III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Macià Blázquez-Salom

25
www.uib.cat III Foro alternativas de sostenibiidad Islas Baleares Macià Blázquez-Salom Grup d’Investigació sobre Sostenibilitat i Territori [email protected]

Transcript of III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Macià Blázquez-Salom

www.uib.cat

III Foro alternativas de

sostenibiidadIslas Baleares

Macià Blázquez-SalomGrup d’Investigació sobre

Sostenibilitat i [email protected]

El modelo de desarrollo turístico

balear“Balearización es un término acuñado por

geógrafos franceses para describir la destrucción sistemática de la costa

debida a la construcción indiscriminada y excesiva.”

Fiol, Joan (1996). “The perfect guest: the poet and the island, a lasting affair”.

Gravesiana: The Journal of the Robert Graves Society, junio.

Análisis independiente y

crítico desde movimientos

sociales y universidades

Morales & Ruíz, 2008

Tourist arrivals and tourists accommodation capacity in the Balearic Islands (1950-2010) Pons, A.;

Rullan, O.; Murray, I.

(2014). “Tourism

capitalism and island

urbanization: tourist

accommodation diffusion in

the Balearics, 1936-2010”.

Journal of Island Studies, 9(2), 239–258.

Crecimiento continuo aplicado a los destinos turísticos

Tourism Area Life Cycle (TALC)Butler, R. (1980). “The concept of a tourism area cycle of evolution:

Implications for the management of resources”. Canadian Geographer, 24, 5-12.

Oligarquía hotelera• Elite ligada al

poder político• Exportadora de

la balearización• Oposición a la

“ecotasa”, apoyaron al gobierno Matas

• Determinan la regulación legalMorales & Ruíz, 2008

Principales Cadenas Hoteleras españolas y su posicionamento entre las 200 primeras cadenas

hoteleras mundiales, 2014 (www.hotelsmag.com)

Rànquing Empresa Matriu (lloc de residencia) Núm.

hotels Núm. habitacions

20 Sol Meliá SA (Palma) 360 93.99525 NH Hoteles SA (Madrid) 396 60.00030 Riu Hotels Group (Palma) 103 44.71035 Barcelo Hotels & Resorts (Palma) 141 37.47640 Iberostar Hotels & Resorts (Palma) 100 30.00059 Hotusa Group (Barcelona) 126 13.89291 Palladium Hotel Group (Eivissa) 48 13.700

103 Grupo Piñero (Palma) 25 12.000103 Grupo Husa (Barcelona) 120 12.000106 H10 Hotels (Barcelona) 43 11.900130 Princess Hotels (Reus) 22 10.000138 Hoteles Catalonia (Barcelona) 63 9.503150 AC Hotels by Marriott (Madrid) 75 8.491151 Be Live Hotels (Tenerife) 85 10.949169 Lopesan Hotel Group (Gran Canaria) 20 7.726

Total España 1.907 404.508

Sociedad y Turismo Nuevo Milenio

Las demandas del Régimen Especial para Alojamientos Turísticos:1. Deducciones del impuesto de sociedades.2. Deducciones del impuesto de bienes inmuebles.3. Deducciones a las cuotas a la Seguridad Social.4. Instauración de un IVA súper reducido del 4% para los servicios

turísticos.5. Eliminación de los impuestos de patrimonio y de transmisiones.6. Flexibilizar la contratación temporal.7. Regular por ley el derecho a huelga.8. Flexibilizar el despido colectivo.9. Facilitar el recurso a la desvinculación salarial.10. Otorgar mayor financiación estatal.11. Flexibilizar el desarrollo y uso turístico de espacios naturales

protegidos o patrimonio cultural.http://www.albasud.org/blog/es/578/el-rescate-hotelero#sthash.AcO05MlJ.dpf

Fluxos d'Invesió Estrangera Directa (IED) de/ a l'Estat espanyol, 1970-2010 (milions dòlars)

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.00019

7019

7219

7419

7619

7819

8019

8219

8419

8619

8819

9019

9219

9419

9619

9820

0020

0220

0420

0620

0820

10

Flux IED (entrada)Flux IED (sortida)

Entrada a la UE + inici

privatitzacions

Recolonització d'Amèrica Llatina

Crisi i sortida de capitals

65% en energía, TCI y financieras

(1993-2001)

Murray, I. (2012). Geografies del capitalisme balear: poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d’una superpotència turística. Tesi doctoral. Palma: UIB.

Distribució de l’oferta hotelera de les CCHH a Centre Amèrica i El

Carib (2010)

Argentina

Aruba

Baham

asBras

il

Cabo Verde

Costa Rica

Cuba

Ecuad

or

Guatemala

Jamaic

a

Marruecos

Mexico

Nicarag

ua

Panam

áPerú

Rep. Dominica

na

San Vice

nte y las

Granad

inasTú

nez

Turquía

Uruguay

Venezuela

Indonesia

Malasia

China

VietnamEgi

pto0

10

20

30

40

50

60

Sol-Meliá; 13

Sol-Meliá; 22

Sol-Meliá; 8 Sol-Meliá; 4

Iberostar; 8

Iberostar; 14

Barceló; 12

Barceló; 9

Riu; 12

Riu; 9

Riu; 9

Grupo Matutes (Fiesta y Sirenis); 8

Grupo Piñero; 14

Valentín Hotels

Globalia

Hoteles Globales

Blau Hotels

Hotetur

Viva

Oasis-Be Live

Grupo Matutes (Fiesta y Sirenis)

Grupo Piñero

Riu

Barceló

Iberostar

Sol-Meliá

Distribución de las plazas de las CCHH baleares

(2007)

Carib, Amèrica Central i Mèxic:

156,937

Espanya (sense les Illes Balears):

129,908

Illes Balears: 89,922

Resta del món: 131,322

30.8925.85

17.70

25.57

508.089

1996: 190,478

Murray, 2012: 2135

100 km

Reconversió d’enclavaments turístics balears: Platja d’en Bossa (Eivissa) i Magaluf (Mallorca)Fonts: IDEIB, Broadway Malyan España (2012), Aguiló i Reynés (2011) i SOL Hotels (2012).

Creixement urbà

Reconversió urbana-turística

Llegenda

Reconversión de enclavesturísticos maduros

Artigues, A.A.; Blázquez, M. i

Yrigoy, I. (2014). "La planificació

territorial i la reconversió de

zones turístiques

madures a les Illes Baleares

en l'actual crisi". Anuari

del Turisme de les Illes

Balears. Palma: Fundació

Gadeso, 135-146

1 km

Magaluf

1 km

Platjad’enBossa

Edificacions /habitatges a sòl

rústic

Piscines Piscines a sòl rústic

226.590 / 180.087 40.567 18.621

Hof, Angela; Blázquez-Salom,

Macià. (2013). "The Linkages between

Real Estate Tourism and Urban Sprawl

in Majorca (Balearic Islands, Spain)."

Land 2 (2), p. 252-277

Urban sprawl

Desregulación territorial turística como respuesta a la

crisi sistémica• Ley 4/2010 de medidas urgentes de impulso a la inversión

• Ley 8/2010 de revalorización integral de la PdP

• Ley 8/2012 del Turismo de las Illes Balears

• Ley 7/2012 de Ordenación Urbanística Sostenible

• Decreto-ley 1/2013 de impulso de zonas turísticas maduras

• Ley 2/2013 de modificación de la Ley 22/1988 de Costas

• Ley 2/2014, de ordenación y uso del suelo

Artigues, A. et al. (2011). "La profundización de la vía urbano-turística-financiera en Palma (2007-2011): políticas y materialización en tiempos de crisis". Observatorio Metropolitano de Madrid (eds.). (2013).Paisajes devastados. Después del ciclo inmobiliario: impactos regionales y urbanos de la crisis. Madrid: Traficantes de Sueños, p. 355-388.

¡Gracias!

Decret llei 1/2009 i Llei 4/2010 de mesures urgents per a l’impuls de la

inversió• Crea la figura de les “declaracions

d’interès autonòmic” per reduir terminis administratius i ambientals (art. 74)

• Possibilita la legalització de places turístiques al registre d’establiment turístics amb la rebaixa de la “ràtio turística” en un 75%, mitjançant l’adquisició de places (D.A. 5ª)

• Incentiva la renovació dels establiments d’allotjament turístic amb una amnistia que els exonera del compliment dels paràmetres turístics i urbanístics (D.A. 4ª)

Llei 8/2012 del Turisme de les Illes Balears

1. Arts. 78 i D.A. 4ª: legalitza els fòssils urbanístics, consistents en edificacions amb volums discordants amb la normativa, amb dispenses per ampliacions de fins a un 40% de de la seva edificabilitat

2. Arts. 35 i 48: deroga el principi d’exclusivitat d’ús dels establiments turístics (art. 16 LGT 2/1999): “No es poden compatibilitzar els usos d’allotjament turístic amb el residencial, industrial administratiu o comercial independent”

3. Art. 35: es podrà realitzar divisió horitzontal de la propietat amb la legalització de la figura dels condotels o els usos comercials independents, donant entrada a aquests estocs immobles als circuits secundaris d’acumulació de capital

Llei 8/2012 del Turisme de les Illes Balears

4. Art. 23: consolida la “declaració responsable d’activitat turística”: decret 13/2011 de simplificació dels procediments administratius i decret 20/2011, d’autoclassificació de categories.

5. Art. 44: establiments d’allotjament de turisme rural sense declaració d’Interès General ni AIA, amb legalització de construccions annexes per allotjament.

6. Art. 52: habitatges unifamiliars aïllats i adossats comercialitzables per a estades turístiques, sense importar la categoria urbanística del sòl.

7. Disp. Add. 6ª (Decret llei 1/2013): els establiments d’allotjament de les zones turístiques madures precisen de pla de modernització.

Decret llei 8/2012 de mesures urgents per a la Platja de Palma

1. Eximeix de les limitacions al creixement turístic i residencial que implantà la Llei 6/1999 de Directrius d’Ordenació Territorial

2. Desprotegeix la zona humida de Ses Fontanelles3. Possibilita la modificació del planejament “de

manera diferent de l’establert en la legislació o a l’instrument d’ordenació que correspongui...” (art. 3.1):• Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística, 1995:

coeficients d’edificabilitat, paràmetres de proporció turística, intercanvi d’aprofitament i reconversió

• Pla Territorial de Mallorca (2004): reserves mínimes per a sistemes generals, instalació d’equipaments i infraestructures

• Llei 2/1999 General Turística: usos i paràmetros de parcel·la per establiments turístics d’oferta complementària

Decret-Llei 1/2013 de mesures urgents de caràcter turístic i d’impuls de les zones turístiques madures:

• Addició d’1-2 plantes a hotels i apartaments > 4* i 3 claus.

• Modernització d’establiments excloses dels paràmetres territorials, urbanístics i turístics.

• Queda sense efecte la Llei d’edificacions fora d’ordenació pels establiments modernitzats.

• Règim transitori per equipaments a sòl rústic.

Llei 2/2013 de modificació de la Llei 22/1988 de Costes• Exclusió dels sistemes dunars del DPMT, just les necessàries per “garantir l’estabilitat de la platja i la defensa de la costa”. Formentera sense dunes.

• Els passejos marítims determinen la Ribera de Mar (DPMT).

• Legalitza parcel·lacions dins servituds de protecció i d’influència, amb serveis o consolidats en 2/3 parts.

• Exclou les salines i el parcel·lari de marines navegables del DPMT i les servituds.

• Prorroga les concessions d’ocupació del DPMT (75 anys) i permet la seva transmissió inter vius i mortis causa.

• Permet l’ocupació i ús excepcionals de platges urbanes per eventes turístics d’interès general.

• Amplia les autoritzacions d’ocupació d’1 a 4 anys.