OPOSICIONS A L’ ESCALA ADMINISTRATIVA I A L’ESCALA AUXILIAR ADMINISTRATIVA URVDRET COMUNITARI EUROPEU

Continguts:

I. INTRODUCCIÓ AL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ EUROPEA.

La creació de les Comunitats Europees. Els primers intents d'integració europea. La Declaració de Robert Schumann. Els Tractats originaris.

Característiques bàsiques de les Comunitats Europees. Objectius. Naturalesa jurídica. La personalitat jurídica. L’evolució de les Comunitats Europees.

La Unió Europea. Antecedents. Característiques generals. Objectius. Els membres de la UE. Condicions i procediment d’adhesió.

II. L'ESTRUCTURA ORGÀNICA DE LA UNIÓ EUROPEA.

El Consell Europeu. Naturalesa. Composició i funcionament. Funcions.

La Comissió. Composició. Organització i funcionament. Les competències de la Comissió.

El Consell de la Unió Europea. Composició. Organització i funcionament: especial. Les competències del Consell.

El Parlament Europeu. Composició. Organització i funcionament. Les competències del Parlament Europeu.

El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees. Composició: els Jutges i els Advocats Generals. Organització i funcionament. La competència consultiva, contenciosa i prejudicial del Tribunal. El procediment davant el Tribunal de Justícia. El Tribunal de Primera Instància de les Comunitats Europees: naturalesa, composició, funcionament i competències. Les sales jurisdiccionals.

El Tribunal de Comptes. Composició. Competències.

Les relacions interinstitucionals

Els òrgans comunitaris.

1

III. L'ORDENAMENT JURÍDIC COMUNITARI.

L’ordenament jurídic comunitari. L’autonomia de l’ordenament jurídic comunitari. Sistemes de fonts comunitàries. La jerarquia normativa comunitària: El dret originari. Tractats conclosos en el marc de les relacions exteriors de les Comunitats Europees. Els principis generals del Dret comunitari. El dret complementari.

El dret originari. Tractats constitutius. Els Tractats modificatius. Característiques del Dret originari. Àmbit d’aplicació.

El dret derivat. Els actes obligatoris previstos en l'article 249 del Tractat C.E.: la directiva, el reglament i la decisió. Els actes no obligatoris. Els actes atípics.

IV. LES LLIBERTATS COMUNITÀRIES

Caracterització general de les llibertats comunitàries. Concepte de llibertat comunitària. Principis i mètodes per a la consecució de les llibertats comunitàries Llibertat de circulació de mercaderies. Àmbit d'aplicació: productes que es beneficien de la lliure circulació de mercaderies. Contingut jurídic. Les excepcions a la lliure circulació de mercaderies.

Lliure circulació de persones. Noció de lliure circulació de persones. Contingut jurídic. Les excepcions per raó d'ordre públic, salut i seguretat pública.

Lliure circulació de treballadors. Àmbit d'aplicació: concepte de treballador i treball assalariat. Contingut jurídic. L'exclusió dels llocs de treball a l'administració pública.

El dret d’establiment. Concepte. Àmbit d’aplicació personal i material. Contingut jurídic. Les excepcions al dret d’establiment.

Lliure prestació de serveis. Concepte i àmbit d'aplicació. Contingut jurídic. L'exclusió de les activitats que suposen un exercici de l'autoritat pública. Les excepcions a la lliure prestació de serveis.

Lliure circulació de capitals. Àmbit d’aplicació. Contingut Jurídic. Límits.

BIBLIOGRAFIA:

ABELLÁN, Victoria i VILÀ, Blanca (Dirs.): Lecciones de Derecho Comunitario Europeo, 3ra. ed., Ariel, Barcelona, 1998.

2

ANDRÉS SÁENZ DE SANTAMARÍA, M. P.; GONZÁLEZ VEGA, J. i FERNANDEZ PÉREZ, B.: Introducción al derecho de la Unión Europea, 2na. ed., Eurolex, Madrid, 1999.

BERNAD, Maximiliano; SALINAS, Sergio i TIRADO, Carmen: Instituciones y Derecho de la Unión Europea, Realizaciones, Informes y Ediciones Europa, Zaragoza, 2003.

HUESA VINAIXA, Rosario (coord.): Instituciones de Derecho Comunitario, Tirant lo Blanch, Valencia, 2000.

LÓPEZ ESCUDERO, Manuel i MARTÍN Y PÉREZ DE NANCLARES, José: Derecho Comunitario Material, McGraw-Hill, Madrid, 2000.

ISAAC, Guy (versió espanyola per G.-L. Ramos Ruano): Manual de Derecho Comunitario General, 5na. ed. espanyola, Ariel, Barcelona, 2000.

MANGAS MARTÍN, Araceli: Tratado de la Unión Europea, Tratados constitutivos de las Comunidades Europeas y otros actos básicos de Derecho Comunitario, 10na. ed., Bibilioteca de textos legales, Técnos, Madrid, 2003.

MANGAS MARTÍN, Araceli i LIÑÁN NOGUERAS, Diego J.: Instituciones y derecho de la Unión Europea, 3ra. ed. Tecnos, Madrid, 2002.

MENGOZZI, Paolo (traducció per Javier Fernández Pons): Derecho Comunitario y de la Unión Europea, Técnos, Madrid, 2000.

També podeu consultar l’adreça electrònica: www.europa.eu.int

3

OPOSICIONS A L’ ESCALA ADMINISTRATIVA i AUXILIAR ADMINISTRATIVA URVDRET COMUNITARI EUROPEU

LA CONFIGURACIÓ INICIAL DEL PROCÈS D’INTEGRACIÓ EUROPEA

1. 1951- Tractat de la Comunitat Europea del Carbó i de l’acer (CECA)

• Estats participants: França, Bèlgica, Països Baixos, RFA, Itàlia i Luxemburg.

• Objectiu: controlar la producció i comercialització del carbó i l’acer en l’interior dels Estats membres a través de la formació d’un mercat comú i una política comuna en el sector.

• Competències pròpies que regulen directament la situació jurídica dels Estats i empreses de la Comunitat i marc institucional propi que es superposa a l’estatal (Alta Autoritat, Consell, Assamblea i Tribunal de Justícia).

2. 1957- Tractat de la Comunitat Europea (CEE)/Tractat de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (CEEA) i Tractat sobre certes institucions comunes de les Comunitats Europees.

4

Diferències entre les 3 organitzacions:

• Pla institucional i decisional: Tribunal de Justícia i l’Assamblea són comunes a les 3. El Comité Económic i Social comú a la CEE i a la CEEA. En la CECA, el centre de decisió recau en l’Alta Autoritat i en la CEEA i CEE recau en el Consell.

• Pla material: CEE va més enllà que la CECA i la CECA perque persegueix la creació d’un mercat comú amb caràcter general amb la liberalització dels factors econòmics (persones, capitals, serveis i mercaderies).

• Pla d’integració econòmica: CECA: integració del sector del carbó i l’acerCEEA: ús de l’energia nuclear per a fins pacíficsCEE: integració més global, substitució dels Estats membres per a un mercat comú, com a un mercat nacional.

Aspectes comuns de les 3 organitzacions:

- Integració econòmica més enllà d’una simple cooperació.

- Sistema institucional que adopten actes normatius propis que s’apliquen als seus Estats membres i amb primacia sobre el seu dret intern.

- Sistema de control judicial propi i autònom per a fer respectar el dret comunitari

- Tenen personalitat jurídica pròpia.

5

ASPECTES GENERALS DE L'EVOLUCIÓ POSTERIOR

Evolució de les Comunitats Europees des de tres punts de vista:

A.- Principals aspectes de l'aplicació progressiva dels tractats. - El sistema d'adopció de decisions- La consecució d'una autonomia financera de les Comunitats Europees- L'elecció del membres del Parlament Europeu - L'establiment d'un mercat comú

B.- Ampliació dels Estats membres- 1973: Dinamarca, Irlanda i Regne Unit- 1981: Grècia- 1986: Espanya i Portugal- 1995: Suècia, Finlàndia i Àustria

C.- Aprofundiment de la seva acció- la política econòmica i monetària- evolució de les polítiques sectorials:

a) la inclusió de noves polítiques no previstes inicialment als tractatsb) l'extensió de les polítiques ja existents

6

ELS OBJECTUS DE LES CC.EE. EN ELS TRACTATS ORIGINARIS

Art. 2 TCECA:“La CECA té per missió contribuir, en harmonia amb l’economia dels Estats membres i mitjançant l’establiment d’un mercat comú en les condicions fixades a l’article 4, a l’expansió econòmica, al desenvolupament de l’ocupació i a l’elevació del nivell de vida als Estats membres.La Comunitat haurà de procedir a l’establiment progressiu de condicions que assegurin per elles mateixes la distribució més racional possible de la producció al més alt nivell de productivitat, al mateix temps que garanteixin la continuïtat de l’ocupació i evitin provocar, a les economies dels Estats membres, pertorbacions fonamentals i persistents.”

Art. 1 TCEEA:“(...) La Comunitat tindrà per missió contribuir, mitjançant l’establiment de les condicions necessàries per a la creació i creixement ràpids d’indústries nuclears, a l’elevació del nivell de vida als Estats membres i al desenvolupament dels intercanvis amb la resta de països.” Art. 2 TCEE:“La Comunitat tindrà per missió promoure, mitjançant l’establiment d’un mercat comú i la progressiva aproximació de les polítiques econòmiques dels Estats membres, un desenvolupament harmoniós de les activitats econòmiques en el conjunt de la Comunitat, una expansió continuada i equilibrada, una estabilitat creixent, una elevació accelerada del nivell de vida i relacions més estretes entre els Estats que l'integren.”

Art. 232 TCEE (actual art. 305 TCE):“1. Les disposicions del present tractat no modificaran les del TCECA, en particular, pel que respecta als drets i obligacions dels Estats membres, les competències de les institucions de la mateixa i les normes establertes en aquest tractat per al funcionament del mercat comú del carbó i de l’acer.2. Les disposicions del present tractat no afectaran les estipulacions del TCEEA.”

7

DEL MERCAT COMÚ A LA UNIÓ ECONÒMICA I MONETÀRIA

EVOLUCIÓ DEL PROJECTE D’INTEGRACIÓ ECONÒMICA EUROPEA: LA SUPERACIÓ DE LA FASE DEL MERCAT COMÚ

- La introducció del concepte de mercat interior.

- De la progressiva aproximació de les polítiques dels EE.MM. a la Unió Econòmica i Monetària.

CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE L’UEM (ARTS. 98 A 124 TCE)

- Principis i directrius generals (art. 4 TCE)

- Consecució progressiva de l’UEM:- Primera fase (1990):

- liberalització total dels moviments de capitals- establiment d'un sistema de vigilància multilateral de polítiques econòmiques

- Segona fase (1994):- el Consell adopta orientacions generals sobre la política econòmica dels Estats i pot fer recomanacions a Estats en particular- creació de l’Institut Monetari Europeu

- Tercera fase (1999):- convergència de les polítiques econòmiques- instauració d’una moneda única i creació del Banc Central Europeu

8

ELS NOUS OBJECTIUS INCORPORATS PEL TRACTAT DE LA UNIÓ EUROPEA I EL TRACTAT D’AMSTERDAM

Art. 2 TCE:“La Comunitat tindrà per missió promoure, mitjançant l’establiment d’un mercat comú i d’una unió econòmica i monetària i mitjançant la realització de les polítiques i accions comunes previstes als articles 3 i 4, un desenvolupament harmoniós, equilibrat i sostenible de les activitats econòmiques en el conjunt de la Comunitat, un alt nivell d'ocupació i de protecció social, la igualtat entre l’home i la dona, un creixement sostenible i no inflacionista, d'un alt grau de competitivitat i de convergència dels resultats econòmics, un alt nivell de protecció i de millora de la qualitat del medi ambient , l'elevació del nivell i de la qualitat de vida, la cohesió econòmica i social i la solidaritat entre els Estats membres”

Distinció entre:- objectius no estrictament econòmics- objectius estrictament econòmics

9

LA NATURALESA JURIDICA DE LES COMUNITATS EUROPEES

POSICIONS DOCTRINALS:

- ESTRUCTURES FEDERALS- ESTRUCTURES CONFEDERALS- ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

CARACTERITZACIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES:

- Acord constitutiu- Associació voluntària d’Estats- Òrgans permanents, propis i independents- Gestió d’interessos col·lectius- Voluntat jurídica independent de la dels Estats membres

10

LA PERSONALITAT JURÍDICA INTERNACIONAL DE LES COMUNITATS EUROPEES A LA VISTA DELS SEUS TRACTATS CONSTITUTIUS

Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer

Article 6 del TCECA:“La Comunitat tindrà personalitat jurídica. A les relacions internacionals, la Comunitat gaudirà de la capacitat jurídica necessària per a l’exercici de les seves funcions i la consecució dels seus fins.”Altres articles: 93 i 94 del TCECA

Comunitat Europea de l’Energia AtòmicaArticle 184 del TCEEA: “La Comunitat tindrà personalitat jurídica.”Altres articles: Cap. X del Títol II, arts. 199 a 201 del TCEEA

Comunitat EuropeaArticle 281 del TCE:“La Comunitat tindrà personalitat jurídica.”Altres articles: 300 a 304 del TCE

11

LA CONFIGURACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA: ANTECEDENTS

- UTILITZACIÓ DE L’ACEPCIÓ “UNIÓ EUROPEA” EN ELS DOCUMENTS COMUNITARIS

- PRIMER ÚS DE L’ACEPCIÓ EN UN TEXT DE DRET PRIMARI

- POSICIONS DURANT LA CONFERENCIA INTERGOVERNAMENTAL D’UNIÓ POLÍTICA:

A) CREACIÓ D’UNA ÚNICA COMUNITAT EUROPEA

B) MANTENIMENT DEL SISTEMA DE L’ACTA ÚNICA EUROPEA

C) CREACIÓ D’UNA POLÍTICA EXTERIOR I DE SEGURETAT COMUNA DE LA UNIÓ EUROPEA

12

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA UNIÓ EUROPEA

- Estructura del TUE- Dificultats per establir la seva naturalesa jurídicaArt. 1 TUEPor el presente Tratado, las Altas partes contratantes constituyen entre sí una Unión Europea, en lo sucesivo denominado “Unión”.El presente Tratado constituye una nueva etapa en el proceso creador de una unión cada vez más estrecha entre los pueblos de Europa, en la cual las decisiones serán tomadas en la forma más abierta y próxima a los ciudadanos que sea posible.La Unión tiene su fundamento en las Comunidades Europeas completadas con las políticas y formas de cooperación establecidas por el presente Tratado. Tendrá por misión organizar de modo coherente y solidario las relaciones entre los Estados miembros y entre sus pueblos.

- Característiques: uns objectius comuns de la Unió (art. 2), un marc institucional únic per a les Comunitats Europees i els diferents mecanismes de cooperació creats (art. 3), un únic procediment de revisió per al conjunt dels tractats en els que es fonamenta la Unió (art. 48), i, estableix que els nous Estats membres ho seran de la Unió en el seu conjunt (art. 49)

- Crítiques doctrinals al model implantat

13

ELS OBJECTIUS DE LA UNIÓ EUROPEA

La Unió Europea tindrà els següents objectius (art. 2): promoure un progrés econòmic i social i un alt nivell d’ocupació i aconseguir un desenvolupament equilibrat i sostenible afirmació de la seva identitat en l'àmbit internacional reforçament dels drets i interessos dels nacionals dels seus Estats membres mantenir i desenvolupar la Unió com a un espai de llibertat, seguretat i justícia manteniment i desenvolupament del cabdal comunitari, a més es preveu l'estudi de la seva evolució per tal d'incorporar els

mecanismes de cooperació previstos al TUE en el mecanismes comunitaris

LA CIUTADANIA EUROPEA (arts.17 a 22 TCE)

- Àmbit d’aplicació personal: Tota persona que ostenta la nacionalitat d’un Estat membre. La ciutadania europea es complementària i no substitutiva de la ciutadania nacional.

- Drets de la ciutadania europea: Dret a circular i residir lliurement en el territori dels Estats membres Dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals i al Parlament Europeu Protecció diplomàtica i consular Dret de petició davant el P.E. i de personació al Defensor del Poble

14

ELS MEMBRES DE LA UNIÓ EUROPEA

ESTATUT DE PARTICIPACIÓ A LES COMUNITATS EUROPEES: MEMBRE

NO ES POSSIBLE ALTRES MODALITATS DE PARTICIPACIÓ LIMITADA

No es considera estatut de participació: el "règim especial d'associació" previst a l'article 131 del TCE . Quan un Estat tercer que celebra l'acord d'associació previst a l'art. 238 del TCE

Els Membres originaris són:França, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i la República Federal d’Alemanya

Ampliació de les Comunitats Europees/Unió Europea 1973: Dinamarca, Irlanda i Regne Unit 1981: Grècia 1986: Espanya i Portugal 1995: Suècia, Finlàndia i Àustria

La cinquena ampliació preveu l’entrada:Estonià, Hongria, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Letònia, Lituania, Xipre, Eslovènia i Malta (2004), Romania i Bulgària (2007) i Turquia (tot i que amb aquest últim encara no s'han iniciat les negociacions)

15

CONDICIONS EXIGIDES ALS ESTATS CANDIDATS

Art. 49 del TUECualquier Estado europeo que respete los principios enunciados en el apartado 1 del artículo 6 podrá solicitar el ingreso como miembro de la Unión. (…)

Art. 6 del TUE1. La Unión se basa en los principios de libertad, democracia, respeto de los derechos humanos y de las libertades fundamentales y el Estado de Derecho, principios que son comunes a los Estados miembros. (…)

Altres criteris d’admissibilitat suplementaris: La pertinència simultània a les tres Comunitats Europees i als mecanismes de cooperació que complementen la Unió Europea (PESC i la

Cooperació policial i judicial en matèria penal) Els candidats havien de tenir una economia de mercat mínimament eficaç i una estructura jurídic-administrativa que funcionés de manera

raonable. L’acceptació de la totalitat del cabdal comunitari

El cabdal comunitari compren: Els principis econòmics i polítics recollits als Tractats constitutius i a aquells actes que els modifiquen; tots els actes adoptats en aplicació dels Tractats, incloses les declaracions i resolucions; la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, i els acords internacionals conclosos entre els Estats membres i per les Comunitats Europees amb altres subjectes internacionals.

16

EL PROCEDIMENT D'ADHESIÓ

Art. 49 del TUE(…) Dirigirá su solicitud al Consejo, que se pronunciará por unanimidad después de haber consultado a la Comisión y previo dictamen conforme del Parlamento Europeo, el cual se pronunciará por mayoría absoluta de los miembros que lo componen.Las condiciones de admisión y las adaptaciones que esta admisión supone en lo relativo a los Tratados sobre los que se funda la Unión serán objeto de un acuerdo entre los Estados miembros y el Estado solicitante. Dicho acuerdo se someterá a la ratificación de todos los Estados contratantes, de conformidad con sus respectivas normas constitucionales.

L'acta d'adhesió s'estructura en cinc parts:

- La primera inclou els principis que regeixen l’ingrés del nou membre.

- La segona part recull les adaptacions dels tractats.

- La tercera inclou les adaptacions tècniques dels actes de les institucions comunitàries.

- La quarta part són les mesures transitòries. Es poden distingir entre: Les disposicions transitòries: que permeten l'aplicació gradual de determinats actes o disposicions de dret comunitari. Les derogacions temporals o les mesures que preveuen la suspensió de la vigència d'alguns actes.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTRUCTURA INSTITUCIONAL

- Configuració progressiva d’una estructura institucional comuna

- Estructura institucional comuna/ funcions diverses segons l’àmbit d’actuació

- Distinció: institucions comunitàries/ òrgans comunitaris

INSTITUCIONS COMUNITÀRIES

Parlament EuropeuInteressos dels pobles dels Estats membres

Consell de la Unió Europea

Interessos dels Estats membres

Comissió EuropeaInterès genuïnament

comunitari

Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees

Interès del DretTribunal de Comptes

“consciència financera de la Comunitat”

ORGANS COMUNITARISÒrgans d’origen constitucional Òrgans d’origen institucional

Òrgans consultius Òrgans de gestió

17

Òrgans de controlDefensor del Poble

Comitè Econòmic i Social, Comitè de les

Regions, Comitè Consultiu CECA

Agència d’aprovisionament de l’EURATOM, Banc Europeu d’Inversions, Banc Central Europeu

Òrgans d’assistènciaComitès de caràcter tècnic i consultiu creats pel Consell i Comissió i

Comitès de gestió i reglamentació.

LA DISTRIBUCIÓ DE COMPETENCIES ENTRE LES INSTITUCIONS COMUNITÀRIES

Comissió Europea- Competències de control- Competències d’iniciativa- Competències d’execució

Parlament Europeu- Competències pressupostàries- Competències normatives- Competències de control

Consell de la Unió Europea- Competències normatives i d’execució- Competències de coordinació- Competències en matèria de relacions exteriors

Tribunal de Comptes- Competències d’assessorament- Competències de control

Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees- Competència consultiva- Competència contenciosa- Competència prejudicial

PRINCIPI D’EQUILIBRI INSTITUCIONAL

Art. 7 TCE:“1. (...) Cada institució actuarà dins dels límits de les competències atribuïdes pel present Tractat. (...)”

CONSELL EUROPEU: NATURALESA

- ANTECEDENTS: CIMERA DE CAPS D'ESTAT

- CREACIÓ A LA CIMERA DE PARÍS DE 1974

- NATURALESA INICIAL (DOBLE PERSPECTIVA): Institució comunitària Reunió intergovernamental

- REGULACIÓ: Primera etapa: Declaracions i pràctica Segona etapa: Base jurídica amb l'A.U.E. Tercera etapa: Base jurídica amb el T.U.E.

18

CONSELL EUROPEU: COMPOSICIÓ I FUNCIONAMENT

MEMBRES: CAPS D'ESTAT I DE GOVERN ASSISTITS PELS MINISTRES D'AA.EE.

TAMBÉ ASSISTEIXEN: OBSERVADORS DE LA SECRETÀRIA GENERAL DEL CONSELL I DE LA PRESIDÈNCIA PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA

FUNCIONAMENT: PERIODICITAT DE LES REUNIONS: DOS COPS L'ANY MÍNIM PRESIDIT PEL CAP D'ESTAT QUE EXERCEIX LA PRESIDÈNCIA DEL CONSELL NO HI HA VOTACIONS EMET DECLARACIONS COMUNES I ALTRES ACTES PREVISTOS ALS TRACTATS LA PRESIDÈNCIA EMET SOTA LA SEVA RESPONSABILITAT UN RESUM DE LES CONCLUSIONS

19

CONSELL EUROPEU: FUNCIONS

- Increment progressiu de la seva activitat

1.- Declaració solemne sobre la Unió Europea de 19 de juny de 1983 Funcions de caràcter polític

2.- L'Acta Única Europea no estableix cap tipus de funcions

3.- L'art. 4 del TUE resumeix i actualitza les funcions assignades:

Activitats generals en el marc de la Unió Europea

Activitats en el marc dels mecanismes de cooperació

Activitats en el marc comunitari: assignades expressament al Consell Europeu assignades al Consell en sessió de Caps d'Estat i de govern assignades als Caps d'Estat i de govern

20

COMISSIÓ EUROPEA: COMPOSICIÓ

25 membres (art. 213 TCE)

Procediment de designació Art. 214.2 TCE

El Consejo, reunido en su formación de Jefes de Estado o de Gobierno y por mayoría cualificada, designará a la personalidad a la que se proponga nombrar Presidente de la Comisión; el Parlamento Europeo deberá aprobar dicha designación.El Consejo, por mayoría cualificada y de común acuerdo con el Presidente designado, adoptará la lista de las demás personalidades a las que se proponga nombrar miembros de la Comisión, establecida de conformidad con las propuestas presentadas por cada Estado miembro.El Presidente y los demás miembros de la Comisión designados de este modo se someterán colegiadamente al voto de aprobación del Parlamento Europeo. Una vez obtenida la aprobación del Parlamento Europeo, el Presidente y los demás miembros de la Comisión serán nombrados por el Consejo por mayoría cualificada.

Mandat de 5 anys renovables, que només es pot interrompre per causes taxades

21

COMISSIÓ EUROPEA: ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

Principi d’auto-organització

Funcions del President:1. Burocràtic-administratives: convoca i presideix les reunions2. Protocol·làries: representant de la Comissió a l’exterior

Funcions dels comissaris:1. Prepara i executa les decisions segons les matèries assignades pel President

Reunions de la Comissió: un cop per setmana i a porta tancada

Sistema d’adopció de decisions: consens o per majoria simple

Característiques bàsiques de l’aparell burocràtic de la Comissió

Principis rectors del funcionament de la Comissió:

A.- IndependènciaB.- Col·legialitatC.- Responsabilitat

22

COMISSIÓ EUROPEA: COMPETÈNCIES

a) El poder d’iniciativa normativa

Contingut bàsic Característiques El procés de preparació de proposició

1. Fase de documentació2. Fase de consulta3. Fase de decisió4. Aprovació de la proposició

b) La vigilància i control del compliment del dret comunitari

Contingut bàsic Poders de la Comissió en aquest àmbit:

- poders d’informació i verificació- poders de perseguir infraccions- poders per assegurar la gestió de les clàusules de salvaguarda

23

COMISSIÓ EUROPEA: COMPETÈNCIES

c) El poder d’execució normativa

Contingut bàsic Modalitats:

a.- En exercici del seu poder de decisiób.- Per delegació del Consell

d) El poder de representació de les Comunitats Europees

Art. 282 TCE

Contingut:- Relacions amb altres O.I.- Relacions amb tercers Estats- Negociacions de tractats internacionals

24

CONSELL: COMPOSICIÓ

Membres- La regulació abans del TUE: membres dels governs dels Estats- Situació amb l’entrada en vigor del TUE: representants del govern dels Estats amb rang ministerial (assistits per funcionaris)

Altres assistents: membre de la Comissió (assistits per funcionaris)

CONSELL: ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

Funcionament: Lloc de les reunions: Brussel·les i Luxemburg (abril, juny i octubre) Especialització: Consell Afers Generals (M.AA.EE)/Consells sectorials Periodicitat: no periodicitat fixada, però el Consell d’Afers Generals es reuneix 1 cop al mes. La Presidència del Consell: rotació semestral.titularitat i funcions Transparència versus confidencialitat

Organització de les reunions: Ordre del dia: temes inscrits al llistat A i al llistat B

25

L’ADOPCIÓ DE DECISIONS PER PART DEL CONSELL

Sistemes de votacions:

Majoria simple : vot favorable de la majoria dels seus membres

Majoria qualificada : sistema de ponderació de vots

A partir del novembre del 2004:a) 232 vots afirmatius que representin la majoria dels Estats quan l’acord es pren a proposta de la Comissió.b) 232 vots afirmatius que representin el parer favorable de 2/3 dels Estats, en la resta de supòsits.Si es demana s’ha de comprovat que la decisió ha estat adoptada amb el vot favorable dels Estats que representin al menys el vot del 62% de la població

Unanimitat : vot favorable de tots els Estats, pot haver-hi abstencions

Es va utilitzar durant més temps de l’inicialment previst com a conseqüència de l’Acord de Luxemburg

26

EL COMITÉ DE REPRESENTANTS PERMANENTS

Art. 207 TCE1. Un comité compuesto por los representantes permanentes de los Estados miembros se encargará de preparar los trabajos del Consejo y de realizar las tareas que éste le confíe. El comité podrá adoptar decisiones de procedimiento en los casos establecidos en el reglamento interno del Consejo.2. El consejo estará asistido por una Secretaria general, dirigida por un Secretario general, alto representante de la política exterior y de seguridad común, al que asistirá a su vez un Secretario general adjunto responsable de la gestión de la Secretaría general. El consejo nombrará al Secretario general y al Secretario general adjunto por unanimidad.3. El Consejo decidirá la organización de la secretaría general.

Organització i funcionament del COREPER:

Treball a dos nivells: COREPER 1: format pels RE.PER. adjunts COREPER 2: format pels RE.PER.

Prepara l’ordre del dia de les reunions del Consell, recomanant l’adopció de les decisions en dos llistats: llistat A i llistat B.

27

CONSELL: COMPETÈNCIES

A. COMPETÈNCIES LEGISLATIVES I D’EXECUCIÓ

És l’òrgan principal d’adopció de normes, seguint el procediments previstos És el titular de la competència d’execució que delega en la Comissió

B. COMPETÈNCIES DE COORDINACIÓ

El Consell s’encarrega de coordinar l’activitat dels EE.MM. i les CC.EE.

C. COMPETÈNCIES EN MATÈRIA DE RELACIONS EXTERIORS

Comparteix amb la Comissió la representació exterior Autoritza l’inici de les negociacions dels tractats i celebra el tractat Expressa la posició de la UE als principals fòrums internacionals mitjançant la Presidència Garanteix juntament amb la Comissió la coherència de l’acció exterior de la UE

28

PARLAMENT EUROPEU: COMPOSICIÓ

Està format pels representants dels pobles dels Estats membres.

Sistema de designació: Etapa transitòria: delegats dels parlaments nacionals Des del 1979: primeres eleccions per sufragi universal directe

Nombre de parlamentaris: 626 fins a un màxim de 732.

Mandat de cinc anys

29

PARLAMENT EUROPEU: ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

Principi d’autorganització

Sessions

Els treballs es desenvolupen en Ple o Comissions

Sistema de votacions

Organització interna: President, Vicepresidents, Mesa del Parlament, Conferència de presidents, Qüestors, Conferència de presidents de Comissió,

Conferència de presidents de delegació i Secretaria

Seu del Parlament Europeu: Estrasburg, Brussel·les i Luxemburg

Els grups polítics (els diputats s’agrupen per ideologies o afinitats polítiques): Sistema de constitució destinat a facilitar la plurinacionalitat dels grups Funcions dels grups polítics

L’estatut dels parlamentaris: privilegis, immunitats, retribucions

PARLAMENT EUROPEU: COMPETÈNCIES

A.- Poders de control polític: Moció de censura a la Comissió Europea Preguntes i debats Comissions d’investigació

B.- Poders normatius participació en els procediments de creació de normes

C.- Poders pressupostaris despeses obligatòries: “proposar al Consell, per majoria dels vots emesos, modificacions al projecte” despeses no obligatòries: el PE pot esmenar el pressupost amb el vot majoritari dels seus membres, que s'entendrà tàcitament

acceptat pel Consell si no les refusa expressament per majoria qualificada. En aquest cas, el PE pot consolidar les modificacions i imposar-les al Consell si ho aprova la majoria dels seus membres i que representin 3/5 parts dels vots emesos

El PE pot rebutjar en bloc el pressupost amb el vot favorable de la majoria dels seus membres que representin 2/3 parts dels vots emesos

30

TRIBUNAL DE JUSTÍCIA: COMPOSICIÓ

Membres: un jutge per Estat membre i 8 Advocats generals

Sistema de designació Mandat de 6 anys renovables. Renovació parcial cada 3 anys

TRIBUNAL DE JUSTÍCIA: ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

El President del Tribunal: elecció i funcions

El Secretari: elecció i funcions

Els lletrats: funcions

Sessions: ple, sales (3 o 5 membres) i Gran Sala. Criteris de distribució dels afers

Funcions de l’Advocat general

Règim lingüístic

31

TRIBUNAL DE JUSTICIA: COMPETÈNCIA

Competència consultiva

Competència contenciosa

Competència prejudicial

PROCEDIMENT DAVANT EL TRIBUNAL DE JUSTICIA

Distinció entre la fase escrita i la fase oral

Possibilitat d’adopció de mesures d’instrucció

Deliberació i redacció de la Sentència

Representació de les parts

32

EL TRIBUNAL DE PRIMERA INSTÀNCIA

Composició: Com a mínim un jutge per cada Estat membre

El President, el Secretari i la funció d’Advocat general

S’organitza en sales i excepcionalment en Ple

Competència del TPI: recursos directes (en particular els recursos d’anul·lació, per omissió i de responsabilitat), a excepció dels que s’assignin a una sala

jurisdiccional i dels que l’Estatut reservi al Tribunal de Justícia els recursos de cassació o, excepcionalment, d’apel·lació contra resolucions de les futures sales jurisdiccionals qüestions prejudicials en matèries específiques

LES SALES JURISDICCIONALS

Base jurídica Naturalesa Competències

33

EL TRIBUNAL DE COMPTES

Composició: nombre, sistema de designació i requisits per ser membre

Competències:1. Assistència a les autoritats pressupostàries2. Control permanent dels comptes

34

LES RELACIONS INTERINSTITUCIONALS

- Relacions entre el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea: Consell pot comparèixer davant al PE per fer-se escoltar/el PE pot plantejar preguntes escrites o orals al Consell/àmbit pressupostari i en l’elaboració de normes (procediment de concertació, cooperació i codecisió).

- Relacions entre el Parlament Europeu i la Comissió Europea: el PE participa en el nomenament de la Comissió i del seu president/assistència de membres de la Comissió a les sessions del PE i poden sol·licitar la paraula/els membres del PE poden realitzar preguntes a la Comissió/ la Comissió ha de presentar un informe anual al PE/la Comissió és responsable políticament davant el PE i el PE pot presentar una moció de censura.

- Relacions entre la Comissió Europea i el Consell de la Unió Europea: control del Consell sobre la Comissió a través de comitès tècnics i de gestió en l’execució dels Tractats i el dret derivat.

PRINCIPI DE COOPERACIÓ LEIAL INTERINSTITUCIONALPositiu: obligació de les institucions d’establir mecanismes que permetin assegurar un correcte funcionament de l’estructura institucional comunitària.

- Contingut:negatiu:

- mecanismes d’implementació del principi de cooperació lleial

L'AUTONOMIA DE L'ORDENAMENT JURÍDIC COMUNITARI

L'ordenament jurídic comunitari és autònom de l'ordenament jurídic internacional i dels ordenaments jurídics interns.

L’ordenament jurídic comunitari es caracteritza per:

- l'existència d'un conjunt organitzat de normes jurídiques, que tenen fonts pròpies i que produeixen uns efectes molt determinats,

- un conjunt òrgans amb capacitat de crear normes i que està subjecte a procediments reglats.- un sistema judicial de garantia en l'aplicació de les normes comunitàries, la interpretació i la sanció uniforme.

35

EL SISTEMA DE FONTS COMUNITÀRIES

Dret primari o originari(Tractats constitutius + annexes i protocols; reformes dels tractats i Tractats d'adhesió)

Principis generals del Dret, Dret ConsuetudinariAcords de Dret Internacional de la CE

Dret derivat- reglaments i reglaments d'aplicació- directives CE/recomanacions CECA

- decisions generals i individualsDret Complementari

- decisions dels representants dels governs dels Estats membres adoptats en el sí del Consell- Acords amb caràcter europeu (art. 293 TCE)

36

LA JERARQUIA NORMATIVA La característica fonamental del dret originari és la seva prevalença davant altres fonts de dret comunitari, en relació a

l’àmbit material i formal regulat als tractats.

Al dret originari no trobem cap determinació expressa de la jerarquia normativa. Hi han determinats preceptes que de manera implícita reconeixen la supremacia de les normes de dret originari. (ex: article 5 del TUE i articles 7 TCE, 8 TCE i 9 TCE.)

El TJCE utilitza el dret originari com a paràmetre de validesa de la resta del dret comunitari, com si es tractés d'un bloc de constitucionalitat

L'article 300.6 del TCE estableix un sistema de control previ de la compatibilitat d'aquests acords amb les normes constitutives comunitàries.

• L'article 48 del TUE estableix l’únic sistema de modificació del dret originari.

ELS TRACTATS CONSTITUTIUS

Classificació: Els tractats originaris:

o TCECAo TCEEAo TCE

Els successius tractats d’adhesió Els tractats que perfeccionen les Comunitats Europees:

o Acta Única Europea 1986o Tractat de la Unió Europea 1992

37

o Tractat d’Amsterdam 1997o Tractat de Niça 2001

38

CARACTERÍSTIQUES DEL DRET ORIGINARI

Prevalença davant altres fonts de dret comunitari Autonomia entre els tractats constitutius Estructura:

o El preàmbul i les disposicions preliminarso Les clàusules institucionalso Les clàusules materialso Les clàusules finals

Contingut:o Aspecte interestatalo Aspecte constitucionalo Aspecte legislatiu

ÀMBIT D’APLICACIÓ TERRITORIAL I TEMPORAL

Efectes en el temps:- El TCECA es de duració determinada: 50 anys (art. 97 TCECA) - El TCE i el TCEEA tenen una duració il·limitada (art. 312 TCE i art. 208 TCEEA)

Efectes territorials (art.79 CECA, nou 299 TCE i 198 TCEEA i a les disposicions pertinents de les successives Actes d'adhesió):o Aplicació variable dels Tractats a determinats territoris insulars o amb altres característiques especials (e.g. Gibraltar),

que farien inadequada l'aplicació íntegre del regim comunitari

EL DRET DERIVAT: ELS ACTES OBLIGATORIS DE L’ART. 249 TCELA DIRECTIVA

39

Naturalesa: mètode de legislació indirecta que es completa en 2 etapes: 1-actuació comunitària i 2-actuació nacional. Es una tècnica legislativa descentralitzada que pretén l’aproximació de les disposicions estatals o l’elevació conjunta del nivell de protecció d’un sector determinat. Característiques: els destinataris són Estats Membres/és obligatòria en quan al resultat en un plaç de temps determinat/no té aplicació directe ni efecte directe.Entrada en vigor: quan els destinataris són concrets: notificació als Estats destinataris. Destinataris tots els Estats: publicació DOUE i en vigor als 20 dies de la publicació.EL REGLAMENTCaracterístiques: Abast general. Obligatorietat de tots els elements. Aplicabilitat directa/efecte directe.Entrada en vigor: 20 dies de la publicació al DOUE.LA DECISIÓ Característiques: No té abast general. Només és obligatòria pel seus destinataris. És obligatòria en tots els seus elements. Entren en vigor a partir de la notificació.

ELS ACTES NO OBLIGATORIS

Característiques: no tenen força vinculant i no són fonts de dret en sentit estricte, són instruments d’orientació dels comportaments i de les legislacions.

Principals manifestacions: - recomanacions: poden ser adoptades pel Consell o la Comissió i són invitacions a adoptar una determinada regla de conducta. - dictàmens: adoptades per la Comissió i poden dirigir-se als Estats membres i als particulars i expressen l’opinió d’aquesta

institució en una determinada matèria.

Valor jurídic: tot i ser no vinculants, generen efectes jurídics, els jutges nacionals estan obligats a tenir-los en compte per interpretar les disposicions nacionals per completar les disposicions de dret comunitari amb caràcter obligatori

ELS ACTES NO PREVISTOS A L’ART. 249 DEL TCE

Classificació doctrinal: Actes atípics ( reglaments interns, directrius, decisions atípiques)Actes no previstos als tractats (comunicacions, declaracions, resolucions)

40

EL DRET COMPLEMENTARI

- El dret complementari forma part de l’ordenament comunitari en sentit ampli.- Les relacions entre el dret comunitari i el dret complementari són de compatibilitat- El dret complementari ha de respectar les següents regles:

o en els àmbits de competències exclusives de la Comunitats no pot entrar el dret complementari;o en els àmbits de competències compartides, te prioritat les normes de dret derivat,o en els àmbits de competències pròpies dels Estats és on es pot utilitzar lliurement el dret complementari.

Les fonts típiques de dret complementari són:- Les decisions dels Representants dels Governs dels Estats membres, reunits al sí del Consell- Els acords internacionals celebrats en l'àmbit del nou article 293 del TCE

41

CONCEPTE DE LLIBERTAT COMUNITÀRIA

Art. 3 TCE1. Para alcanzar los fines enunciados en el artículo 2, la acción de la Comunidad implicará, en las condiciones y según el ritmo previsto en el presente Tratado:c) un mercado interior caracterizado por la supresión en los Estados miembros, de los obstáculos a la libre circulación de mercancías, personas, servicios y capitales; (...)

Configuració de la regulació de les llibertats comunitàries al TCE Límits i interpretació jurisprudencial

PRINCIPIS I MÈTODES PER A LA CONSECUCIÓ DE LES LLIBERTATS COMUNITÀRIES

Principi de no discriminació per raó de nacionalitat (art. 12 TCE) art. 12 TCE. Implica la prohibició de tractament desigual entre els nacionals dels Estats Membres que suposi una discriminació per

raó de nacionalitat, directa o indirectament. Manifestacions: 1. Els EE.MM. no poden introduir noves discriminacions a la seva legislació o a la seva pràctica administrativa.

2. Els Estats estan obligats a eliminar les restriccions que existeixin en el seu ordenament en la forma i terminis que estableix el TCE i les institucions comunitàries, en la mesura en que desenvolupin les previsions del TCE a través de reglaments o directives.

Principi de progressivitat Aplicació progressiva de les llibertats donades les dificultats existents en els ordenaments interns per adaptar-se a les exigències

dels tractats.Equivalència de les condicions d’accés al mercat La diferent regulació de les condicions necessàries en el seu propi territori per desenvolupar determinades activitats econòmiques

pot suposar un obstacle a la realització de les llibertats comunitàries i per això cal una equivalència en les condicions d’accés al mercat.

42

ÀMBIT D’APLICACIÓ DE LA LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES Objectiu: pretén la fusió dels mercats nacionals en un únic espai econòmic, en l’interior del qual les mercaderies comunitàries

circulen lliurement en condicions anàlogues a les d’un mercat nacional.

Concepte de mercaderia: segons el TJCE és qualsevol producte valorable en diners i susceptible de transacció econòmica. Aquest concepte de mercaderia és independent de les seves qualitats particulars i de la seva destinació (els residus tòxics també són mercaderia).

Tipus de producte comunitari: mercaderies elaborades plenament a la Comunitat/mercaderies transformades a la Comunitat/mercaderia de lliure pràctica (mercaderies de tercers països legalment importades a qualsevol dels EE.MM).

Determinació del territori duaner comunitari: art. 299: territori dels EE.MM, tot i que determinades regions perifèriques i territoris d’ultramar gaudeixen d’un règim especial.

CONTINGUT JURÍDIC

a) establiment d’una Unió duanera, establiment d’un aranzel duaner exterior comú

b) supressió de les restriccions quantitatives i les mesures d’efecte equivalent:

imposar unilateralment càrregues pecuniàries que es generen pel pas d’un producte comunitari per una frontera intracomunitària;

sense que es tracti d’un dret d’aduana per que produeix els mateixos efectes; amb independència del fet que la càrrega sigui mínima, que la quantitat recaptada no sigui per l’Estat i que no tingui

efectes discriminatoris o protectors o no existeixi producte nacional competidor.

43

LES LIMITACIONS A LA LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES

Art. 30 TCELas disposiciones de los artículos 28 y 29 no serán obstáculo para las prohibiciones o restricciones a la importación, exportación o tránsito justificadas por razones de orden público moralidad y seguridad públicas, protección de la salud y vida las personas animales, preservación de los vegetales, protección del patrimonio artístico, histórico o arqueológico nacional o protección de la propiedad industrial y comercial. No obstante tales prohibiciones o restricciones no deberán constituir un medio de discriminación arbitraria ni una restricción encubierta del comercio entre los Estados miembros.

44

NOCIÓ DE LLIURE CIRCULACIÓ DE PERSONES Objectiu: facilitar lliure circulació de treballadors, el dret d’establiment i la lliure prestació de serveis. Es vol garantir a qualsevol

nacional d’un Estat membre el seu desplaçament a un altre Estat membre per realitzar una activitat econòmica. 2 Elements constitutius: el trasllat d’un nacional d’un EM a un altre i que el trasllat es realitzi amb la intenció d’accedir i d’exercir una

activitat econòmica. La lliure circulació de persones al TUE

CONTINGUT JURÍDICa) Lliure desplaçament i residència a favor: dels nacionals comunitaris que exerceixin una activitat econòmica a un altre EM i dels seus

familiars (sols cònjuges, descendents fins a 21 anys i ascendents del treballador i del cònjuge sempre que estiguin al seu càrrec i amb independència de la seva nacionalitat).

b) L’accés i exercici a una activitat econòmica

LÍMITS A LA LLIURE CIRCULACIÓ DE PERSONES L’excepció d’ordre públic, salut i seguretat pública (arts. 39.3 i 46.1 TCE, Directiva 64/221 de 25 de febrer i els límits a aquesta

excepció establerts per la directiva).

45

ÀMBIT D’APLICACIÓ DE LA LLIURE CIRCULACIÓ DE TREBALLADORS Concepte jurisprudencial: qualsevol persona que realitzi a favor d’una altra i sota la seva direcció el treball que se li encomani i pel

que rebrà una remuneració, en independència de la naturalesa jurídica de la relació de treball (extensió dels beneficis)

CONTINGUT JURÍDICa) La igualtat de tracte en l’accés i les condicions d’exercici d’un lloc de treball assalariat i b)Les mesures relatives a la seguretat social

L’EXCLUSIÓ DELS LLOCS DE TREBALL AL SECTOR PÚBLIC art. 39.4 TCE Criteri funcional: han de tractar-se de llocs de treball que suposin una activitat directament relacionada amb l’exercici de l’autoritat

pública. Requisits: participació directa o indirecta a l’exercici del poder públic i desenvolupar funcions que salvaguardin interessos generals

dels Estats o d’altres col.lectivitats públiques. Llistat orientatiu elaborat per la Comissió Europea: per ex. Forces de l’ordre públic, magistratura, administració fiscal, diplomàcia i els

llocs de treball als ens públics si fan activitats relacionades amb l’exercici del poder públic.

46

DELIMITACIÓ DE LA NOCIÓ D’ESTABLIMENT

Elements definidors d’un establiment: 1-instal·lació de caràcter estable i permanent d’una persona física o jurídica nacional d’un EM al territori d’un altre EM i 2-exercici d’una activitat econòmica no assalariada.

Formes que pot adoptar l’establiment: 1- principal: instal·lació de tota l’activitat de l’interessat en un EM del que no és nacional; 2-secundari: instal·lació a un EM d’una sucursal o filial d’una activitat principal que explota l’interessat a un altre EM.

ÀMBIT D’APLICACIÓ PERSONAL I MATERIAL Àmbit personal: Persones físiques nacionals comunitàries i societats (civils, mercantils i cooperatives amb finalitat lucrativa)

constituïdes d’acord amb la legislació d’un EM i amb seu al territori de la UE. Àmbit material: activitats no assalariades de caràcter industrial, comercial o activitats pròpies de les professions liberals. Accés a activitats no assalariades i el seu exercici

47

CONTINGUT JURÍDIC

La igualtat de tracte en l’accés i les condicions d’exercici d’una activitat econòmica L’equivalència de les condicions exigides pels EE.MM. per accedir a una activitat econòmica

- Mesures previstes al TCE per garantir aquest principi: coordinació de les disposicions dels EE.MM reguladores de garanties de les societats per protegir als socis i tercers; coordinació de les disposicions legals, reglamentàries i administratives dels EE.MM; i adopció de directives per al reconeixement mutu de certificats i altres títols.

Dret d’entrada i de residència a l’Estat de destinació

LES EXCEPCIONS AL DRET D’ESTABLIMENT L’exclusió de les activitats que suposen l’exercici de l’autoritat pública La clàusula d’ordre públic seguretat pública i salut pública La clàusula d’interès general

CONCEPTE I ÀMBIT D’APLICACIÓ DE LA LLIURE PRESTACIÓ DE SERVEIS Elements del concepte de serveis: activitat econòmica remunerada (industrial, comercial, artesanal o activitat de professió liberal) i

no assalariada, és subsidiària i cal que algun dels elements de la prestació de serveis no es localitzi a l’interior d’un mateix EM. Àmbit d’aplicació personal i territorial: Caràcter transfronterer del servei: el prestador del servei es desplaça al territori on es troba el

destinatari de la prestació; el destinatari del servei es desplaça al territori on és troba el prestador del servei; o pot desplaçar-se el servei, en tot cas el prestador del servei ha de trobar-se establert en el territori de la Comunitat.

Possibilitat d’extensió de l’ampit d’aplicació (art. 49 TCE) a prestadors de serveis no nacionals d’EM però que es trobin establerts a la Comunitat.

CONTINGUT JURÍDIC El dret de desplaçament i d’estada temporal/ El lliure accés a l’activitat no assalariada/ El principi d’equiparació de tracte/ L’article 55

estableix que els articles 45 a 48 TCE també s’apliquen. CONCEPTE I ÀMBIT D’APLICACIÓ DE LA LLIURE CIRCULACIÓ DE CAPITALS

Eliminació de les restriccions als moviments de capitals de les persones físiques o jurídiques resident als EE.MM i eliminació de les discriminacions per raó de nacionalitat, residència de les parts o lloc de col·locació dels capitals. Implantació progressiva i dificultosa (Directiva 88/361/CEE, de 24 juny 1988, en vigor 1-1-90).

Evolució en l’àmbit d’aplicació: moviments de capital i pagaments entre EEMM i entre EEMM i tercers Estats.

LLIURE CIRCULACIÓ DE PAGAMENTS I LA LLIURE CIRCULACIÓ DE CAPITALS Distinció pròpia de la versió original del TCEE: “moviment de capital” (transferències amb caràcter autònom d’un EM a un altre i

transferències amb caràcter autònom dins d’un mateix EM a un no resident) i “transferència o pagament corrent”(constitueixen una contraprestació a una transacció feta en l’àmbit de la lliure circulació de mercaderies o serveis)

48

Elements constitutius i conseqüències: el moviment de capital efectiu en 4 anys de l’entrada en vigor del TCE i el pagament corrent s’ha produït de forma gradual. Règim unitari a l’actualitat

CONTINGUT JURÍDICa) Supressió de tota restricció de tipus legal o administratiu que dificulti els moviments de capitalb) Eliminació de discriminacions per raons de nacionalitat, residència de les parts o lloc de col·locació del capital Limitacions: les limitacions de l’art. 57 TCE; les restriccions que estableixi la normativa comunitària en matèria de moviment de

capitals amb destinació i procedència de tercers Estats que suposi inversions directes, incloses les immobiliàries, l’establiment, la prestació de serveis financers o l’admissió de valors en els mercats de capitals, el dret dels EEMM a aplicar disposicions fiscals que distingeixin els contribuents per raó de residència o col·locació del capital i a adoptar mesures de supervisió de les entitats financeres; les mesures de salvaguarda excepcionals adoptades pel Consell en els moviments amb tercers Estats en el supòsit d’una amenaça greu al funcionament de la UEM; limitacions del Consell per les restriccions en les relacions econòmiques amb tercers Estats en virtud de la PESC; adopció de mesures unilaterals dels EEMM contra tercers Estats de limitació a la lliure circulació de capitals i pagaments per raons polítiques greus i per motius d’urgència (art. 60.2 TCE).

49