 Intermig 22.5

-1.89


1 O 2.5 2.80 0.82 326.3

812.71


9.10


Paret interior 5.5 0.42 137 21.9

-4.97




145.23




149.85 1304.62



212.6 995.50







C. SENSIBLE(kcal/h)

Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Teq. (°C) Façana O 9.4 0.26 290 Intermig 22.5 Façana S 10.6 0.26 290 Intermig 22.1

-3.76 -5.23


1 O 5.2 2.79 0.82 330.3

1719.60


18.37


Paret interior 13.0 0.42 137 21.9

-11.64




293.30




299.70 2701.27






2.2.- Calefacció Planta baixa CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT) Recinte Conjunt de recintes office (Sales de reunions) planta semisoterrani Condicions de projecte

Internes Externes Temperatura interior = 21.0 °C Temperatura exterior = -4.8 °C Humitat relativa interior = 50.0 % Humitat relativa exterior = 90.0 %

Càrregues tèrmiques de calefacció C. SENSIBLE(kcal/h)

Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Façana O 8.9 0.26 290 Obscur Façana S 10.2 0.26 290 Obscur

66.55 69.31

Finestres exteriors Núm. finestres Orientació Superfície total (m²) U (kcal/(h m²°C))

1 O 5.2 2.79 410.06 Forjats inferiors Tipus Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²)

Forjado sanitario 30+70 19.1 0.46 519 139.91 Tancaments interiors Tipus Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²)

Sostre 19.1 0.26 663 63.44 Total estructural 749.27

Càrregues interiors totals

Càrregues degudes a la intermitència d'ús 40.0 % 299.71

Majoració de càrregues 20.0 % 149.85 Càrregues internes totals 1198.84


429.2 2514.88

Majoració de càrregues 20.0 % 502.98 Potència tèrmica de ventilació total 3017.86


CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT) Recinte Conjunt de recintes sala 1 (Sales de reunions) planta semisoterrani Condicions de projecte



Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Façana O 9.0 0.26 290 Obscur 67.27 Finestres exteriors Núm. finestres Orientació Superfície total (m²) U (kcal/(h m²°C))








431.6 2528.73


POTÈNCIA TÈRMICA PER SUPERFÍCIE 19.2 m² 214.9 kcal/(h·m²) POTÈNCIA TÈRMICA TOTAL : 4121.3 kcal/h CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT) Recinte Conjunt de recintes lab1 (Aules) planta semisoterrani Condicions de projecte



Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Façana O 4.5 0.26 290 Obscur 33.54 Finestres exteriors Núm. finestres Orientació Superfície total (m²) U (kcal/(h m²°C))

1 O 2.4 2.80 194.52 Forjats inferiors

Tipus Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Forjado sanitario 30+70 9.4 0.46 519 69.13

Tancaments interiors Tipus Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²)






212.0 1242.42


POTÈNCIA TÈRMICA PER SUPERFÍCIE 9.4 m² 213.8 kcal/(h·m²) POTÈNCIA TÈRMICA TOTAL : 2015.2 kcal/h CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT) Recinte Conjunt de recintes lab2 (Aules) planta semisoterrani Condicions de projecte



Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Façana O 4.5 0.26 290 Obscur Façana N 10.5 0.26 290 Obscur

34.06 86.17




Paret interior 3.0 1.81 100 Sostre 8.7 0.26 663

70.62 29.00

Total estructural 482.00 Càrregues interiors totals




215.2 1261.00

Majoració de càrregues 20.0 % 252.20

Potència tèrmica de ventilació total 1513.20

POTÈNCIA TÈRMICA PER SUPERFÍCIE 9.6 m² 238.8 kcal/(h·m²) POTÈNCIA TÈRMICA TOTAL : 2284.4 kcal/h CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT) Recinte Conjunt de recintes passadis (Distribuïdor) planta semisoterrani Condicions de projecte



Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Façana S 4.7 0.26 290 Obscur Façana E 22.8 0.53 839 Intermig

31.90 343.48

Forjats inferiors Tipus Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²)


Paret interior 5.3 1.67 152 Paret interior 19.7 0.42 137

Sostre 34.0 0.26 663 Buit interior 1.7 4.91 Buit interior 1.7 1.89

114.86 107.37 113.24 106.05 40.93





95.8 561.38


POTÈNCIA TÈRMICA PER SUPERFÍCIE 35.5 m² 69.4 kcal/(h·m²) POTÈNCIA TÈRMICA TOTAL : 2462.6 kcal/h Planta 1 CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT) Recinte Conjunt de recintes SALA POLIVALENT (Sales de reunions) PLANTA BAIXA Condicions de projecte



Tancaments exteriors

Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Façana S 14.8 0.26 290 Clar Façana E 20.7 0.26 290 Clar Façana O 22.8 0.26 290 Clar

101.20 155.04 170.74


3 O 12.7 2.80 1004.84 Tancaments interiors Tipus Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²)

Paret interior 4.9 1.67 152 Paret interior 35.0 0.42 137

Sostre 76.3 0.25 663 Sostre 55.2 0.26 663 Sostre 21.0 0.40 794

Buit interior 1.7 4.91 Buit interior 3.4 2.15 Buit interior 3.3 1.89

106.27 190.85 243.57 183.53 107.25 106.05 94.66 81.86





1782.6 10444.20


POTÈNCIA TÈRMICA PER SUPERFÍCIE 79.2 m² 209.6 kcal/(h·m²) POTÈNCIA TÈRMICA TOTAL : 16606.4 kcal/h Planta 2 CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT) Recinte Conjunt de recintes SALA 1 (Sales de reunions) PLANTA PRIMERA Condicions de projecte



Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Façana E 14.8 0.26 290 Intermig Façana N 20.1 0.26 290 Intermig Façana O 9.9 0.26 290 Intermig

110.91 164.26 73.98


2 O 4.9 2.80 386.43 Cobertes Tipus Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Terrat 36.4 0.30 584 Intermig 283.44

Tancaments interiors

Tipus Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Paret interior 7.1 0.42 137

Sostre 34.2 0.25 663 Buit interior 1.7 1.89

38.92 109.26 40.93





819.8 4803.06


POTÈNCIA TÈRMICA PER SUPERFÍCIE 36.4 m² 211.3 kcal/(h·m²) POTÈNCIA TÈRMICA TOTAL : 7696.7 kcal/h CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT) Recinte Conjunt de recintes SALA 2 (Sales de reunions) PLANTA PRIMERA Condicions de projecte



Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Façana O 4.6 0.26 290 Intermig 34.61 Finestres exteriors Núm. finestres Orientació Superfície total (m²) U (kcal/(h m²°C))




Buit interior 1.7 1.89

29.97 30.02 40.93





211.6 1239.79






Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Façana O 4.7 0.26 290 Intermig 35.48 Finestres exteriors Núm. finestres Orientació Superfície total (m²) U (kcal/(h m²°C))





30.26 30.15 40.93





212.6 1245.45


POTÈNCIA TÈRMICA PER SUPERFÍCIE 9.4 m² 227.3 kcal/(h·m²) POTÈNCIA TÈRMICA TOTAL : 2147.8 kcal/h CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT) Recinte Conjunt de recintes SALA 4 (Sales de reunions) PLANTA PRIMERA Condicions de projecte



Tancaments exteriors Tipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Façana O 9.4 0.26 290 Intermig Façana S 10.6 0.26 290 Intermig

70.56 71.97


1 O 5.2 2.79 412.57 Cobertes

Tipus Superfície (m²) U (kcal/(h m²°C)) Pes (kg/m²) Color Terrat 19.1 0.30 584 Intermig 148.42




70.91 60.87 40.93





429.3 2515.23



RESUM DELS RESULTATS DE CÀLCUL DELS RECINTES Refrigeració

Conjunt: planta semisoterrani Subtotals Càrrega interna Ventilació Potència tèrmica




Sensible(kcal/h)

Total(kcal/h)

Cabdal(m³/h)

Sensible(kcal/h)


Per superfície(kcal/(

Sensible(kcal/h)

Total(kcal/h)

office Planta baixa 1703.14 983.86 1283.56 2687.00 2986.70 429.23 -1.30 2008.87 261.87 2685.70 4995.57 sala 1 Planta baixa 1695.96 986.47 1286.17 2682.43 2982.12 431.59 -1.31 2019.94 260.77 2681.12 5002.06 lab1 Planta baixa 797.07 489.10 638.95 1286.16 1436.01 212.05 -0.64 992.43 257.68 1285.52 2428.45 lab2 Planta baixa 767.60 492.60 642.45 1260.20 1410.05 215.22 -0.65 1007.28 252.72 1259.55 2417.33 passadis Planta baixa -36.63 83.10 83.10 46.47 46.47 95.81 -6.38 422.37 13.21 40.09 468.84

Total 1383.9



Subtotals Càrrega interna Ventilació Potència tèrmica Recinte Planta Estructural(kc

al/h) Sensible



cal/h) Total(kcal/

h) Cabdal(m

³/h) Sensible(k

cal/h) Càrrega

total(kcal/h) Per

superfície(kcal/(Sensible(k

cal/h) Total(kcal/h

) SALA POLIVALENT Planta 1 4080.97 4007.93 5206.72 8088.90 9287.69 1782.56 -5.40 8342.76 222.54 8083.51 17630.46

Total 1782.6


Conjunt: PLANTA PRIMERA

Subtotals Càrrega interna Ventilació Potència tèrmica Recinte Planta Estructural(k

cal/h) Sensible



cal/h) Total(kcal

/h) Cabdal(

m³/h) Sensible(k

cal/h) Càrrega

total(kcal/h) Per

superfície(kcal/Sensible(k

cal/h) Total(kcal/

h) SALA 1 Planta 2 1575.30 1874.00 2443.43 3449.30 4018.73 819.76 -2.48 3836.66 215.61 3446.82 7855.39 SALA 2 Planta 2 835.92 488.60 638.45 1324.52 1474.37 211.60 -0.64 990.34 262.08 1323.88 2464.71 SALA 3 Planta 2 814.95 489.67 639.52 1304.62 1454.47 212.57 -0.64 994.85 259.26 1303.97 2449.32 SALA 4 Planta 2 1717.34 983.92 1283.62 2701.27 3000.97 429.29 -1.30 2009.15 262.59 2699.97 5010.11

Total 1673.2


Calefacció

Conjunt: planta semisoterrani Ventilació Potència


m³/h) Càrrega

total(kcal/h) Per


/h) office Planta baixa 1198.84 429.23 3017.86 221.04 4216.69 sala 1 Planta baixa 1086.82 431.59 3034.48 214.85 4121.30 lab1 Planta baixa 524.27 212.05 1490.90 213.82 2015.17

lab2 Planta baixa 771.20 215.22 1513.20 238.82 2284.40 passadis Planta baixa 1788.96 95.81 673.66 69.40 2462.62



Ventilació Potència Recinte Planta Càrrega interna

sensible(kcal/h) Cabdal(m³/h)


Per superfície(kcal

Total(kcal/h)

SALA POLIVALENT Planta 1 4073.37 1782.56 12533.04 209.61 16606.41 Total 1782.6


Conjunt: PLANTA PRIMERA Ventilació Potència


m³/h) Càrrega

total(kcal/h) Per


/h) SALA 1 Planta 2 1933.00 819.76 5763.67 211.25 7696.67 SALA 2 Planta 2 658.56 211.60 1487.75 228.22 2146.30 SALA 3 Planta 2 653.24 212.57 1494.53 227.34 2147.78 SALA 4 Planta 2 1401.96 429.29 3018.27 231.68 4420.24


RESUM DELS RESULTATS PER CONJUNTS DE RECINTES

Refrigeració

Conjunt Potència per superfície(kcal/(h·m²))

Potència total(kcal/h)

planta semisoterrani 99.6 15296.5 PLANTA BAIXA 85.2 17630.5 PLANTA PRIMERA 167.8 17779.5

Calefacció

Conjunt Potència per superfície(kcal/(h·m²))

Potència total(kcal/h)

planta semisoterrani 98.3 15100.2 PLANTA BAIXA 80.2 16606.4 PLANTA PRIMERA 154.9 16411.0

ANNEX 3 : SISTEMES DE CONDUCCIÓ D'AIRE. CONDUCTES

Conductes Tram

Inici Final Q(m³/h) w x

h(mm) V(m/s) �

(mm)

L(m) �P1

(mm.c.a.)

�P

(mm.c.a.)

D(mm.c.a.)

N3-Planta 1 A2-Planta 1 340.0 250x250 1.6 273.3 0.75 3.61


N6-Planta 1 N4-Planta 1 1020.0 300x250 4.0 299.1 1.95 3.47

A4-Planta 1 A4-Planta 1 340.0 250x200 2.0 244.1 0.57 2.09 6.03 0.49

A4-Planta 1 N11-Planta 1 340.0 250x250 1.6 273.3 0.70 3.89





A6-Planta 1 A6-Planta 1 340.0 250x200 2.0 244.1 0.57 2.09 6.52














N23-Planta 1 N25-Planta 1 1360.0 400x250 4.1 343.3 0.62 1.20 2.09 0.57






N27-Planta 1 N9-Planta 1 340.0 250x250 1.6 273.3 2.00 1.20 2.66

N27-Planta 1 N9-Planta 1 250x250 273.3 0.33 1.46









N17-Planta 2 A1-Coberta 1782.6 400x300 4.4 377.7 0.25 1.21 2.71

Abreviatures utilitzades Q Cabdal L Longitud

w x h Dimensions (Ample x Alt) �P1 Pèrdua de pressió

V Velocitat �P Pèrdua de pressió acumulada

�

Diàmetre equivalent. D Diferència de pressió respecte al difusor o reixeta més desfavorable

SISTEMES DE CONDUCCIÓ D'AIRE. DIFUSORS I REIXETES

Difusors i reixetes

Tipus �

(mm)

w x h(mm) Q(m³/h) A(cm²) X(m

) P(dBA

) �P1

(mm.c.a.)

�P

(mm.c.a.)

D(mm.c.a.)

A4-Planta 1: Difusor 248x248 340.0 175.00 1.9 33.2 2.09 6.03 0.49 A3-Planta 1: Difusor 248x248 340.0 175.00 1.9 33.2 2.09 5.84 0.68 A2-Planta 1: Difusor 248x248 340.0 175.00 1.9 33.2 2.09 5.75 0.77 A6-Planta 1: Difusor 248x248 340.0 175.00 1.9 33.2 2.09 6.52 0.00 A7-Planta 1: Difusor 248x248 340.0 175.00 1.9 33.2 2.09 6.39 0.13 A8-Planta 1: Difusor 248x248 340.0 175.00 1.9 33.2 2.09 6.32 0.20 A5-Planta 1: Difusor 248x248 340.0 175.00 1.9 33.2 2.09 5.78 0.74 A1-Coberta: Reixeta de presa d'aire

500x330 1782.6 832.26 38.2 1.21 2.71 0.00

N23 -> N25, (2.60, 0.77), 0.62 m: Reixeta de retorn

325x125 340.0 160.00 38.0 1.20 2.09 0.57


325x125 340.0 160.00 38.0 1.20 2.47 0.19


325x125 340.0 160.00 38.0 1.20 2.62 0.04


325x125 340.0 160.00 38.0 1.20 2.66 0.00

Abreviatures utilitzades � Diàmetre P Potència sonora

w x h Dimensions (Ample x Alt) �P1 Pèrdua de pressió

Q Cabdal �P Pèrdua de pressió acumulada

A Àrea efectiva D Diferència de pressió respecte al difusor o reixeta més desfavorable

X Abast SISTEMES DE CONDUCCIÓ D'AIGUA. CANONADES

Canonades (Refrigeració) Tram

Inici Final Tipus �

(mm)

Q(l/s) V(m/s) L(m) �P1

(m.c.a.)

�P

(m.c.a.)

A2-Planta baixa A2-Planta baixa Impulsió 26.0 0.28 0.5 0.09 0.002 6.65 A2-Planta baixa N11-Planta baixa Impulsió 26.0 0.28 0.5 1.66 0.038 4.00 A2-Planta baixa N11-Planta baixa Impulsió 26.0 0.28 0.5 1.85 0.043 3.96 A3-Planta baixa A3-Planta baixa Impulsió 26.0 0.28 0.5 0.22 0.005 6.77 A3-Planta baixa N3-Planta baixa Impulsió 26.0 0.28 0.5 0.15 0.004 4.11 A3-Planta baixa N3-Planta baixa Impulsió 26.0 0.28 0.5 1.80 0.042 4.11 A3-Planta baixa N3-Planta baixa Impulsió 26.0 0.28 0.5 0.91 0.021 4.07 A4-Planta baixa A4-Planta baixa Impulsió 20.0 0.13 0.4 0.03 0.001 5.39 A4-Planta baixa N5-Planta baixa Impulsió 20.0 0.13 0.4 0.09 0.002 4.18 A4-Planta baixa N5-Planta baixa Impulsió 20.0 0.13 0.4 0.93 0.021 4.18 A4-Planta baixa N5-Planta baixa Impulsió 20.0 0.13 0.4 0.61 0.014 4.16 A5-Planta baixa A5-Planta baixa Impulsió 20.0 0.13 0.4 0.03 0.001 5.42 A5-Planta baixa N5-Planta baixa Impulsió 20.0 0.13 0.4 0.10 0.002 4.21 A5-Planta baixa N5-Planta baixa Impulsió 20.0 0.13 0.4 0.37 0.008 4.21 A5-Planta baixa N5-Planta baixa Impulsió 20.0 0.13 0.4 2.57 0.058 4.20 A6-Planta baixa A6-Planta baixa Impulsió 13.0 0.03 0.2 0.27 0.003 5.28 A6-Planta baixa N4-Planta baixa Impulsió 13.0 0.03 0.2 0.29 0.003 4.08 A6-Planta baixa N4-Planta baixa Impulsió 13.0 0.03 0.2 0.27 0.003 4.07 A7-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 63.0 2.91 0.9 2.24 0.053 3.72 A7-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 0.98 0.8 2.24 0.062 3.79 A7-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 1.08 0.9 2.24 0.075 3.80 A7-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 0.85 0.7 2.24 0.048 3.77 N3-Planta baixa N4-Planta baixa Impulsió 26.0 0.30 0.6 0.89 0.023 4.07 N3-Planta baixa N11-Planta baixa Impulsió 33.0 0.57 0.7 4.82 0.129 4.05 N4-Planta baixa N5-Planta baixa Impulsió 26.0 0.27 0.5 3.47 0.076 4.15 N11-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 0.85 0.7 6.37 0.136 3.92 N11-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 0.85 0.7 0.45 0.010 3.78 N1-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 0.98 0.8 5.87 0.163 3.96 N1-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 0.98 0.8 0.29 0.008 3.80 N1-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 0.98 0.8 0.19 0.005 3.79 N1-Planta baixa N1-Planta 1 Impulsió 40.0 0.98 0.8 2.66 0.074 4.04 N6-Planta baixa N15-Planta baixa Impulsió 40.0 1.08 0.9 1.00 0.033 4.01 N6-Planta baixa N13-Planta 1 Impulsió 40.0 1.08 0.9 3.10 0.104 4.12 N14-Planta baixa N16-Planta baixa Impulsió 63.0 2.91 0.9 3.74 0.088 3.60 N14-Planta baixa N16-Planta baixa Impulsió 63.0 2.91 0.9 0.19 0.005 3.60 N14-Planta baixa N15-Planta 1 Impulsió 63.0 2.91 0.9 3.10 0.073 3.51 N15-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 1.08 0.9 5.02 0.168 3.98 N15-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 1.08 0.9 0.33 0.011 3.81 N16-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 63.0 2.91 0.9 0.17 0.004 3.60

N16-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 63.0 2.91 0.9 2.22 0.052 3.66 N16-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 63.0 2.91 0.9 0.68 0.016 3.67 N13-Planta 1 N1-Planta 2 Impulsió 40.0 1.08 0.9 3.21 0.108 4.22 N15-Planta 1 N15-Planta 2 Impulsió 63.0 2.91 0.9 3.21 0.075 3.43 A1-Planta 1 A1-Planta 1 Impulsió 40.0 0.98 0.8 0.20 0.006 8.87 A1-Planta 1 N1-Planta 1 Impulsió 40.0 0.98 0.8 8.59 0.238 4.27 N1-Planta 2 N5-Planta 2 Impulsió 40.0 1.08 0.9 4.09 0.137 4.36 A1-Planta 2 A1-Planta 2 Impulsió 20.0 0.14 0.4 0.18 0.004 5.97 A1-Planta 2 N14-Planta 2 Impulsió 20.0 0.14 0.4 0.37 0.008 4.48 A1-Planta 2 N14-Planta 2 Impulsió 20.0 0.14 0.4 0.22 0.005 4.47 A2-Planta 2 A2-Planta 2 Impulsió 20.0 0.14 0.4 0.18 0.004 6.04 A2-Planta 2 N8-Planta 2 Impulsió 20.0 0.14 0.4 0.33 0.008 4.55 A2-Planta 2 N8-Planta 2 Impulsió 20.0 0.14 0.4 2.68 0.063 4.54 A3-Planta 2 A3-Planta 2 Impulsió 26.0 0.28 0.5 0.09 0.002 7.13 A3-Planta 2 N5-Planta 2 Impulsió 26.0 0.28 0.5 4.26 0.099 4.47 A3-Planta 2 N5-Planta 2 Impulsió 26.0 0.28 0.5 0.63 0.015 4.38 A4-Planta 2 A4-Planta 2 Impulsió 26.0 0.22 0.4 0.09 0.001 7.25 A5-Planta 2 A5-Planta 2 Impulsió 26.0 0.22 0.4 0.09 0.001 7.22 A6-Planta 2 A6-Planta 2 Impulsió 16.0 0.10 0.5 0.03 0.001 4.76 A6-Planta 2 N7-Planta 2 Impulsió 16.0 0.10 0.5 0.43 0.016 4.44 A6-Planta 2 N7-Planta 2 Impulsió 16.0 0.10 0.5 0.40 0.015 4.43 N3-Planta 2 A4-Planta 2 Impulsió 26.0 0.22 0.4 3.07 0.046 4.59 N3-Planta 2 A4-Planta 2 Impulsió 26.0 0.22 0.4 0.19 0.003 4.60 N3-Planta 2 N4-Planta 2 Impulsió 26.0 0.22 0.4 0.77 0.011 4.56 N4-Planta 2 A5-Planta 2 Impulsió 26.0 0.22 0.4 0.25 0.004 4.56 N4-Planta 2 A5-Planta 2 Impulsió 26.0 0.22 0.4 0.19 0.003 4.57 N5-Planta 2 N6-Planta 2 Impulsió 40.0 0.80 0.6 2.35 0.045 4.41 N6-Planta 2 N7-Planta 2 Impulsió 33.0 0.67 0.8 0.16 0.006 4.41 N7-Planta 2 N8-Planta 2 Impulsió 33.0 0.57 0.7 2.64 0.071 4.48 N8-Planta 2 N3-Planta 2 Impulsió 33.0 0.44 0.5 4.09 0.066 4.55 N14-Planta 2 N6-Planta 2 Impulsió 20.0 0.14 0.4 2.57 0.060 4.47 A7-Planta 2 A7-Planta 2 Impulsió 63.0 2.91 0.9 2.69 0.063 3.29 A7-Planta 2 N15-Planta 2 Impulsió 63.0 2.91 0.9 2.82 0.066 3.36 A2-Planta baixa A2-Planta baixa Retorn 26.0 0.28 0.5 0.04 0.001 0.68 A2-Planta baixa N10-Planta baixa Retorn 26.0 0.28 0.5 1.59 0.036 0.68 A2-Planta baixa N10-Planta baixa Retorn 26.0 0.28 0.5 1.73 0.039 0.64 A3-Planta baixa A3-Planta baixa Retorn 26.0 0.28 0.5 0.27 0.006 0.80 A3-Planta baixa N7-Planta baixa Retorn 26.0 0.28 0.5 1.86 0.042 0.79 A3-Planta baixa N7-Planta baixa Retorn 26.0 0.28 0.5 0.80 0.018 0.75 A4-Planta baixa A4-Planta baixa Retorn 20.0 0.13 0.4 0.19 0.004 0.86 A4-Planta baixa N9-Planta baixa Retorn 20.0 0.13 0.4 0.08 0.002 0.86 A4-Planta baixa N9-Planta baixa Retorn 20.0 0.13 0.4 0.70 0.015 0.86 A4-Planta baixa N9-Planta baixa Retorn 20.0 0.13 0.4 0.50 0.011 0.84 A5-Planta baixa A5-Planta baixa Retorn 20.0 0.13 0.4 0.19 0.004 0.90 A6-Planta baixa A6-Planta baixa Retorn 13.0 0.03 0.2 0.11 0.001 0.76 A6-Planta baixa N8-Planta baixa Retorn 13.0 0.03 0.2 0.58 0.006 0.76 A6-Planta baixa N8-Planta baixa Retorn 13.0 0.03 0.2 0.25 0.002 0.76 N7-Planta baixa N8-Planta baixa Retorn 26.0 0.30 0.6 0.91 0.023 0.75 N7-Planta baixa N10-Planta baixa Retorn 33.0 0.57 0.7 4.79 0.126 0.73 N8-Planta baixa N9-Planta baixa Retorn 26.0 0.27 0.5 3.64 0.078 0.83 N9-Planta baixa A5-Planta baixa Retorn 20.0 0.13 0.4 2.46 0.054 0.89 N9-Planta baixa A5-Planta baixa Retorn 20.0 0.13 0.4 0.27 0.006 0.89 N10-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 40.0 0.85 0.7 5.69 0.119 0.61 N10-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 40.0 0.85 0.7 0.32 0.007 0.49

A9-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 40.0 0.98 0.8 2.64 0.072 0.50 A9-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 40.0 1.08 0.9 2.64 0.087 0.51 A9-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 40.0 0.85 0.7 2.64 0.055 0.48 A9-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 63.0 2.91 0.9 2.64 0.061 0.42 N2-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 40.0 0.98 0.8 4.77 0.130 0.64 N2-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 40.0 0.98 0.8 0.38 0.010 0.51 N2-Planta baixa N2-Planta 1 Retorn 40.0 0.98 0.8 2.66 0.072 0.71 N12-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 40.0 1.08 0.9 5.06 0.166 0.69 N12-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 40.0 1.08 0.9 0.39 0.013 0.52 N12-Planta baixa N14-Planta 1 Retorn 40.0 1.08 0.9 3.10 0.102 0.79 N13-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 63.0 2.91 0.9 2.28 0.053 0.36 N13-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 63.0 2.91 0.9 0.17 0.004 0.36 N15-Planta baixa N17-Planta baixa Retorn 63.0 2.91 0.9 1.99 0.046 0.30 N15-Planta baixa N17-Planta baixa Retorn 63.0 2.91 0.9 0.16 0.004 0.30 N15-Planta baixa N16-Planta 1 Retorn 63.0 2.91 0.9 3.10 0.072 0.25 N17-Planta baixa N13-Planta baixa Retorn 63.0 2.91 0.9 0.10 0.002 0.31 N14-Planta 1 N2-Planta 2 Retorn 40.0 1.08 0.9 3.21 0.106 0.90 N16-Planta 1 N16-Planta 2 Retorn 63.0 2.91 0.9 3.21 0.074 0.18 A1-Planta 1 A1-Planta 1 Retorn 40.0 0.98 0.8 0.12 0.003 0.94 A1-Planta 1 N2-Planta 1 Retorn 40.0 0.98 0.8 8.41 0.229 0.94 N2-Planta 2 N9-Planta 2 Retorn 40.0 1.08 0.9 4.41 0.145 1.04 A1-Planta 2 A1-Planta 2 Retorn 20.0 0.14 0.4 0.15 0.003 1.17 A2-Planta 2 A2-Planta 2 Retorn 20.0 0.14 0.4 0.15 0.003 1.24 A2-Planta 2 N12-Planta 2 Retorn 20.0 0.14 0.4 3.31 0.075 1.23 A3-Planta 2 A3-Planta 2 Retorn 26.0 0.28 0.5 0.05 0.001 1.17 A4-Planta 2 A4-Planta 2 Retorn 26.0 0.22 0.4 0.05 0.001 1.28 A5-Planta 2 A5-Planta 2 Retorn 26.0 0.22 0.4 0.05 0.001 1.24 A6-Planta 2 A6-Planta 2 Retorn 16.0 0.10 0.5 0.19 0.007 1.13 N9-Planta 2 N10-Planta 2 Retorn 40.0 0.80 0.6 2.14 0.040 1.08 N9-Planta 2 A3-Planta 2 Retorn 26.0 0.28 0.5 5.45 0.123 1.17 N10-Planta 2 N11-Planta 2 Retorn 33.0 0.67 0.8 0.16 0.006 1.09 N10-Planta 2 A1-Planta 2 Retorn 20.0 0.14 0.4 3.46 0.078 1.16 N11-Planta 2 A6-Planta 2 Retorn 16.0 0.10 0.5 0.94 0.034 1.12 N11-Planta 2 N12-Planta 2 Retorn 33.0 0.57 0.7 2.65 0.069 1.16 N12-Planta 2 N13-Planta 2 Retorn 33.0 0.44 0.5 4.07 0.064 1.22 N13-Planta 2 A5-Planta 2 Retorn 26.0 0.22 0.4 1.14 0.016 1.24 N13-Planta 2 A4-Planta 2 Retorn 26.0 0.22 0.4 3.64 0.053 1.28 A7-Planta 2 A7-Planta 2 Retorn 63.0 2.91 0.9 2.22 0.051 0.05 A7-Planta 2 N16-Planta 2 Retorn 63.0 2.91 0.9 2.48 0.057 0.11 (*) Tram que forma part del recorregut més desfavorable.

Abreviatures utilitzades � Diàmetre nominal L Longitud

Q Cabdal �P1 Pèrdua de pressió

V Velocitat �P Pèrdua de pressió acumulada

Canonades (Calefacció) Tram

Inici Final Tipus �

(mm)

Q(l/s) V(m/s) L(m) �P1

(m.c.a.)

�P

(m.c.a.)

A2-Planta baixa A2-Planta baixa Impulsió 26.0 0.06 0.1 0.09 0.000 2.77 A2-Planta baixa N11-Planta baixa Impulsió 26.0 0.06 0.1 1.66 0.002 0.12 A2-Planta baixa N11-Planta baixa Impulsió 26.0 0.06 0.1 1.85 0.002 0.12 A3-Planta baixa A3-Planta baixa Impulsió 26.0 0.06 0.1 0.22 0.000 2.78 A3-Planta baixa N3-Planta baixa Impulsió 26.0 0.06 0.1 0.15 0.000 0.13

A3-Planta baixa N3-Planta baixa Impulsió 26.0 0.06 0.1 1.80 0.002 0.13 A3-Planta baixa N3-Planta baixa Impulsió 26.0 0.06 0.1 0.91 0.001 0.13 A4-Planta baixa A4-Planta baixa Impulsió 20.0 0.03 0.1 0.03 0.000 1.34 A4-Planta baixa N5-Planta baixa Impulsió 20.0 0.03 0.1 0.09 0.000 0.13 A4-Planta baixa N5-Planta baixa Impulsió 20.0 0.03 0.1 0.93 0.001 0.13 A4-Planta baixa N5-Planta baixa Impulsió 20.0 0.03 0.1 0.61 0.001 0.13 A5-Planta baixa A5-Planta baixa Impulsió 20.0 0.03 0.1 0.03 0.000 1.34 A5-Planta baixa N5-Planta baixa Impulsió 20.0 0.03 0.1 0.10 0.000 0.14 A5-Planta baixa N5-Planta baixa Impulsió 20.0 0.03 0.1 0.37 0.000 0.14 A5-Planta baixa N5-Planta baixa Impulsió 20.0 0.03 0.1 2.57 0.003 0.14 A6-Planta baixa A6-Planta baixa Impulsió 13.0 0.03 0.3 0.27 0.003 1.34 A6-Planta baixa N4-Planta baixa Impulsió 13.0 0.03 0.3 0.29 0.004 0.14 A6-Planta baixa N4-Planta baixa Impulsió 13.0 0.03 0.3 0.27 0.003 0.13 A7-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 63.0 0.99 0.3 2.24 0.006 0.11 A7-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 0.23 0.2 2.24 0.003 0.11 A7-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 0.32 0.3 2.24 0.006 0.11 A7-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 26.0 0.23 0.4 2.24 0.029 0.13 A7-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 0.21 0.2 2.24 0.003 0.11 N3-Planta baixa N4-Planta baixa Impulsió 26.0 0.09 0.2 0.89 0.002 0.13 N3-Planta baixa N11-Planta baixa Impulsió 33.0 0.15 0.2 4.82 0.009 0.13 N4-Planta baixa N5-Planta baixa Impulsió 26.0 0.06 0.1 3.47 0.004 0.13 A1-Planta baixa A1-Planta baixa Impulsió 40.0 0.99 0.8 2.07 0.056 0.06 A1-Planta baixa N16-Planta baixa Impulsió 40.0 0.99 0.8 0.48 0.013 0.07 A1-Planta baixa N16-Planta baixa Impulsió 40.0 0.99 0.8 0.72 0.019 0.09 A1-Planta baixa N16-Planta baixa Impulsió 40.0 0.99 0.8 0.13 0.004 0.09 N11-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 0.21 0.2 6.37 0.008 0.12 N11-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 0.21 0.2 0.45 0.001 0.11 N1-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 0.23 0.2 5.87 0.009 0.12 N1-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 0.23 0.2 0.29 0.000 0.11 N1-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 0.23 0.2 0.19 0.000 0.11 N1-Planta baixa N1-Planta 1 Impulsió 40.0 0.23 0.2 2.66 0.004 0.12 N6-Planta baixa N15-Planta baixa Impulsió 40.0 0.32 0.3 1.00 0.003 0.13 N6-Planta baixa N13-Planta 1 Impulsió 40.0 0.32 0.3 3.10 0.009 0.14 A8-Planta baixa A8-Planta baixa Impulsió 26.0 0.23 0.4 2.74 0.036 0.19 A8-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 26.0 0.23 0.4 0.22 0.003 0.16 A8-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 26.0 0.23 0.4 1.36 0.018 0.16 A8-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 26.0 0.23 0.4 0.12 0.001 0.14 A8-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 26.0 0.23 0.4 0.14 0.002 0.14 N15-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 0.32 0.3 5.02 0.014 0.13 N15-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 40.0 0.32 0.3 0.33 0.001 0.11 N16-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 63.0 0.99 0.3 0.17 0.000 0.09 N16-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 63.0 0.99 0.3 2.22 0.006 0.10 N16-Planta baixa A7-Planta baixa Impulsió 63.0 0.99 0.3 0.68 0.002 0.10 N13-Planta 1 N1-Planta 2 Impulsió 40.0 0.32 0.3 3.21 0.009 0.15 A1-Planta 1 A1-Planta 1 Impulsió 40.0 0.23 0.2 0.20 0.000 4.72 A1-Planta 1 N1-Planta 1 Impulsió 40.0 0.23 0.2 8.59 0.013 0.14 N1-Planta 2 N5-Planta 2 Impulsió 40.0 0.32 0.3 4.09 0.012 0.16 A1-Planta 2 A1-Planta 2 Impulsió 20.0 0.03 0.1 0.18 0.000 1.66 A1-Planta 2 N14-Planta 2 Impulsió 20.0 0.03 0.1 0.37 0.000 0.17 A1-Planta 2 N14-Planta 2 Impulsió 20.0 0.03 0.1 0.22 0.000 0.17 A2-Planta 2 A2-Planta 2 Impulsió 20.0 0.03 0.1 0.18 0.000 1.66 A2-Planta 2 N8-Planta 2 Impulsió 20.0 0.03 0.1 0.33 0.000 0.17 A2-Planta 2 N8-Planta 2 Impulsió 20.0 0.03 0.1 2.68 0.003 0.17 A3-Planta 2 A3-Planta 2 Impulsió 26.0 0.06 0.1 0.09 0.000 2.82

A3-Planta 2 N5-Planta 2 Impulsió 26.0 0.06 0.1 4.26 0.005 0.17 A3-Planta 2 N5-Planta 2 Impulsió 26.0 0.06 0.1 0.63 0.001 0.16 A4-Planta 2 A4-Planta 2 Impulsió 26.0 0.05 0.1 0.09 0.000 2.83 A5-Planta 2 A5-Planta 2 Impulsió 26.0 0.05 0.1 0.09 0.000 2.82 A6-Planta 2 A6-Planta 2 Impulsió 16.0 0.10 0.5 0.03 0.001 0.51 A6-Planta 2 N7-Planta 2 Impulsió 16.0 0.10 0.5 0.43 0.013 0.19 A6-Planta 2 N7-Planta 2 Impulsió 16.0 0.10 0.5 0.40 0.012 0.18 N3-Planta 2 A4-Planta 2 Impulsió 26.0 0.05 0.1 3.07 0.003 0.18 N3-Planta 2 A4-Planta 2 Impulsió 26.0 0.05 0.1 0.19 0.000 0.18 N3-Planta 2 N4-Planta 2 Impulsió 26.0 0.05 0.1 0.77 0.001 0.17 N4-Planta 2 A5-Planta 2 Impulsió 26.0 0.05 0.1 0.25 0.000 0.17 N4-Planta 2 A5-Planta 2 Impulsió 26.0 0.05 0.1 0.19 0.000 0.17 N5-Planta 2 N6-Planta 2 Impulsió 40.0 0.26 0.2 2.35 0.004 0.16 N6-Planta 2 N7-Planta 2 Impulsió 33.0 0.23 0.3 0.16 0.001 0.17 N7-Planta 2 N8-Planta 2 Impulsió 33.0 0.14 0.2 2.64 0.004 0.17 N8-Planta 2 N3-Planta 2 Impulsió 33.0 0.11 0.1 4.09 0.004 0.17 N14-Planta 2 N6-Planta 2 Impulsió 20.0 0.03 0.1 2.57 0.003 0.17 A2-Planta baixa A2-Planta baixa Retorn 26.0 0.06 0.1 0.04 0.000 0.19 A2-Planta baixa N10-Planta baixa Retorn 26.0 0.06 0.1 1.59 0.002 0.19 A2-Planta baixa N10-Planta baixa Retorn 26.0 0.06 0.1 1.73 0.002 0.19 A3-Planta baixa A3-Planta baixa Retorn 26.0 0.06 0.1 0.27 0.000 0.20 A3-Planta baixa N7-Planta baixa Retorn 26.0 0.06 0.1 1.86 0.002 0.20 A3-Planta baixa N7-Planta baixa Retorn 26.0 0.06 0.1 0.80 0.001 0.19 A4-Planta baixa A4-Planta baixa Retorn 20.0 0.03 0.1 0.19 0.000 0.20 A4-Planta baixa N9-Planta baixa Retorn 20.0 0.03 0.1 0.08 0.000 0.20 A4-Planta baixa N9-Planta baixa Retorn 20.0 0.03 0.1 0.70 0.001 0.20 A4-Planta baixa N9-Planta baixa Retorn 20.0 0.03 0.1 0.50 0.001 0.20 A5-Planta baixa A5-Planta baixa Retorn 20.0 0.03 0.1 0.19 0.000 0.20 A6-Planta baixa A6-Planta baixa Retorn 13.0 0.03 0.3 0.11 0.001 0.21 A6-Planta baixa N8-Planta baixa Retorn 13.0 0.03 0.3 0.58 0.008 0.21 A6-Planta baixa N8-Planta baixa Retorn 13.0 0.03 0.3 0.25 0.003 0.20 N7-Planta baixa N8-Planta baixa Retorn 26.0 0.09 0.2 0.91 0.002 0.20 N7-Planta baixa N10-Planta baixa Retorn 33.0 0.15 0.2 4.79 0.009 0.19 N8-Planta baixa N9-Planta baixa Retorn 26.0 0.06 0.1 3.64 0.004 0.20 N9-Planta baixa A5-Planta baixa Retorn 20.0 0.03 0.1 2.46 0.003 0.20 N9-Planta baixa A5-Planta baixa Retorn 20.0 0.03 0.1 0.27 0.000 0.20 A1-Planta baixa A1-Planta baixa Retorn 40.0 0.99 0.8 2.52 0.070 0.07 A1-Planta baixa N17-Planta baixa Retorn 40.0 0.99 0.8 0.73 0.020 0.09 A1-Planta baixa N17-Planta baixa Retorn 40.0 0.99 0.8 2.34 0.065 0.15 A1-Planta baixa N17-Planta baixa Retorn 40.0 0.99 0.8 0.17 0.005 0.16 N10-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 40.0 0.21 0.2 5.69 0.008 0.18 N10-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 40.0 0.21 0.2 0.32 0.000 0.18 A9-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 40.0 0.23 0.2 2.64 0.004 0.18 A9-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 40.0 0.32 0.3 2.64 0.008 0.18 A9-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 26.0 0.23 0.4 2.64 0.035 0.21 A9-Planta baixa A8-Planta baixa Retorn 26.0 0.23 0.4 0.34 0.005 0.21 A9-Planta baixa A8-Planta baixa Retorn 26.0 0.23 0.4 2.50 0.034 0.25 A9-Planta baixa A8-Planta baixa Retorn 26.0 0.23 0.4 0.40 0.005 0.25 A9-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 40.0 0.21 0.2 2.64 0.003 0.18 A9-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 63.0 0.99 0.3 2.64 0.007 0.17 N2-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 40.0 0.23 0.2 4.77 0.008 0.19 N2-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 40.0 0.23 0.2 0.38 0.001 0.18 N2-Planta baixa N2-Planta 1 Retorn 40.0 0.23 0.2 2.66 0.004 0.19 N12-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 40.0 0.32 0.3 5.06 0.015 0.20

N12-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 40.0 0.32 0.3 0.39 0.001 0.18 N12-Planta baixa N14-Planta 1 Retorn 40.0 0.32 0.3 3.10 0.009 0.21 N13-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 63.0 0.99 0.3 2.28 0.006 0.17 N13-Planta baixa A9-Planta baixa Retorn 63.0 0.99 0.3 0.17 0.000 0.17 A8-Planta baixa A8-Planta baixa Retorn 26.0 0.23 0.4 2.74 0.037 0.29 N17-Planta baixa N13-Planta baixa Retorn 63.0 0.99 0.3 0.10 0.000 0.16 N14-Planta 1 N2-Planta 2 Retorn 40.0 0.32 0.3 3.21 0.010 0.22 A1-Planta 1 A1-Planta 1 Retorn 40.0 0.23 0.2 0.12 0.000 0.20 A1-Planta 1 N2-Planta 1 Retorn 40.0 0.23 0.2 8.41 0.013 0.20 N2-Planta 2 N9-Planta 2 Retorn 40.0 0.32 0.3 4.41 0.013 0.23 A1-Planta 2 A1-Planta 2 Retorn 20.0 0.03 0.1 0.15 0.000 0.24 A2-Planta 2 A2-Planta 2 Retorn 20.0 0.03 0.1 0.15 0.000 0.24 A2-Planta 2 N12-Planta 2 Retorn 20.0 0.03 0.1 3.31 0.004 0.24 A3-Planta 2 A3-Planta 2 Retorn 26.0 0.06 0.1 0.05 0.000 0.24 A4-Planta 2 A4-Planta 2 Retorn 26.0 0.05 0.1 0.05 0.000 0.25 A5-Planta 2 A5-Planta 2 Retorn 26.0 0.05 0.1 0.05 0.000 0.24 A6-Planta 2 A6-Planta 2 Retorn 16.0 0.10 0.5 0.19 0.006 0.27 N9-Planta 2 N10-Planta 2 Retorn 40.0 0.26 0.2 2.14 0.004 0.23 N9-Planta 2 A3-Planta 2 Retorn 26.0 0.06 0.1 5.45 0.006 0.24 N10-Planta 2 N11-Planta 2 Retorn 33.0 0.23 0.3 0.16 0.001 0.23 N10-Planta 2 A1-Planta 2 Retorn 20.0 0.03 0.1 3.46 0.004 0.24 N11-Planta 2 A6-Planta 2 Retorn 16.0 0.10 0.5 0.94 0.030 0.26 N11-Planta 2 N12-Planta 2 Retorn 33.0 0.14 0.2 2.65 0.004 0.24 N12-Planta 2 N13-Planta 2 Retorn 33.0 0.11 0.1 4.07 0.004 0.24 N13-Planta 2 A5-Planta 2 Retorn 26.0 0.05 0.1 1.14 0.001 0.24 N13-Planta 2 A4-Planta 2 Retorn 26.0 0.05 0.1 3.64 0.003 0.25 (*) Tram que forma part del recorregut més desfavorable.

Abreviatures utilitzades � Diàmetre nominal L Longitud

Q Cabdal �P1 Pèrdua de pressió

V Velocitat �P Pèrdua de pressió acumulada UNITATS NO AUTÒNOMES PER CLIMATITZACIÓ (FANCOILS)

Fancoils

Model Pref

(kcal/h)

Pcal

(kcal/h)

Qref

(l/s)

�Pref

(m.c.a.)

PPref

(m.c.a.)

1-050 AK (A2-Planta baixa) 4168.2 4865.8 0.23 2.649 0.000 1-050 AK (A3-Planta baixa) 4168.2 4865.8 0.23 2.649 0.000 3-035-AP5-2 (A4-Planta baixa) 3186.4 2842.0 0.18 1.202 0.000 3-035-AP5-2 (A5-Planta baixa) 3186.4 2842.0 0.18 1.202 0.000 3-035-AP5-2 (A6-Planta baixa) 3186.4 2842.0 0.18 1.202 0.000 1-035 AK (A1-Planta 2) 3263.9 3660.1 0.18 1.488 0.000 1-035 AK (A2-Planta 2) 3263.9 3660.1 0.18 1.488 0.000 1-050 AK (A3-Planta 2) 4168.2 4865.8 0.23 2.649 0.000 1-050 AK (A4-Planta 2) 4168.2 4865.8 0.23 2.649 0.000 1-050 AK (A5-Planta 2) 4168.2 4865.8 0.23 2.649 0.000 3-020-AP5-2 (A6-Planta 2) 1722.4 1636.3 0.10 0.316 0.000 KCN-75 (A1-Planta 1) 21443.9 23639.9 1.19 4.585 0.000

Abreviatures utilitzades Pref Potència frigorifica total calculada �Pref Pèrdua de pressió (Refrigeració)

Pcal Potència calorifica total calculada PPref Pèrdua de pressió acumulada (Refrigeració)

Qref Cabal d'aigua (Refrigeració)

Fancoils (Continuació)

Model �Tref

(°C)

�Tcal

(°C)

Qref

(m³/h)

Qcal

(m³/h) P(mm.c.a.) N(dBA) Dimensions(mm)

1-050 AK (A2-Planta baixa) 7.0 80.0 800.0 800.0 0.0 63.0 580x580x254

1-050 AK (A3-Planta baixa) 7.0 80.0 800.0 800.0 0.0 63.0 580x580x254

3-035-AP5-2 (A4-Planta baixa) 7.0 80.0 440.0 440.0 0.0 45.7 465x680x220



1-035 AK (A1-Planta 2) 7.0 80.0 680.0 680.0 0.0 53.0 580x580x254 1-035 AK (A2-Planta 2) 7.0 80.0 680.0 680.0 0.0 53.0 580x580x254 1-050 AK (A3-Planta 2) 7.0 80.0 800.0 800.0 0.0 63.0 580x580x254 1-050 AK (A4-Planta 2) 7.0 80.0 800.0 800.0 0.0 63.0 580x580x254 1-050 AK (A5-Planta 2) 7.0 80.0 800.0 800.0 0.0 63.0 580x580x254

3-020-AP5-2 (A6-Planta 2) 7.0 80.0 250.0 250.0 0.0 44.5 465x480x220

KCN-75 (A1-Planta 1) 7.0 80.0 3300.0 3300.0 8.0 73.8 750x1282.5x399 �Tref = 5 °C

Abreviatures utilitzades �Tref Increment de la temperatura de l'aigua (Refrigeració) Qca Cabdal d'aire (Calefacció)

�Tcal Increment de la temperatura de l'aigua (Calefacció) P Pressió disponible d'aire

Qref Cabdal d'aire (Refrigeració) N Nivell sonor

ANNEX 4 : Justificació compliment normativa de telecomunicacions : En compliment de la Llei 1/1998 per a la implantació de les infrastructures de

telecmunicació als edificis no cal projecte de telecmonuicacions específic per a l’edifici al

ser aquest de tipologia de pública concurrència al tractar-se d’un implantament complex

destinat a activitats terciaries.

No obstant l’edifici disposarà obligatòriament de serveis de telefonia bàsica ( TB ),televisió

terrestre i radiodifusió sonora ( RTV ).

Pel que fa a la televisió radiofusió per satèl.lit ( RTVSAT ) la instal.lació permetrà la

distribució dels senyals procedents de dos operadors,sense ser obligatòria la instal.lació

d’antenes parabòliques.

5.5 Certificació energètica als edificis

Registre de Certificació Energètica

Inscripció al registre de certificats d’eficiència energètica d’edificis de Catalunya

Fase de projecte

Sol·licito l’entrada de la present documentació al registre de certificació d’eficiència energètica de l’edifici en projecte i declaro que són certes tota la informació i dades que figuren en la sol·licitud, així com tota la documentació que s’acompanya

A ..........................................................................., a .........................de...........................................de...................... Signatura del promotor,

Registre d’entrada

P1700059G00723210P0


CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE PROJECTE

1

IDENTIFICACIÓ DE L’EDIFICI

Nom edifici:

Ús de l’edifici:

Adreça:

Localitat: CP: Comarca:

Data de sol·licitud llicència d’obra: Data prevista d’inici d’obra:

2

DADES DEL PROMOTOR

Nom i cognoms/Raó social:

N.I.F/C.I.F:

Adreça:

Localitat: CP: Comarca/Prov.:

Telèfon: Fax: E-mail:

3

DADES DEL/S TÈCNIC/S RESPONSABLE/S DE LA CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA DEL PROJECTE


N.I.F/C.I.F: Nº col·legiat:

Adreça:





Adreça:





Adreça:



4

NORMATIVA ENERGÈTICA QUE LI ÉS D’APLICACIÓ

Edificació:

Instal·lacions tèrmiques:

Decret d’Ecoeficiència : Sí No Puntuació:

Altres:

5

OPCIÓ ESCOLLIDA PER A L’OBTENCIÓ DE LA QUALIFICACIÓ D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Opció general:

Opció simplificada:

6

CARACTERÍSTIQUES ENERGÈTIQUES DE L’EDIFICI

GENERALS: Compacitat (Volum tancat per l’envolupant tèrmica/Superficie envolupant):

Generació conjunta de calefacció i ACS? Sí No Potència útil (kW):

Generació conjunta de calefacció i refrigeració? Sí No Potència útil (kW):

Tipus de sistema: ACS: Calefacció: Refrigeració:

Potència útil total (KW):

ACS: Calefacció: Refrigeració:

Font energètica emprada pel sistema individualitzat:


INSTAL·LACIONS REFERIDES A LA TOTALITAT DELS ESPAIS HABITABLES A CERTIFICAR:

Font energètica emprada pel sistema centralitzat:


Contribució solar en ACS (%):

Potència fotovoltaica instal·lada (kWp): ALTRES DADES:

Contribució solar en climatització (%):

OBSERVACIONS:

P1700059G00723210P0

CONSORCI ESPAIS INTERÉS NATURAL DEL RIPOLLÈS

OFICINES

C/SANT MIQUEL S/N

Ribes de Freser 17534 Ripollès

15/07/2010 30/07/2010

CONSORCI ESPAIS INTERÉS NATURAL DEL RIPOLLÈS

P1700059G

C/JOAN MIRÓ 2-4

Ripoll 17500 Ripollès

659460399 [email protected]

✔

✔

JOSEP NEL.LO RUIZ

46335818H

C/MARIA AURELIA CAPMANY 10-12 1º1ª

Barcelona 08001 Barcelonès

659460399

CTE (2006)

RITE (2007)

DISPOSA DE MESURES COMPENSATÒRIES PEL QUE FA AL CUMPLIMENT DE L'ENERGIA SOLAR

CALENER VYP

CENTRALITZAT CENTRALITZAT CENTRALITZAT

55,00

BIOMASA BIOMASA ELECTRICITAT

0,00

0,00

0,00

29951/0

✔

✔

90,00


7

QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA DE PROJECTE

Zona climàtica segons HE1 del CTE:

Superfície a certificar (m2):

kWh/any: Consum d’energia primària anual de l’edifici:

kWh/any m2:

Kg CO2/any: Emissions anuals de CO2:

Kg CO2/m2 any:

QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA OBTINGUDA:

CERTIFICO/QUEM QUE LA INFORMACIÓ TÈCNICA CONTINGUDA EN AQUEST CERTIFICAT ES

CORRESPON AMB EL PROJECTE EXECUTIU, EL QUAL TÉ UNA QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA SEGONS VALORS

EXPOSATS EN EL QUADRE 7

SIGNATURA/ES TÈCNIC/S RESPONSABLE/S:

VISAT/S COL· LEGI/S PROFESSIONAL/S:

L’ ICAEN l'informa que disposa d’un fitxer inscrit al Registre General de l’ Agència Catalana de Protecció de Dades. Les dades que vostè ens proporciona seran tractades de forma confidencial, d'acord amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades de caràcter personal, amb la finalitat de gestionar la seva sol·licitud davant l’ ICAEN. Vostè dóna el seu consentiment per a què les seves dades siguin cedides, en cas de ser necessari, als departaments o entitats que col·laborin en la gestió de la seva sol·licitud. Per a exercir els drets d'oposició, accés, rectificació i cancel·lació, així com per a comunicar qualsevol modificació de les seves dades, pot contactar amb nosaltres enviant un e-mail a [email protected] / per fax al 93 622 0501 / per correu postal a carrer Pamplona, 113, 08018 Barcelona.

1. En el cas d’haver utilitzat l’opció general de qualificació: a. Compliment del HE1 del CTE de la opció simplificada fase de projecte executiu o el fitxer de resultats en

format pdf facilitat pel programa LIDER, imprès. b. En el cas d’haver utilitzat el programa de referència CALENER, el fitxer de resultats en format pdf facilitat pel

programa, imprès. c. En el cas d’haver utilitzat un programa alternatiu, el fitxer de resultats facilitat pel programa en qüestió,

imprès. d. Compliment del Decret d’Ecoeficiència del projecte executiu, imprès.

2. En el cas d’haver emprat l’opció simplificada de qualificació: a. Fitxa de compliment del HE1 del CTE de la opció simplificada en fase de projecte executiu, imprès. b. En el cas d’haver utilitzat l’opció simplificada Ministerio – IDAE, les taules de resultat emprades, imprès. c. En cas d’Altres. Especificar. d. Compliment del Decret d’Ecoeficiència del projecte executiu, imprès.

DOCUMENTACIÓ A ADJUNTAR EN PAPER AL PRESENTAR EL CERTIFICAT A L’ICAEN

E1

773,88

323.481,84

418,00

2.863,36

3,70

C

P1700059G00723210P0


Documentació electrònica a adjuntar

Segons l’opció escollida en l’apartat 5: OPCIÓ ESCOLLIDA PER A L’OBTENCIÓ DE LA QUALIFICACIÓ D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. Cal que vostè adjunti una documentació o altra. Si ha escollit l’opció GENERAL ha d’afegir tots els arxius del programa LIDER: aquests tenen l’extensió “*.cte”. A més:

� Si ha escollit l’opció CALENER VYP, ha d’afegir també l’arxiu associat. Aquest té l’extensió “*.xml”.

� Si ha escollit l’opció CALENER GT, ha d’afegir també els arxius associats. Aquests tenen les

extensions “*.pd2” i “*.inp” respectivament.

Nom de l’Arxiu

lider3.1.xml

lider3.1.CTE

P1700059G00723210P0

Calificación Energética

Proyecto: instal·lacions consorciFecha: 15/06/2010

CalificaciónEnergética

Proyectoinstal·lacions consorci


ComunidadCatalunya

Fecha: 15/06/2010 Ref: 2A9847DA5FD7A3 Página: 1

1. DATOS GENERALES

Nombre del Proyecto

Localidad Comunidad Autónoma

Dirección del Proyecto

Autor del Proyecto

Autor de la Calificación

E-mail de contacto Teléfono de contacto

Tipo de edificio

instal·lacions consorci

Ribes de Freser Catalunya

JOEL CLUSELLS ROCA

JOEL CLUSELLS ROCA

[email protected] 972702480

Terciario




ComunidadCatalunya


2. DESCRIPCIÓN GEOMÉTRICA Y CONSTRUCTIVA

2.1. Espacios

Altura(m)

Área(m²)

Clasehigrométria

UsoPlantaNombre

P01_E01__Espai01 P01 Nivel de estanqueidad 3 3 214,29 1,00



P02_E03_sala_1 P02 Intensidad Alta - 24h 3 20,60 3,10

P02_E04_office P02 Intensidad Alta - 24h 3 20,50 3,10

P02_E05_passadis P02 Residencial 3 36,31 3,10

P02_E06_bany P02 Intensidad Baja - 8h 3 4,18 3,10

P02_E07_pas_insta P02 Nivel de estanqueidad 3 3 3,12 3,10

P02_E08_v_indep_ P02 Nivel de estanqueidad 3 3 5,00 3,10

P02_E09_garatge_p P02 Nivel de estanqueidad 4 3 52,95 3,10

P02_E10_sala_cald P02 Nivel de estanqueidad 4 3 51,33 3,10


P03_E02_SALA_POLI P03 Intensidad Alta - 24h 3 80,98 3,10


P03_E04_VESTIBUL P03 Intensidad Baja - 8h 3 9,14 3,10

P03_E05_VEST_IND P03 Intensidad Baja - 8h 3 5,25 3,10

P03_E06_VEST_IND P03 Nivel de estanqueidad 3 3 2,71 3,06


P03_E08_GARATGE P03 Nivel de estanqueidad 4 3 103,14 3,10






ComunidadCatalunya


Altura(m)

Área(m²)

Clasehigrométria

UsoPlantaNombre



P04_E05_PASSADIS P04 Intensidad Baja - 8h 3 29,69 3,10


2.2. Cerramientos opacos

2.2.1 Materiales

Just.Z

(m²sPa/Kg)R

(m²K/W)cp

(J/kgK)e

(kg/m³)K

(W/mK)Nombre

Plaqueta o baldosa cerámica 1,000 2000,00 800,00 - 30

Mortero de cemento o cal para albañilería y 1,300 1900,00 1000,00 - 10

MW Lana mineral [0.04 W/[mK]] 0,041 40,00 1000,00 - 1

FR Entrevigado de hormigón -Canto 300 mm 1,947 1670,00 1000,00 - 10

Cámara de aire sin ventilar horizontal 10 cm - - - 0,18 - --

Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 0,250 825,00 1000,00 - 4

FR Entrevigado de hormigón -Canto 250 mm 1,901 1740,00 1000,00 - 10

Enlucido de yeso d < 1000 0,400 900,00 1000,00 - 6

FU Entrevigado de hormigón -Canto 300 mm 1,422 1240,00 1000,00 - 80

Mármol [2600 < d < 2800] 3,500 2700,00 1000,00 - 10000

Enlucido de yeso 1000 < d < 1300 0,570 1150,00 1000,00 - 6

Tabicón de LH doble [60 mm < E < 90 mm] 0,432 930,00 1000,00 - 10

1/2 pie LP métrico o catalán 60 mm< G < 80 0,567 1020,00 1000,00 - 10

BH convencional espesor 200 mm 0,923 860,00 1000,00 - 10





ComunidadCatalunya


Just.Z

(m²sPa/Kg)R

(m²K/W)cp

(J/kgK)e

(kg/m³)K

(W/mK)Nombre

Tierra vegetal [d < 2050] 0,520 2000,00 1840,00 - 1


Betún fieltro o lámina 0,230 1100,00 1000,00 - 50000

Hormigón con arcilla expandida como árido 0,550 1400,00 1000,00 - 6

FU Entrevigado de hormigón -Canto 250 mm 1,323 1330,00 1000,00 - 80

Placa de yeso o escayola 750 < d < 900 0,250 825,00 1000,00 - 4

Polietileno alta densidad [HDPE] 0,500 980,00 1800,00 - 100000

Conífera de peso medio 435 < d < 520 0,150 480,00 1600,00 - 20

Cámara de aire ligeramente ventilada vertica - - - 0,08 - --

Hormigón armado d > 2500 2,500 2600,00 1000,00 - 80

Espesor(m)

MaterialU

(W/m²K)Nombre

C02_FR_25_5 0,54 Plaqueta o baldosa cerámica 0,025













ComunidadCatalunya


Espesor(m)

MaterialU

(W/m²K)Nombre


















Enlucido de yeso d < 1000 0,015










ComunidadCatalunya


Espesor(m)

MaterialU

(W/m²K)Nombre

C10_Forjado_sanitario_30_70 0,46 Plaqueta o baldosa cerámica 0,025





C11_Forjado_sanitario_30_70 2,62 FU Entrevigado de hormigón -Canto 300 mm 0,300

C12_Forjado_sanitario_30_70 2,57 Mármol [2600 < d < 2800] 0,030


C13_P1_1_LH70 2,60 Enlucido de yeso 1000 < d < 1300 0,015



C14_P1_4_LP115 2,35 Enlucido de yeso 1000 < d < 1300 0,015



C16_Tancament_perimetral_en 0,60 BH convencional espesor 200 mm 0,200



C17_Terreny_sota_forjat_sani 4,80 Tierra vegetal [d < 2050] 0,020










ComunidadCatalunya


Espesor(m)

MaterialU

(W/m²K)Nombre

C18_Transitable_Conv_FU25 0,27 Betún fieltro o lámina 0,010



























ComunidadCatalunya


Espesor(m)

MaterialU

(W/m²K)Nombre

C20_Transitable_Conv_FU25 0,26 Placa de yeso o escayola 750 < d < 900 0,015

C21_enva_doble 0,51 Enlucido de yeso 1000 < d < 1300 0,010



Polietileno alta densidad [HDPE] 0,002



C22_facana_consorci 0,27 Conífera de peso medio 435 < d < 520 0,001




Cámara de aire ligeramente ventilada vertical 1 c 0,000





C23_mur 3,45 Hormigón armado d > 2500 0,300

2.3. Cerramientos semitransparentes

2.3.1 Vidrios

Just.Factor solarU

(W/m²K)Nombre

V01_Envidrament_doble_amb_ca 3,00 0,72 SI




ComunidadCatalunya


2.3.2 Marcos

Just.U

(W/m²K)Nombre

R01_Fusta 2,00 SI

2.3.3 Huecos

Nombre H01_Ventana


Marco R01_Fusta

% Hueco 6,14


U (W/m²K) 2,94

Factor solar 0,68

Justificación SI

Nombre H02_Ventana


Marco R01_Fusta

% Hueco 6,16


U (W/m²K) 2,94

Factor solar 0,68

Justificación SI

Nombre H03_Ventana




ComunidadCatalunya



Marco R01_Fusta

% Hueco 7,40


U (W/m²K) 2,93

Factor solar 0,67

Justificación SI

Nombre H04_Ventana


Marco R01_Fusta

% Hueco 7,34


U (W/m²K) 2,93

Factor solar 0,67

Justificación SI

Nombre H05_Ventana


Marco R01_Fusta

% Hueco 6,17


U (W/m²K) 2,94

Factor solar 0,68

Justificación SI




ComunidadCatalunya


Nombre H06_Ventana


Marco R01_Fusta

% Hueco 7,27


U (W/m²K) 2,93

Factor solar 0,67

Justificación SI

Nombre H07_Ventana


Marco R01_Fusta

% Hueco 7,06


U (W/m²K) 2,93

Factor solar 0,67

Justificación SI

Nombre H08_Ventana


Marco R01_Fusta

% Hueco 7,51


U (W/m²K) 2,92

Factor solar 0,67




ComunidadCatalunya


Justificación SI

Nombre H09_Ventana


Marco R01_Fusta

% Hueco 7,25


U (W/m²K) 2,93

Factor solar 0,67

Justificación SI

Nombre H10_Ventana


Marco R01_Fusta

% Hueco 6,19


U (W/m²K) 2,94

Factor solar 0,68

Justificación SI




ComunidadCatalunya


3. Sistemas

Nombre 1

Tipo Sistemas Unizona

Zona P03_E02_SALA_POLI

Nombre Equipo EQ_ED_AireAire_SF-Defecto

Tipo Equipo Expansión directa aire-aire sólo frio

Caudal de ventilación 400,0

Nombre 2


Zona P04_E01_SALA_1

Nombre Equipo EQ_ED_AireAire_SF-Defecto2



Nombre 3


Zona P04_E02_SALA_2




Nombre 6




ComunidadCatalunya



Zona P04_E03_SALA_3




Nombre 7


Zona P04_E04_SALA_4




4. Iluminacion

Nombre Pot. Iluminación VEEIObj VEEIRef

P01_E01__Espai01 0 0 0

P02_E01_lab2 0 6 6

P02_E02_lab1 0 6 6

P02_E03_sala_1 0 6 6

P02_E04_office 0 6 6

P02_E05_passadis 4,40000009536743 3,5 3,5

P02_E06_bany 0 4,5 4,5

P02_E07_pas_insta 0 0 0




ComunidadCatalunya


P02_E08_v_indep_ 0 0 0

P02_E09_garatge_p 0 0 0

P02_E10_sala_cald 0 0 0

P03_E01_BANY_1 0 4,5 4,5

P03_E02_SALA_POLI 5 6 6

P03_E03_BANY_2 0 4,5 4,5

P03_E04_VESTIBUL 2 6 6

P03_E05_VEST_IND 0 6 6

P03_E06_VEST_IND 0 0 0

P03_E07_PAS_INSTA 0 0 0

P03_E08_GARATGE 0 0 0

P04_E01_SALA_1 0 6 6

P04_E02_SALA_2 0 3,5 3,5

P04_E03_SALA_3 0 6 6

P04_E04_SALA_4 0 6 6

P04_E05_PASSADIS 0 6 6

P04_E06_PAS_INSTA 0 0 0

5. Equipos

Nombre EQ_ED_AireAire_SF-Defecto

Tipo Expansión directa aire-aire sólo frio

Capacidad total 20,00

refrigeración nominal (kW)

Capacidad sensible 18,00

refrigeración nominal(kW)




ComunidadCatalunya


Consumo refrigeración 2,00

nominal

Caudal de aire 500,00

impulsión nominal (m³/h

Dif. temperatura termostato 1,00

Capacidad total capTotRef_T-EQ_ED_AireAire_SF-Defecto

refrigeración en función

de la temperatura

Capacidad total capTotRef_FCP-EQ_ED_AireAire_SF-Defecto


de la carga parcial

Capacidad total capSenRef_T-EQ_ED_AireAire_SF-Defecto


de la temperatura

Consumo de conRef_T-EQ_ED_AireAire_SF-Defecto


de la temperatura

Consumo de conRef_FCP-EQ_ED_AireAire_SF-Defecto

refrigeración en funcion

de la carga parcial

Tipo energia Electricidad

Nombre EQ_ED_AireAire_SF-Defecto2









ComunidadCatalunya



nominal






de la temperatura



de la carga parcial



de la temperatura



de la temperatura



de la carga parcial











ComunidadCatalunya



nominal






de la temperatura



de la carga parcial



de la temperatura



de la temperatura



de la carga parcial


6. Unidades terminales

7. Factores de corrección




ComunidadCatalunya


7.1. Definicion del factor de corrección: Curva

7.1.1 Propiedades de la curva

Nombre ren_FCP_Potencia-EQ_Caldera-Biomasa-Defecto

Tipo Equipo EQ_Caldera

Tipo curva ren_FCP_Potencia

7.1.2 Propiedades variables

Vi1

Nombre Factor Carga Parcial

Máximo 1

Minimo 0

7.1.3 Valor variables

Coeficientes Exp. Vi1

Termino 1 0.96 0

Termino 2 0.35 1

8. Justificación

8.1. Contribución solar

Nombre Contribución Solar Minima Contribución Solar Minima HE-4




ComunidadCatalunya


9. Resultados




ComunidadCatalunya


5.6 Estudi de seguretat i salut S’acompanya com a document annex, l’estudi de seguretat i salut redactat pels arquitectes Joan Tenas Torres i Alfredo Matas Guardeño.

II. PLEC DE CONDICIONS

0 CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS

Sobre els components

Sobre l'execució

Sobre el control de l'obra acabada

Sobre normativa vigent

1 CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA

SISTEMA SUSTENTACIÓ

SUBSISTEMA MOVIMENT DE TERRES

1 NETEJA DEL TERRENY

2 EXPLANACIONS, BUIDATS I BUIXARDATS

3 REBLERTS I TERRAPLENS

4 EXCAVACIÓ DE RASES I POUS

5 TRANSPORT DE TERRES

SISTEMA ESTRUCTURA

SUBSISTEMA SOTA-RASANT FONAMENTS

1 FONAMENTACIÓ DIRECTA

1.1 Tipus d’elements

1.1.1 Sabates contínues

1.1.2 Sabates aïllades

1.1.3 Lloses

1.1.4 Murs de contenció

SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA

1 ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

1.1 Tipus d’elements

1.1.1Forjats

1.1.2 Escales i rampes

1.1.3 Pilars

1.1.4 Bigues

1.2 Formigó armat

1.3 Encofrats

SISTEMA ENVOLVENT

SUBSISTEMA COBERTES

1 COBERTES PLANES

SUBSISTEMA FAÇANES

1 TANCAMENTS

1.1 Façanes de fàbrica

2 OBERTURES

2.1 Fusteries exteriors

2.1.1 Fusteries de fusta

2.2 Envidrament

2.2.1 Vidres plans

2.3 Proteccions solars

2.3.1 Gelosies

SUBSISTEMA SOLERES

SUBSISTEMA DEFENSES

1 BARANES

SUBSISTEMA IMPERMEABILITZACIÓ I AÏLLAMENTS

1 AÏLLAMENTS TÈRMICS-ACÚSTICS

1.1 Rígids, semirígids i flexibles

2 AÏLLAMENTS CONTRA LA HUMITAT

2.1 Imprimadors

2.2 Làmines

SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS

SUBSISTEMA PARTICIONS

1 ENVANS

1.1 Envans de ceràmica

1.2 Envans de blocs de formigó

2 FUSTERIES INTERIORS

2.1 Portes de fusta

2.2 Portes tallafocs

SUBSISTEMA PAVIMENTS

1 CONTINUS

2 PER PECES

1 Petris

2 Fustes

SUBSISTEMA CEL RAS

SUBSISTEMA REVESTIMENTS

1 ALICATATS

2 ENGUIXATS

3 PINTATS

SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL.LACIONS

SUBSISTEMA CONTROL AMBIENTAL

1 CALEFACCIÓ

1.1 Generació

1.2 Transport

1.3 Emissors

2 CLIMATITZACIÓ

2.1 Generació

2.2 Transport

2.3 Emissors

3 VENTILACIÓ

4 IL·LUMINACIÓ

4.1 Interior

4.2 Emergència

SUBSISTEMA SUBMINISTRES

1 AIGUA

1.1 Connexió a xarxa

1.2 Instal·lació interior

SUBSISTEMA EVACUACIÓ

1 LÍQUIDS


1.2 Recollida d'aigües grises, negres i pluvials

2 FUMS I GASOS DE COMBUSTIÓ

SUBSISTEMA TRANSPORT

1 ASCENSOR

SUBSISTEMA SEGURETAT

1 PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

2 PROTECCIÓ AL LLAMP

SUBSISTEMA CONNEXIONS

1 ELECTRICITAT


1.2 Instal·lació comunitària i interior

1.3 Posta a terra

2 TELECOMUNICACIONS

2.1 Telefonia

SISTEMA EQUIPAMENTS I D'ALTRES

1 APARELLS SANITARIS

CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Sobre els components Característiques Tots els productes de construcció hauran de portar el marcatge CE, d’acord amb les condicions establertes a l’article 5.2 Conformitat amb el CTE dels productes, equips i materials, Part I. Capítol 2. del CTE:

1. Els productes de la construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de la construcció, publicada pel Real Decret 1630/1992 del 29 de desembre, modificada pel Real Decret 1329/1995 del 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o altres Directives europees que li siguin d’aplicació. 2. En determinats casos, i amb la finalitat d’assegurar la seva suficiència, els DB establiran les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin als edificis, sense perjudici del Marcatge CE que els sigui aplicable d’acord amb les corresponents directives Europees.

Control de recepció Tots els productes de construcció tindran un control de recepció a l’obra, d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.2 Control de recepció a l’obra de productes, equips i sistemes. Part I. Capítol 2. del CTE, i comprendrà: Control de la documentació dels subministres.

1. Els subministradors lliuraran els documents d’identificació del producte exigits per la normativa d’obligat compliment, pel projecte o la DF (Direcció Facultativa) al constructor, qui els presentarà al director d’execució de l’obra. Aquesta documentació comprendrà, almenys, els següents documents: a) els documents d’origen, full de subministrament ; b) el certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física; i c) els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides reglamentàriament, inclosa la documentació corresponent al marcatge CE dels productes de la construcció, quan sigui pertinent, d’acord amb les disposicions que siguin transposició de les Directives Europees que afectin als productes subministrats.

Quan el material o equip arribi a l’obra amb el certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Control de recepció mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat tècnica

1. El subministrador proporcionarà la documentació precisa sobre: a) els distintius de qualitat que ostentin els productes, equips o sistemes subministrats, que assegurin les característiques tècniques dels mateixos exigides en el projecte i documentarà, si s’escau, el reconeixement oficial del distintiu d’acord amb l'establert en l’article 5.2.3; i b) les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst de productes, equips i sistemes innovadors, d’acord amb l'establert en l’article 5.2.5, i la constància del manteniment de les seves característiques tècniques. 2. El director de l’execució de l’obra verificarà que aquesta documentació és suficient per a l’acceptació dels productes, equips i sistemes emparats per ella.

Control de recepció mitjançant assaigs 1.Per a verificar el compliment de les exigències bàsiques del *CTE pot ser necessari, en determinats casos, realitzar assaigs i proves sobre alguns productes, segons l'establert en la reglamentació vigent, o bé segons l’especifica’t en el projecte o ordenats per la D.F. 2. La realització d’aquest control s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la direcció facultativa sobre el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig i les accions a adoptar.

Sobre l’execució. Condicions generals. Tots els treballs, inclosos en el present projecte s’executaran esmeradament, tenint en compte les bones practiques de la construcció, d’acord amb les condicions establertes en l’article 7.1 Condicions en l’execució de les obres. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

1. Les obres de construcció de l'edifici es portaran a terme segons el projecte i les seves modificacions autoritzades pel director de l’obra, prèvia conformitat del promotor, a la legislació aplicable, a les normes de la bona pràctica constructiva i a les instruccions del director de l’obra i del director de l’execució de l’obra.

Control d’execució. Tots els treballs, inclosos en el present projecte, tindran un control d’execució d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.3 Control d’execució de l’obra. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

Durant la construcció, el director de l’execució de l’obra controlarà l’execució de cada unitat d’obra verificant el seu replanteig, els materials que s’utilitzin, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, així com les verificacions i altres controls a realitzar per a comprovar la seva conformitat amb el que s’indica en el projecte, la legislació aplicable, les normes de bona pràctica constructiva i les instruccions de la direcció facultativa. A la recepció de l’obra executada poden tenir-se en compte les certificacions de conformitat que ostentin els agents que hi intervenen, així com les verificacions que, si s’escau, realitzin les entitats de control de qualitat de l’edificació. 2. Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessàries per a assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. 3. En el control d’execució de l’obra s’adoptaran els mètodes i procediments que es contemplin en les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst dels productes, equips i sistemes innovadors, prevists a l’article 5.2.5

Sobre el control de l’obra acabada. Verificacions del conjunt o parts de l’edifici d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.4 Condicions de l’obra acabada. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

A l’obra acabada, bé sobre l’edifici en el seu conjunt, o bé sobre les seves diferents parts i les seves instal·lacions, parcial o totalment acabades, han de realitzar-se, a més de les que puguin establir-se amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de servei previstes en el projecte o ordenades per la D.F. i les exigides per la legislació aplicable

Sobre la normativa vigent El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que a la memòria i al plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l’observança de les normes sobre la construcció. Així doncs, en el present plec s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes. A més, els productes de la construcció duran el marcatge CE. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte. CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA SISTEMA SUSTENTACIÓ

SUBSISTEMA MOVIMENTS DE TERRES Comprèn totes les operacions prèvies en el terreny, necessàries per a l'execució de l'obra. 1 NETEJA DEL TERRENY

Aquest treball consisteix en extreure i retirar de la zona d’excavació, qualsevol material de rebuig o no aprofitable, així com l’excavació de la capa superior dels terrenys conreables o amb vegetació, per mitjans mecànics o manuals, per tal d’obtenir una superfície regular definida pels plànols on es puguin realitzar posteriors excavacions.

Normes d’aplicació Residus. Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero Residuos. Ley 10/1998, ley de residuos. Residuos. Construcción y demolición. RD 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. (BOE 13.02.2008). Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04) Ecoeficiència. Regulació criteris ambientals i ecoeficiència en edificis. D 21/2006 (DOGC 16.2.2006)

Components Qualsevol material de rebuig o no aprofitableTerra vegetalSubproductes forestals

Execució Condicions prèviesLa seva execució inclou les operacions d’excavació i retirada dels materials objecte de l'esbrossada. Tot això realitzat d'acord amb les presents especificacions i amb les dades que sobre el particular inclou la D.T. i les ordres de la D.F. Fases d’execucióExecució dels materials objecte de l'esbrossada. Les operacions d’extracció i retirada s'efectuaran amb les precaucions necessàries per aconseguir unes condicions de seguretat suficients i evitar danys en el personal de l’obra, en les edificacions veïnes existents i a tercers, d'acord amb el que, sobre el particular, ordeni la D.F., la qual designarà i marcarà els elements que s'hagin de conservar intactes.Per a evitar el deteriorament dels arbres que hagin de conservar-se, es procurarà que els que s'han de tirar a terra caiguin cap al centre de la zona objecte de neteja. Quan sigui necessari evitar danys a altres arbres, al tràfic per carretera o ferrocarril o a estructures pròximes, els arbres s'aniran trossejant per la seva brancada i tronc progressivament. Si per a protegir aquests arbres o altra vegetació destinada a romandre en un lloc, es precisa aixecar barreres o utilitzar qualsevol altre mitjà, els treballs corresponents s'ajustaran al que, sobre el particular, ordeni la D.F. Aquells arbres que ofereixin possibilitats comercials, seran esporgats i netejats; tallats en trossos adequats i finalment emmagatzemats acuradament, separats dels munts no aprofitables. Els treballs es realitzaran de manera que produeixin la menor molèstia possible als ocupants de les zones pròximes a les obres. Cap fita/marca de propietat o punt de referència de dades topogràfiques de qualsevol classe, serà feta malbé o desplaçada, fins que un agent autoritzat hagi referenciat d'alguna altra manera la seva situació o n’hagi aprovat el desplaçament.Simultàniament a les operacions d'esbrossada, es podrà excavar la capa de terra vegetal, que es transportarà al dipòsit autoritzat o s'arreplegarà en les zones on indiqui la DF. Retirada dels materials objecte de l’esbrossada. Tots els subproductes forestals, excepte la llenya de valor comercial, seran gestionats per un agent autoritzat en aquest tipus de residus, d'acord amb el que, sobre el particular, ordeni la D. F.

Amidament i abonament m² d’esbrossats i preparats, el preu inclou la càrrega i transport a dipòsit autoritzat, de l’esbrossada i altres materials de rebuig, i totes les operacions esmentades en l'apartat anterior; inclourà també les possibles excavacions i reblerts motivats per l’existència de sòls inadequats que, a judici de la D.F., sigui necessari eliminar per a poder iniciar els treballs de fonamentació. Es considerarà que abans de presentar l'oferta econòmica, el contractista i/o constructor haurà visitat i estudiat de forma suficient els terrenys sobre els quals s'ha de construir, i que haurà inclòs en el preu de l'oferta tots els treballs de preparació, que s'abonaran al preu únic definit en el contracte i que en cap cas podran ésser objecte d'increment.

2 EXPLANACIONS, BUIDATS I BUIXARDATS Explanació és el conjunt d'operacions de desmunts o rebliments necessaris per anivellar les zones on hauran d'asseure's les construccions, incloent plataformes, talussos i cunetes provisionals o definitives. Desmunt és l'operació consistent en el rebaix del terreny. Rebliment és l’operació consistent en omplir de terres, fins arribar als nivells previstos a la D.T. Buidat és l'excavació delimitada per unes mesures, definides a la D.T., per l'aprofitament de les parts baixes de l'edifici, com soterrani, garatges, dipòsits o altres utilitzacions. Un cop realitzades totes les operacions de moviment de terres es realitzarà el buixardat, a fi d'aconseguir l'acabat geomètric de tota l’explanació, desmuntatge, buidat o reblert. Normes d’aplicació Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Orden FOM/1382/2002. UNE. UNE 7-377.75, UNE 7-738.75. Components Terres de préstec o pròpies. Característiques tècniques mínimes En el cas de terres de préstecs, una vegada eliminat el material inadequat, es realitzaran els assaigs necessaris per a la seva aprovació segons indiqui la D.F. Els sobrants de terra de les explanacions tindran forma regular per afavorir l’escorrentia d’aigües i per evitar esfondraments i perill per a les construccions annexes. Control i acceptació A la recepció de les terres tant pròpies com de préstec, es comprovarà que no siguin expansives, ni contaminant, ni amb restes vegetals. Execució Condicions prèvies Es comprovaran i rectificaran les alineacions i rasants, així com l'amplada de les explanacions, refinament de talussos en els desmuntatges i terraplens, neteja i refinat de cunetes i explanacions, en les coronacions de desmuntatges i en el començament de talussos.

Fases d’execució Si durant les excavacions apareixen brolladors d’aigua o filtracions motivades per qualsevol causa, s'executaran els treballs que ordeni la D.F., i es consideraran inclosos en els preus d'excavació. La unitat d'excavació inclourà l'ampliació, millora o rectificació dels talussos de zones de desmuntatge, així com el seu refinat i l'execució de cunetes provisionals o definitives. S’utilitzaran malles de retenció per prevenir la caiguda de blocs segons el CTE DB SE-C punt 7.2.2.2. Control i acceptació Es farà un control dels moviments de la excavació, del nivell freàtic i de les propietats del terreny posteriorment a la millora. Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa de trencaments hidràulics. Es realitzaran les comprovacions corresponents en cada un dels següents capítols: Dimensions del replanteig, 1 cada 50m de perímetre. Alçada de la franja excavada, 1 cada 200 m3 . Anivellació de l’explanada, 1 cada 1000 m2 de terreny. Amidament i abonament m3 realment reomplerts, amidats per diferència entre els perfils presos abans i després dels treballs d’excavació. m3 realment excavats, amidats per diferència entre els perfils presos abans i després dels treballs d’excavació. No són abonables, despreniments ni augments de volum sobre les seccions que prèviament s'hagin fixat en aquesta D.T. Per a l'efecte dels amidaments de moviment de terra, s'entén per metre cúbic d'excavació, el volum corresponent a aquesta unitat, referida al terreny, tal com es trobi on s'hagi d'excavar. Les operacions de buixardats es consideren incloses en el preu de moviment de terres. S'entén per volum de terraplè o reblert, el que correspon a aquestes obres després d'executades i consolidades. En tots els casos, els buits que quedin entre les excavacions i les fàbriques, inclosos els resultants dels despreniments, s'hauran d’omplir amb el mateix tipus de material o el que indiqui la D.F., sense que el Contractista i/o constructor rebi per això cap quantitat addicional, sense increment de cost. S'entén que els preus de les excavacions comprenen, a més de les operacions i despeses indicades: instal·lacions, subministrament i consum d'energia per a enllumenat i força, subministrament d'aigües, ventilació, utilització de tota mena de maquinària, amb totes les seves despeses i amortització, transport a qualsevol distància de materials, maquinària,... que siguin necessaris, etc., així com els entrebancs produïts per les filtracions o per qualsevol altre motiu. Quan les excavacions arribin a la rasant definida, els treballs que s'executaran per a deixar l'esplanada refinada, compactada i totalment preparada per a iniciar les obres, estaran inclosos en el preu unitari de l'excavació. Si l'esplanada no compleix les condicions de capacitat portant necessàries, la D.F., podrà ordenar una excavació addicional, que serà amidada i abonada mitjançant el mateix preu definit per a totes les excavacions. Les excavacions es consideraran no classificades i es defineixen amb el preu únic per a qualsevol tipus de terreny. L'excavació especial de talussos en roca, s'abonarà al preu únic definit d'excavació. En cas de trobar-se fonaments enterrats o altres construccions, es considerarà que s'inclouen en el concepte d'excavació tot tipus de terreny. 3 REBLERTS I TERRAPLENS Reblerts i terraplens són les masses de terra o d'altres materials amb els quals s'omplen i compacten forats i talussos, s'anivellen terrenys o es porten a terme obres similars. Les diferents capes o zones que els componen són: Fonament, zona que està per sota de la superfície neta del terreny. Nucli, zona que comprèn des del fonament fins a la coronació. Coronació, capa superior amb un gruix de 50 cm. Normes d’aplicació Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 06.02.1976. Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 28.09.1989. UNE. UNE 7-377.75, UNE 7-738.75 Components Terres procedents de la pròpia excavació o en préstec autoritzats per la D.F. Control i acceptació. Prèvia a l’extensió del material es comprovarà que és homogeni i amb humitat adequada per a evitar segregació en la posta en obra per obtenir la compactació exigida, segons CTE DB SE-C, punt 7.3.4. , en aquest punt també es diu que el grau de compacitat s’especificarà com a percentatge del obtingut com a màxim en un assaig de referència com el Proctor. El suport. L'excavació de la rasa o pou presentarà un aspecte cohesiu, amb fons nets i perfilats, segons el CTE DB SE-C punt 4.5.3. L'equip necessari per a efectuar la compactació el determinarà la D.F., en funció de les característiques del material a compactar, segons el tipus d'obra, sense alterar el subsòl natural, segons el CTE DB SE-C punt 7.3.3. El contractista i/o constructor podrà utilitzar un equip diferent; per això necessitarà l'autorització, escrita i/o reflectida en el Llibre d’Ordres. Execució El fonament del reblert es prepararà de forma adequada per a suprimir les superfícies de discontinuïtat, segons CTE DB SE-C punt 7.3.1. A continuació s'estendrà el material a base de tongades, de gruix uniforme, suficientment reduït, per tal que, amb els mitjans disponibles, s'obtingui en tot el seu gruix el grau de compactació exigit, segons projecte i/o instruccions de la D.F. Els materials de cada tongada seran de característiques uniformes i si no ho són, s'aconseguirà aquesta uniformitat, barrejant-se convenientment amb els mitjans adequats. No s'estendrà cap tongada mentre no s'hagi comprovat que la superfície subjacent compleix les condicions exigides i, per tant, sigui autoritzada la seva estesa per la D. F, segons CTE DB SE-C punt 7.3.3. Quan la tongada subjacent s'hagi reblanit per una humitat excessiva, no s'estendrà la següent. Per la selecció del material de reblert es tindran en compte els aspectes enumerats al CTE DB SE-C, punt 7.3.2. Control i acceptació Es farà un control dels moviments de la excavació, del nivell freàtic i de les propietats del terreny posteriorment a la millora. Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa de trencaments hidràulics. Es realitzaran les comprovacions corresponents en cada un dels següents capítols: Densitat in situ tant del nucli com la coronació del replè, 1 cada 1000 m2 Anivellació de l’explanada, 1 cada 1000 m2 Amidament i abonament m3 realment executats i compactats en el seu perfil definitiu, amidats per diferència entre perfils presos abans i després dels treballs de formació de reblerts i terraplens. Si el material a utilitzar és, en algun moment, el que prové de les excavacions, el preu del reblert inclourà la càrrega, compactació i transport. En cas que el material provingui de préstecs, el preu corresponent inclou l'excavació, càrrega, transport, estesa, humectació, compactació, anivellació i cànon de préstec corresponent. Quan sigui necessari obtenir els materials per a formar terraplens de préstecs exteriors al polígon, el preu del terraplè inclourà el Cànon d'extracció, càrrega, transport a qualsevol distància i la resta d'operacions necessàries per a deixar totalment acabada la unitat del terraplè. El contractista i/o constructor haurà de localitzar les zones de préstecs, obtenir els permisos i llicències que siguin necessaris i, abans de

començar les excavacions, haurà de sotmetre a l'aprovació de la D.F., les zones de préstec, a fi de determinar si la qualitat dels sòls és suficient. La necessitat d'emprar sòls seleccionats serà a criteri de la D.F., i no podrà ser objecte de sobrecost. Si a judici de la D.F., els materials emprats no són aptes per a la formació de terraplens i reblerts, s’extrauran i es transportaran a dipòsit autoritzat, sense que això sigui motiu de sobrecost. 4 EXCAVACIÓ DE RASES I POUS Comprèn totes les operacions necessàries per tal d'obrir les rases definides per a l'execució del clavegueram, l'abastament d'aigua i la resta de les xarxes de serveis; definits a la D.T., així com les rases i pous necessaris per a fonaments o drenatges. Normes d’aplicació Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 06.02.1976. Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 28.09.1989. Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Orden FOM/1382/2002. Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera. RD. 863/1985, Instrucción Técnica Complementaria del capítulo X del Reglamento de Normas Básicas de Seguridad Minera. O. 20.03.1986. Components Apuntalaments amb taulons i puntals col·locats a les parets per a sostenir i evitar l’esfondrament de l’excavació. Maquinària: pala carregadora, compressor, retroexcavadora, martell pneumàtic, motoanivelladora, etc. Materials auxiliars: bomba d’aigua, etc. Control i acceptació. Prèvia a l’extensió del material es comprovarà que és homogeni i amb humitat adequada per a evitar segregació en la posta en obra per obtenir la compactació exigida, segons CTE DB SE-C, punt 7.3.4. , en aquest punt també es diu que el grau de compacitat s’especificarà com a percentatge del obtingut com a màxim en un assaig de referència com el Proctor. El suport. L'excavació de la rasa o pou presentarà un aspecte cohesiu, amb fons nets i perfilats, segons el CTE DB SE-C punt 4.5.3. L'equip necessari per a efectuar la compactació el determinarà la D.F., en funció de les característiques del material a compactar, segons el tipus d'obra, sense alterar el subsòl natural, segons el CTE DB SE-C punt 7.3.3. El contractista i/o constructor podrà utilitzar un equip diferent; per això necessitarà l'autorització, escrita i/o reflectida en el Llibre d’Ordres. Execució Les excavacions s'executaran d'acord amb la D.T. i amb les dades obtingudes del replanteig general de les obres, els plànols de detall i les ordres de la D.F. La excavació s’haurà de fer amb molta cura perquè la alteració de les característiques mecàniques del sòl sigui la mínima i encara que el terreny ferm es trobi molt superficial es convenient profunditzar entre 50 i 80 cm per sota la rasant, segons CTE DB SE-C punt 4.5.1.3. Les excavacions es consideraran no classificades i es definiran en un sol preu per a qualsevol tipus de terreny. L'excavació de roca i l'excavació especial de talussos en roca s'abonaran al preu únic definit d'excavació. Control i acceptació Es farà un control dels moviments de la excavació, del nivell freàtic i de les propietats del terreny posteriorment a la millora. Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa de trencaments hidràulics. Amidament i abonament m3 realment excavats; el preu corresponent inclou el subministrament, transport, manipulació i ús de tots els materials, maquinària, mà d'obra necessària per a la seva execució, la neteja i esbrossada de tota la vegetació, la construcció d'obres de desguàs per a evitar l'entrada d'aigües, la construcció dels apuntalaments i els calçats que es necessitin, els transports dels productes extrets al lloc d'ús, dipòsits autoritzats, indemnitzacions que calguin i arranjament de les àrees afectades. El preu de les excavacions comprèn, també, els apuntalaments i excavacions saltejades a trams que siguin necessaris i el transport de les terres a un dipòsit autoritzat a qualsevol distància. La D.F. podrà autoritzar, si és possible, l'execució de sobre-excavacions per evitar les operacions d'apuntalament, però els volums sobre-excavats no seran objecte d'abonament. Quan, durant els treballs d'excavació apareguin serveis existents, independentment d'haver-se contemplat o no en el projecte, els treballs s'executaran amb mitjans manuals per no fer malbé aquestes instal·lacions, completant-se l'excavació amb el calçat o penjat, en bones condicions, de les canonades d'aigua, gas, clavegueram, instal·lacions elèctriques, telefòniques, etc. o qualsevol altre servei que sigui precís descobrir, sense que el contractista i/o constructor tingui cap dret a pagament per aquests conceptes. Si per qualsevol motiu és necessari executar excavacions de diferent alçada o amplada que les definides en el projecte, segons instruccions de la D.F., aquests treballs no seran causa de nova definició de preu. 5 TRANSPORT DE TERRES Operacions de càrrega, transport i abocament de terres, material d’excavació i residus que es generen durant el procés de moviment de terres. Així com les operacions de tria de materials sobrants i de rebuig, fins a dipòsit autoritzat o a la mateixa obra. Normes d’aplicació Residus. Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero Residuos. Ley 10/1998, ley de residuos. Residuos. Construcción y demolición. RD 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. (BOE 13.02.2008). Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04) Ecoeficiència. Regulació criteris ambientals i ecoeficiència en edificis. D 21/2006 (DOGC 16.2.2006) Sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. RD 108/1991. Catàleg de residus de Catalunya. D. 34/1996. Components Terres. Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents: Excavacions en terreny fluix: 15%. Excavacions en terreny compacte: 20%. Excavacions en terreny de trànsit: 25%. Excavacions en roca: 25%. Residus de la construcció. Es considera un increment per esponjament d'un 35%. Execució Totes aquelles terres, així com els materials que la D.F. declari de rebuig, els carregarà i els transportarà el contractista i/o constructor fins a dipòsit autoritzat. El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, pel material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. Amidament i abonament m³ de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el present plec, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la D.F. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador.

SISTEMA ESTRUCTURA SUBSISTEMA SOTA-RASANT FONAMENTS Els fonaments són aquells elements estructurals que transmeten les càrregues de l'edificació al terreny de sustentació. Han de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient enfront a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals, amb la seguretat que s’estableix amb la normativa del CTE DB SE-C Seguretat Estructural, Fonaments

1 FONAMENTACIÓ DIRECTA Quan les condicions ho permetin s’utilitzaran fonamentacions directes, que repartiran les càrregues d’estructura en un pla de recolzament horitzontal. Habitualment aquesta classe de fonamentació es construirà a poca profunditat de la superfície, pel que també són conegudes com a fonamentacions superficials.Les fonamentacions directes s’utilitzaran per transmetre al terreny les càrregues d’un o varis pilars de l’estructura, dels murs de càrrega o de contenció de terres en els soterranis, o de tota l’estructura. Podran utilitzar-se els següents tipus principals de fonamentacions directes: sabates aïllades, sabates combinades, sabates contínues, pous de fonamentació, engraellats i lloses, segons normativa DB SE-C, punt 4. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SE-C, DB HS 1, DB HE 1. Instrucción de Formigó Estructural, EHE. RD 2661/1998. Norma de Construcció Sismoresistent: part General i Edificació, NCSE-02. RD 997/2002. Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb acer o altres materials ferris. RD 2351/1985. Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985. Armadures actives d’acer per a formigó pretensat. RD 2365/1985. Criteris per la realització de control de producció dels formigons fabricats a la central. BOE. 8; 09.01.96. UNE. Per a llots, formigó i acer. UNE EN 1538:2000. 1.1 Tipus d’elements 1.1.1 Sabates Contínues Elements de formigó en massa o armat de desenvolupament lineal rectangular com a fonamentació de murs o pilars verticals de càrrega, tancament o trava, centrats o de mitgera, pertanyents a estructures d’edificació, sobre terres homogenis d’estratigrafia sensiblement horitzontal. Les sabates contínues són els fonaments d'aquells elements estructurals lineals que transmeten esforços repartits uniformement en el terreny. El dimensionat i armat de les sabates contínues esta fixat en el D.T. segons CTE DB SE-C, punt 4.1.2. Components Formigó en massa o armat, barres corrugades d’acer i malles electrosoldades d’acer, de resistència, dosificació i característiques físiques i mecàniques indicades a la D.T. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents: formigó, aigua i llots Execució Condicions prèvies Localització i traçat de les instal·lacions dels serveis que existeixin, i les previstes per a l'edifici en la zona de terreny on es va a actuar. Estudi geotècnic del terreny segons CTE DB SE-C, punt 3. Les juntes de l'estructura no es perllongaran en la fonamentació, sent, per tant, la sabata contínua en tota la rasa. En murs amb buits de passada o perforacions les dimensions de les quals siguin menors que els valors límit estables, la sabata serà passant, en cas contrari s'interromprà com si es tractés de dos murs independents. Les sabates es perllongaran una dimensió igual al seu vol, en els extrems lliures dels murs. Fases d’execució El plànol de suport de les sabates quedarà encastat en el ferm triat un mínim de 10 cm. La profunditat del ferm serà tal, que el terreny subjacent no quedi sotmès a eventuals alteracions degudes als agents climatològics, com vessaments i gelades. Formigó de neteja. Sobre la superfície del terreny es disposarà una capa de formigó de regularització, de baixa dosificació, de 10 cm d'espessor. El formigó de neteja, en cap cas servirà per a anivellar quan en el fons de l'excavació existeixin irregularitats. Col·locació de les armadures i formigonat. Els engraellats o armadures que es col·loquin en el fons de les sabates, es donaran suport sobre tacs de morter ric que serveixin d'espaiadors. No es donaran suport sobre lliteres metàl·liques que després del formigonat quedin en contacte amb la superfície del terreny, per facilitar l'oxidació de les armadures. El cantell mínim a la vora de les sabates no serà inferior de 35 cm, si són de formigó en massa, ni de 25 cm, si són de formigó armat. L'armadura d’espera a la cara superior, inferior i laterals no distarà més de 30 cm. Les distàncies màximes dels separadors seran de 50 diàmetres o 100 cm, per a les armadures de l’engraellat inferior i de 50 diàmetres o 50 cm, per a les armadures de l’engraellat superior. És convenient col·locar també separadors a la part vertical de ganxos o patilles per a evitar el moviment horitzontal de la graella del fons. Posada a terra. El formigó s’abocarà mitjançant conduccions apropiades des de la profunditat del ferm fins a la cota de la sabata. En sabates contínues poden realitzar-se juntes, en general en punts allunyats de zones rígides i murs de cantonada, disposant-les en punts situats en els terços de la distància entre pilars. No es formigonarà quan el fons de l'excavació estigui inundat o gelat. Control i acceptació L’unitat i freqüència d’inspecció serà dos vegades per cada 1000m² de planta. Replanteig d’eixos. Cotes entre eixos de rases. Dimensions en planta de les rases. Col·locació de les armadures. Separació de l’armadura inferior del fons (tac de morter, 5cm). Amidament i abonament ml executat, incloent en el preu tant el treball de posada a l'obra, preparació del terreny, materials i ma d'obra utilitzats, com la maquinària i elements auxiliars necessaris. No s’inclou l’excavació ni l’encofrat, la seva col·locació i retirada. Kg d'acer muntat en sabates contínues. Acer del tipus i diàmetre especificats, incloent tall, col·locació i despunts. m3 de formigó en massa o per a armar en sabates contínues. Amidat el volum a excavació teòrica plena, formigó de resistència o dosificació especificats. m3 de formigó armat en sabates contínues. Formigó de resistència o dosificació especificats, amb una quantia mitja del tipus d'acer especificada, fins i tot retallades, separadors, filferro de lligat, posada en obra, vibrat i curat del formigó. m² de capa de formigó de neteja a la base de la fonamentació. De l'espessor determinat, de formigó de resistència o dossatge especificats, posat en obra. 1.1.2 Sabates aïllades. Elements de formigó en massa o armat, amb planta quadrada o rectangular, com a fonamentació de suports pertanyents a estructures d'edificació, sobre sòls homogenis d’estratigrafia sensiblement horitzontal. Les sabates aïllades són els fonaments d'aquells elements estructurals que transmeten esforços puntuals en el terreny. El dimensionat i armat de les sabates aïllades queda fixat a la D.T. segons el CTE DB SE-C, punt 4.1.1

Components Formigó en massa o armat, barres corrugades d’acer i malles electrosoldades d’acer, de resistència, dosificació i característiques físiques i mecàniques indicades a la D.T. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents: formigó, aigua i llots Execució Condicions prèvies Localització i traçat de les instal·lacions dels serveis que existeixin, i les previstes per a l'edifici en la zona de terreny on es va a actuar. S'estudiaran les soleres, arquetes dempeus del pilar, sanejament en general, etc., perquè no s'alterin les condicions de treball o es donin, per possibles fugides, vies d'aigua que produeixin rentats del terreny amb el possible descalç del fonament. Estudi geotècnic del terreny segons el CTE DB SE-C, punt 3. Fases d’execució Formigó de neteja. Sobre la superfície del terreny es disposarà una capa de formigó de regularització, de baixa dosificació, de 10 cm d'espessor. El formigó de neteja, en cap cas servirà per a anivellar quan en el fons de l'excavació existeixen fortes irregularitats. Els engraellats o armadures que es col·loquin en el fons de les sabates, es donaran suport sobre tacs de morter ric que serveixin d'espaiadors. No es donaran suport sobre lliteres metàl·liques que després del formigonat quedin en contacte amb la superfície del terreny, per facilitar l'oxidació de les armadures. El cantell mínim a la vora de les sabates no serà inferior a 35 cm, si són de formigó en massa, ni a 25 cm, si són de formigó armat. L'armadura amatent a la cara superior, inferior i laterals no distarà més de 30 cm. Les distàncies màximes dels separadors seran de 50 diàmetres o 100 cm, per a les armadures de l’engraellat inferior i de 50 diàmetres o 50 cm, per a les armadures de l’engraellat superior. És convenient col·locar també separadors a la part vertical de ganxos o patilles per a evitar el moviment horitzontal de la graella del fons. Posada a terra. El formigó s’abocarà mitjançant conduccions apropiades des de la profunditat del ferm fins a la cota de la sabata. Les sabates aïllades es formigonaran d'una sola vegada. Amidament i abonament m3 executats, incloent en el preu tan el treball de posta a l'obra, preparació del terreny, materials, així com la maquinària i els elements auxiliars necessaris. No s’inclou l’excavació ni l’encofrat, la seva col·locació i retirada. Kg d'acer muntat en sabates aïllades. Acer del tipus i diàmetre especificats, incloent cort, col·locació i despunts. m3 de formigó en massa o per a armar en sabates aïllades. Amidat el volum a excavació teòrica plena, formigó de resistència o dosificació especificades. m3 de formigó armat en sabates aïllades. Formigó de resistència o dossoficació espedificades, amb una quantia mitja del tipus d'acer especificada, fins i tot retallades, separadors, filferro de lligat, posada en obra, vibrat i curat del formigó. m² de capa de formigó de neteja a la base de la fonamentació. De l'espessor determinat, de formigó de resistència o dosificació especificades, posat en obra. 1.1.3 Lloses Les lloses són els fonaments d'aquells elements estructurals que necessitin tenir assentaments uniformes o que el terreny que rep les càrregues tingui poca capacitat portant, executades amb formigó armat. A la D.T. s'indica, el dimensionat i l'armat de les lloses. Són també fonamentacions realitzades mitjançant plaques horitzontals de formigó armat, les dimensions del qual en planta són molt grans comparades amb el seu espessor, sota suports i murs pertanyents a estructures d'edificació, segons el CTE DB SE-C, punt 4.1.5. Components Formigó en massa o armat, barres corrugades d’acer i malles electrosoldades d’acer, de resistència, dosificació i característiques físiques i mecàniques indicades a la D.T. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents: formigó,aigua i llots Execució Condicions prèvies Localització i traçat de les instal·lacions dels serveis que existeixin, i les previstes per a l'edifici en la zona de terreny on es va a actuar. Estudi geotècnic del terreny segons el CTE DB SE-C, punt 3. Condicions de disseny Ha de procurar-se que la planta de les lloses sigui bastant regular, evitant entrants, angles aguts, etc., per a les sol·licitacions anòmales que puguin donar lloc. És convenient que les llums entre pilars no siguin molt diferents i que les càrregues no variïn en més del 50% d’uns pilars a uns altres. Si en un edifici hi ha zones desigualment carregades o les lloses han de tenir gran longitud, han de separar-se mitjançant juntes. Quan la llosa queda sota el nivell freàtic es combina normalment amb murs pantalla per a crear un recinte estanc. En casos de terrenys molt tous de gran espessor, la llosa pot combinar-se amb pilotis flotants per a reduir els assentaments. Excepte estudi especial, no es realitzaran buits en les lloses de fonamentació, evitant-se les conduccions enterrades sota la mateixa. Fases d’execució Formigó de neteja. Sobre la superfície del terreny es disposarà una capa de formigó de neteja de 10 a 20 cm, sobre la qual es disposaran les armadures amb els corresponents separadors de morter. El curat del formigó de neteja es perllongarà durant 72 hores. Col·locació de les armadures i formigonat. El cantell mínim en la vora dels elements de fonamentació de formigó armat no serà inferior a 25 cm. L'armadura col·locada a la cara superior, inferior i laterals no distarà més de 30 cm. Les distàncies màximes dels separadors seran de 50 Ø o 100 cm, per a les armadures de l’engraellat inferior i de 50 Ø o 50 cm, per a les armadures de l’engraellat superior, segons l'article 66.2 de la Instrucción EHE. El formigonat es realitzarà, si pot ser, sense interrupcions que puguin donar lloc a plànols de debilitat. En cas necessari, les juntes de treball han de situar-se en zones llunyanes als pilars, on menors siguin els esforços tallants. En lloses de gran cantell es controlarà la calor d'hidratació del ciment, ja que pot donar lloc a fissures i guerxament de la llosa. Control i acceptació La unitat i freqüència d’inspecció serà de dues vegades per cada 1000m² . Comprovació de cotes entre eixos de suports i murs. Separació de l’armadura inferior del fons (tac de morter, 5cm) i distància entre juntes de retracció no major de 16m, al formigonat continu de les lloses. Amidament i abonament m3 executats, incloent-hi els treballs auxiliars de preparació, el subministrament i la col·locació del formigó, armats i formació de junts. kg d'acer muntat. Acer del tipus i diàmetre especificats, incloent tall, col·locació i despunts. m3 de formigó en massa o per a armar. Amidat el volum a excavació teòrica plena, formigó de resistència o dosificació especificades, posat a l’obra. m3 de formigó armat. Formigó de resistència o dosificació especificats, amb una quantia mitja del tipus d'acer especificada, fins i tot retallades, separadors, filferro de lligat, posada en obra, vibrat i curat del formigó. m² de capa de formigó de neteja a la base de la fonamentació. De l'espessor determinat, de formigó de resistència o dosificació especificats, posat en obra. 1.1.4 Murs de Contenció

Els murs de contenció són elements destinats a establir i mantenir una diferència de nivells en el terreny amb una pendent de transició superior a la que permetria la resistència del mateix, transmetent a la seva base i resistint amb deformacions admisibles les corresponents empentes laterals. Els murs podran ser de formigó armat o en massa, segons el CTE DB SE-C, punt 6. Components Formigó en massa o armat, barres corrugades d’acer i malles electrosoldades d’acer, de resistència, dosificació i característiques físiques i mecàniques indicades a la D.T, elements d’impermeabilització i tipus de drenatge. Característiques tècniques mínimes Elements d’impermeabilització, làmines, pintures, productes líquids (polímers i cautxus acrílics, resines o poliester) i productes de sellat segons el CTE DB HS1,punt 2.1. Tipus de drenatge , segons els tipus d’impermeabilització s’haurà de col·locar una capa filtrant o arids de reblert o una capa drenant. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents: Membrana impermeabilitzant i juntes: perfils d’estanquitat, separadors, selladors, aigua, formigó i llots. Execució El formigonat es realitzarà mitjançant tub d’injecció introduït en el llot fins al fons del plafó i de forma contínua. Un cop acabada l'execució dels plafons, s'enderrocarà el cap per tal de retirar el formigó contaminat amb llot i es construirà la biga de lligada longitudinal. L’armat s’executarà segons previsions de la D.T. Condicions prèvies Es comprovarà que el terreny coincideixi amb el previst en l’informe geotècnic. Els conductes que atravessin el mur ho faran en direcció normal al fust, col·locant-los sense tallar les armadures. Pels forats de murs amb diàmetres superiors a 15cm, es sol·licitarà a la D.F. el corresponent permís i un estudi de reforç d’armadures. La profunditat de recolçament de la fonamentació respecte a la superficie no haura de ser menor a 80 cm, excepte en murs de molt poca alçada. Es comprobarà la transmitancia tèrmica máxima exigida al mur per formar part de la envolvent térmica segons el CTE DB HE1. Fases d’execució En el fons de l’excavació s’hi disposarà una capa de formigó de neteja de 10 cm d’espessor. Recobriment de les armadures. Es compliran els recobriments indicats en l’article 37.2.4. de la Instrucció EHE, de tal manera que els recobriments de l’alçat seran destinats segons hi hagi o no encofrat al trasdossat, essent el recobriment mínim igual a 7cm, si el trasdossat es formigona contra el terreny. Formigonat. Abocament del formigó des d’una alçada no superior a 1m, abocant-lo i compactant-se per tongades de ≤ 50cm d’espessor, no major que la longitud del vibrador, de manera que s’eviti la disgregació del formigó i els desplaçaments de les armadures. En general, es realitzarà el formigonat del mur en una jornada. Si es produeixen juntes de formigonat es deixaran queixals, picant la seva superfície fins deixar els àrids al descobert, que es netejaran i humitejaran, abans de precedir novament al formigonat. Juntes. En els murs es disposaran: juntes de formigó entre ciment i alçat, juntes de contracció, juntes verticals per disminuïr els moviments reològics i d’origen tèrmic del formigó, ciment amb distàncies màximes entre 10 i 18 m, i d’alçada amb distàncies màximes de 7,50m. S’executaran disposant materials selladors adequats que s’embeuran en el formigó i es fixaran amb filferros a les armadures. El gruix serà de 2-3 cm d’espessor. Curat. La realització d’un adequat curat mantenint humides les superfícies del mur mitjançant el rec directe que no produeixi rentat o a través d’un material que retingui la humitat, segons l’article 74 de la Instrucció EHE. Impermeabilització i drenatge. Per impermeabilitzar el trasdossat s’aplicarà una pintura asfàltica sobre la superfície o, si es requereix una altra impermeabilitat, una tela asfàltica, que es protegirà quan es realitzi el reomplert del trasdossat , segons el CTE DB HS 1. Acabats. Per a evitar l’entrada d’aigua d’escorrentia al trasdossat del mur, si no existeix una calçada o vorera impermeable sobre el reomplert, l’última capa de reomplert es realitzarà amb argila, compactant-la i dotant-la de pendent cap a una cuneta de recollida d’aigües pluvials que enviï l’aigua fora de les proximitats del mur. Control i acceptació Les unitats i freqüència d’inspecció serà de 2 per cada 250m² de mur. Replanteig. Comprovació de les dimensions en planta de les sabates del mur i rases. Impermeabilització del trasdossat del mur. Planeïtat del mur. Comprovar una regla de 2m. Col·locació de membrana adherida. Prolongació de la membrana per la part superior del mur, de 25 cm mínim. Reomplert del trasdossat del mur. Compactació. Drenatge del mur. Conservació fins a la recepció de les obres.No es col·locaran càrregues, ni circularan vehicles en les proximitats del trasdossat del mur. S’evitarà a l’explanada inferior i junt al mur obrir rases paral·leles al mateix. Amidament i abonament ml de mur, mesurat a eix del mur a la cota d’arrancada. No s’inclou l’excavació, el material per impermeabilització de juntes, la impermeabilització superficial, l’apuntalament, l’encofrat, la col·locació i retirada. m3 de formigó del tipus indicat a la D.T., incloent en el preu la part proporcional d'operacions de vessament, formació de junts, treballs de neteja i reparació dels paraments quan hagin de restar vistos, enderroc de caps de plafons, i totes les operacions necessàries per tal d'executar els acabats indicats a la D.T. Kg d’acer de les armadures realment col·locats, inclosa la seva posada a l'obra. SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA 1 ESTRUCTURES DE FORMIGÓ Conjunt d’elements de formigó armat o pretensat que conformen una estructura destinada a garantir la resistència i l’estabilitat de l’edifici i la dels seus components en condicions de seguretat, funcionalitat i aspectes acceptables durant el període de vida útil de l’edifici. Ha de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient enfront a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals, amb la seguretat que estableix la normativa DB SE, seguretat estructural i DB SI-Annex C. Formigó Armat. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SE-C, DB SI-Annex C. Formigó Armat, DB HS 1, DB HE 1. Instrucció de Formigó Estructural, EHE. RD 2661/1998. Instrucció pel projecte i l’execució de Forjats unidireccionals de Formigó Estructural realitzats amb elements prefabricats, EFHE. RD 642/2002. Norma de Construcció Sismoresistent: part General i Edificació, NCSE-02. RD 997/2002. Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O 18/1/94. Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb acer o altres materials ferris. RD 2351/1985. Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985. Armadures actives d’acer per a formigó pretensat. RD 2365/1985. Criteris per la realització de control de producció dels formigons fabricats a la central. BOE. 8; 09.01.96. Fabricació i utilització d’elements resistents per a pisos i cobertes. RD 1630/1980. Actualització de les fitxes d’autorització d’usos de sistemes de forjats. BOE. 06.03.97.

UNE. UNE 36832:97, UNE 36-831 1.1 Tipus d’elements 1.1.1 Forjats Es defineix com a sostre l'element estructural de l'edifici per a separació de pisos, mitjançant un empostissat d'elements resistents o nervis que treballen a flexió, un reblert d'espais entre nervis amb cossos alleugerits i un formigonat de la superfície superior, a més d'un reblert de carcanyols per aconseguir un element que treballi de forma solidària. Forjats unidireccionals, constituïts per elements superficials plans amb nervis de formigó armat, flectint essencialment en una direcció, el cantell del qual no excedeix de 50 cm, la llum de cada tram no excedeix de 10 m i la separació entre nervis és menor de 100cm. Forjats reticulars, estructures constituïdes per plaques massisses o alleugerides amb nervis de formigó armat en dos direccions perpendiculars entre si, que no posseeixen, en general, bigues per a transmetre les càrregues als suports i descansen directament sobre suports amb o sense capitell. La separació entre eixos de nervis no serà major de 100 cm i l'espessor de la capa superior no serà inferior a 5cm, disposant-se en la mateixa una armadura de repartiment en malla. Components Biguetes prefabricades de formigó o formigó i ceràmica, per a armar. Peces d’entrebigat per a forjats de biguetes, amb funció d’alleugeriment o resistent. Formigó per a armar (HA), de resistència o dosificació especificats a la D.T., abocat en obra per a farciment de nervis i formant llosa superior (capa de compressió). Armadura col·locada en obra. Característiques tècniques mínimes En les biguetes armades prefabricades l'armadura bàsica estarà disposada en tota la seva longitud. L'armadura complementària inferior podrà anar disposada solament en part de la seva longitud. Les peces d’entrebigat poden ser de ceràmica o formigó, poliestirè expandit i altres materials suficientment rígids que no produeixin danys al formigó ni a les armadures. En peces resistents, la resistència característica a compressió no serà menor que la resistència de D.T. del formigó d'obra amb que s'executi el forjat. La grandària màxima de l'àrid no serà major que 20 mm. No s'utilitzaran filferros llisos com a armadures passives, excepte com a components de malles electrosoldades i en elements de connexió en armadures bàsiques electrosoldades en gelosia. Control i acceptació Es complirà que tota peça d’entrebigat sigui capaç de suportar una càrrega característica d’ 1kN, repartida uniformement en una placa de 200x75x25 mm, situada en la zona més desfavorable de la peça i el seu comportament davant el foc segons DB SI-Annex C. Formigó Armat. En cada subministrament que arribi a l'obra d'element resistents i peces d’entrebigat es realitzaran les comprovacions que els elements i peces estan legalment fabricats i comercialitzats. Segell CIETAN en biguetes. Identificació de cada bigueta o llosa alveolar amb la identificació del fabricant i el tipus d'element. Que les biguetes no presentin danys. Es prendran les precaucions necessàries en ambients agressius, respecte a la durabilitat del formigó i de les armadures, d'acord amb l'article 37 de la Instrucció EHE. Execució Condicions prèvies L'hissat i apilament de les biguetes en obra es realitzarà seguint les instruccions indicades per cada fabricant, de manera que les tensions a les quals són sotmeses es trobin dintre dels límits acceptables, emmagatzemant-se en la seva posició normal de treball, sobre suports que evitin el contacte amb el terreny o amb qualsevol producte que les pugui deteriorar. En els plànols de forjat es consignarà si les biguetes requereixen o no apuntalament i, si s’escau, la separació màxima entre corretges. Els forjats de formigó armat es regiran per la Instrucció EFHE, per la D.T. i l'execució de forjats unidireccionals de formigó armat o pretensat, havent de complir, en el que no s'oposi a això, els preceptes d’Instrucció EHE. Fases d’execució Estintolaments. Es disposaran llates d’empostissat de repartiment per al suport dels puntals. Si les llates d’empostissat de repartiment descansen directament sobre el terreny, caldrà assegurar-se que no es puguin assentar en ell. En els puntals es col·locaran traves en dues direccions, per a aconseguir un apuntalament capaç de resistir els esforços horitzontals que puguin produir-se durant el muntatge dels forjats. En cas de forjats de pes propi major que 3 kN/m² o quan l'altura dels puntals sigui major que 3 m, es realitzarà un estudi detallat de les fixacions. Les llates d’empostissat es col·locaran a les distàncies indicades en D.T. En els forjats de biguetes armades es col·locaran les fixacions anivellades amb els suports i sobre d’ells es col·locaran les biguetes. L'espessor de cofres, sotaponts i taulers es determinarà en funció de l'apuntalament. Els taulers duran marcada l'altura a formigonar. Les juntes dels taulers seran estanques, en funció de la consistència del formigó i forma de compactació. S'unirà l'encofrat a l'apuntalament, impedint tot moviment lateral o fins i tot cap amunt (aixecament),durant el formigonat. Es fixaran els tascons i, si s’escau, es tibaran els tirants. Replanteig de la planta de forjat. Col·locació de les peces de forjat. S'hissaran les biguetes des del lloc d'emmagatzematge fins al seu lloc d'ubicació, agafades de dos o més punts, seguint les instruccions indicades per cada fabricant per a la manipulació, a mà o amb grua. Es col·locaran les biguetes en obra donades sobre murs i/o encofrat, col·locant-se posteriorment les peces d’entrebigat, paral·leles, des de la planta inferior, utilitzant-se revoltons cecs i estintolant segons el que es disposa en l’apartat de càlcul. Si alguna resultés danyada afectant a la seva capacitat portant serà rebutjada. En els forjats no reticulars, la bigueta quedarà encastada a la biga, abans de formigonar. Finalitzada aquesta fase, s'ajustaran els puntals i es procedirà a la col·locació dels revoltons, els quals no invadiran les zones de massissat o del cos de bigues o suports. Es disposaran els passatubs i s’encofraran els buits per a instal·lacions. En les volades es realitzaran els oportuns ressalts, motllures i goterons, que es detallin a la D.T.; així mateix es deixaran els buits precisos per a xemeneies, conductes de ventilació, passos de canalitzacions, etc... especialment en el cas d'encofrats per a formigó vist. S'encofraran les parts massisses al costat dels suports. Col·locació de les armadures. L'armadura de negatius es col·locarà preferentment sobre l'armadura de repartiment, a la que es fixarà per a que mantingui la seva posició. Formigonat. Es regarà l'encofrat i les peces d’entrebigat. Es procedirà a l'abocament i compactació del formigó. El formigonat dels nervis i de la llosa superior es realitzarà simultàniament. Per bigues planes el formigonat es realitzarà després de la col·locació de les armadures de negatius, essent necessari el muntatge del forjat. Per bigues de cantell en cas de forjats recolçats el formigonat de la biga serà anterior a la col·locació del forjat i en cas de forjats semiencastats després de la col·locació del forjat. El formigó col·locat no presentarà disgregacions o buits en la massa, la seva secció en qualsevol punt del forjat no quedarà disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni altres. Les juntes de formigonat perpendiculars a les biguetes haurien de disposar-se a una distància de suport no menor que 1/5 de la llum, més enllà de la secció on acaben les armadures per a moments negatius. Les juntes de formigonat paral·leles a les mateixes és aconsellable situar-les sobre l'eix dels revoltons i mai sobre els nervis. La compactació del formigó es farà amb vibrador, controlant la durada, distància, profunditat i forma del vibrat. No es rastellarà en forjats. S'anivellarà la capa de compressió, es guarirà el formigó i es mantindran les precaucions per al seu posterior enduriment. Despuntalament. Es retiraran les fixacions segons D.F. No es treuran ni retiraran puntals de forma sobtada i sense prèvia autorització de la D.F. i s’adoptaran precaucions per a impedir l'impacte dels encofrats sobre el forjat. Acabats. Presentarà una superfície uniforme, sense irregularitats, amb les formes i textures d'acabat en funció de la superfície encofrant. Control i acceptació Dues comprovacions per cada 1000 m² de planta. Es realitzaran les comprovacions corresponents en cada un dels següents capítols : Nivells i replanteig, Encofrat, Col.locació de peces del forjat i armadures, Abocat i compactació del formigó, Juntes, Curat del formigó, Desencofrat, Comprovació de fletxes, contrafletxes i toleràncies. Amidament i abonament m² realment executats, descomptant forats de superfície més grans 1 m² .

En el preu d'abonament s'inclouran els materials, els treballs d'encofrat, apuntalament i desencofrat, així com la formació d'elements resistents singulars, tal com reforços, corretges, traves, enjovats, formació de forats per pas d'instal·lacions i les previsions d'ancoratges per a altres fàbriques, segons previsions del D.T. o instruccions de la D.F. 1.1.2 Escales i rampes Les escales són els elements de comunicació vertical que salven un desnivell per mitjà de graons. Les rampes són els elements de comunicació vertical que salven un desnivell per mitjà d'un pla inclinat. Components Formigó per armar (HA) de resistència o dosificació especificades a la D.T. Barres corrugades d'acer, de característiques físiques i mecàniques indicades a la D.T. Execució L'altura màxima d’un graó serà de 0.185 metres i l'estesa de 0.28 metres com a mínim, en compliment de la normativa vigent. Les rampes per a minusvàlids, compliran la normativa vigent. S'especificaran les característiques estructurals i d'acabats d'aquells elements que configuren les rampes i escales. Amidament i abonament m3 totalment acabats d’escales i rampes, a nivell estructural, incloent en el preu tots els materials, accessoris i treballs necessaris per a la seva construcció. 1.1.3 Pilars Elements de directriu recta i secció rectangular, quadrada, poligonal o circular, de formigó armat, corresponent a l’estructura de l’edifici, que transmeten les càrregues al fonament. Components Formigó per armar (HA) de resistència o dosificació especificades a la D.T. Barres corrugades d'acer, de característiques físiques i mecàniques indicades a la D.T. Control i acceptació Es col·locaran i formigonaran els ancoratges d'arrencada, als que es lligaran les armadures dels suports. Es prendran les precaucions necessàries en ambients agressius, respecte a la durabilitat del formigó i de les armadures, d'acord amb l'article 37 de la Instrucció EHE. Execució Condicions prèvies Dimensió mínima de pilar de formigó armat 25 cm, segons l'article 55 de la Instrucció EHE, o de 30 cm, en zona sísmica amb acceleració sísmica de càlcul major o igual a 0,16g, sent g l'acceleració de la gravetat, per a estructures de ductilitat molt alta, segons la norma NCSE-02. Es compliran les quanties mínimes i màximes, establertes per limitacions mecàniques, i les quanties mínimes, per motius tèrmics i reològics. S'estableixen quanties màximes per a aconseguir un correcte formigonat de l'element i per consideracions de protecció contra incendis. L'armadura principal estarà formada, almenys, per quatre barres, en el cas de seccions rectangulars i per sis, en el cas de seccions circulars. La separació màxima entre armadures longitudinals serà de 35 cm. El diàmetre mínim de l'armadura longitudinal serà de 12 mm. Les barres aniran subjectes per cèrcols o estreps amb les separacions màximes i diàmetres mínims de l'armadura transversal que s'indiquen en l'article 42.3.1 de la Instrucció EHE. Si la separació entre les armadures longitudinals és ≤ 15 cm, aquestes poden travar-se alternativament. El Øestrep ha de ser < 1/4 Ø de la barra longitudinal més gruixuda. La separació entre estreps haurà de ser ≤ a 15 vegades Ø de la barra longitudinal més fina. En zona sísmica, el nombre mínim de barres longitudinals en cada cara del suport serà de tres i la seva separació màxima de 15 cm. Els estreps estaran separats, amb separació màxima i Ø mínim dels estreps segons la Norma NCSE-02. Fases d’execució Replanteig. Plànol de replanteig dels pilars, amb els eixos marcats, indicant els que es redueixen a eix i els que mantenen cara o cares fixes, senyalant-les. Col·locació de l'armat. Col·locació i aplomat de l'armadura del suport; en cas de reduir la seva secció es grifarà la part corresponent a l'espera de l'armadura, encavalcant-se la següent i lligant-se ambdues. Es col·locaran separadors amb distàncies màximes de 100 d o 200 cm; sent d, el Ø armadura a la que s'acobli el separador. A més, es disposaran, almenys, tres plànols de separadors per tram, acoblats als cèrcols o estreps. Encofrat. Poden ser de fusta, cartró, plàstic o metàl·lics, evitant-se el metàl·lic en temps freds i els de color negre en temps assolellat. Es col·locaran donant la forma requerida al suport i cuidant l'estanquitat de la junta. Els de fusta s'humitejaran lleugerament, per a no deformar-los, abans d'abocar el formigó. En la col·locació de les plaques metàl·liques d'encofrat i posterior abocament de formigó, s'evitarà la disgregació del mateix, picant-se o vibrant-se sobre les parets de l'encofrat. Tindran fàcil desencofrat, no utilitzant-se gas-oil, grasses o similars. Encofrat, aplomat i apuntalat del mateix, formigonant-se a continuació el suport. Formigonat i curat. El formigó col·locat no presentarà disgregacions o buits en la massa, la seva secció en qualsevol punt no es quedarà disminuïda per la introducció d'elements de l'encofrat ni altres. Es dipositarà i compactarà el formigó dins del motlle mitjançant entubat, tolves,... Es vibrarà i curarà sense que es produeixin moviments a les armadures. Acabat el formigonat es comprovarà novament l’aplomat. Desencofrat. Els pilars presentaran les formes i textures d'acabat en funció de la superfície encofrant triada. Control i acceptació Dues comprovacions per cada 1000 m² de planta. Es realitzaran les comprovacions corresponents en cada un dels següents capítols: Replanteig, Col·locació d'armadures, Encofrat i Desencofrat. Verificació Verificació de l'aplomat de suports de la planta. Verificació de l'aplomat de suports en l'altura de l'edifici construïda. Amidament i abonament ml de suport de formigó armat. Completament acabat, de secció i altura especificades, de formigó de resistència o dosificació especificades a la D.T., de la quantia del tipus acer especificada, incloent encofrat, elaboració, desencofrat i curat, segons Instrucció EHE. m3 de formigó armat per a pilars. 1.1.4 Bigues Elements estructurals, plans o de cantell, de directriu recta i secció rectangular que salven una determinada llum, suportant càrregues principals de flexió. Components Formigó per armar (HA) de resistència o dosificació especificades a la D.T. Barres corrugades d'acer, de característiques físiques i mecàniques indicades a la D.T. Control i acceptació Es col·locaran i formigonaran els ancoratges d'arrencada, als que es lligaran les armadures dels suports. Es prendran les precaucions necessàries en ambients agressius, respecte a la durabilitat del formigó i de les armadures, d'acord amb l'article 37 de la Instrucció EHE.

Execució Condicions prèvies Passat de nivells a pilars sobre la planta i abans d'encofrar, verificar la distància vertical entre els traços de nivell de dues plantes consecutives, i entre els traços de la mateixa planta. Condicions de disseny. La disposició de les armadures, així com l'ancoratge i encavalcaments de les armadures, s'ajustarà a les prescripcions de la Instrucció EHE i de la norma NCSE-02. En zona sísmica, amb acceleració sísmica de càlcul major o igual a 0,16g, sent g l'acceleració de la gravetat, no es podran utilitzar bigues planes, segons l'article 4.4.2 de la norma NCSE-02. Fases d’execució L'organització dels treballs necessaris per a l'execució de les bigues és la mateixa per a bigues planes i de cantell. En el cas de bigues planes el formigonat es realitzarà després de la col·locació de les armadures de negatius, sent necessari el muntatge del forjat. Per bigues de cantell en cas de forjats recolzats el formigonat de la biga serà anterior a la col·locació del forjat i en cas de forjats semiencastats després de la col·locació del forjat. Encofrat. Els fons de les bigues quedaran horitzontals i les cares laterals, verticals, formant angles rectes. Col·locació de l'armat. Encofrada la biga, previ al formigonat, es col·locaran les armadures longitudinals principals de tracció i compressió, i les transversals o cèrcols segons la separació entre si obtinguda. S'utilitzaran falques separadores i elements de suspensió de les armadures per a obtenir el recobriment adequat i posició correcta de negatius en les bigues. Es col·locaran separadors amb distàncies màximes de 100 cm. Formigonat i curat. El formigó col·locat no presentarà disgregacions o buits en la massa, la seva secció en qualsevol punt no es quedarà disminuïda per la introducció d'elements de l'encofrat ni altres. S’abocarà i compactarà el formigó dins del motlle mitjançant entubat, tremuges, etc. La compactació es realitzarà per vibrat. El vibrat es realitzarà de forma, que el seu efecte s'estengui homogèniament per tota la massa. Es vibrarà i guarirà sense que es produeixin moviments de les armadures. Desencofrat. Control i acceptació Dues comprovacions per cada 1000 m² de planta. Es realitzaran les comprovacions corresponents en cada un dels següents capítols: Nivells i replanteig, Encofrat, Col·locació de peces de forjat, Col·locació d'armadures i Desencofrat. Verificació Comprobar fletxes i contrafletxes excessives. Conservació fins a la recepció de les obres. S'evitarà l'actuació de qualsevol càrrega estàtica o dinàmica que pugui provocar danys en els elements ja formigonats. Amidament i abonament m3 de formigó armat per a bigues i cèrcols. Formigó de resistència o dosificació especificades a la D.T., amb una quantia mitja del tipus d’acer especificada, en bigues i cèrcols de la secció determinada, inclòs retalls, encofrats, vibrats, curats i desencofrats, segons Instrucció EHE. 1.2 Formigó Armat És un material compost per altres dos materials: el formigó i l’acer, la seva associació permet una major capacitat d’absorbir sol·licitacions que generin tensions de tracció, disminuint a més la fissuració del propi formigó i donant una major ductilitat al material compost. El formigó armat pot ser de dos tipus: fabricat en central o preparat i no fabricat en central. S'han considerat els següents elements a formigonar: pilars, murs, bigues, llindes, cèrcols, sostres amb elements resistents industrialitzats, sostres nervats unidireccionals, sostres nervats reticulars, lloses i bancades, membranes i voltes. Si el formigó és armat, les armadures passives seran d’acer i estaran constituïdes per: barres corrugades, malles electrosoldades i armadures electrosoldades en gelosia. Les armadures són el conjunt de barres de ferro que formen l’esquelet d’un element estructural de formigó armat. S'han considerat les armadures pels elements estructurals següents: pilars, murs estructurals, bigues, llindes, cèrcols, estreps, lloses i bancades, sostres, membranes i voltes, armadures de reforç, ancoratge de barres corrugades en elements de formigó existents. Components Formigó: aigua, ciment, àrids Acer: barres corrugades, malles electrosoldades. Característiques tècniques mínimes La designació o tipificació del formigó ha d’estar especificada a la D.T., amb el format que recull la Instrucció EHE. Segons aquesta normativa no s’admeten formigons estructurals on el contingut mínim de ciment per m³ sigui inferior a 200 Kg en formigons en massa i 250 Kg en formigons armats. Tots els formigons compliran la normativa vigent considerant com a definició de resistència la d'aquesta instrucció. Aquesta desaconsella la utilització de formigons no fabricats en central, en cas d’emprar-se cal que la D.F. ho autoritzi prèviament. Ciment. Els ciments utilitzats podran ser aquells que compleixin la vigent Instrucció per a la Recepció de Ciments (RC-97), corresponent a la classe resistent 32,5 o superior i complint les especificacions de l’article 26 de la Instrucció EHE. Aigua. L’aigua utilitzada, tant per l’amassat com pel curat del formigó en obra, no contindrà substàncies nocives en quantitats tals que afectin a les propietats del formigó o a la protecció de les armadures. Àrids. Els àrids hauran de complir les especificacions contingudes a l’article 28 de la Instrucció EHE. Additius. També de forma ocasional es podran fer servir additius, sempre que es justifiqui a la documentació de la D.T. o en els oportuns assaigs, que la substància agregada en les proporcions i condicions previstes produeix l’efecte desitjat sense alterar les característiques del formigó ni representar cap perill per a la durabilitat del formigó ni la corrosió de les armadures. Es prohibeixen additius tals que a la seva composició hi intervinguin clorurs, sulfurs i sulfits. Tant durant el transport com durant l’emmagatzament, les armadures passives es protegiran de la pluja, la humitat del sòl i de possibles agents agressius. Fins al moment del seu ús es conservaran en obra, cuidadosament classificades segons: tipus, qualitats, diàmetres i procedència. Barres corrugades. Són armadures passives amb les següents sèries de diàmetres nominals en mm: 6-8-10-12-14-16-20-25-32 i 40mm. Denominació acer en barres corrugades, B 400 S acer soldable de límit elàstic no menor de 400N/mm² i B 500 S acer soldable de límit elàstic no menor de 500N/mm² . Es poden col·locar en contacte tres barres, com a màxim, de l'armadura principal i quatre en el cas que no hi hagi empalmaments i la peça estigui formigonada en posició vertical. El diàmetre equivalent del grup de les barres no ha de ser de més de 50 mm. Si la peça ha de suportar esforços de compressió i es formigona en posició vertical, el diàmetre equivalent no ha de ser de més de 70 mm. A la zona d’encavalcament, el nombre màxim de barres en contacte ha de ser de quatre. No s'han d’encavalcar barres de D >= 32 mm sense justificar satisfactòriament el seu comportament. Els empalmaments per encavalcament de barres agrupades han de complir l'article 66.6 de la Instrucció EHE. Es prohibeix l'empalmament per encavalcament en grups de quatre barres. L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de la UNE 36-832. Malla electrosoldada. Són armadures passives amb les següents sèries de diàmetres nominals en mm: 5-5.5-6-6.5-7-7.5-8-8.5-9-9.5-10-10.5-11-11.5-12-14mm. Llargària de l’encavalcament en malles acoblades: a x Lb neta: Ha de complir, com a mínim: >=15 D, >=20 cm. Llargària de l’encavalcament en malles superposades: Separació entre elements encavalcats (longitudinal i transversal) > 10 D: 1,7Lb; Separació entre elements encavalcats (longitudinal i transversal) <= 10 D: 2,4 Lb; Ha de complir com a mínim: <= 15 D, >= 20 cm. Barres ancorades a elements de formigó existents. La llargària de la barra ancorada al formigó existent, i de la part lliure, han de ser indicades a la D.T., o en el seu defecte, superiors a la llargària neta d’ancoratge determinada segons l’article 66.5 de la EHE. Control i acceptació

El control dels components del formigó es realitzarà segons previsions del D.T. i segons la normativa vigent; s’aplica al ciment, a l’aigua, als granulats, als additius i addicions. El control de recepció a l’obra no fa falta fer-lo en les dues situacions següents: Central de producció que disposi d’un Control de Producció i estigui en possessió d’un Segell o Marca de Qualitat reconegut per un Centre Directiu de les Administracions Públiques i Formigons fabricats en central amb un distintiu reconegut o una normativa vigent. Ciment. El responsable de la recepció ha de conservar durant 100 dies com a mínim una mostra de cada lot de ciment subministrat. No es pot fer servir un lot de ciment que arribi sense un certificat de garantia del fabricant, signat per una persona física. Aigua. Es prohibeix l’ús d’aigua de mar o d’aigües salines en l’amassada o curat de formigons armats. El límit màxim de contingut de ió clorur en l’aigua, queda limitat per la normativa vigent, en el cas del formigó armat, prescripció extensible als formigons en massa que tinguin armadures per a reduïr la fissuració. Àrids. Abans de començar el subministrament la D.F. pot demanar al subministrador una demostració documental del compliment de les exigències que estableix la norma per als granulats. Si no disposa d’un certificat d’idoneïtat dels granulats, emès com a màxim un any abans de la data en què es facin servir per un laboratori oficial o oficialment acreditat, s’han de realitzar els assaigs especificats en la normativa vigent. Additius i addicions. En el cas d’emprar additius i addicions, aquests han d’estar autoritzats prèviament per la D.F., que pot exigir a l’inici d’obra els certificats de garantia del mateixos o assaigs al laboratori oficial o oficialment acreditat. Assaigs del control de formigó. El control de qualitat, es realitza en base als següents paràmetres: consistència, resistència i durabilitat. Consistència. Es realitzarà l’assaig pel mètode tradicional del Con d’Abrams d’acord amb la UNE 83313:90. Resistència. Els assaigs de resistència estan definits a la normativa vigent. Cal distingir les següents modalitats de control: Modalitat 1 Control de nivell reduït; Modalitat 2 Control al 100 per 100, quan es conegui la resistència de tota la amassada; Modalitat 3 Control estadístic, és d’aplicació general en obres de formigó en massa, formigó armat i formigó pretensat. S’especificarà la modalitat de control. L’obra es dividirà en parts anomenades lots. No es barrejaran en un mateix lot elements de tipologia estructural diferent. En cas del control estadístic, el nombre mínim de lots serà de tres, corresponents als tres tipus d’elements estructurals que diferencia la Instrucció: estructures que tenen elements comprimits, estructures que tenen únicament elements sotmesos a flexió i elements massissos. En el cas de subministrament de formigó amb camió formigonera es pot considerar cada camió com una amassada. Les amassades d’un mateix lot provindran del mateix subministrador i han d’ésser elaborades amb les mateixes matèries primes i amb la mateixa dosificació nominal. La presa de mostres es realitzarà a l’atzar entre les amassades de l’obra sotmeses a control. La D.T. determinarà el nombre d’amassades per lot. Si un lot correspon a dues plantes d’un edifici, es farà al menys una determinació per planta. Les provetes s'amassaran de forma similar al del formigó a l’obra i es conservaran en condicions anàlogues. Execució Condicions prèvies Preparació de la zona de treball, inclou els treballs previs d’execució del ferro i la humectació de l'encofrat. Formigonat en temperatures extremes. La temperatura de la massa del formigó en el moment d'abocar-la en el motlle o encofrat, no serà inferior a 5ºC. Es prohibeix abocar el formigó sobre elements la temperatura dels quals sigui inferior a 0ºC En general es suspendrà el formigonat quan plogui amb intensitat, nevi, existeixi vent excessiu, una temperatura ambient superior a 40ºC o es prevegi que dins de les 48 hores següents, pugui descendir la temperatura ambient per sota dels 0ºC. L'utilització d'additius anticongelants requerirà una autorització expressa, en cada cas, de la direcció d'obra. Quan el formigonat s'efectuï en temps calorós, s'adoptaran les mesures oportunes per a evitar l'evaporació de l'aigua de pastat, en particular durant el transport del formigó i per a reduir la temperatura de la massa. Per a això, els materials i encofrats haurien d'estar protegits de l’assoleig i una vegada abocat, es protegirà la barreja del sol i del vent, per a evitar que es dessequi. Armadures: Els diàmetres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les que s'especifiquen a la DT. Les barres no han de tenir esquerdes ni fissures. Les armadures han d’estar netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix ni d'altres substàncies perjudicials. La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95% de la secció nominal. Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat, de manera que mantinguin la seva posició durant l'abocada i la compactació del formigó. Els estreps de pilars o bigues han d'anar subjectats a les barres principals mitjançant un lligat simple o altre procediment idoni. La D.F. ha d'aprovar la col·locació de les armadures abans de començar el formigonament. Fases d’execució Execució del ferro Tall. Es portarà a terme d'acord amb les normes de bona pràctica, utilitzant cisalles, serres, discos o màquines d’oxitall i queda prohibida l'ocupació de l'arc elèctric. Doblat. Segons article 66.3 de la instrucció EHE. Col·locació de les armadures. Les gàbies o ferralla seran prou rígides i robustes per a assegurar la immobilitat de les barres durant el transport, muntatge i formigonat de la peça, de manera que no variï la seva posició especificada en el D.T. i permetin al formigó desenvolupar-se sense deixar cocons. La distància lliure, horitzontal i vertical, entre dues barres aïllades consecutives, excepte el cas de grups de barres, serà igual o superior al major dels tres valors següents: a. 2cm b. El diàmetre de la major c. 1.25 vegades la grandària màxima de l'àrid. Separadors. Els suports provisionals en els encofrats i motlles haurien de ser de formigó, morter o plàstic o d'altre material apropiat, queden prohibits els de fusta i, si el formigó ha de quedar vist, els metàl·lics. Es comprovaran en obra els espessors de recobriment, complint els mínims de l'article 37.2.4. de la Instrucció EHE. Els recobriments haurien de garantir-se mitjançant la disposició dels corresponents elements separadors col·locats a l’obra d'acord amb el prescrit a la taula 66.2. de la instrucció EHE. Ancoratges. Es realitzaran segons indicacions de l'article 66.5. de la instrucció EHE. Entroncaments. En els entroncaments per encavalcament la separació entre les barres serà de 4 ø com a màxim. La longitud d’encavalcament serà igual a l'indicat en l'article 66.5.2 i a la taula 66.6.2 de la instrucció EHE. Pels entroncaments per encavalcament en grup de barres i de malles electrosoldades s'executarà l'indicat respectivament, en els articles 66.6.3 i 66.6.4 de la instrucció EHE. Per a entroncaments mecànics es realitzarà el disposat a l'article 66.6.6. de la instrucció EHE. Els entroncaments per soldadura haurien de realitzar-se d'acord amb els procediments de soldadura descrits en la UNE 36832:97, i executar-se per operaris degudament qualificats. Les soldadures de barres de diferent diàmetre poden realitzar-se sempre que la diferència entre diàmetres sigui inferior a 3mm. Toleràncies d'execució. Llargària d'ancoratge i encavalcament: -0,05L (<= 50 mm, mínim 12 mm), + 0,10 L (<=50 mm) . Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat a la UNE 36-831. Fabricació i transport a l’obra del formigó Criteris generals. Les matèries primeres es pastaran de manera que s'aconsegueixi una barreja uniforme, estant tot l'àrid recobert de ciment. La dosificació del ciment, dels àrids i si escau, de les addicions, es realitzarà per pes, No es barrejaran masses fresques de formigons fabricats amb ciments no compatibles havent de netejar-se les formigoneres abans de començar la fabricació d'una massa amb un nou tipus de ciment no compatible amb el de la massa anterior. Formigó fabricat en central d'obra o preparat. A cada central hi haurà una persona responsable de la fabricació, amb formació i experiència suficient, que estarà present durant el procés de producció i que serà distinta del responsable del control de producció. En la dosificació dels àrids, es tindran en compte les correccions degudes a la seva humitat, i s'utilitzaran bàscules distintes per a cada fracció d'àrid i de ciment. El temps de pastat no serà superior al necessari per a garantir la uniformitat de la barreja del formigó, evitant una durada excessiva que pogués produir el trencament dels àrids. La temperatura del formigó fresc ha de, si és possible, ser igual o inferior a 30ºC i igual o superior a 5ºC en temps fred o amb gelades. Els àrids gelats han de ser descongelats per complet prèviament o durant el pastat. Formigó no fabricat a la central. La dosificació del ciment es realitzarà per pes. Els àrids poden dosificar-se per pes o per volum, encara que no és recomanable aquest segon procediment. El pastat es realitzarà amb un període de batut, a la velocitat del règim, no inferior a noranta segons. El fabricant serà responsable que els operaris encarregats de les operacions de dosificació i pastat tinguin acreditada suficient formació i experiència. Transport del formigó preparat. El transport mitjançant pastadora mòbil s'efectuarà sempre a velocitat d'agitació i no de règim. El temps transcorregut entre l’addició d'aigua de pastat i la col·locació del formigó no ha de ser major de una hora i mitja. En temps calorós, el temps

límit ha de ser inferior tret que s'hagin adoptat mesures especials per a augmentar el temps d'enduriment. El formigó fabricat a la central no podrà emprar-se si no arriba acompanyat d’un full de subministrament, degudament complimentat i firmat per una persona física. Aquests fulls de subministrament han d’estar arxivats pel constructor i han d’estar a disposició de la D.F. fins al lliurament de la documentació final de control. Cindris, encofrats i motlles. Segons article 65 de la Instrucció de la EHE. Posada en obra del formigó Col·locació. Segons article 70.1. de la Instrucció de la EHE Compactació. Segons article 70.2. de la Instrucció de la EHE. Picat amb barra: els formigons de consistència tova o fluïda, es picaran fins a la capa inferior ja compactada. Vibrat enèrgic: els formigons secs es compactaran, en tongades no superiors a 20 cm. Vibrat normal en els formigons plàstics o tous. Juntes de formigonat. Segons article 71 de la Instrucció de la EHE. Curació del formigó. Segons l’article 74 de la Instrucció de la EHE. Descindrat, desencofrat i desmoldeig. Segons article 75 de la Instrucció de la EHE. Acabats. Les superfícies vistes, una vegada desencofrades o desmoldejades, no presentaran cocons o irregularitats que perjudiquin el comportament de l'obra o el seu aspecte exterior. Pels acabats especials s'especificaran els requisits directament o bé mitjançant patrons de superfície. Pel recobriment o farciment dels caps d'ancoratge, orificis, entalladures, etc, que hagin d'efectuar-se una vegada acabades les peces, en general s'utilitzaran morters fabricats amb masses anàlogues a les emprades en el formigonat d'aquestes peces, però retirant d'elles els àrids de grandària superior a 4mm. Totes les superfícies de morter s'acabaran de forma adequada. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents en cada un dels següents capítols: Comprovacions prèvies, Comprovacions de replanteig i geomètriques, Armadures, Encofrats, Cindris i bastiments, Transport, abocament i compactació del formigó, Curació del formigó, Juntes, Desmoldejat i descindrat. Es comprovarà que les dimensions dels elements executats presenten unes desviacions admissibles pel funcionament adequat de la construcció. La D.F. podrà adoptar el sistema de toleràncies de la Instrucció EHE, Annex 10, completat o modificat segons estimi oportú. Control documental. A la recepció es controlarà que cada càrrega de formigó fabricat en central vagi acompanyada d'una fulla de subministrament, signada per una persona física, a la disposició de la direcció d'obra, i en la que hi figurin totes les dades correctament complimentades. Presa de decisions derivades del control de resistència. Quan s’obtingui una resistència estimada menor de l’especificada a la D.T., és necessari tenir en compte no només la possible influència sobre la seguretat mecànica de l’estructura, si no també l’efecte negatiu d’altres característiques del formigó, com la deformababilitat, la fissurabilitat i la durabilitat. Si passats els vint-i-vuit dies la resistència de les provetes fos menor a les especificades, en aquesta data, en més d'un 20%, s'extrauran provetes de l'obra i si la seva resistència és menor que l'especificada, serà enderrocada; tot el procés sota control i instruccions de la D.F. Si la resistència de les provetes extretes és més gran que la de les provetes d'assaig, podrà acceptar-se l'obra si es pot efectuar, sense perill, un assaig de càrrega amb una sobrecàrrega superior a un 50% de la de càlcul, durant el qual es mesurarà la fletxa produïda, que haurà de ser admissible. Si no fos possible extreure provetes de l'obra i les d'assaig no donessin el 80% de les resistències especificades, l'obra haurà d'enderrocar-se. En el cas que la resistència de provetes d'assaig i les extretes de l'obra, estès compresa entre el 80% i el 100% de l'especificada, la D.F. podrà rebre l'obra amb reserves, previ assaig de càrrega corresponent. La D.F. serà qui prengui la decisió de les proves de càrrega a realitzar. Aquestes han de realitzar-se per personal especialitzat i amb maquinària adequada, prèvia realització d’un Pla de Proves, acceptat per la D.F. i prenent les mesures de seguretat necessàries. La D.F. pot proposar a la Propietat, com a alternativa a l’enderroc o reforç, una limitació de les càrregues d’ús. Durabilitat. El control el regula la D.F., i es basa en el control documental dels fulls de subministrament del formigó, en el que hi comptin les limitacions de la relació aigua/ciment i el contingut de ciment especificat, amb la finalitat de comprovar el compliment de la Instrucció. Si el formigó no es fabrica en una central, el fabricant a d’aportar a la D.F. la mateixa informació signada per una persona física. S’exigeix aquest control per a cada amassada emprada a l’obra. Control de la profunditat de penetració de l’aigua. És un control que cal realitzar en obres sotmeses a classes ambientals III o IV (ambients marins o de clorurs d’origen no marí) o alguna de les classes específiques d’exposició que estableix la normativa vigent. Aquest control s’ha de fer de forma prèvia a l’inici de l’obra. Verificació Durant l’execució s’evitarà l’actuació de qualsevol càrrega estàtica o dinàmica que pugui provocar danys irreversibles en els elements ja formigonats Amidament i abonament m3 de formigó, d'acord amb les especificacions de la D.T. Per a l'abonament dels increments de secció sobre la secció teòrica mínima indicats en els plànols de seccions tipus, serà necessari que prèviament hagi estat ordenada la seva execució per la D.F., instruccions per escrit, en les que consti de manera explícita les dimensions que han de donar-se a la secció. Per això, el contractista i/o constructor estarà obligat a exigir, a la D.F., prèviament a l'execució de cada part d'obra, la definició exacta d'aquelles dimensions que no ho estan. El preu del formigó inclourà els possibles additius i addicions que la D.F. estimi necessaris i també la possible necessitat d'emprar ciments especials, segons criteri de la D.F. (ciment, P.A.S., blanc, etc.). Kg d’acer que resultin de l'especejament previst en el D.T. Si durant l’execució, la D.F. ordena l’increment de l’armat, l’amidament correspondrà als Kg reals col·locats a l’obra. El pes s'obtindrà amidant la llargària total de les barres (barra+cavalcament). L'escreix d'amidament corresponent als retalls està incorporat al preu de la unitat d'obra com a increment del rendiment (1,05 kg de barra d'acer per kg de barra ferrallada, dins de l'element compost). Estan compreses en els preus, totes les operacions i mitjans necessaris per a realitzar el doblec i posta a l'obra, així com els encavalcaments, ganxos, elements de sustentació, pèrdues per retalls, lligaments, soldadures, etc. m² de superfície amidada de malla electrosoldada segons les especificacions de la D.T. Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls i empalmaments. ut de barra ancorada a elements de formigó, executada d’acord amb les especificacions de la D.T. 1.3 Encofrats Els encofrats són elements auxiliars destinats a rebre i a donar forma a la massa de formigó abocada, fins al total enduriment o fraguat. Els elements per encofrats són els següents: pilars, murs, bigues, lloses, cèrcols, sostres unidireccionals i reticulars, lloses i bancades, membranes, arcs, voltes i revoltons. Existeixen diferents tipus d’elements d’encofrats, els prefabricats de cartró, els de fusta, els de plàstic i els prefabricats de metall-fusta. Components Material encofrant, elements de rigidització, elements d’atirantament, elements de travada, elements de recolzament, diagonals d’apuntalament, productes desencofrants. Execució Condicions prèvies Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó. Cap element d'obra podrà ser desencofrat sense l'autorització. Els cindris, encofrats, motlles i puntals, així com els elements que formen l'encofrat i les seves unions han de ser suficientment rígids i resistents per a garantir les toleràncies dimensionals ( menys de 5mm ) i per a suportar, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions estàtiques i dinàmiques que comporta el seu formigonament i compactació. No s'han de transmetre a l'encofrat vibracions de motors. En èpoques de pluges fortes s'ha de protegir el fons de l'encofrat amb lones impermeabilitzades o plàstics. En èpoques de vents forts s’han d’atirantar amb cables o cordes els encofrats dels elements verticals d’esveltesa més gran de 10. S'han d'adoptar les mesures oportunes per a què els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció del

formigó. En obres d'importància i que no es tingui l'experiència de casos similars o quan els perjudicis que es puguin derivar d'una fissuració prematura fossin grans, s'han de fer assaigs d'informació que determinin la resistència real del formigó per a poder fixar el moment de desencofrat. Si s'utilitzen taulers de fusta, els junts entre aquests han de permetre l'entumiment de les mateixes per l'humitat del reg i del formigó, sense que deixin fugir pasta durant el formigonament. Per a evitar-ho es podrà autoritzar un segellant adequat. Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al ras del parament. Els motlles recuperables s'han de col·locar ben alineats, de manera que no suposin una disminució de la secció dels nervis de l'estructura. No han de tenir deformacions, cantells trencats ni fissures. El desmuntatge dels motlles s'ha de fer tenint cura de no fer malbé els cantells dels nervis formigonats. Els motlles ja usats i que han de servir per a unitats repetides, s'han de netejar i rectificar. S'han de col·locar angulars metàl·lics a les arestes exteriors de l'encofrat o qualsevol altre procediment eficaç per a que les arestes vives del formigó resultin ben acabades. La D.F. podrà autoritzar la utilització de cantoneres per a aixamfranar les arestes vives. El subministrador dels puntals ha de justificar i garantir les seves característiques i les condicions en que s'han d'utilitzar. Si l'element s'ha de pretensar, abans del tesat s'han de retirar els costers dels encofrats i qualsevol element dels mateixos que no sigui portant de l'estructura. En el cas que els encofrats hagin variat les seves característiques geomètriques per haver patit desperfectes, deformacions, guerxaments, etc, no s'han de forçar per a que recuperin la seva forma correcta. En elements horitzontals els encofrats d'elements rectes o plans de més de 6 m de llum lliure, s'han de disposar amb la contrafletxa necessària per a que, desencofrat i carregat l'element, aquest conservi una lleugera concavitat a l'intradós. Aquesta contrafletxa sol ser de l'ordre d'una mil·lèsima de la llum. Fases d’execució Neteja i preparació del pla de recolzament. El fons de l'encofrat ha de ser net abans de començar a formigonar. En elements verticals, per a facilitar la neteja del fons de l'encofrat s'han de disposar obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat . Es replantejaran les línies de posició de l’encofrat i es marcaran les cotes de referència. Muntatge i col·locació dels elements de l'encofra. La col·locació dels encofrats s'ha de fer de forma que s'eviti malmetre estructures ja construïdes. El nombre de puntals de suport de l'encofrat i la seva separació depèn de la càrrega total de l'element. Han d'anar degudament travats en tots dos sentits. Els puntals es col·locaran sobre soles. Quan aquestes estiguin sobre el terreny cal assegurar que no assentaran. Els puntals s'han de travar en dues direccions perpendiculars. Els puntals han de poder transmetre la força que rebin i permetre finalment un desapuntalat senzill. Pel que fa al formigó pretensat, els encofrats pròxims a les zones d'ancoratge han de tenir la rigidesa necessària per a que els eixos dels tendons es mantinguin normals als ancoratges. S'han de preveure a les parets laterals dels encofrats finestres de control que permetin la compactació del formigó. Aquestes obertures s'han de disposar amb un espaiament vertical i horitzontal no més gran d'un metro, i es tancaran quan el formigó arribi a la seva alçària. Pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant. L'interior de l'encofrat ha d'estar pintat amb desencofrant abans del muntatge, sense que hi hagi regalims. La D.F. ha d'autoritzar, en cada cas, la col·locació d'aquests productes. S'han d'utilitzar vernissos antiadherents a base de silicones o preparats d'olis solubles en aigua o greixos en dissolució. Tapat dels junts entre les peces. Ha de ser suficientment estanc per a impedir una pèrdua apreciable de pasta entre els junts Ha de ser suficientment estanc per a impedir una pèrdua apreciable de pasta entre els junts Col·locació dels dispositius de subjecció i trava. Aplomat i anivellament de l'encofrat. Els encofrats i motlles han de permetre les deformacions de les peces en ells formigonades i han de resistir la distribució de càrregues durant el tesat de les armadures i la transmissió de l'esforç de pretesat al formigó. Les superfícies de l'encofrat en contacte amb les cares que han de quedar vistes, han de ser llises, sense rebaves ni irregularitats. Quan entre la realització de l'encofrat i el formigonament passin més de tres mesos, s'ha de fer una revisió total de l'encofrat. El formigonat s'ha de fer durant el període de temps en el que el desencofrant sigui actiu. Disposició d'obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat, quan calgui. Humectació de l'encofrat. Si és de fusta, Abans de formigonar s'ha d'humitejar l'encofrat, en el cas que sigui de fusta, i s'ha de comprovar la situació relativa de les armadures, el nivell, l'aplomat i la solidesa del conjunt. Desmuntatge i retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliar, la partida inclou totes les operacions de muntatge i desmuntatge de l'encofrat. Per al control del temps de desencofrat, s'han d'anotar a l'obra les temperatures màximes i mínimes diàries mentre durin els treballs d'encofrat i desencofrat, així com la data en què s'ha formigonat cada element. El desencofrant no ha d'impedir la ulterior aplicació de revestiment ni la possible execució de junts de formigonament, especialment quan siguin elements que posteriorment s'hagin d'unir per a treballar solidàriament. Ha d'estar muntat de manera que permeti un desencofratge fàcil, que s'ha de fer sense xocs ni sotragades. Ha de portar marcada l'alçària per a formigonar. El desencofrat de costers verticals d'elements de petit cantell, podrà fer-se als tres dies de formigonada la peça, si durant aquest interval no s'han produït temperatures baixes o d'altres causes que puguin alterar el procediment normal d'enduriment del formigó. Els costers verticals d'elements de gran cantell o els costers horitzontals no s'han de retirar abans dels set dies, amb les mateixes salvetats anteriors. La D.F. podrà reduir els passos anteriors quan ho consideri oportú. No s'han de reblir els cocons o defectes que es puguin apreciar al formigó al desencofrar, sense l'autorització de la D.F. Control i acceptació Existència de càlcul, en els casos necessaris. Comprovació de plans, cotes i toleràncies. Revisió del muntatge. Amidament i abonament m² de superfície amidada segons les especificacions de la D.T. i que es trobi en contacte amb el formigó. Els esmentats preus inclouen els materials dels encofrats, la maquinària i la mà d'obra necessària per a la seva col·locació, així com les operacions i materials necessaris. S'entén que quedaran inclosos en el preu del metre quadrat qualsevol tipus d'accessori de l'encofrat, com els junts entre murs o altres elements que a judici de la D.F. siguin necessaris per a obtenir un correcte acabat. Les bastides, cindris, execució de junts, operacions de curat i altres operacions necessàries, a judici de la D.F., per l'execució del formigonat, es consideraran incloses en els preus dels formigons. SISTEMA ENVOLVENT SUBSISTEMA COBERTES 1 COBERTES PLANES

Parament de cobertura exterior d’un edifici que limita l’ambient exterior amb els espais interiors. La coberta té com a objectiu separar, connectar i filtrar l’interior de l’exterior, satisfent els requisits de seguretat, habitabilitat i funcionalitat, segons CTE DB-HE HE1 Limitació de la demanda energètica, CTE DB-HS HS1 protecció enfront de la humitat CTE DB-HS HS5 evacuació d’aigües.

Podem trobar els tipus següents: Coberta transitable no ventilada, pot ser convencional o invertida segons la disposició dels seus components. El pendent estarà comprès entre l’1% i el 15%, segons l’ús al qual estigui destinat, trànsit de vianants o trànsit de vehicles.

Coberta ajardinada, coberta que està formada per una capa de terra de plantació i la pròpia vegetació, essent no ventilada. Coberta no transitable no ventilada, pot ser convencional o invertida, segons la disposició dels seus components, amb protecció de grava o de làmina autoprotegida. La pendent estarà comprès entre l’1% i el 5%. Coberta transitable, pot ser ventilada i amb enrajolat fix. El pendent estarà comprès entre l’1% i el 3%, recomanant-se el 3% en cobertes destinades al trànsit de vianants.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD. 314/2006. CTE-DB HS, Document Bàsic de Salubritat; CTE-HE1, Demanda energètica; CTE-HS1, Impermeabilitat; CTE-DB SI, Seguretat en cas d’incendi; CTE-DB HR, Protecció al soroll; CTE-DB SE-AE. Resitència la vent, Seguretat Estructural-Accions a l’edificació. Decret d’Ecoeficiència, demanda energètica. D.21/2006. Condicions acústiques, NBE-CA-88. BOE 8/10/1988. UNE UNE 85.208-81. Permeabilitat a l’aire; UNE 85.212-83. Estanquitat; UNE 85.213-85. Resistència al vent; UNE 12.207:2000. Permeabilitat de l’aire. UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro.

Components

Sistema de formació de pendents, barrera contra el vapor, capa d’impermeabilització, capa separadora, capa drenant, terra de plantació (coberta ajardinada) i capa de protecció.

Característiques tècniques mínimes

Sistema de formació de pendents. Podrà realitzar-se amb formigons alleugerits o formigons d’àrids lleugers amb capa de regularització d’gruix 2-3 cm de morter de ciment, amb acabat remolinat; amb argila expandida estabilitzada superficialment amb beurada de ciment; amb morter de ciment. Ha de tenir una cohesió i estabilitat suficients, i una constitució adequada per la fixació de la resta dels components. La superfície serà llisa, uniforme i sense irregularitats que puguin punxonar la làmina impermeabilitzant. A la coberta transitable ventilada, el sistema de formació de pendents podrà realitzar-se a partir d’envans constituïts per peces prefabricades o maons (envanets de sostremort), superposats de plaques ceràmiques encadellades o de maons buits segons CTE-DB HS-1, taula 2.10. Barrera de vapor. El material ha de ser el mateix que el de la capa d’impermeabilització o compatible amb ella. Poden ser de dos tipus: les de baixes prestacions (film de polietilè) i les d’altes prestacions (làmina de oxiasfalt o de betum modificat amb armadura d’alumini, làmina de PVC, làmina de EPDM). Segons CTE-DB HS-1, punt 2.4.3.5. Aïllant tèrmic. Pot ser de llanes minerals com fibra de vidre o llana de roca, poliestirè expandit, poliestirè extruït, poliuretà, perlita de cel·lulosa, suro aglomerat, etc... Ha de tenir una cohesió i una estabilitat suficient per a proporcionar al sistema la solidesa necessària enfront sol·licitacions mecàniques. Estabilitat dimensional, resistència a l’aixafada. S’utilitzaran materials amb una conductivitat tèrmica menor de 0,06W/mk a 10ºC. El seu gruix es determinarà segons les exigències del CTE-DB HE1; DB HS 1, punt 2.4.3.2. Capa de impermeabilització. La impermeabilització pot ser de material bituminós o bituminós modificat; com poli (clorur de vinil) plastificat, etc... No serà necessària en condicions d’ús normal, tret que s’inclogui a la D.T. Si que serà necessària en els casos de risc de condensació alta. Haurà de suportar temperatures extremes, no serà alterable per l’acció de microorganismes i prestarà la resistència al punxonament exigible. No utilitzar en la mateixa làmina materials a base de betums asfàltics i màstics de quitrà modificat. No utilitzar en la mateixa làmina oxiasfalt amb làmines de betum plastòmer (APP) que no siguin específicament compatibles amb elles. Evitar el contacte entre làmines de policlorur de vinil plastificat i betums asfàltics, tret que el PVC sigui especialment formulat per a ser compatible amb l’asfalt. Evitar el contacte entre làmines de policlorur de vinil plastificat amb les escumes rígides de poliestirè o amb les escumes rígides de poliuretà. A la coberta no transitable preferentment s’utilitzaran graves de cantell rodat. El material que forma la capa ha de ser resistent a la intempèrie en funció de les condicions ambientals previstes. La grava pot ser solta o aglomerada amb morter. Es podran utilitzar graves procedents de matxuca . Per a passadissos i zones de treball, lloses mixtes prefabricades compostes per una capa superficial de morter, terratzo, àrid rentat o altres, amb aplanat de poliestirè extrusionat. També pot ser una làmina autoprotegida, amb enrajolat fix o amb enrajolat flotant. Pot realitzar-se amb rajoles autoportants sobre suports telescòpics concebuts i fabricats expressament per a aquesta fi. Els suports disposaran d’una plataforma de suport que reparteixi la càrrega i sobrecàrrega sobre la làmina impermeable sense risc de punxonament. En coberta no transitable, si es tracta d’una capa de grava, aquesta ha d’estar neta i sense substàncies estranyes. La seva grandària ha d’estar compresa entre 16 i 32 mm. Segons CTE-DB HS 1, punt 2.4.3.4. Capa separadora. Podran ser feltres de fibra de vidre o de polièster, o films de polietilè. Productes antiarrels (coberta ajardinada), constituïts per quitrà d’hulla, derivats del quitrà com brea o productes químics antiarrels. Hauria de utilitzar-se quan existeixin incompatibilitats entre l’aïllament i les làmines impermeabilitzants. Quan tingui funció antiadherent i antipunxant podrà ser: geotèxtil de polièster o geotèxtil de polipropilè. Quan es pretenguin les dues funcions (desolidarització i resistència a punxonament) s’utilitzaran feltres antipunxonament no permeables, o bé dues capes superposades, la superior de desolidarització i la inferior d’antipunxonament (feltre de polièster o polipropilè tractat amb impregnació impermeable). segons CTE-DB HS 1, punt 2.4.3.5. Capa drenant. (coberta ajardinada) Grava i sorra de riu. La grava estarà exempta de substàncies estranyes, la sorra de riu serà de granulometria contínua, seca, neta i grandària màxima del gra 5 mm. Terra de plantació (coberta ajardinada). Barreja formada per parts iguals en volum de terra franca de jardí, terra vegetal, sorra de riu, bruc i torba podent addicionar-se per a reduir pes fins a un 10% d’alleugerants: poliestirè expandit en boles o vermiculita. Sistema d’evacuació d’aigües. Pot constar de canalons, albellons, baixants i sobreeixidors. L’albelló o el canaló ha de ser una peça prefabricada, d’un material compatible amb el tipus d’impermeabilització que s’utilitzi i ha de disposar d’una ala de 10 cm d’amplada com a mínim a la vora superior. Han d’estar proveïts d’un element de protecció per a retenir els sòlids que puguin obturar el baixant. Segons CTE-DB HS 5).

Control i acceptació

Es realitzarà la comprovació de la documentació de subministrament en tots els casos, comprovant que coincideix allò subministrat a l’obra amb allò indicat a la D.T. Es farà la identificació en funció del material del fabricant, tipus, dosificació, densitat, classe de producte, gruix mínim, dimensions i pes mínim.

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: sistema de formació de pendents, barrera contra el vapor i capes separadores, capa d’impermeabilització amb làmines o material bituminós, capa de protecció. materials ceràmics.

Execució

Condicions prèvies

Els paraments verticals es trobaran acabats. El forjat garantirà l’estabilitat, amb fletxa mínima, compatibilitat amb els moviments del sistema i compatibilitat química amb els components de la coberta. El suport base ha de ser uniforme, estar net i sense cossos estranys. La làmina impermeable ha d’evitar el contacte de les làmines impermeabilitzants bituminoses, de plàstic o de cautxú, amb petrolis, olis, grasses i dissolvents. Per a la funció de desolidarització s’utilitzaran productes no permeables a l’abeurada de morters i formigons. Se suspendran els treballs quan plogui, nevi o la velocitat del vent sigui superior a 50km/h, en aquest últim cas es retiraran els materials i eines que puguin desprendre’s. Quan les temperatures siguin inferiors a 5ºC es comprovarà es poden dur a terme els treballs d’acord amb el material a aplicar.

Els accessos i obertures que estiguin situats en el parament vertical es realitzaran disposant un desnivell de 2 cm d’altura com a mínim per sobre de la protecció de la coberta, protegit amb un impermeabilitzant que ho cobreixi i ascendeixi pels laterals del buit fins a una altura de 15cm com a mínim per sobre d’aquest desnivell, o disposant-los reculats respecte del parament vertical 1 m com a mínim.

Els accessos i les obertures situats en el parament horitzontal de la coberta es realitzaran disposant al voltant del buit un ampit d’una altura per sobre de la protecció de la coberta de 20 cm com a mínim i impermeabilitzat.

Les juntes han d’afectar a les diferents capes de la coberta a partir de l’element que serveix de suport resistent. Les vores de les juntes han de ser amb cairell rom, amb un angle de 45º i l’amplària de la junta ha de ser major que 3 cm. La distància entre les juntes ha de ser com a màxim 15 m. Quan la distància entre juntes de dilatació de l’edifici sigui major de 15 m es realitzaran juntes de coberta, l’amplada no haurà de ser inferior a 15 mm i també hauria d’haver-n’hi al voltant dels elements sobresortints. A les juntes s’ha de col·locar un segellant. El segellat ha de quedar enrasat amb la superfície de la capa de protecció de la coberta. Les juntes de dilatació del paviment es segellaran amb un màstic plàstic no contaminant, havent-se realitzat prèviament la neteja dels cantells de les rajoles.

Per que l’aigua de les precipitacions no es filtri per la rematada superior de la impermeabilització s’ha de realitzar mitjançant regata de 3x3 cm com a mínim, en la que ha de rebre’s la impermeabilització amb morter en bisell, o mitjançant una reculada amb una profunditat major que 5 cm, i l’altura per sobre de la protecció de la coberta ha de ser major que 20 cm, o mitjançant un perfil metàl·lic inoxidable proveït d’una pestanya, almenys en la seva part superior. Quan es tracti de cobertes transitables, a més de l’esmentat anteriorment, la làmina en el seu lliurament als paraments quedarà protegida de la intempèrie i del trànsit, per un sòcol. En els casos en que la làmina hagi de quedar exposada a la intempèrie serà de làmina autoprotegida o formulada per a la intempèrie.

En la trobada de la coberta amb la vora lateral ha de realitzar-se perllongant la impermeabilització 5 cm com a mínim sobre el front del ràfec o el parament o disposant un perfil angular amb l’ala horitzontal, que ha de tenir una amplària major que 10 cm.

S’ubicaran com a mínim dues buneres a cobertes, patis oberts,etc... Segons CTE DB-HS5.

El nombre de punts de recollida ha de ser suficient per tal que no hi hagin desnivells >150 mm i pendents màxims del 0,5%, i per evitar una sobrecàrrega excessiva de la coberta. Quan per raons de disseny no s’instal·lin punts de recollida s’hauria de preveure algun mètode d’evacuació de les aigües de precipitació, com podrien ser sobreeixidors.

Fases d’execució

Sistema de formació de pendents. Els baixants es protegiran amb para graves per impedir la seva obstrucció durant l’execució del sistema de pendents. El pendent recomanat és el màxim possible, sempre que quedi garantida la permanència de la capa de grava en el gruix necessari per a la protecció i llast del sistema. El seu gruix estarà comprès entre 2 cm i 30 cm; en cas d’excedir el màxim, es recorrerà a una capa de difusió de vapor o xemeneies de ventilació. La inclinació de la formació de pendents quedarà condicionada, en el cas de cobertes amb paviment flotant i a la capacitat de regulació dels suports de les rajoles (resistència i estabilitat). Es rebaixarà al voltant dels albellons. El sistema de formació de pendents quedarà interromput per les juntes estructurals de l’edifici i per les juntes de dilatació. Abans de rebre la capa d’impermeabilització l’aspecte del suport serà sec i també estarà sec en el seu gruix. Coberta transitable no ventilada. El pendent estarà comprès entre l’1 i el 5% per a vianants i l’1 i el 15% per a vehicles. Coberta ajardinada. El pendent estarà comprès entre l’1 i el 5%. Coberta no transitable. Si la protecció és amb grava el pendent estarà comprès entre l’1 i el 5% i si és amb làmina autoprotegida estarà comprès entre l’1 i el 5%. Coberta transitable ventilada. El gruix del sistema de formació de pendents serà de 2 cm com a mínim. Es rebaixarà al voltant dels albellons. Quedarà interrompuda en les juntes estructurals de l’edifici i en les auxiliars de dilatació. La cambra d’aire haurà de permetre la difusió del vapor d’aigua a través de les obertures disposades a l’exterior, de manera que es garanteixi la ventilació creuada situant les sortides d’aire 30 cm per sobre de les entrades, i es disposen enfrontades. Barrera de vapor. Es col·locarà immediatament damunt del sistema de formació de pendent quan es prevegi que puguin haver-hi condensacions. La barrera de vapor ascendirà pels laterals i s’adherirà mitjançant soldadura a la làmina impermeabilitzant. Quan s’emprin les làmines de baixes prestacions, no serà necessària la soldadura d’encavalcament entre peces ni la soldadura amb la làmina impermeable. Per les làmines d’altes prestacions ha d’estendre’s sota el fons i els laterals de la capa d’aïllament tèrmic. Segons CTE-DB HE1 Limitació de la demanda energètica Capa separadora. Haurà d’intercalar-se una capa separadora per a evitar el risc de punxonament de la làmina impermeable. Serà necessària quan s’empri impermeabilització amb làmines de PVC plastificat sobre panells, com el poliestirè, que provoquin la migració de plastificants del PVC, quan la impermeabilització sigui amb làmines de PVC amb soldadura en fred o de EPDM, sobre panells aïllants sintètics o quan la impermeabilització sigui amb làmines asfàltiques aplicades amb bufador sobre qualsevol panell d’aïllament tèrmic, excepte els classificats com A1 i A2-s1,d0 . Aïllament tèrmic. Ha de col·locar-se de forma contínua i estable. Capa de impermeabilització. Els paraments on ha d’anar col·locada la impermeabilització, han d’adequar-se i preparar-se per a assegurar que resulti correctament adherida i amb junta estanca. Hauran de preparar-se amb esquerdejat, mestrejat o remolinat. La capa d’impermeabilització quedarà desolidaritzada del suport, i de la capa de protecció només en el perímetre i en els punts singulars. Les condicions exigides són: estabilitat dimensional, compatibilitat amb els elements que es col·locaran a sobre, superfície llisa i de formes suaus, pendent adequat i humitat limitada. La impermeabilització ha de col·locar-se en direcció perpendicular a la línia de màxim pendent. Els encavalcaments s’han de realitzar en el mateix sentit que el corrent de l’aigua i no han de quedar alineats amb els de les fileres contigües. S’evitaran bosses d’aire en les làmines adherides. La imprimació ha de ser del mateix material que la làmina impermeabilitzant. Quan la impermeabilització sigui bituminosa, s’emprarà sistema bicapa, alternant les armadures per assegurar l’estabilitat dimensional i la resistència al punxonament. Quan la impermeabilització sigui de material bituminós o bituminós modificat i quan el pendent sigui major del 15%, han d’utilitzar-se sistemes fixats mecànicament. Si el pendent està comprès entre el 5 i el 15%, han d’usar-se sistemes adherits. Producte antiarrels (coberta ajardinada). Es col·locarà fins arribar a la part superior de la capa de terra. Capa drenant (coberta ajardinada). El gruix mínim de la capa de grava serà de 5 cm i servirà de primera base a la capa filtrant. La sorra de riu tindrà un gruix mínim de 3 cm i s’estendrà uniformement sobre la capa de grava. Les conduccions dels recs per aspersió fins als ruixadors

es realitzaran per la capa drenant. Les instal·lacions que hagin de discórrer pel terrat han de realitzar-se, preferentment, per les zones perimetrals evitant el seu pas pels vessants. Terra de plantació (coberta ajardinada). Es recomana que la profunditat de terra vegetal estigui compresa entre 20 i 50 cm. Els tipus de plantes que precisin major profunditat han de situar-se en zones de superfície aproximadament igual a l’ocupada per la projecció de la seva copa i pròximes als eixos dels suports de l’estructura. Es triaran preferentment espècies de creixement lent i que la seva altura no excedeixi els 6m. Els camins per als vianants disposats en les superfícies ajardinades poden realitzar-se amb sorra en una profunditat igual a la de la terra vegetal, separant-la d’aquesta per elements com murets de pedra maó o lloses de pissarra. Capa de protecció. Amb protecció de grava. S’extremaran les mesures amb àrids de matxucat per a evitar riscos de punxonament. Els gruixos no podran ser menors de 5 cm i variaran en funció del tipus de coberta i l’altura de l’edifici, sempre tenint en compte que les cantonades aniran més llastrades que les vores i aquestes més que la zona central. Gruix de la capa ± 10 cm. Amb enrajolat fix. S’evitarà la col·locació a testa de les peces i s’establiran les juntes de dilatació necessàries per a prevenir les tensions d’origen tèrmic. Per a la realització de les juntes entre peces s’emprarà material de presa, les peces aniran col·locades sobre solera de 25 mm com a mínim, estesa sobre la capa separadora. Amb enrajolat flotant. Les peces sobre suports en enrajolat flotant han de disposar-se horitzontalment. Les peces o rajoles han de col·locar-se amb junta oberta. Les rajoles permetran, mitjançant una estructura porosa o per col·locació amb junta oberta, el flux d’aigua de pluja cap al pla inclinat de vessament, de manera que no es produeixin entollaments. Amb capa de trànsit. Quan l’aglomerat asfàltic s’aboqui en calent directament sobre la impermeabilització, el gruix mínim ha de ser 8 cm. Quan l’aglomerat asfàltic s’aboqui sobre una capa de morter que hi haurà sobre la impermeabilització, s’ha de col·locar entre aquestes dues capes una capa separadora per evitar-ne l’adherència de 4cm gruix com a màxim i armada de tal manera que s’eviti la seva fissuració. Sistema d’evacuació d’aigües. La trobada entre la làmina impermeabilitzant i el baixant es resoldrà amb una peça especialment dissenyada i fabricada per a aquest ús, i compatible amb el tipus de impermeabilització escollit. Els albellons tindran un dispositiu de retenció dels sòlids amb elements que sobresurtin del nivell de la capa de formació de pendents per tal de minorar el risc d’obturació. Es realitzaran pous de registre per a facilitar la neteja i manteniment dels desguassos L’element que serveix de suport a la impermeabilització ha de rebaixar-se al voltant dels albellons o en tot el perímetre dels canalons. La impermeabilització ha de perllongar-se 10 cm com a mínim per sobre de les ales. La unió de la impermeabilitzant amb l’albelló o el canaló ha de ser estanca. Quan l’albelló es disposi a la part horitzontal de la coberta, ha de situar-se separat com a mínim 50 cm de les trobades amb els paraments verticals o amb qualsevol altre element que sobresurti de la coberta. La vora superior de l’albelló ha de quedar per sota del nivell de vessament de la coberta. Quan l’albelló es disposi en un parament vertical, la seva secció ha de ser rectangular. Quan es disposi un canaló a la part superior ha de quedar per sota del nivell de vessament de la coberta i ha d’estar fixat a l’element que serveix de suport. El suport de la impermeabilització al voltant dels albellons haurà de rebaixar-se, com a mínim, 15 mm per tal d’evitar que els solapaments entre les làmines i la peça especial no remuntin el nivell de vessament de la làmina, fet que provocaria entollaments. Els albellons es situen preferentment centrats entre els vessants o faldons per a evitar pendents excessius. En tot cas, separats almenys 0,5 m dels elements sobresortints i 1 m dels racons o cantons. Control i acceptació

Sistema de formació de pendents d’adequació a la D.T. Les juntes de coberta distanciades menys de 15 m.

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Impermeabilització, Replanteig (segons el nombre de capes i la forma de col·locació de les làmines), Aïllament tèrmic i Acabats.

Amidament i abonament

m² totalment acabada, amidada en projecció horitzontal. Incloent sistema de formació de pendents, barrera de vapor, aïllant tèrmic, capes separadores, capes de impermeabilització, capa de protecció i punts singulars (evacuació d’aigües, juntes de dilatació), incloent els encavalcaments, part proporcional de minvaments i neteja final. En coberta ajardinada també s’inclou capa drenant, producte antiarrels, terra de plantaciói vegetació. No inclou sistema de reg.

Verificació

La prova de servei per a comprovar la seva estanquitat, ha de consistir en una inundació fins a un nivell de 5 cm per sota del punt més alt del lliurament durant 24 hores (quan no sigui possible la inundació, rec continu de la coberta durant 48 hores). Transcorregudes 24 hores de l’assaig d’estanquitat es destaparan els desguassos permetent l’evacuació d’aigües per a comprovar el bon funcionament d’aquests.

SUBSISTEMA FAÇANES 1 TANCAMENTS Element construït que tanca o limita un edifici, essent la part opaca de la façana, donant les prestacions de comfort, aïllament i protecció contra la humitat segons CTE DB HE1, Limitació de la demanda energetica, CTE DB HS1 Protecció enfront de la humitat. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’edificació. RD. 314/2006. CTE-DB SI. Seguretat en cas d’incendi; CTE-DB HE1. Limitació de la demanda energètica; CTE-DB SE-AE. Seguretat Estructural, Accions a l’Edificació; CTE-DB HS1. Protecció enfront de la humitat, Apartat 2.3. Fachadas; CTE-DB HR. Protecció enfront del soroll. Norma Básica de la Edificación, NBE-CA-88. BOE. 08/10/1988. Condiciones acústicas de los edificios. Ley del ruido, Ley 37/2003. BOE. 18/11/2003. Contaminación acústica. RD. 1513/2005. Normas sobre la utilización de las espumas de urea-formol usadas como aislantes en la edificación. BOE. 13; 11/05/1984. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. 1.1 Façanes de fàbrica Tancament de maó d'argila cuita, bloc d’argila alleugerida o de formigó presos amb morter compost per ciment i/o calç, sorra, aigua i a vegades additius. Que constitueix façanes compostes de diverses fulles, amb o sense cambra d'aire, poden fer-se sense revestir (cara vista) o amb revestiment (de tipus continu o aplacat).

Components Revestiment exterior. Si l'aïllant es col·loca en la part exterior de la fulla principal de maó podrà ser d'adhesiu cimentós millorat amb armat, o de malla de fibra de vidre acabat de revestiment plàstic prim, etc... Si l’aïllant es col·loca en la part interior podrà ser de morter amb additius hidrofugants, etc. Fulla principal. Estarà formada per: maons d'argila cuita, bloc de formigó o morter. Revestiment intermedi. Serà d’esquerdejat de morter mixt, morter de ciment amb additius hidrofugants, etc... Serà necessari sempre que la fulla exterior sigui de maó cara vista. Cambra d’aire. Aïllament tèrmic. Podrà ser de llana mineral, panells de poliuretà, de poliestirè expandit, de poliestirè extruït, etc... Fulla interior. Podrà ser de fulla de maó ceràmic, panell de guix laminat sobre estructura portant de perfils d'acer galvanitzat, panell de guix laminat amb aïllament tèrmic inclòs fixat amb morter, etc... Revestiment interior. Característiques tècniques mínimes Maons. Compliran les condicions que s'especifiquen en el Plec general per a la recepció dels maons ceràmics a les obres de construcció, RL-88. La resistència normalitzada a compressió de les peces no serà inferior a 5N/mm² segons CTE DB SE –F punt 4.1. La resistència característica a la compressió de les fàbriques més usuals es defineix segons CTE DB SE-F taula 4.4. Blocs de formigó. Els blocs podran ser de diferents tipus, categories i graus. El tipus ve definit pel seu índex de massís (buit o massís), acabat (cara vista o per revestir) i dimensions. La categoria (R3, R4, R5, R6, R8 ó R10), ve definida per la resistència del bloc a compressió; d'altra banda, el grau (I ó II) el de. Els blocs per a revestir no tindran fissures en les seves cares vistes i presentaran una teixidura superficial adequada per facilitar l’adherència del revestiment, si fos necessari. Els blocs cara vista haurien de presentar en les cares exteriors una coloració homogènia i una teixidura uniforme, no han de tenir cocons, escrostonaments o escantellament. Els materials utilitzats en la fabricació dels blocs de formigó: ciments, aigua, additius, àrids i formigó, compliran les normes UNE i la Instrucció EHE. En el cas de peces especials, aquestes haurien de complir les mateixes característiques físiques i mecàniques exigides als blocs. La resistència a compressió dels blocs de formigó resistents amb funció estructural serà major o igual a 6 N/mm² . Morter. Les sorres emprades compliran les limitacions relatives a grandària màxima de grans, contingut de fins, granulometria i contingut de matèria orgànica establertes al CTE DB SE-F punt 4.2. S'admetran totes les aigües potables. El ciment utilitzat complirà les exigències de composició i característiques mecàniques, físiques i químiques que estableix la Instrucció per a la recepció de ciments RC-03. Els possibles additius incorporats al morter, abans o durant el pastat, arribaran a l’obra amb la designació corresponent segons normes UNE, així com la garantia del fabricant on especifiqui que l'additiu, agregat en les proporcions i condicions previstes, produeix la funció principal desitjada. Les barreges preparades en sec per a morters portaran el nom del fabricant i la dosificació segons CTE DB SE-F punt 4.2, així com la quantitat d'aigua a afegir per a obtenir les resistències dels morters tipus. La resistència a compressió del morter estarà dintre dels mínims establerts al CTE DB SE-F taula 4.4. Així mateix la dosificació serà l’establera al CTE DB SE-F punt 4.2. Cambra d’aire. Tindrà un gruix mínim de 3 cm i contarà amb separadors de la longitud i material adequats (plàstic, acer galvanitzat, etc...), sent recomanable que disposin de goteró. Podrà ser ventilada o sense ventilar. En cas de revestiment amb aplacat, la ventilació es produirà a través dels elements. Revestiment interior. Serà de guarnit o arrebossat de guix i complirà l'especificat en el plec de l'apartat corresponent. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents de identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents: Bloc de formigó, Ciments, Aigua, Calç, Maons, Àrids i Morters Les restriccions d’ús dels components de les fàbriques, amb classe d’exposició definida a la D.T. vindrà donada segons CTE DB SE-F taula 3.3. Execució Condicions prèvies Les fàbriques es treballaran sempre a una temperatura ambient que oscil·li entre 5 i 40 ºC. Si se sobrepassen aquests límits, 48 hores després, es revisarà l'obra executada. Les parts recentment executades es protegiran amb plàstics per evitar el rentat dels morters, l'erosió de les juntes i l'acumulació d'aigua en l'interior del mur. Es procurarà col·locar com més aviat millor elements de protecció, com ampits, cavallons, etc. Es mantindrà humida la fàbrica recentment executada, per evitar l’evaporació de l’aigua del morter massa ràpid, fins que arribi a la resistència adequada. Si ha gelat abans d'iniciar el treball, s'inspeccionaran les fàbriques executades, havent de demolir les zones afectades que no garanteixin la resistència i durabilitat establertes. Si la gelada es produeix una vegada iniciat el treball se suspendrà, protegint la construcció recent amb mantes d’aïllant tèrmic o plàstics. Les fàbriques han de ser estables durant la seva construcció, pel que s’aniran elevant juntament amb elements de trava. En els casos on no es pugui garantir la seva estabilitat davant d’accions horitzontals, es travaran a elements suficientment sòlids. Quan el vent sigui superior a 50 km/h, es suspendran els treballs i s'asseguraran les fàbriques de maó realitzades. Fulla principal: fàbrica de maó o de bloc. S'exigirà la limitació de fletxa als elements estructurals fletxats com: bigues de cantonada o rematades de forjat. Acabada l’estructura es comprovarà que el suport (forjat, llosa, riosta, etc.) hagi fraguat totalment, estigui sec, anivellat i net de qualsevol resta d'obra. Quan s’hagi comprovat el nivell del forjat acabat, si hi ha alguna irregularitat s'emplenarà amb una capa de morter. En cas d'utilitzar llindes metàl·liques, aquestes seran resistents a la corrosió o n’estaran adequadament protegides, abans de la seva col·locació. Les distancies màximes entre les juntes de dilatació seran en funció del material component, segons el CTE DB HS1, punt 2.3.3.1. Revestiment intermedi. Un cop s’hagin col·locat els pre-cèrcols en els buits, la fulla principal no ha de tenir desploms ni rugositats. Es comprovarà que la fàbrica s’hagi endurit. En el cas que existeixin superfícies llises de formigó, es crearan rugositats mitjançant picat o col·locant una malla de reforç. Aïllant tèrmic. En el cas de panells rígids, la fulla principal no ha de tenir desploms ni rugositats. Si existeixen defectes considerables en la superfície del revestiment es corregiran; per exemple, aplicant una capa de morter de regularització per facilitar la col·locació i l'ajustament dels panells. Fulla interior: fàbrica de maó. Es tindrà en consideració la neteja del suport (forjat, llosa, riosta, etc.), així com la correcta col·locació de l'aïllant. Fulla interior: extradosat autoportant de plaques de guix laminat sobre perfilaria. A la fulla principal s’hi col·locaran les fusteries i caixes de persianes. La cara interior de la fulla principal es netejarà de restes de morter amb un raspall de pues metàl·liques i es taparan els desperfectes. Revestiment exterior: esquerdejat de morter. Es netejarà la fàbrica de qualsevol resta de morter, rascant-la amb un raspall de pues metàl·liques i es taparan els desperfectes amb el mateix morter de l'esquerdejat. En cas que existeixin superfícies llises de formigó (llindes) es crearà rugositat mitjançant picat o col·locant una malla de reforç amb solapes de 10 cm. En cas de pilars, bigues i biguetes d'acer es folraran prèviament amb peces ceràmiques o de ciment. Fases d’execució Fulla principal: fàbrica de maó o de bloc. Replanteig. Es replantejarà la situació de la façana comprovant les desviacions entre forjats per verificar l'execució dels revestiments previstos. Serà necessària la verificació del replanteig per la D.F. Es col·locaran mires rectes i aplomades a la cara interior de la façana a totes les cantonades, buits, retranquejos, juntes de moviment i en trams cecs a distàncies no majors que 4 m. Es marcarà un nivell general de planta en els pilars amb un nivell d'aigua. Es realitzarà el replanteig horitzontal de la fàbrica assenyalant en el forjat la situació dels buits, de les juntes de dilatació i d'altres punts d'inici de la fàbrica segons el plànol de replanteig de la D.T., de manera que no es precisi col·locar peces menors a mig maó. La junta estructural es disposarà de manera que coincideixi amb una de les juntes de dilatació de la fàbrica. Es disposaran els pre-cèrcols en obra. El replanteig vertical es realitzarà de forjat a forjat marcant en les regles les altures de les filades, de l'ampit i de la llinda. S'ajustarà el nombre de filades per no haver de tallar les peces. En el cas de blocs és convenient que en projecte s'hagin establert les altures lliures entre forjats considerant la dimensió nominal d'altura del bloc. En aquest cas es calcularà el gruix de la junta horitzontal (1 cm + 2 mm, generalment) per encaixar un nombre sencer de blocs entre referències de nivell successives. La primera filada en

cada planta es rebrà sobre capa de morter d’1 cm de gruix i estesa en tota la superfície de base de la fàbrica. Les filades s'executaran anivellades, guiant-se dels panys de paret que marquen la seva altura. Es comprovarà que la filada que s'està executant no es desploma sobre l'anterior. Les fàbriques s'aixecaran per filades horitzontals senceres. Les cantonades o amb altres fàbriques, es faran mitjançant lligades en tot el seu gruix i en totes les filades. Col·locació de maons d'argila cuita. Els maons s'humitejaran abans de la seva col·locació perquè, no absorveixin l’aigua del morter, excepte els maons de baixa succió (hidrofugats, klinker, etc..), en aquest cas se seguiran les indicacions del fabricant. Els maons es col·locaran fregant-los els uns amb els altres, utilitzant prou morter perquè, penetri en els buits del maó i les juntes quedin plenes. Es recolliran les rebaves del morter sobrant en cada filada. En el cas de les fàbriques a cara vista, al mateix moment que es vagi aixecant la fàbrica s’aniran netejant i realitzant les juntes (primer les juntes verticals per obtenir les horitzontals més netes). Així mateix, es comprovarà mitjançant l’ús de plomades la verticalitat de tot el mur, tanmateix, també es comprovaran a plom, les juntes verticals corresponents a les filades alternes. Aquestes juntes seguiran la llei de trava utilitzada segons el tipus d’aparell que s’hagi triat. En el cas de col·locació d’armadures de reforç, se situaran al morter cada cert nombre de filades, depenent del tipus d’armadura, per exemple cada 60 cm amb cintres de 5 mm de diàmetre. Col·locació de blocs d'argila alleugerida. Els blocs s'humitejaran abans de la seva col·locació. Les juntes de morter de base seran com a mínim d’1 cm de gruix a una banda. Els blocs es manipularan amb les dues mans i es col·locaran sense morter a la junta vertical. S’assentaran verticalment, sense fregament entre peces, fent topall amb l’encadellat i colpejant amb una maça de goma perquè, el morter penetri a les perforacions. Es recolliran les rebaves del morter sobrant. Es comprovarà que, quan s’hagin assentat els blocs, el gruix de les juntes estigui comprès entre 1 i 1,5 cm. La separació entre les juntes verticals de dues filades consecutives haurà de ser ≥7 cm. Per ajustar la modulació vertical es podran variar els gruixos de les juntes de morter ( entre l’1 i l’1,5 cm), o s’utilitzaran peces especials d’ajustament vertical o peces tallades a l’obra amb la talladora de taula. Col·locació de blocs de formigó. Degut a la conicitat dels alvèols dels blocs buits la cara amb més superfície de formigó es col·locarà a la part superior per oferir major superfície de suport al morter de la junta. Els blocs es col·locaran secs, humitejant únicament la superfície del bloc en contacte amb el morter, si el fabricant ho recomana. Per la formació de la junta horitzontal en els blocs ces, el morter s’estendrà per tota la cara superior; en els blocs buits, el morter es col·locarà sobre les parets i envanets excepte quan es vulgui evitar el pont tèrmic i la transmissió d’aigua a través de la junta, llavors es col·locarà morter sobre les parets, quedant ambdues bandes separades. Per la formació de la junta vertical, s’aplicarà morter sobre els sortints de la cara del bloc, pressionant-lo per evitar que caigui al transportar-lo fins ser col·locat a la filada. Les juntes tindran morter suficient per tal d’assegurar la unió entre el bloc i el morter. Els blocs es col·locaran al seu lloc mentre el morter encara estigui tou i plàstic. Es traurà el morter sobrant evitant-ne les caigudes, tant a l’interior dels blocs com a la cambra d’extradosat, i sense embrutar ni ratllar el bloc. S’utilitzaran peces de mig bloc com a mínim. Quan sigui necessari tallar els blocs es realitzarà el tall amb la màquina adequada. Mentre s’executi la fàbrica, es conservaran els plom i nivells de manera que el parament quedi amb totes les juntes alineades i amb les juntes horitzontals a nivell. Les filades intermèdies es col·locaran amb les juntes verticals alternades. Si es realitza el rejuntat de les juntes, prèviament s’emplenaran amb morter fresc els forats o les petites zones que no hagin quedat completament ocupades, comprovant que el morter encara estigui fresc i plàstic. El rejuntat no es farà immediatament després de la col·locació, sinó al cap d’una estona, quan el morter s’hagi endurit, però abans d’acabar l’enduriment. Es recomana realitzar primer el rejuntat de les juntes horitzontals i després el de les verticals. Si és necessari reparar una junta quan el morter ja s’hagi endurit, s’eliminarà el morter de la junta a una profunditat de 15mm, com a mínim, i que no superi el 15% del gruix, es mullarà amb aigua i es repassarà amb morter fresc. No es realitzaran juntes rematades inferiorment, per facilitar l’entrada d’aigua a la fàbrica. Els esquerdejats interiors o exteriors es realitzaran quan hagin passat 45 dies de la col·locació de la fàbrica, per evitar fissuracions per retracció del morter de les juntes. En el cas de les fàbriques armades horitzontalment, les armadures es col·locaran a les juntes horitzontals. Per evitar defectes de fissuració a la fàbrica s’han de complir les següents condicions mínimes: l’àrea de l’armadura no serà menor al 0,03% de l’àrea bruta de la secció de la fàbrica, la separació vertical serà de 60cm com a màxim, el gruix mínim de recobriment del morter des de l’armadura fins la cara de la fàbrica serà de 15mm, i el gruix mínim que envolti l’armadura serà de 2mm, excepte pel morter fi. Les armadures de les juntes horitzontals es col·locaran embegudes al morter, centrades al gruix de la juta horitzontal. Per tal de garantir la transmissió d’esforços de l’acer, els solapaments de les armadures amb capa epoxi tindran una longitud mínima de 25cm, i de 20cm per les armadures galvanitzades o inoxidables. S’evitarà que a l’encavalcament les armadures es muntin unes sobre les altres. En cas d’haver-hi pilastres armades, l’armadura principal es fixarà amb prou antelació per executar la fàbrica sense destorbar l’execució. Els buits de fàbrica on s’inclogui l’armadura s’ompliran amb morter o formigó a l’aixecar la fàbrica. Llindes. S'adoptarà la solució de la D.T. (armat de les juntes horitzontals, biguetes pretensades, perfils metàl·lics, suport de peces ceràmiques/formigó i formigó armat, etc...). Es consultarà a la D.F. el corresponent suport de les llindes, els ancoratges de perfils al forjat, etc... Trobades de la façana amb els forjats. Quan la fulla principal estigui interrompuda pels forjats, es disposarà una junta de desolidarització entre la fulla principal i cada forjat inferior, deixant una junta de 2cm. Aquesta junta s’omplirà després de la retracció de la fulla principal, amb una material del qual la seva elasticitat sigui compatible amb la deformació prevista del forjat, i es protegirà de la filtració amb un goteró. Quan el parament exterior de la fulla principal sobresurti de la vora del forjat, el vol no superarà 1/3 del gruix de la fulla. Quan el forjat sobresurti del pla exterior de la façana tindrà el pendent, del 10% com a mínim, cap a l’exterior per evacuar l’aigua i es disposarà un goteró a la vora del forjat. Trobades de la façana amb els pilars. Quan la fulla principal estigui interrompuda pels pilars, es disposarà una armadura o qualsevol altra solució que produeixi el mateix efecte, quan es col·loquin peces de menor gruix que la full principal per la part exterior dels pilars. Juntes de dilatació. Es col·locarà un segellant sobre un replè introduït a la junta. Els materials de replè i segellant tindran suficient elasticitat i adherència per absorbir els moviments de la fulla, seran impermeables i resistents als agents atmosfèrics. La profunditat del segellant serà ≥1cm i la relació entre el gruix i l’amplada estarà compresa entre 0,5 i 2cm. En façanes esquerdejades i el segellant quedarà enrasat amb el parament de la fulla principal sense esquerdejar. Quan s’utilitzin xapes metàl·liques les juntes de dilatació es disposaran de manera que cobreixin la junta i que a banda i banda de la junta del mur quedi una franja de, com a mínim, 5cm. Cada xapa es fixarà mecànicament a aquesta franja que es segellarà el seu extrem corresponent. Segons CTE DB HS1, punt 2.3.3.1. Arrencada de la fàbrica des de fonamentació. Arrencada de la fàbrica des de la fonamentació. Es disposarà una barrera impermeable a una distància ≥15cm per sobre del nivell del sòl exterior que cobreixi el gruix de la façana. Quan la façana estigui constituïda per un material porós o tingui un revestiment porós, es disposarà un sòcol el material del qual tingui un coeficient de succió Trobades de la cambra d'aire ventilada amb els forjats i les llindes. Es disposarà un sistema de recollida i evacuació de l’aigua filtrada o condensada quan la cambra quedi interrompuda per un forjat o una llinda. Com a sistema de recollida d’aigua s’utilitzarà un element continu i impermeable (làmina, perfil especial, etc...) continu al llarg del fons de la cambra, inclinat cap a l’exterior, de manera que la vora superior estigui situada a 10cm del fons com a mínim i a 3cm per sobre del punt més elevat del sistema d’evacuació. Quan es disposi una làmina, aquesta s’introduirà a la fulla interior en tot el seu gruix. Per l’evacuació es col·locarà el sistema indicat a la D.T., que estarà separat 1,5m com a màxim. Per comprovar la neteja del fons de la cambra després de la construcció del pany de paret complert, es deixarà de col·locar un de cada quatre maons de la primera filada. Trobada de la façana amb la fusteria. La junta entre el cèrcol i el mur es segellarà amb un cordó que s’introduirà al rejuntat practicat al mur de manera que quedi encaixat entre les vores. Quan la fusteria presenti algun retranqueig al parament exterior de la façana, es rematarà l’ampit amb un minvell, per poder evacuar cap a l’exterior l’aigua de pluja i es disposarà un goteró a la llinda per evitar que l’aigua de pluja discorri per la part inferior de la llinda cap a la fusteria, o s’adoptaran solucions que produeixin els mateixos efectes. El minvell tindrà el pendent cap a l’exterior, del 10% com a mínim, serà impermeable o es disposarà sobre una barrera impermeable fixada al cèrcol o al mur que es perllongui per la part del darrera i per ambdós costats del minvell. El minvell tindrà goteró a la cara inferior del sortint, separat del parament exterior de façana 2cm com a mínim i l’entrega lateral amb el brancal serà de 2cm com a mínim. La junta de les peces amb goteró tindrà la forma del mateix per no crear a través seu un pont cap a la façana. Quan el grau d’impermeabilitat exigit sigui igual a 5 i les fusteries estiguin retranquejades respecte del parament exterior de la façana, es disposarà un pre-cèrcol i una barrera impermeable als brancals entre la fulla principal i el pre-cèrcol, o perllongar-la 10cm cap a l’interior del mur. Ampits i rematades superiors de les façanes. Els ampits es remataran amb la solució indicada en projecte per evacuar l’aigua de pluja. En el cas de col·locació de cavallons, aquests tindran una inclinació mínima del 10%, disposaran de goterons a la cara inferior dels sortints cap als quals discorre l’aigua, separats com a mínim 2cm dels paraments de l’ampit i seran impermeables o es disposaran sobre una barrera

impermeable que tingui un pendent mínim del 10% cap a l’exterior. Es disposaran juntes de dilatació cada dues peces, quan siguin de pedra o prefabricades, o cada 2m, quan siguin ceràmiques. Les juntes entre els cavallons es realitzaran de manera que siguin impermeables amb el segellat adequat. Ancoratges a la façana. Quan els ancoratges d’elements com les baranes es realitzin al pla horitzontal de la façana, la junta entre l’ancoratge i la façana es realitzarà de manera que n’impedeixi l’entrada d’aigua a través seu, mitjançant el sistema indicat al projecte, ja sigui segellat, element de goma, peça metàl·lica, etc... Ràfecs i cornises. Els ràfecs i les cornises seran continus, tindran un pendent mínim del 10% cap a l’exterior per evacuar l’aigua. Els que sobresurtin més de 20cm del pla de façana compliran les següents condicions: seran impermeables o tindran la cara superior protegida per una barrera impermeable, a la trobada amb el parament vertical disposaran d’elements de protecció prefabricats o realitzats in situ que s’estenguin cap amunt, com a mínim, 15cm i el remat superior ha de resoldre’s de manera que eviti la filtració d’aigua a la trobada i al remat, també haurà de tenir un goteró a la vora exterior de la cara inferior. Per no crear ponts cap a la façana la junta de les peces amb el goteró tindran la mateixa forma. Revestiment intermedi. Ha de ser pla, net i aconseguir un gruix mínim d’1cm. Sobre la superfície fresca es passarà el remolinador mullat amb aigua fins que quedi plana. Aïllant tèrmic. La col·locació dels panells variarà segons el sistema de fixació amb la fulla principal. En cas de fixació mecànica el nombre de fixacions dependrà de la rigidesa dels panells, serà el recomanat pel fabricant, augmentant-ne el nombre als punts singulars. La separació màxima entre fixacions serà de 50cm, tant en horitzontal com en vertical. En cas de fixació per adhesió es col·locaran els panells de baix cap dalt. Si l’adherència dels panells a la fulla principal es realitza mitjançant un adhesiu interposat no es sobrepassarà el temps d’utilització de l’adhesiu; si l’adherència es realitza mitjançant el revestiment intermedi, els panells es col·locaran just quan s’acabi d’aplicar sobre el revestiment, quan encara estigui fresc. Els panels haurien de quedar estables en posició vertical i continus evitant els ponts tèrmics. No s’interromprà la fulla d’aïllament a la junta de dilatació de la façana. Fulla interior, fàbrica de maó. Es replantejarà la situació de la façana assenyalant als forjats l’alineació interior de la fàbrica. Es col·locaran mires rectes i aplomades a la cara interior de la façana a totes les cantonades, buits, retranquejos, juntes de moviment i als trams cecs a distàncies de 4m com a màxim. Es farà coincidir la junta de dilatació de la fàbrica amb la junta de dilatació de la fulla principal. Es replantejarà la fàbrica assenyalant al forjat la situació dels buits segons el plànol de replanteig de la D.T. Es prepararà el suport mullant la zona d’arrencada de la fàbrica, i els maons s’humitejaran abans de col·locar-los a l’obra. Per la col·locació dels maons es seguiran les indicacions assenyalades a la fulla principal. A les creuetes i a les cantonades es deixaran lligades per aconseguir una bona trava. A la trobada amb el forjat es deixarà una distància a la part superior de la fulla de 2cm de gruix que s’omplirà amb guix passats uns dies. Les regates per instal·lacions es realitzaran amb maça i cisell o amb màquina regatadora, però trencant només un canó en els maons. Les juntes de dilatació es netejaran de restes de morter, olis, pintures, etc... abans d’omplir-les. Es col·locarà el material de replè en l’interior de les juntes i se segellaran. Fulla interior, extradosat autoportant de plaques de guix laminat sobre perfilaria. Es replantejarà la cara interior de la canal al terra i al sostre, que s’haurien de separar 2cm de la fulla principal. Previ a la fixació dels perfils s’enganxarà una banda d’estanquitat sota les canals inferiors, així com al perímetre de l’extradosat autoportant amb els elements que estan al voltant. Les canals es cargolaran tant al terra com al sostre. Es respectarà la distància entre cargols aconsellada pel fabricant. Els muntants es col·locaran començant pel perímetre i anant encaixant-los amb les canals, deixant-los solts sense cargolar la unió, excepte els de l’arrencada dels murs i els fixos al sistema (brancals, trobades, etc...). La distància entre eixos serà l’especificada al projecte, submúltiple de la dimensió de la placa i mai més gran de 60cm. Aquesta modulació es mantindrà a la part superior dels buits. Els cèrcols exteriors no s’ancoraran mai a l’estructura portant de l’extradosat. Per la disposició i fixació dels perfils als punts singulars, com buits de portes, finestres, racons i cantonades se seguiran les indicacions del fabricant. Les instal·lacions es passaran per les perforacions dels perfils verticals. En cas d’haver-se de realitzar altres perforacions es comprovarà que el perfil no quedi afeblit. Les plaques es col·locaran arran de sostre i recolzant-se sobre falques al terra. Quan siguin de menor dimensió que l’altura lliure es col·locaran de manera que no coincideixin les juntes transversals. Les plaques es cargolaran als perfils cada 25cm. Als buits, les plaques es col·locaran segons les instruccions del fabricant. A les cantonades, es cargolaran les plaques d’un costat i de l’altre, col·locant-les a testa amb les primeres. Als racons, una vegada s’hagi aplacat un costat, es col·locaran els perfils de l’altre costat tancant l’angle, després s’aniran cargolant les plaques de la mateixa manera que als altres llocs. Com acabat s’aplicarà pasta als caps dels cargols i juntes de plaques, assentant-hi la cinta de juntes amb espàtula. Es deixarà assecar i s’aplicarà una capa de pasta d’acabat. Una vegada sec, s’aplicarà la segona capa i s’escatarà la superfície tractada. Les arestes de les cantonades es remataran amb cinta o perfil cantoner, fixat amb pasta a les plaques. Revestiment exterior. S’humitejarà la superfície a esquerdejar. S’aplicarà el morter amb la paleta de lliscar neta fins aconseguir un gruix entre 1 i 1,5cm. Al revestiment s’hi disposaran juntes de dilatació, de manera que hi hagi prou distància entre les juntes contigües per tal d’evitar l’esquerdament. Abans de que s’endureixi es polirà, aplicant amb la paleta de lliscar neta la pasta de ciment per tapar els porus i les irregularitats. La superfície esquerdejada es mantindrà humida fins que es prengui el morter. Se suspendrà l’execució en temps de gelades o en temps extremadament sec i calorós. Quan la fulla principal estigui interrompuda pels forjats, s’adoptarà la solució de la D.T. . Es disposarà un ajunta de desolidarització entre la fulla principal i cada forjat per sota d’aquests, deixant una junta de 2cm. Aquesta junta s’omplirà després de la retracció de la fulla principal amb un material amb elasticitat compatible amb la deformació prevista del forjat i protegint-se de la filtració amb un goteró. I reforç del revestiment amb armadures disposades al llarg del forjat de manera que sobrepassin l’element 15cm per sobre del forjat, i 15cm per sota de la primera filada de la fàbrica. Quan la fulla principal estigui interrompuda pels pilars, es reforçarà el revestiment amb armadures disposades al llarg del pilar de manera que ho sobrepassin 15cm per ambdós costats. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents de identificació i assaig a cada un dels següents capítols: Replanteig, Execució, Revestiment intermedi, Aïllament tèrmic i revestiment exterior. Verificació Planeitat, mesurar amb regla de 2m. Desplom, no major a 10mm per planta, no major de 30mm en tot l’edifici. En general tota la fàbrica de maó buit haurà d’anar protegida per l’exterior (esquerdejat, aplacat, etc...). estanquitat de la façana a l’aigua de vessament. Amidament i abonament m² de tancament amb tots els components, incloent el replanteig, anivellació, aplomat, part proporcional de lligades, minvament i trencaments, humitejat dels maons o blocs i neteja, fins i tot execució de trobades i elements especials, deduint buits superiors a 1m². 2 OBERTURES Part semitransparent de l’envolvent tèrmica d’un edifici, practicables o no, que dóna prestacions de lluminositat, confort, ventilació i connexió. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-HE1, Demanda energètica; en relació a al transmitància tèrmica (U), i factor solar (Fs) i permeabilitat a l’aire. CTE-HS1, Impermeabilitat, en relació a la trobada de les façanes amb obertures. CTE DB SU seguretat d’utilització. CTE-DB SE-AE, Document Bàsic Seguretat Estructural-Accions a l’Edificació. CTE- DB HR, Protecció enfront del soroll. Decret d’Ecoeficiència, demanda energètica. D. 21/2006. Norma básica de la edificación sobre condiciones acústicas en los edificios, NBE-CA-88. BOE. 8/10/1988. UNE. UNE 12.207:2000. Fusteria material, segons UNE 85.218.1985. UNE 85103:1991 Puertas i cancelas pivotantes abatibles. Definiciones, clasificación y características. UNE 85.222:1985 Ventanas. Acristalamiento y métodos de montaje, col.locació amb llistó de vidre o amb perfils conformats de neoprè.

UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. 2.1 Fusteries exteriors 2.1.1 Fusteries de fusta Finestres, balconeres o portes, fixes o practicables, d’esquadres de fusta, amb tots els seus mecanismes, col·locades directament sobre l’obra o bé fixades amb bastiment de base. No comprèn l’envidrament. Components El bastiment de base podrà ser amb perfils tubulars d’acer galvanitzat conformats en fred o de fusta i travat a l’obra mitjançant ancoratges galvanitzats o esquadries de fusta de pes específic ≥ 450 kg/m³ i humitat ≤ 15%. S’hi col·locaran ribets de fusta quan disposin d’envidrament, la protecció exterior serà pintura, lacat o vernís. També es tindran en consideració els accessoris i les ferramentes, a l’igual que els junts perimetrals. Característiques tècniques mínimes Compliment de les exigències en relació a la demanda energètica, condicions acústiques, estanquitat, permeabilitat de l’aire i resistència al vent del conjunt de les fusteries i vidre. S’especificarà si la fusteria és amb trencament de pont tèrmic. I aniran protegides exteriorment amb pintures o vernissos. Control i acceptació El subministrador acreditarà la vigència de la certificació de conformitat dels perfils i esquadries amb els requeriments reglamentaris: assajos, distintius i marcatges CEE. Les esquadries no presentaran guerxaments, fongs ni abonyegaments i els eixos seran rectilinis. Les unions es faran amb macles rígides formant angles rectes. Els canals de recollida d’aigua de condensació dels escopidors tindran les dimensions adequades, hi haurà n mínim de 3 orificis per cada m de desguàs. Execució Condicions prèvies L’emmagatzematge serà en un lloc protegit de la humitat i allunyat de possibles impactes, no estaran en contacte amb el terreny. Es protegiran contra els agents biòtics i abiòtics. Segons CTE DB SE-M punt 3.2. Fases d’execució Replanteig. Col·locació, aplomat i anivellat del bastiment. Preveient els gruixos dels acabats del parament o del suport al qual estigui subjecte. Subjecció definitiva a la paret o bastiment de base. Amb l’ajut d’elements que garanteixin la protecció contra l’impacte, i d’altres que mantinguin l’escairat fins que quedi ben travat. Segellat. Si convé les juntes es segellaran amb massilles especials. Eliminació dels rigiditzadors. I tapat de forats, si és necessari, amb els materials adequats. Col·locació dels mecanismes. Neteja de tots els elements. Toleràncies d'execució. Replanteig: ± 10 mm; Nivell previst: ± 5 mm; Horitzontalitat: ± 1 mm/m; Aplomat: ± 2 mm/m; Pla previst del bastiment respecte de la paret: ± 2 mm. Control i acceptació Segons el CTE DB SI i CTE DB SU pel que fa a neteja, sentits d’evacuació, senyalització, alçades lliures i superfícies de vidre. Ha d'obrir i tancar correctament. El bastiment ha d'estar ben aplomat, sense deformacions dels angles, al nivell i al pla previstos. No ha de gravitar cap tipus de càrrega sobre el bastiment. El bastiment ha d'estar travat a l'obra amb ancoratges galvanitzats, separats 60 cm com a màxim, i a menys de 30 cm dels extrems. Els ribets i els junts de materials tous han de ser nets i han de quedar lliures. La franquícia entre la fulla i el bastiment serà ≤ 0,2 cm. D'acord amb l'envidrament que porti ha de complir els requeriments energètics segons el CTE DB HE i acústics vigents segons NBE-CA-88. Verificació Es conservarà la protecció de la fusteria fins al revestiment dels paraments i fins que es col·loqui l’envidrament. Amidament i abonament m2 de llum d’obra d’element col·locat. Incloent-hi en el preu la part proporcional d’ajuts per la seva col·locació, elements de connexió, tapajunts i ferramentes. No s’inclouen els envidraments. S’haurà d’especificar si s’inclouen els bastiments de base, les pintures i els vernissos. ut els elements singulars d’ebenisteria, completament acabats i posats a l’obra segons especificacions de la D.F. 2.2 Envidrament 2.2.1 Vidres plans Vidre estirat a màquina, de cares planes i paral·leles. Fabricat en diversos gruixos, capes i qualitats. Forma part de les obertures dels edificis. Els vidres en funció del seu ús i composició es classifiquen en: Vidre Simple. Envidrament format per una sola fulla de vidre. Vidre Laminat. Envidrament format per una o més llunes unides per làmina butiral, tractades superficialment o no, suspès amb perfil conformat de neoprè a la fusteria aconseguint un conjunt unitari que resti unit en cas de ruptura. Vidre Aïllant o doble. Envidrament format per dos vidres separats per cambra d’aire aconseguint aïllament o control tèrmic, acústic o solar per mitjà del tractament dels vidres. Vidre Trempat. Envidrament format per una lluna o vidre imprès sotmès a un tractament tèrmic de trempat amb més resistència als esforços d’origen mecànic i tèrmic. Vidre resistent al foc. Envidrament format per vidres trempats, laminats amb intercalats intumescents, o bé amb vidres revestits amb capes d’òxids metàl·lics. Components Vidre. En funció del gruix de cadascuna de les fulles, els vidres plans es classifiquen en: vidre prim (1,5 a 1,75mm), vidre semidoble (2 a 2,5mm), vidre doble (3mm), cristallina (4-6mm) i lluna polida ( 4-10mm). En funció dels productes vitris utilitzats el vidre pot ser: Vidre incolor: transparent i de cares completament paral·leles. Vidre de baixa emissió: incolor, tractat superficialment per una cara amb òxids metàl·lics i metalls nobles i aconseguint reduir les pèrdues de calor per radiació. Vidre de color filtrant: acolorit en massa amb òxids metàl·lics, reduint el pas de radiacions infraroges, visibles i ultraviolades. Vidre de color: acolorit en massa mitjançant addició d'òxids metàl·lics estables. Vidre de protecció solar: incolor, de color filtrant, o de color, amb una de les seves cares tractada mitjançant dipòsit de capa de silici elemental, obtenint una alta reflexió de llum visible i infraroja solar. Vidre imprès: translúcid, obtingut per bugada contínua i posterior laminació de la massa de vidre en fusió.

Sistema de fixació. Amb massilles, bandes preformades, o perfils de PVC. L’envidrament anirà suportat pels bastiments de la corresponent fusteria de fusta, d’acer, d’alumini, de PVC, o bé fixat directament a l’estructura mitjançant fixacions mecàniques o elàstiques. Característiques tècniques mínimes Vidres. Vidre laminat. Compost per dos o més llunes unides per interposició de làmines de matèria plàstica quedant, en cas de trencament, adherits els trossos de vidre al butiral. El nombre de fulles serà com a mínim: dues en cas de baranes i ampits; tres en cas d’envidrament antirobatori; quatre en cas d’envidrament antibala. Vidres aïllants tèrmics i acústics. Conjunt format per dos o més llunes, separades entre si per cambres d’aire deshidratat. La separació entre llunes està definida per un perfil separador, generalment metàl·lic, en el seu interior s’introdueix el producte dessecant i l’estanquitat està assegurada mitjançant un doble segellat perimetral (vidre amb cambra d’aire). L’aïllament acústic es millora, omplint la cambra amb gasos i utilitzant vidres laminars amb resines. Vidres de control solar. Són vidres que fan treballar la transparència, modificant-la segons el grau de protecció contra la radiació solar directa. Poden ser vidres colorats en massa i/o amb tractaments superficials, que generen unes capes (incolores, colorades i reflectants) en una de les superfícies del vidre. Poden anomenar els següents tipus: vidre reflector, lluna amb una de les seves cares reflectants, obtinguda mitjançant una capa metàl·lica dipositada per piròlisi; vidre filtrant, llunes colorades, mitjançant l’addició d’òxids metàl·lics estables, no deformen les imatges al seu través. Redueixen el pas de les radiacions infraroges, visibles i ultraviolades . Vidre trempat. Sotmès a un tractament tèrmic de trempat, que li confereix un augment de resistència a esforços d'origen mecànic i tèrmic, pel que és obligada la seva col·locació en claraboies, i en qualsevol element translúcid de coberta. Vidres de seguretat. Vidres que han estat sotmesos a un tractament tèrmic de temprat, augmentant la seva resistència als esforços d’origen mecànic i tèrmic, o poden ser vidres laminars normals o que poden incorporar capes de policarbonat. Es classifiquen en els següents nivells de seguretat: Nivell A-Seguretat física (impactes fortuïts, caiguda persones, etc., Nivell B-Anti-agressió i anti-obatori (impactes intencionats d’objectes contundents), Anti-bala (Impactes de munició d’arma). Vidres resistents al foc. Vidres obtinguts per diferents tractaments i composicions: vidres temprats, vidres laminats amb intercalats intumescents o gels i vidres revestits amb capes d’òxids metàl·lics. Sistema de fixació. Les folgances entre el vidre i el galze s'ompliran mitjançant emmassillat total, bandes preformades, perfils de PVC o EPDM, etc. Les llunes s'encunyaran al bastidor mitjançant perfil continu o tascó de suport, (perimetrals i laterals o separadors), de naturalesa incorruptible, inalterable a temperatures entre –10 ºC i +80 ºC, compatible amb els productes d'estanquitat i el material que estigui constituït el bastidor. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Vidre i Escumes elastomèriques. Execució Condicions prèvies La fusteria haurà de ser muntada i fixada, amb les imprimacions i tractaments que calguin, i amb tots els ferratges muntats. S’ha de col·locar de manera que no quedi sotmès als esforços produïts per contraccions, dilatacions o deformacions del suport. Ha de quedar ben fixat en el seu emplaçament. No ha d'estar en contacte amb d'altres vidres, ni amb formigó o metalls. Tots els materials utilitzats han de ser compatibles entre ells. El conjunt ha de ser totalment estanc. Quan el vidre és reflector, la superfície reflectora ha d'anar col·locada a l'exterior. Si són exteriors, s'han de col·locar sobre tancaments amb orificis de drenatge. Se suspendran els treballs quan la seva col·locació s'efectuï des de l'exterior, la velocitat del vent sigui superior a 50 km / h i la temperatura sigui inferior a 0ºC. Quan estigui format per dues llunes de diferent gruix, la més prima es col·locarà a l'exterior i la més gruixuda a l'interior. Vidre trempat. El vidre ha de portar totes les manufactures necessàries per a la seva posada a l’obra i no s’admet cap manufactura posterior. Les peces metàl·liques de fixació han de portar una làmina de neoprè entre el vidre i el metall. Fases d’execució Fusteria vista. Els bastidors estaran equipats de galzes, col·locant l’envidrament amb les folgances perimetrals i laterals especificades a les normes UNE, que emplenades posteriorment serviran perquè l’envidrament no pateixi en cap punt esforços deguts a les seves pròpies dilatacions o contraccions. El vidre es fixarà al galze mitjançant un ribet, que depenent del tipus de bastidor seran: bastidors de fusta, ribets de fusta o metàl·lics clavats o cargolats al cèrcol; bastidors metàl·lics, ribets de fusta cargolats al cèrcol o metàl·lics cargolats o mitjançant clips; bastidors de PVC, ribets mitjançant clips, metàl·lics o de PVC; bastidors de formigó, ribets cargolats a tacs de fusta prèviament rebuts en el cèrcol o amb la interposició d'un cèrcol auxiliar de fusta o metàl·lic que permeti la reposició o substitució eventual de la fulla de vidre. Les llunes s'encunyaran al bastidor mitjançant perfil continu o tascons de suport (perimetrals i laterals o separadors). Tascons de suport. En bastidors d'eix de rotació vertical, un sol tascó de suport situat al costat més proper al pern en el bastidor a la francesa, i també un sol tascó de suport en l'eix de gir per a bastidor pivotant. En els altres casos sempre de dos en dos se situen a una distància dels cantons del volum igual a L/1. Tascons laterals. Com a mínim dues parelles per cada costat del bastidor, situats en els extrems dels mateixos i a una distància de 1/10 de la seva longitud i pròxims als tascons de suport i perimetrals, però mai coincidint amb ells. Segellat. Per aconseguir l'estanquitat entre les llunes i els seus marcs es segellarà la unió amb massilles elàstiques, bandes preformades autoadhesives o perfils extrusionats elàstics. Toleràncies d’execució. Alçària del galze i franquícia perimetral: Vidres laminars o simples de gruix ≤ 10mm, i alçàries de galzes de 10 a 25mm (toleràncies de ± 1.0 a ± 2,5mm), i franquícies perimetrals de 2 a 6mm, (toleràcies de ± 0.5 a ± 1,0mm); Vidres laminars o simples de gruix ≥ 10mm, i alçàries de galzes de 16 a 25mm (toleràncies de ± 1,5 a ± 2,5mm), franquícies perimetrals de 5 a 6mm (toleràcies de ± 0.5 a ± 1,0mm); Vidres amb cambra d’aire de gruix ≤ 20mm, i alçàries de galzes de 18 a 25mm (toleràncies de ± 1,5 a ± 2,5mm), les franquícies perimetrals de 3 a 5mm (toleràncies ± 0,5mm.); Vidres amb cambra d’aire ≥20mm de gruix, i alçàries de galzes de 20 a 25mm (toleràncies de ± 2,0 a ± 2,5mm), i franquícies perimetrals de 4 a 5mm (toleràncies ± 0,5mm.); En el cas de la col·locació amb perfils conformats de neoprè, la franquícia pot reduir-se fins a 2mm. Amplària del galze i franquícia lateral: Les toleràncies de la franquícia lateral són per als vidres col·locats a l’anglesa o amb llistó; Vidre simple de gruix Amplària del galze i franquícia lateral: Vidre de gruix de 6 a 60mm, franquícia lateral amb tolerància de ± 0,5mm i amplària de galze amb tolerància de ± 1,0 a ± 6,5mm, en funció del seu gruix. Vidres. Els vidres haurien de ser protegits amb les condicions adequades per a evitar deterioracions originades per causes químiques, impressions produïdes per la humitat, ja sigui per caiguda d'aigua sobre els vidres o per condensacions degudes al grau higrotèrmic de l'aire i variacions de temperatura; ,mecàniques, cops, ratlladures de superfície, etc. Envidrament amb vidre laminar i perfil continu. Serà del tipus especificat i no tindrà discontinuïtats. Les variacions en el gruix no seran superiors a ± 1 mm o variacions superiors a ± 2 mm en la resta de les dimensions. Envidrament amb vidre doble i perfil continu. Serà del tipus especificat i no tindrà discontinuïtats. Les variacions en el gruix no seran superiors a ± 1 mm o variacions superiors a ± 2 mm en la resta de les dimensions. Col·locació del vidre de doble fulla: en cas de fulles amb diferent gruix, la més gruixuda no s'ha col·locat a l'interior. Envidrament amb vidre doble i massilla. Col·locació correcta dels tascons, amb tolerància en la seva posició ± 4 cm. Col·locació de la massilla sense discontinuïtats, esquerdes o falta d'adherència. Les variacions en el gruix no seran superiors a ± 1 mm o variacions superiors a ± 2 mm en la resta de les dimensions. Col·locació del vidre de doble fulla: en cas de fulles amb diferent gruix, la més gruixuda no s'ha de col·locar a l'interior. Segellat. Es verificarà que la secció mínima del material de segellat en massilles plàstiques d'enduriment ràpid és de 25 mm2; i en massilles plàstiques d'enduriment lent és de 15 mm2. Control i acceptació Comprovació una cada 50 envidraments, però com a mínim d'un per planta. Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Vidres, Envidrament amb vidre laminar i perfil continu, Envidrament amb vidre doble i perfil continu, Envidrament amb vidre doble i massilla i Segellat. Amidament i abonament m2 amidada la superfície envidriada totalment acabada. Incloent sistema de fixació: emmassillats, bandes preformades, etc..., protecció i neteja final. En la majoria dels vidres plans cal prendre el múltiple immediatament superior tant en llargària com en amplària de 3cm.

2.3 Proteccions Solars 2.3.1 Gelosies Proteccions de buits exteriors, formats per cossos opacs (blocs, peces, lamel·les o panells), ancorats directament a l’estructura o a un sistema d’elements verticals i horitzontals fixats a la façana, per a protegir del sol i de les vistes interiors. Components Gelosia, ancoratge a façana, morter, lamel·les, panells d’alumini anoditzat i blocs. Característiques tècniques mínimes Gelosia. Gelosia de blocs, el bloc tindrà un volum de buits superior al 33% del total aparent, disposats segons un eix paral·lel a la menor dimensió de la peça, podent ser de material ceràmic o de formigó, i anar o no armades. Gelosia de peces, les peces tindran la forma adequada perquè amb la seva unió, resulti una superfície perforada que dificulti la visió, podent ser d’alumini anoditzat amb gruix mínim de 20 micres en ambient normal o 25 micres si és ambient marí, o d’acer protegit contra la corrosió. Gelosia de lamel·les, estarà formada per una sèrie de lamel·les amatents horitzontal o verticalment que poden ser fixes o orientables, de fibrociment, alumini, PVC, acer, fusta, etc... Gelosia de panells, estarà formada per una sèrie de panells d’alumini anoditzat. Ancoratge a façana. En cas de gelosia de blocs, aquests es rebran amb morter. En cas de gelosia de peces, lamel·les, o panells, aquests s’uniran a un suport pel seu ancoratge a façana. Morter. En la confecció de morters, es tindran en compte les característiques dels seus components: calç, sorres, aigües i ciments. No presentaran guerxament, fissures ni deformacions o qualsevol altre defecte apreciable a primera vista i seran prou rígides com per a no entrar en vibració sota l’efecte de càrregues de vent. Panells d’alumini anoditzat. Alumini, protecció anòdica mínima de 20 micres en exteriors i 25 en ambients marins. Blocs. Els blocs estaran exempts de taques, eflorescències, escrostaments, esquerdes, trencaments o qualsevol defecte apreciable a primera vista. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Panells d’alumini anoditzat, Morters. Els materials i equips d’origen industrial, hauran de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen a les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o equip arribi a obra amb certificat d’origen industrial que acrediti el compliment d’aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Execució Condicions prèvies Les gelosies no seran elements estructurals i quedaran aïllades per a no afectar els esforços d’altres elements de l’edifici. En la trobada amb un forjat o qualsevol altre element estructural superior, existirà un espai de 2 cm, que s’emplenarà posteriorment amb morter. En les gelosies de panells, el suport estarà format per una sèrie d’elements horitzontals d’alumini anoditzat o acer galvanitzat, proveïts dels elements necessaris pel seu ancoratge a façana, suportant sense deformacions els esforços de vent. En les gelosies de blocs armats, si el buit a tancar està limitat per elements estructurals, s’assegurarà el seu ancoratge disposant elements intermedis. En les gelosies de lamel·les, el suport estarà format per una sèrie de perfils horitzontals i verticals d’acer galvanitzat o alumini anoditzat, essent capaç de suportar els esforços de vent sense deformar-se ni produir vibracions. En les gelosies de peces, el suport estarà format per una sèrie d’elements horitzontals i/o verticals units entre si i compostos per perfils d’alumini anoditzat o acer galvanitzat. Els perfils verticals estaran separats de manera que cada lamel·la tingui, com a mínim, dos punts d’unió. Els buits estaran acabats, fins i tot revestiment interior i aïllament de façana. Es preveurà la compatibilitat entre els materials d’unió entre la gelosia i l’edifici. Fases d’execució Gelosia de blocs, humitejat previ dels blocs. En cas de gelosia de blocs armada, es col·locaran 2 rodons cada 60 cm com a màxim i en les juntes perpendiculars a les vores de suport. Gelosia de peces, aquestes es fixaran als elements de suport, procurant que no quedin folgances que puguin produir vibracions. Gelosia de lamel·les, el suport es fixarà a la façana mitjançant l’ancoratge dels seus elements, procurant que quedin completament aplomats. Les lamel·les es fixaran al suport procurant que no existeixin folgances en la unió que permetin a les lamel·les produir vibracions. Gelosia de panells, l’estructura es fixarà a la façana mitjançant l’ancoratge dels seus elements procurant que quedin aplomats. Els panells es fixaran a l’estructura de suport. Toleràncies admissibles. Gelosia de blocs: Planor ≤ 10mm/2m; Desplom ≤ 3mm/1m; Horitzontalitat ≤ 2 mm/1m. Gruix junta ≤ 1cm. Gelosia de peces amb panells o de lamel·les: Planor, ≤ 3 mm/m. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Gelosia de blocs armada, Gelosia de peces col·locada, Gelosia de lamel·les i panells. El morter d’unió tindrà la dosificació especificada. Amidament i abonament ml de gelosia. Fins i tot sòcol i mà d’obra necessària per la seva col·locació. m² estructura de suport i ancoratge, totalment acabada. SUBSISTEMA SOLERES Capa gruixuda de formigó donada sobre el terreny, que es pot disposar com a paviment o com a base per un enrajolat. Capa resistent composta per una sub-base granular compactada, impermeabilització i una capa de formigó amb gruix variable segons l'ús per al que està indicat. Dóna suport sobre el terreny, es podrà disposar directament com a paviment mitjançant un tractament d'acabat superficial, o es pot deixar com a base per un enrajolat. S'utilitza per a base d'instal·lacions o per a locals amb sobrecàrrega estàtica variable segons l'ús pel que està indicat (garatge, locals comercials, etc...). Existeixen diferents tipus de soleres, com les soleres de formigó lleuger i les soleres alleugerides. Normes d’aplicació Requisits mínim d’habitabilitat en els edificis d’habitatge i de la cèdula d’habitabilitat. D. 259/2003. Codi Tècnic de l’Edificació. RD. 314/2006. DB SE-AE, Documento Bàsico Seguridad Estructural, Acciones en la edificación. DB HS-HS 1 (2.2.2), Salubridad, Protección frente a la humedad. Construcció sostenible. D. 157/2002. Art.24. Instrucción de Hormigón Estructural, EHE. RD. 2661/98. Instrucción para el proyecto y la ejecución de obras de hormigón en masa o armado, EH-91. RD. 824/1988, RD. 1039/1991. Components Capa sub-base, impermeabilització, formigó en massa, armadura de retracció, sistema de drenatge i material de juntes. Característiques tècniques mínimes Capa sub-base. Graves, balastres compactades, etc... Impermeabilització. Podrà ser de làmina de polietilè, etc... Formigó en massa. Ciment, complirà les exigències pel que fa referència a la composició, característiques mecàniques, físiques i químiques que estableix la Instrucció per a la recepció de ciments RC-03. Àrids, compliran les condicions físico-químiques, físico-mecàniques i granulomètriques establertes en la Instrucció de formigó estructural EHE. Aigua, s'admetran totes les aigües potables i les tradicionalment usades.

Armadura de retracció. Serà de malla electrosoldada de barres o filferros corrugats, que compleixi les condicions en referència a adherència i característiques mecàniques mínimes establertes a la Instrucció de formigó estructural EHE. Sistema de drenatge. Drenatges lineals, tubs de formigó porós o de PVC, polietilè, etc... Drenatges superficials, làmines drenants de polietilè i geotèxtil, etc. Emmacat d'àrids naturals o procedents de matxucat, etc... Arquetes de formigó. Material de juntes. Segellador de juntes de retracció, serà de material elàstic. Replè de juntes de contorn, podrà ser de poliestirè expandit, etc... Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Ciment, Àrids, Malles electrosoldades, Aigua i Tubs drenants. Execució Condicions prèvies S'eliminaran de les graves apilades, les zones segregades o contaminades per pols, per contacte amb la superfície de suport o per inclusió de materials estranys. L'àrid natural o de matxucat utilitzat com a capa de material filtrant estarà exempt d'argiles i/o marges i de qualsevol altre tipus de materials estranys. Es comprovarà que el material és homogeni i que la seva humitat és l'adequada per a evitar-ne la segregació durant la seva posada en obra i per aconseguir el grau de compactació exigit. Si la humitat no és l'adequada s'adoptaran les mesures necessàries per corregir-la sense alterar l'homogeneïtat del material. Emmagatzematge i manipulació (criteris d'ús, conservació i manteniment) Els apilaments de les graves es formaran i explotaran, de manera que s'eviti la segregació i compactació de les mateixes. Les instal·lacions enterrades estaran acabades. Es fixaran punts de nivell per la realització de la solera. Es compactaran i netejaran els sòls naturals. No es disposaran soleres en contacte directe amb sòls d'argiles expansives, ja que podrien produir-se abombaments, aixecaments i trencaments dels paviments, esquerdes de particions interiors, etc... El formigonament s'ha de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 40°C. Fases d’execució Preparació i comprovació de la superfície d’assentament. La sub-base granular s'estendrà sobre el terreny net i compactat. Es compactarà mecànicament i s'enrasarà. Es col·locarà la làmina de polietilè sobre la sub-base. Col·locació del formigó. S’estendrà una capa de formigó sobre la làmina impermeabilitzant, el seu gruix vindrà definit a la D.T. segons l’ús i la càrrega que hagi de suportar. Si s’ha de disposar una malla electrosoldada es disposarà abans de col·locar el formigó. El curat es realitzarà mitjançant el rec i es tindrà especial cura que no produeixi desrentat. Execució de junts de formigonat. Juntes de contorn, abans d’abocar el formigó es col·locaran elements separadors de poliestirè expandit que formarà la junta de contorn al voltant de qualsevol element que interrompi la solera, com pilars i murs. Juntes de retracció, s’executaran mitjançant caixetons previstos o realitzats posteriorment a màquina. Ha de tenir junts transversals de retracció cada 25 m² i la distància entre ells no ha de ser de més de 6 m. Els junts han de ser d'una fondària ≥ 1/3 del gruix i d'una amplària de 3 mm. Ha de tenir junts de dilatació a distàncies no superiors als 30 m, de tot el gruix del paviment. També s'han de deixar junts a les trobades amb d'altres elements constructius. Aquests junts han de ser d'1 cm d'amplada i han d'estar reblerts amb poliestirè expandit. Els junts de formigonament han de ser de tot el gruix del paviment i s'ha de procurar fer-los coincidir amb els junts de retracció. Protecció i cura del formigó fresc. S'ha de vibrar fins a aconseguir una massa compacta, sense que es produeixin segregacions. Durant el temps de cura i fins a aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'ha de mantenir la superfície del formigó humida. Aquest procés ha de durar com a mínim 15 dies en temps sec i calorós i 7 dies en temps humit. El paviment no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva formació. Drenatge. Si és necessari es disposarà una capa drenant i una capa filtrant sobre el terreny situada sota el sòl. En el cas que s'utilitzi com capa drenant un emmacat, ha de disposar-se una làmina de polietilè per sobre d'ella. Han de disposar-se tubs drenants, connectats a la xarxa de sanejament o a qualsevol sistema de recollida per a la seva reutilizació posterior, en el terreny situat sota el sòl i, quan aquesta connexió està situada per sobre de la xarxa de drenatge, almenys una cambra de bombeig amb dues bombes d'eixugament. També farem el mateix a la base del mur. En el cas de murs pantalla els tubs drenants han de col·locar-se a un metre per sota del sòl i repartits uniformement al costat del mur pantalla. S’ha de disposar d’un pou drenant per cada 800 m² en el terreny situat sota el sòl. El diàmetre interior del pou ha de ser ≤ a 70 cm. El pou ha de disposar d'una envoltant filtrant capaç d'impedir l'arrossegament de fins del terreny. Han de disposar-se dues bombes, una connexió per a la evacuació a la xarxa de sanejament o a qualsevol sistema de recollida per a la seva reutilizació posterior i un dispositiu automàtic per a que l'amironament sigui permanent. Segons CTE DB HS1 punt 2.2.2 Toleràncies d’execució. Gruix: -10mm, +15mm. Nivell: ±10mm. Planor: ±5mm/3m Acabat. L’acabat de la superfície podrà ser mitjançant reglejat o coronament. La superfície de la solera s’acabarà mitjançant reglejat, o es deixarà a l’espera de l’enrajolat. Control i acceptació Compactat del terreny serà de valor ≥ al 80% del Pròctor Normal en cas de solera semipesada i 85% en cas de solera pesada. Planor de la capa de sorra amidada amb regla de 3 m, no presentarà irregularitats locals superiors a 20 mm. Gruix de la capa de formigó: no presentarà variacions superiors a –1 cm o +1,50 cm respecte del valor especificat. Planor de la solera, amidada per encavalcament de 1,50 m de regla de 3 m, no presentarà variacions superiors a 5 mm, si no ha de portar revestiment posterior. Junta de retracció: la distància entre juntes no serà superior a 6 m. Junta de contorn: el gruix i l’altura de la junta no presentarà variacions superiors a –0,50 cm o +1,50 cm respecte a l'especificat. Amidament i abonament m2 quadrat de solera acabada, amb els seus diferents gruixos i característiques del formigó. Inclòs neteja i compactat de terreny. ml les juntes i separadors de poliestirè, amb tall i col·locació del segellat. m2 de superfície amidada, amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: obertures d'1,00 m², com a màxim, no es dedueixen; obertures de més d'1,00 m², es dedueix el 100%. SUBSISTEMA DEFENSES

1 BARANES

Defensa formada per barana composta de bastidor (pilastres i baranes), passamans i entrepilastres, ancorada a elements resistents com ara forjats, soleres i murs per a la protecció de persones i objectes de risc de caiguda entre zones situades a diferent alçada. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SU. Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb acer o altres materials ferris. RD 2351/1985. Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985. Components Bastidor, passamà, entrepilastres, ancoratges i peces especials, normalment en baranes d’alumini per a fixació de pilastres i en baranes amb cargols. Característiques tècniques mínimes Bastidor. Els perfils que conformen el bastidor podran ser d'acer galvanitzat, aliatge d'alumini anoditzat, etc.

Passamans. Reunirà les mateixes condicions exigides a la baranes. En cas d'utilitzar cargols de fixació, per la seva posició, quedaran protegits del contacte directe amb l'usuari. Entrepilastres. Els entrepilastres per a replè dels buits del bastidor podran ser de polimetacrilat, polièster reforçat amb fibra de vidre, PVC, fibrociment, etc..., amb gruix mínim de 5 mm, així mateix podran ser de vidre (armat, temperat o laminat), etc. Ancoratges. Els ancoratges podran realitzar-se mitjançant: placa aïllada, en baranes d'acer per a fixació de les pilastres quan els seus eixos distin de la vora del forjat no menys de 10 cm i per a fixació de baranatge als murs laterals; platina contínua, en baranes d'acer per a fixació de les pilastres quan els seus eixos distin de la vora del forjat no menys de 10 cm, coincidint amb algun element prefabricat del forjat; angular continu, en baranes d'acer per a fixació de les pilastres quan els seus eixos distin de la vora del forjat no menys de 10 cm, o se situïn en la seva cara exterior; pota d'agafament, en baranes d'alumini, per a la fixació de les pilastres quan els seus eixos distin de la vora del forjat mínim 10 cm. Peça especial. Normalment en baranes d'alumini per la fixació de pilastres i de baranatges amb cargols. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Perfils laminats i xapes, Tubs d'acer galvanitzat, Perfils d'alumini anoditzat i Perfils de fusta. Execució Condicions prèvies Les baranes s'ancoraran a elements resistents com ara forjats o soleres, i quan estiguin ancorades sobre ampits de fàbrica el gruix d'aquests serà superior a 15 cm. Sempre que sigui possible es fixaran els baranatges als murs laterals mitjançant ancoratges. Per prevenir el fenomen eletroquímic de la corrosió galvànica entre metalls amb diferent potencial, s’adoptaran les mesures següents: Evitar el contacte entre dos metalls de diferent activitat, en cas de no poder evitar el contacte, s’hauran de seleccionar metalls pròxims a la sèrie galvànica; Aïllar elèctricament els metalls amb diferent potencial; Evitar l’accés d’aigua i oxigen a la zona d’unió dels dos metalls; També s'evitaran els següents contactes bimetàl·lics: Zenc amb: acer, coure, plom i acer inoxidable; Alumini amb: plom i coure; Acer dolç amb: plom, coure i acer inoxidable; Plom amb: coure i acer inoxidable; Coure amb: acer inoxidable. Es dissenyaran segons el punt 3.2 del DB SU, SU-1, Seguretat enfront al risc de caigudes. Fases d’execució Replantejada en obra la barana, es marcarà la situació dels ancoratges. Alineada sobre els punts de replanteig, es presentarà i aplomarà amb tornapuntes, fixant-ne provisionalment als ancoratges mitjançant punts de soldadura o cargolat suau. En cas de formigonar els ancoratges es rebran directament; en cas de forjats, murs o amb morter de ciment es rebran als trams previstos. En forjats ja executats s'ancoraran mitjançant tacs d'expansió amb encastament, no menor de 45 mm, i cargols. Cada fixació es realitzarà com a mínim amb dos tacs separats entre si 50 mm. Els ancoratges garantiran la protecció contra embranzides i cops durant tot el procés d'instal·lació. Així mateix mantindran l'aplomat de la barana fins que quedi definitivament fixada al suport. Es realitzaran, preferiblement, mitjançant plaques, platines o angulars, depenent de l'elecció del sistema i de la distància existent entre l'eix de les pilastres i la vora dels elements resistents. La unió del perfil de la pilastra amb l'ancoratge es realitzarà per soldadura, respectant-se les juntes estructurals mitjançant juntes de dilatació de 40 mm d'ample entre baranes. Sempre que sigui possible es fixaran els baranatges als murs laterals mitjançant ancoratges. Quan els entrepilastres i/o passamans siguin desmuntables, es fixaran amb cargols, ribets clavats, o peces d'acoblament desmuntables sempre des de l'interior. Acabats. El sistema d'ancoratge al mur serà estanc, no originant penetració de l'aigua en el mateix mitjançant segellat i engravat amb morter, de la trobada de la barana amb l'element al que s'ancori. Quan els ancoratges d'elements tals com baranes o tamborets es realitzin en un plànol horitzontal de la façana, la junta entre l'ancoratge i la façana ha de realitzar-se de tal forma que s'impedeixi l'entrada d'aigua a través d'ella mitjançant el segellat, un element de goma, una peça metàl·lica o algun altre element que produeixi el mateix efecte. Control i acceptació Es realitzaran dues comprovacions cada 30 m. Es comprovarà que les barreres de protecció tinguin una resistència i una rigidesa suficient per a resistir la força horitzontal establerta en l'apartat 3.2 del Document Bàsic SE-AE, en funció de la zona en que es trobin. La força es considerarà aplicada a 1,2 m o sobre la vora superior de l'element, si aquest està situat a menys altura. En aquest cas, la barrera de protecció davant de seients fixos, serà capaç de resistir una força horitzontal a la vora superior de 3 kN/m i simultàniament amb ella, una força vertical uniforme de 1,0 kN/m, com a mínim, aplicada a la vora exterior. En les zones de tràfic i aparcament, els plafons o baranes i altres elements que delimitin àrees accessibles per als vehicles han de resistir una força horitzontal, uniformement distribuïda sobre una longitud de 1 m, aplicada a 1,2 m d'altura sobre el nivell de la superfície de rodatge o sobre la vora superior de l'element si aquest està situat a menys altura, el valor característic de la qual, es definirà en el projecte en funció de l'ús específic i de les característiques de l'edifici, no sent inferior a qk = 100 kN. Amidament i abonament ml totalment acabat i col·locat. Incloent els passamans i les peces especials. SUBSISTEMA IMPERMEABILITZACIÓ I AÏLLAMENTS 1 AÏLLAMENTS TÈRMICS-ACÚSTICS

Materials o productes que tenen propietats per impedir o retardar la propagació de la calor, fred i/o sorolls. Aquests materials poden ser rígids, semirígids, flexibles, granulars, pulverulents o pastosos.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HE, d'Estalvi d'Energia. DB HE1, d'Estalvi d'Energia, Limitació de la demanda energètica. DB HR, Protecció enfront del soroll. Ecoeficiència en els edificis. RD 21/2006. R I T E. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1027/2007 (BOE 29.08.2007). Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007). Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) Llei de protecció contra la contaminació acústica. Llei 16/2002. Llei del soroll. Ley 37/2003. Contaminació acústica. RD 1513/2005. Normes sobre la utilització de les espumes d’urea-formol usades com aïllants a l’edificació. BOE. 113; 11.05.84 UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro.

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. 1.1 Rígids, semirígids i flexibles Components Aïllants rígids (poliestirè expandit, vidre cel·lular, llanes de vidre revestides amb làmines d'algun altre material), camises aïllants, aïllants semirígids, aïllants flexibles (llanes de vidre aglomerat amb material sintètic, llanes de roca aglomerada amb material industrial, poliuretans, polietilens), fixacions: material d’unió (adhesius o coles de contacte o de pressió, adhesius tèrmics) o amb subjeccions (feix d’alumini, perfils laterals, claus inoxidables amb cap de plàstic i cintes adhesives) Característiques tècniques mínimes Aïllament en camises aïllants. En canonades i equips situats a la intempèrie, les juntes verticals se segellaran convenientment. L'aïllament tèrmic de xarxes enterrades haurà de protegir-se de la humitat i dels corrents d'aigua subterrànies o vessaments. Les vàlvules, argolles i accessoris s'aïllaran preferentment amb casquets aïllants desmuntables de diverses peces, amb espai suficient perquè al llevar-los es puguin desmuntar aquelles. Aïllament en plaques. Formació d’aïllament amb plaques i feltres de diferents materials, poliestirè expandit, extruït, expandit amb ranures en una de les seves cares, expandit moldejat per a terra radiant, escumes de poliuretà, de llana de vidre o llana de roca, de suro aglomerat, de vidre cel·lular. Totes es poden col·locar fixades mecànicament, i sense adherir. Els poliestirens, llanes de vidre i suro aglomerat es poden col·locar també amb morter i adhesiu. Les de vidre cel·lular amb morter i pasta de guix. Les de poliuretà, llanes de vidre i suro aglomerat també es poden col·locar amb oxiasfalt. Només les plaques de poliestirè poden anar fixades als connectors que uneixen la paret passant amb l'estructura i subjectes a aquests mitjançant volanderes de plàstic. Aïllament en plafons sandwich. Revestiments fonoabsorbents realitzats amb panells de planxa perforada i llana de roca a l'interior. Control i acceptació Etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el tipus i els espessors. Els materials que vinguin avalats per Segells o Marques de Qualitat haurien de tenir la garantia per part del fabricant del compliment dels requisits i característiques mínimes exigides en el DB HE 1 del CTE, pel que podrà realitzar-se la seva recepció sense necessitat d'efectuar comprovacions o assajos. Les unitats d'inspecció estaran formades per materials aïllants del mateix tipus i procés de fabricació, amb el mateix espessor en el cas dels quals tinguin forma de placa o flassada. Les fibres minerals duran SEGELL INCE i ASTM-C-167 indicant les seves característiques dimensionals i la seva densitat aparent. Aquestes característiques es determinaran cada 1.000 m² de superfície o fracció, en camises aïllants cada 100 m o fracció i en formigons cel·lulars espumosos cada 500 m² o fracció. Execució Condicions prèvies L'aïllament ha de quedar ben adherit al suport, excepte quan es col·loca no adherit. Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. El suport ha de ser net. Ha de ser continu i ha de cobrir tota la superfície per aïllar. S'ha de treballar amb vents inferiors a 30 km/h. L'aïllament s'ha de protegir de la pluja durant i després de la col·locació. El material col·locat s'ha de protegir d'impactes, de pressions o d'altres accions que el puguin alterar. El poliuretà i el poliestirè s'ha de protegir d'una exposició solar molt llarga. Fases d’execució Preparació de l'element (retalls, etc...) Neteja i preparació del suport. Les plaques i els feltres han de quedar col·locats a tocar, a trencajunt. En les plaques que van fixades als connectors, el junt entre les plaques no ha de coincidir amb el connector de la paret. En les plaques col·locades no adherides, s'han de prendre les precaucions necessàries perquè ni el vent ni d'altres accions no el desplacin. Quan l'aïllament porta barrera de vapor (paper kraft), aquesta ha de quedar situada a la cara calenta de l'aïllament. Quan l'aïllament va revestit amb làmina plàstica (protecció elàstica, làmina plàstica de color blanc o tel decoratiu), aquesta ha de quedar situada a la cara vista de l'aïllament. Quan l'aïllament porta paper kraft o protecció elàstica, els junts han de quedar segellats amb cinta adhesiva. Qualsevol forat a la barrera de vapor en l'execució, ha de ser reparat amb cinta adhesiva impermeable al vapor. Col·locació de l'element Plaques col·locades amb adhesiu, oxiasfalt, emulsió bituminosa o pasta de guix. El suport ha d'estar lliure de matèries estranyes (pols, greixos, olis, etc.). El grau d'humitat del suport ha d'estar dins dels límits especificats pel fabricant. Plaques moldejades per a terra radiant. Les plaques han de quedar encaixades per les vores, col·locades de manera que les ranures per a allotjar els conductes de calefacció, quedin alineades i siguin contínues. La cara llisa de la placa ha de quedar recolzada sobre la base del paviment i els resalts per a suport dels conductors, han de quedar a la part superior. Aïllament exterior per a suport de revestiment continu. La barreja adhesiu-ciment, ha de ser homogènia. No ha de tenir grumolls ni parts seques. L'adhesiu s'ha d'aplicar seguint les instruccions del fabricant. La fixació mecànica de les plaques s'ha de fer desprès de 24 h, com a mínim, d'haver-les col·locat. El procés d'aplicació de la malla ha de constar d'una primera capa d'adhesiu, col·locació de la malla a pressió sobre l'adhesiu fresc i a continuació, una capa d'adhesiu. La malla ha de cobrir tota la superfície a revestir i quedar totalment recoberta per l'adhesiu. En els punts singulars (cantonades, angles d'obertures, etc...), la malla ha d'anar reforçada. Ha de formar una superfície plana, sense bosses. Ha de quedar ben adherida al revestiment. Gruix de la capa d'adhesiu sota les plaques: ≤ 6 mm. Encavalcament de la malla: ≥ 10 cm i planor: ± 3 mm/2 mm. Control i acceptació L'aïllament anirà protegit amb els materials necessaris perquè no es deteriori amb el pas del temps. El recobriment o protecció de l'aïllament es farà de tal manera que aquest quedi subjecte amb el pas del temps. Haurà de comprovar-se la correcta col·locació de l'aïllament tèrmic, la seva continuïtat i la inexistència de ponts tèrmics en fronts de forjat i suports, segons les especificacions de la D.T. o de la D.F. Es comprovarà la ventilació de la cambra d'aire si n’hi hagués. Amidament i abonament m² de planxes o panells totalment col·locats, incloent segellat de les fixacions en el suport, en el cas que siguin necessàries. ml de camises aïllants. 2 AÏLLAMENTS CONTRA LA HUMITAT Materials o productes que tenen propietats protectores contra el pas de l'aigua i la formació d'humitats interiors. Aquests materials poden ser imprimadors o pintures, per a millorar l'adherència del material impermeabilitzant amb el suport o per si mateixos, o làmines i plaques.

Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HS, Salubritat. DB HE1, d'Estalvi d'Energia, Limitació de la demanda energètica. Ecoeficiència en els edificis. RD 21/2006. R I T E. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1027/2007 (BOE 29.08.2007). Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007). Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció. UNE. Sistemes d’impermeabilització de materials bituminosos. UNE 104400-2:1995, UNE 104400-3:1999, UNE 104400-5:2000, UNE 104402:1996. Sistemes d’impermeabilització de materials plàstics. UNE 104416:2001, UNE 104421:1995.

2.1 Imprimadors Capa de cobertura per a impermeabilització de paraments horitzontals o verticals, mitjançant l'aplicació d'un producte líquid. Components Imprimadors bituminosos (emulsions asfàltiques o pintures bituminoses), polímers sintètics (poliuretans, epoxi-poliuretà, epoxi-silicona, acrílics, emulsions d’estirè-butidiè, epoxi-betum, polièster) i l’alquitrà-brea (alquitrà amb resines sintètiques...). Execució Condicions prèvies El recobriment aplicat ha de formar una capa uniforme i contínua, que ha de cobrir tota la superfície a impermeabilitzar. Ha de quedar ben adherit al suport. El gruix total del recobriment, el nombre de capes i la forma d'aplicació han de ser les definides a la D.T. o en el seu defecte, les especificades per la D.F. S'han d'aturar els treballs en el cas de pluja, neu o si la velocitat del vent és superior a 50 km/h. S’han de realitzar a una temperatura ambient superior als 10°C. Les aigües superficials que poden afectar els treballs s'han de desviar i conduir a fora de l'àrea a impermeabilitzar. Les zones que per la seva forma puguin retenir aigua a la seva superfície s'han de corregir abans de l'execució. La superfície del suport ha de estar neta de pols, d'olis o greixos, no ha de tenir material engrunat. Els treballs no s'han de continuar abans que s'assequi l'imprimació. Fases d’execució Neteja i preparació de la superfície. Abans d'aplicar el producte, el suport s'ha de tractar amb una capa d'imprimació. Aplicació de l’imprimació, en el seu cas. Aplicació successiva, amb els intervals d'assecat, de les capes necessàries del producte. Control i acceptació Els imprimadors haurien de dur en l'envàs del producte les seves incompatibilitats i l'interval de temperatures per ser aplicats. En la recepció del material ha de controlar-se que tota la partida subministrada sigui del mateix tipus. Si durant l'emmagatzematge les emulsions asfàltiques se sedimenten, han de poder adquirir la seva condició primitiva mitjançant agitació moderada. Amidament i abonament m² de superfície amidada segons les especificacions de la D.T. Dins d'aquesta unitat s'inclou la preparació de la superfície i els treballs que calguin per a la seva completa finalització. 2.2 Làmines Capa de cobertura per la impermeabilització de paraments horitzontals o verticals, mitjançant la col·locació d’una o vàries membranes. Components Làmines bituminoses (d’oxiasfalt, d’oxiasfalt modificat, de betum modificat, làmines extruïdes de betum modificat amb polímers o plastòmers, plaques asfàltiques, làmines d’alquitrà modificat amb polímers), plàstiques (policlorur de vinil P.V.C., polietilè d’alta densitat P.E.A.D., polietilè clorat, polietilè clorosulfonat) o de cautxú sintètic (butil, etc.) Característiques tècniques mínimes (nomenclatura i especificacions segons UNE corresponents) Membranes de làmines bituminoses no protegides. Adherides en calent i oxiasfalt (PA), o no adherides sobre làmina separadora (PN). Membranes de làmines bituminoses amb autoprotecció mineral. Adherides en calent i oxioasfalt (GA), o semiadherides (GS). Membranes de làmines bituminoses amb autoprotecció metàl·lica. Adherides en calent i oxioasfalt (MA), o semiadherides (MS). Membranes clavades de plaques bituminoses amb autoprotecció mineral. Col·locades amb fixacions mecàniques (GF). Membranes amb làmines de PVC no protegides. Làmines de policlorur de vinil sense armadura o amb armadura de malla de fibra de vidre o poliester. Col·locades adherides a la base amb adhesiu o sense adherir. Membranes amb làmines de PVC autoprotegides. Làmines de policlorur de vinil sense armadura o amb armadura de malla de fibra de vidre o polièster. Panells i làmines drenants de polietilè en relleu. Làmines de polietilè d'alta densitat, conformades amb relleu amb nóduls, amb o sense un geotèxtil incorporat. Barreres sintètiques i metàl·liques. Membranes amb làmines separadores de polipropilè, polietilè i poliester. Membranes amb làmines elastomèriques. Làmines de cautxú sintètic no regenerat (butil). Execució Condicions prèvies Els treballs s'han de realitzar a la temperatura ambien t indicada. S'han d'aturar els treballs quan nevi o geli sobre la coberta, quan plogui o la coberta estigui mullada o quan la velocitat del vent sigui superior a 60 km/h. La superfície del suport ha de ser uniforme, ha d'estar neta i no ha de tenir cossos estranys. No ha de tenir buits ni ressalts de més d'un 20% del gruix de la impermeabilització. Si el suport és de formigó o de morter de ciment, cal que la superfície estigui endurida i seca. Abans de col·locar la membrana han d'estar preparats tots els punts singulars de la coberta (xamfrans, junts, acords amb paraments, etc.). El procés d'elaboració de la membrana no ha de modificar les característiques dels seus components. Els encavalcaments s'han de fer amb les làmines totalment seques i netes. No s'han d'unir més de 3 làmines en el mateix punt. Les làmines no han de quedar en contacte directe amb poliestirè expandit, si es preveu que poden assolir temperatures superiors als 30°C. Les làmines col·locades s'han de protegir del pas de persones, equips o materials, les que no ho estan, també s'haurien de protegir del sol. El conjunt de la membrana ha de tenir un aspecte superficial pla i regular. Ha de ser estanca. Cal comprovar la compatibilitat específica entre un aïllament a base d'escumes plàstiques i la membrana. El suport format a base de plaques d'aïllament tèrmic, ha de tenir una cohesió i estabilitat tal que, sigui capaç de proporcionar la solidesa necessària en front de les sol·licitacions mecàniques i tèrmiques exteriors. En el cas de membranes adherides, ha de permetre l'adhesió de la membrana sobre les plaques, pel que és necessari que les membranes i plaques siguin compatibles entre elles. Fases d’execució Bituminoses. Membrana formada per làmines o armadures bituminoses o fulls d'alumini. Les làmines adherides en calent, s'han d'adherir entre elles i al suport per pressió, un cop estovat el betum propi en aplicar calor. La membrana ha de cavalcar sobre els paraments verticals 15 cm mínim i ha de quedar ben adherida. Prèviament s'ha de donar una capa d'imprimació a la paret. Els junts de dilatació de la capa de pendents han de portar un material de reblert elàstic, compatible químicament amb els components de la impermeabilització. La làmina ha de ser contínua sobre el junt. Els acords amb els paraments verticals, buneres i altres elements que traspassin la membrana, han d'anar reforçats. Toleràncies d'execució: Encavalcaments: ± 20 mm. Làmines adherides amb oxiasfalt. Les làmines s'han d'adherir entre elles i al suport, amb oxiasfalt en calent. S'han de desenrotllar a sobre d'aquest abans que no es refredi. En les làmines semiadherides s'ha de pressionar de manera que l'oxiasfalt penetri en les perforacions de la làmina perforada. La làmina autoprotegida es pot estendre sobre l'oxiasfalt fred, aplicant escalfor a mida que es desenrotlla. L'oxiasfalt s'ha d'estendre a una temperatura entre 160°C i 200°C. No s'han de superar mai els 260°C en caldera. Membrana fixada mecànicament. Els elements de la membrana han de quedar fixats sòlidament al suport amb tatxes d'acer. En les membranes formades per una làmina bituminosa, abans de col·locar les plaques, el suport ha de quedar cobert per la làmina. Les cabotes de les tatxes han de quedar sempre cobertes per un gruix de placa. Les plaques han de cavalcar entre elles i protegir el sentit del recorregut de l'aigua. A cada punt ha d'haver-hi un mínim de dues plaques superposades. El carener ha de quedar reforçat, de manera que a cada punt es superposin tres plaques. Les plaques molt exposades al vent, o bé en contacte amb accessoris metàl·lics han de quedar adherides per aplicació d'escalfor o amb adhesiu asfàltic. Les plaques s'han de començar a col·locar a partir de la cota més baixa. La primera filada del ràfec s'ha de col·locar invertida.

Membrana formada per fulls d’alumini, adherits amb màstic modificat de base quitrà. Les capes de màstic de base quitrà han de ser contínues i de gruix uniforme. La membrana ha de cavalcar sobre els paraments verticals 15 cm com a mínim i ha de quedar ben adherida en aquesta prolongació. La vora superior del full d'alumini exterior, ha de quedar protegida o bé encastada dins d'una regata, que ha de quedar tapada amb morter de ciment pòrtland. Els junts de dilatació de la capa de pendents, han de portar un suport flexible fixat a les vores. La làmina ha de ser contínua sobre el junt. Gruix per capa de màstic: ≥ 3 mm. El màstic bituminós s'ha d'aplicar en calent. La temperatura a la caldera ha d'estar entre els 145°C i els 165°C. L'alumini s'ha de col·locar en bandes de llargària ≤ 2 m. S'ha d'escalfar lleugerament la superfície del màstic bituminós ja estès, abans de col·locar-hi la làmina. El màstic de base de quitrà no es pot posar en contacte amb d'altres materials bituminosos ni amb poliestirè expandit o extruït. Plàstiques o de cautxú sintètic. Segellat de junts amb massilla. El segellat ha de ser continu, homogeni, sense bombolles d'aire i uniforme. Ha de quedar ben adherit a ambdós llavis del junt. No s'ha d'aplicar en temps humit (pluja, rosada, etc.). El fons i les cares del junt per segellar han de ser nets i secs. El producte s'ha d'aplicar forçant-ne la penetració. Membrana adherida. Aplicació de l'adhesiu. Col·locació de la làmina. Resolució dels elements singulars (angles, junts, acords, etc...). S'admeten soldadures per fusió en fred o per aplicació d'escalfor. Les làmines s'han d'unir entre elles i al suport amb l'adhesiu aplicat a les dues cares dels elements per unir i per pressió. No han de quedar bosses d'aire. L'adhesiu ha de ser sec al tacte quan es col·loqui. Membrana no adherida o fixada mecànicament. Col·locació de la làmina. Resolució dels elements singulars (angles, junts, acords, etc...). Ha de quedar fixada mecànicament al suport en tota la seva superfície, i adherida en el seu perímetre i al voltant de tots els elements que la traspassin. Les fixacions han de quedar situades formant línies paral·leles entre elles i a les vores de l'element per cobrir. S'han d'utilitzar tacs de PVC i visos amb volanderes o platines que garanteixin l'estanquitat de la fixació. Les làmines s'han d'unir entre elles per: Soldadura química amb un agent de soldadura per fusió en fred, Soldadura en calent fusió del material a l'aplicar calor i per pressió, Adhesiu aplicat a les dues cares dels elements a unir i per pressió. Membranes amb lamines de PVC. Cal assegurar-se que la membrana que no porta armadura, no es separarà, dels paraments verticals del perímetre. Els acords amb els paraments verticals han de ser aixamfranats o corbats. Les làmines han de cavalcar entre elles i protegir el sentit del recorregut de l'aigua, aquests cavalcaments no han de coincidir amb els aiguafons ni amb els junts de dilatació de la capa de pendents. La membrana ha de cavalcar sobre els paraments verticals 15 cm com a mínim, ha de quedar ben adherida en aquesta prolongació i encastada dins d'una regata que s'ha de tapar amb morter de pòrtland. En el cas que no es pugui fer regata, la membrana ha de quedar soldada a un connector amb acabat termoplàstic, fixat mecànicament. Els junts de dilatació de la capa de pendents han de portar encastat un cordó cel·lular de polietilè tou. La làmina ha de ser contínua sobre el junt. La làmina ha de cavalcar un mínim de 5 cm dintre dels elements de desguàs. En aquests punts ha d'anar soldada o fixada a pressió. Membrana amb làmines elastomèriques. Neteja prèvia amb benzina les zones per unir. No ha de quedar tibada. La membrana semiadherida, ha de quedar parcialment adherida al suport per bandes distribuïdes uniformement. L'amplària i separació de les bandes ha de ser la indicada en la D.T. Els cavalcaments han de quedar units amb adhesiu en tota la seva llargària. S'admeten les unions fetes a fàbrica sempre que siguin vulcanitzades amb premsa. Panells i làmines drenants de polietilè en relleu. En el cas de làmina amb geotèxtil, a la trobada amb el tub de drenatge, la làmina ha de passar per la part inferior i el geotèxtil per la superior, de manera que es protegeixen els porus de drenatge de l'obstrucció produïda per les partícules de terreny. La cara amb nòduls ha de quedar en contacte amb la superfície a impermeabilitzar i l'altra cara ha de quedar en contacte amb l'origen de l'humitat (terreny). Control i acceptació Les làmines i el material bituminós haurien de dur, en la recepció en obra, una etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el fabricant, les dimensions i el pes net per m². Disposaran de SEGELL INCE-AENOR i d'homologació MICT. Amb les dades corresponents. Si el producte posseeix un Distintiu de Qualitat homologat pel ministeri de Foment, la D.F. pot simplificar la recepció, reduint-la a la identificació del material. Amidament i abonament m² de superfície amidada segons les especificacions de la D.T., deducció de la superfície corresponent a buits, forats de menys d'1m². Inclouen igualment l'acabament específic dels acords amb els paraments o elements verticals, utilitzant. SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS SUBSISTEMA PARTICIONS

1 ENVANS

Paret sense missió portant.

1.1 Envans de ceràmica Envà de maó ceràmic pres amb morter de ciment i/o calç o guix, que constitueix particions interiors. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-AE, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Accions a l’Edificació; CTE-DB SE-F, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Fàbrica; CTE-DB SI. Annex F, Fàbrica, Resistència al foc dels elements de totxo ceràmic o silici-calcari i el bloc de formigó; CTE-DB HR, Protecció enfront al Soroll. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) Norma de Construcció Sismoresistent, NCSE-02. BOE. 11/10/02. Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural de sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O. 18/01/94. Pliego General de Condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción, RL-88. BOE. 3/08/88. Pliego General de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcció, RY-85. BOE. 10/06/1985 Pliego General de condiciones para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción, RB-90. BOE. 165; 11/07/90. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Maons, morter i revestiment interior. Característiques tècniques mínimes Maons. Compliran les condicions que s'especifiquen en el Plec general per a la recepció dels maons ceràmics a les obres de construcció, RL-88. La resistència a compressió dels maons massissos i perforats, no serà inferior a 100 Kp/cm² . La resistència a compressió dels maons buits, emprats en fàbriques resistents no serà inferior a 50 Kp/cm². En cas de fàbrica de maó d’obra vista, serà adequat un morter una mica menys resistent que el maó: un M-8 per a un maó R-10, o un M-16 per a un maó R-20.

Morter. En la confecció de morters, s'utilitzaran les calç aèries i orgàniques classificades a la Instrucció per a la Recepció de Calç RC-92. Les sorres emprades compliran les limitacions relatives a grandària màxima de grans, contingut de fins, granulometria i contingut de matèria orgànica establertes a la Norma DB SE-F. Així mateix, s'admetran totes les aigües potables i les tradicionalment emprades. D'altra banda, el ciment utilitzat complirà les exigències de composició, característiques mecàniques, físiques i químiques que estableix la “Instrucció per a la recepció de ciments RC-03”. Els possibles additius incorporats al morter abans o durant el pastat, arribaran a obra amb la designació corresponent segons normes UNE, així com la garantia del fabricant que: l'additiu, agregat en les proporcions i condicions previstes, produeix la funció principal desitjada. Les barreges preparades en sec per a morters portaran el nom del fabricant i la dosificació segons la Norma DB SE-F, així com la quantitat d'aigua a afegir per a obtenir les resistències dels morters tipus. La resistència a compressió del morter estarà dins dels mínims establerts a la Norma DB SE-F. Tanmateix, la dosificació seguirà l'establert a la Norma DB SE-F, pel que fa referència a parts en volum dels seus components. Revestiment interior. Serà d’enguixat i arrebossat de guix, etc... Complirà les especificacions recollides en el Plec de Condicions corresponent. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents: Ciment, Aigua, Calç, Àrids, Morters i Maons. Quan els maons subministrats estiguin emparats pel segell INCE, la D.F. podrà simplificar la recepció, comprovant únicament el fabricant, tipus i classe de maó, resistència a compressió en Kp/cm² , dimensions nominals i segell INCE, dades que haurien de figurar en l'albarà i, si s’escau, en l'empaquetat. El mateix es comprovarà quan els maons subministrats procedeixin d'Estats membres de la Unió Europea, amb especificacions tècniques específiques, que garanteixin objectius de seguretat equivalents als proporcionats pel segell INCE. Execució Condicions prèvies Estarà acabada l'estructura, es disposarà dels bastiments de base a l’obra i es marcaran nivells en planta. Es replantejarà i es col·locaran mires escairades a una distància ≤ 4m, amb marques a l'alçada de cada filada. Els maons s'humitejaran en el moment de la seva col·locació, regant-los abundantment i apilant-los perquè no degotin durant l’execució. Si ha gelat abans d'iniciar el treball, es revisarà escrupolosament la part de l’obra executada en les 48 hores anteriors, demolint-ne les zones danyades. Si la gelada es produeix una vegada iniciat el treball, es suspendrà protegint la part de l’obra recentment executada. Fins que les fàbriques no estiguin estabilitzades, es travaran i s’apuntalaran. Les fàbriques de maó es treballaran sempre a una temperatura ambient que oscil·li entre 5 a 40 °C. Quan el vent sigui superior a 50 km/h, es suspendran els treballs i s'asseguraran les fàbriques de maó realitzades. S'ha de treballar sense pluges si la paret és exterior. Fases d’execució Replanteig. Col·locació de les mires a les cantonades i estesa del fil entre mires. Col·locació de les peces. Construcció d’envans. S'aixecaran per filades horitzontals senceres, excepte quan dues parts hagin d'aixecar-se en diferents èpoques, en aquest cas la primera es deixarà escalonada. Les trobades de cantonada o amb altres fàbriques, es faran mitjançant lligades en tot el seu gruix i en totes les filades. Entre la filada superior de l'envà i el forjat o l’element horitzontal de trava, es deixarà una folgança de 2cm que s'emplenarà transcorregudes un mínim de 24 hores amb pasta de guix o amb morter de ciment. La trobada entre envans amb elements estructurals, es farà de manera que no siguin solidaris. Les regates tindran una profunditat no major de 4 cm. Les llindes de buits superiors a 100cm, es realitzaran per mitjà d’elements resistents. En les trobades amb un sostre o amb qualsevol altre element estructural superior, cal que hi hagi un espai de 2cm entre l'última filada i aquell element. Aquest espai es reomplirà amb guix, un cop l'estructura hagi adoptat les deformacions previstes, i mai abans de 24h d'haver fet la paret. Si se sobrepassen aquests límits, s'ha de revisar l'obra executada 48h abans i s'han d'enderrocar les parts afectades. Toleràncies d'execució. Gruix dels junts: ± 2 mm; distància entre l'última filada i el sostre: ± 5 mm; planor i horitzontalitat de les filades: ± 5 mm/2 m. Acabats. Les fàbriques ceràmiques quedaran planes i aplomades, i tindran una composició uniforme en tota la seva altura. Repàs dels junts i neteja del parament. Les peces han d'estar col·locades a trencajunts i les filades han de ser horitzontals. Les parets vistes han de tenir una coloració uniforme, si la direcció facultativa no fixa cap altra condició. Els junts han de ser plens i sense rebaves. A les parets que hagin de quedar vistes, els junts horitzontals han d'estar rematats per la part superior, si la direcció facultativa no fixa altres condicions. Les obertures han de portar una llinda resistent. L'envà o paredó de tancament i no passant, ha d'estar recolzat a sobre d'un element estructural horitzontal a cada planta. Les parts recentment executades es protegiran amb làmines de material plàstic o similar, per a evitar l'erosió de les juntes de morter. En temps sec i calorós, es mantindrà humida la fàbrica recentment executada, per a evitar el risc d'una ràpida evaporació de l'aigua del morter. Control i acceptació Dues comprovacions cada 400m² de mur. Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents: Replanteig, Protecció de la fàbrica i Execució de l’envà. Amidament i abonament m² de fàbrica de maó assentada amb morter de ciment, aparellada. Fins i tot replanteig, anivellació i aplomat, part proporcional de lligades, minvaments i trencaments, humitejat dels maons comuns i neteja, amidada deduint buits superiors a 1m². 1.2 Envans de blocs de formigó Envà de blocs de formigó amb morter de ciment i/o calç, sorra, aigua i de vegades additius, d'altura no major de 9m, que pot anar, o no, reforçat amb armadura. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-AE, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Accions a l’Edificació; CTE-DB SE-F, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Fàbrica; CTE-DB SI. Annex F, Fàbrica, Resistència al foc dels elements de totxo ceràmic o silici-calcari i el bloc de formigó; CTE-DB HR, Protecció enfront al Soroll. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) Norma de Construcció Sismoresistent, NCSE-02. BOE. 11/10/02. Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural de sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O. 18/01/94. Pliego General de Condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción, RL-88. BOE. 3/08/88. Pliego General de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcció, RY-85. BOE. 10/06/1985 Pliego General de condiciones para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción, RB-90. BOE. 165; 11/07/90. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Bloc de formigó, morter, formigó armat i revestiment interior. Característiques tècniques mínimes Blocs de formigó. Els blocs podran ser de diferents tipus, categories i graus segons normes UNE. El tipus ve definit pel seu índex de massís (buit o massís), acabat (cara vista o a revestir) i dimensions. La categoria (R3, R4, R5, R6, R8 o R10), ve definida per la resistència del bloc a la compressió; d'altra banda, el grau (I o II), vindrà donat per la seva capacitat d'absorbir aigua. Els blocs per a revestir no tindran fissures en les seves cares vistes i han de presentar una teixidura superficial adequada per a facilitar l'adherència del possible revestiment. Els blocs a cara vista haurien de presentar en les seves cares exteriors una coloració homogènia i una textura uniforme, no havent d'oferir en aquestes cares

coqueres, escrostonaments o escantellaments. Els materials emprats en la fabricació dels blocs de formigó (ciments, aigua, additius, àrids, formigó), compliran amb les normes UNE sense perjudici de l'establert en la Instrucció EHE. Les característiques d'aspecte, geomètriques, físiques, mecàniques, tèrmiques, acústiques i de resistència al foc dels blocs de formigó compliran l'especificat a les normes UNE. En el cas de peces especials, aquestes haurien de complir les mateixes característiques físiques i mecàniques exigides als blocs. La resistència a compressió dels blocs de formigó resistents amb funció estructural serà major o igual a 6 N/mm² . Morter. En la confecció de morters, s'utilitzaran les calç aèries i orgàniques classificades a la Instrucció per a la Recepció de Calç RC-92. Les sorres emprades compliran les limitacions relatives a grandària màxima de grans, contingut de fins, granulometria i contingut de matèria orgànica establertes a la Norma DB SE-F. Així mateix s'admetran totes les aigües potables i les tradicionalment emprades. D'altra banda , el ciment utilitzat complirà les exigències quant a composició, característiques mecàniques, físiques i químiques que estableix la Instrucció per a la recepció de ciments RC-03. Els possibles additius incorporats al morter abans o durant el pastat, arribaran a obra amb la designació corresponent segons normes UNE, així com la garantia del fabricant que, l'additiu, agregat en les proporcions i condicions previstes, produeix la funció principal desitjada. Les barreges preparades, (envasades o a orri) en sec per a morters duran el nom del fabricant i la dosificació segons la Norma DB SE-F, així com la quantitat d'aigua a afegir per a obtenir les resistències dels morters tipus. La resistència a compressió del morter estarà dins dels mínims establerts a la Norma DB SE-F. Així mateix, la dosificació seguirà l'establert a la Norma DB SE-F, quant a parts en volum dels seus components. Formigó armat. Complirà les especificacions anomenades a la Instrucció EHE. Revestiment interior. Podrà ser d’enguixat i arrebossat de guix, etc... Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents: Bloc de formigó, revestiment interior, Ciments. Aigua, Calç, Àrids i Morters. Quan els blocs subministrats estiguin emparats per un segell de qualitat oficialment reconegut per l'Administració, la direcció d'obra podrà simplificar el procés de control de recepció a comprovar que els blocs arriben en bon estat i el material estigui identificat amb l'establert en l'apartat 5.2 del “Plego de prescripcions tècniques generals per a la recepció de blocs de formigó en les obres de construcció” RB-90. Execució Condicions prèvies Anivellament de l'arrencada del mur i neteja, si fos necessari, de la superfície de suport. Replanteig previ. Es col·locarà a cada cantó de la planta una mira recta i aplomada, amb les referències precises a les altures de les filades, i es procedirà a l'estesa dels cordills entre les mires. Es marcaran les diferents alçades, i s'elevaran d'una a una les diverses filades per a assegurar l'horitzontalitat d'aquestes. Es realitzaran els esquerdejats interiors transcorreguts 45 dies després d'acabar la fàbrica per a evitar fissuracions per retracció del morter de les juntes. No s'ompliran les juntes horitzontals en tot el gruix del bloc. S'evitaran caigudes de morter tant en l'interior dels blocs com en la cambra del trasdossat. Fases d’execució En envans amb murs ordinaris (altura menor de 3,50 m). En els blocs s'humitejarà únicament la superfície del bloc en contacte amb el morter, per filades a nivell, excepte quan el bloc contingui additiu hidrofugant. S'haurien de deixar les lligades quan dues parts d'una fàbrica hagin d'aixecar-se en diferents períodes. La que s'executi primer es deixarà esgraonada, si no fos possible, es deixarà formant alternativament entrants i sortints. No s'utilitzaran peces menors de mig bloc. Les filades intermitges es col·locaran amb les seves juntes verticals alternades, estenent-se el morter sobre la superfície massissa del seient del bloc, quedant les juntes horitzontals sempre enrasades. L'última filada estarà formada amb blocs de coronació, amb el fons cec en la seva part superior, per rebre el formigó de la cadena d'enllaç. Aquest tipus de peça s'utilitzarà també en l'execució de les llindes. Aquestes es realitzaran col·locant les peces sobre un sotapont i es rebran entre si amb el mateix morter utilitzat en la resta de l'envà deixant lliure la canal de les peces per a la col·locació d'armadures i abocament del formigó. Es conservaran, mentre s'executi la fàbrica, els ploms i nivells de forma que el parament resulti amb totes les juntes alineades i a nivell. Es suspendrà l'execució de la fàbrica en temps plujós o de gelades. El guarit del formigó en llindes es realitzarà regant-les durant un mínim de 7 dies. En envans amb murs esvelts (altura compresa entre 3,50 m i 9 m). Cada 5 blocs es disposarà un suport de formigó armat, de dimensions igual al gruix de l'envà. Cada 5 filades, immediatament damunt de la filada de bloc, es col·locarà una peça de llinda, i es rebrà a l'última filada de bloc amb morter, deixant lliure la canal de la peça per a la col·locació d'armadura i abocament de formigó, vigilant que al compactar el formigó, quedin correctament farcits els buits. Es disposarà, a l'última filada de la fàbrica com a enllaç unilateral del forjat, un cèrcol (encadenat) de formigó armat. Es suspendrà l'execució de la fàbrica en temps plujós o de gelades. Acabats. Es recolliran les rebaves de morter, en l'assentament del bloc i s'estrenyeran contra la junta, procurant que aquesta quedi totalment plena, en murs de bloc per a revestir. Es vigilarà el rejuntat dels murs de bloc cara-vista. Control i acceptació Dues comprovacions per planta. Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents: Gruixos, Desploms, Unió entre els envans i Planor. Amidament i abonament m² d'envà de bloc de formigó, rebut amb morter de ciment, amb encadenats o no de formigó armat cada 5 filades i reomplert amb formigó armat cada 5 blocs. Fins i tot replanteig, aplomat i anivellat, cort, preparació i col·locació de les armadures, abocament i compactat del formigó i part proporcional de minvaments despuntis, solapes, trencaments i neteja.

2 FUSTERIES INTERIORS

Tenen per objectiu el tancament de les obertures interiors, dotant l’edifici de les prestacions d’accés a les diferents dependències. També inclou el tancament d’armaris empotrats.

2.1 Portes de fusta Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-DB HR, Protecció enfront al Soroll. Norma básica de la edificación sobre condiciones acústicas en los edificios. NBE-CA-88. BOE. 8/10/1988. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Folrat de bastiment de base amb peça de galze i tapajunts o el propi bastiment col·locat directament sobre fàbrica. Escairada de fusta de pes específic ≥ a 450kg/m3 i humitat ≤15%. Ribets de fusta quan disposin d’envidrament.

Protecció de pintura, lacat o vernís. Accessoris i ferramentes, junts perimetrals, etc... Característiques tècniques mínimes Els taulers de fusta llistonats i els de fusta contra-xapada compliran les normes UNE corresponents. Control i acceptació El subministrador acreditarà la vigència de la certificació de conformitat dels perfils i escairades amb els requeriments reglamentaris: assaigs, distintius i marcatges CEE. Les escairades no presentaran guerxaments, fongs ni cops, i els eixos seran rectilinis. Les unions es faran amb maclatges rígids, formant angles rectes. Execució Condicions prèvies L’emmagatzematge serà en lloc protegit de la humitat i allunyat de possibles impactes. El bastiment ha d’estar ben aplomat, sense deformacions dels angles, al nivell i al pla previstos, encastat al terra o fixat mecànicament. Fases d’execució Presentació de la porta. Col·locació de la ferramenta. Fixació definitiva . Neteja i protecció. Toleràncies d'execució. Horitzontalitat: ± 1 mm. Aplomat: ± 3 mm. Pla previst de la fulla respecte al bastiment: ± 1 mm. Posició de la ferramenta: ± 2 mm. Portes. Franquícia entre les fulles i el bastiment: ≥ 0,2 cm. Franquícia entre les fulles i el paviment: entre 0,2 cm i 0,4 cm. Fixacions entre cada fulla i el bastiment: ≥3. Control i acceptació La porta ha d'obrir i tancar correctament. Tota la ferramenta ha d'anar fixada al bastidor de cada fulla o bé al reforç. La fulla que no porti tanca s'ha de fixar al bastiment per mitjà de dos passadors. Amidament i Abonament m² de llum d’obra d’element col·locat. Incloent en el preu la part proporcional d’ajuts per a la seva col·locació, elements de connexió, tapajunts i ferramentes. No s’inclou el cost de la col·locació dels bastiments, les pintures ni els vernissos. Els elements singulars d’ebenisteria es mesuraran i valoraran per unitats (ut) completament acabades i posades a l’obra segons especificacions de la D.F. 2.2 Portes tallafocs Portes amb resistència al foc durant un termini de temps determinant, mantenint les funcions d’integritat i aïllament tèrmic, portes de fulles batents amb eix de gir vertical i portes de fulles corredisses. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-DB SI; CTE-DB HR, Protecció enfront al Soroll. Norma básica de la edificación sobre condiciones acústicas en los edificios. NBE-CA-88. BOE. 8/10/1988. Classificació dels productes de la construcció i els elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència davant del foc. R.D. 312/2005 UNE UNE 85102:1991 EX. Puertas y cancelas deslizantes correderas rectas. Definiciones, clasificación y características. UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Porta de fusta o metàl·lica tallafocs amb reblert de material aïllant d’accionament manual o automàtic, bastiment de base, mecanismes i accessoris. Característiques tècniques mínimes Sistema de tancament exigit en portes previstes com a sortida de planta o d’edifici i per evacuació de més de 50persones. Per ocupants habituals amb maneta o polsador, i per ocupants no habituals barra antipànic segons s’estableix en normes UNE-EN 179:2003 VC1, i 1125:2003 VC1. Execució Condicions prèvies Durant el procés de col·locació s'han d'utilitzar uns elements que garanteixin la protecció contra els impactes i uns altres que mantinguin l'escairat fins que el bastiment quedi ben travat. Mecanismes i accessoris. S'ha de col·locar sobre els forats i osques preparats a les fulles de la porta. El muntatge s'ha de fer de manera que no es produeixi una pèrdua d'aïllament a la temperatura al voltant del pany, seguint les instruccions tècniques del fabricant. Fases d’execució

Col·locació, aplomat i anivellat del bastiment, i segellat dels junts.

Replanteig. En el forat de la situació dels elements d'ancoratge. Fixació. Del bastiment, de les guies i col·locació del full.

Col·locació i ajust dels mecanismes d’obertura tant a la porta com al bastiment.

Toleràncies d'execució. Replanteig: ± 10 mm, anivellament: ± 1 mm, aplomat: ≤3 mm (enfora) Control i acceptació Ha d'estar ben aplomada, a escaire i al nivell previst. Ha de funcionar correctament i ha de tenir un accionament suau. Ha de quedar fixat a la fulla per mitjà de cargols. Portes de fulles batents. El gir s'ha de fer en el sentit d'evacuació (en el cas de més de 50 persones o locals de risc mig i alt) i de manera que l'obertura de la porta no disminueixi l'amplària real de la via d'evacuació. Alçària de col·locació dels mecanismes d'obertura: 1 m (± 50 mm) El bastiment ha de quedar travat al parament amb platines d'ancoratge, 3 a cada muntant i al travesser, agafades amb morter. La part inferior ha d'estar encastada un mínim de 3 cm en el paviment. Portes de fulles corredisses. Les guies de recorregut han de quedar horitzontals, per a les portes d'accionament manual, o inclinades amb una pendent cap el punt mitjà de la porta ≥ 2%, en les d'accionament automàtic, i han de ser netes. Els mecanismes de rodament han de ser autolubricants per tal de facilitar el desplaçament de les fulles. Els topalls de recorregut de les guies han de permetre l'obertura total de les fulles, sense disminuir l'amplària real de la via d'evacuació. Els perfils tallafocs del bastiment han d'estar travats al parament pels tres

costats, amb platines d'ancoratge a distàncies ≤ 60 cm. La guia ha de quedar sòlidament fixada al suport i en la posició indicada en el plànol de muntatge. Amidament i Abonament ut amidada segons les especificacions de la D.T. SUBSISTEMA PAVIMENTS 1 CONTINUS Revestiment de sòls en interiors executats de forma continua amb un conglomerant i un material d'addició, podent rebre diferents tipus d'acabat. Poden ser de formigó, terratzo continu, de morters o de resines sintètiques. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-SU 1, Seguretat enfront al risc de caigudes; en relació a lliscament de terres i discontinuïtats en el paviment; CTE-HR, Protecció enfront del soroll. Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Llei 20/1991. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Conglomerant, àrids, aigua, additius en massa, productes d’acabat, pintura, desmoldejant, resina d’acabat, malla electrosoldada de rodons d’acer, làmina impermeable, juntes, materials de revestiment i sistemes de fixació. Característiques tècniques mínimes Conglomerant. Ciment. Complirà les exigències en quant a composició, característiques mecàniques, físiques i químiques que estableix la Instrucció per a la recepció de ciments RC-03. Materials bituminosos. Podran ser de barreja en calent constituïda per un conglomerant bituminós i àrids minerals. Materials sintètics. Resines sintètiques, etc... Àrids. La sorra podrà ser de mina, riu, platja rentada, matxucat o barreja d'elles. La grava podrà ser de riu, matxucat o pedrera. Aigua. S'admetran totes les aigües potables i les tradicionalment emprades. Additius en massa. Podran ser pigments. Productes d'acabat. Pintura. Constituiran mà de fons o d'acabat de la superfície a revestir. Mitjà de dissolució: aigua (és el cas de la pintura al tremp, pintura a la calç, pintura al silicat, pintura al ciment, pintura plàstica, etc...) o dissolvent orgànic (és el cas de la pintura a l'oli, pintura a l'esmalt, pintura martelè, laca nitrocel·lulòsica, pintura de vernís per a interiors, pintura de resina vinílica, vernissos, pintures bituminosses, intumescents i ignífugues, etc...). Aglutinants com: cues cel·lulòsiques, calç apagada, silicat de sosa, ciment blanc, resines sintètiques, etc...). Desmoldejant, servirà de material desencofrant per als motlles o patrons d'imprimir, en cas de paviments continus de formigó amb teixidura “in situ” permetent extreure teixidures de les superfícies de formigó durant el seu procés d'enduriment. No alterarà cap de les propietats del formigó, haurà de ser estable, servirà al formigó com producte impermeabilizante impedint el pas de l'aigua, alhora que dota al formigó de major resistència a la gelada. Així mateix serà un element de guarit que impedirà l'evaporació de l'aigua del formigó. Resina d'acabat. Haurà de ser incolora, i permetrà ser acolorida en cas de necessitat. Haurà de ser impermeable a l'aigua, resistent a la base, als àcids ambientals, a la calor i als llamps UV (no podrà groguejar en cap cas). Evitarà la formació de fongs i microorganismes. Podrà aplicar-se en superfícies seques o humides, amb fred o calor, podrà repintar-se i disposarà d'una excel·lent rapidesa d'assecat. Realçarà els colors, formes, teixidures i volums dels paviments acabats. Malla electrosoldada de rodons d'acer. Làmina impermeable. Juntes. Pel reomplert de les juntes s’utilitzaran: elastòmers, perfils de PVC, bandes de llautó, etc... Pel segellat de juntes, material elàstic de fàcil introducció en les juntes. Els tapajunts podran ser: perfils o bandes de material metàl·lic o plàstic. Sistema de fixació. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Conglomerant, Àrids, Material d'addició, Ciments, Aigua i Arenes (àrids). Amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, els paviments dels edificis o zones d'ús Sanitari, Docent, Comercial, Administratiu, Aparcament i Pública Concurrència, excloses les zones d'ús restringit, tindran una classe adequada conforme al CTE DB SU 1. El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la norma UNE-ENV/ 12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de lliscament. Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment. Execució. Condicions prèvies En cas de paviment continu amb aglomerat bituminós i amb asfalt fos, sobre la superfície del formigó del forjat o solera es donarà una emprimació amb un reg d'emulsió de betum. En cas de paviment de formigó continu tractat superficialment, amb morter de resines sintètiques o morter hidràulic polimèric, s'eliminarà la beurada superficial del formigó del forjat o solera mitjançant gratat amb raspalls metàl·lics. En cas de paviment continu de formigó tractat amb morter hidràulic, si el forjat o solera tenen mes de 28 dies, es gratarà la superfície i s'aplicarà una emprimació prèvia, d'acord amb el tipus de suport i el morter a aplicar. En tots els casos es respectaran les juntes de la solera o forjat. En els paviments situats a l'exterior, se situaran juntes de dilatació formant una quadrícula de costat no major de 5 m que alhora faran paper de juntes de retracció. En els paviments situats a l'interior, se situaran juntes de dilatació coincidint amb les de l'edifici, i es mantindran en tot el gruix del revestiment. Quan l'execució del paviment continu es faci per bandes, es disposaran juntes en les arestes longitudinals de les mateixes. Fases d’execució Paviment continu amb morter de resines sintètiques. En cas de morter autoanivellant, aquest s'aplicarà amb espàtula dentada fins a un gruix no menor de 2 mm. En cas de morter no autoanivellant, aquest s'aplicarà mitjançant plana o espàtula fins a un gruix no menor de 4 mm. Paviment continu amb morter hidràulic polimèric: el morter es compactarà i allisarà mecànicament fins a gruix no menor de 5 mm. Paviment de terratzo continu. Preparació i comprovació de la superfície d’assentament. Preparació dels junts. Col·locació del morter d’emprimació. Col·locació de la malla de fibra de vidre. Col·locació de la malla alveolar. Col·locació del morter d’acabat. Rebaixat, polit i abrillantat. En el paviment o hi ha d’haver esquerdes, taques, canvis de tonalitat ni d’altres defectes superficials. La superfície del paviment ha de ser polida i abrillantada. No s’hi ha de veure marques ni senyals de la polidora. La superfície acabada ha de ser plana i ha de tenir una textura uniforme i una coloració homogènia. Gruix de la capa del morter d’emprimació: 3mm. Gruix de la capa del morter d’acabat: 10mm. Absorció d’aigua (UNE 127-002). Paviment de formigó. Acabat sense additius. Preparació i comprovació de la superfície d'assentament. Col·locació de l'armadura, si és el cas. Col·locació i vibratge del formigó. Realització de la textura superficial. Protecció del formigó i cura. No hi ha d'haver esquerdes ni

discontinuïtats. La superfície acabada ha d'estar remolinada mecànicament o lliscada. Ha de tenir la textura uniforme, amb la planor i el nivell previstos. Hi ha d'haver junts transversals de retracció cada 25m² amb distàncies entre ells no superiors als 5 m. Els junts han de ser d'una fondària ≥ 1/3 del gruix i d'una amplària de 3 mm, i han de complir les especificacions del seu plec de condicions. Hi ha d'haver junts de dilatació, a distàncies no superiors als 30 m, de tot el gruix del paviment. També s'han de deixar junts en les trobades amb d'altres elements constructius. Aquests junts han de ser d'1cm d'amplària i han d'estar reblerts amb poliestirè expandit. Els junts de formigonament han de ser de tot el gruix del paviment i s'ha de procurar que coincideixin amb els junts de retracció. Duresa Brinell superficial de la capa de morter (UNE EN ISO 6506/1) mesurada amb una bola de 10 mm de diàmetre ≥ 3 kg/mm2. Resistència característica estimada del formigó de la llosa (Fest) al cap de 28 dies serà ≥ 0,9 x Fck. Toleràncies d'execució: Gruix: ± 10% del gruix; Nivell: ± 10 mm; Planor: ± mm/3 m. El formigonament s'ha de fer a una temperatura ambient d’entre 5°C i 40°C. S'ha de vibrar fins a aconseguir una massa compacta, sense que es produeixin segregacions. Durant el temps de cura i fins a aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'ha de mantenir humida la superfície del formigó. Aquest procés ha de durar com a mínim 15 dies en temps calorós i sec, i 7 dies en temps humit. El paviment no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva formació. Acabats. Amb empedra. serà amb pedres anivellades sobre capa de morter de 5 cm. S'estendrà la beurada de ciment sobre les juntes, regant-se posteriorment durant 15 dies. S'eliminaran les restes de beurada i es netejarà la seva superfície. Amb graveta. Serà amb capa de barreja de sorra i grava d'almenys 3 cm d'gruix col·locada sobre el terreny, de manera que quedi solta o ferma. Amb terratzo in situ. Serà amb capa de 2 cm de sorra sobre el forjat o solera, sobre la qual s'estendrà una capa de morter de 1,50 cm, malla electrosoldada i altra capa de morter de 1,50 cm. Una vegada piconada i anivellada aquesta capa, s'estendrà el morter d'acabat disposant banda per a juntes en quadrícules de costat no major de 1,25 m. Es farà mitjançant polit amb màquina de disc horitzontal de la capa de morter d'acabat. Amb aglomerat bituminós. Serà amb capa d'aglomerat hidrocarbonat estesa mitjançant procediments mecànics fins a gruix de 40 mm. L'acabat final es farà mitjançant compactació amb corrons, durant la qual, la temperatura de l'aglomerat no baixarà de 80ºC. Tractat superficialment. S'aplicarà el tractament superficial del formigó (enduridor, recobriment), en capes successives mitjançant, brotxa, raspall, corró o pistola. De formigó tractat amb morter hidràulic: serà mitjançant aplicació del morter hidràulic sobre el formigó per espolvorejar amb un morter en sec o a la plana amb un morter en pasta. Amb morter hidràulic polimèric. L'acabat final podrà ser de pintat amb resines epoxi o poliuretà, o mitjançant un tractament superficial del formigó amb enduridor. De formigó tractat superficialment amb enduridor-colorant. Podrà rebre un acabat mitjançant aplicació d'un agent desmoldejant, per a posteriorment obtenir teixidura amb el model o patró triat; aquesta operació es realitzarà mentre el formigó segueixi en estat d'enduriment plàstic. Una vegada endurit el formigó, es procedirà al rentat de la superfície amb aigua a pressió per a desincrustar l'agent desmoldejant i matèries estranyes. Per a finalitzar, es realitzarà un segellat superficial amb resines, projectades mitjançant sistema airless d'alta pressió en dues capes, obtenint així el rebuig de la resina sobrant, una vegada segellat el porus en la seva totalitat. Juntes. En cas de junta de dilatació: l'ample de la junta serà de 10 a 20 mm i la seva profunditat igual al del paviment. El segellat podrà ser de massilla o perfil preformat o bé amb tapajunts per pressió o ajustament. En cas de juntes de retracció: l'ample de la junta serà de 5 a 10 mm i la seva profunditat igual a 1/3 del gruix del paviment. El segellat podrà ser de massilla o perfil preformat o bé amb tapajunts. Prèviament la junta es realitzarà mitjançant un calaix practicat a màquina en el paviment. Segons el CTE DB HS punt 2.2.3. Control i acceptació Comprovació del suport: Es comprovarà la neteja del suport i emprimació. Gruix de la capa de base i de la capa d'acabat. Disposició i separació entre bandes de juntes. Planor amb regla de 2m. Amidament i abonament m² de paviment continu realment executat. Incloent pintures, enduridors, formació de juntes eliminació de restes i neteja. m3 de volum realment executat. Paviment de formigó acabat amb additius. Mesurat d'acord amb les seccions-tipus senyalades a la D.T. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. No s'inclouen en aquests criteri les reparacions d'irregularitat superiors a les tolerables. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura. No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els junts de retracció ni els de dilatació. No s'inclou dins d'aquesta unitat d'obra l'abonament dels treballs de preparació de la superfície existent. Estesa amb regle vibratori, queda inclòs el muntatge i desmuntatge de l'encofrat lateral, en el cas en que sigui necessari. 2 PER PECES Revestiment per a acabats de sòls i graons d'escales interiors i exteriors, amb peces de pedra natural o artificial, ceràmiques o de fusta, rebudes al suport mitjançant material d’unió, podent rebre diferents tipus d'acabat. 1 Petris Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-SU 1, Seguretat enfront al risc de caigudes; en relació a lliscament de terres i discontinuïtats en el paviment; CTE-HR, Protecció enfront del soroll. Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Llei 20/1991. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Lloses i rajoles de pedra natural, rajoles de pedra artificial, plaques de formigó armat, llambordins de pedra o formigó, peces especials, graons en bloc de pedra, graons prefabricats, terratzo i rajoles de ciment. Bases: base de sorra, base de sorra estabilitzada, base de morter o capa de regularització i base de morter armat. Material d’unió, material de rejuntat i material de reomplert de juntes de dilatació. Característiques tècniques mínimes Lloses i rajoles de pedra natural. Podran portar diferents tipus d'acabat en la seva cara vista: polit mat o brillant, toscajat, abuixardat, escalabornat, etc... Rajoles de pedra artificial, vibrada i premsada. Constituïdes per: aglomerant: ciment (terratzo, rajoles de ciment), resines de poliester (aglomerat de marbre, etc...), etc...; àrids: llosa de pedra triturada que en funció de la seva grandària donaran lloc a peces de gra micro, mig o gruixut; colorants inalterables: podran ser escalabornades, per a polir en obra o amb diferents tipus d'acabat com polit, rentat a l'àcid, etc... Plaques de formigó armat. Duran armada les cares superior i inferior amb malla de rodons d'acer. Llambordes de pedra o formigó. Peces especials: graó en bloc de pedra, esglaó prefabricat, etc. Graó en bloc de pedra. Graó prefabricat. Bases. Base de sorra. Amb sorra natural o de matxaca de gruix inferior a 2 cm per a anivellar, emplenar i servir de base en cas de lloses de pedra i plaques de formigó armat. Base de sorra estabilitzada. Amb sorra natural o de matxuqueix estabilitzada amb un conglomerant hidràulic per a complir funció de reomplert. Base de morter o capa de regularització. Amb morter pobre, de gruix entre 3 i 5 cm, per a evitar

la deformació de capes aïllants i per a base de paviment amb lloses de formigó. Base de morter armat. S'utilitza com capa de reforç per al repartiment de càrregues i per a garantir la continuïtat del suport. Material de presa. Morter de ciment. Material de rejuntat. Beurada de ciment. Morter de juntes, compostos d'aigua, ciment, sorra de granulometria controlada, resines sintètiques i additius específics, podent dur pigments. Morter de juntes amb additiu polimèric, es diferencia de l'anterior perquè conté un additiu polimèric o làtex per a millorar el seu comportament a la deformació. Morter de resines de reacció, compost per resines sintètiques, un enduridor orgànic i de vegades una càrrega mineral. Es podran omplir parcialment les juntes amb tires d'un material compressible, (goma, plàstics cel·lulars, làmines de suro o fibres per a calafat) abans d'omplir-les del tot. Material de reomplert de juntes de dilatació. Podrà ser de silicones, etc... Control i acceptació Amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, els paviments dels edificis o zones d'ús Sanitari, Docent, Comercial, Administratiu, Aparcament i Pública Concurrència, excloses les zones d'ús restringit, tindran una classe adequada conforme al CTE DB SU 1. El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la norma UNE-ENV/ 12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de lliscament. Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment. Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Lloses de pedra natural, Rajoles de ciment, Lloses de formigó armat, Morters, Ciment, Aigua, Calç i Àrids. Execució. Condicions prèvies En cas de rajoles de pedra natural, ciment o terratzo; neteja i posterior humitejat del suport. Les peces a col·locar s'humitejaran de manera que no absorbeixin l'aigua del morter. La col·locació ha d'efectuar-se en unes condicions climàtiques normals (5 ºC a 30 ºC), procurant evitar l'assolellament directe i els corrents d'aire. Es respectaran les juntes estructurals i es preveuran juntes de dilatació que es segellaran amb silicona. Així mateix es disposaran juntes de construcció en la trobada dels paviments amb elements verticals o paviments diferents. El paviment ha de formar una superfície plana i uniforme que s’ha d’ajustar a les alineacions i a les rasants previstes. Al paviment no hi ha d'haver peces trencades, escantonades, amb taques ni amb d'altres defectes superficials. Tampoc ha d'haver-hi ressalts entre les peces. Les peces han d'estar ben adherides al suport i han de formar una superfície plana. Han d'estar col·locades a tocar i en alineacions rectes. S'han de respectar els junts propis del suport. Els junts s'han de reblir de beurada de ciment pòrtland i colorants en el seu cas. En els paviments col·locats sobre capa de sorra, aquesta ha de tenir un gruix de 2 cm. Excepte en les zones classificades com a ús restringit pel CTE no s’admetran les discontinuïtats següents en el propi paviment ni en el encontres d’aquest amb altres elements, imperfeccions o irregularitats que suposin una diferència de nivell de 6mm. Els desnivells que no superin els 50mm s’han de resoldre amb una pendent que no excedeixi del 25%. En les zones interiors de circulació de persones, no presentarà perforacions o forats pels que es pugui introduir una esfera de 15mm de diàmetre. Pendent transversal en paviments exteriors ≤2%, ≤8%. Fases d’execució Preparació i comprovació de la superfície d'assentament. Col·locació de la bases de morter. Humectació i col·locació de les peces. Humectació de la superfície. Rebliment dels junts amb beurada de ciment. Neteja de l'excés de beurada. Protecció del morter fresc i cura. Rajoles de ciment. Es col·locaran les rajoles sobre una capa de ciment i sorra per a posteriorment estendre una beurada de ciment. Terratzo. Sobre el forjat o solera, s'estendrà una capa d'gruix no inferior a 20 mm de sorra, sobre aquesta s'anirà estenent el morter de ciment, formant una capa de 20 mm de gruix, cuidant que quedi una superfície contínua de seient del terra. Prèviament a la seva col·locació del revestiment, i amb el morter fresc, es tirarà espolvorejat el ciment. Lloses de pedra o plaques de formigó armat. Sobre el terreny compactat s'estendrà una capa de sorra de 10 cm compactant-la i enrasant la seva superfície. Llambordes de pedra. Sobre el suport net s'estendrà morter de ciment en sec sobre la qual és col·locaran els peixos piconant-los a cop de test; després de regar-lo amb aigua, s'estendrà la beurada de ciment amb sorra. Llambordes de formigó. Sobre el terreny compactat s'estendrà una capa de sorra, assentant posteriorment els blocs de formigó sobre aquesta deixant junts que també s'emplenaran amb sorra. En cas de sòcol, les peces que ho formin és col·locaran a cop sobre una superfície contínua de assentament i rebut de morter e gruix ≥1 cm. Acabats. La pedra col·locada podrà rebre en obra diferents tipus d'acabat: polit mate, polit lluentor i polit vitrificat. El polit es realitzarà transcorreguts cinc dies des de la col·locació del paviment. S'estendrà una beurada de ciment blanc per a tapar les juntes i els porus oberts i a les 48 hores es polirà la superfície passant una pedra abrasiva de gra fi i una segona d'afinat per a eliminar les marques del rebaix per a eliminar les marques anteriors. En els racons i vores del paviment s'utilitzarà màquina radial de disc flexible, rematant-se manualment. La superfície no presentarà cap cella. L'abrillantat es realitzarà transcorregut quatre dies des de l’execució del polit. L'abrillantat es realitzarà en dues fases, la primera aplicant un producte base de neteja i la segona, aplicant el líquid metalitzador definitiu. En ambdues operacions es passarà la màquina amb una esponja de llana d'acer fins que la superfície tractada estigui seca. La superfície no presentarà cap cella. El terratzo podrà tenir un acabat llis, amb relleu, rentat amb àcid. Control i acceptació Una comprovació cada 200 m². Interiors, una cada 4 habitatges .En rajoles de pedra: comprovar el gruix de la capa de sorra ≥2 cm. El gruix de la capa de morter serà de 2 cm. Humitejat de les peces. Juntes. Estesa de la beurada. Existència de celles. En rajoles de ciment (hidràulica, pasta i terratzo): Comprovar la humitat del suport i rajola, i la dosificació del morter, gruix de juntes i celles. Anivellació. Execució del polit (terratzo). Verificar planor amb regla de 2 m. Amidament i abonament m² de superfície amidada segons les especificacions del D.T. de paviment de peces. Inclòs o no el rejuntat amb beurada de morter, talls, eliminació de restes i neteja. ml dels revestiments de graó i sòcol. 2 Fustes Revestiment per a acabats de sòls, amb peces de fusta natural o artificial, col·locat al suport clavat sobre llates o flotant. Clavat sobre llates. Paviment format per posts encadellats de fusta col·locats clavats sobre enllatat. Flotants. Paviment de posts encadellats, de fusta massissa, o multicapes amb acabats de fusta o materials sintètics, col·locats sense adherir sobre una làmina separadora d'escuma de polietilè. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-SU 1, Seguretat enfront al risc de caigudes; en relació a lliscament de terres i discontinuïtats en el paviment; CTE-HR, Protecció enfront del soroll. Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Llei 20/1991. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE 56810:2002 Suelos de madera. Colocación. Especificaciones.

Components Clavat sobre llates. Llates, llistons i peces de parquet. Flotants. Làmina separadora i encadellats de fusta massissa, multicapa o sintètica. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels elements que composen el terra de fusta. Execució. Condicions prèvies Clavat sobre llates. Preparació i comprovació de la superfície d'assentament i col·locació de les peces de parquet i posterior reblert dels junts. La col·locació s'ha de realitzar a temperatura ambient, entre 15°C i 20°C.El paviment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. Les condicions del local per a la col·locació del parquet han de ser: Humitat relativa de l'aire: Zones de litoral: < 70% Zones d'interior peninsular < 60%; Humitat de les llates ≤ 18%; Humitat del morter de subjecció de les llates ≤2,5%. El suport ha de ser net. Les llates han de complir les condicions de planor i de nivell que s'exigeixen al paviment acabat. Les posts han d'estar recolzades com a mínim en dues llates d'empostissar, han d'anar clavades sobre la llata amb puntes col·locades a 45° a la llengüeta de l'encadellat i han de penetrar dins de la llata un mínim de 20 mm. Un cop acabada la col·locació s'ha de polir i planejar el parquet per a aplicar després el tractament d'acabat superficial. Aquestes operacions no estan incloses en aquesta unitat d'obra. Flotants. Preparació i comprovació de la superfície d'assentament; col·locació de la làmina d'escuma de polietilè; col·locació dels posts, encolats entre si o amb junt a pressió; col·locació dels junts d'expansió; neteja del paviment acabat i eliminació de les falques perimetrals. La col·locació s'ha de realitzar a temperatura ambient, entre 10°C i 30°C. Les condicions del local per a la col·locació del parquet han de ser: Humitat relativa de l'aire: Zones de litoral < 70%, zones d'interior peninsular < 60%; humitat del suport ≤2,5%. El suport ha de ser net i ha de complir les condicions de planor i de nivell que s'exigeixen al paviment acabat. El paviment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. La làmina separadora, s'ha de col·locar en sentit perpendicular a la direcció de les posts. Si els disseny de l'encaix encadellat del post no està garantit pel fabricant per a fer unions sense encolar, cal que aquestes unions s'encolin. La cola s'ha d'estendre únicament a una de les cares, sense omplir la ranura. Si s'han d'encolar els posts, s'ha de fer en tot el seu perímetre. L'adhesiu ha de ser de classe D2 segons UNE-EN 204. Fases d’execució Clavat sobre llates. El paviment no ha de tenir junts escantonats, puntes vistes ni d'altres defectes superficials. No hi ha d'haver ressalts entre els llistons d'empostissar. Els llistons d'empostissar han d'estar clavats sòlidament a les llates de suport i han de formar una superfície plana i llisa de textura uniforme. S'han de respectar els junts propis del suport. Les peces s'han de col·locar a tocar. Cada post ha d'estar recolzat en dos llates com a mínim, excepte els remats perimetrals. L'espai entre el paviment i els paraments verticals ha d'estar buit i quedar cobert pel sòcol. Llargària dels posts: ≥ 40 cm Decalatge entre junts posts (col·locació junt irregular): ≥2 x ample post. Junt perimetral: 15% A (A= mida del parquet en sentit perpendicular als posts)Junts entre posts- Amplada mitja: ≤2% ample post- Amplada màxima: 3 mm. Toleràncies d'execució. Nivell (mesurat amb regla de 2 m): ± 5%. Planor local (mesurada amb regla de 20 cm): ± 1 mm distància entre el parquet i els paraments verticals: + 4 mm alineació entre peces: parquet de posts junt espiga: ≤2mm/2m.Parquet de posts junt regular: extrems de posts alternatius: 3 mm. Extrem post a centre post contigu: 3 mm Flotants. El paviment acabat ha de formar una superfície plana, llisa, horitzontal, de textura uniforme. En el paviment no hi ha d'haver junts escantonats, taques d'adhesiu ni d'altres defectes superficials. No hi ha d'haver bosses ni ressalts entre les peces. S'han de respectar els junts propis del suport. Als recintes amb la mida perpendicular al llarg dels posts mes gran a 8 m, s'han de col·locar junts d'expansió. Els junts d'expansió han de ser paral·lels a la direcció dels posts. Han d'estar situats als canvis de dimensió del recinte, com als passos de porta, etc... Si el recinte té unes mides sense interrupcions mes grans a 12 m, s'han de fer junts d'expansió perpendiculars als posts o sobre dimensionar el junt perimetral. Els posts han d'estar col·locats a trencajunts, amb una separació mínima entre junts de 30 cm, o el doble del ample del post. Gruix làmina escuma polietilè: ≥ 2 mm. Distància dels posts perimetrals als paraments: ≥12 mm, > 0,15%. Amplada del local. Llargària mínima dels posts retallats en trams centrals: ≥ 3 x ample post Amplada junt expansió: ≥ 10 mm. Toleràncies d'execució. Nivell (mesurat amb regla de 2 m): ± 5%. Planor general (mesurada amb regla de 2 m): ± 5 mm. Planor local (mesurada amb regla de 20 cm): ± 1 mm. Distància entre el parquet i els paraments verticals: + 4 mm. Control i acceptació Amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, els paviments dels edificis o zones d'ús Sanitari, Docent, Comercial, Administratiu, Aparcament i Pública Concurrència, excloses les zones d'ús restringit, tindran una classe adequada conforme al CTE DB SU 1. El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la norma UNE-ENV/ 12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de lliscament. Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment. Amidament i abonament Clavat sobre llates m² de superfície amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: Obertures d'1,00 m², com a màxim, no es dedueixen; Obertures de més d'1,00 m², es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de material diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. No s'inclou dins d'aquets criteris l'enllatat sobre el que han d'anar clavats els llistons del parquet. Flotants m² de superfície amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: Obertures d'1,00 m², com a màxim, no es dedueixen; Obertures de més d'1,00 m², es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de material diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. SUBSISTEMA CEL RAS Parament horitzontal col·locat sota del forjat, subjecte mitjançant estructura vista o no, amb la finalitat de reduir l’alçada d’un local, i/o augmentar l’aïllament acústic i tèrmic, i ocultar possibles instal·lacions o parts de l’estructura. El cel ras pot estar format per: plaques d'escaiola, plaques de fibres minerals o vegetals, plaques de guix laminat, plaques metàl·liques o lamel·les de PVC o metàl·liques. Els tipus de cel ras poden ser: per a revestir amb sistema fix, de cara vista amb sistema fix, de cara vista amb sistema desmuntable amb entramat vist, de cara vista amb sistema desmuntable amb entramat ocult. Normes d’aplicació Requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat. D 259/2003. Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SI, Documents Bàsics Seguretat contra incendis. CTE-DB HR, Documents Bàsics Protecció enfront al soroll. Yesos y escayolas para la construcción y Especificaciones técnicas de los prefabricados de yesos y escayolas. R.D 1312/1986. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components

Plaques, estructura d’armat de plaques per cel ras continu, sistemes de fixació, material per a reomplir les juntes entre planxes per a cel ras continu, estructura oculta travada per a cel ras amb plaques i Elements decoratius com ara motllures. Característiques tècniques mínimes Plaques. Panell d'escaiola, acabat: amb: cara exterior llisa o en relleu, amb/sense fissurat i/o material acústic incorporat, etc... Les plaques d'escaiola no tindran una humitat superior al 10% en pes, en el moment de la seva col·locació. Panells metàl·lics. De xapa d'alumini, (gruix mínim de xapa 0,30 mm, gruix mínim de l’anoditzat, 15 micres), de xapa d'acer zincat, lacat, etc... amb acabat perforat, llis o en reixeta, amb o sense material absorbent acústic incorporat. Placa rígida de conglomerat de llana mineral o altre material absorbent acústic. Plaques de cartró-guix amb/sense cara vista revestida per làmina vinílica. Placa de fibres vegetals unides per un conglomerant, serà incombustible i estarà tractada contra la podriduda i els insectes. Panells de tauler contraxapat. Lamel·les de fusta, alumini, etc... Estructura d'armat de plaques per a sostres continus. Estructura de perfils d'acer galvanitzat o alumini amb acabat anoditzat (gruix mínim 10 micres), longitudinals i transversals. Sistema de fixació. Element de suspensió, mitjançant vareta roscada d'acer galvanitzat amb ganxo tancat en ambdós extrems, perfils metàl·lics, galvanitzacions, tirants de reglatge ràpid, etc... en cas que l'element de suspensió siguin canyes, aquestes es fixaran mitjançant pasta d'escaiola i fibres vegetals o sintètiques. L’element de fixació al forjat, si és de formigó, podrà ser mitjançant clau d'acer galvanitzat fixat mitjançant tir de pistola i ganxo amb rosca, si són blocs d’entrebigat, podrà ser mitjançant tac de material sintètic i dolla roscada d'acer galvanitzat, si són biguetes, podrà ser mitjançant abraçadora de xapa galvanitzada. Element de fixació a placa. Per a sostres continus podrà ser mitjançant filferro d'acer recuit i galvanització, paletada d'escaiola i fibres vegetals o sintètiques, perfils laminats ancorats al forjat, amb o sense perfileria secundària de suspensió, i caragolam per a la subjecció de les plaques, etc,... Per a sostres registrables, podrà ser mitjançant perfil en T d'alumini o xapa d'acer galvanitzada, perfil en O amb pinça a pressió, etc..., podent quedar vist o ocult. Material de reomlert de juntes entre planxes per a sostres continus. Podrà ser de pasta d'escaiola. Escaiola. Complirà les especificacions recollides en el Plec general de condicions per a la recepció de guixos i escaioles RY-85 . Aigua. S'admetran totes les aigües potables i les tradicionalment emprades. Estructura oculta de travada de les plaques: podrà ser mitjançant varetes roscades, perfils en T d'alumini o xapa d'acer galvanitzat amb creuetes de travada en les trobades, etc... La rematada perimetral, podrà ser mitjançant perfil angular d'alumini o xapa d'acer galvanitzada. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Plaques d'escaiola, Guixos, Escaioles i Perfils d'alumini anoditzat. Execució Condicions prèvies L'apilament dels materials haurà de fer-se a cobert, protegint-los de la intempèrie. Les plaques es traslladaran en vertical o de cantell, evitant-ne la manipulació horitzontal. Per a col·locar les plaques caldrà realitzar ajustaments previs a la seva col·locació, evitant forçar-les perquè encaixin en el seu lloc. S'hauran disposat, fixat i acabat totes les instal·lacions situades sota forjat; les instal·lacions que hagin de quedar ocultes haurien de sotmetre's prèviament a les proves necessàries per al seu correcte funcionament. Preferiblement s'hauran realitzat les particions, la fusteria de buits exteriors i caixes de persianes estaran col·locades i preferiblement envidriades, abans de començar la col·locació del cel ras. S'evitaran els contactes bimetàl·lics: Zinc amb acer, coure, plom o acer inoxidable; Alumini amb plom o coure; Acer dolç amb plom, coure o acer inoxidable; Plom amb coure o acer inoxidable; Coure amb acer inoxidable. S'hauran obtingut els nivells en tots els locals objecte d'actuació, marcant-se de forma indeleble tots els paraments i elements singulars i/o sobresortints dels mateixos, tals com pilars, marcs, etc... D'aquesta manera s'haurà triat l'altura del cel ras tenint en compte que, com a mínim, aquesta serà de 10 cm. Fases d’execució Replanteig del nivell del cel ras. Fixació dels tirants de filferro al sostre. Col·locació de les plaques. Segellat dels junts. Sistema fix i entramat de perfils. Replanteig dels eixos de la trama de perfils. Col·locació i suspensió dels perfils de la trama. Col·locació de les plaques. Sistema desmuntable i suspensió amb barra roscada. Replanteig dels eixos de la trama de perfils. Col·locació dels perfils perimetrals, entrega als paraments i suspensió de la resta de perfils de la trama. Col·locació de les plaques. Sostres continus. Es disposaran un mínim de 3 elements de suspensió, no alineats i uniformement repartits per metre quadrat. La col·locació de les planxes es realitzarà disposant-les sobre llistons de pam que permetin la seva anivellació, col·locant les unions de les planxes longitudinalment en el sentit de la llum rasant, i les unions transversals alternades, quan es tracti de plaques d'escaiola. En cas de fixacions metàl·liques i varetes suspensores, aquestes es disposaran verticals i el lligat es realitzarà amb doble filferro de diàmetre mínim 0,70 mm. Quan es tracti d'un sistema industrialitzat, es disposarà l'estructura subjectant ancorada al forjat i cargolada a la perfilaria secundària (si n'hi ha), així com la perimetral. Les plaques es cargolaran perpendicularment a la perfileria i alternades. En cas de fixació amb canyes, aquestes es rebran amb pasta d'escaiola de 80l d'aigua per 100kg d'escaiola i fibres vegetals o sintètiques. Aquestes fixacions podran disposar-se en qualsevol adreça. Les planxes perimetrals estaran separades 5 mm dels paraments verticals. Les juntes de dilatació es disposaran cada 10 m i es formaran amb un tros de planxa rebuda amb pasta d'escaiola a un dels costats i lliure en l'altre. Sostres registrables. Les varetes roscades que s'usin com a element de suspensió, s'uniran per l'extrem superior a la fixació i per l'extrem inferior al perfil de l'entramat, mitjançant maniguet o rosca. Les varetes roscades que s'usin com a elements de travada, es col·locaran entre dos perfils de l'entramat, mitjançant maniguet. La distància entre varetes roscades, no serà superior a 120 cm. Els perfils que formen l'entramat i els perfils de rematada es situaran convenientment anivellats, a les distàncies que determinin les dimensions de les plaques i a l'altura prevista en tot el perímetre. La subjecció dels perfils de rematada es realitzarà mitjançant tacs i cargols de cap pla, distanciats un màxim de 50 cm entre si. La col·locació de les plaques s'iniciarà pel perímetre, donant a l'angle de xapa i sobre els perfils de l'entramat. La col·locació de les plaques acústiques metàl·liques, s'iniciarà pel perímetre transversalment al perfil o, donant suport per un extrem a l'element de rematada i fixada al perfil o mitjançant pinces, la suspensió es reforçarà amb un cargol de cap pla del mateix material que les plaques. Control i acceptació El reomplert d'unions entre planxes, s'efectuarà amb fibres vegetals o sintètiques i pasta d'escaiola, en la proporció de 80l d'aigua per cada 100kg d'escaiola, i s'acabaran interiorment amb pasta d'escaiola en una proporció de 100l d'aigua per cada 100kg d'escaiola. El fals sostre quedarà net, amb la seva superfície plana i al nivell previst. El conjunt quedarà estable i indeformable. Abans de realitzar qualsevol tipus de treballs en el fals sostre, s'esperarà almenys 24 hores. Per a la col·locació de lluminàries, o qualsevol altre element, es respectarà la modulació de les plaques, suspensions i travada. El fals sostre quedarà net, amb la seva superfície plana i al nivell previst. El conjunt quedarà estable i indeformable. Amidament i abonament m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, obertures ≤ 1 m2, no es dedueixen; obertures > 1 m2; es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords a les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. SUBSISTEMA REVESTIMENTS 1 ALICATATS Revestiment per a acabats de paraments interiors amb rajoles ceràmiques esmaltades, o vidriades, peces complementàries i especials, entregats al suport amb material d'unió, amb o sense acabat rejuntat. Les rajoles poden ser: de ceràmica natural, refractària, de valència,

de ceràmica esmaltada brillant o mate, de ceràmica vidriada, de gres extruït sense esmaltar o de gres extruït premsat esmaltat, de gres porcel·lànic o de gres premsat esmaltat. Normes d’aplicació UNE. UNE-EN 13888 Materiales de rejuntado para baldosas cerámicas; UNE-EN 12004 Codificación de los adhesivos. Components Rajoles, material d’unió, material de rejuntat i material de reomplert de juntes de dilatació. Característiques tècniques mínimes Rajoles. De diferents tipus com: Gres esmaltat, absorció d'aigua baixa o mitjana, premsades en sec, esmaltades. Gres porcelànic, molt baixa absorció d'aigua, premsades en sec o extruïdes, generalment no esmaltades. Rajola catalana, absorció d'aigua des de mitjana/alta a alta o fins i tot molt alta, extruïdes, generalment no esmaltades. Gres rústic, absorció d'aigua baixa o mitjana/baixa, extruïdes, generalment no esmaltades. Fang cuit, d'aparença rústica i alta absorció d'aigua. Rajola de València, absorció d'aigua alta, premsades en sec, esmaltades. Peces complementàries i especials. De molt diverses mesures i formes: tires, motllures, sanefes, etc... En qualsevol cas, les peces no estaran trencades, ni tacades i tindran un color i textura uniforme en tota la seva superfície. La grandària de les peces no serà superior a 30 cm, en cas contrari es necessitarien subjeccions addicionals. El dors de les peces tindrà rugositat suficient d’una profunditat superior a 2 mm. Les peces tindran un coeficient de dilatació potencial a la humitat ≤ 0,60 mm/m. Quan es tracti de revestiment exterior haurà de tenir una resistència a la filtració segons l’establert al CTE DB HS1 punt 2.3.2. Material d'unió. Sistema de col·locació en capa gruixuda, directament sobre el suport amb morter tradicional (MC). Sistema de col·locació en capa fina, sobre una capa prèvia de regularització: amb adhesius de ciment o hidràulics (morters-cola) constituïts per un conglomerant hidràulic, generalment ciment Portland, sorra de granulometria compensada i additius polimérics i orgànics. El morter/cola podrà ser convencional (A1), especial guix (A2), d'altes prestacions (C1) i de conglomerant mixts (C2); amb adhesius de dispersió (pastes adhesives) (D), constituïts per un conglomerant format per una dispersió polimèrica aquosa, sorra de granulometria compensada i additius orgànics; amb adhesius de resines de reacció, constituïts per una resina de reacció, un enduridor i càrregues minerals (sorra sílice). Material de rejuntat. Beurada de ciment Portland (JC). Morter de juntes (J1), amb aigua, ciment, sorra de granulometria controlada, resines sintètiques, additius específics i pigments. Morter de juntes amb additiu polimèric o làtex (J2). Morter de resines de reacció (JR), compost de resines sintètiques, un enduridor orgànic i de vegades una càrrega mineral. Es podran omplir parcialment les juntes amb tires un material compressible, (goma, plàstics cel·lulars, làmines de suro o fibres) abans de fer les junta plena. Material de replè de juntes de dilatació. S’utilitzarà silicona. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Rajoles, Morters, Ciment, Aigua i Àrids. Execució Condicions prèvies Es netejarà i humitejarà el parament si s’utilitza morter com a material d’unió. Si s’utilitza pasta adhesiva es mantindrà sec el suport. En qualsevol cas s'aconseguirà una superfície rugosa. Es mullaran les rajoles per immersió, perquè no absorbeixin l'aigua del morter. Es col·locarà un regle horitzontal a l'inici de l'enrajolat i es replantejaran les rajoles en el parament. S’enrajolarà abans de pavimentar i a partir del nivell d’aquest. La col·locació ha d'efectuar-se en unes condicions climàtiques normals, 5 ºC a 30 ºC, procurant evitar l'assolellament directe i els corrents d'aire. Fases d’execució La posada en obra dels revestiments ceràmics haurà de portar-se amb la supervisió de la D.F. La separació mínima entre rajoles serà de 1,50 mm. Es respectaran les juntes estructurals i es preveuran juntes de dilatació que se segellaran amb silicona, la seva amplària serà entre 1,50 i 3 mm. La distància entre les juntes de dilatació no superarà els 8 m i la seva amplària. No es realitzarà l'enrajolat fins que no s'hagi produït la retracció més important del mur, és a dir entre 45 i 60 dies. Es deixaran juntes de retracció segellades per panys de 20-250 m². Neteja final, mai ha d'efectuar-se la neteja àcida sobre revestiments recent col·locats. Rajoles rebudes amb morter amb adhesiu. Si s'utilitzés adhesiu de resines sintètiques, l'enrajolat podrà fixar-se directament als paraments de morter, sense picar la superfície però netejant prèviament el parament. Per a altre tipus d'adhesiu s'aplicarà segons les instruccions del fabricant. S'aplicarà en superfícies inferiors a 2 m². La capa de pasta adhesiva podrà tenir un gruix entre 2 i 3 mm, i s'estendrà sobre el parament amb llana dentada. Rajoles rebudes amb morter de ciment. Es col·locaran les rajoles esteses sobre el morter de ciment prèviament aplicat sobre el suport, picant-los amb la paleta i col·locant petits tascons de fusta en les juntes. La capa de morter podrà un gruix de 1 a 1,50 cm. Acabats. Una vegada fraguat el morter o pasta es retiraran els tascons i es netejaran les juntes, rejuntant-se posteriorment amb beurada de ciment blanc o gris ( o acolorida), no acceptant-se el rejuntat amb pols de ciment. Es netejarà la superfície amb raspalls de fibra dura, aigua i sabó, eliminant tots les restes de morter amb espàtules de fusta. Se segellaran les trobades amb fusteries i bimbells. Toleràncies d’execució. Rectitud dels costats : L≤100 mm ±0.4mm, L>100 mm ±0.3% i 1,5mm; Ortogonalitat : L≤100 mm ±0.6mm, L>100 mm ±0.5% i 2.0mm; Planor de superfície: L≤100 mm ±0.6mm, L>100 mm ±0.5% i entre 2.0 i 1,0mm. Control i acceptació De la preparació. Morter de ciment: dosificació, consistència i planor final. En cas de capa fina: desviació màxima mesura amb regla de 2 m: 3 mm. En cas d'aplicar emprimació: idoneïtat de la emprimació i manera d'aplicació. Materials i col·locació de l'enrajolat. Aixecant a l'atzar una rajola, l'inrevés no presenta buits. Juntes de moviment. Estructurals: no es cobreixen i s'utilitza un sellador adequat. Perimetrals i de partició: disposició, no es cobreixen d'adhesiu i s'utilitza un material adequat per al seu reomplert (ample ≤ 5 mm). Juntes de col·locació. S'emplenaran a les 24 hores de l'enrajolat. Eliminació i neteja del material sobrant. Amidament i abonament m² de superfície amidada segons les especificacions de la D. T. Amb deducció de la superfície corresponent a: obertures ≤1,00 m², no es dedueixen; obertures >1,00 m² i ≤2,00 m² , deduibles el 50%; obertures > 2,00 m², deduibles el 100%. Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l'amidament inclou la feina de fer els retorns, com brancals, llindes, etc... En cas de deduir-se el 100% del forat cal amidar també aquests paraments. 2 ENGUIXATS Revestiment continu de paraments interiors; amb un enguixat de 1 a 2 cm de gruix realitzat amb pasta de guix gruixut (YG), damunt del qual es pot fer una capa d'acabat de 2 a 3 mm de gruix realitzat amb guix fi (YF). S'han considerat els tipus següents: enguixat a bona vista, acabat lliscat o no; enguixat reglejat, acabat lliscat o no. Normes d’aplicació Pliego General de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción, RY-85. BOE. 10/06/1985. Components Guix gruixut, guix fi, additius, aigua i cantoneres. Característiques tècniques mínimes Guix gruixut (YG). S'ajustarà a les especificacions relatives a la seva composició química, finor de mòlt, resistència mecànica a flexotracció i treballabilitat.

Guix fi (Yf). S’ajustarà a les especificacions relatives a la seva composició química, finor de mòlt, resistència mecànica a flexotracció i treballabilitat Additius. Plastificants, retardadors de l'enduriment, etc... Aigua. Cantoneres. Podran ser de xapa d'acer galvanitzada, etc... Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresoponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Guix i Aigua. Els materials i equips d'origen industrial, haurien de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Execució Condicions prèvies En les arestes es col·locaran cantoneres, aplomant-les amb pasta de guix. Una vegada col·locades es realitzarà una mestra a cadascun dels seus costats. En l’enguixat reglejat, s'executaran mestres de guix en bandes d'almenys 12 mm de gruix, en racons, cantoneres i enguixats de buits de parets, en tot el perímetre del sostre i en un mateix pany cada 3m mínim. Prèviament, s'hauran col.locat els marcs de portes i finestres i repassat les parets. Els murs exteriors hauran d'estar acabats, així com la coberta de l'edifici o tenir almenys tres forjats sobre la planta a enguixar. Abans d'iniciar els treballs es netejarà i humitejarà la superfície. S'hauran d'aturar els treballs quan la temperatura sobrepassi els límits de 5°C i 35°C. Fases d’execució La pasta de guix s'utilitzarà immediatament després del seu pastat, sense addició posterior d'aigua. S'aplicarà la pasta entre mestres, estrenyent-la contra la superfície, fins a enrasar amb elles. El gruix de l’enguixat serà de 12 mm mínim i es faran talls a les juntes estructurals de l'edifici. S'evitaran els cops i vibracions que puguin afectar a la pasta durant el seu enduriment. Acabats lliscat. En l'enguixat a bona vista, a la formació d'aresta o de racó, la pasta de guix s'ha d'aplicar en dues operacions: una d'estesa i la segona de lliscat. En l'enguixat reglejat o en la formació de reglada de sòcol, la pasta de guix s'ha d'aplicar en dues operacions: una d'estesa entre les mestres, passant el regle i la segona de lliscat. El lliscat s'ha de fer amb guixos fins de primera qualitat, desprès de la capa d’estesa amb guix gruixut, i aplicat amb llana. Control i acceptació Comprovació exterior, dues cada 200 m² . Comprovació interior, dues cada 4 habitatges o equivalent. Es comprovarà que el suport estigui llis (rugós, ratllat, picat, esquitxat de morter), que no hagi elements metàl·lics en contacte i que estigui humit en cas d’enguixar. Es comprovarà que no s'afegeix aigua després del pastat. Es verificarà gruix segons projecte. Comprovar planor amb regla de 1m. Assaig de duresa superficial de l’enguixat de guix segons les normes UNE 7064 i UNE 7065; el valor mig resultant haurà de ser major que 45 i els valors locals majors que 40. Amidament i abonament m² d’enguixat, realitzat amb pasta de guix, sobre paraments verticals o horitzontals, acabat manuals amb llana, fins i tot neteja i humitejat del suport, deduint els buits i desenvolupant els matxonets. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures: Obertures ≤ 4,00 m², no es dedueixen;, > 4,00 m², es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen la superfície dels paraments laterals de l'obertura en una fondària de 30 cm, com a màxim, excepte en el cas d'obertures de més de 4,00 m² en que aquesta superfície s'ha d'amidar expressament. 3 PINTATS Revestiment continu amb pintures i vernissos de paraments i elements d'estructura, fusteria, serralleria i instal·lacions, amb preparació prèvia de la superfície, situats tant a l'interior com a l'exterior, que serveixen com element decoratiu o protector. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-A, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Acer, Pintat estructures d’acer. Components Emprimació, pintures, vernissos i additius en obra. Característiques tècniques mínimes Emprimació. Preparació de la superfície a pintar, podrà ser: emprimació anticorrosiva, emprimació per a galvanitzacions i metalls no ferris, emprimació per a fusta o tapaporus, emprimació segelladora per a guix i ciment, etc... Pintures i vernissos. Constituiran mà de fons o d'acabat de la superfície a revestir. Mitjà de dissolució, aigua (és el cas de la pintura al tremp, pintura a la calç, pintura al silicat, pintura al ciment, pintura plàstica, etc...); mitjà de dissolució, dissolvent orgànic (és el cas de la pintura a l'oli, pintura a l'esmalt, pintura martelè, laca nitrocel·lulòsica, pintura de vernís per a interiors, pintura de resina vinílica, vernissos, pintures bituminosses, intumescents i ignífugues, etc...). Aglutinants com cues cel·lulòsiques, calç apagada, silicat de sosa, ciment blanc, resines sintètiques, etc...). Additius: Acceleradors d'assecat, matissadors de lluentor, dissolvents, colorants, tints, pigments, etc... Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig del següent capítol: Pintura. Els materials i equips d'origen industrial, hauran de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Execució Condicions prèvies L'aplicació es realitzarà segons les indicacions del fabricant i l'acabat requerit. La superfície d'aplicació estarà anivellada i uniforme. La temperatura ambienti no serà major de 28 ºC a l'ombra ni menor de 12 ºC durant l'aplicació del revestiment. L’assolellament no incidirà directament sobre el pla d'aplicació. En temps plujós se suspendrà l'aplicació en paraments no protegits. Temps d'assecat especificats pel fabricant. S’evitaran, en les zones pròximes als paraments en període d'assecat, la manipulació i treball amb elements que desprenguin pols o deixin partícules en suspensió. Estaran col.locats els marcs de portes i finestres, canalitzacions, instal·lacions, baixants, etc... I es protegiran abans d’iniciar el pintat. Superfícies de guix, ciment, ram de paleta i derivats. S'eliminaran les eflorescències salines i l'alcalinitat amb tractament químic; s’eliminaran les taques superficials produïdes per floridura i es desinfectarà amb fungicides. Les taques d'humitats internes que duguin dissoltes sals de ferro, s'aïllaran amb productes adequats. En cas de pintura ciment, s'humitejarà totalment el suport. Superfícies de fusta. En cas d'estar afectada de fongs o insectes es tractarà amb productes fungicides, es substituiran els nusos mal adherits. Es realitzarà una neteja general de la superfície i es comprovarà el contingut d'humitat. Se segellaran els nusos mitjançant goma laca, assegurant-se que hagi penetrat en els buits dels mateixos i s'escataran les superfícies. Superfícies metàl·liques. Es realitzarà una neteja general de la superfície. Si es tracta de ferro es realitzarà un rascat d'òxids mitjançant raspall metàl·lic, seguit d'una neteja manual acurada de la superfície. S'aplicarà un producte que desgreixi a fons de la superfície. Fases d’execució Pintura al tremp. S'aplicarà una mà de fons amb tremp diluït, fins a la impregnació dels porus del maó, guix o ciment i una mà d'acabat. Pintura a la calç. S'aplicarà una mà de fons amb pintura a la calç diluïda, fins a la impregnació dels porus del maó o ciment i dues mans d'acabat. Pintura al silicat. S'aplicarà una mà de fons i altra d'acabat.

Pintura al ciment. Dues capes espaiades en mes de 24 hores. Pintura plàstica, acrílica, vinílica. Si és sobre maó, guix o ciment, s'aplicarà una mà d’emprimació selladora i dues mans d'acabat; si és sobre fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació tapaporus, posterior escatat i dues mans d'acabat. Pintura a l'oli. S'aplicarà una mà d’emprimació amb brotxa i altra d'acabat, espaiant-les un temps entre 24 i 48 hores. Pintura a l'esmalt. Prèvia emprimació del suport s'aplicarà una mà de fons amb la mateixa pintura diluïda en cas que el suport sigui guix, ciment o fusta, o dues mans d'acabat en cas de superfícies metàl·liques. Pintura martelè. S'aplicarà una mà d’emprimació anticorrosiva i una mà d'acabat a pistola. Laca nitrocel·lulòsica. En cas que el suport sigui fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació no grassa i en cas de superfícies metàl·liques, una mà d’emprimació antioxidant; a continuació, s'aplicaran dues mans d'acabat a pistola. Vernís hidròfug de silicona. Una vegada net el suport, s'aplicarà el nombre de mans. Vernís gras o sintètic. Es donarà una mà de fons amb vernís diluït i després d'un escatat fi del suport, s'aplicaran dues mans d'acabat. Control i acceptació Comprovació exterior, una cada 300 m². Comprovació interior, una cada 4 habitatges o equivalent. Fusta: humitat, segons exposició (exterior o interior) i nusos. Maó, guix o ciment: humitat inferior al 7 % i absència de pols, taques o eflorescències. Ferro i acer: neteja de brutícia i òxid. Galvanització i materials no ferris: neteja de brutícia i desgreixat de la superfície. Preparació del suport: emprimació selladora, anticorrosiva, etc... Pintat: nombre de mans. Aspecte i color, escrostonament, falta d'uniformitat, etc... Amidament i abonament m² de superfície de revestiment continu amb pintura o vernís, fins i tot preparació del suport i de la pintura, mà de fons i mà/s d'acabat totalment acabat, i neteja final. SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL·LACIONS SUBSISTEMA CONTROL AMBIENTAL 1 CALEFACCIÓ És la instal·lació que es fa servir per modificar la temperatura interior d’un edifici amb la finalitat d’aconseguir el confort desitjat. Normes d’aplicació R I T E. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1027/2007 (BOE 29.08.2007). Instalaciones de Climatización: Radiación. NTE-ICR/1975. UNE. corresponent a les indicacions particulars dels tubs segons material emprat i elements de la instal·lació. Reglamento de Aparatos a Presión. RD 1244/1979. Reglamento Electrónico de Baja Tensión, REBT 2002. RD 842/2002. Eficiencia energética de los edificios. Directiva 2002/91/CE. Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas. RD 275/1995.Aparatos a gas. RD 1428/1992. Aplicación de la directiva relativa a los equipos de presión. Directiva 97/23/CE. Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi . D 152/2002. Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. RD 909/2002/2003. Especificaciones técnicas de chimeneas modulares metálicas y su homologación. RD 2532/1985. Normas técnicas de radiadores convectores de calefacción por fluidos y su homologación. RD 3089/1982. Rendimineto para las calderas nuevas de agua caliente alimentadas por combustibles líquidos o gaseoso. RD 275/1995, 92/42/CEE. Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007). Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció. Codi Tècnic de l'Edificació. RD 314/2006. DB-HR, Protecció enfront del soroll. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro.

1.1 Generació Es defineix com els elements que generen aigua calenta o aire calent per a la instal·lació de calefacció.

Components Els sistemes possibles són els següents: Per aigua: Caldera domèstica. Pot tenir una carcassa per a integrar-se com un aparell més a la cuina. Poden ser estanques o atmosfèriques. Caldera multicelular. Té cossos i cremadors separats. Permet diferenciar les etapes d’escalfament i ajustar-les a la demanda. Caldera amb recuperació de calor. Aprofiten al màxim la calor del circuit de fums. Calderes elèctriques. Escalfen l’aigua amb l’ús de resistències. Normalment porten una massa acumuladora d’energia produïda en moments de menor cost de l’electricitat (tarifa nocturna). Dipòsits d’acumulació: Es disposarà d’un dipòsit d’acumulació que manté la temperatura del circuit per tal d’evitar que la caldera s’engegui. Han d’estar ben aïllats. Per aire: Equip convector. L’aire incrementa la seva temperatura al passar per un bescanviador de calor, que s’obté de la combustió. Conté un ventilador intern que impulsa l’aire per la part superior. Característiques tècniques mínimes. Les necessàries per al correcte funcionament dels components de la instal·lació. Control i acceptació Caldera: Dimensions i potència. Execució Calderes: Un cop situada ha de quedar connectada als diferents serveis, de manera que els tubs respectius no produeixin esforços a la connexió de la caldera. Si l'electrovàlvula d'entrada de combustible no té cap sistema manual auxiliar d'interrupció, cal incorporar una vàlvula manual d'interrupció a la línia d'arribada de combustible, a prop de la seva connexió a la caldera. Al voltant de la caldera cal deixar uns espais lliures per a facilitar els futurs treballs de manteniment i neteja. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm, aplomat: <= 5%.

Equip convector: Cal que tingui la connexió exterior de ventosa que garanteix l’aspiració d’aire i l’extracció dels gasos cremats. Aniran sempre col·locats en parets que donin a l’exterior. S’observaran detingudament les condicions de ventilació per que s’acompleixin les condicions de seguretat del local. Dipòsits d’acumulació: És l’element on s’emmagatzema l’aigua calenta. Abans de la seva instal·lació cal replantejar la seva ubicació. Un cop instal·lat ha de quedar separat dels paraments el suficient per tal de que es pugui manipular. Ha de quedar recolzat sobre el suport amb suports intermedis per a la seva fixació. L'alçària de muntatge de l'element ha de ser la reflectida en el projecte o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. S'ha de garantir l'estanquitat de les connexions amb els tubs d'alimentació, han de ser roscades i amb el junt de material elàstic. Control i acceptació Muntatge de canonada i passatubs segons especificacions. Característiques i muntatge de: conductes d’evacuació de fums, calderes, terminals i termòstats. Proves parcials d’estanquitat de zones ocultes. La pressió de prova no ha de variar, almenys, en 4 hores. Prova final d’estanquitat (caldera connexionada i connectada a la xarxa de fontaneria). La pressió de prova no ha de variar, almenys, en 4 hores. Verificacions La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element. Les connexions enroscades o embridades han d'anar segellades amb cinta o junt d'estanquitat, respectivament. Un cop connectat el motor elèctric, cal fer una prova del sentit de gir. Cal comprovar la idoneïtat de la tensió elèctrica disponible d'acord amb la del cremador. Amidament i abonament ut de caldera, d’equip convector i dipòsit. 1.2 Transport És el conjunt d’elements del sistema de transport de l’aigua calenta que es distribueix cap als emissors. Per aigua: Monotubular. Cabal, diàmetre de tub i velocitat són constants. La temperatura és variable. La distribució es realitza amb un anell que comunica els diferents emissors. Bitubular. Temperatura i velocitat constants. El cabal i diàmetres variables. La distribució es realitza amb un tub d’anada i un tub de tornada, el retorn és directe. Bitubular amb retorn invertit. Temperatura i velocitat constants. El cabal i diàmetres variables. La distribució es realitza amb un tub d’anada i un tub de tornada, el retorn és invertit. Per circuits llargs i separació considerable dels emissors. Terra radiant. Cabal, diàmetre de tub i velocitat són constants. La temperatura és variable. La distribució es realitza sota paviment o en altres paraments. Components Tubs: Poden ser d’acer negre o coure, i de polietilè reticulat en pas per sota paviment o per cambres. Aïllaments: Es col·locarà aïllament en tramades molt llargues fins als emissors. Circuladores: Per garantir la correcta circulació de l’aigua fins a tots els emissors. Dipòsits d’expansió: Controla els canvis de volum que hi pot haver a l’interior del circuit. Purgadors: Són mecanismes situats a diferents punts del circuit per lliurar l’aire interior. Poden anar muntats als emissors o als tubs en punts alts de la instal·lació. Regulació i control: Conjunt d’elements que regulen i controlen el correcte funcionament de la instal·lació. Pot haver-hi: sondes de temperatura, claus de regulació, centraletes de programació, elements de dilatació i seguretat. Característiques tècniques mínimes. Les necessàries per al seu correcte funcionament. Control i acceptació La descàrrega i manipulació dels elements s'ha de fer de manera que no rebin cops. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. Execució Condicions prèvies En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, conservant les característiques de l’aigua de subministrament respecte a la seva potabilitat, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per a la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. Tots els elements s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació. Han d’estar en perfecte estat i no haver rebut cops en el seu transport. La seva instal·lació no ha d’alterar les característiques dels elements. Tubs: Poden anar encastats, superficials o sota paviment. Els tubs han de ser accessibles. Les canonades s'han d'estendre perpendicularment o paral·lelament respecte a l'estructura de l'edifici. Les horitzontals han de passar preferentment a prop del paviment o del sostre. En els trams encastats caldrà protegir els tubs contra l’oxidació i especialment evitar el contacte directe amb el guix o altres productes que deteriorin el ferro o el coure. La separació entre els tubs o entre aquests i els paraments ha de ser >= 30 mm. Aquesta separació ha d'augmentar convenientment si han d'anar aïllats. Els dispositius de suport han d'estar situats de tal manera que garanteixin l'estabilitat i l'alineació del tub. Sobre envans, els suports s'han de fixar amb tacs i visos, i a les parets, s'han d'encastar. Entre l'abraçadora del suport i el tub s'ha d'interposar una anella elàstica. No s'ha de soldar el suport al tub. La canonada no pot travessar xemeneies ni conductes. La canonada que, en règim de treball, s'escalfi, s'ha de separar de les veïnes >= 250 mm. El pas a través d'elements estructurals s'ha de fer amb passamurs i l'espai que quedi s'ha d'omplir amb material elàstic. Els passamurs han de sobresortir >= 3 mm del parament. Dins del passamurs no hi pot quedar cap accessori. Les unions, canvis de direcció i sortides es podran fer amb accessoris soldats o roscats, assegurant l’estanquitat fent servir estopes, pastes i cintes estanques. Cal preveure elements de lliure dilatació als tubs, intercalant lira de dilatació o maneguets elàstics. Han de tenir lliure moviment en els suports, sota paviment o encastats aniran sota una beina de protecció. Terra radiant: Cada circuit ha de quedar regulat per un únic joc de vàlvules. Ha de quedar correctament regulat en la impulsió i en el retorn, de manera que les seves condicions de funcionament (cabal, pressió i temperatura) siguin les especificades al projecte. Les connexions hidràuliques han de ser estanques a la pressió de prova. Les connexions han d'estar fetes amb els materials i accessoris subministrats pel mateix fabricant, o els expressament autoritzats per aquest. Tots els elements de maniobra, control i connexió han de quedar visibles i accessibles per al seu manteniment. No s'han de transmetre esforços entre el col·lector i la resta d'elements que formen la instal·lació. Ha d'estar feta la prova d'instal·lació. Han de tenir lliure moviment en els suports, sota paviment o encastats aniran sota una beina de protecció. Aïllaments: L'aïllament ha d'estar col·locat de manera que no interfereixi amb els òrgans de comandament de les vàlvules i d'altres accessoris de la instal·lació. Poden ser d’escumes elastomèriques, llana de vidre o llana de roca. Circuladores: Ha d'estar connectada a la xarxa a què ha de donar servei, i el motor a la línia d'alimentació elèctrica. Les canonades no han de transmetre cap tipus d'esforç a la bomba. Les unions han de ser completament estanques. Dipòsits d’expansió: Ha de quedar col·locat en el circuit de retorn. El dipòsit ha de quedar anivellat i aplomat. Cal que quedi suficientment separat dels paraments que l'envolten. Ha de quedar instal·lat en una posició tal que en ús no es puguin crear bosses d'aire al conducte.

Purgadors: S'ha d'instal·lar el circuit d'anada, 1,5 m per sobre de l'última derivació. Si el tub és d'acer, el junt d'estanquitat s'ha de fer amb mini i estopa, pastes o cinta. Si el tub és de coure, es disposarà una peça especial de llautó roscada al purgador i soldada per capilaritat al tub de coure. El seu eix principal ha de ser vertical. Regulació i control: La seva execució serà la corresponent a les especificacions tècniques del fabricant i industrial. Control i acceptació Muntatge i connexions entre tubs i elements, soldadures, segellats, passatubs, ancoratges i distàncies entre suports. Col·locació i direcció dels elements. Diàmetres de tubs i elements. Distància mín. d’encreuament amb altres instal·lacions. Verificacions Proves de servei als tubs: cal fer prova hidrostàtica a la xarxa de tubs. Proves parcials d’estanquitat de zones ocultes. La pressió de prova no ha de variar, almenys, en 4 hores. Prova final d’estanquitat (caldera connexionada i connectada a la xarxa de fontaneria). La pressió de prova no ha de variar, almenys, en 4 hores. Prova d’estanquitat, de lliures dilatacions, eficiència tèrmica i funcionament. Totes les unions enroscades s'han de preparar amb estopa, pastes o cintes d'estanquitat. L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. Ha d'estar feta la prova d'instal·lació. Verificacions Proves de servei als tubs: cal fer prova hidrostàtica a la xarxa de tubs. Prova d’estanquitat, de lliures dilatacions, eficiència tèrmica i funcionament. Totes les unions enroscades s'han de preparar amb estopa, pastes o cintes d'estanquitat. L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. Ha d'estar feta la prova d'instal·lació. Amidament i abonament ml de tub i d’aïllament, inclosa part proporcional de retalls i els empalmaments que s’hagin de realitzar, juntes i complements, completament instal·lat i comprovat. ut de la resta d’elements que formen la instal·lació. 2 CLIMATITZACIÓ És la instal·lació que es fa servir per a condicionar l’interior d’un edifici: modificant la temperatura, el contingut d’humitat, el moviment i la puresa de l’aire amb la finalitat d’aconseguir el confort desitjat. Els sistemes possibles són els següents: Pel sistema de refrigeració: Condensats per aire o per aigua. Per la seva construcció: Partits o compactes. Per la forma d’impulsar l’aire: directa o amb conductes. Per la seva disposició: Verticals o horitzontals. Pel seu tamany: Petits : portàtils, de mur o finestra. Mitjans: consoles, murals. Grans: Armaris, de sostre, de coberta o partits múltiples (multi-split). Normes d’aplicació Codi Tècnic de l'Edificació. RD 314/2006. DB-HR, Protecció enfront del soroll. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE, corresponents a les condicions particulars dels tubs segons material emprat i elements de la instal·lació. UNE 100171:1989 IN Climatización. Aislamiento térmico. Materiales y colocación, UNE 100171:1992 ERR Climatización. Aislamiento térmico. Materiales y colocación, UNE 100172:1989 Climatización. Revestimiento termoacústico interior de conductos, UNE-EN 60335-1:1997 Seguridad en los aparatos electrodomésticos y análogos. Parte 1: Requisitos generales. R I T E. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1027/2007 (BOE 29.08.2007). Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007). Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció. Emissors de sostre, consola, mural, climatitzadora: Reglamento de Seguridad para Plantas e Instalaciones Frigorificas. RD 3099/1977. Reglamento de Aparatos a Presión. RD 1244/1979. Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, REBT 2002. RD 842/2002. R I T E. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1027/2007 (BOE 29.08.2007). UNE. UNE-EN 378-1:1996 Sistemas de refrigeración y bombas de calor. Requisitos de seguridad y medioambientales. Parte 1: Requisitos básicos, UNE-EN 60335-1:1997 Seguridad en los aparatos electrodomésticos y análogos. Parte 1: Requisitos generales, UNE-EN 60335-2-40:1999 Seguridad de los aparatos electrodomésticos y análogos. Parte 2: Requisitos particulares para las bombas de calor eléctricas, los acondicionadores de aire y los deshumidificadores. Conductes: R I T E. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1027/2007 (BOE 29.08.2007). UNE. UNE 100101:1984 Conductos para transporte de aire. Dimensiones y tolerancias. Conductes metàl·lics: UNE. UNE 100102:1988 Conductos de chapa metálica. Espesores. Uniones. Refuerzos, UNE 100103:1984 Conductos de chapa metálica. Soportes, UNE 100104:1988 Climatización. Conductos de chapa metálica. Pruebas de recepción. Conductes de fibra mineral o poliisocianurat: UNE. UNE 100105:1984 Conductos de fibra de vidrio para transporte de aire. Reglamento de seguridad para plantas e instalaciones frigoríficas. Real Decreto 3099/1977. Instrucciones complementarias MI-IF con arreglo a lo dispuesto en el reglamentos de seguridad para plantas einstalaciones frigoríficas. B.O.E.29; 03.02.78. Especificaciones de las exigencias técnicas que deben cumplir los sistemas solares para agua caliente y climatización. B.O.E.99; 25.04.81. Reixes i difusors: R I T E. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1027/2007 (BOE 29.08.2007). 2.1 Generació Són els elements que generen aigua o aire climatitzat per a la instal·lació. Bomba de calor: Es pot utilitzar com a màquina refrigeradora o calefactora. La seva font energètica pot ser l’electricitat. A l’hivern el sistema pot estar connectat a una caldera generadora d’un circuit d’aigua calenta que dóna suport a la bomba de calor o que n’anul·la el seu funcionament a l’hivern.

Refrigeradora: S’utilitza només com a màquina refredadora a l’estiu; la seva font energètica pot ser l’electricitat. De coberta (roof-top): Es col·loca a coberta i a més de generadora és emissora directa de l’aire climatitzat al local. Característiques tècniques mínimes. Les necessàries pel seu correcte funcionament. Control i acceptació Bomba de calor: Dimensions i potència. Refrigeradora: Dimensions i potència. De coberta (roof-top): Dimensions i potència. Execució Bomba de calor, refrigeradora i de coberta. Ha de quedar fixada sòlidament a l'estructura de suport pels punts previstos a la documentació tècnica del fabricant i amb el sistema de fixació disposat pel fabricant. No s'han de transmetre vibracions ni sorolls a l'estructura de suport. Tots els materials que intervenen a la instal·lació han de ser compatibles entre si. Les parts mòbils de l'aparell, s'han de poder moure lliurement sense entrar en contacte amb elements de l'obra, el conducte o la pròpia instal·lació. Ha d'estar connectat a la xarxa d'alimentació elèctrica, la de protecció elèctrica, i la de control, amb cables de les seccions i tipus indicats a les instruccions tècniques del fabricant i que compleixin les especificacions fixades a les seves partides d'obra. La prova de servei ha d'estar feta. El muntatge s'ha de fer seguint les instruccions de la documentació tècnica del fabricant. S'ha de seguir la seqüència de muntatge proposada pel fabricant. Un cop instal·lat l'equip, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants com ara embalatges, retalls de tubs, etc. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element. Les connexions de la instal·lació frigorífica i les connexions de desguàs han de ser estanques. Han d'anar segellades amb el sistema d'estanquitat aprovat pel fabricant. Abans d'efectuar les unions, es repassaran i netejaran els extrems dels tubs per eliminar les rebabes que hi puguin haver. Els extrems de les canonades han d'estar preparats d'acord amb el sistema de connexió que s'hagi de fer. Entre les dues parts de les unions s'ha d'interposar el material necessari per a la obtenció d'una estanquitat perfecta i duradora, a la temperatura i pressió de servei. Control i acceptació Replanteig i ubicació de màquines. Prova de desguàs de climatitzadores i fan-coils. Connexió a quadres elèctrics. Proves de funcionament elèctric, hidràulic i d’aigua. Verificacions Característiques de màquines climatitzadores, fan-coils i refredadores. L'estanquitat de les unions s'ha de realitzar mitjançant els junts adequats. Posta en marxa de la instal·lació. Amidament i abonament ut de la bomba de calor i refrigeradora. 2.2 Transport Conjunt d’elements del sistema de transport del fluid refrigerant o portador de calor des de l’aparell generador fins a l’aparell emissor. Components Tubs: Poden ser de coure llisos i secció circular i de polietilè reticulat. Aïllaments: Es col·locarà aïllament en tramades molt llargues fins als emissors amb protecció exterior de xapa si va per l’exterior. Circuladores: Per garantir la correcta circulació del fluid fins a tots els emissors. Regulació i control: Conjunt d’elements que regulen i controlen el correcte funcionament de la instal·lació. Poden haver-hi: sondes de temperatura, claus de regulació, centraletes de programació, elements de dilatació i seguretat. Característiques tècniques mínimes. Les necessàries pel seu correcte funcionament. Control i acceptació La descàrrega i manipulació dels elements s'ha de fer de forma que no rebin cops. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. La seva instal·lació no ha d’alterar les característiques dels elements. Execució Condicions prèvies En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, conservant les característiques de l’aigua de subministrament respecte a la seva potabilitat, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per a la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. Tubs: Poden anar superficials o col·locats en safata o espai específic per aquest ús. Els tubs han de ser accessibles. Les canonades s'han d'estendre perpendicularment o paral·lelament respecte a l'estructura de l'edifici. Les horitzontals han de passar preferentment a prop del paviment o del sostre. En els trams encastats caldrà protegir els tubs contra l’oxidació i especialment evitar el contacte directe amb el guix o altres productes que deteriorin el ferro o el coure. La separació entre els tubs o entre aquests i els paraments ha de ser >= 30 mm. Aquesta separació ha d'augmentar convenientment si han d'anar aïllats. Els dispositius de suport han d'estar situats de tal manera que garanteixin l'estabilitat i l'alineació del tub. Sobre envans, els suports s'han de fixar amb tacs i visos, i a les parets, s'han d'encastar. Entre l'abraçadora del suport i el tub s'ha d'interposar una anella elàstica. No s'ha de soldar el suport al tub. La canonada no pot travessar xemeneies ni conductes. La canonada que, en règim de treball, s'escalfi, s'ha de separar de les veïnes >= 250 mm. El pas a través d'elements estructurals s'ha de fer amb passamurs i l'espai que quedi s'ha d'omplir amb material elàstic. Els passamurs han de sobresortir >= 3 mm del parament. Dins del passamurs no hi pot quedar cap accessori. Les unions, canvis de direcció i sortides es podran fer amb accessoris soldats o roscats, assegurant l’estanquitat fent servir estopes, pastes o cintes estanques. Cal preveure elements de lliure dilatació als tubs, intercalant lira de dilatació o maneguets elàstics. Han de tenir lliure moviment en els suports, sota paviment o encastats aniran sota una beina de protecció. Aïllaments: L'aïllament ha d'estar col·locat de manera que no interfereixi amb els òrgans de comandament de les vàlvules i d'altres accessoris de la instal·lació. Poden ser d’escumes elastomèriques, llana de vidre o llana de roca. Si el recorregut dels tubs és exterior cal protegir l’aïllament del sol i la pluja amb un folrat d’alumini o xapa d’acer galvanitzat. Regulació i control: La seva execució serà la corresponent a les especificacions tècniques del fabricant i industrial seguint especificacions de la D.F. Control i acceptació Connexions entre tubs i elements, soldadures, segellats, ancoratges i distàncies entre suports. Col·locació i direcció dels elements. Diàmetres de tubs i elements. Distància mín. d’encreuament amb altres instal·lacions. Proves de funcionament elèctric, hidràulic i aigua. Replanteig i muntatge de canonades i conductes, alineació i distància entre suports. Proves de pressió hidràulica. Aïllament de canonades, comprovació de gruixos i característiques del material d’aïllament. Verificacions Proves de servei als tubs: cal fer prova hidrostàtica a la xarxa de tubs. Prova d’estanquitat, de lliure dilatacions, eficiència tèrmica i funcionament. Totes les unions enroscades s'han de preparar amb estopa, pastes o cintes d'estanquitat. L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. Ha d'estar feta la prova d'instal·lació. Amidament i abonament

ml del tub i l’aïllament, inclosa part proporcional de retalls i els empalmaments que s’hagin de realitzar, juntes i complements, completament instal·lat i comprovat. ut de la resta d’elements que conformen la instal·lació. 2.3 Emissors És l’element últim de la instal·lació que ens emet fred o calor per aire. Pot ser l’emissió directament de l’aparell o mitjançant conductes i reixetes. Tipus De sostre: Estan ubicats al sostre. Poden anar encastats a cel ras. De consola: Es col·loquen recolzats a terra tipus moble. Poden anar amb acabat de fàbrica o embolcall a mida. Murals: Estan ubicats a la paret o al sostre amb acabat de fàbrica. Climatitzadora: Aparell gran situat amb pressa exterior d’aire. Necessita conductes i reixetes per fer arribar l’aire al lloc desitjat. Conductes: Elements de transport que condueixen l’aire fins el lloc desitjat. Reixes: Elements que aporten a l’espai l’aire que ve del conducte. Difusors: Elements que reparteixen i difonen l’aire. Característiques tècniques mínimes. Les necessàries pel seu correcte funcionament. Control i acceptació La descàrrega i manipulació dels elements s'ha de fer de forma que no rebin cops. S'han de comprovar que les característiques tècniques dels aparells corresponen a les especificades al projecte. Execució Emissors de sostre, consola, mural, climatitzadora: Les posicions de les unitats han de ser les reflectides a la D.T. o, en el seu defecte, les indicades per la D.F. Els equips han de quedar fixats sòlidament als suports pels punts previstos a les instruccions d'instal·lació del fabricant. No s'han de transmetre vibracions ni sorolls als suports. Els suports han de ser adequats al tipus d'aparell que han de subjectar. Tots els materials que intervenen en la instal·lació han de ser compatibles entre si. Les parts mòbils de l'aparell, com ara ventiladors i comportes, s'han de poder moure lliurement sense entrar en contacte amb elements de l'obra, el conducte o la pròpia instal·lació. Els cables elèctrics i els tubs frigorífics han d'entrar als aparells pels punts previstos pel fabricant. Les connexions dels equips i aparells a les canonades han d'estar fetes de manera que entre la canonada i l'aparell no es transmeti cap esforç, degut al propi pes i les vibracions. Les connexions han de ser fàcilment desmuntables per tal de facilitar l'accés a l'equip en cas de reparació o substitució. Els conductes d'interconnexió han de quedar acoblats amb la unitat interior i respectar la distància horitzontal i vertical entre ambdues unitats, que s'indiquen a les instruccions d'instal·lació. El muntatge s'ha de fer seguint les instruccions de la documentació tècnica del fabricant. S'ha de seguir la seqüència de muntatge proposada pel fabricant. Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'aparell. Les connexions de la instal·lació frigorífica i les connexions de desguàs han de ser estanques; han d'anar segellades amb el sistema d'estanquitat aprovat pel fabricant. Abans d'efectuar les unions, es repassaran i netejaran els extrems dels tubs per eliminar les rebabes que hi puguin haver. Els extrems de les canonades han d'estar preparats d'acord amb el sistema de connexió que s'hagi de fer. Entre les dues parts de les unions s'ha d'interposar el material necessari per a la obtenció d'una estanquitat perfecta i duradora, a la temperatura i pressió de servei. Per a unitats connectades a conductes, la unitat interior ha de quedar connectada al conducte al que dóna servei. No s'han de transmetre esforços ni vibracions entre l'aparell i els conductes. Conductes Si els conductes van penjats del sostre, el tirant vertical ha de tenir una desviació <= 10° respecte a la vertical. Els suports s'han de col·locar a prop de les unions entre els trams. El conjunt acabat ha de ser estanc a la pressió de treball. Conductes metàl·lics. Les unions entre conductes es fan per mitjà de les corresponents tires d'unió transversal subministrades amb el conducte i que s'encaixen, fent-hi un doblec, a cada conducte. Si la pressió de treball del conducte és menor o igual a 50 mca, el suport s'ha d'unir a les parets del conducte amb cargols autoroscants, o amb reblons. Si la pressió és superior a 50 mca, en conductes penjats del sostre s'han d'unir els braços del suport per sota del conducte per mitjà d'un perfil angular sobre el qual queda recolzat. La distància entre suports ha de ser menor o igual a 3 m. En conductes penjats de la paret, la unió s'ha de fer per punts de soldadura. El suport del conducte ha de quedar encastat a la paret o al sostre, segons quina sigui la seva situació. Dist. màx. suports verticals: per a conductes de fins a 2 m de perímetre: <= 8 m, per a conductes de perímetre superior a 2 m: <= 4 m. Conductes de fibra mineral o poliisocianurat. Han d'estar fetes totes les unions i tots els junts han d'estar segellats. La superfície per segellar ha de ser neta i seca i ha d'estar a una temperatura >= 10°C. Les unions han d'estar comprimides i a tocar. L’execució de plecs i unions per conducte, colzes, reduccions, etc. s'han de fer segons les UNE’s vigents. També han de complir aquesta norma els reforços i la separació de suports d'acord amb la pressió de treball i la rigidesa del plafó. El segellat ha de ser continu al llarg de les unions longitudinals i transversals. La cinta ha de cavalcar >= 25 mm sobre cada peça que s'ha d'unir. El recobriment ha de quedar a la superfície exterior del conducte. Els conductes s'han d'inspeccionar i netejar abans de la seva col·locació. Es tindrà cura de no embrutar els conductes durant les operacions de muntatge. Tots els components que conformen el conducte han de ser compatibles entre si. No s'han de transmetre esforços entre els conductes o accessoris i el sistema de suport. Reixes i difusors Ha de quedar plana sobre l'allotjament. La reixeta fixada al bastiment, ha de quedar sòlidament unida al bastiment de muntatge per mitjà del marc collat amb visos o a pressió. La reixeta recolzada sobre el bastiment, ha de quedar situada en el seu allotjament i exercir una certa pressió. Ha de ser manipulable manualment. Si la unitat terminal de retorn no incorpora cap dispositiu de recollida de brutícia, la seva part inferior ha de quedar a una distancia mínima de 10 cm del terra. Si la unitat terminal d'impulsió permet l'entrada d'un cos estrany de grandària superior o igual a 10 mm, aleshores aquesta ha d'anar col·locada a una distancia mínima de 2 m del terra, mesurada respecte la seva part inferior. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. Control i acceptació Replanteig i ubicació de màquines i elements. Prova de desguàs de climatitzadores i fan-coils. Connexió a quadres elèctrics. Proves de funcionament elèctric, hidràulic i aigua. Replanteig i muntatge de canonades i conductes, alineació i distància entre suports. Proves de pressió hidràulica. Aïllament de canonades, comprovació de gruixos i característiques del material d’aïllament. Verificacions Emissors de sostre, consola, mural, climatitzadora: Els aparells han de funcionar sota qualsevol condició de càrrega sense produir vibracions o sorolls inacceptables. Característiques de màquines i muntatge d’elements de control. Conductes Ha de quedar fixat sòlidament al sistema de suport. El conducte col·locat ha de resistir els esforços deguts al seu propi pes, al moviment de l'aire i a les vibracions que es puguin produir durant el funcionament. Reixes i difusors La reixeta s'ha d'inspeccionar abans de la seva col·locació. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al projecte. Amidament i abonament ut dels emissors de sostre, consola, mural, climatitzadora, reixes i difusors. m² o ml, segons mides, dels conductes.

3 VENTILACIÓ És la instal·lació per a la renovació de l’aire dels diferents locals de l’edifici. Normes d’aplicació Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, REBT 2002. RD 842/2002. Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HS 3, Salubritat-Qualitat de l'aire interior. DB- HR, Protecció enfront del soroll. R I T E. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1027/2007 (BOE 29.08.2007). Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007). Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció. UNE 100 102:1988. Conductos de chapa metálica. Espesores. Uniones. Refuerzos. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Conductes: Poden ser formats per peces prefabricades, ceràmiques, de formigó, etc., o conductes flexibles d’alumini, poliester, xapa d’acer galvanitzat i plàstic. Reixes: Elements que permeten l’extracció l’aire cap al conducte. Airejadors: Elements que es col·loquen als elements constructius per permetre l’admissió o el pas de l’aire. Equips de ventilació: Poden ser extractors híbrids o mecànics, ventiladors centrífugs, etc.; són aparells que forcen mecànicament la ventilació interior d’un local. Aspiradors estàtics: Estan format per peces prefabricades de formigó, ceràmiques o plàstics. Característiques tècniques mínimes. Les necessàries pel correcte funcionament dels components de la instal·lació. Control i acceptació Conductes i reixes: Dimensions i material. Equips de ventilació: Dimensions i potència. Execució Conductes: El conducte acabat ha de ser estable, aplomat i estanc al servei. Les unions entre els tubs no han de ser rígides. Cada tram entre sostres s'ha de recolzar en el sostre inferior. No s'ha d'interrompre la continuïtat del conducte en cap lloc. El pas a través de sostres i les unions entre els conductes s'han de fer de manera no rígida. El pas a través del forjat tindrà un marge perimetral de 2 cm que s’omplirà amb aïllament tèrmic. La connexió entre el conducte principal i el secundari s'ha de fer amb una peça especial de derivació i ha de quedar >= 2,20 m per sobre de la dependència per ventilar. El tram exterior sobre la coberta ha de quedar protegit per un paredó de totxana. Ha de tenir l'alçària fixada en el projecte; si no s'especifica, ha de ser la determinada per la NTE-ISV i el CTE. Toleràncies: replanteig: ± 10 mm, aplomat del conducte en una planta: ± 20 mm, aplomat de l'aspirador: ± 5 mm. Pels conductes d’extracció per a ventilació híbrida, les peces han de col·locar-se tenint compte de l’aplomat, podent-se admetre una desviació de la vertical de fins a 15º amb transicions suaus; els dos últims pisos no s'han de connectar al conducte principal, sinó que han de sortir directament a l'aspirador i l'alçària màxima de cada conducte principal és de 6 plantes. Cal deixar muntades les reixes de ventilació. Les obertures d’extracció connectades a conductes d’extracció han de tapar-se adequadament per a evitar l’entrada de runes o d’altres objectes als conductes fins que es col·loquin els elements de protecció corresponents. El tall de les peces s'ha de fer amb una serra manual o mecànica, perpendicularment a l'eix i per l'extrem contrari al de la valona de connexió. Quan les peces siguin de formigó en massa o ceràmiques, s’hauran de rebre amb morter de ciment tipus M-5a (1:6), evitant la caiguda de restes de morter a l’interior del conducte i enrasant les juntes per totes dues cares. Reixes: Tots els materials, equips i accessoris no tindran en cap de les seves parts deformacions, fissures o senyals d'haver estat sotmesos a maltractaments abans o durant la instal·lació. Les reixetes han de suportar els esforços deguts al seu propi pes, al moviment de l'aire, als propis de la seva manipulació, així com a les vibracions que es puguin produir com a conseqüència del règim normal de funcionament. No han de contaminar l'aire que circula a través seu. Han d'estar formades per una xapa metàl·lica amb les aletes estampades. No han de tenir aletes despreses o deformades; les aletes han de ser equidistants entre si. La forma d’expressió de les mesures sempre ha de ser: Llargària x Alçària. Airejadors: Han de situar-se a una distància del terra >= 1,80 m en el cas d’habitatges. No tindran cap de les seves parts deformades ni amb senyals d’haver estats sotmesos a maltractaments abans o durant la instal·lació. Es deixaran col·locats protegits interior i exteriorment per evitar el seu embrutiment. Si l’airejador disposa de qualsevol tipus de regulació, es comprovarà el seu correcte funcionament. Equips de ventilació: La posició ha de ser la reflectida a la D.T. S'ha de connectar a la xarxa d'alimentació elèctrica, i comprovar que la tensió disponible sigui l'adient. S'ha de comprovar que el sentit de gir és el que li correspon. La distància entre el pla de la boca de l'extractor i qualsevol obstacle ha de, com a mínim, ser superior a dues vegades el diàmetre equivalent a la boca de descàrrega i acomplir els requeriments indicats al CTE. L’aspirador híbrid o mecànic s’ha de col·locar aplomat i agafat al conducte d’extracció o al seu revestiment. El sistema de ventilació mecànica ha de col·locar-se sobre el suport de forma estable i utilitzant elements anti-vibratoris. Les juntes i connexions han de ser estancs i estar protegits per evitar l’entrada o sortida d’aire en aquest punts. Control i acceptació Comprovació de : ventiladors, característiques i ubicació; muntatge de conductes i reixes. Proves d’estanquitat d’unió de conductes, mesura d’aire. Pel sistema d’extracció de garatges: ubicació de central de detecció de CO, comprovació de muntatge i accionament davant la presència de fum. Posta en marxa manual i automàtica. Verificacions La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element. Un cop connectat el motor elèctric, cal fer una prova del sentit de gir. Cal comprovar la idoneïtat de la tensió disponible d'acord amb la de l’aparell. Comprovació del cabal d’extracció dels conductes. Amidament i abonament ml de conducte, inclosa la part proporcional de retalls, trobades aïllades amb forjats i peces especials, amidada la llargària instal·lada entre els eixos dels elements o dels punts a connectar. ut de reixes, equips de ventilació, aspiradors, airejadors, etc. 4 IL·LUMINACIÓ Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HE-3, Eficiència energètica de les instal·lacions. DB SU-4, Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada. DB-HR, Protecció enfront del soroll.

Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007). Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció. Reglamento electrotécnico para baja tensión, REBT 2002. RD 842/2002. Instrucciones Técnicas Complementarias. Instrucción 9/2004. Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques. Resolució 4/11/1988. Procediment administratiu per a l'aplicació del Reglament electrotècnic de baixa tensió. D 363/2004. Guia Técnica de aplicación al Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. Procediment administratiu per a l'aplicació del REBT. Instrucció 7/2003. Condicions de seguretat en els les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d'habitatges. Instrucció 9/2004. Les llumeneres que s’utilitzin en enllumenat exterior seran conformes a la norma UNE-EN 60598 i la UNE-EN 60598-2-5 en el cas de projectors d’exterior. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. 4.1 Interior És la que fa referència als espais amb fonts lluminoses artificials, amb aparells d’enllumenat que reparteixen, filtren o transformen la llum emesa per una o més làmpades (d’incandescència o descàrrega) i que inclou tots els dispositius necessaris pel suport, fixació i protecció de les llumeneres. Components Llumeneres: Poden ser per làmpades d’incandescència o de fluorescència i altres equips de descàrrega i inducció. Les llumeneres podran ser: empotrades, adosables, suspeses, amb gelosia, amb difusor continu, estanques, antideflagrants... Accessoris per fluorescència: reactància, condensador i cebadors. Làmpades: s’haurà d’indicar la marca d’origen, la potència en watts (làmpada més equip auxiliar), la tensió en volts i el flux nominal en lúmens i l’índex de rendiment de color. Característiques tècniques mínimes. Les necessàries per al correcte funcionament dels components de la instal·lació. Control i acceptació. Connexions entre elements, distàncies entre suports, toleràncies i aplomat de la col·locació. Distància mín. encreuaments amb altres instal·lacions. Traçat i muntatge de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. Situació de punts i mecanismes. Característiques i situació d’equips d’enllumenat (marca, model i potència). Proves de funcionament: Encesa de l’enllumenat. Execució Es farà un replanteig previ de totes les llumeneres que haurà d’estar aprovada per la D.F. abans de la seva col·locació. La fixació de les llumeneres es realitzarà amb el parament suport completament acabat. Un cop replantejada la situació de la llumenera i la fixació al suport es connectaran, tant la llumenera com els accessoris, al circuit corresponent, amb regletes. Cada zona disposarà com a mínim d’un sistema d’encesa i apagat manual. No s’acceptaran els sistemes de control únics en quadres elèctrics. Les zones on el seu ús sigui temporal es col·locaran detectors de presència o temporitzadors. Es col·locaran sistemes d’aprofitament de la llum natural segons les especificacions del CTE. Verificacions La prova de servei per a comprovar el funcionament de l’enllumenat consistirà en l’accionament dels interruptors d’encesa de l’enllumenat amb totes les llumeneres equipades amb les làmpades corresponents. Amidament i abonament ut d’equip de llumenera, inclòs l’equip d’encesa, fixacions, fixació amb regletes i petit material. Es pot incloure la part proporcional de difusors, gelosies o reixes. 4.2 Emergència És la que en cas de fallida de l’enllumenat normal, subministra la il·luminació necessària per facilitar la visibilitat als usuaris de manera que puguin abandonar l’edifici, evitar situacions de pànic i permetre la visió de les senyals indicatives de les sortides i la situació dels equips i mitjans de protecció existents. Components Llumeneres: Poden ser per làmpades d’incandescència o de fluorescència. Làmpades: Poden ser d’incandescència o fluorescència han d’assegurar l’enllumenat d’un local. En cada aparell d’incandescència existiran dues làmpades com a mínim. En el cas de fluorescència el mínim serà una làmpada. Bateria: La bateria d’acumuladors elèctrics o la font central ha d’alimentar les làmpades. Equips de control i unitats de comandament: Són els dispositius de posta en servei, recàrrega i posta en estat de repòs. El dispositiu de posta en estat de repòs pot estar incorporat a l’aparell o situat a distància. En els dos casos, el restabliment de la tensió d’alimentació normal ha de provocar automàticament la posta en alerta o bé posar en funcionament una alarma sonora. Característiques tècniques mínimes. Les necessàries pel correcte funcionament dels components de la instal·lació. Control i acceptació. Connexions entre elements, distàncies entre suports, toleràncies i aplomat de la col·locació. Distància mín. encreuament amb altres instal·lacions. Traçat i muntatge de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. Situació de punts. Característiques i situació d’equips d’enllumenat. (marca, model i potència). Proves de funcionament: Encesa de l’enllumenat. Execució Es farà un replanteig previ de totes les llumeneres que haurà d’estar aprovada per la D.F. abans de la seva col·locació. La fixació de les llumeneres es realitzarà amb el parament suport completament acabat. Un cop replantejada la situació de la llumenera i la fixació al suport es connectaran, tant la llumenera com els accessoris, al circuit corresponent, amb regletes. Cada zona disposarà com a mínim d’un sistema d’encesa i apagat manual. No s’acceptaran els sistemes de control únics en quadres elèctrics. Verificacions Les llumeneres és situaran 2m per sobre del nivell de terra; com a mínim es disposaran en els següents punts: portes en recorreguts d’evacuació, escales, en qualsevol canvi de nivell, en canvis de direcció i trobades amb passadissos, sobre les senyals de seguretat, als locals que alberguin equips generals de les instal·lacions de protecció contra incendis.

La instal·lació serà fixa, amb font pròpia d’energia i entrarà automàticament en funcionament al produir-se una fallida d’alimentació. Es considera fallida el descens de la tensió d’alimentació per sota del 70% del seu valor nominal. Amidament i abonament ut d’equip d’enllumenat d’emergència, inclòs les llumeneres, làmpades, equips de control i unitats de comandament, la bateria d’acumuladors elèctrics o la font central d’alimentació, fixacions, connexió amb els aïllaments necessaris i petit material. SUBSISTEMA SUBMINISTRES 1 AIGUA Normes d’aplicació Criterios sanitarios del agua de consumo humano. RD 140/2003. Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi. D 352/2004. Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. RD 865/2003. Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya). D 202/98. Regulación de los contadores de agua fría. O 28/12/88. Regulación de los contadores de agua caliente. O 30/12/88. Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HS 3, Qualitat de l'aire interior. DB HS 4, Subministrament d'aigua. DB HE 2, Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis. DB HE 4, Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària. DB-HR, Protecció enfront del soroll. Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007). Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció. Criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. D 21/2006. UNE, corresponents a les condicions particulars dels tubs segons material emprat. UNE 19 047:1996, UNE EN 1 057:1996, UNE 19 049-1:1997, UNE EN 545:1995, UNE EN 1452:2000, UNE EN ISO 15877:2004, UNE EN 12201:2003, UNE EN ISO 15875:2004, UNE EN ISO 15876:2004, UNE EN ISO 15874:2004, UNE 53 960 EX:2002, UNE 53 961 EX:2002. Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, REBT 2002. RD 842/2002. R I T E. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1027/2007 (BOE 29.08.2007). Reglamento de Aparatos a Presión. RD 769/1979, 97/23/CE. UNE. UNE 100030:2001 IN Guia para la prevención y control de la proliferación y diseminación de legionela en instalaciones. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, RITE. RD 1751/1998. Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries. O 3.06.99. Espesores mínimos de aislamiento térmico. RITE ITE-03.1. Eficiencia Energética de los edificios. Directiva 2002/91/CE Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas. RD 275/1995. Reglamento de Aparatos que Utilizan Combustibles Gaseosos. D 1651/1974. Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias. RD 919/2006. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. 1.1 Connexió a xarxa Conjunt d’elements que composen la connexió a la xarxa de l’edifici fins a la clau de pas general. La seva funció és la de subministrar aigua a l’edifici. La xarxa normalment pertany a una companyia que la manté i l’explota i assegura un servei regulat i regular. Les dades que cal tenir en compte de la xarxa o companyia per a realitzar la connexió són: el cabal disponible, la pressió de subministrament i la continuïtat del servei. Cal conèixer les especificacions de la companyia o Ajuntament per tal de realitzar correctament la connexió. En cas de captació pròpia de pou, mina d’aigua o pluja, l’acumulació o grup de pressió es tindrà en compte en el projecte de fontaneria. Components Els components de la connexió a xarxa seran com a mínim els següents:(segons DB-HS4-3.2.1.1) Clau de presa o collaret de presa en càrrega: ha d’estar situada al tub de distribució de la xarxa exterior de subministrament que obri el pas a l’escomesa. Tub d’escomesa: de polietilè que enllaci la clau de presa amb la clau de tall general. Clau general de tall: a l’exterior de la propietat. A més poden comptar amb altres components com ara: Vàlvules reductores Grup elevador de pressió: anirà equipat amb dues bombes amb funcionament altern col·locades en paral·lel. Ha d’estar ubicat en un recinte específic per aquest ús, no amb els comptadors. Pericons de registre amb tapa Materials auxiliars: maons, morters, formigons... Característiques tècniques mínimes. Els materials que s’utilitzin a la instal·lació en relació amb la seva afectació a l’aigua que subministren, s’hauran d’ajustar als requisits de la Normativa legal vigent. Control i acceptació Tubs i accessoris: el material, dimensions i diàmetre segons especificacions. Pericons: material, dimensions. Execució La connexió a xarxa s’executarà segons el que estableixi el projecte, a la legislació vigent aplicable, a les normes de bona construcció i a les instruccions de la D.F. Durant l’execució i instal·lació dels materials, accessoris i productes de construcció es faran servir tècniques adients per no empitjorar l’aigua subministrada i en cap cas incomplir els valors establerts de l’Annex I del R.D. 140/2003. En general l’execució de la xarxa de connexió es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, conservant les característiques de l’aigua de subministrament respecte a la seva potabilitat, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Les xarxes soterrades es protegiran de fenòmens de corrosió, esforços mecànics i danys per la formació de gel al

seu interior. Les rases han de seguir el traçat correcte alineat en planta i rasant uniforme. Es tindran en compte les distàncies mínimes dels tubs amb altres instal·lacions com ara sanejament, gas, electricitat alta o baixa i telefonia, etc. complint amb la normativa vigent. Els tubs no s’han d’instal·lar en contacte amb el terreny i disposaran sempre d’un revestiment de protecció. Si cal, també es col·locarà protecció catòdica. El suport dels tubs de la instal·lació seran rases amb llit de recolzament, i de profunditat i amplada variable adequades al diàmetre el tub. Aquest suport variarà segons el diàmetre del tub i del tipus de terreny seguint ordres de la D.F. El terreny interior de la rasa haurà d’estar net de residus, vegetació i aigua. Per a la unió de diferents trams de tubs i peces especials caldrà veure les incompatibilitats entre materials i els seus tipus d’unió, si són tubs de metall o de plàstic. Control i acceptació Brancal: es controlaran les rases, profunditat, gruix del llit dels tubs, pendents. Tubs i accessoris: Connexions de tubs i pericons, segellat i ancoratges. Pericons: disposició, col·locació tapa registre. Es taparan els pericons per a evitar manipulacions i caigudes de materials i objectes Escomesa: Verificació de característiques segons cabal, pressió i consum. Punt de connexió amb la xarxa general i escomesa. Verificacions Brancal: unions i compatibilitat del material de replè. Tubs i accessoris: Connexions de tubs i pericons, segellat i ancoratges. Escomesa: Tub d’escomesa té passamurs i està rejuntat i impermeabilitzat. Proves de les instal·lacions: cal fer prova de resistència mecànica i estanquitat parcial. I ambdues proves globals. Les proves de pressió no han de variar alments en 4 hores. Un cop realitzada la posada en servei de la instal·lació, es tancaran les claus de pas i s’obriran les de desguàs fins a la finalització de les obres. Prova final de tota la instal·lació durant 24 hores. Amidament i abonament ml el tub, inclosa la part proporcional de juntes i complements, completament instal·lat i comprovat; m3 el llit dels tubs, l’anivellament el reomplert i el compactat completament acabat. ut l’escomesa d’aigua. 1.2 Instal·lació interior Conjunt d’elements que composen la instal·lació a partir de la clau de pas general fins a l’aixeta. La seva funció és la de distribuir l’aigua dins l’edifici fins al punt de consum. Els materials que es facin servir a la instal·lació en relació amb la seva afectació a l’aigua que distribueix, s’hauran d’ajustar als requisits exigits en el DB-HS4, punt 2.1.1 que fa referència a la qualitat de l’aigua. Components Per a la instal·lació de l’aigua freda : Clau de tall general, filtre, comptador, clau de prova, vàlvula anti-retorn, clau de sortida. En el recinte de comptadors : desguàs, claus de pas, comptador, clau de prova, purgador. En cas que fos necessari hi trobarem: grup de pressió, vàlvula reductora o un sistema de tractament d’aigua. Tubs de metalls com: coure, acer inoxidable, acer galvanitzat i fosa dúctil. Tubs de plàstic com: Polietilè d’alta o baixa densitat, Polietilè reticulat (PE-X), Polipropilè (PP), Polibutilè (PB), Multicapa o PVC no plastificat. Aïllaments de tubs per evitar condensacions. Dipòsits acumuladors. Clau d’aparell i aixetes Per a la instal·lació de l’aigua calenta sanitària (ACS): En el cas que la producció sigui general en l’edifici hi pot haver comptador d’ACS per a cada abonat. Tubs de metall : coure, acer inoxidable. Està prohibit l’alumini o canonades amb contingut de plom. Tubs de plàstic : Polietilè reticulat (PE-X), Polipropilè (PP), Polibutilè (PB), Multicapa o PVC no plastificat. Aïllaments tèrmics: dels tubs per evitar pèrdues tèrmiques. Escalfador instantani d’ACS a gas: Caldera per ACS: Pot tenir una carcassa per a integrar-se com un aparell més a la cuina. Poden ser estanques o atmosfèriques. Dipòsits acumuladors d’ACS. Termo elèctric: Te una resistència elèctrica en el seu interior que escalfa l’aigua per efecte Joule. Característiques tècniques mínimes. Els materials que s’utilitzin a la instal·lació, en relació amb la seva afectació a l’aigua que subministren, s’hauran d’ajustar als requisits de la normativa legal vigent. Es disposaran de vàlvules anti-retorn combinades amb claus de buidat per evitar la inversió del sentit del flux, en els següents llocs: Després de comptadors, en la base dels tubs ascendents, abans de l’equip de tractament d’aigua, en els tubs no destinats a ús domèstic i abans dels aparells de refrigeració o climatització si n’hi hagués. Les condicions mínimes de subministrament als aparells i equips higiènics seran les que marqui la normativa legal vigent, tant pel que fa a cabal instantani mínim d’aigua freda, aigua calenta sanitària i pressió mínima en els punts de consum. En les xarxes d’ACS cal disposar d’un tram de retorn per a punts de consum més allunyats de 15m. Control i acceptació Comptadors: Cabal, diàmetre. Tubs, accessoris i elements de la instal·lació: el material, les dimensions i diàmetre segons especificacions del projecte. Aïllaments: material i característiques físiques. Dipòsits acumuladors: Capacitat, mida i material Execució Condicions prèvies En general, l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, conservant les característiques de l’aigua de subministrament respecte a la seva potabilitat, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per a la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. Tots els elements s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació; han d’estar en perfecte estat i no haver rebut cops en el seu transport. La seva instal·lació no ha d’alterar les característiques dels elements. Comptadors. Diàmetre nominal igual o superior a 2" han d'anar connectats amb brides. El comptador ha de quedar instal·lat dins d'una cambra de fàcil accés i amb suficients mitjans d'il·luminació i d'evacuació i impermeabilitzada. Disposarà de bunera sifònica amb reixa d’acer inoxidable i connectada a la xarxa de desguàs. Separat dels paraments que l'envolten, de manera que es pugui instal·lar i manipular. Les connexions no han de tenir fuites, han de ser enroscades i amb junt de material elàstic. Abans i després del comptador ha de quedar instal·lada una aixeta de pas i una vàlvula de retenció si el comptador no la porta incorporada. La posició ha de ser la fixada a la D.T. Toleràncies d'instal·lació: Posició: ± 20 mm. Tubs. És el lloc per on va l’aigua fins arribar al punt de consum o aixeta. Poden anar vistos o ocults. Els tubs que vagin ocults o encastats aniran per llocs específics per al seu pas amb arquetes o registres. Si això no és possible, aniran per regates fetes en paraments de gruix adequat, sense estar permès el seu pas per un envà senzill. Un cop encastats, els tubs es protegiran acústicament, per tal d’evitar la transmissió de soroll. Depenent del material del tub cal assegurar-se que el medi que l’envolta no sigui agressiu, i si cal disposar d’una beina de protecció adequada que permeti la lliure dilatació. S’han de preveure registres i el traçat amb pendent per al seu buidatge o purga. El

traçat de tubs vistos es farà ordenat i net, i es protegiran adequadament. El nombre de suports, tant en trams horitzontals com verticals, serà el adequat per a cada material i longitud seguint les normes UNE. A cada tub que travessi un mur es col·locarà el passa-mur corresponent i l’espai que quedi s’omplirà amb material elàstic. Les unions dels tubs seran estanques; resistiran la tracció, o bé la xarxa absorbirà les deformacions amb punts fixes al llarg de la instal·lació; es faran tenint en compte el material i les seves característiques físiques. Els tubs es protegiran contra la corrosió galvànica, les condensacions, les pèrdues tèrmiques i els esforços mecànics. En el traçat de la instal·lació es col·locaran suports quan els tubs vagin superficials; els suports es col·locaran a la distància recomanada per la UNE corresponent permetent la lliure dilatació del tub. Caldrà deixar les distàncies necessàries i de seguretat en l’encreuament amb d’altres serveis i tubs de la resta d’instal·lacions. Si fos necessari es posaran safates de recollida de condensacions en els encreuaments. Per fer la unió dels tubs no s’han de forçar ni deformar els extrems. Cada cop que s’interrompi el muntatge, cal tapar els extrems oberts. El tub no ha de quedar aixafat a les corbes. La secció del tub s’ha de mantenir constant al llarg de tot el recorregut. Les connexions a la xarxa de servei es faran un cop tallat el subministrament. Un cop acabat el muntatge s’ha de netejar interiorment i fer-hi passar aigua per arrossegar les brosses, segons sigui el material del tub. Si la canonada és de plàstic, cal fer un tractament de depuració bacteriològic i desprès rentar-la. Aïllament. És el material de recobriment que es col·loca per la part exterior dels tubs per evitar pèrdues tèrmiques, condensacions o corrosió exterior. Es realitzarà amb materials resistents a la temperatura d’aplicació. Abans de col·locar l’aïllament, s'ha de netejar la superfície del tub de brosses, d'òxids o d'altres elements i s'hi ha d'aplicar una pintura antioxidant si no té cap protecció. La seva col·locació no ha d’interferir la manipulació de les claus ni les vàlvules ni cap òrgan de comandament o lectura. Aixetes. És el punt de sortida de l’aigua de la instal·lació. Poden anar muntades encastades o superficialment. Totes les aixetes han de quedar anivellades en totes dues direccions, a la posició prevista en el projecte i centrat amb l'especejament de l'enrajolat. L'alçària de muntatge de l'element ha de ser la reflectida en el projecte o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Ha de quedar ben fixada al seu suport. S'ha de garantir l'estanquitat de les connexions amb els tubs d'alimentació. En l'aixeta, l'òrgan de comandament de l'aigua calenta ha d'estar col·locat a l'esquerra amb el distintiu vermell i el de l'aigua freda a la dreta amb el distintiu blau. Toleràncies d'instal·lació: Nivell: ± 10 mm Claus i vàlvules. És l’element que regula el pas de l’aigua per dins els tubs. Poden anar muntades entre tubs o, depèn de la mida, embridades. Totes les claus i vàlvules han de quedar anivellades en totes dues direccions a la posició prevista en el projecte. L'alçària de muntatge de l'element ha de ser la reflectida en el projecte o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Ha de quedar ben fixada al tub. S'ha de garantir l'estanquitat de les connexions amb els tubs d'alimentació. Escalfador instantani i Termo elèctric: L'aparell, col·locat amb fixacions murals, ha de quedar fixat mitjançant quatre perns de 10 mm de diàmetre, connectats amb contraplaques i encastats 80 mm en el suport. Cal que quedi suficientment separat dels paraments que l'envolten, de manera que es pugui instal·lar i manipular. El tub d'evacuació de gasos cremats ha d'estar connectat per sobre del dispositiu antiretorn, amb un tram vertical posterior >= 20 cm i ha d’anar fins a coberta. Les connexions amb els diferents tubs no han de tenir fuites, cal que siguin rígides, sense soldadures de tipus tou. Abans i després de l'escalfador s'ha d'instal·lar una aixeta de pas. Ha d'estar feta la prova d'instal·lació. L'instal·lador cal que aporti l'acta de posada en servei. Abans de fer l'acoblament per soldadura, s'ha de netejar l'interior i l'exterior del broquet fregant-lo amb paper abrasiu. Caldera: Un cop situada ha de quedar connectada als diferents serveis, de manera que els tubs respectius no produeixin esforços a la connexió de la caldera. Si l'electrovàlvula d'entrada de combustible no té cap sistema manual auxiliar d'interrupció, cal incorporar una vàlvula manual d'interrupció a la línia d'arribada de combustible, a prop de la seva connexió a la caldera. Al voltant de la caldera cal deixar uns espais lliures per a facilitar els futurs treballs de manteniment i neteja. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm, aplomat: <= 5%. Dipòsits i acumuladors. És l’element on s’emmagatzema l’aigua. Poden ser d’aigua freda o calenta. Abans de la seva instal·lació cal replantejar la seva ubicació. Un cop instal·lat ha de quedar separat dels paraments el suficient per tal de que es pugui manipular. Ha de quedar recolzat sobre el suport amb suports intermedis per a la seva fixació. L'alçària de muntatge de l'element ha de ser la reflectida en el projecte o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. S'ha de garantir l'estanquitat de les connexions amb els tubs d'alimentació, han de ser roscades i amb el junt de material elàstic. Control i acceptació Instal·lació general interior: característiques de canonades i vàlvules. Protecció i aïllament de canonades tan encastades com vistes. Connexions entre tubs i claus, soldadures, segellats, ancoratges, distàncies entre suports. Distància mín. encreuaments amb altres instal·lacions. Identificació d’aparells sanitaris i aixetes. Col·locació d’aparells sanitaris (es comprovarà l’anivellació, la subjecció i la connexió). Funcionament d’aparells sanitaris i aixetes (es comprovaran les aixetes, les cisternes i el funcionament dels desguassos). Verificacions Proves de les instal·lacions: cal fer prova de resistència mecànica i estanquitat parcial. I ambdues proves globals. Les proves de pressió no han de variar almenys en 4 hores. Prova final de tota la instal·lació durant 24 hores. Simultaneïtat de consum, cabal en el punt més allunyat. Prova de funcionament als aparells instal·lats. Les unions enroscades s'han de preparar amb estopa, pastes o cintes d'estanquitat. L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. Ha d'estar feta la prova d'instal·lació. En instal·lacions d’aigua calenta sanitària cal: mesura de cabal i temperatura en els punts de consum; obtenció de cabal exigit a la tº fixada un cop obertes les aixetes estimades en funcionament simultani; Temps de sortida de l’aigua a la tº de funcionament; mesura de tº a la xarxa; Amb l’acumulador a regim comprovació de les temperatures del mateix, en la seva sortida i en les aixetes. Amidament i abonament ml el tub i l’aïllament, inclosa part proporcional de retalls i els empalmaments que s’hagin de realitzar, juntes i complements, completament instal·lat i comprovat. ut les claus de pas, dipòsits, filtre, comptador, vàlvula anti-retorn, clau d’aparell, aixetes, dipòsits i caldera.

SUBSISTEMA EVACUACIÓ

1 LÍQUIDS Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HS 5, Evacuació d'aigües residuals i Normes de referència de l’Apèndix C. DB-HR, Protecció enfront del soroll. Criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. D 21/2006. UNE. Tuberías de fundición según normas UNE EN 545:2002, UNE EN 598:1996, UNE EN 877:2000. Tuberías de PVC según normas UNE EN 1329-1:1999, UNE EN 1401-1:1998, UNE EN 1453-1:2000, UNE EN 1456-1:2002, UNE EN 1566-1:1999. Tuberías de polipropileno (PP) según norma UNE EN 1852-1:1998. Tuberías de gres según norma UNE EN 295-1:1999. Tuberías de hormigón según norma UNE 127010:1995 EX. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro.

Instrucción de Hormigón Estructural, EHE. RD 2661/1998. Pliego de Prescripciones Técnicas Generales de Tuberias de Saneamiento de Poblaciones. Orden 15/09/1986. Norma 5.1.-IC: Drenaje. Orden 21/06/1965. Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial. Orden 14/05/1990. Peces d'acer galvanitzat: Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, PG 3/75. Orden 6/02/1976, Orden FOM/1382/2002. UNE. UNE 7183:1964 Método de ensayo para determinar la uniformidad de los recubrimientos galvanizados, aplicados a materiales manufacturados de hierro y acero. UNE 37501:1988 Galvanización en caliente. Características y métodos de ensayo. Canal exterior d'acer galvanitzat: UNE. UNE 36130:1991 Bandas (chapas y bobinas), de acero bajo en carbono, galvanizadas en continuo por inmersión en caliente para conformación en frio. Condiciones técnicas de suministro. Sobre llit d'assentament de formigó: Instrucción de Hormigón Estructural, EHE. RD 2661/1998. UNE. UNE-EN 1451-1:1999 Sistemas de canalización en materiales plásticos para evacuación de aguas residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior de la estructura de los edificios. Polipropileno (PP). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema. UNE. Tuberías de PVC según normas UNE EN 1329-1:1999, UNE EN 1401-1:1998, UNE EN 1453-1:2000, UNE EN 1456-1:2002, UNE EN 1566-1:1999. Tuberías de hormigón según norma UNE 127010:1995 EX. Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). UNE-EN 1451-1:1999 Sistemas de canalización en materiales plásticos para evacuación de aguas residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior de la estructura de los edificios. Polipropileno (PP). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema. 1.1 Connexió a xarxa Conjunt d’elements que composen la connexió a la xarxa de sanejament i la part soterrada des de la sortida de l’edifici. Connecta amb la xarxa de sanejament abocant les aigües pluvials i les aigües negres de l’edifici. La xarxa interior de l’edifici haurà de ser sempre separativa en pluvials i negres. Quan la xarxa de sanejament pública sigui separativa, cada una de les xarxes interiors es connectaran de forma independent; quan no sigui separativa, es permet la connexió de les dues xarxes interiors a una única arqueta situada a l’exterior de la propietat o, si això no fos possible, en el límit més proper d’aquesta a la xarxa general de sanejament. Components Tubs: Poden ser de formigó, PVC o polipropilè. Unions i accessoris: Es faran servir en entroncaments, canvis de direcció i empalmaments. El material serà el mateix que el tub. Pericons: Es poden fer “in situ” amb obra o prefabricats de plàstic o formigó. Pous de registre o ressalt: Es poden fer “in situ” amb obra o prefabricats de formigó. Característiques tècniques mínimes. Resistència a l’agressivitat de les aigües, impermeabilitat total als líquids i gasos, resistència a les càrregues externes, flexibilitat per absorbir moviments. Control i acceptació Tubs, unions i accessoris: el material, dimensions i diàmetre segons especificacions. Pericons, pous i tapes de registre: disposició, material, dimensions. Execució Generalitats La connexió a xarxa s’executarà segons el que estableixi el projecte, a la legislació vigent aplicable, a les normes de bona construcció i a les instruccions de la D.F. En general, l’execució de la xarxa de connexió es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Les rases han de seguir el traçat correcte alineat en planta i rasant uniforme. Es tindran en compte les distàncies mínimes dels tubs amb altres instal·lacions com ara aigua, gas, electricitat alta o baixa i telefonia, etc. complint amb la normativa vigent. Tubs soterrats: Col·locació sobre fons de rasa. El pendent mínim serà d’un 2%. Aniran per sota de la xarxa d’aigua potable. El tub ha de seguir les alineacions indicades a la D.T. Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit per a cada tram. La junta entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3 mm. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. El pas a través d'elements estructurals s'ha de protegir amb un contratub de secció més gran. Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa. La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la D.T. Ha de tenir el gruix mínim previst sota la directriu inferior del tub. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. Un cop instal·lada la canonada, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interior i d'estanquitat en els trams que especifiqui la D.F. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions. Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: amb trànsit rodat: >= 100 cm, sense trànsit rodat: >= 60 cm. Amplària de la rasa: >= diàmetre exterior + 50 cm. Pressió de la prova d'estanquitat: <= 1 kg/cm2. El llit d'assentament ha de reblir de formigó la rasa fins a mig tub en el cas de tubs circulars i fins a 2/3 del tub en el cas de tubs ovoides. El formigó ha de ser uniforme i continu; no ha de tenir esquerdes o defectes de formigonament com ara disgregacions o buits a la massa. PVC: La franquícia entre el tub i el contratub s'ha d'ataconar amb massilla. Les unions entre els tubs han de ser encolades o amb junt tòric, segons el tub utilitzat. El clavegueró no ha de tenir, en el sentit del recorregut descendent, reduccions de secció en cap punt. Polipropilè: El llit d'assentament ha de reblir de formigó la rasa fins a 10 cm per sobre de la generatriu superior del tub. El formigó ha de ser uniforme i continu. No ha de tenir esquerdes o defectes de formigonament com ara disgregacions o buits a la massa. Els tubs que s'utilitzin soterrats han de ser de la sèrie BD, amb una rigidesa anular SN >= 4KN/m2. Els tubs s'han de calçar i recolzar per a impedir el seu moviment. Unions i accessoris: El material serà el mateix que el tub i es seguiran les especificacions tècniques del fabricant. Pericons d’obra: El pericó “in situ” ha d'estar format amb parets de peces ceràmiques, sobre solera de formigó. Els pericons amb tapa fixa han d'estar tapats amb encadellat ceràmic collat amb morter. La solera ha de quedar plana i al nivell previst. En els pericons no sifònics, la solera ha de formar pendent per a afavorir l'evacuació. El punt de connexió ha d'estar al mateix nivell que la part inferior del tub de desguàs. Les parets han de ser planes, aplomades i han de quedar travades per filades alternatives. Les peces ceràmiques s'han de col·locar a trencajunt i les filades han de ser horitzontals. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme, ben adherit a la paret i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment sec ha de ser llis, sense fissures o d'altres defectes. Tots els angles interiors han de quedar arrodonits. El pericó ha d'impedir la sortida de gasos a l'exterior. Gruix de la solera: >= 10 cm. Gruix de l'arrebossat: >= 1 cm. Pendent interior d'evacuació en pericons no sifònics: >= 1,5%. Toleràncies d'execució: Aplomat de les parets: ± 10 mm, planor de la fàbrica: ± 10 mm/m, planor de l'arrebossat: ± 3 mm/m. S'ha de treballar a una temperatura entre 5°C i 35°C sense pluja. Les peces ceràmiques per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'arrebossat s'ha d'aplicar pressionant amb força sobre l'obra de ceràmica quan aquesta obra hagi aconseguit el 70% de la resistència prevista. Abans s'ha d'humitejar la superfície. Pous de registre o ressalt: Pous “in situ”. La solera ha de quedar anivellada i a la fondària prevista a la D.T., excepte la zona de la mitja canya que ha de quedar plana. El formigó ha de ser uniforme i continu. No ha de tenir esquerdes o defectes de formigonat com ara disgregacions o buits a la massa. La secció de la solera no ha de quedar disminuïda en cap punt. Resistència característica estimada del formigó al cap de 28 dies (Fest): >= 0,9 x Fck. Solera formigó: Toleràncies d'execució: Desviació lateral: línia de l'eix: ± 24 mm, dimensions interiors: ± 5 D, < 12 mm. Nivell soleres: ± 12 mm. Gruix (e): e <= 30 cm: + 0,05 e (<= 12 mm), - 8 mm; e > 30 cm: + 0,05 e (<= 16 mm), - 0,025 e (<= -10 mm) Planor: ± 10

mm/m. La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que s'iniciï el seu adormiment. L'abocada s'ha de fer de manera que no es produeixin disgregacions. S'ha de compactar. Els treballs s'han de realitzar amb el pou lliure d'aigua i terres engrunades. Parets per a pous: Els treballs s'han de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 35°C, sense pluja. Les peces prefabricades de formigó s’han de col·locar sense que rebin cops. Per parets de maó: Els maons per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'obra s'ha d'aixecar per filades senceres. Els arrebossats s'han d'aplicar un cop sanejades i humitejades les superfícies que els han de rebre. El lliscat s'ha de fer en una sola operació. Control i acceptació Comprovació de vàlvules de desguàs, muntatge de canals i embornals, pendent de canals. Tubs, unions i accessoris: el material, dimensions i diàmetre segons especificacions. Pericons, pous i tapes de registre: disposició, material, dimensions. Verificacions Tubs: Profunditat, pendents i gruix del llit de recolzament. Pericons i pous de registre o ressalt: Disposició, acabat interior, segellat. Xarxa horitzontal soterrada, pericons i pous. Dipòsits de recepció i d’elevació i control. Prova d’estanquitat parcial i total. Prova amb aigua, aire o fum. Amidament i abonament ml el tub, inclosa la part proporcional de juntes i complements, completament instal·lat i comprovat. m3 el llit dels tubs, l’anivellament el reblert i el compactat completament acabat, solera dels pous de registre. ut pericons i tapes de registre. m² parets del pou de registre. 1.2 Recollida d’aigües grises, negres i pluvials Conjunt d’elements que composen la instal·lació interior abans de la connexió a la xarxa de sanejament. La xarxa interior de l’edifici haurà de ser sempre separativa en pluvials i negres. Components Tancaments hidràulics: Poden ser: sifons individuals a cada aparell, caixes sifòniques amb varis aparells, bonera sifònica o pericons sifònics. Tubs de petita evacuació: Corresponen als tubs que connecten l’aparell sanitari amb el baixant més proper. Poden ser de PVC o polipropilè. Col·lectors: Tubs amb recorregut horitzontal. Poden ser de: PVC o polipropilè. Aniran penjats del forjat. Baixants: Tubs amb recorregut vertical. Per aigües negres i grises poden ser de: PVC o polipropilè. Per aigües pluvials poden ser de coure, planxa d’acer galvanitzat, zinc o amb peces de ceràmica. Ventilacions: Es disposarà de ventilació tant a la xarxa d’aigües residuals com a la pluvial. Poden ser primària, secundària, terciària i amb vàlvules d’aireació-ventilació. Canals: Correspon al traçat horitzontal de la recollida d’aigües pluvials. Poden ser de coure, planxa d’acer galvanitzat, zinc o amb peces de ceràmica. Pericons: Poden ser de pas, a peu de baixant o sifònics. Boneres i reixes de desguàs: Recullen i evacuen les aigües acumulades al terra dels locals humits i a les cobertes. Separador de greixos: S’utilitzarà per separar greixos, olis i/o fangs que procedeixin de cuines o garatges. Sistema de bombeig i sobreelevació: S’instal·larà quan hi hagi part de la instal·lació interior o tota per sota de la cota del punt de connexió a la xarxa de sanejament. Vàlvules antiretorn de seguretat: S’instal·laran per prevenir les possibles inundacions quan la xarxa exterior de sanejament es sobrecarregui. Es situaran en llocs de fàcil accés pel seu registre i manteniment. Característiques tècniques mínimes. Resistència a l’agressivitat de les aigües, impermeabilitat total als líquids i gasos, resistència a les càrregues externes, flexibilitat per absorbir moviments. Control i acceptació Tubs, unions i accessoris: el material i el seu acabat, dimensions i diàmetre segons especificacions. Pericons, pous i tapes de registre: disposició, material, dimensions. Emmagatzematge: Les peces han d'estar apilades en posició horitzontal sobre superfícies planes i en llocs protegits contra impactes. Execució Condicions prèvies En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per a la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. Tots els elements s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació. Han d’estar en perfecte estat i no haver rebut cops en el seu transport. La seva instal·lació no ha d’alterar les característiques dels elements. Tancaments hidràulics. Sifons individuals a cada aparell: Ha de tenir un dispositiu roscat de registre en el seu punt més baix i connexions per al desguàs i l'aparell sanitari en els seus extrems. El tancament hidràulic del sifó ha de tenir una alçària mínima de 50 mm. No ha de tenir esquerdes, porus, zones resseques ni d'altres desperfectes superficials. Caixa sifònica: Ha de ser estanca al servei. Ha de quedar anivellada i fixada sòlidament al suport. Toleràncies: posició: ± 20 mm, nivell: ± 1 mm. Si és amb tapa la cara inferior de la tapa ha de quedar al mateix nivell que el paviment. El junt entre el paviment i la caixa sifònica ha de quedar cobert per la tapa. Si és amb reixeta la cara superior de la reixeta ha de quedar al mateix nivell que el paviment. La posició ha de ser la fixada a la D.T. Bonera sifònica: La bonera s'ha de soldar sobre un reforç de làmina bituminosa, que ha d'estar adherida a la solera, escalfant-la prèviament en la zona corresponent al perímetre de la bonera, i fixant-la a pressió sobre la làmina. El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar l'adormiment. S'ha d'aplicar sobre superfícies netes. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'estendre el morter. Pericons sifònics. Les peces ceràmiques per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'arrebossat s'ha d'aplicar pressionant amb força sobre l'obra de ceràmica quan aquesta obra hagi aconseguit el 70% de la resistència prevista. Abans s'ha d'humitejar la superfície. Tubs de petita evacuació: El ramal muntat ha de ser estanc. No han de quedar sense subjecció les distàncies superiors a 70 cm. El ramal no ha de tenir, en el sentit del recorregut descendent, reduccions de secció en cap punt. El pas a través d'elements estructurals ha de tenir una franquícia entre 10 i 15 mm que s'ha d'ataconar amb massilla elàstica. Els trams instal·lats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent. Pendent: >= 2,5%. Radi interior de les curvatures: >= 1,5 x D tub. El procés d'instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element. Col·lectors: Penjats de sostre. El clavegueró muntat ha de quedar fixat sòlidament a l'obra, amb el pendent determinat per a cada tram. Ha de ser estanc a una pressió >= 2 kg/cm2. Els tubs s'han de subjectar per mitjà d'abraçadores, repartides a intervals regulars. Els trams muntats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent. Pendent: >= 2%. Distància entre les abraçadores: <= 150 cm. Franquícia entre el tub i el contratub: 10 - 15 mm. No s'han de manipular ni corbar els tubs. Els canvis direccionals i les connexions s'han de fer per mitjà de peces especials. Tots els talls s'han de fer perpendicularment a l'eix del tub. Baixants: El baixant muntat ha de quedar aplomat i fixat sòlidament a l'obra, però separat del parament per tal de permetre fer posteriors reparacions o acabats i per evitar que les possibles condensacions del tub no malmetin el parament. Ha de ser estanc. Els tubs s'han de subjectar per mitjà d'abraçadores encastables. El pes d'un tub no ha de gravitar sobre el tub inferior. Les unions entre els tubs s'han de fer seguint les instruccions del fabricant. Les unions entre les peces de ceràmica s'han de fer amb morter. El baixant no ha de tenir, en el sentit

del recorregut descendent, reduccions de secció en cap punt. Si els baixants van vistos i es preveu un cert risc d’impacte es protegiran adequadament per a aquest fi. El pas a través d'elements estructurals s'ha de protegir amb un contratub de secció més gran. La franquícia entre el tub i el contratub, i entre el tub i la valona s'ha d'ataconar amb massilla. Si l’alçada del baixant és de més de 10 plantes, caldrà interrompre la seva vertical per tal de disminuir l’impacte de caiguda. La desviació es farà amb peces especials i l’angle de desviació serà de 60º. Els trams instal·lats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent. Nombre d'abraçadores per tub: >= 2. Distància entre les abraçadores: <= 150 cm. Toleràncies d'execució: desploms verticals: <= 1%, <= 30 mm. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. No s'han de manipular ni corbar els tubs de PVC, planxa, zinc, titani o coure. Els canvis direccionals i les connexions s'han de fer per mitjà de peces especials o també amb unions soldades en el cas de baixants de planxa, zinc, titani o coure. Tots els talls s'han de fer perpendicularment a l'eix del tub. Les peces de ceràmica han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. Ventilacions: La seva execució correspon al mateix que fa referència als baixants. Si la ventilació és primària tindrà el mateix diàmetre que el baixant que serveix i portarà l’accessori estàndard que garanteixi l’estanquitat permanent del remat entre l’impermeabilitzat i el tub. Si la ventilació és secundària el diàmetre de la columna de ventilació serà com a mínim igual a la meitat del diàmetre del baixant que serveix. Si la ventilació és terciària el diàmetre de la columna és el corresponent a la taula 4.11 del DB-HS5 de Salubritat del CTE. Canals: Generalitats. La col·locació dels trams de la canal s'ha de començar pel punt més baix del recorregut. El seu pendent mínim serà del 0,5%. PVC. Els canvis de direcció han d'estar fets amb peces especials. Mai s'han de fer per escalfament o deformació de la canal. La unió entre els trams de la canal s'ha de fer de manera que en quedi assegurada l'estanquitat. La unió entre els trams de la canal s'ha de fer a pressió amb peces del mateix material. Les unions entre les canals i els baixants han d'anar soldades amb soldadura química. Distància entre suports <=70 cm, entre junts de dilatació <=1200 cm. Planxa. L’encavalcament de les làmines, en la canal de planxa, s'ha de fer protegint l'element en el sentit del recorregut de l'aigua. Els junts de dilatació han de ser estancs. Les planxes han de quedar col·locades de forma que es puguin moure lliurement en tots els sentits, respecte el suport. Les fixacions han de ser de metall compatible amb el de la planxa. Els junts entre les peces de planxa de zinc s'han de soldar amb estany. Les unions entre les canals i els baixants han d'anar soldades, amb soldadura d'estany, a la canal de planxa de zinc. Distància entre suports <=50 cm, entre junts de dilatació <=600 cm. Encavalcament entre làmines a la canal de planxa: 5 cm. S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de coure amb el ferro, zinc, alumini, acer galvanitzat o fosa i la fusta de cedre. S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de zinc o plom amb el guix, els morters de ciment pòrtland frescos i les fustes dures. En el cas del zinc, a més, cal evitar el contacte amb la calç, l'acer no galvanitzat i el coure sense estanyar. S'ha d'evitar el contacte directe de l'acer galvanitzat amb el guix, els ciments pòrtland frescos, la calç, les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.) i l'acer sense protecció contra la corrosió. Toleràncies d'execució: pendent: ± 2 mm/m, ± 10 mm/total, encavalcament entre les làmines en la canal de planxa: ± 2 mm. Peces ceràmiques. Les peces han de cavalcar entre elles; la vora de la peca en contacte amb el ràfec ha de quedar encastada per sota de les peces que formen el ràfec i collada al suport amb morter. El sentit d’encavalcament ha de protegir l'element dels vents dominants i del recorregut d'aigua. Encavalcament de les peces: >= 10 cm. Toleràncies d'execució: encavalcaments: - 0 mm, + 20 mm. Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. Quan s'hagin de tallar peces, el tall ha de ser recte i l'aresta viva, sense escantonaments. Alineació respecte al plànol de façana: planxa: ± 5 mm/m, ± 10 mm/total; PVC, ceràmica: ± 5 mm/m, ± 10 mm/total. Pericons: Ha d'estar format amb parets de peces ceràmiques, sobre solera de formigó. Els pericons amb tapa fixa han d'estar tapats amb encadellat ceràmic collat amb morter. La solera ha de quedar plana i al nivell previst. En els pericons no sifònics, la solera ha de formar pendent per a afavorir l'evacuació. En el punt de connexió ha d'estar al mateix nivell que la part inferior del tub de desguàs. Les parets han de ser planes, aplomades i han de quedar travades per filades alternatives. Les peces ceràmiques s'han de col·locar a trencajunt i les filades han de ser horitzontals. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme, ben adherit a la paret i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment sec ha de ser llis, sense fissures o d'altres defectes. Tots els angles interiors han de quedar arrodonits. El pericó ha d'impedir la sortida de gasos a l'exterior. Gruix de la solera: >= 10 cm. Gruix de l'arrebossat: >= 1 cm. Pendent interior d'evacuació en pericons no sifònics: >= 1,5%. Toleràncies d'execució: aplomat de les parets: ± 10 mm, planor de la fàbrica: ± 10 mm/m, planor de l'arrebossat: ± 3 mm/m. Les peces ceràmiques per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'arrebossat s'ha d'aplicar pressionant amb força sobre l'obra de ceràmica quan aquesta obra hagi aconseguit el 70% de la resistència prevista. Abans s'ha d'humitejar la superfície. Boneres: La tapa i els seus accessoris han de quedar correctament col·locats i subjectats a la bonera, amb els procediments indicats pel fabricant. En la bonera de goma termoplàstica, la làmina impermeable només ha de cavalcar sobre la plataforma de base de la bonera, i no ha de penetrar dins del tub d'aquesta. La bonera de fosa col·locada amb morter, ha de quedar enrasada amb el paviment del terrat. La base de la bonera de PVC, ha de quedar fixada al suport amb cargols i tacs d'expansió. La bonera de PVC o goma termoplàstica s'ha de fixar al baixant amb soldadura química. Toleràncies d'execució: nivell entre la bonera de fosa i el paviment: ± 5 mm. No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. Elements de goma termoplàstica. La bonera s'ha de soldar sobre un reforç de làmina bituminosa, que ha d'estar adherida a la solera, escalfant-la prèviament en la zona corresponent al perímetre de la bonera, i fixant-la a pressió sobre la làmina. Element col·locat amb morter. El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar l'adormiment. S'ha d'aplicar sobre superfícies netes. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'estendre el morter. Canal de recollida amb reixa de desguàs: Canal. La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la D.T. La caixa ha de quedar aplomada i ben assentada sobre la solera. El nivell del coronament ha de permetre la col·locació del bastiment i de la reixa enrasats amb el paviment o zona adjacent sense sobresortir d'ella. El forat per al pas del tub de desguàs ha de quedar preparat. La caixa acabada ha d'estar neta de qualsevol tipus de residu. Toleràncies d'execució: nivell de la solera: ± 20 mm, aplomat total: ± 5 mm, planor: ± 5 mm/m, escairat: ± 5 mm respecte el rectangle teòric. Reixa. El bastiment, o la reixa fixa, ha de quedar ben assentat sobre les parets de l'element drenant, anivellades abans amb morter. Ha d'estar sòlidament fixat amb potes d'ancoratge. La part superior del bastiment i de la reixa han de quedar al mateix pla que el paviment perimetral, amb el seu pendent. La reixa no fixa, ha de quedar recolzada sobre el bastiment a tot el seu perímetre. La reixa col·locada no ha de tenir moviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produir sorolls. Les reixes practicables han d'obrir i tancar correctament. Toleràncies d'execució: guerxament: ± 2 mm, nivell entre el bastiment o la reixa i el paviment: - 10 mm, + 0 mm. El procés de col·locació no ha de produir desperfectes, ni ha de modificar les condicions exigides pel material. Separador de greixos: Pericó separador d’hidrocarburs. Ha de quedar anivellat i fixat sòlidament al suport o a la base. Ha de ser estable a les càrregues estàtiques i dinàmiques a les que estarà sotmès en condicions de servei. Les tapes de registre han de ser accessibles i han de permetre les operacions de manteniment, neteja i extracció de productes del seu interior. Toleràncies: posició: ± 20 mm, nivell: ± 1 mm. Si el muntatge és soterrat: La cara superior de la tapa ha de quedar al mateix nivell que el paviment. El junt entre el paviment i la caixa sifònica ha de quedar cobert per la tapa. Sistema de bombeig i sobreelevació: La canonada d'evacuació s'ha de connectar al tub d'impulsió i el motor a la línia d'alimentació elèctrica. La canonada d'evacuació ha de ser, com a mínim, del mateix diàmetre que el tub d'impulsió de la bomba. La bomba ha de quedar al fons del pou amb el motor a la superfície units per un eix de transmissió. La canonada d'impulsió ha d'anar paral·lela a l'eix des de la bomba fins a la superfície. Les canonades no han de transmetre cap tipus d'esforç a la bomba. Les unions han de ser completament estanques. S'ha de comprovar si la tensió del motor correspon a la disponible i si gira en el sentit convenient. L'estanquitat de les unions s'ha de realitzar mitjançant els junts adequats. Vàlvules antiretorn de seguretat: La vàlvula ha de quedar de manera que el sentit de circulació del fluid sigui horitzontal o cap amunt. Els eixos de la vàlvula i de la canonada han de quedar alineats. S'ha de deixar connectada a la xarxa corresponent. Les connexions han de ser estanques a la pressió de treball. La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 30 mm. Si va muntada en pericó, la distància entre la vàlvula i el fons del pericó ha de ser la necessària perquè pugui girar el cos un cop desmuntat l'eix d'accionament del sistema de tancament. Si va muntada superficialment, la distància entre la vàlvula i la paret ha de ser la necessària per a que pugui girar el cos un cop desmuntat l'eix d'accionament del sistema de tancament. Les unions amb la canonada han de quedar segellades mitjançant cintes d'estanquitat adequades. L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. Abans de la instal·lació de la vàlvula s'han de netejar l'interior dels tubs i les rosques d'unió. Els protectors de les rosques amb que van proveïdes les vàlvules només s'han de treure en el moment d'executar les unions. Control i acceptació

Connexions, soldadures, segellats, ancoratges i distàncies entre suports. Distància mín. encreuaments amb altres instal·lacions. Comprovació de : vàlvules de desguàs, muntatge de sifons individuals i pots sifònics, muntatge de canals i embornals, pendents dels canals, baixants i xarxa de ventilació. Verificacions Execució de xarxes de petita evacuació. Proves d’estanquitat parcial i total, als aparells, verificant temps de desguàs, els sifons, sorolls i comprovació dels tancaments hidràulics. Estanquitat: a la xarxa horitzontal a cada tram de tub, unions i entroncaments. Els pericons i pous s’ompliran d’aigua per comprovar l’estanquitat. Les proves d’estanquitat total es poden fer amb aigua, aire o fum. Amidament i abonament ml tubs petita evacuació, col·lectors, baixants, canals, canals amb reixa. ut pericons, boneres, separadors de greixos, bombes, vàlvules. 2 FUMS I GASOS DE COMBUSTIÓ Conjunt d’elements que composen la instal·lació per la evacuació de fums i gasos resultants de la combustió en aparells de calefacció i/o aigua calenta, d’ús no industrial. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HS 3 Qualitat de l’aire interior. DB-Hr, Protecció enfront del soroll. R I T E. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1027/2007 (BOE 29.08.2007). Especificaciones técnicas de chimeneas modulares metálicas y su homologación. RD 2532/1985. UNE. UNE 100101:1984 Conductos para transporte de aire. Dimensiones y tolerancias. UNE 100102:1988 Conductos de chapa metálica. Espesores. Uniones. Refuerzos. UNE 100103:1984 Conductos de chapa metálica. Soportes. UNE 100104:1988 Climatización. Conductos de chapa metálica. Pruebas de recepción. UNE 123001:1994 Chimeneas. Cálculo y diseño. UNE 123002:1995 Chimeneas. Chimeneas modulares metálicas. Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias. RD 919/2006. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Conductes: Poden ser de xapa d’acer galvanitzat, acer inoxidable, alumini rígid o flexible. Xemeneies: Poden estar formades per conductes metàl·lics de xapa d’acer galvanitzat, acer inoxidable, etc. Barret de xemeneia: Element final de sortida de fums de la xemeneia. Característiques tècniques mínimes. Les necessàries per el correcte funcionament dels components de la instal·lació. Control i acceptació Conductes, xemeneies i barret: Dimensions i material. Execució Conductes: Generalitats. La situació del conducte ha de ser la reflectida a la D.T. o la indicada per la D.F. Els conductes horitzontals han de passar a prop del sostre i amb una inclinació ascendent >= 3%. Els conductes per al transport d'aire no poden allotjar conduccions d'altres instal·lacions mecàniques o elèctriques ni ser travessats per aquestes. El sistema de suport d'un conducte ha de tenir les dimensions dels elements que el constitueixen i ha d'estar espaiat de tal manera que sigui capaç de suportar, sense cedir, el pes del conducte i del seu aïllament tèrmic, si es el cas, així com el seu propi pes. Si els conductes estan penjats del sostre, el tirant vertical ha de tenir una desviació <= 10° respecte a la vertical. Els suports s'han de col·locar a prop de les unions entre els trams. Les unions entre els conductes s'han de fer mitjançant maniguets d'unió i s'han de segellar. Les unions entre els accessoris i els conductes s'han de fer directament. Els accessoris han d'estar normalitzats. A les unions amb conductes d'obra el tub s'ha d'introduir dins del conducte 1 o 2 cm. Si el tub ha d'anar revestit amb un conducte d'obra, cal que hi hagi una distància >= 5 cm entre el conducte i el tub per a facilitar la circulació de l'aire. El pas a través d'elements estructurals i de tancament s'ha de fer amb passamurs d'un diàmetre, com a mínim, 4 cm més gran que el diàmetre del conducte si l'element és de material incombustible i si l'element és combustible el diàmetre del passamurs ha de ser 10 cm més gran, com a mínim. L'espai entre els conductes s'ha d'omplir amb material incombustible. Els conductes verticals es suportaran per mitjà de perfils a un sostre o a una paret vertical. La fixació dels conductes als maniguets d'unió s'ha de realitzar mitjançant cargols autoroscants o reblons. Distància màxima entre suports horitzontals (UNE 100-103): Ha de complir la distància màxima permesa entre suports verticals: per a conductes de fins a 800mm de diàmetre: =< 8 m, per a conductes de diàmetres superiors a 800 mm: =< 4 m. Toleràncies d'instal·lació: aplomat: 2/1000, <= 15 mm. Conductes d'alumini rígid, acer inoxidable o planxa d'acer galvanitzada: distancia entre suports: trams horitzontals: <= 3,5 m, trams verticals: <= 8 m. Conductes d'alumini flexible: distància entre suports: trams horitzontals: <= 1,5 m, trams verticals: <= 3 m. Si el tub flexible d'alumini es subministra comprimit cal estirar-lo aproximadament fins a cinc vegades per a instal·lar-lo. Els radis de curvatura mínims han de ser iguals al diàmetre exterior. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. Els conductes s'han d'inspeccionar i netejar abans de la seva col·locació. Xemeneies: Generalitats: La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. La xemeneia no ha d'anar travessada per cap element aliè al propi sistema d'evacuació de fums, ja siguin suports, tubs d'altres instal·lacions, etc. No pot travessar tancaments tallafocs de l'edifici. Ha de ser totalment independent dels elements estructurals i de tancament de l'edifici, al que anirà unida únicament a través dels suports, dissenyats per permetre la lliure dilatació de la xemeneia. Les xemeneies que tinguin un recorregut per l'interior de l'edifici han d'estar situades a dintre d'una caixa d'obra hermèticament tancada cap als locals per on passi. Les parets de la caixa tindran una classificació respecte la reacció al foc determinada d'acord amb la norma UNE-EN 13501-1, i una resistència acústica de 40 dB com a mínim. Es procurarà que la cambra d'aire que queda entre les parets de la xemeneia i de la caixa d'obra estigui en comunicació amb l'ambient exterior. Es tindrà especial cura de que la caixa de la xemeneia no perdi la seva continuïtat en els punts d'encontre amb els sostres, pas a través de la coberta i altres singularitats de la construcció. Diferència temperatura superficial parets pròximes i temperatura ambient: <= 5°C.Temperatura superficial parets pròximes: <= 28°C. Toleràncies d'instal·lació: aplomat: 2/1000, <= 15 mm. Tram horitzontal: Ha de ser el més curt possible i fàcilment accessible en tota la seva llargària per tal de facilitar-ne les operacions de neteja. Ha de tenir un pendent mínim del 3% cap a la connexió amb el tram vertical o el generador per tal de facilitar la recollida dels condensats que es formen durant les arrencades. S'han d'evitar, en la mesura del possible, els canvis de direcció en el tram horitzontal. Quan aquests siguin imprescindibles, es dissenyaran amb un radi de curvatura igual o superior al diàmetre hidràulic de la canonada en aquest tram. Els canvis de secció es faran amb peces excèntriques amb la seva generatriu superior enrasada amb la resta del tram. L'angle de divergència ha de ser inferior a 15°.Tram vertical: La unió entre el tram horitzontal i/o inclinat i el vertical es farà preferentment amb una peça en T amb angle sobre la horitzontal entre 30° i 60°, per tal d'evitar la

formació de turbulències. La base del tram vertical disposarà d'una zona de recollida de sutge, condensats i aigua de pluja, proveïda d'un registre de neteja i un maniguet de drenatge de 20 mm de llargària com a mínim. Aquest maniguet es connectarà a la xarxa de sanejament mitjançant un tub. En el tram vertical s'evitaran els canvis de direcció i de secció. Si són necessaris, els canvis de direcció es faran amb radis de curvatura iguals o superiors a 1,5 vegades el diàmetre hidràulic de la canonada en aquell tram, i els canvis de secció amb angles de divergència iguals o inferiors a 15°. Boca de sortida: La boca de sortida de fums a l'exterior es situarà de manera que s'eviti la contaminació produïda per gasos, vapors i partícules sòlides en zones ocupades permanentment per persones. La xemeneia ha de complir les distàncies mínimes des de la seva boca (sense considerar el capellet) als obstacles més propers segons les especificacions de la norma UNE 123-001-94. El capellet ha d'afavorir l'ascensió lliure de la columna de fums. Accessoris: S'han de preveure registres de neteja a cada canvi de direcció, exceptuant la sortida de les calderes. Els registres han d'estar situats a llocs fàcilment accessibles. La xemeneia ha de disposar d'orificis de mesura i control de les condicions de la combustió en els següents punts: a la sortida de cada generador i a una distància entre 1 i 4 m de la boca de sortida. Barret de xemeneia: Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. El muntatge s'ha de fer seguint les instruccions de la D.T. del fabricant. S'ha de seguir la seqüència de muntatge proposada pel fabricant. Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. S'ha de comprovar que les característiques tècniques dels accessoris corresponen a les especificades al projecte. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques dels elements. Control i acceptació Comprovació de : ventiladors, característiques i ubicació; muntatge de conductes i reixes. Proves d’estanquitat d’unió de conductes, mesura d’aire. Pel sistema d’extracció de garatges: ubicació de central de detecció de CO, comprovació de muntatge i accionament davant la presència de fum. Posta en marxa manual i automàtica. Verificacions Conductes: Unió de les peces i subjecció. Xemeneies: Aplomat , alçada i subjecció. Barret de xemeneia: Subjecció. Amidament i abonament Conductes i xemeneies: Per metre lineal de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions del projecte, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls. SUBSISTEMA TRANSPORT 1 ASCENSOR Aparell elevador (elèctric o hidràulic), que es desplaça per cables, guies o qualsevol altre sistema, amb una inclinació superior a 15 graus, destinat al transport de persones o mercaderies amb l’ajut d’una cabina accessible i equipada amb elements de comandament. Normes d’aplicació Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors. RD 1314/1997. Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SI, Seguretat en cas d'incendi. DB-HR, Protecció enfront del soroll. Codi d’accessibilitat de Catalunya. D135/1995. Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, REBT 2002. RD 842/2002. UNE. UNE-EN 81-1:2001 Regles de seguretat per la construcció i instal·lació d’ascensors. Part 1: Ascensors elèctrics. UNE-EN 81-2:2001 Regles de seguretat per la construcció e instal·lació d’ascensors. Part 2: Ascensors hidràulics UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Cambra de maquinària amb grup tractor, limitador de velocitat i armari de maniobres i comandaments generals. Recinte o buit amb cabina i tots els seus components, portes de planta, cables de suspensió i paracaigudes. Fossa amb amortidors. Instal·lació elèctrica, sistema de maniobres i memòries, senyalitzacions en plantes, dispositius de tancament, socors, comandaments. Característiques mínimes L’element de suport serà tot el buit tancat amb parets i sostre, la seva estructura suportarà totes les reaccions de la maquinària, fins i tot en cas d’impacte. Els materials compliran les condicions de resistència al foc definides en el CTE DB- SI. Aquest buit es destinarà exclusivament al servei de l’ascensor, sense canalitzacions, ventilacions ni instal·lacions tret de les pròpies pel seu correcte funcionament. Control i acceptació Els materials i equips d’origen industrial acompliran les condicions funcionals i de qualitat que es fixen en les normes i disposicions vigents, relatives a fabricació i control industrial. Execució Condicions prèvies El buit, el fossar i la cambra de maquinària han d’estar completament acabats, seguint les condicions fixades per la D.T. i les instruccions facilitades pel fabricant de cada un dels elements que formen la partida d’obra, tenint en compte si és elèctric o hidràulic. Fases d’execució Fixació de guies i cables de tracció en elevadors elèctrics. Fixació de guies i pistó en elevadors d’impulsió hidràulica. Col·locació d'amortidors de fossar; de contrapesos, en cas d’elevadors elèctrics; de portes d'accés de plantes; del grup tractor i connexions elèctriques, amb dispositius anti vibratoris; del quadre i cable de maniobra i connexions elèctriques, en cas d’elevadors elèctrics; del bastidor i cabina amb acabats; de portes de cabina; del limitador de velocitat a la part superior i paracaigudes a l’inferior de la cabina; de la botonera de cabina i botoneres de pis, amb les corresponents connexions elèctriques; del selector de parades i connexions elèctriques. Prova de servei de la instal·lació. Es connectaran elèctricament el quadre de comandaments, la cabina i els comandaments exteriors, per mitjà d’elements practicables. Es disposarà d’instal·lació fixa d’enllumenat al buit, de dispositiu de parada de l’ascensor al fossar, de presa de corrent, d’enllumenat permanent de cabina i de presa de corrent independent a la cambra de maquinària. El dispositiu de socors s’alimentarà independentment de la font de l’ascensor. Toleràncies Portes de cabina- tancament al buit: <= 12 cm; Portes de cabina- porta exterior: <= 15 cm; Element mòbil - tancament del buit:<= 3cm; Entre els elements mòbils:<=5cm.

Control i acceptació L'aparell ha de tenir instal·lats els components de seguretat següents: Dispositiu de bloqueig de les portes dels replans. Dispositiu que impedeixi la caiguda de la cabina i els moviments ascendents incontrolats (en cas de tall d'energia o d'avaria). Limitador de l'excés de velocitat. Amortidors d'acumulació d'energia i de dissipació d’energia.No ha de ser possible activar la posada en moviment en el cas que la càrrega superi el valor màxim admissible. Els ascensors ràpids han de tenir instal·lat un dispositiu de control i comandament de la velocitat. Ha de tenir instal·lat un dispositiu que impedeixi el moviment de la cabina quan estigui oberta alguna de les portes dels replans i que no permeti obrir les portes dels replans en el cas de que la cabina no estigui parada al replà corresponent. Els contrapesos han de quedar instal·lats de manera que no hagi risc de xoc amb la cabina o de caure a sobre d'aquesta. El dispositiu que ha d'impedir la caiguda lliure de la cabina, ha de ser independent dels elements de suspensió. La parada produïda per aquest dispositiu no ha de provocar una desacceleració perillosa per als ocupants. En cas de superar-se la temperatura màxima prevista pel fabricant en la cambra que allotja el grup tractor, l'ascensor ha de finalitzar el moviment en curs, però no ha de respondre a cap nova ordre. Ha de preveure mitjans d'evacuació de les persones retingudes en la cabina. Amidament i abonament ut Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.F. Verificació Comprovacions entre l’expedient tècnic presentat a l’òrgan competent i la instal·lació executada. Es presentaran certificats d'homologació i proves d’equips i materials. S’exigirà l’autorització de posta en servei de l’òrgan competent.

SUBSISTEMA SEGURETAT

1 PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS Conjunt d’elements que composen la instal·lació per a la detecció, el control i l’extinció de l’incendi, i també la transmissió d’alarma als ocupants de l’edifici. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE DB SI, Seguretat en cas d'incendis. DB SU2, Seguretat enfront al risc d'impacte o enganxada i DB SU4, Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada. DB-HR, Protecció enfront del soroll. Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios, RIPCI. RD 1942/93. Designació del laboratori general d'assaigs i investigacions com a organisme de control per la certificació de productes. RD 1942/1993. Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, REBT 2002. RD 842/2002. UNE. UNE 23033-1:1981 Seguridad contra incendios. Señalización. UNE 23034:1988 Seguridad contra incendios. Señalización de seguridad. Vías de evacuación. UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Extintors portàtils: Aparell portàtil d’extinció, de pes i dimensions adequades pel seu transport i ús manual. Sistema de columna seca: Instal·lació d’extinció per a ús exclusiu dels bombers formada per: presa d’aigua a façana, columna ascendent d’acer galvanitzat, sortida de planta i clau de seccionament. Sistema de boques d’incendi: Instal·lació d’extinció per a ús exclusiu dels bombers formada per: font de proveïment d’aigua, xarxa de canonades i Boca d’Incendi Equipada. Sistema de detecció i alarma: Instal·lació que fa possible la detecció i posterior transmissió d’un senyal d’alarma a l’edifici. Està formada per: centraleta, detectors i xarxa elèctrica independent. Sistema d’extinció automàtica: Instal·lació que fa possible la detecció i posterior extinció automàtica de l’incendi. Està formada per: presa d’aigua de la xarxa, dipòsit acumulador, grup de pressió, ruixadors, tubs de distribució, columna i vàlvules. Hidrants exteriors: Aparell hidràulic connectat a la xarxa d’abastament d’aigua. Senyalització dels recorreguts d’evacuació: Plaques de senyalització dels diferents components de la instal·lació de protecció i extinció d’incendis. Característiques tècniques mínimes. Les necessàries pel correcte funcionament dels components de la instal·lació i les corresponents a les especificades en les normes UNE corresponent a cada component. Control i acceptació Es realitzarà la comprovació de la documentació de subministrament en tots els casos, comprovant que coincideix allò subministrat a l’obra amb el que hi ha indicat en el projecte tan pel que fa a mides, qualitats i materials. Execució Extintors portàtils: Poden ser de pols seca polivalent o anhídrid carbònic, pintats o cromats. La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. S'ha de situar prop dels accessos a la zona protegida i cal que sigui visible i accessible. Alçària sobre el paviment de la part superior de l'extintor: <= 1700 mm. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 50 mm, horitzontalitat i aplomat: ± 3 mm. Sobre paret: el suport ha de quedar fixat sòlidament, pla i aplomat sobre el parament. Dins d'armari i muntat superficialment: l'armari ha de quedar fixat sòlidament, pla, aplomat i anivellat sobre el paviment. Sobre rodes: L'extintor ha d'anar col·locat sobre el seu suport mòbil de forma estable i segura, de tal manera que permeti el seu transport sense perill de despendre's. Sistema de columna seca: Presa d’aigua a façana. Els ràcord seran de 70mm. La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Les vàlvules i les unions han de ser estanques a la pressió de treball. La connexió siamesa, així com la vàlvula d'accionament, han d'anar connectades directament a la canonada de la columna seca. La palanca de la vàlvula de seccionament de les boques tipus IPF-40, ha de quedar inclosa dins de l'armari o nínxol de la connexió siamesa. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 30 mm, horitzontalitat i aplomat: ± 3 mm. Si porta bastiment ha de quedar anivellat, aplomat i enrasat amb la paret, amb les frontisses al costat inferior. Fondària del nínxol: 300 mm. Si està muntat en armari ha de quedar anivellat, aplomat i sòlidament fixat a la paret, amb les frontisses al costat inferior. La porta ha de girar lliurement i el pany ha d'obrir i tancar amb facilitat. Els enllaços ràpids han de quedar tapats amb les tapes corresponents. Alçària entre enllaços ràpids des del paviment: 900 mm. Sortides de planta. Els ràcord seran de 45mm amb tapa. Columna ascendent d’acer galvanitzat DN 80mm. La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. Totes les unions, canvis de direcció i sortides de ramals s'han de fer únicament per mitjà dels accessoris corresponents al tipus d'unió amb que s'executi la conducció (accessoris roscats o soldats). Si cal aplicar un element enroscat, no s'ha

d'enroscar al tub, s'ha d'utilitzar el corresponent enllaç de con elàstic de compressió. El pas a través d'elements estructurals s'ha de fer amb passamurs i l'espai que quedi s'ha d'omplir amb material elàstic. Els passamurs han de sobresortir >= 3 mm del parament. Dins del passamurs no hi pot quedar cap accessori. La superfície del tub o del calorifugant, si n'hi ha d'haver, ha d'estar a >= 300 mm de qualsevol conductor elèctric i s'ha de procurar que passi per sota. Les canonades s'han d'estendre perpendicularment o paral·lelament respecte a l'estructura de l'edifici. Les horitzontals han de passar preferentment a prop del paviment o del sostre. La separació entre els tubs o entre aquests i els paraments ha de ser >= 30 mm. Aquesta separació ha d'augmentar convenientment si han d'anar aïllats. Els dispositius de suport han d'estar situats de tal manera que garanteixin l'estabilitat i l'alineació del tub. Distància entre suports: en vertical cada 2 o 6 metres depenent del diàmetre, en horitzontal de 0,8 a 6 metres depenent del diàmetre. Toleràncies d'instal·lació: nivell o aplomat: <= 2 mm/m, <= 15 mm/total. Si la unió és roscada, l'estanquitat dels accessoris s'ha d'aconseguir preferentment amb tefló. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. Sistema de boques d’incendi: Presa d’aigua. La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Les vàlvules i les unions han de ser estanques a la pressió de treball. La connexió siamesa, així com la vàlvula d'accionament, han d'anar connectades directament a la canonada de la columna seca. La palanca de la vàlvula de seccionament de les boques tipus IPF-40, ha de quedar inclosa dins de l'armari o nínxol de la connexió siamesa. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 30 mm, horitzontalitat i aplomat: ± 3 mm. Si porta bastiment ha de quedar anivellat, aplomat i enrasat amb la paret, amb les frontisses al costat inferior. Fondària del nínxol: 300 mm. Si està muntat en armari ha de quedar anivellat, aplomat i sòlidament fixat a la paret, amb les frontisses al costat inferior. La porta ha de girar lliurement i el pany ha d'obrir i tancar amb facilitat. Els enllaços ràpids han de quedar tapats amb les tapes corresponents. Alçària entre enllaços ràpids des del paviment: 900 mm. Tubs d’acer galvanitzat. La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. Totes les unions, canvis de direcció i sortides de ramals s'han de fer únicament per mitjà dels accessoris corresponents al tipus d'unió amb que s'executi la conducció (accessoris roscats o soldats). Si cal aplicar un element enroscat, no s'ha d'enroscar al tub, s'ha d'utilitzar el corresponent enllaç de con elàstic de compressió. El pas a través d'elements estructurals s'ha de fer amb passamurs i l'espai que quedi s'ha d'omplir amb material elàstic. Els passamurs han de sobresortir >= 3 mm del parament. Dins del passamurs no hi pot quedar cap accessori. La superfície del tub o del calorifugant, si n'hi ha d'haver, ha d'estar a >= 300 mm de qualsevol conductor elèctric i s'ha de procurar que passi per sota. Les canonades s'han d'estendre perpendicularment o paral·lelament respecte a l'estructura de l'edifici. Les horitzontals han de passar preferentment a prop del paviment o del sostre. La separació entre els tubs o entre aquests i els paraments ha de ser >= 30 mm. Aquesta separació ha d'augmentar convenientment si han d'anar aïllats. Els dispositius de suport han d'estar situats de tal manera que garanteixin l'estabilitat i l'alineació del tub. Distància entre suports: en vertical cada 2 o 6 metres depenent del diàmetre, en horitzontal de 0,8 a 6 metres depenent del diàmetre. Toleràncies d'instal·lació: nivell o aplomat: <= 2 mm/m, <= 15 mm/total. Si la unió és roscada, l'estanquitat dels accessoris s'ha d'aconseguir preferentment amb tefló. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. Boca d’Incendi Equipada. Poden ser del tipus BIE 25 o BIE 45 en funció del diàmetre del ràcord. Boques d'incendi tipus BIE-25 i BIE-45 amb armari, muntades superficialment a la paret. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: fixació de l'armari a la paret, connexió a la xarxa d'alimentació, col·locació de la tapa de l'armari amb la inscripció "Trenqueu-lo en cas d'incendi". La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. La vàlvula i les unions han de ser estanques a la pressió de treball. La vàlvula s'ha de connectar directament a la xarxa d'alimentació. L'armari ha de quedar anivellat, aplomat i sòlidament fixat a la paret. Els enllaços per a la connexió dels elements han d'estar sòlidament fixats a aquests elements. El vidre de la tapa ha de quedar fixat sòlidament. Alçària del centre de l'armari al paviment: 1500 mm. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 30 mm, horitzontalitat i aplomat: ± 3 mm. Les unions roscades han de quedar segellades amb cinta d'estanquitat. L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. Sistema de detecció i alarma: Centraleta. Ha d'estar fixada sòlidament en posició vertical mitjançant tacs i visos. Ha de quedar amb els costats aplomats i anivellats. La porta ha d'obrir i tancar amb facilitat. Ha d'anar connectada a la xarxa d'alimentació i a cada sistema de detecció de la zona. Alçària des del paviment: 1200 mm. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 30 mm, horitzontalitat: ± 3 mm. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element. Les connexions es faran amb els estris adequats. Detectors poden ser: Iònics de fums, tèrmics de fum, termovelocimètrics, detectors de CO. La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. La base s'ha de fixar sòlidament a la superfície mitjançant tacs i visos. El cos ha de quedar sòlidament acoblat a la base. Els detectors autònoms de CO: Els senyals lluminosos d'alarma i servei han de quedar encarats al punt d'accés a la zona que han de protegir; han d'anar connectats a la xarxa general d'alimentació elèctrica, a 230 V. Detectors de fums, gas, de CO i tèrmics no autònoms: El senyal lluminós d'alarma ha de quedar encarat al punt d'accés de la zona que ha de protegir; han de quedar connectats pel sistema de dos conductors a la xarxa que els correspon, d'una central de detecció, a 24 V. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 30 mm. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al projecte. Les connexions es faran amb els estris adequats. Un cop instal·lat, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants (embalatges, retalls de cables, etc.). Xarxa elèctrica: veure capítol corresponent a electricitat. Sistema d’extinció automàtica: Serà l’adequat al tipus de foc previsible i la configuració del sector d’incendi. Caldrà un estudi o projecte específic. Hidrants exteriors: L'eix d'enllaç ràpid ha de quedar vertical i encarat cap amunt. Tot el conjunt ha de quedar fixat sòlidament al fons del pericó, que ha de complir les condicions fixades en el plec de condicions de la seva partida d'obra. La vàlvula de tancament i les unions han de ser estanques a la pressió de treball. Ha d'anar connectat a la xarxa d'alimentació. Les boques han de quedar tapades amb les tapes corresponents. Senyalització dels recorreguts d’evacuació: L'element de senyalització ha d'estar fixat al suport en la posició indicada a la D.T., amb les modificacions introduïdes al replanteig previ, aprovades per la D.F. Ha de tenir col·locats i cargolats tots els visos previstos per la seva fixació. La cara exterior de la placa ha d'estar en un pla vertical, amb l'aresta superior horitzontal. El caràcter numèric ha d'estar en un pla vertical i correctament orientat. Toleràncies d'execució: nivell: ± 5 mm, aplomat: ± 1 mm/15 cm. El parament on s'ha de col·locar ha d'estar totalment acabat. No s'han de produir danys a la pintura ni bonys a la planxa durant la col·locació. No s'ha de foradar la placa per fixar-la. S'han d'utilitzar els forats existents. Control i acceptació Comprovar característiques dels detectors, polsadors, elements de la instal·lació, mànegues i ruixadors, així com la seva ubicació i muntatge. Instal·lació i traçat de línies elèctriques, comprovant la seva alineació i subjecció. Prova hidràulica de mànegues i ruixadors, i prova de funcionament dels detectors i de la central. Verificacions Elements: Tipus, col·locació, fixació i situació. A les Bies i a la columna seca caldrà fer prova d’estanquitat i resistència mecànica abans de la posta en servei. Dades de la central de detecció d’incendis. Tubs: Material, diàmetre i subjecció. Xarxa de canonades d’alimentació als equips de mànega i ruixadors: característiques i muntatge. Amidament i abonament ut els elements. ml els tubs. 2 PROTECCIÓ AL LLAMP

Sistema extern de protecció al llamp amb la finalitat de captar el corrent de descàrrega atmosfèrica i conduir-la fins a la posta a terra. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006.CTE DB SU 8, Seguretat enfront al risc causat per l'acció del llamp. DB-HR, Protecció enfront del soroll. Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT), Instrucciones Técnicas Complementarias. RD 842/2002. UNE. UNE 21185:1995 Protección de las estructuras contra el rayo. Parte 1: Principios generales. Components Captadors: Capten el corrent extern. Poden ser puntes Franklin, malles conductores o parallamps amb puntes actives. Derivadors o conductes de baixada: Condueixen el corrent de descàrrega atmosfèrica des dels captadors fins a la xarxa de connexió a terra. Característiques tècniques mínimes. Les necessàries pel correcte funcionament dels components de la instal·lació. Control i acceptació Captadors i derivadors: Dimensions i material. Execució Captadors: Franklin. La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 50 mm, aplomat: ± 20 mm. Muntat superficialment a paret, els dos suports s'han d'encastar sòlidament a la paret i han de quedar ben aplomats perquè el pal, un cop instal·lat, quedi vertical. Distància entre cada dos suports: >= 700 mm. Muntat sobre sòcol, el sòcol s'ha d'ancorar sòlidament al paviment i ha de quedar anivellat perquè el pal, un cop instal·lat, quedi vertical. El cable de connexió a terra ha de sortir a través de la base, encastat en el paviment. El capçal ha de quedar fixat sòlidament al capdamunt del pal mitjançant la peça d'adaptació i amb el cable de connexió a terra soldat a la seva base. Aquest cable ha de passar per l'interior del pal. Derivadors o conductes de baixada: Via d’espurnes. Ha de quedar connectada a la instal·lació de protecció contra els llamps. Tots els materials que intervenen en la instal·lació han de ser compatibles entre si. Per aquest motiu, el muntatge i les connexions dels equips han d'estar fets amb els materials i accessoris subministrats pel fabricant, o expressament aprovats per aquest. No s'han de transmetre esforços a les connexions elèctriques. El muntatge s'ha de fer seguint les instruccions de la documentació tècnica del fabricant. Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. S'ha de comprovar que les característiques tècniques de l'aparell corresponen a les especificades al projecte. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques dels elements. Un cop instal·lat l'equip, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants com ara: embalatges, retalls de tubs, etc. Amidament i abonament ut els captadors. ml els derivadors o conductes de baixada. SUBSISTEMA CONNEXIONS 1 ELECTRICITAT Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE DB HE 5, Contribució fotovoltàica mínima d'energia elèctrica. DB-HR, Protecció enfront del soroll. Reglamento electrotécnico para baja tensión, REBT. Instrucciones Técnicas Complementarias. RD 842/2002. Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. D 363/2004, Instrucció 7/2003. Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges. Instrucció 9/2004. Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques. DOGC 30/11/1988. Reglament sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación. RD 3275/82. Normes sobre ventilació y acceso de ciertos centros de transformación. BOE: 26/6/84. Reglamento de líneas aéreas de alta tensión. D 3151/1968. Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica. RD 1955/2000. S'han de complir les especificacions de la ITC-MIE-BT-019. Instrucciones técnicas complementarias MIE-RAT. BOE.183; 1.08.84. Reglamento de contadores de uso corriente clase 2. RD 875/1984. Exigencias de seguridad de material eléctrico destinado a ser utilizado en determinados limites de tensión. RD 7/1988. UNE. Totes les UNE corresponents als elements que composen la instal·lació. UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. 1.1 Connexió a xarxa Conjunt d’elements que composen la connexió a la xarxa de l’edifici fins a la caixa general de protecció (CGP). La seva funció és la de connectar-se a la xarxa elèctrica. La xarxa normalment pertany a una companyia que la manté i l’explota i n’assegura un servei regulat i regular. Les dades que cal tenir en compte de la xarxa o companyia per realitzar la connexió són: la potència necessària de l’edifici, la continuïtat del servei i la necessitat o no d’Estació transformadora. Cal conèixer les especificacions de la companyia o Ajuntament per tal de realitzar correctament la connexió. Tota la instal·lació assolirà el màxim equilibri de càrregues entre els diferents conductors. Es faran sectors i es subdividiran de manera que les pertorbacions originades per avaries afectin el mínim possible de parts de la instal·lació. Tota la instal·lació s’ha d’efectuar tenint en compte la normativa vigent en cadascun dels casos. Components Els components de la connexió a xarxa seran els següents: Escomesa. Connexió des de la xarxa de distribució fins a la caixa general de protecció. Caixa general de protecció. S’allotgen els elements de protecció de les línies generals d’alimentació. Assenyala l’inici de la propietat de les instal·lacions elèctriques dels usuaris. Característiques tècniques mínimes. Escomesa. Passarà per zones de domini públic o creant servitud de pas. Cal consultar amb l’empresa de serveis. Els materials que s’utilitzin a la instal·lació, s’hauran d’ajustar als requisits de la Normativa legal vigent. Control i acceptació Escomesa: dels tubs i accessoris: el material, dimensions i diàmetre segons especificacions. Caixa general de protecció: material i dimensions. Execució

La connexió a xarxa s’executarà segons el que estableixi el projecte, a la legislació vigent aplicable, a les normes de bona construcció i a les instruccions de la direcció facultativa. En general l’execució de la xarxa de connexió es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, conservant les característiques de l’aigua de subministrament respecte a la seva potabilitat, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. S’ha de treballar sense tensió a la xarxa. Escomesa: Les xarxes soterrades es protegiran de fenòmens de corrosió i esforços mecànics o danys. Les rases han de seguir el traçat correctament alineat en planta i rasant uniforme. Es tindran en compte les distàncies mínimes dels tubs amb altres instal·lacions com ara sanejament, gas, aigua i telefonia, etc. complint amb la normativa vigent. El suport dels tubs de la instal·lació seran rases amb llit de recolzament, i de profunditat i amplada variable adequades al diàmetre del tub. Aquest suport variarà segons el diàmetre del tub i del tipus de terreny seguint ordres de la DF. El terreny interior de la rasa haurà d’estar net de residus, vegetació i aigua. Caixa General Protecció: Cal fixar-ne la situació de comú acord entre la propietat i la companyia. D’acord amb la demanda la instal·lació constarà d’una única CGP o més. La col·locació serà a la façana exterior dels edificis amb lliure i permanent accés. Si la façana no llinda amb la via pública es col·locarà en el límit entre la propietat pública i privada. Per una escomesa soterrada el nínxol a paret tindrà unes mesures aprox. de 60x30x150cm, separat 30 cm de terra. Si la escomesa és aèria el muntatge serà superficial i la distància de terra serà de 3 a 4 metres. Si hi ha 1 únic usuari o dos usuaris alimentats des d’un mateix punt, no s’admet muntatge superficial, el nínxol a la paret ha de tenir aprox. 55x50x20cm i l’alçada de lectura de l’equip entre 0,70 i 1,80 m. No s’han de transmetre esforços entre el conductor i la caixa. Toleràncies d’instal·lació + - 20mm i aplomat + - 2%. Control i acceptació Escomesa: es controlaran les rases, profunditat, gruix del llit dels tubs, pendents. Tubs i accessoris: Connexions de tubs i caixes, segellat i ancoratges. Característiques de: Caixa transformador i Caixa general de protecció : disposició, col·locació i distàncies. Traçat i muntatge de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. Subjecció de cables. Quadres generals: Aspecte exterior i interior i dimensions. Connexionat de circuits exteriors a quadres. Verificacions Escomesa: Característiques segons diàmetre i cablejat. Caixa general de protecció: Alçada de col·locació, distàncies altres instal·lacions i connexions. Amidament i abonament ml el tub, inclosa part proporcional de juntes i complements, completament instal·lat i comprovat; m3 el llit dels tubs, l’anivellament el reomplert i el compactat completament acabat. ut de la caixa general de protecció. 1.2 Instal·lació comunitària i interior Conjunt d’elements que composen la instal·lació a partir de la línia general d’alimentació (LGA) fins al punt de connexió a l’interior. La seva funció és la de distribuir l’electricitat des de la caixa general de protecció fins a la connexió interior. Tota la instal·lació assolirà el màxim equilibri de càrregues entre els diferents conductors. Es faran sectors i es subdividiran de manera que les pertorbacions originades per avaries afectin el mínim possible de parts de la instal·lació. Tota la instal·lació s’ha d’efectuar tenint en compte la normativa vigent en cadascun dels casos. Principalment en allò que disposa el Reglament electrotècnic de Baixa Tensió, i les seves instruccions complementàries, així com les recomanacions de les NTE-IEB,IEP,IPP,IAT,IAA, les de la companyia subministradora, normes particulars, instal·lacions d’enllaç. Un cop acabades les tasques de muntatge, es procedirà a la retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de materials, etc. Components Línia general d’alimentació(LGA): Connecta CGP amb la centralització en un sol lloc de comptadors. Poden ser de coure o alumini. Derivació individual (DI): Tram que enllaça el final de línia general d’alimentació i subministra energia elèctrica a una instal·lació d’usuari. Emplaçament els comptadors: Es poden ubicar en local o armari. S’utilitza per a la col·locació dels comptadors de tots els abonats d’un mateix edifici. Està compost per aquests elements: Interruptor general de maniobra (IGM): És obligat per a més de 2 usuaris. Fusible de seguretat: Element del circuit elèctric que es situa a l’inici de les línies, la missió del qual és protegir-les d’intensitats produïdes per tallacircuits. Comptador: Dispositiu que mesura l’energia elèctrica consumida en kilowatts per hora ó en kilovolt ampers reactius per hora. Derivació individual: Part de la instal·lació d’enllaç que subministra energia a partir del final de la línia general d’alimentació. Quadre interior de la unitat privativa: Conjunt d’aparells que es col·loquen en una instal·lació individual amb l’objectiu de protegir l’usuari de qualsevol anomalia que es pugui produir en la instal·lació. Caixa per a l’interruptor de control de potència: Està ubicat l’interruptor de control de potència i integra tots els dispositius necessaris per assegurar: el comandament, protecció de les sobrecàrregues i tallacircuits. Dispositius generals de comandament i protecció: Interruptor general automàtic (IGA)d’accionament manual. Interruptor diferencial(ID), Interruptors: Omnipolars, Magnetotèrmics, per a cada un dels circuits interiors. Tubs, canals i safates: És el lloc per on passa el cablejat; poden ser de diferents mides i materials. Cable o conductor: El conjunt format per un o diversos fils conductors reunits amb o sense recobriment protector. Caixes de derivació: Caixes especials per a realitzar unions i connexions de conductors a l’interior de tubs protectors. Poden ser amb muntatge encastat o superficial. Mecanismes: Són els elements finals de la instal·lació interior. Poden ser endolls, interruptors i commutats. Aniran encastats o muntats superficialment. Característiques tècniques mínimes. Línia general d’alimentació(LGA): Ha de ser no propagadora d’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Cables unipolars aïllats. Derivació individual (DI): Ha de ser no propagador d’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Emplaçament els comptadors: Fàcil i lliure accés. Ús exclusiu, incompatible amb altres serveis. Ha de disposar de ventilació i il·luminació suficient. Caixa per a l’interruptor de control de potència: La intensitat de l’interruptor de control de potència serà en funció del tipus de subministrament i tarifa a aplicar, segons contractació. Dispositius generals de comandament i protecció: Secció mínima dels conductors segons circuit. Cable o conductor: Tensió assignada 0,6/1kV. Control i acceptació Conductors i mecanismes: Identificació, segons especificacions e projecte. Distintiu de qualitat AENOR. Comptadors, equips i quadres: Homologació per part del MICT. Accessoris i material elèctric: Marca AENOR homologada pel Ministeri de Foment. La resta de components de la instal·lació s’hauran d’acceptar en obra conforme a la documentació de projecte, documentació del fabricant, la normativa, especificacions de projecte, i indicacions de la direcció facultativa durant l’execució de les obres. Execució Condicions prèvies

En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per a la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la direcció facultativa. Tots els elements s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació. Han d’estar en perfecte estat i no haver rebut cops en el seu transport. La seva instal·lació no ha d’alterar les característiques dels elements. Línia general d’alimentació(LGA) i Derivació individual (DI): Passarà per espais d’ús comunitari amb conductes aïllats per l’interior, amb tubs encastats, o muntatge superficial. La unió dels tubs serà roscada o embotida. Si la longitud és excessiva es disposaran els registres adequats. Es procedirà a la col·locació dels conductes elèctrics, fent servir passa fils guies impregnades amb substàncies que permetin el lliscament per l’interior. La canalització permetrà l’ampliació de la secció dels conductors fins al 100%. La secció dels cables serà com a mínim de 10mm2 si són de coure o de 16 mm2 si són d’alumini. Emplaçament dels comptadors: Es construiran amb materials no inflamables, no hi travessaran cap conducció ni instal·lació que no siguin elèctriques. Ha de ser de fàcil i lliure accés. Tindrà un ús exclusiu, incompatible amb altres serveis. Ha de disposar de ventilació i il·luminació suficient. El pany serà normalitzat. Per a 16 comptadors es centralitzarà en un armari si n’hi ha més de 16 és centralitzen en un local. En tots els casos: Les portes han d’obrir cap enfora. L’interior s’ha d’enguixar i pintar de color blanc. Es col·locarà una bunera a l’interior connectada a la xarxa de sanejament. Comptadors: S'han d'instal·lar a l'interior del local o a la façana, en lloc accessible fàcilment, a prop de l'entrada i a una alçada de col·locació dels comptadors serà 0,25m des del terra i com a màxim 1,80m alçada de lectura del comptador més alt. Segons el grau d'electrificació s'ha d'instal·lar la protecció contra contactes indirectes (interruptors diferencials) i PIA (Interruptors magnetotèrmics) necessaris. Han d'estar fixats sobre una paret, mai sobre un envà. Sobre les bases s'han de col·locar els fusibles de seguretat. Un cop instal·lat i connectat a la xarxa, no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Les fases (o fase i neutre) i el conductor de protecció, si n'hi ha, han d'estar connectades als borns de la fase per pressió del cargol. Ha de quedar amb els costats aplomats i en el mateix pla que el parament. La posició ha de ser la fixada a la documentació tècnica. Quan es col·loca muntat superficialment, l'element ha de quedar fixat sòlidament al suport. Quan es col·loca encastat, l'element ha de quedar fixat sòlidament a la caixa de mecanismes, que ha de complir les especificacions fixades per la direcció facultativa. Resistència de les connexions a la tracció: >= 3 kg. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm i aplomat: ± 2%. Quadre interior de la unitat privativa: Anirà col·locat sobre una paret, mai sobre un envà. Tots els elements que es col·loquin al quadre compliran: La subjecció de cables ha d'estar feta mitjançant la pressió de visos. Tots els conductors han de quedar connectats als borns corresponents. Cap part accessible de l'element instal·lat no ha d'estar en tensió, fora dels punts de connexió.Quan es col·loca a pressió ha d'anar muntat sobre un perfil DIN simètric a l'interior d'una caixa o armari. En aquest cas, l'interruptor s'ha de subjectar pel mecanisme de fixació disposat per a tal fi. Quan es col·loca amb cargols, ha d'estar muntat sobre una placa base aïllant a l'interior d'una caixa també aïllant. En aquest cas l'interruptor s'ha de subjectar pels punts disposats amb aquesta finalitat pel fabricant. Els interruptors han de ser capaços de funcionar correctament en les condicions normals exigides en les normes. Els interruptors que admetin la regulació d'algun paràmetre han d'estar ajustats a les condicions del paràmetre exigides en la DT. Resistència a la tracció de les connexions: >= 3 kg. ICP: Ha d'estar muntat dins d'una caixa precintable. Ha d'estar localitzat el més a prop possible de l'entrada de la derivació individual. PIA: En el cas d’habitatges ha de quedar muntat un interruptor magnetotèrmic per a cada circuit. Tubs : Els canvis de direcció s'han de fer de manera adequada a cada material. Tubs rígids: es faran mitjançant corbes d'acoblament, escalfant-les lleugerament, sense que es produeixin canvis sensibles a la secció. Quan les unions són roscades, han d'estar fetes amb maniguets amb rosca. Quan les unions són endollades s'han de fer amb maniguets llisos. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm, alineació: ± 2%, <= 20 mm/total. Tubs flexibles: No pot tenir empalmaments entre els registres (caixes de derivació, pericons, etc.), ni entre aquests i les caixes de mecanismes. S'ha de comprovar la regularitat superficial i l'estat de la superfície sobre la que s'ha d'efectuar el tractament superficial. Toleràncies d'instal·lació: penetració dels tubs dins les caixes: ± 2 mm. Encastat: el tub s'ha de fixar al fons d'una regata oberta al parament, coberta amb guix. Recobriment de guix: >= 1 cm. Sobre sostremort: El tub ha de quedar fixat al sostre o recolzat en el cel ras. Muntat sobre paviment: El tub ha de quedar recolzat sobre el paviment base. Ha de quedar fixat al paviment base amb tocs de morter cada metre, com a mínim. Canals i safates : El muntatge s'ha de fer amb peces de suport, amb un mínim d'un per tram, fixades al sostre o als paraments amb perns d'ancoratge. Les unions dels trams rectes, derivacions, cantonades, etc., de les canals s'han de fer amb peces d'unió fixades amb cargols o reblons. Les unions han d'estar a 1/5 de la distància entre dos recolzaments. Han de tenir continuïtat elèctrica, connectant-les al conductor de terra cada 10 m, com a màxim. Els finals de canalitzacions i els laterals de les caixes de derivació han d'estar coberts sempre amb tapetes de final de tram i laterals de caixa, respectivament. Distància entre les fixacions: <= 2,5 m. Toleràncies d'instal·lació: nivell o aplomat: <= 0,2%, 15 mm/total, desploms: <= 0,2%, 15 mm/total. Cable o conductor: S'han considerat els tipus següents: Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de policlorur de vinil (PVC) de designació UNE RV. Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de material lliure d'halògens a base de poliolefina, de baixa emissió de gasos tòxics i corrosius, de designació UNE RZ1K (AS). S'han considerat els tipus de col·locació següents: Cables UNE RFV, RV, RZ1K per anar col·locats en tubs. Cables UNE RV, RZ1K per anar muntats superficialment. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: estesa, col·locació i tibat del cable si es el cas, connexió a les caixes i mecanismes, en el seu cas. Els empalmaments i derivacions s'han de fer amb borns o regletes de connexió, prohibint-se expressament el fer-ho per simple recargolament o enrotllament dels fils. El recorregut ha de ser l'indicat a la DT. Els conductors han de quedar estesos de manera que les seves propietats no quedin danyades. Els conductors han d'estar protegits contra els danys mecànics que puguin venir després de la seva instal·lació. RV-K O RZ1-K: El conductor ha de penetrar dins les caixes de derivació i de mecanismes. El cable ha de portar una identificació mitjançant anelles o brides del circuit al qual pertany, a la sortida del quadre de protecció. No han d'haver-hi empalmaments entre les caixes de derivació, ni entre aquestes i els mecanismes. En tots els llocs on el cable sigui susceptible d'estar sotmès a danys, es protegirà mecànicament mitjançant tub o safata d'acer galvanitzat. Radi de curvatura mínim admissible durant l'estesa: Cables unipolars: radi mínim de quinze vegades el diàmetre del cable. Cables multiconductors: radi mínim de dotze vegades el diàmetre del cable. Penetració del conductor dins les caixes: >= 10 cm. Toleràncies d'instal·lació: Penetració del conductor dins les caixes: ± 10 mm. RV-K O RZ1-K superficial: la seva fixació al parament ha de quedar alineada paral·lelament al sostre o al paviment i la seva posició ha de ser la fixada al projecte. Distància horitzontal entre fixacions: <= 80cm.Distància vertical entre fixacions: <= 150cm. Caixes de derivació: La caixa ha de quedar fixada sòlidament al parament per un mínim de quatre punts. La posició ha de ser la fixada a la documentació tècnica. Si la caixa és metàl·lica, ha de quedar connectada a la connexió de terra. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm, aplomat: ± 2%. Mecanismes: La posició ha de ser la reflectida a la documentació tècnica o, en el seu defecte, la indicada per la direcció facultativa. Toleràncies d'instal·lació: Posició: ± 20 mm. Un cop instal·lat i connectat a la xarxa no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Les fases (o fase i neutre) i el conductor de protecció, si n'hi ha, han d'estar connectats als borns de la base per pressió de cargols. Ha de quedar amb els costats aplomats i en el mateix pla que el parament. Quan es col·loca muntat superficialment, l'element ha de quedar fixat sòlidament al suport. Quan es col·loca encastat, l'element ha de quedar fixat sòlidament a la caixa de mecanismes, que ha de complir les especificacions fixades en el seu plec de condicions. Resistència de les connexions a la tracció: >= 3 kg. Toleràncies d'instal·lació: aplomat: ± 2% Control i acceptació. Connexions entre elements, distàncies entre suports, toleràncies i aplomat de la col·locació. Distància mín. encreuaments amb altres instal·lacions. Traçat i muntatge de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. Situació de punts i mecanismes. Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. Subjecció de cables. Característiques i situació d’equips d’enllumenat i mecanismes (marca, model i potència). Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellament). Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. Quadres generals: Aspecte exterior, interior i dimensions. Característiques tècniques dels components del quadre: interruptors, automàtics,

diferencials, relès, etc.) Fixació d’elements i connexionat. Identificació i senyalització o etiquetat de circuits i les seves proteccions. Connexionat de circuits exteriors a quadres. Proves de funcionament: Comprovació de la resistència de la xarxa de terra; Comprovació d’automàtic; Encès de l’enllumenat; Circuit de força; Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació enllestida. Verificacions Proves de funcionament de la instal·lació. Potència contractada, tensió a la instal·lació. Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades. Amidament i abonament ml conductors, tubs, canals, safates i dispositius generals de comandament i protecció. Per unitat: comptador, quadre, caixes de derivació, mecanismes. 1.3 Posta a terra És la instal·lació de protecció, independent a la xarxa elèctrica, unida directament a terra, que te com a missió evacuar els corrents de defecte o de derivació que es produeixen per a eventual falta d’aïllament. A aquesta presa de terra es connectaran, quan n’hi hagi en projecte, les parts metàl·liques dels dipòsits de gasoil, instal·lacions de calefacció, d’aigua, de gas canalitzat, i antenes de ràdio i televisió. Components Punt de connexió a terra: És un electrode de materials inalterables com: coure, acer galvanitzat o sense galvanitzar amb protecció catòdica o de fosa de ferro. Conductors de posta a terra: Seran de coure rígid nu, acer galvanitzat o un altre metall amb un alt punt de fusió. Línies d’enllaç amb la terra: amb conductor nu soterrat al terreny. Arquetes de connexió. Línia principal de terra i les seves derivacions: el conductor anirà aïllat amb tubs de PVC rígid o flexible. Placa o piqueta de connexió a terra. Execució Condicions prèvies En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la direcció facultativa. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al projecte. Els materials s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. Un cop instal·lat, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants (embalatges, retalls de cables, etc.) Punt de connexió a terra. La platina ha de portar un dispositiu de fixació a la base. Un cop instal·lat i connectat a la xarxa no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Ha de quedar amb els costats aplomats i en el mateix pla que el parament. La posició i quantitat han de ser les fixades per la direcció facultativa i han de constar a la documentació tècnica. Quan es col·loca muntat superficialment, l'element ha de quedar fixat sòlidament al suport. S’ha de: connectar sobre els conductors de terra; situar en un lloc accessible; permetre mesurar la resistència de la presa de terra corresponent; assegurar la continuïtat elèctrica; ha d’estar situat a prop de la presa de terra. Les instal·lacions que ho necessitin han de disposar d'un nombre suficient de punts de posada a terra, convenientment distribuïts, que estiguin connectats al mateix electrode o conjunt d'electrodes. Resistència a la tracció de les connexions: >= 3 kg. Toleràncies d'execució:- posició: ± 20 mm, aplomat: ± 2% Placa o piqueta de connexió a terra. Ha d'estar col·locat en posició vertical, enterrat dins del terreny. Ha de quedar: fàcilment localitzable per a la realització periòdica de proves d'inspecció i control; unides rígidament, assegurant un bon contacte elèctric amb els conductors dels circuits de terra mitjançant cargols, elements de compressió, soldadura d'alt punt de fusió, etc. El contacte amb el conductor del circuit de terra ha d'estar net, sense humitat i fet de tal forma que s'evitin els efectes electroquímics. Han d'estar clavades de tal forma que el punt superior quedi a 50 cm de profunditat. En el cas d'enterrar més d'una placa, la distància entre elles ha de ser com a mínim de 3 m. Ha de tenir incorporat un tub de plàstic de 22 mm de diàmetre, aproximadament, al costat del cable per a la humectació periòdica del pou de terra. Toleràncies d'execució: posició: ± 50 mm Conductor de coure nu.Les connexions del conductor s'han de fer per soldadura sense la utilització d'àcids, o amb peces de connexió de material inoxidable, per pressió de cargol, aquest últim mètode sempre en llocs visitables. El cargol ha de portar un dispositiu per tal d'evitar que s'afluixi. Les connexions entre metalls diferents no han de produir deteriorament per causes electroquímiques. El circuit de terra no serà interromput per a la col·locació de seccionadors, interruptors o fusibles. El pas del conductor pel paviment, murs o d'altres elements constructius s'ha de fer dins d'un tub rígid d'acer galvanitzat. El conductor no ha d'estar en contacte amb elements combustibles. Col·locat superficialment: El conductor ha de quedar fixat mitjançant grapes al parament o sostre, o bé mitjançant brides en el cas de canals i safates. Distància entre fixacions: <= 75 cm. En malla de connexió a terra: El conductor ha de quedar instal·lat al fons de rases reblertes posteriorment amb terra garbellada i compactada. El radi de curvatura mínim admès ha de ser 10 vegades el diàmetre exterior del cable en mm. Control i acceptació Tot el que fa referència a la seva execució en especial comprovació de la resistència de la xarxa de terra. Amidament i abonament ut punt de connexió a terra, arquetes de connexió, placa o piqueta de connexió a terra. ml conductors de posta a terra, línies d’enllaç amb la terra, línia principal de terra 2 TELECOMUNICACIONS Normes d’aplicació UNE i DIN. Totes les UNE i DIN corresponents als elements que composen la instal·lació. Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación. RD.Ley 1/98. Ley de Ordenación de la Edificación. Ley 38/1999. Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l'accés al servei de telecomunicacions per cable. D. 116/2000. Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d'emissions terrestres i de satèl·lit. D. 117/2000. Reglament del registre d'instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya. D. 360/1999, D. 122/2002. Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones. RD 401/2003. Servei de Telefonia Bàsica, d’aplicació a Catalunya. BOE: 9/03/99. Reglamento reguladors de las Infraestructuras Comunes de Telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones. RD 401/2003, Orden CTE/1296/2003. Circular sobre Telecomunicacions. Circular 14/04/2000. Circular sobre projecte tècnic d'ICT. Circular 21/07/2000.Nota relativa al visat de projectes tècnics, annexos i certificats d'ICT . Instalación de inmuebles de sistemas de distribución de la señal de televisión por cable. D. 1306/1974. Ley General de Telecomunicaciones, Ley 32/2003. BOE núm. 264; 19/03/2004. Orden ITC/1077/2006. BOE 13-4-06.

Antenas parabólicas. RD 1201/1986. Canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres serveis per cable als edificis. D. 172/99. Codi Tècnic de l'Edificació. RD 314/2006. DB-HR, Protecció enfront del soroll. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. 2.1 Telefonia És la instal·lació comuna de Telecomunicacions, destinada a proporcionar l’accés al servei de telefonia al públic, des de l’escomesa de la companyia subministradora fins a cada una de les preses dels usuaris del telèfon o xarxa digital i serveis integrats (RDSI). Components Xarxa d’alimentació: Per cable: Pericò d’entrada i registre d’enllaç: Ubicats a l’inici de la instal·lació. Canalització d’enllaç: Arriba fins al recinte d’instal·lacions de Telecomunicacions inferior.(RITI) Per mitjans radioelèctrics: Elements de captació de coberta Canalització d’enllaç: Arriba fins al recinte d’instal·lacions de Telecomunicacions superior.(RITS) Equips de recepció i processat de la senyal. Cables de canalització principal: Unió amb el RITI. Xarxa de distribució: Cables multiparells: Conjunt de cables multiparells (fins a 25 parells) que van des del registre principal RITI, fins al registre secundari. Estarà recobert per una capa de característiques ignífugues quan la distribució sigui exterior. Xarxa de dispersió: Cables parells individuals: Conjunt de cables d’escomesa interior i altres elements que van dels registres secundaris o punt de distribució fins al punt d’accés d’usuari (PAU) en els registres d’acabament de la xarxa per TB+RDSI (telefonia bàsica + línies RDSI). Estarà recobert per una capa de característiques ignífugues quan la distribució sigui exterior. Xarxa interior d’usuari: Cables des dels PAU: Surten dels PAU i arriben fins a les bases d’accés de terminal situats als registres de presa. Poden ser 1 o 2 parells. Estarà recobert per una capa de característiques ignífugues, quan la distribució sigui exterior. Elements de connexió: Punts de connexió, de distribució, d’accés a l’usuari i bases d’accés terminal. Regletes de connexió. Preses de senyal: punt final de la instal·lació a l’interior de la unitat privativa. Control i acceptació Es seguiran les especificacions tècniques del fabricant per realitzar el control i acceptació de tots els components de la instal·lació. Les característiques i limitacions es complementen amb l’annex II del Reial Decret 279/1999, i els requisits tècnics relatius a les ICT per la connexió d’una xarxa digital de serveis integrats (RDSI). Execució Condicions prèvies En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al projecte. Els materials s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. Un cop instal·lat, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants (embalatges, retalls de cables, etc.) Per mantenir la compatibilitat electromagnètica de la instal·lació s’aplicarà el previst en el punt 8 de l’annex II del Reial Decret 279/1999. Pericó d’entrada i registre d’enllaç: Les dimensions mínimes seran les establertes al projectes segons el número de PAU. Disposarà de 2 punts per l’estesa dels cables, i en parets oposades a l’entrada de conductes. La tapa serà de formigó o fosa i tindrà tanca de seguretat, es situarà al mur de façana segons indicació de la companyia. Canalització d’enllaç: Es pot realitzar amb tubs de PVC rígid o d’acer. Poden anar empotrades, en superfície o en canalització soterrada. Tindrà la dimensió necessària per encabir els diferents elements de derivació que proporcionin els senyals a tots els usuaris. Cables de canalització principal: Es col·locaran els registres secundaris empotrats o superficials amb unes dimensions mínimes de 40x40x40cm. Cablejat: Es realitzarà la xarxa secundaria amb tubs i canaletes fins a la instal·lació interior de usuari. Poden ser de plàstic, corrugats o llisos i aniran empotrats. En tots els tubs es deixarà instal·lat un tub guia que serà de filferro d’acer galvanitzat de 2mm de diàmetre o corda plàstica de 5mm sobresortint 20cm en els extrems de cada tub. En el cas d’accés radioelèctric del servei, s’executarà també la unió entre el RITS i el RITI. Pressa de senyal de Telefonia: Són els elements finals de la instal·lació interior. Aniran encastats o muntats superficialment. La posició ha de ser la fixada a la DT. Els costats han d'estar aplomats. La caixa ha d'estar enrasada amb el parament. Distàncies mínimes a d’altres serveis: 5 cm. Distància presa des de terra telèfon mural (d): 1,50 m. Distància presa des de terra telèfon sobre taula (d): 0,20 m. Control i acceptació Tot el que fa referència a la seva execució. Fixació de canals i registres. Profunditat d’empotraments. Penetració de tubs en caixes. Enrasat de tapes amb paraments. Verificacions Muntatge dels equips i aparells i col·locació de plaques embellidores dels mecanismes. Les regates quedaran cobertes de morter i guix. Amidament i abonament ut pericó i pressa. ml canalitzacions, cables punts de connexió. SISTEMA EQUIPAMENTS I D'ALTRES 1 APARELLS SANITARIS Elements de servei de diferents formes, materials i acabats per a la higiene i neteja. Disposen de subministrament d'aigua freda i calenta amb

aixetes i accessoris que estan connectats a la xarxa de sanejament. Components Banyeres, lavabos, dutxes, inodors, bidets, urinaris, aigüeres, safareigs, abocadors, col·locats de diferents maneres, sistemes de fixació utilitzats per a garantir la seva estabilitat, i la seva resistència. Podran ser de diferents materials: porcellana, gres esmaltat, planxa d’acer, resines, fosa. Característiques tècniques mínimes El suport en alguns casos serà el parament horitzontal, sent el paviment acabat per als inodors, abocadors, bidets i lavabos amb peu; i el forjat net i anivellat per a banyeres i plats de dutxa. El suport serà el parament vertical ja revestit per a sanitaris suspesos, en el cas d’aigüeres i lavabos encastats serà el propi moble. En tots els casos els aparells sanitaris aniran fixats a aquests suports sòlidament amb les fixacions subministrades pel fabricant. Control i acceptació Comprovació de la documentació de subministrament. Si els aparells arriben a l’obra amb els certificats corresponents, es comprovaran les seves característiques aparents, verificant la no existència de desperfectes. Control de recepció de distintius de qualitat, i control de recepció amb els assaigs especificats en projecte i ordenats per la D.F.No hi haurà entre el possible material de fosa o planxes d'acer dels aparells sanitaris amb el guix. Execució Condicions prèvies Estaran executades les instal·lacions d'aigua freda i calenta i de sanejament, prèvies a la col·locació dels aparells sanitaris i posterior col·locació d’aixetes. Es mantindrà la protecció o es protegiran els aparells per no danyar-los durant el muntatge. No hi haurà contacte entre el possible material de fosa o planxes d'acer dels aparells sanitaris amb el guix. Fases d'execució Preparació zona de treball. Es comprovarà que la col·locació i l'espai de tots els aparells sanitaris coincideixen amb la D.T., i es procedirà al marcat per un instal·lador autoritzat d'aquesta ubicació i dels seus sistemes de subjecció. Col.locació. Es fixaran al suport horitzontal o vertical amb les fixacions subministrades pel fabricant, les unions se segellaran amb silicona neutra o pasta selladora, igual que els junts d'unió amb les aixetes. Els aparells metàl·lics, tindran instal·lada presa de terra amb cable de coure nu, per a la connexió equipotencial elèctrica. S'ha de garantir l'estanqueitat de la connexió amb el conducte d'evacuació mitjançant una pasta segelladora en els aparells de descàrrega horitzontal, o mitjançant un junt de cautxú o de neoprè en els de descàrrega vertical. Els mecanismes de descàrrega i alimentació han de quedar regulats de manera que l'aparell funcioni correctament. Anivellació. En ambdues direccions en la posició prevista i fixats solidàriament als seus elements suport. Connexió a xarxa. Una vegada muntats els aparells sanitaris, es muntaran els seus les aixetes i mecanismes i es connectaran amb la instal·lació de fontaneria i amb la xarxa de sanejament. Els aparells sanitaris que s'alimenten de la distribució d'aigua hauran d'abocar lliurement a una distància mínima de 20 mm per sobre de la seva vora superior, o del nivell màxim del sobreeixidor. Els mecanismes d'alimentació de cisternes, que comportin un tub d'abocament fins a la part inferior del dipòsit, hauran d'incorporar un dispositiu d’antiretorn. Toleràncies d'execució. En banyeres i dutxes: horitzontalitat 1 mm/m. En lavabo i aigüera: nivell 10 mm i caiguda frontal respecte al plànol horitzontal < o = 5 mm. Inodors, bidets i abocadors: nivell 10 mm i horitzontalitat 2 mm. Control i acceptació Quedarà garantida l'estanqueitat de les connexions, amb el conducte d'evacuació, així com amb les aixetes. El nivell definitiu de la banyera serà el correcte per a l'enrajolat, i la franquícia entre revestiment i la banyera no serà superior a 1,5 mm, que se segellarà amb silicona neutra.Comprovació cada 4 habitatges o equivalent. Tots els aparells sanitaris, romandran precintats o si escau es precintaran evitant la seva utilització i protegint-los de materials agressius, impactes, humitat i brutícia. Amidament i abonament ut d'aparell sanitari, completament acabada la seva instal·lació, incloses ajudes de paleta i fixacions, i exclosos aixetes i desguassos. Barcelona, maig de 2010 Josep Nel·lo Ruiz

III. AMIDAMENTS Especificacions En l’estat d’amidaments que segueix, s’especifiquen tots els materials que cal utilitzar a l’obra, així com la seva qualitat i les seves mesures. Els criteris d’amidaments són els habituals emprats al ram de la construcció, com buit per ple si el buit és inferior a 4 m2, etc.… Si alguna qualitat de material no és suficientment concreta és degut a que, durant l’execució de l’obra o bé en el moment d’elaborar els pressupostos, s’escollirà el material conjuntament entre els tècnics directors de l’obra i els promotors. Qualsevol dubte d’interpretació, de mesura o de qualitat serà consultat a la Direcció facultativa prèviament a la seva execució o posada en obra.

AMIDAMENTS

edifici per a centre del consorci d'espaisd'interès natural del ripollès. ribes de freser

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat

CAPÍTOL 01 preparació de l'obra

01.01 ut. comptador provisional d'aigua equipat amb lesseves claus i protegit amb caseta d'obra.

aigua 1 1,00

1,0001.02 ut. de comptador electric provisional d'obra

degudament protegit de les inclemencies i delscontactes directes. inclou la posada a terra.

electricitat 1 1,00

1,0001.03 pa. compliment r.d.1627/97 de 24 d´octubre sobre les

imposicions mínimes de seguretat i salut a les obresde construcció. inclou l´elaboració del pla deseguretat de cadascun dels industrials.

compliment RD-1627/1997 1 1,00

1,0001.04 pa per la realització del programa de control de

qualitat i per la realització d'assaigs, anàlisi i provessegons decret 375 d'1 de desembre de 1988 decontrol de qualitat, mesures i programes.

compliment D-375/1988 1 1,00

1,00

Pàgina 1

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 02 excavacions i moviments de terres

02.01 m2 de neteja i esbrossament del terreny de gruixvariable a màquina.

parcel.la 1 2.361,51 2.361,51

2.361,5102.02 m3 de rebaix a cel obert en terrenys durs a màquina i

càrrega sobre camió.criteri de medició: volum teòric del perfil a rebaixar.

rebaix1 147,00 3,50 514,501 153,00 1,70 260,10

774,6002.03 m3 d'excavació de rases i pous en terrenys durs, a

màquina.inclou càrrega sobre camió.criteri de medició: volum teòric del perfil a excavar.

excavació sabates murstipus 1 1 19,40 1,40 3,20 86,91tipus 1a 1 34,30 1,40 3,20 153,66

1 2,85 1,40 3,20 12,77tipus 2 1 3,00 1,40 3,20 13,44tipus 3 2 1,90 1,25 3,20 15,20tipus 4 1 2,40 1,40 0,50 1,68tipus 5 1 8,15 3,00 3,20 78,24foso ascensor 1 2,05 2,05 3,80 15,97excavació sabates aïlladessabata pilar 3 1 1,40 1,40 0,50 0,98sabata pilar 4 1 1,80 1,80 0,50 1,62sabata pilar 5 1 2,20 2,20 0,60 2,90sabata pilar 8 1 2,15 2,15 0,60 2,77sabata pilar 9 1 2,15 2,15 0,60 2,77sabata pilar 11 1 1,40 1,40 0,50 0,98sabata pilar 16 1 1,50 1,50 0,50 1,13sabata pilar 17 1 1,50 1,50 0,50 1,13excavació riostresr1 1 25,40 0,40 0,60 6,10r2 1 1,30 0,30 0,60 0,23r3 1 18,80 0,40 0,60 4,51

402,9902.04 m3 d'estesa i piconat de material granular tipus

matxaca (20-80 tamany àrid i 1.600kg/m3 dedensitat) de pedrera a cel obert, a màquina i percapes de fins a 25cm de gruix.

reblert de gravessota css -4.21 1 123,20 0,65 80,08sortida biomassa 1 11,00 3,60 39,60

119,6802.05 m3 de transport de terres i material granular amb

camió, carregat a màquina, la mateixa que excava.destí: abocador autoritzat.

rebaix 1 774,60 774,60excavació 1 401,19 401,19

1.175,79

Pàgina 2

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 03 fonaments i murs

03.01 m3 de formigó a fonaments i pous de fonamentaciótipus ha-25/b-20/iia.

sabates murstipus 1 1 19,400 1,400 0,500 13,580tipus 1a 1 34,300 1,400 0,500 24,010

1 2,850 1,400 0,500 1,995tipus 2 1 3,000 1,400 0,500 2,100tipus 3 2 1,900 1,250 0,500 2,375tipus 4 1 2,400 1,400 0,500 1,680tipus 5 1 8,150 3,000 0,500 12,225sabates aïlladessabata pilar 3 1 1,400 1,400 0,500 0,980sabata pilar 4 1 1,800 1,800 0,500 1,620sabata pilar 5 1 2,200 2,200 0,600 2,904sabata pilar 8 1 2,150 2,150 0,600 2,774sabata pilar 9 1 2,150 2,150 0,600 2,774sabata pilar 11 1 1,400 1,400 0,500 0,980sabata pilar 16 1 1,500 1,500 0,500 1,125sabata pilar 17 1 1,500 1,500 0,500 1,125riostresr1 1 25,400 0,400 0,500 5,080r2 1 1,300 0,300 0,500 0,195r3 1 18,800 0,400 0,500 3,760

81,2803.02 m3 de formigó hm-15n/mm2 en pous per millora de

terrenys.excavació sabates murstipus 1 1 19,40 1,40 2,70 73,33tipus 1a 1 34,30 1,40 2,70 129,65

1 2,85 1,40 2,70 10,77tipus 2 1 3,00 1,40 2,70 11,34tipus 3 2 1,90 1,25 2,70 12,83tipus 5 1 8,15 3,00 2,70 66,02

303,9403.03 m3 de formigó hm-15 n/mm2 de neteja i

anivellament, abocat desde camió.riostresr1 1 25,400 0,100 2,540r2 1 1,300 0,100 0,130r3 1 18,800 0,100 1,880

4,5503.04 m3 de formigó a murs tipus ha-25/b-20/iia.

formigó a murstipus 1 1 19,400 0,300 4,300 25,026tipus 1a 1 34,300 0,300 4,300 44,247

1 2,850 0,300 4,300 3,677tipus 2 1 3,000 0,300 4,950 4,455tipus 3 2 1,900 0,250 4,300 4,085tipus 4 1 2,400 0,300 0,650 0,468tipus 5 1 8,150 0,200 8,800 14,344perimetral sostre planta baixa garatgecsf +5.29 1 38,250 0,200 0,550 4,208perimetral sostre planta primeracsf +3.59 1 48,300 0,200 0,550 5,313

105,8203.05 ut forat d'ascensor, amb encofrat perdut amb planxa

de ferro de 5mm de guix, murs i llosa d'assentamentde 30cm de gruix. totalment sellada i pintada ambuna capa de mini de protecció.veure detall genèric fosso ascensor.

forat ascensor 1 1,00

1,0003.06 kg d'acer aeh 500n (b500n) de límit elàstic

5100kp/cm2 en barres corrugades, per a l'armat desabates, pous de fonamentació, riostres, murs i lloses.inclou pates, ferallat, solapaments, separadors imermas.

sabates aïllades 1 397,100 397,100sabates corregudes, murs contenció imur interior. (sense esperes mur) 1 2.983,850 2.983,850riostres r1 i r2 i r3 1 1.433,450 1.433,450llosa de subpressió 1 1.070,050 1.070,050

5.884,4503.07 m2 d'encofrat i desencofrat amb tablero de fusta a

dues cares a murs de contenció de base rectiliniaper a revestir.inclou previsió per pas d'instal.lacions i sellat posterior.

encofrat a murstipus 1 1 19,400 0,300 4,300 25,026tipus 1a 1 34,300 0,300 4,300 44,247

1 2,850 0,300 4,300 3,677tipus 2 1 3,000 0,300 4,950 4,455tipus 3 2 1,900 0,250 4,300 4,085

Pàgina 3

AMIDAMENTS



tipus 4 1 2,400 0,300 0,650 0,468tipus 5 1 8,150 0,200 8,800 14,344

96,3003.08 m2 d'afinat i lliscat de llosa mecànicament. inclou tall

de junta.sala instal.lacionsmagatzem 1 50,49 50,49recinte cladera 1 24,75 24,75cancell instal.lacions 1 2,73 2,73

77,97

Pàgina 4

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 04 paviments de base

04.01 m2 de recrescut de morter per anivellament amb unpromig de 5 cm. en la preparació de bases.

csf -3.41 1 121,20 121,20csf +0.09 1 120,40 120,40csf +3.59 1 120,40 120,40

362,0004.02 m2 de tenyit de color verd i reforçat amb pols de

quarç.cfs +0.09 1 116,65 116,65

116,65

Pàgina 5

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 05 instal.lacions prèvies

05.01 ut. de xarxa general de connexió a terra, amb unanell de cable de coure nú de 35mm de secciócol.locat enterrat a la fonamentació i 5 estaquesd'acer cobrejat de connexió de 2m clavades a terra.inclou connexions i cablejat fins a recinte decomptadors, segons reglament de bt. comprovada.

xarxa de terres 1 1,00

1,0005.02 ut. de connexió de col.lector horitzontal a la xarxa

municipal de sanejament. des de pou sifònic aconnexió xarxa amb tub corrugat alveolar ded200mm tipus "uralita" 200 color teula.

connexió a xarxa municipalaigües netes 1 1,00aigües brutes 1 1,00

2,0005.03 m3 d'excavació de rases i pous en terrenys durs, a

màquina.inclou càrrega sobre camió.criteri de medició: volum teòric del perfil a excavar.

per tub de 200 1 55,00 0,60 0,80 26,40

26,4005.04 ml de desguàs de pvc serie b de pressió 4 at. de

200mm, en xarxa d'evaqüació d'aigües.col.locació penjat: inclou grapes, accessoris, pecesespecials i connexions.col.locació soterrat: inclou peces especials iconnexions.

connexió xarxa existent 1 55,00 55,00

55,0005.05 m3 de replè de rases amb sorra, en capes de 20 cm

de gruix. inclou extensió i refinatge.criteri de medició: volum teòric del perfil.

per rases tub 200 1 55,00 0,60 0,20 6,60

6,6005.06 m3 de formigó en massa hm-15 per a la protecció de

tubs i intal.lacions.per rasa tub 200 1 55,00 0,60 0,60 19,80

19,8005.07 ut de subministre i col.locació de sifó registrable amb

peces de pvc de 200mm.sifó prèvia a connexióaigües brutes 1 1,00

1,0005.08 ut. d'arqueta registrable de 60x60x60, llum interior,

amb bloc de formigó gris de 40x20x10cm.inclou bastiment i tap.

prèvia a connexióaigües brutes 1 1,00

1,0005.09 ml de tub drenant de pvc reforçat de 110mm.

inclou: protecció amb graves tamany màxim d'àridde 22/40 i capa separadora tipus geotèxtil de 200grams/m2.

tub 110 per drenatge 1 85,00 85,001 3,60 3,60



aigües netes 1 5,70 5,701 10,40 10,401 5,20 5,20

aigües brutes 1 5,15 5,151 1,00



aigües netes 1 5,80 5,801 8,55 8,55

aigües brutes 1 4,60 4,60

Pàgina 6

AMIDAMENTS



1 1,00 1,001 14,40 14,401 9,90 9,901 1,80 1,80

46,0505.12 ut de subministre, col.locació i connexió a col.lector

de punt de desguàs sifònic d'alumini de 20x20cmtipus bonera.

boneres 9 9,00

9,00

Pàgina 7

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 06 estructura

06.01 m2 de sostre 25+5, amb revoltó ceràmic i biguetesautoresistents de formigó armat (intereixos 70cm).quantíes segons planols d'estructrura d'acer 500s enbarres corrugades per armadures i acer aeh-500t enmalles electrosoldades tipus me 20x20 cm i formigóha.25n/mm2 abocat amb cubilot.inclou bigues i reforços de vora d'igual cantell que elsostre.quantíes aproximades per m2:formigó: 0,115 m3/m2acer: 5,73 kg/m2criteri d'amidament:.-computa la superfície realment executada.

forjat sanitari. csf -3.41 1 120,40 120,40

120,4006.02 m2 de llosa massissa de 25 cm de formigó

ha-25/b-20/iia de 25cm de gruix, armada amb1d.12a20 cm (s) i (i) a cada direcció, sense armat dereforç.sostre planta soterrani:formigó: 0,566 m3/m2acer: 55,099 kg/m3criteri d'amidament:- no es descompten els forats i els patis interiors persota de 10m2.- els solapaments de sostres en canvis de nivell escompta com la superfície del nivell superior i inferior.

llosa de subpressió. csf -3.31 1 116,65 116,65

116,6506.03 m2 de sostre reticular de cantell 25+5cm amb

casetos de formigó de 70x23x20, formigóha-25/b-20/iia, armat amb acer aeh-500n en barrescorrugades i acer aeh-500t en malleselectrosoldades, abocat amb cubilot.quantíes aproximades per m2:casetons: 2.4utsostre planta soterrani:formigó: 0,566 m3/m2acer: 55,099 kg/m3sostre planta baixa:formigó: 0,248 m3/m2acer: 38,49 kg/m3sostre planta baixa garatge:formigó: 0,271 m3/m2acer: 39,17 kg/m3criteri d'amidament:- no es descompten els forats i els patis interiors persota de 10m2.- els solapaments de sostres en canvis de nivell escompta com la superfície del nivell superior i inferior.

sostre planta soterrani. csf +0.09 1 120,40 120,40sostre planta baixa. csf +3.59 1 120,40 120,40sostre planta baixa garatge. csf +5.29 1 116,65 116,65

357,4506.04 m2 de llosa de 30 cm de formigó ha-25/b-20/iia de

25cm de gruix, armada base malles d10a a15cm (s) i(i).quantíes segons memòria d'estructura i plànolcorresponent.criteri d'amidament:- no es descompten els forats i els patis interiors persota de 10m2.- els solapaments de sostres en canvis de nivell escompta com la superfície del nivell superior i inferior.

sostre planta soterrani. csf +0.09 1 116,65 116,65sostre planta primera. csf +7.09 1 120,40 120,40

237,0506.05 m3 de pilar de formigó armat ha-25n/mm2, armat

amb acer corrugat aeh-500n encofrat amb planxametàl.lica per revestir.quantíes (inclou mermas): segons memòriad'estructura.acer en pilars: 50kg/m3

pilars, segons plànol e023/4/11 3 0,30 0,30 10,05 2,718/9 2 0,30 0,30 10,05 1,8110/13 2 0,30 0,30 7,00 1,2612 1 0,30 0,30 7,00 0,636 1 0,30 0,40 5,20 0,625 1 0,35 0,70 4,30 1,055 1 0,30 0,40 5,20 0,625a 1 0,35 0,35 4,30 0,531 1 0,40 0,30 5,20 0,622 1 0,60 0,30 5,20 0,947 1 0,60 0,30 5,20 0,9414/15 2 0,30 0,40 5,20 1,25

Pàgina 8

AMIDAMENTS



16/17 2 0,50 0,50 0,90 0,4516/17 2 0,35 0,35 3,40 0,83

14,2606.06 m2 de llosa inclinada de formigó ha-25/b-20/iia de

20cm de gruix, armada amb acer aeh-500n en barrescorrugades i acer aeh-500t en malleselectrosoldades, abocat amb cubilot.quantíes aproximades per m2, segons la memòriad'estructura.formigó: 0.22m3/m2acer: 25kg/m3criteri d'amidament: superfície realment executada.

escala 1 16,20 1,30 21,061 17,35 1,30 22,56

43,6206.07 m3 de biga penjada a sostres de formigó

ha-25/b-20/iia de 40x100 cm, armada amb aceraeh-500n en barres corrugades i acer aeh-500t enmalles electrosoldades, abocat amb cubilot, inclouencofrat.criteri d'amidament:.- biga realment executada

sostre planta baixa garatge csf +0.09 1 10,800 0,400 1,000 4,3201 10,800 0,350 1,000 3,780

8,10

Pàgina 9

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 07 coberta

07.01 m2 de coberta invertida no transitable formada perla capa de pendents (formigó alleugerit), geotèxtil,làmina impermeabilitzant (sintètica de pvc de 1.2mmarmada amb un vel de fibra de fidre tipus intemperiecolor gris), capa separadora geotèxtil (teram 1000),aïllament tèrmic hidròfug (roofmate sl 60mm), capade protecció geotèxtil (terram 1000) i acabat amb ungruix de 10cm de graves (canto rodat de 16/32mm).inclou entregues, remats i punts de desguàs.

cobertes 1 120,40 120,401 116,65 116,65

237,0507.02 ut. de calaixos tècnics, recrescut d'obra i planxé de

formigó de 15 cm. segons detall.calaixos tècnics coberta 1 1,00

1,0007.03 ml. de remat de coberta amb planxa metàl.lica.

cobertescpa +7.49 1 48,30 48,30cpa +5.69 1 30,00 30,00

78,30

Pàgina 10

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 08 tancaments i divisòries

08.01 m2 de paret de tancament de 15cm de gruix demaó perforat (gero) de 29x14x10cm col.locat ambmorter m-80a (1:6).criteri de medició:- forats per sobre de 8m2 no es compten- forats entre 4m2 i 8m2 es certifiquen la meitat.-forats per sota de 4m2 buit per plè.

alçat sud 1 6,90 10,20 70,38alçat nord 1 6,90 10,20 70,38-sector soterrani -1 2,75 3,10 -8,53alçat est 1 11,15 3,20 35,68

1 15,35 3,20 49,12alçat oest 1 2,00 10,20 20,40forat ascensor i instal.lacions 1 3,10 11,35 35,19

1 1,85 11,35 21,00

293,6208.02 m2 de paret de tancament de 20cm de gruix, de

bloc foradat llis de 40x20x20cm. de morter de cimentgris, col.locat amb morter mixt 1:2:10.

alçat sud 1 10,10 4,15 41,92alçat est 1 10,00 4,15 41,50alçat nord 1 0,30 4,15 1,25alçat oest 1 6,00 4,15 24,90cpa -3.31 1 10,15 3,20 32,48

1 3,65 3,20 11,681 5,05 3,20 16,161 3,80 3,20 12,16

cpa +0.19 1 3,80 3,20 12,16

194,2108.03 m2 d'envà de ceràmica de 7cm de gruix de maó

foradat (supermaó) de 50x25x7cm. col.locat ambmorter m-40a (1:6).

cpa -3.31 1 15,60 3,17 49,451 12,30 3,17 38,991 3,00 3,17 9,512 3,20 3,17 20,291 1,85 3,17 5,862 3,60 3,17 22,822 1,10 2,50 5,503 3,70 3,17 35,191 1,20 3,17 3,80

cpa +0.19 1 5,15 3,17 16,331 6,70 3,17 21,241 7,10 3,17 22,511 10,15 3,17 32,182 7,15 3,17 45,332 2,55 3,17 16,171 2,55 3,17 8,08

cpa +3.69 1 10,30 3,17 32,651 22,85 3,17 72,431 6,90 3,17 21,872 3,80 3,17 24,09

504,2908.04 m2 d'envà de ceràmica de 4cm de gruix de maó

foradat (supermaó) de 50x20x4cm. col.locat ambmorter m-40a (1:6).

cpa-3.31 1 14,30 3,17 45,33

45,33

Pàgina 11

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 09 paviments

09.01 m2 de subministre i col.locació paviment de terratzollis micogrà, de 40x40cm. col.locat a truc, amb morter1:6 sobre capa de sorra de 2cm de gruix.preu de compra: 10.81 euros/m2

cpa -3.31cuina-office 1 19,49 19,49vestidor dones 1 9,50 9,50vestidor homes 1 9,50 9,50magatzem 1 19,53 19,53passadís 1 1 21,05 21,05bany 1 1 3,50 3,50cancell instal.lacions 1 1 3,38 3,38planta baixa, cpa +0.19cancell 1 7,90 7,90bany dones 1 4,31 4,31bany homes 1 4,33 4,33sala polivalent 1 64,31 64,31distribuidor 1 1 4,35 4,35distribuidor 2 1 2,85 2,85cancell garatge 1 1,65 1,65planta primera, cpa +3.69aula de formació 1 36,21 36,21despatx 1 1 9,57 9,57despatx 2 1 9,57 9,57laboratori 1 19,49 19,49passadís 2 1 15,46 15,46

265,9509.02 m2 de subministre i col.locació de paviment de

terratzo llis de gra petit, de 33,3x33,3cm. col.locat atruc, amb morter 1:6 sobre capa de sorra de 2cm degruix.preu de compra: 9.01 euros/m2

planta baixa garatge cpa +0.19 1 106,59 106,59

106,5909.03 m2 rebaixat (tres pedres 60-120-220) i polit de

paviment de terratzo.planta soterrani, cpa -3.31cuina-office 1 19,49 19,49vestidor dones 1 9,50 9,50vestidor homes 1 9,50 9,50magatzem 1 19,53 19,53passadís 1 1 21,05 21,05bany 1 1 3,50 3,50cancell instal.lacions 1 1 3,38 3,38planta baixa, cpa +0.19cancell 1 7,90 7,90bany dones 1 4,31 4,31bany homes 1 4,33 4,33sala polivalent 1 64,31 64,31distribuidor 1 1 4,35 4,35distribuidor 2 1 2,85 2,85cancell garatge 1 1,65 1,65planta baixa, cpa +0.19garatge 1 106,59 106,59planta primera, cpa +3.69aula de formació 1 36,21 36,21despatx 1 1 9,57 9,57despatx 2 1 9,57 9,57laboratori 1 19,49 19,49passadís 2 1 15,46 15,46

372,5409.04 m2 d'abrillantat de paviments de terratzo. dues

passades de posilicat, una passada d'estabilitzador iuna passada d'acabat amb cera celladora.

planta soterrani, cpa -3.31cuina-office 1 19,49 19,49vestidor dones 1 9,50 9,50vestidor homes 1 9,50 9,50magatzem 1 19,53 19,53passadís 1 1 21,05 21,05bany 1 1 3,50 3,50cancell instal.lacions 1 1 3,38 3,38planta baixa, cpa +0.19cancell 1 7,90 7,90bany dones 1 4,31 4,31bany homes 1 4,33 4,33sala polivalent 1 64,31 64,31distribuidor 1 1 4,35 4,35distribuidor 2 1 2,85 2,85cancell garatge 1 1,65 1,65planta baixa, cpa +0.19garatge 1 106,59 106,59planta primera, cpa +3.69aula de formació 1 36,21 36,21despatx 1 1 9,57 9,57despatx 2 1 9,57 9,57

Pàgina 12

AMIDAMENTS



laboratori 1 19,49 19,49passadís 2 1 15,46 15,46

372,5409.05 m2 de subministre i col.locació de replà d'escala

amb una peça de terratzo llis micogrà, col.locat atruc, amb morter 1:6.

escala 1. 120x120 1 1,00escala 2. 120x120 1 1,00

2,0009.06 ml de subministre i col.locació degraó de terratzo llis

micogrà de 2cm. de gruix. d'una peça escairecol.locat amb morter 1:6.inclou engraonat previ amb totxana.

escala 1. graons 120x30 20 20,00escala 2. graons 120x30 20 20,00

40,00

Pàgina 13

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 10 revestiments

10.01 m2. de subministre i col.locació de fals sostre ambplaca de fibra mineral 60x60x18 mm, tipus parafonhygien d'amstrong., ref. 9702m.- sistema de suspensió amb perfileria vista predule 24d'amstrong o similar.- color blanc standard.

planta soterranicuina office 1 19,49 19,49vestidors homes 1 9,50 9,50vestidors dones 1 9,50 9,50bany 1 1 3,50 3,50planta baixabany dones 1 4,31 4,31bany homes 1 4,33 4,33

50,6310.02 m2 de sostre continuo amb plaques de cartró-guix

knauff d112 format per estructructura metàl.lica demestres 60x27 i perfils a perímetres i p.p. de peces depenjar i anivellació.inclou tractament de les juntes, deixat per pintar.

planta soterranimagatzem 1 19,53 19,53passadís 1 1 21,05 21,05planta baixadistribuidor 1 1 4,35 4,35cancell garatge 1 1,65 1,65distribuidor 2 1 2,85 2,85sala polivalent 1 64,31 64,31cancell 1 7,90 7,90planta primeralaboratori 1 19,49 19,49despatx 1 1 9,57 9,57despatx 2 1 9,57 9,57aula de formació 1 36,21 36,21passadís 2 1 23,92 23,92

220,4010.03 m3. de subministre i col.locació de tauló de

castanyer de 8x8 cm. i de llargada variable, sobrellata de pi tractat a l'autoclau i treballat a quatrecares, polit i cantos rematats.

alçat sud 1 143,60 0,08 11,49alçat nord 1 132,60 0,08 10,61alçat est 1 155,15 0,08 12,41alçat oest 1 217,30 0,08 17,38

-9 4,35 0,08 1,35 -4,23

47,6610.04 m2 de trasdossat directe amb perfileria auxiliar format

per estructura metal.làlica galvanitzada tipus omegai placa knauff tipus gk 12.5mm de gruix rebuda ambmaterial d'agafament knauff perlfix.tipus de placa: guix laminat standard/placa de guiximpregnada (verda).inclou tractament de juntes. totalment acabat i llestper pintar.

planta soterrani. cpa-3.31interior 1 11,45 3,17 36,30planta baixa cpa +0.19interior 1 14,80 3,17 46,92planta primera cpa +3.69interior 1 19,65 3,17 62,29

145,5110.05 m2 d'arrebossat mestrejat sobre parament vertical a

3m d'alçada com a màxim amb morter de ciment1:6, deixat de regle.

interiorcpa -3.31bany 1 1 8,75 2,50 21,88vestidors 2 2,25 2,50 11,25cuina office 1 2,85 2,50 7,13cpa +0.19bany homes 1 6,70 2,50 16,75bany dones 1 4,25 2,50 10,63exterioralçat sud 1 6,90 10,20 70,38alçat nord 1 6,90 10,20 70,38-sector soterrani -1 2,75 3,10 -8,53alçat est 1 11,15 3,20 35,68

1 15,35 3,20 49,12alçat oest 1 2,00 10,20 20,40

305,0710.06 m2 d'enrajolat de parament vertical amb rajoda de

10x10cm fins a 20x20cm, col.locades amb morteradhesiu.preu de compra: 12,05euros/m2

cpa -3.31bany 1 1 9,20 2,50 23,00vestidors 2 2,30 2,50 11,50

Pàgina 14

AMIDAMENTS



cuina office 1 2,85 2,50 7,13cpa +0.19bany dones 1 6,40 2,50 16,00bany homes 1 8,45 2,50 21,13

78,7610.07 m2 d'enguixat a bona vista sobra parament vertical

per sota de 3m d'alçada, amb guix yg, acabat lliscatamb guix yf.inclou:.- racons i arestes d'acer galvanitzat.- armadura amb malla de vidre revestida de pvc, de3x3mm, amb un pes mínis de 150g/m2.- material de pont d'unió en superfícies llisescriteri de medició:.- forats per sobre de 8m2 no computen.- forats entre 4m2 i 8m2 es certifica la meitat.- forats per sota de 4m2 buit per plè..- paraments inclinats i per sobre de 3m increment decost d'un 20%

cpa -3.31cancell instal 1 1 9,00 3,17 28,53escala 1 16,00 3,17 50,72passadís 1 1 23,35 2,50 58,38cuina office 1 5,80 2,50 14,50magatzem 1 12,45 2,50 31,13vestidors homes 1 9,95 2,50 24,88vestidors dones 1 6,30 2,50 15,75cpa +0.19cancell garatge 1 5,20 2,50 13,00distribuidor 1 1 7,60 2,50 19,00escala 2 1 14,30 3,17 45,33sota escala 1 8,70 1,20 10,44distribuidor 2 1 5,20 2,50 13,00sala polivalent 1 16,55 2,50 41,38cancell 1 5,65 2,50 14,13cpa +3.69passadís 2 1 32,40 2,50 81,00laboratori 1 8,65 2,50 21,63despatx 2 1 10,00 2,50 25,00despatx 1 1 10,00 2,50 25,00aula de formació 1 6,80 2,50 17,00

549,8010.08 ml de sòcol de terratzo llis micogrà de forma

rectangular, col.locat a truc de maceta amb morteradhesiu sobre arrebossat.

cpa -3.31cuina office 1 17,90 17,90magatzem 1 17,90 17,90passadís 1 1 27,70 27,70cpa +0.19cancell 1 11,55 11,55sala polivalent 1 36,85 36,85distribuidor 1 1 7,60 7,60distribuidor 2 1 5,30 5,30cancell garatge 1 5,20 5,20garatge 1 41,60 41,60cpa +3.69aula de formació 1 1,00despatx 1 1 12,65 12,65despatx 2 1 12,65 12,65laboratori 1 17,90 17,90passadís 2 1 19,95 19,95

235,7510.09 ml. d'ampit i remat de planxa d'acer de 5 mm. inclou

el canto i el trencaigües.porta entrada 1 1,80 1,80

1,80

Pàgina 15

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 11 ajudes de paleteria

11.01 m2 d'ajudes de paleta a instal.lacions elèctriques, detelefón i de telecomunicacions per m2 construït.

repercussió m2. construït 1 615,26 615,26

615,2611.02 m2 d'ajudes de paleta a instal.lacions del llauner,

sanitaris i protecció d'incendis per m2 construït.


615,2611.03 m2 d'ajudes de paleta al fuster i acabats per m2

construït.repercussió m2. construït 1 615,26 615,26

615,2611.04 m2 d'ajudes de paleta al ram dels vidriers per m2

construït.repercussió m2. construït 1 615,26 615,26

615,2611.05 m2 d'ajudes de paleta al manyà per m2 construït.


615,2611.06 m2 d'ajudes de paleta al guixaire per m2 construït.


615,2611.07 m2 d'ajudes de paleta al pintor per m2 construït.


615,26

Pàgina 16

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 12 impermeabilitzacions i aïllaments

12.01 m2 de subministre i aplicació de revestiment elàstic abase d'emulsió bituminosa tipus emufal i de texsa osimilar.aplicació: capa de transició, armat i capa d'acabat.quantía: 2kg/m2.

murstipus 1 1 19,40 4,30 83,42tipus 1a 1 34,30 4,30 147,49

1 2,85 4,30 12,26tipus 2 1 3,00 4,95 14,85

1 3,00 0,65 1,95tipus 3 2 1,90 4,30 16,34

2 1,90 2,90 11,02tipus 4 1 2,40 0,65 1,56

288,8912.02 m2 de subministre i col.locació de membrana de

polietilè d'alta densitat amb relleus semicònics per ala protecció d'estructures tipus drentex protect plusde texsa o similar.gruix 10mm, altura del relleus 8mm i 600grams/m2.inclou pp de perfils angulars de remat i arandelesd'ancoratge.

murstipus 1 1 19,40 4,30 83,42tipus 1a 1 34,30 4,30 147,49

1 2,85 4,30 12,26tipus 2 1 3,00 4,95 14,85

1 3,00 0,65 1,95tipus 3 2 1,90 4,30 16,34

2 1,90 2,90 11,02tipus 4 1 2,40 0,65 1,56

288,8912.03 m2 de subminstre i col.locació de panell rígit de llana

mineral (0.036w/mk) col.locat amb fixacionsmecàniques de 30 mm.

trasdossat de façanacpa -3.31 1 16,10 3,17 51,04cpa +0.19 1 29,80 3,17 94,47cpa +3.69 1 33,00 3,17 104,61

250,1212.04 m2 de subminstre i col.locació de panell rígit de llana

mineral (0.036w/mk) col.locat amb fixacionsmecàniques de 40 mm.

cpa -3.31interior 1 13,90 3,17 44,06cpa +0.19interior 1 13,60 3,17 43,11cpa + 3.69interior 1 7,80 3,17 24,73

111,9012.05 m2 de subministre i col.locació de làmina flexible de

polietilè reticulat de celdes tancades tipusimpactodan 5 de danosa o equivalent.inclou remats i entregues

forjatscsf +0.09 1 104,70 104,70csf +3.59 1 104,70 104,70

209,4012.06 m2. de subministre i col.locació de placa d'espuma

rígida de poliestirè extruït styrodur, de 1265x615 mm i50mm de gruix. cares llises i preparades amb encaix,col.locades amb fixacions mecàniques.

façanesalçat sud 1 143,60 143,60alçat nord 1 132,60 132,60alçat est 1 155,15 155,15alçat est mur formigó 1 14,65 3,17 46,44alçat oest 1 217,30 217,30

-9 4,35 1,35 -52,85forjat sanitaricsf -3.41 104,70 104,70

746,9412.07 m2. de subministre i col.locació de placa d'espuma

rígida de poliestirè extruït styrodur, de 1265x615 mm i80mm de gruix. cares llises i preparades amb encaix,col.locades amb fixacions mecàniques.

planta cobertescpa +5.69 1 107,05 107,05cpa +7.49 1 112,25 112,25

219,30

Pàgina 17

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 13 fusteria

13.01 ut. d'estructura metàl.lica en formació de gelosia,amb passamà de 100x12 mm, i encaix de 30x5 mm,pintat a l'esmalt, per rebre rodó de fusta decastanyer de diàmetre 80 mm, aferratmecànicament i vernissat.detall segons projecte.

s-13 18 18,00

18,0013.02 ut de finestra exterior de quatre fulles, 2+2,

correderes, per una llum d'obra de 4.35x1.35 cm defusta de castanyer envernissades mat amb poroobert. inclou manetes, agafadors, perns i accessoris.segons plànol de fusteria f01execucio i qualitats:.-premarc de flandes de 55x40 mm. per aferrar al'obra..-ferratges de penjar i tancar d'acer bicromatat..-manetes d'acer inox en tub de 1.2 mm mat casaocariz per finestres..-tapajunts de 50x9..-vidre de cambra tipus climalit de 4-12-5..-perfils de gomes-junta de nylon a totes les fulles.

f01 9 9,00

9,0013.03 ut de subminstre i col.locació de porta, amb dispositiu

antipànic, d'una fulla, plafonada amb matxembratde castanyer, per una llum de 97x215 cm. segonsdetall plànol fusteria f-02.

p-1 1 1,00

1,0013.04 ut de conjunt de vidre fix i porta interior vidriada, de

dm lacada, segons plànol f02.inclou cantells, tapajunts, panys, manetes, perns iaccessoris.execució i qualitats:- premarc per aferrar, de 90 i 100 mm de gruix.- perns d'acer inox mat casa ocariz ref. 90-r.- panys d'acer inox mat casa ocariz ref. 1060-r.- topalls de porta d'acer inox mat casa ocariz ref. 562.- manetes d'acer inox en tub de 1.2mm mat casaocariz tipus 1987/654to per portes.- vidre de composició4+4 mm.

p2 1 1,00

1,0013.05 ut de conjunt exterior de vidre fix i porta de dues fulles

vidirades, una de batent i l'altre fixe, de fusta decastanyer envernissada, segons plànol de fusteria f02.inclou manetes, agafadors, perns i accessoris.execució i qualitats:- premarc de flandes de 55x40mm per aferrar a l'obra.- ferratges de penjar i tancar d'acer inox s/mostra.- manetes d'acer inox en tub de 1.2mm mat casaocariz tipus 1987/57v-to per a finestres.- tapajunts de 70x9cm.- vidre de composició 5.12.5mm.- porta vidriada amb faixa de 35.0x55mm.

p3 1 1,00

1,0013.06 ut de porta interior de dm lacada, de 91x210 cm,

segons plànol f02. ei2 30-c5.inclou cantells, tapajunts, panys, manetes, perns iaccessoris.execució i qualitats:- premarc per aferrar, de 90 i 100 mm de gruix.- folrat complet amb tapetes planes amb canto romde 80x9cm.- portes segons projecte amb cantells xapats.- perns d'acer inox mat casa ocariz ref. 90-r.- panys d'acer inox mat casa ocariz ref. 1060-r.- topalls de porta d'acer inox mat casa ocariz ref. 562.- manetes d'acer inox en tub de 1.2mm mat casaocariz tipus 1987/654to per portes.

p4 3 3,00

3,0013.07 ut de porta de 91x210 cm, segons plànol f02. ei2

45-c5.inclou cantells, tapajunts, panys, manetes, perns iaccessoris.execució i qualitats:- porta metàl.lica rf120 per pintar, d'una fulla cegaper pintar amb tanca antipànic.

p5 2 2,00

2,00

Pàgina 18

AMIDAMENTS



13.08 ut de porta de 191x210 cm, segons plànol f02. ei245-c5.inclou cantells, tapajunts, panys, manetes, perns iaccessoris.execució i qualitats:- porta metàl.lica rf120 per pintar, de dues fullescegues per pintar amb tanca antipànic.

p6 2 2,00


segons plànol f02.inclou cantells, tapajunts, panys, manetes, perns iaccessoris.execució i qualitats:- premarc per aferrar, de 90 i 100 mm de gruix.- folrat complet amb tapetes planes amb canto romde 80x9cm.- portes segons projecte amb cantells xapats.- perns d'acer inox mat casa ocariz ref. 90-r.- panys d'acer inox mat casa ocariz ref. 1060-r.- topalls de porta d'acer inox mat casa ocariz ref. 562.- manetes d'acer inox en tub de 1.2mm mat casaocariz tipus 1987/654to per portes.

p7 9 9,00



p8 2 2,00



p9 1 1,00

1,0013.12 m2 de subministre i col.locació de porta basculantde

dues fulles per un forat d'obra de 4.65x4.05m, ambestructura de perfils metàl.lics, plafonada ambmatxembrat de castanyer, compensada ambcontrapèsos laterals protegits en caixa registrable,amb guies i panys.instal.lació: totalment automatizada.segons plànols de fusteria f02.

p10 2 2,00

2,0013.13 ut de subministre i col.locació de front d'armari d'una

fulla de fusta de dm per lacar, de dimensions de2.50cm x 2.20cm. i un gruix de 25mm.inclou premarc, bastiment, tapajunts, ferratges imaneta ocariz, acabats en plata anoditzat.acabat: laca s/mostra

a1 1 1,00

1,00

Pàgina 19

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 14 instal.lacions d'electricitat

14.01 piqueta de connexió a terra d'acer, ambrecobriment de coure de gruix estàndard, de 2500mm de llargària i de 18,3 mm de diàmetre, clavadaa terra

3 3,000

3,0014.02 punt de connexió a terra amb pont seccionador de

platina de coure, muntat en caixa estanca i col.locatsuperficialment

1 1,000

1,0014.03 conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35

mm2, muntat en malla de connexió a terra50 50,000

50,0014.04 caixa general de protecció de polièster reforçat amb

borns bimetàl.lics, de 160 a, segons esquema unesanúmero 7 i encastada

CGP 1 1,000CSECC 1 1,000

2,0014.05 tallacircuit unipolar, amb fusible de ganiveta de 160

a, amb base de grandària 1, muntat superficialmentamb cargols

8 8,000

8,0014.06 conductor de coure de designació une rz1-k (as)

0,6/1 kv, amb baixa emissivitat fums, unipolar desecció 1x25 mm2, muntat superficialment

DERIVACIO INDIVIDUAL 20 5,000 1,100 110,000

110,0014.07 equip de contatge fecsa tmf10

1 1,000

1,0014.08 interruptor

dif.cl.a,gam.terc.,i=40a,bipol.(2p),0,03a,fix.inst.,2mòd.din,munt.perf.dincircuit 1 1 1,000circuit 2 1 1,000circuit 3 1 1,000circuit 4 1 1,000SAI1 1 1,000SAI2 1 1,000endolls 1 1 1,000endolls 2 1 1,000endolls 3 1 1,000alarma 1 1 1,000circuit 7 1 1,000


dif.cl.a,gam.terc.,i=40a,bipol.(2p),0,3a,fix.inst.,2mòd.din,munt.perf.dinaire 1 1,000renovació 1 1,000


dif.cl.a,gam.terc.,i=40a,bipol.(4p),0,03a,fix.inst.,4mòd.din,munt.perf.dincircuit 5 1 1,000dif. subquadre garatge 1 1,000Dif. subquadre calderes 1 1,000


dif.cl.a,gam.terc.,i=40a,bipol.(2p),0,3a,fix.inst.,4mòd.din,munt.perf.dinrefredadora 1 1,000

1,0014.12 interruptor auto.magnet.,i=10a,pia

corbac,bipol.(1p+n),tall=6000a,2mòd.din,munt.perf.dincircuit 1 4 4,000circuit 2 4 4,000circuit 3 4 4,000circuit 4 1 1,000alarma 3 3,000circuit 7 1 1,000aire 3 3,000renovació 2 2,000


corbac,bipol.(1p+n),tall=6000a,2mòd.din,munt.perf.dincircuit 4 2 2,000SAI 1 2 2,000SAI 2 2 2,000

Pàgina 20

AMIDAMENTS



endolls 1 2 2,000endolls 2 2 2,000endolls 3 2 2,000circuit 7 1 1,000


corbactetrapol.(3p+n),tall=6000a,4mòd.din,munt.perf.dinrefredadora 1 1,000


corbac,tetrapol.(3p+n),tall=6000a,4mòd.din,munt.perf.dincircuit 5 1 1,000

1,0014.16 limitador sobretensions 15 ka 4 p

limitador sobretensions 1 1,000

1,0014.17 caixa metal·lica xl3 400 de legrand

Quadre gral 1 1,000

1,0014.18 retolació de quadre

QG 1 1,000


corbac,bipol.(1p+n),tall=6000a,2mòd.din,munt.perf.dinIGA 1 1,000

1,0014.20 material auxiliar de quadre (

contactors,rellotges,pilots i petit material )1 1,000


corbac,tetrapol.(3p+n),tall=6000a,4mòd.din,munt.perf.dinsubquadre garatge 1 1,000subquadre calderes 1 1,000

2,0014.22 interruptor seccionador 25 (4p)

subquadre garatge 1 1,000subquadre calderes 1 1,000

2,0014.23 caixa per a quadre de distribució, metàl.lica, per a

tres fileres de vint-i-dos mòduls i muntadasuperficialment

subquadre calderes 1 1,000subquadre garatge 1 1,000

2,0014.24 llumenera konic de lamp 2x18w

PS laboratori 1 3 3,000PS laboratori 2 3 3,000PS bany 1 1,000PB bany1 2 2,000Pb bany 2 2 2,000

11,0014.25 llumenera lamp comet carril

PB carrils sala polivalent 1 1,000

1,0014.26 downlight quadrat per parets i sostre, tamany reduit

65x65, per senyalització i il·luminació localitzada. cosde xapa d'acer pintat en negre i òptica d'aluminianoditzat.vidre mate de protecció. model zasempotrable ref 0352 de troll o similar.làmpada qt9 portalàmpares g4 pot. màxima 20w.

escala ps-pb 10 10,000escala pb-p1 11 11,000

21,0014.27 downlight quadrat per parets i sostre, tamany reduit

65x65, per senyalització i il·luminació localitzada. cosde xapa d'acer pintat en negre i òptica d'aluminianoditzat.vidre mate de protecció. model zasempotrable ref 0352 de troll o similar.làmpada qt9 portalàmpares g4 pot. màxima 20w.

PS passadis 6 6,000PS vestíbul sala calderes 1 1,000PS vestíbul calderes-magatzem 1 1,000PB acés ppal 4 4,000PB escala ps 2 2,000PB vestíbul garatge 1 1,000PB ascensor 2 2,000P1 passadis 5 5,000

Pàgina 21

AMIDAMENTS



22,0014.28 estructura lluminosa individual amb difusor opal

od-2971 1 t5 54w amb 3,4 kg de pes, fabricada enalumini extrusió termoesmaltat en color ral-9006.montatge individual suspes de sostre. versió suspesamitjançant cable d'acer.

PS office 3 3,000PS sala 3 3,000P1 sala reunions 2 4,000 8,000P1 oficina 1 2 2,000P1 oficina 2 2 2,000P1 oficina 3 3 3,000

21,0014.29 luminaria estructural per sospendre o adossar a sostre

model lamptub de la marca lamp, fabricat enextrusió d'alumini lacat en apoxi poliéster de colorblanc i reflector d'aluminio brillant d'elevada puresa,per t-8 de 1x58w

PS laboratori 1 1 1,000PS laboratori 2 1 1,000

2,0014.30 llumenera industrial amb reflector simètric i 2 tubs

fluorescents tl5 de 49w, de forma rectangular, ambxassís polièster, muntada superficialment al sostre

PS sala calderes 2 2,000Ps magatzem varis 4 4,000PB garatge 8 8,000

14,0014.31 llumanera empotrar a terra per exterior molde uplight

fix ip65 de lamp de 20w ref. 9301053.llum exterior accés 5 5,000

5,0014.32 llumanera superfície paret model l-line60 de

mundolighting de 24w ref. 157414PS bany 1 1,000

1,0014.33 presa de corrent de tipus universal, bipolar amb

presa de terra lateral (2p+t), 16 a 250 v, amb tapaprotegida, preu mitjà

PS 25 25,000PB 17 17,000P1 18 18,000CANAL PS 10 10,000CANAL P1 20 20,000SAI 20 20,000

110,0014.34 interruptor, de tipus universal, bipolar (2p), 16 ax/250

v, amb tecla i làmpada pilot, preu alt, encastatPS 7 7,000P1 8 8,000

15,0014.35 interruptor commutador,tipus

univ.,bipol.(2p),10ax/250v,a/tecla+pilot,preualt,encastat

PS 2 2,000PB 6 6,000

8,0014.36 interruptor temporitzat , de tipus universal, bipolar

(2p), 16 ax/250 v, amb tecla i làmpada pilot, preu alt,encastat

PS 1 1,000PB 2 2,000P1 1 1,000

4,0014.37 detector de presència amb un angle de detecció

de 360°, amb un abast de 4m com a màxim per amuntar superficialment empotrat en cel-ras

PS 4 4,000PB 5 5,000P1 2 2,000

11,0014.38 eixugamans s&p sl2002,sensor electrònic

presència,materialvitrificat,1800w,q=3.6m3/min.,instal.lat

eixugamans ps 1 1,000eixugamans pb 2 2,000

3,00

Pàgina 22

AMIDAMENTS



14.39 caixa de mecanismes per a paviment, de materialplàstic, rectangular, amb capacitat per a 6mecanismes de tipus modular, de mòdul ampledoble ( 2 endolls/2 endolls sai/2 rj45 ) col .locadaenrassada amb el paviment.

caixa sostre per projector 2 2,000

2,0014.40 presa corrent,tipus plexo de legrand o similar

PS 3 3,000PS 6 6,000

9,0014.41 interrupotr estanc intensitat de 10a inclou caixa de

registre, interruptor bipolar 10a amb grau ip55 ik 07,amb marc legrand serie plexo 55 superficiemonobloc blanco, instal·lat

PS 1 1,000

1,0014.42 commutador estanc intensitat de 10a inclou caixa de

registre, interruptor bipolar 10a amb grau ip55 ik 07,amb marc legrand serie plexo 55 superficiemonobloc blanco, instal·lat

PS 4 4,000PB 4 4,000

8,0014.43 canal plàstica de pvc rígid amb lateral llis, de 60x150

mm amb separador i muntada superficialmentcanal ps 3,8 1,300 4,940canal p1 3,7 2,000 1,300 9,620

14,5614.44 caixa de derivació quadrada de plàstic, de 70x70

mm, amb grau de protecció normal, encastadacaixes derivacions 15 15,000

15,0014.45 tub flexible corrugat de pvc sense halògens, de 20

mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador dela flama, de baixa emissió de fums i sense emissió degasos tòxics ni corrosius, resistència a l'impacte de 2 j,resistència a compressió de 320 n i una rigidesadielèctrica de 2000 v, muntat sobre sostremort

1073 1.073,000

1.073,0014.46 tub flexible corrugat de pvc sense halògens, de 25


613 613,000



98 98,000


mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador dela flama, de baixa emissió de fums i sense emissió degasos tòxics ni corrosius, resistència a l'impacte de 2 j,resistència a compressió de 320 n i una rigidesadielèctrica de 2000 v, muntat encastat

92 92,000

92,0014.49 tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa,

llisa la interior i corrugada l'exterior, de 63 mm dediàmetre nominal, aïllant i no propagador de laflama, resistència a l'impacte de 20 j, resistència acompressió de 450 n, muntat com a canalitzaciósoterrada

DI 30 30,000

30,0014.50 tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa,

llisa la interior i corrugada l'exterior, de 110 mm dediàmetre nominal, aïllant i no propagador de laflama, resistència a l'impacte de 28 j, resistència acompressió de 450 n, muntat com a canalitzaciósoterrada

LGA 20 20,000

20,00

Pàgina 23

AMIDAMENTS



14.51 verificació dels terres de l'edifici de tots els elements1 1,000

1,0014.52 legalització i taxes dels organismes oficials

corresponents1 1,000

1,0014.53 redacció butlletins

1 1,000

1,0014.54 taxes de legalització eic

1 1,000

1,0014.55 conductor de coure de designació une es07z1-k (as),

baixa emissivitat fums, unipolar de secció 1x1,5 mm2,col.locat en tub

cable 1.5mm2 2237 1,200 2.684,400

2.684,4014.56 conductor de coure de designació une es07z1-k (as),

baixa emissivitat fums, unipolar de secció 1x2,5 mm2,col.locat en tub

cable 2,5mm2 1278 1,200 1.533,600

1.533,6014.57 conductor de coure de designació une es07z1-k (as),

baixa emissivitat fums, unipolar de secció 1x6 mm2,col.locat en tub

cable 6mm2 169 1,200 202,800



cable 16mm2 176 1,200 211,200



cable 25mm2 125 1,200 150,000

150,00

Pàgina 24

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 15 instal.lacions de climatització

15.01 subministrament i instal·lació de caldera de biomassade pellets o estella.herz firematic de luxe 90 de 90 kwde potència,per alimentació amb sensfi,compostaper : cos de caldera,sistema decombustió,aïllament,bisensfi d'alimentació i regulacióintegrada amb sistema biocontrol amb sonda decontrol de l'aire i entrada de combustible,encesaamb bufador d'aire calent,neteja automàtica de lazona de combustió i intercanviador,inclos calaix decendres

1 1,000

1,0015.02 vàlvula herz top s

1 1,000

1,0015.03 termic de seguretat herz

1 1,000

1,0015.04 biocontrol 3000

1 1,000

1,0015.05 regulador de tir

1 1,000

1,0015.06 sistema extracció sitja

1 1,000

1,0015.07 mòdul recte llarg per a la formació de xemeneia

col.lectiva, de 250 mm de diàmetre nominal i 310mm de diàmetre exterior, estructura interior de dobleparet amb aïllament i conducte secundari, l'interiord'acer inoxidable 1.4301 (aisi 304), l'exterior d'aluzinc iaïllament tèrmic de llana de roca, segons la normaune-en 1856-1, col.locat

12 12,000

12,0015.08 barret de xemeneia antivent per a la formació de

xemeneia individual, de 250 mm de diàmetrenominal, d'acer inoxidable 1.4301 (aisi 304), segons lanorma une-en 1856-1, col.locat

1 1,000

1,0015.09 colze de 15, 30 o 45° per a la formació de xemeneia

individual, de 250 mm de diàmetre nominal i 310 mmde diàmetre exterior, estructura interior de dobleparet amb aïllament, l'interior d'acer inoxidable1.4301 (aisi 304), l'exterior d'acer inoxidable 1.4301 (aisi304) i aïllament tèrmic de llana de roca, segons lanorma une-en 1856-1, col.locat

1 1,000

1,0015.10 mòdul de comprovació per a la formació de

xemeneia individual, de 250 mm de diàmetrenominal i 310 mm de diàmetre exterior, estructurainterior de doble paret amb aïllament, l'interior d'acerinoxidable 1.4301 (aisi 304), l'exterior d'acer inoxidable1.4301 (aisi 304) i aïllament tèrmic de llana de roca,segons la norma une-en 1856-1, col.locat

1 1,000

1,0015.11 mòdul recte curt per a la formació de xemeneia

individual, de 250 mm de diàmetre nominal i 310 mmde diàmetre exterior, estructura interior de dobleparet amb aïllament, l'interior d'acer inoxidable1.4301 (aisi 304), l'exterior d'acer inoxidable 1.4301 (aisi304) i aïllament tèrmic de llana de roca, segons lanorma une-en 1856-1, col.locat

1 1,000

1,0015.12 col.lector de sutge per a la formació de xemeneia

individual, de 250 mm de diàmetre nominal, d'acerinoxidable 1.4301 (aisi 304), segons la norma une-en1856-1, col.locat

1 1,000

1,00

Pàgina 25

AMIDAMENTS



15.13 subministrament i col·locació d'equip de refrigeració,aire-aigua, model rwa-315 ´´ciatesa´´, potènciafrigorífica nominal de 59,5 kw (temperatura d'entradade l'aire: 35°c; temperatura de sortida de l'aigua: 7°c,salt tèrmic: 5°c), cabal d'aigua nominal de 10,23m³/h, cabal d'aire nominal de 28000 m³/h i potènciasonora de 89,5 dba; inclús transport fins a peu d'obrasobre camió, per instal·lació en exterior, ambrefrigerant r-407 c. inclús manòmetres, termòmetres,vàlvula de seguretat, purgador, control de cabal,filtre, p/p de connexions hidràuliques, a les xarxes desanejament i elèctrica, mitjans i material de muntatge.inclou: col·locació i fixació de la unitat. anivellamentdels elements. connexionat amb les xarxes deconducció d'aigua, salubritat i elèctrica. neteja deles unitats.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

1,0015.14 subministrament i col·locació de fancoil horitzontal,

model kcn-75 ´´ciatesa´´, sistema de dos tubs,potència frigorífica total nominal de 24,9 kw(temperatura humida d'entrada de l'aire: 19°c;temperatura d'entrada de l'aigua: 7°c, salt tèrmic:5°c), potència calorífica nominal de 27,45 kw(temperatura d'entrada de l'aire: 20°c; temperaturad'entrada de l'aigua: 50°c), de 3 velocitats, cabald'aigua nominal de 4,3 m³/h, cabal d'aire nominal de3300 m³/h, pressió d'aire nominal de 78,5 pa ipotència sonora nominal de 73,8 dba; inclús transportfins a peu d'obra sobre camió, amb vàlvula de tresvies amb bypass (4 vies), model vmp469.15-4´´hidrofive´´, amb actuador sta71hdf; inclúsconnexions i muntatge; amb regulació i controlcentralitzat ´´hidrofive´´ format per: controlador defancoil (fcc), configurat com mestre; sonda detemperatura per impulsió per a aire primari; termòstatd'ambient (ru) multifuncional. totalment muntat,connexionat i provat sense incloure ajuts de ram depaleta.inclou: muntatge de les unitats. ubicació de lesunitats en obra. replanteig dels suports. muntatgedels suports. situació i fixació de les unitats.connexionat amb les xarxes de conducció d'aigua,salubritat i elèctrica. neteja de les unitats.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

SALA POLIVALENT 1 1,000

1,0015.15 subministrament i col·locació de fancoil horitzontal,

model 3-020-ap5-2 ´´saunier duval´´, sistema de dostubs, potència frigorífica total nominal de 2 kw(temperatura humida d'entrada de l'aire: 19°c;temperatura d'entrada de l'aigua: 7°c, salt tèrmic:5°c), potència calorífica nominal de 1,9 kw(temperatura d'entrada de l'aire: 20°c; temperaturad'entrada de l'aigua: 45°c), de 7 velocitats, cabald'aigua nominal de 0,344 m³/h, cabal d'aire nominalde 250 m³/h, pressió d'aire nominal de 10 pa ipotència sonora nominal de 44,5 dba, ambcontrolador de fancoil, vàlvula de 3 vies 1/2´´ kvs 1,actuador i un kit de tubs; amb regulació i controlcentralitzat ´´hidrofive´´ format per: controlador defancoil (fcc), configurat com mestre; sonda detemperatura per impulsió per a aire primari; termòstatd'ambient (ru) multifuncional. totalment muntat,connexionat i provat, sense incloure ajuts de ram depaleta.inclou: muntatge de les unitats. ubicació de lesunitats en obra. replanteig dels suports. muntatgedels suports. situació i fixació de les unitats.connexionat amb les xarxes de conducció d'aigua,salubritat i elèctrica. neteja de les unitats.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

passadis 1 1,000

1,00

Pàgina 26

AMIDAMENTS



15.16 subministrament i col·locació de fancoil horitzontal,model 3-035-ap5-2 ´´saunier duval´´, sistema de dostubs, potència frigorífica total nominal de 3,7 kw(temperatura humida d'entrada de l'aire: 19°c;temperatura d'entrada de l'aigua: 7°c, salt tèrmic:5°c), potència calorífica nominal de 3,3 kw(temperatura d'entrada de l'aire: 20°c; temperaturad'entrada de l'aigua: 45°c), de 7 velocitats, cabald'aigua nominal de 0,628 m³/h, cabal d'aire nominalde 440 m³/h, pressió d'aire nominal de 30 pa ipotència sonora nominal de 45,7 dba, ambcontrolador de fancoil, vàlvula de 3 vies 1/2´´ kvs 1,6,actuador i un kit de tubs; amb regulació i controlcentralitzat ´´hidrofive´´ format per: controlador defancoil (fcc), configurat com mestre; sonda detemperatura per impulsió per a aire primari; termòstatd'ambient (ru) multifuncional. totalment muntat,connexionat i provat, sense incloure ajuts de ram depaleta.inclou: muntatge de les unitats. ubicació de lesunitats en obra. replanteig dels suports. muntatgedels suports. situació i fixació de les unitats.connexionat amb les xarxes de conducció d'aigua,salubritat i elèctrica. neteja de les unitats.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

lab1 1 1,000lab2 1 1,000passadis 1 1,000

3,0015.17 subministrament i col·locació de fancoil de cassette,

model 1-035 ak ´´saunier duval´´, sistema de dos tubs,de 580x580x254 mm, potència frigorífica total nominalde 3,79 kw (temperatura humida d'entrada de l'aire:19°c; temperatura d'entrada de l'aigua: 7°c, salttèrmic: 5°c), potència calorífica nominal de 4,25 kw(temperatura d'entrada de l'aire: 20°c; temperaturad'entrada de l'aigua: 50°c), de 3 velocitats, cabald'aigua nominal de 0,65 m³/h, cabal d'aire nominalde 680 m³/h i potència sonora nominal de 53 dba,amb vàlvula de 3 vies 1/2´´ kvs 1,6 i actuador; ambregulació i control centralitzat ´´hidrofive´´ format per:controlador de fancoil (fcc), configurat com mestre;sonda de temperatura per impulsió per a aire primari;termòstat d'ambient (ru) multifuncional. totalmentmuntat, connexionat i provat, sense incloure ajuts deram de paleta.inclou: muntatge de les unitats. ubicació de lesunitats en obra. replanteig dels suports. muntatgedels suports. situació i fixació de les unitats.connexionat amb les xarxes de conducció d'aigua,salubritat i elèctrica. neteja de les unitats.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

sala 2 1 1,000sala 3 1 1,000

2,0015.18 subministrament i col·locació de fancoil de cassette,

model 1-050 ak ´´saunier duval´´, sistema de dos tubs,de 580x580x254 mm, potència frigorífica total nominalde 7,84 kw (temperatura humida d'entrada de l'aire:19°c; temperatura d'entrada de l'aigua: 7°c, salttèrmic: 5°c), potència calorífica nominal de 5,65 kw(temperatura d'entrada de l'aire: 20°c; temperaturad'entrada de l'aigua: 50°c), de 3 velocitats, cabald'aigua nominal de 0,85 m³/h, cabal d'aire nominalde 800 m³/h i potència sonora nominal de 63 dba,amb vàlvula de 3 vies 1/2´´ kvs 1,6 i actuador; ambregulació i control centralitzat ´´hidrofive´´ format per:controlador de fancoil (fcc), configurat com mestre;sonda de temperatura per impulsió per a aire primari;termòstat d'ambient (ru) multifuncional. totalmentmuntat, connexionat i provat, sense incloure ajuts deram de paleta.inclou: muntatge de les unitats. ubicació de lesunitats en obra. replanteig dels suports. muntatgedels suports. situació i fixació de les unitats.connexionat amb les xarxes de conducció d'aigua,salubritat i elèctrica. neteja de les unitats.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

office 1 1,000sala 1 1 1,000

Pàgina 27

AMIDAMENTS



SALA 4 1 1,000SALA 1 2 2,000

5,0015.19 subministrament i instal·lació de punt d'omplert de

xarxa de distribució d'aigua, per a sistema declimatització, format per 2 m de tub d'acer negre,amb soldadura longitudinal per resistència elèctrica,de 3/4´´ dn 20 mm de diàmetre, una màd'imprimació antioxidant, col·locada superficialment,amb aïllament mitjançant camisa aïllant flexibled'escuma elastomèrica, vàlvules de tall, filtreretenidor de residus, comptador d'aigua i vàlvula deretenció. fins i tot p/p de material auxiliar paramontatge y subjecció a l'obra, accessoris i pecesespecials. totalment muntat, connexionat i provat,sense incloure ajudes de ram de paleta.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. col·locació de boteres. ancoratge delssuports. col·locació i fixació de canonades.col·locació de l'aïllament.criteri d'amidament de projecte: longitud mesuradasegons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la longitudrealment executada segons especificacions deprojecte.

planta semisoterrani 1 1,000

1,0015.20 subministrament i instal·lació de canonada de

distribució d'aigua calenta de climatització, formadaper tub d'acer negre, amb soldadura longitudinal perresistència elèctrica, de 1 1/2´´ dn 40 mm dediàmetre, una mà d'imprimació antioxidant, col·locatsuperficialment en el interior de l'edifici, ambaïllament mitjançant camisa aïllant flexible d'escumaelastomèrica. inclús p/p de material auxiliar paramontatge y subjecció a l'obra, accessoris i pecesespecials. totalment muntada, connexionada iprovada, sense incloure ajudes de paleta.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. col·locació de la botera. ancoratge delssuports. col·locació i fixació de canonades.col·locació de l'aïllament.criteri d'amidament de projecte: longitud mesuradasegons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la longitudrealment executada segons especificacions deprojecte.

planta baixa 1 9,160 9,160


distribució d'aigua freda de climatització, formadaper tub d'acer negre, amb soldadura longitudinal perresistència elèctrica, de 2 1/2´´ dn 63 mm dediàmetre, una mà d'imprimació antioxidant, col·locatsuperficialment en el interior de l'edifici, ambaïllament mitjançant camisa aïllant flexible d'escumaelastomèrica. inclús p/p de material auxiliar paramontatge y subjecció a l'obra, accessoris i pecesespecials. totalment muntada, connexionada iprovada, sense incloure ajudes de paleta.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. col·locació de la botera. ancoratge delssuports. col·locació i fixació de canonades.col·locació de l'aïllament.criteri d'amidament de projecte: longitud mesuradasegons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la longitudrealment executada segons especificacions deprojecte.

planta baixa 1 12,280 12,280planta 1 1 6,420 6,420planta 2 1 10,210 10,210

28,91

Pàgina 28

AMIDAMENTS



15.22 subministrament i instal·lació de canonada dedistribució d'aigua freda i calenta de climatització,formada per tub d'acer negre, amb soldaduralongitudinal per resistència elèctrica, de 2 1/2´´ dn 63mm de diàmetre, una mà d'imprimació antioxidant,col·locat superficialment en el interior de l'edifici,amb aïllament mitjançant camisa aïllant flexibled'escuma elastomèrica. inclús p/p de materialauxiliar para montatge y subjecció a l'obra,accessoris i peces especials. totalment muntada,connexionada i provada, sense incloure ajudes depaleta.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. col·locació de la botera. ancoratge delssuports. col·locació i fixació de canonades.col·locació de l'aïllament.criteri d'amidament de projecte: longitud mesuradasegons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la longitudrealment executada segons especificacions deprojecte.

planta baixa 1 10,500 10,500


distribució d'aigua freda i calenta de climatització,formada per tub de coure rígid amb paret de 1 mmde gruix i 13/15 mm de diàmetre, col·locatsuperficialment en el interior de l'edifici, ambaïllament mitjançant camisa aïllant flexible d'escumaelastomèrica. inclús p/p de material auxiliar paramontatge y subjecció a l'obra, accessoris i pecesespecials. totalment muntada, connexionada iprovada, sense incloure ajudes de paleta.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. col·locació de la botera. ancoratge delssuports. col·locació i fixació de canonades.col·locació de l'aïllament.criteri d'amidament de projecte: longitud mesuradasegons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la longitudrealment executada segons especificacions deprojecte.

planta baixa 1 1,770 1,770



planta2 1 1,990 1,990


distribució d'aigua calenta de climatització, formadaper tub de coure rígid amb paret de 1 mm de gruix i20/22 mm de diàmetre, col·locat superficialment enel interior de l'edifici, amb aïllament mitjançantcamisa aïllant flexible d'escuma elastomèrica. inclúsp/p de material auxiliar para montatge y subjecció al'obra, accessoris i peces especials. totalmentmuntada, connexionada i provada, sense incloureajudes de paleta.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. col·locació de la botera. ancoratge delssuports. col·locació i fixació de canonades.col·locació de l'aïllament.criteri d'amidament de projecte: longitud mesuradasegons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la longitudrealment executada segons especificacions deprojecte.

planta baixa 15,44 15,440

15,44

Pàgina 29

AMIDAMENTS



15.26 subministrament i instal·lació de canonada dedistribució d'aigua freda i calenta de climatització,formada per tub de coure rígid amb paret de 1 mmde gruix i 20/22 mm de diàmetre, col·locatsuperficialment en el interior de l'edifici, ambaïllament mitjançant camisa aïllant flexible d'escumaelastomèrica. inclús p/p de material auxiliar paramontatge y subjecció a l'obra, accessoris i pecesespecials. totalment muntada, connexionada iprovada, sense incloure ajudes de paleta.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. col·locació de la botera. ancoratge delssuports. col·locació i fixació de canonades.col·locació de l'aïllament.criteri d'amidament de projecte: longitud mesuradasegons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la longitudrealment executada segons especificacions deprojecte.

planta baixa 1 9,600 9,600planta 2 1 13,600 13,600



planta baixa 21,59 21,590planta 2 20,01 20,010



planta baixa 9,61 9,610planta 2 13,77 13,770



Planta baixa 1 62,290 62,290Planta 1 1 23,740 23,740Planta 2 1 12,990 12,990

99,02

Pàgina 30

AMIDAMENTS



15.30 subministrament i instal·lació de punt de buidatge dexarxa de distribució d'aigua, per a sistema declimatització, format per 2 m de tub d'acer negre,amb soldadura longitudinal per resistència elèctrica,de 1´´ dn 25 mm de diàmetre, una mà d'imprimacióantioxidant, col·locada superficialment i vàlvula detall. fins i tot p/p de material auxiliar para montatge ysubjecció a l'obra, accessoris i peces especials.totalment muntat, connexionat i provat, senseincloure ajudes de ram de paleta.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. col·locació de boteres. ancoratge delssuports. col·locació i fixació de canonades.criteri d'amidament de projecte: longitud mesuradasegons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la longitudrealment executada segons especificacions deprojecte.

2 2,000

2,0015.31 subministrament i instal·lació de punt de buidatge de

xarxa de distribució d'aigua, per a sistema declimatització, format per 2 m de tub d'acer negre,amb soldadura longitudinal per resistència elèctrica,de 1 1/4´´ dn 32 mm de diàmetre, una màd'imprimació antioxidant, col·locada superficialmenti vàlvula de tall. fins i tot p/p de material auxiliar paramontatge y subjecció a l'obra, accessoris i pecesespecials. totalment muntat, connexionat i provat,sense incloure ajudes de ram de paleta.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. col·locació de boteres. ancoratge delssuports. col·locació i fixació de canonades.criteri d'amidament de projecte: longitud mesuradasegons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la longitudrealment executada segons especificacions deprojecte.

semisoterrani 1 1,000

1,0015.32 subministrament i instal·lació de punt de buidatge de

xarxa de distribució d'aigua, per a sistema declimatització, format per 2 m de tub de coure rígidamb paret de 1 mm de gruix i 26/28 mm dediàmetre, col·locada superficialment i vàlvula de tall.fins i tot p/p de material auxiliar para montatge ysubjecció a l'obra, accessoris i peces especials.totalment muntat, connexionat i provat, senseincloure ajudes de ram de paleta.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. col·locació de boteres. ancoratge delssuports. col·locació i fixació de canonades.criteri d'amidament de projecte: longitud mesuradasegons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la longitudrealment executada segons especificacions deprojecte.

8,0015.33 subministrament i instal·lació d'electrobomba

centrífuga de tres velocitats, amb una potència de0,11 kw, boques roscades mascle de 1´´, altura de labomba 130 mm, amb cos d'impulsió de ferro colat,impulsor de tecnopolímer, eix motor d'acer cromat,aïllament classe h, per a alimentació monofàsica a230 v i 50 hz de freqüència. inclòs pont demanòmetres format per manòmetre, vàlvules d'esferai canonada de coure;p/p d'elements de muntatge;caixa de connexions elèctriques amb condensador idemés accessoris necessaris per el seu correctefuncionament. totalment muntada, connexionada iprovada, sense incloure ajuts de ram de taujana.inclou: replanteig. col·locació de la bomba decirculació. connexió a la xarxa de distribució.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

3,00

Pàgina 31

AMIDAMENTS



15.34 subministrament i instal·lació d'electrobombacentrífuga de tres velocitats, amb una potència de0,071 kw, boques roscades mascle de 1´´, altura de labomba 130 mm, amb cos d'impulsió de ferro colat,impulsor de tecnopolímer, eix motor d'acer cromat,aïllament classe h, per a alimentació monofàsica a230 v i 50 hz de freqüència. inclòs pont demanòmetres format per manòmetre, vàlvules d'esferai canonada de coure;p/p d'elements de muntatge;caixa de connexions elèctriques amb condensador idemés accessoris necessaris per el seu correctefuncionament. totalment muntada, connexionada iprovada, sense incloure ajuts de ram de taujana.inclou: replanteig. col·locació de la bomba decirculació. connexió a la xarxa de distribució.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

1,0015.35 subministrament i instal·lació de bomba circuladora

simple, de rotor humit lliure de manteniment,commutació manual de 3 velocitats, apta per atemperatures des de -20 fins 130°c, potència nominaldel motor de 0,05 kw, model wilo top-s 25/5 em;carcassa de ferro colat gris amb revestiment percataforesis, amb aïllament tèrmic de sèria,connexions roscades, rodet de material sintètic, eixd'acer inoxidable al crom amb coixinets de carboni;motor resistent al bloqueig, alimentació monofàsica230v/50hz, protecció ip 44, aïllament classe f. inclòspont de manòmetres format per manòmetre, vàlvulesd'esfera i canonada de coure;p/p d'elements demuntatge; caixa de connexions elèctriques ambcondensador i demés accessoris necessaris per el seucorrecte funcionament. totalment muntada,connexionada i provada, sense incloure ajuts de ramde taujana.inclou: replanteig. col·locació de la bomba decirculació. connexió a la xarxa de distribució.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

1,0015.36 electrobomba centrífuga de tres velocitats, amb una

potència de2 2,000

2,0015.37 subministrament i instal·lació de bomba circuladora

simple, de rotor humit lliure de manteniment,commutació manual de 3 velocitats, apta per atemperatures des de -20 fins 130°c, potència nominaldel motor de 0,05 kw, model wilo top-s 25/5 em;carcassa de ferro colat gris amb revestiment percataforesis, amb aïllament tèrmic de sèria,connexions roscades, rodet de material sintètic, eixd'acer inoxidable al crom amb coixinets de carboni;motor resistent al bloqueig, alimentació monofàsica230v/50hz, protecció ip 44, aïllament classe f. inclòspont de manòmetres format per manòmetre, vàlvulesd'esfera i canonada de coure;p/p d'elements demuntatge; caixa de connexions elèctriques ambcondensador i demés accessoris necessaris per el seucorrecte funcionament. totalment muntada,connexionada i provada, sense incloure ajuts de ramde taujana.inclou: replanteig. col·locació de la bomba decirculació. connexió a la xarxa de distribució.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

1,00

Pàgina 32

AMIDAMENTS



15.38 subministrament i instal·lació de bomba circuladorasimple, de rotor humit lliure de manteniment,commutació manual de 3 velocitats, apta per atemperatures des de -20 fins 130°c, potència nominaldel motor de 0,18 kw, model wilo top-s 30/10 em;carcassa de ferro colat gris amb revestiment percataforesis, amb aïllament tèrmic de sèria,connexions roscades, rodet de material sintètic, eixd'acer inoxidable al crom amb coixinets de carboni;motor resistent al bloqueig, alimentació monofàsica230v/50hz, protecció ip 44, aïllament classe f. inclòspont de manòmetres format per manòmetre, vàlvulesd'esfera i canonada de coure;p/p d'elements demuntatge; caixa de connexions elèctriques ambcondensador i demés accessoris necessaris per el seucorrecte funcionament. totalment muntada,connexionada i provada, sense incloure ajuts de ramde taujana.inclou: replanteig. col·locació de la bomba decirculació. connexió a la xarxa de distribució.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

1,0015.39 subministrament i instal·lació de col·lector de

distribució d'aigua, amb tub d'acer negre estiratgesense soldadura, de 3´´ dn 80 mm de diàmetre, de1,15 m de longitud, amb 1 connexió d'entrada i 4connexions de sortida, amb planxa flexible d'escumaelastomèrica, a força de cautxú sintètic flexible,d'estructura cel·lular tancada, amb un elevat factorde resistència a la difusió del vapor d'aigua, de 50mm d'espessor, complet, fins i tot manòmetre,termòmetres, minvaments, ancoratges, suports decanonada aïllats, accessoris i peces especials per aconnexions. totalment instal·lat i comprovat.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. ancoratge dels suports. col·locació i fixaciódel col·lector. connexionat de boques. col·locacióde l'aïllament.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

1,0015.40 subministrament i instal·lació de col·lector de

distribució d'aigua, amb tub d'acer negre estiratgesense soldadura, de 3´´ dn 80 mm de diàmetre, de1,15 m de longitud, amb 4 connexions d'entrada i 1connexió de sortida, amb planxa flexible d'escumaelastomèrica, a força de cautxú sintètic flexible,d'estructura cel·lular tancada, amb un elevat factorde resistència a la difusió del vapor d'aigua, de 50mm d'espessor, complet, fins i tot manòmetre,termòmetres, minvaments, ancoratges, suports decanonada aïllats, accessoris i peces especials per aconnexions. totalment instal·lat i comprovat.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. ancoratge dels suports. col·locació i fixaciódel col·lector. connexionat de boques. col·locacióde l'aïllament.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

1,0015.41 subministrament i instal·lació de got d'expansió

tancat amb una capacitat de 100 l, 870 mm d'altura,450 mm de diàmetre, amb rosca de 1´´ de diàmetre i10 bar de pressió, inclòs manòmetre i elements demuntatge i connexió necessaris per al seu correctefuncionament. totalment muntat, connexionat iprovat, sense incloure ajudes de paleta.inclou: replanteig. col·locació del got. connexió a laxarxa de distribució.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

planta semisoterrani 1 1,000

1,00

Pàgina 33

AMIDAMENTS



15.42 subministrament i instal·lació d'acumulador ambserpentí, per a producció d'a.c.s., model mono 300´´thermosun´´, de 290 l de capacitat, altura 1747 mm,diàmetre 660 mm, amb cuba d'acer vitrificat, ànodede magnesi, aïllament tèrmic extraible d'escumatova de poliuretà lliure de cfc, de 80 mm d'espessor,amb envoltura de plàstic i boca de neteja de 110mm de diàmetre. inclòs vàlvules de tall, elements demuntatge i demés accessoris necessaris pel seucorrecte funcionament. totalment muntat,connexionat i provat, sense incloure ajuts de ram depaleta.inclou: replanteig. connexionat.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

1,0015.43 subministrament i instal·lació de purgador automàtic

d'aire amb boia i rosca de 1/2´´ de diàmetre, cos itapa de llautó, per a una pressió màxima de treballde 6 bar i una temperatura màxima de 110°c; inclòselements de muntatge i demés accessoris necessarisper el seu correcte funcionament. totalment muntat,connexionat i provat.inclou: replanteig. connexionat.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

10,0015.44 formació de conducte rectangular per a la

distribució d'aire climatitzat format per panell rígidd'alta densitat de llana de vidre climaver plus r´´isover´´, segons une-en 13162, revestit per ambduescares per alumini (exterior: alumini + malla de fibra devidre + kraft; interior: alumini + kraft), amb el cantellmascle vorellat pel complexe interior del conducte,de 25 mm d'espessor, resistència tèrmica 0,75(m²k)/w, conductivitat tèrmica 0,032 w/(mk). tambép/p de talls, colzes i derivacions, segellat de unionsamb cola climaver, embocadures, suports metàl·licsgalvanitzats, elements de fixació, segellat de tramsamb cinta climaver d'alumini, accessoris demuntatge, peces especials, neteja i retirada delsmaterials sobrants a contenidor. totalment muntat,connexionat i provat, sense incloure ajudes de paleta.inclou: replanteig del recorregut dels conductes.marcat i posterior ancoratge dels suports delsconductes. col·locació dels conductes. segellat deles unions. neteja i retirada dels materials sobrants acontenidor.criteri d'amidament de projecte: superfícieprojectada, segons documentació gràfica deprojecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la superfícierealment executada segons especificacions deprojecte.

PLANTA BAIXA 1 99,680 1,200 119,6161 0,520 1,200 0,624

120,2415.45 subministrament i muntatge de difusor quadrat

d'alumini extrudit, de 298x298 mm,adlq-a/300/e1/0/0/e6-c-0 ´´trox´´, anoditzat colornatural e6-c-0, amb pont de muntatge per aconducte, per instal·lar en alçades de fins a 2,7 m.inclús accessoris de muntatge i elements de fixació.totalment muntat, sense incloure ajudes de paleta.inclou: col·locació d'accessoris.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.


7,00

Pàgina 34

AMIDAMENTS



15.46 subministrament i muntatge de reixeta de retorn,d'alumini extrudit, anoditzat color natural e6-c-0, amblamel.les horitzontals regulables individualment, de325x125 mm, at-a/325x125/a1/a11/0/e6-c-0 ´´trox´´,fixació mitjançant cargols vistos (amb marc demuntatge de xapa d'acer galvanitzat), muntada enconducte rectangular no metàl·lic. inclús accessorisde muntatge i elements de fixació. totalmentmuntada, sense incloure ajudes de paleta.inclou: col·locació i fixació de la reixeta.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.


4,0015.47 subministrament i muntatge de reixa d'intempèrie per

a instal.lacions de ventilació, marc frontal i lamel.lesde xapa perfilada d'acer galvanitzat, de 500x330mm, tela metàl.lica d'acer galvanitzat amb malla de20x20 mm. fins i tot accessoris de muntatge i elementsde fixació. totalment muntada, sense incloure ajudesd'ofici de paleta.inclou: col·locació i fixació de la reixa.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

1,0015.48 redacció butlletins

1 1,000

1,0015.49 legalització i taxes dels organismes oficials

corresponents1 1,000

1,0015.50 taxes de legalització eic

1 1,000

1,00

Pàgina 35

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 16 instal.lacions de telefonia

16.01 presa de senyal telefònica de tipus modular d'1mòdul estret, amb connector rj11 simple, connexióper desplaçament de l'aïllament, amb tapa, de preumitjà, muntada sobre caixa o bastidor

PS 3 3,000PB 2 2,000P1 5 5,000

10,0016.02 telèfon xdsi per a operadora de centraleta,

homologat, col.locat10 10,000

10,0016.03 cable per a transmissió telefònica, de 8 parells de

cables de 0,5 mm2 de secció cada un i col.locat entub

300 300,000



300 300,000

300,0016.05 caixa de derivació rectangular de plàstic, de 130x200

mm, amb grau de protecció normal, encastada15 15,000

15,00

Pàgina 36

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 17 instal.lació informàtica i dades

17.01 presa de senyal de veu i dades, de tipus universal,amb connector rj45 simple, categoria 6 ftp, ambconnexió per desplaçament de l'aïllament, ambtapa, preu mitjà, encastada

PS 4 4,000PB 2 2,000P1 5 5,000CANALS 6 3,000 18,000



1100 1.100,000

1.100,0017.03 cable per a transmissió de dades amb conductor de

coure, de 4 parells, categoria 6 utp, aïllament depoliolefina i coberta de poliolefina, de baixa emissiófums i opacitat reduïda, no propagador de la flamasegons une-en 50265 ref. vd1.305.u6 de la sèrie unicasystem d'eunea, col.locat sota tub o canal

1100 1.100,000

1.100,0017.04 caixa de derivació rectangular de plàstic, de 130x200

mm, amb grau de protecció normal, encastada15 15,000

15,00

Pàgina 37

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 18 instal.lació d'acs i afs

18.01 vàlvula d'esfera manual amb rosca, de diàmetrenominal 1´´, de 10 bar de pn, de bronze, preu alt,muntada en pericó de canalització soterrada

GENERAL 1 1,000

1,0018.02 tub de coure semidur de 35 mm de diàmetre

nominal, d'1,5 mm de gruix, soldat per capil.laritat,amb grau de dificultat alt i col.locat superficialment

AFS 32,99 1,100 36,289

36,2918.03 tub de coure r250 (semidur) de 16 mm de diàmetre

nominal, d'1 mm de gruix, segons la norma une-en1057, soldat per capil.laritat, amb grau de dificultatmitjà i col.locat encastat

2,38 1,100 2,618


nominal, d'1,5 mm de gruix, segons la norma une-en1057, soldat per capil.laritat, amb grau de dificultatmitjà i col.locat superficialment

28,95 1,100 31,845


nominal, d'1,5 mm de gruix, segons la norma une-en1057, soldat per capil.laritat, amb grau de dificultatalt i col.locat superficialment

AFS 12,98 12,980


nominal, d'1 mm de gruix, segons la norma une-en1057, connectat a pressió, amb grau de dificultatmitjà i col.locat superficialment

49,39 1,100 54,329


nominal, d'1 mm de gruix, segons la norma une-en1057, soldat per capil.laritat, amb grau de dificultatmitjà i col.locat superficialment

35,38 1,100 38,918

38,9218.08 vàlvula d'esfera manual amb rosca, de diàmetre

nominal 3/4'', de 10 bar de pressió nominal, amb cosde pvc, bola de pvc i anells de tancament de tefló,temperatura màxima de servei de 60°c i muntadasuperficialment

16 16,00015 15,000

31,0018.09 aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per a

canonades fredes, per a tub d'1´´1/4 de diàmetre, de9 mm de gruix, amb grau de dificultat mitjà i col.locatsuperficialment

37 37,000


canonades fredes, per a tub de 1/2´´ de diàmetre,de 9 mm de gruix, amb grau de dificultat mitjà icol.locat superficialment

58 58,000


canonades fredes, per a tub de 3/4´´ de diàmetre,de 9 mm de gruix, amb grau de dificultat mitjà icol.locat superficialment

66 66,000

66,00

Pàgina 38

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 19 instal.lacions de ventilació

19.01 ventilador helicocentrifug s&p td2000/315 230vPS 2 2,000P1 2 2,000

4,0019.02 boca extracció bor-160

PS 12 12,000P1 14 14,000

26,0019.03 ventilador helicoidal decor100

PB 2 2,000PS 1 1,000

3,0019.04 regulador reb5

PS 2 2,000P1 2 2,000

4,0019.05 comporta antiretorn 160

PS 8 8,000P1 8 8,000

16,0019.06 conducte circular d'alumini flexible, de 160 mm de

diàmetre (s/une-en 1506), sense gruixos definits imuntat superficialment

PS 60 60,000CUINA 15 15,000P1 78 78,000

153,0019.07 tub de pvc de 250 mm de diàmetre nominal exterior,

de 10 bar de pressió nominal, unió elàstica ambanella elastomèrica d'estanquitat, segons la normaune-en 1452-2, amb grau de dificultat mitjà i col.locatsuperficialment

PS 16 2,000 32,000MUNTANT PS 12 2,000 24,000

56,0019.08 tub de pvc de 315 mm de diàmetre nominal exterior,

de 10 bar de pressió nominal, unió elàstica ambanella elastomèrica d'estanquitat, segons la normaune-en 1452-2, amb grau de dificultat mitjà i col.locatsuperficialment

P1 15 2,000 30,000MUNTANT 7 2,000 14,000

44,0019.09 conducte circular d'alumini flexible, de 125 mm de

diàmetre (s/une-en 1506), sense gruixos definits imuntat superficialment

BANYS 40 40,000

40,00

Pàgina 39

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 20 instal.lacions d'aigua i evaquació

20.01 ml de subministre i col.locació de tub de pvc sèrie bde 110mm. inclou pp de peces especials i fixaciómecànica amb gafes.

planta baixa 1 18,05 18,05baixants interiorsverticals. pcoberta 3 11,85 35,55

3 10,10 30,30vertical. pbaixa. garatge 1 4,45 4,45

88,3520.02 ut de connexió de peces humides a baixants (per

administració).banys. connexió 3 3,00

3,0020.03 ut de recollida de bany i cuina amb un màxim de 3

aparells sanitaris.inclou connexió a baixant.

banysplanta baixa 2 2,00planta soterrani 1 1,00

2 2,00cuina 1 1,00

6,0020.04 pa de connexió des de la xarxa de la companyia

subministradora d'aigua a l'interior de l'edifici ambtub de polietilè amb les claus de pas corresponents.muntat i instal.lat amb l'aprovació de la companyiasubministradora.

connexió a xarxa companyia 1 1,00

1,0020.05 ut. de calaix tècnic i compadors d'aigua d'acer

galvanitzat, connectada a les derivacions i ramalprincipal amb vàlvula antiretorn.

comptador aigua 1 1,00

1,0020.06 pa. d'instal.lació interior d'aigua.

distribució empotrada i penjada amb tub de plàstictipus terrain o wirbsbo de diàmetre 22/15mmadequat als diferents aparells a alimentar.normes d'instal.lació segons reglament: es reparteixdes de dalt i es baixa a plom a casdascun delsaparells a alimentar. hi haurà aixetes deseccionament específiques a cada cambrahigiènica, cuina o dependència on hi hagi serveis.inclou tots els aparells sanitaris, accessoris i aparellsde cuina.planta baixa: 2 banysplanta soterrani: 1 bany adaptat, dos vestidorsplanta soterrani: un office-cuina.material auxiliar i feina.tot segons el plànol d'instal.lacions i00.

instal.lació interior 1 1,00

1,0020.07 ut. de subministre i col.locació d'extractor cata b-10.

banys 5 5,00cuina 1 1,00

6,00

Pàgina 40

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 21 instal.lacions de parallamps

21.01 ut. subministre i col.locació d' instal.lació deparallamps, format per un capçal del sistemaingesco-pdp o similar (parallamps normalitzat) model3.1 de 60 metres de radi de zona de protecció (nivelliii) acoplat a un màstil de tub de ferro galvanitzatd'uns 6 metres de longitud, fix a l'estructura.

parallamps 1 1,00

1,00

Pàgina 41

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 22 instal.lacions contra incendis

22.01 extintor manual de pols seca polivalent, de càrrega 6kg, amb pressió incorporada, pintat, amb armarimuntat superficialment

PS 3 3,000PB 2 2,000P1 1 1,000

6,0022.02 extintor manual de diòxid de carboni, de càrrega 5

kg, amb pressió incorporada, pintat, amb armarimuntat superficialment

PB 1 1,000

1,0022.03 segellat de buit de pas d'instal.lacions amb morter

ignífug de ciment i perlita amb vermiculita, de 150mm de gruix, amb resistència al foc ei-120

20 20,000

20,0022.04 luminaria autónoma legrand tipo g5, ip 42 ik 07 clase

ii de 210 lúm, con lámpara fluorescente 8 w,fabricada según normas en 60 598-2-22:99 , une 20392-93 (fluo), autonomía 1 hora, sin test. concertificado de ensayo (lcoe) y marca n de productocertificado, para instalación empotrable conaccesorio. cumple con las directivas decompatibilidad electromagnéticas y baja tensión, deobligado cumplimiento. alimentación 230v, 50/60hz.acumuladores estancos de ni-cd, alta temperatura,recambiables, materiales resistentes al calor y alfuego. leds indicadores de carga de losacumuladores, puesta en marcha por telemando,bornas protegidas contra conexión accidental a230v. instalado incluyendo replanteo, accesorios deanclaje y conexionado.

PS 7 7,000PB 6 6,000P1 5 5,000

18,0022.05 luminaria autónoma legrand tipo g5 combinada 3h,

ip 42 ik 07 clase ii de 120 lúm, con lámparafluorescente 8 w, fabricada según normas en 60598-2-22:99 , une 20 392-93 (fluo), autonomía 3 horas,sin test. con certificado de ensayo (lcoe) y marca nde producto certificado, para instalaciónempotrable con accesorio. cumple con las directivasde compatibilidad electromagnéticas y baja tensión,de obligado cumplimiento. alimentación 230v,50/60hz. acumuladores estancos de ni-cd, altatemperatura, recambiables, materiales resistentes alcalor y al fuego. leds indicadores de carga de losacumuladores, puesta en marcha por telemando,bornas protegidas contra conexión accidental a230v. instalado incluyendo replanteo, accesorios deanclaje y conexionado.

PS 1 1,000PB 1 1,000P1 1 1,000

3,0022.06 luminaria de emergencia autónoma legrand tipo

b44, ip44 de 90 lúm., con lámpara fluorescente, ledsde señalización de carga de los acumuladores,fabricada según normas en 60598-2-22:99, une20392-93, autonomía superior a 1 hora, sin test. concertificado de ensayo (lcoe) y marca n de productocertificado, para instalación saliente. cumple con lasdirectivas de compatibilidad electromagnéticas ybaja tensión, de obligado cumplimiento.alimentación 230 v. 50/60 hz. acumuladores estancosni-cd, alta temperatura, materiales resistentes al calory al fuego. puesta en marcha por telemando, conbornes protegidas contra conexión accidental a 230v. instalado incluyendo replanteo, accesorios deanclaje y conexionado.

PS 2 2,000PB 1 1,000

3,00

Pàgina 42

AMIDAMENTS



22.07 luminaria de emergencia autónoma legrand tipob44, ip44 de 165 lúm., con lámpara fluorescente, ledsde señalización de carga de los acumuladores,fabricada según normas en 60598-2-22:99, une20392-93, autonomía superior a 1 hora, sin test. concertificado de ensayo (lcoe) y marca n de productocertificado, para instalación saliente. cumple con lasdirectivas de compatibilidad electromagnéticas ybaja tensión, de obligado cumplimiento.alimentación 230 v. 50/60 hz. acumuladores estancosni-cd, alta temperatura, materiales resistentes al calory al fuego. puesta en marcha por telemando, conbornes protegidas contra conexión accidental a 230v. instalado incluyendo replanteo, accesorios deanclaje y conexionado.

PS 3 3,000PB 4 4,000

7,0022.08 placa de senyalització interior per a indicació de

mitjà manual d'extinció, de 210 x 297 mm, ambpintura fotoluminiscent segons normes une i din,fixada mecànicament

7 7,000

7,0022.09 placa de senyalització interior per a indicació de

mesures de salvament i vies d'evacuació, de 210 x297 mm, amb pintura fotoluminiscent segons normesune i din, fixada mecànicament

9 9,000

9,00

Pàgina 43

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 23 instal.lacions d'ascensor

23.01 ut de subministre i instal.lació d'ascensorelectromecànic mrl per una capacitat de 600kg i 8persones, amb tres parades, cabina 1.65x1.80m.totalment acabat i legalitzat.acabats i remats de parets i sostres amb acer inoxmat i terra amb pedra natural amb cabat polit perdeterminar.

ascensor 1 1,00

1,00

Pàgina 44

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 24 pintura

24.01 m2 de pintat de parament vertical de guix, al plàsticllis, amb una capa impregnació, una de preparació(massilla) i dues d'acabat.acabat s/mostra. inclou neteja.

planta soterrani. cpa-3.31interior 1 11,45 3,17 36,30planta baixa cpa +0.19interior 1 14,80 3,17 46,92planta primera cpa +3.69interior 1 19,65 3,17 62,29cpa -3.31bany 1 1 9,20 2,50 23,00vestidors 2 2,30 2,50 11,50cuina office 1 2,85 2,50 7,13cpa +0.19bany dones 1 6,40 2,50 16,00bany homes 1 8,45 2,50 21,13

224,2724.02 m2 de pintat de parament horitzontal de guix, al

plàstic llis, amb una capa impregnació, una depreparació (massilla) i dues d'acabat.acabat s/mostra. inclou neteja.

planta soterranicuina office 1 19,49 19,49magatzem 1 19,53 19,53vestidors homes 1 9,50 9,50vestidors dones 1 9,50 9,50bany 1 1 3,50 3,50passadís 1 1 21,05 21,05planta baixadistribuidor 1 1 4,35 4,35cancell garatge 1 1,65 1,65distribuidor 2 1 2,85 2,85sala polivalent 1 64,31 64,31bany dones 1 4,31 4,31bany homes 1 4,33 4,33cancell 1 7,90 7,90planta primeralaboratori 1 19,49 19,49despatx 1 1 9,57 9,57despatx 2 1 9,57 9,57aula de formació 1 36,21 36,21passadís 2 1 23,92 23,92

271,0324.03 m2 de pintat de parament horitzontal de ciment, al

plàstic llis, amb una capa impregnació i duesd'acabat.acabat s/mostra. inclou neteja.

soterrani. magazem 1 50,49 50,49recinte caldera 1 24,75 24,75cancell. instal 2 1 2,73 2,73baixa. garatge 1 106,59 106,59

184,5624.04 m2 de pintat de parament horitzontal de ciment, al

plàstic llis, amb una capa impregnació i duesd'acabat.acabat s/mostra. inclou neteja.

soterrani. magatzem 1 30,30 3,10 93,93recinte caldera 1 21,30 3,10 66,03cancell. instal 2 1 6,80 3,10 21,08baixa. garatge 1 41,60 4,80 199,68

380,72

Pàgina 45

AMIDAMENTS



CAPÍTOL 25 manyà-serraller

25.01 ut de subministre i col.locació de porta correderaamb estructura metàl.lica de tub de 60x40 i de rematde xapa de 2 mm. amb aïllament tèrmic incorporattipus sandwich per un forat d'obra de 240x240cm.

s1 1 1,00

1,0025.02 ml de subministre i col.locació de barana en escales

interiors segons detall projecte.s-2 1 2,05 2,05s-3 1 0,80 0,80s-4 1 1,35 1,35

4,2025.03 ml de subministre i col.locació de passamà en

escales interiors segons detall projecte.s-5 1 7,85 7,85s-6 1 5,94 5,94s-7 1 8,04 8,04s-8 1 7,19 7,19

29,0225.04 ml de subministre i col.locació de barana d'extensió,

segons detall projecte-s-14 1 3,31 3,31

3,3125.05 ml de subministre i col.locacio de passamà de fusta

de maple de 200x40 mm.s-9 1 5,05 5,05

5,0525.06 ut. subministre i col.locació de tapa lliscant sobre

rodes i rails metàl.lica formada per:tapa metàl.lica acer laminat 5 mm.rails de tub camero estructural 120x200x6 mm.rails amb quadrat massís de 30x30pintat amb dues capes d'imprimació industrial iesmalt.translació:motor trifàsic tipus marathon industrial 220v ii 1000 kg,amb cremallera i fotocèl.lula de seguretat.

s-10 1 1,00

1,0025.07 ut. subministre i col.locació de passamà de ferro

galvanitzat 100x5 mm. tot segons detall plànol f02.s-11 1 14,12 14,12

14,1225.08 ut de subminstre i col.locació de reixa de ventilació

de ferro per pintar per una llum d'obra de 230x45cmformada per bastiment de ferro i planxa. detallfusteria plànol f02.

s-12 1 1,00

1,00

Pàgina 46

IV. PRESSUPOST

PRESSUPOST

edifici per a centre del consorci d'espais

Codi Descripció Quantitat Preu Import

d'interès natural del ripollès. ribes de freser

CAPÍTOL 01 preparació de l'obra

01.01 ut. comptador provisional d'aigua equipat amb lesseves claus i protegit amb caseta d'obra.

1,00 418,20 418,20

01.02 ut. de comptador electric provisional d'obradegudament protegit de les inclemencies i delscontactes directes. inclou la posada a terra.

1,00 418,20 418,20

01.03 pa. compliment r.d.1627/97 de 24 d´octubre sobre lesimposicions mínimes de seguretat i salut a les obresde construcció. inclou l´elaboració del pla deseguretat de cadascun dels industrials.

1,00 1.254,60 1.254,60

01.04 pa per la realització del programa de control dequalitat i per la realització d'assaigs, anàlisi i provessegons decret 375 d'1 de desembre de 1988 decontrol de qualitat, mesures i programes.

1,00 1.003,71 1.003,71

TOTAL CAPÍTOL 01 preparació de l'obra 3.094,71

Pàgina 1

PRESSUPOST




CAPÍTOL 02 excavacions i moviments de terres

02.01 m2 de neteja i esbrossament del terreny de gruixvariable a màquina.

2.361,51 0,21 495,92

02.02 m3 de rebaix a cel obert en terrenys durs a màquina icàrrega sobre camió.criteri de medició: volum teòric del perfil a rebaixar.

774,60 3,32 2.571,67

02.03 m3 d'excavació de rases i pous en terrenys durs, amàquina.inclou càrrega sobre camió.criteri de medició: volum teòric del perfil a excavar.

402,99 5,01 2.018,98

02.04 m3 d'estesa i piconat de material granular tipusmatxaca (20-80 tamany àrid i 1.600kg/m3 dedensitat) de pedrera a cel obert, a màquina i percapes de fins a 25cm de gruix.

119,68 13,70 1.639,62

02.05 m3 de transport de terres i material granular ambcamió, carregat a màquina, la mateixa que excava.destí: abocador autoritzat.

1.175,79 1,25 1.469,74

TOTAL CAPÍTOL 02 excavacions i moviments de terres 8.195,93

Pàgina 2

PRESSUPOST




CAPÍTOL 03 fonaments i murs

03.01 m3 de formigó a fonaments i pous de fonamentaciótipus ha-25/b-20/iia.

81,28 70,53 5.732,68

03.02 m3 de formigó hm-15n/mm2 en pous per millora deterrenys.

303,94 59,71 18.148,26

03.03 m3 de formigó hm-15 n/mm2 de neteja ianivellament, abocat desde camió.

4,55 59,54 270,91

03.04 m3 de formigó a murs tipus ha-25/b-20/iia.

105,82 73,02 7.726,98

03.05 ut forat d'ascensor, amb encofrat perdut amb planxade ferro de 5mm de guix, murs i llosa d'assentamentde 30cm de gruix. totalment sellada i pintada ambuna capa de mini de protecció.veure detall genèric fosso ascensor.

1,00 1.256,28 1.256,28

03.06 kg d'acer aeh 500n (b500n) de límit elàstic5100kp/cm2 en barres corrugades, per a l'armat desabates, pous de fonamentació, riostres, murs i lloses.inclou pates, ferallat, solapaments, separadors imermas.

5.884,45 0,81 4.766,40

03.07 m2 d'encofrat i desencofrat amb tablero de fusta adues cares a murs de contenció de base rectiliniaper a revestir.inclou previsió per pas d'instal.lacions i sellat posterior.

96,30 27,99 2.695,44

03.08 m2 d'afinat i lliscat de llosa mecànicament. inclou tallde junta.

77,97 3,42 266,66

TOTAL CAPÍTOL 03 fonaments i murs 40.863,61

Pàgina 3

PRESSUPOST




CAPÍTOL 04 paviments de base

04.01 m2 de recrescut de morter per anivellament amb unpromig de 5 cm. en la preparació de bases.

362,00 8,36 3.026,32

04.02 m2 de tenyit de color verd i reforçat amb pols dequarç.

116,65 10,56 1.231,82

TOTAL CAPÍTOL 04 paviments de base 4.258,14

Pàgina 4

PRESSUPOST




CAPÍTOL 05 instal.lacions prèvies

05.01 ut. de xarxa general de connexió a terra, amb unanell de cable de coure nú de 35mm de secciócol.locat enterrat a la fonamentació i 5 estaquesd'acer cobrejat de connexió de 2m clavades a terra.inclou connexions i cablejat fins a recinte decomptadors, segons reglament de bt. comprovada.

1,00 418,19 418,19

05.02 ut. de connexió de col.lector horitzontal a la xarxamunicipal de sanejament. des de pou sifònic aconnexió xarxa amb tub corrugat alveolar ded200mm tipus "uralita" 200 color teula.

2,00 501,72 1.003,44

05.03 m3 d'excavació de rases i pous en terrenys durs, amàquina.inclou càrrega sobre camió.criteri de medició: volum teòric del perfil a excavar.

26,40 5,01 132,26

05.04 ml de desguàs de pvc serie b de pressió 4 at. de200mm, en xarxa d'evaqüació d'aigües.col.locació penjat: inclou grapes, accessoris, pecesespecials i connexions.col.locació soterrat: inclou peces especials iconnexions.

55,00 19,67 1.081,85

05.05 m3 de replè de rases amb sorra, en capes de 20 cmde gruix. inclou extensió i refinatge.criteri de medició: volum teòric del perfil.

6,60 32,43 214,04

05.06 m3 de formigó en massa hm-15 per a la protecció detubs i intal.lacions.

19,80 64,34 1.273,93

05.07 ut de subministre i col.locació de sifó registrable ambpeces de pvc de 200mm.

1,00 167,29 167,29

05.08 ut. d'arqueta registrable de 60x60x60, llum interior,amb bloc de formigó gris de 40x20x10cm.inclou bastiment i tap.

1,00 208,91 208,91

05.09 ml de tub drenant de pvc reforçat de 110mm.inclou: protecció amb graves tamany màxim d'àridde 22/40 i capa separadora tipus geotèxtil de 200grams/m2.

88,60 12,55 1.111,93


27,45 13,09 359,32

Pàgina 5

PRESSUPOST





46,05 12,09 556,74

05.12 ut de subministre, col.locació i connexió a col.lectorde punt de desguàs sifònic d'alumini de 20x20cmtipus bonera.

9,00 73,10 657,90

TOTAL CAPÍTOL 05 instal.lacions prèvies 7.185,80

Pàgina 6

PRESSUPOST




CAPÍTOL 06 estructura

06.01 m2 de sostre 25+5, amb revoltó ceràmic i biguetesautoresistents de formigó armat (intereixos 70cm).quantíes segons planols d'estructrura d'acer 500s enbarres corrugades per armadures i acer aeh-500t enmalles electrosoldades tipus me 20x20 cm i formigóha.25n/mm2 abocat amb cubilot.inclou bigues i reforços de vora d'igual cantell que elsostre.quantíes aproximades per m2:formigó: 0,115 m3/m2acer: 5,73 kg/m2criteri d'amidament:.-computa la superfície realment executada.

120,40 52,20 6.284,88

06.02 m2 de llosa massissa de 25 cm de formigóha-25/b-20/iia de 25cm de gruix, armada amb1d.12a20 cm (s) i (i) a cada direcció, sense armat dereforç.sostre planta soterrani:formigó: 0,566 m3/m2acer: 55,099 kg/m3criteri d'amidament:- no es descompten els forats i els patis interiors persota de 10m2.- els solapaments de sostres en canvis de nivell escompta com la superfície del nivell superior i inferior.

116,65 92,46 10.785,46

06.03 m2 de sostre reticular de cantell 25+5cm ambcasetos de formigó de 70x23x20, formigóha-25/b-20/iia, armat amb acer aeh-500n en barrescorrugades i acer aeh-500t en malleselectrosoldades, abocat amb cubilot.quantíes aproximades per m2:casetons: 2.4utsostre planta soterrani:formigó: 0,566 m3/m2acer: 55,099 kg/m3sostre planta baixa:formigó: 0,248 m3/m2acer: 38,49 kg/m3sostre planta baixa garatge:formigó: 0,271 m3/m2acer: 39,17 kg/m3criteri d'amidament:- no es descompten els forats i els patis interiors persota de 10m2.- els solapaments de sostres en canvis de nivell escompta com la superfície del nivell superior i inferior.

357,45 85,86 30.690,66

06.04 m2 de llosa de 30 cm de formigó ha-25/b-20/iia de25cm de gruix, armada base malles d10a a15cm (s) i(i).quantíes segons memòria d'estructura i plànolcorresponent.criteri d'amidament:- no es descompten els forats i els patis interiors persota de 10m2.- els solapaments de sostres en canvis de nivell escompta com la superfície del nivell superior i inferior.

237,05 92,46 21.917,64

06.05 m3 de pilar de formigó armat ha-25n/mm2, armatamb acer corrugat aeh-500n encofrat amb planxametàl.lica per revestir.quantíes (inclou mermas): segons memòriad'estructura.acer en pilars: 50kg/m3

14,26 155,56 2.218,29

Pàgina 7

PRESSUPOST




06.06 m2 de llosa inclinada de formigó ha-25/b-20/iia de20cm de gruix, armada amb acer aeh-500n en barrescorrugades i acer aeh-500t en malleselectrosoldades, abocat amb cubilot.quantíes aproximades per m2, segons la memòriad'estructura.formigó: 0.22m3/m2acer: 25kg/m3criteri d'amidament: superfície realment executada.

43,62 107,69 4.697,44

06.07 m3 de biga penjada a sostres de formigóha-25/b-20/iia de 40x100 cm, armada amb aceraeh-500n en barres corrugades i acer aeh-500t enmalles electrosoldades, abocat amb cubilot, inclouencofrat.criteri d'amidament:.- biga realment executada

8,10 108,36 877,72

TOTAL CAPÍTOL 06 estructura 77.472,09

Pàgina 8

PRESSUPOST




CAPÍTOL 07 coberta

07.01 m2 de coberta invertida no transitable formada perla capa de pendents (formigó alleugerit), geotèxtil,làmina impermeabilitzant (sintètica de pvc de 1.2mmarmada amb un vel de fibra de fidre tipus intemperiecolor gris), capa separadora geotèxtil (teram 1000),aïllament tèrmic hidròfug (roofmate sl 60mm), capade protecció geotèxtil (terram 1000) i acabat amb ungruix de 10cm de graves (canto rodat de 16/32mm).inclou entregues, remats i punts de desguàs.

237,05 55,00 13.037,75

07.02 ut. de calaixos tècnics, recrescut d'obra i planxé deformigó de 15 cm. segons detall.

1,00 1.254,60 1.254,60

07.03 ml. de remat de coberta amb planxa metàl.lica.

78,30 25,09 1.964,55

TOTAL CAPÍTOL 07 coberta 16.256,90

Pàgina 9

PRESSUPOST




CAPÍTOL 08 tancaments i divisòries

08.01 m2 de paret de tancament de 15cm de gruix demaó perforat (gero) de 29x14x10cm col.locat ambmorter m-80a (1:6).criteri de medició:- forats per sobre de 8m2 no es compten- forats entre 4m2 i 8m2 es certifiquen la meitat.-forats per sota de 4m2 buit per plè.

293,62 26,43 7.760,38

08.02 m2 de paret de tancament de 20cm de gruix, debloc foradat llis de 40x20x20cm. de morter de cimentgris, col.locat amb morter mixt 1:2:10.

194,21 30,10 5.845,72

08.03 m2 d'envà de ceràmica de 7cm de gruix de maóforadat (supermaó) de 50x25x7cm. col.locat ambmorter m-40a (1:6).

504,29 23,09 11.644,06

08.04 m2 d'envà de ceràmica de 4cm de gruix de maóforadat (supermaó) de 50x20x4cm. col.locat ambmorter m-40a (1:6).

45,33 21,73 985,02

TOTAL CAPÍTOL 08 tancaments i divisòries 26.235,18

Pàgina 10

PRESSUPOST




CAPÍTOL 09 paviments

09.01 m2 de subministre i col.locació paviment de terratzollis micogrà, de 40x40cm. col.locat a truc, amb morter1:6 sobre capa de sorra de 2cm de gruix.preu de compra: 10.81 euros/m2

265,95 29,35 7.805,63

09.02 m2 de subministre i col.locació de paviment deterratzo llis de gra petit, de 33,3x33,3cm. col.locat atruc, amb morter 1:6 sobre capa de sorra de 2cm degruix.preu de compra: 9.01 euros/m2

106,59 26,51 2.825,70

09.03 m2 rebaixat (tres pedres 60-120-220) i polit depaviment de terratzo.

372,54 5,21 1.940,93

09.04 m2 d'abrillantat de paviments de terratzo. duespassades de posilicat, una passada d'estabilitzador iuna passada d'acabat amb cera celladora.

372,54 5,17 1.926,03

09.05 m2 de subministre i col.locació de replà d'escalaamb una peça de terratzo llis micogrà, col.locat atruc, amb morter 1:6.

2,00 36,50 73,00

09.06 ml de subministre i col.locació degraó de terratzo llismicogrà de 2cm. de gruix. d'una peça escairecol.locat amb morter 1:6.inclou engraonat previ amb totxana.

40,00 38,35 1.534,00

TOTAL CAPÍTOL 09 paviments 16.105,29

Pàgina 11

PRESSUPOST




CAPÍTOL 10 revestiments

10.01 m2. de subministre i col.locació de fals sostre ambplaca de fibra mineral 60x60x18 mm, tipus parafonhygien d'amstrong., ref. 9702m.- sistema de suspensió amb perfileria vista predule 24d'amstrong o similar.- color blanc standard.

50,63 27,60 1.397,39

10.02 m2 de sostre continuo amb plaques de cartró-guixknauff d112 format per estructructura metàl.lica demestres 60x27 i perfils a perímetres i p.p. de peces depenjar i anivellació.inclou tractament de les juntes, deixat per pintar.

220,40 28,02 6.175,61

10.03 m3. de subministre i col.locació de tauló decastanyer de 8x8 cm. i de llargada variable, sobrellata de pi tractat a l'autoclau i treballat a quatrecares, polit i cantos rematats.

47,66 757,27 36.091,49

10.04 m2 de trasdossat directe amb perfileria auxiliar formatper estructura metal.làlica galvanitzada tipus omegai placa knauff tipus gk 12.5mm de gruix rebuda ambmaterial d'agafament knauff perlfix.tipus de placa: guix laminat standard/placa de guiximpregnada (verda).inclou tractament de juntes. totalment acabat i llestper pintar.

145,51 18,72 2.723,95

10.05 m2 d'arrebossat mestrejat sobre parament vertical a3m d'alçada com a màxim amb morter de ciment1:6, deixat de regle.

305,07 11,93 3.639,49

10.06 m2 d'enrajolat de parament vertical amb rajoda de10x10cm fins a 20x20cm, col.locades amb morteradhesiu.preu de compra: 12,05euros/m2

78,76 26,74 2.106,04

10.07 m2 d'enguixat a bona vista sobra parament verticalper sota de 3m d'alçada, amb guix yg, acabat lliscatamb guix yf.inclou:.- racons i arestes d'acer galvanitzat.- armadura amb malla de vidre revestida de pvc, de3x3mm, amb un pes mínis de 150g/m2.- material de pont d'unió en superfícies llisescriteri de medició:.- forats per sobre de 8m2 no computen.- forats entre 4m2 i 8m2 es certifica la meitat.- forats per sota de 4m2 buit per plè..- paraments inclinats i per sobre de 3m increment decost d'un 20%

549,80 9,65 5.305,57

10.08 ml de sòcol de terratzo llis micogrà de formarectangular, col.locat a truc de maceta amb morteradhesiu sobre arrebossat.

235,75 12,00 2.829,00

10.09 ml. d'ampit i remat de planxa d'acer de 5 mm. inclouel canto i el trencaigües.

Pàgina 12

PRESSUPOST




1,80 37,64 67,75

TOTAL CAPÍTOL 10 revestiments 60.336,29

Pàgina 13

PRESSUPOST




CAPÍTOL 11 ajudes de paleteria

11.01 m2 d'ajudes de paleta a instal.lacions elèctriques, detelefón i de telecomunicacions per m2 construït.

615,26 2,54 1.562,76

11.02 m2 d'ajudes de paleta a instal.lacions del llauner,sanitaris i protecció d'incendis per m2 construït.

615,26 2,54 1.562,76

11.03 m2 d'ajudes de paleta al fuster i acabats per m2construït.

615,26 0,84 516,82

11.04 m2 d'ajudes de paleta al ram dels vidriers per m2construït.

615,26 0,42 258,41

11.05 m2 d'ajudes de paleta al manyà per m2 construït.

615,26 0,42 258,41

11.06 m2 d'ajudes de paleta al guixaire per m2 construït.

615,26 0,42 258,41

11.07 m2 d'ajudes de paleta al pintor per m2 construït.

615,26 0,42 258,41

TOTAL CAPÍTOL 11 ajudes de paleteria 4.675,98

Pàgina 14

PRESSUPOST




CAPÍTOL 12 impermeabilitzacions i aïllaments

12.01 m2 de subministre i aplicació de revestiment elàstic abase d'emulsió bituminosa tipus emufal i de texsa osimilar.aplicació: capa de transició, armat i capa d'acabat.quantía: 2kg/m2.

288,89 4,18 1.207,56

12.02 m2 de subministre i col.locació de membrana depolietilè d'alta densitat amb relleus semicònics per ala protecció d'estructures tipus drentex protect plusde texsa o similar.gruix 10mm, altura del relleus 8mm i 600grams/m2.inclou pp de perfils angulars de remat i arandelesd'ancoratge.

288,89 6,00 1.733,34

12.03 m2 de subminstre i col.locació de panell rígit de llanamineral (0.036w/mk) col.locat amb fixacionsmecàniques de 30 mm.

250,12 5,55 1.388,17

12.04 m2 de subminstre i col.locació de panell rígit de llanamineral (0.036w/mk) col.locat amb fixacionsmecàniques de 40 mm.

111,90 6,39 715,04

12.05 m2 de subministre i col.locació de làmina flexible depolietilè reticulat de celdes tancades tipusimpactodan 5 de danosa o equivalent.inclou remats i entregues

209,40 5,02 1.051,19

12.06 m2. de subministre i col.locació de placa d'espumarígida de poliestirè extruït styrodur, de 1265x615 mm i50mm de gruix. cares llises i preparades amb encaix,col.locades amb fixacions mecàniques.

746,94 5,44 4.063,35

12.07 m2. de subministre i col.locació de placa d'espumarígida de poliestirè extruït styrodur, de 1265x615 mm i80mm de gruix. cares llises i preparades amb encaix,col.locades amb fixacions mecàniques.

219,30 5,78 1.267,55

TOTAL CAPÍTOL 12 impermeabilitzacions i aïllaments 11.426,20

Pàgina 15

PRESSUPOST




CAPÍTOL 13 fusteria

13.01 ut. d'estructura metàl.lica en formació de gelosia,amb passamà de 100x12 mm, i encaix de 30x5 mm,pintat a l'esmalt, per rebre rodó de fusta decastanyer de diàmetre 80 mm, aferratmecànicament i vernissat.detall segons projecte.

18,00 125,46 2.258,28

13.02 ut de finestra exterior de quatre fulles, 2+2,correderes, per una llum d'obra de 4.35x1.35 cm defusta de castanyer envernissades mat amb poroobert. inclou manetes, agafadors, perns i accessoris.segons plànol de fusteria f01execucio i qualitats:.-premarc de flandes de 55x40 mm. per aferrar al'obra..-ferratges de penjar i tancar d'acer bicromatat..-manetes d'acer inox en tub de 1.2 mm mat casaocariz per finestres..-tapajunts de 50x9..-vidre de cambra tipus climalit de 4-12-5..-perfils de gomes-junta de nylon a totes les fulles.

9,00 460,02 4.140,18

13.03 ut de subminstre i col.locació de porta, amb dispositiuantipànic, d'una fulla, plafonada amb matxembratde castanyer, per una llum de 97x215 cm. segonsdetall plànol fusteria f-02.

1,00 334,54 334,54

13.04 ut de conjunt de vidre fix i porta interior vidriada, dedm lacada, segons plànol f02.inclou cantells, tapajunts, panys, manetes, perns iaccessoris.execució i qualitats:- premarc per aferrar, de 90 i 100 mm de gruix.- perns d'acer inox mat casa ocariz ref. 90-r.- panys d'acer inox mat casa ocariz ref. 1060-r.- topalls de porta d'acer inox mat casa ocariz ref. 562.- manetes d'acer inox en tub de 1.2mm mat casaocariz tipus 1987/654to per portes.- vidre de composició4+4 mm.

1,00 752,76 752,76

13.05 ut de conjunt exterior de vidre fix i porta de dues fullesvidirades, una de batent i l'altre fixe, de fusta decastanyer envernissada, segons plànol de fusteria f02.inclou manetes, agafadors, perns i accessoris.execució i qualitats:- premarc de flandes de 55x40mm per aferrar a l'obra.- ferratges de penjar i tancar d'acer inox s/mostra.- manetes d'acer inox en tub de 1.2mm mat casaocariz tipus 1987/57v-to per a finestres.- tapajunts de 70x9cm.- vidre de composició 5.12.5mm.- porta vidriada amb faixa de 35.0x55mm.

1,00 1.003,69 1.003,69

13.06 ut de porta interior de dm lacada, de 91x210 cm,segons plànol f02. ei2 30-c5.inclou cantells, tapajunts, panys, manetes, perns iaccessoris.execució i qualitats:- premarc per aferrar, de 90 i 100 mm de gruix.- folrat complet amb tapetes planes amb canto romde 80x9cm.- portes segons projecte amb cantells xapats.- perns d'acer inox mat casa ocariz ref. 90-r.- panys d'acer inox mat casa ocariz ref. 1060-r.- topalls de porta d'acer inox mat casa ocariz ref. 562.- manetes d'acer inox en tub de 1.2mm mat casaocariz tipus 1987/654to per portes.

3,00 292,75 878,25

Pàgina 16

PRESSUPOST




13.07 ut de porta de 91x210 cm, segons plànol f02. ei245-c5.inclou cantells, tapajunts, panys, manetes, perns iaccessoris.execució i qualitats:- porta metàl.lica rf120 per pintar, d'una fulla cegaper pintar amb tanca antipànic.

2,00 292,75 585,50

13.08 ut de porta de 191x210 cm, segons plànol f02. ei245-c5.inclou cantells, tapajunts, panys, manetes, perns iaccessoris.execució i qualitats:- porta metàl.lica rf120 per pintar, de dues fullescegues per pintar amb tanca antipànic.

2,00 648,22 1.296,44

13.09 ut de porta interior de dm lacada, de 96x210 cm,segons plànol f02.inclou cantells, tapajunts, panys, manetes, perns iaccessoris.execució i qualitats:- premarc per aferrar, de 90 i 100 mm de gruix.- folrat complet amb tapetes planes amb canto romde 80x9cm.- portes segons projecte amb cantells xapats.- perns d'acer inox mat casa ocariz ref. 90-r.- panys d'acer inox mat casa ocariz ref. 1060-r.- topalls de porta d'acer inox mat casa ocariz ref. 562.- manetes d'acer inox en tub de 1.2mm mat casaocariz tipus 1987/654to per portes.

9,00 313,65 2.822,85


2,00 313,65 627,30


1,00 292,75 292,75

13.12 m2 de subministre i col.locació de porta basculantdedues fulles per un forat d'obra de 4.65x4.05m, ambestructura de perfils metàl.lics, plafonada ambmatxembrat de castanyer, compensada ambcontrapèsos laterals protegits en caixa registrable,amb guies i panys.instal.lació: totalment automatizada.segons plànols de fusteria f02.

2,00 6.273,02 12.546,04

Pàgina 17

PRESSUPOST




13.13 ut de subministre i col.locació de front d'armari d'unafulla de fusta de dm per lacar, de dimensions de2.50cm x 2.20cm. i un gruix de 25mm.inclou premarc, bastiment, tapajunts, ferratges imaneta ocariz, acabats en plata anoditzat.acabat: laca s/mostra

1,00 418,20 418,20

TOTAL CAPÍTOL 13 fusteria 27.956,78

Pàgina 18

PRESSUPOST




CAPÍTOL 14 instal.lacions d'electricitat

14.01 piqueta de connexió a terra d'acer, ambrecobriment de coure de gruix estàndard, de 2500mm de llargària i de 18,3 mm de diàmetre, clavadaa terra

3,00 20,69 62,07

14.02 punt de connexió a terra amb pont seccionador deplatina de coure, muntat en caixa estanca i col.locatsuperficialment

1,00 17,39 17,39

14.03 conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35mm2, muntat en malla de connexió a terra

50,00 8,71 435,50

14.04 caixa general de protecció de polièster reforçat ambborns bimetàl.lics, de 160 a, segons esquema unesanúmero 7 i encastada

2,00 184,81 369,62

14.05 tallacircuit unipolar, amb fusible de ganiveta de 160a, amb base de grandària 1, muntat superficialmentamb cargols

8,00 23,86 190,88

14.06 conductor de coure de designació une rz1-k (as)0,6/1 kv, amb baixa emissivitat fums, unipolar desecció 1x25 mm2, muntat superficialment

110,00 5,72 629,20

14.07 equip de contatge fecsa tmf10

1,00 1.289,99 1.289,99

14.08 interruptordif.cl.a,gam.terc.,i=40a,bipol.(2p),0,03a,fix.inst.,2mòd.din,munt.perf.din

11,00 129,22 1.421,42


2,00 125,18 250,36


3,00 231,06 693,18


1,00 197,08 197,08

14.12 interruptor auto.magnet.,i=10a,piacorbac,bipol.(1p+n),tall=6000a,2mòd.din,munt.perf.din

22,00 43,62 959,64


13,00 44,23 574,99

Pàgina 19

PRESSUPOST




14.14 interruptor auto.magnet.,i=10a,piacorbactetrapol.(3p+n),tall=6000a,4mòd.din,munt.perf.din

1,00 92,82 92,82

14.15 interruptor auto.magnet.,i=20a,piacorbac,tetrapol.(3p+n),tall=6000a,4mòd.din,munt.perf.din

1,00 96,24 96,24

14.16 limitador sobretensions 15 ka 4 p

1,00 310,95 310,95

14.17 caixa metal·lica xl3 400 de legrand

1,00 919,99 919,99

14.18 retolació de quadre

1,00 50,19 50,19


1,00 238,77 238,77

14.20 material auxiliar de quadre (contactors,rellotges,pilots i petit material )

1,00 175,65 175,65

14.21 interruptor auto.magnet.,i=25a,piacorbac,tetrapol.(3p+n),tall=6000a,4mòd.din,munt.perf.din

2,00 92,31 184,62

14.22 interruptor seccionador 25 (4p)

2,00 40,69 81,38

14.23 caixa per a quadre de distribució, metàl.lica, per atres fileres de vint-i-dos mòduls i muntadasuperficialment

2,00 58,45 116,90

14.24 llumenera konic de lamp 2x18w

11,00 85,66 942,26

14.25 llumenera lamp comet carril

1,00 2.748,55 2.748,55

14.26 downlight quadrat per parets i sostre, tamany reduit65x65, per senyalització i il·luminació localitzada. cosde xapa d'acer pintat en negre i òptica d'aluminianoditzat.vidre mate de protecció. model zasempotrable ref 0352 de troll o similar.làmpada qt9 portalàmpares g4 pot. màxima 20w.

21,00 96,12 2.018,52

14.27 downlight quadrat per parets i sostre, tamany reduit65x65, per senyalització i il·luminació localitzada. cosde xapa d'acer pintat en negre i òptica d'aluminianoditzat.vidre mate de protecció. model zasempotrable ref 0352 de troll o similar.làmpada qt9 portalàmpares g4 pot. màxima 20w.

Pàgina 20

PRESSUPOST




22,00 85,68 1.884,96

14.28 estructura lluminosa individual amb difusor opalod-2971 1 t5 54w amb 3,4 kg de pes, fabricada enalumini extrusió termoesmaltat en color ral-9006.montatge individual suspes de sostre. versió suspesamitjançant cable d'acer.

21,00 138,13 2.900,73

14.29 luminaria estructural per sospendre o adossar a sostremodel lamptub de la marca lamp, fabricat enextrusió d'alumini lacat en apoxi poliéster de colorblanc i reflector d'aluminio brillant d'elevada puresa,per t-8 de 1x58w

2,00 105,19 210,38

14.30 llumenera industrial amb reflector simètric i 2 tubsfluorescents tl5 de 49w, de forma rectangular, ambxassís polièster, muntada superficialment al sostre

14,00 96,96 1.357,44

14.31 llumanera empotrar a terra per exterior molde uplightfix ip65 de lamp de 20w ref. 9301053.

5,00 147,98 739,90

14.32 llumanera superfície paret model l-line60 demundolighting de 24w ref. 157414

1,00 181,87 181,87

14.33 presa de corrent de tipus universal, bipolar ambpresa de terra lateral (2p+t), 16 a 250 v, amb tapaprotegida, preu mitjà

110,00 31,52 3.467,20

14.34 interruptor, de tipus universal, bipolar (2p), 16 ax/250v, amb tecla i làmpada pilot, preu alt, encastat

15,00 40,00 600,00

14.35 interruptor commutador,tipusuniv.,bipol.(2p),10ax/250v,a/tecla+pilot,preualt,encastat

8,00 43,88 351,04

14.36 interruptor temporitzat , de tipus universal, bipolar(2p), 16 ax/250 v, amb tecla i làmpada pilot, preu alt,encastat

4,00 33,58 134,32

14.37 detector de presència amb un angle de deteccióde 360°, amb un abast de 4m com a màxim per amuntar superficialment empotrat en cel-ras

11,00 60,79 668,69

14.38 eixugamans s&p sl2002,sensor electrònicpresència,materialvitrificat,1800w,q=3.6m3/min.,instal.lat

3,00 213,90 641,70

Pàgina 21

PRESSUPOST




14.39 caixa de mecanismes per a paviment, de materialplàstic, rectangular, amb capacitat per a 6mecanismes de tipus modular, de mòdul ampledoble ( 2 endolls/2 endolls sai/2 rj45 ) col .locadaenrassada amb el paviment.

2,00 115,27 230,54

14.40 presa corrent,tipus plexo de legrand o similar

9,00 21,70 195,30

14.41 interrupotr estanc intensitat de 10a inclou caixa deregistre, interruptor bipolar 10a amb grau ip55 ik 07,amb marc legrand serie plexo 55 superficiemonobloc blanco, instal·lat

1,00 26,88 26,88

14.42 commutador estanc intensitat de 10a inclou caixa deregistre, interruptor bipolar 10a amb grau ip55 ik 07,amb marc legrand serie plexo 55 superficiemonobloc blanco, instal·lat

8,00 34,50 276,00

14.43 canal plàstica de pvc rígid amb lateral llis, de 60x150mm amb separador i muntada superficialment

14,56 15,54 226,26

14.44 caixa de derivació quadrada de plàstic, de 70x70mm, amb grau de protecció normal, encastada

15,00 4,21 63,15

14.45 tub flexible corrugat de pvc sense halògens, de 20mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador dela flama, de baixa emissió de fums i sense emissió degasos tòxics ni corrosius, resistència a l'impacte de 2 j,resistència a compressió de 320 n i una rigidesadielèctrica de 2000 v, muntat sobre sostremort

1.073,00 1,21 1.298,33


613,00 1,38 845,94


98,00 1,74 170,52

14.48 tub flexible corrugat de pvc sense halògens, de 40mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador dela flama, de baixa emissió de fums i sense emissió degasos tòxics ni corrosius, resistència a l'impacte de 2 j,resistència a compressió de 320 n i una rigidesadielèctrica de 2000 v, muntat encastat

92,00 2,10 193,20

Pàgina 22

PRESSUPOST




14.49 tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa,llisa la interior i corrugada l'exterior, de 63 mm dediàmetre nominal, aïllant i no propagador de laflama, resistència a l'impacte de 20 j, resistència acompressió de 450 n, muntat com a canalitzaciósoterrada

30,00 1,72 51,60

14.50 tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa,llisa la interior i corrugada l'exterior, de 110 mm dediàmetre nominal, aïllant i no propagador de laflama, resistència a l'impacte de 28 j, resistència acompressió de 450 n, muntat com a canalitzaciósoterrada

20,00 2,62 52,40

14.51 verificació dels terres de l'edifici de tots els elements

1,00 220,89 220,89

14.52 legalització i taxes dels organismes oficialscorresponents

1,00 1.773,17 1.773,17

14.53 redacció butlletins

1,00 150,56 150,56

14.54 taxes de legalització eic

1,00 292,74 292,74

14.55 conductor de coure de designació une es07z1-k (as),baixa emissivitat fums, unipolar de secció 1x1,5 mm2,col.locat en tub

2.684,40 1,40 3.758,16

14.56 conductor de coure de designació une es07z1-k (as),baixa emissivitat fums, unipolar de secció 1x2,5 mm2,col.locat en tub

1.533,60 1,57 2.407,75

14.57 conductor de coure de designació une es07z1-k (as),baixa emissivitat fums, unipolar de secció 1x6 mm2,col.locat en tub

202,80 2,31 468,47


211,20 4,15 876,48


150,00 5,91 886,50

TOTAL CAPÍTOL 14 instal.lacions d'electricitat 42.671,23

Pàgina 23

PRESSUPOST




CAPÍTOL 15 instal.lacions de climatització

15.01 subministrament i instal·lació de caldera de biomassade pellets o estella.herz firematic de luxe 90 de 90 kwde potència,per alimentació amb sensfi,compostaper : cos de caldera,sistema decombustió,aïllament,bisensfi d'alimentació i regulacióintegrada amb sistema biocontrol amb sonda decontrol de l'aire i entrada de combustible,encesaamb bufador d'aire calent,neteja automàtica de lazona de combustió i intercanviador,inclos calaix decendres

1,00 17.394,35 17.394,35

15.02 vàlvula herz top s

1,00 763,61 763,61

15.03 termic de seguretat herz

1,00 139,13 139,13

15.04 biocontrol 3000

1,00 221,88 221,88

15.05 regulador de tir

1,00 337,90 337,90

15.06 sistema extracció sitja

1,00 1.953,75 1.953,75

15.07 mòdul recte llarg per a la formació de xemeneiacol.lectiva, de 250 mm de diàmetre nominal i 310mm de diàmetre exterior, estructura interior de dobleparet amb aïllament i conducte secundari, l'interiord'acer inoxidable 1.4301 (aisi 304), l'exterior d'aluzinc iaïllament tèrmic de llana de roca, segons la normaune-en 1856-1, col.locat

12,00 155,53 1.866,36

15.08 barret de xemeneia antivent per a la formació dexemeneia individual, de 250 mm de diàmetrenominal, d'acer inoxidable 1.4301 (aisi 304), segons lanorma une-en 1856-1, col.locat

1,00 79,08 79,08

15.09 colze de 15, 30 o 45° per a la formació de xemeneiaindividual, de 250 mm de diàmetre nominal i 310 mmde diàmetre exterior, estructura interior de dobleparet amb aïllament, l'interior d'acer inoxidable1.4301 (aisi 304), l'exterior d'acer inoxidable 1.4301 (aisi304) i aïllament tèrmic de llana de roca, segons lanorma une-en 1856-1, col.locat

1,00 99,96 99,96

15.10 mòdul de comprovació per a la formació dexemeneia individual, de 250 mm de diàmetrenominal i 310 mm de diàmetre exterior, estructurainterior de doble paret amb aïllament, l'interior d'acerinoxidable 1.4301 (aisi 304), l'exterior d'acer inoxidable1.4301 (aisi 304) i aïllament tèrmic de llana de roca,segons la norma une-en 1856-1, col.locat

1,00 84,79 84,79

Pàgina 24

PRESSUPOST




15.11 mòdul recte curt per a la formació de xemeneiaindividual, de 250 mm de diàmetre nominal i 310 mmde diàmetre exterior, estructura interior de dobleparet amb aïllament, l'interior d'acer inoxidable1.4301 (aisi 304), l'exterior d'acer inoxidable 1.4301 (aisi304) i aïllament tèrmic de llana de roca, segons lanorma une-en 1856-1, col.locat

1,00 103,17 103,17

15.12 col.lector de sutge per a la formació de xemeneiaindividual, de 250 mm de diàmetre nominal, d'acerinoxidable 1.4301 (aisi 304), segons la norma une-en1856-1, col.locat

1,00 29,53 29,53

15.13 subministrament i col·locació d'equip de refrigeració,aire-aigua, model rwa-315 ´´ciatesa´´, potènciafrigorífica nominal de 59,5 kw (temperatura d'entradade l'aire: 35°c; temperatura de sortida de l'aigua: 7°c,salt tèrmic: 5°c), cabal d'aigua nominal de 10,23m³/h, cabal d'aire nominal de 28000 m³/h i potènciasonora de 89,5 dba; inclús transport fins a peu d'obrasobre camió, per instal·lació en exterior, ambrefrigerant r-407 c. inclús manòmetres, termòmetres,vàlvula de seguretat, purgador, control de cabal,filtre, p/p de connexions hidràuliques, a les xarxes desanejament i elèctrica, mitjans i material de muntatge.inclou: col·locació i fixació de la unitat. anivellamentdels elements. connexionat amb les xarxes deconducció d'aigua, salubritat i elèctrica. neteja deles unitats.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

1,00 10.845,70 10.845,70

15.14 subministrament i col·locació de fancoil horitzontal,model kcn-75 ´´ciatesa´´, sistema de dos tubs,potència frigorífica total nominal de 24,9 kw(temperatura humida d'entrada de l'aire: 19°c;temperatura d'entrada de l'aigua: 7°c, salt tèrmic:5°c), potència calorífica nominal de 27,45 kw(temperatura d'entrada de l'aire: 20°c; temperaturad'entrada de l'aigua: 50°c), de 3 velocitats, cabald'aigua nominal de 4,3 m³/h, cabal d'aire nominal de3300 m³/h, pressió d'aire nominal de 78,5 pa ipotència sonora nominal de 73,8 dba; inclús transportfins a peu d'obra sobre camió, amb vàlvula de tresvies amb bypass (4 vies), model vmp469.15-4´´hidrofive´´, amb actuador sta71hdf; inclúsconnexions i muntatge; amb regulació i controlcentralitzat ´´hidrofive´´ format per: controlador defancoil (fcc), configurat com mestre; sonda detemperatura per impulsió per a aire primari; termòstatd'ambient (ru) multifuncional. totalment muntat,connexionat i provat sense incloure ajuts de ram depaleta.inclou: muntatge de les unitats. ubicació de lesunitats en obra. replanteig dels suports. muntatgedels suports. situació i fixació de les unitats.connexionat amb les xarxes de conducció d'aigua,salubritat i elèctrica. neteja de les unitats.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

1,00 1.507,38 1.507,38

Pàgina 25

PRESSUPOST




15.15 subministrament i col·locació de fancoil horitzontal,model 3-020-ap5-2 ´´saunier duval´´, sistema de dostubs, potència frigorífica total nominal de 2 kw(temperatura humida d'entrada de l'aire: 19°c;temperatura d'entrada de l'aigua: 7°c, salt tèrmic:5°c), potència calorífica nominal de 1,9 kw(temperatura d'entrada de l'aire: 20°c; temperaturad'entrada de l'aigua: 45°c), de 7 velocitats, cabald'aigua nominal de 0,344 m³/h, cabal d'aire nominalde 250 m³/h, pressió d'aire nominal de 10 pa ipotència sonora nominal de 44,5 dba, ambcontrolador de fancoil, vàlvula de 3 vies 1/2´´ kvs 1,actuador i un kit de tubs; amb regulació i controlcentralitzat ´´hidrofive´´ format per: controlador defancoil (fcc), configurat com mestre; sonda detemperatura per impulsió per a aire primari; termòstatd'ambient (ru) multifuncional. totalment muntat,connexionat i provat, sense incloure ajuts de ram depaleta.inclou: muntatge de les unitats. ubicació de lesunitats en obra. replanteig dels suports. muntatgedels suports. situació i fixació de les unitats.connexionat amb les xarxes de conducció d'aigua,salubritat i elèctrica. neteja de les unitats.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

1,00 736,80 736,80

15.16 subministrament i col·locació de fancoil horitzontal,model 3-035-ap5-2 ´´saunier duval´´, sistema de dostubs, potència frigorífica total nominal de 3,7 kw(temperatura humida d'entrada de l'aire: 19°c;temperatura d'entrada de l'aigua: 7°c, salt tèrmic:5°c), potència calorífica nominal de 3,3 kw(temperatura d'entrada de l'aire: 20°c; temperaturad'entrada de l'aigua: 45°c), de 7 velocitats, cabald'aigua nominal de 0,628 m³/h, cabal d'aire nominalde 440 m³/h, pressió d'aire nominal de 30 pa ipotència sonora nominal de 45,7 dba, ambcontrolador de fancoil, vàlvula de 3 vies 1/2´´ kvs 1,6,actuador i un kit de tubs; amb regulació i controlcentralitzat ´´hidrofive´´ format per: controlador defancoil (fcc), configurat com mestre; sonda detemperatura per impulsió per a aire primari; termòstatd'ambient (ru) multifuncional. totalment muntat,connexionat i provat, sense incloure ajuts de ram depaleta.inclou: muntatge de les unitats. ubicació de lesunitats en obra. replanteig dels suports. muntatgedels suports. situació i fixació de les unitats.connexionat amb les xarxes de conducció d'aigua,salubritat i elèctrica. neteja de les unitats.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

3,00 788,99 2.366,97

15.17 subministrament i col·locació de fancoil de cassette,model 1-035 ak ´´saunier duval´´, sistema de dos tubs,de 580x580x254 mm, potència frigorífica total nominalde 3,79 kw (temperatura humida d'entrada de l'aire:19°c; temperatura d'entrada de l'aigua: 7°c, salttèrmic: 5°c), potència calorífica nominal de 4,25 kw(temperatura d'entrada de l'aire: 20°c; temperaturad'entrada de l'aigua: 50°c), de 3 velocitats, cabald'aigua nominal de 0,65 m³/h, cabal d'aire nominalde 680 m³/h i potència sonora nominal de 53 dba,amb vàlvula de 3 vies 1/2´´ kvs 1,6 i actuador; ambregulació i control centralitzat ´´hidrofive´´ format per:controlador de fancoil (fcc), configurat com mestre;sonda de temperatura per impulsió per a aire primari;termòstat d'ambient (ru) multifuncional. totalmentmuntat, connexionat i provat, sense incloure ajuts deram de paleta.inclou: muntatge de les unitats. ubicació de lesunitats en obra. replanteig dels suports. muntatgedels suports. situació i fixació de les unitats.connexionat amb les xarxes de conducció d'aigua,salubritat i elèctrica. neteja de les unitats.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

Pàgina 26

PRESSUPOST




2,00 1.097,20 2.194,40

15.18 subministrament i col·locació de fancoil de cassette,model 1-050 ak ´´saunier duval´´, sistema de dos tubs,de 580x580x254 mm, potència frigorífica total nominalde 7,84 kw (temperatura humida d'entrada de l'aire:19°c; temperatura d'entrada de l'aigua: 7°c, salttèrmic: 5°c), potència calorífica nominal de 5,65 kw(temperatura d'entrada de l'aire: 20°c; temperaturad'entrada de l'aigua: 50°c), de 3 velocitats, cabald'aigua nominal de 0,85 m³/h, cabal d'aire nominalde 800 m³/h i potència sonora nominal de 63 dba,amb vàlvula de 3 vies 1/2´´ kvs 1,6 i actuador; ambregulació i control centralitzat ´´hidrofive´´ format per:controlador de fancoil (fcc), configurat com mestre;sonda de temperatura per impulsió per a aire primari;termòstat d'ambient (ru) multifuncional. totalmentmuntat, connexionat i provat, sense incloure ajuts deram de paleta.inclou: muntatge de les unitats. ubicació de lesunitats en obra. replanteig dels suports. muntatgedels suports. situació i fixació de les unitats.connexionat amb les xarxes de conducció d'aigua,salubritat i elèctrica. neteja de les unitats.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

5,00 1.226,46 6.132,30

15.19 subministrament i instal·lació de punt d'omplert dexarxa de distribució d'aigua, per a sistema declimatització, format per 2 m de tub d'acer negre,amb soldadura longitudinal per resistència elèctrica,de 3/4´´ dn 20 mm de diàmetre, una màd'imprimació antioxidant, col·locada superficialment,amb aïllament mitjançant camisa aïllant flexibled'escuma elastomèrica, vàlvules de tall, filtreretenidor de residus, comptador d'aigua i vàlvula deretenció. fins i tot p/p de material auxiliar paramontatge y subjecció a l'obra, accessoris i pecesespecials. totalment muntat, connexionat i provat,sense incloure ajudes de ram de paleta.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. col·locació de boteres. ancoratge delssuports. col·locació i fixació de canonades.col·locació de l'aïllament.criteri d'amidament de projecte: longitud mesuradasegons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la longitudrealment executada segons especificacions deprojecte.

1,00 139,94 139,94

15.20 subministrament i instal·lació de canonada dedistribució d'aigua calenta de climatització, formadaper tub d'acer negre, amb soldadura longitudinal perresistència elèctrica, de 1 1/2´´ dn 40 mm dediàmetre, una mà d'imprimació antioxidant, col·locatsuperficialment en el interior de l'edifici, ambaïllament mitjançant camisa aïllant flexible d'escumaelastomèrica. inclús p/p de material auxiliar paramontatge y subjecció a l'obra, accessoris i pecesespecials. totalment muntada, connexionada iprovada, sense incloure ajudes de paleta.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. col·locació de la botera. ancoratge delssuports. col·locació i fixació de canonades.col·locació de l'aïllament.criteri d'amidament de projecte: longitud mesuradasegons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la longitudrealment executada segons especificacions deprojecte.

9,16 45,37 415,59

Pàgina 27

PRESSUPOST




15.21 subministrament i instal·lació de canonada dedistribució d'aigua freda de climatització, formadaper tub d'acer negre, amb soldadura longitudinal perresistència elèctrica, de 2 1/2´´ dn 63 mm dediàmetre, una mà d'imprimació antioxidant, col·locatsuperficialment en el interior de l'edifici, ambaïllament mitjançant camisa aïllant flexible d'escumaelastomèrica. inclús p/p de material auxiliar paramontatge y subjecció a l'obra, accessoris i pecesespecials. totalment muntada, connexionada iprovada, sense incloure ajudes de paleta.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. col·locació de la botera. ancoratge delssuports. col·locació i fixació de canonades.col·locació de l'aïllament.criteri d'amidament de projecte: longitud mesuradasegons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la longitudrealment executada segons especificacions deprojecte.

28,91 67,99 1.965,59

15.22 subministrament i instal·lació de canonada dedistribució d'aigua freda i calenta de climatització,formada per tub d'acer negre, amb soldaduralongitudinal per resistència elèctrica, de 2 1/2´´ dn 63mm de diàmetre, una mà d'imprimació antioxidant,col·locat superficialment en el interior de l'edifici,amb aïllament mitjançant camisa aïllant flexibled'escuma elastomèrica. inclús p/p de materialauxiliar para montatge y subjecció a l'obra,accessoris i peces especials. totalment muntada,connexionada i provada, sense incloure ajudes depaleta.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. col·locació de la botera. ancoratge delssuports. col·locació i fixació de canonades.col·locació de l'aïllament.criteri d'amidament de projecte: longitud mesuradasegons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la longitudrealment executada segons especificacions deprojecte.

10,50 67,99 713,90


1,77 19,54 34,59


Pàgina 28

PRESSUPOST




1,99 21,51 42,80

15.25 subministrament i instal·lació de canonada dedistribució d'aigua calenta de climatització, formadaper tub de coure rígid amb paret de 1 mm de gruix i20/22 mm de diàmetre, col·locat superficialment enel interior de l'edifici, amb aïllament mitjançantcamisa aïllant flexible d'escuma elastomèrica. inclúsp/p de material auxiliar para montatge y subjecció al'obra, accessoris i peces especials. totalmentmuntada, connexionada i provada, sense incloureajudes de paleta.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. col·locació de la botera. ancoratge delssuports. col·locació i fixació de canonades.col·locació de l'aïllament.criteri d'amidament de projecte: longitud mesuradasegons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la longitudrealment executada segons especificacions deprojecte.

15,44 24,67 380,90


23,20 24,67 572,34


41,60 29,48 1.226,37


Pàgina 29

PRESSUPOST




23,38 36,03 842,38


99,02 42,82 4.240,04

15.30 subministrament i instal·lació de punt de buidatge dexarxa de distribució d'aigua, per a sistema declimatització, format per 2 m de tub d'acer negre,amb soldadura longitudinal per resistència elèctrica,de 1´´ dn 25 mm de diàmetre, una mà d'imprimacióantioxidant, col·locada superficialment i vàlvula detall. fins i tot p/p de material auxiliar para montatge ysubjecció a l'obra, accessoris i peces especials.totalment muntat, connexionat i provat, senseincloure ajudes de ram de paleta.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. col·locació de boteres. ancoratge delssuports. col·locació i fixació de canonades.criteri d'amidament de projecte: longitud mesuradasegons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la longitudrealment executada segons especificacions deprojecte.

2,00 54,49 108,98

15.31 subministrament i instal·lació de punt de buidatge dexarxa de distribució d'aigua, per a sistema declimatització, format per 2 m de tub d'acer negre,amb soldadura longitudinal per resistència elèctrica,de 1 1/4´´ dn 32 mm de diàmetre, una màd'imprimació antioxidant, col·locada superficialmenti vàlvula de tall. fins i tot p/p de material auxiliar paramontatge y subjecció a l'obra, accessoris i pecesespecials. totalment muntat, connexionat i provat,sense incloure ajudes de ram de paleta.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. col·locació de boteres. ancoratge delssuports. col·locació i fixació de canonades.criteri d'amidament de projecte: longitud mesuradasegons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la longitudrealment executada segons especificacions deprojecte.

1,00 68,10 68,10

15.32 subministrament i instal·lació de punt de buidatge dexarxa de distribució d'aigua, per a sistema declimatització, format per 2 m de tub de coure rígidamb paret de 1 mm de gruix i 26/28 mm dediàmetre, col·locada superficialment i vàlvula de tall.fins i tot p/p de material auxiliar para montatge ysubjecció a l'obra, accessoris i peces especials.totalment muntat, connexionat i provat, senseincloure ajudes de ram de paleta.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. col·locació de boteres. ancoratge delssuports. col·locació i fixació de canonades.criteri d'amidament de projecte: longitud mesuradasegons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la longitudrealment executada segons especificacions deprojecte.

8,00 47,18 377,44

Pàgina 30

PRESSUPOST





3,00 299,92 899,76


1,00 291,17 291,17


1,00 535,62 535,62

15.36 electrobomba centrífuga de tres velocitats, amb unapotència de

2,00 1.260,66 2.521,32

Pàgina 31

PRESSUPOST





1,00 535,62 535,62


1,00 689,48 689,48

15.39 subministrament i instal·lació de col·lector dedistribució d'aigua, amb tub d'acer negre estiratgesense soldadura, de 3´´ dn 80 mm de diàmetre, de1,15 m de longitud, amb 1 connexió d'entrada i 4connexions de sortida, amb planxa flexible d'escumaelastomèrica, a força de cautxú sintètic flexible,d'estructura cel·lular tancada, amb un elevat factorde resistència a la difusió del vapor d'aigua, de 50mm d'espessor, complet, fins i tot manòmetre,termòmetres, minvaments, ancoratges, suports decanonada aïllats, accessoris i peces especials per aconnexions. totalment instal·lat i comprovat.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. ancoratge dels suports. col·locació i fixaciódel col·lector. connexionat de boques. col·locacióde l'aïllament.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

1,00 179,81 179,81

Pàgina 32

PRESSUPOST




15.40 subministrament i instal·lació de col·lector dedistribució d'aigua, amb tub d'acer negre estiratgesense soldadura, de 3´´ dn 80 mm de diàmetre, de1,15 m de longitud, amb 4 connexions d'entrada i 1connexió de sortida, amb planxa flexible d'escumaelastomèrica, a força de cautxú sintètic flexible,d'estructura cel·lular tancada, amb un elevat factorde resistència a la difusió del vapor d'aigua, de 50mm d'espessor, complet, fins i tot manòmetre,termòmetres, minvaments, ancoratges, suports decanonada aïllats, accessoris i peces especials per aconnexions. totalment instal·lat i comprovat.inclou: replanteig de la canonada. marcat delssuports. ancoratge dels suports. col·locació i fixaciódel col·lector. connexionat de boques. col·locacióde l'aïllament.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

1,00 126,07 126,07

15.41 subministrament i instal·lació de got d'expansiótancat amb una capacitat de 100 l, 870 mm d'altura,450 mm de diàmetre, amb rosca de 1´´ de diàmetre i10 bar de pressió, inclòs manòmetre i elements demuntatge i connexió necessaris per al seu correctefuncionament. totalment muntat, connexionat iprovat, sense incloure ajudes de paleta.inclou: replanteig. col·locació del got. connexió a laxarxa de distribució.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

1,00 215,97 215,97

15.42 subministrament i instal·lació d'acumulador ambserpentí, per a producció d'a.c.s., model mono 300´´thermosun´´, de 290 l de capacitat, altura 1747 mm,diàmetre 660 mm, amb cuba d'acer vitrificat, ànodede magnesi, aïllament tèrmic extraible d'escumatova de poliuretà lliure de cfc, de 80 mm d'espessor,amb envoltura de plàstic i boca de neteja de 110mm de diàmetre. inclòs vàlvules de tall, elements demuntatge i demés accessoris necessaris pel seucorrecte funcionament. totalment muntat,connexionat i provat, sense incloure ajuts de ram depaleta.inclou: replanteig. connexionat.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

1,00 873,35 873,35

15.43 subministrament i instal·lació de purgador automàticd'aire amb boia i rosca de 1/2´´ de diàmetre, cos itapa de llautó, per a una pressió màxima de treballde 6 bar i una temperatura màxima de 110°c; inclòselements de muntatge i demés accessoris necessarisper el seu correcte funcionament. totalment muntat,connexionat i provat.inclou: replanteig. connexionat.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

10,00 26,46 264,60

Pàgina 33

PRESSUPOST




15.44 formació de conducte rectangular per a ladistribució d'aire climatitzat format per panell rígidd'alta densitat de llana de vidre climaver plus r´´isover´´, segons une-en 13162, revestit per ambduescares per alumini (exterior: alumini + malla de fibra devidre + kraft; interior: alumini + kraft), amb el cantellmascle vorellat pel complexe interior del conducte,de 25 mm d'espessor, resistència tèrmica 0,75(m²k)/w, conductivitat tèrmica 0,032 w/(mk). tambép/p de talls, colzes i derivacions, segellat de unionsamb cola climaver, embocadures, suports metàl·licsgalvanitzats, elements de fixació, segellat de tramsamb cinta climaver d'alumini, accessoris demuntatge, peces especials, neteja i retirada delsmaterials sobrants a contenidor. totalment muntat,connexionat i provat, sense incloure ajudes de paleta.inclou: replanteig del recorregut dels conductes.marcat i posterior ancoratge dels suports delsconductes. col·locació dels conductes. segellat deles unions. neteja i retirada dels materials sobrants acontenidor.criteri d'amidament de projecte: superfícieprojectada, segons documentació gràfica deprojecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà la superfícierealment executada segons especificacions deprojecte.

120,24 25,22 3.032,45

15.45 subministrament i muntatge de difusor quadratd'alumini extrudit, de 298x298 mm,adlq-a/300/e1/0/0/e6-c-0 ´´trox´´, anoditzat colornatural e6-c-0, amb pont de muntatge per aconducte, per instal·lar en alçades de fins a 2,7 m.inclús accessoris de muntatge i elements de fixació.totalment muntat, sense incloure ajudes de paleta.inclou: col·locació d'accessoris.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

7,00 65,81 460,67

15.46 subministrament i muntatge de reixeta de retorn,d'alumini extrudit, anoditzat color natural e6-c-0, amblamel.les horitzontals regulables individualment, de325x125 mm, at-a/325x125/a1/a11/0/e6-c-0 ´´trox´´,fixació mitjançant cargols vistos (amb marc demuntatge de xapa d'acer galvanitzat), muntada enconducte rectangular no metàl·lic. inclús accessorisde muntatge i elements de fixació. totalmentmuntada, sense incloure ajudes de paleta.inclou: col·locació i fixació de la reixeta.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

4,00 30,55 122,20

15.47 subministrament i muntatge de reixa d'intempèrie pera instal.lacions de ventilació, marc frontal i lamel.lesde xapa perfilada d'acer galvanitzat, de 500x330mm, tela metàl.lica d'acer galvanitzat amb malla de20x20 mm. fins i tot accessoris de muntatge i elementsde fixació. totalment muntada, sense incloure ajudesd'ofici de paleta.inclou: col·locació i fixació de la reixa.criteri d'amidament de projecte: unitat projectada,segons documentació gràfica de projecte.criteri de mesura d'obra: es mesurarà el nombred'unitats realment executades segonsespecificacions de projecte.

1,00 96,38 96,38

15.48 redacció butlletins

1,00 150,56 150,56

Pàgina 34

PRESSUPOST




15.49 legalització i taxes dels organismes oficialscorresponents

1,00 1.513,88 1.513,88

15.50 taxes de legalització eic

1,00 443,29 443,29

TOTAL CAPÍTOL 15 instal.lacions de climatització 70.938,22

Pàgina 35

PRESSUPOST




CAPÍTOL 16 instal.lacions de telefonia

16.01 presa de senyal telefònica de tipus modular d'1mòdul estret, amb connector rj11 simple, connexióper desplaçament de l'aïllament, amb tapa, de preumitjà, muntada sobre caixa o bastidor

10,00 9,68 96,80

16.02 telèfon xdsi per a operadora de centraleta,homologat, col.locat

10,00 82,03 820,30

16.03 cable per a transmissió telefònica, de 8 parells decables de 0,5 mm2 de secció cada un i col.locat entub

300,00 5,95 1.785,00


300,00 1,38 414,00

16.05 caixa de derivació rectangular de plàstic, de 130x200mm, amb grau de protecció normal, encastada

15,00 14,83 222,45

TOTAL CAPÍTOL 16 instal.lacions de telefonia 3.338,55

Pàgina 36

PRESSUPOST




CAPÍTOL 17 instal.lació informàtica i dades

17.01 presa de senyal de veu i dades, de tipus universal,amb connector rj45 simple, categoria 6 ftp, ambconnexió per desplaçament de l'aïllament, ambtapa, preu mitjà, encastada

29,00 13,57 393,53


1.100,00 1,38 1.518,00

17.03 cable per a transmissió de dades amb conductor decoure, de 4 parells, categoria 6 utp, aïllament depoliolefina i coberta de poliolefina, de baixa emissiófums i opacitat reduïda, no propagador de la flamasegons une-en 50265 ref. vd1.305.u6 de la sèrie unicasystem d'eunea, col.locat sota tub o canal

1.100,00 1,52 1.672,00

17.04 caixa de derivació rectangular de plàstic, de 130x200mm, amb grau de protecció normal, encastada

15,00 14,83 222,45

TOTAL CAPÍTOL 17 instal.lació informàtica i dades 3.805,98

Pàgina 37

PRESSUPOST




CAPÍTOL 18 instal.lació d'acs i afs

18.01 vàlvula d'esfera manual amb rosca, de diàmetrenominal 1´´, de 10 bar de pn, de bronze, preu alt,muntada en pericó de canalització soterrada

1,00 20,20 20,20

18.02 tub de coure semidur de 35 mm de diàmetrenominal, d'1,5 mm de gruix, soldat per capil.laritat,amb grau de dificultat alt i col.locat superficialment

36,29 23,21 842,29

18.03 tub de coure r250 (semidur) de 16 mm de diàmetrenominal, d'1 mm de gruix, segons la norma une-en1057, soldat per capil.laritat, amb grau de dificultatmitjà i col.locat encastat

2,62 7,80 20,44

18.04 tub de coure r250 (semidur) de 22 mm de diàmetrenominal, d'1,5 mm de gruix, segons la norma une-en1057, soldat per capil.laritat, amb grau de dificultatmitjà i col.locat superficialment

31,85 10,83 344,94

18.05 tub de coure r250 (semidur) de 28 mm de diàmetrenominal, d'1,5 mm de gruix, segons la norma une-en1057, soldat per capil.laritat, amb grau de dificultatalt i col.locat superficialment

12,98 14,69 190,68

18.06 tub de coure r250 (semidur) de 12 mm de diàmetrenominal, d'1 mm de gruix, segons la norma une-en1057, connectat a pressió, amb grau de dificultatmitjà i col.locat superficialment

54,33 6,69 363,47

18.07 tub de coure r250 (semidur) de 18 mm de diàmetrenominal, d'1 mm de gruix, segons la norma une-en1057, soldat per capil.laritat, amb grau de dificultatmitjà i col.locat superficialment

38,92 8,15 317,20

18.08 vàlvula d'esfera manual amb rosca, de diàmetrenominal 3/4'', de 10 bar de pressió nominal, amb cosde pvc, bola de pvc i anells de tancament de tefló,temperatura màxima de servei de 60°c i muntadasuperficialment

31,00 15,56 482,36

18.09 aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per acanonades fredes, per a tub d'1´´1/4 de diàmetre, de9 mm de gruix, amb grau de dificultat mitjà i col.locatsuperficialment

37,00 7,48 276,76

18.10 aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per acanonades fredes, per a tub de 1/2´´ de diàmetre,de 9 mm de gruix, amb grau de dificultat mitjà icol.locat superficialment

58,00 5,65 327,70

18.11 aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per acanonades fredes, per a tub de 3/4´´ de diàmetre,de 9 mm de gruix, amb grau de dificultat mitjà icol.locat superficialment

Pàgina 38

PRESSUPOST




66,00 6,37 420,42

TOTAL CAPÍTOL 18 instal.lació d'acs i afs 3.606,46

Pàgina 39

PRESSUPOST




CAPÍTOL 19 instal.lacions de ventilació

19.01 ventilador helicocentrifug s&p td2000/315 230v

4,00 520,79 2.083,16

19.02 boca extracció bor-160

26,00 61,62 1.602,12

19.03 ventilador helicoidal decor100

3,00 55,38 166,14

19.04 regulador reb5

4,00 69,01 276,04

19.05 comporta antiretorn 160

16,00 23,34 373,44

19.06 conducte circular d'alumini flexible, de 160 mm dediàmetre (s/une-en 1506), sense gruixos definits imuntat superficialment

153,00 16,25 2.486,25

19.07 tub de pvc de 250 mm de diàmetre nominal exterior,de 10 bar de pressió nominal, unió elàstica ambanella elastomèrica d'estanquitat, segons la normaune-en 1452-2, amb grau de dificultat mitjà i col.locatsuperficialment

56,00 38,61 2.162,16

19.08 tub de pvc de 315 mm de diàmetre nominal exterior,de 10 bar de pressió nominal, unió elàstica ambanella elastomèrica d'estanquitat, segons la normaune-en 1452-2, amb grau de dificultat mitjà i col.locatsuperficialment

44,00 42,46 1.868,24

19.09 conducte circular d'alumini flexible, de 125 mm dediàmetre (s/une-en 1506), sense gruixos definits imuntat superficialment

40,00 9,59 383,60

TOTAL CAPÍTOL 19 instal.lacions de ventilació 11.401,15

Pàgina 40

PRESSUPOST




CAPÍTOL 20 instal.lacions d'aigua i evaquació

20.01 ml de subministre i col.locació de tub de pvc sèrie bde 110mm. inclou pp de peces especials i fixaciómecànica amb gafes.

88,35 9,20 812,82

20.02 ut de connexió de peces humides a baixants (peradministració).

3,00 0,00 0,00

20.03 ut de recollida de bany i cuina amb un màxim de 3aparells sanitaris.inclou connexió a baixant.

6,00 70,45 422,70

20.04 pa de connexió des de la xarxa de la companyiasubministradora d'aigua a l'interior de l'edifici ambtub de polietilè amb les claus de pas corresponents.muntat i instal.lat amb l'aprovació de la companyiasubministradora.

1,00 418,18 418,18

20.05 ut. de calaix tècnic i compadors d'aigua d'acergalvanitzat, connectada a les derivacions i ramalprincipal amb vàlvula antiretorn.

1,00 627,30 627,30

20.06 pa. d'instal.lació interior d'aigua.distribució empotrada i penjada amb tub de plàstictipus terrain o wirbsbo de diàmetre 22/15mmadequat als diferents aparells a alimentar.normes d'instal.lació segons reglament: es reparteixdes de dalt i es baixa a plom a casdascun delsaparells a alimentar. hi haurà aixetes deseccionament específiques a cada cambrahigiènica, cuina o dependència on hi hagi serveis.inclou tots els aparells sanitaris, accessoris i aparellsde cuina.planta baixa: 2 banysplanta soterrani: 1 bany adaptat, dos vestidorsplanta soterrani: un office-cuina.material auxiliar i feina.tot segons el plànol d'instal.lacions i00.

1,00 1.254,60 1.254,60

20.07 ut. de subministre i col.locació d'extractor cata b-10.

6,00 200,74 1.204,44

TOTAL CAPÍTOL 20 instal.lacions d'aigua i evaquació 4.740,04

Pàgina 41

PRESSUPOST




CAPÍTOL 21 instal.lacions de parallamps

21.01 ut. subministre i col.locació d' instal.lació deparallamps, format per un capçal del sistemaingesco-pdp o similar (parallamps normalitzat) model3.1 de 60 metres de radi de zona de protecció (nivelliii) acoplat a un màstil de tub de ferro galvanitzatd'uns 6 metres de longitud, fix a l'estructura.

1,00 4.662,71 4.662,71

TOTAL CAPÍTOL 21 instal.lacions de parallamps 4.662,71

Pàgina 42

PRESSUPOST




CAPÍTOL 22 instal.lacions contra incendis

22.01 extintor manual de pols seca polivalent, de càrrega 6kg, amb pressió incorporada, pintat, amb armarimuntat superficialment

6,00 138,54 831,24

22.02 extintor manual de diòxid de carboni, de càrrega 5kg, amb pressió incorporada, pintat, amb armarimuntat superficialment

1,00 177,35 177,35

22.03 segellat de buit de pas d'instal.lacions amb morterignífug de ciment i perlita amb vermiculita, de 150mm de gruix, amb resistència al foc ei-120

20,00 30,17 603,40

22.04 luminaria autónoma legrand tipo g5, ip 42 ik 07 claseii de 210 lúm, con lámpara fluorescente 8 w,fabricada según normas en 60 598-2-22:99 , une 20392-93 (fluo), autonomía 1 hora, sin test. concertificado de ensayo (lcoe) y marca n de productocertificado, para instalación empotrable conaccesorio. cumple con las directivas decompatibilidad electromagnéticas y baja tensión, deobligado cumplimiento. alimentación 230v, 50/60hz.acumuladores estancos de ni-cd, alta temperatura,recambiables, materiales resistentes al calor y alfuego. leds indicadores de carga de losacumuladores, puesta en marcha por telemando,bornas protegidas contra conexión accidental a230v. instalado incluyendo replanteo, accesorios deanclaje y conexionado.

18,00 107,62 1.937,16

22.05 luminaria autónoma legrand tipo g5 combinada 3h,ip 42 ik 07 clase ii de 120 lúm, con lámparafluorescente 8 w, fabricada según normas en 60598-2-22:99 , une 20 392-93 (fluo), autonomía 3 horas,sin test. con certificado de ensayo (lcoe) y marca nde producto certificado, para instalaciónempotrable con accesorio. cumple con las directivasde compatibilidad electromagnéticas y baja tensión,de obligado cumplimiento. alimentación 230v,50/60hz. acumuladores estancos de ni-cd, altatemperatura, recambiables, materiales resistentes alcalor y al fuego. leds indicadores de carga de losacumuladores, puesta en marcha por telemando,bornas protegidas contra conexión accidental a230v. instalado incluyendo replanteo, accesorios deanclaje y conexionado.

3,00 171,88 515,64


3,00 47,06 141,18

Pàgina 43

PRESSUPOST





7,00 56,53 395,71

22.08 placa de senyalització interior per a indicació demitjà manual d'extinció, de 210 x 297 mm, ambpintura fotoluminiscent segons normes une i din,fixada mecànicament

7,00 8,31 58,17

22.09 placa de senyalització interior per a indicació demesures de salvament i vies d'evacuació, de 210 x297 mm, amb pintura fotoluminiscent segons normesune i din, fixada mecànicament

9,00 8,31 74,79

TOTAL CAPÍTOL 22 instal.lacions contra incendis 4.734,64

Pàgina 44

PRESSUPOST




CAPÍTOL 23 instal.lacions d'ascensor

23.01 ut de subministre i instal.lació d'ascensorelectromecànic mrl per una capacitat de 600kg i 8persones, amb tres parades, cabina 1.65x1.80m.totalment acabat i legalitzat.acabats i remats de parets i sostres amb acer inoxmat i terra amb pedra natural amb cabat polit perdeterminar.

1,00 15.473,42 15.473,42

TOTAL CAPÍTOL 23 instal.lacions d'ascensor 15.473,42

Pàgina 45

PRESSUPOST




CAPÍTOL 24 pintura

24.01 m2 de pintat de parament vertical de guix, al plàsticllis, amb una capa impregnació, una de preparació(massilla) i dues d'acabat.acabat s/mostra. inclou neteja.

224,27 3,50 784,95

24.02 m2 de pintat de parament horitzontal de guix, alplàstic llis, amb una capa impregnació, una depreparació (massilla) i dues d'acabat.acabat s/mostra. inclou neteja.

271,03 3,50 948,61

24.03 m2 de pintat de parament horitzontal de ciment, alplàstic llis, amb una capa impregnació i duesd'acabat.acabat s/mostra. inclou neteja.

184,56 4,00 738,24

24.04 m2 de pintat de parament horitzontal de ciment, alplàstic llis, amb una capa impregnació i duesd'acabat.acabat s/mostra. inclou neteja.

380,72 4,00 1.522,88

TOTAL CAPÍTOL 24 pintura 3.994,68

Pàgina 46

PRESSUPOST




CAPÍTOL 25 manyà-serraller

25.01 ut de subministre i col.locació de porta correderaamb estructura metàl.lica de tub de 60x40 i de rematde xapa de 2 mm. amb aïllament tèrmic incorporattipus sandwich per un forat d'obra de 240x240cm.

1,00 1.254,60 1.254,60

25.02 ml de subministre i col.locació de barana en escalesinteriors segons detall projecte.

4,20 50,19 421,60

25.03 ml de subministre i col.locació de passamà enescales interiors segons detall projecte.

29,02 46,00 1.334,92

25.04 ml de subministre i col.locació de barana d'extensió,segons detall projecte-

3,31 58,55 193,80

25.05 ml de subministre i col.locacio de passamà de fustade maple de 200x40 mm.

5,05 12,55 63,38

25.06 ut. subministre i col.locació de tapa lliscant sobrerodes i rails metàl.lica formada per:tapa metàl.lica acer laminat 5 mm.rails de tub camero estructural 120x200x6 mm.rails amb quadrat massís de 30x30pintat amb dues capes d'imprimació industrial iesmalt.translació:motor trifàsic tipus marathon industrial 220v ii 1000 kg,amb cremallera i fotocèl.lula de seguretat.

1,00 3.512,88 3.512,88

25.07 ut. subministre i col.locació de passamà de ferrogalvanitzat 100x5 mm. tot segons detall plànol f02.

14,12 20,91 295,25

25.08 ut de subminstre i col.locació de reixa de ventilacióde ferro per pintar per una llum d'obra de 230x45cmformada per bastiment de ferro i planxa. detallfusteria plànol f02.

1,00 313,65 313,65

TOTAL CAPÍTOL 25 manyà-serraller 7.390,08

TOTAL...................................................................................................................................................................................................................... 480.820,06

Pàgina 47

RESUM DE PRESSUPOST

edifici per a centre del consorci d'espaisd'interès natural del ripollès. ribes de freserbarcelona

CAPÍTOL RESUM EUROS %

1 preparació de l'obra 3.094,71 0,642 excavacions i moviments de terres 8.195,93 1,703 fonaments i murs 40.863,61 8,504 paviments de base 4.258,14 0,895 instal.lacions prèvies 7.185,80 1,496 estructura 77.472,09 16,117 coberta 16.256,90 3,388 tancaments i divisòries 26.235,18 5,469 paviments 16.105,29 3,3510 revestiments 60.336,29 12,5511 ajudes de paleteria 4.675,98 0,9712 impermeabilitzacions i aïllaments 11.426,20 2,3813 fusteria 27.956,78 5,8114 instal.lacions d'electricitat 42.671,23 8,8715 instal.lacions de climatització 70.938,22 14,7516 instal.lacions de telefonia 3.338,55 0,6917 instal.lació informàtica i dades 3.805,98 0,7918 instal.lació d'acs i afs 3.606,46 0,7519 instal.lacions de ventilació 11.401,15 2,3720 instal.lacions d'aigua i evaquació 4.740,04 0,9921 instal.lacions de parallamps 4.662,71 0,9722 instal.lacions contra incendis 4.734,64 0,9823 instal.lacions d'ascensor 15.473,42 3,2224 pintura 3.994,68 0,8325 manyà-serraller 7.390,08 1,54

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL 480.820,0613,00% Despeses Generals 62.506,616,00% Benefici industrial 28.849,20

suma de DGi BI 91.355,81

18,00% I.V.A. 102.991,66

TOTAL PRESSUPOST CONTRACTA 675.167,53

TOTAL PRESSUPOST GENERAL 675.167,53

Puja el pressupost general l´esmentada quantitat de SIS-CENTS SETANTA-CINC MIL CENT SEIXANTA-SET EUROS amb CINQUANTA-TRES CÈNTIMS

barcelona, a 23 de juny de 210.

La propietat La direcció facultativa

TOTAL PRESSUPOST LICITACIÓ 572.175,87

23 de juny de 210 Pàgina 1

V. TERMINI D’EXECUCIÓ I CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA 1. Termini d’execució Atès el tipus d’actuació que es planteja, el termini d’execució que es proposa és de cinc mesos, a comptar des del dia de la signatura de l’acta de replanteig. 2. Classificació del contractista La classificació exigible al contractista és determina amb aquesta operació aritmètica: (pressupost de licitació /núm. de mesos d’execució del contracte) x 12 mesos = anualitat mitjana del contracte (aquest valor determina la categoria de la classificació). (572.175,87 € / 5 mesos) x 12 mesos = 1.373.222,09 € Categoria E Grup C. Edificacions Subgrup: de la 1 a la 9

VI. LLISTAT DE PLÀNOLS OBRA: centre de gestió i desenvolupament dels espais naturals del Ripollès ADREÇA: Carrer de Sant Miquel, s/núm. POBLACIÓ: Ribes de Freser PROMOTOR: Consorci Espais d’Interès Natural Ripollès Núm. de plànol Contingut - 01 Situació. Emplaçament. Plànol topogràfic - 02 Planta de cobertes. Paràmetres urbanístics - 03 Planta soterrani - 04 Planta baixa - 05 Planta primera - 06 Alçat sud. Secció 1 - 07 Alçat nord. Secció 2 - 08 Alçat est - 09 Secció 3 - 10 Alçat oest - F01 Acabats de les façanes - F02 Fusteria i serralleria - E01 Fonaments - E02 Quadre de pilars. Forjat sanitari - E03 Detalls genèrics dels sostres. Escala - E04 Sostre planta soterrani. Definició geomètrica i armats - E05 Sostre planta soterrani. Especejament reforços - E06 Sostre planta baixa administratiu. Definició geomètrica, armats i especejament reforços - E07 Sostre planta baixa garatge. Definició geomètrica, armats i especejament reforços - E08 Sostre planta primera. Definició geomètrica, armats i especejament reforços - i00 Sanejament - i01 Planta soterrani, baixa i primera: Enllumenat. Lluminàries - i02 Planta soterrani, baixa i primera: Enllumenat. Mecanismes - i03 Planta soterrani i baixa: Esquemes unifilars - i04 Planta soterrani i baixa: Distribució d’ACS i AFS - i05 Planta soterrani i baixa: Climatització - i06 Planta primera: Climatització. Esquema tèrmic - i07 Planta soterrani, baixa i primera: extraccions i renovacions d’aire - i08 Planta soterrani, baixa i primera: protecció passiva. Sectoritzacions - i09 Planta soterrani, baixa i primera: ocupació i recorreguts d’evacuació - i10 Planta soterrani, baixa i primera: extinció manual d’incendis - i11 Planta soterrani, baixa i primera: enllumenat d’emergències - ss01 Situació. Fase de moviments de terres - ss02 Fase d’estructura, plantes, secció - ss03 Fase de tancaments i acabats

I Consorci Forestal PBE Memòria -...

Documents

Transcript of I Consorci Forestal PBE Memòria -...