iesmontserrat 2.0

Treball de Recerca Curs 2013/2014

iesmontserrat2.0

BERTA ISACH TEJEDOR

Tutora Teresa Moyà

Institut Montserrat Barcelona

iesmontserrat 2.0 IES Montserrat TR 2013-2014

1

ÍNDEX

1. Introducció 2

2. Explicació treball 3

3. Cromoteràpia 6

3.1. Proposta de colors 11

3.2. Proposta 1 13

3.3. Proposta 2 14

3.4. Proposta 3 16

4. Tipografia i Retolació 17

5. Aules 18

6. Laboratori 24

7. Aula de Dibuix 25

8. Jardí 27

9. Qüestionaris 28

10. Energies sostenibles 37

10.1. Reducció del consum elèctric 37

10.2. Energia Solar tèrmica 37

10.3. Tractament d'aigües 40

11. Conclusió 42

12. Agraïments 43

13. Bibliografia 44

14. Annex 1 Fotografies 45

15. Annex 2 Planell 49

16. Annex 3 Història de l’Institut Montserrat (TR d’en Pau Cabús) 59


2

1. INTRODUCCIÓ

Fa sis anys que vaig entrar en aquest institut, i anteriorment ja el coneixia

perquè el meu germà també hi va estudiar. A part d’això, aquí hi he passat

moltes hores de la meva vida, i encara que sempre m’hi he trobat a gust, he

pensat que amb quatre petites reformes podria ser un lloc més acollidor i a on

els alumnes, professors, treballadors i en general tothom que esta d’una

manera o altre vinculat en aquesta institució també hi estiguin. D’aquí aquest

títol, iesmontserrat 2.0.

L’objectiu principal del meu treball de recerca serà doncs reestructurar part de

l’institut.

A partir dels planells del institut que m’han proporcionat intentaré, amb els

mínims canvis possibles, i amb les mateixes mesures, poder aconseguir una

estètica més actual i moderna.

M’agrada tot el que fa referència a l’arquitectura i això serà el que , si tot va bé,

estudiaré més endavant. Evidentment arquitecte no ho sóc però si que tinc

idees que m’agradaria poder exposar en aquest treball. De tota manera hem

basaré tant sols en la part del disseny d’interior que en la part arquitectònica

del edifici, ja que no tinc els coneixements per poder fer un canvi estructural

del institut.

Per poder ser una mica més concret en la recerca i la línea estructural, la

professora que hem porta el treball, Teresa Moyà (professora de dibuix tècnic i

altres matèries), m’ha guiat i assessorat, i una de les coses que varem

comentar va ser que fes una enquesta en als alumnes del centre. Això m’ha

ajudat una mica més a entendre les necessitats, les coses positives i també les

negatives, ha escoltar i intentar arreglar-ho per el bé de tothom.


3

Aquesta enquesta es basa en deu preguntes que fan referència a diferents

aspectes del centre, tant a nivell de distribució, decoració i confortabilitat. Un

tutor de cada curs va ajudar-me a que els seus alumnes contestessis

l’enquesta, per poder tenir un ventall d’opinió, depenen dels anys que aquests

han passat en el centre. Les respostes han sigut bastant uniformes, coincidint

també en les opinions que els hi demanava. Les diferencies han estat

bàsicament entre els alumnes de Batxillerat i els de la ESO, sent els primers

molt més estrictes a l’hora de fer les valoracions.

També he de dir que en el fons el meu desig seria que tot això es dugués a

terme.

2. EXPLICACIÓ DEL TREBALL

Aquest treball consisteix a fer una reforma de l’Institut Montserrat de

Barcelona.

Esta situat al carrer Copèrnic 84, al barri de Sarrià - Sant Gervasi. L’Institut

Montserrat va ser construït al 1941 al carrer Balmes cantonada Diagonal, però

aviat va quedar petit i es va traslladar al 1948 a una torre del carrer Copèrnic

fins a l’actualitat. Al 1960 es va tenir que ampliar per mancança d’espai, més

tard al 1965 es va enderrocar la torre i es va construir l’actual edifici que es va

inaugurar el 1968. (veure annex 3)

Tot i les reformes interiors que s’han anat efectuant des de el 1968 fins ara, en

el centre li caldria un canvi d’aire, si més no, amb el que respecte a la part

estètica i modernitzar una mica les seves instal·lacions.


4

La reforma no serà estructural , o sigui que no es tocarà cap paret ni envà ni es

canviarà de lloc cap de les aules i altres estances del centre, tot i que m’hauria

agradat poder-ho fer.

Així dons, la reforma consistirà a fer canvis de color de parets i paviment,

distribució diferent del interior de les aules, canviar mobiliari del laboratori i aula

de dibuix, distribució dels espais del jardí, actualitzar la retolació i finalment

buscar la sostenibilitat en l’aigua, l’electricitat i la calefacció del centre.

Tot això crearà un ambient diferent i més actual que pot fer possible que tots

ens trobem més a gust amb el lloc de treball i d’estudi. Tots nosaltres i passem

moltes hores i com millor hi estiguem millor podrem rendir.

L’edifici consta de sis plantes dividides en:

Una planta baixa, quatre pisos, un nivell per sota, un edifici annex, i un jardí.

La planta baixa està dividida en diferents parts, primer tenim el vestíbul que és

el centre de la circulació en el institut, desprès hi ha diferents aules com,

consergeria, secretaria, sala de professors, sala de direcció, biblioteca, lavabos,

classe de batxillerat, i altres classes extres. Amb un dels extrems, per sobre de

la sala d’actes i al mateix nivell que la planta baixa però separat, hi han dues

aules de música.

El primer pis consta per una banda de aules de primer de la ESO i lavabos, i per

a l’altre aules de segon de la ESO, incloent en el mig del pis la sala

d’informàtica.

En el segon hi podem trobar a la banda esquerra aules de tercer de la ESO i

seminaris, i a la banda dreta més aules de tercer, l’aula de tecnologia, aules

extres i lavabos.


5

En el tercer pis hi trobem aules de quart de la ESO a les dues bandes, aula de

dibuix, aula de física, aula de biologia, seminaris i lavabos.

Finalment a l’últim pis de l’estructura hi trobem dues aules de batxillerat, l’aula

de dibuix i aula extra.

Des de la planta baixa podem excedir el nivell que queda per sota i a la mateix

altura que el jardí, on hi ha el gimnàs, vestuaris, lavabos, la sala d’actes.

Hi ha un ascensor central que va de la planta baixa fins al quart pis. Aquest

ascensor l’usa exclusivament el professorat i els treballador, tot i que si un

alumne té algun impediment físic, també el pot utilitzar.

També consta de una escala central que es bifurca en dues a banda i banda

d’aquesta.

L’annex és un petit edifici que esta situat a la dreta del institut, on és pot

excedir per unes escaletes situades a la planta baixa. Aquest annex consta de

dues plantes compartimentades en aules per els alumnes de primer i segon de

batxillerat, també incloent-hi un lavabo.

El jardí ocupa tota la part del darrera del edifici, on hi trobem el menjador,

pistes d’esport, aparcaments, i un gran bosc entre d’altres.

Aquest jardí és considerat de tipus romàntic, amb una gran varietat de especies

vegetals, com xiprers, oms, pins pinyoners, cedres, plataners, lledoners,

acàcies, llorers, figueres, nesprers, palmeres, etc. Des de fa uns quants anys, el

jardí s’ha fet famós per una nombrosa colònia de cotorres, que l’ha escollit com

a lloc de residència i procreació.


6

3. CROMOTERÀPIA

La cromoteràpia és l’aplicació de la fototeràpia en forma de color. L’espectre

electromagnètic pertany a la banda de llum visible, que va des de el infraroig

fins el ultraviolat, i que compren els color vermell, taronja, groc, verd, blau,

blau intens, i violeta.

El color és una part de espectre lumínic, i, al final és energia vibratòria. Aquesta

energia afecta de diferent manera al ser humà, depenen de la seva longitud

d’onda, produint diferents sensacions i sentiments dels que normalment no en

som conscients.

En el terreny de la psicologia la utilització dels colors és un recurs per tractar les

infermetats i proporcionar benestant personal i social. El color produeix un

efecte intens sobre la infermetat, el creixement personal i el desenvolupament

de la qualitat de vida.

El color és un dels element amb què el cos pot comunicar-se amb més facilitat

per cobrir les seves necessitats ja que cada color actua en determinades àrees

del organisme, regularitzant diferents anomalies físiques o mentals. Els color es

poden caracteritzar amb paraules que descriuen com els sentim

La cromoteràpia ha estudiat els efectes que produeixen els colors en el cos

humà, i s’ha comprovat que varien segons les cultures, climes i nacionalitats.

Tant mateix afecta a la totalitat del nostre esser i a la qualitat global del dia a

dia. Els colors contribueixen a que experimentem senyals visibles d’alegria,

força vital, inestabilitat emocional, tot això condicionat per la resposta que

tenim el color.

Durant molt anys s’han estat fent tot tipus de probes per saber exactament

quin són aquestes sensacions davant dels colors.


7

• Vermell:

El vermell és un color molt intens a nivell emocional, això fa que estimuli

l’esperit per les probes de curt termini. S’associa directament a les prohibicions i

als perills. Té molta força visual arribant a ser perjudicial per a les persones

nervioses, i alhora positiu per a la gent amb poca energia i tímida.

És el color de la sang i la vitalitat.

El color vermell el podem trobar de forma natural en: sang, fruita, foc, animals.

• Taronja

El color taronja s’associa directament a la joventut. La gent que li agrada el

taronja solen ser persones amb grans aspiracions, i amb una personalitat

enèrgica, dinàmica i optimista. Normalment es diu que són gent gregària amb

un concepte molt fort de les relacions socials, també indica gent intel·ligent i

amb un gran sentit de la lògica.

Aquest color té un efecte vitalitzador i aporta energia per afrontar les dificultats

de la vida. El taronja produeix il·luminació, confiança, intel·ligència, inventiva i

motivació.

El color taronja el podem trobar de forma natural en: fruita, sol, fongs, cereals,

ambre, resines, fusta, animals.


8

• Groc

El color groc representa la intel·ligència, el desenvolupament i la capacitat

intel·lectual, i estimula la renovació per focalitzar-la en la tasca de

perfeccionament de la personalitat.

La gent que li agrada aquest color sol tenir una ment energia, científica i

creativa. En general ens fa estar alegres i feliços, per tant les persones amb

depressions solen rebutjar el groc.

El color groc el podem trobar de forma natural en: flors, fruita, sol, blat, animals.

• Verd

El color verd té l’afecta de calmar el sistema nerviós i promoure el ingeni fent

així més fàcil trobar solucions efectives al problemes. És un color que s’associa

a la natura i a la vida, tot i que simbolitza la gelosia i l’enveja.


9

Des de el punt de vista psicològic el verd és un color de pau i equilibri, molt

més que el blanc, per això és un dels color preferits dels hospitals, ja que

neutralitza el vermell de la sang.

Les persones que prefereixen aquest color, són amants de la natura, i busques

l’equilibri, les coses serenes i tranqui-les. En general s’associa a la salut i al

benestar espiritual i material.

El color verd el podem trobar de forma natural en: gespa, fulles, olives, plantes,

verdures, fruita, animals.

• Blau

El color blau és fred, astringent i antisèptic, i s’associa amb la frescor del mar i

el cel, així com amb les altures i les profunditats. És un dels colors que agrada a

quasi tothom. En general el blau indica refinament, melangia i poesia. Una

persona que li agradi molt el blau, podem dir que té un temprament nostàlgic i

romàntic, ple de sensibilitat i equilibri, lleialtat vers a les amistats, consciència

de treball i de vida.

El blau indica confiança, i fa desenvolupar la nostre expressió creativa.


10

En l’aspecte psicològic, obra la ment i proporciona pau, tranquil·litat i harmonia.

Redueix la tensió i elimina les idees obsessives.

El color blau el podem trobar de forma natural en: mar, cel, flors, animals.

• Violeta.

El color violeta s’associa a la reialesa i simbolitza poder, noblesa, luxe i ambició.

També indica la saviesa, la creativitat, la independència i dignitat.

Hi ha enquestes que diuen que aquest color és el que prefereixen el 75% dels

nenes abans de la adolescència, doncs representa la màgia i el misteri.

Degut a que el violeta normalment no es troba a la natura, hi ha l’opinió de que

pot ser un color artificial.

La gent que li agrada aquest color solen ser persones que s’ha senten

importants, i amb un temperament una mica sarcàstic.

En l’aspecte psicològic ajuda a disminuir l’angoixa, les fòbies, la por i la

violència.

El color violeta el podem trobar de forma natural en: flors, verdures, animals.


11

3.1. PROPOSTA DE COLORS

Un dels aspectes més important per el que fa el canvi visual del institut és el

tema de la pintura. Tal com he explicat abans en el apartat de la cromoteràpia,

el color ens transporta i ens canvia el nostre estat d’ànim, i ens ajuda a estar

més a gust en el lloc on hem d’estar.

Un simple canvi de color ens pot aportar una mirada nova i una actitud més

positiva a l’hora de començar el curs.

Amb això intento que, en el cas de la pintura, i amb pocs recursos, donar un

aspecte més actual en el nostre centre.

Segons l’enquesta realitzada als alumnes del Institut Montserrat sobre els colors

de les parets, els resultats obtinguts són que per majoria els color més valorats

són sobretot els de gama clara, tot i que hi ha altre propostes.

Els resultats de l’enquesta han donat com a millor opció el color actual en que

està pintat el institut, seguit del color blau com a segona opció i com a tercera

el color blanc. Després de valorar aquest resultats i comparar mitjançant la

cromoteràpia els seus efectes, he arribat a la conclusió que el color blau seria el

més adequat per pintar les parets i portes del institut combinat amb el blanc.


12

Gràfic proposta colors

Actualment el institut està pintat de dos colors, la part del terra fins a mitja

paret està pintat de una color beix fort, i la resta incloguin el sostre de color

blanc.

Tots els pisos estan pintats de la mateixa manera, així com les portes que estan

esmaltades amb el mateix color que la part inferior de la paret.


13

Foto actual del passadís de la segona planta

A continuació exposo tres de les

propostes per canviar els colors de

parets , portes i terra del centre:

3.2 PROPOSTA 1

Tal i com està ara, simplement canviant

els colors.

La part inferior de les parets així com

les portes i marcs de les finestres i

lluernes de color blau i la part superior

de les parets i sostre de color blanc.

Aquesta seria la manera més simple de

realitzar el canvi de color, encara que potser la menys atractiva.

Proposta canvi color parets i altres


14

3.3. PROPOSTA 2

La idea consisteix en pintar cada pis d’una intensitat diferent del color blau,

començant per els pisos inferiors que haurien de ser de un color més clar,

doncs aquests reben menys llum, i anar pujant la intensitat de color, sempre de

la mateixa gama, a mida que anem pujant els pisos, doncs els últims reben més

claror de l’exterior al llarg del dia. De aquesta manera podem diferenciar cada

pis per una gama de color concret (foto2). Tanmateix cada pis es marcaria amb

un gran numero pintat com podem veure a la foto (3). Aquests números també

aniran canviant la intensitat del seu color al contrari que els dels pisos per fer

contrast i aniran col·locats a banda i banda del final de les escales de cada pis,

en total hi hauran dos números per pis. (Foto4)

Totes les aules, així com secretaria,

despatxos i sala de professors es

pintaran del mateix color, que serà

el blanc.

Totes les portes, marcs i lluernes de

les aules, lavabos, secretaria, etc. es

pintaran del mateix color del Foto1. Color del terra

numero del pis corresponent.

Els sostres aniran tots pintats de blanc.

El terra de tot el centre serà de linòleum de color

gris fosc. (Foto1)

Per el que fa als lavabos s’enrajolaran de color

blau i els sanitaris de color blanc.

Foto 2. Gama de blaus


15

Per el que fa al edifici de batxillerat, el pis 1 i 2, es correspondrà amb intensitat

i color a els pisos 1 i 2 de l’edifici principal.

Foto 3. Exemple numero a la paret

Foto 4. Escala principal


16

3.4 PROPOSTA 3

Aquí ens inspirem una mica en la forma que està actualment pintat el institut,

així dons mantindríem les dues parts de les parets diferenciades però en aquest

cas la part inferior ocuparia dos terceres part de la paret en alçada i aniria amb

un revestiment de linòleum de color marró - gris (foto5), que és un material

que requereix molt poc manteniment i és molt net, i la part de superior pintada

de color blanc, igual que el sostre. (foto 6)

Les portes i marcs de les finestres anirien pintades d’un color marró intens per

contrastar amb la resta.

El linòleum és un material utilitzat per fabricar recobriments de terra fabricat a

partir de oli de lli solidificat barrejat amb farina de fusta o pols de suro col·locat

sobre un suport d'una lona o tela. Se li solen afegir pigments a la barreja per

donar-li diferents colors.

Els terres de linòleum de més alta qualitat, anomenats 'INLA', són

extremadament durables. Aquests terres es fabriquen ajuntant i encastant

peces sòlides de linòleum. Es fabriquen versions

amb patrons geomètrics de linòleum en diferents

gruixos o dimensions, i poden portar impreses

capes més primes tot i que això els fa menys

durables i es desgasten amb més facilitat al

fregar-hi els peus. El linòleum de bona qualitat

és prou flexible per ser utilitzat en edificis en què

materials més rígids (com ara les teules

ceràmiques) es trencarien. Foto 5. Linòleum


17

En aquesta proposta li afegiria la idea

dels números dels pisos però aquesta

vegada en lloc de pintar-los els

col·locarem amb vinils del mateix color

que portes i finestres.

Foto 6. Exemple parets

4. TIPOGRAFIA i RETOLACIÓ

La tipografia és la forma gràfica d’expressar el llenguatge. Es pot veure com un

art i tècnica del us i selecció de tipus, originalment de plom, per crear treballs

de impressió.

Es tracta de una activitat que s’encarrega de tot lo referent als símbols, dels

números i les lletres de un contingut que s’aplica en un suport físic o digital.

El disseny, la aparença i les dimensions dels tipus depèn-ne de la tipografia. Es

possible distingir diverses rames o divisions en aquest art, com la tipografia

creativa, que explora les formes gràfiques més allà de la finalitat lingüística dels

símbols, la tipografia de edició, que vincula a les propietats normatives de les

famílies de tipus, la tipografia del detall o microtipografia que es centra en el

interlineat, el interlletrat i la marca visual i per últim la macro tipografia , que és

especialista en el tipus, l’estil i el cos dels símbols.

Un rètol és una inscripció ben visible per a senyalar el nom d'una empresa, d'un

carrer o un altre topònim, un cartell per a indicar el lloguer o la venda d'un bé

immobiliari o l'etiqueta que es posa a un objecte en una exposició, un museu o

una biblioteca.


18

A continuació mostro una opció de tipografia. La retolació serà a base de vinils

enganxats directament a les parets amb l’avantatge de que els vinils es poden

canviar en qualsevol moment sense malmetre les parets.

Estil Geomètrica

5. AULES

Al llarg dels anys la mentalitat de les escoles ha anat evolucionat

favorablement i, en conseqüència, també ho ha fet la seva organització i

estructura tant interna com externa. Abans els centres escolars eren

ambients tancats en sí mateixos sense produir-se gaire contacte amb el

seu entorn. Amb el pas del temps s’ha anat introduint el concepte

“d’escola nova”, fet que ha permès començar a establir vincles i a

relacionar-se amb l’exterior fins al punt d’arribar a canviar el medi que

l’envolta i amb el qual treballa. L’escola ja no és un lloc amb quatre parets

on s’ensenyen coses: és un conjunt d’espais i escenaris educatius amb

diferents objectius.


19

Per aconseguir una bona organització de les aules, s’ha de tenir clar el

concepte d’espai educatiu: espai en el qual s’inclou el medi físic y material

de cada centre educatiu juntament amb les interrelacions que es

produeixen tan en aquest medi com en el medi que els envolta. Dins

d’aquest espai educatiu hi ha diferents elements que s’han de tenir

present per a una bona organització: els elements estructurals i

l’equipament i mobiliari.

El primer inclou l’aula pròpiament dita, ja que és el lloc principal on es

desenvoluparà el treball educatiu. Crec que aquesta influeix molt en

l’aprenentatge del alumne, ja que, depenent de la seva organització, es

treballarà millor o pitjor. Un altre espai important és el circular i

comunicatiu com els passadissos, el vestíbul, les escales... Antigament,

aquests espais ocupaven gran part del centre escolar sense ser aprofitats,

eren espais morts sense cap utilitat. Amb el temps, s’ha vist que poden ser

útils. Aquests llocs es poden reorganitzar posant ordinadors per consultar

informació, taules per llegir, prestatges amb llibres com a petita

biblioteca, fer zones de descans o pel temps de lleure... Fins i tot hi ha

algunes construccions modernes que ja opten per eliminar-los ja que

s’intenten integrar com una part més de les aules.

Existeixen estudis que expliquen quines característiques haurien de tenir

els elements estructurals en funció de les necessitats educatives dels

centres. Aquestes es podrien resumir en que la seva estructura bàsica

hauria de ser adaptable per poder-la canviar quan fes falta o introduir

canvis i els espais fossin flexibles per poder complir diferents funcions. Per


20

poder aplicar això, els espais han de ser variables pel que fa a les

dimensions i amb funcions polivalents.

Tot i això, un ha de ser realista i observar que hi ha molts centres que no

estan dissenyats per poder aplicar tot això, ja que la seva distribució no ho

permet, a menys que canviï tota l’estructura del centre (difícil d’aplicar pel

seu elevat cost econòmic).

Això passa perquè moltes vegades, els arquitectes que edifiquen les

escoles són simplement arquitectes sense gaire idea de les necessitats que

els alumnes necessiten en un centre. Només tenen quatre nocions i

construeixen els edificis com un altre qualsevol. Crec que el que s’hauria

de fer és, o bé que els professors poguessin parlar amb l’arquitecte per

comentar com millorar l’estructura del centre o bé que hi haguessin

arquitectes ja especialitzats en construccions d’escoles. Però això no

acostuma a passar i s’edifiquen centres que no estan gens adaptats a les

necessitats de l’alumnat ni del professorat. Per aquest motiu, s’han de

buscar altres alternatives perquè l’alumne es senti agust en un espai on

passa la gran majoria del seu temps i on més es relaciona.

El segon element que s’ha de tenir present per a la bona organització són

els equipaments i el mobiliari. S’han d’adaptar tant a les activitats que es

realitzin com al nivell dels alumnes. Una solució podria ser a través

d'estructures modulars i adaptables entre si, com per exemple les taules,

ja que permeten un treball individual o en grup, depenent del que s’estigui

realitzant i quina metodologia es vulgui utilitzar. Un altra aspecte


21

interessant és tenir suficient material tecnològic, però això a vegades no

passa, ja que hi ha escoles que depenen de subvencions o ajudes i no

sempre tenen allò bàsic per treballar millor.

Diferents tipus de distribució

Molta gent es pot preguntar si realment és necessari tenir present tot això

i el perquè de canvia l’espai. La resposta és simple: és necessari per

millorar el procés d’aprenentatge de l’alumne, adaptar millor les

programacions, plans d’estudis i les activitats a realitzar pel professorat i

el centre educatiu en general i per millorar la qualitat d’ensenyament.

La distribució d’una aula depèn molt de l’edat dels nens. Crec que quan

són petits és millor posar-los en grups de quatre o cinc perquè

s’acostumin a treballar de manera col·laborativa i ja de més grans, en

taules més separades ja que tenen la capacitat de treballar de manera

més individual sense deixar de treballar en grup. Tot i això, i com he


22

comentat abans, les taules haurien de ser mòbils per facilitar el treball en

grup quan fos necessari.

Aquesta distribució està pensada per nens de cicle inicial i mitjà. La idea és

tenir unes taules que es puguin adaptar a diferents situacions i matèries i

que el professor doni la classe movent-se per tota l’aula en lloc d’estar en

un punt en concret com assegut a la taula o davant la pissarra.

Encara que molta gent no li dona importància a la distribució de les taules,

alguns estudis indiquen la interrelació que hi ha entre el lloc que ocupen

els alumnes i el seu rendiment escolar, ja que els que tendeixen a ser més

participatius es col·loquen a les primeres files i els que mostren menys

interès al darrera. Per això la clàssica distribució de les taules en files i

totes mirant cap a la pissarra i cap la taula del professor moltes vegades

no és la més adequada. Una distribució espacial activa acostuma a ser més

pràctica i efectiva on les taules estan distribuïdes de manera irregular i

adaptades a les necessitats de la matèria que s’està donant i el professor

no sempre està situat a un mateix punt, sinó que es va movent per tota la

classe. Fins i tot, es podria impartir una classe directament sense les taules

i les cadires, tal com es pot apreciar en un bloc d’una escola, on fan música

directament asseguts a terra, ja que la metodologia emprada per fer

aquesta assignatura és força dinàmica i de moure’s i el mobiliari molesta

més que no pas ajuda.


23

Nova proposta d’aules

En aquest apartat em limitaré a condicionar el mobiliari i altres, ja que no puc

fer cap canvi estructural ni espaial, doncs hi ha una manca obvia de superfície.

Per tant s’hauria de canviar les taules i les cadires per altres de més còmodes i

adaptables per el bon funcionament del alumnat

També es podria col·locar vidres intel·ligents que permeten l’estalvi energètic i

redueixen la radiació solar, així com l’aïllament acústic.

A continuació poso exemples de mobiliari:

Taula o pupitre individual amb quatre potes i

amb una safata de reixa metàl·lica de 20mm de

diàmetre. El sobre en compacte (resina fenòlica)

hidròfug d’alta resistència. L’estructura de les

potes és un tub de 30mm de diàmetre.

La resina sintètica termo estable, caracteritzada

per la seva resistència la calor i l'aigua, està

formada per la condensació del fenol i el formaldehid, de gran resistència a

l'envelliment.

Cadira amb estructura en tub de diàmetre de

22 mm pintada en sistema epoxi. Carcassa

amb disseny anatòmic de polipropilé resistent.

Apilable. Obertura posterior per facilitar la

mobilitat. Postura ergonòmica ideal per a les

funcions d’escriure i escoltar.


24

6. LABORATORI

Actualment el laboratori és una classe rectangular amb un terra d’una forta

inclinació, que no és adequada per els tipus de treballs que és duen a terme, ja

que transportar líquids, i material delicat comporta un cert risc en aquest tipus

de terra.

Per poder millorar aquesta aula he consultat a les professores de ciències, per

saber quina seria la millor manera de distribuir-la i actualitzar-la. Els requisits

principals són aquest:

• Treure la inclinació del terra i deixar-ho a nivell de superfície. D’aquesta

manera l’aula visualment quedarà més gran i fàcil de circular i sobretot amb

menys risc d’accidents.

• Treure les taules actuals i canviar-les per taules a on hi puguin treballar

varies persones per banda. Aquestes taules haurien de dur endolls amb

connexió a Internet.

• Canviar les cadires actuals per unes cadires altes amb respatller.

• A la banda contraria de la finestra hi haurien de anar les tres piques d’aigua

separades entre elles i amb una única conducció, per tal de que sigui més

fàcil la neteja del material sense que hi hagi una aglomeració d’alumnes.

• Canviar l’armari del fons del fons.

• Canviar la campana extractora per una de més potència.

• Millorar la ventilació de l’aula per prevenir possibles intoxicacions.

Planell del laboratori actual.

Veure Annex2


25

Proposta de mobiliari:

Exemple de taula Exemple d’aixetes

Exemple d’armari

7. AULA DE DIBUIX

Actualment l’aula de dibuix consta de unes taules massa altes i uns tamborets

bastant incòmodes per poder treballar i dibuixar amb condicions. Per altre

banda la tarima que hi ha davant de la pissara la conservaríem, ja que és una

manera de donar importància al professor/alumna que estigui allà. Aquesta

tarima també s’ha d’afegir a l’aula del 4rt pis.


26

Amb ajuda de la professora de

dibuix i tutora del meu treball

(Teresa Moyà) he decidit canviar

les taules individuals per unes

dobles, i no tant altes. Per altre

banda les cadires serien normals

o tamborets amb respatller.

Planell del laboratori actual. Veure Annex2


27

8. JARDÍ

Aquest jardí és considerat de tipus romàntic, amb una gran varietat de especies

vegetals, com xiprers, oms, pins pinyoners, cedres, plataners, lledoners,

acàcies, llorers, figueres, nesprers, palmeres, etc. Des de fa uns quants anys, el

jardí s’ha fet famós per una nombrosa colònia de cotorres, que l’ha escollit com

a lloc de residència i procreació.

A partit dels resultats de l’enquesta que vaig realitzar als alumnes, una gran

part d’ells els hi agradaria millorar la comoditat del jardí, tot i que els hi agrada

la distribució.

En aquest institut el jardí equival al pati de la escola, de manera que han de

conviure la gent que vol practicar algun activitat física, amb la que simplement

vol descansar a l’hora d’esbarjo. Això no és cap problema, doncs el jardí té unes

dimensions considerables, però li manquen llocs on poder seure

tranquil·lament. Aquest problema es podria arreglar fàcilment col·locant bancs

o similar en uns espais concrets i estratègics del jardí.

Aquest mobiliari, juntament amb papereres, taules, etc, hauria de ser d’un

material que s’integrés perfectament en el seu entorn.

Tinc entès que part del professorat que fa guàrdies a l’hora de l’esbarjo,

demanen algun espai on poder seure i no haver d’estar tota l’estona de peu.

Veure Annex 2.


28

9. QÜESTIONARIS

• Valoració general:

Resultats del qüestionari realitzat a 29 alumnes de diferents edats i sexe del

Institut Montserrat mitjançant el correu electrònic.

Les deu preguntes fan referència a aspectes estructurals, de mobiliari,

d’estètica i de mobilitat dins del centre.

El 38% són nois i el 62% són noies.

Pràcticament la meitat del enquestats els hi agraden les aules encara que un

59% troben que no estan ben situades i el 79% creu que s’ha de caminar molt

per dintre el centre per fer el canvi d’aula. Així com prefereixen en un 66% que

les taquilles estiguin a fora.

El més mal valorat de tot són les cadires de l’aula del laboratori, pràcticament la

majoria creu que s’haurien de canviar. Seguit de la sala d’actes que sembla ser

que no és gaire còmode.

Per el que fa al color de les parets és molt variat tot i que el blanc i els colors

clars són preferents.

La valoració global és de un 4 sobre 6.

També es podria comentar que els alumnes de batxillerat són molt més crítics

que els de la ESO, ja que porten més temps en el centre i això fa es creï una

forta empatia, i per conseqüència vulguin un canvi. Per altre els de la ESO, al

entrar en un centre nou, ho vegin amb uns altres ulls i no siguin tant crítics.


29

QÜESTIONARI TREBALL DE RECERCA:

Curs: .............. Sexe: � Home � Dona

Edat:.................

Aules:

Estan ben situades en el centre? � Si � No

Com t’agradaria?............................................................................................

Estan ben distribuïdes interiorment? � Si � No

Com t’agradaria?............................................................................................

Les taules estan ben col·locades? � Si � No

Com t’agradaria?............................................................................................

T’agrada la il·luminació? � Si � No

Com t’agradaria?...........................................................................................

Vols les taquilles dins les aules? � Si � No

Circulació:

Has de caminar molt per canviar de classes ? � Si � No

Jardí:

Està ben distribuït? � Si � No

T’agradarien més zones amb bancs? � Si � No

T’agradarien més zones per fer activitats físiques? � Si � No

Que penses del menjador?..............................................................................

Altres espaïs:

Trobes còmode la biblioteca? � Si � No

Trobes còmode la sala d’actes? � Si � No

Que penses dels vestuaris?.............................................................................

Que penses dels lavabos?..............................................................................

T’agradaria canviar el color de les parets? � Si � No

Digues de quin color.......................................................................................

Sobretot m’agradaria que canviessin. Perquè? .................................................

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

(respon una o tantes coses com vulguis canviar)


30

Aules: Estan ben situades?

Un 80% d’alumnes consideren que les aules estan ben situades i l’altre 20%

que no ho estan.

Aules Estan ben distribuïdes interiorment?

Un 70% d’alumnes pensen que les aules estan ben distribuïdes interiorment, i

l’altre 30% restant diuen que no.


31

Aules Les taules estan ben col·locades?

Un 76% de l’alumnat esta d’acord amb la col·locació de les taules, i la resta, un

24% diu que no ho estan.

Aules T'agrada la il·luminació?

Una majoria del 87% els hi agrada la il·luminació, per contra de un 13%


32

Aules Vols les taquilles dins les aules?

Un 72% vol les taquilles dintre les aules, i un 28% les vol en el passadís.

Sexe

Han fet l’enquesta un 48% de dones, i un 52% d’homes.


33

Circulació: Has de caminar molt per canviar de classe?

El 46% dels alumnes diuen que han de caminar molt per canviar de classe,

però la gran majoria són alumnes de primer de la ESO i de primer de

Batxillerat, els primers perquè encara no estan familiaritzats amb el centre i els

altres perquè estan en el pavelló annex.

I el 54% diu que no els hi cal caminar gaire, perquè la majoria són de segon,

tercer, i quart de la ESO i tenen les classes a prop unes de les altres.


34

Jardí: Està ben distribuït?

Un 90% li agrada com està distribuït el jardí, i el 10% no.

Jardí: T’agradarien més zones amb bancs?

Un 66% dels alumes els hi agradarien més zones amb bancs, i un 34% no en

ficarien.


35

Jardí: T’agradarien més zones per fer activitats físiques?

Un 59% voldrien tenir zones per practicar activitats físiques i un 41% pensa

que no.

Altres espaïs: Trobes còmode la biblioteca?

La gran majoria, un 96% troba còmode i agradable la biblioteca, en contra de

un 4% que no els hi agrada.


36

Altres espaïs: Trobes còmode la sala d’actes?

Un 58% de l’alumnat els hi agrada la sala d’actes, i un 42% no la troben

còmode, sent la majoria alumnes de batxillerat.

Altres espaïs: T’agradaria canviar el color de les parets?

Un 62% els hi agradaria canviar el color de les parets de l’institut, i un 38% no.


37

10. ENERGIES SOSTENIBLES

10.1. REDUCCIÓ DEL CONSUM ELÈCTRIC

El led representa un nou sistema d’il·luminació intel·ligent, un nou sistema

lumínic que representarà a mitjà termini un canvi de model energètic, atès que

reuneix avantatges molt significatius respecte als models tradicionals estalviant

fins un 90% del consum:

• El led té una llarga vida útil i un menor consum, es calcula que pot arribar a

durar 50.000 hores, molt més que una bombeta tradicional.

• Suposa un estalvi del 90% en la factura de la llum.

• Té la característica de no escalfar-se.

• No conté mercuri.

• És 100% biodegradable, cosa que fa que sigui un producte respectuós amb

el medi ambient i cent per cent reciclable.

• Redueix les emissions de CO2, a causa del baix consum d’energia.

• No provoca emissions ultraviolades o infraroges que són nocives.

10.2. ENERGIA SOLAR TÈRMICA

L'energia solar tèrmica és una de les aplicacions pràctiques que té més futur

dintre del marc urbà per a reduir l'emissió de gasos contaminants i disminuir la

dependència dels combustibles fòssils. Els materials, el disseny i la instal·lació

són els costos d'un sistema solar, ja que no requereix cap combustible per al

seu funcionament i els costos de manteniment són molt baixos, a diferència

dels sistemes convencionals d'escalfament.

El funcionament bàsic de tots els sistemes solars tèrmics és simple: es capta la

radiació solar i la calor es transfereix a un fluid portador de calor (aigua o aire).


38

Una instal·lació d'energia solar tèrmica concentra la calor del Sol acumulat en

uns panells denominats col·lectors i la transmet d'un lloc a un altre sense la

utilització d'electricitat, a diferència de les plaques fotovoltaiques.

• Tipus d'aplicacions en Energia Solar tèrmica

Aigua calenta solar

Una solució molt rendible i fàcil per a aconseguir aigua calenta de forma

gratuïta: amb una instal·lació senzilla, que pot aconseguir el 100% del consum

d'aigua calenta en un habitatge fins a l’hivern, i estalviar energia i diners.

Calefacció solar

L'ús de calefacció solar ens permet aconseguir fins a un 55% d'estalvi en el

consum de gas o gas-oil per a calefacció, amb l'ús dels millors equips i la millor

tecnologia de propagació de la calor s’aconsegueix que les instal·lacions siguin

eficients i duradores

• Tipus de sistemes d'energia solar tèrmica

Existeixen diferents sistemes d'utilització d'energia solar tèrmica:

1. Termosifó: és el sistema més senzill. Funciona de forma completament

mecànica, sense necessitat d'electricitat ni per a controls solars ni per a bombes

hidràuliques, pel que suposa el sistema més senzill, ràpid i barat d'instal·lar.

Lògicament, aquesta senzillesa té una contrapartida, i és que també es tracta

del sistema més simple i el seu ús està limitat a la generació d'aigua calenta per

a un màxim de quatre persones en funció de latitud i consum. Només pot

dedicar-se a la generació d'aigua calenta, doncs no té capacitat de generar

calefacció. Té el dipòsit integrat en la mateixa placa i no necessita sala de

màquines per al seu funcionament.


39

2. Panells de polipropilè. Només s'utilitzen per a la climatització de piscines

descobertes.

3. Col·lectors solars plans. Els col·lectors plans són els més comuns i més

àmpliament usats. S'utilitzen tant per a generar aigua calenta com per a

generar calefacció i la seva utilització és més complexa que els dos anteriors.

Requereixen de circuits hidràulics propis, així com d'una sala de màquines. Els

panells solars estan travessats per un circuit hidràulic tancat; l'aigua que

discorre per ell és escalfada en els panells solars i arriba fins a un acumulador,

un dipòsit d'aigua especialment aïllat per a evitar pèrdues de calor, com un

termo. El circuit d'aigua del edifici entra dintre d'aquest dipòsit, així com el

circuit de calefacció, d'estar inclosa la calefacció solar en la instal·lació, i és aquí

on es produeix el intercanvi de calor entre l'aigua provinent de les plaques i

l'aigua dels circuits d'aigua potable i calefacció.

4. Col·lectors de tubs de buit. Els tubs de buit són col·lectors tèrmics d'alt

rendiment que s'utilitzen normalment per a la calefacció solar, però també allà

on hi ha un alt consum d'aigua calenta, o allà on la teulada no disposa de

l'orientació més adequada per a les plaques. D'altra banda, funcionen igual que

els col·lectors plans.

5. Concentrador solar tèrmic - fotovoltaic. El concentrador solar per a ús

domèstic és una innovació recent. Consisteix en un aparell concentrador dels

llamps solars que augmenta enormement el rendiment de les plaques, però

aquesta no és la seva característica més destacable. El realment destacable

d'aquest aparell és que genera simultàniament calor i electricitat, amb la qual

cosa, en els habitatges que ja tenen connexió a la xarxa elèctrica, poden

utilitzar aquest recurs per a produir aigua calenta, calefacció i una electricitat

que poden vendre a la companyia elèctrica.


40

10.3. TRACTAMENTS D’AIGÜES

El tractament d'aigües implica la creació de dos circuits hidràulics separats: un

d'ells és utilitzat solament per a l'aigua potable, mentre que l'altre s'utilitza per

a usos on aquest valuós recurs no és imprescindible, tals com la bugada el reg

de jardins o la neteja. L'estalvi d'aigua pot arribar a arribar a el 80% de utilitat

al llarg de l'any.

Tipus d'aplicacions en tractament d'aigües

- Tractament d'aigües residuals

Les aigües residuals o negres són les procedents del desguàs de la cuina o del

váter. Segons la FAO, són especialment eficaces per al reg.

- Reciclatge d'aigües grises

A causa de l'escassesa d'aigua, la societat s'està conscienciant de la importància

del reciclatge d'aigües. La despesa domèstica diari per persona és de 129 l i la

meitat provenen de la dutxa i la cisterna. A part de limitar aquesta despesa, es

pot optar per sistemes de reciclat per a millorar el consum.

- Captació d'aigües pluvials

La recuperació d'aigua pluvial consisteix a filtrar l'aigua de pluja captada en una

superfície determinada, generalment la teulada o terrat, i emmagatzemar-la en

un dipòsit. Després l'aigua tractada es distribueix a través d'un circuit hidràulic

independent de la xarxa d'aigua potable.


41

- Descalcificació d'aigües

L'aigua que ens arriba a casa que prové directament de la xarxa pública de

subministrament, presenta calç i altres substàncies que poden ser perjudicials

per al nostre cos. La depuració d'aigua ens aportarà estalvi d'energia, augment

del rendiment i durada dels electrodomèstics.

- Depuració mitjançant osmosi

L'osmosi és un procés de depuració d'aigües mitjançant una membrana

semipermeable que té la funció de filtre. Aquesta membrana consta d'uns petits

porus que no deixen passar les partícules en suspensió contingudes en l'aigua,

però sí les molècules d'aigua.


42

11. CONCLUSIÓ

Quan et diuen que tens que fer “el treball de recerca” t’agafa una mica de por.

Tota la feina que hauràs que fer, per si la sabràs fer, per si arribaràs a temps

d’entregar-la, ja que és important per la nota per poder més tard estudiar el

que has somiat, perquè suposo que molts de nosaltres no sabem de quin tema

parlar, o per tot plegat, el cas és que sempre hi han aquestes angoixes, que

van desapareixent a poc a poc, a mida que veus que avances i que allò que

estàs fent t’agrada.

La idea va sortir espontàniament, doncs com ja he comentat en el treball, la

meva il·lusió és ser arquitecte i la remodelació d’aquest institut s’ha anat

gestant durant aquests cinc anys que he passat aquí. Sempre pensava, això

m’agradaria canviar-ho, allò podria ser diferent, això altre m’agrada, etc.

Fer aquests treball m’ha fet adonar que l’ institut és un edifici

arquitectònicament molt bonic i amb moltes possibilitats de millora, i que val la

pena que amb unes petites reformes pogués convertir-se en un espai modern i

actual a on tots els que hi han i tots els que vindran si trobin a gust.

Ara que el treball ja està acabat penso que podria haver fet més coses, però tot

i així estic satisfeta del resultat. La meva idea inicial era haver fet una maqueta

a escala però finalment les coses han anat derivant cap a altres, i s’ha convertit

en aquest treball.


43

12. AGRAÏMENTS

Vull agrair l’ajuda i suport de les diferents persones que amb els seus

coneixements i informacions han permès que pogués dur a terme aquest

treball.

En primer lloc a la meva tutora Teresa Moyà que en tot moment m’ha ajudat i

orientat per poder fer possible aquesta idea. A les professores de Ciències, Mª

Pilar Ricol i Montse Bolós per la informació que em van donar. També a Rafael

Bocanegre per proporcionar-me els planells del Institut.

Agrair també a Pau Cabús per deixar-me consultar el seu treball. Al arquitecte

Josep Gaspar, per deixar-me tota classe de llibres per consultar. A tots els

alumnes que voluntàriament van respondre al qüestionari que els hi vaig

passar.

Per acabar a la meva família per el suport que sempre em donen.


44

13. BIBLIOGRAFIA

Llibres consultats:

Neufert. “Arte de proyectar en arquitectura”. Editorial GG

Murphy, J i Rowe, M.: “Como diseñar marcas i logotipos”. Editorial GG

Jimènez, J i Ortega, D.: “Dibujo a mano alzada para diseñadores de interiores”.

Knall, W. i Hechinger, M.: “Maquetas de arquitectura técnica y construcción”.

Balzana, O.: “Cromoteràpia. Orígenes y fundamentos científicos”.

Pàgines web consultades:

http://www.google.es/search?q=fotografias+de+rotulos+de+puertas&hl=es&qscrl=1&

rlz=1T4TSEA_esES307ES310&biw=1280&bih=685&prmd=imvns&tbm=isch&tbo=u&so

urce=univ&sa=X&ei=OLKaUIDNPLO20QWlhYHoDQ&ved=0CB8QsAQ

http://elsenderodetudestino.blogspot.com.es/2009/08/el-color-blanco.html

http://tiposformales.wordpress.com/2010/09/04/clasificacion-tipografica/

http://clasificaciontipografica.blogspot.com.es/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tipografia

http://forum-psicologos.blogspot.com.es/2008/04/la-cromoterapia.html

http://definicion.de/tipografia/

http://www.unostiposduros.com/

http://kailepdesign.wordpress.com/2007/12/15/consejos-para-elegir-una-buena-

tipografia/

http://institutmontserrat.xtec.cat/index.php/ca/la-nostra-escola

http://www.forbo-flooring.es/Construccion/Productos/Linoleum/Furniture-

linoleum/Desktop/

http://www.pavimentosarquiservi.com/suelo-

vinilico?gclid=CPL35qOelLoCFWOWtAodlkEApg

http://ca.wikipedia.org/wiki/R%C3%A8tol

http://www.moblesgrau.com/cat/c/product/product/85/

http://www.moblesgrau.com/cat/c/product/product/105/

http://www.iluminacionluix.com/


45

14. ANNEX 1. Fotografies

Terrat

Escala de planta 0 a planta -1

Grafia i retolació Aula


46

Aula Banc

Passadís Passadís

Passadís

Escala


47

Escala principal

Escala principal

Passadís Passadís

Passadís Passadís


48

Jardí

Laboratori

Sala d’actes


49


50


51


52


53


54


55


56


57


58


59

16. ANNEX 3 Història de l’Institut Montserrat (TR d’en Pau Cabús)

Per parlar del Montserrat hem de començar pels seus orígens que es troben al

mes d’octubre de 1941. Cinc catedràtics, procedents de diversos llocs de l’estat,

havien estat nomenats per tirar endavant un institut que encara no existia,

l’Institut Montserrat. Escrigueren l’acta de constitució del Instituto Nacional de

Enseñanza media “Montserrat” de Barcelona. Aquí va néixer el Montserrat. Es

trobaren en una situació d’anormalitat que no s’esperaven, en què no tenien ni

alumnes ni professors; així ho deixen escrit. Tot i així decideixen tirar endavant

malgrat que d’entrada no els sembla fàcil poder engegar un institut sense els

seus elements característics. D’entrada es reparteixen, entre ells, els càrrecs

directius de director, secretari i interventor, que els assumeixen Agustín P. del

Pueyo, Basilio Francés i Fernando Estalella respectivament. També se situen a

les càtedres de cada matèria:

Acorden que, mentre no trobin on impartir les classes, el domicili de Fernando

Estalella serà la seu de l’Institut on rebran la correspondència.

Al novembre lloguen la casa Pérez Samanillo, un edifici modernista situat al

carrer de Balmes 169, cantonada amb l’Avinguda de la Diagonal, propietat del

Cercle Eqüestre.


60

L’any 1942 comencen a tenir professors i alumnes, sembla que el procés d’inici

ja va en marxa i és aquest any quan neix realment com a institut, quan es

comencen a impartir classes. Però no podem oblidar que l’Institut estava de

lloguer en aquest edifici. L’any 1947 El Baró de Güell, president del Cercle

Eqüestre volia la casa Pérez Samanillo per a situar-hi la seva seu i va demanar

al Montserrat que abandonessin l’edifici de Balmes. El Ministeri d’Educació

ofereix al Montserrat la possibilitat d’adaptar una de les torres que té al districte

de Sarrià-Sant Gervasi. Els directius del Montserrat creuen que, dins de les

opcions que tenen, és el més adequat per a l’Institut.

L’any 1948 s’instal·len a una torre de proporcions modestes al Carrer de

Copèrnic cantonada Marc Antoni.


61

Mesos després d’instal·lar-se decidiren fer la inauguració del centre aprofitant

que diverses autoritats visitaven la ciutat de Barcelona.

A partir de la inauguració, s’ha mantingut sempre al mateix lloc, al carrer

Copèrnic número 84.

L’any 1966 la torre del carrer Copèrnic on l’Institut estava allotjat va ser

enderrocada per construir un nou edifici de dimensions molt més ambicioses. Es

va enderrocar parcialment per tal que les classes no es deixessin de fer. I un

cop construïda la part enderrocada van enderrocar l’altre mentre que els

alumnes assistien al nou edifici.

“Que jo recordi van començar a fer l'edifici nou per la part de dalt i nosaltres

seguíem anant al vell. Quan va estar acabat per aquella banda, vam començar

el següent curs al nou edifici i aleshores van tirar el vell i van fer la segona


62

banda, que és la de més avall. Hi havia al terra una línia de banda a banda del

edifici de color, que era la separació dels dos edificis nous.”

Rita Farràs, alumna des de 1965 fins 1972

Van aconseguir un gran edifici amb molta capacitat per a acollir alumnes i unes

bones instal·lacions. Aquest edifici es manté encara ara, tot i que ha patit

incomptables reformes, i segueix sent l’Institut Montserrat.

iesmontserrat 2.0

Documents

Transcript of iesmontserrat 2.0