Immigrants

:: .

.

^.....

e^

N

epa

—Com bon Taberner, veig que l'amic Valls fira aiguacas4eI1anis>Ea al vi ca1alanisfa.

Any V, Núm. 239 - Barcelona, dijous, 31 d'agost de 1933

Amb immigraciói sense censpolítica socialhi k: ?

incontroladaobrer, quina

voleu queage.Preu: 30 cèntims - Corts Çatalanes, 589 - Ie!. 1430 - Subscripció: 3`50 pessetes trimestre

MIRADOR INDISCRET

Enguany els poetes idíllies no podran con-tar — si és que ho desitjaven — l'espectaclede les veremes del Migjorn de França, ambaquella allau de colrats m •rcians. , de lesMúrcies murcianes i barcelonines. iEl go-venn francès, poc sensible a la bellesa d'a-quest romiatge, per raons econòmiques hatancat amb pany t clau les fronteres. Compodeu veure, allà dalt no fan la política delcor, que ara s'estila a casa nostra. I ara,les corrues lamentables de sense-feina re-

culen i acampen damunt terra catalana. 1Tant de 'bo que el problema na passi d'aquí.Novament Catalunya haurà de fer un delsesforços de digestió de rnasses miserioses aquè ens tenien acostumats els governs deS. M. Alfons XIII i que, per ara, no ensplany el nou règim. Catalunya, devoradorad'homes si us plau per força:

i bé ; aquesta feina fa una mica ma^saque dura, i tot fa creure que la solució éslluny. I comença a ésser hora que els cata-lans ens acostumem a pensar que som nos-altres, i no els altres, qui ha de cercar deresoldre un .problema que afecta d'una ma-nera bàsica la marxa de les' qüestions so-cials i d'ordre públie.

AI] inostre entendre, la primera passa im-portant per acostar-nos a. un resultat. positiuseria treure aquest problema de la fase sen-timental. Veure una lluita de races on només hi ha una qüestió de bon ordre, enssembla un de tants .procediments pér culti-var una malaltia amb vistes a la demagògiamitinesca•

Però si cerquem una cosa un xic més im-portant que voler esbravar-nos el fetge da-vant una colla de bans amics disposats a fer

-nos les ovacions que calgui, no tenim amésremei que ,prescindir de jugar al Hitler con-tra els jueus i mirar de trobar .un camí unamica més cansat, però que ens porti allá anvolem : és a dir," a la solució del problemaimmigratori.

Per començar aquesta tasca no hi ha mésremei que considerar com a catalans totsaquells que ja resideixen a Catalunya. Somuna mica .massa de gent? Però, què hi fa-rem ? La .primera condició d'un remei és quesigui aplicable. 1 ja ens donaríem per con-tents , si es donava com a tipus d'estabilit-zació la .població que avui dia resideix a Ca-

talunya. 'E1 que ens fa por és pensar que,tat discutint com podríem imitar el nazi, ca-da dia ens emplenen més de gent forasterai vagarosa..

Si adaptem el criteri d'acollir tota la po-blació actual de Catalunya, tindrem al cos-tat aquells forasters que resideixen a la nos-tra terra, i als quals no fa gens de goig unainvasió que perjudica el preu de la mà d'o-bra. En canvi, volent desplaçar el proble-ma cap al pla sentimental ens creem uns

obstacles innecessaris, i, a proporció, ajor-nem la solució, i cada dia d'ajornament,comportant noves entrades d'immigrants,agreuja el problema.

Un altre punt de vista que convé tenir encompte és de no limitar-se a exercir unapressió damunt les gentades que s'infiltrena casa nostra, sinó cercar més al fons i es-brinar la causa .primera del fenomen immi-gratori. En una paraula, adorar-se d ttñ copque cal obligar les grans empreses a desis-tir d'importar homes de terres estepàries imiserables, per tal de tenir treballadors apreus de fam. Si es suprimeixen aquesteslleves per terres de Múrcia en nom de tallo tal altra empresa, minvarà tot segu'vt elmal. iEn el ben entès ,que les empreses enqüestió no es trobaran tampoc gaire perju-dicades. Car l'afany de pagar salaris irriso-ris és una quimera ; perquè tard o d'horal'explotat aprèn a reclamar, i, convertit enun ferment de desordre, perjudica l'econo-mia incalculablement més del que la •potafavorir la curta temporada de salaris fa-mèlics.

Fetes aqúestes coses, seria l'hora d'anara la confecció d'un cens obrer. El censobrer és l'instrument essencial de tota polí-tica social ámb solta. Però per fer-lo i po-der-lo usar cal primer que no ens moguemdamunt d'una terra bellugadissa.

IEm.près així, d'una manera seriosa les-tudi de la immigració, Catalunya tindriauna autoritat moral per imposar-se i per re-gular les entrades de treballadors forasters.

Si únicament emprem la «sabonera, tribu-nícia, passarà que tat s'esbravarà en crits ibaticors. I quan un hom està extenuat devibrar sentimentalment, aneu-li a fer enten-d re que llavors comença la feina de veres,i que cal fer-la !

Llegim que en un míting estival cert ora-dor, en aquells moments d'entusiásme com

-binat amb el rigor de la temperatura, s'en-grescà fins al punt de dir que «els almogá-uers eren gent de conquesta, però, Qer daenrunt de tot, sabien respectar les tradicionsdels pobles i les seves llibertats». Això deiael jove orador, i confessem que ens ha fetmolta gràcia. Recordant aquella frase de Gi-de, quan diu que amb bons sentiments esfan males novefles,,se'ns ha acudit que—ves.per on! —el patriotisme i l'amor a la demo-cràcia, dos dels sentiments més lloables quesolen residir al cor humà, poáen, si no hi hael control d'un cert 'enteniment i una certscultura, engendrar idees ben còmiques.

Val a dir que tenim un concepte immillo-rable dels almogàvers; I no gosgríent dir-nemal ni ara, ni, encara 'menys, quan rodavenj5el món fent-lo retrunyir amb el seu terri

-ble «Desperta f erró h) Llur glòria corn a guer-rers ferotgíssims és innegable. Però d'això aconcloure que foren els precursors de les ideesliberals hi ha un abisme que — ho afirmemsense avergonyir-reos — no ens atreviríem apassar, ara com aria. I dubtem que naai caphistoriador trobi arguments que facin can-viar aquesta opinió i els converteixi en unshomes respectuosos de les tradicions dels o-bles, i 'les seves llibertats.

Es que els mercadegem el mèrit? Mai dela vida'! però amb la història als dits, no hisabem veure ni llur gemocràcia, ni llur hu-manitat. Es veritat, per això, que actuaren enpÈena Edat mitjaria; on aquestes virtuts noeren gaire estimades, sobretot aplicant -les launs soldats aventurers.

Els almogàvers compliren llur missió da-rnunt la terra. Uns en parlen amb afecte;els altres amb por. Tothom ,amb meravella.Són un deis orgulls de Catalunya. Però anema pams.

Els aimoga ?nai no cor °orèñ raons (eidintre la terra i s'afanyaren el pa d'una ma-nera duríssinna. Era gent humil, només ter-rible a l'enemic, tant el guerrer com el terras-sà que saquejaven i reduïen a l'esclavatge.Tenien virtuts que feien perdonar els pecatshabituals de llur condició i de llur època.

Però si els almogàvers haguessin sabut quese'ls volia fer passar per lapa-bruts d'una po-lítica estomacal i pinxesca, ells, homes ferés-tecs'i avesats a veure-se'n de totes, s'haurienenrogit de galtes i haurien collit amb llursdards el sol i s'haurien llançat contra qui elsvolgués fer passar per figures caricatures-ques.

I a fe que hauriem vist corredisses. Per-qué' no eren pas liberals ni demòcrates, i es-tem segurs que no s'haurien explicat thas gai-re pels mítings. Ara, que el món no n'ha vistgaires de més braus i decidits. — R. LL.

A la pàg. g: Els catalans a l'estranger,Nova Barcelona (Hongria), per Oli-ver Bracbfeld.

A la pàg. 7 : Picasso no parla, per E. F.Gual.

Els amics són per a les ocasiona

La vedette i el jove ipdiític, que és . tambéautoritat, sopen, de matinada, a un restau-rant de nit. Suposeu -vos que sigui al Pin-gouin.

Sopa amb la parella l'amic ffidelíssim deijove polític, d'amic que mai no el deixa.

Porten un plat. Precisem : porten unspopets saltats.

La vedette els tasta i els rebutja. Ambel seu dolç accent mexicà , exclama, diri-gint-se all jove ,polític;

— ¡ Cómelos tú !E1 jove polític, dócil, s'acosta el plat.

Tasta també els popets. No els troba bons.--Té! Menja-te'ls -- diu a ]''amic fide-

líssim..L'amic es posa el .plat al davant. Quan

passa el cambrer, els ;popets estan intactes.,Ell cambrer co^miprèn que l'amistat no ha

d'arribar fins a determinats sacrificis is'emporta el iplat.

La gramola toca un tango.

Ja fenim un autobús

Tot ino s'ha dit encara sabre el famós iaccidentat viatge a Andorra dels enviatsextraordinaris o es^peelels d'El Día Grá-fico. ''Eren aquests, com recordaran els lee-tors, ol propi director, senyor (Màrius Agui-lar, el redactor senyor Nogareda, el fotògrafBadosa, el ciclista del diari, que actuà dexofer, i un ;ambrer.

Un cambrer? A sant de què?Ja veureu... Quan, el dissabte a la nit,

l'excursió fou la decidida, es trobaren elsexpedicionaris amb dos inconvenients : Pri-mer , que .n'o tenien auto. Segon, que notenien diners.

Respecte a l'auto telefonaren al -periodis-ta Rafael Salanova, .per si accedia a deixar

-los el seu. No va poder ésser. IEn Salanovael necessitava per a anar a :passejar amb eltorero Pepe Gallardo, gran amic seu.

Aleshores se'IIs acudí, a En Màrius i elsseus xampanys, gla idea d'aprofitar la camio-neta del periòdic.

L'habilitaren amb les butaques magnífi-ques de la direcció. No era el director unade les persones que hi .havien de seure?

L'Aguirre ,protestà dèbilment, Protestà ennom de les horetes de son que li marxavenam14 aquelles hutauues._

Els interessos

Ara ve allá del cambrer.0, dit en altra forma, ara ve Il'inconve-

niemt dels diners,-L'endemà era diumenge. la caixa del dia

-ri estaria tancada. I 'l'expedició havia desortir de jonn.

El patró del (bar que serveix els menjarsi les begudes a la impremta d'El Día Grá-fico fou .posat al corrent 'e1 que passava.L'home, molt amable, s'oferi tot seguit aavançar les finances del viatge :.

N'hi haurà prou amb cent pessetes?Els expedicionaris es desferen en parau-

les d'agraïment.=•Bé! - apuntà després el financer -,

Ja us podríeu endur el noi, també! 'No hiha estat mai, a Andorra!

Com .li havien de dir que no?El noi del patró del bar és, precisament,

el cambrer que serveix les comandes de laimpremta d'El Día Gráfico.

Va anar amb l'expedició en •qualitat d'in-teressos,

Quinze o cínquania ?

Els lectors de 'MIRADOR ja saben que lacamioneta dels enviats especials .d'El DíaGráfico a Andorra va tenir avaria i fou dei-xada abandonada, forgosament, ,pel camí.Saben també que una altra camioneta acollíels enviats especials i que el xofer, comaquell que demanava només .per al cafè iel puro, e'ls féu pagar quinze duros, que aEn Màrius li feren l'efecte de set punyala-des.

Entre unes coses i altres — i entre les«altres» ha de comptar-s'hi un dinar depollastre amb samfaina a una casa de pagès,dinar .que s'emportà ja una bona .part delcapital social de d'expedició —. Parrihada ala Seu d'Urgell .no tingué lloc: fins les vuitdel vespre del diumenge.

L'endemà, cap a Andorra falta gent.Calgué llogar urí taxi. No solament per a

anar a Andorra, sinó .per .a recórrer An-dorra.

— Com el pagarem? — observà tímida-ment En Nogareda.

Era veritat. Com el ,pagarien? 10 paga-ven el taxi i no dinaven ni sopaven, o sopa-ven i dinaven i no pagaven el taxi. Dos di-lemes — que hauria dit l'amo.

— Deixeu-ho per mi — féu En Badosa —.Mentre vosaltres interviareu els veg:uers iets no veguers, jo convenceré el xofer.

En efecte, 'En Badosa va convèncer el xo-fer. Li va explicar allò de :t 'avaria. Li va dirque els n'hi havien fet pagar cinquanta du-ros, cinquanta. El xofer no va plorar per-què Déu no va voler :

—Ja m'enviareu l'import. No us amoï-neu.

De tomada d'Andorra a La Seu d'Urgell,el xofer, 'tot parlant amb !En Màrius, queseia al seu costat, li digué, referint -se a l'ac-cident de 1a camioneta

— Trobo, de totes maneres, que cinquan-ta duros són molts diners. Francament, emsembla que us han enredat.

No... Són quinze duros.— Cinquanta, home, cinquanta — repli-

cà ràpid, des de l'interior del taxi, 'En Ba-dosa.

Jo només n'he pagat quinze... — insis-ti en Màrius, enfonsant -se a la galleda.

—• Si ; vós m'heu pagat quinze, perd jo,trenta-cinc — contestà En Badosa.

fEn Badosa, En Nogareda, el ciclista, elcambrer i la Irene Polo, que anava de con-vidada, feien 1'u41et cam uns desesperats.

En Màrius va caure del taxi. Volem dirque va caure del burro

— Ah ! bueno...

L'import, a l'arribadaLa darrera dificultat dels expedicionaris

d'El Dia Gráfico fou la tonada a Barce-lona.- Haurem de tornar a peu — observa,

rient, En Badosa.En Nogareda estava absort. Consultava

les notes. IEra al full dos-cents i escaig iencara no havia arribat a Andorra. El pai-satge — les observacions del paisatge — seli :havien menjat gairebé tot el voluminóscarnet.

Preocupat, l'Aguilar no deia res.Què teniu, Màrius — li ;preguntà Ire-

ne Peló.Penso em gla feina que se'm gira,

— Penseu estendre-us molt?—IEl que pensa estendre's és En Noga-

reda. 'La feina la tindré a tatxar-li quar-tilles.

Entretant, En Badosa, àngel de salvació,havia solucionat el problema de la tornada.

El solucionà d'una forma molt senzilla.Pujaren tots a l'autómnibus de la Com-

panyia Alsina-Graells amb 'la condició, co-mercialment tan estesa per a les mercade-ries, de portes a la llegada.

Aigua, senyor!

IEl canonge senyor...Feu memòria : un dia Sant, a casa un

antiquari.Perfectament. El canonge en qüestió és

on fervent propagandista d'una aigua quepodríem qualificar de miraculosa. L'aiguaté un nóm bíblic.

Hem tingut ocasió de veure un besala-mano del canonge alludit recomanaint uncorredor d'aquesta aigua i cantant-ne lesexcellències —, de ]'aigua, naturalment!

-- Ah — ve a dir el canonge — si jol'hagués coneguda abans 1 Quants trastornsm'hauria estalviat !

No ens preguinteu qué cura, aqueixa aigua.No ho recordem.però ho mig suposem,

Ne>wi^tra 1iízacto

Al cafè la Rambla, en una .penya de pe-riodistes, es parda de l'actitud del grup ditde L'Opinió respecte del partit de l'Es-quema.

- No aniran enlloc! — afirma un delsreunits.

Seguidament, s'explica:— No aniran enlloc porqué tenen 'En Re-

gàs. IEs una cmascota» d'efectes contraris.Però els altres '-- salta un segon co-

rnentarista --• tenen [En Rovira i Virgili,que és una «mascota» de la mateixa cilasse.

— Q!uè . vols dir?- - Que es neutralitzen !

El protocol de 1'AlomarA Roma encara les ambaixades celebren

les festes i espectacles enlluernadors d'abansde ila guerra. Gabriel Alomar, que quasi assis-teix a tots els actes, s'ha fet famós per lamanera de resoldre les dificultats del proto-col. Davant cada conflicte d'aquest ordre,ell, instintivament, sap trobar la solucióadequada. IEl seu ajuda de cambra, ambmotiu del darrer ball donat per ]'ambaixadoranglès, li va demanar:—Què voldrà el senyor que se li .prepari

per a1 ball de la anit?L'illustre mallorquí, després de dubtar

uns moments, va aclarir--El bastó de malaca i el barret fort.

Una altra anècdota. La familia Alomar,encara a Palma, acabava de saber la desig

-nació per a l'ambaixada de Roma. La mu-lier i les filles estaven commogudes. Tota lafamília tenia consciencia de la responsabili-tat i complicacions del càrrec.

—Gabriel, ja has penat alguna cosa so-bre el nomenament ?—li va preguntar glanova ambaixadriu.

L'Alomar, amb una visió clara dels pro-blemes i secrets de la diplomàcia, va ordenar

—+SÍ! Que les nenes es tailim els cabellsi es facin la permanent.

Aquesta va ésser la primera decisió presaper ]'Alomar actuant com a ministre d'Es-panya. I les seves dues filles van sotmetre's,per primera vegada, a la tirania dels per-ruquers.

Flagells en forma humana

Hi ha homes que ells tots sols, individual-ment, són la causa del desprestigi d'un par-tit polític per poderós que sigu¡.

Aquest és el cas de l'Esquerra Republica-na al Poble Nou. Essent aquesta barriadael nucli més industrial, i més obreritzat pertant, de tot Barcelona, es dóna el cas queés el baluard més feble del partit governant.

Causes? Ja ho hem dit abans. Pregunteu-he a qualsevol poblenoví, àdhuc a qualsevol

dels pees afiiliats a ]''Esquerra, i us contes-tarà que mentre el desenfrè polític a based'enxufisme i de vanitosa intriga assoleixi lesproporcions himalaiesques que es troben en eldirector d'Assistència Municipal senyor RocBoronat (obans de la República un trist aju-dant de químic industrial en una fàbricad'aprestos del carrer de Sant Joan de Malta),les coses aniran talment.

l el cas més curiós és que en aquesta apre-ciació de la vox populi també hi coincideixel diputat per l'Esquerra senyor Riera iPuntí.

S'IMPOSA UN ORDRE

Catalunya, assîmîlaðora de poblesDe Dijous —^® a Dijous

DESPERTA FERRO!

Festa Major

Abana d'arribar a Sant Feliu, de dalt es-tarít del carrilet cle Girara a - sant Feliu,no m'ha costat pas gaire de coniixer quearribava a un lloc on es celebrava la festamajor. La música de les sardanes, com elfum que aquest migdia deu haver sortit deles solemnes cassoles d'arròs per enfilar-secel amunt, s'esmuny per entre les escletxesdels llargs carrers de Sant Feliu i us arribaa l'orella una mica desconjuntada, barreja-

L'ALEGRE ESTIU

de Sant Feliudr los coleicionislas de sellos que cambia yr rinpra toda clase 'le sellos.

Durant l'estona que vaig - passejar -me pelsvoltants del camió nu em foupermès el goigde jeure comparèixer un ganxó amb ganesde millorar u ]:quinar la seva collecció desegells 1 em sembla que poques transaccionsa terme deuria fer el vtherab!e Frediani aSant Feliu.

Si, com diu un famós autor empordanès,

j LÄI'EIUTIÝe IAU S Les flors de la Rambla. —He vist amb

-veritable estupor els dos projectes que han

esquitila carretera enllà. Es una sardana si+uat a la Rambla com a mostra del que

case intermediaris, que va de dret a! méscit dels consumidors, que és l'em•porda-ès. A Sant Feliu he vist bailar unes gaan-Ss sardanes a la gent del país i he restat116 que se'n diu amb la boca ober ta.' Sia majoria de sardanistes Barcelonins gau-.issi q d'aquestes exhibicions, quines pres

-es a rectificar! Aquí la sardana és unaïansa pausada, gairebé litúrgica, seriosa,lena de ritme i de seny. Res de saltirons,u a;robacies gratuitas, ni vertiginosrtats.ruculents! !Es massa a prop el bust de Gai -eta per a 7,ermetre's semblants ultratges.Eo alguna de 'es • voltes terrasses del

passeig, han intentat alterna les sardanestmb uns quants bailables interpretats perma orquestrina de ja..z. 1, francament,rai a la vida, com et ei ca que reporto,ao havia constatat la força tan poderosaaue- exerceix l'ambient sobre totes aquelles:oses que, conscientment o inconscient

-ment, prete.v°t profanar-1.;. A1 costat tic lasardana, de la força i ::'emotivitat de la'ardana, el blau de les americanes dels ni'--5k; de jazz, la seva harrila i, sobretot, elseu repertori tipicament americà, es desin-flava, es dei,tflava i acabava fent-vos unapena terrible.

Tornant .amb el tema de la fira i les bar-raques del passeig, convé assenyalar-ne unaon s'exhibia un vedell fenomen, amb doscaps, dues cues i sis .potes. A la porta d'en

-trada hi havia un cartell explicatiu acabatcl'aquesta gracio,a manera, referint-se alfenomen esmentat : a...en ella la Natura-lesa ens demostra un dels seus secrets ,pre-dilectes. ,

La barraca d'aquest fenomen` m'ha..fetpensar en un conte relatat ,per Josep Pla apropòsit de la candidesa de la gent de SantFeliu de Guíxols i que diu textualmentaiaioEs conta que una vegada uns forasters

po,aren una barraca per easenyar -un ami-mal mai vist a la pobla ió, terriblement es-

nient q.erquè np puguem pasar-ne cert ates.El que hap de fer;" simplement,_es posar-hi

j tlés omlre 4es naves, o, canviat lo teta celes'. que hi ha, si és.qu e és mpssa vella Ja po-den donar voltes, i trucar-s'hil cap tofs els

r arquitectes i tots els regidors, que ni) trpba-ran es rnés adient, niés delicat r mes' airós1 (l 1 al mateix tem faci niCn nosa que° Ps; 3^` qJes ontbrelles blaves a blanques de las finris-

t tes ;• aquest blau i áquest Manc que Iliguent.rat amb l`aire que ve del fort, ,amb els ar-1 res i. amb -el v 'litre 'del& pardals` que hi dor-men Na s'adonen aquests innovadors que

` i^ j„ ^ d à - } ." .patim ara, i que volem ficar aulVerada en^^tot, r treure el nas a totes les coses nomésque per esguerrar-les, que aquestes onvbrel-

-" les, d'aire d'envelat, que serveixen p.er pro-

j tenir les filors i iles.floristes s'neum Es alesdf

Ide la lla mbia que ., protegeixen els records.més fins i més perfumats del rustre segle XIX.

No s'adonen que l'anatomia una .gantaolla i desigual de la - Rambla, amb les sevestaques d"excentricismo i de mal gust, i amo

j les se-e, crostes gratinades de grandesa i de

cíemacràcia, exigeix que a1 mig del,pásseig; hi hagi aquestos , parades t u com són, en les

•" ;'r,,,; quals les flors ho tapen tot, i només les florss tenen importància, r que qualsevol arquitec-

3* c^.,»^pra3;< tuca, per controlada, per intelligent que sisgui, ha de treure importàneia t alacritat ales 11 IJ s, i ha de ,prodoir un roto i- rl le malefecte a les parets de lea cases i als anglesascendents de :les branques dels arbres ?'-•

Aquesta Rambla le les Flors tal com,estàara, ks com si tinguéssim vius i colurits elsd ibuixos d'En Padrós d'En Pellicer i d"^Eaa

h s ban de Sant Elna"Is ys lla na_ ;encaro hi perduren ]es llágri m es deIcs dansarines del .icen, i el retlex del bar-

trans. Un hanue, sobre unta terrosa, feia la 1et de copa r el "cosmètic dels: bigotis d'a-propaganda. Hi havia una taquilla i el p!í- que]t's senyors que varen fer una Ramblablic comprava l'entrada. «Te banc & , com comercïal i n:aritïma, amb` banderes, dofins,ui tau - deia el propagandista -- i li 1> és ancores i angelets de pedra picada, que -vé-

uu bou. la lès potes, els ulls i les dents neon a ésser la cosa •mes sòlida, més elegantc.,m un bou i no ris un bou.,. Entrin se- i més honesta que tenim a Barcelona.nyors — feial'home = i veuran Ita 'béstia N, veuen que , uns quioscos, en la formaaíra „ que siguin, rol cnta>an la taulment aquest sea-

L'animal era sith^plenrent una 3 aca, trmentalisme tan delicat , únic al món,. que»lots els de Sarut Feliu n r: adonem- es gronxa am1r uaa impalpable malícia des

i,l ue era una iaia, ub no vo1LY Uerein t t ,L.

I `del carrer del 4'a me ai carr er de l'Hospital.

np'c, i fosar el seu' en ans. Snrtien áe la pa - J a no ho sé, però em sembla que abans derada i se 1 :.nevem al llit amib les orelles fer un- disbarat .d'aquesta mena - valdria labaixes. Cap deis que sortien confessarem als pena que s'hi pensessin un,', mica,que: volioii entrar dl-1 que e.. tractava. Així Si pet la Rambla tantes vegadesresultis que tota ]a pobiaciu destiló davant com fili passo jora i sobretot si hi passessin ade la bèstia arni vista a la població -- això Li rnatirctada, quan les floristes vénen amb elsés, davant d'una vaca,» carros de les fiors i comencem à guarnir, les

parades — que és un espectacle d''estampa.v- 5

vuitcentista magnífic, que time el gust de re-S'han acabat els dies de la festa major. comanar a tothom —, veurien que és impos-

Les ve?es del circ s'han cóilvertit en el ma- sible substituir amb res fleixuc o rtgid aques-terial just per a mitja dotzena de caixes tes paperines de llauna, que quedan comple-1 'em'balatge. L'envelat és un munt multi- tament tapades .per les flors, i aquestes am-color de draps i puntes de totes menes. El l,rellcs, que no estan niai posades simétrica-passeig ja no fa olor de xurro i patates fre- ment, i una balla i l'altra es decanta unagides, s'han desmuntat el entariniats de m:ca, i 101(5 plegades fan un efecte màgic.les cobles, de tutes les atràecíons i barra- Que recordin que atot arreu del món on.ques. es respecta la tradició, i ou es respecta

Eils estiuejants, aquests dies ulla mica aquella apicadísorna pàtina que no es com-U I lidats de tothom, han tornat a fer deis gra ni es ven, els mercats públics i ,popularsbanys de Sant 'Elm un indret turístic lis- de flors són en aquesta forma. Em semblati ( • t. i ]ion amhicnt.at. A cada palanca hi ha que sí que a la plaça de la Magdalena deun- xicot colrat de sol disposat a realitzar Parfs, els deixarien fer quioscos funcionalis-1 -, més espectaculars capbussades. Al I ell tes als venedors i venedores de flors !cim d'unes roques properes a la Platja, tres Creieu-me que no és cosa de ,pendre-s'ho arn,ies de pocs anys, grach si<simes de silue- la fresca.' Les iniciatives dels regidors pas-ta, tracten d'embrunir-se amb les espatlles san, com' passen els regidors, però la Ram -untades amb oiia apropiats. Llisquen un bla hem de .procurar que tingui una certasens fi de patins blanes damunt l'aigua bla- gràcia perenne. I ges equivocacions--i raques_va. A les 'terrasses dels banys ha retornat ba seria, inqualificable—devegades costen1 "animació de tots els matins. Es ressusci- molt de reparar.en tres umn'ues co unes a la •gramola elèc- JosFP Mnxtt nr SAGARRA

tr isa.Els mariners de Sant Feliu, per la seva

I_a^nda, han engegat les barques mar endinsi cap al tard han tornat amb els coves ru

Cristalls de Bohèmia, Vidres esmaltatstilants de peix panteixant.S'ha reprès la -tasca — poètica, inevita-

blement — de sargir les xarxes damunt de G A L E R 1 E S S Y R Ala sorra.

Cap al tard, un veler s'ha allunyat del Diputació, 262 - Telèfon 18710port amb tot l'optimisme, amb tota la ana-jestat de les seves veles desplegades al

vent.La gent s'ha incorporat al treball d'una

Agència exclusiva a la venda depermanera insensible gairebé automàtica.I a la anit — programa extra —, la lluna

encara ha anat a treure el nas darrera e]tros de Costa Brav aque pia r M[ R A D O].corresponent

sumeixen a Sant Feliu i en;. ha obsequiatamb un clar de lluna teatral, com si digués-sim el colofó que la nat

rtósura dedicat a la

iha Societat General Espanyola de Llibrerian dret de Catafesta major d'aquest so-

1 unya.M^\NUEL AMAT Barbarà,16 * Telèfon 14186

han d'ésser les .parades de les floristes. Elprojecte del Foment de les Arts Decoratives,anrb claraboies i columnes de' ferro, semblauna caricatura de ]'estació de les Tres Tor-res, sembla potser amb més propietat l'es-tació d'un tramvia que us dugui a un malde' queixal, a ena malenconia absoluta o acasa d'una senyora americana d'una inhòs-pita filletgesa. Aquest projecte és senzillamenthorripilant. Imagineu -vos la Rambla de lesFlors amb aquestes. claraboies i aquestes co-lumnes situades simètricament al llarg delpasseig, i si no teniu una indignació estre-pitosa és que no sóu sensibles a la part mésalada, més fresca i más gustosa d'això queen diem barcelonisme. L'altre .projecte és delG. A. T. C. P. A. C. Com a gàbia de ferrono produeix l'horror de l'altre. Potser finsés intelligent i graciós, i en un altre lloc, enuna platja, per exemple, quedaria bé i podriaservir per vendre flors, o nines o canarisflautes ; però a la Rambla no hi lliga de capmanera. Hi farà tanta nosa com l'altre. Elspartidaris de l'arquitectura funcional han de

convenir .amb' tni que no tot es pot funcio-nalitzar, i una de les coses .prohibides enaquest sentit és la Rambla.

La Rambla, per Déu !, que no la toquincom menys coses hi facin millar. Jo no puccreure que l'Ajuntament de Barcelona ac-cepti cap d'aquests projectes, ni altrespro-jectes similars, que converteixin la Rar^i"blaen fina tronadíssrma i provincianíssrma, eshi-bicid de quioscos més o menys sudaXhericansi d'una indelicadesa gratuita. 'Tots éls quesbm barcelonins i ens estimem la Ramblahem d'evitar aquesta trista .profanació -,pro-duïda per la momia de modernitzar les cases,de cercar tres peus al gat o ésser més papis-tes que el papé.

Jo he *éntit .a dir que les parades de florstal com 'sóñ ara no poden continuar._ I jodic. però per què? Senycrs, fa vuitanta, tacent an!vs, que les flotis e de la,Rarihla venen les flors en agiresfi $^rma ; si eñs hempassat cent anys atq, fTolúeig cap pñcoñvc-

•, UL

Ideals arrela(sUn redactor de La Veu de Catalunya 1

d'abans de la República, ara arraconat comtants d'altres companys seus, es queixavaa un amic de la ingratitud que la Lliga Ca-talana li havia fet :

—Nosatres que mantinguérem sempre elfoc del catalanisme (regionalisme) contral'allau dels dictadors! I, ja ho veieu: arauna sèrie d'arreplegats mou vinguts al diari,ens han tret del nostre lloc... ^Es una burla!Jo us ben dic—continuava—que, si no fosque tinc família i que Enecessito el sou mi-grat que em donen, ja m'hauria passat aqualsevol partit comunista...

Piro4èenía í democràciaFesta Major de Sitges. No cal pas entrar

en descripcions. Tots vosaltres sabeu allòque significa aquest sol enunciat. Allò quepotser ignoreu, però, és el gallimatias ques'arma en les esferes oficials amb motiu dela separació de les festes cíviques de les decaràcter religiós. Els conceptes de laïcismei democràcia aplicats a les coses més inver-semblants causen efectes veritablement as-toradors.

Heus ací com l'Ajuntament de la vila deSitges, organitzador de lles festes cíviques,inicià el seu programa

Dia 23, á les 1 2 del migdia. Democràticai eixordadora tronada anunciant el comen-çament de les festes. n

Vermufs municipals

I seguim amb la Festa •.Major de riges.L'endemà, dia aq, tingué 91oc a la Sala del ,sConsell de l'Ajuntament un-vermut popularal qual foren les autoritats, so- tscietats i representacions de la villa.

A aquest vermut popular assistiren, comel seu nom indica, no solament les persones .invitades, sinó un bon nombre de ciutadans La platja de Sant Feliu -que contribu yen a insuflar a l'acte aquell tode confraternització i democràcia que li

a estar plenament en caràcter. da amb els clàxons dels autàmnibus i tu-s

la gent de Sant Feliu s n. amics del co11 fortmancava per

iL'espectacle degué emocionar alguna au- cismes que v ^mn de tot arreu de l'Em- i de la corbata, com voleu que caiguessin

toritat, la qual en un moment d'eufòria no perdà i, enu er,i, ,imb uns quants trets en un camió tan democràtic?Com cada any i fent 1 oror a la tradició,

pogué estar-se de dir :—Que tothom . prengui vermut, i si hi ha

iooportuns de la barraca del di lc colom.r1 les fondes hi ha un moviment coneide- no ha mancat ei ((magnífic» envelat. De fora

algú que tingui més set; que en aprengui dos ! r„ble, els cambrers van atribulats, us equi- se 1'enc1evina majestuós , - inipo:iept a lUti r:

'-oquen les maletçs i us fa ]'.efecte que us per l'abundància de cordam i

Piquiponiana gaeda:eu sense so-ar. NMuralment aqueta la virolada voleiadissa de ban-rieres. Vist de dintre te aquell

Tots heu sentit parlar de !es brillants qua-tribulació duri nom, uns quant nunuts

i ar iot podeu sortir al carrer . satisfet, amb aspecte de monstre marí de

litats Qiquiponianes de l'alcalde de Vilanova na clenxa fresca com una :esa i disposat tots els envelats, .amb una ben

senyar •Sanmartí. Ací va un espècimen dels a matar l'estona fins a l'hora de sopar da- guanyada tendència cap a l'a-

m s recents. sant d'una taula de marbre gnalse' ui. natomia multicolor d'un ventre

En ocasió de preparar l'homenatge que la . E O aquest; dies de festa majar a les fon- de balena. Es senzillament io-vila ;va dedicar al poeta Manuel de Caba- de ,1e Sant Feliu no falten maiunes comprensiMe el mal gust de

nyes en el centenari de la seva mort, 1'al- c! uautes parelles de nuar cíe ;'entorn, ch la gent que farceix els enve-

ca?de reuní a les Cases Consistorials els re- quals coeu+ten !fer coi tel vra^q p tge de lats. Sembla que talment si- qpresentants de les entitats vilanoyines i els ^i r,ces anrb •les festes de sant Feliu. E11 és quin uns vegetarians del bon

engegà el següent discurs :. de colçi de pa moreno, una mica encès de gust més elemental i del sen-—Us hem convocat er a tractar' de,pom-P altes els cabells sumament tallats, , uns dits tit de 1 "estètica menys ,negli-

memorar.:el primer santuari de la mort del molt amples t elpressius.., mentre no arriba gible. Al meu entendre, l'iw-

poeta Cabanyes... - el moment de manejas gl. ganivet i la . #or- me que •va de festa major enquilla. Ella té una fina mirada de decopció, festa major fent una llotja

Síiges i els seus poe(es les galtes apagades i se .li ende ina una girat amb cobrellits, semi tovallolessimpatia pels escuradents. Quan acaben de

Erussa tapissos deplorables de1 ,xps,Sit es nomésEls lcetors es- creuran que à g menjar, efa: caure dissrmaladament el tovaUó E pòstcró de M^olrtjuïc amb

s'hi .pot anar per a pendre el te a la Piscina i amb el iprettxt,dc ,recollir-ilo.es - caïça les sa- les, fonts•..'lluminose$ exhibinto al Terramar Palaceo per a'veure de prop bates, fins aqucll instant . abandonades .seta molts m¢s colors dels que enl'Utrillo junior. No. El que gairebé tothom la taula.. realitat s'acudiren a IEn Buhi-ig^nora és que Sitges estatja, ultra una prem- lrl passeig de'. Mar és al lloc un la festa gas; l'home, repeteixo, que

sa local sense parió enlloc del món, un diem- ir1ajor esclata d'una manera m ís generosa i comet un atemptat tan .seriíts

--- r:-- a . qa^^k^ anti ^tg'' mu tru_ efectiva. D'una b:mda :'altra, des de Sant als sentiments artistics—]proucials i que és una veritable llàstima que res Elm fin, :i les parets del port 1a invasió de malmesos—del nostre país, esti a .l ostracisme.: firaires, atraccions ivenedors de llepoleries mereixeria ésser condemnat de q

Llegiu, si no, la. seva darrera performança complicaies: és literalment magnifl"a. Entie la manera més crua i despie-lincà publicada a l'inefable Eco- de Sitges : els habitues a aques`a festa major, enguany toda. v

ha vingut a b ur rejar-s'hiun circ egiie^a-e La música de Es sardanes«ON^OMASTICO ambulant, amb cm programa de números de aromatitza agradablement i

qualitat, d'entre els quals destaca l'actiu- musicalment tot aquest arlo-hoy será ion divertido 'día ció de la família Frediani. a vell Frediani rable ,passaig de Mar. Cap aque, con un éxito fantástico, li ha mam of temp; pu a installarsc dins un mitja tarda, sobretot, quancelebrará su onomástico - camiç apamin tti dalt del qual luz muntat un dei .mar pula un ventet fiel muy ilustre Barrachina. despatx amb tcuiada de sacs, estores velles i que fa tremolar les fulles dels

i nnderes d'aquelles qu cnoms neixen al arbres igronxar mandrosa-bruc deSus «ántimósn, allá, en el + Pradoe, furs del; barrets dels prestidigitadors, -on ment les branques sense suc ni

luego, aguardándole esiarán, ccllecciona i enganxa curosament seus se- les palmeres, la mnísica viva, forta itomándose el buen mantecado' sclls. En una de les parits de' comió, hom directa de gla sardana es converteix en unaa la sombra de un frambuayáu, nt llegir un petit ciiell, segons el qual e s incompara11 delícia. Lina sardana s^t.tida a

hlatelistes cir la localitat són invitats •a . totu l'^Entuordà és una cosa evocadora, treballa-Coronado ya con el laurel 11( na d" peracijis. relacionades amb aquesta da, que as fa pensar en el pit joiós d'unde la gloria viajantista,' - innocua uÍÜ i n EI cartellcr : esa, textualmtnt : mai h er, en ci vol d'un oc 11, la cantarellaes el simpático 5arnuèl Uhl serio' Frediajri rone en conocimiento d'una Gont i el picaro!eig d'una tartana queel Prototipo del rentista: .

Es el amigo consecueritè -. .que da dinero y vacaciones,•

- Qor eso yo líricamentelè doy mis felicitaciones.

J C.

La política i la llar •

S'acosten dies de tragí per a tots els pro-homs polítics.

La Lliga °'Catalana va organitzar un mi-ting per al qual calia desplaçar-se a unsquants quilòmetres de la ciutat.

Com que fet i`fet calla . perdre la nit, elsoradors varen reclamar que eis. convoquessinper carta puix cue altrament podrien obli-dar-se'n.

EI secretari els complagué en una qüestiótan legitima, puix tots els que sollicitarenaquest mitjà epistolar són casats i inecessitenun testimoni de pes per' perdre la nit.

Tindria raó?

: •El dia déla inauguració de l'Ateneu En-ciclopèdic Sempre Avant, ' segons que ho di-gueren les notes .pregades a la premsa, i ala qual assistiren sengles representacions dediverses entitats culturals barcelonines, filafeminista "Maria T. Gibert hi anà en repre-sentació de ]Ateneu Barcelonès.

Agustí Esclasans, intellectual cent percent que.. .diu ell, • sè'n lamentava així

—Què valeu? Em sembla impropi de lajerarquia de l'Ateneu; Si'ks"que no troba

-ven una personalitat prou destacada que vol-gués anar-hi, podien delegar la representa-ció a Rucabado i Comerma, Bernat i Pu-ram o a Llucieta Canyà, que almenys tenenidees més modernes...

De bísbe a Tapisser?

Hem vist un número del D. I. C., i hi hemIlegit :

«Torres Amat va vendre a la Generalitatels tapissos de la Casa dels Canonges i elsdel Parlament.n

Sabíem que a Sant Cugat hi ha el tallerde tapisseria de Tomàs Aymat, però no hau-ríem sospitat mai que aquell bisbe d'Astorgaque fa uns cent anys publicava les Memo-rias para ayudar a formar un diccionario crí-tico de los escritores catalanes, es dediqués,oes de l'altre món, a proveir els organismesde govern de Catalunya.

«De catalans en trobareu a tot arreu delmón — em digué un dia un amic—. Segu-ment n'hi ha també a Hongria.» Efectiva-ment, també a Hongria hi ha catalans : hon-rats comerciants de taps o de taronges, comm'hem trobat a Alemanya, a Bèlgica i aFrança. Avui, però, no parlarem d'aquestscatalans actuals, exiliats voluntaris de laseva terra ; parlarem més bé de catalans d'al-tres temps t de la temptativa de fundar unaciutat catalana en terres hongareses, en plesegle xvm. Un altre dia, potser, tindremocasió de dir quatre mots dels hongaresosd'estirpe catalana : eis Baraquers (nom d'unagran casa que fabrica barrets des de fa amésd'un segle), els Melichs, o els Copons de laManresana , el primer dels quals anà a Vienaa conseqüència de ]a carlïnada, i la descen-dència del qual es va fixar a Hongria. L'úl-tim descendent d'aquesta família catalana,que segueix exercint un alt càrrec em unministeri de Budapest, seguramen.t no sos

-pita que a Barcelona hi ha un carrer Co-pons i que ¡iotser ell mateix és parent delsmarquesos de la Manresana... El que de to-tes maneres podem afirmar, és que malgratel seu flamant i doble cognom català, ig-nora per complet el suau parlar dels seusavantpassats : lo beli catalanesc...

Els primers catalans que trepitjarem laterra d'Hongria, varen ésser .probablementels acompanyants de Na Constança, fillad'Anfós II i germana de Pere II e1 Catòlic,que es va casar amb el rei ,Emeric d'Hon-gria, oncle de Santa Isabel d'Hongria i d'a-quella Violant d'1-longria que fou la segonaesposa del Conqueridor. Les crdniques hon-gareses ens parlen molt sobretot d'una da-anisella ccaragonesa» que es deia Tota, i queII-lo solament acompanyà la seva senyora aHongria, sinó que quan Na Constança tornàa Barcelona després de la mart dl seu ma-rit i del seu fillet, el rei Ladislau el Pòstum,,no reprengué el perillós camí d'aquest llar-guíssim viatge Hongria,Catalunya, i preferí"quedar-se al costat del seu .marit, Bank-ban,gran comte d'Hongria. Tota era, segons elscronistes de l'època, ((la doma més bella delmón», frase que els escriptors medievals pro-nunciavein amb gran façiilitat. El cert és queTota sembla haver •estat el punt central demoltes intrigues a la Cort hongaresa, pro-blemes dels quals ens vàrem ocupar en larevista Estudis Universitaris Catalans.

L'any r198—data del casament de NaConstança amb Emeric — representa doncset començament de les relacions històriquesentre 'Catalunya i Hongria, i ocupa el pri-mer lloc en la història dels viatgers cata-]ans al país danubià. De l'any 1234 tenimdocuments del viatge d'ans ambaixadors ca-talans : Assalit de Gudal i Pelegrí de Bolas,pel rei Jaume I ja Ungaria destinatis, pera demanar 1'a mà de la princesa Violant.Deixant de banda aquests viatges efectuatsamb motiu de les relacions dinàstiques queVaren existirentre els dos .països, els docu-ments ens parlen Lmolt •.poc de personatgescatalans que haguessin arribat fins a la voradel Danubi. Una ]letraHprotesta d'uns co-merciants barcolonins per un robatori de quéforen objecte a un port ihongarés de l'Adrià

-tic ; el viatge de Miqudl, bisbe de Neopàtria,a Buda, i cls diferents viatges de Felip deMalla i altres ambaixadors aragonesos a laCort de Segismon rei d'Hongria i dels Ro-mans, però precisament quan aquest es tro-bava fora d'Hongria : amb aquestes dadeshem quasi exhaurit dl tema dels viatges deeatala"ns d'aitres temps a la terra de SantEsteve. Després, venia l'onada turca : elscristians d'Occident que anaven a Hongria,anaven generalment per a combatre els infi-dels. Entre els noms dels «espainyols» • ai-guts durant la .presa de la fortalesa de Buda,n'hi ha alguns de sonoritat 'catalana. Amb

aquest fet històric —1686 — s'inicia la inos-tra Reconquista, que va deixar el país com

-pletament despoblat i empobrit.Viena, que senyorejava ]es terres recon-

querides, s'adonà de la necessitat de repo-blar els territoris novament guanyats alsturcs. A principi del segle xvttt, s'organitzala gran immigració d'alemanys, d'alsacians,de serbis i, també, d'espan yols, sota la di-recció del comte ()laudi Mercy, comissariimperial. Uns quants anys més nard, s'in-tentà la malaguanyada fundació de la ciutatNova Barcelona.

Hem de cridar l'atenció, abans de tot , so-bre una contradicció interessant. Segons Sa-muel Borovsky, els colons de Nagybecskerek(el nom hongarès de Nova Barcelona), erenbiscaïns d'origen. EI govern vienès començàles negociacions amb els biscaïns l'any 1735es tractava de col1ocar1los al Migdia d'Hon-gria. El 8 d'agost de 1736, el comissari im-perial Hagen designà prop de Nagybecskerekel territori per als «espanyols», .presentant almateix temps els projectes de l'enginyer-coro-nel Kayser sobre la colònia a construir. En-cara que Hagen demanà una contestació ur-geint, la burocràcia vienesa no va aprovar elsprojectes fins el 13 de febrer del'any següent.El comte Hamilton, governador de la.provín-cia, manà a Hagen que els emgi^nvers oficialscomencessin de seguida i amb tota pressa laconstrucció de les cases i la distribució delsterrenys. A la distribució varen ésserpresentstambé els delegats dels uespanyols» ; semblaque eren ells mateixos que escolliren Nagy-becskerek, per a construir .allà on està situadaactualment l'estació, IInr colònia anomenadaNova Barcelona.

Ara bé i ens sembiá impossible que els co-lons, si haguessin estat veritablement bis-cains, ltaguessin anomenat llur fundacióNova Barcelona. 'Es molt •possible que hi ha-gués uns quants biscaïns entre els colonsarribats d'Esp-ainya; ,però, iperquè la ciutatrecentment fundada tingués el nom NovaBarcelona -- és en aquesta forma que elnom apareix en els documents — calia quela majoria dels colons fossin catalans i pro-bablement barcelonins. Davant la prova delnom, la hipòtesi biscaïna ens sembla moltdubtosa, i cree que investigacions inoves ensdemostraran que els biscaïns de Nova Bar-celona no són més autèntics que une anda-lquse au sein brum no •és pas típica de laBarcelona vella.

Cal afegir de seguida que el clima de laBaixa Hongria no els va provar bé als cata-lans i altres biscáins de la Nova Barcelona.S'han conservat molt poques dades de laseva existència a des terres damubianes : sa

-bem que en x737 varen demanar l'autorit-zació de celebrar mercat setmanal, i que tot]'utillatge pel seu treball l'amaven a buscara les ciutats del veïnatge, com que varenarribar a Hongria sense ésser equipats. Elgovern els feia tota mena de favars : les ca-ses es varen construir a costes de l'Estat,etcètera: Dos anys eren suficients per a aca-bar amb tota la vida nova-barcelonina alcomtat de 'rorontal (que aleshores era de-pendent del boa de Temes)". ''L'any ° 1 739 jahavien mort tots els colons de la Nova Bar-celona, i el govern havia de preocupar-sed'on collocar uns cinquanta nens que que-daven, a ales colònies veïnes. L'any 1 744 totel terreny ocupat pels nou -barcelonins va és-ser donat als serfs, que passaren a ocuparles cases de la colònia deshabitada.

Aquesta és la història massa curta de laNova Barcelonaeuropea. (N'hi ha una altraa ]'Amèrica del Sud,) Avui, tot Torontal, iaixí també Nagybecskerek, ,pertany a Iugos-làvia. Entre els habitants, en trobaríem en-cara uns quants que, sense sospitar la sevafiliació, duen cognoms catalans i biscaïns.

OLtvER BIRAC'HFELD

ELS CATALANS A L'ESTRANGER EL FUNDADOR D'UNA DINASTIA

Nova Barcelona (Hongria) Guillem el Taciturn Miran

A FUASSUMPTES FISCALS 1 ADMINISTRATIUS

LAIETANA, 18, PRAL. B. - BARCELONA

Darrerament s'han celebrat a Orange di-festes

per a les províncies, entre ells el príncep a o 1•^verses per a commemorar e] naixe- d'Orange per a l'Holanda, la Zelanda i elment de Guillem de Nassau príncep d'Oran- país dïJtrecht.ge, anomenat «el Taciturna i tingut per fmr Els conflictes entre la cort de Margaridadador de la dinastia que regna a Holanda. i el poble serviren a Orange per amar mani -

Ara en aquestes festes ocorre una parti-eularitat, i rés ila dinastia holandesa ha

festant-se, primer amb dolçor, al Consell^peraCÍÓ ¿'en veYgaduYaque d'Estat, basant-se en les mesures d'energia

glorificat la memòria del seu fundador llun y que patrocinava l'arquebisbe de i\lalines Copiem textualmentde l'Estat format per l'energia i el sacrifici Perrenot de Granvella, i després amb deci- aquesta notícia arridel Taciturn. Els tres representants de la " sió quan les circumstàncies ho exigiren. Se- bada d':4lemanya :cort i el govern d'Holanda han anat a Oran- ria molt 'llarg d'explicar les incidències d'a- Til e La Q onia política, amba tt, de es

questa lluita ressaltades per cooQerció de les seccions d'assalt i de les

g caiguda de Gram-desla seccions esQecials nacional-socialistes, ha em-la cai giida de la governadla p ' ès una acció d'envergadura a la ciutat

cl Eydt-Kuhnerr. Després d'escorcolls en di-ra pel duc d'Alba, la retira-da del Taeitu a Alamar a,y

ferents cases, han estat detinguts tres jueus,l'execució dels comtes deII-Iorn

Havent-se provgt que, .foc de temps abans(le l'acció policiaca, havien cremat una grani d'Egmont, ges pira-

feries dels gueux, els exces-quantitat de documents sosQitosos.n

sos dels protestants que sa-]¿ealment, l'operació és d'envergadura,

quejaven esglésies i matava,un ben rècord clergues catòlics i les opres-

sl'1

sions dels tercios espanyols,t fP que cometeren crims que en- Sota aquest mateix títol, es podia llegir

cara avui són recordats amb a' Comcedta del dia n'agost:terror per tots els Paisosu Buenos Aires es_üna czulat fenomen, ElsBaixos. Irabitants també..

Des d'A'0-nanya el Taei- "I a dona d'un camperol de Bogotá ha do-te 'n va or„anitzar 4a eíefear- nat a llunyset nois. 1, cosa meravellosa,

contrasa lrs tropes espanya tots viuen i tenen bona salut. El Senat bra-1es, sileny atorgarà una recompensa a la feliç

La lluita armada fou llar-ga i terrttalo, Hi hagué no-

mamh.aEl bell rècord no és pas de la mare, ens

mments en què Orange es va msebla, sinó del redactar ^t de la noticia.veure derrotat, sense diners iamb e1 fill presoner ;aviat E1 n2tlfzsme de Mutoperò la fortuna subjugadalrer la tenacitat freda i I'e- p-1 marescal hiato, que ha estat"solemne-nergia càlida del Taciturn li menat enterrat a Tbquio, no era pas molt co-tornava a somriure, aaegut a Europa. I, ansb tot, ell fou qui di-

Fracassat el due d'Alba, rigi les primeres operacions de la guerra defou anomenat governador el aquesta facècia que els japonesosbarceloní Lluís (le Roque- s`han permès anib els bons senyors de Gi-sens, e1 veritable guanyador hebra.de la "bata n'lla de Lepat. iRe- Muto era 1'home més silenciós del jato.queseras va acreditar-se de Es Passava liares senceres sense dir ni unaguerrer i de polític i estigué paran/a, àdhuc 'en les reunions de 1 estat ma-

Gv.illem el 7acilurn, ./er tlliereveld a punt d'arranjar les coses"de manera que Espanya no

7 or • Fins s'assegura que ha mnort per haver1°' lat massa de la seva salut amb el seu

perdés aquelles riques ,pro- metge. Però això deu ésser una exageració.ge, i ju 1tament amd, els francesos haa glo- reies, ,però estava escrït que havien de per- Fl que és cert, és que abans de morir tres-rificat la memòria del príncep Guillem, dtc's, i Requesens va morir al bo de la I criví als sacerdots sintoistes que s'abstin-

Orange 2s avui una petita etutat oc to,000 seva tasca, suessin ale parlar curant lotes les cerimòniesbdbit.ints perduda en ires planures de l'alta Revestit d®1 títol de s1oUaouder o governa- laneii¿ .Provi nç i Es capital del districte de Vau- doy general, eI príncep d'•Orange va eonver-clúse que té per representant al Parlament tir-se en braç executor dels 'Estats "Generals ^ntre revolucronar°t5'rd França'1'actual president del Consell de reconeguts pol poble com a dipositari de laminïstres, 'M, Daladier. sobirania. El general cap dels feixistes ir-

En temps dels romans, Orange va tenir A Requesens va su t' ceir Joan d'Austria, quals D y,

iandesos ais quals De Valera prohibí de ma-importància capital, com ho testthquen els però va arribar en el precís moment en què ;estar-se pel carrer, va comentar pixi lados monuments dé l'època, Ún d'ells, l'Arc la guarnició d'Anvers havia sortit de 1a cau- decisióde'Iriomf, si no té l'elegància i finor de 9í- tadella i havia' sembrat per la ciu•ta•t el ter- —Només que ha estat revolucionan ésgorosnies d'altres Arcs de Triomf escampats per roa i 1a mort amb el s Bretes que són cona-

dca^af de quadre urp es mesures tan rigoroses.

tot el rnón mamà, els supera gairebé tots per guts grer Qa fúria espanyola. La tasca paci- Es din gua De Palera, saber aquest co-lila seva gras sa impone nt de v i nt -i dos me tr es fixadora de Requesens €ou maldada en e] mentara, foranulci una réplica d'alçada, vint-i-un d'amplada i vuit de fons. 1 és contra la gent esca es diuen

1mire q e ca

L'altre manúmént, el Teatre, és igual-crim i el robatori. ...

Jorn •1_ itstria va tractar d'atreur'e's e] 'ordre ase cot tendre unes mesures seas-ment enorme. Forma un rectangle de cent- 'Taciturn, pero 'no va aconseguir ho i tornà Mants.tres metres quaranta -tres eentímetres de a encendre's 1a guerra, igualment que du - Lallargada per .trenta-sis d alçada i quatre d es- rant el governadorat d'Alexandre b a'rnesi, resi Íresignadopesca, i conserva 'millor que cap altre edi- fill de 1'ex-govern adora Margarida de P ar-lici similar Q'escena adossada a gla paret ex- ma. Llavors fou posat a preu el cap de darrers temps han r^r-r, or s ex- ntt er i or, timen t re han sot< rt molt des grad eries Gu emill d'Orasrge, a la qual mesura vare an ^r0rs forta contradictor

1 cais sobre

escalonades en el pendis de '.la muntanyett respondre els '^Estit desentenent-.toberta -

v exçnt deHrüning. t . mi uns, está convençut de la

la

que domina la ciutat. Podia contenir 4T txSt .mont de l'autoritat del rei d'^1 spany i í'rmy tir 'òxima caiguda del règtim hitlerid i a puntespectadors i ara serveix per a representa- t58i, Eren oferts a1 qui lli urés el 'taciturn de revendre el poder; segons altres, pensadons clàssiques i mítings monstres: zj,000 escuts d'or i títols de noblesa. -se a rwa monestir. 1'o! aquestacanya ueer

Bertran de Raus, senyor d'Orange, va Provà de guanyar-ho el r8 de març (lecisió oso lliga anrb l'esperat, que demostra una

na

'elrebre títol de princep de l'emperador Fre• 1582, Joan de J can reguy, però fracassà. A la l ase de lex-cancderic I l'any it78, i la seva descendent Ma• fi va proposar-se la mort tiel ,príncep, Balta-

ds tluan fa ioc més d'un,,any, 13rüning

ris de Bcus, a les darreries del segle xiv, Bar Gerard, catòlic que creia fer u it acte¡stop a Pavís, urt ruinislre; Ghampetier de

de

va asar—s' amb J aun de Chalons sen otyd'Arla y , all ducat de Borgonya.

meritori, a part de guanyar el ^pré^mi queFelip I1 havia promés, i el dia ro de jadio]

Iti^es, li. dinué.per assegurar 1a Qau rn un din l, bdstaria

Els Chalons;' prínceps"'rI''Orange, grans de t584 va eiugegar-li tres bales ,que el ma- qü ' Alemanya es resi;rrés de bona fe a lacondotiers de l'època, tan aviat perdien tots taren gairebé de seguida. •'seva derrota.els béns•com eren reconeguts prfinceps inde- Els Estats d'H olan da elegiren s1at houder n(Sd féu —, però resignar-se ¢ss /tti tt gpendents i ascendien al cimal de 'la glòria. el fill gran del Taciturn, A4au riel d'Orange- confessar que s'ha merescul.la desgràcia,Llur darrer representant, Felip de Chalons,

des,vii succeir el çon table de Borbor en laNassau, nascut d'any 1567, i mort aquest,[ou homenet stathouder 'kun^e-.-roderie, fill ^ ntísB»tilner_l_ilÍSYne

presa de Roma i va morir sense fills l'any petït duel Taciturn, cl qual fou tan bon mi- ' sDos delectaves de Scollaatd Yard,1 53 0 al setge de Florència•Va heretar el principat René de Nassau-

fitar erm el seu germà i millur polític.E1 fill d'aquest, Guillem I1, va casar-se

acusatsademanat diners aun comerciant, nojias tica

Dil1era bur g, fi ll ch ]a seva germana Clàudia, amb E nr iqueta Maria d'Anglaterra, filla demassa net, amenaçant denunciar-jte tapi

el qual cn t544 va morir sense fils ; e1 prin- Carles I, rumint la corona a^n alesa al títol

tcomparegut davant els tribunals. La justdcia

citat passà al seu cosí Guillem de Nassau, de sinthouder. anglesa és expeditiva i rifa /iolt, indulgènciaue només -tenia onze ans el Val haviaq Y , ' 9

de deixar ün solc ben ample en el camp deaAquesta .branca principal dels Oran ge s ex-

envers les ufesitit t » de la policia, Elsdivuitlectivas han estat condemnats, un a divuit

la Història.ingi d'any t7oz amb la mort de Guillem 111 i

d'Ang.laberra. sense fills, el qual havia estat i l'altre a nou mires os dè presó. Pena noEi pare del jove príncep d'Orange, Gui- remenat stathouder hereditari. molt gran, si es vol, però que esguerra la

llum de .N•assau el Vell, adoptà la religió La branca •cabalera, descendent del germàcarrera de tots dos: "Ni l'un ari l'altre no

1 tterátta .i va tenir trstze filis, dels quals nio-Guillem

petit del Taciturn, Joan, ha subsistit i d'e91aloara pogut entendrir el ju ¡ge _a llega u1 quetenien fills petits a ma ti! eii ir. Es veu quemés restaren i J i e u. formen part els reis actuals d'Holanda. aquest hrnñient ' uoïüés fa é

1ecte èri certsOrdinàriament, els historiadors i panegi- Guillem II1 d'Anglaterra va nomenar

ristes •de la dinastia regnant a fÒland i diuen stathouder dels Països Baixos el seu cosíjaïsas del' conlrnent.

que descendeix de Guillem, i això no és Joan Guillem el Frisó, el qual va fer unveritat, car la descendència de Guillem va ;ran paper a la Guerra de Successió.extingir-se l • any J 70 amb la mort del rei D'aquest stathoaader vénen cl irectamEnt<1'rnglatcrra Guillem I1I. diversos .prínceps que anaren arrodonint e]

En realitat, la família reial d'Holanda seu poder personal fi ns arribar a "Guillem I,descendeix de Joan, que era el més petit príncep sobirà i després rei hereditari, desdels trctze fills de Guillem el Vell de Nassau. de 1'any t8r5 al de i84o, Guillem II que va

Guillem I, que per a distingir-lo del scu regnar fins al i845 i Guillem HI que vapare fou anomenat eQ Jove, era nat el 2 5 morir en 1890, deixant la corona a gla reina"d'abril de 1533 a Orange i fou educat en Guïllemina, que era nada en i880. Durantel protestantisme, .però als divuit anys fou ]a menor edat de la reina, va exercir elintroduit a la cort de Carles V, on hagué poder la seva mare Emma de Wa1deck^Pyr- r

conformar-se amb l'ambient, ,professant mont, que encara viu avui. 'L'any 1898 Gui- .catolicisme si ano de cor almenvs en les

el

deIlemina fou coronada, i l'any següent va ^ 'àctig ues exteriors. L'historiador Van Kas- casar •-_se amb Enric de Mecklem1Uurg.

self atribueix a la lluita espiritual suportada La reina Guillernina només té una fillapel jove príncep el caràcter reservat i silo- 1 t princesa Juliana, que seguint el costumeiós que Gi va valer el sobrenom de Taci- dels hereus de la corona holandesa ha esta- " °-r 'turn.., diat a lla Universitat de Leyde, on obtingué ^

Va caure molt en gràcia de l'emperador, el títol de doctora l'any 1930. /per recomanació del qual và casar-se amb El qui ha viscut a Holanda haurà vist,

•

la pubilla de Maximilià d'Egmont , comte de especialment a Amsterdam on la Cort viuBuren, que .posseïa molts béns a diverses una part de l'any, una nota de carrer .bencomarques d'Holanda. E1 dia que Carles V típica. Avança un auto amb uns policies,va anunciar als 'Estats reunits ,a Brusselles seguit d'un cotxe de cavalls amb el gover-que renunciava la corona, va aixecar-se sos- nador i algun ministre. A continuació vetingut per Guillem d'Orange, i quan Felip II un altre cotxe de cavalls amb 1a reina, elva deixar de governador del Països Baixos príncep consort i la ,princesa pubilla, Imme- 'el seu cosí Manuel Filibert de Savoia, ji va

Idiatament hauria de venir un altre cotxe

donar per assessor Lamoral, comte d'Eg- amb autoritats, però ha hagut de restar en-mont, t Guillem, príncep nr ra, perquè se 9i posat davant una niu-

Després' de l entrea guerra entre Espanya i rió de bicicletes, apèndix natural dels ho-França, que finí l'any 1558, el príncep landesos amb qué segueixen la comitiva cen-d'Orange fou encarregat de les negociacions tenars d'homes i dones, especialment noiesde pau, i després del tractat de Chateau- i quitxalla, alguns dels quals repengen la Aeris, 5. = Telèfon 19763Cambresis, que va signar juntament amb el mà al cotxe dels reis i els fan d'escolta. I

‚duc d'A'ba, va anar a París com a rehén Enmig d'aquesta comitiva de 'bicicletes g A R C E L 0 N A

del compliment de ]es clàusules. destaca la nota de color dé la reina Guiller-AHí va assabentar-se del conveni de4s reis mina i la sera filla, les quals sempre van

de França i d "Espanya per esclafar el pro- vestides de color de taronja, homenatge llu - E:it en la midatestantisme i la seva religiositat secreta va nyà i fidel ala ciutat provençal d'Orange, i Cotbetee inarrugable.revoltar-se. de la qual va sortir Guillem de 'Nassau, l'a-

Però Felip II va nomenar governadora (liberador d'Holanda i fundador del stathou- Pi;.mee a ban oren

dels Països Baixos Margarida, filla natural derat del qual ha sortit la corona halan- JAUME I, utde Carles I i muller d'Octavi Farnesi, duc desa.de Parma, la qual va nomenar governadors MrguEL CAPDEVIL4

•Telèfon ii655

Vîatges Marsaos, . A.Rambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA

Pelegrinatge Nacional del Terç Ordre Franciscà a

Roma, Assis i altresSantuaris d'ItàliaTres rutes d'inUrès, durada i cost diferents

Preu mínim: Pessetes 495 tot comprès

Pròximes sortides: 14 i i8 setembreSOL • LICJTI OPUSCLE EXPLICATIU

René Clair contra els doblesEn un recent interviu, abans de venir a la

nostra Costa Brava, René Clair ha declaratrotundament:

((EI doblatge és una vergonya artística iuna competència deslleiai, En defensa d'ell,s'invoquen els progressos tècnics realitzatsen aquest domini; però, què es fa dels sen-timents? Per la qualitat del seu talent, perl'ambient que el volta, un artista arriba alpatètic, i el seu doble no és més que un se-nyor que repeteix vint vegades e1 mateixtext — i sovint en quina traducció ! —fins almoment en què els moviments de llavis sem-hiaran coincidir. No es dirà mai prou de maldel doblatge. Es una abominación

S Eroheim a Europa?Què s'ha fet d'.Erich von Stroheim, un

dels grans valors del film, avui reduït a lainacció — hom diu que pel cinema parlant,altres perquè no troba feina a Hol•wuood?

L'agror, el sarcasme, la caricatura im-placable que són les característiques del seuart sense concessions, no han estat mai delgust dels .productors americans, ni de la ma-joria dels públics, amics dels films de colorde rosa, on tot acaba bé. Es l'únic que hadut al film, no l'humorisme, sinó la sàtiraferoç i violenta. .

H'om diu que als 'Estats Units ja no li sónconfiats ni tan sols primers papers, ell queha estat sempre un gran actor. Ha d'acon-tentar-se de papers secundaris, i encara.

Ha Corregut la veu que, trobant-se així,en una situació .vena gairebé de la misèria,vol venir a Europa, i més concretament, aFrança, a buscar feina. Però, cal preguntar-se, en trobarà? No sembla pas que l'atmos-fera del cinema francès, en general, puguiésser-li gaire respirable.

Music=hall i cinema

Durant la primera quinzena d'aquest mes gen els protagonistes dels petons cinemato-m'he passat gairebé totes les tardes a l'es- gràfics, ja els voldríem veure ací... Asseguttudi A de i'Orphea-Films, on roden els in- en una butaca, l'espectador no sap el queteriors d'El Cafè de 1a Marina. M'hi he significa un petó repetit set o vuit vegadesaficionat. Una tarda que no hi vaig anar, sota el sol dels reflectors, un sol que noperquè aquell dia no filmaven, em moria perdona, un sol molt més terrible que eld'enyorança. I és que un estudi cinemato- de la zona tòrrida. Com no sap tampoc quegràfic, cosmopolita com un gran hotel o un un pla que, a la pantalla, dura dos o tres

gran transatlàntic, trepidant com una fà- minuts, uns quants fotogrames, és fill debrica, és tan apassionant i tan absorbent dues o tres hores de. feina esgotadora. crElcom la dona que adoreu o la mar, si i'es- cinema és l'escola de la paciència», ha dittimeu, que el dia que no les veieu ja us algú. Ara m'he pogut convèncer que aquest

manca alguna cosa. La passió per l'estudi algú tenia tota la raó.

és tan incolltorçable com un vici o l'ús d'un Finalment, Pruma està satisfet del pla.

Jo Q x ), extra cinematogràfic

Lapròxirna I I

Veurem dues vegades Wells en el cinema,en L'illa de les ànimes perdudes i en L'Ho-me invisible. El protagonista d'aquest dar-rer és a càrrec de Claude Raius, i la direc-ció del film, de James Wahle, especialistaen la matèria, d'ençà del famós Franken-stein. Tornaren a veure Dickens en El fillde la parròquia, l'autora de Grand Hotelen I give my love, i diverses vegades ElmerRice, escriptor de moda, autor d'El carrer•

temporada

podia faltar!) del Tarzan, ens ofereixen Jus-ticia. De Howard Hawks hi ha Vivim avui.Diguem també que reapareix aquest anyJohn Gilbert, en un paper de cínic en Elsde baix, dirigit per Monta Be11, i en umahistòria d'amics, dirigida .per Tod Broven-ing, l'home dels bons temps de Lon Cha-ney, titulada : Perdoni, senyoreta !

Podríem afegir més i més títols a aquestallista, •però la incògnita que represententants de noms per nosaltres desconeguts noens encoratja massa a fer-ho. Hi ha una

Als aomenços del sonor, el 'musiaha'11 il'opereta s'apoderaren de 1a pantalla. Re-cordem, exemple tipio i ,primer, la Melodiade Broadway. La intriga, banal, d'una jovechorus giri servia de pretext al pintorescd'entre , , bastidors i aFs espectacles fastuososde revista. Un bon dia tot això desáparegué.La monotonia havia acabat cansant el públie. `

Però ara hi ha hagut qui° li ha semblatque el gènere era capaç d'una revifada. Comsempre, era qüestió de traça, de talent. ILloyd Bacon ha dirigit El carrer ¢a i Mer

-vyn Le Rov (el de Sóc 'un fugitiu) donant

Tres protagonistes d'q+^El carrer.4 2n

prova d'una flexibilitat de talent ano' gairecomuna, ha dirigit Vampiresses 1933•

Podem donar raó, per avui, de la primerade les dues pellicules anomenades. LioydBacon ha sabut: commbhiar puna intriga ambla preparació d'una revista i uns fastuososquadros d'aquesta que són unes troballesdintre el gènere. Però potser no és això elque resulta més interessant del film, sinó1'a tasca de preparació, l'ambient d'escenarii d'entre 'bastidors, d'una veritat autènti-ca, amb tocs d'humor i d'humanitat quesón el que. dóna a aquest film una catego-ria artística com no l'havia tinguda maifins ara cap provatura d'empeltar el mu-sic-hall i el cinema.

El cinema holandèsEl cinema holandés podrà considerar

aquest com un bon any. 'Compta amb unsestudis de Phiiliwood, que ja produeixen, id'altres grups han començat també a fil

-mar. Entre aquests ,n'hi ha dos que s'haninspirat en l'exemple de Noies d'uniformeper a constituir-se amb independencia detota casa productora.

A Philiwood, que compta amb un estudiinaugurat fa un mes i pensa obrir-ne un altredintre tres mesos, s'ha començat a rodarGuillem el Taciturn, film parlat amb propde quatre-cents figurants.

El postor en escena és Teunnissen, unxicot jove que ja compta en el seu actiu al-tres ,pellícules, una d'elles rodada en els me-dis jueus d'Amsterdam.

1 I)I 1

.

EL CINE kAAEL QUE VEUREM El meu debut en el cinema

. . Varfiresses 1933)), film de la próxima temporada

Hi ' ha anunciàts pér ará^ dos títols : The pila de directors nous que no tenen història

left bank i Counsellor at law. S'entén que ni petita ni llarga; naus valors que entrendonem' els títols anglesos dels `films el títol en competència amb ,,els vells i deils quals

castellà dels quals encara no està decidit. cal esperar-ne de totes. La tasca del críticI: n d's -uesta allau de noDel director do Bach Street a usurpa- ^ es complica dava t q

dora), tindrem Only yesterday(. John M. vetats, Ahir un Mervyn Le R•oy- del qualStahl és un d'aquells homes la producció encara no havíem vist Petit 'Cèsar — ensdel qual cal vigilar, ja que amb Llavor i sorprèn amb Sóc un fugitiu; demà serà unLa usurpadora ha palesat un talent de .psi- altre, Després hi ha els homes que trobencòleg remarcable, unit a un domini del lèxic la manera de renovar-se. Michael Curtiz,cinematogràfic força notabé,' 4 cal 'dir -tot que , ha rodat tants metres insípids, no haaixò perquè és veritat i a més "pérquè en- filntat. ara Vint mil anys a Sing Sing, quecara sún .irolts cls'que haurien de saber ho tothom ?ssenyala com in gran èxit:i' no ho sabeu. ` r.

Tenim info» mes discordants d'Orfes a Bu-dapest; de Roland V. Leo, un film molt Passem ara a la producció europea i cocelebrat a AmèHca. IEl mateix podríem dir mencem per apuntar Liebelzi, traduït : Vïe-de L'amor és etern de Sydney Fráinklin. De na, con sus risas y sus lágrimas (!), deVan Dyke, a més duna segona part (no Max Ophuls, del •qual Albert Junyent ha

parlat ja des d'aquestes pàgines. De René

mida ment del

Clair per ara no s'anuncia res. Suposem en

]canvi yue veurem de Fritz Lang : El testa

Extt en a doctor Mabuse. La senyora de

4

Corbates inarrugables Frifz Lang, Thea von Harbou ; la collabo-

Pijames a bon pren ració de la qual amb el seu marit és ,prou'coneguda, ens ofereix .pel seu compte una

JAUME I, i1 transcripció cinematogràfica de l'obra de

a Telèfon i1655 Gerhardt Hauptmamn, L'ascensió de Han-

. vele Maitern. De Pabst, ja no cal dir-ho,tothom ho sap, veurem el Quixot arranjat

------ per Paul Morand i Alexandre Annoux. Heusací el que hi ha respecte les produccionsdels primers valors del cinema europeu.

La Ufa, i tornem 'a parlar de marques —després de tot signifiquen una orientació—,sembla que continuarà conreant l'opereta,gènere en el qual ha obtingut èxits tan bri

-llants, i coma sensació espectacular ensdonarà 1. F. I. no respon, un film d'expec-tació, enginyeria i alta mar.

Reveurem Dorothea Wieck i Herta Thie-le, les inobli•dabies intèrprets de Noies d'uni-forme, en Anna i Elisabetli, film que seràpresentat a Barcelona amb el títol de Mi-racle, una obra d'atmosfera rural. Així ma-teix, i dins un gènere bastant semblant, hiha Maria, !llegenda hongaresa, film de PaulFajos, que ha cridat força l'atenció.

Finalment, sembla que veurem ara el filmd'Alexis Gráinowskv La cançó de la vida,que ja fa temps és a Barcelona i no sabemper què no s'ha projectat encara. De FrickWaschneck veurem Les vuit orenetes, unfilm que s'ha fet cèlebre amb el títol : Huitjeunes filles en batean. De Fedor Ozep, quetan bona impressió ens produí amb Els ger-)iians Karamàzoff, hi ha Nit de gran ciutat,i del conegut alpinista i cineasta AnnoldFrank, Avions i feres i S. Q. S. Iceberg.

Karl Froelich, supervisor de Noies d'uni-forme, ha dirigit, ámb Herta Thiele La se-gona joventut.

El film cent per cent francés sembla quevindrà ben representat en una sèrie de co-medietes parlades i musicals entre els títolsde les quals llegim el de Théodore et Cie.I entre els films transcendentals n'hi ha und'Abel Gance : Mater Dolorosa. No és queFil creguem gaire, però cal ésser objectiu.

Contràriament al que passa amb Sa .pro-ducció americana, ens manquen encara me,l-tes dates pei • a poder completar aquesta in-formació sobre la producció europea. S'ex-plica ! Mentre la producció de Hollywoodés explotada aquí ,per agències directes deles cases ;productores que a hores d'ara jasaben a què atendre's, el film europeu, sive o no ve a Barcelona, depèn de mil con-tingències, per cert no sempre favorables aena bona selecció.

I per acabar no creiem necessari informarel; nostres lectors respecte les coses que esfan a casa nostra, més especialment a Mont-juïc. Són del domini públic. I tothom sapque enguany veurem el primer film català,El Cafè de la Marina. Sigui el que sigui,és una cosa d'una importància cabdal .pertots plegats. D'altra banda, des de 1hx:loorn'ham avançat ja alguna cosa SebastiàGasch i Enric F. Gual.

. J. P.

tòxic. Si umn dia hi entreu, ja no en podreusortir; •Molts - professionals m'ho havien dit.Teodor Busquets m'ho repetia Q'altre dia enel bar de .l'Exposició on mengen els garsd'El, Cafè de la Marina. - Jo qo m'ho haviacregut mat., Però ara que ho he tastat, jasé el pa que s'hi dóna. Amés, a mi unstudio m'interessa doblement. En efecte : uncrític aprèn més amb vuit dies de plateauque veient cent estrenes o 'llegint cinquantavolums de literatura Cinematogràfica.

Doncs bé : una tarda d'aquestes s'haviencasat la Rosa i IEn Rafel, dos personatgesde i'obra de ,Sagarra. I iEn .Pruna i la sevagent anaven a rodar els plans del banquetde noces que havia de tenir lloc a l'interiordel cafè. Aquella tarda, aquest tenia unaanimació inacostumada. Les seves taules es-taven totalment ocupades per una quantitattan considerable de pins 1 de menjar, queus feia l'efecte que d'un moment a l'altrees presentarien Pamtagruel o el seu pareGargantua, disposats a cruspir-s'ho tot ambentusiasme. Llagostes en abundància, cui-xes de ,pollastre a dojo, vins de totes me-nes,,;' Una monumental natura morta. Peròviva, Ben viva. 1 olorosa. La comparseriahavia estat considerablement augmentada.1 una •collecció de pescadors autèntics dela Barceloneta passejaven uns ulls com unestaronges per damunt el carro del travellingi ells sunlights en repòs; !El cafè estava piecornT un;ou. Ja no hi cabia ningú més. L'aireera dens de les 'rialles que les pallassadesdel Moraguetes provocaven. J!a-m'glo mi-rava amb àvidesa. I aleshores Domènec Pru-na em digué: ï«Voleu sortir=hi ?ii Qué m'has',dit 1 Cómo no !, que diuen els argentins quea l'estudi B estan rodant Boliche. Una novaexperiència a afegir a les moltes que ja con-té el copiós bagatge que aquests dies m'esticfent. <rBusqueu un jersei per a En Gasch !o((SÍ, però on... Ah ! Ja ho tenim l» Un delPruna gran, que també voreja els cent qui-

los. Una gorra d'un pescador, que no l'hade fer servir, acaba de fer el pes. Com queja estic torrat del 'sol, no necessito maqui-llatge. I . ja ens teniu asseguts a la taula delshomes sóls -, els filòsofs del poble .—, Rafael,Rivelles, l'actor Font, dos homes de la Bar-celoneta i un servidor.

Els preparatius es fan a ritme accelerat.Tothom seu darrera les taules. Pruna nopara d'esgangamellar-se... «Compte amb dlvi ! Acabareu tots torrats ! No toqueu elmenjar! Quan rodarem ja no m'hi haurà!EI que agafi un puro serà acomiadat a l'ac-te!...o Aquests comparses nous són la in-disciplina personificada. Però compte, queja la ballem.., «Tots a lloc! Silenci al pla-teau per oomençar!n

Tothom obeeix. Menys un d'aquests alouvinguts, que es deu creure que això de ferfilms és un joc de criatures, i que s'ha pre-sentat al set disposat a fer tabola i a di-

vertir-se de valent. Fins que un altre mSi-lenci!o, comminatori i estentori, Ii glaça lasang i l'immobilitza definitivament. Prunasegueix donant ordres:

—Preparats? Llums ! Silenci a foralI passen uns quants segons, densos de res-

piracions contingudes, trencats aviat per unaltre crit terrible : «Motor !o Un timbre iun sorollet de sofregit. La cambra ja estàengegada. Davant d'aquesta, el clachinanfa saber : ((Número 1J 4, espanyol, primeravegada.» I es fa fonedís misteriosament iràpidament, fent petar les dues fustes. Es-tan rodant un pla general del cafè. Tots elsassistents hem de menjar i beure, cridar,gesticular, interpellar-nos, fer 'broma en unmot. Es un banquet de noces ! 1 l'alegriaha d'ésser general. Però la cosa no rutlla

P°' bé.—Stop ! Apagueu ! Tornem-hi !Aquest tornem-hi, estem condemnats a

sentir-lo molta estona. Aquesta escena, tantla castellana com la catalana, és repetidauna pila de vegades. Ha de vorejar la per-fecció. I tots suem com uns pres daris pica-pedrers. La broma que hem de fer es vatornant aigualida... Aigualida.,. 'Cal haver

-ho viscut per a fer-se càrrec de la calor hor-rible, insuportable, que exhalen aquests fo-cus implacables. Aquells ingenus que.enve-

«Stop! Apagueu! Bon pour le son! Çà va!nAra han de preparar elcarro del travelling.La cambra ha de passejar-se suaument perdamunt les tres taules del cafè. N'hi ha perestona. Anem a perdre lla fresca. Sortim.I a la terrassa ensopeguean amb una grangernació. Són aspirants d'extra que es pas-sen el dia allà esperant que els contractin.Ens miren a tots amb una admiració do-blada d'enveja. Inconscientment, marquemi flam el pavero.

Però m'adono que és terriblement tard.No he avisat a casa. Si no hi vaig a sopar

passaran ànsia. Ho explico a En Pruna.—No, no ! Esteu condemnat a fer d'actor

cinematogràfic. La filmació del banquet nos'acabarà ñas demà a les nou del vespre.No us en podeu pas anar. Avui, us heude quedar fins a les dotze. I demà heu detornar.

Com ha amat això? Protesto enérgica-ment. I la .meva feina, què? Però tot s'ar-ranja en aquest món. I Pruna troba la so-

lució. Faré veure que m'he marejat,_ Sortirédel cafè. I així la meva serà .jus-tificada. mDit i fet. «Tothom a lloc!» Tornemal platean. I comencen els preparatius pera rodar un primer pla de la meva suposadaembriaguesa. Assagem. Repetim, que diuenací, com a França. Rivelles em diu comhe de fer ho. Pruna també em dóna ins-truccions. Semibla mentida com suggestio-nem els sunlights, el silenci, l'ambient dedisciplina que regna en el platean. Pruna ijo som molt amics. Hi ha molta franquesa.Amb tot, quan em dóna ordres, em tornopetit... petit.., obedient... gbedient..,. Peròatenció ! Vain a rodar dl meu primer pla.Quan us tiren la llum cegadora dels focusal rostre, quan l'operador us observa a tra-

vés de l'ull escrutador de la cambra i maldaper a situar-vos al bell mig del camp d'a-questa, quan completament enlluernats, heuperdut totalment el món de vista, us fa tal-ment l'efecte que tota la resta dels mortalsestà pendent del vostre gest facial... Primerfaig l'embriac davant Rivelles ; versió casta-llana. Després, davant Ventayols ; versió ca-talana... Tot ha anat bé! Gràcies a Déuque s'ha acabat aquest suplici. I, desprésd'un bany turc així d'esgotador, . me'n vaiga casa sense ganes de reincidir.

Heus ací el meu debut d'extra. Debutque ha costat a la Societat Pruna-Montllorun pla addicional - la meva embriaguesa —a afegir al découpage i al script: una pèrdua de temps i un augment de despeses.Quien debut! Me'n penediré tota 9á- vidu!

S I&nnsr1A GASCH'

3 a

$et-. mana

ToDE

1 la dinàmica comèdia

Jóvenes de NuevaYoikamb Miriam Hopkins

Winne Gibson i Phillips Holmes

(l^SON DOS FILMS PARAMOUNT

t., rI

1 '...' . ,, • ..-.

1 '

Peueig de Gràcia, 57. — Telèfon 79661

De les 3 tarda a le 1 matinada

Cami de Yukon tooeunentall

Noticiari Fox SonorulOmes informacions cinema£ogeàñques

La Revolució de Cuba, Fugida

de Machado, Aldarulls a l'Havanai LA CATIFA MÀGICA DE MOPIETONE

Un passeig en gòndola

MIR4IIORELITEATRE.TEMA ESTIVAL

Anem a veure com no és cap quimera, si-nó una possibilitat, .l'actuació de vuit o deucompanyies catalanes en els teatres que fun-cionen normalment a Barcelona, actuació laqual, com deia en 1- "article anterior, acabantamb l'encongiment del nostre art escènic,crearia ei públic apte per a fer4o reviure.Un cop creat el públic es crearien automàti-ca i fatalment els .autors i els comediantsambiciosos de conquistar-lo.

Em cal dir per endavant quetotes les suggerències .mevesles recolzaré damunt la •basede formacions perfectes dinsel ,gènere que cultivessin ; tanperfecte, si més mo, •com lesde fora casa que acaparen elsnostres escenaris i l'atenció delpúblic. Aixà pot semblar, deprimer .antuvi, d'un optimis-me abusiu; però per micaque s'hi reflexioni es veuràcom la consecució d'aquestideal mí.nim no constituiriacap cosa de l'altre món. Cal-dria, només, que dls nostrescomediants s'assimilessin elsentit de gla disciplina, la qualcosa °fóra facilíssima així quees veiessin timonats per mansdures ensems que expertes, ies trobessin que cada setma-na, en ésser dilluns, cobravenpuntualment la nòmina. Perla resta, no cal escarrassar-sea fer comparacions, puix queés evident que ino hi ha com

-panyia castellana que ino por-ti actors catalans tan bons comels altres, i d'entre aquests al-tres n'hi ha molts que no elscanviarfem amb força delsnostres que fan malbé sabatespassejant la llur misèria Ram

-bla amunt i .Rambla avall,Constituïdes, doncs, vuit o

dcu companyies catalanes —un ,parell o tres de comèdies,una de drames, una de melo-drama, una de vodevil, un pa-cel de sarsuela i una de gè-nere frívol, ,per exemple —,caldria que realitzessin actua- .cions de très o quatre 'mesoscadascuna en els vuit o deumillors teatres barceíonis Aca-parats que fossin en •part els locals per es-pectacles catalans, què passaria? Res. Nivn-gú nio em farà creure que el Barcelona i elPoliorama perdessirr'll'ur clientela 'si dadas-cun d'ells alternaven el pas de companyiesforasteres •amlb el 'd'iina a dues d' •vndfge-nes. Ningú' tampoc no em convencerà quesi al Romea, en lloc de funcionar nou me-sos amb urna mateixa compainyia, els re-partís entre tres de distintes, hi perdria di-ners. Ni ningú ino tindria proves per asostenir que di Tívoli, o el Novetats, o elNou, si en lloc de condemnar-se a fer sar-suela castellana a tot drap - per divos,dives i actors la imajoria dels iquáls sóncatalans --, en feien cinc o sis mesos cadaany de catalana, els uniría (pitjor de comels va. Ni ntmgú no fJosaria d'assegurarque minvaria el públic que va al Còmic, siles ,bajanades que es diuen des del seu es-cenari fossin dites en la nostra llengua, isi 'les canos que s'hi exhibeixen fossin delpafs en lloc d'ésser importades.

Potser els :profans s'estranyin que no .parlidel procediment econòmic de fer realitzableel meu parer, a causa de gla creença, moltgeneralitzada, que per a disposar d'un tea-tre cal tenir-lo; ésserue, almenys, arrenda

-tari. P.eró els de l'ofici saben que els nego-cis de l'espectacle v s fan gairebé sempre aun tant ,per cent de l'ingrés de taquilla, basede la qua'] éa obvi que ,parteixo.

1 ara direu què farien aquestes compa-nyies cls mesos que no actuessin ..a Barce-lona? Recórrer la resta de Catalunya, ambtot el ,prestigi d'una actuació a la capital,superada amb l'estímul de la competència ;reconquistar ,por al teatre el crèdit perdutamb l'esforç inútil de les companyies d'ar-replegats que van a pazrUt o de les que esformen per a passejar obres sense suc nibruc, escrites amb 'la pretensió d'enganyarpagesos; segar l'herba a les companyies, fo-rasteres que fa tres o quatre anys que te-con acaparats la dotzena de teatres que en-cara eren bons per anar-hi afer uns bolos;i, que per si no en teníem :prou, s'han apade.at d'unes, anornenades «Associacions d'A-mics del 'I'eatren, que si de bon principi sem-blaven ésser amics del teatre .català , ara hosón només del teatre castellà; agrupacionsd'intel•iectuals de pa sucat amb oli que filen

Rambla Catalunya, 37 •telèfon 11701

El país del sol de mitja nitDocumental del país dels fiords

Nova YorkReportatge de la ciutat dula gratacels

França ActualitatsGran Premi de Suada. Corrida a la francesa.Homenatge a Codos i Rossi.

VenèciaDocumental de la ciutat dels dux,.

Eclair JournalCampionat eidista del món. Rebuda triomfal deBarbo. Toros a San Sebastián, amb Belmonte.

Sesafó confinue de 3 farde a 1 de le esif

Temporada d • eafiu, cada dia

Enfredm rínita, 1 penuefa

cioni. I ,per a fer4o no cal projectar com-plicades machines ni constituir Comitès Pro-

teatre català, que a la gent li fa l'efecteque són germans de llet dels Comitès Pro-hospitals. N'hi ha prou que sorgeixi un homeaudaciós, enamorat u rna mica de l'art escè-nic i una altra mica dels diners, aparició laqual ino fóra cap novetat dins l'esfera delsnegocis teatrals. IEn tenim a tocar un exem-ple formidablle. Per bé que en una modali-tat artística distiinta, en un gènere de mol-tes més dificultats, més cc.mipromès i; pertant, més arriscat, hi ha hagut qui ha sos

-tingut sis o set — no sé quantes éxaeta-ment — companyies i les ha ,passejades pertota (Espanya. Ha tingut •contractats; en unamateixa època, tots els divos I dives de sar-suela,. i gràcies a la seva activitat, la sevaintelligència i la seva energia, ha fet reviureun gènere que era a (les portes de la mort.

Si qualsevulla dels empresaris de teatrecatalà dels darrers temps hagués tingut unavisió horitzontal de les possibilitats del nego

-ci domi la que Lluís Calvo ha tingut de lespossibilitats del teatre líric espanyot, i haguéstingut el •seu tremip, la nostra escena avuiserra tota una altra cosa que un teatre desocietats recreatives on les tardes dels diesde festa es troben una colla de parents id'amics per a veure una mica de comèdia iexplicar-se mútuament en els entreactes lescoses que els han passat durant la setmana.

^He arribat al punt de donar per dit tot elque m'ha suggerit el tema, i m'he valgutd'exemples vius, per a recolzar Púnica so-lució que ,per a mi té el problema ; puixque no crec que en fos cap 1'apeliació queea casos semblants és acostumat de fer alpatriotisme i a la abona voluntat de la Ge-qeralitat de Catalunya, sense caure que enun cas com el del nostre teatre, un pegatd'ungüent oficial ,preparat amb ponències deComissions i Comitès de teoritzadors ambdictes, fóra molt pitjor que la malaltia• D'al -tra banda, si el teatre ha de sostenir-sede subvencions, vol dir que no interessa alpoble, i .per a aquest cas tristíssim no hi haantre diagnòstic que aquell que tanca de cop.Totes les raons que puguin adduir-se per amantenir-ho, són expansions literàries ambmúsica sentimental impròpia de l'època. No-més faltaria que ultra la vergonya de cons-tatar què ]'art dramàtic autòcton, en el mo-tment més transcendental de Catalunya, viu-ria una vida artificial, passéssim •par la ver-gonya pitjor de constatar que la gent no hianés ni de ïrane, experiment que no seriani gens nou ni niassa veli.

Avecf AR'1'fs

Exit en le midaCorbates inarrugable,

' Pijames a bon pren

JAUME I, 11

Telèfon 11655

La collecció completa de

MIRADOR pot consultar-se

a l'Arxiu Històric de la Ciu-

tat, plaça de la Catedral i

carrer de Santa Llúcia, 1,

"Casa de l'Ardiaca", tots els

dies feiners de 9'30 a 1'30.

Notes sobre

Schalo n Asch

en aquest drama, a través de la seva forçai la seva aspror, a estones impressionant, laseva infinita poesia, el seu idealisme abran-da, la seva fe sincera, la seva profunda ma-lcnconia. Després, El Déu de venjança donài,1 rota al móii. Ací, com es recordarà, foure presentada per primera vegada aquestaobra en 1922, al teatre Romea, per la com

-panyia italiana d'Alfredo de Sanctis.Shalom Asch; gran viatger, féu aaparéi-

xer més tard; en 1911, un volum d'impres-sions de Palestina i un sobre els iEstatsUnits. També publicó un volum sobre Es-panya. iEntre les altres obres seves cal es-mentar: Mery (novella), Les ruïnes de lasanta casa (poema), Sabataï Tevi (dramahistòric), La joventut jueva, La noblesa,Amnan i Thamare, Dels moments (recullde narracions), Schldimé Naguid, Motke ellladre (novella) i Abans del Diluvi (novellaontracta molt extensament el tema de famaturitat). Novellista, ,poeta, contista i dra-maturg, ha estat i és Schalom Asch un es-criptor d'extraordinària activitat. Continuaencara escrivint sempre; escrivint i reno-vant-se a cada obra, «en una renovació —afegeix un comentarista —filla del seu tem

-perament ardentissim»•*^z

Les darreres noves que he sabut deSchalom iAsch daten de molt poc : de lacelebració a Ragusa del Congrés Imterna-cional dels PEN Clubs. La veu del granescriptor jueu es junté allí a la generosad'Ernst Toller i a les d'altres homes de pen-sament lliure contra la barbàrie de l'Ale-manya hitleriana. Romàntic fogós, idealistaexaltat, patriota entusiasta , escriptor laprosa,del qual té «totes les gràcies i tots elsritmes d'un cant», Schalom Asch no podiatrobar a la nostra Catalunya un traductorque l'interpretés com Ventura Gassol i ques'identifiqués millor amb la seva manera depensar, de sentir i d'expressar-sé.

Jonx TOMAS

Admirable i digne de tot encomi és elgest de Mercè Nicolau, que s'ha .proposatdur a terme, al davant d'una companyiaformada d'elements arreplegats d'ací i d'allà,tal com bonament ha estat possible, unacurta temporada de teatre català èn un delsbans teatres de Barcelona, i en aquestaèpoca de l'any que no és pas la més pro-pícia per aquesta mena d'activitats.

Mereixedora d'encoratjament i de lloa in-condicional és també l'actitud de la illustre

Ramon Vinyes

actriu en propasar-se de donar a conèixeral nostre públic l'obra inèdita d'aquests nos-tres autors que, si no hagués estat per laseva iniciativa de portar-1'a a les taufles,haurien romàs qui sap quant de temps en-cara en la virginitat del dnanuserit.

No es domen tan sovint en el`inostre mónteatral l'entusiasme i I'optimisme .amb quèse'ns han presentat Mercè Nicolau i EnricJiménez ;perquè els deixem ,passar en si-lenci. Feia temps que no havíem ,pogut ade-litar-nos en llur treball, i gràcies a ells ésque aquest any podrem comptar en el re-gistre de la nostra actuació teatral amb a4-guna altra escena més que la consuetudi-nària del teatre del carrer de 1"Hospital.

Vagi, doncs, al mestre d'actors i a :labenemèrita actriu el nostre agraïment si^n-ceríssim.

Podríem deixar d'estar -los agraïts, si totjust iniciada la seva tasca han fet ja quedesaparegués un ,paorós fantasma que ambfeixuga perfídia ipia•nava constantment da-munt la consciència de tots aquells que es-timen el nostre teatre i es preocupen d'urnamanera .més o menys intermitent de'ls seusmals i de llurs possibles remeis?Aquest fantasma, que ens afeixugava el

pensament i que, ara, per obra de MercèNicolau, d'Enric Jiménez i llu c -de r com pa-nyia, s'ha fos com un bolado en un gotd'aigua, era la por, era el terror que ensproduïa 1a sospita que s'estava perpetrantuna injustícia, un tort i un mancament im-perdonable al .nostre teatre menysval^oramtla personalitat d'un autor dels que més abri-vada renovadora ,portava i de la qual, se-gons deien éls seus amics, eren dies de gló-rta el que podia esperar el nostre teatre.

D'aquella injusticia, d'aquell tort, d'aquellmancament, queia tota la responsabilitatdamunt les empreses, mercantilitzades i sor-des a les imprecacions dels amics de l'autor,i damuint els crítics que no ajuntaven llursclams a les vociferacions dels postergats,precisament quan el teatre català es decan-dia, .anèmic, per falta d'obres que li retor-nessin la seva antiga vigoria.

1 bé. 'L''autor menysvalorat, l'autor negli-git, aquell autor al qual la incomprensió iel mercantilisme barraven les portes que eltenien de conduir a l'èxit, ha trobat aco-dliment i ajuda en l'empresa que s'ha en-carregat de l'aotual tanda de representa-cions del teatre Barcelona. La companyiaha inaugurat la seva actuació amb l'estrenad'El noble i l'hostalera, de Ramon Vinyes.Amb aquesta estrena hom ha tingut bonlleure de constatar fins a quin punt teniasuport en la realitat tot el rebombori je-remíac que ha estat menat a l'entorn da-questa comèdia d'ençà que fou presentadaP°r l'autor als seus amics i les causes dela seva permanència en la ineditat.

Però, desgraciadament, hom ha' pogutveure que 'tota aquella ardida campanya eranomós el producte d'un ennuvglament sen-timental que transformava monstruosamentles veritables proporcions de la qüestió. Elsamics de Ramon Vinyes, portant llur amis-tat fins a un extrem que els honora engran manera, s'emprengueren una feina no-hi,líssima i plausible fins a no poder ésser

-ne niés. La de fer constar per tots cantonsamb tota mena de propaganda l'excellénciadel talent de Llur amic i 1a qualitat teatrali la dignitat literària de la seva obra.

Si ben plausible era aquell intent, hemde dir que ha estat ben mal servit amb l'ar-ribada de l'obra a la seva representació.Mantenint perpètuament aquells tòpics queels són tan cars, de capelletes i enveges,

GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge debronze, Tintes i Utillatge per les

Arts Gràfiques

Agullera, 1 1Vía Laletana, 4TeL 15524 • BARCELONA

persecucions i odis, mercantiBsne , rutinamentida per una banda, i per l'altra ge-

nerositat i noblesa, puresa d'ideals i altesad'intenció, esperit de renovació, integritati geni, 1w i procurant que l'obra no acon-seguís mai ésser representada, hom hauriapogut anar incrementant la glòria de Ra-mon Vinyes fins a la més gran altura senseexposar-la als escrostonaments i les minvesque li ham d'ocasionar els- seus contactesamb la impura realitat.

Mes, ai!, aquest contacte ha vingut, i laglòria de l'autor n'ha sortit abastant escau;tellada. Pera el que s'ha perdut per uncantó s'ha guanyat per l'altre. Com diemmés amunt la representació d'Ei noble il hhstalera ha tornat la tranquillitat a mol-tes consciències que la -propaganda que hamhavia fet en favor de l'escriptor postergati contra els seus desconeixedors i posterga-dors havia submergit en una mar de remor

-diments.El més trist del cas, però, és que de la

constatació que comontem moltes personespoden treure'n (partit — car hom jutja elque no coneix segons allò que Ii és conegut— per a fer-se una opinió de totes les altresobres de qué sentim parlar sovint, que, comla de Ramon Vinyes fins ara, romanen enl'obscuritat acompanyades dels -planys i leslamentacions dels seus autors i llurs amics;que ens diuen i repeteixen, si fa .no fa, elmateix que hom ens havia dit i repetit apropòsit d'El noble i l'hostalerd.

Un noble sense cap noblesa, sense capgest que .pugui justificar de •prop o de llunyla seva inissaga, taül i obtús, sense cap dig-nitat i sense cap condició moral; una hos-talera nimfòmana amb una llordor i unaabsència d'aquelles qualitats intuïtives, es-sencialment femenines, que fins la •dona mésinculta i grossera posseeix, cultiva i con-serva en tots els moments de la seva vida,inimaginables ; uns vilans sense cap de lesvirtuts plebees que hom ha fet servir tantper exalçar 'el •pable, impertinents, grollers,vils i envejosos ; un capellà infeliç que' nosap res de res ; unes senyoretes aristocrà-tiques que ni tan sols un superficial vernísd'aristocràcia tenen ; un fill d'aquell noble,que és un estaquirot provident i sense solta.Atn-b aquests personatges i un llenguatgemacarrònic, pretensiós, arbitrari s fiats, aestones groller i a estones ridícul, una ac-ció anodina i un marc d'època indeterminat,és que Ramon Vinyes ha bastit El noblel'hostalera.

La interpretació, ,plena de Balles de detall,fou bon servida per alguns àctors secundarisi per les :primeres figures de la companyia,que en tregueren tot él -partit que era pos-sible.

x*5

La segona obra que ens ha presentataquesta companyia és • L'home que torna.,traducció de l'adaptació teatràl de lla novellaKarl und Anna, de Leonhard Frank, fetapel seu mateix autor. Es sobrerament co-neguda del nostre públic aquesta obra, proudivulgada, es ecial iment e •, por a seva -p odatació cinemat•ogràfica que ha. corregut ,pertots els cinemes de la nostra ciutat.

Aquesta peça teatral fou estrenada fa cosad'uns dos anys en un teatre del Parallel,on passà sense .pena ni glòria.' Centenarsde representacions a Ailemanya, l'èxit devenda del .'llibre, decidiren Paluzie i llomè-nec de Bellmunt a traduir,la i presentar-laal públic barceloní. lEl nostre públic no res-pongué llavors, com és molt de témer queno respongui tampoc ara. Li costa molt alnostre ciutadà normal .assimilar-se i fer-seseu el cas que li és presentat en L'homeque torna. Per excellent que fos la sevapresentació, per acurada que fos la sevaforma literària, per bans que fossin els ac-tors que l'interpretessin, Karl und Anna nopot tenir a casa nostra cap èxit de públic:La nostra gent és crassa 11uny d'aquellaactitud sentimental i anés o menys filosóficaque hom ens ha explicat tantes vegades corria conseqüència de la guerra en els païsosdel centre d'Europa, i que, allà, pot justi-ficar, cohonestar i abonar la peripècia dra-màtica de L'home que torna ; però ací, no;

JOAN CORTES

Pagnol no escriuràmés per el teatre

Pagnol creu que els autors no «pensen))teatralment. Al contrari, «pensen» esdevemi-ments en acció, i després els redueixen , elscontreuen, al marc teatral. Ara, que el céle-lzre autor de Marius i de Topaze està fil=mant una obra d'Avgier, s'ha adonat que,en un moment donat, l'autor pensava en unpasseig, però no podent-]o representar escè-nicament, el fa contar per un personatge.L'autor l'hagué de contar, .el postor en es=cena él pot realitzar. aA Shakespeare — hádit -- només ]i calia posar subtítols. No s'a=móinava pas per descabdellar els esdeveii-ments.»

Si Pagnol roda Augier, és per una jugues-ca. Quan es parlà de dur Marius a la pan-talla, tothom deia que no se'n farien ni cincde calaix. 1 aquell i altres films de Pagnolhan donat milions. «La prova que el teatrees pot dur a la pantalla -. digué Pagnol—,ara us lá donaré. Sense canviar un mot deltext.» -I ve escollir el Pomer d'Augier.

Però Pagnol seguirà produint obres seves,directament per a la pantalla ; el que no pro-duirà seran obres per al teatre, porqué pen-sa que dintre sis mesos, a tot estirar un anv,ja no hi haurà teatre. (Pagnol és marsé-llès.) ((En escriure una obra, pensem en élsenyor Shakespeare, en el senyor Corneille,en el senyor Musset — ha conclòs —, mertre que al cinema... res ! El camp és pelat,obert de bat a bat.»

LES ESTRENESRamon Vinyes, El noble í 1'hosfalera, — Leonhard Frank,

L'home que torna (Teatre Barcelona)molt prim en tractar-se d'escollir obres d'au-tors del ,pafs, i un cop han triat i retriatdonen sis o set-centes pessetes per funció ala millor companyia indígena, mentre a lescompanyies forasteres els en donen mil dues

-centes o mil cinc-centes perquè ens represen-tin l'obra que elspassi pel cap al primer ac-tor o a la primera actriu, i que sovint ésuna obra de Muñoz Seca o d'Honorio Mau-ra o de qualsevol altre amticatalà rabiós.

Heus ací quin és el daltabaix que cal esprodueixi per tal que el rostre teatre reac-

Lluis Calvo

La neuràlgia del teatre ` S c h a i o m A sch catala —Schalom Asph, l'autor deï drama El Déu

de venjança, ,la versió catalana del qual aca-ba de donar-nos Ventura Gassol al teatreBarcelona, és 'avui, dels escriptors en yí-ditx, el més llegit universalment i el demés sòlida reputació. El Déu de venjança,traduït a diversos idiomes i representat atot arreu, ha contribuït molt a fer4o conèi-xer i al seu prestigi, sobretot fora del ipú-blic jueu.

Schalom Asch té ara cinquanta-tres anys.Va néixer a Koutno, poblet de Polònia.Fill d'una família modesta, en la seva im-fantesa abundaren les penes i privacions.«Tot i així — observa un dels seus biògrafs

visqué enmig de somnis, i les belles illu-sions predominaren infinitament, en ell, perdamunt de les necessitats immediates i pal-pables.))

De molt jove, Asch arribà un dia a Var-sòvia per a continuar els estudis religiososque tenia començats. No havia fruït gaire

-bé altres lectures que des del Talmud- i lesExegesis. El seu aire era compungit i tí-mid. Portava una barbeta ridícula i una le-vita inversemblant. Però tenia una ànimainquieta i turmentada, un car que desbor-dava d'amor per totes les belles coses de lanaturalesa. Aquesta inquietud i aquestamor li desvetllaren aficions literàries queconreà d'amagat i que esclataren tot d'u-na en forma d'un conte, Mo'ichelé, que es-devingué famós. Schalom Asch havia portata llegir aquest conte al gran escriptor I.-L.Péretz, a1 qual admirava com a un mestre,i Péretz; entusiasmat, l'havia publicat ambels màxims honors a la revista Yioud, deCracòvia. Asch no havia complert encaraels vint-i-um anys. Es tragué aleshores labarbeta i llençà la levita de seminarista.

A Moïchelé seguiren altres contes i al-tres, plens d'emoció i de sensibilitat, i ambells publicà Asch, en 1903, un volum quefou oelebradíssim: En un tems maleït. Elpassat del ghetto hi estava meravellosa

-ment evocat — amb tota la realitat, ambtot el dolor, amb tot el lirisme. «L'ànimad'Israel — anotà un crític —parla per bocade Schalom Asch•» Un altre digué: «Totel tresor jueu enterrat des de segles, ésdescobert als nostres ulls al conjur de laploma- màgica d'aquest home».

v

Aquell mateix any, Schalom Asch, a mésdel poema de 1'a vida jueva El vilatge idels drames De retorci i El temjis del Mes-sáas — els seus primers drames —, escrivíEl •Déu de venjança. Max Reinhardt, en1907, .posà en escena aquesta obra a Ber-lín en llengua alemanya. No s'havia repre-sentat encara en yíditx. La seva audàcia,la seva vitalit&t gals seus atacs als rabinshavien; fins aïeshores, esporuguit tothom.Ningú, abans de Reinhardt, ñt havia vist,

-' 1

:'

,./

Enric de Climent i Vidal

judicis i els respectes humans, ]'autor noha vdlgut miliorar-nos els seus ascendentspresentant-ne un retrat retocat. Llur con-ducta pública i .privada, no pas sempre de-fonsable, és explicada sense embellimentsdeformadors. I això de l'embelliment na esrefereix a l'estil del llibre.

Es podrà objectar, potser, que les circums-tàncies han dut l'autor a escriure aquestassaig biogràfic, ja que al capdavall no estracta pas de tipus extraordinaris en el malni en el bé; però ja ha estat remarcat que'a biografia no havia de dedicar-se exclusi-vament a les figures excepcionals. Aquestsfautors de la opetita història, sense la qualno existiria la gran»'; tenen també un inte-rés, i amés encara entre nosaltres, on tantsde catalans encaraesperen qui elsescrigui!la vida i d'alguns altres es spot dir que mésvaldria que algú els l'esorivfs de nou, tandeficient és el que existeix.

Més d'una vegada hem recolzat la cridaque feia un dia Pere 'Coromines convidanta explorar les pedreres tan poc explotadosdel segle ,passat, amb el seu seguit de 'lluitespolítiques aomn^panyades d'herclismes i degitanades. 'Cali repetir que aquesta tasca ésut'gent i cal posar-s'hi com més .aviat mi-llor, abans no acabin de desaparèixer elssobcevivents i no es perdi el rastre dels do-t uments que, escampats, encara deuen exis-tic. No és pas un costum gaire estès ni urnaafició molt arrelada entre la nostra gent, deguardar papers.

Per això sol, per haver contribuït a aques-ta obra caldria lloar el llibre de Vagos. Seriaexagerat, evidentment, qualiflcar-lo de bio-gradia o de biografia movellada. No té en procgrau el rigor històric, la consistència erudit.de la primera, ni l'empenta i'I'aprofundimenpsicològic di la segona. L'autor ja ens hcavisa des de les ,primores línies -: no ha pretèsfer ni una cosa ni l'altra ; més modestaments'iia limitat a una mena de quadro de costurcs, collocant unes figures en un ambientPerò aquest quadro de costums té un irmegable interès i l'autor reïx a presentar-nodos homes i un ambient tal com degueresésser, potser .perquè la seva ambició no 11,estat massa alta.

Malgrat .aquesta limitació voluntària —potser per això mateix —, Climent és un do

cument valuós i àdhuc es llegeix amb gusttot i semblar en més d'un aspecte que ning-no n'hagi corregit les proves.

The Ma'órca Sunand

TIie _Spanish TimesEI més important set-manari anglès que espublica a Espanya.Llegit per tots elsanglesos i americans

25 cèntims en tots els quioscos

D'Annunzio a la Trapa de Magarzatio

II Brémond

Nascut a Aix de Provença el 31 de juliolde 1865, d'una familiá on la notaria -pas

-sava de pares a fills, IHenri Brémond es de-cantó .per la carrera eclesiàstica. Ingressaten 1882 a la Companyia de Jesús, fou tra-mès a Anglaterra, on 'passà deu anys i onhavia de contraure el gust per la poesia an-glesa i fins per certs anglicismes que méstard li serien retrets per Pau] avouday. AlPaís de Gal-les completà la seva educaciófent de professor, ja que, com és màximajesuítica, s'aprèn bé llegint, millor escrivinti molt millor ensenyant.

Des de 1899 col-laborava als Etudes. Elsseus articles cridaren l'atenció de FerdinandBrunot, que n'hi encarregà per a la Revuedes Deux Mondes. També començà al Cor

-res15ondant urna collaboració que havia dedurar tota la vida.

En 1909 estigué un temps suspès á di-vinis per motius que no li fan sinó honor.En la seva estada a Anglaterra s'havia fetamic de George Tyrrell, capellà que des-prés s'havia de fer modernista, i per tantcondemna-t en 1907 per l'en• íclica Pascendi.Em ico9, Tyrrell, que agonitza paralític aSussex, crida el seu gran amic, el qual novacifla a embarcar-se. Brémond l'absol sotacondició, cosa .permesa als clergues que dub-ten de l'estat conscient del moribund, i pre-sideix el dol en n'enterrament catòlic delcapellà modernista que ha mort sense pro-nunciar cap retractació. !El :bisbe de South-wark decretà la suspensió de Bremomd, ra-tificada per Roma, però alçada al cap depoc temps. D'aquesta feta deixà d'ésser je-s uïta per a ósser un capellà secular ; es diuque .això li costà també 1a porpra carde-nalícia.

Llegia molt, escrivia enolt. Deixa, entred'altres llibres: El benaventurat ThomasMoore, El cardenal Newman, Santa Chan-tal, La Provenia mística al segle XVII, /lo-logia de Fénelon, Meditacions sobre la san-tedat i la vida dels sants, L'evolució de laclerecia anglicana, etc.

Un temps, el seu inom sortí de l'obscurrietir d'erudit per a ocupar i'a'tenció delslectors de setmanaris literaris. Fou quanagafà lee paraules c)poesia pura», escritesper Valéry en ell prefaci de Connaissancede la déesse de Lucian Fabre, i les revestíd'una importància que no havia estat ,pre-sent a l'ànim del poeta quan les formulà.D'aleshores daten, a més a més d'unsquants articles en la polèmica suscitada, elsllibres I-a poésie pure, Prière et poésie, Lesdeux musiques de la prose.

IPoe o molt, .però, Brómond sempre hasuscitat polèmiques. El seu decantamentper Féneíon contra Bossuet, el llibre Poro'le romantisme, L'ubhé Teanpéte,qualifi-catiu aplicat a Rancé que també hauria es-caigut •a Brémond —, i d'altres encara, fo-ren origen de discussions. Brémond teniael coratge de les seves opinions i es triava

Henri Brémond

proclames p enes de rtn am es pari s es en* el seu estil grandiloqüent acostumat.

Però hem de de D'Annunzio. Cosa,parlar D'Annunzio ha estat innoblement traït

certament difícil, tractant-se d'un home de per Mussolini. El feixisme, en la seva pri-mrtrva forma ultrademocràtica que aviat

vida tan moguda i de producció literària .perdé, és una creació seva. Itàlia havia de

tan rica : no se sap mai on començar niPerò el nostre intent, avui é;;on acabar. convertir-se en una repúbllica gairebé com

modest :volem limitar-nos a alguns trets, espainyola, i el poeta n'havia d'ésser el pri-

generalmemt ignorats de la seva vida. mer president.La Carta del Lavoro, instituïda per ellD-'Annunzio arribà a Roma en 1879, que

només tenia setze anys, ja que havia nascut quan era a home, demostra que la seva

en 1863 a Fr.ancailla, a la vora de l''anw- política era d'inspiració democràtica, encara

rissimo Adriatico. Ja tenia aleshores la que ell, personalment, tingui fures de des-

consciència d'estar dotat d'un talent supe- denyós arïstocratisme.Vell ja, sense prou gent que el seguís,rior a la generalitat, però potser encara ino

es suposava un superuomo, paraula ,poc no ha pogut obstaculitzar, com :potser hauriasimpàtica llançada després per -ell. En po- volgut, 1"obra dictatoria'!l i lliberticida de

ques paraul-es : estava decidit a seguir un Mussolini. Li ha calgut resignar-se a la

camí que el dugués ràpidament a la glòria, inacció, encara que sotnnt molt. No és exa-

Talent i cultura -- indubtablement, el jove gerat de dir que, totes les distàncies guar-abruzzés en posseïa — no bastaven, però, dades, el Vittoriale li és el que Santa He-per a introduir-se en la vida literària, que lena fou a Napoleó.en la Ltàlia d'aquell temps era molt dife- I amb tot, si gosés — si tingués menysrent del que és avui. Es lligà d'amistat anys i més salut —, seria en aquest mo-

fraternal am.b altres tres joves, també aspi- ment l'únic que .podria alliberar el seu .país

rants a grans coses : Francesco Paolo Mi- d'un règim oprobiós. 1 el nom de d'Annu,n-chetti, Eduardo Scarfoglio i Pasquale Mas- zio no restaria sols indeleble en la històriaciantonio. 'El primer es dedicà a la pintura, literària.el seu quadro La figlia di Jorio és sobretot Però tot això és un somni que no es tra-cèlebre ; el segon arribà a ésser un gran duirà en realitat.

Arios NOVELLISperiodista europeu, tant que'Gordon Bennettli oferí diverses vegades la direcció del NeuI'ork Herald'; el darrer — pobre amic nos- Ii

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIHIIIIIilIHhIIIIIIIIIIIIIIIIIIU_

111111111111111111111111111111111111111111111 t l l l l l 11111111:

NATACIÓGran assortit d'obres nacionals

i estrangeres. Perfeccioni la seva

manera de nedar, estudiant les

noves obres sobre el "erawle"

Llibreria FrancesaRAMBLA DEL CENTRE, 8 i io

Sucursal: PASSEIG DE GRÀCIA, 87

BARCELOÑÁ

LE/ LILETRE/

Si llegir és demanar a 1'experièacia d'al-tri l'enriquiment del nostre coneixement de]'home i de la vida en general, la preferèn-cia actual de gran apart del públic envers lesmemòries, çorre'spondèmcies i biografies, pottrobar una motivació més elevada que lasimple curiositat. Sigui •com sigui, dl fet ésinnegable, tant que fins sha arribat a par-lar d'una decadència de la novella precur-sora de la seva mort, substituida per la bio-grafia o per aquell gènere híbrid i sovintsuspecte de la bioérafia novellada; que comp-

JUST CABOT

Fages ens els presenta tals com els ha tro-bat, no sols en el record perpetuat per tra-

dició familiar —• que fóra de discutible va-lor històric —, sinó tal com es desprenen dela documentació curosament ordenada iguardada..

Hem parlat de la deformació àdhuc in-conscient de l'autobiografia. En el cas d'es-criure les vides d'uns avantpassats de l'au

-tor, aquest també corre el perill de decan-tar-se, si no a 'apologia, a la justificació.Però en el cas de Climent, superant els pre-

Estran yes notícies arriben del Llac deGarda, o, millor dit, del Vittoriale, residèn-cia principesca de Gabriele D'Annunzio. Se-gons .aquestes noticies, més aviat rumors,el poeta estaria greument malalt, i àdhuces -tem .per la seva vida o per les sevesfacultats mentals. La veritat és difícil deconèixer. Fet i fet, D'Annunzio és un pre-soner. 'E1 lloc on han de transcórrer elsseus dies no és semblant a aquella illa deSanta Margarida on escriví La mascheradi ferro ; .però és una .presó-

En altre temps hi havia a Itàlia un altregran presoner, e1 papa, el qual però podiadisposar de grans .palaus i vastos jardins.Era un presoner voluntari, que l'herèticMussolini induí a rependre la seva llibertatgràcies a un magnífic ,present de dos milmilions de lires.

D'Annunzio, en ca:nvi, és un presoner in-voluntari. Pot recórrer el magnífic llac deGarda i les regions dels voltants ; però nopot anar massa enllà, i a l'estranger menysque enlloc. A Arcaehon preparaven gransfesteigs en el seu honor, en record de laseva estada en la població. Mussolini li hanegat el passaport, endolcint la descortesiaenvers el seu primer benefactor amb el no-menament de membre de l'Acadèmia Ita-liana — institució feixista — i amb la dona-ció de la històrica Villa d'Este. IEl poetarefusà una cosa i l'altra, i trameté al duceun telegrama viu de termes.

La història de Gabriele D'Annunzio ésmés aviat trista que alegre. Potser ningúno sabrà mai el que aquests darrers .anysha passat entre cll i Mussolini. Qui estavaal corrent de tot era l'ex-secretari del partitfeixista, Augusto T urati - un dels funda-

• dors del règim —, però també ha -estat fetempresonar pel duce, i qui sap si serà maimés -vist... Augusto Turati havia - comptatmolt i tenia una bona colla d'amics: Noli ha servit de res : no han pas fet un sol

pas en favor seu, :'han abandonat a la sevasort demostrant aquella veritat escrita enl'ànim de molts italians d'avui : o camisanegra, o uniforme de presidan.

tre! — fou simplement diputat, .però acon-seguí fama per la seva afició a les .donesi per haver estat l'amant predilecte, peròno desinteressat, de ila bellíssima cantantLina Cavalieri, convertida després en di-rectora d'un cèlebre institut de beauté pari

-senc. D'Annunzio és a hores d'ara l'únic so-brevivent d'aquella alegre quàdruple aliança.

Sortosament per a ell, un xicot coratjóstingué la idea de fundar una casa editorialque permetés a aquells principiants el seuingrés en la vida literària : aquest perso-

natge era Angelo Sommaruga.-1 així, aquell mateix any r8g9— quan, repetim-ho, e1 poetanomés tenia setze anys -, foupublicat el seu primer llibre deversos : Prima' Vere.

La beutat ''déle 'versòs, laperfecció lingüísticá,"l'elèvaciói l'audàcia dels conceptes, cri-daren Il'ateneió de la críticasobre el joveníssim poeta. Elseu desig s'havia convertit enuna realitat, la qual es cosr-firmá amb e1 seu segon llibreCanto aovo.,

Algun temps després, Som-maruga, que amb les seveselegants edicions elzevirianeshavia llançat D'Annunzio i al-Ir-es escriptors, féu miserable-ment fallida i s'hagué de refu-giar a Amèrica deixant un im-portant passiu. Però D'An-nunzio ja s'havia afermat, ien lloc d'anar a la recercad'editors, eren aquests els quese'l disputaven.

EI poeta a-bruzrès ha tingutmonta sort amb les dones, -lesquals de vegades .aprecien mésles-dots intellectuals que les fí-siques, dit sigui en -llur honor.

Encara era joveníssim que — tot i ésser defamília molt modesta — es casà amb la du--quessa Maria di 'Gallese, de l'alta aristocrà-cia romana, i de la quan tingué cinc fills.Però se'n separà al cap de poc temps percomençar pel seu compte ,una vida plenad'aventures amoroses. D'!Eleonora Duse aIda Rubinstein, de Vittorina Lepanto á una-pliucesa imperial queencara viu, tot dedones de les més variarles condicions socials,artístiques i morals ocupa-ron la vida delpoeta, el qual no ha considerat 'mai la donaamb aquella -concepció elevada que sovints'ha atribuït als poetes.

Encara ara, a lee seves velleses -- ja tésetanta anys —, no ha renunciat a l'amor,almenys si jutgem pel que era notori no fagaires mesos : dues joveníssimes germanestriestines tenien cura d'alegrar els darrersanus de la vida del poeta.

5-5*

A Gabriele D'Annunzio no .pot ésser apli-cada la mesura dels homes normals. 'En aixòconfirma la teoria de Cesare Lombrosó se-gons la qual el geni és follia. Però, si esvol escrutar bé cl seu ànim, malgrat lescxtravagàñcies que ha comès, no se li potnegar una generositat que ell vol amagarsota una màscara d'egoisme mig cínic.

Qtuan lla guerra, ensems amb Locatelli,volà sobre Viena amb la missió, conferidapel general Cadorna, de bombardejar la ciu-tat. Repuginant-li de fer víctimes innocents,deixà anar sobre els vienesos una p•luja de

d' ' b fi t

ELB LLIBREC, Fages de Çlimenf, Climent (Ca^alònía)

RUMORS DEL LLAC DE GARDA

D' Annunzio, presoner

Societat Espanyola de Carburs MoIaI'IicsCorreus: Apartat 190 BARCELONATeleg.: "Carburos" Mallorca, 232

Telèfon 73013

CARBUR DE CALC[; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) : OXIGEN 99 % DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda. cotó t altres teixits : : CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstiça :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

els adversaris rom es triava gels seus sants.Cridat a -l'Acadèmia Francesa a ocupar

la plaça de Msr. Duchesne, el mes escèpticdels :prelats, reeixí a fer-ne un elogi tanhábil com el que Valéry traçà del seu pre-decessor Anatole France.

Però l'obra més important de Brémondés la monumental Història literària del sen-timent religiós a França des de les guerresde religió, el primer volum de la qual apa;regué en 1915. Compta ara onze volums rencara no està acabada. Hi ha hagut busca-raons'que han discàtit el títol. Haurien pas-sat per una història de la literatura reli-giosa ; no per una cosa híbrida. Però elmateix autor ho avisava. Si retolava l'eru-dit monument de tal manera, era perquèhavia poat solament en les fonts literàries.L'obra és desigual, com totes des que crei-xen a mesura que s'escriuen. L'autor l'ha

-via concebuda en quatre volums : un d'in-troducció, descrivint el medi ; tres d'histò-ria, contant la naixença, el triomf i la de-cadència del misticisme. Però el seu esperitamic dels matisos anava fent descobertesque l'obligaven a ampliar, a dilatar el marcque s'havia traçat. Quants volums hauriatingut si hagués pogut acabar-da? Allò quefou començat com una síntesi, ara és una

juxtaposició d'assaigs, una mena d'ènciclo-pèdia, rica de troballes i punts de vista, cu

-rulla de documents . Obra desigual, hemdit; no sois per certes mangues de propor-ció, sinó també per la barreja d'esclats dellum i de clapes fosques. Però així i tot ésuna gran obra, a posar al costat del Port-

Royal.de Sainte-Beuve. Es d'aquestes obresde crítica que no tenen gran cosa de comúamb la crítica que som centenars a fer-la.de recensions de llibres recents.Brémond, aquest provençal que havia fet

del Béarn el seu lloc de residència, ha mortfa -quinze dies a Arthez.

A les GALERIES SYRA trobareu els

presents de més bon gust i qualitat

Diputació, 262 - Telèfon 18710

Xavier- Nogués. — eL'envela,hi

hVR4@:R

LES ARTS I ELS ARTISTESHOMENATGES

El de Picasso és un nom que, no sabemben bé si .per ell sol o pel personatge que elposseeix, ha esdevingut un aplec de síl.labesmàgiques,

'Evoca tot un pròxim .paradís, tota unaimponent trajectòria dels rècords de les no-ves posicions de la pintura, un brillant pre-ludi a casa mostra I una epopeia definitivaen el cor del París judicador i clau dels èxitsuniversals.

La vinguda de Picasso a Barcelona equi-val a un succés impremeditat,sensacional i personalmentemotiu.

Generalitzant pictòricament,hem fixat la seva representa-ció, ara, de cara al fet de l'ho-me que, convivint amb nosal-tres, despullat de tolia °exterio-rització d'artista, promou unaltre capítol d'exclamacionsque per a poder-les emetre,unit d'interès de la coneixen-ça persona.! , fan agafar el ca-mí del carrer de les Corte Ca-talanes per assdlir la .presenta-ció i el dret a unes preguntes.

Elspreliminars d'aquests ac-tes, segurament ingrats per alpersonatge, tenen unes guspi-res d'expectació, purament pue-rils en tota l'extensió de laparaula.

Es un moment d•efimitiu icondensat aquest d'esperarl'a-carament amb l'home notable,moment en el qual, a despitde les •profusions fotogràfiques,]'home és encara una incòg-nita integran.

EI món està alluinya.t de latranscendència que pot perdrela cosa. Pel carrer, indiferent,llisca amb el ritmeetern lavida de sempre.

Si això s'esdevé en una horafoseant en la qual el gris .ploms'apodera de eles coses i des ba-nya amb el seu suau desdibui-xament i. veieu el ciutadà quepuja al tramvia i el que acabade plegar, teniu la remota sen-sació de viure en una esferaacabada' de descobrir, plena de les amés ab-surdes possibilitats i les més glorioses temen-ces.

Bé. Picasso no ho' creu així. S'esforça peraccentuar la naturalitat. Naturalitat ques'encomana i tira, per . terra tots els prejudi-cis bastits amb un cert ensomni sobre unavista urbana.

Degudament posats- d'acord, sobre l'afer dela visita i assegurat formalment que la nos-tra intenció no és ila de l'arrenca -respostesclàssic, espanyol, creiem oportú estendre unsconceptes sobre pintura moderna.

Es que Picasso està alarmat? El molestala pregunta?

--Sobre p'vntura moderna o antiga , vosal-tres podeu tenir urna opinió molt més lliurei aproximada que nosaltres.

--Però és que hi ha una 'evident diferèn-cia de qualitat entre la meva opinió, segura-ment equivocada, i la que,em podeu donarvós.

—Si aquesta diferencia existís nous cà-piga cap dubte que seria passatgera ;j.,,d'aeía deu anys hi hàuria çoincldèincia 1 ño dis-crepància f Cna vegada vaig- trobar una se-nyora desesperada amb un retrat que li aca-baven de . . fer .. !Es trobava extremadamentvella. Vaig dir-li, «Guardi's el retrat' i, veu

-rà com d'ací ,a deu anys hi estarà cónfor-me.»

Picasso, doncs, no ,parla. Ni parlarà.D'altra •part, si retreguéssim crítica sem-

blaria insistir sobre un assumpte ja diluci-dat, catalogat i acceptadíssim per tothom.

Així que, davant d'ell, queda solament unrecurs, el literari de provar el retrat ambmés o menys pretensions.

Picasso així a mitja 'llüan es presenta cornuna gran tromba de geni. Queda per clardamunt la penombra de la paret, a punt deler-vos treure deduccions de la seva fisiolo-gia. ;Em va fer l'efecte duna acció preme-ditada, com si establís un joc altament re-creatiu .

Picasso plántat al davant vostre, digerintel sol de Cannes de tot un mes, el' clàssiccabell desmaiat sobre el front, ensenyantunes dents refractàries i dibuixades amb car

-tabó, quadrat damunt la seva gràvida 'basei amb els braços creuats al pit, té el gestde voler veure funcionar l'aparell mental i\eure perdre-us en conjectures.

Sembla un boxador internacional amb ata-vismes de la murrieria malaguenya, la sor-negueria d'un català i el deix aplomat delring del cosmopolitisme.

Parallelament, .porta un general i .profundbany d'acer. .

U11s que vibren amb una ".poderosa in-fluència hipnòtica en una cara tractada perplanis, sobre un call treballat en una fustade vetes prominents i geomètriques assentatsobre , unes espatlles de pastor muntanyenc.

Picasso camina .per l'habitació amb pas-ses mesurades, fent més via que ningú, abo-cant paraules justes i determinades a .1'0rella que !es està esperant, té un nervi percada .persona que el visita, s'adapta extra-ordinàriament a les edats diferents personi-ficades pels homes que el van a veure, cadaspot desperta un record, es veu a tothomfent memòria, mirades que convergeixen enalgun desaparegut taller d'aquell temps,1'ambien•t es daura d'àlgides remembrances,a tots els companys d'habitació els agafemUn moment precís en què es vivifica algunaescena al centre de la qual Picasso reia,com riu en aquests instants, esbandint unarialla que pica a la porta dels vint anys.

Aquella Barcelona confitada que ara co-mencem de veure els novells com un puntenvejable situat en el calendari retrospectiudel qual fa poc han acabat de caure elsdarrers fulls, pren una consistencia, misti-ficada per la' mostra presència; en aquesta

cambra d'hotel, acompanyada pel nucli emo-tiu d'uns caps que del gris viren al blanc,oint la filigrana de Manolo i la càlida asse-veració del .pintor de París i el silenci apro-vador de la resta.

Hem observat en Picasso una convicciópel passat ; escepticisme o estoïcisme, pot

-ser. Segurament producte de la gran conse-cució en tots els ordres. Per això, davantdel fet de Catailunya, Picasso fa l'efected'un insigne passavolant que celebra les

Picasso al Ritz, amsb Manolo

grans tro^bailes i condemna les equivocacionsdes d'un lloc relativament estratosfèric, sen-se arribar ni a l'entusiasme ni ala indig-nació del francament interessat, del queposa en joc una passió pròpia de molèculad'una comunitat.

Es una ,posició idònia de l'home sub-jecte a unes úniques fluctuacions espiritualscatalogades en el ram inquisitiu de la pin-tura, a part d'un etnicismè constantmentllimat per una relació universal i que encerts moments fa creure en el tòpic que diuque .l'art no accepta fronteres.

Aquest deix pronunciadíssim topa ambl'afabilitat.

Picasso és essencialment amable , posseeixaquell do de gents propi del gran cantantque'há estemordit tat un auditori a forçade prodigar els aguts més inversemblants.

Adhuc això darrer 1i veiem en el que espot,:ánomenar el gest 6ntim. Per exemple,quan' Picasso mobilitza els braços caigutspera a creuar-se Is damÚnt del pit, dóna lasensació que practica un acte de fantasmagorra i que abraça d'ull sol cop tota la boladel món.

No afluixa • en cap instant la seva actitudgenérica. No' .,té' un` somriure apuntat r ambagulles; és un' somriure de ciment ,armat.

No destilla una ,mirad i de protocol-; téuna mirada alimentada per ún' rèflectòr im- .marcescible i assegurat.

Quan deixeu Picasso i teniu a la ret nala visió d'un tros d'història,. 4a imatge deltriomfador i l'aparició d'una gran fase dela vostra terra, us trobeu enmig del nrarbr'ede l'hotel, sentint la còsmica tremolor 'del'carrer i la, proximitat de coses desagrada-bles, sentiu el consol que pot donar una re- ivisió retrospectiva, i en havent-la observatés quan us convenceu del gran argumantevocador de la fenomenologia simbolista.

ENRIC F. GUAL

Un present que us farà quedar bé.

Visiteu les GALERIES SYRA

1.a muller, indignada. — Robert, què ésaixò de mirar aquestes dones mig despu-Hades?

(The Iluniorisl, Londres)

--A vostè li convé no amoinar-se. Deixiles ocupacions i faci un viatge per mar.

—Inútil, doctor. La meva dona sap nedar.(London" Opinion)

PROTECTOR

Reflexions sobre la críEica

André Duboscq, crític del Corres pondant,dóna, en el darrer número d'aquesta revista,unes Reflexions sobre la crítica.

«Es freqüent de sentir declarar vana lacrítica d'art. Aquesta opinió no fa mal aningú i sembla, en canvi, fer tant de .plaerals que l'expressen, que hi ha uns certs es-crúpols a combatre-la.

»I es persones de caràcter més tranquil,més conciliant, es limiten a repetir la fraseconeguda sobre els gustos i els colors, devegades amb una certa condescendència, iafegeixen amb un somriure escèptic : «Quisap com seran jutjades , d'aquí cinquantaanys, les obres d'èxit d'avui ?» I no obstant,si els feu remarcar que hi ha obres que so-breviuen a l'època en què han estat crea-des ; que entre els milers de les que passenn'hi ha algunes que duren a despit de l'evo-lució perpètua de l'art i dels canvis que apor-ten les èpoques següents ; que, en una •pa-raula, hi ha obres immortals, es queden pa-rars com si no hi haguessin pensat mai.

»Quin és doncs aquest valor que una obraporta en si, que la posa a cobert del gustque canvia, de la moda que passa, de lescapelletes que es formen i es dissolen? Lamissió deil crític és precisament la de reve-lar-lo i d'ajudar el públic a descobrir-lo.

»Es dirà,després d'això, que .la crítica ésvana? s replicarà que l'obra mestra s'im-posa per ella mateixa i no necessita capajuda. Si, a la llarga; però en el momenten què és creada, és just que l'autor tingui.la probabilitat de tenir l'aprovació d'almenysuna part del públic. I és gràcies a la crítica,la majoria de vegades, que correrà aquestaprobabilitat, .perquè són raríssimes les obresque ja de cop obtenen tots els sufragis. Devegades no són sempre les que passen a laposteritat ; però si la crítica i el públic s'hanenganyat, el principi no és pas condemna-ble ; això prova només que la -crítica ino ésinfallible.

»El crítie que s'encarrega d'assenyalar elvalor d'una obra s'erigeix en jutge. Criticarno és altra cosa, en efecte, que jutjar.

oNo és criticar declarar que un quadrous agrada o no us agrada. I moltes perso-nes es gloriegen de tenir per únic criteri elplaer o'l'enuig que els causa una tela. Aques-ta apreciació purament sensual está a l'abastde tothom i no demana cap esforç.»

Duboscq retreu unies .paraules de J. - L.Blanchc (Les arts plastiques, introducció)«La teva emoció, amic lector, no •prova gensque te les heguis amo un gran artista. Hasde saber •que les obres mestres eternes àdhuct'han de semblar, de primer antuvi, avorri-des. n

1, r arlant que cal un codi .per ,a jutjar;retreu el que escrivia Baudelaire en la sevacrítica de les belles arts en l'Exposició Uni-versal de ISi : «He provat més d'una ve-gala, com tots els meus amics, de tancar-me en un sistema per predicar-hi còmoda-ment. Però un sistema és una mena de dam-nació que ens empeny a una abjuració per-pétua; call inventar-ne sempre un altre, iaquesta fatiga és un càstig cruel. El meo .sistema era sempre bell, espaiós , còmode ilis sobretot ; almeinys m'ho semblava.I sempre un producte espontani, inesperat,de la vitalitat universal venia a donar undesme^ntiment a la meva 'ciència pueril i re-vellida, filla deplorable de la utopia. Permés que despiácés o eixamplés el criteri,sempre es trobava en retard respecte a l'ho-me universal, i corria sense parar' darrerael bell multiforme i versicolor, que es mouen les espirals infinites de la vida.»

Si la inspiració no es pot encaixar en unsistema, la crítica que ha de comentar l'obrapot a.la seva vegada tancar -se en un sis-tema? 'Segonsi Duboscq, el; que ha desfer elcrític és descobrir i expressar el valor humàde l'obra; 1 vitlá mateixa en funció i s llamesu>ajde l'liome, el coeficient d'humanstatque entra en un quadro qualsevulla qbe` ensigni ej temr. La majoria d'obres ,pictàri-queg el; toll$n,,enl baix grau x com més riquese. slg i1n, ñas difícil és la tasca del crrtrc.

a(ècyteení'''htt'nilmemt que. ;si tal és elpaper més moble i l'objectiu amés elevat dela crítica, l'escriptor que s'hi consagra , s'a-contenta al més sovint d'una feina més pe-tita.» Aquesta consistirà a estudiar la com

-posició, el dibuix, l'acord' dels colors, la triadel tema, l'acondicionament de les llums ide les ombres, la tècnica, la factura, l'estul..., «altres tants punts que poden ésserconsiderats en si i ho mereixen, però quepoden ésser inólosos en la recerca del graud'humanitat contingut en el quadro»,

ROCCA

—Papà, què és un ministre de Finances?—Un senyor que ha de trobar més diners

que ton pare i fer més estalvis qué ta mare.

(La Dep&lie, Toulouse)

XavierA Lluís Plandiura

Em plau parlar avui d'aquest artista nos-tre com un homenatge a l'home i a l'obra:a l'home, perquè a través de totes les activi-tats dels nostres artistes i de la vida més omenys precària del nostre art, ha adoptatsempre una actitud de ciutadania i de col-laboració barcelonines ; perquè ha fet tot elque ha estat al seu abast per tal de contri-buir a totes les ma:nifestacions d'art a Bar-

colona. Artista cívic que ha contiibdit a to-tos les associacions d'art vivent, intervenint -.

hi d'una .manera activa, així com a totes lespublicacions d'art.

La limitació, quant a quantitat, de la se-va pintura de cavallet, li hauria permès, iàdhuc en certa manera justificat, de no pen-dre part activa en les nostres exposicions.Sembla, però, al contrari, •come si aquest fet4i hagués donat més independència i aixíha vingut contribuint des del seu lloc deles «Arts i els Artistes», o sense cap , repre-sentació, .a l'organització d'aquestes mani-festacions exposant-hi pintures, gravats odibuixos, formant tothora com a bon soldat.

Com a borne, començà das de jove la sevainfluència entre -els companys, interessant

-se per totes les arts, mantenint a través delsanys aquesta activitat que el temps i el pres-tigi assolit con: artista ha multiplicat encara.

Així, lla seva obra adquireix importànciaamesura que els anys es succeeixen, senseque, però, això vagi en detriment de lesobres de jovenesa.

El fet de no haver-se prodigat de jove,ha contribuït no poc a la ;perfecció de laseva obra. T en parlar a favpr de la sevadarrera produéçió, ho fem no'solament ambl'entusiasme par la remarcable bondat d'a-questa, sinó per' l'activitat de l'artista, elqual, em plena possessió dels ;mitjans d'ex-pressió, s'esforça a donar als seus com

-patriotes^-; , tot el seo saber i el resultat delseu llarg aprenentatge.

L'experiència .acumulada d'aquest rüestretraspua, sobretot, en tota la seva obra d'a-quests darrers anys.

Ad, on generalment als viñt anys la gentsembla espaterrar-ho tat i als quaranta shaesdevingut:vella — defecte no sé si inherental nostre .país o a la majoria dels nostresàrtistes —, fa goig de poder parlar del _mes-tre Nogués, l omè nascut" el darref terç delsegle xlx; amb 1'entusiasme .amb què es par-la d'un' ,jove. Nó pas perquè la seva obra endoni una apareriça, car això seria puramentanecdòtic, sinó per la iintensitat de treball,per la seva varietat, i sobretot per l'avençconstant i per aquell punt tie verd 4Tue lesobres han de tenir en eixir de les` mansde l'artista.

Les obres de la majoria, dels nostres ar-tistes d'aquesta edat neixen ja callsadcs,treballades amb una falsa ciència, qué noés més que la manera, la simulació:

AMERICANS mo PER roo

. -Afixo és aquella famosa catedral. La nos-tra església és més gran i té les canals decoure !

{Lije, Nova York)

NoguésLa vida i amb ella l'entusiasme vivifica-

dor absents, en resten els ressabis del quetou, d'un temps interessant; per la nove-tat, per l'edat de l'artista o de les promesesapuntades, d'esperances moltes vegades exis-tents més aviat en nosaltres que no pasen l'obra.

En el cas de Xavier Nogués neix del fetintrínsec de la seva producció.

Aiguaforts .personalfssims, d'un to senyo-rívol presidit sempre per un barcelonisme

catalanesc, s'han anat tornant, amb els anys,;més purs de lima, desprenent-se d'2lements?secundaris, els quals •per la concisió de l^:xic nou i 1a sobrietat amb què hi era e -pressat eren rellevats de tot excés. Així;veiem el camí ascendent de l'obra de gra-vàdor çàp a una simplicitat'que no pot port'tar més que la mestria.

Ells (libuixos, d'un realisme sé, ' d'unafany de perfeccionament, la majoria delsquals gairebé són ò" han estat estudis delnatural, destinats a decoracions .murals.

En els ninots, aquests fills "seus que haescampat per diaris i revistes, tota aquestaabona gent amb ILarrets de copa i vestit depista, amb pantalons de quadros i càntirs'a la mà, amb pàraïgàes inversemblants , ni-nots, .personatges tots de la Catalun ya pintoresca, phi :trobem l'observador, el treba-llador, tot el caràcter d'aquest mestre.

Fot aquest món profund i humorístic, apa-regut en una senzilla coileeció, el- devem;. en

part, al malaurat amic del mestre, el jovepoeta Salvat-Papasseit. Aquesta collecciósha exhaufit á poc a pòe a còpia de temps,i no per 1°ent,ásiasme del públic; el qual , hau-ria hagut d "arrabassar'-ila"de les mans_:;.

Aquests ninots es posaren també al s,rveïde Frarï a' 1 sobretot contra la guerra'. E1mestre Nogués, a través de tota aquesta ca-nalla seva, ens ha fet pehsar i riure, ens hadit, a voltes ,les veritats més crues, peròsempre amb bonhomia. El ibaréloní: del bar-ri de Riberano és mai cruel. Tdts'els seusninots tampoc podien ésser-ho. Noi hi hauriaplanera de recollir tots aquest persònatgesescampats en diaris, revistes i publicacionsespecials?

lambe els hem vist en vidres esma)tatspel matrimoni Crespo, grans àniics del més-tre. Amb él córitaéte amb la .matèria, veu-rem ,com, tot d'una, els ninots, de tant entant, s'ensenyoreixen i alguns dels perso-natges dels aiguaforts s'hi barregen. Aixíveiem' els dos aspectes del dibuixant reflec-tits en la decoració sobíe vidre

En la faiañça estaññifera' decoïa 'gerros ipelats amb la collaboraájó del malaguanyatrnestre ceramista Fraheése Quèr, Aquestesobres que foren voñudes per` les GalonesLaietanes i el Faiànç -Català en pròu quanti-tat,' haurien d'ésser recollides per tal d'ésserportades al Museu d'Art l)^ecoratuú de Pe-dralbes, del qual una vitrina d'orces i platsNogués-Quer constituiria un honor.

En la decoració ha obtingut la més granconsideració entre 'els mateixos artistes;obres amb les quaiis el mestre ha s'abút im-posar-se — Saló Plandiura, despatx de l'al-calde —, i el Poble (Espanyol en què l'ho

-me s'ha fet estimar de tots aquells que l'hanvoltat durant el . seu treball

En la pintura de cavallet, la seva produc-ció és menys coneguda.

En Exposicions municipals i a lla col-lee-ció Plandiura, recordem E1 Pescador, d'undibuix cuncís i emotiu i d'un colorit fi, quemillora a través del temps.

Un retrat de nona en el qual el dibuix il'afany de justesa s'ajunten, amb la delica-desa del color, que és molta.

Algunes notes de color, pulcres, justes,fones; alguns quadros de costums, el terrat,la sardana, paisatges, alguna natura morta,era tot el que se li coneixia d'aquest gènerefins ara.

En aqúests darrers ternps;- les:.àbres' sfmmés confortants : La penja, L'envelat, algu-'hes petites natures mortes i d'altres en lesquais treballa,. preparen al públic una sor-presa que t'activit-at del mestre ha volgutfer-nos.

No és qüestió de parlar-ne en- aquests mo-ments. Ja ho farà -el crític quan . sigvi ('Fio-ra. Ara, només hem volgut testimoniar l'en-tusiasme i admiració que àgydst artista ensmereix i el deure que tó^s-.,.legats tenimenvers ell, la continuitat i la superació delseu treball, la seva catalanitat, exemple vi-vent per a la generació que puja.

Xavier Nogués, :com -a ciutadà i': com ar-tista, mereix el bé de la.ciutat.

JOSEP LLORENS I ARTIG.aS

FIGURES

Picasso no parla

ELS DARRERS DISCOS I NOTES DE RADIO Les probabilitats del fonògraf

Ara s'escau dl centenari de Brahms, elgran simfonista alemany, les tres grams sim-fonies del qual han estat ja enregistradesaquests darrers temps, com a penyora dela devoció que per aquest autor sent el mes-tre Stokowski, que amb la seva orquestrade Filadèlfia lés interpreta magistralment.Aquest amy ha estat ,pròdig en commemo-racions, i com a conseqüència d'això havingut una sèrie d'obres dels autors respec-ti •s que no són conegudes i que més aviatfan nosa als programes, puix les obres d'in-terès ja són les conegudes. Per això es jus-tifica la fantasia que amb d1 títol de Brahm-siana es publica, interpretada ;per l'Orques-tra Filharmònica de Londres; Tots els te-•mes més coneguts, fins els d'alguns lieders,hi surten combinats i lligats amb més omenys sort. El recull és completat amb elfinal de la Primera Simfonia, que el cloumagníficament.

Sempre fan bonic les marxes sorollosesde Rimsky-Korsakow. En els catàlegs delmes hi ha la Marxa Polovotsiana d'El Prdn-cep Igor, de Borodin i Dou,benushka, i lesinstrumentacions sorolloses de Rimsky do-nen encara més vida a aquesta música sem-pre alegre i plena de vida, la qual el mestreCoates tradueix sempre amb tota la sevabrillantor.

Arthur Rubinstein és dels artistes quemés han fet per la dignificació dels discos.Ha esta el pianista que ha aconseguit des-pertar més interès pels enregistraments d'a-quest instrument. F.ls seus discos, no hi hadubte, són els millors de piano. Recordemels de la Iberia d"Albèniz i de Goyescns deGranados ; on .a la perfecció tècnica i ar-tística s'uneixen les impressions netes i de-tallades fons a les anés lleus sonoritats. Dar-rerament ha enregistrat el Scherzo n.° I en

si bemoll de Chopin, obra que losa a provales facultats d'execució més perfectes, peròl'artista les supera amb perfecció i gust ex-quisit .

De música vocal hi ha les cançons quecanta el tenor Gigli, l'una Eres tú, de San-doval, i l'altra un arranjament d'Albèniz.Ja fa temps que els divos deixen sovint l'ò-pera italiana per aquestes crruiniaturesn emles quals la feina és poca i el lluïment se-gur. Malgrat tot, però, preferim per a l'ex-tensa veu de Beniamino Gigli un fragmentde Verdi, que no aquestes cançons a l'abastde qualsevol modest cançoner.

Dues obres noves han aparegut darrera-ment amb èxit a la lírica espanyola. L'una,d'obra de Fernàndez Ardavín i el mestp!eAlonso, La L'armañola ; l'altra de Magenti,La Barbiana. De la primera hi ha dos frag-ments que executa Laura Nieto, una de lesartistes de més solvència artística de lesque cultiven la sarsuela. De La Barbianas'encarrega en aquest disc Sagi Vela, i delsdos fragments preferim com •a millor 1a Ro-,nanza del Moreno, de melodia molt bentrobada, que aquest artista canta perfecta-ment.

J. G.

Brahmsiana. — Orq. Filharm, de Lon-dres. — Cia. del Gramòfon, AF ¢98.

Príncep Igor, — Borodin. — Id„ íd. --Cia. del Gramòfon, 1683. — Doubenushka.— Rimsky-Korsakow. — Id., íd.

Saherzo n.° i en si bemoll. — Chopin. —Rubinstein. — Cia. del Gramòfon, DB 1915.

Eres tú. — M. Sandoval. — B. Gigli. —Cía. del Gramòfon, DA 1295. — Quisiera ol-vidan tus ojos. — Id., id.

La Barbiana. — L. Margenti. — L. SagiVela. — Cia. del Gramòfon, DA 4241.

Les ones exfracurtEesLlegim que Marconi ha fet a l'Acadèmia

Italiana una comunicació añuuciant que hatrobat el procedia ent d'ai,argar a un mí-nimum de i5o quilómetros l'abast de lesones de longitud inferior a un metre.

La descoberta de Marconi permet d'as-segurar gairebé totalment el secret de les

comunicacions per ràdio. Les ones extra-curtes, en efecte, en lloc de propagar-se encercles concèntrics, es propaguen en líniarecta, i són dirigides des de l'emissora, mit-j ançant un reflector, a un punt determinat.Així doncs, és impossible de captar--0es- siel receptor .no es troba exactament en la di-recció de propagació.

Es diu que e1 govern italià ja ha deciditd'utilitzar el descobriment de Marconi alsfins de defensa nacional, és a dir, de mili-taritzar-lo.

Una aura (exposicióEl 6 de setembre s'obrirà a París el X Saló ¡

de ila T. S. F., manifestació anual dels pro-gressos de la indústria francesa sobretot,però també de l'estrangera. Hi ha prop dedues centes cases inscrites. Al costat del que.presentin els industrials, el X Saló tindràinstallacions de propaganda i d'experièn-cia, on seran exposats els tipus d'aparellsutilitzats a l'avia• ió, la marina i les co-lànies. També phi haurà una retrospectivade les màquines parlants i una demostra-ció de la fabricació de discos. Es canee-deix especial importància a la sala especialreservada a les experiències amb ones ex-tracurtes i a les demostracions d'eliminacióde pertorbacions radiofòniques, ja que elssensefilistes )raincesos esperem que abansde desembre serà .presentat a1 Parlament unprojecte de llei de protecció contra els pa-ràsits.

A AlemanyaEl nou director— nomenament hitlerià-

de la Reichrundfunk Gesellsehaft ha decla-rat recentment que demà, primer de setem-bre, ]'ordre ha de quedar restablert en laradiodifusió alemanya, ja que el que im-porta és treballar i no parlar més del pas-sat.

També ha dit que la ràdio alemrànya" had'ésser considerada com el santuari del po-ble alemany, i la casa de la ràdio com laCasa Brunas (quarter general del nacio-

nal-socialisme) de ]'esperit alemany.

Fa 'tres diumenges, la majoria d'estacionsretransmeteren la representació d'Els mes-tres cantors que tenia lloc a Bayreuth.

En quatre llengües -- les llengües del pac-te dels quatre—, els speahers anomenarenles estacions que, de tots quatre cantons dela terra, anaven a retransmetre l'espectacle.En la presentació francesa, es va podersentir

—Alemanya, renovada pel (nacional-socia-lisme, ofereix al món etc., etc.

La indústria fonogràfica passa per unsdies difícils. No solament és afectada, comtotes les indústries, per les restriccions queels consumidors s'imposen .per por o perforça, sinó que la facilitat relativa amb quèavui s'arriba a fotografiar sons ha t'et sor-tir un gran nombre de firmes secundàriesque produeixen a baix preu i agreugen l'em-botellament del mercat.

L'alentiment que es constata des de tresanys ençà en la venda de discos té, encara,altres causes. Una d'elles és ila multiplica-ció dels fonògrafs elèctrics de gran potènciaposats en servei en els llocs públics, sobre-tot en els cafès. Aquests fonògrafs saturende música poblacions senceres, per bé queells mateixos siguin uns consumidors d'allòmés petits de discos.

L'altra causa és la competència de la rà-dio, iEs inútil, en un lloc com aquest, derecordar i proclamar totes les seduccions,totes les superioritats de la ràdio : inexhau-rible abundància, meravellosa diversitat dela matèria musical, agradositat del contacteamb executants vivents, confort d'una audi-ció desembarassada de 1.'enujosa servituddel disc que cal girar i de l'agulla que calcanviar. Prement um botó, la música rajaa dolls. Que n'és de senzill !

Eis avantatges de la ràdio són tan evi-dents, que cada any, només a França, hiha desenes de milers de persones que noconeixen res de la ràdio ni del fonògraf,però que volen tenir a casa una mica demúsica i de distracció, i van de dret a d'a-parell' receptor.

Teòricament, doncs, els dies del disc sóncomptats. 1 sé moltes persones de la in-dústria radiofònica que n'esperen 1a desapa-rició i s'estranyen que tardi tant,

*5Perú és que les coses sempre són menys

senzilles del que sembla. Aquests pronòs-tics "d'enginyers i d'industrials són falsos, iara direm per què. Des d'ara es veu clarque els fets els desmenten. Perquè si, elfonògraf hagués de caure en desús, sobre-passat per una tècnica superior, la catàs-trofe ja s'hauria produït, i no es vendrien,solament a França, prop de deu milions dediscos cada any.

Per on falla el raonament dels augurs?Per l'oblit de les humils realitats psicolò-giques i humanes. Les condicions materialsde la vida es transformen, però les neces-sitats fonamentals de l'home segueixen es-sent les mateixes. Tots tenim el gust de lapropietat. A tots ens interessa de conservar,per a rellegir-lo, el llibre que ens ha agra-dat. Tots tenim, en graus diferents, l'ins-tint del colleccionista, és a dir, l'orgull dela descoherta i e1 culte de ila ;peça rara.L'obra mestra fixada sobre ebonita, i sem-pre - semblant a ella mateixa; satisfà unesnecessitats a les quals no podem respondreni l'audició directa, mi l'audició radiofónica,totes dues fugitives. Parlo de necessitatsinstintives, irraonades. El disc en satisfàd'altres que són, al contrari, perfectament

i lògiques i precises. Copsa tot sovint el joc

d'un intèrpret en el seu .punt exacte de por-fecció i aleshores constitueix un emocionanttestimoniatge del seu talent o del seu geni.Permet la repetició, i és des d'aquest puntde vista un incomparable instrument d'a-nàlisi, d'estudi i de fruïció.

Però encara hi ha una altra cosa. Undels trets de da nostra naturalesa és queens cansem dels plaers massa fàcils. Assa-borim més profundament, més intelligentment, els que es fan esperar una mica, elsque comprem al preu d'un esforç o d'unsacrifici. La ràdio té en contra seu, pre-cisament, la seva massa gran facilitat. Homse n'adonarà dintre alguns anys, quan lescoses s'hauran solat. El sensefilista és unsenyor que passa la seva exist©ncia davantuna taula sempre parada, on s'acumulen elsplats més variats i, sovint, més suculents,els vims de totes procedències, els fruits méssenzills o rnés rars. (Només 'ha d'allargar ilamà. El problema de la seva alimentació estàadmirablement resolt. Però no el del seuapetit.

Ningú no pot .preveure en quin grau esfixarà, dintre alguns anys, la temperaturaradiofònica del públic. Desitgem que vagien augment ; però no és necessàriamentprovat que hagi de •passar això. Les vene-dores de les confiteries comencen per ati-par-se de bombons, fins el dia que ja noels fan cap illusió. El perill que corre laràdio és la sacietat, conseqüència de la fa-cilitat i de l'abundància.

El disc no té l'esdevenidor de la ràdio,amb tota seguretat. No obstant, pres imdi-vidualment, l'amateur del fonògraf té menysprobabilitats de cansar-se ,dele seu aparellque 1'hmateur de ràdio del seu receptor.Compra el seu plaer i, per consegüent, liatorga més valor. Calcula. La tria d'un disca casa del venedor és, ja; una preocupació,una alegria, tota una qüestió. El maneigdel fonògraf n'és una altra. Cal pendre'suna mica de molèstia, posar ef disc sabrela plataforma, canviar l'agulla, de vegadesrodar la maneta i tot. Totes aquestes pe-tites servituds materials mantenen desvet-llada l'aten• ió i creen uns lligams miste-riosos i eficaços entre el fonògraf i el seupropietari. E1 dia en què el disc serà reem-pla.çat pel film ; en qué el fonògraf distri-buirà, ell també, el seu petit corrent inin-terromput de música, (l'audició serà méspassiva, més peresosa ,del que ho és avuidia, i manes captivant. Tot esperant i finsa nova ordre, els diversos plaers que ensaporta el fonògraf responen cada un a unaexigència o a una necessitat de la nostranaturalesa. T] dise satisfà l'orgull del col-lpccionista, l'instint del .propietari, la cu-riositat o, més exactament, les curiositatsdel músic, la preferència de l'artista enversel que" és ,perfecte i envers la -perfecció fi-xada, la preferència de l'home envers lesalegries pagades amb un esforç intellectualo físic. Sens dubte en això s''escau el secretdel favor persistent que 'li és testimoniat.

DOMINIQUE SIOÍRDET(De Radio-Magazine)

L'oncle escandalitzat. — Però, Betty, siton pare et veiés...

Betty. — Oh, ja ho sap que fumo.

(The Hurnorist, Londres)

^No t'acostis, que et pots encomanarpuoes,

(Ric et Rac, París)

a

à fl QGEl neteja-rails s'emporta feina .per fer a

casa.(Ric et Rac, París)

— Tindríeu alguns diners per a salvar unavida 'vnmocent?

-- Pe... però... em... m... penso que lavostra vida... no és innocent,

—, Parlo de la vostra, no de la meya.

(The Passimg Show, Londres)

El querellant. — D'ençà que ens hem ca-

sat, la meva dona m'ha tirat sempre cosespe'. cap.

El jutge. — I per què no us heu •querellatmés aviat?

El querellant. — Perquè abans d'ahir cmva tocar per primera vegada.

(The Humorist, (Londres)

— Es seu aquell xicot? M'acaba de tiraru^n tros de carbó.

— Oh, no en faci cas; a la seva edat, nosaben el que costen les coses.

(London Opio ion)

L'aficionat al futbol s'ha •anat fent gran.

(Judge, Nova York)^Illfllllllllllllllllllllllllllllllll IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIil311i111111111111111111111111111111111111111111111111111111

—_

____

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMàxima rapidesa ii Màxima qualltat

— AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA

slllillllllllllillllllllllllllllllllllllllllllllllllfllllíllll1111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111114

suscrüv í u_vos a I%LIR 2%Coros Ca4a1anes, 589 = BARCELONA

----

BUTLLETI DE SUBSCRIPCIO

Ei Sr.

.: t !í H o.^...1 „^-

que viu a ...........................................................-.............................._.........---........_......_............._........-

carret ........................................._................ n .°............ es subscriu a MIRADOR

oet preu fixat de 3`50 pies. trimestre.

de de193....-

— Treballa molt la vostra dona, avui Ma-teu.

Ja ho pot ben dir, senyoreta; Llàstimaque no en tingui quatre o cinc com ella!

(Candide, Paris)

— No tindria unes sabates velles, senyora?— Però si en dueu unes de ben bones!— Per això mateix. Em perjudiquen el ne.

Boci.(The Passing Show, Londres)

-La vida cada dia deu ser més dura peraquestes pobres arnes que han de viure dels

vestits de bany.(Everybody's fl'eehly)

IMPRESOS COSTANOu de la Rambla, 45

BARCELONA