IA PMU 13barcelona GIRONA v4 - Ajuntament de Girona · 3.2. pla director urbanÍstic del sistema...

7 I N F O R M E AMBIENTAL

PLA DE MILLORA URBANA

PMU 13 : Carrer Barcelona Novembre 2010, Aprovació inicial

Girona EQUIP REDACTOR: TALLER D’ARQUITECTURA I TERRITORI José González Baschwitz, arquitecte Jordi Cadevall Solé, arquitecte Ramon Vilà Bot, arquitecte Armando Pèrez Mèndez geògraf

1 Informe Ambiental PMU 13 Carrer Barcelona TM Girona

AGRO90,SLENGINYERIA AGRÍCOLA I MEDI AMBIENTAGRO90,SL

ENGINYERIA AGRÍCOLA I MEDI AMBIENT

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ A L’INFORME AMBIENTAL 3

1.1. LEGISLACIÓ APLICABLE 3 1.2. CONTINGUT DEL DOCUMENT 3

2. IDENTIFICACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 5

2.1. ÀMBIT D’ESTUDI 5 2.2. DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS DEL SECTOR 5 2.2.1. OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL 5 2.2.2. CICLE DE L’AIGUA 9 2.2.3. AMBIENT ATMOSFÈRIC 10 2.2.4. GESTIÓ DELS MATERIALS I DELS RESIDUS 12 2.2.5. SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I EDIFICACIÓ 14 2.2.6. BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL 14 2.2.7. PAISATGE I PATRIMONI CULTURAL 15 2.2.8. RISCOS AMBIENTALS 16

3. OBJECTIUS I CRITERIS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL DE RANG SUPERIOR 17

3.1. PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES (PTPCG) 17 3.2. PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA URBÀ DE GIRONA (PDSUG) 18 3.3. PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT 19

4. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS PROPOSATS PEL PLA 21

4.1. OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL 21 4.2. CICLE DE L’AIGUA 21 4.3. AMBIENT ATMOSFÈRIC 22 4.4. MATERIALS I RESIDUS 22 4.5. CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT I EL PATRIMONI NATURAL 23 4.6. QUALITAT DEL PAISATGE 23

5. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES 25

6. MESURES CORRECTORES 29




1. INTRODUCCIÓ A L’INFORME AMBIENTAL

1.1. LEGISLACIÓ APLICABLE

El present Informe Ambiental (a partir d’ara IA) respon a la necessitat de donar compliment als mandats legislatius del DECRET LEGISLATIU 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (a partir d’ara, LU), i al reglament que el desenvolupa (Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, a partir d’ara RLU).

La llei vigent cita al seu article 68.7 que “s’aplica als plans de millora urbana el que estableixen els articles 65 i 66 per als plans parcials urbanístics...”.

Així doncs, el present Pla de Millora Urbana 13 del Carrer Barcelona a Girona, inclourà entre d’altres “la documentació mediambiental pertinent i, com a mínim, l’informe mediambiental” (art. 66.1.i de la LU). Donat que el pla de millora urbana no se sotmet a l’avaluació ambiental de plans i programes (no compleix la Disposició Transitòria Dotzena, apartat 1, del RLU i l’Annex 1 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació de plans i programes), l’informe ambiental s’incorporarà dins la documentació d’aprovació inicial, i complirà l’estructura establerta a l’article 100 del RLU, tal i com s’exposa a continuació.

1.2. CONTINGUT DEL DOCUMENT

El contingut de l’IA del pla de millora urbana, com és el cas del Pla de Millora Urbana 13 del Carrer Barcelona a Girona, ve fixat a l’esmentat article 100.1 del LLEI Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme:

En l’elaboració d’aquest IA, doncs, s’ha seguit, en general, els articles que s’acaben d’enunciar, adaptant‐los, en tot cas, a les característiques particulars de l’espai geogràfic de Girona, i a les peculiaritats (territorials, competencials, escalars, etc.) de l’instrument de planificació objecte d’avaluació.

Per assolir aquest objectiu, s’ha utilitzat, entre d’altres, la guia publicada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre els Informes de Sostenibilitat Ambiental en el planejament derivat, “PPU, Plans Parcials Urbanístics, Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental 07” (Centre de Política de Sòl i Valoracions, UPC, 2007).




2. IDENTIFICACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS

2.1. ÀMBIT D’ESTUDI

La zona objecte d’estudi se situa al sud de la ciutat de Girona en sòl urbà no consolidat, en el sector anomenat segons el planejament urbanístic general com a Pla de Millora Urbana 13 – Carrer Barcelona. En total, són uns 55.265 m2 de terrenys a l’entrada sud de la ciutat de Girona pel Carrer de Barcelona, tal i com es mostra a continuació:

Figura 1. Situació del sector sotmès al PMU 13 Carrer Barcelona.

2.2. DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS DEL SECTOR

La descripció dels aspectes ambientalment rellevants del sector al Carrer Barcelona s’ha realitzat a partir de la recopilació d’informació bibliogràfica i cartogràfica, així com al treball de camp “in situ” per part de la nostra empresa AGRO90, S.L.

2.2.1. OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL

En relació al consum i ocupació de sòl, l’àmbit de planificació resta ocupat actualment per una varietat de petites activitats industrials, petits tallers, serveis i fins i tot algun habitatge, la gran majoria en desús.




Figura 2. Emplaçament del sector sotmès al PMU 13 Carrer Barcelona.

Mitjançant treball de camp s’ha pogut inventariar les activitats existents i el seu estat de funcionament aparent:

EMPRESA TIPUS ACTIVITAT ESTAT ACTUAL (oct. 2010)

Repsol‐YPF Benzinera i rentat de cotxes En funcionament

Garatge Andreu Concessionari CITROËN Traslladat (Pol. Ind. Mas Xirgu)

Industrial Ginés Maquinària industrial Traslladat (Pol. Ind. Girona Sud)

Molar Salleras Rectificadora de motors Traslladat (Pol. Ind. Fornells)

COMIRO Gas industrial, maquinària... Traslladat (Vilablareix)

Ferreteria Puig Ferreteria professional Traslladat (Pol. Ind. Fornells)

EMICSA Electricitat, Maniobra i Control En funcionament

Tot Tresillos Decoració i interiorisme Traslladat (?)

Almansa Tancaments d’alumini Traslladat (?)

Arespa Motors Taller i oficines Hyundai, Hummer... Traslladat (Pol. Ind. Fornells)

CODERE Màquines escurabutxaques Trasllat (Girona)

Comercial Nonó Comercial marca Linde Traslladat (?)

Hipercor Centre de l’automòbil En funcionament

SIMON Electricitat Traslladat (?)

Es dedueix que el procés de trasllat és molt important, i de 14 empreses establertes, únicament 3 encara es troben en funcionament.




D’altra banda, a nivell d’usos, el sector també està ocupat per alguns garatges de les pròpies empreses o particulars, una mesquita a l’últim local del sector, així com 5 habitatges entre mitgeres en PB+1 segons cadastre, la situació dels quals es desconeix.

Val a dir que el sector 13 presenta continuïtat amb sòl urbà consolidat pels límits nord, est i sud, mentre que per l’oest toca amb la línia de Ferrocarril Barcelona‐Portbou.

Figura 3. Qualificació de sòl a l’entorn del PMU 13 Carrer Barcelona.

Figura 4. Vies del tren convencional amb les obres de l’AVE a l’altra banda.




Figura 5. Detall de les obres ferroviàries a l’entorn del sector. Morfològicament, l’estudi de pendents a l’entorn evidencia la suavitat dels terrenys a planificar i l’absència de terrenys amb pendents superiors al 20%.

Tanmateix, la connexió actual del sector dins i fora del municipi és bona, ja que se situa a l’entrada sud de Girona (el Carrer Barcelona pertany a la N‐IIa), venint pel Polígon Industrial Avellaneda i el de Mas Xirgu de Girona. Pel que fa al transport públic, al mateix Carrer Barcelona hi fa parada la línia 2 del servei municipal d’autobusos (en el sector hi ha 3 parades), que des de l’Hospital Josep Trueta i l’estació de RENFE a Girona arriba a l’Avellaneda. També hi ha propera la línia 10 del bus municipal que realitza el servei des de l’estació de RENFE a Fornells.




Figura 6. Detall de la parada del bus municipal (línia 2) al límit del sector.

2.2.2. CICLE DE L’AIGUA

En relació a la hidrologia superficial, el curs fluvial més proper és el Riu Güell que s’apropa a menys de 50 metres del límit sud‐oest del sector, però restant a l’altra banda de l’actual via del tren regional i el soterrament del Tren d’Alta Velocitat que s’està construint.

Pel que fa a la hidrologia subterrània, tal i com consta a l’IA, l’àmbit no resta comprès dins de zona vulnerable per contaminació de nitrats o aqüífers protegits.

Respecte al risc d’inundabilitat, aquest es pot considerar menyspreable, donada la canalització del Riu Güell i el pas de les dues infraestructures ferroviàries (tren convencional i AVE). Actualment, els terrenys de planificació estan majoritàriament ocupats per edificacions i superfícies impermeables, cosa que redueix les superfícies de recàrrega de l’aqüífer i pot incrementar l’escorrentia superficial a l’entorn més proper.

Segons els indicadors de sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, en un procés progressiu de decreixement, el consum d’aigua de la xarxa municipal (comptabilitzant pèrdues i assumint consums industrials, domèstics, equipaments i serveis) arribà als 212 l/hab/dia l’any 2009, essent per a usos domèstics 151 l/hab/dia. D’altra banda, des de fa anys la superfície urbanitzada amb recuperació de pluvials continua essent menor a l’1%.

Pel que fa als propis serveis municipals en xarxa, cal pensar que el sector a planificar no té problemes de connexió amb la xarxa d’aigua potable i de sanejament.

En qualsevol cas, en matèries referents al cicle integral de l’aigua (abastament, sanejament...), s’obtindrà informe de l’Agència Catalana de l’Aigua, i s’incorporaran les seves prescripcions, si s’escau, de conformitat amb l’article 8.5 del Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual




s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. Igualment, caldrà donar compliment als criteris sobre l’aigua segons Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, així com a les mesures de subministrament i evacuació de l’aigua establertes pel Codi Tècnic de l’Edificació.

2.2.3. AMBIENT ATMOSFÈRIC

Les emissions atmosfèriques són difícils de quantificar, donat que majoritàriament solen ser difuses (emissions difuses industrials i domèstiques) o bé mòbils (mitjans de transport). Es classifiquen en fonts naturals (erupcions volcàniques, incendis forestals...) i fonts antropogèniques (processos industrials, calefaccions, trànsit...).

A l’entorn urbà en el que se situa el PMU, les emissions difuses vénen actualment vinculades al trànsit de vehicles pel Carrer Barcelona (N‐IIa), ja que les derivades de les activitats industrials i de serveis és menyspreable. En l’àmbit domèstic i dels serveis els principals focus d’emissió tenen l’origen en les calefaccions i en menor mesura en les instal∙lacions d’escalfament d’aigua i les cuines. La contaminació d’aquestes instal∙lacions varia segons el tipus de combustible emprat, sigui propà, butà, gas‐oil, fuel o gas natural. Segons l’”Avaluació de la qualitat de l’aire a la ciutat de Girona (2007‐2008)”, els valors al Carrer Barcelona arriben als 60 µgm‐3 de NO2, per sobre dels valors límits (Valor Límit (VL) + Marge de Tolerància 2007 (MdT07) era de 46 μgm‐3).

L’increment de les emissions atmosfèriques derivades del desenvolupament residencial s’han de mitigar, bàsicament, a través del compliment del Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, així com pel Codi Tècnic de l’Edificació.

En relació a la contaminació acústica, s’ha de tenir present la façana que dóna al Carrer Barcelona, la qual acull un trànsit considerable. Segons el mapa de sorolls elaborat per l’Ajuntament de Girona l’any 2005, la N‐IIa al seu pas pel sector assolí valors entre 70 i 75 dB en horari diürn, mentre que el ferrocarril n’emeté entre 65 i 70 dB.

En horari nocturn, els valors al Carrer Barcelona baixaren fins als 65‐70 dB o 60‐65 dB a les vores, mentre que la línia de ferrocarril n’incrementà fins als 70‐75 dB, degut al pas dels trens de mercaderies durant la nit.




Figura 7. Mapa de sorolls en horari diürn i nocturn a l’entorn del PMU (2005)

En qualsevol cas, és important preveure el possible impacte acústic sobre les edificacions, respectant els límits marcats pel mapa de capacitat acústica municipal o, en el seu defecte, pels límits genèrics definits en la legislació vigent.

En relació a la contaminació lluminosa, es constata que l’àmbit d’estudi està comprés dins de la zona de protecció lluminosa moderada (zona E3) segons el mapa de protecció envers la contaminació lluminosa. En aquest sentit, cal prendre les mesures pertinents per complir amb el Decret 82/2005, de 4 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

Figura 8. Làmpades actualment presents al llarg del sector pel Carrer Barcelona.




2.2.4. GESTIÓ DELS MATERIALS I DELS RESIDUS

Actualment, gran part dels residus municipals de Girona es recullen mitjançant contenidors específics per a cada fracció. Les conclusions de la Memòria de Residus 2009 per a la ciutat de Girona són:

Els residus recollits pel conjunt dels serveis municipals ha disminuït un 4,53%, en comparació amb l’any 2008. S’han recollit de forma selectiva el 38,73% dels residus generats. Continua la reducció de la generació de residus per càpita (1,23 Kg per habitant i dia).

El 63,11 % dels residus generats a Girona durant el 2009 han estat destinats a tractament finalista com la incineració (52,19%) i la disposició en abocador controlat (10,92%). La incineradora de Campdorà ha processat 22.504 tones de rebuig i 4.709 tones s’han portat a abocador. Durant el 2009 s’han reduït en 1783 tones la quantitat de residus destinats a tractaments finalistes.

Els residus que s’han portat a alguna planta de tractament, ja sigui triatge, compostatge o algun altre tractament especial, han arribat al 36,9% dels residus que s’han generat a la ciutat (15.909,20 tones) la recollida feta en contenidors ha disminuït un 3,8%.

Enguany s’ha mantingut la dinàmica descendent iniciada el 2005 respecte al rebuig, que si es compara amb l’any 2008 representa una reducció del 4,18%. Amb 26.154 tones recollides, és la xifra més baixa en els darrers 15 anys.

Concretament, ha disminuït la quantitat de paper, d’envasos i de fracció orgànica i ha augmentat la quantitat de vidre recollit. S’han recollit 5.138 tones de matèria orgànica; en comparació amb l’any passat ha disminuït un 0,78%. La recollida del paper i cartró recollit durant el 2009 ha disminuït un 10,46% (4.414 tones recollides). S’han recollit 2.144 tones d’envasos, un 1,55% respecte l’any anterior. Es manté el creixement sostingut del reciclatge del vidre. S’han recollit 2025 tones, que representen un increment del 2,44 % respecte l’any anterior.

Durant aquest 2009 s’ha assolit la xifra aproximada de 12.000 usuaris inscrits al Servei de la Deixalleria Municipal de Girona, un 28% més respecte l’any passat. Durant aquest 2009 les dues deixalleries mòbils han rebut 8.826 visites, 4.438 de les quals a la primera deixalleria mòbil i 4.388 a la segona.

Val a dir que dins el propi sector es detecten 3 contenidors de residus pel rebuig, mentre que a l’altra banda del Carrer Barcelona (davant el sector) s’ubiquen distribuïts 4 contenidors més de rebuig, 4 d’envasos i 4 d’orgànica.




Figura 9. Exemple de contenidor de rebuig dins el sector.

Pel que fa als residus de la construcció, el Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, contribueix a un millor control de la gestió d’aquests residus. A l’àmbit local, alguns municipis han optat per elaborar i aprovar una ordenança reguladora de les runes i els residus de la construcció, aquest és el cas de l’Ajuntament de Girona que l’aprovà el 10 de febrer de 1998.

L’Ajuntament no disposa d’informació estadística actualitzada sobre l’evolució de les tones de runa produïdes anualment. Tot i això, el volum de runa produït en la construcció d’obra nova, rehabilitacions i enderrocs es declara i apareix a les llicències. L’estimació de la runa generada es pot fer relacionant els m2

construïts i les dades de producció de residus de la construcció estàndards.

Els criteris d’aplicació en base a la “Guia d’aplicació del decret 201/1994, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. Junta de Residus 1995” es resumeixen a continuació:

Segons informació continguda a l’Agenda 21 de Girona (any 2001), l’Ajuntament no disposa de cap control per assegurar la gestió correcta de les runes del municipi de Girona, i per tant no




disposa d’informació sobre el destí d’aquestes. Aquesta informació apareix en algunes llicències però no està tractada de manera estadística. Existeix un conveni signat entre el gremi de contractistes i el propietari de la pedrera de Can Rubau pel qual la runa procedent dels enderrocs de la ciutat de Girona s'utilitza per a restaurar l'esmentada pedrera. L’abocador de runes de RUBAU, al terme municipal de Sant Julià de Ramis, és molt a prop de Girona. Es tracta d’un dipòsit controlat de runes de titularitat privada i autoritzat per l’Agència de Residus. Informació disponible a la web de l’Agència indica que al municipi de Girona hi ha un únic gestor de runes de la construcció a través de dipòsit controlat, la cantera “el Castellot”, situada al barri de Pont Major.

2.2.5. SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I EDIFICACIÓ

Dins el municipi de Girona, l’any 2008 l’Institut Català de l’Energia tenia comptabilitzades 23 instal∙lacions de producció d’energia en règim especial, aïllades i amb contracte privat, que sumen un total de 12.841,1 kW instal∙lats.

Els indicadors de sostenibilitat del municipi per l’any 2006, indiquen que el 18% de l’energia consumida al municipi es produeix localment (incloent la cogeneració) i hi ha 17 edificis municipals amb energies renovables.

Respecte als edificis d’habitatges, els projectes d’edificació han de complir amb l’establert en el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis i en el Codi Tècnic de l’Edificació. Per assolir una alta eficiència energètica en l’edificació, no obstant, serà necessari exigir el compliment obligatori d’alguns dels criteris optatius establerts en aquestes dues normatives.

2.2.6. BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL

Pel que fa als espais naturals protegits, l’àmbit d’actuació no afecta cap espai natural inclòs en el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural); ni a Espais Naturals d’Especial Protecció; ni a àrees d’especial protecció designades en aplicació de les Directives 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (modificada per la Directiva 97/49/CEE), i 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per 97/62/CEE) que hagin estat designades com a integrants de la xarxa Natura 2000.

Respecte a la connectivitat ecològica, no en destaquen afectacions en relació al Pla de Millora Urbana.

Els únics elements “naturals” detectats actualment al sector són 4 exemplars de pollancre (Populus nigra) de grans dimensions en els patis d’unes antigues fàbriques (entre Comercial Nonó i l’Hipercor), així com el poc arbrat viari; al principi del carrer amb 7 exemplars de lledoner (Celtis australis) i 1 exemplar ornamental no autòcton, mentre que al final hi ha 6 exemplars de pollancre (2 de morts) i 1 plataner (Platanus hispanica).




Figura 10. Imatge de l’escàs arbrat existent al sector del Carrer Barcelona.

2.2.7. PAISATGE I PATRIMONI CULTURAL

El municipi de Girona es troba inclòs dins l’àmbit d’estudi del Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironines, elaborat per l'Observatori del Paisatge i lliurat al Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 26 de febrer de 2010. El Catàleg ha estat aprovat amb caràcter previ el 23 d'agost de 2010 i es troba sotmès a informació pública (EDICTE de 23 d'agost de 2010, sobre una resolució del director general d'Arquitectura i Paisatge per la qual s'aprova amb caràcter previ el Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines). Segons la delimitació del Catàleg, la ciutat de Girona i, per tant, l’àmbit subjecte al PMU es troba inclòs dins la unitat del Pla de Girona (unitat núm. 16). Els objectius paisatgístics que es plantegen en aquesta unitat i que es relacionen amb el PMU són:

16.1. Uns assentaments de Girona, Salt, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Sant Gregori, Fornells de la Selva, Quart, Riudellots de la Selva i Bescanó ordenats, que no comprometin els valors del




paisatge que alberga, ni els valors dels espais circumdants, i amb unes entrades als nuclis de qualitat.

16.3. Un sistema d’infraestructures format per l’AP‐7, l’A‐2/N‐II, la C‐65, el tren convencional i el TAV, i els seus entorns integrats paisatgísticament i que no fragmentin els sistemes de connexió del territori.

16.13. Evitar les extensions urbanes que modifiquin figures, perfils i escenaris urbans, particularment en els casos en que puguin contribuir a l’aparició de fenòmens de conurbació (Girona‐Salt, Girona‐ Sarrià de Ter‐Sant Julià de Ramis, Girona‐Riudellots de la Selva, Girona‐Cassà de la Selva,) o carretera‐aparador (Girona per Sarrià de Ter i per Fornells de la Selva).

16.19. Cal considerar la presència dels rius Ter, Onyar, Galligans, Güell i la sèquia Monar com a factor important de l’ordenació dels nuclis de Girona, Salt i Sarrià de Ter en el sentit de justificar espais de transició de qualitat entre el front edificat i la ribera. En aquest espai de transició es localitzaran de manera preferent els sòls de cessió per a espais lliures, i es garantirà que el nou conjunt permeti la visibilitat entre el nucli urbà i el front fluvial. Per tant, caldrà tractar acuradament, en el marc del planejament urbanístic, els fronts urbans fluvials per tal de destacar el seu caràcter i potenciar el valor paisatgístic, així com establir mesures per recuperar la coherència formal en aquells fronts fluvials que l’hagin perduda a causa de la volumetria dels edificis o de la baixa qualitat de l’arquitectura.

Dins l’àmbit d’ordenació del PMU no es detecten elements del patrimoni cultural destacables.

2.2.8. RISCOS AMBIENTALS

El municipi de Girona està classificat com a municipi amb alt risc d’incendi forestal, d’acord amb allò que disposa el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. L’absència de masses forestals properes indica que el risc d’incendi forestal és menyspreable.

Tanmateix, es complirà amb l’exposat pel Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis.

Donada la topografia suau del sector d’ordenació, no es considera que existeixi risc geològic vinculat al Pla.




3. OBJECTIUS I CRITERIS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL DE RANG SUPERIOR

3.1. PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES (PTPCG)

Aquest pla fou aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat en data 14 de setembre de 2010 i encara està pendent la seva publicació al DOGC.

L’article 2 de la Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla territorial general de Catalunya, fixa l’àmbit d’aplicació del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines a les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva. Els criteris de planejament que adopta el PTPCG per als tres sistemes d’articulació són:

Sistema d’espais oberts:

• Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.

• Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori.

• Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic.

• Moderar el consum de sòl.

Sistema d’assentaments:

• Conjugar la vertebració urbana de les set comarques que integren l’àmbit funcional de les Comarques gironines amb la potenciació dels nodes que articulen Catalunya

• Propiciar el desenvolupament urbà en les localitzacions de major aptitud

• Facilitar la integració de la població immigrada

• Assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin la dotació de transport públic

• Fomentar la mixticitat d’usos dels teixits urbans

• Evitar la dispersió d’usos i edificacions en el territori

• Preservar el patrimoni urbanístic territorial

• Racionalitzar la implantació d’àrees especialitzades aïllades en el territori

L’Àmbit del sistema urbà de Girona, comprèn els municipis que s’apleguen al voltant de Girona: Aiguaviva, Bescanó, Canet d'Adri, Celrà, Fornells de la Selva, Llambilles, Quart, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sant Martí de Llémena, Sarrià de Ter i Vilablareix i s’estén a la comarca de la Selva comprenen també els municipis Riudellots de la Selva i Vilobí d'Onyar.

En total hi ha 101 assentaments, amb una superfície de 4.470 ha; de les quals 3.022 ha corresponen a nuclis històrics, 743 ha a sòl amb teixit especialitzat en ús residencial de baixa densitat, 231 ha a




sòl destinat a equipaments, 28 ha a sòl especialitzat en ús comercial o altres terciaris i 445 ha a sòl especialitzat industrial.

Pel que fa al municipi de Girona, el PTPCG planteja una estratègia de creixement potenciat1 (vegeu article 3.6 de les Normes Territorials).

Sistema de mobilitat:

• Fer de la mobilitat un dret i no una obligació.

• Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes d’assentaments.

• Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.

• Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees mitjançant infraestructures concordants amb la matriu territorial.

Respecte a l’àmbit d’estudi a Girona, el Carrer de Barcelona es defineix com a via integrada, mentre que hi figura la línia ferroviària convencional i la d’altes prestacions.

3.2. PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA URBÀ DE GIRONA (PDSUG)

El PDSUG fou aprovat definitivament el 27 de juliol de 2010 i publicat al DOGC núm. 5705, d'1 de setembre de 2010. Aquest instrument de planejament comprèn els municipis d’Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells de la Selva, Girona, Llambilles, Quart, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Vilablareix i Vilobí d'Onyar.

Pel que fa al sistema d’assentaments, el Pla Director no fa més que recollir el planejament vigent a l’àmbit d’estudi, delimitant‐lo com a sòl urbà tal i com estableix el planejament urbanístic vigent.

En relació amb el sistema d’infraestructures de mobilitat es fa un esment als diferents plans i programes vigents o en redacció sobre la matèria. A l’àmbit del Pla de Millora Urbana, la xarxa ferroviària recull el traçat de l’AVE, el tren convencional, la xarxa de rodalies amb una parada a l’Avellaneda (molt a prop del sector) o el tren transversal. Per al transport públic, el Carrer Barcelona esdevé una proposta de carril‐bus prioritària i pel que fa als aparcaments es planteja un de nova creació de caràcter cèntric, al polígon de l’Avellaneda, per afavorir l’intercanvi entre la xarxa de tren d’alta velocitat, xarxa de rodalies i regionals d’aportació i autobusos urbans i interurbans per carretera. Sembla ser que el buit deixat pel soterrament de l’actual viaducte ferroviari a Girona podria ésser utilitzat com a eix exclusiu per al transport públic. Dins les propostes de vies ciclables, es proposa una sèrie de connexions que enllaçaria el Carrer de Barcelona amb l’antiga Via Augusta.

1 Creixement potenciat o estratègic. El Pla proposa aquesta estratègia de desenvolupament en aquelles àrees que haurien d’augmentar de

manera equilibrada la seva capacitat de creixement de població i activitat. L’objectiu de l’estratègia de creixement potenciat és adreçar la major part del creixement urbà a les àrees en millors condicions per reforçar l’estructura de ciutats que vertebra el territori de Catalunya i, d’aquesta manera, facilitar l’accessibilitat als serveis, reduir les necessitats de mobilitat i de noves infraestructures i evitar la dispersió de la població i l’activitat. Els plans directors urbanístics han d’establir referències quantitatives específiques per a la determinació de les previsions de sòl d’extensió i reforma en la revisió dels plans d’ordenació urbanística municipal.




En relació als instruments de gestió supramunicipal, el Pla recull els estudis i projectes d’infraestructures de sanejament i d’altres serveis, d’àmbits de cooperació supramunicipal. Es planteja la conversió del corredor ferroviari en un eix cívic, delimitant la zona afectada pel soterrament de la línia de ferrocarril al seu pas pel nucli central del sistema urbà, amb l’objectiu clar de destinar l’espai alliberat en superfície per a la construcció d’un eix cívic amb prioritat exclusiva per a vianants, bicicletes i transport públic lleuger que permeti travessar de nord a sud aquest nucli central. La delimitació i qualificació urbanística s’establirà dins el planejament urbanístic general i la tramitació es realitzarà mitjançant planejament derivat, d’acord amb els Plans de Millora Urbana i el Pla Director de Mobilitat de les Comarques Gironines (art. 5.6 de la normativa del PDSUG).

Figura 11. Detall de les actuacions territorials estratègiques del PDSUG al corredor ferroviari de Girona.

3.3. PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT

El planejament urbanístic general que regeix l’àmbit del present Pla de Millora Urbana és la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Girona, aprovat el 28 de febrer de 2002, i publicat al BOP l'11 de juny de 2002. El PGO delimita el PMU‐13 Carrer Barcelona, amb l'objecte de reordenar l’àmbit com a conseqüència del soterrament de la via fèrria. Els propietaris van presentar recurs de reposició i posteriorment recurs contenciós administratiu (1117/02 del TSJC). En data 24 de març de 2004, es signa un conveni entre l'ajuntament de Girona i els propietaris del sector amb l'objecte d'establir l'ordenament del sector. El 20 de setembre de 2004, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, resol el recurs de reposició estimant‐lo parcialment i establint les condicions urbanístiques.

Finalment l'ajuntament de Girona va redactar el "Text refós de les Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació de Girona", aprovat definitivament el 9 de febrer de 2006, i publicat el 21 d'abril de 2006. Aquest text adapta les característiques urbanístiques del PMU‐13 a la resolució del conseller. Els




objectius generals que es plantegen al PMU‐13 Carrer Barcelona són:

Establir l’instrument urbanístic que possibiliti una ordenació global com a conseqüència del soterrament del ferrocarril, d’acord amb la prescripció del Conseller de PT. i OP de 28 de febrer de 2002.

Garantir la cessió lliure i gratuïta de l’espai lliure públic necessari, així com la seva urbanització.

CONDICIONS D’ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS CARACTERÍSTIQUES GENERALS Superfícies m2 % SUPERFÍCIE TOTAL DEL SECTOR: 55.506 100 Sostre màxim (m2 sostre): 104.906 Edificabilitat màxima bruta (m2sostre / m2 sòl): 1,89 Ús global: RESIDENCIAL i TERCIARI RESERVES MÍNIMES DE SÒL PÚBLIC: 22.202 40 Viari: Espais lliures: Equipaments: SÒL MÀXIM D'APROFITAMENT PRIVAT: 33.307 60 RESIDENCIAL I TERCIARI ALTRES DETERMINACIONS: ‐ El sistema d’actuació serà el de cooperació. ‐ Determinacions específiques: Desenvolupament mitjançant Pla de Millora Urbana. ‐ S’haurà de costejar l’obra urbanitzadora dels terrenys externs al sector que s’identifiquen en el plànol annex a la proposta de resolució del recurs de reposició. Dita obra consistirà en atorgar un tractament d’espai lliures sobre la plataforma que resulti de cobrir les vies fèrries.

El PGOU qualifica el sòl urbà sotmès al PMU com a zona de remodelació (clau 6), que segons la normativa urbanística “comprèn aquelles zones que per la seva especial situació o desajust respecte l’entorn es preveu que es transformin en el període de vigència del Pla General, segons els paràmetres i condicions establertes en el mateix. Comprèn els sòls ocupats en la seva totalitat o en gran part per instal∙lacions industrials, en relació a les quals, el Pla General preveu la seva potencial remodelació per als usos que s’estableixen en cada cas, mitjançant la tramitació d’un Pla de Millora Urbana” (art. 221.1). L’ús general d’aquest sector és el de remodelació per a ús residencial o terciari. L’apartat 2 del mateix article estableix el règim transitori d’aquest sòl mentre no es redactin els corresponents PMU.




4. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS PROPOSATS PEL PLA

Els objectius i criteris ambientals que han de regir el procés d’elaboració deL Pla de Millora Urbana 13 Carrer Barcelona tindrà com a fonaments els articles 3 i 9 del DL 1/2005, bàsics en relació a l’urbanisme sostenible. D’altra banda, per a la formulació d’aquests objectius ambientals, i com a treball de referència per a la redacció de la normativa urbanística, ha estat d’utilitat l”Estudi de criteris ambientals per a la redacció del planejament urbanístic” (2003), elaborat per la UPC i editat pel Departament de Medi Ambient. D’aquesta forma, els objectius seran exposats en objectius generals i específics, dividits en els següents aspectes, tal i com demana l’art. 100 del RLUC.

4.1. OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL

1 Evitar l’ocupació innecessària del sòl per a usos urbans i infraestructures vinculades a aquests usos

1.1

Fomentar les estructures urbanes compactes i plurifuncionals

- Aplicar qualificacions residencials plurifamiliars amb possibilitat d’incloure comerços en planta baixa i altres activitats de caràcter terciari

1.2

Fomentar l’optimització funcional i el reciclatge dels teixits urbans existents

- Reutilitzar el sòl ocupat actualment per les naus industrials i garatges

1.3

Treballar sobre un model de mobilitat que prioritzi els mitjans de transport menys contaminants

- Mantenir la possibilitar l’accés del transport públic a l’àmbit d’actuació

- Preveure en els vials i zones verdes els espais de passejada a peu o de circulació en bicicleta, per la connexió interna i externa. Aprofitar el soterrament de la via ferroviària

2 Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d’acollida del territori

2.1

Minimitzar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones

- Els hidrants instal∙lats al sector donaran un cabal que garanteixi 1.000 litres/minut durant dues hores a dos hidrants simultàniament, d’acord amb les normes NBE‐CPI‐96 i NTE‐IFD.85, als Reials Decrets 2177/1996 i 1942/1993, i al Decret 241/1994, de 26 de juliol.

4.2. CICLE DE L’AIGUA

3 Prevenir els possibles riscos hidrològics derivats de la impermeabilització de sòl

3.2

Minimitzar els efectes de l’escorrentia superficial en cas de fortes pluges

- Es regularà l’ocupació del sòl (en un percentatge determinat) amb ciment i materials impermeabilitzants dels verds privats o jardins i les zones verdes públiques que es construeixin, aplicant‐hi tractaments tous o no impermeabilitzants a la superfície.

4 Fomentar l’estalvi i la reutilització, preservant la qualitat de l’aigua davant l’augment de població

4.1

Aplicar la legislació vigent sobre estalvi i reutilització d’aigua

- Incorporar els criteris sobre l’estalvi d’aigua segons el Decret 21/2006 de 14 de febrer, sobre criteris ambientals i d’ecoeficiència en edificis.

- Es donarà compliment a les regulacions incloses en el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).




4.2

Utilització en la jardineria d’espais públics i privats d’espècies adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona.

- Es recomana l’ús d’espècies aromàtiques amb baixos requeriments hídrics.

4.3

Implantar la recollida separada d’aigües pluvials i residuals per reduir l’impacte de les pluges sobre la depuradora.

4.3. AMBIENT ATMOSFÈRIC

5 Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic

5.1

Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reducció de la seva contribució al canvi climàtic

- Vegeu criteris ambientals relatius a l’ocupació i consum de sòl

- Estudiar la millora de la mobilitat a peu i en bicicleta, amb l’objectiu de reduir les emissions de CO2.

- El nou enllumenat públic s’adequarà a la normativa vigent, incorporant les millors tècniques disponibles del moment.

5.2

Millorar l’eficiència energètica de les edificacions i reducció de la seva contribució al canvi climàtic

- Els projectes de noves edificacions seguiran criteris energètics generals: disseny solar passiu, solucions constructives en façanes i cobertes, il∙luminació interior i exterior, instal∙lacions d’energies renovables... superant els requeriments establerts pel Decret d’Ecoeficiència i el Codi Tècnic de l’Edificació.

6 Prevenir i corregir la contaminació acústica i lumínica

6.1

Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació

- Els sorolls i vibracions estaran regulats pel Mapa de capacitat acústica municipal

- Aplicar mesures arquitectòniques i de senyalització per reduir la velocitat dels vehicles en els vials secundaris de la nova zona urbanitzada.

6.2

Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar‐ne els fluxos a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius

- Instal∙lar l’enllumenat públic d’acord amb la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament, preveient en tot cas lluminàries de màxima eficiència i de baixa emissió lluminosa fora dels espais urbans

4.4. MATERIALS I RESIDUS

7 Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus municipals

7.1

Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva de residus municipals.

- Planificar la instal∙lació de noves zones per a l’emplaçament de contenidors de recollida selectiva amb la col∙laboració de l’Ajuntament, per tal de continuar millorant la recollida selectiva del municipi.

- El disseny dels vials inclouran els espais suficient per als contenidors, amb l’objectiu que la distància màxima entre qualsevol punt de la nova zona d’urbanització i un centre de recollida sigui igual o inferior a 250 metres per via pública urbanitzada.




7.2

Promoure en els edificis i establiments la previsió d’espais que facilitin la recollida selectiva dels residus

- Els projectes arquitectònics dels habitatges preveuran els espais interiors suficients per a la separació de les diferents fraccions dels residus urbans.

8 Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials

8.1 Preveure l’ús de materials reciclats en els projectes d’urbanització i en la construcció de nous equipaments, atenent també al seu valor educatiu

8.2 Preveure que els projectes d’edificació tinguin en compte l’impacte ambiental dels materials i solucions constructives, en especial, la proximitat del seu origen

8.3

Caldrà garantir sempre el compliment del Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció (DOGC núm. 3.414, de 21/06/2001), mitjançant els certificats del gestor autoritzat referent a la quantitat i tipus de residus lliurats

4.5. CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT I EL PATRIMONI NATURAL

9 Conservar la biodiversitat i assegurar un ús sostenible del territori

9.1

Establir, com a element bàsic i vertebrador, una xarxa d’espais lliures connectats amb l’exterior de la nova zona ordenada

- Atenent a les actuacions territorials supramunicipals del Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Girona, aprofitar el soterrament del ferrocarril per connectar el sector amb la resta de la ciutat i entorn mitjançant un espai verd i de connexió tova

9.2 Prioritzar la vegetació autòctona en el disseny de les zones verdes públiques i privades

4.6. QUALITAT DEL PAISATGE

10 Integrar el paisatge en tot el procés urbanístic

10.1

Integrar criteris paisatgístics en la urbanització i l’edificació del sector d’ordenació

- Ordenar cromàticament les vivendes unifamiliars a desenvolupar.

- Ordenació de la jardineria pública i privada. Prohibició de plantació de plantes exòtiques al∙lòctones i amb una clara tendència invasora i/o naturalitzada (com a arbres: ailant, palmera, mimosa, xiprer, eucaliptus...i com a arbusts: figuera de moro, atzavares, dent de lleó...). S’ha de fomentar, doncs, una jardineria xeromediterrània atractiva, ecològicament adaptada, amb un baix consum d’aigua (com a arbres: alzina o roure i alguns fruiters com l’olivera, el cirerer... i com a arbusts: romaní, estepes, bruc, farigola, lavanda, garric, llentiscle, aladern, baladre...).




5. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

Donats els condicionants urbanístics propis del sector es creu convenient confrontar l’alternativa proposta amb l’alternativa zero de no intervenció.

Així doncs, per una banda, l’Alternativa Zero o ALT0 recull la necessitat legislativa d’analitzar la no intervenció urbanística al sector, per tant, de mantenir l’àmbit amb la seva configuració actual. Aquesta alternativa estaria sotmesa al règim transitori de la clau 6 (zona de remodelació) establert a l’article 221.2 de les normes urbanístiques.

D’altra banda, l’Alternativa 1 o ALT1 suposa una oportunitat històrica davant el soterrament del ferrocarril, la qual permet repensar l’entrada de la ciutat pel sud. Aquest fet ha portat a seleccionar alguns objectius que condicionen el desenvolupament de tot el pla:

Repensar les xarxes de comunicació rodada, de bicicletes i de vianants, donant a les darreres

una prioritat en el disseny de la ciutat. Aquesta voluntat es concretarà en la redefinició del

carrer Barcelona com eix cívic (rodat, comercial i de transport públic) i la creació del parc lineal

del soterrament que constituirà l'eix de vianants, de bicicletes i d'esbarjo que relacionarà la

ciutat en el seu conjunt.

Concebre el nou entorn com l'aglutinador dels barris que l'envolten: Eixample sud i Sant Narcís.

La reconfiguració del carrer Barcelona i la creació del parc longitudinal es complementen amb

l'articulació entre barris mitjançant la creació d'equipaments, serveis i espais públics de

confluència.

Concretar el disseny de l'àmbit conjugant els criteris d'integració en l'estructura urbana i els

condicionaments d'edificabilitat i ús establerts pel planejament vigent, amb la voluntat de

generar uns espais de qualitat a nivell urbanístic i de sostenibilitat ambiental.

Les diferències entre les característiques urbanístiques principals entre el planejament vigent i el proposat són:

Superfície:PMU 13 55.506 m2 55.265 m2 -0,44%

Urbanització Vinculada 24.625 m2Edificabilitat bruta: 1,89 m2st/m2sol 1,89 m2st/m2sol 0,00 m2st/m2sol

Sostre total 104.906 m2st 104.378 m2st -73 m2stResidencial 82.886 m2st -12 m2st

Terciari 21.492 m2st -61 m2stHabitatges 0 Hab. 1.032 Hab. 1.032 Hab.Cessions de sòl públic 40% 29.654 m2 7.548 m2

Equipaments 5.646 m2 120 m2Espais lliures: 8.123 m2

Xarxa viària: 15.885 m2

PLANEJAMENT VIGENT

àmbit grafiat

DESVIACIÓPROPOSTA PMU




Figura 12. Proposta de qualificació i ordenació sobre el PMU 13 Carrer Barcelona (Alternativa 1).

Així doncs, si es comparen sintèticament les dues alternatives, en funció dels vectors ambientals estudiats, valorant tanmateix el seu probable impacte:

PERFIL AMBIENTAL ALTERNATIVA 0 (no intervenció) ALTERNATIVA 1 (PMU)




Ocupació i consum de sòl

La situació actual del sector és l’abandonament progressiu de les naus industrials i garatges, fet que provocaria la degradació de les construccions actuals. Es considera suficient l’accés al transport públic en aquesta zona, però no es pot perdre l’oportunitat del soterrament i remodelació de la via ferroviària.

L’aprovació del PMU suposa substituir les actuals edificacions industrials per blocs d’habitatge plurifamiliar, amb un consum menor de sòl. També és cabdal aprofitar el soterrament de les vies per començar pel sud el corredor l’espai verd, amb la finalitat que en un futur travessi la ciutat. L’accés al transport públic, espais lliures i equipaments s’incrementarà. L’increment en 14.145 nous moviments diaris seran assumits majoritàriament pel vehicle privat (amb l’oferta adequada d’aparcament, seguint l’Annex 2 i 3 del Decret 344/2006 –vegeu art. 21.6 i 22.6 de la normativa del PMU), però minimitzable amb una connexió a les xarxes de bicicleta i per vianants de la ciutat.

Cicle de l’aigua

El manteniment del sector no representa un impacte significatiu sobre el consum d’aigua, donat l’abandonament de la majoria d’activitats industrials. Val a dir que la xarxa de sanejament és probable que sigui no separativa i d’una antiguitat considerable.

L’increment de sòl residencial i l’enjardinament també ha d’incrementar el consum d’aigua del sector (246.521 m3/any). Tanmateix, caldrà remodelar la xarxa de sanejament del sector perquè sigui de tipus separativa, donat l’increment de residuals (560 m3/dia).

Les mesures d’estalvi d’aigua s’estableixen a l’art. 23 de la normativa del PMU, en el que s’estableix un reaprofitament de les aigües pluvials i grises en els edificis.

Ambient atmosfèric

La demanda energètica del sector és cada vegada menys important, donat l’abandonament progressiu de les activitats. No obstant això, el sistema urbà que l’envolta dóna lloc a una mobilitat poc sostenible (a banda dels autobusos, no es pensa en vianants i bicicletes). Paral∙lelament, la contaminació acústica deguda als vehicles i al tren té especial rellevància.

Es tindrà en compte una millora de la vialitat que faciliti la mobilitat tova i adaptada. La contaminació acústica i lumínica subjacent haurà d’ésser controlada.

El probable increment de la demanda d’energia degut als usos previstos (residencial i terciari) serà compensat mitjançant la superació del Decret d’ecoeficiència i el Codi Tècnic de l’Edificació, establert en els arts. 24, 25 i 26 de la normativa del PMU.

Materials i residus

La gestió actual dels residus dins el sector es produeix actualment per les poques empreses que resten; mentre que pels residus urbans o comercials assimilables es disposa de contenidors al carrer.

L’augment en la generació dels residus urbans haurà d’anar paral∙lel amb un increment del contenidors al carrer, així com una separació adequada dins els habitatges (vegeu art. 27 de la normativa del PMU). És necessari l’aplicació de materials de construcció amb pocs impactes ambientals.




Conservació de la biodiversitat

En aquests moments, el sector no disposa d’espais lliures públics accessibles ni connectats amb la resta de la ciutat. L’arbrat existent no és el més adient a la situació urbana.

Un dels objectius de la proposta és precisament la connexió del sector amb la resta de Girona mitjançant zones verdes adaptades al ciutadà i a la mobilitat tova. Les condicions de l’arbrat es detallaran al projecte d’urbanització però en tot cas caldrà que sigui autòcton i adaptat a la duresa del medi urbà.

Qualitat del paisatge

L’entrada sud de Girona pel Carrer Barcelona topa amb un paisatge urbà en deteriorament, composat per naus abandonades i un espai públic poc adaptat al ciutadà.

És necessari que el paisatge industrial actual sigui sotmès a una forta remodelació, amb l’objectiu que el sector es connecti amb l’entorn urbà residencial més proper i mitjançant una vialitat adient.

POSITIU COMPATIBLE MODERAT SEVER CRÍTIC

Així doncs, tal i com s’ha observat al quadre anterior, l’alternativa seleccionada des d’un punt de vista mediambiental és l’ALTERNATIVA 1 respecte a la no intervenció (ALT0).

Tanmateix, des d’un punt de vista social, l’ALT 1 suposa un millora respecte l’actual situació, amb importants mancances en equipaments i zones verdes que la proposta de PMU intentarà minimitzar.




6. MESURES CORRECTORES

Donat que el Pla no està sotmès a l’avaluació ambiental, es proposen tot una sèrie de línies d’actuació per prevenir i corregir les repercussions ambientals, a banda de les ja incorporades al Pla de Millora Urbana. Després d’identificar els diferents impactes que provocarà el PMU 13 Carrer Barcelona, es proposen una sèrie de mesures preventives i correctores per a la seva execució. Aquestes tenen a veure principalment amb la fase d’obres o funcionament del Pla (edificacions incloses) i moltes d’elles hauran d’ésser incorporades dins el projecte d’urbanització.

A continuació, s’especifiquen les mesures preventives i correctores dividides en temes, segons els factors ambientals afectats per les actuacions del Pla de Millora Urbana.

PERFIL AMBIENTAL MESURES

Ocupació i consum de sòl

- Delimitació de les zones de trànsit. S’hauran de minimitzar i delimitar estrictament les zones de trànsit i maniobra dels vehicles i la maquinària, per minimitzar el trepig en les zones que no sigui imprescindible. Aquesta delimitació es farà en base als plànols d’ordenació, i es senyalitzaran tots els recorreguts amb tanques plàstiques, reflectants i visibles, mantenint‐se durant tota la fase constructiva del projecte.

- Delimitació de les zones d’estacionament. Les zones d’estacionament i manteniment de la maquinària es localitzaran dintre de la zona d’obra, i en punts sense desnivell, delimitant‐les amb tanca perimetral o qualsevol altre sistema que delimiti clarament l’espai.

- Informar prèviament als veïns dels possibles talls de carrers, i de les alternatives de pas.

- Instal∙lar la senyalització vial pertinent en els punts clau del trànsit viari, indicant les opcions vials de circulació, evitant així congestió de trànsit i molèsties a la població.

- Tot i el baix risc d’incendi, caldrà donar compliment a l’exposat pel Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis.

Cicle de l’aigua

- Es restringiran al màxim els moviments de terres fora de les àrees que hagin de ser directament urbanitzades, i s’evitarà la realització de grans moviments de terres en èpoques de precipitació intensa (primavera i sobretot tardor) per tal de reduir el risc d’erosió.

- Control dels processos de la maquinària. Extremar les precaucions en cas de realitzar accions de manteniment (canvi d’olis o similar) i neteja de la maquinària, i controlar el destí final de les substàncies i de les aigües resultants (realitzar‐ho en àrees pavimentades).

- Caldria recaptar informe de l’Agència Catalana de l’Aigua, i incorporar les seves prescripcions, si s’escau, d’acord amb l’article 83.5 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.




Ambient atmosfèric

- Per a exercir com a exemple per a la ciutadania, instal∙lar sistemes per a la reducció del consum energètic i energies renovables als equipaments públics.

- Evitar l’aixecament de pols. En casos puntuals en què l’activitat o la maquinària d’obra generi una elevada quantitat de pols, es regarà la zona de treball per evitar afectacions a persones i animals.

- Realització de recs periòdics d’aquelles àrees on es produeixin moviments de terres, així com en tots els accessos a l’obra. L’adjudicatari haurà de presentar un pla de neteja en el que s’indiquin els recs necessaris.

- Durant la construcció es verificarà amb freqüència setmanal les emissions de pols de les àrees de moviments de terres i accessos, emetent un informe quinzenal al respecte.

- A més, es procurarà el cobriment del material transportat per evitar l’emissió de partícules (per exemple, en el transport de terres o runes per part dels camions).

- L’emissió sonora de la maquinària que s’utilitza en les obres públiques i en la construcció s’ha d’ajustar a la normativa vigent, d’acord amb el Real Decreto 212/2002, de 22 de febrero, por el que se regulan las emisiones sonoras en el entorno debidas a determinadas máquinas de uso al aire libre i la seva modificació pel Real Decreto 524/2006, de 28 de abril.

- Horari de les obres. Les obres es portaran a terme sempre de dia, i en l’horari comprés entre les 8:00 del matí i les 20:00 de la tarda; llevat de les obres urgents, les que es fan per raons de necessitat o perill i les que, per llurs característiques, no es poden fer durant el dia.. El treball nocturn ha d’ésser expressament autoritzat per l’Ajuntament.

- Nivells sonors. Durant la jornada de treball els equips emparats no podran, en general, generar a 5 metres de distancia, nivells sonors superiors a 90 dB(A); amb aquesta finalitat la maquinària de construcció complirà la normativa d’emissió vigent.

- Vehicles de tracció mecànica. Tots els vehicles de tracció mecànica han de tenir en bones condicions de funcionament els elements capaços de produir soroll perquè l’emissió de soroll del vehicle amb el motor en funcionament no excedeixi els valors límit a què fa referència la normativa. A la vegada s’ha d’evitar mantenir el motor encès quan no sigui necessari.

- Limitar a 20 Km/h la velocitat dels vehicles dins l’obra d’urbanització i a 40 Km/h en la fase de construcció d’edificis.

- S’efectuarà mesura del nivell sonor a petició de qualsevol persona afectada per molèsties derivades de qualsevol activitat.

- El disseny i la col∙locació de les làmpades dels carrers seguiran la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, i en especial el Decret 82/2005 que la desenvolupa.

- Evitar al màxim l’enllumenat amb finalitats decoratives.




Materials i residus

- Serà necessari gestionar correctament les terres excedents generades durant el moviment de terres. Aquestes hauran de ser transportades a centres gestors o, en el seu defecte, a abocadors controlats i autoritzats per aquest tipus de residu.

- Els Plans de Gestió dels Residus de la Construcció afecten els residus produïts durant la construcció dels nous edificis. Cal garantir sempre el compliment del Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció (DOGC núm. 3.414, de 21/06/2001), mitjançant els certificats del gestor autoritzat referent a la quantitat i tipus de residus lliurats. D’aquesta manera s’evita que els residus de la construcció desapareguin fora dels canals autoritzats de gestió, alhora que s’aconsegueix seguir el següent esquema: reduir (minimitzar), reutilitzar, reciclar, aprofitar l’energia i, com a últim recurs, abocar.

- Dissenyar elements constructius incorporant criteris de deconstrucció: muntatge en sec, facilitat de muntatge i desmuntatge, unions mecàniques, etc.

- Disposar de contenidors per a residus petris, que tindran com a destí el reciclat i el dipòsit de runes. En els enderrocs, si és possible, caldrà procedir a la separació o deconstrucció prèvia dels diferents elements de l’edifici no petris i valoritzables (amb destí a una planta de triatge i recuperació), dels elements petris amb destí al reciclat i dipòsit de runes.

- Disposar de contenidors per a fustes, metalls, vidres i embalatges, per a la seva gestió per empreses de recuperació de residus. Els contenidors o receptacles quedaran dipositats a l’interior de l’obra.

- Tanmateix, seria necessari eliminar totalment els residus generats per les obres, en totes les zones perifèriques del sector.

Conservació de la biodiversitat

- Procedir immediatament acabades les obres a la realització dels treballs de plantació d’arbrat, utilitzant exclusivament espècies autòctones pròpies de la zona. S’evitarà la introducció d’espècies no autòctones, fugint, entre d’altres, de problemes d’aclimatació a un medi caracteritzat per un dèficit hídric i es potenciaran les espècies que requereixen un menor aportament hídric.

Qualitat del paisatge - Integració vegetal de les edificacions i instal∙lacions auxiliars. En els espais lliures exteriors que

presenten els nous edificis cal preveure un enjardinat, consistent amb la plantació d’arbres i arbusts adaptats a l’indret.

Sant Feliu de Codines, a 27 d’octubre de 2010

Tècnic responsable de l’Informe Ambiental

David del Río Castelló

Llicenciat en Ciències Ambientals

IA PMU 13barcelona GIRONA v4 - Ajuntament de Girona · 3.2. pla director urbanÍstic del sistema...

Documents

Transcript of IA PMU 13barcelona GIRONA v4 - Ajuntament de Girona · 3.2. pla director urbanÍstic del sistema...