ALGAIDA - NUM. 197 - MAIG DE 1997

En reconeixementa TOCS d'Algaida

amb motiu del XXV aniversari de la seva creació

35 anys

I Trobadade ÏObra Cultural Balear

Lliurat a Lluc, dia 13 d'abril de 1997

El secretari,

Francesc Bujosa

El president,<í 'f

Antoni Mir

ES SAIG

EDITORIALAQUEST PAÍS NO SAP PLOURE

Semblava que enguany no hauríem de parlar de l'aigua, aquest líquid que tants maldecaps ensocasiona, sobretot quan escasseja. Enguany havíem començat molt bé i des del setembre fins algener vàrem tenir cada dia unes plogudes abundants, generoses, no de torrentada, constants;arribaren a queixar-se el pagesos perquè moltes finques, les de terra més bona, no es podiensembrar pel blan que hi havia.

Però es ben vera que no es pot dir blat fins que no està dins el sac i ben fermat. Va començarel febrer i s'estroncaren les pluges; una trentena de litres a mitjans d'abril és tota l'aigua que hacaigut en tres mesos ( febrer-març-abril ), uns mesos que solem ser de plogudes i brusquesassegurades; a més és una aigua necessària pels sembrats, la que assaona l'anyada i la faabundosa. A hores d'ara la majoria de camps fan pena, amb blats, ordis i civades sense granarque no alcen ni un pam, sembrats que ja són irrecuperables. En fi, un mal any pels nostres-(pocs)- pagesos.

Esperem que plogui abans de l'estiu i que els aquifers es puguin refer un poc perquè, si no ésaixí, perilla que tenguem problemes de subministrament d'aigua i que l'estiu es faci llarg.

Passant a un altre tema, voldríem dir unes paraules de Sa Plaça. Com que hem estat crítics ambla reforma que s'hi ha fet, és ben just que ara elogiem aquelles coses que ens agraden.Consideram un encert l'elecció de les faroles com també els arbres que s'hi han plantat, unslladoners de bona presència; sembla que si es cuiden com pertoca en pocs anys poden arribar aser esponerosos. El cert és que la fesomia de Sa Plaça ha canviat per a bé i no té ja aquellaspecte desolat - i desolador - que criticàvem amb esperit constructiu però, val a dir-ho, un pocprecipitadament. Encara hi ha molt per fer, però és bo que es comenci amb bon peu.

LA NOSTRA PORTADA. A la trobada de l'Obra Cultural Balear que se celebrà a Lluc lanostra Delegació va rebre un diploma amb motiu del seu vint-i-cinquè aniversari. Hemconsiderat adient que aquest mes ocupas la portada.

Bolletí de l'Obra Cultural d'AlgaidaRevista mensual. D.L.P.M. 495/80Domicili: Rei, 1. Algaida.Tf: 66 50 42 / 27 25 76Fax 66 56 79

Imprimeix. Tirrena, SA. ManacorTf 55 52 12

ES SAIG només es responsabilitza del'Editorial.

Dirigeix: Delfí Mulet

Administra: Directiva de l'Obra Cultural

Col. laboren. Víctor Andreu, Biel Bibiloni,Jaume Falconer, Miquel Fiolet, Jaume Jaume,Catalina Martorell, Miquel Molleta, AntòniaMa. Mulet, Joan Mulet, Pere Mulet, VíctorMulet, Xesc Oliver, Biel Sastre, MiquelSerra, Joan Trobat, Guillem Vanrell,Agrupació Fotogràfica d'Algaida.

ES SAIG

CALAIX DE SASTREMODEL DE CERTIFICAT

L' Excel·lentíssima Senyora Maria Antònia Munar i els Excel·lentíssims Senyors Damià FerràPons, Maurici Rovira, Eberhard Grosske i Pep Gonella CERTIFIQUEN

Que el senyor o senyora (posau-hi el nom illinatges) ha participat amb grau d'aprofitament (vegeu més avall la taula d'equivalències)

D màximD normaletG ni fu ni fa

en les excelses celebracions de la Gran Diada Nacional Postissa Mallorquina del 12 deSetembre de (posau-hi l'any).

I així mateix fan constar que, segons manifestacions espontànies de l'esmentat senyor / del'esmentada senyora (barran el que procedeixi), ha participat en tan magna festivitat pels següentsmotius (posau totes les X que calguin):

nCom a bon espanyolista que és, festeja que només falti un mes per al GRAN DÍA DE LAHISPANIDADnCom a bon anticatalanista que és, celebra que encara falti un any (menys un dia) perquè elscatalanots no tornin a emprenyar amb la seva diada de m...O Perquè, com diu la nostra història, pel setembre fa més calor que pel desembre.D Perquè, com diu el nostre refranyer, pel desembre fa més fred que pel setembre.CÜNomés falten un parellet de jornades perquè els al·lots tornin a escola i deixin d'embossar totel dia.0 L'estiu que ara acabam no ha anat malament i hem guanyat un duret (tot i que podria haveranat millor, és clar, perquè som una gent que sempre mira cap amunt).CÜBen aviat podrem menjar el primer botifarró i beure un bon vinet jove de la terra.nEncara queden dues setmanes bones de disfrutar de les nostres meravelloses platges.OFa (l'organització vos en donarà la quantitat exacta) dies que Carles Moya va fer segonen un gran torneig de tennis.nTenim els hotels i l'aeroport més xulos d'Europa.H (posau el que vulgueu)

1 perquè el portador / la portadora (batrau el que procedeixi) pugui exhibir el present documentallà on calgui com a prova de la seva mallorquinitat, l'Excel·lentíssima i els Excel·lentíssims abansesmentats signen aquest paper sense que els caigui la cara de vergonya a de de

(Taula d'equivalències: entre 3 i 11 creus, aprofitament màxim; 2 creus, aprofitamentnormalet; menys de 2 creus, aprofitament ni fiï ni fa)

En Calaix i Desastre

ES SAIG

MfHAN DIT QUE DIUEN

Ja quasi no mos ne recordam perquè ha passat un mes, però convé comentar qualque cosa dela festa de La Pau, que és un dia ben assenyalat pels algaidins, i enguany fou declarat festa localpel nostre Ajuntament. Es va donar la paradoxa que el dilluns de Pasqua era dia feiner, il'endemà festa. Bé, però del que volíem parlar és de les carrosses; els comentaris eren unànimes:poques i molt magres. El que no ens ha sabut explicar ningú és el perquè d'aquesta magror, jaque els premis, en metal.lie, eren semblants als d'altres anys. Un grupet de joves d'un poc mésde vint anys comentaven que quan ells en feien, de carrosses, els premis eren pollastres,ensaïmades i botelles de xampany (qualque vegada era "vino gasificado"), i sempre hi haviende posar dobbers dels seus per fer les carrosses. Això sí, les carrosses aconsegueixen reunir lagent a Plaça, i són molts, i de cada any més, els qui hi van a peu.

Enguany el Jurat del Certamen Literari va declarar deserts els apartats d'investigació i deglosât (que és el que més interessa als algaidins). Sentírem qualque comentari en el sentit queaixò no havia agradat, que no era bo deixar desert el que la gent espera amb més interès. Hi haopinions per a tots els gusts, però pensam, com degué pensar el Jurat, que la manera demantenir el prestigi d'un certamen com aquest és exigir una qualitat a totes les obrespremiades. Sembla que enguany la participació ha estat de les més altes en la història delcertamen i, segons digueren, el nivell en poesia i narració fou molt bo.

Passarem a un altre tema, encara que també té relació amb el dia del pancaritat: hem sentitbastantes queixes de gent que es va despertar, encara fosca negra, pels coets i renou dels"quintos", que darrerament tant aquest dia com el dia de Sa Fira han agafat el costum d'armarun renouer abans de sortir el sol. Hi ha qui no ho pot consentir i hi posaria remei "a les males",i hi ha qui troba que "és cosa de joves". Un tema molt més seriós, relacionat amb el quecomentam, és que el dia de La Pau es converteix en "el dia de beure molt" i després d eles horesde bar el matí a Castellitx i s'horabaixa per Plaça resulta que al vespre es poden veure jovenets(i qualque joveneta) amb una bona "moixa", que no s'aguanten drets. I és un espectacle ben trist.

Els qui estan celebrant "a tope" els seus primers deu anys de vida són els de Titoieta Ràdio.Moltes vegades hem sentit comentar a veure si hi ha molta gent que escolta l'emissora local. Noho sabem, però suposam que ells en tenen qualque referència, i si continuen és perquè deuentenir audiència. Bé, a lo que anàvem: el que no es pot negar és que tenen un alt poder deconvocatòria per celebrar festes: el concert d'espirituals negres a l'església fou un èxit (ensdigueren que aquest mateix concert a Llucmajor va reunir manco de la meitat de gent que aAlgaida). I del concert de s'Escorxador ens han dit que va arreplegar una gentada, gent jovesobretot, i que fou un èxit, encara que al final hi hagués nervis. Ens han explicat (i l'endemà vasortir als diaris de Ciutat) que els encarregats de l'ordre públic, després d'haver-los avisat unparell de vegades, per obligar-los a acabar el concert a l'hora fixada tallaren el corrent i esquedaren sense llum. Opinions sobre aquesta actuació: de tot tipus. Dos detalls: l'endemà elbaile va desqualificar l'actuació dels municipals. Un altre detall: malgrat l'apagada de llum,la gent que assistia al concert es va comportar de manera molt civilitzada, cosa que hauria deser normal, però que no sempre succeeix en casos així.

ES SAIG

Parlant de celebracions, ens han dit que els vint-i-cinc anys de la Delegació de l'Obra CulturalBalear s'estan preparant amb molta il·lusió, sobretot després de la trobada del dia 13 a Lluc.Diuen que allà, a Lluc, els feren molt de cas als representants de la nostra Delegació. Elsalgaidins que hi anaren, que eren molts, en vengueren ben satisfets de la Trobada, no només pelsparlaments i l'entrega de premis, sinó també per l'arròs brut que es menjaren (un poc altd'espècies sí que ho era, ens han dit, llevava el fred). I pensau que ben aviat aquesta revista queteniu a les mans treurà al carrer el número 200; i no són moltes les revistes locals que arribin tanlluny, és una fita que s'ha de celebrar. Ja que darrerament aquest Sord no parla mai de sopars,proposa als responsables de la revista (sobretot als dels dobbers) que organitzin un bon soparpels col·laboradors, queja no se'n recorden del darrer...

La nostra Plaça ara ja comença a tenir l'aspecte que tendra en haver acabat les obres,sobretot després de veure els bancs, les faroles i els arbres. Comentaris n'hi ha, i molts; ja sabeuque diuen que el xerrar és com el vent, que és mal d'aturar. Els polítics que van pel migdemanen opinió a tothom, però ells procuren no dir-hi la seva. Es una bona tàctica, pròpia delspolítics, ja que es pot aprendre molí més escoltant que xerrant massa.

Una cosa que molta gent no entén, de cap manera, és que de moment ningú sap on hand'aparcar les bicicletes, motorets i motos: de moment n'hi ha damunt l'acera, als llocs dels cotxes,baix de l'acera... Així mateix és estrany -sobretot en uns moments en què està tan de moda parlardel medi ambient i en què semblaria lògic per part dels nostres governants fomentar l'ús de labicicleta en lloc del cotxe- no hagin pensat en un indret on poder-les deixar. També hem pensatque aquest problema estigui ben previst, i dins pocs dies quedi solucionat. Tant de bo...

UN SORD

Juntament amb aquest número s'inclou un monogràfic dedicat als premis del Certamen deCastellitx. Aquí teniu un moment de la festa amb la intervenció de la mantenidora Aina Moll.(Fotografia cedida per Maria Cañellas)

ES SAIG

L'AJUNTAMENT D'ALGAIDA

informaVISITA DEL CONSELLER DE FO-MENTEl passat dilluns 14 d'abril ens visità el Conse-ller de Foment del Govern Balear Sr. JoanVerger Pocoví, acompanyat del DirectorGeneral de Carreteres Sr. Le-Senne, i es vareunir amb l'equip de govern i els tècnics del'Ajuntament.

En aquesta reunió es tractaren els següentstemes:a) Circumvalació. Es parlà del problema queocasiona el pas per dins el nucli urbà d'Algai-da de la carretera de Llucmajor i es varenestudiar les diferents alternatives per resoldreaquest qüestió a curt termini ja que, la circum-valació que té previst el Govern Balear en elseu Pla de Carreteres és a llarg termini. L'A-juntament amb col·laboració del Govern Balearestudiarà les diferents alternatives per tractarde donar una solució el més ràpidament possi-ble i que ocasioni les menors repercussions ique solucioni la problemàtica. Així ho informàel Batle als diferents grups polítics que compo-sen el consitori a la passada Sessió Plenàriaper tractar de trobar una solució consensuada.Sobre aquest punt cal dir que l'Ajuntament hasol.licitai la col·laboració dels tècnics delConsell Insular de Mallorca per tal d'assesso-rar i el.laborar el projecte que s'ha denominatRonda de Mitjorn.

b) Sortida del carrer de sa Tanqueta a la carre-tera de Manacor. Aquest és un punt negre dela carretera de Manacor i actualment ja hi

estan treballant els tècnics de la Conselleria deFoment i el tècnic municipal.

c) Tercer carril de la carretera de Manacor.Aquest carril dificulta l'accés als camins pú-blics, locals comercials i finques. En aquestsentit, el Conseller va dir que faria una altravisita al municipi d'Algaida per estudiar sobreel terreny aquest cas.

ADJUDICACIÓ D'OBRESEl passat dimecres 9 d'abril, en subhasta,oberta es varen adjudicar les següents obres:a) Ronda de Ponent (la Fase). Es presentarenContratistas Mallorquines Asociados, MelchorMascaró S.A., Obras y Pavimentacions MANS.A., Riusech e Hijos S.A. i Construcciones yPavimentaciones Siquier S.A. Obertes lespliques s'adjudicà l'obra a Riusech e HijosS.A. per un preu ofertat de 5.200.000 PTA. Elpressupost inicial pujava a 6.000.052 PTA.b) Reforma dels Cementiris d'Algaida, Pina iRanda. Els pressupost inicials d'aquestes obresascendeix a 6.950.000 PTA. Es presentaren al'adjudicació dues empreses: Expesa C.B. iQuimipres S.L. Vistes les propostes s'adjudicàl'obra a Expesa C.B. amb un preu ofertat de6.391.111 PTA.

Aquestes obres entren dins el Pla d'AccióEspecial de 1997 del Ministeri d'Administra-cions Públiques i del Consell Insular de Ma-llorca. L'Aportació de l'Ajuntament és d'un10%.

ES SAIG

RETAULE DE CASTELLITXCom hem anat informant darrerament s'estàrestaurant una part del retaule de Castellitx.Volem afegir que s'està fent feina en la rehabi-litació de la taula de sant Pere i comunicar quela Caixa de Balears "Sa Nostra" ha donat unasubvenció de 500.000 PTA per a la restaura-ció. L'Ajuntament fa gestions perquè el Con-sell Insular de Mallorca faci una altra aporta-ció per poder enllestir la taula de sant Pau.Volem recordar-vos que el cost de la restaura-ció de cada una de les taules és d'1.595.000PTA.

PLA MIRALLSegons ens han informat des del Govern Ba-lear, per a l'any 1997 entraran dins el PlaMirall les obres següents:a) Obra complementària a sa Plaça d'Algaida.Volem recordar-vos que dins aquesta obra estàprevist la rehabilitació del cadafal (jardí, il.lu-minació i balustrada), senyalització vertical ihoritzontal de la zona de sa Plaça, canvi defaroles a les façanes per faroles d'igual modela les instal·lades a sa Plaça i redestribucióperquè la llum sigui uniforme en tots els in-drets.b) Alineació del carrer de Palma.

Al Plenari del mes de maig està previst l'a-provació de les bases per a l'adjudicació de lasegona fase de la reforma de la Casa de laVila. Aquesta fase inclou la reforma i moder-nització de l'Arxiu Municipal i de la primeraplanta i planta baixa (redestribució d'oficines,sala de plenaris, instal·lació d'aire condicionati calefacció). Aquesta obra entra al Pla d'Ob-res i Serveis de 1997.

SEMBRA D'ABRESDurant el mes d'abril s'han sembrat els arbresal recinte de ses Escoles i a sa Plaça. L'arbreescollit és el lladoner, Ceitis australis, per lesseves característiques de resistència a tot tipusde plagues, creixement mitjà-ràpid, no pro-dueix alèrgies, poca extensió de les arrels,fulla caducifòlia i, a més, de ser una espècietípica de la mediterrània.

ACTIVITATS CULTURALS DU-RANT EL MES D'ABRILA part dels que es realitzen ordinàriament,l'abril ha estat un mes que ha destacat pelsnombrosos actes culturals que han tengut llocal municipi d'Algaida: Activitats programadesper la Biblioteca Municipal amb motiu de laFesta del Llibre 1997, les organitzades perTitoieta Ràdio per commemorar el 10è aniver-sari de l'emissora, VII Fumada Lenta ambPipa de Primavera dels Pipers d'Algaida i festadels monitors de l'Esplai. L'Ajuntament volagrair a tots els que han col·laborat i donar-losànims per continuar la seva tasca.

FUTBET ESCOLAREl proper dissabte dia 10 de maig es celebra-ran al camp de Futbol Es Porrassar d'Algaidala cinquena jornada de Futbet Escolar on hiparticiparan equips d'Algaida, Ariany, Fela-nitx, Maria de la Salut, Montuïri, Petra, SantJordi, Sineu i Vilafranca.

NOTICIES DE LB BIBLIOTECA

Festa del LlibreDe dimarts dia 22 d'abril a diumenge dia 4 demaig varen tenir lloc els actes programats ambmotiu de Festa del llibre 1997 que organitzà laBiblioteca Municipal.

Els actes consistiren en dues exposicions:Exposició d'Art Jove i Exposició de les publi-cacions editades al municipi d'Algaida des delsanys trenta fins a l'actualitat; dos tallers: un deràdio i un de punts de lectura i dues sessionsde narració de contes; a més de la presentaciódel llibre Història del futbol a Algaida i l'ex-posició i venda de les publicacions editades perl'Ajuntament d'Algaida.

Des d'aquí volem agrair la col·laboració rebu-da, tant de les institucions: Direcció General

de Joventud i Família del Govern Balear,Centre Coordinador de Biblioteques del Con-

ES SAIG

sell Insular de Mallorca, Titoieta Ràdio comdels particulars: Catalina Salas, Jerònia Pou iPere Mulet.

Presentació del llibre Història delfutbolEl passat dissabte dia 26 d'abril va tenir lloc, al'Auditori del Casal Pere Capellà, la presenta-ció del llibre Història del futbol a Algaida. 25èAniversari del C.E. Algaida, 1971-1996 dePere Fullana Puigserver i Joan Josep Pàez. Elllibre fa un repàs a la història d'aquest esport ala vila d'Algaida des dels seus orígens dedi-cant, però, especial interès a la trajectòria delC.E. Algaida que, el passat any, celebrà el 25èaniversari de la seva fundació. El llibre comptaamb nombroses fotografies així com amb unesinteressants estadístiques de partits i jugadors.Aquest és el quart volum de la col·lecció PereCapellà i ha estat editat per l'Ajuntament ambla col·laboració de la Comissió de Cultura iPatrimoni del Consell Insular de Mallorca. Elllibre es pot adquirir a les Oficines Municipalsde la Casa de la Vila o a la Biblioteca Munici-pal.

Nova publicacióLa Biblioteca Municipal d'Algaida està prepa-rant l'el.laborado d'un bolletí informatiuespecialment dirigit a les nines i nins en edatescolar. La revista recollirà totes les informa-cions relacionades amb el món del llibre i dela biblioteca. La previsió és que tengui unaperiodicitat bimensual i que el número zeroaparegui a finals d'aquest mes o a principis delmes de juny. Des d'aquí, volem aprofitar perconvidar totes aquelles persones que hi vulguincol·laborar. Podeu demanar més informació ala biblioteca.

Punt d'Informació JuvenilPròximament entrarà en funcionament, a lesdependències de la Biblioteca Municipal, unpunt d'Informació Juvenil inserit dins la xarxade la Direcció General de Joventud i Famíliade la Conselleria de Presidència del GovernBalear. El Punt és un centre de difussió d'in-

formacions (beques, estudis, cursos, viatges,campaments, colònies d'estiu, camps de tre-ball, objecció de consciència, etc.) dirigit alsjoves del municipi de 15 a 29 anys.

DIVENDRES ALGAIDINSEl passat divendres dia 18 de maig va tenirlloc la conferència L'epidèmia del grip de1918 a Algaida, a càrrec de Joan Montserrat iSastre. Joan Montserrat ens parlà de com vaviure la vila d'Algaida la darrera gran pandè-mia que hem sofert desgranant d'una maneraamena el complet estudi que realitzà.

Amb aquest acte es donà per conclòs l'ediciód'enguany del Cicle de Conferències Diven-dres Algaidins que s'inicià el passat mes denovembre. Han composat el programa sisconferències que han tractat diversos aspectesde la història i la cultura al nostre municipi.

Centenaride Magdalena Gelabert i Mascaró

El proper 7 de juny complirà 100 anys lanostra veïna Magdalena Gelabert(Madona de s'Hort den Falconer). Per talde commemora aquest esdeveniment, lafamília, la Parròquia i l'Ajuntamentd'Algaida organitzaran tota sèrie d'actesdels quals s'informarà oportunament.

ES SAIG

SABEUEl que avui vos mostram, encara que no ho

sembli massa, es el frontis d'una capella depossessió algaidina amb l'escut nobiliari delsDanús i data gravada corresponent a l'any 1859.Deu fer més de 15 anys que, amb motiu d'unaexcursió ciclo-cultural, hi poguérem veure restesde ruquéis, estoles, casulles, etc dins una caixa,mig menjats per les rates. Una capella és, segonsel diccionari, "un lloc consagrat al culte religiósen l'interior d'un palau, d'un hospital, d'una casaparticular, etc" o també: ""oratori o petitaesglésia dedicada a un sant, generalment amb unsol retaule i situada fora de poblat o utilitzadaamb certes restriccions per al culte públic", comés el cas de la capelleta que vos mostram.

Una capella també pot esser una cavitat obertaen forma d'arc a un mur o altre lloc perencaixar-hi alguna cosa. Posar encapella: instal·lar en la capella de lapresó un reu condemnat a mort devuithores abans de l'execució. Capella d'espou: buit limitat per un arc part damuntel coll d'un pou, per a protegir-lo isostenir penjada la corrióla.

Cantar a capel·la: cantar, un cantanto agrupació de cantants, sense cap castad'acompanyament musical.

Topònim: Sa Capella Blava: puig de684 metres d'alçària que fa de fronteranatural entre els termes d'Escorça iCampanet. És de difícil accés i la pujadamés "fàcil" sol esser pel pas d'enBisquerra.

Refranyer: Els bens dels capellans,cantant cantant vénen i cantant cantantse'n van: es diu per la creença que elsbens que s'adquireixen o hereten delscapellans no fan profit a qui els rep.Segons canta el capellà, li responl'e.sco¡à.

Cançó:

ES?En arribar a Miramartrobaràs una capella,agenolla't davant ella,que Sant Ramon hi està.

Pista: Des de vora les cases on hi ha aquestacapella es pot veure una de les tres ermites mésantigues de Mallorca. Això ens demostra que laconstrucció de la capella degué esser unacapritxada del canonge Danús, propietarialeshores de la possessió.

Solució del mes passat: La mata de socadescomunal que vos mostràrem està situada a unlateral de les cases de Son Gener de Randa.

M. F.

:.%*££ ?>%#

... £&£•- .-•*&*fo.-&í$l. '*-&'•&

-• ' 'ftít^v*^'

Q ES SAIG

NOTICIARI de r OBRA CULTURAL BALEARLa / Trobada de l'Obra Cultural Balear a Lluc, dia 13 d'abril, fou especialment emotiva per a la

Delegació d'Algaida, ja que ens feren una menció especial per mor dels nostres 25 anys d'existència.Ens sentim molt satisfets d'aquest petit homenatge i del reconeixement públic de la nostra tascacontinuada en favor de la llengua i la cultura del nostre poble, premi que naturalment feim extensiu atantes i tantes persones algaidines que al llarg d'aquest quart de segle han contribuït en l'organització iparticipació dels nostres actes. En la fotografía adjunta podeu veure el moment en què Joan Mulet, ennom de la Delegació, agraeix el diploma que ens varen lliurar.

Els nombrosos assistents en aquesta Diada participaren de ple en totes les commemoracions:benvinguda del prior de Lluc; ofrena a la Flama de la Llengua -aquest acte va ser especialmentcolpidor perquè feren l'ofrena el soci fundador de l'OCB Miquel Fullana, el president viu més anticCliment Garau i un representant de cada delegació (vegeu fotografía)- cant de la Balenguera de tots elsassistents acompanyats de la Coral Universitària; ballada popular; animació infantil; teatre; concert dela Capella Oratoniana i de la Coral Universitària dedicat als 35 anys de l'OCB i, finalment, dinar degermanor amb més d'un milenar de comensals.

ES SAIG 11

L'exposició Obra Cultural Balear, 35 anys fent país mostrà les activitats de les diferentsdelegacions. La d'Algaida feu un recorregut gràfic pels actes d'aquests 25 anys.

Tant la Trobada, com VAcampallengua que es va celebrar la nit anterior a Inca -més de dos miljoves reclamaren poder viure en català a Mallorca- varen comptar amb una nombrosa representacióalgaidina. A Lluc ens hi trobàrem els que havíem pujat amb la nostra Delegació i molts dels estudiantsalgaidins que assisteixen a l'Institut de Llucmajor; en total, prop d'un centenar de persones. Si hem defer cas del que mostra la següent fotografia, sembla que s'ho passaren d'allò més bé.

D'altra banda, el passat 20 d'abril la Delegació d'Algaida de l'Obra Cultural va organitzar unaexcursió per conèixer alguns dels racons més característics del poble de Santa Eugènia. A pesar de lapluja, la jornada va ser catalogada pels assistents -uns 25- de molt fructífera, gràcies sense dubte a lasaviesa i eficàcia del nostre guia, el professor Gaspar Valero, que ens presentà llocs tan suggerentscom: la possessió de sa Torre -volem agrair l'amabilitat del seu propietari Victorià Lopez-Finto i Ribasde Pina- i els llogarets de ses Alqueries i de ses Coves. La fotografia ens mostra els participants fentpinya en torn del pou de ses Alqueries, recentment restaurat.

12 ES SAIG

NOTICIARI DE L'OBRA CULTURAL BALEARDELEGACIÓ D'ALGAIDA

ACTIVITATS PREVISTES PER AL MES DE MAIG

- Dissabte dia 17, ffl GRAN DIADA PER LA LLENGUA I L'AUTOGOVERN, al passeig delBorn de Ciutat. Des d'aquestes planes vos hi convidam especialment.

-FESTA DEL LLIBRE: divendres dia 23, a les 21.30 hores i al Casal Pere Capellà, conferènciade Jaume Pomar sobre la vida i l'obra literària de Llorenç Villalonga.

-FESTA DEL LLIBRE: diumenge dia 25, a partir de les 11 hores i a Sa Plaça, tradicional vendade llibres en català i festa i animació infantil amb el grup Cucorba, actuació patrocinada per la Caixa deBalears "Sa Nostra"

ELS LECTORS ESCRIUENSr. Director d'ES SAIG:Comparant l'estat actual de Sa Plaça amb el que mostra la fotografia publicada en el número 192

d'ES SAIG, crec convenient d'exposar les següents consideracions:No tot allò que s'aprova per majoria absoluta és moralment i econòmicament acceptable.Molta gent diu que els pobles tenen els polítics que es mereixen. Altres diuen que els pobles no es

mereixen els polítics que tenen.Es parla molt de democràcia; d'allò que ja no es parla tant és dels cent anys d'honradesa socialista.Trob que l'estat actual de Sa Plaça s'assembla a un pegat: si un cotxe s'atura davant el senyal de

càrrega i descàrrega de davant el forn, els altres han d'esperar o bé passar per damunt la vorera del bar.En lloc de davallar el nivell de la part alta de Sa Plaça, l'han baixat.Els canvis de circulació dels cotxes que han fet, no podien ser pitjors...

Camí del cel

esco1cs

afortunades

Escoles de Pòrtol, abril de 1997

ES SAIG 13

¿2Ï2GRAMAA FOTOGRAMA

El lloc, un punt imprecís a la sala fosca.L'acció, un raig de llum il·lumina la pantallai la vida comença a córrer a 24 fotogramesper segon. ACCIÓ!!!

En el moment de tacar aquest foli enblanc, em trobo perdut al bell mig d'unacartellerà dominada per la fantasiaterrorífica de THE RELIC, l'acció violentade AL LÌMITE DEL RIESGO, la trilogiagalàctica de LA GUERRA DE LASGALAXIAS, el terror adolescent deSCREAM (per cert, estúpida pel·lícula!!!),la catàstrofe volcànica de UN PUEBLOLLAMADO DANTE'S PEAK, la soporíferaresurrecció de EL SANTO i l'estela delmillor dels Oscars de Hollywood.

Però, on és el cinema espanyol? Com un"mohicano" qualsevol, el cinema espanyolmanté una heroica resistència numantina(que d'altra banda resulta més nostra). Quino hagi vist encara SECRETOS DELCORAZÓN, per favor, que no se la perdi! ! !Una sola pel·lícula als Multicines Chaplin.La resta, repartida en dobles programes alsRenoir de l'Escorxador. És trist, però és així.A la que s'estrena algun títol espanyol, o hivas de tot d'una o t'han fotut. Premi "ÀngelBlau" al passat festival de Berlín,SECRETOS DEL CORAZÓN del navarrèsMontxo Armendáriz és la màxima expressióde saber cinematogràfic i, a la vegada, lamàxima aspiració de plaer "cinematogràfic"que qualsevol espectador -amb dos dits defront- desitja. "SECRETOS..." és unaencisadora passejada pels records de lainfantesa, de la innocent mirada del nin i delpertorbador descobriment dels secretsamagats al cor dels adults..., la pèrdua de lainnocència.

Un altre viatge, no menys interessant, és elque ens proposa José Luis García Sánchez aTRANVÍA A LA MALVAROSA, adaptaciócinematogràfica de la novel·la de ManelVicent: el despertar de la innocència al'Espanya dels 50 d'un jove dels voltants deValència que arriba a la capital del Túriaamb la intenció de menjar-se el món.. Lallàstima és que del que podria haver estatuna bona pel·lícula tot just ens queda unseguit de bones intencions.

El gènere de la crònica negra és una de lesaportacions més personals dels nostresdirectors a la cinematografia espanyola. Pelsnostàlgics amants de "El Caso", Pedró Costaés el seu heroi i EL CRIMEN DEL CINEORIENTE la seva pel·lícula. Unareconstrucció, no sabem si fidel, d'un delscrims més morbosos i sanguinolents de lacatòlica Espanya del general Franco. UnaEspanya que s'escandalitzava tot veient unaparella magrejant-se al mig de la foscor delcinema o amb una "pajillera" guanyant-se lavida tristament des de la darrera fila de lasala, però que bavava davant crims tanhorrorosos com el del Cine Oriente.Però, on és el cinema espanyol? Als cines,

és clar. No resulta més difícil de veure quel'altre. Trobar-lo ja és una altra història. Demoment, apuntau-vos aquests tres títols. Siarribau a temps, pagau l'entrada i endavant.Perquè jo ja he fet tard a una, NIÑO NADIEde José Luis Borau. Sort!

JOAN CARLES PALOS

14 ESSAÏG

MISSIONER: ARTESA DE CONCORDIA I PAU

Què són els missioners? Agitadors socials, endormissadors de pobles, líders revolucionaris,espiritualistes que proclamen resignació, què són? I, com a conseqüència, què fan? Ja que no poden, almateix temps, actuar de revolucionaris i predicadors de resignació, alliberadors i creadors dedependència... què són i, per tant, què fan?

Serà bo demanar-ho als mestres en aquests sabers. I Mallorca, ja en el segle XIII, oferí a la Humanitatun dels millors mestres: Ramon Llull. Seglar mallorquí que des de la seva conversió s'entregà ambradicalitat a propagar la fe cristiana. Els musulmans eren en aquella època els infidels a convertir. Com?Aquí trobam, amb la màxima claredat, què és un missioner.

Era l'any 1292. Mestre Ramon escriu al Papa Honorius IV i li envia l'obra que acabava d'enllestir:"Tractatus de modo convertendi infideles". Vet aquí el seu pensament: "¿No val més triomfar dels infidelsen la discussió, convencent-los gràcies als atributs divins i raons necessàries, en lloc de fer-los la guerra,occint-los de llurs terres? Convertim-los i deixem-los els béns que posseeixen, siguem ARTESANS DECONCÒRDIA I PAU".

Artesà, "aquell que construeix o elabora -ha escrit Móns. Teodor Úbeda- qualque cosa amb les sevespròpies mans, posant-hi tota la saviesa del seu esperit i del seu poble, tota l'atenció i l'esment, peça a peça,amb estimació pel que fa i per allò que construeix, disfrutant de fer el que fa, amb goig i alegria quedesprés es reflecteix en aquella obra ben feta i plena de bellesa i de vida. I endemés que treballa en lahumilitat i el silenci, sense espectacularitat, amb eines i instruments senzillls i pobres, concentrat amb laseva obra, sense presses, ben confiat en la inspiració i l'amor que posa en el seu treball. Sabent que maipodrà aspirar a una gran producció massiva, però segur que el que fa serà perfecte i bell, tindrà vida,perdurarà en el temps i donarà felicitat a la mateixa obra i a tots els qui la puguin contemplar en el futur".

Magnífica descripció de la tasca dels missioners. Tasca silenciosa, ja que només són notícia quan elsmitjans de comunicació els troben a l'ull de la tempesta que els interessos econòmics o estratègics handesencadenat als pobles on els missioners serveixen. Ja hi eren abans i continuaran, més que mai, quanescampi el temporal i hagin de refer tanta destrossa material i espiritual, de desenvolupament material ihumà.

Una tasca per crear concòrdia. Per això ensenyen, amb l'exemple sobretot, i també amb les sevesparaules i realitzant projectes de desenvolupament integral, ben pensats i estructurats, a deixar-se guiar perla justícia que suposa respectar els drets dels altres i complir els propis deures. Ensenyen a viure, en lapràctica, la fraternitat que esdevé, per a les persones i per als pobles, autèntica i profunda felicitat. Ambla concòrdia, la pau. Sempre fruit de la justícia; encara més, fruit de l'amor, per ésser pau de veres iduradora.

No han mancat, ni manquen, clixés que volen explicar de manera ben distinta què és un missioner. JaRamon Llull tingué els qui se'n reien de la seva bonhomia, i de l'escola de llengües (aprendre l'àrab perpoder dialogar), sobretot de la seva entrega generosa fins a vessar la sang. A Bartolomé de las Casas lienflocaren tota la "leyenda negra" amb què "l'Imperio" volia defensar-se de la mala consciència que licreava la vida i l'obra dels missioners. Molt especialment volia doblegar-la perquè sorgia de l'Evangeli,la forta i clarivident resistència a la dominació.

Més tard, les grans potències n'aprengueren i, en lloc d'atacar els missioners, intentaren domesticar-los.I a vegades, aredols, ho aconseguiren. La "protecció" dels colonitzadors fou, quasi sempre, "el abrazo deloso".

Avui els missioners troben dificultats (una mitjana de dos assassinats, màrtirs, per mes) perquè la sevapresència, i la seva predicació mitjançant el testimoni i la paraula, destorba el repartiment del món en duesparts: un nord ric i dominant i un sud pobre i explotat. Però els missioners mallorquins, preveres,religiosos/es, seglars, no amollen. Hi són. Amb el goig i la il.lusió que treuen de la fe i de la força quedóna l'amistat amb Jesús.

Els qui continuam a la roqueta també els podem ajudar. La simpatia i l'admiració la tenim a flor de pell.Podem demanar per ells a Déu que enforteix i entusiasma. I donar-los ànim, sobretot allà on el correu potdur les nostres cartes. I participar en projectes de desenvolupament. Molt especialment essent nosaltrestambé aquí, dins aquesta societat nostra que estimam i volem millorar, artesans de concòrdia i pau.

MIQUEL MULET COLL

ES SAIG 15

AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA D'ALGAIDA

Fotografia de Marià Ramon

16 ES SAIG

po-èticci XIX Fa lconer

Difusió Cultural

ES SAIG 17

RACÓ DE LA MUSICAVolem fer-nos ressò de dos

aconteixements musicals amb protagonistesnostres o fortament entroncais a Algaida:l'actuació del grup d'en Biel Majoral alTeatre Principal de Ciutat i l'espectacle"Temps...Temps...Temps...", homenatge aSalvador Puig Antich al Teatre de Magisteri.

Dins el Segon Cicle de MúsicaTradicional va actuar el passat 21 d'abril alTeatre Principal en Biel Majoral amb elsseus acompanyants habituals: en Biel"Torres", en Delfí, na Maria Franciscà, enJoan, n'Andreu, en Vicenç i na MariaAntònia i l'encarregat de so Toni Isern.L'acte era un homenatge a Pere Capellà,"Mestre d'escola i home de lluita", unhomenatge que resultà molt emotiu i que vaesdevenir una de les actuacions més rodonesi aconseguides que hem pogut escoltard'aquest grup. A l'acte hi assistí la viuda ifills de Pere Capellà.

Davant un públic molt nombrós ienfervorit, en Biel va oferir, a més dequalque cançó nova, el seu repertorihabitual: la Tonada, el "Vou-verivou" deGuillem d'Efak, cançons populars, romançosi un bon grapat de lletres de Mestre LlorençBatle i del mateix Pere Capellà. El repertoris'allargà davant l'exigència del públic iculminà amb el romanç de "Sa mort de naMargalida".

No descobrirem ara la qualitatinterpretativa d'en Biel, prou coneguda detots, que, a més, ha aconseguit unacompanyament musical de categoria i unacompenetració entre tots.

L'altre aconteixement a què ens referíemes presentà al Teatre de Magisteri dia 29d'abril: una "Antologia Poètica Popular a laMemòria de Salvador Puig Antich". Estracta d'un espectacle basat en una ideaoriginal de Jaume Falconer amb recitat depoemes de vicent Andrés Estellés i BielMajoral interpretats per Antoni Artigues,

Rosa Cabiró i Biel Majoral, amb coreografiade Maria Antònia Font i gairebé elsmateixos músics que hem citat abans.

Un espectacle fascinant, corprenedor,impressionant, inquietant i d'una admirablequalitat per part de tots els intèrprets.Sempre amb la presència central ipertorbadora de l'artefacte, la cadira del'execució, el garrot. El color negre de tot elvestuari accentuava la sensació de dol.

Cal fer especial menció dels arranjamentsmusicals d'en Biel "Torres" i en Delfí, delsquals coneixíem ja la seva bondat com aintèrprets i que ara es despengen amb unamúsica original que en cada moments'adapta als passatges de l'obra subratllant elpatetisme que la impregna.

De veres que pagaria la pena que aquestespectacle es presentas davant un públicmés ample i sense les limitacions queimposava el petit escenari.

PERE MULET

18 ES SAIG

¿et itoátteá, fti&nte*'

la camamil laNo és present a Algaida en el seuestat natural, ja que només creix ales altes crestes de la Serra deTramuntana, des del Teix fins alpuig Tornir, encara que a vegades estroben algunes motes més avall, coma la vall de Lluc i fins i tot al peu dela Serra, a Artà i a la badiad'Alcúdia, entre altres indrets.Parlam de la camamil·la, de la qualel pare Bonafé diu que ja no hi hares més odorat i bufareu que unacamamil·lera en flor.

Floreix per sant Joan. Joan Amadesal seu Costumari Català diu que lacamamil·la collida la nit de santJoan augmenta de maneraconsiderable la virtut remeiera i, amés té la propietat d'esquivar i deguardar de llamps. És consideradauna planta santa, creada per Déu,com a símbol de lluita contra eldiable, d'aquí el seu nom científic,Santolina, que significa, el que hemdit, planta santa.

La camamil·la de muntanya;camamil·la de la Molaja que és al'únic lloc on es troba, a Menorca;al Principat, espernallac. Ésl ' e s p è c i e Santolina

chamaecyparissus, de la família deles compostes.

És una planta perenne, molt olorosa,que fo rma unes motetesrodonenques, de color cendrós, detiges de 20-60 cm, llenyoses,ramificades, dretes, més o menystomentoses. Les fulles sóncarnosetes, linears, peciolades. Lesflors, són compostes, d'aquí el nomde la família, semblants a lesmargarides, són de color grocintens, de corol·la glandulosa i tuballargat pel costat intern sobrel'ovari. Aquenis tetragons, amb elangles laterals més prominents. Lesfulles i les tiges són moltaromàtiques. La planta pot estarcoberta d ' u n a pubescenc iablanquinosa o bé ser gairebé glabra.

A Mallorca i a Menorca, hi ha unasubespécie, la magonica, que és laque es troba pel litoral oriental deMenorca, per Capdepere, a Mallorcai a l'illot d'es Vedrà prop d'Eivissa,aquesta subespécie és endèmica.

Altres tipus de camalil·la són: laborda o de camp (Anthémis arvensis)la pudenta (Anthémis cottila), i la

ES SAIG 19

loca (Anacyclus clauatus). No s'hade confondre amb la camamilla verao mazanilla castellana ( Chamollinareculità), que no es présent a lesilles, i que és la camamil·la que esprésenta en sobrets per prendreinfusions. Aquesta espècie téreconegudes propietats digestives, ila seva flor pareix una margaridapetita.

Palau i Ferrer a la seva obra LesPlantes Medicinals Baleàriques diude la camamil·la que les seves fullessón vermífugues i estimulants,usades en infús al 1 %, del qual se'nprenen tres o quatre tasses al dia. AMenorrca hi ha la creença vulgarque, perquè la infusió de camamil·laprodueixi bons efectes estomacals,és necessari emprar un nombreimpar de cabeçoles, i que, si enposen un nombre par, fa mal deventre. Un altre autor diu quemillor si són set que cinc lescabeçoles, degut a la fe que despertael nombre set.

El mateix Palau \ Ferrer diu que lacamamil·la pudenta, l'altra espècieque es troba a les illes, els seus capsflorits són usats com a tònics,estimulants i antiespasmòdics,principalment en l'histerisme i altresafeccions nervioses. Se'n prenl'infüs al 1 a 2%, endolcit amb melo sucre, de dues a quatre tasses aldia.

Els seus efectes són coneguts des del'antiguitat, el Dioscòrides, diu: ésmolt útil pels que són estrets de pit,serveix com a remei contra els

nervis, la ciàtica,la inflamació delsulls i, si es beu amb vi, resisteixcontra quolsevol verí mortal.

administrades enserveixen per

Les seves llavors,forma de pols,combatir els cucs intestinals. Tambéés una planta usada com insectífugaposant-la a les calaixeres i armaris.

Aquesta planta és rica en esències,però la seva quantitat depèn, del llocon habita i del seu estat dedesenvolupament. Una cetona, lasantolinona i un alcohol, en partlliure i en part en forma d'esteracetic, són els seus principalscomponents.

És aquesta una espècie protegida atota la Comunitat Autònoma de lesIlles Balears, segons Ordre de 17 desetembre de 1984, la qual cosaimplica la prohibició de la sevacomercialització.

Jaume Jaume i Oliver

20_ ES SAIG

l'E sgl es ia^^^^

"Pregau per nosaltres, Santa Mare de Déu "

Oració• MA ANTÒNIA NICOLAU ROSSELLÓ •

La darrera part de la segona PonènciaPersévérants en l'oració personal i amb lacomunitat cristiana vol ser una reflexió en veualta sobre la importància de la pregària per a uncristià.

Si ja hem començat a treballar-la, certamenthi trobarem mancances, això és la tasca delsgrups sinodals, però així i tot, ens pot servir perreflexionar sobre l'estil de vida que tenim i duim,i com en la família, en els grups parroquials, enles comunitats religioses o en els grups dereflexió, cream espais per poder compartir la fei tenir experiència d'aquest Déu-Amor que ensallibera en i des de Jesús.

Durant aquest temps pasqual, la Paraula deDéu ens ha acostat la vivència de les primerescomunitats cristianes que, amb les dificultatspròpies del seu temps, trobaven espais perescoltar la Paraula de Déu i transmetre la sevaexperiència en la vida de cada dia, i com aquestaexperiència impregnava la seva vida de creients.

Els cristians de finals del segon millenni, hemde ser conscients que, per mantenir la nostraidentitat cristiana, hem d'estar units a Jesús comel cep i les sarments i perquè aquesta unió espugui donar, hem de crear espais per a lapregària personal i comunitària. Però, aquestsespais no s'improvisen. Per això, en les nostresrelacions familiars, comunitàries, professionals,de cada dia, hem de de conrar valors coml'amor, la gratuïtat, la capacitat d'escoltar, elsilenci... que fan possibles unes relacions méshumanes i més fraternes i ens obren, a la vegada,a la pregària.

És important, dins un món secularitzat iactivista, saber crear aquests espais, per podercompartir la fe i l'experiència del Déu-Amor.

I si ho vivim a la família, als gnupsparroquials, a les comunitats religioses, alscentres d'ensenyament cristians, ho transmetrema les generacions més joves, i les nostres casesseran escoles de pregària on s'aniran descobrintnoves formes i noves tècniques per fer possiblela pregària personal i comunitària arrelada enJesús, model i mestre.

Mes de Maria a Castellitx.• Com és tradicional, durant els 4 diumengesdel mes de maig, hi haurà mes de Maria i missaa l'antiga església de la Mare de Déu de la Pau.Els actes començaran a les 6 de l'horabaixa.

Tómbola• Continua oberta la tómbola parroquial a beneficide les obres de l'església d'Algaida. Ara per ara, s'haaconseguit recaptar 750.000 pessetes. Els organit-zadors donen les gràcies a tothom per la sevacol·laboració.

Necrològica• Ha mort la centenària Sor Maria de Cura. Lacentenària Antònia Garcías Oliver coneguda com SorMaria de Cura, una monja agustina de l'Empar, moltestimada, sobretot al poble de Campanet, va morirals 101 anys, el passat dia 6 d'abril.Antònia Garcías va néixer a Algaida el 20 d'abril del1895. però va desenvolupar la seva tasca, la majorpart de la seva vida, en el municipi de Campanet.Entre d'altres activitats, hem de destacar la feinadocent que Sor Maria de Cura va dur a terme.L'any 1995, amb motiu del seu centenari, el poble deCampanet li va retre un homenatge que va comptaramb la presència del batic de Campanet, FrancescAguiló i del batle d'Algaida, Francesc Antich.

ES SAIG 21

AGRAÏMENTS DEL GRUP MARXA, ESPLAI I JOVES CONFIRMATS O EN PROCÉSDE LA PARRÒQUIA D'ALGAIDA, AMB MOTIU DE LA CAMPANYA PER LA ZONADELS GRANS LLACS DE L'ÀFRICA CENTRAL.

Hem comptat amb la vostra preuada col·laboració per dur a terme la campanya esmentada.Per això només ens queda una paraula que afegir: GRÀCIES.a) A la vostra participació que ha estat decididament activa amb la presència als actes

organitzats.b) La xifra recaptada és de 1.023.868 pessetes.c) Sabem que amb això no podrem arreglar tots els problemes de la zona, però que és MOLT

davant el no-res de la gent refugiada.d) Que la vostra aportació arribarà i d'això ens han donat proves escaients, com de la

possibilitat d'accedir a tota la informació pertinent.És just que perdoneu si algú no surt a la llista següent, és un senzill oblit, tots ens hi hem de

sentir inscrits, però volem remarcar l'ajut de:Ajuntament d'Algaida, Club Esportiu Algaida, A. Colombòfilo i Transportista, R. Mallorca

(Veterans), Club d'Esplai, Sa Portassa (Xesc Vidal), Riel Majoral, Bici Matamalas i Pep Alba,Miquel Sales (Sifoner), Titoiela Ràdio, Bars i Restaurants, Comerços i Botigues, Sa Nostra (Del.d'Algaida), Tomeu Sales, Vins Amengual, Coca Cola, Cruz Campo, Rovira, Jaume Falconer,Banda de Música, Escola Municipal de Música, Orfeó Costei Uix, Aportacions personals, A Totel Poble d'Algaida.

I no en nom propi, sinó en boca dels afamegats i refugiats de la REGIÓ DELS GRANSLLACS DE L'ÀFRICA CENTRAL.

Gràcies.

ELS LECTORS ESCRIUENDE DISCRIMINACIONS I INJUSTÍCIES

M'adreç a vosaltres perquè vull expressar el meu rebuig a les injustícies que es cometen is'han comès en la regulació de les normes de trànsit a la vila d'Algaida.

Som una al·lota ciutadana, no per això menys respectable, que s'ha vista discriminadaper raons d'origen.

La qüestió és que el vespre del divendres 11 d'abril de 1997 (devers les 21:30h) vaigaparcar el meu cotxe a davant el número 1 del carrer dels Cavallers, un lloc on no es pot aparcar,però que ja estava ocupat per dos cotxes més.

Coneixent aixi com conec l'anarquia que el poble pateix quant a una regulació del trànsitfluïda i coherent, hi vaig aparcar sense miraments.

Però quina va ésser la meva sorpresa quan, en tornar, vaig trobar una multa, signada perl'agent número 1 i posada a les 22:20h, al meu vidre del cotxe. I encara més grossa va esser lasorpresa, quan vaig comprovar que els altres dos cotxes, que encara estaven aparcats, no teniencap d'aquests "paperets".

- Potser fos perquè el meu cotxe és d'un extern ?- Tal vegada encara no coneixen la meva matrícula ?- Per ventura no em meresc un tractament igual al de tants d'altres algaidins que, dia reredia, dissabte rere dissabte, diumenge rere diumenge, aparquen malament els seusvehicles a Plaça i als seus voltants provocant un caos insuportable ?Crec que no se solucionarà el greu problema circulatori d'Algaida, posant multes només

als externs. És sancionant els casos reincidents i, sobretot, cobrant-los.Isabel Busquets.

22 ES SAIG

TITOI5TAfUHo

108FMTitoietaRòdioE M I S S O R A M U N I C I P A L D ' A L G A I D A

/ O / Després de la festa-concert, lo conferendo de

^7^m/ cultura popular i el concert de cant espiritual negre,

l t% continuen els actes del 10è aniversari de Titoieta

ANYS Rad¡°-dansa T'esperam a totes les propostes del mes de maig.

divendres 9 de maig a les 22h al casal Pere Capellà d'Algaida

VIVIAN CAOBA amb el nou espectacle

SUPERNATURALentrada 500 pessetes • aforament limitat

divendres 16 de maig a les 21'30h al casal Pere Capellà d'Algaida

CONFERÈNCIACOM SERÀ LA MALLORCA DEL SEGLE XXI?a càrrec de PERE A. SALVÀ catedràtic de geografia humana de la UIB

entrada gratuïta

dissabte 24 de maig a les 21 hores a la plaça d'Algaida

BALLADA POPULAR amb l'actuació dels grups

MÚSICA NOSTRA ¡ CARUMBAUentrada gratuïta

dissabte 31 de maig a les 21'30h al casal Pere Capellà d'Algaida

SOPAR CONCURScal presentar un plat per a 4 persones a punt de menjarPREMIS ALS MILLORS PLATS DOLÇ I SALAT

apuntau-vos abans del 30 de maig a les oficines de la casa de la vilatelèfon 125076

ES SAIG 23

Els habitants de Palma migren cap alspobles del Pla cercant la tranquilitatLa conferència "Com serà la Mallorca del segle XXI", dinsels actes del 10è aniversari de 77?, parlarà d'aquest fenomen

Durant la darrera dècadas'ha detectat als pobles delPla de Mallorca un impor-tant augment demogràfic. Noobstant això, la poblaciócontinua essent vella i elsnaixements no superen les

defuncions.El catedràtic de geografia

humana de la Universitat deles Illes Balears (UIB), PereAntoni Salvà, ha duit a termeuna investigació demogràfi-ca sobre el procés de urba-nització rural de l'Illa.

Una de les primeres cosesque li va cridar l'atenció vaser que durant l'època com-presa entre els anys 1981 i1986, el ritme demogràfic dePalma no creix al ritme natu-ral dels altres anys.

D'altra banda, als poblesdel Pla com Algaida, Lloret iSencelles, es va detectar unaugment de població quetampoc no era natural.

Els estudis han donat coma resultat que l'augment depoblació dels pobles del Plaes deu a una migració perpart de la gent que vivia i fafeina a Palma.

Salvà explica que actual-ment es poden diferenciarquatre grups: un seria lagent que ¡a està jubiladaprocedent dels pobles del

A Un poema visual de JaumeFalconer que fa referència alprocés d'urbanització rural. Vaésser editat l'any 1995 en formade camiseta per Titoieta Ràdio.

Menys espaiAquest fenomen té com aconseqüència una mancad'espai lliure, sobretotper la gent de la ciutatque decideix compraruna parcel·la o solarfora del poble en llocd'ocupar una casa del'interior. Això provocauna urbanització ruralque converteix l'Illa enuna zona de ciment, sibé ¡a es va produïr a lacosta a partir dels anys50, ara la construcció esrealitza a l'interior que-dant cada vegada menysfora vila. Malgrat això,durant els darrers anyses comencen a comprarcases dins els pobles.Algaida n'es un així comPorreres, Petra i Ar ¡any.Així es ¡unten dues ma-neres d'entendre la vida.

Pla que en el seu moment esvaren traslladar a Palma pertreballar i que després retor-na a la seva terra. Un altregrup són els fills d'aquestagent que han heretat unacasa al Pla i l'escullen com aresidència. El tercer grupestà comprès per habitantsde Palma que volen fugir del'estrès de la ciutat i cerquenla tranquil·litat del poble i eldarrer grup, que també decada vegada va en augment,està compost per estrangers.

L'augment demogràfic ques'ha detectat a aquests po-bles és entre un i dos percent d'aquests nous habi-tants. Segons Salvà "encaraque aquest percentatge pa-reix poc a una poblaciód'entre 800 i 2000 habitants,és bastant important".

El perfil de gent de Palmaque habita el Pla és el se-güent: famílies estables, elspares tenen entre 40 i 45anys i els fills tenen 12 anysper amunt. Disposen de doscotxes, la seva professió estàal segment de funcionaris,executius, metges, i altrescarreres d'aquest tipus.

Text: Margalida FusterPublicat al Diari de Balears

el 13 d'abril de T 997.

CASAL PERE CAPELLÀ C/C A VA LLERS, 22 O721O ALGAIDA TE L. 12 53 81 FAX 12 SO 44

24 ES SAIG

MES PINTADES

o\

ES SAIG 25

LA MORT DE LA MEVA ESPOSA FRANCISCA

Vint-i-dos anys vaig cuidaruna rosa a un roser,en cap moment sofriguéperquè res mai li faltà;camp lliure per respirarde dolça aigua la regava,cap moment la descuidava,molt de goig sempre em donà.

Me sentia molt contenttenir seva companyiai la seva galaniaadmirava molta gent:altura corresponent,el cos amb gran simetria,una dolça parlariai refinat coneixement.

Vivíem sa nostra vidasense cap preocupació;de salut amb gran bal dorcap moment ens faltaria.Lo que molt ens divertiasovint era anar a ballar:els ritmes antics dansaralegrava nostra vida.

Com que molt temps vaig anarsonant amb sa orquestrina,ella molt s'alegrariael saxofón escoltar.De Cuba vaig heretarla rumba que allà va néixer;aquesta música mateixaa dins ella s'encarnà.

Podem dir res mos faltava,salut i també doblers,finques guapes en excési cotxo mos passetjava.Molta de gent admiravasa nostra situació.Déu mos dava proteccióper collir sa bona anyada.

A les set del dematícada dia m'aixecava;ajaguda la deixavaper poques feines tenir.El ritme seguia aixíja des de molt temps enrere,era forma i maneradur cadesqual seu camí.

El dia quinze de marçjo m'aixec segons costum;vaig encendre el clar llumi d'ella no en vaig fer cas;perquè no se molestascreguent que tranquil dormia,en la fosca quedariatapada dins lo seu jaç.

A sa Plaça vaig anarper veure el gros mercatque el divendres hi ha exposatper la gent poder comprar.Dos quarts d'hora vaig tardar,me'n tornaria a ca nostra,va esser una cosa grossaes susto que em vaig donar.

Franciscà -jo li vaig dir-encara no t'has aixecada?De costat ella estavai una estirada sofrí.Quan dreta, m'apercibíde que estava ben morta.Va ésser punyalada fortaque ma persona sofrí.

Tot sol i desesperat,el meu cap donava voltes:eren unes feines grosses

que em Vien assenyalat.Era un món canviatque pel futur m'esperavaTot solet jo me trobavacom el roser despullat.

Sa recordança tendréde tu, tan bona, Franciscà,pens en tu de nit i dia,cap moment t'oblidaré.Ses bones obres tendréclavades dins ma memòria,moriràs en plena glòria.Sense tu, com ho faré?

Com una roca dins marque rep totes sobatudes,de ningú té mai ajudes,sol les se té que arreglar.Sa meva vida estàdins mateixa situació.Déu, donau-me protecció,que morí sense penar.

Un nínxol he reservatpel dia que em moriréi a veinât de tu estaréa dins sa tomba tapat.Dins aquesta soledatnostra carn se podrirà;mateix resultat tendradins el món la humanitat.

CLIMENT GARAU I SALVA

26 ES SAIG

ESPORTS ESPORTS ESPORTS

CICLISMEDia 11 de maig comença

la carrera del Pla deMallorca per corredorscicloturistes en totes lescategories.

Lloret-Lloret de 62 km.serà la primera de les sisetapes que durant elsmesos de maig i juny esdisputaran pels diferentspobles del Pla. Així escontinua la ja vetaranaprova de bicicletesreservada als aficionats aaquest esport.

Del nostre poble hiparticipa en TomeuBallester "Quitxero" ambl'equip de Sencelles.

En la categoriad'aficionats aquestatemporada hi participenels corredors Jordi Salasamb el club A poc a pocd'Algaida i en TomeuFullana "Bover" amb elclub Illes Balears deManacor. Els doscorredors provaran sort enaquest difícil esport de lesdues rodes. En Jordi ja ésun veterà dins la categoriai el novell Tomeu, primeratemporada, espera fer unabona campanya.

FUTBOLPrimera Regional

A falta de quatre partitsper disputar l'equip de Ia

regional ja ha tancat latemporada quant apossibles aspiracions a

lluitar per aconseguir unade les tres placescapdavanteres. Això no voldir que la temporada nohagi estat bona, tot elcontrari; si a començamentde la lliga s'haguésplantejat quedar a lacinquena posició moltshaguessin estat bencontents. Només el devenirde la campanya va crearunes altres espectatives dequedar endavant.

No ha pogut ser i creimsincerament que s'ha fet unbon paper.

Ara es tracta deorganitzar i planificar lapropera temporada ambtemps i ànims. Sobretotànims perquè pareix quel'afíció del C. E. Algaidava un poc coa baixa.

Resultats del mes d'abril:A. Balears-Algaida 1-1Algaida-Calvià 1-3S'Horta-Algaida 4-2Independent-Algaida 3-2Juvenils

L'equip dels juvenils haacabat la lliga en unameritòria posició dins elgrup de tercera regional a

Equip Femení: Andrés (mister), Beatriz, C. Andreu, Polo, Rosa,Cristina, Vila, Farrús, Yolanda, Malen.Acotades: Leticia, Tere,Sandra, Elena, Maria, Rosa i Cati Martorell

ES SAIG 27

la meitat de laclassificació. Els darrersresultats han estat:Santanyí-Algaida 9-0Vilafranca-Algaida 4-2Cadets

L'equip de cadets hanacabat la lliga regular enpenúltima posició. Ara hancomençat el torneig decopa amb més empenta imés ànims.

Els resultats del torneigCopa President són:Algaida-Montuïri 2-4Porreres-Algaida 1-1Algaida-Santanyí 2-0Infantils

L'equip dels infantils hanacabat la lliga al setè llocamb una molt bonaprogressió, sobretot a lasegona volta.

Darrers partits:Algaida-Espanya At. 1-0Porreres-Algaida 1-3Futbol 7

Els equips benjamins deFutbol 7 han acabat la lligai l'Algaida Atlètic haquedat darrer de laclassificació i l'Algaidanovè a la taula.

Posats a fer balanç,podem dir que els dosequips han jugat bé i laprogressió dels nins haestat excel·lent. És obligatmencionar el mèrit d'enPaquito Barceló i enMateu Llull. Enhorabona.Veterans d'Algaida

L'equip dels veterans haaconseguit per segon anyconsecutiu arribar adisputar els play-off decampions que dóna pas ajugar el campeonatnacional d'empreses, si bé,

a falta de jugar un partit,les coses no pinten molt béperquè es va perdre amb elPuigcercós i ara tan solsuna carambola podria ferque l'Algaida quedascampió

De totes maneres, unamolt bona actuació delnostre equip.Futbol femení

Com ja dèiem el passatmes, al nostre poble s'estàintentant formar un equipde futbol femení i demoment les coses van moltbé. No falten ganes iil.lusió i tot va en camí defederar l'equip i donarsortida a les ganes depracticar aquest esportd'un grapat de fèmines delnostre poble.

Els resultats dels partitsamistosos disputats per

l'equip d'Algaida han estat:Algaida-Sanl Jordi 0-0Sant J or di-Algaida 1-2Algaida-Barracar 2-3Barracar-Algaida 2-2

Viatge a Madrid delsinfantils

Gràcies a la invitació delnostre bon aficionat i socide l'Algaida Joan Oliver"Torres" l'equip delsinfantils es desplaçà aMadrid per disputar unpartit amb l'equip delCol.legi Ntra. Sra. deLoreto i també per gaudird'una estada a terresmadrilenyes.

Tot va anar molt bé jaque el bo d'en Joan mos vadur en cenefa de plata. Lesatencions rebudes il'interès mostrat només elpodem correspondre amb

Tots els integrants de l'expedició de l'equip d'infantils que esdesplaçà a Madrid es desfà en elogis del comportament il'acollida que els donà en Joan "Torres".

28 ES SAIG

una paraula: Gràcies, Joani Jerònia.

Temporada 97-98La directiva de l'Algaida

ja està fent feina percompletar les plantillesque han d'integrar totes lescategories del futbol base.

Des d'aquestes pàgineses fa públic que tots elsnins interessats a jugar afutbol, començant des delsset anys, es poden dirigiral club per informar-se decada edat en particular.Tfon camp de futbol125678.,

ESCACSL'equip d'escacs

d'Algaida ha acabat la sevalliga de tercera amb unabona classificació ja quehan quedat als llocsdavanters de la categoria.

Els darrers resultats hanestat:Algaida-S.Rapinya 3'5-0'5Son Dameto-Algaida 4-0Algaida-Equm B 4-0Tròpic-Algaida 2'5-1'5Felanitx-Algaida 2-2

Enhorabona permantenir l'activitat delsescacs al nostre poble demanera organitzada ja queaquest any 1997 escompliran els desset anysde club federat.

III Torneig Futbol 7Sant Jaume 97

Una vegada més i decara a les festes de SantJaume es convoca el IIITorneig de futbol 7. Lesinscripcions es poden feral camp de futbol fins el

30 de maig.Tfon: 125678

VOLEIBOLL'equip cadet femení del

C.V.Algaida es vaproclamar el darrerd i u m e n g e d 'abri lSubscampió de Balears alpoliesportiu Son Veri deS'Arenai de Llucmajordesprés de guanyar elCosmitos de Formenteraper 3-0 i el Ciutadella per3-1, però es va perdre lafinal contra el C.V.Alaróper 3-0. Llàstima que nos'ha pogut revalidar el títolde l'any passat, però elsnervis varen trair les juga-dores que en cap moment

varen saber reaccionar i esva perdre per culpa de lespròpies errades.

L'equip benjamí tambéha quedat subcampió deMallorca a les finals quees feren a Petra el darrercap de setmana.

D'entre vuit equips de lesdiferents comarques quehan arribat a les finals esva perdre un sol partit per2-1 amb un arbitratgenefast (16-14 al tie-break)i sols s'arribà alsubcampionat.

Aquest mes hi ha lesfinals aleví masculí ifemení.

Sort i ànim.JOAN TROBAT

V JORNADA, DISSABTE 10 DE MAIG.CAMP DE FUTBOL"ES PORRASSAR"

17

17'30

18

18'30

19

19'30

PISTA 1GRUPA

M o n t i m iSant Joan

S MargalidaM on I u n i

S MargalidaSant Joan

PISTA 2GRUP B

MariaEscola Nova

Sineu APetra a

MariaPetra A

Escola NovaSineu A

Sineu AMaria

Petra AEscola Nova

PISTA 3GRUP C

Petra BAlgaida A

Sant JordiFelanitx

Petra BFelanitx

Algaida ASant Jordi

Sant JordiPetra B

FelanitxAlgaida A

PISTA 4GRUP D

Algaida BSineu B

ArianyVilafranca

Algaida BVilafranca

Sineu BAriany

ArianyAlgaida B

VilafrancaSineu B

A les 20 hores: Festa i berenada

ES SAIG 29

MOVIMENT DEMOGRÀFIC

Jaume Ramis Trobat. Vamorir a Pina dia 28 demarç als 94 anys.

Llorenç Trobat Capellà.Ens deixà dia 24 d'abril al'edat de 65 anys.

Catalina Vanrell Tomàs.Va morir dia 29 de març al'edat de 87 anys.

Joan Pou Oliver. Va morirdia 26 d'abril a l'edat de 90anys.

Miquel Ribas Pascual.Morí a Pina dia 4 d'abril.Tenia 73 anys.

Antònia Sastre Juan. Morídia 28 de març Tenia 90anys.

Jaume Barceló Juan. Ensdeixà dia 29 d'abril a l'edatde 88 anys.

Sor Antònia Maria de CuraGarcías Oliver va morir aCampanet dia 6 d'abril al'edat de 101 anys.

NAIXEMENTSMiquel Oliver Roca, fill deLlorenç i Isabel Maria. Vanéixer dia 1 d'abril.

Margalida SanmartíOliver, filla de Joan iFranciscà. Va néixer dia27 de febrer.

PLUVIÒMETREEl passat mes de març es va recollir la

misèria de 2'6 litres. I pel que fa al mesd'abril, unes plogudes ja a la segonaquinzena varen donar 337 litres, que hanarribat massa tard pels sembrats.

En resum, Una primavera molt seca jaque no és normal que des de dia 1 defebrer a 1 de maig hagin plogut 40 litresmal comptats

XERRADA SOBRE BALL POPULAREl grup "Es Celler" va organitzar la

primera ballada a Sa Plaça dia 11 d'abril.Aquest grup ens comunica que per dia 10 demaig a les 2I'l5 hores organitza unaconferència a càrrec de FrancescVallcaneres sobre el ball popular. Aquestacte se celebrarà al Casal Pere Capellàpatrocinat per "Defesta".

30. ES SAIG

EmotkonsLa definició de "emoticon"no es pot

trobar a cap diccionari, degut al fet que ésuna paraula molt recent. Emoticon és unaparaula anglesa que s'ha compost d'altresdues, de émotion, que significa emocionsi de icón, que vol dir icona (dibuixets quesurten als ordinadors). Amb l'uniód'aquestes dues paraules n'ha sortit unaaltra que serveixper denominaruns símbolsque donen una idea del nostre estat emo-cional.

Els emoticons es venen utilitzant aInternet ja fa molt de temps. Dins un llocaixí, s'havia de menester un medi per poderexpressar les emocions i estats d'humor dela gent que hi participava, i també perdonar a entendre les coses dites en segonaintenció.

Actualment a la gran majoria demissatges que s'envien via Internet, tantals Chat com missatges de e-mail, podemtrobar algun d'aquests símbols, que llevenun poc de fredor a aquests textes.

A continuació hi ha un parelld'exemples dels emoticons més utilitzats, iel seu significat, encara que n'hi ha moltsmés, i sempre seguit en surten de nous:

:-) ^> Estic content:-D "=í> Molt content:-( •=> Estic enfadat:-| ^ Estic indecís:-/ •=> Mitja rialla:-x O No dic res:-)) •=> Rialles;-) O Fer l'ullet>:-) •=> Soc dolent<:-) ^ Soc bon al·lot:-O •=> Estic estorat:-)= => Soc fumador:-)" "=> Caure les baves{:-) "=> Duc perruca(:-) ^ Soc un cappelat[:-) "=> Cap quadrat:-P O Treure la llengua8-) => Duc ulleres

NOTA:Si encara no teniu clar que volen dir,

posau Es Saig de forma horitzontal, tornaua mirar-los i segur que ho entendreu.

Guillem Vanrellguillemvanrell@hotmail. com

gvanrell@lander.es

ES SAIG 31

(UNAXERRADETA... acabament)

Cal una certa tolerància, per exemple en el temade la integració per evitar que ningú no es puguisentir discriminat. La realitat d'aquí és moltcomplexa: fills d'estrangers, les minories ètniques(tan sols a Manacor hi ha 300 magrebís). Aquestaés la realitat de Mallorca. Hem d'integrar totaaquesta gent, han"d'estimar la nostra cultura i aixòho poden aprendre dins l'aula, però no basta.L'educació de les persones ha de ser integral,respectant-les i sense manipular-les. Arribarem méslluny per aquest camí, amb bones maneres, peròamb fermesa.

És un repte fer una escola compromesa amb lanostra realitat, amb gent de moltes procedències.

Les escoles han de definir unes línies claresd'actuació, un projecte d'escola.

-Creus que els traspassos de competènciesservirà per millorar un aspecte llargamentreivindicat per la nostra societat civil, com és eld'augmentar la presència del català a les escolesillenques?

-En aquest sentit feim feina de manera conjuntala Direcció Provincial i la Conselleria d'Educació,la qual ja s'encarrega de l'ensenyament de lallengua catalana. A hores d'ara hi ha unasubcomissió especialment dedicada a la llenguacatalana, de la qual form part. S'hi han tractattemes com noves assignatures optatives en català,el reciclatge, la normalització del centresd'Educació Especial... Respecte de la normalitzaciólingüística constatam que avança molt aviat. Hi haun progrés palpable: els escrits, la retolació a lesescoles, etc. És una satisfacció molt gran veure queavança amb seguretat. Els professionals estan moltsensibilitzats i se'n preocupen molt.

-En aquests moments, els pares i les mares i lasocietat en general veuen amb moltapreocupació la implantació dels nous plansd'estudi fruit de la LOGSE. Com està aquestaqüestió?

-A la resta de l'Estat encara es fe en plaexperimental, aquí gairebé s'ha implantat arreu iaixò ha creat greus problemes d'infraestructura. Enconcret a Algaida, encara que per zona i per al'ensenyament secundari ens toca anar a l'Institut deLlucmajor, com que actualment està molt saturatd'alumnat, això farà que durant un grapat d'anys elprimer cicle d'ESO (el primer i segon curs) escontinuarà impartint al nostre poble. Quan es faci

l'Institut de S'Arenai, descongestionarà el deLlucmajor, aquest no patirà tanta massifícació i s'hiimpartirà tota l'ESO.

Per al curs que ve s'ha cercat una solucióprovisional per acollir a S'Arenai tots els grups de3r d'ESO; això significa manco alumnat aLlucmajor.

-Pel que sabem, dins el món de l'educaciógairebé has tocat totes les tecles. On t'has trobatmés a gust?

-Indubtablement, quan he estat en contacte ambels al·lots. Sí, he tocat totes les tecles. Quan l'any1963 vaig aprovar les oposicions, vaig entrar dinsel programa d'Alfabetització i Promoció Culturald'Adults, es tractava d'animar els majors a estudiar.En tene un record molt bo, els ensenyava sobretot allegir, perquè escriure els costava més, a segonsquines edats ja es té la mà encarcarada. Llavorsvaig fer de mestre a Inca, al Patronat Ramon Lluu.Fins que em nomenaren director del Verge de Lluc,a Palma, i ho vaig ser molt d'anys. Amb en GabrielJaner Manila vaig passar uns anys meravellosos alServei d'Orientació Escolar i Vocacional. Quanvaig entrar al cos d'Inspectors d'Ensenyament, elmeu primer destí fou Menorca. També he estatprofessor de la UNED (Universitat Nacionald'Educació a Distància) i de Magisteri. Fixau-vosque he passat per tot, des d'alfabetització fins a laUniversitat. Una de les coses que em va engrescarmés fou l'Educació Especial, estic molt sensibilitzatpel drama que viuen moltes famílies, per això vaigestudiar l'especialitat de Pedagogia Terapèutica.

-Per acabar, quin consell donaries als pares imares de nins o nines en edat escolar queHegesquin aquesta entrevista?

-Si volem una escola nostra i integradora, és unatasca de tots aconseguir-la, ensenyants, alumnes itambé pares i mares. Sí que voldria fer unsuggeriment a la revista. Estaria bé, ja que aAlgaida hi ha molta gent dedicada a l'educació, queES SAIG tingués una secció que tractàs temessobre el món de l'ensenyament.

Joan, gràcies per la teva amabilitat i enhorabonauna altra vegada.

Antònia Maria MuletCatalina Martorell

32_ ES SAIG

UNA XERRADETA AMB...en JOAN MARTORELL

En Joan ens reb molt amablement però insisteixque ell no és notícia i que, per tant, no hi ha capmotiu per fer-li aquesta entrevista. No obstant això,nosaltres opinam que el fet d'haver estat nomenatSecretari General d'Educació de la DireccióProvincial de Balears, ben bé s'ho val. Li donaml'enhorabona i començam:

-Què és ser Secretari General d'un organismecom la Direcció Provincial del Ministerid'Educació?

-És un càrrec tècnic i de funcionari. Perocupar-lo es necessiten una sèrie de requisits quereunesc. Jo estava molt bé fent la feina d'inspector,però després de proposar-mlio insistentment irepetides vegades vaig haver d'acceptar.

El secretari és el cap de tota la casa. Ha decoordinar i gestionar tot l'organigrama: negociats,seccions, etc.; a la Direcció Provincial, hi fan feinaunes 170 persones. Es una casa complexa, s'hiregistren i gestionen beques, títols, nòmines, i s'hifa tota la planificació en matèria educativa. És unafeina difícil perquè ho ha de lligar tot: la dotació dematerial i de personal a les escoles, elsnomenaments de càrrecs directius, els menjadors, eltransport, etc. Una altra de les tasques és ajudar elDirector Provincial, que és el màxim representantdel Ministeri d'Educació a les Balears, i suplir-lo enqüestions tècniques durant les seves absències.

Aquesta feina la faré durant un temps determinat,ben concret, perquè quan tenguem lestransferències en Educació, la Direcció Provincialdesapareixerà.

-I quan es faran les transferències?

-Dia primer de gener de 1988 tendrem lescompetències de l'Educació no Universitària. Esticcontent de fer aquesta feina en aquest momenthistòric i irrepetible, succeixen moltes coses...Tenir l'oportunitat d'ajudar aquest procés ésapassionant i molt interessant.

En aquests moments ja hi ha comissions que fanfeina en aquest aspecte. Confiam que el proper diaprimer de gener els ciutadans illencs rebin un

sistema educatiu ben lligat, i que si noten capcanvi, sigui per millorar. Tots els que feim feinadins el món de l'educació hi hem de fer la nostraaportació.

La Direcció Provincial fa un esforç perquè lestransferències es facin de la millor manera possible.Ja feim feina conjuntament amb la Conselleriad'Educació.

-Creus que les competències permetran que lesnostres escoles i instituts puguin aplicar unsprogrames en què hi hagi una major presènciade continguts específics de les nostres illes:història, societat, cultura, medi natural, etc.?

-Hem de definir un model, un sistema propicompromès amb la nostra cultura i les inquietudsdel nostre poble. Els alumnes han d'estimar el queés nostre, però per això han de tenir models.

(Segueix a la pàgina anterior)

•SV^X^^^I t> V,4 COT/^L?/

^ i) \fft ^/^/£y/CD GM/PSz) ll

§: rl '^ ^v ^ '' ^/X7i "^ /AV— ^^ o- 7íLV//G^/Vc^///A\\G^^'¿i!í^ ^1 V^dL·^Yr-^íítoyÇU/l

vu

inv^U]

MüiYOGKAnc s m*-J*PRl~m í^>-CAsr(:(ui;r-c/?•^/r^rCE^i k>vH coT/^L5/^)\/// ^^/^//co^o^x^s; iiKS^ Av PS 1/ (¿>//xi7i = 3¿; /A^JT^. //^) A\ «! AV^A C?> 7 <? -»A

'IG & =&**&!* p.^&'/AT&^'/ 'O"\v/ r^='ÍX//O 'l "cU V ^>,

XII (S^^^^sQ/x^vV:^ '//Vlo

/S^¿/¿CD ^//><i i^^^y^-^/T/^^^l t>vH CDT/^^£/

^)\/// ^^/^//CO=(?^XNV^ II/

'^v A\\ P r I/ (9/Mi =3¿; //\V_O. /^

ES SAIG

Vos oferim els treballs guanyadors del Certamen de Castellitx. Trobareu a faltar elpremi de glosât, que el jurat va declarar desert.

Agraïm a la Comissió Organitzadora l'autorització de publicar aquests premis.

PREMI DE NARRACIÓ CURTA

CAL ENCETAR L'ESTIUFRANCESCA AÍNA MARCE SABATER

A la una, quan la nit encara alletava lajovenalla i l'alcohol eixorivia els pocsestrangers esgarriats, ells decidiren acabarla festa. Estaven cansats. Durant aquellsdies havien fet les últimes esperonejadesdel curs i arrossegaven massa nits devigília forçada, massa freinets i piagetsbarrejats per dins el cap, massa chomskysi saussures, anells i subanells, essessordes i sonores,pavlovs i osterrieths...,hores i més hores de colzes i màquinad'escriure, de cafès carregats i habitacionssense sortida...

Només en Magí volia continuar. La nités jove i li sobren hores -comentà- i si noles gastam, es desaprofiten. Animós,proposà d'anar al Jonquet a fer lesdarreres copes als quatre barutxosturbulents que encara vetllaven la badia,però la seva proposta no trobà quòrum,ningú no es va animar, ni tan sols naMaria, que sempre s'apuntava a qualsevolbombardeig. Les parpelles els pesavencom a plom i amb prou feinesaconseguien estintolar-les, així ques'arremolinaren a la llum estantissa d'unafarola i intercanviaren adreces i telèfons("dona'm-ho", "passeu bé", "Ensveurem?", "Eh, ges el número", "Fesbonda", "No, no el tene", "Crida'm", "A

reveure", "Bon estiu"...) però, malgrat lesbones intencions i els guspirejosfugissers, molts intuïen que no esretrobarien fins a la tardor, perquè tots,llevat d'algunes amistats forjades aquellany, s'esbrancarien en colles diferents ifins i tot en indrets allunyats: Santanyí,Lloseta, Algaida, Maó, Campos, Palma...distintes llorigueres on podrien arraconarla saviesa acumulada durant vuit mesos ipreocupar-se només dels cossosesblaimats.

Na Maria n'era conscient d'aquest fet iper això, quan tots es prometerentelefonades i cites durant l'estiu, ella, quamai no es volia engrunar els dits, nomésdigué: "bona nit, ja ens veurem" i repartíbesades per a tothom (galta amb galta,besos a l'aire xarrupant cabells). Potser elsenyoraria, potser l'estiu es faria llarg...,però de moment hauria de prescindir d'ellsi de nou transferir-se als amics de sempre,els de la infància, els que compartien ambella carrers i ascensors i places i bars iplatges i terrasses i cerveses i gins-tònicsi vacances... Sabia que rere les primaveresde clausura arribaven bavarades de sol isaraus de lluna (Sant Joan, Sant Pere,Sant Marçal.. ., tot un enfiloi festívolde sants i verges que cada any

ES SAIG

s'empassava més aviat l'estiu i amb ell elrebombori de l'adolescència) i tornar al'ociositat la conhortava.

-Espera'm. Em deixes a ca meva? -unaveu li sortí al darrere. Era na Marta que esdesfeia del remolí i la seguia.

-Sí, vine, em ve quasi de passada-contestà i li feu un gest amb la mà perquèla seguís-. Teñe el cotxe aquí darrere.

Era un erre-cinc metal·litzat,relativament nou, matrícula ema. NaMaria, després de pegar copets al cotxeque hi havia davant i al que hi haviadarrere, aconseguí treure'l de l'aparcamentperò abans el va calar tres vegades i lasang li pujà a la cara. Es va sentir ridícula.

-Em falta experiència -confessà com adisculpant-se-, però arribarem. No etpreocupis, -rigué-.

-Tranquil·la -digué na Marta-. Jo ho faigpitjor.

Na Maria tenia poca pràctica perquènomés feia dos mesos que s'havia tret elcarnet. Son pare, en el seu divuitèaniversari, li regalà els doblers per pagarles classes i se'l va treure a la primera. Aranomés li mancava un cotxe. El queportava era del seu germà i, com que eltenia molt gelós, només li fiava encomptades ocasions. Ella sabia molt béquè havia de fer per persuadir-lo i semprerepresentava la mateixa comèdia: primerli anava amb magarrufes i després, almornent més inesperat, quan el no es feiadifícil de pronunciar, li demanava elcotxe. Així i tot en Miquel es feia pregarmolt, ronsejava i finalment accedia a laseva petició i li oferia les claus amb unllarg alliçonament de bon conductor i ambla forçosa condició que enganxés elvuitanta al vidre de darrere. Això, a naMaria, l'empipava molt, i tot d'una quevoltava el primer cap de cantó s'aturava iamagava davall el seient aquells números

enormes que la delataven com aprincipiant.

-Trob que ha faltat molta gent. Esperavauna cosa més animada -comentà na Martamentre cercava la capsa de tabac per dinsla bossa.

-Sí, demà hagués'anat millor. Totshauríem estat més descansats i segur quehauria vengut més gent. Ja vaig proposarjo que ajornàssim el sopar però ningú noem va fer cas.

-És igual, demà també n'haguessinfaltat. És difícil que a tothom li vagi bé elmateix dia. Tots tenim els nostrescompromisos i posar d'acord tanta gent ésimpossible. A més, malgrat tot, ha anatmolt bé -es contradigué na Marta iencengué la cigarreta posant-hi moltd'esment, com si fos més important ladisposició dels dits i dels llavis quel'absorció del fum i engolí la primeracalada amb ganyotes de fruïció. Na Mariani la mirava, estava massa atabalada.Tenia els ulls fits en el trànsit, i en elsretrovisors, i en els semàfors, i en elssenyals, i en l'agulla del compta-quilòmetres (velocitat controlada), i en elsintermitents, i en els llumets de colorinsque dansaven pel comandament...Semblava una autòmat: la mà dretadamunt les marxes, la mà esquerra garfidaal volant, les cames rígides, els peusenravenats i el cor... sotraquejant. Calia,però, dissimular la inexperiència denovençana i de tant en tant badallava is'escardassava la mata de cabells que l'aireescambuixava. Espitjà el casset i la veuestereofónica d'en Moustaki començà aparlar d'un carter que s'havia mort massajove.

-És una llàstima que en Mateu no hagivengut -digué na Marta-. Haguéssim rigutmés. Demà si el veus, que supòs que elveuràs, -somrigué irònicament digue$-li

ES SAIG

que l'hem enyorat, i tracta'l bé que és unsol.

Na Maria no va entendre massa lapluraji^zació del subjecte perquè creia quea ningú, a part de a ella, li era permèsenyorar en Mateu i li va sorprendre que naMarta s'atrevís a pluralitzar el seuparticular enyorament com si en Mateufos una possessió comuna a la qualtottyom pogués tenir accés, i aquellaasserçió empírica la feu sentir impotent.Li entrà una mena de gelosia exasperadaque va estar a punt de fer-la esclafar i dedjr-li a na Marta que en Mateu era seu,que li era igual si havia estat d'altres, peròque aquest estiu era seu i potser ho seriaJ4 tots els estius i tots els hiverns i totesles primaveres i tardors que li quedavende vida, i que per favor es deixàs d'ironiesi consells i es preocupas dels seusassumptes, però no ho va fer, simplementcontestà que sí, que ja li ho diria. No hopensava fer. En realitat tenia altres cosesmés importants de què parlar amb ell. Lihavia de contestar a la seva proposta, lihavia de dir que ja s'ho havia pensat, queja estava segura, que no s'ho volia pensarmés, que sí, que l'estimava, que era seva,i se li atansaria al coll i el besaria iestarien així molta d'estona. I li haguésagradat dir-li ja, i no haver d'esperar més,però justament, a darrera hora, en Mateuli telefonà per avisar-la que no hi aniria alsopar, que havien ingressat el seu padrí aSon Dureta per un atac de cor i queesperaria a veure què passava.

A na Maria la notícia li va caure comuna bomba, i no per l'infart en si, perquètanmateix al padrí d'en Mateu no elconeixia, sinó perquè tots els seus planss'estavellaren: l'actuació premeditada, eldiscurs preparat, les frases escollides...Tot quedava ajornat.

Era un xicot molt agradable en Mateu,

sabia com engrescar-se la gent i totsafirmaven que era un estupend relacionspúbliques. A l'inici del curs els ques'asseien per darrere, per divertir-se,organitzaren dins l'aula una paròdiad'elecció democràtica i col·locarendamunt la taula dels professors una urnaimprovisada de cartó; agafaren una llistade classe com a cens i amb estricte ordreferen depositar-hi a tots octaus de foliamb diversos noms. Na Maria, que jahavia analitzat detingudament cada undels candidats obligats, escrigué el seunom a la papereta blanca amb lletresgrosses i perfectes: MATEU GELABERTSABATER perquè li va semblar que eraun al·lot competent i simpàtic i el més benplantat de tots; i molts tengueren lamateixa idea i en Mateu resultà ésser elmés votat i, sense fer-ne comptes, founomenat delegat per majoria absoluta. Encontra del que s'esperava, prenguéseriosament el seu càrrec i aviat tothom sen'adonà de l'encert en l'elecció. El delegatresolia amb absoluta eficàcia qualsevolqüestió que se li plantejàs. Era el pontperfecte entre alumnes i professors:retallava programes, negociava treballs,canviava dates d'entrega, celebravamítings al saló d'actes quan era temps devaga i en qualsevol assumpte sospesavasempre inconvenients i avantatges. Era un"sol" com deia na Marta. Per això, quandos dies abans del sopar de ti de curs se liva declarar a na Maria al Bar Cristal, totsdos sols, bevents una cervesa i aclarintuns apunts de l'examen de Pedagogia,ella va pensar que li prenia el pèl i se'nrigué. Però en Mateu insistí:

-No, no te'n riguis, que ho dic de veres.M'agrades, vull sortir amb tu.

A na Maria li va semblar una declaracióbanal i insulsa, i estranya per inesperada,però així i tot el pit se li encongí i unagran filera de formigues li transpuà la

ES SAIG

pell. A mi, m'ho ha dit a mi, entre totesm'ha triat a mi, el datiu botava dins elcervell com una pilota incontrolable, nos'ho arribava a creure. El cor tron tol lej ava.Se n'adonà de sobte que la veu se li haviafos i engoli saliva.

-Em ve de nou, no sé què dir, no ho teneclar -la seva resposta havia estat tan banali freda com la requesta d'en Mateu.

-M'agrades, et vull conèixer més -elsdits se li embullaren pels seus cabells-.Ets meravellosa. No t'ho han dit mai?

-Sí, moltes vegades -digué amb fermesa,sostenint la mirada, que en Mateu no escregués que mentia, i recordà que la sevapadrina senpre li deia que era fascinant imeravellosa com una princesa i somriguésatisfeta.

-Quan ho sabràs?-A què?-Si vols ésser la meva al.Iota.-Deixa'm uns dies per pensar-ho -digué

i se'n penedí tot d'una perquè no caliapensar-se res, estava segura que sí, quevolia ser la seva al.lota i que li agradariapassejar amb ell pel carrer i que Tagalasde la mà i la besàs i l'acompanyàs a caseva amb el cotxe després d'haver fetl'amor a qualsevol lloc isolat de Palma.Però calia meditar-ho bé. I ara en Mateula mirava i no entenia aquella resposta niaquella indecisió. Era la mateixa miradaque topà el primer dia de classe quan,asseguda a la primera fila, intentà esbrinarper què s'havia ficat allà dedins sitanmateix sabia que no encaixava dinsl'engranatge de l'ensenyança: no liagradaven els infants, ni les escoles, ni elspedagogs progres i ni tan sols els estudisde Socials que havia triat arbitràriament.Desitjava sortir corrents, fondre's,allunyar-se'n, però així i tot llegia irellegia els programes dels professors perveure si hi trobava quelcom que laconvencés del contrari. Quan es girà per

veure quina fauna li havia tocat en sortper compartir tot un curs, la seva miradaes creuà amb la d'en Mateu, ulls verdoliva, i aleshores comprengué la raó perla qual després de mil dubtes icavil·lacions havia elegit la carrera deMagisteri: estava escrit en algun llibrearcà que les seves mirades s'havien detrobar. La padrina li havia explicat moltsde pics: "Tot està escrit i res no es potcanviar. Deixa que les coses passin i nofrissis mai perquè tot arriba al seumoment i sobretot estiguis segura del quevols". Foren els darrers consells que lidonà la padrina Margalida un dia que,farta d'estudiar totes les muntanyes de laPenínsula i angoixada per veure's incapaçd'aprendre-les, desitjà ésser gran per nohaver de tornar a escola. A la mateixa nitd'aquell dotze d'abril -ja feia deu anys-una embòlia se l'endugué i no li tomà adir mai més que semblava una princesa.

Però li havia fet cas, no havia frissat,havia esperat vuit mesos i ara encarahavia afegit dos dies més i no sabia bé perquè. Estava convençuda que en Mateu liagradava, veia en ell totes les qualitatsque fan un home desitjable, era simpàtic,atent, amable, treballador, prudent, fort,atlètic... (totes a la classe li anaven aldarrere), però trobava que era massa homeper a ella. Pressentia que, potser, nomésseria una més en la llarga llista del seucurrículum amorós i en certa manera aixòl'acomplexava un poc i la feia dubtar, peròaixí i tot es va proposar encapçalar-la.Només necessitava un poc de temps percavil·lar i trobar la millor manera deconfessar-li la seva inexperiència amorosa-fins ara tot havien estat manuclejosesporàdics i besades barroeres- i certesveritats que sempre havia ensofronyatdins una penombra d'aquàrium perquèmai ningú no pogués esbrinar-les.Necessitava, en definitiva, dos dies més

6. ES SAIG

per perdre decorosament la imatge dedona agosarada que passejava per totarreu i confiar-li el seu secret.L'avergonyia moltíssim oferir-se-li verge.

-Bé, pensa-fho. Però avui necessit quequalcú m'ajudi a estudiar. Estic un pocpeix i potser si estudiam junts ens aniràmillor -digué en Mateu mentre pagava lescerveses i l'estirava per la mà amb unaurgència innecessària-. La meitat perhom, per a mi en Tonnucci i en Freinet iper ajtu na Montessori i en Pestalozzi.Després intercanviam impressions i ensho coptam.

Na Maria s'aixecà i el seguí un pocastorada.

-Per què tens tanta pressa? -demanà.-Hem d'estudiar molt perquè hem

d'aproVar-ho tot i vull compartir amb tu elmillor estiu de la meva vida. -En Mateuho deija convençut i amb tanta dolcesa queembacjalia. I ' embadalida el seguíavingudes amunt fins al seu pis, un pisantic que en'Mateu' amitjanava amb uncosí que esjudiaVa Història i un amicque tVja Dret -tots tres eren de Felanitx iper no haver d'anàr i vçnir cada dia, elspares ois pagaven el lloguer-. Era al carrerBlanquerna, un quart sense ascensor.Pujaren -molts d'escalons grisos ambtaquetes blanques. En Mateu davantestirant-la, per la mà i ella darrerepanteixant. Tot feia olor de pols i humitat,de casa descuidada. El trespol era tot derajoles policromes i figures geomètriques.El sòtil, molt alt, enguixat de garlandes.L'habitació on estudiaren, la més petita,tenia una paret feta com a de biaix i lesaltres plenes de prestatges i llibres de totscolors i formats. Just devora el finestralde persianes verdes hi havia una taulaencerclada de cadires. Per damunt,apunts, quaderns, diccionaris, cendrersamb gestes, ^e'.difersnt5'^t)acs, tassqris

bruts i tasses amb baixos de cafè: undesastre.

-Realment sou tots uns desordenais -digué Na Maria contemplant la taula is'assegué mentre en Mateu retirava tassesi tassons.

No es van moure fins sis hores més tard:esquematitzaren tots els temes, discutirenteories, contrastaren opinions i creuarenmirades. Sis hores de treballinterrompudes només per uns petitsparèntesis de cafès amb llet ben carregatsi galetes d'Inca mig estantisses. A la fi naMaria mirà el rellotge.

-Me n'he d'anar. Ma mare passa pena sim'estorb sense avisar. Es pensa queencara tene deu anys.

-T'acompany. Necessit un poc d'aire iaixí estiraré les cames.

I ja al carrer en Mateu l'estrenyé per lacintura i abraonant-la cap a ell, la besà alfront. "T'estim de veres" digué i na Mariali recolzà el cap damunt l'espatlla. No s'hoarribava a creure, no podia ser vera, eramassa perfecte. Ulls clucs es deixavaguiar pels seus passos i veia com el nomde qui deia que l'estimava s'esbargia perCiutat amb intermitències de neó:MATEU, MATEU, MATEU, cadacarrer, cada entrada, cada mostradors'omplia d'ell. "M'estima, m'ho ha dit"pensava i s'aferrava més fort al seu braçcom si tingués por que li fugis.

A la fi la besà a la boca i el coresdevingué una pèndola enfollida."T'estim", repetí en Mateu i ella acalà elcap i reaccionà a temps:

-Estic confusa. M'ho he de rumiar -digué resolta, però el pensament li recordàque no estava a la seva altura.

Na Marta seguia fumant. Hi havia pocscotxes. Es notava que era dia feiner. El

ES SAIO

Passeig Marítim no s'assemblava al delsdissabtes. S'havia amansit... A l'altura delBar Pesquero, just davall una farola, unjove feia autostop. Semblava estranger.Quan passaren devora ell, na Marta tirà laHosca per la finestra i se'n rigué divertidai cruel.

-Llàstima que no anem pel seu carni.L'haguéssim pogut agafar.

-Sí, li podríem haver fet un favor. -NaMaria jugava amb les frases ambigües, liagradava que la gent les interpretas ensentit distint del que ella deia.

-Deixeu córrer. Tene molta son, -riguéna Marta. Havia interpretat la frase aixícom na Maria volia que la interpretas i noen el sentit que l'havia dita perquè ella, enrealitat, es referia al favor de portar-lo aqualque banda i no a altres favors de tipuspersonal.

Deixà na Marta a la Plaça dels Patins ili prometé que la cridaria durant l'estiu.Quan ja se'n anava cap a ca seva quelcomd'estrany (possiblement els dos gin-tònicsque havia begut) l'obligà a canviar dedirecció i tomà arrere a veure si el jove alti rossenc, que semblava dels païsosnòrdics, encara era allà, i en efecte, seiavora un carrerany de palmeres deslluïdesi de tant en tant s'aixecava, estrenyia elpuny i assenyalava amb el polze ladirecció cap a on volia anar. Ella es va ferla topadissa. Posà l'intermitent i frenà méslluny d'allà on ell estava i el féu córrer. Desobte se li havia empescat que aquestturista albí tan ben plantat la salvaria delridícul.

Es deia Leonhardsen, era norueg is'hostatjava a l'hotel Kontiki de Ca'nPastilla. Quasi no parlava espanyol però,com que s'havia passat molts d'estius a cauna tia seva que vivia a París, es poguerenentendre per mitjà del francès, aquellfrancès gramatical que na Maria haviaaprès a l'institut, les frases del qual només

prenien essència a l'ésser transcritesmentalment en una pissarra verda illargaruda.

En Leo li digué que havia deixat elsseus companys al Glop fent les darrerescopes perquè també tenia son i li contàque treballava en un forn artesanal depastes noruegues: s'encarregava de coureels pastissets, els enfornava, controlava eltemps de cocció i els treia quan eren cuits.A na Maria li agradà aquest ofici. Suposàque en Leo sempre devia fer olor de dolç,com a d'ensaïmada, i ensumà el cotxe,però li envestí una bafarada d'espígol dequalque ambientador que el seu germàhavia amagat a algun lloc inescrutable.

Així com va poder li va contar quevenia d'un sopar. "Je viens de dîner avecmes copains" i no sabia cert si ho haviadit bé, però se sentia orgullosa de simateixa perquè no s'havia oblidat que la ïduia un capellet damunt, com unparaigües per protegir-se de la pluja o delsol o simplement el duia per presumir, perestar més guapa, sempre havia pensat queles vocals franceses eren molt presumides(ella també avui s'havia posat la camisanova i els Levi's i s'havia donat ombra alsulls i un poc de rímel a les pestanyes i enMagí fins i tot li havia fet broma:"hauríem d'anar de festa cada dia perveure tanta bellesa amagada", i la miràde dalt a baix). I, mentre parlava, reia i esgarfia al volant i a la palanca de marxes iveia com en Leo l'estripava amb els ulls ivolia deixar d'ésser una autòmat i intentàrelaxar-se. Mirà cap a la dreta i veiéregalims de llums damunt la mar i unallenca de lluna esprimatxada que elsseguia vorera d'autopista i la nit li semblàmés suau i més dolça i pensà que ja erahora d'encetar l'estiu i es girà cap en Leoi somrigué. I, amb el llenguatge delsomrís, en Leo entengué que aquellaal.Iota tan riallera i que tan amablement

8. ES SAIG

l'havia acollit en el seu cotxe, que es deiaMaria i que s'assemblava a una actriu icantant anglesa amb el nas gros de la qualno recordava el nom, volia ésser estimada,i entengué que podia intentar de fer-ne unpastisset saborós i potser no seria rebutjat,així que colloca la seva mà damunt lad'ella i li ajudà a canviar les marxes, i naMaria acceptà aquella mà aspra que comuna aranya gegantina s'enfilava pel seubraç i s'aficava lentament per dins lamàniga, un poc timida, com demanantpermís, i la va deixar fer, incapaç derefusar-la. No hi havia més ajornaments.

Enlloc de seguir autopista avall, giràcap a la dreta i es dirigí al lloc on tantesvegades havia anat de petita a veure coms'enlairaven els avions, un camí sotragat isolitari que acabava en un reixat, migtombat per les mans aferradisses dels quigaudien amb els aterratges eixordadors,que impedia l'accés a les pistes. Malgratfos principi de temporada, a l'aeroport hihavia poc moviment. Es veien bastantsd'avions aturats, però només en veieren unamb llums intermitents a les ales queencalentia motors per partir. Al norueg liva agradar el lloc: "c'est joli", va dir imirà el llarg carrer de llumets ques'allunyava en línia recta. Era un indretturbulent però tranquil. A unacinquantena de metres hi havia un cotxe,possiblement una altra parella engrescadaen les seves feines. Res no els estorbaría,pensà en Leo, i pausadament lidesabotona la camisa i li abaixà elssostenidors deixant els pits empresonatsper les seves mans i sostinguts pelselàstics. Li atracà els llavis i començà axuclar. Na Maria sentia la llengua tèbiaque corn un llimac bavós li recorria lesmamelles, i es pensava que aquell monstrexuclaria i xuclaria fins a absorbir-la tota,i li volia dir que anàs alerta, que era verge,i que amb les verges cal ésser tendres, i

afectuosos, i sensibles, i dolços, i delicatsi suaus, però un rar esgarrifament la feudesitjar que el monstre xuclàs més i més,i les mans d'en Leo es multiplicaren: alpit, a l'entrecuix, al ventre... deu, vint,trenta, mil cucs esgarraposos quemauraven el seu cos... Amb pressess'acabaren de despullar. En Leo la feuseure damunt, cara a cara, i la besà i litornà a xuclar els pits i na Maria lirapinyava l'espatlla de mantega i el pit deburballa i el decenou, que havia arribat alcap de pista, prengué carrera i s'enlairàamb un renou esverador, i de sobte naMaria sentí quelcom que burxava per dinsella i s'endinsava i sortia i s'endinsava...,tot un esplet de burxades dins el sexeesportellat que només s'amansiren quanLeo deixà de panteixar. Gens de sang. Niuna gota. Ho comprovà en el kleenex ipensà que havia estat un acte inútil perquètanmateix en Mateu no se n'hagueraadonat de la seva virginitat. Mirà cap alcel i veié l'avió que perseguia la llunaesprimatxada, hi passava per damunt i esdirigia, per enmig de les estrelles, cap aaltres constel·lacions i li va semblar que lanit seguia dolça i que res al món s'haviatrastocat.

En Léo, que havia protagonitzat un delscapítols d'un llibre amat on tot el quesucce'ïa ja estava escrit d'antuvi, es vestiacandorós i satisfet, no sabia que haviaestat elegit entre tots els homes delplaneta per a esquinçar-la i al mateixtemps salvar-la així de la ridiculesad'haver de confessar la seva virginitat aqui segurament pressuposava el seudesflorament.

Na Maria engegà el cotxe peracompanyar-lo a l'hotel. Pel camí en Leotrobà dins un cendrer una capsa deWinston arrugada i li escrigué la sevaadreça d'Oslo perquè el visitas algun dia oalmenys el felicitas per Nadal. En

ES SAIG

Moustaki, molt oportú, seguia cantant: "Sije venais chez-loi, j'attraperais un rhume"i en Léo rigué i la mirà i li digué que noes preocupas, que si es constipava, ell lacuidaria molt bé, que això no era capproblema. La besà i baixà del cotxe.

-"Grasías Maria, eres formidable'', -s'acomiadà per la finestra enviant-li unbes amb la mà.

Na Maria aquell dia dormí fins tard.Quan en Mateu li telefonà al migdia, samare, escridassant, obrí la finestra depinte en ample i la llum l'assagetà. EnMateu li donà a triar entre diversesopcions: una tarda de cinema, un passeigvorejant les barques, una cala tranquilla,una escapada a Valldemossa o l'exposicióde Sa Llotja. Finalment quedaren a lescinc al Bar Bosch. Visitaren l'exposiciód'Aligi Sassu. I des que na Maria li diguéque sí, que volia ser la seva al·lota,esdevingueren siamesos. Aferrats per lacintura s'amoixaren tot l'horabaixa vorales barques. Ell li besava els cabells i ellali recolzava el cap a l'espatlla, i a cada deupasses, davant els iots més luxosos, ella lioferia la boca i en Mateu s'aturava,l'abraçava i s'inclinava per besar-la i enaquells moments totes les flaires del ports'esbargien i només en quedava una, la deMaria. Tot feia olor de Maria i per aixòen Mateu inspirava tan fort com podia iaquella aroma viatjava per tots els raconsdel seu cos i traspuava per la pell. T'estimdeia i aclucava els ulls i no podia recordarquan començà a estimar-la ni per quèhavia tardat tant a adonar-se'n. No ensabia res d'aquell primer dia de classe queles seves mirades es creuaren. No horecordava. Intentava fer memòria i, del'inici de curs, se li havia quedat només laimatge de na Marta, preciosa, assegudaunes quantes fileres més endavant, ambaquella noble habilitat per encendre

cigarretes i una clara predisposició a nopassar desapercebuda, la rialla estrident,els gestos amanerats, els comentarisinsulsos... Els primers dies havia intentatrelacionar-s'hi amb l'excusa del tabac ros,que se li havia acabat, o del foc, que haviaperdut l'encenedor, però ho deixà ferperquè trobà que era una al·lota massasuperficial i deixà d'interessar-li.Aleshores va ser ella qui començà abuscar-lo, i a sol.licitar-li apunts, i acoincidir amb ell al bar entre classe iclasse, i a enforinyar-se en el seu grup detreball, i a citar-lo a la Biblioteca de SantFrancesc, i a obligar-lo a fer la darreracopa al Ciutat abans de retirar-se, però nova passar res més, tan sols una bonaamistat fins que al segon trimestre naMarta es va trasbalsar al grup de na Mariaper investigar sobre els interessos delsnins de tres barriades de Palma de nivellsocioeconòmic diferenciat i aleshoress'anaren distanciant, però gràcies a aixòcomençà a adonar-se'n que existia naMaria. Tenia un cos perfecte iproporcionat, però no era ni guapa, nisimpàtica, ni atractiva. Això sí, semblavaintel·ligent i demostrava una granseguretat en si mateixa. Les sevesintervencions a classe eren discretes iefectives. S'allunyava dels comentarisbanals i normalment tothom recolzava lesseves opinions. Ell també. Cada dia lidescobria noves qualitats i s'embadaliaescoltant-la. Però, realment, quans'enamorà de veres va ser el dia en quèels professors no numeraris es posaren envaga reivindicant millores salarials icontractuals, el deu de maig. En Maciàproposà aprofitar el temps i anar vorera demar a estrenar l'aigua. Ell i en Magíacceptaren tot d'una, i na Marta i naMaria, que pul·lulaven per dins el bar,també s'hi apuntaren. Feia un matí quasiestiuenc, d'un cel meravellós i d'un sol

10 ES SAIG

omnipotent. Quedaren a la Plaçad'Espanya. Cadascú havia de dur el seumenjar i en Macià, ja que venia amb elcotxe, portaria una gelera comú amb lesbegudes. Tenia un dos cavalls antic i vell,color d'ala de mosca, que li havia ceditson pare perquè anàs fent quilometratgeabans de comprar-li el cotxe bo. A enMateu li tocà asseure's darrere. Na Martai na Maria el feren passar enmig, damuntla barra, i al principi feia broma i no s'hivolia asseure perquè la barra feia mal alcul però finalment s'hi avengué, segur aixíque estaria devora na Maria.

No es posaven d'acord sobre on anar:Son Verí, Illetes, Camp de Mar, SantaPonça..., hi havia tants de llocs onescollir!, però les al.Iotes digueren queells volien anar a Es Trenc i ja ningú nos'atreví a dir res pus. I precisament fou enaquell viatge tan incòmode, en aquellfregar de cames, en aquell oscil·lar decossos, en aquells sotracs oportuns, en elsvaivens quan corejaven les cançons d'UC(anàrem a Sant Miquel una colla de gentbona. Xim-pum, da-li, da-li, da-li, bum-bum, al xim-pum espitjava na Maria i alda-li da-li na Marta) que desitjà que fosseva. Quan a'acabà la cançó tots riguereni en Magí li digué que no se n1 a-profitàsde la situació, però ell desitjava que lacançá fos eterna perquè les altres ja noexigien el trontollar de cossos i s'hagué deconformar escoltant na Maria que se sabiatotes les lletres. Quan arribà la de la presó(Com cantarem, senyora, si estam dins lapresó, la vida mia, la vida amor) se liposà la pell de gallina perquè la veu lisortia preciosa i volia dir-li a en Magí queaturàs el casset per sentir-la només a ella,però se n'avergonyí.

Quan deixaren la carretera s'endinsarenen un camí polsegós amb muntanyes desal i dunes d'arena i pins i tamarells isavines i sotracs i pedres fins que a la fi

descobriren la platja que s'obria entre lesdunes, màgica i solitària, amb una aiguameravellosa: blava i cel i blanca itransparent i ondulada i plana i verge iancestral i perfecta. I s'enorgulliren detenir una platja com aquesta i gojosostragueren les coses del cotxe i lesdugueren vora l'aigua. Estengueren lestovalloles i es disposaren a prendre el sol:elles dues pitam a lloure, ells tresescadussers... Na Maria, amb grannaturalitat, com si no se sabés sotjada,s'ajagué amb les mans als ronyons i elscolzes estintolant l'espatlla, repenjà el capcap enrere i els cabells fregaren l'arena.

-Visca la vaga! -cridà amb entusiasme.Aclucà els ulls i la cara cercà el sol.

"¡El sol, esta hermosura de sol!... " enMateu es perdé dins versos de Machado ide sobte, un poc confús, decidí comandarla vista i deixar de mirar-la. Caliadissimular, fixar els ulls en una altrabanda, deixar-la tranquil·la, fer que tot esdesenvolupés dins la normalitat, com sino passas res, i es posà a parlar delsprofessors, de les lectures, de l'examen dePedagogia... Calia que ella no s'adonàsdels animalons que li corrien per dins lesvenes i li espitjaven les temples: tup. tup.el cor a cent pulsacions i els ullsdesobedients embadocats en les sevesllunes.

-Feim un sus? Va, tots a l'aigua -proposà na Marta-. Covard el darrer!

Tots quatre es posaren a córrer. Totsquatre a corrensos, esquitxant i esvalotantla platja. Només ell quedà assegut,indolent a la seva covardia, riallós ipaternal, irònic i autosuficient, fins que naMaria el cridà.

-Vine, no està freda. Està boníssima.-Segur que està gelada. No venc -i féu

un gest de menyspreu amb la mà, comespantant mosques.

-Mateu, venga, vine, no et facis pregar.

ES SAIG 11

-Sí, prega'm un poc, m'agrada -se'nrigué.

I na Maria tornà a buscar-lo, els pitspendolant com amb degotissos de pluja(S'hi capbussaria de bona gana a explorarels aiguavessos i s'hi estaria hores i horesfins a ser capaç de reconèixer totes lespigues pel seu nom i fer-ne un escrutiniexagerat: comptar-les i recomptar-les iendormiscar-s'hi damunt...), li allargà lamà (la pell espurnejada de sol, el cosperfumat de brisa) i en aquell instant veiél'amor que grillava entre l'arena.

Des d'aquest dia no deixà de pensar enella i l'observava i procurava tenir semprecoses que comentar-li i buscava elmoment oportú i no s'atrevia, però desobte aquell vespre, quan la besà perprimera vegada, s'hi llençà, temorenc deno tornar-la a veure en tot l'estiu i li diguéque li agradaria que es veiessin cada dia,que quan no la veia l'enyorava i que liagradava estar amb ella i que volia quequan estassin junts les hores fossineternes i el temps de separar-se no arribasmai. I d'això feia ja tres dies i les horesara passaven tan aviat que li semblava quenomés feia cinc minuts que estaven juntsi no es volia resignar a deixar-la, peròsens falta havia d'anar a Son Dureta asubstituir son pare. Quan hi arribà el trobàque plorava i tot seguit vengué la mare, iels oncles de Sineu i els cosins, que feiatant de temps que no veia, i comprenguéque mentre besava na Maria i el cors'accelerava i tot ell es quedava en un estatde goig felicitat i embriaguesa, el padrís'havia mort.

El funeral fou l'endemà a Felanitx. NaMaria hi assistí amb uns quants de laclasse. Desfilà pel banc dels homesperquè no coneixia ningú de la part de lesdones. Donà la mà al que cregué que erason pare i també al cosí d'Història. A ell el

besà a la galta i li digué "em sap greu"després d'haver eliminat en el camí cap aldol tota una caterva de frases tòpiquesque era incapaç de dir. Veié els seus ullsvidriosos, ulls verd oliva que desdeienamb el dol de l'església, i se li nuà el coll,i també se li posaren els ulls de vidre, icregué escoltar un missatge: "Espera'm",i l'esperà molta d'estona al darrer banc finsque la llarga filera, que anava seriosa adonar el condol i s'esbrancava ensalutacions i somriures a mitjan església,acabà de desfilar.

A la fi en Mateu es deslligà de la famíliai es dirigí cap a ella.

-Anem. Vendré amb tu cap a Palma -lidigué, i l'agafà del braç.

Sortiren de l'església, s'acomiadarendels companys de classe i anaren cap alcotxe.

-No sembles tu, estàs molt guapo ambcorbata -comentà na Maria penjant-se pelseu braç.

-No te'n fotis. Me n'he posat perquè crecque en aquestes circumstàncies s'han deseguir les normes establertes i si cal anarde negre s'ha d'anar de negre, i si cal durcorbata, s'ha de dur corbata. No emmolesta.

-A mi em semblen ridículs aquestscapteniments. El dol es du per dedins.

-Bé, jo em referesc a dies concrets enquè tot és un parèntesi i les cosesfuncionen d'una altra manera.

-És així, però no té per què ésser així.Crec que tot el que feim és una disfressaon ens amagam perquè la gent vegi quesom com no som. Quants d'anys tenia?

-El padrí?-Sí.-Setanta-nou. Va néixer amb el segle.-L'estimaves?-El veia poc, però ens enteníem. De

veres estic guapol-Sembles un poc botifarra i no

12 ES SAIG

m'agraden els botifarres, ni les corbates,ni les americanes i els pantalons depinces.

-A mi tampoc. -En Mateu es mirà iarrufà les espatlles.

Pel camí decidiren anar a menjar un paamb oli a Es Fonoi i seguiren discutintsobre les vestimentes i sobre el padrí.Quan hi arribaren en Mateu no s'atreví abaixar.

-Em fa vergonya entrar vestit així.-Et lleves l'americana i la corbata i as-

sumpte resolt -na Maria li afluixà el nusde la corbata, l'estirà cap a ella i li besà elsllavis suaument-. Vols que t'ajudi?

En Mateu l'estrenyé fort contra el seu piti li besà aquells rissos gruixuts i foscosque li emmantellaven l'espatlla il'embogien.

-T'estim i mai em cansaré de dir-t'ho.Ella tomà a cercar els seus llavis. Es

besaren com mai no ho havien fet.-Bé, si no vols sortir vestit així, a mi

m'és igual menjar galetes d'Inca -na Mariael mirava fixament als ulls, suposava queles coses havien d'anar aviat. Si ell noproposava res, li tocava a ella prendre ladavantera, que la veiés decidida. Pensàque potser no era el moment adequat is'estava passant, però en Mateu digué quetampoc no tenia gana i que també esconformava amb un parell de galetes iarrencà cap a Blanquema: De nou elslleons de puntéis, inacabables, la porta denord color caoba, els prestatges, la taula,els llibres... i en Mateu que es deixava duramb una indolència que no aconseguiaentendre i que atribuïa a la pena pel seupadrí. Entraren a la saleta i na Maria,simulant espontaneïtat, se li atansà al colli li oferí els llavis i el cos i tot el que ellvolgués posseir, però no va trobar laresposta que esperava. Esperava mil cucsesgarraposos i afanyats, però en Mateu ladugué al sofà i amb gran delicadesa li

besà els ulls i el nas i els llavis i el coll iles mans, i es posà de genolls damunt lacatifa i, recolzant el cap en les sevescuixes i abraçant-la per les cames, li diguéque no forçàs les coses. Na Maria li agafàel cap entre les mans i se'l mirà fixamentcom a astorada.

-Mateu, què tens? Què et passa?-T'he de confessar una cosa que potser

no creguis però és la veritat: no ho he fetmai.

-Aquè?Boixar?Nofotis!-Sí, mai he fet l'amor. Tu seràs la pri-

mera. Per això et deman que tinguispaciència i si faig res malament m'hodiguis. Jo intentaré fer-ho tan bé compugui.

Na Maria l'escoltava incrèdula. Veiadavant ella un al.lotell atabalat, indefens inovençà, que no tenia res a veure amb laimatge que de ell s'havia anat forjantdurant el curs i de sobte es posà a riure,l'amoixà i el besà al front.

-Guapooi -digué rient igual que lihavien dit a ella els picapedrers del seucarrer. I aleshores pressentí un altre cop,entre decebuda i satisfeta, que no liagradava la docència.

(Estiu 94)

ES SAIG li

PREMI DE POESIA

L'ALQUIMISTA i L'ADOLESCENTAmadeu Lleopart i Costa

¿*a¿oM¿WM¿ta(per a Roser Saborit i Punti)

(anàlisi)

l'animal humà reduïta estructures edificadoresde carboniamb calci i magnesi de comparsesi litres i més litres d'aiguajau inert damunt l'obradorde marbre del vell alquimista

inert despullat i irrisoril'home

desitjo respondre la preguntadarrera

proclama als quatre vents l'alquimista

conèixer el dibuix molecularobstinadament amagatde l'ànima

(dissociació i dissolució)

l'estranger que arriba a la ciutataccepta a contracor de desferl'antic nus que el lliga a la terra

tan seva com el bategardel seu cor

la terrava concebre i també pariri abans que cap altra alletaraquest homeavui de semblant afligiti sorrutavui esdevingut estrangerarreu

un estrany que no pot tornaral paradís etern dels infants

la terraa trenc d'alba l'ha vist escaparl'estrangerde puntetessilentamb petites llàgrimes lliscantcristal-lins estels trossejatspel pendís colrat de les galtes

la terral'ha sentit dissoldre's desprésdins la immensa vall de cimenti asfaltde l'urbsque crema els peus nus i els cors humilsde totsi cadascun dels vianantsanònims

dissoldre's en miratges urbansnomés ingravidesa i boirasense el rostre amable dels somnissense l'Edèn original

dissolt i indigent l'estranger

14 ES SAIG

dividida la seva escorçacerebralun catió que tempta l'obliti un anió que plora estelsdavant finestrals de tavernesllunyanesde més a l'est de l'est de l'Edèn

l'estranger maleeix els pontsque comuniquen espontanisl'hidrogen escàs amb l'alcoholexcessiu

(reacció)

gossos amb sabres i uniformenascuts dels hidròxids del poderabalançaisdamunt l'acidesa mil·lenàriaque cou càustica a les entranyesde totes les tribus subalternesque el món burgès i rutilantmarginaals marges de la modernitat

gossos entrenats i pagatsper neutralitzar les revoltesconvertir el foc en aigua i sali mortsimplement

cadàvers que Creont no enterra

\0?*

(epíleg aquós)

l'alquimista contempla l'àtomd'oxigensortit d'esquemes que expliquen l'aigua

llavors somriu amb murrieria

X\07*

sòlids vincles bígams t'emparenoh oxigen

però t'entretens en l'entretantamb veritables desconegutsamb qui improvises amistatsfugaces

manifesta d'una vegadaoh oxigenque et són totalment necessàriesles parelles de ball de semprefidelitat i covalènciai quines estimes i oblidesavuiefímeres volgudamentque et permeten el dolç equilibridel feix feixuc d'emocions

ocultals ulls de l'antiga moral

ES SAIG li

¿^cwlatebcewfuna donagairebé d'estranquis la veusexhibint somriure i nuesaal cor plaent d'una revistaqualsevol

descoberta al terra fangósdel carni diari que recorresfent que grinyoli el pedaleig

exhibint estàtica el trianglepilósque amaga indrets desconegutsdel país dels pensaments obscensinventatsencarapels tanys novells dels teus sentits

estàtica però en movimentdavant la intimitat dels ullsd'aquells intrèpids ulls que fabriquenestranys i sorprenents relatsirrealsde viatges i altres facècies

contemples el pèl del mont venerisense considerar decorosque els àmbits púdics siguin tractatsde manera massa semblanta qualsevol aixella vulgari ingrataper la força que ordena naturesper la força que imposa muntanyes

(mentre jo em barallo pobre aràcnidsimplementparaules i alguns silencisi mil pretensions d'escarnirsolitari i altisonantl'encert màgic de l'inefablecreadorde paisatges)

has llençat la imatge femeninade paperper por

et recava desobeirels preceptes inqüestionablesextrets del glatir del decàleg

però després lamentes perdrela morenor suau i humidad'aquella dona de qui conservesencaraen el més absolut dels secretsel nomi el somriure

com si es tractés de dues relíquiesantiguesi dignes de veneracióprofana

durant setmanes de sols i nitsles mirades carnals del teu frontcontemplen aquesta estampa càlidaque retorna sense el suportdel paper

borrosacom un arbre adormit en la boira

borrosa però no esborradala dolcesa de pell de donade revistaque sembla voler exhibir el gaudimés que el cos

defugint el sisè manamentdel decàlegpel camí del desig inèditmenys inèditavui

que pretén desfer-se com melescampada pel teu palmell

16. ES SAIG

de dits golafres i infantilsi llavis encara virginalsmenys virginalsavui

vols trobar un esguard femenídarrere els rostres massa eixutsdels camins que recorres sempre

un esguardnomés el convit innocentdesprés del cansat pedaleigde nimfaque desitgi abandonar el pudor

fugir tutambédels preceptes que t'encadeneni et devorencom els voltors de Prometeuel fetge de contorn jovenívol

formes incipients encara

has vist Puixança de Claraamb llum de sala de lecturasense ombres

aquesta altra dona nua i ertagens furtivasense gaudis lascius ni trianglesde borróni pecatst'ha desplagut en l'intentde retrobar el paradís fosd'aquella princesa primera

quasi esborrat el senyal mel·lifluquasi desdibuixats els llavisdel recordquasi

>

avui sabria reconèixerperòl'esbós del cos d'aquella donai el seu nom

també reconèixer la pordel nen que necessita refugisen contemplar el triangle veneriprop de la fredor de la mort

en assumir l'adolescentles presències desamagadesi sobtadesinexistents al paradís

saber que el país prohibitestà envoltat d'un bosc ombriude pèl

epígon del castell de la belladorment

saber que l'home aterra l'homeamb sofisticats artificislluny dels jardins de la bondatconvertida en simple reductedel candorpoètic

allà la puresa de les rosesmarcidessembla eterna

ho sembla