I tu de que vas drogues

I TU, DE QUÈ VAS?GUIA D’ACTIVITATS

PER AL PROFESSORAT

1. PRESENTACIÓ 7

2. PRESENTACIÓ 9

3. EVOLUCIÓ DELS CONSUMS DE DROGUES 11

3.1. Final dels 70: un temps marcat per l’heroïna 11

3.2. Els 80 la cocaïna entra en escena 11

3.3. Els 90 s’incorporen les drogues de síntesi 12

3.4. La companyia permanent de l’haixix 123.5. Alcohol i tabac, sempre al capdavant 12

4. PREVENIR LES DROGODEPENDÈNCIES 13

4.1. Actuacions parcials 13

4.2. Actuacions globals 13

5. L’EXPOSICIÓ I TU, DE QUÈ VAS? 15

5.1. Drogues i adolescència 15

5.2. Un apropament diferent a la prevenció 15

5.3. Població destinatària 16

5.4. Objectius 16

5.5. Components de l’exposició 17

5.5.1. Propostes per a la interacció 17

5.5.2. Visita guiada 17

5.5.3.Treball en grup entorndels 5 àmbits temàtics 17

6. DESENVOLUPAMENT EDUCATIU DE L’EXPOSICIÓ 19

6.1. Grup I. Joves de 12-14 anys 20

Àmbit 1. Informació 20Activitat: Tots els joves fumen tabaci prenen begudes alcohòliques?

Àmbit 2. Creences i mites 21Activitat: Creences sobre el tabaci les begudes alcohòliques

Àmbit 3. Actituds 22Activitat: Per què haig de fumartabac?

Àmbit 4. Influències 23Activitat: Ens donen gat per llebre?

Àmbit 5. Presa de decisions 24Activitat: Puc decidir sobreel meu futur?

6.2. Grup II. Joves de 14-16 anys 25

Àmbit 1. Informació 25Activitat: Què se’n diu, de les drogues?

Àmbit 2. Creences i mites 26Activitat: Què t’hi jugues…?

Àmbit 3. Actituds 27Activitat: I jo què hi guanyo, fumant?

Àmbit 4. Influències 28Activitat: Quins romanços, la publicitat!

Àmbit 5. Presa de decisions 29Activitat: Què busques?

7. AVALUACIÓ 30

8. MÉS INFORMACIÓ 30

ÍNDEX

5

L’evolució i els canvis en la panoràmica dels consums de drogues han generat lanecessitat d’articular respostes innovadores que, tenint l’àmbit local com a escenaripreferent, permetin impulsar actuacions preventives adequades a la situació actual delsconsums de drogues.

L’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, en el marc de les sevescompetències de suport municipal, ha posat en marxa nous programes i recursosadaptats a les noves demandes i a una nova realitat social , fent especial èmfasi enactuacions preventives dirigides als adolescents i joves i a les seves famílies.

La disminució de l’edat d’inici del consum de determinades drogues, la precocitat enles modes de la nostra societat i la baixa percepció de risc de les drogues entre els jovesposen de manifest la necessitat de realitzar intervencions preventives cada cop en edatsmés inicials, així com oferir suport i estratègies als pares i a les mares en el seu roleducatiu.

Com resposta a tot això, neix l’exposició “I tu, de què vas?” que treballa la prevenció deles drogodependències en el joves de 12 a 16 anys amb l’objectiu de prevenir i retardarl’edat d’inici en el consum de substàncies treballant d’una forma interactiva els factorsde protecció.

Durant la visita guiada a l’exposició, els joves fan un camí d’informació i aprenentatgeen actituds, creences, influències i presa de decisions.

Realitzada la visita, es facilita al professor que acompanya al grup aquest document queus presentem , la “Guia d’activitats per al professorat” que vol ser una eina pràctica perfacilitar el desenvolupament d’activitats preventives a l’aula i reforçar els continguts del’exposició sobre la prevenció de les drogodependències, des d’un vessant pedagògic.

En aquesta guia s’exposen activitats per grups d’edat per tal d’adequar la seva aplicaciói afavorir un treball més enriquidor , reflexiu i de debat amb els joves.

Espero que aquesta guia sigui d’utilitat en la tasca que desenvolupeu i que ajudi alsjoves a prendre decisions més informades i saludables davant el consum de drogues.

Katy Carrerras-MoysiDiputada presidenta de l’Àrea de Benestar SocialDiputació de Barcelona

Març de 2007

1. PRESENTACIÓ

7

9

Cada any, el personal educatiu inverteix part del seu temps en la prevenció de lesdrogodependències. I ho fan sense que existeixi cap tipus d’obligació legal. Ho fanperquè, tot i la sobrecàrrega i les dificultats que pateixen en l’activitat educativa, sabenque l’educació és un component ineludible en la prevenció de les drogodependències.Són conscients que la prevenció d’assumptes socials com aquest va més enllà del’educació, però també que sense aquest vessant pedagògic difícilment es pot portar aterme.

Una educació que contribueixi, durant la infància i l’adolescència, al desenvolupamentde coneixements, actituds, valors i competències psicosocials útils per adoptardecisions saludables, autònomes i responsables vers les drogues.

Per facilitar aquest procés, cal disposar d’eines pràctiques fàcils d’utilitzar, queresponguin al coneixement actual i incorporin les estratègies de comunicació mésefectives. A vegades, les propostes educatives de les institucions públiques iorganitzacions socials presenten un dèficit d’empatia, per la qual cosa noaconsegueixen captar les necessitats i les possibilitats reals de l’educació. Per això, pocdesprés de presentar-los públicament, força programes queden relegats a laimmobilitat.

Atenent aquesta necessitat neix l’exposició I tu, de què vas?, una proposta per abordarla prevenció de drogodependències amb l’adolescència de 12 a 16 anys en contextoseducatius, que poden ser escolars o d’un altre tipus (espais d’educació en el tempslliure, etc.).

L’exposició es complementa amb aquesta guia, creada per aprofundir en els contingutsque s’hi tracta, que dóna continuïtat en cada espai educatiu a un procés de reflexiósusceptible d’afavorir estils de vida no condicionats per les drogues.

La guia educativa proposa el desenvolupament d’una dinàmica educativa per a cada undels cinc àmbits temàtics en què s’estructura l’exposició, que són els següents: Àmbit 1: Informació sobre les drogues.Àmbit 2: Creences i mites.Àmbit 3: Actituds.Àmbit 4: Influències.Àmbit 5: Presa de decisions.

Es proposa abordar aquests cinc àmbits temàtics a través de cinc activitats per a cadauna de las franges d’edat en què es distribueixen les persones destinatàries del’exposició:Grup I. Adolescència de 12 a 14 anys.Grup II. Adolescència de 14 a 16 anys.

2. INTRODUCCIÓ

El panorama actual de l’abús de drogues il·legals comença a prendre força en el nostrepaís durant la dècada dels setanta, adquirint en cada moment un perfil particular enfunció de la nostra evolució socioeconòmica i cultural.

A un problema tradicional amb l’alcohol i una relació de segles amb el tabac, s’hi vananar afegint altres consums abans gairebé inexistents. Des de llavors, les drogues i elconsum que se’n fa han anat evolucionant, com tota la nostra vida social, fins adquirirel perfil que a continuació esbossem.

3.1. Final dels 70: un temps marcat per l’heroïna

A principi dels anys setanta es comencen a detectar els primers consums d’heroïna.Una droga que progressivament es va associant a la marginació. Tanmateix, era unasubstància que comptava, entre qui en consumia, amb un marcat caràctercontracultural.

L’evolució del perfil de les persones que consumeixen aquesta substància, en un procésgradual d’exclusió social, i la irrupció de la sida, van anar dotant l’heroïna, i de maneraespecial el consum injectat que se’n feia, d’unes connotacions de marginalitat. Ladisminució del consum evidenciada en totes les enquestes i el progressiu envellimentde les persones que en consumeixen, en són un clar reflex.

Avui en dia poques persones s’inicien en el consum d’heroïna, perquè hi ha mésinformació sobre els problemes que comporta. Algunes de les persones que enconsumeixen ho fan des de fa molts anys, i pateixen problemes de salut i socials moltseriosos.

3.2. Els 80 la cocaïna entra en escena

Els anys vuitanta va començar a posar-se de moda, en certs ambients, el consum decocaïna, pel fet de tractar-se d’una droga estimulant que permetia viure amb mésintensitat les nits dels caps de setmana. La imatge de glamour associada a aquestasubstància n’ha afavorit, en gran mesura, l’expansió.

El consum de cocaïna en aquells anys no va generar al nostre país els problemesocasionats en altres llocs com els Estats Units, ja sigui perquè va ser inferior al previsto perquè es va limitar, en la majoria dels casos, a les nits dels caps de setmana.

3. EVOLUCIÓ DELS CONSUMSDE DROGUES

11

No obstant això, uns anys més tard, com a conseqüència de l’increment dels consums,van començar a fer-se evidents els efectes de l’abús habitual d’aquesta substància, commostren els diferents indicadors que recullen l’impacte sanitari de les drogues(demandes de tractament, atencions a urgències i mortalitat associada al consum dedrogues).

Actualment l’ús de cocaïna s’està banalitzant, essent ja més accessible a les personesjoves que les pastilles tipus èxtasi.

3.3. Els 90 s’incorporen les drogues de síntesi

Els anys noranta les drogues de síntesi química s’incorporen en l’àmbit de les drogues.Substàncies preparades en laboratoris clandestins obren noves possibilitats. L’èxtasi ialtres productes coneguts popularment com “drogues de disseny” van encaixar a laperfecció amb alguns estils d’oci juvenils que, durant les dècades anteriors, s’havienanat generalitzant fins a identificar-se amb la pròpia realitat social de l’adolescència i dela joventut.

3.4. La companyia permanent de l’haixix

Aquest panorama no suposa que una determinada droga desapareix per passar eltestimoni a una altra que encaixa millor amb els ritmes socials de l’època. Cal parlar,més aviat, d’un procés d’incorporació de noves substàncies que coexisteixen ambdrogues que han anat a menys, presentant constel·lacions de consums variats en funcióde les modes.

En aquest procés de canvi l’haixix ha estat, i continua sent, entre les drogues noinstitucionalitzades, la substància objecte d’un consum més gran, tant per part de lasocietat general com, sobretot, per part dels adolescents i joves.

3.5. Alcohol i tabac, sempre al capdavant

El consum de tabac ha anat experimentant un lent retrocés, però, tot i els esforçospreventius realitzats, no ha baixat en el nostre país del 30-35% de les persones mésgrans de 15 anys. No oblidem que més de 50.000 persones moren cada any a l’Estatespanyol per malalties relacionades directament o indirectament amb el consum detabac.

Pel que fa a l’alcohol, la visibilitat dels consums juvenils (grans concentracions en elsterritoris nocturns dels caps de setmana) ha anat generant en alguns sectors de lasocietat una sensació de preocupació i de certa confusió.

12

Per actuar preventivament contra els consums de drogues s’han assajat diversesrespostes per part de l’àmbit educatiu i altres espais socialitzadors.

Centrant-nos en l’educació, presentem algunes de les condicions que l’experiènciamostra com a més prometedores en el camp de la prevenció, començant per lesintervencions que no mostren resultats positius.

En cap cas són convenients les intervencions basades en la por, que focalitzen ladimensió informativa a generar temor sobre les últimes conseqüències del consum dedrogues, recorrent en ocasiones a l’exageració per intentar dissuadir-ne l’ús.

4.1. Actuacions parcials

L’experiència i estudis científics d’avaluació de programes sobre prevenció han permèsidentificar algunes modalitats d’intervenció com a poc eficaces:

- Programes fragmentaris, que només se centren en dimensions parcials delfuncionament psicosocial (afectivitat, autoestima, alternatives al temps lliure,control de l’oferta, etc.). - Acciones merament informatives, que únicament pretenen millorar elconeixement dels riscos associats a l’ús o abús de les drogues.

4.2. Actuacions globals

Existeix un raonable consens tècnic sobre alguns elements que els programes deprevenció educativa haurien d’incloure. Elements que aïllats són insuficients, però queintegrats entre si formen una actuació compacta, sòlida i prometedora.

- Un coneixement adequat i veraç sobre les drogues. Insuficient però necessària,en treballar amb l’adolescència la informació haurà de reunir les condicionessegüents:

• Ser realista, sense caure en alarmismes que la facin inversemblant i anul·linla credibilitat de qui l’emet.• Centrar-se en les conseqüències immediates més probables de l’ús o abús dedrogues; aquelles que poden experimentar a curt termini les persones que enconsumeixen i que poden ser útils per prendre decisions racionals. • Orientar-se a desactivar mites i creences que reforcen els consums en tantque dipositen sobre les drogues expectatives errònies.

4. PREVENIR LESDROGODEPENDÈNCIES

13

- Una visió més realista dels consums dels seus iguals. Les persones adolescentspoden distorsionar la percepció dels consums reals dels seus iguals (“tothom quisurt beu alcohol”), confonent-los amb els consums del seu entorn, necessàriamentlimitat. Aquesta percepció actua com una coartada que reforça els propis consums.Confrontar-los amb la realitat plural i minoritària de l’ús problemàtic de drogues, ésun element a incorporar en els programes preventius, amb l’objectiu de desactivarpretextos (“ho faig perquè tothom ho fa”) i arguments de pressió sobre els iguals(“fes-ho, perquè tothom ho fa”).

- Educació en habilitats socials. La pressió grupal és un factor de risc de primerordre en el consum de drogues. Per això, els programes basats a educarl’adolescència en competències psicosocials útils per neutralitzar, de manerasocialment acceptable, les pressions de grup al consum de drogues, mostren lestaxes d’eficàcia més elevada. L’educació en habilitats socials és la perspectivateòrica de major consens en el camp de la prevenció primària, especialment en lesedats més primerenques. Amb paraules de l’Organització Mundial de la Salut1: “Leshabilitats per a la vida són capacitats per adoptar un comportament adaptatiu ipositiu que permeti als individus abordar amb eficàcia les exigències i desafiamentsde la vida quotidiana. Són habilitats personals, interpersonals, cognitives i físiquesque permeten a les persones controlar i dirigir les seves vides, desenvolupant lacapacitat per viure amb el seu entorn i aconseguir que aquest canviï. Com aexemples d’aquestes habilitats per a la vida es poden citar la presa de decisions ila solució de problemes, el pensament creatiu i crític, el coneixement d’un mateix,i l’empatia, les habilitats de comunicació i de relació interpersonal i la capacitat perfer front a les emocions i manejar l’estrès.”Aquestes habilitats per a la vida es podenclassificar en tres dimensiones:

• Cognitives. Habilitats per afrontar positivament dilemes vitals: resolució deproblemes, presa de decisions, pensament crític, etc.• Emocionals. Destreses útils per a la gestió positiva de les emociones:autoestima, maneig de l’estrès, autocontrol emocional, etc.• Socials. Competències que afavoreixen un comportament social efectiu:assertivitat, comunicació, resistència a les pressions, etc.

- Aprendre a gaudir en múltiples escenaris. L’ús de drogues s’imposa més on altresfonts de gratificació són deficitàries. Aprendre a gaudir de diverses fonts desatisfacció (persones, objectes, situacions, etc.) que la vida social posa a l’abast del’adolescència, constitueix un element que pot disminuir l’interès per al consum dedrogues.

14

5.1. Drogues i adolescència

Per què una exposició per a adolescents de 12 a 16 anys? Perquè aquesta és la franjad’edat en què comencen a fer-se visibles els primers contactes amb l’alcohol, el tabaci altres drogues. Una etapa clau, a més, per a la construcció de la identitat psicosociali el desenvolupament d’estils de vida.

L’apropament a les drogues no es pot aïllar del conjunt d’experiències vitals del’adolescència en el procés d’explorar la realitat i descobrir les seves pròpies capacitats.Algunes persones s’acostaran a les drogues per curiositat i per experimentar amb ellesmateixes. D’altres buscaran en les drogues una via per intentar intensificar la seva vidai facilitar les seves relacions socials.

En d’altres ocasions serà una manera de reafirmar la pertinència al grup. En algunsmoments, i per a algunes persones, serà el resultat del malestar inherent a la pròpiacondició adolescent o al desconcert existencial d’una persona sotmesa a la incertesa al’hora de definir el seu projecte de vida.

La prevenció haurà d’atendre el conjunt de situacions en què es reflecteix el consum dedrogues. En l’actualitat, aquestes situacions succeeixen, sobretot, en l’àmbit del grup onles persones adolescents busquen diversió i oci.

Les drogues poden ser atractives per a algunes persones adolescents que inicien la sevaautonomia, per considerar que es tracta d’una conducta normalitzada entre lespersones de la seva edat o per haver desenvolupat expectatives favorables a consumir-ne i per la transcendència i influència que, en aquestes edats, adquireix el grup. La prevenció haurà d’ensenyar a l’adolescència a gestionar aquestes situacions senseendinsar-se en consums de drogues.

5.2. Un apropament diferent a la prevenció

Des de la dècada dels noranta, les propostes preventives impulsades al nostre país sónmoltes i molt variades. La majoria tenen com a denominador comú una vocaciócurricular.

Com a conseqüència d’aquesta diversitat, cada vegada hi ha més centres educatiuscompromesos amb propostes preventives de diversa naturalesa. No obstant això,continuen essent una minoria els centres que incorporen un compromís preventiucontinuat en el projecte educatiu.

5. L’EXPOSICIÓ I TU, DE QUÈ VAS?

15

Sent l’àmbit educatiu plural i divers, ¿és raonable impulsar formats preventius únics?,¿o convé reconèixer la varietat de ritmes, sensibilitats, graus de compromís i motivacionsi formular propostes variades que permetin sintonitzar amb aquesta situació?

D’altra banda, els centres d’educació formal no són l’únic espai on es poden realitzarpropostes educatives entorn del tema que ens ocupa. Uns altres escenaris d’educacióno formal, com els centres de temps lliure o de formació prelaboral, poden acollir iimpulsar iniciatives preventives.

Com a resposta a tot això neix l’exposició I tu, de què vas?, una proposta que preténreunir les característiques següents:

- Flexibilitat. L’exposició pretén facilitar, als professionals de l’educació ambdiferent grau de motivació vers la prevenció, eines pràctiques de treball. - Complementarietat. L’exposició es proposa, entre d’altres objectius,complementar, i no substituir, altres propostes preventives ja existents. - Caràcter visual. Es tracta d’una proposta que, mitjançant els estímuls visuals,pretén complementar les limitacions de les activitats purament acadèmiques. - Interactivitat. Procura facilitar la implicació personal i grupal de les personesdestinatàries, confrontades a la necessitat de construir els seus propis discursosdavant del consum de drogues.

5.3. Població destinatària

Directa:Preadolescència i adolescència d’edats compreses entre els 12 i els 16 anys. Laseva participació en l’exposició es realitza en grups naturals, variant el nombre departicipants en funció de les característiques de cada grup.

Indirecta:Professorat i agents socials que intervenen amb persones adolescents i joves.

5.4. Objectius

Amb l’alumnat:Afavorir processos de reflexió entre l’adolescència i la joventut, susceptibles depropiciar l’adopció de decisions saludables, autònomes i responsables vers lesdrogues i respectuoses davant del fet de no consumir-ne.

Amb el professorat:Posar a disposició del personal educatiu eines pràctiques per facilitar eldesenvolupament d’activitats preventives i enfortir el seu compromís amb laprevenció de les drogodependències.

16

5.5. Components de l’exposició

5.5.1. Propostes per a la interacció

L’exposició és un material dissenyat d’acord amb una estètica juvenil, que presentaun ventall d’estímuls, suggeriments i invitacions a la reflexió i el debat de grup sobreel significat dels consums de drogues. Tot això es realitza a partir dels cinc àmbitstemàtics següents: • Àmbit 1: Informació sobre les drogues.• Àmbit 2: Creences i mites.• Àmbit 3: Actituds vers el consum de drogues.• Àmbit 4: Influències socials.• Àmbit 5: Presa de decisions.

En aquests cinc espais, es facilita un procés reflexiu que permet transitar des delconeixement actual de l’adolescència entorn dels consums de drogues fins a la sevaresponsabilitat en la construcció dels seus estils de vida i diversió.

5.5.2. Visita guiada

Per aprofitar millor les possibilitats educatives i preventives de l’exposició I tu, dequè vas?, es proposa una visita guiada per tot el recorregut, per facilitar que elsjoves s’hi impliquin i participin activament en comptes de restar només com asimples espectadors. Per facilitar-ho, tots els grups que la visitin comptaran amb el suport d’un monitoro monitora que s’encarregarà de:• Acompanyar i orientar les persones visitants durant el recorregut per l’exposició.• Motivar la lectura dels textos i la visualització dels mitjans audiovisuals. • Resoldre els seus dubtes.• Promoure reflexions i formular preguntes per ser debatudes al final de la visita.

5.5.3. Treball en grup entorn dels 5 àmbits temàtics

El personal educatiu podrà treballar un procés de reflexió i diàleg entorn de les cincactivitats que es proposen per a cada grup d’edat.

17

Presentem una bateria d’activitats que es poden desenvolupar en diversos espaiseducatius després de la visita a l’exposició. Aquestes activitats estan distribuïdes en dosgrups, d’acord amb l’edat de la població destinatària:

Grup I. Activitats per a joves de 12-14 anys.Grup II. Activitats per a joves de 14-16 anys.

En ambdós grups es presenten cinc activitats, una per a cada un dels eixos temàtics enquè s’estructura l’exposició. Totes les activitats estan pensades per dur-les a termedurant una hora, tot i que en cada cas caldrà realitzar els ajustos corresponents.

Incorporar les propostes de l’exposició en les activitats del centre serà decisió delprofessorat. En alguns casos, per qüestions de temps o consideracions d’altranaturalesa, només es podrà fer la visita a l’exposició. Pot ser que ja s’hagi treballat eltema a l’aula, prèviament a la visita, i no calgui tractar-lo de nou. En d’altres ocasions,el personal educatiu estarà interessat a continuar el procés iniciat en l’exposició ambalguna activitat complementària. També es pot donar el cas que la visita a l’exposiciósigui l’inici d’un procés educatiu més sistemàtic.

Les cinc activitats proposades per a cada grup d’edat (una per a cada àmbit temàtic)permetran una dedicació variada en funció de les possibilitats i necessitats de cada context.

No s’han de desenvolupar necessàriament totes les activitats proposades. Cada grup potprioritzar unes activitats o unes altres i seleccionar les que s’adeqüin més als seus objectius.

Totes les activitats estan pensades perquè es duguin a terme en grup, per afavorir aixíel potencial educatiu de les dinàmiques grupals. La funció del personal educatiu seràdinamitzar els debats.

6. DESENVOLUPAMENT EDUCATIU DE L’EXPOSICIÓ

19

6.1. Grup I. Joves de 12-14 anys

Àmbit 1. Informació Activitat: Tots els joves fumen tabac i prenen begudes alcohòliques?

Expliqueu al grup que aquesta primera activitat se centra a debatre algunesinformacions corrents sobre els consums de drogues.

Escriviu a la pissarra les frases següents: “Fumar tabac és normal”, “La joventut beualcohol els caps de setmana”. Demaneu a l’alumnat que pensin durant uns minuts enaquestes afirmacions. Hi estan d’acord?, hi estan en contra?, què opinen i com hoargumenten? Demaneu al grup que expressin la seva opinió individual seguint el modelde la Fitxa 1.

Distribuïu la classe en subgrups de cinc persones i, utilitzant la Fitxa 2, demaneu-los queintentin posar-se d’acord a quantificar el consum d’alcohol, tabac i cànnabis entre lespersones joves i adolescents del seu entorn. A continuació, dibuixeu a la pissarra elquadre de doble entrada de la Fitxa 3. Cada grup anotarà en la columna central elspercentatges de persones consumidores que creu que hi ha per a cada substància. Sisorgeixen discrepàncies, animeu el grup a debatre-les fins arribar a un acord. Qui té raó?

Un cop finalitzada aquesta tasca, presenteu en la columna de la dreta les dadesde consum reals que recullen els darrers estudis coneguts de Catalunya(http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/alcohol/index.html ;http://www.pnsd.msc.es/categoria2/observa/estudio/home.htm) o, si n’hi ha, de la sevapoblació. Plantegeu un debat sobre la diferència entre la percepció del consum i lesdades objectives.

Acabeu l’activitat emfatitzant que sempre és més visible la persona que fuma tabac quela que no ho fa, i que en un bar ho és algú que ha begut massa alcohol en comptes dequi beu una gasosa o un suc. Podeu reforçar aquesta idea recordant que –segonsmostren els estudis- les nits de cap de setmana la majoria de joves s’estantranquil·lament a casa sense sortir. I entre els que surten, n’hi ha molts que fan activitatsque no estan en sintonia amb fumar tabac o prendre begudes alcohòliques, com anard’excursió, practicar esport, anar a veure una pel·lícula, etc. Destaqueu que caldisposar d’informació objectiva per poder prendre decisions adequades i no deixar-nosportar per opinions no contrastades.

20

Àmbit 2. Creences i mitesActivitat: Creences sobre el tabac i les begudes alcohòliques

Comenteu al grup que seguirà analitzant la importància de la informació sobre lesdrogues a l’hora de prendre decisions responsables i encertades. Anant més enllà del’activitat anterior, es qüestionaran algunes creences que s’han anat difonent i queinflueixen en la conducta de les persones.

Escriviu a la pissarra algunes de les creences sobre les drogues que trobareu en la Fitxa4. Podeu completar-les amb altres que conegueu. Seleccioneu amb el grup les tres quesuscitin més acord i les tres que originin més desacord. Distribuïu l’alumnat en grupsde sis i encarregueu-los realitzar, durant sis minuts, la tasca següent: què opinen decada frase?, per què hi estan d’acord o en desacord?

En la Fitxa 5 trobareu arguments sobre les diferents creences presentades.

La persona portaveu de cada grup presentarà les opinions del seu grup. Recolliu-les ala pissarra. A continuació, dinamitzeu un debat a partir dels interrogants següents:

• Respecte a les creences. Del que pensem sobre begudes alcohòliques i el tabac:què s’acosta més a la realitat i què s’hi acosta menys?, per què unes persones tenenunes opinions i altres les tenen contràries?, si tenim algun dubte, a qui podemrecórrer?• Respecte a les fonts d’informació. Què pot passar si estem mal informats?, si algúens comenta alguna cosa sobre el tabac o l’alcohol, de qui ens podem refiar?, quiens pot donar una informació que no sigui real?

Acabeu recordant que les nostres actituds i conductes estan influenciades per lescreences que tenim sobre cada assumpte. Creences que, sovint, tenen molt poc a veureamb la realitat, per la qual cosa cal confirmar-ne la veracitat i escoltar una personaentesa en el tema.

21

Àmbit 3. Actituds Activitat: Per què haig de fumar tabac?

Indiqueu al grup que un altre element clau en relació amb les decisions que cada personaadopta vers el tabac, té a veure amb les actituds que manté referent a això. Actituds queresulten d’influències molt diverses, i que podem modificar a través de la reflexió.

Demaneu la col·laboració de cinc persones voluntàries per realitzar una dramatització.Presenteu la situació a representar:

“És l’hora de sortir de classe. En el grup de la Marta algunes persones fumen, peròella no. Alguns amics li ofereixen una cigarreta. Com que hi ha un noi dels que fumaque li agrada, la Marta dubta. Al capdavall..., per provar...”.

Aquesta situació es pot modificar a voluntat, tot i que es recomana mantenir-ne elscomponents bàsics.

Distribuïu els rols entre les persones que participin en la dramatització (una personas’encarregarà d’oferir la cigarreta a la Marta, una altra se’n riurà de la seva decisió, latercera intentarà recolzar-la, la quarta parlarà a favor del tabac mentre fuma amb gestde satisfacció).

Repartiu la resta del grup en dos subgrups: un defensarà els avantatges de fumar tabac(per a les persones i per a les empreses que el fabriquen), i l’altre, els inconvenients.Utilitzant el quadre de l’Annex 6 com a model, cada un elaborarà un llistat que reculliels seus principals arguments a favor o en contra que la Marta fumi.

Pareu la representació en el moment d’indecisió de la Marta. “Fumo o no fumo?” Cada undels dos subgrups haurà de donar els seus arguments a la Marta per començar a fumar oper no fer-ho, respectivament. Demaneu als subgrups que presentin arguments raonats.

Un cop acabada la representació, demaneu a qui hagi representat el paper de la Martai a la resta de persones que hagin actuat que expressin com s’han sentit. Pregunteutambé a la resta del grup com han viscut la situació: com creuen que se sentia laMarta?, per què estava indecisa?, què necessitem per prendre les nostres decisions ensituacions de conflicte?

Acabeu realitzant una nova representació en què la Marta utilitzi, per mantenir la sevaactitud de desinterès vers el tabac, els principals arguments que hagin sortit i algunesde les tècniques de resistència a les pressions grupals de l’Annex 7. Emfatitzeu lanecessitat de respectar les pròpies actituds i els propis dubtes, i d’adonar-se de quanvolen influir negativament en les nostres conductes.

22

Àmbit 4. Influències Activitat: Ens donen gat per llebre?

Comenteu al grup que totes les nostres informacions, creences i actituds en relació ambel tabac o les begudes alcohòliques estan mediatitzades per diferents influències ointeressos socials o grupals. En aquesta activitat ens centrarem en una de les fontsd’influència més poderoses: la publicitat.

Recopileu, durant els dies previs a la realització d’aquesta activitat, anuncis publicitarisde begudes alcohòliques que hagin aparegut en els mitjans de comunicació (premsa oInternet) i poseu-los a disposició del grup. Analitzeu les tècniques actuals de promocióindirecta de productes que realitzen les empreses (presència indirecta en actesesportius, incorporar el tabac i l’alcohol en pel·lícules perquè ens identifiquem amb leso els protagonistes, festes temàtiques, webs amb elements atractius per motivar-nel’entrada, etc.).

Expliqueu a la classe que un anunci és el resultat de la combinació intencional deformes, colors, imatges, músiques, moviments, relats, eslògans, etc.

Distribuïu el grup en subgrups de cinc, repartiu-los alguns anuncis i demaneu-los queels analitzin:

Què els suggereixen?, a quines imatges els associen?, què tenen a veure aquestesimatges amb el producte que anuncien?, donen informació objectiva sobre elproducte que anuncien?

Demaneu a la persona que faci de portaveu de cada grup que exposi les sevesconclusions a la resta de la classe.

Ara els grups es convertiran en publicistes. Hauran de crear un anunci sobre unproducte inútil o nociu, pensant en les claus següents: quines característiques vulldestacar del producte?, quin és el públic destinatari de la meva acció?, quin objectiuvull aconseguir amb l’anunci?, quin missatge pretenc transmetre? Una vegadarealitzada aquesta anàlisi, pensaran imatges, sons, un eslògan, etc., i crearan l’anunci.La Fitxa 8 presenta alguns dels passos a seguir per portar a terme aquesta tasca.

Posteriorment, realitzaran anuncis publicitaris adreçats a persones de la seva edat.Aquesta vegada, el tema serà promoure que no es fumi tabac ni es prenguin begudesalcohòliques. Cada grup exposarà davant dels altres el resultat del seu procés creatiu. Elsanuncis quedaran exposats en algun lloc visible del centre (el passadís, l’entrada, etc.).

23

Àmbit 5. Presa de decisions Activitat: Puc decidir sobre el meu futur?

Recalqueu al grup que les decisions que adoptem vers les drogues mai sónexclusivament personals. Al contrari: estan condicionades per la informació quemanegem, per les creences que hem interioritzat, per les actituds que sostenim.Informacions, creences i actituds modulades per diverses fonts d’influència. Perprendre les nostres pròpies decisions necessitem aprendre a qüestionar críticament lesinfluències de què som objecte, i també practicar el mateix procés de decisió.

Demaneu al grup que presentin diverses situacions conflictives sobre les quals haginhagut de prendre una decisió; per exemple, entrar o no en un equip esportiu, decidir sies prefereix anar a viure amb el pare o la mare si aquests estan separats, etc. Haurand’identificar i debatre les conseqüències més probables de cada decisió.

Anoteu cada situació i demaneu a l’alumnat que indiqui les possibles conseqüènciespositives i negatives de cada determinació, identificant-les, respectivament, amb elssímbols (+) i (-). Quan es plantegin desacords, convideu el grup a debatre’ls fins acordarla millor solució.

Un cop finalitzada aquesta tasca, plantegeu un debat sobre les qüestions següents: Analitzem els possibles resultats de les nostres accions abans de prendre unadecisió?, quins avantatges comporta fer-ho?, té inconvenients?

Advertiu que –en algunes ocasions- podem anticipar-nos al futur, fent més probable queles conseqüències dels nostres actes siguin les desitjables. Plantegeu una per una lessituacions de la Fitxa 9 i pregunteu al grup per les conseqüències futures mésprobables de cada decisió.

Acabeu comentant que en la vida de cada persona no només influeix l’atzar, sinó queaquesta depèn, en bona mesura, de les decisions que cadascú adopta davant de lessituacions que viu.

24

6.2. Grup II. Joves de 14-16 anys

Àmbit 1. Informació Activitat: Què se’n diu, de les drogues?

Aquesta primera activitat se centrarà en la necessitat de disposar d’una informacióadequada sobre les drogues, que ajudi a prendre decisions formades. L’activitat nopretén dotar el grup d’aquesta informació, sinó despertar l’interès per buscar-la.

Durant els dies previs a la realització d’aquesta activitat, seleccioneu diverses webs (p.e. http://www.elpep.info, http://www.xkpts.com) o notícies de premsa relacionades ambles drogues, intentant que tractin aspectes variats, i repartiu-ne fotocòpies entre el grup.Quan hagin llegit la informació, distribuïu l’alumnat en subgrups i demaneu-los queidentifiquin els diversos continguts que presenten les notícies a l’hora de tractar sobreles drogues i les persones que en consumeixen (sanitaris, legals, etc.), així com elsdiferents tractaments que se’n fa (sensacionalista, científic, informatiu, etc.). Per fer-ho,poden utilitzar el model de la Fitxa 10.

Les persones de la classe disposaran d’idees pròpies, diverses i potser diferents a lesque presenten les webs o la premsa. Quina informació tenen? La Fitxa 11 les pot ajudara identificar-la. Coincideix la seva informació amb la que nosaltres pensem o la quedestaquen els mitjans de comunicació?, en què es diferencia? Proposeu a l’alumnat fer un debat fins que s’arribi a una conclusió compartida, iconstruir un quadre que inclogui informació com aquesta: què caracteritza les diversessubstàncies?, les drogues que tenim més a prop –alcohol i cànnabis– són estimulants,depressores o al·lucinògenes?, quin aspecte tenen?, com les consumeixen algunespersones?, quins efectes poden produir?, quins riscos comporta consumir-ne? Trobareuinformació sintètica sobre els efectes d’algunes drogues en la Fitxa 12.

Aclariu que no tot el que apareix a Internet, a la premsa o en altres mitjans decomunicació o el que diuen els amics o les amigues és sempre correcte. Pel que fa ales drogues, cal recórrer a fonts d’informació fiable i veraç.

25

Àmbit 2. Creences i mites Activitat: Què t’hi jugues…?

Expliqueu que aquesta activitat se centrarà en les creences, allò que creiem saber sobreles drogues i que no sempre s’ajusta a la realitat. Malgrat això, una informació falsa dela qual estem convençuts que és veraç influeix en les nostres decisions com si fos certa.Analitzarem les creences del grup entorn de la idea de risc associada a les drogues. Pregunteu al grup què entenen per “risc” en relació amb el consum de drogues. Anoteules seves definicions. Presenteu a l’alumnat algunes situacions en què es consumeixendrogues i demaneu-li que reflexioni sobre possibles riscos.

En la Fitxa 13 trobareu diverses situacions que podeu proposar directament al grup. A més, també podeu plantejar les preguntes següents: a quins riscos s’exposen lespersones que fumen tabac i beuen alcohol habitualment?, i les que consumeixencànnabis a diari?; Per què hi ha persones que mantenen el consum freqüent dedrogues i d’altres que només ho fan de manera experimental?; Coneixen algú que hagiintentat deixar de fumar i no ho hagi aconseguit?, per què va fracassar?; Fumar tabacnomés té conseqüències a llarg termini o el risc és més imminent?, i fumar cànnabis?;Els riscos, com per exemple d’emborratxar-se, ¿només estan relacionats amb la salut opoden facilitar altres tipus de problemes?

Comenteu que moltes situacions vitals comporten riscos que cal aprendre a manejar.Algunes situacions són més difícils de controlar, com el cas del consum de drogues, isobretot durant una etapa de desenvolupament com és l’adolescència.

26

Àmbit 3. Actituds Activitat: I jo què hi guanyo, fumant?

Aquesta activitat se centrarà en l’anàlisi de les actituds, com un dels factors queinflueixen en el comportament de cada persona. Prendrem com a referència el tabac.(Amb alguns canvis es pot adaptar a un altre tipus de droga.) El grup representarà un programa de televisió sobre els costos generals derivats deltabaquisme. Hi haurà un presentador i quatre persones convidades que explicaran lesseves experiències:

- Convidat 1. Propietari d’un estanc. Creu que s’exageren els riscos del tabac. - Convidada 2. Noia de 15 anys que fuma 10 cigarrets diaris. Només sent unalleugera irritació a la gola. - Convidat 3. Fuma 20 cigarretes i té 22 anys. Es penedeix d’haver començat afumar. Ha intentat deixar-ho alguna vegada i no ho ha aconseguit. - Convidada 4. Exfumadora. Posa 2 Û cada dia en una guardiola (el que abans esgastava fumant).

Es tracta que cada persona narri la seva experiència, centrant-se en els beneficis i elsinconvenients de la seva situació particular: con influeix el tabac en la seva vida diària?,quin benefici/despesa li comporta cada any?, quins inconvenients li produeix? També espoden incloure, per completar la reflexió, els beneficis i inconvenients socials deltabaquisme, i la manipulació que històricament han fet les empreses tabaqueres perfomentar-ne el consum (no fer públics i negar estudis que el relacionen amb el càncer,augmentar la nicotina i el tractament químic per afavorir-ne l’addicció, etc.).

Organitzeu el grup en subgrups de cinc, cada un dels quals serà responsable depreparar un dels rols i d’escollir una persona per representar-lo. Dediqueu uns minutsa preparar els diferents papers de la representació, de manera que sorgeixin elsarguments més diversos possible.

Mentre té lloc la representació, la resta del grup actuarà com a públic i farà preguntesa les persones entrevistades. En acabar la representació, cada un dels subgrups, apartir dels arguments apareguts –tant a favor com en contra de la decisió de fumar-dedicarà uns minuts a redactar les seves conclusions en resposta a les preguntes: Si jo no fumo, què hi guanyo, si començo a fumar?Si jo fumo, què hi guanyo, si deixo de fumar?

27

Àmbit 4. InfluènciesActivitat: Quins romanços, la publicitat!

Comenteu al grup que aquesta activitat se centrarà en la publicitat, pel fet de ser unade les principals fonts d’influència sobre les nostres decisions. Informacions, creencesi actituds es veuen modulades, en gran mesura, per la influència publicitària.

Demaneu a l’alumnat que consulti webs de companyies relacionades amb l’alcohol(http://www.bacardi.com, http://www.jbnightology.com, http://www.damm.es, etc.) ianalitzi les estratègies comercials que utilitzen per afavorir-ne el consum.

Recolliu, els dies previs a l’activitat, una selecció d’anuncis de begudes alcohòliques.Distribuïu diversos anuncis entre el grup, organitzat en subgrups de cinc persones.Comenteu que s’hauran de centrar en els textos. Demaneu a cada subgrup quen’extreguin els guions, els eslògans i qualsevol altre forma de text, i que facin l’anàlisisegüent: què diuen?, què prometen?, tenen relació amb el producte anunciat?, és unllenguatge descriptiu o metafòric?

Demaneu a cada subgrup que intercanviï els eslògans dels anuncis. ¿Serveixen elsanuncis de begudes alcohòliques per anunciar altres productes? Ara hauran de crearun anunci sobre qualsevol producte que els interessi, utilitzant els textosdescontextualitzats de la publicitat de l’alcohol. Cada grup redactarà un llistat de lestècniques literàries de què se serveix la publicitat de begudes alcohòliques.

Organitzeu un debat amb les conclusions dels diferents subgrups sobre l’ús que elspublicistes fan del llenguatge per evocar desitjos que no tenen cap relació amb elproducte que estan venent.

Finalment, repasseu totes les estratègies que utilitzen aquestes empreses per continuar fentpublicitat (reduir la concentració d’alcohol de certes begudes –barrejant-les en llaunes ambaltres sense alcohol-, regalar productes de promoció en bars d’oci nocturn, etc.).

28

29

Àmbit 5. Presa de decisions Activitat: Què busques?

Comenteu al grup que aquesta activitat se centra en el procés específic de presa dedecisions sobre com gaudir del temps lliure. Fem el que ens agradaria?, el que podem?,el que ens dicten les modes?, coneixem les possibilitats que estan al nostre abast?,¿podem fer alguna cosa per disposar de les alternatives de temps lliure de què nogaudim en el nostre entorn?

Demaneu al grup que relacionin totes les activitats que els agradaria fer durant el tempslliure, independentment de si les duen a terme o no. Apunteu-les i demaneu a l’alumnatque votin individualment les tres que prefereixin. Identifiqueu les cinc més votades idistribuïu-les per grups d’interès.

Repartiu les activitats entre les que fomenten un desenvolupament grupal presencial icreatiu (esport, tallers artístics, associacionisme, accions solidàries o ecologistes, etc.) iles que promouen un oci passiu, consumista i sedentari (videojocs, xats, televisió,centres comercials, etc.). Podeu utilitzar la Fitxa 14.

Hauran de desenvolupar una campanya de divulgació de l’oci constructiu i comunitariper atraure altres joves. Cada grup haurà d’anunciar la informació següent: 1) Nom idefinició de l’activitat. 2) Destinataris. 3) Recursos necessaris per desenvolupar-la. 4)Recolzaments: associacions, polítics, mitjans de comunicació, etc. 5) Campanya demàrqueting: ¿com atraure les persones que interessa?

Acabeu comentant que una de les maneres de gaudir de les activitats desitjades éscontribuir activament a crear-les i a difondre-les entre la resta de la comunitat per fer-les més duradores i suggerents.

30

7. AVALUACIÓPer avaluar les activitats d’aquesta guia s’inclou un qüestionari a la Fitxa 15, que elprofessorat hauria de contestar després de dur a terme cada una de les activitats quees realitzin a l’aula.

Diputació de Barcelona. Àrea de Benestar SocialCentre de Prevenció i Intervenció en DrogodependènciesSPOTT

C/ Sant Honorat, 508002 Barcelona Telèfon: 93 402 28 80

Correu electrònic: [email protected] www.diba.cat

8. MÉS INFORMACIÓ

31

Fitxa 1. Quants joves fumen tabac o prenenbegudes alcohòliques?

Fitxa 2. Proporció d'adolescents i joves que consumeixen les següents drogues

Fitxa 3. Realitat i fantasia sobre l’expansiódels consums

Fitxa 4. Algunes creences sobre el tabaci l’alcohol

Fitxa 5.1/5.2 En realitat...

Fitxa 6. A favor i en contra de fumar tabac

Fitxa 7. Trucs per desentendre’s de la pressió grupal

Fitxa 8. Passos per crear un anuncipublicitari

Fitxa 9. Decidir sobre el meu futur

Fitxa 10. El que diuen les webs o la premsa

Fitxa 11. El que sabem d'aquestes substàncies

Fitxa 12. Principals efectes de les drogues

Fitxa 13. Te la jugues?

Fitxa 14. Aquest tipus d’oci, ens ajuda a nosaltres i a la nostra comunitat?

Fitxa 15.Qüestionari d’avaluació de procés

FITXES

Crec que la majoria de noies i nois de14-15 anys fumen tabac i prenenbegudes alcohòliques, i em baso en...

Crec que la majoria de nois i noies de14-15 anys ni fumen tabac ni prenenbegudes alcohòliques, i em baso en...

Quants joves fumen tabac o prenen begudes alcohòliques?

FITXA 1

SUBSTÀNCIES

TABAC

ALCOHOL

CÀNNABIS

PERCENTATGES

Proporció d'adolescents i joves que consumeixenles següents drogues

FITXA 2

SUBSTÀNCIES

TABAC

ALCOHOL

CÀNNABIS

JO CREC QUE...

Realitat i fantasia sobre l’expansió dels consums

FITXA 3

EN REALITAT...

1. Les drogues produeixen els mateixos efectes en totes les persones.

2. El consum d’alcohol i tabac no comporta tant risc com el d’altres drogues.

3. Si controles, no passa res.

4. Les begudes alcohòliques ajuden a resoldre problemes.

5. El fum del tabac només fa mal a les persones fumadores.

6. Les drogues naturals no fan mal.

7. Les begudes alcohòliques ajuden a les persones a estar més animadesperquè són estimulants.

8. Hi ha més persones fumadores de tabac que persones no fumadores.

9. Prendre tres cerveses no afecta la conducció.

FITXA 4

Algunes creences sobre el tabac i l’alcohol

Cada droga actua en uns receptorsconcrets del cervell i, en general, solprovocar uns efectes concrets.

POT SER CERT... PERÒ...

Existeixen diversos factors que fan variar els efectes de les drogues; perexemple: el tipus de substància, laquantitat consumida, la forma com esprengui, l’estat del nostre organisme,l’estat d’ànim o de salut, etc. Unamateixa persona pot reaccionar demanera diferent a la mateixa droga endistintes ocasions. L’efecte d’algunesdrogues pot ser poc previsible.

En realitat...

Un consum ocasional i moderat d’alco-hol o tabac té menys riscos que el d’al-tres drogues més fortes.


La perillositat es pot entendre demaneres diferents. Si pensem en lacapacitat que tenen aquestes substàn-cies per crear dependència, el tabac ésuna de les substàncies més addictives.En el cas de l’alcohol, consumir-neabusivament està relacionat amb bonapart dels accidents de trànsit i de con-ductes agressives.

Continua per darrera

El consum d’alcohol i tabac no comporta tants riscos com el d’altres drogues

FITXA 5.1

El consum moderat i ocasional d’al-gunes drogues pot tenir pocs riscos (p.e. una persona adulta que beu un pa-rell de cerveses algun dia que surt defesta).


La forma més segura que les droguesno provoquin efectes negatius és noprendre’n. Encara que una persona en prenguipoca quantitat i controli, el pot perju-dicar per la seva edat, situació o con-text en que es trobi.D’altra banda, persones autènticamentdependents d’una droga segueixendient que controlen, tot i que sabenque no és cert.

Si controles, no passa res

Algunes persones que prenen begudesalcohòliques poden oblidar-se odesconnectar una estona d’un proble-ma o de la realitat. Però després delconsum el problema persisteix o fins itot pot ser més gran.


Les begudes alcohòliques no ajuden aresoldre problemes. En tot cas, semblaque els dissimulen durant un temps.Per fer front a les dificultats o pro-blemes és convenient parlar amb lafamília, educadors o persones adultesde confiança.

Les begudes alcohòliques ajuden a resoldre problemes

El tabac afecta més a qui fuma. I, si hofa en un lloc obert, les altres personesno en sortim perjudicades.


El fum del tabac conté més de quatremil compostos químics diferents, i lapersona que fuma s’exposa a un nivellelevat de monòxid de carboni i altrestòxics (alguns cancerígens). Però, amés, la persona que fuma en un espaitancat també sotmet el seu entorn a lamateixa influència. En el nostre país,cada any moren diversos milers depersones a conseqüència deltabaquisme.

El fum del tabac només fa mal a les persones fumadores

Les drogues d’origen natural no tenenels riscos associats a l’adulteració quepresenten les de síntesi química, a lesquals s’afegeixen substàncies quemoltes vegades són perilloses.


Encara que siguin d’origen natural, lesdrogues com el tabac, la marihuana oels bolets al·lucinògens també podentenir efectes perjudicials a curt i llargtermini. A més, afegeixen altres tipus d’additiusquímics al tabac natural per fomentar-neel consum i facilitar-ne la dependència.

Les drogues naturals no fan mal

Tot i que la majoria de persones nonecessitem cap substància externa peranimar-nos, hi ha qui creu que ambuna mica d’alcohol es pot sentir d’unamanera més alegre durant una estona,sense valorar-ne les conseqüènciesposteriors.


Les begudes alcohòliques no conve-nen a les persones menors perquèestan en una època de creixement. Amés de no estar permès per la llei,beure’n es posa malament a moltagent, o li provoca desànim.Quan provoca un efecte d’eufòria éstemporal, perquè el cervell es vaendormiscant.


Les begudes alcohòliques ajuden a les persones a estar més animades perquè són estimulants

FITXA 5.2

En alguns grups -encara que sigui enpocs- sí que és possible que la majoriafumi tabac. I és veritat que a vegades ho sembla,perquè sempre es veu més qui fumaque qui no ho fa (en un bar, tot i quefumi poca gent, es nota de seguida).


Els estudis demostren que, malgratque el nombre de persones fumadoresés elevat, no supera la proporció d’unade cada tres.

Hi ha més persones fumadores de tabac que persones no fumadores

Si una persona adulta ha begut aques-ta quantitat pot “creure que està bé”per conduir, però la realitat és unaaltra. Els altres hauríem de convèncer-la perquè no ho fes o perquè s’esperésuna bona estona abans d’agafar elvehicle.


Prendre begudes alcohòliques, encaraque sigui en petites quantitats, afectala capacitat de judici i fa que es tinguinmenys reflexos i s’actuï amb més lenti-tud. A més, en casos com el de la con-ducció, cal posar-hi tota l’atenció, i elmés adequat és no beure gens d’alco-hol.

Prendre tres cerveses no afecta la conducció

ARGUMENTS A FAVOR TEU

A FAVOR DELES EMPRESESTABAQUERES

A favor i en contra de fumar tabacArgumenta què s’hi guanya o què s’hi perd, en fumar tabac.

FITXA 6

ARGUMENTS EN CONTRA TEU

1. DISC RATLLAT: repeteix una vegada i una altra la mateixa resposta fins que la persona que et pressiona s’avorreixi i desisteixi.

Exemple: Sí, sí… ja ho sé, però et dic que no vull fumar. Que passo de fumar, no ho necessito.

2. INVERTIR ELS PAPERS: qüestiona la persona que et pressiona, obligant-la a justificarel seu propi comportament.

Exemple: Però, tu qui et penses que ets per dir-me que haig de beure una cervesa?

3. PROPOSAR UNA ALTERNATIVA: ofereix activitats alternatives a la conducta que et volenimposar.

Exemple: Potser està bé, però si anem al rocòdrom segur que ens ho passarem millor que prenent cerveses.

4. TROBAR ALIATS/ALIADES: buscar el recolzament d’altres persones per no sentir-tesol/sola pot dissuadir qui et pressiona.

Exemple: Au, digues alguna cosa tu també, que sembla que sóc l’única persona a qui no li ve de gust.

5. HUMOR: una resposta humorística, espontània o preparada per endavant t’ajudaràa sentir-te còmode.

Exemple: De veritat que hi aniria, però tinc una colònia de polls i xinxes i t’asseguro que acabareu tots amb un zoològic.

6. FER-NE CAS OMÍS: actua sense tenir en compte la situació, obviant-la com si nos’adrecés a tu.

Exemple: Ei, ja li has tirat els trastos a aquella noia? No t’enganyis, que ho tens difícil.

7. TROBAR UNA EXCUSA: ajorna la decisió esgrimint una excusa que t’eximeixi de fer elque et proposen sense mostrar el teu desacord.

Exemple: Estaria bé, però aquesta tarda el meu germà i jo hem de fer un xafarranxo a l’habitació.

8. CANVIAR DE GRUP: en determinats casos pot resultar l’únic mitjà per fer respectarles teves pròpies eleccions.

Exemple: Aquesta tarda me n’aniré amb l’equip de futbol sala, per perdre un altre partit.

9. RESPOSTA ASSERTIVA: respondre a la crítica mantenint la postura desitjada.Exemple: Sí, ja ho sé, em sembla bé el que dius…, però tot i així no vull beure alcohol. A més, no discutiré ni parlaré més d’aquest tema, jo us respecto i us demano que feu el mateix amb mi

FITXA 7

Trucs per desentendre’s de la pressió grupal

• Quin producte vull anunciar?

• Quines característiques en vull destacar?

• A qui s’adreça?

• Quin objectiu vull assolir amb l’anunci?

• Quin missatge vull transmetre amb la publicitat?

• Com puc compondre els diversos elements de l’anunci?

• Quin eslògan puc utilitzar?

FITXA 8

Passos per crear un anunci publicitari

Situació 1Demà tinc examen de matemàtiques. El vull aprovar, però no em ve de gust estu-diar més. De cop i volta un amic em ve a buscar. Em demana d’anar a fer un volti que busquem altres amics per jugar un partit. M’ha convençut!

Situació 2Una companya de classe m’ha demanat que li deixi un CD. El meu oncle m’haregalat el darrer disc del meu grup preferit. Encara no l’he escoltat prou, i, si l’hideixo, vés a saber quan me’l tornarà. L’última vegada va tardar dos mesos. No l’hideixo!

Situació 3La meva mare m’ha demanat que em quedi cuidant el meu germà petit que estàmalalt. Li he dit que sí, però quan se n’ha anat, me n’he anat a la meva habitacióa escoltar música amb auriculars. Al cap i a la fi, segur que el meu germà ja s’haadormit!

FITXA 9

Decidir sobre el meu futur

NOTÍCIES

WEBS

WEBS

PREMSA

PREMSA

PREMSA

INFORMACIONS DESTACADES

El que diuen les webs o la premsa

FITXA 10

SUBSTÀNCIES

TABAC

ALCOHOL

CÀNNABIS

ALTRES

QUÈ ÉS?

El que sabem d'aquestes substàncies

FITXA 11

ASPECTE FÍSIC

SUBSTÀNCIES

TABAC

ALCOHOL

CÀNNABIS

ALTRES

FORMADE CONSUM

EFECTES ESPERATSEN CONSUMIR-LA RISCOS

Provoquen que el funcionament delsistema nerviós sigui més lent o menysintens.

DEPRESSORES

Les més importants són:- Alcohol- Opiàcies

(heroïna, morfina, metadona...)- Tranquil·litzants- Hipnòtics

(pastilles per dormir)

Acceleren el funcionament del cervell ipoden provocar nivells diversosd’eufòria.

ESTIMULANTS

Estimulants majors:- Amfetamines- CocaïnaEstimulants menors:- Nicotina- Xantines

(cafeïna, teïna...)

Alteren la percepció, produint distor-sions en els sentits o autèntiquesal·lucinacions.

AL·LUCINÒGENES

- Bolets i fongs al·lucinògens- LSD- Drogues de síntesi

(èxtasi*, etc.)- Inhalables

FITXA 12Principals efectes de les droguesSegons els efectes en el nostre sistema nerviós central, algunes drogues es poden classificar així:

Algunes drogues són difícils de classificar perquè tenen efectes diferents en funció dela varietat, dosi o via de consum (com el cànnabis, que pot ser depressora o una potentdistorsionadora de la percepció).

Altres drogues -com l’alcohol- poden semblar, a qui les consumeix, que són estimu-lants, quan realment són depressores.

Algunes drogues de síntesi, com l’èxtasi*, tenen simultàniament efectes estimulants ial·lucinògens.

PREGUNTES

…hagi pujat alguna vegadaamb moto sense casc?

…hagi pres alguna vegada begudesalcohòliques i després hagi conduït?

…s’hagi banyat al mar quanels socorristes suggerien no fer-ho?

…hagi pujat en un cotxe sabent queel conductor/a havia pres begudesalcohòliques?

…en alguna ocasió hagi prespastilles tipus èxtasi sense saberquè eren?

...hagi mantingut relacions sexualsamb penetració sense preservatiu?

Te la jugues? Respon les preguntes següents. Coneixes algú que…?

FITXA 13

QUINES CONSEQÜÈNCIESNO DESITJADES POT TENIR?

SI/NO

ACTIVITATS D’OCI CONSTRUCTIU ACTIVITATS DE TEMPS LLIURE PASSIVES O CONSUMISTES

Aquest tipus d’oci, ens ajuda a nosaltres i a la nostra comunitat?

FITXA 14

QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ DE PROCÉS -página 1-

FITXA 15


Tipus de centre educatiu

- Secundària obligatòria

- Altres

Edat de la població destinatària

12-14 anys

14-16 anys

Marqueu l’activitat realitzada

1 2 3 4 5

1 2 3 4 5

Activitats didàctiquesEstan relacionades amb l’exposició:

4 3 2 1Molt Bastant Poc Gens

Són adequades a les característiques de la població diana destinatària (moment evolutiu, realitat en què es mouen, etc.):


Aplicar-les és fàcil i senzill:


El disseny i redacció (objectius, continguts, propostes metodològiques, etc.) és l’adient:

4 3 2 1Totalment d’acord D’acord En desacord Totalment en desacord

Són prou variades i diferents:


Satisfacció de la població dianaL’alumnat ha quedat satisfet amb l’aplicació de les activitats:


Han trobat útils i propers els temes treballats:


Han fet reflexions i han expressat la intenció de practicar conductes saludables:


Satisfacció de l’equip educatiuEstic satisfet/a amb el desenvolupament de les activitats didàctiques:


Tinc la intenció de tornar-les a aplicar el proper curs:


Caldria modificar, de la proposta didàctica, el següent:

En les activitats educatives plantejades he trobat a faltar:

Altres comentaris i suggeriments:

En acabar d'omplir aquest qüestionari pots fer-lo arribar per fax al 93 402 28 84 (Spott).Necessitem la teva opinió per millorar la Guia d'activitats per al professorat.

Gràcies per la teva col·laboració

Propostes de millora per a l’activitat didàctica núm.

QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ DE PROCÉS -página 2-

I tu de que vas drogues

Documents

Transcript of I tu de que vas drogues