IES Júlia Minguell Badalona. Joana Ferrer Bona Pràctica PDF

11
TÍTOL Diàleg interàrees: un treball curricular per a la formació i la cultura de centre DADES DEL CENTRE Nom del centre IES Júlia Minguell (Badalona) Adreça Niça, 4 Codi postal 08913 Localitat Badalona Telèfon 93 4607469 Adreça electrònica [email protected] Servei territorial Barcelona Comarques RESUM DE LA PRÀCTICA El Diàleg interàrees és una experiència educativa que s'imparteix des de fa tres cursos consecutius i que vincula el treball competencial del currículum i el treball en equip entre professors/es del centre i professionals de l'entorn vinculats al servei educatiu.La seva realització es fa en el marc de la programació d'aula de primer de Batxillerat de Filosofia i a partir de tres eixos de confecció: 1. Selecció de contingut significatiu (acord d'equip sobre prioritats d'aprenentatge) 2. Connexió amb altres àrees (vinculació entre programacions) 3. Funcionalitat i aplicabilitat del contingut treballat (casos pràctics a realitzar per l'alumnat consistents a simular problemàtiques o situacions reals; generar coneixement a partir dels continguts treballats i amb l'ús de les TAC; treballar a partir

Transcript of IES Júlia Minguell Badalona. Joana Ferrer Bona Pràctica PDF

Page 1: IES Júlia Minguell Badalona. Joana Ferrer Bona Pràctica PDF

TÍTOL

Diàleg interàrees: un treball curricular per a la formació i la cultura de centre

DADES DEL CENTRE

Nom del centre IES Júlia Minguell (Badalona)

Adreça Niça, 4

Codi postal 08913

Localitat Badalona

Telèfon 93 4607469

Adreça electrònica [email protected]

Servei territorial Barcelona Comarques

RESUM DE LA PRÀCTICA

El Diàleg interàrees és una experiència educativa que s'imparteix des de fa tres cursos consecutius i que vincula el treball competencial del currículum i el treball en equip entre professors/es del centre i professionals de l'entorn vinculats al servei educatiu.La seva realització es fa en el marc de la programació d'aula de primer de Batxillerat de Filosofia i a partir de tres eixos de confecció: 1. Selecció de contingut significatiu (acord d'equip sobre prioritats d'aprenentatge) 2. Connexió amb altres àrees (vinculació entre programacions) 3. Funcionalitat i aplicabilitat del contingut treballat (casos pràctics a realitzar per l'alumnat consistents a simular problemàtiques o situacions reals; generar coneixement a partir dels continguts treballats i amb l'ús de les TAC; treballar a partir

Page 2: IES Júlia Minguell Badalona. Joana Ferrer Bona Pràctica PDF

d'un grup virtual entre professorat i alumnat; resoldre problemes a partir de l'aplicació de l'aprenentatge treballat; realitzar activitats d'experimentació i de reflexió del seu entorn adaptades a l'aprenentatgeEl resultat de la pràctica educativa és la diversificació i el consegüent enriquiment de l'avaluació de l'alumnat amb possibilitats d'equilibrar l'equitat en la diversitat i la qualitat que ofereix el treball conjunt, compartit i aplicat del coneixement.

ÀMBITS D’ACTUACIÓ

L'experiència educativa incideix en quatre àmbits d'actuació: Aula de Filosofia/ Curs Primer de Batxillerat/Etapa Postobligatòria/ Centre educatiu/ Entorn vinculat al servei educatiu. Batxillerat És un treball curricular i de cultura de centre. Incideix, així doncs, en el currículum i l'organització de centre.

ÀREES/MATÈRIES/MÒDULS

Les matèries curriculars implicades són: Filosofia i Ciutadania, Ciències del món contemporani, Biologia, Geologia, Física, Matemàtiques, Llengües, Ciències Socials, Economia i Educació Física. Les àrees amb vinculació directa: les Tecnologies de l'Aprenentatge i del Coneixement (TAC) i la comissió d'Integració Social i Escolar del centre. Àmbits de coneixement procedents de l'associacionisme de la zona, del pla Educatiu d'Entorn i d'òrgans institucionals de la ciutat de Badalona.

CAPACITATS/COMPETÈNCIES

Les competències d'alumnat (i, simultàniament, de professorat) que condueixen a treballar i avaluar la pràctica educativa Diàleg interàrees són les vuit competències bàsiques de l'educació secundària. Hi són presents de forma integrada, aplicada i exercida autònomament. A continuació queden descrites i contextualitzades dins el projecte. 1. C. comunicativa lingüística i audiovisual: la cura de l'expressió oral, la sistematització i diversificació de l'escrita i l'ús de les presentacions audiovisuals com a mitjà d'expressió del contingut significatiu a transmetre. Aquesta capacitat es treballa al llarg de tot el procés d'aprenentatge de la pràctica educativa. 2. C. artística i cultural: el coneixement i el gaudi de la diversitat del fet artístic i cultural i l'actitud respectuosa i participativa en manifestacions culturals artístiques. La capacitat es treballa a partir de la selecció de contingut de la programació, la situació significativa promoguda pels professionals participants i el cas pràctic a resoldre contextualitzat en aquest contingut. 3. Tractament de la informació i competència digital i de recerca. Habilitats per a la cerca, tractament i comunicació de la informació i per a transformar-la en coneixement . Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjà d'informació, de comunicació, de recerca i de producció de coneixement. Promoure una actitud critica i reflexiva per a regular l'ús de les tecnologies. És aquesta una capacitat que es treballa i desenvolupa al llarg de tot el procés d'aprenentatge que assegura la pràctica educativa. El treball presencial de l'alumnat s'acompanya en cada seqüència didàctica d'un treball no presencial que compta amb l'ús de la xarxa per a ser realitzat. És una competència que avalua continguts, procediments i actituds de forma contínua i integrada en la metodologia que promou l'experiència Diàleg interàrees. 4. C. matemàtica. El treball de l'organització, la comprensió, l'expressió i el raonament matemàtic per descriure la realitat. Promoure plantejament i resolució de

Page 3: IES Júlia Minguell Badalona. Joana Ferrer Bona Pràctica PDF

problemes quotidians. La matemàtica és una competència que s'integra en la majoria dels casos pràctics a resoldre per l'alumnat. El disseny dels casos pràctics vetllen per l'objectiu d'analitzar i solucionar problemes quotidians a partir de l'organització de dades, la comprensió de la situació i l'expressió argumentada de la situació de fet. 5. C. d'aprendre a aprendre: Evidenciar el coneixement de les capacitats pròpies d'aprenentatge i d'autoregulació. I treballar i avaluar l'ús de les tècniques d'aprenentatge així com una positiva actitud envers l'aprenentatge. Al llarg del procés d'aprenentatge de la pràctica educativa s'observa ritmes d'aprenentatge diferents que demanen autoregulació i millora i que poden evolucionar i avaluar-se pel desenvolupament integral i autònom amb què compta l'aprenentatge Diàleg interàrres. 6. C. d'autonomia i iniciativa personal. Treball de valors personals, socials i democràtics. Propiciar situacions de presa de decisions i de control emocional. Valorar iniciativa de realització de projectes. Cadascuna de les situacions didàctiques impartides per l'equip de professionals i, així mateix, la metodologia emprada a les sessions ordinàries d'aula responen a una dinàmica de respecte, de pràctica de valors i de debat democràtic. És aquest un referent imprescindible per avaluar positivament la participació de l'alumne/a, la seva interacció amb els altres i el seu tracte exquisit en la presentació de punts de vista. Així mateix, segons el grau de participació de l'alumnat es preveuen projectes a realitzar tant individualment com a partir d'una col.laboració entre dos o tres membres (a l'apartat Documentació complementària s'adjunta un arxiu sobre la presentació de la plataforma virtual amb la que es treballa no presencialment amb l'alumnat i entre alumnat i professorat. Es tracta d'un projecte realitzat per dos alumnes que treballen la pràctica Diàleg interàrees). 7. C. en el coneixement i la interacció amb el món físic. Centrar-se en la comprensió i interpretació de la vida, el món físic i les seves interaccions. Treballar nocions i experiències científiques i tecnològiques. I, així mateix, reflexionar i vetllar per la pràctica de valors per la cura del medi ambient i la salut. 8. C. social i ciutadana. Treball sobre la participació i l'exercici de la ciutadania característica d'una societat plural. Així mateix, un treball reiterat de comprensió de la realitat social actual. Les dues competències específiques adquireixen prioritat dins la pràctica compartida atès que són les que donen nom als dos blocs temàtics que construeixen la programació Diàleg interàrees. Bloc I:El Coneixement humà com a paradigma d'interacció amb el món. La mirada científica del món. Bloc II:Consciència i treball de ciutadania. La programació d'aula subdividida en dos blocs temàtics permet que cadascuna de les situacions didàctiques creades i impartides pels professionals de l'equip de treball girin al voltant d'aquests continguts que, a la vegada, permeten treballar procediments, habilitats i actituds (en l'apartat Documentació complementària s'adjunta la programació del curs 08-09 on queda reflectida aquesta centralitat de les dues competències). Tot i que l'experiència educativa Diàleg interàrees s'ubica al primer curs de l'etapa postobligatòria queden recollides i integrades les vuit competències de l'etapa de secundària obligatòria a fi de garantir la continuïtat en el Batxillerat d'una formació contínua de l'ESO i propedèutica de futur professional (en l'apartat Valoració i conclusions es destaca que com a proposta de futur pel curs següent la dinàmica curricular Diàleg interàrees es desplegarà a primer d'ESO fet que assegurarà la formació i avaluació competencial de l'alumnat en les dues etapes de l'educació secundària).

Page 4: IES Júlia Minguell Badalona. Joana Ferrer Bona Pràctica PDF

DESCRIPCIÓ DE LA BONA PRÀCTICA

Curs acadèmic 2008/2009

Punt de partida 2006/2007. El perfil global i integrador de la matèria Filosofia a primer de Batxillerat va facilitar imaginar i iniciar un treball curricular basat en la connexió de matèries que permetés, a la vegada, donar respostes a una realitat social que apareix interrelacionada i amb diàleg amb molts àmbits diversos del coneixement.L'organització de centre de l'educació secundària basada en la divisió o separació entre departaments didàctics no propicia ni facilita un treball d'equip curricular que representi la realitat des d'un punt de vista global i dinàmic. Aquestes dues dades, i davant la bona resposta de l'alumnat a l'hora d'interpretar i representar-se situacions quotidianes fonamentades des d'un punt de vista filosòfic i global, va conduir a iniciar la pràctica educativa a partir d'algunes sessions de la programació d'aula. El curs 2007/2008 en motiu de l'aprovació de la LOE i el disseny competencial present en totes les matèries va confeccionar-se tota la programació d'aula de Filosofia a partir dels seus tres eixos cabdals (selecció de contingut; integració d'àrees i/o matèries; i aplicació de coneixement a partir de casos pràctics a resoldre per l'alumnat). L'elaboració de la pràctica va suposar produir la documentació justificativa de l'experiència i la constant pràctica reflexiva a partir del seu desplegament. El curs 2008/2009 Diàleg interàrees és un projecte educatiu desplegat en una formació competencial d'ampli abast. La implicació i el coneixement de la pràctica educativa dins la ciutat de Badalona permet debatre, interioritzar i consensuar que l'acció educativa assoleix resultats avaluables i de qualitat quan emergeix d'una xarxa de treball i es construeix entre tots els corresponsables de la funció educativa.

Objectius Els objectius que motiven el desplegament de la pràctica educativa són fonamentalment tres.

1. Fer camí cap a una cultura de centre més horitzontal entre departaments didàctics i equips docents.

2. Orientar i construir l'avaluació formativa i formadora del plantejament competencial de l'alumne/a (centrar l'aprenentatge en l'aprendre a conèixer i l'aprendre a fer)

3. Impulsar una educació integral i integrada de l'alumnat i del professorat que, a la vegada, faciliti el diàleg entre institut i centre educatiu.

Es tracta de programar, construir i reflexionar un disseny de formació de mig i/o llarg termini.

Desenvolupament de l’experiència

"El millor mètode d'educació ha estat sempre aquell que exigeix al deixeble que actuï realment”(Albert Einstein, 1936)

Page 5: IES Júlia Minguell Badalona. Joana Ferrer Bona Pràctica PDF

"El nivell d'exigència està molt més relacionat amb el requeriment d'aplicar i fer servir el que s'aprèn que amb el volum de coses per aprendre" (Cèsar Coll, 2007) La pràctica compartida Diàleg interàrees es construeix a partir d'un procés d'elaboració i d'experiència que conté les següents fases: FASE I:Treball individual professora matèria Filosofia (per ser la matèria-marc de la pràctica).

1. Treball del concepte de currículum (continguts, mètode d'ensenyament i avaluació) i el de programació. Selecció de contingut significatiu i de situació didàctica a crear. Flexibilització programació (què s'ensenya i com s'ensenya).

2. Globalitat d'una programació i concordança amb els objectius d'etapa. Treball de competències bàsiques i generals de la secundària obligatòria i postobligatòria. Formació global i continuada.

3. Engranatge de la proposta Diàleg interàrees (selecció i situació didàctica) dins el procés d'avaluació de la matèria: oportunitat per a una formació formativa i formadora de l'alumnat.

FASE II: Treball d'equip entre professorat participant.

4. Posada en comú amb cada professor/a i/o professional participant de la situació didàctica a aconseguir. Treball de consens amb la selecció de contingut significatiu i elaboració de l'activitat concreta (situació didàctica). Fer atenció a la visió de conjunt de la programació. Coherència de les idees exposades i de la distribució de continguts. Es destaca la intenció del professor/a de l'equip a construir una situació de caràcter integrador.

5. Treball d'elaboració de l'activitat per part del professor/a i/o professional extern a la matèria. Sessió pràctica i preparació del cas pràctic. S'assegura la presència de les competències bàsiques (ESO) i generals (Batxillerat).

FASE III: Ajustament projecte al procés d'avaluació (autoavaluació i coavaluació alumnat i professorat). Treball d'equip entre professorat.

6. S'omple el dietari professional com a document que recull la pràctica reflexiva de la sessió pràctica que ha portat a terme el professor/a i/o professional extern a la matèria. El dietari inclou l'expressió de les dificultats i oportunitats de l'experiència tant des del punt de vista de l'alumnat com del professorat.

7. Les sessions ordinàries d'aula amb les sessions específiques de cada situació didàctica permeten donar un sentit a l'avaluació de contínua i global. L'atenció a la diversitat es fa possible a partir de la relació entre equitat i excel.lència.

Page 6: IES Júlia Minguell Badalona. Joana Ferrer Bona Pràctica PDF

FASE IV: Comunitat de treball amb tots els participants (interns i externs al centre educatiu). Mes de juny-juliol.8.

8. Valoració i millora de la globalitat del projecte. El desenvolupament de l'experiència s'inicia amb l'impartiment de les sessions d'aula ordinàries de la matèria Filosofia guiades i orientades al disseny de la situació didàctica a treballar (la programació d'aula es segueix en tots els elements). Tot seguit es contextualitza i s'imparteix la sessió experimental per part d'un professor/a i/o professional i s'encarrega a l'alumnat el cas pràctic a realitzar. La dinàmica de l'experiència promou l'engrenatge entre totes les sessions i, alhora, la relació entre una i altra situació didàctica. S'estableix diàleg entre tot el professorat i l'intercanvi d'idees i propostes al llarg de tot el curs amb l'alumnat. La comunicació i l'aprenentatge en red augmenta les possibilitats d'aquestes connexions. S'amplien els referents del currículum i aquest adquireix significat i continuïtat.

Treball competencial (metodologia/tipologia d’activitats/organització social) veure annex guia d’ús

Diàleg interàrees és una proposta educativa de treball competencial en motiu de basar-se en la metodologia d'aula que vincula tres aspectes. En primer lloc, el seu punt de partença és la integració entre les àrees de coneixement i la consegüent connexió entre les matèries. El procés d'elaboració compta en la FASE I amb la selecció de contingut que requereix connectar amb altres matèries i dissenyar una situació didàctica global i transversal. El/la professor/a que imparteix la sessió de la situació didàctica té la responsabilitat d'abandonar la seva visió específica de l'àrea a la qual pertany i construir una sessió global i integrada. En segon lloc, i després de la sessió de la situació didàctica, l'alumnat té l'encàrrec de resoldre un cas pràctic basat en la simulació d'una problemàtica o situació real. És el moment de la funcionalitat dels aprenentatges basada en què l'alumnat connecti amb aquella situació a partir de fer-lo treballar amb un tema d'actualitat o d'un interès propi de l'alumne/a. En tercer lloc, les dinàmiques tant de les sessions ordinàries d'aula com de les específiques permet a l'alumnat expressar-se, valorar i fer propostes. Així mateix, l'ús de les TAC afavoreix la implicació, la responsabilitat i la cooperació de l'alumne/a en l'elaboració de les tasques. Es construeix una metodologia de treball que permet observar els diferents ritmes d'aprenentatge i exigir en cadascun d'ells la millora atès que l'alumnat visualitza la utilitat i sentit pràctic dels coneixements. La perspectiva global de l'aula Diàleg interàrees facilita veure la capacitat de l'alumne/a de connectar situacions, fets i procediments. L'observació d'aquesta dada és compartida entre l'equip de treball.

Page 7: IES Júlia Minguell Badalona. Joana Ferrer Bona Pràctica PDF

Temporització Es preveu que cada mes -d'acord amb el ritme de treball a l'aula sobre la selecció de contingut- s'imparteix una sessió pràctica basada en el disseny d'una situació didàctica i, posteriorment, el cas pràctic. La programació d'aula solament s'interromp per aquella sessió. En l'apartat Documentació complementària s'adjunta tant la programació del curs 08-09 com la reflexió pràctica feta des de la coordinació del projecte (professora Filosofia) i el/la professional corresponent.

Recursos humans i materials

Recursos humans: Equip de professorat del centre de nivells i àrees diferents. Vinculació i treball en xarxa entre professionals de l'entorn educatiu. Recursos materials: Ús de pissarra digital a l'aula i normalització de l'ús de les TAC al centre.

Valoració i conclusions Valoracions d'alumnat: 1. Demanda que la resta de matèries puguin treballar-

se amb la metodologia Diàleg interàrees. Fins i tot, l'alumnat del segon curs de l'etapa fa referència al projecte.

2. Motivació i implicació en les tasques de la matèria. Grau de motivació que va evolucionant en els diferents ritmes d'aprenentatge.

3. Seriositat, respecte envers l'equip de professionals que han estat units per elaborar un currículum coherent i útil.

4. Comunicació i intercanvi entre l'alumnat i l'equip de professionals fora de la sessió pràctica i al llarg de tot el curs.

5. Reconeixement d'un treball valuós i aplicable. 6. La integració per part de l'alumnat de la noció de

ciència com activitat de coneixement que interacciona constantment amb el món físic i social.

Valoracions professorat:

1. Bon exercici d'observació entre professionals, dins però també fora de l'aula. El professor/a extern a la matèria entra dins un aula que no li pertany i amb uns alumnes del seu centre però no de la seva matèria. Repte professional d'oferir qualitat, rigor i èxit del propòsit seleccionat.

2. La combinació entre professors/es de tots els nivells i d'àmbits que no pertanyen necessàriament a àrees específiques (TAC, Integració i cohesió social) orienta a concebre l'aprenentatge com un treball d'equip multiprofessional. Alhora, la tasca de compartir projecte entre professors/es i/o professionals amb trajectòria d'experiència educativa diferent ajuda a formar-nos com a equip.

3. Els objectius plantejats són possibles malgrat el pes de la lògica burocràtica pròpia d'un centre de secundària. El treball en xarxa demana comunicació entre professionals però la riquesa del

Page 8: IES Júlia Minguell Badalona. Joana Ferrer Bona Pràctica PDF

treball curricular la potencia i en garanteix la continuïtat.

4. La millora del projecte es construeix al llarg de la pràctica educativa. Es visualitza la possibilitat de flexibilitzar currículum i organització de centre.

5. Veure la selecció de contingut com a tasca necessària per a la societat actual. Acompanyada a ella hi ha la selecció d'espais i formes de comunicació. La singularitat de les sessions mostra la importància d'aquesta selecció (continguts, espais i "maneres" de comunicació).

6. Comunicació posterior a la situació didàctica creada pel professional i l'alumnat. Complicitat a partir del coneixement. La creació d'un grup anomenat "Casos pràctics Diàleg interàrees" a la xarxa de l'IES permet interactuar constantment professorat i alumnat a l'hora de conèixer els seus treballs posteriors i, també, ser valorats per qualsevol professional de l'equip. Es comparteix l'avaluació i es dóna a conèixer.

Perspectives de futur: El proper curs 2009/2010 s'aplicarà la pràctica educativa Diàleg interàrees al nivell educatiu de Primer d'ESO. Hi ha realitzada la proposta de planificació curricular i la previsió de recursos TAC necessaris. El mes de setembre es treballaran sessions d'equip docent amb aquest propòsit.El desenvolupament competencial basat en la integració de coneixements, la funcionalitat dels aprenentatges i l'autonomia personal es construirà a partir del treballde quatre o cinc àrees del currículum de l'ESO. A partir de la idea de compartir metodologia comuna s'elaboraran activitats conjuntes que suposin la integració de coneixements apresos i treballats en aquestes diferents àrees. El plantejament de situar la proposta a primer d'ESO respon a la possibilitat de la seva avaluació dins l'etapa i la continuïtat en el Batxillerat. L'avaluació va encaminada a observar el desenvolupament competencial de l'alumnat amb estreta relació a la millora dels seus resultats educatius.

Documentació complementària

• Vídeo you tube presentació xarxa digital i grup "casos pràctics Diàleg interàrees" (http://www.youtube.com/watch?v=Zvoot7YVSZI)

• Programació Diàleg interàrees curs 08-09. Reflexió pràctica docent.

Aspectes innovadors 1. Creació d'un espai de treball online. 2. Construir, compartir i utilitzar el currículum com a

parts d'un sol procés d'aprenentatge. 3. Proves escrites de l'alumnat amb riquesa de

coneixements i referents. 4. No atendre a perfils d'àrees ni de nivell. L'interàrees

i l'internivells crea un producte amb efectes

Page 9: IES Júlia Minguell Badalona. Joana Ferrer Bona Pràctica PDF

multiplicadors. Requereix una planificació i organització acurada.

Eficiència El treball inicial de construcció de la pràctica requereix atenció i reflexió sobretot per part del professor/a coordinador/a del projecte.Val a dir que una vegada el procés està endegat la relació recursos, esforços i resultats s’equipara

Criteris d’avaluació Avaluació com a procés de comunicació: El procés d'aprenentatge de l'alumne/a que participa en la metodologia Diàleg interàrees defineix l'activitat d'aprendre com experiència física, afectiva i cognitiva. L'alumnat respon positivament a la idea de compartir coneixements a partir d'una experiència pràctica fet que l' obliga a la seva implicació en l'activitat. L'experiència, com a tal, enllaça amb els coneixements previs de l'alumne/a (que el/la professor/a participant ha de tenir en compte) i els prepara per a la disposició de rebre'n de nous. Així mateix, la intervenció de professorat diferent (nous estils, nova comunicació) desvetlla a l'alumne/a l'afectivitat idònia que ajuda a la interiorització dels coneixements. Així doncs, alumnes que a través d'una prova escrita de coneixements no mostren massa competències, en les sessions interdisciplinàries i en la realització dels casos pràctics s'espera que responguin a partir de la seva excel.lència concreta. L'avaluació formativa de l'alumnat queda enriquida i diversificada al tenir en compte la seva formació més integral. L'experiència mostra que la metodologia del Diàleg interàrees augmenta al professorat de la matèria (i en alguns casos també al professorat participant que comparteix l'alumnat) la informació sobre l'avaluació de l'alumne/a i l'apropen de forma més equitativa al moment de l'avaluació sumativa. Procediment d'avaluació: L'avaluació de la matèria conté diverses activitats d'avaluació que responen als diferents moments de la pràctica educativa. Proves escrites a partir del treball curricular de l'experiència educativa, treball col.laboratiu, intervencions orals, presentacions de projectes, participacions en fòrum, aportació de recerca i documents de generació de coneixement són algunes de les activitats d'avaluació. El procediment és l'observació i regulació del progrés de l'alumne/a al llarg de la pràctica educativa. Criteris d'avaluació.

1. Saber exposar i comunicar els coneixements. 2. Participar en la dinàmica de la reflexió i el debat

oral. 3. Participar en la dinàmica de la reflexió i el debat

virtual. 4. Adquirir i relacionar els coneixements a partir del

treball competencial desenvolupat (integració,

Page 10: IES Júlia Minguell Badalona. Joana Ferrer Bona Pràctica PDF

funcionalitat, autonomia) 5. Realitzar tots els casos pràctics encomanats a

partir de les sessions experimentals d'acord amb el procediment establert.

6. Evolucionar en el rigor i la complexitat de l'elaboració i presentació dels casos pràctics.

7. Saber interrogar als professors/es participants del projecte amb cura, ordre i fonamentació.

8. Saber participar a la xarxa digital de forma pedagògica i ciutadana.

9. Integrar a les reflexions i a les proves escrites i orals els coneixements apresos i contrastats en altres sessions experimentals.

10. Mostrar implicació social i valorar els efectes de l'acció científica i ciutadana.

11. Generar qüestions de relació entre coneixements amb visió de recerca de futur immediat (d'aquest criteri emergeixen propostes de Treball de recerca pel proper curs).

12. Interioritzar les sessions experimentals basades en la situació didàctica creada pel professional i ubicar-les dins la programació d'aula.

AUTORIA DE L’EXPERIÈNCIA

Coordinació Joana Ferrer i Miquel. Doctora i Catedràtica de Filosofia. Llicenciada en Dret. Coordinadora pedagògica del centre IES Júlia Minguell i professora de Filosofia.

Professorat implicat Miriam Alcalà Vicente (Prof. Matemàtiques), Antoni Alonso Viejo (Tècnic Educació Pla Educatiu Entorn, Josue Barcia Martinez (Prof. Ciències), Ana Castellote Alonso (Prof. Ciències), Maria Dolors Estadella Garcia (Prof. Ciències), Montserrat Fernandez Mendez (Prof. Aula acollida), Maria Isabel Fernandez Ruiz (Prof. Castellà), Agustin Guijarro Camacho (Prof. Matemàtiques), José Martinez Abellán (Professional entorn educatiu), Montserrat Martinez Gargallo (Prof. Català), Rosa Miguel Gil (Tècnic Educació Ajuntament Badalona i coordinadora programa Comenius de participació ciutadana), Josep Pera Colomé (Regidor de Ciutadania i Convivència de l'Ajuntament Badalona, Montserrat Quiñones Perez (Prof. Aula acollida), Roger Rey Barbachano (Coordinador TAC i Prof.Ed.. Física), Mònica Tolsanas Pagès (Coordinadora Pla educatiu entorn),David Torrents Mingarro (Coordinador de Convivència de l'Ajuntament de Badalona).

Page 11: IES Júlia Minguell Badalona. Joana Ferrer Bona Pràctica PDF

CONTACTE

Nom i cognoms Joana Ferrer i Miquel

Telèfon 679623129 / 93 465 52 73

Unitat Centre IES Júlia Minguell

VALIDADOR/A

Nom i cognoms Josep Biayna Gea

Adreça electrònica [email protected]

Unitat Serveis Educatius de Badalona - CRP