I. MASSOT I MUNTANER

el que compta es el que n'ha pensat la critica scriosa, ja des d'abans de laseva mort. En el capitol destinat a estudiar la poetica d'En Ferra hom uti-

litza nomes els seus prblegs, sense acudir als articles i conferencies, amb elpretext, incomprensible en un critic conscient, de la dificultat de consultar-los.

Hauria estat bo que Gaya ens fornis una bibliografia de les obres poetiques

de Miquel Ferra posteriors a A mig camf (Barcelona 1926), publicades tenreculls antoldgics o en fulls d'escassa circulaci6. (pag. 30).

Prefeririem que Gaya en una altra ocasio suprimis les allusions mes o

menys dissimulades als poetes innovadors que fan .simples cabrioles a faire,

vols d'exploracio pels aires enrarits o dels paisatges erms d'ou hom no pot

tornar sing amb les mans buides. (pag. 6o). Per altra banda, creienl que ni

Baudelaire ni Moreas no se sentirien gaire felicos si sabien que horn els ano-mena parnassians (pag. 63). En dues ocasions tambe (pags. 5o n. i 59) hom

anomena heudecasillabs els decasillabs italians.

El llibre es editat amb pulcritud, peril encara hi hem pogut observar al-

gunes errades : sotme£s (pag. 8), donessin (ibid.), capdals (pag. 9), oscuritat

(pag. 47), etc. Hom ha canviat lleugerament el titol original de dues de les

obres citades : en la Corona poc'tica a la Verge de Lluc (citada a la pag. 49 n.),

es escrit cMare de Deu de Llucs en comptes de .Mare-de-Dr u de Lluch, ; en

parlar del llibre de Tons i Maroto, Flors d'ametler (pag. 56 n.), hone cita

•Flors d'ametller ., tot i que a la pag. 55 apareix dues vegades amet, lerar.

Alguns dels versos citats de Ferra son alterats, segurament per inadvertencia ;

per exemple : .dels cingles gegantinsD, en comptes de .de cingles gegantins. ;'

.I cada atzar del joc se l'enduu tota*, en comptes de .I cada atzar del joe

se la'n du total ;' a la pag. 49 hom cita .entrar dins l'anima I tota la pan

de Llucp, com si fossin dos versos complets, be que a l'original, .entrar dins

1'anima' es •sentir-me entrar dins 1'aninla. ;3 a la pag. 50, linia 4, hom cita

el very ten l'ona dels benefits recordss, que, segons el text de Ferra, hauria

d'esser .... en l'ona I dels benefits records'.*

JOSep MASSOT i MUNTANER

JOAN AMAD$S : Folklore de Catalunya. Vol. I : Rondallistica (Rondalles - Tra-

dicions - Llegendes). - Vol. II : Canyoner (CanSons - Refranys - Ende-

vinalles). Barcelona, Editorial Selecta, [195o-1951]. 1602 + 1398 pags. (.Bi-

blioteca Perenne., XIII, XV.)

Joan Amades, traspassat recentment a Barcelona, 1'any 1959, desenrotlla

durant tota la seva vida una gran activitat en la recollida de materials folk-

ldrics, que publica en nombrosos llibres i articles, dell quals ens manca encara

una bibliografia completa.' No podem escatimar elogis a l'obra d'Amades en

1. Pag. 49. Cf. Corona poPtica... a la Mare-de -Ddu de Lluch (Mallorca 1934), 51•2. Pag. 60. Cf. MIQuEI, F$RRA , A mig camf (Barcelona 1926), 105.

3. Cf. Corona poetica, 52.4. Cf. ibid.1. Entre les obres m6s conegudes podem citar : Les cent millom canyons de

Nodal (Barcelona 1949) ; Les cent millors canyons populars ( Barcelona 1948) ; Els

cent miUors romancos catalans (Barcelona 1955) ; Els Goigs (Barcelona 1947), 2 vols. ;

194

AMADES: FOLKLORE DE CATALUNYA, I-11

pro de la difusi6 del nostre folklore. Gracies a ell, les nostres rondalles, lesnostres llegendes, les nostres cannons, els nostres refranys, les nostres endevi-

nalles i tots els costums del nostre poble han estat coneguts i apreciats a casa

nostra i a 1'estranger, i s'ha produit un moviment de simpatia envers tots els

nostres valors tradicionals ; peril, dissortadament, no podem dir el mateixrespecte a la valua cientffica de l'obra d'Amades.

Be que generalment horn cregui en l'absoluta honradesa i en la profundadocumentaci6 d'Amades,2 basta una mirada superficial pels seus Ilibres pera adonar-se dels seus defectes i de les seves falles en tots els aspectes. Ja no essolament una manca de pla seri6s i una continua repetici6 de llibre a Ilibrei d'article a article dels mateixos materials, ans tamb6 una serie inexhaurible

d'errors i d'inexactituds. No ens es possible acf de fer una relaci6, ni moltincompleta, de punts equivocats, puix que ens ompliria moltes de pagines.Remetem els lectors al nostre treball Aportaci6 a l'estudl del Romancer balear,

publicat en aquest mateix volum - on ens them de referir diverses vegades,

be que de passada, a notables errors d'Amades -, i a la introducci6 al nostre

Cancionero musical de Mallorca, en preparaci6 encara ;horn pot consultartambe el llibret d'Albert Manent Sota el signe de la Mussara, de prdximaaparici6 a la BFB.

Darrerament, I'Editorial Selecta ha decidit de reunir en tres volums ma-nejables de la seva BP un corpus de Folklore de Catalunya que continguipracticament tot el que Arcades aconsegui de recollir. En vida de l'autoraparegueren nomes els dos primers volums, dedicats a Rondallistica i a Can-coner ; sabem que es troba en preparaci6 el tercer, dedicat a Costulms. L'obraes feta en pla de divulgaci6, i es de Hoar l'intent que representa de fer coneixeri estimar la nostra cultura popular. En I'aspecte cientific, peril, hem d'aplicar-liles mateixes consideracions que fciem al conjunt de l'obra d'Amades.

El volum de Rondallistica comenna amb un prdleg, obscur i mal estruc-turat, on Amades explica la seva classificaci6 en rondalles meravelloses,rondalles encadenades, rondalles de besties, rondalles humanes, tradicions iIlegendes. En el cos del volum hi s6n afegits d'altres tipus : rondalles ortofb-niques, rondalles-jocs i rondalles paremioldgiques. Horn divideix les tradicionsen tradicions explicatives, tradicions de Jesus i de sant Pere quan anavenpel m6n i tradicions del rector de Vallfogona. Les llegendes s6n : llegendesde la terra, llegendes de coves, llegendes d'estanys i de fonts, llegendes demonuments megalitics, paisos i poblacions de llegenda, llegendes marineres,llegendes religioses, figures llegendaries, llegendes cavalleresques i de castells,llegendes plebees i de masies i llegendes tdpiques, genealdgiques i heraldiques.Clou l'obra un apendix amb una relaci6 de contaires i una caotica bibliografia,i un index onomastic i toponimic, no gaire complet.2a

El volurn de Cancaner inclou les cannons, els refranys i les endevinalles.

Les diades populars catalanes (Barcelona 1932-1949), 4 vols. ; Coslumarl caLald (Bar-celona 1950-1956), 5 vols. ; Diccionari de la dansa, I (Barcelona 1936) ; Les cent millorsrondalles populars (Barcelona 1953), 2 vols. ; Refranyer calald comenlat (Barcelona1951) ; Les cent millors llegendes populars (Barcelona 1953).

2. Veg., per exemple, la recensi6 per F. KRUGER, del Costtrntari catald , RDTrP,IX (1953), 537-544, o les del volum dedicat al canconer dins Folklore de Calalunya,per M. Dols, :Argensolan, IV (1953), 92-93, i per C. DB L., RDTrP, X (1954), 66o.

z a. [Cf. infra, pdg. 203.]

195

I MASSOT I MUNTANER

Comensa tambe amb un llarg prdleg, no net d'errors,' on l'autor ens parla

de les caracteristiques d'aquests elements folkldrics i del metode seguit en

1'ordenaci6 del recull. Es ben de lamentar que Amades hagi preferit de donar

un sol tipus de canS6, al mes llarg possible, tot i que no hagi estat recollit

directament per ell ; en alguns casos ens ha estat possible de comprovar que

el nom del cantaire donat es fals, puix que la canno apareix amb la mateixa

lletra, i moltes vegades amb la mateixa melodia, en algun recull anterior, el de

Capmany especialment, que ens presenta cannons ja elaborades.' L'ordenaci6

seguida, barreja de 1'element literari, el musical i 1'etnogrAfic, 6s molt discu-

tible i, algunes vegades, equivocada.1 Les notes, donades ainb molta profusi6,

son sovint errades, quan no son absurdes completament.' Clou el volum una

bibliografia bastant ampla, les referencies de la qual no son gaire segures.,

Es excellent la idea de donar uns indexs onomAstico-toponfmic, alfabetic de

la canc6 i general.La impressi6 6s acurada, peril encara hi podem trobar moltes errades,

sobretot en les referencies bibliogrAfiques, suposem que a causa de la insu-

ficient correccio de proves.'

En conjunt, podem dir que 1'obra d'Amades 6s prou interessant com a

vulgaritzaci6 i per la significacib que to dins la histbria del nostre folklore,

peril en el terreny purament cientific, si be 6s de gran interes per l'enorme

3. A mks de la niala estructuraci6, de la frequent repetici6 de conceptes i de

l'omissi6 de moltes dades, especialment pel que es refereix a l'origen de la canS6

tradicional i de les seves variants, hi ha molts d'errors, alguns relativament poc

iniportants (per ex., el fet de donar el Rotnancerillo de MiiA com una segona edici6

de les Observations sobre la poesia popular, sense detenir-se a explicar les profun-

des diferkncies que hi ha entre ambdues obres, pAg. 15 del prdleg), d'altres gairebk

imperdonables (per exemple la confusi6 del catalA amb la Ilengua Woe, pAg. 43 del

prdleg), l'obscura explicaci6 de la canS6 improvisada a Mallorca, incompleta i equi-

vocada en una serie de details, especialment quant al nom de les cannons curtes

(anomenades gloses, no glosses) (pAgs. 57-58 del prOleg), l'absurd coinentari al

romans eivissenc En Rodriguet (veg. la nostra Aportaci6 a Vestudi del Romancer

balear , ntm. i del CatAleg), etc.).4. A mks dels casos advertits, de passada nomks, a In nostra Aportaci6, veg., per

exemple, els nfims. 70, 2253 i 2470 del Canyoner d'Amades, i compareu-los amb

els n6ms. I, t,xxvi i t,xix del Canyoner de Capmany. [Cf. infra, pig. 203.]

5. No comprenem com horn pot fer unes divisions en canSons de pescador, de

pastor, de bosquerol, de trencar ametlles, d'espellonar, de ferrer, de luster, de paraire,

de bataner, de rentadora, de filadora, de cosidora, de puntaire, d'anar a la font, etc.,

nomks per una identitat temAtica de la canS6 amb algun ofici o pel fet d'haver-la sentit

cantar alguna vegada mentre hom feia una feina determinada. Un minim coneixement

de l'esskncia de la canS6 tradicional i de la seva vitalitat actual fa veure com ks d'ab-

surda aquesta classificaci6.6. Veg., per exemple, els nGms. 2.283 i 3.129 del Canyoner, i compareu-Ios amb

els nfims. 38 i 52 del CatAleg de la nostra Aportaci6.7. Veg., per exeniple, les referencies dels estudis de Sanchis i Guarner (pAgi-

na 1362 ) o la duplicitat de fitxes referents a A. Ferrer i Ginart (pag. 1356, Canyone-

tes mallorquines ; ha de dir menorquines, i pAg. 1357, canSons publicades a gLlevantn,

no a .Aurorae).9. Pensem, per ex., en Puigmajor, en comptes de Llucmajor, a la pAg. 18 del

prdleg, o en les frequents confusions entre noinbres romans i Arabs a les referencies

bibliogrAfiques a les canSons, especialment quan hom cita els Materials de l'OCPC,

o be en Cl repetit benhaurat per benaurat (Rond., 401-4o3). [Cf. infra, pAg. 203.]

:96

GINARD: CANCONER POPULAR DE MALLORCA

nombre de documents que aporta - molts d'ells in6dits -, no podem fiar-nos

completament del que diu fins despr6s de comprovar-ho per altres mitjans.

Josep MASSOT i MUNTANEu

RAFAEL GINARD BAUcA, El Canyoner popular de Mallorca. Palma de Mallorca,

Editorial Moll, Ig6o. 144 pAgs. (•Biblioteca Les Illes d'Or., 76.)

El P. Ginard, franciscA mallorqui, es dedica, des de fa molts anys, a recollir

les cannons populars de Mallorca, tan abundoses encara. El Ilibret que comentem

6s, en realitat, el proleg del Canconer, i hauria de titular-se, segons consta

a la pag. 7, Com he replegat el Canconer popular de Mallorca. En un estil

viu i clar, de la m6s pura saba de la pagesia, el P. Ginard ens conta la seva

aventura folklorica, comennada per pur diletantisme, amb tota una scrie de

vacillacions inicials, a poe a poc resoltes, fins a formar un corpus d'unes setze

mil corrandes i unes dues-centes o tres-centes cannons Ilargues, i ens descriu

una mica ]'ambient social del camp mallorqui a principi de segle, amb els

seus caracterfstics glosadors.L'obra no pret6n d'6sser erudita ; el mateix autor ens adverteix que ell

nomes ha actuat de collector, sense estudiar a fons els problemes cannonfstics,

en els quals per no encloure-s'hi les mans, cal disposar d'uns coneixements

f d'una erudici6 que em manquenA (pa-. 85). Per aixo mateix, els capitols

que tracten de problemes d'aquest tipus s6n els mks fluixos de I'obra (ensreferim, especialment, a Cantons indigenes i cantons importades, La mPtrica

en les cantons populars' i Manca d'arcaismes), i tenen una certa ingenultat,

per Ia qual cosa demanarlem al P. Ginard que els suprimis en 1'edici6 defi-nitiva, o b6 que els completes i ampli6s.

L'aspecte m6s important, des d'un punt de vista cientific, 6s el de la

tPcnica del Canyoner, que ens explica les dues idees fonamentals que 1'autor

s'ha proposat : atcnver un ordre estricte en la classificaci6 i presentar elCanconer com en edici6 critica. 'Ps de doldre que aqueixes idees no quedingaire Glares ; la classificaci6 en grans seccions o branques senyores i majores.,cada una de les quals ase divideix i se subdivideix, sempre per ordre alfab6tic,i dins les subdivisions finals, hi ha les cannons F...] pel mateix ordres, nosembla Bens aconsellable ; el lector no acut al Canconer per trobar-hi unadeterminada cann6 (com acudiria al diccionari), sin6 per gaudir d'una obraliter'Aria, i ]'ordre alfab6tic 6s purament mecAnic, no logic ; per altra banda,ks millor de posar al final de cada volum un index alfabPtic de primers versos,que permetria de trobar amb una gran facilitat la cann6 cercada. Quant a1'aparat critic, no hem acabat d'entendre la intenci6 del P. Ginard ; creiem,pero, que es proposa de donar les variants per versos aillats - com si fosl'edici6 critica d'una obra literiria culta - ; cal tenir en compte que, en poesiatradicional, l'iinic metode acceptable 6s de fer-ho per cannons completes, perquPcada variant ens mostra un estat de la can4;6, que no podem reconstruir si ensen s6n donats els versos aillats.'

i. Ens estranva molt que on Ilibre publicat per ]'Editorial Moll faci el recomptesil1i bic a la italiana, i no segons el sistema usual entre nosaltres.

2. Be que no estigui directament relacionat amb aixd, ens ppermeten. de reco-

197