IES. GUILLEM D'ALCALÀ. POBLA DE FARNALS

CURS 2020-21

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

1.- Introducció

1.1.- Justificació de la programació

1.2.- Contextualització

2.- Objectius de l’etapa respectiva vinculats a la materia

2.1.- ESO

2.2.- Batxillerat

3.- Competències

4.- Continguts

5.- Criteris d'Avaluació i de qualificació

5.1.- Criteris d'Avaluació

5.2.- Criteris de qualificació i recuperació

6.- Unitats didàctiques.

6.1.- 2on ESO

6.2.- 3er ESO

6.3.- 4t ESO

6.4.- 1er batxillerat – Història Contemporània

6.5.- 2on batxillerat – Història d'Espanya

6.6.- 2on batxillerat – Història de l'Art

6.7.- 2on batxillerat – Geografia d'Espanya.

7.- Metodologia. Orientacions didàctiques

8.- Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb

necessitat de compensació educativa

9.- Elements transversals

9.A.- Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita.

9.B.- Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i la comunicació.

9.C.- Emprenedoria

9.D.- Educació cívica i constitucional

10.- Avaluació de la pràctica docent i indicadors d’assoliment

11.- Activitats extraescolars

12. Anexos

12.1 Programació 1r d’ESO (àmbit sociolingüístic)

12.2 Mesures Covid

1.- INTRODUCCIÓ

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica del Departament de Geografia i Història es fonamenta, en el

que fixa el Reial Decret 1105/2014 del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, del 28 de

febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’Educació Secundària Obligatòria , i en

el Decret 87/2015 de la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana pel qual

s’estableix el Currículum de l’Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat per a

aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d'ensenyament-aprenentatge comprensiu que

s'emmarca dins el paradigma de l'educació universal (global o integral) que ha de

preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l'adquisició i el

desenvolupament de les competències bàsiques.

Entenem que la funció de l'ensenyament és facilitar l'aprenentatge de l’alumnat, ajudant-lo

a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permeten integrar-

se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids

avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s'entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una

concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s'indica en

l'informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l'educació per al segle XXI

(Delors, 1996).

Cal tenir en compte que cadascuna de les àrees de l’ESO contribueix al desenvolupament

de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s'assolirà com a

conseqüència del treball en diverses àrees o matèries. Sense oblidar aquest caràcter

global del procés d’ensenyament i aprenentatge, l’objectiu del nostre Projecte Curricular

se centra en el desenvolupament d’aquestes competències a partir dels continguts de la

Geografia i la Història.

1.2. CONTEXTUALITZACIÓ

L’ IES Guillem d’Alcalà està situat a la població de La Pobla de Farnals, situada a la

comarca de l'Horta Nord, en la província de València. La seua població és de uns 7.500

habitants aproximadament, per la qual cosa sols disposa d'un institut en la població.

L'institut imparteix tots els nivells de l'ESO, es a dir, 1er, 2on, 3er i 4 t, a més de 3er de

PMAR i 4t PR4; els batxillerats de ciències, humanitats i ciències socials; i pel que fa als

cicles, imparteix la família professional de hoteleria (cuina, restauració i serveis de

rerstauració i direcció de cuina). En aquest curs, el segon de batxillerat és mixte (ciències,

Humanitats i Socials), ja que no hi ha alumnat per a fer dos grups de segon de batxillerat.

La nostra proposta curricular per al curs 2020-21 participa dels objectius, valors i prioritats

d’actuació recollits en el Projecte Educatiu del Centre, i que atén a les necessitats

educatives i idiosincràsia del nostre alumnat.

En quant al nostre alumnat aquest curs queda estructurat de la següent manera pel que fa

a nivells i grups tenint en compte enguany l’objectiu de la presencialitat al 100% de tot

l’alumnat amb ratios especials segons la tipologia de l’aula:

Primer d’ESO: A , B , C, D i E

Segon d’ESO: A, B, C i D

Tercer d’ESO: A , B, C i PMAR

Quart d’ESO: A, B, C i PR4

Primer de batxillerat, B Història del Món Contemporani.

Segon de batxillerat: Història d’Espanya , Geografia d’Espanya i Història de l’Art.

El Departament queda constituït per al present curs amb els següents membres i

distribució grupal:

- Lluisa Castellò: 1er ESO D (àmbit sociolingüístic) ; 3er ESO A; Història de L’Art,

2on Batx.; Tutora de 1er ESO D.

- Begoña Llopis: 3er ESO C; 4t ESO C; Geografia d’Espanya, 2on batx.; Tutora de

4t ESO C.

- Evaristo Miñana Gilabert:2 on ESO A, B, C i D ; 3er ESO; 2n Batxillerat, Història

d'Espanya; Tutor 2on Batxillerat.

- Magalí Soliva Cazaban: Cap de departament; 1er ESO E (àmbit sociolingüístic); 4t

ESO A i B.

2. OBJECTIUS DE L’ETAPA RESPECTIVA VINCULATS AMB LA MATÈRIA.

2.1.- ESO

a) Comprendre la realitat social tant en la seua dimensió espacial com temporal, des

d'una perspectiva global i integradora.

b) Aprendre a viure en societat i assumir els valors que la fonamenten: la convivencia de-

mocràtica, la cooperació, el respecte als altres i l'ús sostenible dels recursos naturals.

Geografia

- Conèixer la distribució, localització i interconnexió dels diversos elements que caracteri-

tzen els llocs i els espais geogràfics, de les societats que els habiten i la seua diversitat

cultural, de l'ús que fan dels recursos del medi natural i de l'organització del territori.

- Comprendre les interaccions entre els fenòmens naturals i les activitats humanes que

expliquen les transformacions dels espais i regions.

- Promoure un caràcter crític i de compromís social que permeta buscar i analitzar les ex-

plicacions als grans processos de canvi, als desequilibris territorials i als principals proble-

mes socials que caracteritzen el món actual, incloent també els que afecten al medi natu-

ral.

-Conèixer, valorar i respectar els paisatges i actuar a favor de l'ús i conservació dels re-

cursos ambientals per a aconseguir un desenrotllament sostenible i just.

- Representar els elements que configuren l'espai geogràfic i les seues interrelacions a

través de plànols i mapes.

- Adquirir les ferramentes fonamentals per a poder resoldre problemes en els contextos

propis de la seua vida quotidiana i l'entorn social i per a desenrotllar amb garanties poste-

riors estudis de caràcter acadèmic o professional.

- Interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més complexos i

participar en la presa de decisions.

Història

- Comprendre la dimensió temporal i causal dels fenòmens històrics.

- Construir explicacions que tinguen en compte els motius, les creences i els projectes

dels individus i els grups socials en un determinat context històric.

- Comparar les formes de vida de societats en diferents llocs i èpoques.

- Comprendre els processos de canvi i les continuïtats pròpies dels assumptes humans.

- Entendre la diversitat i la complexitat de la experiència humana, les relacions entre diver-

sos grups i els desafiaments i conflictes que van haver d'afrontar.

- Fomentar l'hàbit de pensar de manera crítica i el gust per indagar sobre el passat, plan-

tejant-se preguntes obertes i tractar de respondre-les analitzant i avaluant una varietat de

fonts, buscar evidències, comparar i interrelacionar fets.

- Comprendre la història com una construcció humana en què molts dels seus juís estan

sotmesos al dubte i al debat.

- Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història, així com el pa-

trimoni històric i la diversitat cultural.

2.2.- BATXILLERAT

El batxillerat contribuirà a desenrotllar en l’alumnat les capacitats que li permeten:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una conscièn-

cia cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola així com pels

drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i

equitativa i afavorisca la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsa-

ble i autònoma i desenrotllar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els con-

flictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i les oportunitats entre hòmens i dones, analitzar i

valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació

de les persones amb discapacitat.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a

l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenrotllament personal.

e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i conèixer

les obres literàries més representatives escrites en ambdós llengües fomentant el co-

neixement i l’estima del valencià; així com la diversitat lingüística i cultural com a un dret i

un valor dels pobles i de les persones.

f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres objecte d’es-

tudi.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunica-

ció.

h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bà-

siques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i tècniques.

i) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents

històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar, de forma solidària, el des-

enrotllament i millora del seu entorn social.

j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mèto-

des científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia

en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte cap al

medi ambient.

k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball

en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l) Desenrotllar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de

formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenrotllament personal i social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària i de la salut

laboral.

Història del Món Contemporani

El desenrotllament d’esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquiris-

quen les capacitats següents:

1. Conèixer i analitzar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, fets i esdevenimen-

ts rellevants de la història del món contemporani, valorant la seua significació històrica i

les seues repercussions en el present.

2. Comprendre i interrelacionar els principals processos econòmics, socials, polítics, tec-

nològics i culturals que configuren la història recent, identificant els seus trets més signifi -

catius i analitzant els factors que els han conformat.

3. Conèixer les coordenades internacionals a escala europea i mundial en els segles XIX

i XX per a entendre les relacions entre els estats durant eixa època i les implicacions que

van comportar.

4. Adquirir una visió global del món contemporani que, conjugant la dimensió interna i in -

ternacional en l’explicació dels processos, facilite l’anàlisi de les situacions i els problemes

del present, considerant-hi tant els seus antecedents històrics com les seues relacions

d’interdependència.

5. Emprar amb propietat els conceptes bàsics i específics de la història contemporània i

realitzar activitats d’indagació i síntesi en què s’analitzen, contrasten i integren informa-

cions diverses, valorant el paper de les fonts i el treball de l’historiador.

6. Planificar i elaborar breus treballs d’indagació, síntesi o iniciació a la investigación histò-

rica, en grup o individualment, en els quals s’analitzen, contrasten i integren informacions

diverses, valorant el paper de les fonts i els distints enfocaments utilitzats pels historia-

dors, comunicant el coneixement històric adquirit de manera raonada, adquirint amb això

hàbits de rigor intel·lectual.

7. Desenrotllar la sensibilitat i el sentit de la responsabilitat davant dels problemas socials,

en especial els que afecten els drets humans i la pau, adoptant actituds democràtiques i

adquirint independència de criteri i hàbits de rigor intel·lectual.

8. Buscar, seleccionar, interpretar i relacionar informació procedent de fonts diverses, –

realitat, fonts històriques, mitjans de comunicació o proporcionada per les tecnologies de

la informació–, tractar-la de manera convenient segons els instruments propis de la Histò-

ria, obtenint hipòtesis explicatives dels processos històrics estudiats i comunicar-la amb

un llenguatge correcte que utilitze la terminologia històrica adequada.

9. Defendre raonadament les pròpies idees sobre la societat i revisar-les de forma crítica

tenint en compte noves informacions, corregint estereotips i prejuís i entenent l’anàlisi his-

tòrica com un procés en constant reconstrucció.

10. Comprendre la Història com una ciència oberta a la informació i als canvis que brinden

les noves tecnologies.

Història d'Espanya

El desenrotllament d’esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquiris-

quen les capacitats següents:

1. Identificar, analitzar i explicar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, fets, per-

sonatges, problemes, etapes i processos més rellevants de l’evolució histórica d’Espanya i

les nacionalitats i regions que la integren, amb especial referència a la

Comunitat Valenciana valorant la seua significació històrica i les seues repercussions en

el present.

2. Conèixer i comprendre els principals processos econòmics, socials, polítics i culturals

que configuren la història espanyola contemporània, identificant els seus trets més signifi-

catius i analitzant en processos amplis, el naixement dels problemes, els seus intents de

solució i la seua pervivència en la realitat de hui.

3. Comprendre tant la multiplicitat de l’evolució interna com la dimensió internacional de la

història espanyola, adquirint una visió global i solidària dels problemes i projectes col·lec-

tius en el context d’Europa i del món.

4. Expressar raonadament les pròpies idees sobre aspectes bàsics de l’evolució histórica

d’Espanya i revisar-les de manera crítica tenint en compte noves informacions, corregint

estereotips i prejuís i entenent l’anàlisi històrica com un procés en constant reconstrucció.

5. Emprar amb propietat els conceptes bàsics i específics de la història d’Espanya i reali -

tzar activitats d’indagació i síntesi en què s’analitzen, contrasten i integren informacions di-

verses, valorant el paper de les fonts i el treball de l’historiador.

6. Conéixer les normes bàsiques que regulen el nostre ordenament constitucional i mos-

trar sensibilitat davant dels problemes socials, en especial els que afecten els drets hu-

mans i la pau, adoptant actituds responsables i democràtiques i manifestant independèn-

cia de criteri i hàbits de rigor intel·lectual.

7. Fomentar una visió integradora de la història d’Espanya consolidant actituds i hàbits de

tolerància i solidaritat entre els diversos pobles d’Espanya, respectant i valorant positiva-

ment els aspectes comuns i les diferències, tenint en compte la possibilitat de pertànyer

de manera simultània a més d’una identitat col·lectiva.

Història de l'Art

El desenrotllament d’esta matèria ha de contribuir al fet que l’alumnat adquirisca les capa-

citats següents:

1. Entendre les obres d’art com a exponents de la creativitat humana, susceptibles de ser

gaudides per si mateixes i de ser valorades com a document testimonial d’una època i una

cultura.

2. Comprendre i valorar la variabilitat de les funcions socials i de les concepcions diferents

de l’art al llarg de la història.

3. Apreciar i reconéixer la diversitat d’interpretacions i valors de l’obra d’art en els diferents

contextos històrics.

4. Explicar, situant-los adequadament en el temps i en l’espai, els fets artístics més relle -

vants dels principals estils de l’art occidental, valorant la seua significació en el procés his-

toricoartístic.

5. Analitzar la dimensió social de la creació artística i reconéixer la incidència del social i

individual en el procés de producció i difusió de les obres d’art.

6. Comprendre i utilitzar els conceptes específics de la història de l’art i apreciar positiva -

ment les possibilitats d’una anàlisi historicoartística en constant reconstrucció.

7. Utilitzar un mètode d’anàlisi i interpretació de les obres d’art que desenrotlle la sensibili-

tat i la imaginació.

8. Realitzar activitats de documentació i indagació, d’anàlisi i de crítica de fonts i material

historiogràfic divers.

9. Conéixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic, des de posicions crítiques i creatives.

10. Conéixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic en general i el de la Comunitat

Valenciana en particular des de posicions crítiques i creatives, com a exponent de la nos-

tra identitat cultural.

11. Desenrotllar el gust personal, el sentit crític i la capacitat de gaudi estètic.

12. Valorar la ciutat, en la seua dimensió espacial i temporal, com a objecte de la història

de l’art i marc privilegiat de les seues manifestacions i projectar esta consciència cap a la

seua evolució futura.

Geografia

El desenrotllament d’esta matèria ha de contribuir al fet que l’alumnat adquirisca les capa-

citats següents:

1. Conéixer i comprendre la diversitat i pluralitat de l’espai geogràfic espanyol, caracteri -

tzat pels grans contrastos i la complexitat territorial derivats dels distints factors naturals,

històrics i d’organització espacial que han anat modelant la societat, la cultura i el territori

de forma interdependent.

2. Comprendre i explicar en les seues coordenades temporals i espacials els distints pro-

jectes socials, que donen lloc a diferents processos d’ordenació territorial, utilitzant con-

ceptes, procediments i destreses específicament geogràfics per a explicar l’espai com una

realitat dinàmica, diversa i complexa, en la que intervenen múltiples factors.

3. Comprendre i valorar la importància del sentiment i del comportament territorial del ser

humà, amb relació en particular, al territori espanyol, forjat al llarg d’un procés històric i

que es concreta en uns límits o fronteres que definixen estratègies i interessos de grups

socials.

4. Utilitzar els procediments específics del coneixement geogràfic per a explicar una situa-

ció territorial, valorant la funció del medi natural, dels recursos naturals i de les activitats

productives en la configuració de l’espai geogràfic europeu, espanyol i de la

Comunitat Valenciana.

5. Explicar la desigual distribució geogràfica de la població espanyola i europea, en les

seues diferents categories, comprenent la seua dinàmica, estructura i projeccions futures.

6. Analitzar els distints tipus d’explotació de la naturalesa així com les activitats producti -

ves i els seus impactes territorials i mediambientals, reconeixent la interrelació entre el

medi i els grups humans i percebent la condició d’estos com a agents d’actuació primor-

dial en la configuració d’espais geogràfics diferenciats.

7. Interessar-se activament per la qualitat del medi ambient, ser conscient dels problemes

derivats de certes actuacions humanes i entendre la necessitat de polítiques d’ordenació

territorial i d’actuar pensant en les generacions presents i futures, sent capaç de valorar

decisions que afecten la gestió sostenible dels recursos i l’ordenació del territori.

8. Caracteritzar els trets geogràfics bàsics dels països de la UE i comprendre les conse-

qüències espacials de la integració d’Espanya en esta desenrotllant, al mateix temps, sen-

timents de pertinença a àmbits espacials supranacionals amb una actitud solidària i parti -

cipativa.

9. Explicar la posició d’Espanya en un món interrelacionat, en el qual coexistixen proces-

sos d’uniformització de l’economia i de desigualtat socioeconómica.

3.- COMPETÈNCIES

En la descripció del model competencial, incloem el marc de descriptors competencials ja

que suposen una reflexió i reconfiguració dels continguts des d’un enfocament d’aplicació

que permeta l’entrenament de les mateixes. Les competències no s’estudien, ni s’ensen-

yen, s’entrenen. Per a això hem de generar tasques d’aprenentatge on permetem a

l’alumnat l’aplicació del coneixement mitjançant metodologies d’aula actives.

Abordar cada competència de manera global en cada unitat didàctica és inabastable per a

això cada una es trenca en indicadors, grans pilars que permeten descriure-la d’una ma-

nera més precisa. Podem trobar entre 3 i 6 indicadors per competència.

Cada indicador continua sent encara massa general pel que el trenquem en la qual cosa

hem cridat descriptors de la competència que «descriuen» a l’ alumnat competent en

aquest àmbit. Per cada indicador trobarem entre 3 i 6 descriptors redactats en infinitiu.

En cada unitat didàctica concretarem el descriptor en acompliments competencials redac-

tats en tercera persona de present indicatiu. L’acompliment serà l’aspecte concret de la

competència que podrem entrenar i avaluar de manera explícita en la unitat, será concret i

objectivable i ens indica que hem d’observar en les activitats dissenyades per al seu en-

trenament.

Per al seu desenvolupament partim d’un marc de descriptors competencials.

Respectant el tractament específic en algunes àrees, els elements transversals, tals com,

la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies

de la informació i la comunicació, l’emprenedoria i l’educació cívica i constitucional es tre-

ballaran des de totes les àrees possibilitant i fomentant que el procés d’ensenyament-

aprenentatge dels alumnes i les alumnes siga el més complet possible.

D’altra banda, el desenvolupament de valors presents també en totes les àrees ajudarà

que els nostres escolars aprenguen a espavilar-se des d’uns determinats valors que cons-

truïsquen una societat ben consolidada en la qual tots puguem viure.

La diversitat d’escolars amb els seus estils d’aprenentatge diferents, ens portaran a treba-

llar des de les diferents potencialitats que tenen, basant-nos sempre en les seues fortale-

ses per a poder donar resposta a les seues necessitats.

En l’àrea de Geografia i Història incidirem en l’entrenament de totes les competències

de manera sistemàtica posant èmfasi en els descriptors més afins a l’àrea.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Aquesta àrea, com a part integrant de les ciències socials, utilitza eines que servixen per a

descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Per tant, aquestes

competències es desenvoluparan amb l’ús de nocions estadístiques bàsiques, escales nu-

mèriques i gràfiques, operacions matemàtiques senzilles, representacions gràfiques, se-

lecció de fonts d’informació, contrast de dades... En definitiva, l’alumnat es farà conscient

que els coneixements matemàtics, científics i tecnològics tenen una aplicabilitat real i fun-

cional en molts aspectes de la seua pròpia realitat, capacitant-lo per a afrontar i resoldre

problemes de la seua vida quotidiana.

Els descriptors que treballarem fonamentalment seran:

- Prendre consciència dels canvis produïts per l’home en l’entorn natural i les repercus-

sions per a la vida futura.

- Aplicar mètodes científics rigorosos per a millorar la comprensió de la realitat circumdant

en diferents àmbits (biològic, geològic, físic, químic, tecnològic, geogràfic...).

- Manejar els coneixements sobre ciència i tecnologia per a solucionar problemes, com-

prendre el que ocorre al nostre voltant i respondre preguntes.

- Aplicar les estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana.

Comunicació lingüística

La matèria de Geografia i història intervé en el desenvolupament de la competencia lin-

güística en diversos aspectes: en primer lloc, a través del coneixement i l’ús correcte del

vocabulari específic de la matèria, per a construir un discurs precís i expressar-ho de ma-

nera oral o escrita; en segon lloc, a l’utilitzar diferents variants del discurs, associat als

continguts, en especial, la descripció, la narració i l’argumentació; en tercer lloc, gràcies a

la lectura comprensiva i la interpretació de textos o el comentari d’imatges per a potenciar

l’ús del llenguatge icònic. D’altra banda, aquesta matèria està intrínsecament relacionada

amb la recerca d’informació, tant en fonts orals com escrites, i la mateixa construcció del

coneixement a través d’un procés que va des de la informació fins a les interpretacions

explicatives. És important que el correcte ús del vocabulari de la matèria, adquirit i neces-

sitat durant l’etapa de Secundària, es consolide i s’incorpore al llenguatge habitual de

l’alumnat.

Els descriptors que prioritzarem seran:

- Comprendre el sentit dels textos escrits i orals.

- Expressar-se oralment amb correcció, adequació i coherència.

- Entendre el context sociocultural de la llengua, així com la seua història per a un millor

ús de la mateixa.

- Utilitzar els coneixements sobre la llengua per a buscar informació i llegir textos en qual -

sevol situació.

- Produir textos escrits de diverses complexitats per al seu ús en situacions quotidianes o

d’assignatures diverses.

Competència digital

La competència digital és fonamental perquè l’alumnat comprenga els fenòmens geogràfi -

cs, socials i culturals i que sàpia treballar amb la informació (obtenció, selecció, tracta-

ment, anàlisi...), procedent de molt diverses fonts, tant tradicionals, com audiovisuals, i di-

gitals, i no totes amb el mateix grau de fiabilitat i objectivitat. Per això, la informació obtin-

guda ha de ser analitzada des de paràmetres exigents, la comparació exhaustiva i crítica

de les fonts. L’obtenció i tractament digital de la información requerix, a més, una sèrie de

coneixements i habilitats que són necessaris perquè l’alumnat es desembolique i siga

competent en un entorn digital. De la mateixa manera, es pretén que l’alumnat cree conte-

sos digitals en diferents formats, alhora que desenvolupa una actitud responsable respec-

te de les limitacions i la seguretat de l’ús de les noves tecnologies de la informació i de la

comunicació.

Per a això, en aquesta àrea, treballarem els següents descriptors de la competència:

- Seleccionar l’ús de les diferents fonts segons la seua fiabilitat.

- Elaborar informació pròpia derivada d’informació obtinguda a través de mitjans tecnològi -

cs.

- Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per a transmetre informacions

diverses.

- Manejar eines digitals per a la construcció de coneixement.

- Aplicar criteris ètics en l’ús de la tecnologia.

Consciència i expressions culturals

La rellevància dels fets culturals i artístics en els continguts d’aquesta matèria és el que

posa de manifest la importància d’aquesta competència. L’alumnat podrà conéixer i com-

prendre les obres artístiques i culturals més significatives en la història de la humanitat.

Objectiu fonamental és que, a través de l’observació minuciosa de l’obra artística, valore i

se sensibilitze cap a tot l’artístic i cultural. L’interés, estima i respecte pel patrimoni cultural

i artístic es convertix en l’element fonamental del desenvolupament d’aquesta competèn-

cia que permet desenvolupar un esperit crític i facilita l’escolar comprendre la relació entre

les manifestacions artístiques, els fets històrics i les societats que les creen.

L’àrea de Geografia i Història afavorix que es puga treballar des d’ací sempre que s’entre-

nen els següents descriptors:

- Mostrar respecte envers el patrimoni cultural mundial als seus diferents vessants (artisti-

coliterària, etnogràfica, científic-tècnica...), i cap a les persones que han contribuït al seu

desenvolupament.

- Expressar sentiments i emocions des de codis artístics.

- Valorar la interculturalitat com una font de riquesa personal i cultural.

- Apreciar la bellesa de les expressions artístiques i les manifestacions de creativitat i gust

per l’estètica en l’àmbit quotidià.

Competències socials i cíviques

La competència social i cívica és primordial per a abordar la matèria de Geografia i

Història, ja que comprendre l’àrdua i canviant realitat social és un dels aspectos principals

dels seus continguts. El coneixement de diferents realitats socials al llarg del temps fa que

siga ineludible la seua comparació amb la realitat actual i afavorix que l’alumnat compren-

ga que les esmentades realitats es van forjant al llarg del temps, i que per això mateix po -

den canviar, per la qual cosa ha de ser tolerant amb les que es produïxen en el seu entorn

i en altres entorns diferents del seu. L’alumnat assimila que viu en una societat cada vega-

da més plural i globalitzada, en la qual conviu amb cultures diferents.

Aquesta competència permet que l’escolar pose en pràctica els coneixements apresos

aplicant-los al seu entorn social convertint-li en un ciutadà actiu capaç de donar resposta

als problemes i fenòmens de la seua realitat social interactuant amb altres persones i

grups afavorint la tolerància i el respecte a tots alhora que desenvolupa el tarannà demo-

cràtic

Els descriptors que entrenarem són els següents:

- Aplicar drets i deures de la convivència ciutadana en el context de l’escola.

- Conéixer les activitats humanes, adquirir una idea de la realitat històrica a partir de dife-

rents fonts, i identificar les implicacions que té viure en un Estat social i democràtic de dret

ratificat per una Constitució.

- Desenvolupar capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i treball i

per a la resolució de conflictes.

- Reconéixer riquesa en la diversitat d’opinions i idees.

- Involucrar-se o promoure accions amb una finalitat social.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

La participació activa de l’ alumnat en els processos de presa de decisions que afecten al

seu aprenentatge, afavorixen la presa de consciència del mateix referent al seu protago-

nisme en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge.

Es tracta de potenciar la seua capacitat de transformar les seues idees en accions, ac-

tuant amb criteri i determinació, prenent decisions i assumint els riscos i conseqüències

futures de les esmentades decisions.

L’alumnat haurà d’entrenar la capacitat de liderar amb responsabilitat processos i treballs

cooperatius, actuant amb responsabilitat en els seus hàbits quotidians i el seu entorn fami-

liar i escolar.

Els descriptors que entrenarem són:

- Assumir les responsabilitats encomanades i donar compte d’elles.

- Ser constant en el treball superant les dificultats.

- Gestionar el treball del grup coordinant tasques i temps.

- Generar noves i divergents possibilitats des de coneixements previs del tema.

- Mostrar iniciativa personal per a iniciar o promoure accions noves.

- Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques o projectes.

Aprendre a aprendre

La competència en aprendre a aprendre permet que l’alumnat dispose d’habilitats o d’es-

tratègies que li faciliten l’aprenentatge al llarg de la seua vida (recerca, organització i recu-

peració de la informació...) i que desenvolupe la seua curiositat per adquirir nous coneixe-

ments, capacitats i actituds que li permeten espavilar-se i créixer com a persona.

En aquest sentit, aquesta matèria ha de fomentar en l’ alumnat el desig d’indagar en el pa-

ssat, en el seu entorn i analitzar i interpretar els fenòmens geogràfics, històrics i culturals

per a donar respostes als plantejaments de l’home, alhora que desenvolupa la seua capa-

citat d’aprendre a aprendre de manera autònoma i permanent. Pressuposa també que

puga adaptar-se críticament i reflexivament als canvis que puguen produir-se en la seua

vida, és a dir, que els aplique similars instruments que ha fet servir en l’anàlisi de la reali -

tat social (històrica i geogràfica) al llarg d’aquesta etapa d’Educació

Secundària Obligatòria.

En aquest sentit, es desenvoluparan els següents descriptors:

- Gestionar els recursos i motivacions personals en favor de l’aprenentatge.

- Desenvolupar estratègies que afavorisquen la comprensió rigorosa dels continguts.

- Seguir els passos establits i prendre decisions sobre els passos següents en funció dels

resultats intermedis.

- Avaluar la consecució d’objectius d’aprenentatge.

4.- CONTINGUTS

ESO

Els continguts de l'ESO estan organitzats en diversos blocs que també reunixen els co-

rresponents criteris d'avaluació i els lliguen a les competències clau.

El currículum d'esta matèria s'organitza en dos cicles. El primer comprèn els tres primers

cursos i s'estructura en quatre blocs. El primer d'estos és comú a tots els cursos de l'ESO.

Els continguts relatius a la Geografia s'han organitzat en dos blocs: el medi físic (bloc 2) i

l'espai humà (bloc 3), però concebuts des d'un plantejament global i on es destaquen les

interrelacions entre ambdós. El Bloc 4 agrupa els continguts relatius als processos històri-

cs. En el curs 4t d'ESO es centra fonamentalment en els processos que defineixen la his -

tòria contemporània i els continguts s'organitzen al seu torn, en diversos blocs entorn a

períodes significatius. En l'últim d'estos s'aborda la globalització des de la doble perspecti -

va geogràfica i històrica.

El bloc comú inicial té un caràcter transversal, per la qual cosa condiciona la selecció de

continguts de les seqüències didàctiques i de la programació.

Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentatge de Geografia i Història

- Plantejament de preguntes i planificació d'una indagació.

- Obtenció, selecció, registre i organització d'informació.

- Anàlisis i interpretació de la informació.

- Elaboració i comunicació de conclusions.

Bloc 2: El medi físic

- Coneixement de la representació de l'espai geogràfic.

- Identificació de la distribució i localització del elements que configuren el medi i la seua

interacció amb les societats humanes.

- Valoració dels desafiaments de la societat actual com: l'èxit d'un desenrotllament soste-

nible; i el risc de certs fenòmens naturals.

Bloc 3: Aspectes humans de l'espai geogràfic (l'espai humà)

- Coneixement i valoració de diversos tipus de problemes com:

*problemes amb repercussió social:

- l'envelliment de la població

- l'explosió demogràfica i la producció d'aliments

- la intensificació de les migracions

*problemes mediambientals:

- l'esgotament dels recursos naturals

- el deteriorament ambiental

*problemes d'organització territorial:

- conflictes territorials

Bloc 4: La Història

- Coneixement dels processos i fets històrics seguint les grans etapes cronològiques.

- Valoració dels canvis socials.

- Conceptualització de temps històric i de les nocions associades com successió, duració

i simultaneïtat.

- Representació cronològica del temps històric.

- Elaboració d'explicacions progressivament més complexes en les quals interrelacione di-

versos factors, les motivacions dels agents històrics i les conseqüències.

- Relació entre els fets i els processos que tenen lloc en espais i temps distints.

- Ús d'una varietat de fonts (textos de diversos gèneres, obres d'art, objectes, mapes, etc)

i la seua comprensió crítica.

- Adquisició d'una perspectiva històrica global.

BATXILLERAT

Història del Món Contemporani

El bloc inicial té un caràcter transversal que condiciona la selecció de continguts, de les

seqüències didàctiques i de la programació. Este bloc reunix continguts que constituïxen

una introducció a la història com a forma de coneixement científic i prefiguren un marc fle -

xible per a seqüenciar les activitats. Plantejar-se preguntes i planificar una indagació, ob-

tindre, seleccionar, registrar i organitzar la informació, analitzar-la i interpretar-la i elaborar

conclusions i comunicar-les constituïxen accions metodològiques de gran valor per al des-

enrotllament de l’autonomia intel·lectual de l’alumnat. Altres continguts es referixen al des-

enrotllament d’estratègies que potencien l’aprenentatge cooperatiu, la gestió de projectes

individuals i grupals i l’autoregulació del procés d’aprenentatge. Els continguts d’este bloc

són transversals respecte als altres blocs i tenen un caràcter de progrés qualitatiu.

Els següents blocs s’organitzen a l'entorn de períodes històrics que emmarquen proces-

sos històrics que guarden relació entre si i una seqüència que s’aproxima a l’orde cronolò-

gic. Cal tindre en compte que són processos de distinta naturalesa i duració i que es des-

enrotllen, a vegades, de manera sincrònica perquè la seua definició no deixa de ser una

construcció de la historiografia.

El segon i el tercer bloc es referixen a les revolucions industrial i liberal, procesos estreta-

ment lligats i que constituïxen les bases del món contemporani i que té com a fita final la I

Guerra Mundial. El següent bloc comprén el període d’Entreguerres on confluïxen fenò-

mens que han marcat profundament el segle XX com són la revolució russa, l’auge dels

feixismes i la tendència cap a la democratització dels estats.

Els següents dos blocs, “el món durant la Guerra Freda” i “el món capitalista i el bloc co-

munista en la segona mitat del segle XX”, se centren en el període de la postguerra.

En este període la Guerra Freda no sols determinarà les relacions internacionals sinó que

influirà en els processos de descolonització i inclús en els canvis interns dels països.

El bloc final, “el món actual des d’una perspectiva històrica” planteja els principals proces-

sos de canvi en curs després del fi de la Guerra Freda amb l’evidència de les conseqüèn-

cies de la globalització i la construcció d’un nou orde polític mundial amb nous actors

emergents. Este bloc ha de ser també un referent comú de la resta en la sentit que marca

possibles àmbits de connexió de l’estudi del passat i la comprensió del món actual.

Història d'Espanya

El bloc inicial té un caràcter transversal que condiciona la selecció de continguts de les se-

qüències didàctiques i de la programació. Este bloc reunix continguts que constituïxen la

base de l’aprenentatge històric i prefiguren un marc metodològic flexible per a dissenyar

les activitats. Plantejar-se preguntes i planificar una indagació, seleccionar i organitzar la

informació, buscar evidències, analitzar-les i interpretar-les i elaborar conclusions i comu-

nicar-les constituïxen accions metodològiques, lligades a tipus de pensament, de gran va-

lor per al desenrotllament de l’autonomia intel·lectual de l’alumnat. Altres continguts es re-

ferixen al desenrotllament d’estratègies que potencien l’aprenentatge entre iguals, la ges-

tió de projectes individuals i grupals i l’autoregulació del procés d’aprenentatge. Els contin-

guts d’este bloc són transversals respecte als altres blocs i tenen un caràcter de progrés

qualitatiu.

Els següents blocs s’organitzen al voltant de processos històrics que guarden relació entre

si i una seqüència que s’aproxima a l’orde cronològic. Cal tindre en compte que són pro-

cessos de distinta naturalesa i duració i que poden desenrotllar-se simultàniament perquè

la seua definició no deixa de ser una construcció de la historiografia. Açò és especialment

destacable en el bloc 2 en què se seleccionen aquells processos i fets previs a la contem-

poraneïtat però que són rellevants per a comprendrela.

Els esmentats processos van des de la formació de les primeres societats en la península

Ibèrica, la integració en estructures polítiques i culturals més àmplies i el resultat de la

qual és el llegat grecoromà, la instauració de la monarquia visigoda com a marc d’un pro-

cés de ruralització i que obri el pas a les societats medievals marcades per la conquista

musulmana de la Península i la creació dels regnes cristians la dinámica interna secular

de la qual confluirà en un procés de formació de les societats medievals i de la centralitza-

ció monàrquica que culminarà en la Monarquia hispànica i la seua relació amb un context

internacional més complex. Este bloc té un caràcter introductori pel que haurà de tindre’s

en compte el grau de profunditat en l’estudi dels diferents processos històrics.

Els següents blocs s’articulen entorn de la contemporaneïtat que té una major rellevància

en el conjunt de l’assignatura. Així, el bloc 3 aborda la crisi de l’Antic

Règim. En esta crisi convergixen alguns dels problemes socials, econòmics i polítics

apuntats en al bloc anterior, però ara enfocats cap als projectes polítics que tracta de solu-

cionar-los. Per tant, este bloc se centra en els moments d’inflexió en què s’apunten els

canvis que determinaran la contemporaneïtat.

Els següents blocs aborden ja els processos propis de l’Edat Contemporània a Espanya i

que són molt semblants als que van afectar altres països europeus pròxims. El bloc quart

se centra en el procés de construcció de l’estat liberal. Un procés discontinu en què pug-

nen les forces que tracten de fundar un règim liberal davant d’aquells que opten per un re -

torn a l’absolutisme. El conflicte consegüent és paral·lel al que ocorre a bona part d’Euro-

pa i és el rerefons per a entendre les característiques del nou règim, de les seues contra-

diccions i limitacions que aconseguiran un punt crític en el Sexenni

Revolucionari. És també el moment on té lloc la formació d’una societat capitalista com a

resultat de les reformes liberals i la incipient industrialització.

El següent bloc estudia la Restauració i l’original sistema polític ideat per Cánovas per a

superar els problemes que van marcar el període anterior. En este bloc també s’estudia

en una perspectiva històrica els canvis econòmics i socials que acompanyen el triomf del

capitalisme i que originaran nous problemes econòmics i conflictes socials. Entre estos

destaca el desenrotllament desigual de les regions espanyoles i l’aparició de reivindica-

cions nacionalistes que aguditzen els problemes polítics relatius a l’organització territorial

de l’estat que s’afigen al paper exercit per l’exèrcit i l’església en la configuració del siste-

ma polític. Un altre protagonista fonamental d’este període és el moviment obrer. La con-

junció dels problemes econòmics, socials i polítics, aguditzats per crisis puntuals condui-

ran a la crisi del sistema de la Restauració i a la busca d’alternatives com la de caràcter

autoritari que va ser la dictadura de Primo de Rivera.

El bloc 6 aborda una nova temptativa de solució a la crisi del sistema de la Restauració,

en este cas de caràcter democràtic: la II República. Les seues reformes dirigides a solu-

cionar els problemes que venien del segle anterior van generar una creixent conflictivitat

social i política a la qual va contribuir el context internacional. En esta situació el fallit colp

d’estat dirigit per militars va desencadenar la Guerra Civil i el seu desenllaç va donar pas

a la instauració d’una dictadura.

El bloc 7 comprén l’evolució de la dictadura del general Franco. La seua llarga duració re-

querix una explicació on es tinguen en compte els mecanismes de repressió, els suports

socials, la seua base de legitimitat i el context internacional. La mateixa dinàmica del rè-

gim va generar les seues contradiccions i va provocar la seua crisi a l’abric de la qual es

van forjar diverses alternatives polítiques.

Finalment, el bloc 8 permet endinsar-se en la història recent, un referent constant en els

debats sobre els problemes actuals. És important situar-ho en perspectiva històrica com

un període no exempt de profunds conflictes, però la seua forma d’afrontar-los ha facilitat

la instauració i consolidació d’un règim democràtic amb tot el que això significa inclòs les

possibilitats de millora, els seus límits i carències. Precisament, la

Història d’Espanya aporta un referent intel·lectual fonamental per a entendre en profundi -

tat el sentit històric de la ciutadania en un estat democràtic.

Història de l'Art

El bloc inicial té un caràcter transversal que condiciona la selecció de continguts i la seua

organització en una programació didàctica. Este bloc reunix continguts que constituïxen

una introducció a la història de l’art com a forma de coneixement científic i prefiguren un

marc flexible per a configurar i seqüenciar les activitats. Plantejar-se preguntes i planificar

una indagació, obtindre, seleccionar i organitzar la informació, analitzar-la i interpretar-la i

elaborar conclusions i comunicar-les constituïxen accions metodològiques de gran valor

per al desenrotllament de l’autonomia intel·lectual de l’alumnat. Altres continguts es refe-

rixen al desenrotllament d’estratègies que potencien l’aprenentatge cooperatiu, la gestió

de projectes individuals i grupals i l’autoregulació del procés d’aprenentatge. També s’han

inclòs els continguts referents a la protecció i conservació del patrimoni. Per tant, els con-

tinguts d’este bloc són transversals respecte als altres blocs i tenen un caràcter de pro-

grés qualitatiu.

Els blocs del 2 al 7 s’organitzen entorn de períodes històrics, moviments i estils artístics,

que guarden relació entre si i una seqüència que s’aproxima a l’orde cronològic. Cal tindre

en compte que estos períodes tenen distinta naturalesa i duració i les manifestacions ar-

tístiques que engloben manifesten asincronies, perquè la periodització no deixa de ser

una construcció de la historiografia.

El coneixement sobre els processos de creació es fonamenta en el desenrotllament de

conceptes que ajuden a estructurar el coneixement com el temps històric, les nocions as-

sociades a este com a successió, duració i simultaneïtat, la seua periodització i la seua re-

presentació cronològica. Els canvis en el temps, manifestats en els fets i procesos històri -

cs constituïx l’eix sobre el qual s’articula la seqüència didàctica que ha de permetre a

l’alumnat elaborar explicacions progressivament més complexes. Un altre aspecte que es

destaca en els diversos blocs és el referit a l’ús d’una varietat de fonts i la seua interpreta-

ció crítica per a adquirir una certa perspectiva de la història de l’art. A més de les fonts

pròpies de la història, en este cas cal destacar, en primer lloc, les mateixes obres d’art

que poden conéixer-se per mitjà de visites a museus o a altres llocs on poder apreciar-les;

en segon lloc, les imatges que les reproduïxen a les quals es pot tindre accés a través de

bancs d’imatges en la web, museus virtuals, per la seua representació en llibres impresos,

diapositives, etc.; finalment, hi ha una varietat de textos que resulten especialment ade-

quats com a manifestos de moviments artístics, articles de crítica artística, catàlegs, bio-

grafies i correspondència d’artistes, etc.

Geografia

Els continguts s’han agrupat en sis blocs que permeten la identificació dels principals àm-

bits que caracteritzen la geografia. Per la seua banda, els criteris d’avaluació correspo-

nents s’han elaborat tenint en compte que l’aprenentatge és un procés continu i que és

molt important considerar la complementarietat entre els continguts i criteris de la resta de

les matèries de l’Àrea de Geografia i Història, tant en l’ESO com en Batxillerat a l’hora de

programar.

El bloc 1, “Continguts comuns al coneixement geogràfic” inclou continguts que han d’estar

presents en tots els altres blocs i se centra a emfatitzar la concepció de la geografia com

una manera de coneixement que utilitza unes formes de raonar i operar.

La reflexió i consciència sobre este procés d’elaboració de coneixement en forma part.

Per a això, és necessari establir com continguts bàsics aquelles accions metodològiques

que permeten a l’alumnat construir un coneixement significatiu (plantejament i resolució

de problemes, elaboració i verificació d’hipòtesis, obtenció i processament de la informa-

ció procedent de fonts diverses, anàlisi dels factors i construcció d’explicacions geogràfi-

ques coherents), així com determinades tècniques de treball: anàlisi de documents escrits,

elaboració, lectura i interpretació de mapes de divers tipus, de dades estadístiques, gràfi -

ques i imatges.

En el bloc 2, “Espanya i la seua singularitat geogràfica”, es tracta de presentar i raonar

l’espai espanyol amb caràcter introductori. D’una banda, permet analitzar els elements fí-

sics i humans que conferixen homogeneïtat i diversitat a l’espai geogràfic espanyol, i d’un

altre, aborda el territori espanyol com al resultat d’un procés històric recent i no acabat,

que ha configurat una organització territorial en municipis, províncies i comunitats autòno-

mes, i que és percebut i valorat per les persones i els grups socials de mode molt diferent.

En el bloc 3, “La diversitat del medi físic” es pretén conceptualitzar el medi físic com el re-

sultat de la interacció dels elements naturals, com el relleu, el clima, la hidrografia, els sòls

i les formacions vegetals. El medi geogràfic, doncs, ha de considerar-se com el resultat

canviant d’esta dinàmica en què les activitats humanes influïxen en el medi físic i, al ma-

teix temps, són influïdes per este. La diversitat de mitjans naturals que caracteritzen el te-

rritori espanyol és la conseqüència lògica de les diferents dinàmiques existents. En estes

dinàmiques, l’acció humana pot ser decisiva, i dóna lloc a procesos de destrucció del medi

físic que originen problemes mediambientals o a polítiques de caràcter conservacionista i

d’ús més racional dels recursos naturals.

El bloc 4, “Activitats econòmiques i espais geogràfics” se centra en la comprensió i expli -

cació dels espais geogràfics (agraris, industrials, turístics, etc.) i de la diversitat dels seus

paisatges, com a conseqüència dels diferents processos de transformació relacionats amb

les activitats econòmiques, els modes d’explotació i la utilització dels recursos. La mateixa

heterogeneïtat del medi físic provoca la distribució desigual dels recursos en l’espai i les

diverses localitzacions de les activitats econòmiques. Tot això ha donat lloc a un gran di -

versitat de l’espai geogràfic espanyol i a una desigual localització de les activitats econò-

miques que ajuden a explicar els desequilibris territorials.

El bloc 5, “La població, el sistema urbà i els desequilibris territorials” engloba altres factors

que han intervingut en la formació dels desequilibris territorials, com són la població es-

panyola i el procés d’urbanització, íntimament relacionats amb els procesos d’industriali -

tzació, de terciarització i de creació de la xarxa de transports i comunicacions. L’existència

d’estos desequilibris territorials pot veure’s afectada per les conjuntures econòmiques, per

l’aplicació de polítiques d’equilibri interregional i per la posició relativa d’Espanya en la

Unió Europea.

Finalment, el bloc 6, “Espanya a Europa i en el món” planteja la importància de considerar

l’espai geogràfic espanyol dins d’altres àrees geopolítiques i socioeconòmiques més àm-

plies, com són l’espai europeu, sense oblidar l’iberoamericà i l’àmbit mediterrani, tots pro-

cessos en construcció.

5.- CRITERIS D’AVALUACIÓ I DE QUALIFICACIÓ

5.1.- CRITERIS D'AVALUACIÓ

1r ESO (anex)

2n ESO

1. Destacar la transcendència de la ruptura de la unitat del món mediterrani i la configura-

ció de tres models diferents de civilització: Bizanci, Islam i la Cristiandat occidental.

2. Identificar i descriure els aspectes socioeconòmics, polítics i ideològics de l’Europa feu-

dal i la seua evolució fins a l’aparició de l’Estat modern.

3. Distingir i situar en el temps i en l’espai les diverses unitats polítiques que es van suc-

ceir o van coexistir en la Península Ibèrica durant l’Edat Mitjana, analitzant els seus as-

pectes comuns i les seues peculiaritats, referint-se específicament a l’àmbit de l’actual

Comunitat Valenciana.

4. Comprendre la transcendència dels aspectes culturals de l’Edat Mitjana i analitzar els

estils artístics i la seua contribució a la riquesa del patrimoni historicoartístic, amb referèn-

cia explícita al gòtic valencià.

5. Interpretar els canvis de mentalitats que caracteritzen la modernitat i, en concret, des-

criure els trets bàsics del Renaixement i de la Reforma.

6. Distingir els principals moments en la formació i evolució de l’Estat modern i destacar

els fets més rellevants de la monarquia hispànica, amb especial referència a l’àmbit de

l’actual Comunitat Valenciana.

7. Valorar la importància de l’ampliació del món conegut i subratllar el protagonisme dels

pobles ibèrics en la gesta americana.

8. Conèixer les característiques generals de la monarquia espanyola dels segles XVI i

XVII i incidir en l’organització territorial hispànica i de l’imperi.

9. Analitzar l’art del renaixement i del barroc i aplicar este coneixement a l’anàlisi d’algu-

nes obres i autores o autors representatius.

10. Conèixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu signifi -

cat com a patrimoni històric.

11. Valorar el patrimoni documental d’Espanya, amb especial referència a la Comunitat

Valenciana. Localitzar els principals arxius, destacant la seua projecció en la vida cultural

de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món.

12. Descriure els factors que condicionen l’evolució d’una població, identificar les variables

i les tendències demogràfiques predominants en el món, i aplicar este coneixement a

l’anàlisi de la població de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, així com les seues conse-

qüències.

13. Conèixer la distribució de la població en el món, diferenciant regions, amb referència

específica a la Comunitat Valenciana, i estats per la densitat de població, la seua dinàmi -

ca i la seua estructura. Aplicar els conceptes de superpoblació, migració i envelliment a

distintes escales. Interpretar mapes temàtics sobre població. Elaborar gràfics referents a

fets demogràfics.

14. Analitzar les formes de creixement de les àrees urbanes, la diferenciació funcional

dels espais urbans i els problemes que s’hi plantegen, aplicar este coneixement a exem-

ples representatius de ciutats, especialment a Alacant, Castelló i València.

15. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la ma-

tèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.

16. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i

utilitzar-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.

3r ESO

1. Identificar els principals agents i institucions econòmiques així com les funcions que

exercixen en el marc d’una economia cada vegada més interdependent, i aplicar este co-

neixement a l’anàlisi i valoració d’algunes realitats econòmiques actuals, amb referència

específica a l’agricultura, indústria i servicis de la Comunitat Valenciana.

2. Conèixer, identificar i valorar els aspectes geogràfics de l’entorn i de la Comunitat

Valenciana, com a resultat de les interaccions entre el medi natural i l’activitat humana.

3. Analitzar indicadors socioeconòmics de diferents països i utilitzar eixe coneixement per

a reconèixer els desequilibris espacials en la distribució de la riquesa; explicar els factors

que originen les desigualtats en el món i les seues conseqüències.

4. Valorar la importància dels desplaçaments migratoris contemporanis, analitzar les

seues causes i els seus efectes.

5. Identificar els trets característics de la societat espanyola actual i la seua estructura so-

cial, analitzar les desigualtats que li són pròpies.

6. Identificar i localitzar, a través de la representació cartogràfica, els estats i les àrees

geoeconòmiques i culturals del món. Conèixer l’organització politicoadministrativa de la

Unió Europea i d’Espanya, amb referència específica a la Comunitat Valenciana.

7. Distingir els principals tipus de recursos naturals i la seua distribució en el món.

Valorar la seua importància social i comprendre la necessitat d’explotar-los racionalment.

Percebre i descriure els efectes mediambientals de les activitats humanes, particularment

a Europa i a Espanya, amb especial atenció a la Comunitat Valenciana.

Conèixer els plantejaments i les mesures en defensa del medi ambient, en els àmbits eu-

ropeu, espanyol i de la Comunitat Valenciana, així com manifestar interès i respecte pel

medi.

8. Identificar i localitzar les grans àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món,

amb especial atenció a la Unió Europea i Iberoamèrica. Analitzar els efectes de la integra-

ció d’Espanya en la Unió Europea. Explicar la posició d’Espanya en el sistema de rela-

cions internacionals.

9. Caracteritzar els principals sistemes d’explotació agrària existents en el món, localitzar

alguns exemples representatius d’estos, i utilitzar eixa caracterització per a analitzar al-

guns problemes de l’agricultura espanyola, en especial, de la Comunitat

Valenciana.

10. Conèixer les característiques que definixen els espais industrials, comercials i turístics

i la seua distribució geogràfica, i destacar la de la Comunitat Valenciana.

11. Situar els principals eixos de transport i comunicacions i els fluxos d’intercanvi comer-

cial, amb especial atenció a Europa, a Espanya i a la Comunitat Valenciana.

12. Apreciar la magnitud dels impactes de l’acció humana sobre el medi ambient i valorar

la importància de la sostenibilitat.

13. Comparar els trets geogràfics comuns i diversos que caracteritzen Espanya, fent refe-

rència explícita a la geografia de la Comunitat Valenciana. Identificar i explicar l’organitza-

ció politicoadministrativa de l’Estat Espanyol i la diversitat de les comunitats autònomes,

en especial, la de la Comunitat Valenciana. Analitzar els desequilibris territorials espan-

yols i les seues causes.

14. Obtindre i utilitzar informacions rellevants sobre temes geogràfics de fonts variades

progressivament més complexes. Relacionar les informacions, valorar-les i combinarles

per a explicar fets socials i espacials. Adquirir autonomia per a prendre notes, consultar

fonts escrites i accedir a bases de dades aprofitant les possibilitats de les tecnologies de

la informació.

15. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la ma-

tèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.

16. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i

utilitzar-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.

4t ESO

1. Analitzar les transformacions del segle XVIII, especialment les del reformisme borbònic

a Espanya i Amèrica, amb referència explícita al final del foralisme valencià.

2. Distingir els canvis polítics que conduïxen a la crisi de l’Antic Règim i a les revolucions

liberals, així com la seua repercussió a Espanya.

3. Comprendre els trets fonamentals de les revolucions liberals burgeses i assenyalar, a

través d’exemples representatius, els grans processos de transformació que va experi -

mentar el món occidental en el segle XIX.

4. Identificar i caracteritzar les distintes etapes de l’evolució política i económica d’Espan-

ya durant el segle XIX, amb especial referència a l’expansió económica valenciana de fi -

nals del segle XIX.

5. Comprendre les transformacions socioeconòmiques de la Revolució industrial, així com

els esdeveniments més rellevants que expliquen el protagonisme d’Europa durant l’època

de l’imperialisme, les seues conseqüències i el seu declivi.

6. Analitzar el procés de consolidació de l’Estat liberal i del sistema capitalista en el món,

relacionant-ho amb l’expansió colonial i identificar les seues peculiaritats a

Espanya.

7. Assenyalar les connexions entre els principals esdeveniments mundials i conflictes de

la primera mitat del segle XX.

8. Identificar i caracteritzar les distintes etapes de l’evolució política i económica d’Espan-

ya durant el segle XX, els avanços i retrocessos fins a aconseguir la modernització econò-

mica, la consolidació del sistema democràtic i la pertinença a la Unió Europea.

9. Caracteritzar i situar cronològicament i geogràficament les grans transformacions i con-

flictes mundials que han tingut lloc en la segona mitat del segle XX i aplicar este coneixe-

ment a la comprensió d’alguns dels problemes internacionals de l’actualitat.

10. Conèixer les característiques essencials dels principals estils artístics des del segle

XVIII al XX, amb particular atenció a Espanya. Conèixer les principals característiques de

l’art barroc valencià, la il·lustració valenciana, el modernisme valencià i la pintura expres-

sionista, així com les principals manifestacions culturals en la Comunitat Valenciana en el

segle XX.

11. Identificar les causes i conseqüències de processos històrics significatius, establir con-

nexions entre ells i reconèixer la causalitat múltiple que comporten els fets socials.

12. Valorar el patrimoni documental d’Espanya, amb especial referència a la Comunitat

Valenciana. Localitzar els principals arxius, i destacar la seua projecció en la vida cultural

espanyola i internacional.

13. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la ma-

tèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.

14. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i

utilitzar-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.

15. Comentar i analitzar textos d’especial rellevància històrica, així com obres artístiques

significatives.

Història del Món Contemporani (1r Bat)

1. Identificar les transformacions més rellevants operades en el segle XIX i fins a la Prime-

ra Guerra Mundial, en els camps demogràfic, tecnològic, d’organització política i econòmi-

ca i d’estructura social, assenyalant el seu distint grau d’influència en unes zones del món

o altres, el paper hegemònic assumit per algunes potències i els conflictes suscitats entre

estes.

Este criteri pretén comprovar la capacitat de sintetitzar els canvis més importants que suc-

ceïxen en l’època i de valorar la seua repercussió en el distanciament de les formes de

vida de les distintes àrees segons el grau de penetració d’aquells canvis. Es tracta d’ava-

luar, també, la comprensió dels aspectes més importants del fet colonial i l’increment de

les tensions internacionals. El criteri pretén també comprovar si els estudiants entenen

que el desenrotllament, segons les zones, seguix un ritme propi i una direcció distinta.

Este criteri, permet posar l’atenció en l’anàlisi del desenrotllament històric, en la compren-

sió de la simultaneïtat dels fets i en els diferents ritmes de canvis en un temps llarg o curt.

2. Explicar els canvis i les permanències més importants de la història del món contempo-

rani. Identificar i analitzar els factors i les característiques de les grans transformacions a fi

de comprendre la història com un procés.

Este criteri pretén avaluar la capacitat per a establir relacions entre els distints factors o

variables dels processos de canvi recents més importants. Pretén comprovar si els estu-

diants analitzen les transformacions interrelacionant els elements en una explicació multi -

factorial, si consideren la importància de les intencions dels subjectes històrics i compre-

nen els motius de les accions, individuals o col·lectives, en una explicació intencional. I,

en un tercer grau de consecució de l’objectiu a què fa referència, el criteri tracta de com-

provar si els estudiants conjuguen la intencionalitat i multicausalitat en l’explicació històri-

ca dels canvis.

Es tracta de saber si els estudiants comprenen i identifiquen les transformacions profun-

des de l’organització productiva, social i política, del pensament i la cultura del món con-

temporani. Així mateix, es tracta de comprovar si els estudiants són capaços de diferen-

ciar els elements més dinàmics, aquells que patixen una major acceleració, de les conti-

nuïtats, aquells elements persistents o resistents al canvi, en processos de llarga o curta

duració; si són capaços de reconèixer les influències i repercussions dels elements can-

viants respecte a altres variables a fi d’explicar que els factors històrics interactúen amb

diferent intensitat, modificant-se i creant una nova situació històrica. En un últim grau de

consecució de l’objectiu a què el criteri fa referència, es tracta de valorar si els estudiants

constaten que, en la nova situació, els elements nous i vells constituïxen noves combina-

cions portadores de nous canvis. En definitiva, es tracta de saber si identifiquen la dinàmi-

ca històrica com un procés.

3. Situar cronològicament esdeveniments i processos rellevants de la història del món en

el segle XX i analitzar la seua vinculació amb determinats personatges, abordant la relació

existent entre l’acció individual i els comportaments col·lectius.

Es pretén avaluar la capacitat per a situar en el temps fets significatius del segle XX (per

exemple, ordenant-ne cronològicament una relació), i per a associar-los amb determinats

personatges (per exemple, emparellant els elements de sengles enumeracions de perso-

natges i esdeveniments). Així mateix, seran capaços d’analitzar algun d’eixos fets, atenent

la interrelació, en el context de l’època, de l’acció individual i les mentalitats i comporta-

ments col·lectius.

4. Identificar les normes i els interessos que regulen en el segle XX les relacions entre els

estats, analitzant les causes d’algun conflicte bèl·lic important i els principals mecanismes

arbitrats al llarg del segle per a articular les relacions internacionals, valorant el seu funcio-

nament amb vista a mantindre la pau i la seguretat internacional.

Este criteri tracta de comprovar en quina mesura els estudiants analitzen l’entramat de

factors precipitants i les conseqüències dels conflictes bèl·lics, i si distingixen i valoren els

sistemes i organitzacions que s’han succeït al llarg del segle per a regular pacíficament

les relacions internacionals. Els estudiants reconeixeran els diversos factors que confluï-

xen en l’explicació de l’estat de les relacions internacionals, tant a partir d’una anàlisi sin -

crònica, en un moment donat, com a partir d’una anàlisi diacrònica que preveja la mutabili -

tat d’estes relacions. L’anàlisi pot estendre’s a les qüestions internacionals actuals.

5. Identificar i analitzar, en un procés històric significatiu, els principis que inspiren l’organi-

tzació i les institucions dels sistemes parlamentaris, els factors que han influït en el seu

desenrotllament progressiu, i els que han fet possible, en determinades circumstàncies

històriques, la fallida del règim democràtic, així com la seua posterior recuperació.

Este criteri ha de servir per a saber si l’alumnat és capaç de fer una anàlisi comparativa de

les institucions representatives, de la formulació dels drets i deures fonamentals i dels ni -

vells d’igualtat social, relacionant estes realitats amb les distintes ideologies i interessos.

En un primer grau l’alumnat assenyalarà les diferències entre les articulacions del poder

polític i, per tant, els trets constitutius que caracteritzen les diferents formes d’Estat; per

exemple: entre un estat federal i un centralista, un règim autoritari i un democràtic.

En un segon grau, establirà relacions estretes entre l’entramat social, econòmic, jurídic i

cultural d’una banda, i l’organització del poder i la seua concreció en institucions políti -

ques, per una altra. Analitzarà l’evolució dels sistemes parlamentaris cap a nivells més

alts de participació i llibertat, i els factors de crisi que han fet possible la seua substitució

per règims dictatorials (en particular, els de caràcter feixista), així com els que han propi -

ciat els processos de restabliment i instauració democràtics. Pretén comprovar també la

capacitat de comparar i valorar les diferències que s’establixen entre ambdós sistemes en

el gaudi dels drets i les llibertats personals, en l’exercici de l’activitat política i en les rela -

cions socials.

6. Situar cronològicament i distingir les característiques dels períodes d’expansió i reces-

sió que ha experimentat l’economia mundial contemporània. Determinar, a través d’un cas

significatiu, les implicacions que tenen en les relacions socials, en els formes de vida, en

el consum i en l’ocupació, i en la política internacional.

Este criteri pretén avaluar si els estudiants reconeixen els factors que intervenen en el

desencadenament dels processos de prosperitat i de crisi econòmica, i el seu mecanismo

de difusió. En un primer grau, hauran d’identificar els elements que configuren un procés

de naturalesa econòmica. En un segon grau, analitzaran les implicacions que les crisis

més importants i etapes de desenrotllament han tingut en les mentalitats, en l’agudització

o suavització dels conflictes socials, i en les relacions internacionals.

7. Sintetitzar l’evolució històrica d’algun dels països que han experimentat en el segle

XX un procés de descolonització, identificant els seus principals problemes de tipus cultu-

ral, econòmic, social i polític, i establint les possibles connexions d’estos problemes amb

l’experiència colonial i les dependències neocolonials.

Este criteri tracta de comprovar la capacitat per a tindre una visió global de la historia d’un

o més països independitzats en el segle XX, per a ponderar-hi l’impacte de la colonització

i per a analitzar la seua situació present a la llum de les seues experiències històriques i

de l’actual sistema econòmic i polític de relacions internacionals. Este criteri pretén, així

mateix, avaluar si els estudiants comprenen les dificultats i limitacions dels processos d’in -

tegració i articulació econòmica, social i política, i els avanços desiguals en la modernitza-

ció.

Es pretén comprovar també si els estudiants són capaços d’explicar els elements i factors

que contribuïxen al desenrotllament, a fi d’establir relacions entre les variables i assenya-

lar els desfasaments i les característiques essencials de les etapes.

8. Analitzar l’actual configuració de la Unió Europea, valorant la seua significació i presèn-

cia en el món, i sintetitzar l’evolució històrica posterior a la Segona Guerra Mundial d’algun

dels principals estats actuals de la Unió.

Es tracta de comprovar si els estudiants coneixen els elements o factors que van impulsar

la creació de la Unió Europea, així com la seua estructura actual i el seu funcionament. En

un primer grau, els estudiants identificaran aquells factors que van impulsar el desenrotlla-

ment de les institucions comunitàries. En un segon grau, posaran en relació el procés de

configuració de la Unió Europea amb aquells problemes històrics a què pretén oferir una

resposta; per a això, reconeixeran alguns fets rellevants del procés, situant-los cronològi-

cament, i identificaran les institucions bàsiques i el funcionament de la Unió Europea. En

un tercer grau, els estudiants valoraran en quina mesura s’han enfrontat o superat estos

problemes a què s’ha fet referència, analitzant el paper de la Unió Europea en el panora -

ma continental i mundial, així com la seua significació en relació amb els processos d’in-

ternacionalització de l’economia i de la cultura. Així mateix, hauran de tindre una visió glo-

bal de l’evolució política i econòmica recent d’alguns dels estats que, per població, exten-

sió, o significació històrica, es consideren més rellevants de l’Europa comunitària.

9. Caracteritzar les transformacions més significatives que s’han produït en el món des de

l’últim terç del segle XX, valorant l’existència de nous centres de poder al mateix temps

que l’impacte de la globalització en les esferes política, econòmica i cultural.

Amb este criteri es tracta d’avaluar que l’alumnat identifica els canvis que s’han produït en

el repartiment de poder en el final del segle XX i reconeix els centres del poder polític i

econòmic en l’actual configuració d’un món interdependent en què hi ha focus de tensió,

al mateix temps que iniciatives en la busca de la pau i la cooperació. D’altra banda, s’hau-

rà de valorar la incidència de l’impacte científic i tecnològic i el seu desigual repartiment.

10. Identificar i utilitzar els procediments i les tècniques bàsiques d’aprenentatge, compre-

nent i valorant l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració.

Obtindre de fonts diverses informació per a explicar i estudiar els processos històrics. Amb

este criteri es tracta d’avaluar la capacitat dels estudiants per a desenrotllar un estadi con-

cret seguint una metodologia d’aprenentatge. Per a això, els estudiants definiran i anali-

tzaran problemes, formularan hipòtesi i realitzaran dissenys de treball per a contrastar-les.

També hauran de comunicar correctament les seues conclusions per mitjà de l’elaboració

de síntesi, informes o representacions cartogràfiques coherents amb els estudis i les in-

vestigacions traçats, argumentant i contrastant els seus coneixements per mitjà de dades

rellevants obtinguts de diverses fonts d’informació.

Constataran que un fet històric pot ser interpretat de diverses formes d’acord amb els inte-

rrogants que es plantege l’historiador.

En un grau de major complexitat i profunditat de l’aprenentatge els estudiants reconeixe-

ran el camí seguit en l’aprenentatge, exposant les diverses accions metodològiques i els

motius que han guiat les decisions per a portar-les a cap a fi d’ampliar el seu propi co-

neixement.

També valoraran el procés seguit i sotmetran els seus propis coneixements a la reflexió,

acceptant la crítica i superant estereotips. I, finalment, assumiran la necessitat d’investigar

abans d’emetre un juí sobre actuacions, personatges o problemes actuals.

11. Analitzar algun conflicte o qüestió d’actualitat, de dimensió internacional, a partir de la

informació procedent de distints mitjans de comunicació, valorant críticament la disparitat

d’enfocaments i prenent en consideració els antecedents històrics del tema. Este criteri

crida l’atenció sobre la necessitat que els estudiants relacionen les situacions i problemes

més importants del present amb els antecedents històrics que ajuden a comprendre’ls, ha

de ser una anàlisi que, al seu torn, afavorisca una reflexió més rigorosa sobre el mateix

present, ressaltant els components històrics d’este i entenent la Història com a trobada

permanent del passat i el present.

Pretén també comprovar l'interès de l’ alumnat pels problemes de hui, i valorar la seua ca-

pacitat crítica davant de la interpretació de les accions dels subjectes històrics, així com a

l’hora d’interpretar els missatges dels mitjans de comunicació.

Els estudiants hauran de valorar la necessitat d’indagar abans d’emetre un juí estereotipat

sobre actuacions, personatges o problemes actuals. També hauran de considerar els an-

tecedents històrics a l’hora d’analitzar algun conflicte o qüestió d’actualitat, evitant rela-

cions mecàniques. Finalment, establiran, a l’hora d’analitzar processos històrics, analo-

gies, comparacions o diferències amb els fets del present. És a dir, constataran que l’his -

toriador partix des del present per a analitzar aquells procesos històrics que el configuren.

12. Utilitzar els conceptes bàsics de la història contemporània comprenent i assumint les

especials característiques de la conceptualització històrica i reconèixer la possibilitat de di-

ferents interpretacions sobre un mateix fet i la necessitat de sotmetre-les a una anàlisi crí-

tica. Es tracta de saber si els estudiants utilitzen els conceptes històrics amb propietat, si

són capaços d’aplicar-los en temps diferents i de constatar la variabilitat de les seues ca-

racterístiques.

En primer grau hauran de definir el concepte en presència de l’esdeveniment, i relaciona-

ran de forma correcta les necessàries generalitzacions conceptuals amb fets concrets. En

un segon grau, els estudiants hauran d’assumir d’una manera positiva que poden existir

diferents interpretacions d’un fet històric; és a dir, des de l’anàlisi crítica i argumentant, ad-

metent que el fonament del coneixement històric part bàsicament de l’explicació en què la

informació de les fonts només resulta fructífera davant de preguntes o problemes encerta-

dament plantejades per l’historiador. Finalment valoraran la relació entre la funció de l’his-

toriador i les fonts respecte a la construcció del coneixement històric.

Història d'Espanya (2n Bat)

1. Reconèixer i valorar els processos històrics més significatius anteriors al segle XVI,

ressaltant especialment la seua transcendència posterior i les empremtes que encara ro-

manen vigents.

Es pretén avaluar la capacitat per a establir relacions entre els distints factors o variables

dels processos de canvi més importants de l’antiguitat i l’edat mitjana, situant-los cronolò-

gicament. Així mateix, es tracta de saber si comprenen i identifiquen les transformacions

de l’organització productiva, social i política, del pensament i de la cultura per a entendre

el procés històric amb els seus ritmes de canvi i permanència.

2. Reconèixer i caracteritzar la peculiaritat de la gènesi i desenrotllament de l’estat modern

a Espanya, així com l’expansió exterior i les relacions amb Amèrica.

L’ alumnat serà capaç d’identificar i descobrir les principals formes històriques d’organi-

tzació i exercici del poder des de la monarquia autoritària fins a la monarquia absoluta.

Així mateix, ha de ser capaç d’entendre les diferents propostes d’organització de l’estat

que sorgixen des dels distints territoris de la monarquia hispànica i dels sistemes de con-

quista i colonització de les noves terres. En este context, es tracta de posar especial aten -

ció en la comprensió de la simultaneïtat dels fets i en els diferents ritmes de canvi en

temps curt i llarg.

3. Analitzar i caracteritzar la crisi de l’Antic Règim a Espanya, ressaltant la seua particula-

ritat i la seua relació amb el context internacional.

Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat de l’alumnat per a relacionar els procesos

històrics de l’Espanya contemporània amb processos o esdeveniments d’escala superior –

com la revolució burgesa– per a poder diferenciar els trets comuns i els específics. Es

tracta de constatar si els estudiants relacionen en un procés concret factors exògens i en-

dògens i derivar les implicacions i repercussions internes d’esta confluència.

4. Explicar la complexitat del procés de construcció de l’estat liberal i de la lenta implanta-

ció de l’economia capitalista a Espanya, destacant les dificultats que va caldre afrontar i la

naturalesa revolucionària del procés.

Amb este criteri es tracta que l’alumnat, en l’anàlisi d’un desenrotllament històric, com-

prenga la simultaneïtat i el ritme variable dels canvis, en este cas relacionats amb les difi -

cultats per a construir l’estat liberal i la naturalesa revolucionària del procés d’industriali -

tzació coetani. Així mateix, ha d’utilitzar en un altre context els aprenentatges produïts an-

teriorment en altres processos de canvi per a poder percebre millor els ritmes variables

dels canvis polítics, juridicosocials i econòmics. Finalment, l’alumnat haurà de conèixer i

valorar altres propostes d’organització de l’estat diferents en l’estat liberal i els intents de-

mocratitzadors.

5. Caracteritzar el període de la Restauració, analitzant els seus èxits i fracassos, desta-

cant els factors que conduiran a la descomposició del règim.

L’alumnat ha de comprendre i identificar les transformacions profundes de l’organització

productiva, social i política del període de la restauració, especialment el seu sistema par-

lamentari, la gestació dels nacionalismes i el moviment obrer. Ha d’identificar les contra-

diccions que expliquen una situació de crisi i les mesures adoptades per a tractar de solu-

cionar-la, així com la diferència entre les mesures previstes i els fets produïts.

Així mateix, l’alumnat ha d’identificar els diferents interessos i aspiracions dels grups so-

cials i les reivindicacions plantejades en els conflictes sorgits. Per últim, han d’analitzar els

problemes més rellevants de la fallida de la monarquia parlamentària i especialment la

pèrdua de les colònies americanes i dels interessos en el nord d’Àfrica en concordança

amb el paper d’Espanya en el món al començament del segle XX.

6. Valorar la transcendència històrica de la Segona República i de la Guerra Civil.

L’alumnat ha de ser capaç de comprendre la combinació dels factors interns que van ge-

nerar els desequilibris polítics i socials amb els factors externs que es gestaven en l’Euro-

pa i en el món dels anys 30 per a entendre i situar el conflicte civil en el seu més ampli

marc. Així mateix, s’ha d’avaluar la comprensió dels avanços i retrocessos en l’esdevindre

històric tant en l’acció política com en les repercussions socials. Finalment, l’alumnat ha

de comprendre les posicions dels bàndols enfrontats, els seus orígens en el passat i la

seua incidència en la construcció del futur.

7. Reconèixer i analitzar les peculiaritats ideològiques i institucionals de la dictadura fran-

quista.

Els i les alumnes seran capaços de fer un estudi comparatiu de les institucions represen-

tatives, la formulació de drets i deures fonamentals i els nivells d’igualtat social en este pe-

ríode i en les seues distintes fases, comparant-lo amb l’anàlisi d’èpoques anteriors. Així

mateix, seran capaços de contrastar la situació interna amb la internacional i d’identificar

els moviments de suport i d’oposició al règim.

8. Analitzar els diversos trets que conformen l’Espanya democràtica, incidint en la trans-

cendència de la Constitució de 1978 i en la importància de la construcció de l’Estat de les

Autonomies.

Per mitjà d’este criteri es tracta d’avaluar la capacitat de relacionar els procesos històrics

de l’Espanya contemporània i els canvis produïts tant a escala col·lectiva com a escala in-

dividual. Així mateix, es tracta de mantindre la correlació amb l’entorn europeu i occidental

i de comprendre els principals valors culturals i morals que han conduït a la convivència

democràtica. Per a això l’alumnat ha de conèixer l’estructura i els principis que regulen

l’organització política i territorial de l’Espanya actual.

9. Reconèixer la possibilitat de diferents interpretacions sobre un mateix fet i la necessitat

de sotmetre-les a una anàlisi crítica.

Amb este criteri es pretén comprovar si l’alumnat reconeix que són possibles diferents in-

terpretacions d’un mateix fet històric i que estes interpretacions han de sotmetre’s a l’anà-

lisi crítica. Per a això, en primer lloc, l’alumnat diferenciarà entre la información sobre un

fet històric i la seua interpretació. En segon lloc, es comprovarà si l’alumnat verifica la con-

gruència d’una interpretació d’un fet amb altres informacions relatives a este. Finalment, si

l’alumnat és capaç de respondre diverses interpretacions sobre fets i processos històrics

raonant el grau de validesa i elabora una interpretació personal a partir d’elements d’altres

interpretacions.

10. Reconèixer que la informació de les fonts només és fructífera davant de preguntes o

problemes prèviament plantejats. Utilitzar fonts diverses per a elaborar explicacions histò-

riques.

Este criteri al·ludix a la comprensió de l’especial relació entre l’historiador i les fonts en el

procés de construcció del coneixement històric. En un primer grau, l’alumnat reconeixerà

la importància de les fonts per a poder obtindre informació sobre el passat, citant-les en

les seues argumentacions. En un segon grau, valorarà la rellevància de la informació en

funció de les preguntes plantejades. Finalment, contrastarà la información obtinguda a

partir de diverses fonts per a fonamentar una explicació vàlida.

11. Identificar i utilitzar els procediments i tècniques bàsiques d’aprenentatge comprenent i

valorant l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració.

Amb este criteri es tracta d’avaluar la capacitat per a definir i analitzar problemes, formular

hipòtesi i realitzar dissenys per a contrastar-les; per a elaborar síntesis i informes coheren-

ts dels estudis i investigacions traçats, defenent raonadament i contrastant els seus co-

neixements.

Es tracta de comprovar si els estudiants constaten el camí seguit en l’aprenentatge, si sa-

ben com han arribat al seu propi coneixement, valorant el procés seguit. Cal saber si són

capaços de sotmetre els seus propis coneixements a la reflexió, acceptant la crítica i su-

perant estereotips. I finalment, es tracta de constatar si es valora la necessitat d’investigar

abans d’emetre un juí sobre actuacions, personatges o problemes actuals.

Història de l'Art (2n Bat)

1. Analitzar i comparar els canvis produïts en la concepció de l’art i les seues funcions, en

distints moments històrics i en diverses cultures.

Amb este criteri es tracta de comprovar si l’alumnat reconeix la complexitat d’estos con-

ceptes i, per tant, si entén la dificultat d’una definició general de l’art; i d’altra banda, si

identifica la seua variabilitat en el temps i l’espai, és a dir, si constata el seu caràcter emi-

nentment històric. En un segon grau, el criteri pretén comprovar si l’alumnat comprèn les

raons de la diversitat de funcions socials de l’art en la història, i, en conseqüència, si rela -

ciona estos canvis amb les societats que les conformen.

2. Reconèixer i utilitzar adequadament un mètode d’anàlisi i els seus procediments i tècni -

ques corresponents, que permeta interpretar i valorar les diverses dimensions de l’obra

d’art i utilitzar, amb precisió i rigor, la terminologia específica de les arts visuals.

Per mitjà d’este criteri es pretén avaluar en quina mesura l’alumnat s’enfronta a les obres

d’art amb un mètode i unes tècniques d’anàlisis coherents i raonades, així com comprovar

si té en compte tots els elements que configuren les obres d’art i els interrelaciona correc-

tament.

En un primer grau, el criteri pretén comprovar si l’alumnat és capaç de formular hipòtesis

(recolzant-se en una percepció visual) sobre els aspectes morfològics, iconogràfics i ico-

nològics dels objectes artístics.

En un segon grau, es tracta de valorar si és capaç d’analitzar les obres utilitzant fonts do-

cumentals referides a la intencionalitat de l’artista, les característiques de l’encàrrec del

client, la influència del mecenes o els gustos del públic per a desvetllar el significat de les

obres. Finalment, és necessari realitzar activitats de documentació i indagació a partir de

fonts d’informació diverses (textos, imatges, plantes, alçats, plans, etc.), sobre determinats

aspectes de la creació artística. Finalment, valorarà si l’alumnat pot elaborar una síntesi

interpretativa que integre i valore els diversos elements esmentats.

3. Identificar i situar en el temps les obres d’art més representatives, en relació amb els

moments més significatius de la història de l’art.

A través d’este criteri es pretén avaluar la capacitat per a situar en el temps la producción

artística. En un primer grau, es comprovarà si l’alumnat és capaç de reconèixer les diver -

ses connexions que en les obres d’art presenten la forma, el contingut i el material en un

moment històric determinat, per a deduir-ne els trets estilístics. En un segon moment, es

pot comprovar si és capaç de comprendre i valorar els trets de semblança i diversitat que

presenten les creacions artístiques d’una època determinada en comparar les unes amb

les altres. Finalment, es valorarà si l’alumnat és capaç de fer una anàlisi diacrònica d’un

conjunt significatiu d’obres d’art, si reconeix la seua dimensió histórica i la seua capacitat

de suggestió com a valor constantment actualitzat.

4. Reconèixer i analitzar els elements que configuren la producció artística, considerant

les influències i les relacions entre l’artista i la societat, canviants en el temps.

Amb este criteri es pretén saber si els estudiants consideren que l’artista, com a ser so-

cial, és qui amb la seua obra es retroba amb la història i els seus condicionaments especí-

fics. Es tracta d’avaluar la capacitat dels estudiants per a reconèixer i analitzar els elemen-

ts configuradors de la producció artística a través del temps, determinar algunes media-

cions socials com, per exemple, els vincles de patronatge en la creació artística, els con-

vencionalismes socials o el gust del públic receptor, entre d’altres. En un primer grau,

l’alumnat haurà de reconèixer aquells factors que influïxen en la producción artística i dis-

tingir entre aquells que procedixen del medi social en què es realitza l’obra i aquells que

es deriven de la capacitat de l’artista. En un segon nivell, establirà relacions entre la posi-

ció social i les condicions de vida dels artistes i la funció social de l’art. Finalment, l’alum-

nat haurà d’explicar com la interacció d’estos elements configura situacions històriques

característiques.

5. Explicar les permanències i els canvis en els processos artístics en constatar i compa-

rar concepcions estètiques i trets estilístics.

Amb este criteri es tracta d’avaluar si els estudiants comprenen els processos de canvi ar-

tístic. En primer lloc, si constaten la diferent concepció dels elements configuradors, els

nous problemes i la incidència dels nous usos i funcions associades a les obres d’art d’un

determinat moment. En segon lloc, si establixen relacions entre els distints factors dels

processos de canvi i si constaten que els dits elements varien en la seua combinació al

llarg del temps i en cada obra. En últim lloc, este criteri permet comprovar si l’alumnat és

capaç de diferenciar els elements més dinàmics dels persistents i si reconeix els diferents

ritmes dels canvis en un temps llarg o curt.

6. Identificar i valorar el protagonisme dels artistes en el procés creatiu, constatar en les

seues obres més rellevants els nous plantejaments o vies obertes en unes determinades

circumstàncies històriques.

Amb este criteri es pretén avaluar si els estudiants comprenen la tensió que es produïx en

el procés creatiu entre la individualitat imaginativa de l’artista i les mediacions socials que

configuren el significat de l’obra artística. Per a això, serà necessari centrar l’anàlisi en

l’obra d’alguns artistes significatius. En un primer grau, l’alumnat constatarà la intenció

creativa de l’artista, el marge de llibertat que li permeten el seu pensament, la seua forma-

ció i els seus mitjans expressius.

En un segon grau, confrontarà la voluntat creativa de l’artista amb les limitacions que im-

posa la producció, difusió i recepció de la seua obra en un context social concret, per a,

en un tercer nivell, poder valorar el que hi ha d’original en la seua obra i allò que participa

dels convencionalismes estètics i culturals, explicant el paper que han exercit i exercixen

les diverses mediacions socials en la configuració de l’obra artística.

7. Comprendre i explicar la presència de l’art en la vida quotidiana i en els mitjans de co -

municació social, i valorar la seua utilització com a objecte de consum.

Es tracta d’avaluar en quina mesura l’alumnat aplica els aprenentatges desenrotllats, en

enjudiciar el paper de l’art i les manifestacions artístiques del món actual. El criteri permet

comprovar si els estudiants s’enfronten al complex món de l’art de manera que tot el ba-

gatge conceptual i metodològic aprés en la matèria els permeta entendre’l i valorar-lo; en

este sentit, es tracta de saber si comprenen que les obres d’art també revelen els meca-

nismes i valors bàsics que regixen el funcionament de la societat actual.

A més, este criteri permet avaluar si l’alumnat analitza críticament els mitjans de comuni -

cació social i, en relació amb açò, si diferencia el valor artístic d’una obra d’art del seu va-

lor econòmic, i per tant, si reconeix diversos criteris per a establir el valor i la funció de l’art

actual.

8. Analitzar monuments artístics i obres d’art en museus i exposicions. Reflexionar sobre

la seua funció social. Es tracta de comprovar la capacitat de l’alumnat per a apreciar la

qualitat estètica de les obres d’art objecte de contemplació i anàlisi.

Este criteri permet saber si els estudiants tenen en compte els factors que condicionen la

producció i els problemes que l’artista va haver de resoldre. És a dir, si l’alumnat, abans

d’emetre un juí sobre una obra d’art, és capaç de formular-se preguntes dialogant amb

l’objecte. I en un segon grau, si és capaç de diferenciar opinions i interpretacions raona-

des, reconeixent que en l’experiència estètica les emocions també poden funcionar cog-

noscitivament.

Finalment, es comprovarà si l’alumnat pot iniciar una reflexió sobre la mediació que exer -

cixen els espais museístics i d’exposicions en la recepció i apropiació social i individual de

l’obra d’art com a conformadors del gust i com a expressió dels valors estètics d’una so-

cietat determinada.

9. Reconèixer i valorar la diversitat i riquesa del nostre patrimoni artístic per mitjà de l’anà-

lisi d’algunes obres d’art.

Amb este criteri s’accentua la importància de l’estudi de l’entorn cultural. Es tracta d’ava-

luar la capacitat de l’alumnat per a mobilitzar tots els aprenentatges desenrotllats i aplicar-

los a l’anàlisi artística d’obres pròximes. Per tant, este criteri pretén avaluar capacitats ja

expressades anteriorment, però aplicant-les a la història pròpia.

Geografia (2n Bat)

1. Reconèixer i aplicar els mètodes específics del coneixement geogràfic per a explicar

una situació espacial, extraient, processant i interpretant la informació procedent de diver-

sos documents i fonts. Amb este criteri es pretén valorar el grau d’autonomia intel·lectual

aconseguit, que li permetrà enfrontar-se amb èxit a noves situacions de caràcter geogrà-

fic. Per a això, l’estudiant haurà de reconéixer les seues percepcions de la realitat, distin -

gint les seues opinions personals d’altres opinions i dels arguments científics. En segon

lloc, haurà de ser conscient de les diferents fases que comporta la reconstrucció del seu

propi pensament, com ara delimitar el problema a estudiar i emetre hipòtesis de treball

que guien el procés de cerca per a poder aconseguir unes conclusions provisionals, per

mitjà de l’ús de diverses fonts d’informació, codificada en diversos llenguatges, i de tècni -

ques que permeten processar la dita informació adequadament. En tercer lloc, es pretén

comprovar que s’ha adquirit destresa en el maneig de distintes fonts d’informació geogràfi-

ca, entre les quals les cartogràfiques, les aportades per les tecnologies de la informació i

l’observació directa o en imatges han de figurar amb especial rellevància.

En conseqüència, l’estudiant haurà de saber aplicar amb rigor crític i creativitat estos pro-

cediments de manera que els adeqüe a la naturalesa del problema geogràfic analitzat i

assolisca la competència comunicativa necessària per a informar de les seues conclu-

sions a altres persones.

2. Identificar les característiques del sistema món i els trets essencials de la Unió

Europea per a comprendre els factors que expliquen la situació d’Espanya en una área

geoeconòmica determinada, així com les seues conseqüències.

Este criteri pretén comprovar que es comprèn la globalització com un procés que té impor-

tants implicacions espacials i socials pel seu impacte en diferents esferes, com ara la inte-

gració de l’activitat econòmica mundial. Serà especialment important que este coneixe-

ment comprenga la comprensió de les repercussions de l’acció política i econòmica, no

sols de la pertinença d’Espanya a la Unió Europea sinó també la seua relació amb altres

àrees geoeconòmiques, de manera que capte el procés creixent d’universalització de l’es-

pai geogràfic, afectat per problemes comuns i amb centres de decisió supranacionals.

3. Conceptualitzar Espanya com un conjunt de caràcters geogràfics plurals en el seu inte-

rior, però amb una identitat individual quan s’analitzen en una escala mundial.

A través d’este criteri podem valorar el nivell d’aprenentatge assolit per l’alumnat en la

comprensió del comportament territorial i en l’explicació del fet de ser ciutadà de l’Estat

espanyol. Així, en un primer nivell, el criteri es referix a la capacitat de reconèixer una des-

cripció de paisatges heterogenis (agraris, industrials, de muntanya, urbans, litorals), que

conformen l’espai geogràfic d’Espanya. En un segon nivell, a la capacitat de reconèixer la

localització precisa d’eixos diversos paisatges, identificant en el mapa els llocs de distinta

grandària i amb característiques diferents. En un tercer nivell, el criteri fa referència a la

capacitat d’emetre hipòtesis sobre factors que intervenen en l’organització d’eixos pai-

satges. Amb este criteri no sols s’avaluen els conceptes adquirits, sinó també els procedi-

ments metodològics, la forma de construir una explicació alternativa i les actituds d’anàlisi

crítica respecte a opinions quotidianes.

4. Identificar les etapes fonamentals de la construcció de la Unió Europea, conèixer les

seues institucions i funcionament i valorar les conseqüències espacials de la seua política

socioeconòmica interior i exterior.

Amb este criteri es pretén comprovar, en un primer nivell, que els estudiants coneixen les

principals etapes que marquen la construcció de la Unió Europea i la funció de les institu-

cions comunitàries més importants. En un segon nivell, hauran de saber definir els proble-

mes fonamentals de tota mena que responen a diferents interessos nacionals i que han

dificultat o dificulten el procés d’integració europeu.

Finalment, hauran de valorar les repercussions polítiques, socials i econòmiques de la

construcció de l’espai comunitari en un món cada vegada més internacionalitzat, afectat

per problemes comuns i amb centres de decisió supranacionals.

5. Explicar la diversitat de paisatges com a conseqüència de l’aprofitament i explotació

econòmica dels recursos naturals en diferents medis ecogeogràfics, avaluant les princi -

pals repercussions mediambientals.

En un primer nivell, els estudiants hauran de saber identificar i localitzar els recursos del

medi físic espanyol (zones pesqueres, mineres, agràries, d’oci, etc.). En un segon pas,

hauran de saber relacionar els factors que intervenen en esta delimitació (pendents, tipus

de sòl, humitat, temperatura, insolació, vies d’accés, etc.). Finalment, serán capaços d’ex-

plicar la interacció dinàmica d’eixos factors; per exemple, el paper de l’acció humana en el

desencadenament d’un desequilibri ecològic (sobreexplotació de la fauna litoral) o bé en

la gestió racional dels recursos (aqüicultura).

6. Identificar els trets de la població espanyola en l’actualitat i la seua distribució interpre-

tant-los en vista de la dinàmica natural i migratòria, reconeixent la seua influència en l’es -

tructura, les diferències territorials i les perspectives de futur.

Este criteri tracta d’avaluar els coneixements demogràfics, la destresa en el maneig i la in-

terpretació dels distints tipus de taxes, fonts i estadístiques i les seues formes més senzi-

lles de representació gràfica (piràmides, mapes, gràfics, etc.), així com de conceptes com

la fecunditat, natalitat, mortalitat o creixement vegetatiu. S’haurà d’analitzar el creixement

demogràfic de la població espanyola i projectar-lo cap al futur immediat, comprenent els

valors de les taxes en el context de països amb un desenrotllament semblant, especial-

ment europeus, apreciant les conseqüències de l’envelliment i valorant el paper que la im-

migració té en la nostra societat.

7. Resoldre un problema geogràfic que afecte la distribució de la població i riquesa per mi-

tjà de la utilització de diverses fonts i indicadors socioeconòmics.

Este criteri pressuposa que els estudiants han de dominar una metodologia que els per -

meta definir el problema amb els seus components rellevants, de manera que puguen for-

mular hipòtesis utilitzant els conceptes precisos i verificar-los emprant les tècniques prò-

pies de la cartografia i l’estadística descriptiva. És possible identificar tres nivells en la re -

solució de problemes geogràfics. En el primer d’estos, els estudiants resoldran un proble-

ma explícitament plantejat, amb informació i dades precises per a la seua resolució (per

exemple, esbrinar si la població urbana envellix menys que la del medi rural). Un segon ni-

vell consistirà en el fet que els estudiants sàpien plantejar-se el problema disposant no-

més d’una informació genèrica, sol·licitant nova informació.

Finalment, en un tercer nivell, seran capaços d’oferir una anàlisi satisfactòria dels factors

que intervenen en l’explicació de la distribució desigual de la riquesa i la població, ava-

luant les seues conseqüències en la vida quotidiana.

8. Identificar els principals problemes mediambientals (erosió, contaminació, sobreexplota-

ció dels recursos naturals) en un espai concret, analitzant els factors que augmenten la

inestabilitat de l’esmentat espai o afavorixen la seua estabilitat i plantejant possibles ac-

cions o solucions.

Amb este criteri es pretén comprovar si l’alumant és capaç de fer una anàlisi i una valora -

ció del grau de conservació o destrucció del medi físic natural a partir de l’observació di-

recta i del maneig de diverses fonts informatives. Un primer pas consistix a identificar les

variables que configuren un medi ecogeogràfic. Un segon pas consistix a saber relacionar

estes variables en un sistema teòric de funcionament, explicant la incidència que té l’acti -

vitat humana en la ruptura de l’equilibri ecològic. Finalment, ha de ser capaç d’aplicar els

seus coneixements a l’explicació dels principals medis ecogeogràfics d’Espanya propo-

sant possibles plans d’actuació que puguen corregir els desequilibris mediambientals o

conservar i protegir aquells medis que estiguen amenaçats. La tasca inclourà el coneixe-

ment dels compromisos internacionals assolits per a la conservació i recuperació del medi

i la presa de consciència sobre l’ús racional dels recursos i el respecte al medi ambient.

9. Avaluar els possibles impactes que es deriven de l’ordenació territorial de les ciutats en

la vida social i en les relacions econòmiques, així com la seua vinculació amb les deci -

sions polítiques.

Amb este criteri es pretén valorar si els estudiants són capaços de construir hipótesis ex-

plicatives sobre el futur d’alguns sectors urbans. Per a això hauran de realitzar una anàlisi

de diversos documents d’informació com, per exemple, un pla general d’ordenació urbana

o altres instruments de planificació semblant.

En un primer pas, s’exigirà el reconeixement del pla i dels símbols i signes convencionals

que expliquen el planejament projectat. En un segon grau, se sol·licitarà l’emissió d’hipò-

tesis sobre el possible desenrotllament d’eixe barri una vegada efectuat allò planificat. Fi -

nalment, es pot sol·licitar una alternativa raonada al planejament oficial. D’esta manera, es

desenrotllen actituds de coneixement crític davant de fets de la vida quotidiana.

10. Localitzar els distints espais industrials a partir dels centres de producció de fonts

d’energia i matèries primeres i dels interessos econòmics, socials i polítics.

Amb este criteri es vol esbrinar si l’alumnat sap explicar la localització dels centres indus-

trials a partir de l’anàlisi de factors mediambientals, socioeconòmics, i polítics, factors que

són valorats de diferent manera d’acord amb el procés temporal en què s’analitze la seua

articulació concreta.

En un primer nivell, els estudiants sabran distingir els diferents tipus d’indústria i la relació

de la seua localització respecte a les fonts d’energia i matèries primeres. En un segon ni-

vell, els estudiants hauran de considerar altres factors de la localització industrial com ara

concentracions de població, xarxes de comunicació o política de l’Administració.

Finalment, hauran d’articular diferents models de localització en què combinen diferents

escales d’anàlisi, des de la comarca a l’espai mundial, explicant l’existència de les diver -

ses àrees industrials del territori espanyol, així com la incidència de les actuacions políti -

ques, en especial de la pertinença a la Unió Europea i de la conjuntura internacional.

L’anàlisi més detallada pot centrar-se en algun sector o producte.

11. Planificar una eixida a l’entorn o treball de camp, preparar la documentació o el mate-

rial previ necessari, plantejar qüestions o problemes sobre la zona, arreplegar informació,

efectuar càlculs, dibuixar croquis, etc., i elaborar i presentar un informe utilitzant un voca-

bulari geogràfic correcte.

Este criteri tracta d’avaluar en quina mesura els estudiants són capaços de planificar i rea-

litzar un treball d’indagació sobre el terreny, efectuant per a això, després de la preparació

prèvia, una excursió geogràfica o treball de camp.

12. Distingir els principals contrastos territorials, tant entre comunitats autònomes com in-

terns en algunes d’elles, per a analitzar els desequilibris territorials existents a

Espanya i conèixer les polítiques europees de desenrotllament regional.

Amb este criteri es pretén comprovar en un primer nivell que els estudiants apliquen el co-

neixement dels desequilibris territorials, com resultat d’un conjunt de factors de divers

orde, al territori de la Comunitat Valenciana. En un segon nivell hauran de ser capaços

d’aplicar-ho a altres comunitats autònomes, per a finalment comprendre problemes de

compensació o descompensació territorial especialment rellevants en l’actualitat, així com

les polítiques de desenrotllament regional generades en l’àmbit territorial espanyol i en el

de les polítiques regionals de la Unió Europea.

13. Explicar l’organització de l’espai geogràfic com a resultat d’un procés sociohistòric,

que va definint la constitució de les fronteres interiors i exteriors i la creació de sentiments

de pertinença a un territori concret.

En un primer nivell, el criteri pretén comprovar si els estudiants poden identificar les fron-

teres provincials i de comunitats autònomes en el territori espanyol, així com la projecció

del seu desenrotllament històric en el món (les fronteres idiomàtiques, el nou mercat euro-

peu) entenent-les com a resultat d’un procés històric complex. En un segon nivell, si els

estudiants saben localitzar i conceptualitzar la frontera com a línia divisòria de les organi -

tzacions socials i territorials, reflex de processos socials en l’organització territorial i que,

de vegades, s’establix per mitjà d’elements mediambientals (un riu, una cadena de mun-

tanyes, la costa). En el tercer nivell, s’avalua la capacitat d’explicar la constitució de fron-

teres com a conseqüència de les estratègies dels agents socials des del poder (polític, mi-

litar, eclesiàstic, econòmic) en diferents moments de la nostra història.

5.2.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I RECUPERACIÓ

Per a tots els nivells de l'ESO es realitzaràn:

Avaluació Inicial : Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cadascun dels

aspectes avaluats i establirem si:

Són suficients.

S’han de millorar.

Es desconeixen.

Avaluació Contínua: El docent avaluarà les activitats proposades al llibre de text i als

fotocopiables d’Activitats de Reforç i d’Ampliació a través dels estàndards d’aprenentatge

especificats al document Estàndards d’Aprenentatge adjunt.

L’avaluació de cadascun dels estàndards es portarà a terme a partir d’un seguit de

Subestàndards d’Aprenentatge, concrecions dels Estàndards d’Aprenentatge que

s’avaluaran a través dels Indicadors d’assoliment. Aquests indicadors avaluaran

l’adquisició de coneixements i competències en cinc nivells.

Avaluació Final: Es farà una Avaluació Final dels continguts a través dels documents

d’Avaluació Final, Proposta Curricular i Estàndards d’Aprenentatge annexos.

L’Avaluació es farà també mitjançant els Estàndards d’Aprenentatge i els Indicadors d’as-

soliment. El docent disposarà d’una taula en què es reuneixen els Estàndards d’Apre-

nentatge més rellevants per avaluar a cada tema en les taules Avaluació dels Estàn-

dards d’Avaluació del document annex Estàndards d’Avaluació.

Determinarem el grau de consecució dels aprenentatges de cada alumne/a a partir de les

proves realitzades a tal fi (exàmens, treballs, etc) i les qualificarem amb una puntuació

màxima de set en segon d’ESO i huit en tercer i quart.

També concretarem mecanismes de reforç o consolidació en el cas en que no s’hagen

assolit els coneixements bàsics requerits.

La composició de la nota per a cadascun dels trimestres (1ªavaluació, 2a avaluació i

3ª avaluació) per a cadascun dels nivells quedaria de la següent manera:

PRIMER D’ESO (anex)

SEGON D’ESO

Es realitzarà un examen per cada tema estudiat o bé d'un treball individual o grupal. El

70% de la nota s'obtindrà de la mitjana de les proves fetes al llarg del trimestre.

El 20% de la nota serà el seguiment del treball diari, llibreta i procediments propis de la

matèria; i el 10% restant, serà la valoració de la actitut de l'alumnat davant de

l'assignatura.

Nota final de juny, la mitjana aritmètica de les tres avaluacions trimestrals o la nota de la

recuperació, si s’ha cregut escaient fer-la.

TERCER I QUART D’ESO

Hi haurà un examen després de cada tema estudiat o bé d'un treball individual o grupal. El

80% de la nota s'obtindrà de la mitjana de les proves fetes al llarg del trimestre.

El 20% de la nota, serà del treball diari, seguiment de la llibreta i actitut de l'alumnat.

Nota final de juny, la mitjana aritmètica de les tres avaluacions o la nota de la

recuperació, si s’ha cregut escaient fer-la.

Emmarcat dins del Projecte lingüístic de centre se tindrà en compte tant en primer com

en segon d’ESO l’avaluació de la competència lingüística: per a primer i segon de l’ESO

es llevarà en cada prova escrita 0,1 punts per falta fins a un màxim del 10% de la nota en

el cas que siguen més de 10 faltes. Per a potenciar l’aprenentatge significatiu, l’alumnat

tindrà en tot moment la possibilitat de recuperar la nota total si realitza un exercici amb

dites faltes proposat pel professorat implicat. Per a batxillerat, també es valorarà la

competència lingüística de la mateixa manera però sense la possibilitat de recuperar la

nota perquè considerem que són errades que ja tindrien que estar assolides anteriorment.

SISTEMA DE RECUPERACIO

PRIMER I SEGON D’ESO

Podria fer-se una prova final de recuperació quan la mitjana de les avaluacions trimestrals

supere el 3.

Pel que fa a la prova extraordinària de finals de juny, aquesta tindrà un valor màxim de

10 punts. Les qüestions de la prova es seleccionaràn de totes aquelles que s'han estudiat

a classe.

TERCER I QUART D’ESO

Podria fer-se una prova final de recuperació quan la mitjana de les avaluacions trimestrals

arribe a 4.

Pel que fa a la prova extraordinària de finals de juny, per als alumnes de tercer i quart

la prova tindrà un valor màxim de 10 punts. Les qüestions de la prova es seleccionaràn

de totes aquelles que s'han estudiat a classe.

SISTEMA DE RECUPERACIÓ PER A L’ALUMNAT AMB LA MATÈRIA PENDENT

D’ALTRES CURSOS

El departament no compta amb professorat suficient per realitzar hores de reforç i poder

atendre de manera sistemàtica les mancances de cursos anteriors, per la qual cosa el

treball de recuperació s’ha de fer alhora que el corresponent al curs actual.

Per aquest motiu s’han dissenyat una sèrie d’activitats repartides al llarg del curs per tal

de solucionar les mancances:

RECUPERACIÓ PENDENTS 1r ESO:

L’alumne/a haurà de fer el treball que indicarà el professorat de curs ( un dossier amb

activitats sobre la matèria)i una o dues proves escrites sobre el material que s’haja

treballat. Es durà a terme un seguiment de l'alumne/a per a la realització del treball, que

posteriorment entregarà al professorat. Aquest determinarà la data o dates dels examens.

RECUPERACIÓ PENDENTS 2n ESO:

Per a recuperar l’alumne/a haurà de fer el treball que indicarà el professorat de curs ( un

dossier amb activitats sobre la matèria) i una o dues proves escrites sobre el material

que s’haja treballat. Es durà a terme un seguiment de l'alumne/a per a la realització del

treball, que posteriorment entregarà al professorat. Aquest determinarà la data o dates

dels examens.

RECUPERACIÓ GEOGRAFIA 3r ESO:

S’haurà de fer el treball que indicarà el professorat de curs ( dossier d'activitats sobre la

matèria), i superar una prova escrita que es farà quan determine el professorat, sobre el

material que s’haja treballat.

El treball en tots els cursos tindrà un valor màxim de 3 punts i de 7 els exàmens. També

es valorarà l’evolució, el treball i l’actitud en el present curs. Únicament per a l’alumnat de

PMAR, la recuperació de pendents consistirà en aprovar la primera i segona avaluació.

En cas de no recuperar la matèria al llarg del curs, l’alumne/a podrà presentar-se a les

proves extraordinàries.

PROVA EXTRAORDINÀRIA PER A ALUMNAT MAJOR DE 16 ANYS QUE JA NO ESTA AL

CENTRE.

Per a l’ alumnat que haja finalitzat l'ensenyament obligatori amb algunes assignatures

suspeses i, sent major de 16 anys, haja abandonat ja el Centre, la llei contempla la

possibilitat de realitzar una proba extraordinària de tota les matèries no aprovades al

voltant dels mesos de març o abril. Pel seu caràcter inusual, es celebraran aquestes

probes sols en el cas de que algun alumne/a concret ho sol·licite a l'IES.

Batxillerat

Primer de batxillerat

Podrà fer-se un examen o dos per cada avaluació, a criteri del professorat. El valor dels

exàmens, proves diverses i treballs suposarà el 80% de la nota de l’avaluació; en tot cas

sols es farà mitjana quan totes les notes obtingudes superen la nota mínima de 4 (sobre 8

dels continguts). El 20% restant vindrà donat pel seguiment del treball diari: exercicis i

quadern de classe així com pel control de les faltes d’assistència injustificades (avaluació

continua).

La nota final es calcularà tenint en compte la mitjana de la qualificació de les diferents

avaluacions, si bé amb dues avaluacions suspeses, l’assignatura s’entendrà com a

suspesa. Malgrat aquesta indicació, amb dues avaluacions suspeses el professorat podrà

habilitar proves específiques de recuperació d’aquestes avaluacions.

Segón de Batxillerat

A. Història d’Espanya

Per tal d’avaluar la matèria es realitzaran al llarg del trimestre dos exàmens parcials, el

primer del qual serà de dos temes i el segón de tot el que s'ha estudiat en el trimestre.

Aquests examen es valoraràn de la següent manera: 30% el primer examen, i 50% el

segón. El 20% restant s'obtindrà així: 10%, del treball diari (comentaris); i el 10%, d'un

xicotet treball que realitzarà l'alumne/a en cada trimestre.

La qualificació de la matèria s’obtindrà:

Cada examen comptarà 10 punts, que resultaran de sumar les notes corresponents als

tres apartats de què consta l’exercici de “comentari de text històric”, model de parcial que

segueix el del propi examen de Selectivitat:

Es qualificarà amb 1 punt la classificació de les fonts a analitzar (primària o secundària,

text o gràfic, naturalesa del document...)

Es qualificarà amb 2’5 punts el resum del tema de cadascú dels documents històrics a

comentar, el problema històric plantejat per les fonts, la seua interpretació i

contextualització històrica, així com el seu inseriment en el nucli temàtic de la matèria del

curs

Es qualificarà amb 2 punts la definició de dos termes històrics.

Es qualificarà amb 4’5 punts la valoració general del comentari, tot fent al·lusions a les

causes i conseqüències del problema històric plantejat, la seua transcendència i

significació, així com el coneixement dels canvis i permanències que s’esdevenen en eixe

temps. Açò es plantejarà a través de dues preguntes (4.a i 4.b)

La nota del trimestre es calcularà sumant cadascun d'aquests apartats.

En el mes de juny es realitzaran les proves extraordinàries que permetran a l’alumnat

suspés recuperar la matèria realitzant una prova objectiva que seguirà l'esquema

proposat durant el curs. La nota s'obtindrà al 100% de l'examen realitzat.

B. Geografia

Pel que fa als criteris de qualificació, la professora de l’assignatura realitzarà un

seguiment continu de la trajectòria de cada alumne/a a través de les activitats

desenvolupades a classe i de les proves objectives.

Per tal d’avaluar la matèria es realitzaran al llarg del trimestre dos exàmens parcials, el

primer del qual serà de dos temes i el segón de tot el que s'ha estudiat en el trimestre.

Aquests examen es valoraràn de la següent manera: 30% el primer examen, i 50% el

segón. Dita puntuació serà possible sempre que en els dos examens tinguen una

puntuació superior a 3 punts. El model d’examen de Geografia que es fa en les PAU.

Les activitats i treballs de classe també seran puntuats i valorats, així com les faltes

d’assistència no justificades, aquestes notes seran decisives a l’hora d’arrodonir la nota

de cada avaluació. Aquest bloc es valorarà fins al 20% de la nota del trimestre.

La nota final serà la nota mitjana de cada avaluació.

Podrà fer-se un examen final, amb el mateix valor que la resta d’avaluacions. També

podrà fer-se, a criteri de la professora, una recuperació final.

La nota de l’examen extraordinari de juny, representarà el 100% de la nota final.

C. Història de l’Art

Es realitzaran controls de continguts i procediments en cada trimestre d'acord amb el

criteri del professor/a i segons el temps de que es dispose en cada avaluació. Per tal

d’avaluar la matèria es realitzaran al llarg del trimestre dos exàmens parcials, el primer del

qual serà de dos temes i el segón de tot el que s'ha estudiat en el trimestre. Aquests

examen es valoraràn de la següent manera: 30% el primer examen, i 50% el segón. Dita

puntuació serà possible sempre que en els dos examens tinguen una puntuació superior a

3 punts.

.

Les proves objectives seguiran el model proposat per la Conselleria per a la PAU, de

manera que constaran de tres preguntes basades en l'anàlisi d'imatges o textos

(qualsevol control portarà imatges i un text breu, dels quals s'ha d'extraure informació). La

puntuació de les preguntes és la següent: el comentari d’imatge, 4p, la pregunta sobre un

moviment artístic o un artista, 4p i la pregunta sobre context històric, 2p.(En l'examen

apareixerà la puntuació concreta de cada pregunta).

Les activitats i treballs de classe també seran puntuats i valorats, així com les faltes

d’assistència no justificades, aquestes notes seran decisives a l’hora d’arrodonir la nota

de cada avaluació. Aquest bloc es valorarà fins al 20% de la nota del trimestre.

La nota final de la matèria resultarà de la mitjana de les proves objectives més la

valoració del treball individual de cada alumne/a.

Es podrà realitzar una prova de recuperació al final del curs, a criteri del professor/a.

Les proves extraordinàries de Juny consistiran en un examen que seguirà les directrius de

la PAU i que, per tant, tindrà l'estructura que s'ha mencionat més amunt. El seu valor su-

posarà el 100% de la nota.

6.- UNITATS DIDÀCTIQUES

Organització de les unitats didàctiques

6.1.- 2n ESO: CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

1. La fragmentació del món antic.

- Final de l'Imperi Romà

- Un regne germànic: els visigots.

- Valeri es fa llaurador

- La cultura i l'art visigots

- Bizanci, l'Imperi romà d'Orient

- L'Imperi Carolingi

- Carlemany

- L'aparició de l'Islam

2.- Al-Àndalus

- Cóm es va estendre l'Islam?

- La conquesta de Al-Àndalus

- L'evolució d'Al-Àndalus (929- 1492)

- Hammal, un llaurador de l'alqueria

- Les ciutats d'Al-Àndalus

- Sarq Al-Àndalus, un territori andalusí

- Quants llibres tenia la biblioteca d'al-Hakam?

- L'art andalusí

3. L'Europa feudal

- Com s'organitza la societat medieval?

- La monarquía feudal

- Els privilegiats: la noblesa

- Els privilegiats: el clergat

-El feu: senyors i llauradors

4.La cultura i l'art romànic

- El romànic, un art religiós

- L'arquitectura romànica

- La pintura i l'escultura romàniques

5.- L'origen dels primers regnes peninsulars ( segles VIII-XIII)

- Com es van formar els primers regnes i comtats

- Del regne d'Astúries al regne de Lleó

- Els comtats i els regnes pirinencs

- El camí de Sant Jaume

- L'avanç dels regnes cristians

- La consolidació dels regnes cristians

- El cid

6. Les ciutats de l'Europa medieval

- Per què van créixer les ciutats?

- Les ciutats medievals

- Els grups socials

- Un dia en el mercat de la ciutat

- L'expansió comercial

- Europa a la baixa edat mitjana

- La pesta negra

7. La cultura i l'art gòtic

- Origen de l'art gòtic

- L'arquitectura gòtica

- L'escultura i la pintura gòtiques

8. El regne de València a la corona d'Aragó

- Conquesta i repoblació de les terres valencianes

- El govern dels regnes de la corona d'Aragó

- L'expansió de la corona d'Aragó (segles XIII- XV)

- El comerç a la Mediterrània

- El dinamisme del regne de València

- Les guerres civils en la baixa edat mitjana

- L'art gòtic a la corona d'Aragó i al regne de València

9. El naixement del món modern

- Inici del món modern

- L'Humanisme, una revolucói cultural

- La reforma protestant

- La contrareforma catòlica

- El Renaixement, ruptura o tornada al passat?

- El Renaixement italià

- L'expansió del Renaixement a Europa

- El Renaixement a Espanya

- El Renaixement a València

10. L'època dels grans descobriments geogràfics

- La monarquia dels reis Catòlics

- Recuperació econòmica i desigualtat social

- L'arribada a un nou continent

11. L'Imperi dels Àustries

- L'Imperi hispànic

- Els conflictes interns. Les Germanies de València

- Els esforços per mantindre l'Imperi

- Descobriment, conquesta i colonització d'Amèrica

- La revolució dels preus

- Decadència de l'Imperi hispànic

- La crisi demogràfica i econòmica

- El regne de València sota la monarquia dels Àustries.

12. L'Europa del segle XVII

- Època de crisi

- L'Europa de l'absolutisme

- Conflictes a l'Europa del segle XVII

- El naixement de la ciència moderna

- L'art barroc

- La pintura barroca

- El barroc a Espanya i a València

- El segle d'or de la pintura espanyola

13. Els habitants del planeta

- La població del planeta

- Els països i les ciutats més poblades del món

- L'estructura de la població

- Piràmides de població

- Dinàmiques i tendències de la població mundial

- Els models o règims demogràfics

- La població europea

14. La població d'Espanya i de la Comunitat Valenciana

- L'organització territorial d'Espanya

- El volum de la població d'Espanya

- La distribució de la població espanyola

- L'estructura de la població espanyola

- Dinàmiques i tendències de la població espanyola

- El poblament rural i el poblament urbà

15. Les societats humanes i els fenòmens migratoris

- L'organització de les societats

- L'evolució de la societat humana

- La diversitat de les societats europea i espanyola

- Les migracions huí

- Espanya: país d'emigrants, país d'inmigrants

16. Les ciutats i els procesos d'urbanització

- Definició de ciutat

- La morfologia urbana

- La tipologia i la jerarquia mundial de ciutats

- Els paisatges urbans

- La ciutat com un ecosistema humà

- L'espai urbà espanyol

6.2.- 3er ESO: CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA

0. L’escenari físic de les activitats humanes

- Les grans unitats del relleu terrestre

- El relleu, els rius i le costes d'Europa

- Les unitats del relleu d'Espanya

- les costes i els rius d'Espanya

- Els paisatges de la Terra

- Els paisatges d'Europa

- Els paisatges d'Espanya

1. L’organització política de les societats

- L'Estat com a organització política de la societat

- Els Estats del món i les relacions internacionals.

- L'Estat i la globalització.

- L'organització territorial d'Espanya

- L'Estat de les autonomies

- La Unió Europea

- Les organitzacions no governamentals

2. L’organització econòmica de les societats

- Les activitats econòmiques

- Els factors de producció.

- Els sectors econòmics.

- L'economia de la Unió Europea

- Les crisis econòmiques

3. Agricultura, ramaderia, pesca i silvicultura

- L'agricultura

- Els paisatges agraris

- Sistemes agraris

- La ramaderia

- L'activitat pesquera

- L'explotació forestal

- El sector primari a Espanya

4. Mineria, construcció i energia

- L'obtenció de matèries primeres

- La energia. Les fonts no renovables

- Les fonts d'energia renovables

- La gestió dels residus

5. La indústria

-L'activitat industrial.

- Les revolucions industrials.

- Localització i deslocalització industrial.

- Les activitats industrials a Espanya

6. Serveis, comunicació, innovació

- El sector terciari

- Les activitats del sector terciari.

- La tecnologia i els mitjans de comunicació.

- La recerca, el desenvolupament i la innovació

7. Transports i turisme

- Els sistemes de transports

- Les funcions del transport i les seues xarxes.

- El turisme i la seua importància econòmica.

- Els transports i el turisme a Espanya

8. Les activitats comercials i els fluxos d’intercanvis

- Les activitats comercials

- El comerç interior

- El comerç exterior.

- El deute extern

9. Naturalesa i societat: harmonies, crisis i impactes

- Les relacions entre natura i societats

- El gaudi desigual dels recursos del planeta

- Problemes, impactes i reptes ambientals

- El desenvolupament sostenible i la gestió de residus

10. Reptes, conflictes i desigualtats

- Desenvolupament i subdesenvolupament

- Les polítiques per a reduir les desigualtats

- Conflictes i guerres al món

- Teories sobre la desigualtat al món.

- El desenvolupament econòmic sostenible.

11.Geografia física, econòmica i política de la Comunitat Valenciana

- El relleu: muntanyes, planes i costes.

- El clima i els rius de la Com. Valenciana

- El patrimoni natural de la Com. Valenciana

- Les activitats del sector primari

- Sector secundari valencià

- Els serveis a la Com. Valenciana

- L'estatut d'autonomia de la Com. Valenciana

6.3.- 4t ESO: CIÈNCIES SOCIALS, HISTÒRIA

1. L’Europa del segle XVIII

- La crisi de l'Antic Règim

- creixement econòmic i desenvolupament burgés

- Els primers sistemes parlamentaris.

- La Il·lustració

- La monarquia borbònica espanyola

- El Rococó i el neoclasicisme.

2. L’era de les revolucions liberals

- La Revolució Francesa

- Napoleó domina Europa

- Entre l'absolutisme i el liberalisme (1815- 1848)

- El nou art de la burgesia

3. La revolució industrial

- Les transformacions agrícoles.

- Desenvolupament de la indústria i l'augment del comerç.

- El creixement de la població i el desenvolupament urbà.

- La victòria del capitalisme.

- La nova societat de classes i els moviments socials.

4. Espanya al segle XIX

- Guerra i revolució liberal (1808- 1814)

- Goya i el naixement de l'art contemporani.

- Ferràn VII: tornada a l'absolutisme (1814- 1833)

- Isabel II i la construcció de l'Estat liberal ( 1833- 1868)

- El Sexenni Democràtic (1868-1874)

- La Restauració Borbònica (1874- 1902)

- València en la política del segle XIX

5. La industrialització i el canvi social a l’Espanya del segle XIX

- La població i la agricultura espanyoles.

- Els inicis de la industrialització espanyola

- Mineria, banca i xarxa ferroviaria

- El canvi social i els seus límits.

- Els pioners del moviment obrer.

- Economia i societat valencianes en el segle XIX.

- L'art del segle XIX a Espanya

6. La segona revolució industrial i l’expansió imperialista

- La victòria del capitalisme industrial.

- L'expansió imperialista

- Principals imperis colonials

- Conseqüències de la colonització

7. L’època de la Primera Guerra Mundial i la Revolució russa

- Causes i desenvolupament de la Primera Guerra Mundial.

- La revolució russa: causes i desenvolupament.

- Europa en acabar la guerra.

- Les avantguardes artístiques

8. El període d’entreguerres (1919-1939)

- Els feliços anys vint

- Els Estats Units: de la prosperitat a la crisi.

- El crac de la borsa de Nova York

- La crisi de les democràcies: el feixisme italià.

- Alemanya, l'ascens del nazisme.

- La dictadura soviètica

9. Espanya al primer terç del segle XX (1898-1939)

- La crisi del sistema de la Restauració

- La dictadura de Primo de Rivera.

- Segona república espanyola.

- La guerra civil

- València entre 1898 i 1939.

10. La Segona Guerra Mundial

- Causes i desenvolupament de la guerra

- L'Holocaust jueu

- Conseqüències de la guerra

- L'ONU

11. Un món dividit: Guerra Freda i descolonització

- La guerra freda.

- La divisió del món en dos blocs.

- El procés de descolonització

- Descolonització i neocolonialisme.

12. España a la segona meitat del segle XX (1939-1978)

- L a llarga posguerra (1939- 1959)

- “Desarrollismo” i crisi del règim franquista 81959- 1975)

- L'exili i la oposició al franquisme.

- València durant el franquisme.

13. El món actual (des del 1895)

- Un nou ordre mundial.

- la construcció de la Unió Europea.

- Un món inestable.

- Els conflictes del segle XXI

- L'art del món actual.

14. Revolució tecnològica i globalització al món actual

- Globalització

- La revolució tecnològica

- la necessitat d'un creixement sostenible.

15. L’art contemporani (segles XIX i XX)

- L'arquitectura dels segles XIX i XX

- L'escultura i la pintura dels segles XIX i XX

6.4.- 1er BATXILLERAT: HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

1. L’Europa de l’Antic Règim

- Una economia agrícola i senyorial

- La societat estamental

- L'absolutisme monàrquic

- La crisi de l'Antic Règim

- La independència dels Estats Units

2. La nova era industrial

- Transformacions agraries i creixement demogràfic

- El desenvolupament de la indústria

- Liberalisme econòmic i capitalisme

- Les conseqúències socials

3. Liberalisme i nacionalisme (1789-1871)

- La Revolució francesa (1789 – 1799)

- Napoleó Bonaparte (1799-1814)

- L'Europa de la restauració

- Liberalisme polític i revolucions liberals (1820-1848)

- La construcció dels estats nacionals

4. Orígens i desenvolupament del moviment obrer (1800-1914)

- El moviment obrer: des dels inicis fins al 1848.

- Condicions de vida i de treball de la classe obrera.

- Els grans corrents ideològics de l'obrerisme

- La Primera Internacional

- La segona Internacional.

5. La dominació europea del món (1870-1914)

- La segona revolució industrial

- Les causes de l'imperialisme

- El repartiment del món

- Les noves potències imperialistes

- L'organització dels imperis colonials

6. La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

- Les grans potències europees

- Les causes de la guerra

- El desenvolupament del conflicte

- La pau dels vencedors

- Les conseqüències de la guerra

- L'emancipació de les dones

7. La Revolució russa i el naixement de l’Estat soviètic

- La Rússia dels tsars

- La revolució de febrer (1917)

- La revolució d'octubre (1917)

- De Lenin a Stalin

- L'inici de l'estalinisme

8. L'economia del periode d'entreguerres (1919-1939)

- Els problemes econòmics de la pau

- Els feliços anys vint

- La fallida de la borsa de Nova York

- La Gran Depressió

- L'expansió mundial de la crisi

- Els camins de la recuperació econòmica.

9. Els règims totalitaris

- La crisi de les democràcies liberals

- El feixisme.

- La Itàlia feixista

- La república de Weimar

- L'Alemanya nazi

10. La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

- Les causes de la guerra

- El desenvolupament de la guerra

- Europa sota el domini nazi

- Les conseqüències de la guerra.

11. La guerra freda.Un món bipolar (1945-1991)

- La formació de blocs

- Els conflictes de la guerra freda

- Els anys de la coexistència pacífica

- Problemes interns dels blocs

12. La fi dels imperis colonials

- Causes de la descolonització

- Les primeres independències asiàtiques

- El naixement de la República popular de la Xina

- El procés de descolonització en el món àrab

- La descolonització subsahariana

- Bandung i el naixement del tercer Món

13.Un món dividit en blocs (1945-1991)

- El món capitalista

- El món socialista

- Problemes al món capitalista

- La desaparició de l'URSS i la fi del món bipolar

14. La formació de la Unió Europea

- El moviment europeista

- La construcció de la Unió Europea

- Els grans eixos econòmics

15. Un món globalitzat i intercomunicat

-El desenvolupament científic i tecnològic

- Un món globalitzat

- Un nou escenari econòmic mundial

- Contrastos i desigualtats en el món actual

- La societat del segle XXI

16. Iberoamèrica en el segle XX

- Iberoamèrica en el primer terç del segle XX

- L'Amèrica Llatina en el context de la guerra freda

- Militarisme i dictadures

- Iberoamèrica en un món globalitzat

6.5.- 2on BATXILLERAT: HISTÒRIA D’ESPANYA

Tema 1. Les arrels històriques d'Espanya

1.- Prehistòria peninsular

2.- El llegat de Roma

3.- Espanya en la edat mitjana: visigots, musulmans i cristians.

4.- La monarquia dels Reis Catòlics

5.- Conquesta, colonització i explotació de Amèrica.

6.- Els Austria del segle XVI: Carles I i Felip II

7.- La crisi del segle XVII

Tema 2. El segle XVIII. Els primers Borbons

1.- El canvi de dinastia. La guerra de Successió

2.- La monarquia absoluta dels Borbons

3.- Societat i economia del Antic Règim

4.- El reformisme borbònic: Carles III

5.- Conseqüències del reformisme. Pervivències i canvis.

Tema 3. La crisi de l'Antic Règim (1788-1833)

1.- La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808)

2.- La Guerra de la Independència (1808-1814)

3.- Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

4.- El regnat de Ferràn VII

5.- La independència de l'Amèrica espanyola.

Tema 4. La construcció de l'estat liberal (1833-1868)

1.- La primera guerra carlina (1833-1840)

2.- El procés de revolució liberal (1833-1843)

3.- Les diferents opcions del liberalisme

4.- La dècada moderada (1844-1854)

5.- El bienni progresista (1854-1856)

Tema 5. El Sexeni democràtic (1868-1874)

1.- Les causes de la revolució

2.- la revolució de setembre de 1868.

3.- L'auge del republicanisme

4.- El regnat de Amadeu I de Savoia (1871-1873)

5.- La primera república espanyola (1873-1874)

Tema 6. Economia, societat i moviments socials en el segle XIX

1.- La evolució demogràfica

2.- les transformacions agràries

3.- La indústria espanyola. El ferrocarril4.- La activitat comercial. Hisenda i banca.

5.- La societat espanyola del segle XIX.

6.- El moviment obrer espanyol.

Tema 7. La Restauració monàrquica (1875-1898)

1.- El sistema polític de la Restauració

2.- L'alternància en el poder

3.- Les forçes polítiques marginades del poder.

4.- L'aparició dels nacionalismes i dels regionalismes

5.- El desastre del 98 i les seues conseqüències.

Tema 8. Transformacions econòmiques i socials en el primer terç del segle XX.

1.- L'evolució demogràfica

2.- Atràs agrari i conflictivitat camperola

3.- Els progresos de la indústria.

4.- L'evolució de l'economia

5.- Els canvis socials

Tema 9. La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)

1.- El reformisme dinàstic

2.- Les forçes de l'oposició

3.- De la setmana tràgica a la vaga revolucionària (1909-1917)

4.- La descomposició del sistema (1917-1923)

5.- La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Tema 10. La Segona República Espanyola (1931-1936)

1.- La proclamació de la República i el període constituent

2.- Les reformes del bienni d'esquerres (1931-1933)

3.- Els problemes de la coalició republicana-socialista.

4.- El bienni conservador (1933-1935)

5.- El triomf del Front Popular

Tema 11. La guerra civil (1936-1939)

1.- L'esclat de la guerra

2.- La zona republicana

3.- La zona sublevada

4.- Fases de la guerra

5.- Conseqüències de la guerra.

Tema 12. El franquisme (1939-1975)

1.- Un règim dictatorial. Estructura del nou estat.

2.- La repressió dels vencedors

3.- Relacions internacionals i evolució del règim

4.- Autarquia i racionament

5.- L'oposició al sistema: exili i resistència.

6.- L'evolució econòmica durant el franquisme.

7.- Reformisme i inmovilisme.

8.- Crisi de la dictadura

Tema 13.- Transició democràtica

1.- Els inicis de la transició

2.- Crisi econòmica i actituts violentes.

3.- La consolidació democràtica

4.- Els governs de la democràcia (1982-2008)

5.- Desenvolupament econòmic i canvis socials.

6.6.- 2on BATXILLERAT: HISTÒRIA DE L’ART

La Història de l’art. Conceptes i mètodes.

1.- Introducció a la Teoria de l’Art.

L’art occidental en el món antic i medieval.

2.- Els orígens de l’art: l’art a la prehistòria, a Mesopotàmia i a l’antic Egipte.

3.- L’art clàssic (I): Grècia.

4.- L’art clàssic (II): Roma.

5.- El procés de transformació des de les tradicions clàssiques fins al món medieval: l’art

paleocristià, l’art bizantí i l’art preromànic.

6.- L’art islàmic i hispanomusulmà.

7.- L’art romànic.

8.- L’art gòtic.

L’art occidental en el món modern.

9.- El Renaixement.

10.- El Barroc.

11.- L’art del segle XVIII: Rococó, Neoclassicisme. L’art contemporani.

12.- L’art del segle XIX (I): Goya i els “ismes”

13.- L’art dels segle XIX (II): arquitectura i escultura.

14.- L’art del segle XX (I): les avantguardes històriques.

15.- L’art del segle XX (II): arquitectura i escultura.

16.- L’art del segle XX (III): tendències artístiques des de 1945.

6.7.- 2on BATXILLERAT: GEOGRAFIA D’ESPANYA

Introducció al coneixement geogràfic.

1. L'espai geogràfic espanyol i valencià: diversitat geomorfològica.

2. La diversitat climàtica d'Espanya.

3. La diversitat hídrica i biogeogràfica.

4. Els paisatges naturals i les interrelacions naturalesa-societat

5. Els espais del sector primari.

6. Els espais industrials.

7. Els espais serveis.

8. La població espanyola i valenciana.

9. L'espai urbà.

10. L'organització territorial i els desequilibris regionals.

11. Espanya en els sistema món.

12. Espanya a Europa.

7.- Metodologia. Orientacions didàctiques

El fet d’utilitzar com a material base per a l’alumnat de tos els nivells de l’ESO els llibres

de text d’una mateixa editorial, Vicens Vives, ens permet utilitzar una metodologia comuna

per a tots, i donar-li al procés d’ensenyament-aprenentatge una coherència i continuïtat

que va més enllà d’un únic curs.

La metodologia comuna en totes les unitats i nivells, atenent a l’estructura que presenten

les unitats programades és:

– Una introducció del tema, amb una sinopsi d’aquest, mapes, eix cronològic, textos i

imatges, amb una proposta d’activitats destinades a repassar els coneixements previs i

a formar una opinió general sobre el tema. Aquest apartat s’utilitzarà per a l’avaluació

inicial de l’alumnat.

– L’interior dels temes estan estructurats de manera clara en apartats i subapartats, on

es presenten els distints continguts, recolzats en totes les lliçons amb gràfiques,

mapes, dibuixos i fotos acompanyats d’activitats orientades al seu comentari. A més,

un requadre d’activitats proposa el repàs de les idees més importats, activitats amb

distints nivells de dificultat, cosa que ens permetrà atendre millor la diversitat del nostre

alumnat, treballant a l’hora els continguts i les distintes competències.

– Cadascun dels temes presenta un dossier d’ampliació, que permetrà aprofundir i

ampliar algun aspecte concret del tema.

– En finalitzar cada unitat, es treballarà l’apartat “Pràctica competències bàsiques” amb

activitats que ens ajudaran a consolidar les competències treballades en el

desenvolupament del tema.

El professorat haurà de buscar situacions pròximes a l’alumnat perquè aquest puga

aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen

cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix,

crearà contextos i situacions que representen reptes per a l’alumnat, que els conviden a

qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a

contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb

rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les

habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució

de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació

d’opinions.

Recursos Organitzatius

L’organització dels recursos materials i personals és un element bàsic per fer possible el

desenvolupament del procés d’aprenentatge-ensenyament. Algunes de les decisions més

rellevants en l’ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments,

els espais i els temps d’aquesta coordinació). S’establiran les responsabilitats de la

comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i dels equips docents

en totes les mesures d’atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica per a l’atenció a la

diversitat (tal com hem vist a la secció anterior).

Definició dels criteris per assignar els espais i per distribuir els temps en l’organització

de les mesures d’atenció a la diversitat.

En relació amb l’organització dels espais: s’atendran tant els processos educatius que

afavoreixen la individualització de l’aprenentatge com altres més socialitzadors. En

primer lloc, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis, lavabos, biblioteca,

aules d’usos múltiples, laboratoris...), es procurarà que siguen accessibles per a tots

els i les alumnes que presenten deficiències de qualsevol mena. En segon lloc,

l’interior de l’aula habitual haurà de facilitar la realització d’una diversitat d’activitats. El

mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional..

En relació amb la distribució del temps, pel que fa a l’horari de l’alumnat: tot i

respectant les normes imposades des de l’administració educativa, l’atenció a la

diversitat exigeix una certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de les

ordinàries. D’aquesta manera es facilita la realització d’activitats interdisciplinàries,

d’agrupaments flexibles de reforç, aprofundiments, etc. Pel que fa a l’horari del

professorat, cal establir uns temps per a la coordinació entre professors/es d’àrees

diferents i entre professors/es de cursos diferents. La coordinació del professorat és un

dels factors clau en l’organització i l’eficàcia de l’atenció a la diversitat.

Establir els criteris per a l’organització i la selecció dels materials curriculars i altres

recursos didàctics necessaris per a l’atenció a la diversitat.

En relació amb l’organització dels materials curriculars per a l’alumnat (llibres,

cartografies, material de laboratori, instruments musicals, material per a educació

física...), cal tindre en compte alguns criteris com: ús compartit per tots els i les

alumnes, que no siguen discriminatoris, que siguen segurs i adaptats a l’edat de

l’alumnat, que no siguen perjudicials per al medi ambient...

En relació amb els materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i

pràctics per a l’elaboració i el desenvolupament del projecte curricular, i per a

l’elaboració de les programacions d’aula. S’ha de tindre en compte que aquests

materials respecten la pluralitat d’opcions didàctiques que pot seguir el professorat...

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O

AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

Hauran de diferenciar-se l’ alumnat que requereix necessitats específiques de suport

educatiu en funció de les seues particularitats, que poden agrupar-se en aquests quatre

àmbits:

– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials (Pedagogia

Terapèutica i reforços).

– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació

tardana al Sistema Educatiu (Aula PASE).

– En tercer lloc, haurà de posar-se un atenció especial a aquells/es alumnes que

disposen d’unes altes capacitats intel·lectuals (Tutoria específica i grup d'excel·lència).

– En quart lloc, haurà de cobrir-se les necessitats d’atenció específiques per motius de

convivència a l’alumnat problemàtic a partir de les tutories individualitzades afectives.

– Per últim, es dedicarà igualment una atenció especial a aquells/es alumnes amb

Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH).

Convé assenyalar que l’atenció a aquests quatre grups d’alumnes amb necessitats

específiques de suport educatiu no ha de desvirtuar el que ha de ser la intenció

fonamental del centre educatiu en general i de cada curs en particular, que persegueix

l’educació integral de tots l’ alumnat i que es materialitza en la necessària integració de tot

l’alumnat.

L’orientació és una activitat educativa amb diferents àmbits o dimensions. Per un costat,

es dirigeix a la millora dels processos d’ensenyament i, en particular a l’adaptació de la

resposta escolar a la diversitat de necessitats de l’alumnat; per un altre, es dirigeix a

garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels xiquets i les

xiquetes, i que els permeten adquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i

social al llarg de l’Educació Secundària Obligatòria .

En els instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes

necessaris per facilitar una resposta adequada a les necessitats educatives de l’alumnat.

Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l’elaboració, desenvolupament i

avaluació de les adaptacions curriculars amb diferents graus de significació.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l’organització dels recursos

humans i materials del centre per atendre a aquest alumnat i amb la planificació de les

mesures educatives més adequades.

L’Orientació Educativa s’organitza en tres nivells que van des de l’acció tutorial,

desenvolupada a l’aula, i les tasques orientadores que realitzen els Departaments

d’Orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern. Encara

que cada un d’aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, donat

que comparteixen la mateixa finalitat i objectius generals comuns: la personalització de

l’educació i la contribució al desenvolupament dels objectius establerts en aquesta etapa

educativa.

La intervenció educativa ha de contemplar com a principi la diversitat de l’alumnat,

entenent que d’aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells a la vegada

que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

Perquè l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu a què es refereix l’article

71 de la Llei Orgànica d’Educació 2/2006, de 3 de maig, i les modificacions que incorpora

la LOMCE (Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat

educativa) sobre els apartats 1 i 2 de l’article esmentat, puga assolir el desenvolupament

màxim de les seues capacitats personals i els objectius de l’etapa, s’establiran les

mesures curriculars i organitzatives escaients que li asseguren un progrés adequat.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments

flexibles o les adaptacions del currículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el

màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

L’escolarització de l’alumnat que s’incorpora tard al sistema educatiu es realitzarà tenint

en compte les seues circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.

Quan els i les alumnes presenten greus carències en la llengua d’escolarització del

centre, rebran una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua

escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de

l’horari setmanal.

L’escolarització de l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat com a tal pel

personal amb la deguda qualificació i en els termes que determinen les administracions

educatives, es flexibilitzarà de forma que puga anticipar-se un curs l’inici de

l’escolarització en l’etapa o reduir-se la durada de la mateixa, quan es prevega que són

aquestes les mesures més adequades per al desenvolupament del seu equilibri personal i

el seu socialització.

L’acció tutorial està lligada a una visió integral de l’educació, la finalitat de la qual és la

formació de persones que, a més a més de disposar de coneixements, desenvolupen el

conjunt de les seues potencialitats i sàpien desenvolupar-se en el món actual.

El Pla d’Acció Tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés

d’aprenentatge de l’alumnat i establirà mesures que permeten mantindre una comunicació

fluida amb les famílies, tant amb la finalitat d’intercanviar informacions sobre aquells

aspectes que puguen resultar rellevants per millorar el procés d’aprenentatge de l’

alumnat, com per orientar-los i promoure la seua cooperació.

Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les

programacions mitjançant procediments de coordinació de l’equip educatiu que permeten

adoptar acords sobre l’avaluació i sobre les mesures que han de posar-se en marxa per

donar resposta a les necessitats detectades.

Els principis que regeixen l’orientació i l’acció tutorial es concreten en els següents

objectius:

a) Facilitar la integració de l’ alumnat en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del

col·legi.

b) Potenciar l’esforç individual i la faena en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia

identitat i sistema de valors; i la progressiva presa de decisions.

d) Proporcionar a l’alumnat una orientació educativa adequada, conforme a les aptituds,

necessitats i interessos dels mateixos, a través d’una actuació tutorial individualitzada i

planificada.

i) Efectuar un seguiment global de l’aprenentatge de l’alumnat per detectar dificultats i

necessitats especials i recórrer als suports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d’habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de

cooperació i solidaritat amb els altres i aprenent a resoldre pacíficament els conflictes

entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d’activitats

formatives per part dels equips docents, i la coordinació amb l’equip de suport,

realitzant les adaptacions curriculars necessàries amb les famílies per a l’assoliment

d’un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

h) Contribuir a l’adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i

establir els mitjans de col·laboració, suport i assessorament amb les famílies per a

l’assoliment d’un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

9. ELEMENTS TRANSVERSALS

9.A. FOMENT DE LA LECTURA. COMPRENSIÓ LECTORA. EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

ELS OBJECTIUS DEL NOSTRE PROJECTE PER A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA:

– Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que

són el pilar de qualsevol aprenentatge significatiu.

– Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies, per a

fer possible el propòsit esmentat.

– Dissenyar estratègies d’intervenció, que es traduïsquen en propostes lúdiques i

participatives la posada en marxa de les quals comprometa tota la comunitat escolar

(professors, alumnat i families).

– Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la

dinàmica quotidiana del centre.

– Crear ambients que afavorisquen el desig de llegir i ajuden a concebre la lectura com

una activitat agradable.

– Presentar la lectura i l’escriptura com a fonts de coneixement i d’enriquiment lingüístic i

personal, indispensables en la “societat de la informació”.

– Suscitar l’afició per la lectura mitjançant una selecció d’obres adequades al nivell

formatiu, tenint en compte les preferències i els interessos dels estudiants.

– Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.

– Estimular l’elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, i

l’interés per compartir i comentar les creacions individuals.

– Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i

interpretatives des d’enfocaments individuals, que partisquen d’un diàleg obert amb les

obres i amb els altres lectors.

– Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures,

que servisquen per definir visions personals que respecten una base textual.

– Suscitar l’anàlisi i la vivència estètica de les manifestacions literàries.

– Fomentar l’ús de la biblioteca i de l’aula d’informàtica com a espais privilegiats

d’aprenentatge i gaudi.

– Activar biblioteques d’aula gestionades per l’alumnat, amb la intenció d’enfortir vincles

de complicitat i diàleg a partir de les seues experiències de lectura.

– Impulsar l’ús productiu de les TIC, que permeta localitzar i seleccionar dades i

informacions de manera àgil i eficient, emprant les noves tecnologies com a

instruments de motivació, de comunicació i d’accés a la lectura.

Metodologia per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la lectura

1. El desenvolupament i la consolidació d’hàbits de lectura

El Pla Lector del nostre Centre s'assenta sobre uns postulats que en vertebren el disseny i

la posada en marxa. És a dir: de quina manera orientem el foment de la lectura a l’ESO,

quines peculiaritats i actituds dels mediadors caldria potenciar en aquests cursos, quins

inconvenients hi podem trobar, quines lectures seleccionarem per a canalitzar els nostres

objectius, quines línies mestres defineixen un programa d’actuació viable i quines altres

iniciatives poden entorpir-lo.

1.1. El foment de la lectura a l’ESO

Partim de la base que al llarg de l’Educació Primària s’ha anat transmetent el gust per

llegir, i que els i les alumnes comencen la nova etapa dominant les competències

funcionals associades a operacions cognitives i els automatismes elementals o ineludibles

a l’hora de descodificar textos que responguen al seu nivell formatiu, sense grans

dificultats. Naturalment, és una presumpció que engloba la generalitat de l’alumnat i que

no implica desatendre aquells que tinguen habilitats de lectura per davall de la mitjana,

sinó millorar-les mitjançant accions específiques encaminades a superar carències. Com

és lògic, un gran esforç contraria la curiositat per obrir qualsevol llibre, per fascinant que

semble. En aquest sentit, podem servir-nos de lectures tutelades que permeten comentar i

afrontar les dificultats més urgents.

A grans trets, ens mou el propòsit d’estimular i consolidar la motivació per llegir en els

estudiants de l’ESO, mitjançant procediments creatius i lúdics que els conviden a

participar-hi activament, perquè entenguen la lectura com una vivència, com un esperó

per a compartir els seus gustos i inclinacions, les seues experiències amb els llibres, i

perquè s’acosten a altres realitats diferents a la seua mentre reflexionen sobre els

interrogants i les inquietuds que els susciten. L’objectiu final és col·laborar en la formació

de lectors autònoms i prevenir que aquesta tasca s’aculla com una obligació escolar, com

un capritx de professors ben intencionats que a la vegada neguen i reconeixen els punts

de vista i les preferències del seu alumnat. Per això, ens decantem per estratègies

obertes i variades, que s’adapten a diferents aptituds de lectura i que tinguen en compte la

diversitat dels grups.

Així mateix, el fet de treballar amb alumnat que ja domina la mecànica lectora ens obliga a

incidir en la disposició comprensiva, en la capacitat d’analitzar i extraure informacions, de

jerarquitzar-les i relacionar-les segons l’aspecte que es vulga ressaltar, d’argumentar

opinions, de saber matisar-les considerant les visions alienes i mantenint una actitud

dialogant amb els escrits, que no en contradiga la base textual, etc. D’ací el valor que

atorguem a parlar de les lectures en debats o fòrums de discussió i, fins i tot, a repassar-

les creativament, perquè la comprensió es derive i es reforce amb el joc interactiu.

D’aquesta manera esperem fusionar la lectura comprensiva i la lectura agradable en una

dinàmica, en què totes dues es retroalimenten. Tampoc no oblidem la importància que té,

en tot aquest procés, impulsar i guiar recerques complementàries, és a dir, la pràctica

orientada a localitzar i seleccionar informacions en biblioteques (del centre o de la

localitat) i a Internet, que servisquen per aprofundir i amenitzar les lectures. L’atracció per

les TIC i la predisposició al joc són els nostres aliats en el moment de presentar aquestes

activitats com una aventura o una exploració detectivesca.

1.2. La figura del mediador a l’ESO

Un desenvolupament òptim del projecte de lectura exigeix que els docents de l’ESO

actuen de mediadors. Hi ha nombroses característiques individuals que poden facilitar

aquesta labor. Per exemple:

– Conéixer la psicologia i la conducta dels escolars.

– Ser un lector entusiasta, a més a més d’un bon coneixedor de la literatura juvenil, per

poder orientar en l’elecció de lectures.

– Compartir el plaer de la lectura i aplegar el màxim de recursos didàctics, tant individuals

com materials.

– Tindre clar que l’objectiu és ajudar a formar “lectors” autònoms i estables, no “llegidors”

que només s’acosten als llibres per cobrir exigències formatives.

– No tindre prejudicis esteticistes sobre els tipus d’obres que més atrauen a l’ alumnat i

saber despertar la seua curiositat sense prefixar lectures per endavant.

– Saber adaptar les propostes perquè la majoria del grup no es desanime.

– Mostrar-se receptiu als valors que es desprenen dels textos, per promoure la reflexió

conjunta i l’esperit crític.

– Fomentar la participació per mitjà d’estratègies lúdiques, que activen la imaginació de l’

alumnat, i intentar que superen la timidesa i la por al ridícul.

– Ser capaç de potenciar comprensivament les expectatives que generen les obres i les

informacions prèvies de què es disposen sobre ficcions semblants.

– No tendir a l’asseveració “irrebatible”, que reprimisca la creativitat de l’allumnat

interessar-se per les seues interpretacions individuals (encara que resulten insòlites).

– Tindre paciència per reformular, sempre que siga necessari, aclariments i instruccions, i

buscar la complicitat d’alguns estudiants per aconseguir-ho.

– Disposar de coneixements per utilitzar les TIC amb intencionalitat educativa.

Si respon a aquest perfil, el mediador pot emprendre accions que redunden en la

concepció de la lectura com a vivència. Al·ludim a accions senzilles com les següents:

– Llegir en veu alta fragments unitaris que combinen l’aventura, el misteri i el suspens,

perquè la història atrape l’ alumnat; no ser reticents quan es tracte d’admetre llurs

“formes de llegir”, i obrir un col·loqui sobre l’argument.

– Participar en l’evocació de lectures infantils i juvenils segons l’esquema clàssic de

plantejament, nus i desenllaç, que es tanque amb comentaris que donen un sentit

especial a la història explicada.

– Relacionar les lectures citades amb espais i moments vitals. Per exemple: “Vaig llegir

tal o tal llibre un estiu al costat del mar; quan començava a eixir amb la meua colla;

escoltant música a la meua habitació, etc.”.

– Comentar que, per a molts lectors, revisar la seua biblioteca és emprendre una mena

de viatge pel seu passat, perquè cada llibre els porta records diferents.

– Parlar d’aquells moments en què un amic o un familiar ens deixa un llibre i creiem

endevinar els seus gustos o la seua manera de ser, a mesura que avancem la lectura,

sense deixar de pensar en les raons que l’han dut a prestar-nos-el, “(en) els senyals de

fraternitat” (Daniel Pennac).

– Rememorar emocions que hem tingut amb determinades lectures. Per exemple, la

contradicció entre “l’ànsia” de conéixer el final d’un obra que ens agrada molt i la

“tristesa” de veure que ja s’acaba.

– Descriure l’encant de l’anticipació que experimentem quan ens regalen un llibre i

n’ajornem la lectura i imaginem quina història llegirem, o l’agradable sensació de

fullejar-ne les pàgines i sentir l’olor de tinta fresca.

1.3. Disseny de línies generals d’actuació

Encara que el pla de lectura siga, amb més o menys intensitat, responsabilitat de tot

l’equip docent d’ESO, és oportú designar un coordinador que aglutine esforços i siga

capaç d’articular les diverses accions que s’emprenguen referent a això. Seria idoni que

fóra algú especialment interessat en el foment i el desenvolupament d’hàbits de lectura i

que, a més a més, tinguera un bagatge de coneixements suficient i ampli sobre tècniques

d’animació a la lectura, biblioteconomia i documentació. El seu paper és essencial, ja que

s’ha de responsabilitzar de les funcions següents:

– Conéixer les necessitats de formació del professorat i sondejar recursos accessibles

per donar-los una resposta diligent.

– Elaborar una llista dels materials didàctics que ha d’oferir una biblioteca ben equipada a

partir dels suggeriments que reculla.

– Coordinar iniciatives dels responsables de la biblioteca, de l’aula d’informàtica i de la

resta de professorat, que activen i dinamitzen l’ús d’aquests espais.

– Organitzar un equip integrat pels membres de les diferents àrees curriculars, per

programar un pla de lectura que prevega tant a les llacunes i potencialitats detectades

com les competències dels seus destinataris.

– Distribuir i recopilar tots aquells instruments d’anàlisi o qüestionaris que servisquen per

incentivar i avaluar el projecte de lectura amb vista a determinar, al costat de l’equip

docent, mesures correctores.

– Convocar reunions de programació i seguiment del pla, on es concreten des dels

horaris, els mitjans i els espais que exigeix cada proposta, fins a la selecció de lectures

apropiades a les característiques de cada curs.

– Convertir-se en una figura de referència per al conjunt de la comunitat educativa

implicada en el pla (tutors/es, professorat, bibliotecaris/es, alumnat, families, etc.)

En les primeres reunions sobre el projecte, la persona coordinadora i el professorat poden

esbossar un pla estructurat en dues etapes, perquè progresse en funció de les aptituds i

els hàbits de lectura que els i les alumnes vagen interioritzant i consolidant. A continuació

resumim un possible pla que es pot dur a terme:

a) A l’inici de cada curs, i especialment al Primer Cicle d’ESO, és imprescindible

descobrir les habilitats de lectura que dominen els estudiants i la relació que mantenen

amb els llibres, per tal d’incidir en les seues possibles mancances. Com és natural als

primers cursos d’ESO, disposaran d’esquemes mentals bàsics, molt pròxims a un

clixé, i amb prou faenes hauran desenvolupat les estratègies que asseguren una

lectura personal, crítica i comprensiva. Per tant, el nostre primer objectiu serà reforçar

les habilitats que demostren i presentar-los el pla de lectura com una oportunitat per

divertir-se mitjançant el coneixement de ficcions i de personatges creats per a “adults”,

que deixen enrere la infància. Als preadolescents els encanta sentir que se’ls tracta

com a persones “grans”. Comentar-los amb certa complicitat que ens esperen, per

exemple, històries de terror, crims estranys de resolució complexa, aventures de tota

mena que tenen lloc a països llunyans o viatges en vaixells de terribles pirates que

busquen un tresor amagat, pot ser un bon començament.

Després, orientarem l’elecció de les obres segons les seues preferències, necessitats

formatives i capacitats. Així, establirem diversos nivells per atendre diferents ritmes

d’aprenentatge i per no descuidar els que es mostren reticents a obrir un llibre o els

que tinguen més dificultats a l’hora de llegir. Evidentment, tindrem en compte que els i

les alumnes d’aquestes edats se senten atrets per l’aventura, el misteri, els relats

d’intriga o policíacs, i poden divertir-se amb històries que barregen l’humor i la fantasia

o acostar-se als “clàssics adaptats”, sempre que els arguments continguen algun dels

ingredients esmentats. Les ficcions es decantaran per l’acció dinàmica, oferiran dades

concretes que eviten la vaguetat, els desenllaços sovint seran sorprenents, i els

protagonistes es definiran per trets molt marcats que els faran especials entre l’elenc

de personatges.

b) Si al Primer Cicle de l’ESO era imprescindible que l’alumnat se sentira motivat per

llegir a partir de l’estímul d’habilitats comprensives bàsiques des de les quals pogueren

dur a terme lectures més fluides i personals, durant el Segon Cicle s’imposa treballar

més l’autonomia i el pensament crític. El nostre afany serà que els i les alumnes

acaben sent capaços d’aprofundir les obres des d’una comprensió global que no se

sustente només en l’argument, i que dominen les tècniques elementals que els

permeten la detecció i el processament d’informacions concretes dels textos, distingint

les rellevants de les secundàries, i també les altres fonts accessibles, com la biblioteca

del centre o Internet. Tot plegat ens obliga a treballar l’elaboració d’interpretacions

personals en l’origen de les quals s’apreciï un diàleg obert tant amb els escrits com

amb altres lectors. Així doncs, la capacitat de reflexionar lògicament i ordenadament

sobre la forma i el tema de les lectures, per tal consolidar opinions que superen la

simple dicotomia “m’agrada / no m’agrada”, i redunde en un bon coneixement de

gèneres i recursos literaris, ha de ser l’objectiu central.

En resum, la lectura ha de ser concebuda com a vehicle d’accés i de reelaboració

d’informacions, pel seu caràcter d’eix transversal o mitjà per adquirir tota mena de

coneixements, i com a finalitat en si mateixa o font de plaer buscada de manera

voluntària i lliure, que contribuïsca al reforç d’aptituds cognitives.

En les reunions inicials també s’hi poden explicitar actituds o estratègies que frustren la

veritable finalitat del pla de lectura, per mirar de prevenir-les. A tall d’exemple, mirarem de

no defugir els errors següents:

– Presentar a l’alumnat el projecte de lectura com una obligació ineludible o com una

assignatura més.

– Que les pràctiques o activitats que es planifiquen per al foment de la lectura impliquen

sancions o premis.

– Seleccionar llibres deixant de banda els gustos, els interessos i les capacitats dels

destinataris.

– Desatendre l’alumnat desmotivat o amb competències de lectura menys afermades i

centrar-nos exclusivament en els més receptius.

– Esperar que el pla de lectura tinga resultats immediats i espectaculars.

– Oblidar que les propostes de lectura que es facen a l’aula han de fomentar la

cooperació de tot el grup.

– Que les activitats lúdiques i participatives trastornen la dinàmica del centre.

– Que la concepció lúdica i participativa se circumscriga a les activitats prèvies de

motivació, per adoptar pautes més acadèmiques a l’hora de treballar la comprensió i la

interpretació, i refrene així l’intercanvi obert d’opinions personals i comentaris informals.

– Que les iniciatives i accions concebudes per dinamitzar el projecte de lectura tinguen

un caràcter obligatori.

– Treballar sobre fragments que no tinguen unitat, és a dir, que tinguen un sentit

excessivament vague o equívoc fora del context global de l’obra.

– Que els actes que se centren en el llibre com a objecte porten a descuidar la veritable

intenció del pla: l’estímul o el reforç de competències i hàbits lectors.

2. Altres aspectes de rellevància

2.1. Els ambients de lectura

Degut a la situació sanitària d’enguany, la distribució de l’alumnat en l’aula queda limitat a

estar d’ú en ú amb una separació d’un metre i mig. Per tant, les lectures en rogle o en

grups s’han suprimit per a primar les lectures individuals. També volem que l’alumnat

afirme el seu protagonisme implicant-se en la configuració dels espais. De la mateixa

manera que en aquestes edats comencen a decorar la seua habitació segons els seus

gustos i interessos amb dibuixos, fotografies, pòsters o objectes decoratius, també els

invitarem a opinar i a decidir sobre els entorns de lectura del centre. Podem fer-ho

organitzant debats, en què cadascú expose les seues propostes i entre tots escullen

aquelles que resulten més viables o suggerents. Així potenciarem llur imaginació, la

capacitat de negociar, d’escoltar els altres i de saber arribar a acords.

A tall d’exemple, poden decidir com poden decorar la biblioteca o l’aula per a una

activitat específica, com seran els cartells o els eslògans publicitaris que acorden fer

sobre les obres que ja coneixen o sobre l’afició a la lectura, o bé si volen completar un

panell amb reflexions i motius al voltant de l’experiència de llegir o amb retrats o

dibuixos dels seus personatges de ficció preferits i penjar-lo en un lloc visible de

l’escola: al menjador, al vestíbul, a l’entrada de la biblioteca, en algun passadís central,

a les portes de les aules, etc.

En aquest sentit, per les circòmstanciels especials, no es tindrà biblioteca a l’aula per tal

que l’alumnat no compartisca material.

Finalment, els espais de lectura no s’han de circumscriure als límits de l’aula, sinó que

s’han d’ampliar a llocs adjacents. Per exemple, es poden reservar i condicionar alguns

passadissos o zones del pati ben il·luminades com a “racons de lectura” amb

butaques, bancs còmodes o arbres envoltats de gespa. Els i les alumnes poden

confeccionar cartells o dibuixos per decorar aquests espais, i organitzar-hi debats en

grups reduïts sobre les obres que estiguen llegint o preparar activitats conjuntes:

dramatitzacions breus, assajos d’exposicions orals, etc.

Pel que fa a la biblioteca del centre, suposem que durant l’Educació Primària l’alumnat

ja s’ha familiaritzat amb els seus diferents usos i normes elementals: consulta d’obres

de referència (enciclopèdies i diccionaris), servei de préstec, participació en activitats

lúdiques o informatives que s’hi organitzen... Per tant, és un bon moment perquè la

senten més propera i aprofundisquen en el seu coneixement. Les iniciatives següents

poden resultar eficaces:

– Involucrar-se en la gestió de la biblioteca, portant a terme totes aquelles faenes que

la persona responsable delegue en ells. Abans, òbviament, confeccionarem una

llista de voluntaris disposats a fer aquesta tasca.

– Decorar algunes prestatgeries amb dibuixos que il·lustren els rètols de les diferents

matèries, per tal que els més menuts s’hi orienten millor.

– Informar els companys nous i els usuaris més menuts de Primària sobre les normes

bàsiques d’ús.

– Exercir de mediadors amb xiquets més menuts, o de la seua edat, per recomanar

lectures que els hagen agradat especialment.

– Planificar i guiar determinades propostes d’animació com ara organitzar, dins la

biblioteca, àrees temàtiques relacionades amb les lectures, on s’evoque un gènere,

una cultura o un país concret amb fotografies, notícies de premsa o objectes que hi

tinguen relació.

Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) són, també, un recurs

fonamental a l’hora de despertar l’afició pels llibres i reforçar les competències de

lectoescriptura. La importància creixent que els ordinadors i Internet han adquirit en la

nostra vida traça una nova frontera d’alfabetització, en la qual el domini de la llengua

escrita és la clau per assimilar coneixements informàtics cada vegada més ineludibles.

Així doncs, cal aprofitar els ordinadors connectats a la Xarxa i proveïts d’impressores,

escàners, etc., que tenen gairebé tots els centres educatius, i també els recursos

educatius virtuals o en suport digital que ens resulten útils.

2.2. Implicació de les famílies en el pla de lectura

El pla de lectura ha d’arribar a totes les llars mitjançat reunions periòdiques o fullets

informatius, tant per fomentar la lectura entre l’alumna com per buscar suports actius o

orientar els que es mostren poc optimistes quant a aquest tema.

Podem començar emfatitzant dues idees bàsiques. En primer lloc, aclarirem per què la

lectura és un eix educatiu de màxima importància i, després, que l’ESO és un moment

idoni per estimular l’afició pels llibres, ja que els alumnes i les alumnes estan definint la

seua personalitat i els seus gustos. Després podem adaptar i ampliar els diversos

suggeriments que es recullen en el projecte de lectura de Primària, pensant en la

Secundària. Heus ací unes quantes idees:

– Els pares i les mares són models de conducta per als seus fills i filles. En

conseqüència, si les families no tenen cap hàbit de lectura és improbable que

transmeten l’afició pels llibres als fills. Malgrat tot, poden comprar habitualment el

diari i comentar a casa notícies que els criden l’atenció o tindre un llibre a la tauleta

de nit i manifestar així certa curiositat per la lectura.

– Amb tot, cal matisar que no parlem d’un determinisme sociocultural, ja que les

families que desperten l’interés per la lectura mitjançant de l’exemple són casos

excepcionals. I cal tindre present que, tanmateix, d’ambients bibliòfils sorgeixen

persones sense cap devoció per la lectura, mentre que famílies menys lletrades

aconsegueixen estimular una passió que no secunden, valorant que els seus fills

lligen. Potser la solució siga connotar positivament la lectura i no sacralitzar-la.

– Naturalment, si les families tenen l’hàbit de llegir, és bo que comenten les lectures

amb l’alumnat o els en parlen. Els en poden explicar l’argument, qui els ha

recomanat el llibre, per què els interessa el tema, com són els personatges, quin

episodi prefereixen, etc. A més a més, si encara conserven el gust per l’aventura, la

sorpresa i el misteri, tindran ocasió de gaudir de les lectures juvenils juntament amb

l’alumnat.

– En aquestes situacions, s’ha de recordar que els gustos quant a la lectura són

personals i no tenen perquè coincidir entre germans o entre families i fills/es. És fàcil

que un preadolescent motivat per la lectura llija, indistintament, obres de certa

qualitat i best-sellers per al gran públic, sense arraconar les seues lectures infantils.

Per tant, adoctrinar-lo sobre excel·lències literàries és un error, ja que el seu desig

s’alimenta sempre que troba un llibre que respon a les seues capacitats i interessos,

encara que ens resulten llunyans.

– És beneficiós que mares, pares i fills/es isquen junts a comprar llibres o a adquirir

algun exemplar en concret que agrade llegir a les families. Alhora també és bo que

els adults respecten el menor tant si opta per no triar cap llibre com si s’interessa

per un que l’atrega per un motiu o altre, ja que és una manera indirecta de promoure

la creació o l’ampliació d’una biblioteca personal per part del mateix alumnat.

– També pot resultar agradable anar a passar una estona en una biblioteca municipal

amb el propòsit de tafanejar sense pressions, amb llibertat d’elecció.

– Així mateix, paga la pena que quan els familiars vulguen regalar bons llibres a

l’alumnat en dates assenyalades, recorren a l’assessorament d’experts en literatura

infantil i juvenil (bibliotecaris, llibreters, docents, etc.), sense que això supose que

l’obsequi siga predictible i el costum es veja com una rutina tediosa.

– És fonamental no confondre el temps de lectura amb el profit obtingut. És preferible

que l’alumnat llija poc i bé, que no es passe moltes hores davant d’un llibre i que

no en comprenga el contingut.

– Sovint, els pares i les mares poden animar els seus fills a llegir en veu alta, mostrar

interés pel que escolten i ajudar-los si ensopeguen amb paraules el significat de les

quals desconeguen. La consulta al diccionari serà un suport en aquells casos en

què els adults també ignoren la definició d’un terme. S’ha d’aprendre a perdre la por

a dir el que hom desconeix i també a expressar el plaer de descobrir paraules

noves.

– Igualment, són molt profitoses les lectures conjuntes i espontànies de contes, relats

breus, entrevistes, reportatges, etc., sobre temes que interessen tota la família i

inciten els comentaris informals.

– Una altra opció és animar l’alumnat a escriure aquelles experiències que considere

significatives, en forma de diari o de contes breus, i comentar-los que així podran

recordar-les més bé quan siguen grans.

– En darrer lloc, podem suggerir a les mares, als pares i als iaios i iaies més

predisposats que, en horaris convinguts i fonamentalment als dos primers cursos de

l’ESO, narren contes, reciten poemes o expliquen històries que recorden de la seua

infantesa o de la seua joventut a grups d’alumnes; o bé que exposen i

compartisquen les seues preferències sobre la lectura: quins llibres els agradaven

quan eren adolescents, per què elegien obres de tal autor o personatge, quan i on

solien llegir, etc.

A més a més, en les primeres sessions informatives podem animar aquells familiars que

es vegen incapaços de motivar hàbits de lectura entre els seus fills, reflexions com les que

exposem a continuació, que alhora ajudaran a llimar escepticismes:

– Adquirir l’afició de llegir requereix temps, no és un hàbit que sorgisca d’un dia per

l’altre. És important no perseverar en actituds que no han aconseguit suscitar

l’interés per la lectura en l’alumnat i buscar-ne altres capaces d’animar-los-hi.

Premiar la lectura amb un augment de la paga, prohibir a l’alumnat de jugar a la

consola o castigar-los sense eixir si es mostren reticents a llegir, per exemple, són

mesures que només aconsegueixen que la lectura esdevinga moneda de canvi.

– No deixarem l’alumnat sol davant certes lectures si sabem que té dificultats de

comprensió. És preferible ajudar-li a llegir i plantejar un avanç progressiu per

impedir que sorgisca el rebuig i la frustració.

– No hem de retraure mai als nostres fills i filles el fet que no tinguen prou d’habilitat a

l’hora de llegir, ni negar-los el dret a saltar-se pàgines o a abandonar un llibre.

– Una estratègia intel·ligent és transmetre que l’acte de llegir amaga el desig de

conéixer altres mons i maneres de pensar diferents i particulars. És a dir, cal

aprofitar l’afany que tenen l’alumnat preadolescent de sentir-se singulars, sobretot

davant determinats convencionalismes socials dels adults.

3. Objectius generals del Pla de Lectura

A continuació, ens disposem a enumerar els objectius generals, a definir les condicions

marc des de les quals impulsarem el nostre pla de lectura, i que més endavant es

matisaran amb d’altres centrats en la progressiva estimulació de pràctiques i

competències de lectura durant l’ESO. Abans que res, però, volem recordar que

l’adquisició d’hàbits de lectura és un procés que es remunta al mateix instant en què

s’aprén a llegir, que es consolida durant l’Educació Primària i que experimenta una inflexió

significativa en el transcurs de l’Ensenyament Secundari. Com ja hem advertit

anteriorment, en aquesta nova etapa, el desenvolupament de l’autonomia individual i de

les aptituds cognitives de l’alumnat adquireix tal protagonisme, que fins i tot poden

determinar el seu futur com a lectors estables i el seu rendiment escolar o acadèmic.

Conscients d’això, partim d’un escenari, on la motivació és un element clau, tal com es

posa de manifest en la següent síntesi global d’intencions:

a) VOLER LLEGIR → Incentivar la motivació per afavorir hàbits de lectura constants i

autònoms.

b) SABER LLEGIR → Desenvolupar aptituds de lectura, especialment en el vessant crític i

interpretatiu.

c) PODER LLEGIR→ Generar ambients propicis a la lectura, que permeten interioritzar

els dos punts anteriors.

Si comparem aquest esquema amb el previst per a l’Educació Primària, a l’inici de

l’aventura de llegir, veiem que l’ordre dels blocs s’ha modificat a favor del que du per títol

“voler llegir”. La causa d’aquest canvi és òbvia: la majoria de l’alumnat comencen l’ESO

amb unes competències de lectoescriptura que els permeten gaudir de textos apropiats al

seu nivell, però en una edat problemàtica, en què l’atracció per la lectura disminueix si no

troba al·licients que competeixen amb els suggeridors productes audiovisuals i altres

inquietuds de caràcter afectiu i social, com eixir amb el grup d’amigues i amics o els

primers flirtejos amorosos.

Una vegada exposades algunes premisses rellevants, adjuntem una llista amb els

principals objectius que vertebren el nostre projecte de lectura per a l’Educació

Secundària Obligatòria:

– Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que

són el pilar de qualsevol aprenentatge significatiu.

– Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies, per fer

possible el propòsit esmentat.

– Dissenyar estratègies d’intervenció, que es traduïsquen en propostes lúdiques i

participatives la posada en marxa de les quals comprometa tota la comunitat escolar

(professorat, alumnat i familia).

– Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la

dinàmica quotidiana del centre.

– Crear ambients que afavorisquen el desig de llegir i ajuden a concebre la lectura com

una activitat agradable.

– Presentar la lectura i l’escriptura com a fonts de coneixement i d’enriquiment lingüístic i

personal, indispensables en la “societat de la informació”.

– Suscitar l’afició per la lectura mitjançant una selecció d’obres adequades al nivell

formatiu, tenint en compte les preferències i els interessos dels estudiants.

– Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.

– Estimular l’elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, i

l’interés per compartir i comentar les creacions individuals.

– Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i

interpretatives des d’enfocaments individuals, que partisquen d’un diàleg obert amb les

obres i amb els altres lectors.

– Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures,

que servisquen per definir visions personals que respecten una base textual.

– Suscitar l’anàlisi i la vivència estètica de les manifestacions literàries.

– Fomentar l’ús de la biblioteca i de l’aula d’informàtica com a espais privilegiats

d’aprenentatge i gaudi.

– Activar biblioteques d’aula gestionades per l’alumnat, amb la intenció d’enfortir vincles

de complicitat i diàleg a partir de les seues experiències de lectura.

– Impulsar l’ús productiu de les TIC, que permeta localitzar i seleccionar dades i

informacions de manera àgil i eficient, emprant les noves tecnologies com a

instruments de motivació, de comunicació i d’accés a la lectura.

Expressió Oral i Escrita

El desenvolupament de les capacitats d’expressió oral i escrita és un aspecte fonamental

per al desenvolupament tant cognitiu com competencial i social de l’alumnat. Més enllà del

seu tractament específic en algunes de les assignatures de cada etapa, l’expressió oral i

escrita i el desenvolupament de l’habilitat per comunicar coneixements de forma escrita o

oral és un eix clau per al desenvolupament personal de l’alumnat.

Al llarg de les diferents etapes i en les diferents àrees o matèries l’alumnat aprendrà a

elaborar diferents tipus de text oral o escrit amb l’objectiu de poder aplicar els

coneixements que adquireix i poder transmetre’ls de forma correcta.

El desenvolupament de les capacitats d’expressió oral i escrita també ha d’aportar les

eines i els coneixements necessaris per eixir-se’n satisfactòriament en qualsevol situació

comunicativa de la vida familiar, social i professional. Aquests coneixements són els que

articulen els processos de comprensió i expressió oral, d’una banda, i de comprensió i

expressió escrita, de l’altra. L’estructuració del pensament de l’ésser humà es realitza a

través del llenguatge, d’ací que aquesta capacitat de comprendre i d’expressar-se siga el

millor i més eficaç instrument d’aprenentatge.

El desenvolupament de l’Expressió Oral i Escrita, en tant que eix transversal educatiu, té

com a finalitat el desenvolupament de les habilitats bàsiques en l’ús de la llengua:

escoltar, parlar, llegir i escriure, de forma integrada. L’adquisició d’aquestes habilitats

comunicatives només pot aconseguir-se a través de la lectura i audició de diferents

classes de textos, de la seua comprensió i de la reflexió sobre ells, tot tenint present que

aquesta no ha d’organitzar-se a l’entorn de sabers disciplinaris estancs i

descontextualitzats que prolonguen la separació entre la reflexió lingüística i l’ús de la

llengua.

El desenvolupament de l’Expressió Oral no pot, en aquest sentit, circumscriure’s a les

àrees o matèries lingüístiques. Ha d’estar estretament vinculat a les diferents àrees o

matèries del Currículum Educatiu. D’aquesta forma es potencia el desenvolupament

competencial de l’alumnat, tot i implicant-lo en la utilització, aplicació i transmissió dels

coneixements i habilitats que va adquirint al llarg del seu ensenyament.

El treball dels diferents continguts i competències treballats en les diferents àrees o

matèries incorporarà en aquest sentit l’ensenyament de pautes, indicacions i estratègies

per aprendre a escriure, explicar oralment, aplicar en l’elaboració de diferents tipus de

treballs escrits o d’exposicions orals...

Així mateix, els estàndards d’avaluació i els indicadors d’assoliment que avaluen

l’aprenentatge de l’alumnat avaluaran o valoraran també elements de l’expressió oral i

escrita de l’alumnat com a part integrant de l’aprenentatge de l’alumnat.

Per últim, és fonamental ensenyar a l’alumnat a realitzar un ús social de la llengua oral i

escrita adequat en diferents àmbits: privats i públics, familiars i escolars. La forma de

parlar i d’escoltar d’una persona determina la percepció que els altres en tenen. És per

tant imprescindible dotar l’alumnat d’estratègies que afavorisquen un correcte

aprenentatge d’aquesta dimensió oral de la competència comunicativa i que li assegure

un ús efectiu de les situacions de comunicació en els àmbits personal, social, acadèmic i

professional al llarg de la seua vida.

Pel que l’avaluació de l’expressió escrita es tindrà en compte les faltes d’ortografia. Veure

apartat criteris d’avaluació.

9. ELEMENTS TRANSVERSALS

9. B. COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

A l’actualitat la introducció i generalització de l’ús de les Tecnologies de la Informació i la

Comunicació tant a l’entorn social de l’alumnat com, específicament, a l’àmbit escolar fan

necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitat des d’edats el més

primerenques possibles.

El terme TIC engloba, a més, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que

el professorat haurà de fer front des de l’aula. Per estructurar adequadament la faena

educativa de les TIC en el Primer Curs de Primària afrontarem aquest nou repte educatiu

a partir d’aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l’adquisició de les habilitats i destreses

directament relacionades amb els eines informàtiques.

b) Iniciar la familiarització de l’alumnat amb els entorns comunicatius i socials que

suposen les TIC en la seua més àmplia accepció.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l’ús dels nous mitjans i eines que

aporten les TIC.

El primer d’aquests tres objectius seria de caràcter instrumental i psicomotriu. L’alumnat

començaria a familiaritzar-se amb els entorns informàtics i, molt especialment, amb l’ús

del ratolí i les habilitats psicomotrius que requereix el seu ús.

En el segon objectiu, la familiarització amb els nous entorns comunicatius i socials que

suposen les TIC, es desenvoluparà la capacitat de l’alumnat per identificar i comprendre

algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presents en el seu

entorn immediat. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les

diferents àrees de coneixement l’anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels

anomenats mass media, principalment la televisió.

Així mateix, al llarg d’aquest segon objectiu, seria interessant l’alumnat tinguera una noció

de les noves realitats sorgides a l’entorn de la Informàtica i Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos

d’aprenentatge a partir de l’ús de les noves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria

per tant, únicament, d’introduir canvis menors o puntuals a les activitats formatives, sinó

d’iniciar la capacitació de l’alumnat en l’aplicació dels coneixements i competències

bàsiques que vaja adquirint a l’entorn de les TIC:

Per començar aquesta tasca, en els cursos inicials de l’Educació Secundària Obligatòria

haurà introduir-se a l’alumnat en el coneixement i ús de l’ordinador mitjançant la seua

utilització com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar els aprenentatges

que es duen a terme a l’aula. Els diferents continguts i competències clau es treballaran

tant des de l’ús de les eines tradicionals com en la realització d’activitats interactives,

comentari d’imatges o vídeos extrets d’Internet o amb el suport d’altres continguts i

aplicacions procedents de la web o dels mass media.

Finalment, per l’atractiu que els formats digitals tenen sobre l’alumnat, caldria incidir en

l’ús de les TIC en els processos de desenvolupament i potenciació de les Competències

Clau relacionades amb la lecto-escriptura.

9. C. EMPRENEDORIA

La Programació Didàctica Geografia i Història -VICENS VIVES- per al Primer curs de

l’Educació Secundària Obligatòria aborda també l’Emprenedoria, el desenvolupament de

la capacitat emprenedora de l’alumnat tenint present el model d’Emprenedoria suggerit

per Martha STONE-WISKE a Vinculación entre la investigación y la práctica (Buenos Aires

- Paidós, 2003). Una adaptació i una proposta d’aquest model s’han publicat recentment a

La evaluación de las competencias básicas de Carmen PELLICER i María ORTEGA

(Madrid - PPC, 2009), d’on també hem recollit alguns suggeriments i bones idees sobre

avaluació de competències educatives.

Les bases teòriques del projecte de l’Ensenyament per a la Comprensió, compilat per

Martha STONE, es fonamenten en dècades de treball dirigit per David PERKINS, Howard

GARDNER i Vito PERRONE. Entre 1988 i 1995, un grup d’investigadors de l’Escola de

Graduats d’Educació de Harvard va col·laborar amb uns 50 docents de 10 escoles dels

Estats Units.

Tal com expressa Marta STONE “l’alumnat que va a l’escola han de desenvolupar la

comprensió, no tan sols memoritzar fets i xifres. Els líders empresaris adopten aquestes

metes perquè la majoria dels treballadors han de saber com aprendre i com pensar per

tindre èxit en aquesta època de canvi constant i de desenvolupament tecnològic… En les

últimes dècades, els teòrics de l’aprenentatge han demostrat que l’alumnat no recorda ni

comprenen gran part del que se’ls ensenya” (STONE, M., 2003, pàg. 23). La comprensió

consisteix en un tipus de coneixement flexible en el qual l’ alumnat relaciona el que sap

amb experiències, valors i actituds, produeix alguna cosa nova a partir del que sap, és a

dir, utilitza la informació de manera innovadora, i aquesta flexibilitat mental és una

condició que està molt relacionada amb la competència emprenedora.

No s’ha de confondre la comprensió tal com l’entenen aquests autors, amb la comprensió

lectora o altres tipus de comprensió com l’han emprat els educadors de manera habitual.

El concepte de comprensió que manejarem es refereix a processos més amplis que

simple memorització i enteniment. D’altra banda, no es refereix tan sols a conceptes i

teories, sinó també a marcs conceptuals, actituds i valors. És difícil portar a la pràctica un

valor i adquirir-lo si no se’n comprén bé el significat en un camp ampli de situacions i

experiències.

L’emprenedoria, la competència per emprendre, es pot definir com un conjunt de

subcompetències, categories o dimensions bàsiques, les especificitats de les quals serien

determinades pels valors i les actituds que impregnen el projecte educatiu de Vicens

Vives. Seguint els autors citats abans, el desenvolupament de l’Emprenedoria se centra

en el treball de cinc dimensions o capacitats de l’alumnat:

1. Dimensió de la interacció social. Som éssers en relació, en comunicació amb els

altres. Cap projecte d’emprenedoria té sentit en solitari; la xarxa de persones i contactes

amb clients, proveïdors i altres professionals és essencial. La cooperació amb altres

persones en projectes de talent compartit en multiplica els resultats.

2. Dimensió de la motivació i la força interior. La motivació d’assoliment, les emocions

proactives, les creences positives, la realització personal, el desenvolupament dels talents

propis i l’autonomia personal són essencials per a l’emprenedoria, per eixir de la zona de

confort i afrontar els reptes amb il·lusió i valentia.

3. Dimensió de la millora-innovació. La creativitat és una eina bàsica en l’emprenedor,

la capacitat de satisfer noves necessitats, millorar processos i aportar valor. Això implica

obertura i curiositat, perseverança, imaginació i també rigor.

4. Dimensió eticohumanista. Els bons negocis els fan les bones persones. Un negoci

dolent, des del punt de vista ètic, acaba sent un mal negoci. Per desgràcia cada dia veiem

notícies i exemples de mals negocis. L’emprenedor/a necessita una ètica com a principi

personal i també com a estratègia a llarg termini de la sostenibilitat del seu negoci, amb la

construcció de relacions de confiança amb els seus clients.

5. Dimensió simbolicocomunicativa. La capacitat d’expressar les idees en diversos

formats comunicatius, com dibuixos, mapes, narracions, maneres de parlar tant verbals

com no verbals, és fonamental per a l’emprenedoria, perquè no serveix de res tindre

bones idees i projectes si no els sabem vendre, si no en convencem la societat, si no

persuadim.

9. D. EDUCACIÓ CÍVICA I CONSTITUCIONAL

En l’educació actual és cada vegada més necessari disposar d’un currículum en el qual

valors, coneixements, pràctiques i comportaments tinguen com a finalitat comuna

aconseguir que en el futur l’alumnat participe plenament en una societat tolerant, solidària,

responsable i dialogant. L’Educació cívica i constitucional contribueix a desenvolupar

aquest nou repte educatiu propiciant l’adquisició d’habilitats i virtuts cíviques per exercir la

ciutadania democràtica, desenvolupant el coneixement de les nostres institucions i del

nostre ordenament jurídic bàsic i afavorint la convivència en societat.

Així, aquest element educatiu transversal pretén el desenvolupament de l’ alumnat com a

persones dignes i íntegres, la qual cosa exigeix reforçar l’autonomia, l’autoestima i l’afany

de superació, i afavorir l’esperit crític per ajudar a la construcció de projectes personals de

vida. També es contribueix a millorar les relacions interpersonals en la mesura que

l’educació cívica i constitucional afavoreix la utilització sistemàtica del diàleg. Per a això,

es proposen activitats que afavoreixen la convivència, la participació, i el coneixement de

la diversitat i de les situacions de discriminació i injustícia, que han de permetre consolidar

les virtuts cíviques necessàries per a una societat democràtica.

Així mateix, es contribueix a adquirir el coneixement dels fonaments i les formes

d’organització de les societats democràtiques, a valorar positivament la conquista dels

drets humans, i a rebutjar els conflictes entre els grups humans i les situacions d’injustícia.

La identificació dels deures ciutadans, i l’assumpció i l’exercici d’hàbits i virtuts cíviques

adequats a la seua edat en l’entorn escolar i social, permetran que els futurs ciutadans

s’inicien en la construcció de societats més cohesionades, lliures, pròsperes, equitatives i

justes.

D’altra banda, l’educació cívica i constitucional proposa l’estímul de les virtuts i les

habilitats socials, l’impuls de la faena en equip, la participació i l’ús sistemàtic de

l’argumentació, que requereix el desenvolupament d’un pensament propi. La síntesi de les

idees pròpies i alienes, la presentació raonada del propi criteri i la confrontació ordenada i

crítica de coneixement, informació i opinió afavoreixen, també, els aprenentatges

posteriors.

Igualment, des de l’Educació cívica i constitucional es desenvolupen iniciatives de

planificació, presa de decisions, participació, organització i assumpció de responsabilitats.

L’Educació cívica i constitucional entrena en el diàleg i el debat, en la participació, en

l’aproximació respectuosa a les diferències socials, culturals i econòmiques i en la

valoració crítica d’aquestes diferències, com també de les idees. El currículum atén a la

construcció d’un pensament propi, i a l’adopció de postures sobre problemes i les seues

possibles solucions. D’aquesta manera, es reforça l’autonomia de l’ alumnat a l’hora

d’analitzar, valorar i decidir, des de la confiança en ells mateixos i el respecte envers les

altres persones.

S’afavoreix, també, el coneixement i l’ús de termes i conceptes relacionats amb la societat

i la vida democràtica. A més a més, l’ús sistemàtic del debat contribueix específicament a

aquesta competència, perquè exigeix exercitar-se en l’escolta, l’exposició i l’argumentació.

10. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D’ASSOLIMENT

Els docents avaluen tant els aprenentatges de l’alumnat com els processos

d’ensenyament i la seua mateixa pràctica docent, a través dels indicadors d’assoliment

incorporats a la programació docent.

Els Estàndards d’Aprenentatge, considerats concrecions dels Criteris d’Avaluació del

Currículum de cada àrea o matèria, ens permeten definir els resultats d’aprenentatge i

concretar tot allò que l’alumnat ha de saber, comprendre i saber fer a cada assignatura.

Els indicadors de l’assoliment ens permeten avaluar en cinc nivells els aprenentatges que

l’alumnat ha consolidat respecte als objectius marcats a cada Estàndard.

Això permet que el docent, al seu torn, avalue els resultats de les estratègies i les

mesures educatives que ha adoptat al llarg de la seua pràctica educativa per facilitar que

l’alumnat aconseguisca els objectius establerts a cada Estàndard d’aprenentatge.

L’avaluació tant dels processos d’aprenentatge de l’alumnat com de la pràctica docent

serà contínua. Al seu torn, l’avaluació docent tindrà l’objectiu d’adaptar les estratègies

educatives adoptades al llarg del curs a les necessitats específiques d’alumnat.

Els indicadors d’assoliment permeten, en aquest sentit, identificar els coneixements, les

capacitats, les competències... que cal consolidar en relació amb un/a alumne/a individual

o amb el conjunt del grup-classe, la qual cosa permet adaptar la pràctica educativa a les

necessitats específiques de l’ alumnat perquè puga assolir els ensenyaments establerts

en els estàndards d’aprenentatge corresponents.

En relació amb la pràctica docent, els indicadors d’assoliment permeten valorar:

Si s’està complint la planificació: activitats, temps, responsabilitats…

Si hi ha una desviació entre l’objectiu definit i l’acció o les accions dissenyades per

assolir-lo.

Si s’estan aconseguint altres coses diferents a les que s’han planificat intencionalment.

Si es progressa en la línia definida a l’objectiu.

Si els resultats obtinguts generen satisfacció en els implicats.

Dins del procés d’ensenyament i aprenentatge, l’equip docent de cada grup d’ alumnat

farà sessions d’avaluació per valorar tant els aprenentatges de l’alumnat com els

processos d’ensenyament i la seua pròpia pràctica docent.

L’equip docent haurà d’adoptar les mesures ordinàries o extraordinàries més adequades.

Aquestes mesures es fixaran en plans de millora de resultats col·lectius o individuals que

permeten solucionar les dificultats, en col·laboració amb les famílies i per mitjà de

recursos de suport educatiu.

11.- ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Per a completar la nostra programació, cal afegir les activitats extraescolars que els

membres del departament de Geografia i Història hem preparat per al nostre alumnat.

Estem convençuts que aquestes activitats ajuden a entendre alguns continguts, que en la

seua part teórica, vorem a les aules. Com a vegades es diu: “una imatge o experiencia val

més que mil paraules”. Degut a la situació sanitària d’enguany, les activitats extraescolars

se realitzarán amb les mesures necessàries i si no se poden cumplir i la situació no

canvia, no es realitzarán i es deixarán per al curs vinent si es pot.

Les activitats són aquestes:

- Visita a la Domus Baebia de Sagunt: per l’ alumnat de 1er ESO

-Visita i xarrada d’un romà a classe per a 1r d’ESO.

- Visita a les Corts Valencianes: 3er ESO

- Visita al MUVIM i xarrada sobre els drets humans amb Angela Nzambi: per a 4t ESO

- Visita al museu d'història de València: 2n d’ESO

- Visita al museu de belles arts de València, Almoina i a la València medieval: història de

l'art 2n batxillerat.

12. ANEXOS

1. ANEX

PROGRAMACIÓ DE

L'ÀMBIT LINGÜÍSTIC I SOCIAL

PRIMER D'ESO

CURS 2020-21

DEPARTAMENTS DE CIÈNCIES SOCIALS, CASTELLÀ I VALENCIÀ

ÍNDEX

1. Introducció

1.1. Justificació de la programació

1.2. Contextualització

2. Objectius de l'ESO

3. Competències bàsiques

3.1. Les competències dins de l'àmbit

3.2. La lectura com a competència bàsica. Proposta de lectures durant el curs 2020-21.

4. Continguts i criteris d'avaluació

5. Avaluació de l'alumnat

5.1. Criteris d'avaluació

5.2. Instruments d'avaluació

5.3. Criteris de qualificació

6. Unitats didàctiques

6.1. Guió inicial amb continguts i activitats

6.2. Exemple d'unitat didàctica

7. Metodologia. Orientacions didàctiques.

8. Activitats complementàries

1

1. INTRODUCCIÓ

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

El present curs escolar introdueix la novetat dels àmbits en 1r d'ESO (Resolució2020/4035, de 29 de maig de 2020, del Consell) i, en aquesta programació, inclourem lade l'àmbit lingüístic i social, integrada al nostre centre per geografia i història, castellà ivalencià. Els objectius dels àmbits són: facilitar la transició, impartir els continguts de 6éque l'alumnat no poguera assolir al tercer trimestre, implementar la inclusió educativa(reflexió sobre la disposició de l'alumnat a l'aula), l'aplicació de noves metodologies quel'afavorisquen, la coordinació docent, treballar la competència lingüística i tenir en compteel PLC.

La programació, encara en procés d'elaboració, l'hem projectada el professorat delstres departaments didàctics implicats en l'àmbit, com a docents o com a codocents. Desdel mes de juliol iniciàrem la coordinació que ens conduí a l'elaboració d'un esborrany deprogramació d'àmbit a partir de la que ens facilitaren els companys de l'IES Font de SantLluís.

En les sessions de coordinació presencials, acordàrem prendre com a base elscontinguts de Geografia i Història, i connectar amb ells els de Castellà i Valencià. Lallengua vehicular en geografia i història, tal com consta en PLC, seria el valencià. Larelació entre les tres assignatures l'establírem principalment a partir dels projectes oproductes finals dissenyats per les professores de Socials per a cada unitat didàctica.Consideràrem que començar pel bloc d'Història (bloc 4) ens ajudaria a establir els lligamsentre les tres assignatures i a atraure, amb més facilitat, l'atenció de l'alumnat sobre elscontinguts. Per altra banda, des del començament estiguérem d'acord en la importànciade la pràctica de la lectura a l'aula, de l'expressió escrita (inclosa la correcció ortogràfica) ide l'expressió oral (principalment mitjançant les exposicions dels treballs o projectes quees plantejaren). Açò ens dugué a acordar també els criteris de qualificació i elsinstruments d'avaluació. A més concretàrem que una part de les lectures en castellà ivalencià tindrien relació temàtica amb els continguts de Geografia i Història.

Una vegada iniciat el curs escolar, les reunions setmanals i el contacte per correuelectrònic per intercanviar materials i idees s'han mantingut, respectant per a les reunionsles hores que apareixen als nostres horaris (dilluns per a les professores de llengües idimecres per a les de Castellà i Socials).

1.2. CONTEXTUALITZACIÓ

El curs 2020-2021 naix marcat per la crisi sanitària i el pla de contingència creat perprevindre els contagis. A més, el nostre alumnat de 1r d'ESO entra per primera vegada al'institut després d'un llarg període de confinament que ha afectat l'adquisició delsconeixements bàsics, així com els seus hàbits de treball i d'estudi. Malgrat l'esforçd'alguns estudiants i de les seues famílies, l'educació a distància i la promoció de curspromoguda per les autoritats educatives, han tingut un efecte negatiu en el procésd'ensenyança-aprenentatge. Aquestes circumstàncies ens fan pensar que, potser, no sigala millor època per començar el treball per àmbits en 1r d'ESO, amb la dificultat afegidaque no podrem usar les metodologies cooperatives recomanades.

No obstant això, ens hem llançat a la tasca d'encetar aquest treball nou, senseperdre de vista la realitat i amb l'estímul d'haver aconseguit un bon clima de col·laboracióentre el professorat dels tres departaments implicats.

A continuació, assenyalarem les circumstàncies que es donen a l'IES Guillemd'Alcalà en relació al nivell de 1r d'ESO:

Durant el curs 2020-21, tenim 5 grups de 1r d'ESO. El cinqué grup s'ha creat ambrecursos del PAM. S'ha tingut en compte la reducció de ràtio derivada del Pla deContingència (COVID) per garantir la presencialitat. Els grups, en cap cas, superen els 21alumnes.

• Els grups s'han estructurat en àmbits: Àmbit Científic: Biologia i Matemàtiques,Àmbit Humanístic-Lingüístic, al qual denominem en aquesta programació “lingüístici social”: Castellà, Geografia i Història, i Valencià. En total, 10 àmbits.

• A més, en la seua configuració, s'han tingut en compte la matèria optativa i l'opcióReligió/Valors Ètics.

• Cal indicar també la creació de la figura del codocent en els àmbits: 3 hores peràmbit. Des de la direcció del centre, s'ha buscat docent i codocent de dosdepartaments diferents adscrits a l’àmbit. En el nostre cas, els codocents són deValencià.

• Per altra banda, en allò relacionat amb el nostre àmbit, s'ha oferit la matèriaoptativa de Taller de reforç instrumental de castellà, impartida enguany per unprofessor del departament de Filosofia. En l'assignació d'alumnat s'ha atés lesrecomanacions de l'equip de transició.

• Alguns/es alumnes reben classes de suport de l'especialista en PedagogiaTerapèutica (PT), que coincideixen amb l'horari de Castellà en 1r d'ESO. L'atencióserà dins o fora de l'aula, segons es considere convenient en cada cas. En elprimer trimestre, s'ha optat per la codocència dins de l'aula.

• Dins del programa FSE (acompanyament escolar en horari no lectiu), s'até alumnatde 1r d'ESO. Disposen de dues hores de reforç d'àmbit lingüístic i dues hores de

reforç d’àmbit científic. Les hores de reforç de l'àmbit lingüístic estan impartides peruna professora del departament de Socials.

2. OBJECTIUS DE L'ESO

a) Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en elrespecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones igrups, exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte id'oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d'una societat plural i preparar-se per a l'exercici de la ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip coma condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l'aprenentatge i com amitjà de desenvolupament personal.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells.Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició ocircumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entrehomes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.

d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en lesseues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevoltipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d'informació per a, ambsentit crític, adquirir nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de lestecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s'estructura en diferentsdisciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en elsdiversos camps del coneixement i de l'experiència.

g) Desenvolupar l'esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentitcrític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendredecisions i assumir responsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana i,si la hi hagués, en la llengua cooficial de la Comunitat Autònoma, textos i missatgescomplexos, i iniciar- se en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

j) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i delsaltres, així com el patrimoni artístic i cultural.

k) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar lesdiferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l'educació física i la

pràctica de l'esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorarla dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar críticament elshàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el mediambient, contribuint a la seua conservació i millora.

l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacionsartístiques, utilitzant diversos mitjans d'expressió i representació.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

3.1. LES COMPETÈNCIES DINS DE L'ÀMBIT

La programació per competències atén la Recomanació 2006/962/CE del ParlamentEuropeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, que ja s'aplicà a l'anterior reformaeducativa (LOE).

Entenem per competència un “saber fer” aplicat a la diversitat de contextosacadèmics, socials i professionals. En aquest sentit, el currículum de la LOMCE reconeixset competències clau:

1. Comunicació lingüística CCLI

2. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia CMCT

3. Competència digital CD

4. Aprendre a aprendre CAA

5. Competències socials i cíviques CSC

6. Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor SIEE

7. Consciència i expressions culturals CEC

En la programació de les unitats didàctiques s'ha tingut en compte eldesenvolupament de totes les competències clau. La competència lingüística i lescompetències socials i cíviques, relacionades directament amb l'àmbit, apareixen en totesles unitats didàctiques.

3.2. LA LECTURA COM A COMPETÈNCIA BÀSICA. PROPOSTA DE LECTURESDURANT EL CURS 2020-21.

El professorat de l'àmbit està d'acord en la importància de la competència lectora,directament implicada en la millora de la comprensió lectora, l'escriptura i l'ortografia.

Per això, moltes de les lectures programades es faran a classe. Dedicarem una horalectiva setmanal en castellà i una altra en valencià a llegir a l'aula. L'alumnat respondràpreguntes, de forma oral o per escrit, sobre les lectures (resums, lèxic, opinionsraonades...). El treball servirà com a nota de la lectura i podrà completar-se amb uncontrol o un altre tipus de tasca que servisca com a instrument d'avaluació.

Enguany es fomentaran dins de l'aula les tertúlies dialògiques sobre les lecturesprogramades.

TÍTOLS PROPOSATS PER AL CURS 2020-21

CASTELLÀ

1. Boris, Jaap ter Haar. Noguer.

2. Los doce trabajos de Hércules, James Riordan. Vicens Vives.

3. La zapatera prodigiosa, Federico García Lorca (teatro). Octaedro o Algar.

VALENCIÀ

1. L'escarabat de Khalili, Teresa Broseta. Bromera.

2. Vull ser lliure. Andreu Galán. Andana editorial

3. Romeo i Julieta. William Shakespeare. Bromera teatre

4. CONTINGUTS

Bloc 1 (GIH): Continguts comuns a l’aprenentatge de Geografia i Història.

Bloc 1 (CL-VL): Escoltar i parlar.

Bloc 1: Continguts comuns a l’aprenentatge de Geografia i Història (GIH)

Bloc 1: Escoltar i parlar (CL-VL)

1.1. Estratègies per a definir problemes i formular preguntes o hipòtesis sobre les causesi les conseqüències i el significat de les transformacions socials i espacials.

1.2. Estratègies per a l’elaboració de guions o plans per a indagar sobre processos històrics i geogràfics.

1.3. Aportació de solucions originals als problemes relatius a fets històrics i geogràfics.

1.4. Responsabilitat i eficàcia en la resolució de tasques (també en CL-VL).

1.5. Procés estructurat de presa de decisions.

1.6. Estimació d’oportunitats i riscos.

1.7. Avaluació de processos i resultats (també en CL-VL).

1.8. Valoració de l’error com a oportunitat (també en CL-VL). .

1.9. Ús de diversos procediments per a obtindrei registrar informació sobre fets històrics i geogràfics a partir de fonts variades, presentatsen diferents llenguatges (verbal, audiovisual, cartogràfic, estadístic) pertanyents a diversos gèneres i obtinguts per diversos mitjans com ara l’ús de biblioteques, eixides de camp o Internet.

1.10. Ús crític de buscadors en Internet: consideració de la qualitat, fiabilitat i caire de les fonts.

1.11. Classificació i ús crític de fonts d’informació.

1.12. Procediments de citació de fonts.

1.13. Ús d’estratègies de comprensió lectora i

a) 1.1. Gèneres dialogats de la comunicació oral.

b) 1.2. Diferències entre oralitat i escriptura.

c) 1.3. Aplicació de tècniques d’escolta activa i ús del diàleg igualitari.

d) 1.4. Aplicació de les propietats textuals en els intercanvis de comunicació oral (adequació, coherència, cohesió i correcció).

e) 1.5. Valoració de la conversació com a ferramenta de les habilitats socials, de mediació, d’expressió de la creativitat i de respecte per les opinions dels altres.

f) 1.6. Creació del pensament de perspectiva.

g) 1.7. Característiques dels textos orals conversacionals, narratius i descriptius.

h) 1.8. Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels textos conversacionals, narratius i descriptius.

i) 1.9. Ús de tècniques de memorització i retenció de la informació: prendre notes, paraules clau i resums.

j) 1.10. Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports.

k) 1.11. Aplicació de tècniques d’avaluació, autoavaluació i coavaluació en les produccions orals.

l) 1. 12. Selecció raonada dels productes que s’incloguen en el portfolio.

m) 1.13. Coneixement dels entorns laborals,professions i estudis vinculats als coneixementsde l’àrea.

n) 1.14. Participació en situacions de

oral adequades al seu nivell.

1.14. Foment de la lectura de textos divulgatius sobre temes històrics i geogràfics.

1.15. Ús de diversos procediments per a la classificació, organització, anàlisi i representació de la informació relacionada amb els continguts del nivell: esquemes, mapes conceptuals, mapes temàtics o gràfiques estadístiques (barres, lineals, circulars, climogrames, etc.) i de la informació proporcionada per sistemes d’informació geogràfica.

1.16. Ús de procediments d’anàlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis i continuïtats, les relacions de causalitat entre diversos fets històrics i per a explicar la distribució, localització, interacció i interconnexió de fets geogràfics.

1.17. Ús de ferramentes TIC per a organitzar (marcadors socials, fulls de càlcul), interpretar la informació i crear continguts en diferents formats: textos, mapes temàtics, gràfiques, blog, wiki, web, presentació de diapositives, murals, pòsters, vídeo, debats, exposicions orals, etc.

1.18. Ús d’entorns d’aprenentatge col·laboratiu.

1.19. Habilitats de comunicació pròpies del seu nivell.

1.20. Assumpció de distints rols en equips de treball (també en CL-VL).

1.21. Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat(també en CL-VL).

1.22. Diàleg igualitari.

1.23. Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatiu. Imaginació i creativitat (també en CL-VL).

1.24. Autoconeixement. Valoració de fortaleses idebilitats (també en CL-VL).

1.25. Autoconcepte positiu. Proactivitat.

1.26. Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa I capacitat d’automotivació.Resiliència, superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat.

comunicació (conversacions espontànies, discussions i deliberacions de normes de classe, llibres de lectura, viatges, activitats d’adaptació, relació i dinamització, programes de mediació del centre, difusió de les activitats extraescolars, etc.) que desenrotllen les relacions socials en l’entorn acadèmic.

o) 1.15. Participació en reformulacions del missatge en contextos multilingües.

1.16. Aplicació de les característiques del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, economia i subjectivitat), dels principis de cooperació (aportar informació certa, de manera clara, breu i ordenada, etc.), de les habilitats socials, especialment en les formes de tractament i respecte, en iniciar, mantindre i concloure els intercanvis comunicatius (saludar i acomiadar-se adequadament al context, disculpar-se i respondre a una disculpa, etc.), en les peticions del torn de paraula, etc.

1.17. Utilització del lèxic del nivell educatiu d'un llenguatge no discriminatori.

1.18. Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals, narratius i descriptius (conversacions telefòniques formals i informals, descripcions d'itineraris, relats audiovisuals, cançons, fragments teatrals, poemes, endevinalles, travallengües, seqüències narratives, descriptives de reportatges, notícies, entrevistes, etc.) I els que generen estos aprenentatges I projectes de treball.

1.19. Anàlisi de la informació no verbal corporal (gestos, mirada, postura, contacte físic, etc.) i paralingüística (la dicció, l'accentuació, el ritme iel to de veu).

1.20. Utilització de les estratègies de comprensió oral en els textos conversacionals, narratius i descriptius: activació de coneixements previs, anticipació; manteniment de l'atenció, confirmació o rebuig d'hipòtesis; resolució de problemes de comprensió lèxica; reformulació, extracció i selecció d'informacions concretes presents en el text, etc.

1.21. Aplicació dels coneixements de la tipologiade les propietats textuals en la producció oral detextos conversacionals, narratius i descriptius.

1.22. Producció de textos orals dialogats,

1.27. Procés estructurat de presa de decisions.

1.28. Estratègies de pensament: pensament alternatiu, causal i conseqüencial, mitjans-fi, de perspectiva i alternatiu.

1.29. Sentit crític i de la responsabilitat (també en CL-VL).

narratius i descriptius (lectura en veu alta de contes, poemes, seqüències narratives i descriptives, dramatització de còmics, fragments teatrals, narració d'experiències viscudes, descripcions de personatges, d'estats,de processos, endevinalles, travallengües, etc., i els que generen estos aprenentatges i projectes de treball.

1.23. Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d'expressió oral de textos dialogats, narratius (ordre cronològic i connectors temporals, etc.) i descriptius (abundància d'adjectivació, ús de comparacions, etc.), prestant atenció a les interferències lingüístiques.

1.24. Anàlisi, aplicació i avaluació dels elementsd’expressió oral no verbals, corporals i paralingüístics, especialment de la pronunciaciói de la gesticulació, amb l’ajuda dels companys idel professor.

p) BLOC 1. Criteris d'avaluació I competències clau

Bloc 1: Continguts comuns a l’aprenentatge de Geografia i Història (GIH)

Bloc 1: Escoltar i parlar (CL-VL)

BL1.1. Planificar la realització d’una indagació individual amb la guia del docent sobre les causes i les conseqüències de fets i processos històrics i geogràfics corresponents a este nivell per mitjà de la formulació de problemes a partir de preguntes i hipòtesis i proposar un pla ordenat i flexible d’accions que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’estimació del temps necessari i l’organització del treball individual i grupal.

CAASIEE

q) BL1.1. Participar activament i respectuosament en conversacions, discussions i deliberacions, especialment per a resoldre conflictes interpersonals, seguint instruccions, demanant el torn de paraula, disculpant-se i responent a una disculpa, etc., utilitzant el lèxic adequat al nivell educatiu i les estratègies d’interacció oral.

r)CCLIs)CAAt)CSC

BL1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant, d’acord amb uns objectius previs, a partir de la comprensióde textos orals i escrits, continus i discontinus, usats com a fonts, a les quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques, Internet, museus, eixides de camp) i aplicar estratègies, d’acord amb el seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació.

CCLICAA

u) BL1.2. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat; donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions, així com utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

v)CCLIw)SIEEx)CSC

BL1.3. Interpretar les dades, evidències i informació per mitjà de la representació en forma de gràfiques, línies de temps, diagrames, taules, informes o síntesi de conclusions i situar els fets fonamentals en una perspectiva temporal quant a successió i duració i en un context geogràfic.

CCLI y) BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment conversacionals, narratius i descriptius propis dels àmbits personal, acadèmic i social pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals, utilitzant, seguint models, les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta.

z)CCLIaa)CAAbb)CSC

BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els resultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres, complir els requisits formals, l’adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per a transmetre de forma organitzada els seusconeixements, interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no discriminatori i utilitzar la terminologia conceptual adequada.

CCLICAA

cc) BL1.4. Produir de forma oral, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor, textos breus dels àmbits personal, acadèmic i social, de temes pròxims a l’alumne, especialment de tipologia textual narrativa i descriptiva, utilitzant les estratègies d’expressió oral iels elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, aplicant les propietats textuals i el lèxic adequat al nivell, per a practicaraprenentatges lingüístics i estructurar el

dd)CCLIee)CAAff)CSCgg)SIEE

pensament.

BL1.5. Usar diferents ferramentes informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los compartint esta informació en entorns virtuals d’aprenentatge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

CAACDSIEE

hh) BL1.5. Avaluar, amb l’ajuda del professorat, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat, i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

ii)CCLIjj)CAA

BL1.6. Descriure aquells aspectes relatius als coneixements i destreses històriques i geogràfiques que contribuïxen al desenrotllament de les competències que es demanden per acontinuar en estudis posteriors tant de caràcter acadèmic com professional i relacionar estes competències amb les professions on s’usen.

SIEE kk) BL1.6. Reconéixer els estudis i professions vinculats als coneixements del nivell educatiu i identificar els coneixements, habilitats i competències que demanen per a relacionar-les amb les seues fortaleses i preferències.

ll)CSC SIEE

BL1.7. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes i assumir diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrar empatia i reconeixent les seues aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

SIEE

BL1.8. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient se les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interésdurant el seu desenrotllament i actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives.

CSCCAA

Bloc 2 (GIH): El medi físic. Bloc 2 (CL-VL): Llegir i escriure.

Bloc 2: El medi físic (GIH) Bloc 2: Llegir i escriure (CL-VL)

2.1. La Terra, un planeta habitable en el SistemaSolar. Factors que ho fan possible: la seua posició en el sistema solar, els moviments de la Terra i els seus efectes en la vida dels éssers humans, la forma i la dimensió.

2.2. El problema de la representació de la Terra:les projeccions cartogràfiques (Mercator, Peters,etc.).

2.3. El mapa com a ferramenta bàsica del treballgeogràfic:estratègies de lectura i interpretació de la informació cartogràfica proporcionada per diversos documents cartogràfics (plànols, croquis, mapes, etc.) i sistemes d’informació geogràfica; ús de tècniques del treballcartogràfic: l’ús de l’escala, de la xarxa de coordenades geogràfiques (latitud i longitud) i de l’orientació.

2.4. El medi físic del planeta: la importància de l’atmosfera, la litosfera, la hidrosfera i la biosferaper als sers humans.

2.5. Els principals espais naturals del planeta: ladiversitat de paisatges com a síntesi de la interrelació entre els diferents components bàsics: el relleu (estructures i formes), la hidrografia i el clima (elements i zones bioclimàtiques).

2.6. Distribució i característiques dels principals espais naturals a Espanya, Europa i al món.

2.7. Els riscos naturals a la Comunitat Valenciana, a Espanya i al món, i la desigual incidència social i econòmica en les zones afectades atenent el diferent nivell de desenrotllament humà.

mm) 2.1. Característiques bàsiques dels textos narratius i descriptius: funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques,recursos verbals i no verbals, gèneres.

nn) 2.2. Reflexió sobre la importància de l’escriptura en el desenrotllament personal, com a instrument potenciador de la creativitat.

oo) 2.3. Selecció raonada dels textos produïts que s’inclouen en el portfolio.

pp) 2.4. Ús de fonts de consulta impreses i digitals com a suport per a la revisió ortogràfica, gramatical i lèxica.

qq) 2.5. Busca, localització i extracció d’informació en diferents tipus de textos i fonts documentals i no documentals, amb l’ajuda de guies, dels companys i del professorat.

rr) 2.6. Utilització de diferents tipus de biblioteques (aula, centre, pública, personal, virtual) per a obtindre informació.

ss) 2.7. Reflexió sobre la importància de la lectura i l’escriptura com a mitjans lúdics i d’aprenentatge.

tt) 2.8. Autoregulació d'emocions, control del'ansietat i incertesa I capacitat d''automotivació.

uu) 2.9. Superació d’obstacles I fracassos. Mostrar iniciativa, idees innovadores, perseverança I flexibilitat.

vv) 2.10. Utilització del pensament alternatiu.

ww) 2.11. Ús de ferramentes digitals de busca en pàgines web especialitzades, diccionaris I enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades, etc., i visualització.

xx) 2.12. Emmagatzematge de la informació digital.

yy) 2.13. Valoració dels aspectes positius deles TIC per a la busca I el contrast d'informació.

zz) 2.14. Disseny de presentacions multimèdia.

aaa) 2.15. Ús de les ferramentes més comunes de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees

constructives pròpies, comprendre les idees alienes, etc.

bbb) 2.16. Utilització del correu electrònic i mòduls cooperatius en entorns personals d'aprenentatge com ara blogs, fòrums, wikis, etc.

ccc) 2.17. Adquisició d'hàbits i conductes per a la comunicació I la protecció de l'individu per aprotegir els altres de les males pràctiques com el ciberassetjament.

ddd) 2.18. Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció d'este.

eee) 2.19. Aplicació dels coneixements sobre les característiques bàsiques dels textos narratius i descriptius a la comprensió, interpretació i anàlisi d'aquests: identificació de la intenció comunicativa, l'àmbit d'ús I el canal; distinció de la idea principal, les idees secundàries i l'organització del contingut; identificació dels elements dels textos narratius (narrador, personatges, espai, diàlegs, etc.); localització d'informació explícita i implícita; anàlisi dels mecanismes gramaticals (connexió, referència, eix temporal de passat), del lèxic i dels recursos expressius (comparació, hipèrbole, etc.); interpretació de la informació contextual i no verbal (títol, il·lustracions, etc.), etc.

2.20. Ús d'estratègies de planificació, com a part del procés d'escriptura, especialment en textos narratius i descriptius: determinar la intenció, el destinatari i el tipus de text; observartextos model; generar idees (pròpies i dels companys); ordenar les idees seguint esquemestemporals o espacials.

2.21. Ús de processadors de textos en l'escriptura: gestió d’arxius i carpetes, edició bàsica (desplaçament, selecció, copiar, apegar),format de caràcter, alineació, ortografia, inserciód’imatges, etc.

2.22. Ús d’estratègies de textualització o escriptura com a part del procés de producció escita, amb l'ajuda de guies, dels companys i del professorat: redactar esborranys, usar diccionaris i gramàtiques, controlar la progressióde la informació, reescriure.

2.23. Producció de textos escrits narratius (diaris i cartes personals, narracions inventades,còmics, biografies, etc.), descriptius (de personatges de textos literaris, inventades,

perfils personals, etc.), instructius (normes de classe, de la biblioteca d'aula, etc.), expositius (definicions, resposta breu a preguntes d'activitats o proves, etc.), argumentatius (justificacions personals breus, valoracions breus sobre llibres llegits, etc.), amb adequació, coherència, cohesió i correcció, d'acord amb lescaracterístiques pròpies dels gèneres.

2.24. Creació de textos escrits de caràcter narratiu o descriptiu, individuals i col·lectius, a partir de propostes que promoguen la creativitat I el gaudi personal, usant recursos lingüístics (comparació, metàfora, hipèrbole, paral·lelisme, etc.), recursos del llenguatge no verbal (il·lustracions, etc.) i ferramentes digitals d’edició i presentació a partir de models.

2.25. Aplicació del coneixement sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en l’escriptura de textos narratius i descriptius

2.26. Ús de tècniques de selecció, organització irevisió del lèxic nou.

2.27. Revisió de produccions pròpies i alienes, identificant i corregint els errors ortogràfics, gramaticals i lèxics, d’acord amb les normes de correcció determinades per al nivell educatiu.

2.28. Reescriptura total o parcial dels textos escrits, corregint els errors en l’adequació, coherència, cohesió i correcció detectats en el procés d’avaluació i revisió

2.29. Planificació i realització, amb ajuda de guies i models i la direcció del professorat, de projectes de treball individuals i en equip, seguint les fases del procés: presentació (coneixement de l’objectiu del projecte, activacióde coneixements previs, organització i planificació), busca d’informació (planificació, obtenció, selecció, reorganització i posada en comú de la informació), elaboració del producte final (procés d'escriptura), presentació (exposició del producte final) i avaluació (avaluació, autoavaluació i coavaluació del producte final i del procés d'elaboració del projecte).fff)ggg) NOMÉS EN CL (però aplicable també al valencià):hhh)iii) 2.30. Uso de fuentes de consulta impresas y digitales como apoyo para la revisión ortográfica, gramatical y léxica.

jjj)kkk) 2.31. Uso y aplicación de estrategias de comprensión lectora, especialmente en textos narrativos y descriptivos. Antes de la lectura: establecer los objetivos de lectura; formular predicciones sobre el tema, la acción, los personajes, etc., a partir de la información paratextual (título, ilustraciones, capítulos, etc.); observar la estructura externa. Durante la lectura: mantener la atención constante; comprobar las predicciones y formular nuevas; reflexionar al final de cada párrafo sobre la coherencia y la progresión de la acción narrativa; formular inferencias sobre la acción, la estructura, los personajes, etc.; consultar el diccionario para resolver problemas de comprensión léxica. Después de la lectura: determinar la organización del contenido; resumir la acción; responder preguntas sobre los elementos textuales (narrador, personajes, espacio, tiempo, diálogos, etc.), sobre aspectos formales (conectores temporales y espaciales, tiempos verbales, sinónimos y otros mecanismos de referencia, etc.), sobre datos explícitos e implícitos; localizar y explicar los recursos expresivos; valoración de las predicciones efectuadas.lll)mmm) 2.32. Lectura, comprensión, interpretación y análisis de textos escritos narrativos (cuentos, novelas, rondallas, cómics, cartas personales, etc.), descriptivos (secuencias descriptivas en textos literarios narrativos, fichas de datos personales, catálogos comerciales, etc.), instructivos (avisosy normas del centro, instrucciones para realizar actividades escolares, etc.), expositivos (definiciones del diccionario, preguntas de actividades o pruebas con respuesta breve, etc.), argumentativos (opiniones breves en la interacción escrita en la web, en reseñas o comentarios de textos literarios, etc.).nnn)ooo) 2.33. Actuación eficaz en equipos de trabajo, de manera guiada: participar en la planificación y división del trabajo, realizar las tareas personales y el rol asignado, aportar ideas constructivas, colaborar con los compañeros y aceptarlos, utilizar el diálogo parala resolución de conflictos, usar estrategias de supervisión y resolución de problemas, tomar decisiones razonadas en común, etc.ppp)qqq) 2.34. Utilización guiada de las TIC en todas las fases del proceso de elaboración de un proyecto: localizar, seleccionar, tratar,

organizar y almacenar la información; crear textos escritos o audiovisuales; presentar el trabajo.rrr)sss) 2.35. Realización, formateado sencillo e impresión de documentos de texto.ttt)uuu) 2.36. Construcción de un producto o meta colectivo, compartiendo información y recursos.vvv)www) 2.37. Utilizar el pensamiento como un medio y un fin, para la reflexión guiada, a travésde cuestionarios o iniciándose en la escritura deun diario, sobre el proceso de aprendizaje y los conocimientos de todo tipo adquiridos durante larealización de un proyecto de trabajo.xxx)

yyy) 2.38. Evaluación de las producciones propias o ajenas, como parte del proceso de escritura, con ayuda de guías, del profesorado, individualmente y en equipo, comparando el resultado con el plan original, juzgando si el texto responde al objetivo de escritura y analizando la adecuación, coherencia y cohesión, con la finalidad de mejorar los textos.

zzz) BLOC 2. Criteris d'avaluació I competències clau

Bloc 2: El medi físic (GIH) Bloc 2: Llegir i escriure (CL-VL)

BL2.1. Reconéixer les característiques específiques del nostre planeta i argumentar com algunes d’aquestes són decisives per a fer possible el desenrotllament de la vida humana en la Terra.

CMC aaaa) BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (especialment narratius i descriptius de forma autònoma, instructius i expositius breus, relacionats amb l’activitat acadèmica, amb l’ajuda delprofessorat i dels companys, i seqüències argumentatives breus i senzilles), a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis delnivell acadèmic, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i per al gaudi personal.

bbbb)CCLI CAA CSC

BL2.2. Evidenciar la dificultat de representar l’esfericitat de la Terra en un plànol i demostrar amb exemples com afecta això la distorsió de formes i superfícies dels continents representats en planisferis de diferents projeccions i al traçatde la xarxa de coordenades geogràfiquesper a facilitar l’ús crític de la cartografia

CMCCAA

cccc) BL2.2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos en suports diversos dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (especialment narratius i descriptius, de forma autònoma i creativa, instructius i expositius breus relacionats amb l’activitat acadèmica amb l’ajuda del professorat i dels companys, i justificacions breus i senzilles), aplicant les estratègies del procés d’escriptura i utilitzant un llenguatge no discriminatori.

dddd)CCLI CAA CSC SIEE

BL2.3. Descriure la informació proporcionada per diversos documents cartogràfics a partir de guies d’anàlisi i utilitzar diverses tècniques de treball cartogràfic per a facilitar el maneig dels mapes com a font d’informació geogràficai situar-se en l’espai

CMCCAA

eeee) BL2.3. Avaluar, amb ajuda de guies i del professorat, individualment en equip, els textos escrits propis o alienes, com a part del procés d'escriptura, identificant els errors d'adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu, I resolent els dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l'ajuda de diccionaris i impresos digitals i altres fonts de consulta.

ffff)CCLI CAA

BL2.4. Descriure la distribució de terres i mars en el planeta i els tipus de relleu terrestre, i reconéixer els fets geogràfics més rellevants del medi físic (unitats del relleu, hidrografia, grans conjunts climàtics i formacions vegetals) d’Espanya, d’Europa i del món per a concretar visualment l’espai terrestre i situar-s’hi.

CMC gggg) BL2.4. Resumir textos orals i escrits narratius I descriptius, seleccionant les informacions essencials,generalitzant informacions relacionades i elaborant un text coherent I cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original, amb la finalitat d'informar delcontingut dels textos altres persones.

hhhh)CCLI CAAiiii)SIEE

BL2.5. Analitzar el funcionament del medifísic del planeta com a resultat de la interrelació dels diversos elements del medi físic i explicar com esta afavorix el desenrotllament de la vida terrestre.

CMCCSC

jjjj) BL2.5. Realitzar amb creativitat tasques o projectes de treball individuals o col·lectius, amb ajuda de guies i models i la direcció del professorat, sobretemes motivadors per a l'alumnat, seguint les fases del procés d'un projectede treball, per a obtindre un producte final original de caràcter narratiu o descriptiu, fent una previsió de recursos Itemps ajustada als objectius proposats; adaptar-lo a canvis I imprevistos transformant les dificultats en possibilitats; avaluar amb ajuda de guies el procés I el producte final, i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.

kkkk)CDllll)CAAmmmm)SIEE

BL2.6. Descriure la distribució espacial i les característiques dels grans espais naturals a Espanya, a Europa i al món i exemplificar la influència d’estos espais naturals sobre les accions humanes a partir de l’anàlisi de fonts.

CMC nnnn) BL2.6. Realitzar projectes de treball individuals I en equips cooperatius, sobre temes del currículum (amb especial interés per les obres literàries) o sobre temes socials, científics I culturals, del nivell educatiu, buscant i seleccionant informació en mitjans digitals de forma contrastada; crear continguts per mitjà d'aplicacions informàtiques d'escriptori, i col·laborar I comunicar-se amb altres filtrant I compartint informació i continguts digitalsde forma segura I responsable.

oooo)SIEE

BL2.7. Comparar espais geogràfics de diferent magnitud resultants de la interacció entre el medi físic i els grups socials i constatar la seua diversitat manifesta en la seua varietat paisatgística amb l’ajuda de l’observació d’imatges i l’organització de la informació per mitjà de taules o altres formes gràfiques.

CMCCSC

pppp) BL2.7. Realitzar amb ajuda de models, de forma eficaç, tasques o projectes; tindre iniciativa per a emprendre I proposar accions sent conscient de les sues fortaleses I debilitats; mostrar curiositat i interés durant el desenrotllament, i actuar amb flexibilitat buscant amb suport solucions alternatives.

qqqq)SIEE

BL2.8. Concretar els fenòmens naturals que poden tindre conseqüències catastròfiques per a la vida humana i comprovar si les actuacions humanes poden agreujar o reduir els seus desastrosos efectes per mitjà de l’anàlisi de la informació que proporcionen els mitjans de comunicació.

CMCCSC

rrrr) ssss)

Bloc 3 (GIH): L’espai humà.

Bloc 3 (CL-VL): Coneixement de la llengua.

Bloc 3 (GIH): L’espai humà. Bloc 3 (CL-VL): Coneixement de la llengua

3.1. Els recursos del medi: aprofitament i futur dels recursos naturals com ara l’aigua, els sòls i els boscos. Impacte mediambiental de les actuacions humanes i transformaciódel paisatge natural.

3.2. Valoració de la diversitat de mitjans naturalsde la Terra com a riquesa a conservar.

3.3. Actitud crítica davant dels problemes mediambientals. Presa de consciència del caràcter limitat dels recursos naturals i deracionalitzar el seu consum. Noció de desenrotllament sostenible.

3.4. Polítiques de conservació i protecció del medi ambient. Els espais protegits a la Comunitat València.

3.11. La importància del cristianisme. L’art romà i les seues funcions.

tttt) 3.1. Identificació d’enunciats.

uuuu) 3.2. Identificació de l’oració simple i dels seus components (subjecte i predicat).

vvvv) 3.3. Reconeixement del subjecte i dels seus tipus (omés i múltiple).

wwww) 3.4. Introducció als complements del predicat: complement directe, complement indirecte i complements circumstancials.

xxxx) 3.5. Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les propietats textualsen textos narratius i descriptius.

yyyy) 3.6. Anàlisi de la coherència textual: identificació d’idees principals i secundàries i organització del contingut, en funció de la intenció comunicativa.

zzzz) 3.7. El plurilingüisme i la realitat plurilingüe d’Espanya.

aaaaa) 3.8. Identificació de les llengües d’Espanya, dels seus trets característics i de la seua distribució geogràfica.

bbbbb)3.9. Reconeixement i ús de classes de paraules flexives i no flexives:

ccccc) 3.10. El substantiu: gènere, nombre i classes.

ddddd)3.11. L’adjectiu qualificatiu: gènere, nombre, grau i classes, i posició de l’adjectiu qualificatiu.

eeeee) 3.12. Els determinants: article (gènere, classes; absència) i adjectiu determinatiu (gènere, nombre i classes: demostratius, possessius, indefinits, numerals).

fffff) 3.13. El pronom: gènere i nombre, classes (personals, demostratius, possessius, numerals, indefinits).

ggggg)3.14. El verb (persona gramatical, nombre, conjugació verbal, modes indicatiu) i tipus (verbs regulars, irregulars i connectors textuals (d’addició, oposició, temporals, etc.); demecanismes lexicosemàntics com ara

repeticions lèxiques, família lèxica i relacions semàntiques (sinonímia, antonímia, el·lipsi, etc.); mecanismes de cohesió gramatical (substitució per mitjà de pronoms, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

hhhhh)3.15. Aproximació a l’adequació textual: àmbit d’ús i finalitat comunicativa, relació entre emissor i receptor, reconeixement de marques lingüístiques de modalització (adjectius qualificatius i lèxic valoratiu, etc.) i ús no discriminatori del llenguatge

iiiii) NOMÉS EN CL (però aplicable també al valencià):

jjjjj) 3.16. Formas no personales.

kkkkk)3.17. El adverbio.lllll)mmmmm) 3.18. Las preposiciones.nnnnn)ooooo)3.19. Las conjunciones.ppppp)qqqqq)3.20. Las interjecciones.rrrrr)sssss) 3.21. Establecimiento de la concordancianominal y verbal.ttttt)uuuuu)3.22. El abecedario. El nombre de las letras y correspondencia entre grafemas y fonemas. Uso de grafemas y secuencias de grafemas especiales (b, v, w; c, grupos -ct, -cc, k, q, z, grupo –zc-; ch; g, j; h; i, y, ll; m; ñ; p; t; x; r, dígrafo rr).

vvvvv)3.23. Uso de la diéresis.

wwwww) 3.24. Separación de palabras en sílabas.xxxxx) yyyyy)3.25. Aplicación de las reglas generales de acentuación.zzzzz)aaaaaa) 3.26. Reconocimiento del diptongo, triptongo e hiato.bbbbbb)cccccc) 3.27. Acentuación de monosílabos. Uso de la tilde diacrítica.dddddd)eeeeee) 3.28. Ortografía de nombres propios.ffffff)gggggg) 3.29. Uso de las mayúsculas y acentuación de letras mayúsculas.hhhhhh)iiiiii) 3.30 Uso del punto y de la coma, de los

dos puntos y de los puntos suspensivos.

jjjjjj) Uso de los signos de interrogación y

exclamación.kkkkkk)llllll) 3.31. Identificación de los elementos constitutivos de la palabra (raíz y afijos) y creación de familias léxicas.mmmmmm)nnnnnn) 3.32. Reconocimiento y uso de los procedimientos de formación de palabras: palabras simples, palabras compuestas y derivadas.oooooo)pppppp) 3.33. Explicación del significado de neologismos y préstamos léxicos atendiendoa su origen y procedencia (anglicismos, galicismos). Reconocimiento de gentilicios de España.qqqqqq)rrrrrr) 3.34. Reconocimiento de las relaciones de igualdad-semejanza (sinonimia, polisemia y homonimia) y de oposición-contrariedad (antonimia)ssssss) entre las palabras.tttttt)uuuuuu) 3.35. Aproximación a la cohesión textual: explicación de conectores textuales (de adición, oposición, temporales, etc.); de mecanismos lexicosemánticos como repeticiones léxicas, familia léxica y relaciones semánticas (sinonimia, antonimia, elipsis, etc.); mecanismos de cohesión gramatical (sustituciónmediante pronombres, eje temporal) y mecanismos paralingüísticos y elementos gráficos.

vvvvvv) BLOC 3. Criteris d'avaluació I competències clau

Bloc 3 (GIH): L’espai humà. Bloc 3 (CL-VL): Coneixement de la llengua

BL3.1. Descriure la desigual distribució espacial i l’aprofitament divers d’alguns recursos naturals bàsics per a la vida dels sers humans, com ara l’aigua, el sòl iels boscos i identificar alguns problemes socials derivats del desigual accés a estos recursos a partir de diverses fontsd’informació.

CSC wwwwww) BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen un enunciat, establint la concordança gramatical entre estes, i classificar-les i reconéixer el paper gramatical i semàntic que exercixen en eldiscurs, per a utilitzar-les amb correcció en la comprensió i creació de textos narratius i descriptius.

xxxxxx)CCLI

BL3.2. Debatre sobre l’impacte d’algunesactuacions humanes sobre el medi natural que suposen un aprofitament insostenible dels recursos naturals i proposar mesures que afavorisquen el desenrotllament sostenible i la conservació i protecció ambiental a partir d’exemples pròxims.

CSCSIEE

yyyyyy) BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu.

zzzzzz)CCLIaaaaaaa)CAA

bbbbbbb) BL3.3. Identificar els distints procediments de creació del lèxic,propis del nivell educatiu, distingint entre els morfològics i els préstecs d’altres llengües, per a enriquir el vocabulari.

ccccccc)CCLIddddddd)CAA

eeeeeee) BL3.4. Explicar les relacions d’igualtat-semblança i d’oposició-contrarietat que s’establixen entre les paraules per a captar el sentit global d’un text.

fffffff)CCLIggggggg)CAA

hhhhhhh) BL3.5. Identificar el subjecte, per mitjà de l’establiment de la concordança amb el verb, i el predicat, així com els complements del verb adequats al nivell educatiu, per a expressar-se i redactar textos narratius i descriptius amb major correcció i propietat.

iiiiiii)CCLIjjjjjjj)CAAkkkkkkk)CSC

lllllll) BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos narratius i descriptius i justificar si complixen les propietats textuals, atenentprincipalment la coherència, pròpies del nivell educatiu, per a, després d’un procés de reflexió, realitzar un ús adequat de la llengua.

mmmmmmm)CCLInnnnnnn)CSC

ooooooo) Només en CL: BL3.7. Reconocer las diferentes lenguas que conforman la realidad plurilingüe de España, explicar sus rasgos característicos y establecer la

ppppppp)CCLI CSC

distribución geográfica de dichas lenguas, para enriquecerse y desarrollar una actitud respetuosa hacia un entorno plurilingüe y pluricultural.

Bloc 4 (GIH): Història. Bloc 4 (CL-VL): Educació literària.

Bloc 4 (GIH): Història. Bloc 4 (CL-VL): Educació literària.

4.1. Nocions relatives al temps històric: marcs cronològics (milions d’anys, milers d’anys, segles), formes convencionals de representar eltemps, duració, simultaneïtat, canvi i successió.

4.2. Noció d’explicació causal i interpretació històrica.

4.3. Fonts per al coneixement de la prehistòria i l’antiguitat: la importància de l’arqueologia.

4.4. Paleolític: el procés d’hominització. La importància de l’ús del foc i el desenrotllament del llenguatge en les primeres organitzacions socials i les seues formes de vida: els caçadors i recol·lectors. El seu impacte ambiental.

4.5. Neolític: la revolució agrària i l’expansió dels assentaments humans; artesania i comerç; organització social i diferències socials. Manifestacions culturals: rituals religiosos i obres d’art.

4.6. La història antiga: les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte. Les formes de dominació i organització política. La influència del medi físic i les activitats econòmiques. Les primeres religions i el paper dels temples. Innovacions tecnològiques: l’escriptura, la roda, utensilis metàl·lics.

4.7. El món clàssic, Grècia: el sorgiment de les polis, la seua expansió comercial i política. Desigualtats socials i conflictes en la polis. L’imperi d’Alexandre el Gran i l’hel·lenisme. Manifestacions culturals: l’art, la filosofia, la religió i la ciència.

4.8. El món clàssic, Roma: l’evolució de l’organització política: la república i l’imperi; factors de la seua expansió pel Mediterrani i estratègies de dominació. L’economia i la importància dels esclaus i colons. El procés de romanització. La importància del cristianisme. L’art romà i les seues funcions.

qqqqqqq) 4.1. Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, concordes amb el nivell, com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.rrrrrrr)sssssss) 4.2. Selecció de lectures de manera autònoma o a proposta del professor, de la biblioteca o d’altres àmbits (intercanvi, préstecs, compra, consulta en línia, etc.).ttttttt)uuuuuuu) 4.3. Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, masculina i femenina.vvvvvvv)wwwwwww) 4.4. Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius.xxxxxxx)yyyyyyy) 4.5.Temes: l’espai dels mites, l’amor i la literatura, herois i antiherois, el joc literari, l’avantguarda, etc.zzzzzzz)aaaaaaaa) 4.6.Tòpics: carpe diem, etc.bbbbbbbb)cccccccc) 4.7. Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d’una selecció de textos en prosa i en vers.dddddddd)eeeeeeee) 4.8. La narració en prosa i en vers. Elements de les narracions.ffffffff)gggggggg) 4.9. La lírica i els recursos mètrics en vers.hhhhhhhh)iiiiiiii) 4.10. El teatre en prosa i en vers.jjjjjjjj)kkkkkkkk) 4.11. La literatura d’idees: aforismes.llllllll)mmmmmmmm) 4.12. Anàlisi senzilla de textos: localització guiada del text en el seu context social, cultural, històric i literari; anàlisi senzilla del contingut de l’obra o text (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de l’autor); figures retòriques (pla lexicosemàntic: prosopografia, etopeia, retrat, topografia, hipèrbole, comparació, antítesi, metàfora, etc.; pla morfosintàctic: paral·lelisme, asíndeton, polisíndeton, derivació, etc.; pla fònic: versificació, onomatopeia, etc.).nnnnnnnn)

oooooooo) Només en CL (però aplicable també al VL):pppppppp) 4.13. Práctica de diversos tipos de lectura (guiada, libre, silenciosa, en voz alta) de textos literarios como fuente de disfrute e información y como un medio de aprendizaje y enriquecimiento personal.qqqqqqqq)rrrrrrrr) 4.14. Dramatización de textos literarios adaptados y adecuados al nivel educativo.ssssssss)tttttttt) 4.15. Análisis de las características expresivas de los textos teatrales, relacionándolos con el cine, la radio y la televisión.uuuuuuuu)vvvvvvvv) 4.16. Aplicación de técnicas teatrales y de lectura expresiva en voz alta y en dramatizaciones.wwwwwwww)xxxxxxxx) 4.17. Técnicas de elaboración de trabajos personales, de creación y/o investigación sencilla y supervisada sobre una lectura realizada.yyyyyyyy)zzzzzzzz) 4.18. Creación de un portafolio delectura que incluya una selección de trabajos individuales o en equipo (carteles, fotografías, eslóganes, vídeo-poemas, fichas de lectura, infografías, creaciones a partir de herramientas web, citas y pensamientos, etc,) y una ficha de registro de las creaciones (nombre del trabajo, fecha y motivo de su elaboración, objetivos planteados, contexto de realización, valoración y evaluación del resultado).aaaaaaaaa)bbbbbbbbb) 4.19. Fomento del hábito lector, mediante la participación en iniciativas que impulsen la realización de lecturas amenas (club de lectores, ciberlecturas, tertulias literarias, plan lector del centro, etc.).ccccccccc)ddddddddd) 4.20. Conexión entre la literatura y el resto de artes (música, pintura, cine, etc.) relacionando obras, personajes y temas universales: el espacio de los mitos, el amor y laliteratura, héroes y antihéroes, el juego literario y la vanguardia.eeeeeeeee)fffffffff) 4.21. Pervivencia y evolución de personajes – tipo, temas y formas a partir de la comparación de obras de toda la historia de la cultura. Interpretación del sentimiento humano implícito en las obras comparadas.ggggggggg)

hhhhhhhhh) 4.22. Introducción a la literatura apartir de los textos de autoría masculina y femenina.

iiiiiiiii) BLOC 4. Criteris d'avaluació I competències clau

Bloc 4 (GIH): Història. Bloc 4 (CL-VL): Educació literària.

BL4.1. Distingir diferents marcs temporals en la prehistòria i l’antiguitat dels principals processos de canvi al seleccionar l’escala en la línia de temps utilitzada per a representar-los i mostrar la duració i simultaneïtat d’estos processos en una o diverses línies de temps i mapes històrics.

CSC jjjjjjjjj)BL4.1. Realitzar lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos, triades lliurement o a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, si és el cas, tècniques expressives i teatrals.

kkkkkkkkk)CCLIlllllllll)SIEEmmmmmmmmm)CEC

BL4.2. Establir cadenes de causes i conseqüències per a explicar els canvis que van donar lloc a la formació de les primeres societats humanes de caçadors i recol·lectors, les societats agrícoles, el sorgiment de les religions, la creació dels primers estats i imperis o les expansions grega i romana.

CSC nnnnnnnnn) BL4.2. Elaborar un portfolio, amb una selecció de documentsi creacions realitzats a partir de lectures, literàries i no literàries, pròximes als interessos de l’alumnat, de forma reflexiva i crítica.

ooooooooo)CCLIppppppppp)SIEEqqqqqqqqq)CEC

BL4.3. Descriure alguns fets i processos històrics com ara l’expansió de les polis gregues i de Roma, la formació d’imperis o la creació d’obres d’art amb funcionalitat civil o religiosa i posar exemples de com estos fets són el resultat de les decisions humanes d’acord amb les seues necessitats, interessos, valors o creences religioses en un context donat basant-se en l’ús de diverses fonts.

CSC rrrrrrrrr) BL4.3. Exposar, en suports diversos, orals i escrits, de forma guiada, les conclusions crítiques i raonades, sobre les connexions entre la literatura, les arts i la ciència, analitzant i comparant obres, personatges, temes i tòpics universals en creacions de diferentnaturalesa.

sssssssss)CCLIttttttttt)CAAuuuuuuuuu)SIEEvvvvvvvvv)CEC

BL4.4. Seleccionar la informació rellevantd’acord amb preguntes prèviament formulades sobre les característiques de les societats prehistòriques i antigues i els canvis que van experimentar, i plantejar-se el seu grau de fiabilitat tenint en compte la manera en què s’han generat i obtingut i si són fonts primàries o secundàries.

CSC BL4.4 Analitzar, de forma guiada, un corpus de textos literaris, seleccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials de l’èpocai les característiques del gènere i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals.

wwwwwwwww)CCLIxxxxxxxxx)CAAyyyyyyyyy)CECzzzzzzzzz)SIEE

BL4.5. Analitzar des d’una perspectiva històrica el sorgiment de les primeres

CSC aaaaaaaaaa)

organitzacions humanes o alguns dels seus components essencials en un context d’història global o la creació d’estructures polítiques en les societats de l’antiguitat i comparar les formes socials i polítiques a què van donar lloc (democràcia, república o imperis) i els seus mecanismes d'expansió i consolidació del poder com l'hel·lenització i la romanització

BL4.6. Reconéixer la diversitat interna en les societats agràries i grecoromanes en relació amb les desigualtats socials i situacions de marginació o exclusió socialcentrades especialment en la condició social de les dones i l’existènciade l’esclavitud i demostrar l’existència d’estes situacions a partir de fonts iconogràfiques i textos de l’època.

CSC

5. AVALUACIÓ DE L'ALUMNAT

5.1. CRITERIS D'AVALUACIÓ

Els criteris d'avaluació s'han indicat a l'apartat 4 de la programació, juntament ambels continguts.

5.2. INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

Els instruments d'avaluació són molts i variats. L'avaluació no es limita a un examen.Els treballs individuals i en grup (si és possible plantejar-los enguany), el quadern, lesexposicions orals, les tertúlies i els debats, són eines d'avaluació que mostren elsprocediments adquirits per l'alumnat. També els treballs sobre les lectures ho són. Elsqüestionaris preparats pel professorat en Aules o en unes altres plataformes informàtiquestambé formen part de l'avaluació, etc.

Per altra banda, les rúbriques d'avaluació o “models d'avaluació” poden ajudar al'autoavaluació de l'alumnat i faciliten la correcció de les tasques.

Atenent la situació sanitària en què es desenvolupa aquest curs, qualsevol d'aquestesproves d'avaluació o qualsevol de les activitats que s'han proposat, es podrà realitzar ipresentar a través de la plataforma informàtica Aules o per qualsevol altra einatecnològica que permeta la seua realització, en condicions adequades, per a l'alumnat iper al professorat.

5.3. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

A l'hora d'establir els criteris de qualificació, hem respectat els de cada departament

didàctic; no obstant això, en el cas de Castellà i Valencià, hem optat per unificar criteris.Per aquest motiu, hem adoptat en castellà els criteris del departament de Valencià.

Àmbit 1r ESO CONTINGUTS PROCEDIMIENTS LECTURA ACTITUD

GIH 40 % 50 % 10 %

Castellà 50 % 30 % 10 % 10 %

Valencià 50 % 30 % 10 % 10 %

Recordem què s'avaluarà en cadascun dels apartats en tots els nivells:

CONTINGUTS: Exàmens, proves, controls, rúbriques d'avaluació...

PROCEDIMENTS: Es tracta de les activitats, tasques o treballs on l'alumnat demostral'adquisició de les competències bàsiques; treballs, quadern de treball diari, activitats enAules, exposicions orals...

LECTURA: Activitats relacionades amb la lectura dels llibres proposats pel professorat del'àmbit.

ACTITUD: Es valora el respecte als companys i al professorat, així com a les instal·lacions del

centre, però també l’interés per l’àmbit i les diferents matèries que s'hi inclouen, el treball, laparticipació, la capacitat de treballar en grup, saber escoltar i respectar el torn en les intervencions enclasse, etc.

L'ortografia es tindrà en compte en totes les matèries de l'àmbit. Es podrà restar finsa un punt per qüestions de correcció gramatical i ortogràfica en les proves escrites oexàmens. En aquesta qüestió, depenent de si la prova és en castellà o en valencià,s'aplicaran els descomptes previstos en les programacions del corresponent departamentdidàctic.

6. UNITATS DIDÀCTIQUES

Com ja hem comentat en uns altres apartats, la nostra programació pren com a puntde partida els continguts de Geografia i Història. Decidírem començar per la Història,perquè ens semblava més senzill establir les connexions entre les tres assignatures ipensàrem que seria més atractiva per a l'alumnat.

El treball inicial va ser la selecció de continguts de Geografia i Història, feta per lescompanyes del departament de Socials, i la seua distribució en set unitats didàctiques,cadascuna de les quals planteja un producte final. Aquest producte final ha servit a lesmatèries lingüístiques per a seleccionar els continguts de Castellà i Valencià mésestretament relacionats amb els de Geografia i Història de cada unitat, així com els mésadients per a l'elaboració del producte final, escrit o oral.

Ens sembla fonamental deixar constància en aquesta programació del guió inicial ons'integraren les tres matèries de l'àmbit. Encara estem en el procés d'elaboració de laprogramació i, malgrat que la pràctica diària ens ha obligat a fer-ne modificacions, aquestguió ha sigut una eina molt útil per a l'elaboració més detallada de cada unitat didàctica.

6.1. GUIÓ INICIAL AMB CONTINGUTS I ACTIVITATS

Unitat 0: Introducció

bbbbbbbbbb) Distribució temporal: Fins finals de setembre

Producte final: Curta exposició oral sobre la seua biografia a partir de fonts (Power Point)

Continguts

Socials cccccccccc) Valencià dddddddddd)Castellà

• Fonts primàries i secundàries.

• Fonts escrites, orals, etc.

• Temps històric, escales.• Conéixer l’alumnat.

• Informàtica pràctica: el correu electrònic, presentació de treballs en laplataforma Aules, identificació d’arxius.

• Bibliografia i webgrafia.• Textos orals i textos escrits.• Les tipologies textuals: la

narració, la descripció, l’exposició, l’argumentació, les instruccions i els textos dialogats.

• Normes bàsiques d’ús del valencià.

• Les majúscules.

• Reflexión sobre la expresión escrita y la corrección ortográfica.

• La biblioteca.• Biografía y autobiografía• Los determinantes• Tiempos del pasado.• La exposición oral.

Activitats

Socials a) Valencià b) Castellà

• Fitxa ofici d’historiador/a amb la seua història

• Calendari de fets de la Terra

• Eix cronològic de les etapes de la Història i de la seua vida.

• Com elaborar un correu electrònic.

• Normes bàsiques de presentació i identificació dels treballs.

• Citació de documents bibliogràfics i virtuals.

• Característiques dels textos orals i dels textosescrits: elements de la comunicació.

• Identificació i característiques principals dels textos deles diferents tipologies.

• La correcció lingüística: dubtes en l’ús del valencià normatiu.

• Ús de les majúscules.

• Revisión de normas básicas para una correcta expresión escrita.

• Búsqueda de información en una biblioteca.

• Lectura comprensiva debiografías breves de personajes de diferentes épocas.

• Redacción de la autobiografía.

• Prácticas con números romanos, escritura de los números, diferenciasgramaticales entre la biografía y la autobiografía (determinantes, verbos, pronombres).

• Texto instructivo sobre la exposición oral.

Unitat 1: Prehistòria

a) Distribució temporal: Fins a finals d’octubre

Producte final: Photocall i exposició oral per grups

Continguts

Socials b) Valencià c) Castellà

• Procés d’hominització• Paleolític• Neolític• Edat dels Metalls

• L’exposició oral.• Els textos narratius:

gèneres més importants.• La descripció dins d’altres

tipologies textuals.• Les categories gramaticals.• L’audiovisual com a font

d’informació.

• Textos descriptivos.• El adjetivo.• El presente y el pretérito

imperfecto,• Conectores espaciales.• Recursos lingüísticos o

figuras literarias (comparación, metáfora).

• Uso del diccionario y de la enciclopedia.

• La definición.

Activitats

Socials a) Valencià b) Castellà

• Mapes de migracions passat i present

• llibre tema 9• La Odisea de la Espècie

• Com elaborar una exposició oral.

• Característiques dels contes, els còmics, les auques i les novel·les com a gèneres narratius.

• Lectura comprensiva detextos narratius.

• Elaboració de textos narratius: contes, auques, còmics.

• Identificació de seqüències descriptives dins d’altres tipologies textuals.

• Identificació de les categories gramaticals.

• Elaboració de textos de diverses tipologies a partir de textos audiovisuals: resums, contes, auques, còmics,tríptics.

• Lectura comprensiva detextos descriptivos.

• Redacción de textos descriptivos. Uso de adjetivos, de comparaciones y metáforas.

• Prácticas con tiempos verbales, adjetivos y conectores espaciales.

• Búsqueda de información en diccionarios y enciclopedias.

• Redacción de definiciones.

Unitat 2: Egipte

a) Distribució temporal: novembre-desembre

Producte final: Teatralització per grups de l’estructura social jerarquitzada de l’Egipte o exposició d’objectes amb full informatiu

Continguts

Socials b) Valencià c) Castellà

• Exemple de civilització fluvial

• Importància del riu• Societat desigual• Religió politeista i art

• Els textos dialogats: elements i característiques.

• Els signes de puntuació com a elements de cohesió.

• El guionet, l’apòstrof i la contracció.

• L’accentuació i la dièresi.• El concepte de literatura:

els gèneres literaris.• Lectura de L’escarabat de

Khalili, una novel·la situada a Egipte.

• Textos dialogados.• Elementos de la

comunicación.• El género dramático o

teatral.• La modalidad oracional.• Uso de los signos de

puntuación.

Activitats

Socials a) Valencià b) Castellà

• Llibre punt 1, 3 i 5• Vídeos Exploradores de

la Història• Possibilitat de fer

dossier de l'IES Jaume Iamb castellà

• Lectura dramatitzada detextos.

• Dramatització de situacions reals, històriques o actuals.

• Ús correcte dels signes de puntuació.

• Repàs de l’ús de l’accent gràfic i la dièresi.

• Importància de l’accentuació en la correcta pronúncia dels textos dialogats preparats o espontanis.

• Elements i característicsde l’àmbit d’ús literari.

• Reconeixement i identificació dels gèneres literaris.

• Tasques relacionades amb lectura del primer trimestre

• Lectura o audición comprensiva de textos dialogados.

• Lectura y visionado de textos teatrales .

• Redacción de un texto teatral sobre la estructura social jerarquizada de Egipto.

• Práctica de los signos de puntuación, sobre todo en textos dialogados.

• Reconocer distintos tipos de oraciones según la intención del emisor.

• Tertulia literaria sobre la lectura del primer trimestre.

Unitat 3: Grècia

a) Distribució temporal: Gener

Producte final: Fer una assemblea com un joc de rol sobre tema d’actualitat a debatre

Continguts

Socials b) Valencià c) Castellà

• Territori• Formes de govern i

diferenciar polis• Democràcia real?• Art: Diferenciar pilar de

columna

• L’argumentació oral: el debat.

• L’oració: constituents bàsics. La concordança.

• Tipus d’oracions segons l’actitud del parlant.

• El lèxic.

• Textos narrativos.• El sustantivo.• Tiempos verbales de la

narración (pretérito perfecto simple).

• Herencia griega en el léxico.

• Sinónimos y antónimos.

Activitats

Socials a) Valencià b) Castellà

• Llibre punt 1,2 i 3• Video Educació a

Esparta• Investigació dels grups

socials a Atenes.• Recerca de temes

d’actualitat per a debatre

• Col·laboració departament llatí i grec (professorat i alumnat) per activitats

• Debatem de llengua: la consciència i la lleialtat lingüística, els prejudicislingüístics i el multilingüisme.

• Debatem sobre el món: el sexisme, la dependència, el racismei la xenofòbia.

• Reconeixement i pràctica d’oracions i de les relacions de concordança entre els seus elements.

• Reconeixement i pràctica d’oracions de diferents tipus segons l’actitud del parlant.

• Formació de paraules: la derivació i la composició.

• El lèxic valencià d’origen grec.

• Lectura de textos narrativos (mitos).

• Redacción de textos narrativos.

• Prácticas sobre elementos de la narración y tipos de textos narrativos.

• Práctica con verbos (pretérito perfecto simple).

• Ejercicios de léxico y derelaciones de significado.

• Círculo de lectura.

Unitat 4: Roma

a) Distribució temporal: febrer fins Falles

Producte final: Tots els camins duen a Roma. Exposició de les herències arquitectòniques romanes (aqüeducte, via Augusta, formigó etc.)

Continguts

Socials b) Valencià c) Castellà

• Intro: Íbers i Celtes• Característiques de

civilització romana (eco,pol, soc, art)

• Els textos expositius orals i escrits.

• El valencià: herència llatina en el lèxic.

• Lectura d’un text teatral.

• La noticia y su estructura.

• Las lenguas románicas.• Herencia latina en el

léxico.• El poema y la lírica.• Figuras retóricas de

repetición (anáfora, paralelismo).

Activitats

Socials a) Valencià b) Castellà

• ”El destino de Roma” deEducarex

• Recerca de la via Augusta a l’horta.

• Identificació i característiques principals dels textos expositius.

• Diferències i semblances entre els textos expositius orals i escrits.

• Elaboració de textos expositius escrits: el tríptic i el fullet informatiu.

• Característiques comunes del valencià amb la resta de llengüesromàniques.

• Neologismes, préstecs i barbarismes.

• Els geosinònims.• Lectura dramatitzada

del llibre de lectura a classe.

• Lectura comprensiva denoticias.

• Redacción de noticias.• Reconocimiento de las

lenguas románicas.• Ejercicios de léxico.• Lectura de poemas

líricos y narrativos.• Trabajo sobre la lectura

del segundo trimestre.

Unitat 5: Geografia

a) Distribució temporal: entre Falles i Pasqua

Producte final: Mural de les ciutats triades o tríptic de viatge per grups.

Continguts

Socials b) Valencià c) Castellà

• Continents• Coordenades i mapes• Climes

• Els textos descriptius: identificació, elements i característiques principals.

• El llenguatge poètic.• El verb: conjugacions.

• Textos expositivos (definiciones, respuesta breve a preguntas, folleto informativo, etc.).

• El resumen.

• Els pronoms forts i febles. • Las lenguas de Europa e importancia del plurilingüismo.

Activitats

Socials a) Valencià b) Castellà

• Llibre amb mapes i app de coordenades.

• Recerca info de ciutat

• Lectura comprensiva i elaboració de textos descriptius.

• La descripció d’espais i llocs.

• Estructura del SN: substantius, determinants i adjectius.

• Dossier de poesia descriptiva.

• Topònims i gentilicis.• Les conjugacions dels

verbs regulars i dels irregulars més utilitzats.

• Reconeixement, funció iortografia dels pronoms forts i febles.

• Lectura comprensiva detextos expositivos.

• Redacción de resúmenes.

• Redacción de un folleto informativo.

• El Portfolio Europeo de las Lenguas.

• Trabajo sobre la lectura del tercer trimestre.

Unitat 6: ODS. El canvi climàtic.

a) Distribució temporal: mitjan abril a juny

Producte final: Exposició oral del treball per grups. Aquesta unitat queda pendent de completar amb professorat que va crear el projecte el 2019-20.

Continguts

Socials b) Valencià c) Castellà

• Medi natural• Aigua• Energies

• Repàs de la normativa bàsica del valencià.

• Presentació dels treballs escrits.

• Repàs i consolidació dels aprenentatges lingüístics del curs.

• Introducció als textos argumentatius.

• Textos argumentativos.• La carta y la instancia.

Activitats

Socials a) Valencià b) Castellà

• Lectura i elaboració de treballs escrits, atenent les normes de presentació.

• Revisió dels treballs elaborats durant el curs.

• Lectura comprensiva i elaboració de textos argumentatius senzills.

• Lectura comprensiva detextos argumentativos.

• Redacción de textos argumentativos.

• Redacción de cartas y de instancias.

• Círculo de lectura.

6.2. EXEMPLE D'UNITAT DIDÀCTICA

UD 1: La Prehistòria

OBJECTIUS DIDÀCTICS

- El procés d'humanització. La Prehistòria.- Paleolític. L'art rupestre llevantí.- La Revolució Neolítica i l'Edat dels Metalls.

- La descripción- El adjetivo- La H

- Els textos narratius.- L'auca i el còmic.- El substantiu- L'adjectiu

LECTURES:Boris, Jaap ter HaarL'esbarabat de Khalili, Teresa Broseta

COMPETÈNCIES CLAU

CCLI, CD, CAA, CSC, SIIE, CEC TEMPORALITZACIÓ 12 sessions

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT L'alumnat amb NEE té material adaptat i se'ls adapta l'avaluació

Continguts i activitats Materials Continguts i activitats Materials CC

1 - Presentació del tema.- Fer a la llibreta la portada del tema: títol, dibuix i índex.- Copiar i entendre (especialment el buit al Paleolític) la línia del temps.

-Llibre Unitat 9, pàg. 154-155

- Definición de descripción.- Diferencias entre descripción objetiva y subjetiva.

- U2, pág. 48-49. Ej. 1, 2.

Totes

a) -Les parts del text narratiu: esquema.b) - Lectura d'un text del Llibre de les bèsties, de Ramon Llull. c) - Distinció de les parts del text.d) - Copiar el text separant-lo en cinc paràgrafs, unper cada part.

- fotocòpies

2 -El procés d´hominització:A) Explicar els canvis físics dels simis als homínidsB) Quadre resum sobre els diferents homínids

A) Llibre pàg. 156B) Doc 1.

- Práctica: redactar una descripción objetiva o subjetiva.- Lectura del decálogo para hacer buenas descripciones.

- Libro de texto, pág. 49.

CCLCSC

e) - Ordenar fragments d'un text (fragment de L'Odissea) i copiar-lo en l'ordre correcte separat en paràgrafs i seguint les normes de la presentació d'un escrit.f) - Visionat de la seqüència de la pel·lícula de 1954 on Ulisses escolta el cant de les sirenes.

- Fotocòpies- Vídeo

3 A) Corregir quadreB) Vídeo “La odisea de la

especie”. Hasta el minut 36,27”C) Preguntes sobre el vídeo

A) LlibreB) https://www.youtube.com/watch?v=n9HnFwChrZoC-. Doc 2.

- Topografía- Práctica: descripción de l'aula.

- pág. 50-51. Ej. 1

CECCAACSC

g) '- El substantiu: definició, flexió (gènere i nombre).h) - Regles de formació del gènere (fotocòpies). Activitats de pràctica.

- Fotocòpies

4

- El Paleolític.A) Llegir i subratllar el text.B) Explicar especialment els conceptes: depredador, nòmades,

A) Llibre, pàg. 158-59B) Vídeo bifaç:

- Tipos de descripciones de personas.- Ejercicio de redacción: autorretrato.

- Libro de texto CSCCEC

cronologia del foc i els seus beneficis, talla de pedres (bifaços)C) Resum i activitats 4 (text expositiu i descriptiu)i 5 pàg. 159

https://www.yo utube.com /watch?v=3cX3lpjWxbQ (4¨32”)C- Pg 159

i) - El gènere del substantiu: diferències respecte al castellà.j) - Formació del plural. Activitats de pràctica.

- Fotocòpies.

5 A) Vídeo “La odisea de la especie”, des del minut 36,27 fins a 1h 08´30”B) Preguntas/resum.(5 línies)

A) https://www.youtube.com/watch?v=n9HnFwChrZo

- Autorretrato de Boris. Tareaindividual previa y puesta encomún para elaborar un textoen gran grupo.

- Libro de lectura.

CAA

k) - Inventem una narracióentre tota la classe. Repartim les tasques i cadascú fa la seua part.

- Fotocòpies i llibre de text.

6 -El NeolíticA) Llegir i resumir el text.B) Explicar en detall els conceptes: - L'agricultura i la ramaderia, com van aparéixer? - Sedentarisme. - Noves feines, noves eines.C) Activitats 1, 5,6 i 7. Pàg. 161.

A, B i C. Librepàg. 160-61.C-. Activitats 1, 5, 6 i 7, pàg. 161

- El adjetivo.- Actividades del libro de texto.Pág. 44-46. Selección deejercicios (1-9)

- Libro de texto.

CCLCSCCEC

l) - Posem en comú tot el treball individual de la narració ianem copiant la història que es va creant i projectant el resultat.

- Fotocòpies, portàtil i projector.

7 A) Corregir.B) Vídeo “Los orígenes” des de 1.08¨ fins al final.C) Resum (5 línies)

A) LlibreB) https://www.youtube.com/watch?v=n9HnFwChrZo

m) - Prácticas del adjetivo. Acabar actividades y reconocer adjetivos en textos.

- Libro de texto- Libro de lectura.

CSCCEC

n) - El còmic i l'auca. Tasca individual que han de fer l'alumnat per a després del pont o per a la primera setmana després de Nadal.

- Exemples d'Intenet i d'uns/es altres alumnes del centre.

8 - Metal·lúrgia+esquema- Inici-explicació del còmic

- La H. Reglas ortográficas.- Actividades del libro de texto y/o actividades complementarias.

- Libro de texto.- Fotocopias.

Totes

a) - L'adjectiu: què és?b) - Reconeixement i formació del femení i el plural. Fotocòpies. Es fan activitats a classe i a casa.

- Fotocòpies

9 - Megàlits+esquema- Còmic

- Lectura semanal de Boris (un día a la semana).- Comprensión lectora (resúmenes orales y escritos, preguntas sobre el argumento, y los personajes, inventar un títulopara cada capítulo, léxico...),

- Libro de lectura

10 - Arte ( Altamira y Comunitat Valenciana)- Còmic

11 - Còmic - Lectura de L'escarabat de Khalili (una sessió setmanal).(resums orals, activitats del lèxic, preguntes de comprensió orals...).

- Libro de lectura

12 - Presentació del còmic

13 A) Repàs del tema (Kahoot)B) Reflexió escrita a la llibreta del tema: Què has aprés en aquest tema?

14 - Prueba escrita objetiva - Controls sobre els continguts (CL - VL)

7. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

Pretenem aplicar una metodologia activa que responga al principi d'aprendre a

aprendre. La classe és activa i tracta de convertir els estudiants en protagonistes del

procés d'ensenyança-aprenentatge a través de la realització de treballs en equips i

individuals, exposicions orals, investigacions, debats, etc. L'obligació de mantenir la

distància de metre i mig a l'aula i fora d'ella, dificulta el treball en equip, de manera que

haurem d'adaptar-nos a la nova situació i buscar unes altres formes d'afavorir el treball

cooperatiu.

Com a recursos didàctics, emprem un llibre de text per a cadascuna de les

assignatures de l'àmbit: el de Vicens Vives en Geografia i Història, el de l'editorial Sansy

en Castellà i el de Bromera en Valencià. També usem fotocòpies i materials elaborats pel

professorat, així com vídeos o presentacions de Power Point o Prezzi.

La plataforma Aules s'ha convertit en un element de treball complementari, l'ús del

qual, en previsió d'un nou tancament dels centres escolars, és habitual des de l'inici del

present curs escolar. Combinem les activitats realitzades en el quadern de classe amb

unes altres en Aules que complementen l'aprenentatge o es fan servir per repassar els

continguts treballats en cada unitat didàctica. A més, compartim els recursos creats en les

nostres aules virtuals.

8. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Les possibles activitats de l'àmbit tenint en compte el currículum, l'actual pla de

contingència i l'evolució de la pandèmia, serien:

• Celebració del Dia Europeu de les Llengües (dins de classe).

• Participació en les tertúlies literàries (dins de l’aula).

• Exposició d’imatges i treballs de l’alumnat sobre les dones, la igualtat i contra la

violència de gènere.

• Visita a la biblioteca de La Pobla de Farnals adaptada a la situació actual.

• Quan el professorat ho trobe convenient, segons la dinàmica i característiques del

grup, es realitzaran dramatitzacions de textos literaris o xicotetes representacions

teatrals en l'aula o fora d'ella (usos múltiples, biblioteca del centre o Casa de la

Cultura).

• Trobada amb algun autor o autora de les lectures programades.

• Excursió a la Fira del Llibre de València en abril i/o celebració del Dia del Llibre en

col·laboració amb uns altres departaments didàctics i amb la biblioteca de La Pobla

de Farnals.

• Participació en la Trobada d’Escoles en Valencià i col·laboració en les activitats que

s'organitzen des del centre.

• Teatre en la Pobla de Farnals dins de la campanya “Anem al teatre”.

• Difusió i participació, dintre de les nostres possibilitats, en les activitats d'animació

lectora i de redacció proposades per la biblioteca de La Pobla de Farnals.

• Assistència a una representació teatral o a un recital poètic.

• Xarrada amb un romà (a classe).

• Visita a la Domus Baebia/Almoina.

2. ANEX COVID

A. Recuperació de la matèria no donada al curs 2019-20 degut al

confinament:

No se recupera la matèria no donada perque els temaris són massa extens i com alguns

conceptes són repetitius es donarán el curs adient.

B. Alumnat aprovat o no que ha promocionat però sense tindre els

continguts mínims adquirits.

S’incidirà i s’aprofondirà en les competències i procediments pròpis de la matèria.

L’alumnat suspés té un dossier per a recuperar l’assignatura de continguts mínims durant

el curs s’avaluarà i mentres es farà un seguiment d’eixe cas concret.

C. En cas de confinament

En cas de confinament tant individual com grupal s’utilitzarà la plataforma AULES.Per a

familiaritzar-se amb la ferramenta digital al llarg del curs, el professorat penjarà material

de cada asignatura i demanarà exercicis per tal de comprovar la bona utilització de tal

ferramenta per a avaluar el procés aprenentatge.

Degut a la situació sanitària actual, es poden donar casos de confinament puntual que

impedeixen la presencialitat en l’aula a l’hora de fer una prova escrita. En aquest cas, es

podrà fer l a prova per vídeo conferència si és simultani junt a la classe ordinària. Si no

és possible eixa simultaneïtat, el professorat esperarà a que l’alumne/a torne de la

quarentena per a poder realitzar la prova a l’aula.

D. Criteris d’avaluació

Si la situació ho requereix degut a un confinament com l’any passat es tindrà en compte

els següents acords:

1.- Respecte a l’alumnat que té pendent assignatures de cursos anteriors, calia que

entregaren, en la situació normal, un dossier d'activitats en una data anterior a aquest pe-

ríode de confinament. Si al mes de maig no poden presentar-se a l’examen per un confi -

nament col.lectiu, l’alumnat que presente el dossier d'activitats, obtindrà un aprovat en

eixa assignatura amb una nota de 5. Les persones que no presenten el dossier, suspe-

nen amb nota de 1.

2.- Se suprimeix la restricció de nota mínima per a fer la mitjana.

3.- La nota de la 3ª Avaluació serà la nota mitjana de la 1ª i la 2ª Avaluació. A més,

aquell alumnat que ha treballat i ha fet les activitats durant l’hipotètic cas de confinament,

se li sumarà a dita nota mitjana el percentatge de la part de procediments que tenim en la

nostra programació, que ès del 20% (fins a 2 punts). Si no han presentat les activitats i la

seua mitjana ès superior a 5, tindràn un 5 de nota en la 3ª Avaluació. Si la mitjana ès infe-

rior a 5, i no han fet les activitats, evidentement no aprovaràn l'assignatura.

Aquest criteri serà aplicable a tots els nivells que el nostre departament imparteix classe.

4.- Si el professorat ha fet examens on line durant el període de confinament, els

valoraràn tal com estava previst en la programació per aquest curs.

5.- La nota final serà la nota mitjana de les tres avaluacions.

6.- Respecte als examens extraordinàris, se complirà la normativa dictada per

Conselleria

7.- A l’ alumnat que suspé les assignatures que impartim, s’el prepararia un pla de

recuperació de dita assignatura, que tindrà que treballar en el primer trimestre del proper

curs. Peró, cap la possibilitat de entregar a l’alumne/a suspés el pla de recuperació per a

que el treballe en l’estiu, i així puga entregar-lo en setembre i puga aprovar l’assignatura

abans de començar el nou curs i és necessari per un confinament com el curs anterior de

mesos durant la tercera avaluació.