Ildefons Cerdà La ciutat del futur - Inicio · 2020. 4. 9. · Reprogràfics) si necessiteu...
10
La ciutat del futur Àngel Simon i Àlex Tovar Jordi Vila
Transcript of Ildefons Cerdà La ciutat del futur - Inicio · 2020. 4. 9. · Reprogràfics) si necessiteu...
P.V.P.: 14,80 €
9 788417 137519
Ildef
ons C
erdà
· L
a ci
utat
del
futu
r
La ciutat del futur
Àngel Simon i Àlex TovarJordi Vila
ELS NOSTRES IL·LUSTRES
Ildefons CerdàLa ciutat del futur Ildefons Cerdà passarà a la història com el fundador de l’urbanisme modern. Home avançat al seu temps, va ser capaç d’unir les seves dues passions, l’enginyeria i la política, en un projecte que portaria el seu nom: el pla de l’Eixample de Barcelona o pla Cerdà. Nascut en una època en la qual les condicions de la classe obrera a les grans urbs eren deplorables, va crear un entorn millor per als habitants. Malgrat l’oposició d’alguns, va dissenyar una ciutat d’acord amb el seu ideal de justícia, igualtat i llibertat. Un lloc net, ple de llum i zones verdes: la ciutat del futur.
TextosÀngel Simon i Àlex TovarIl·lustracions Jordi VilaDissenyAnna BoschMaquetacióSara Latorre
© Vegueta EdicionsCol·lecció dirigida per Eva Moll de AlbaRoger de Llúria, 82, principal 1ª 08009 Barcelona www.veguetaediciones.com
ISBN: 978-84-17137-51-9 Dipòsit Legal: B 28147-2019 Imprès i encuadernat a Catalunya
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, tret de les excepcions que preveu la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 93 272 04 45 / 91 702 19 70).
Aquest títol inclòs a Els Nostres Il·lustres —la sèrie de biografies de personatges destacats dels àmbits de la ciència, la cultura i la història— pretén servir de suport cultural i educatiu, a més de complement extracurricular de diverses assignatures, amb l’objectiu de promoure el coneixement, la recerca, la innovació, el talent i la divulgació. Cada títol aproxima els infants a un personatge amb una trajectòria que ha contribuït significativament al desenvolupament i a la qualitat de vida de la nostra societat.
Guía de lectura Cites del protagonista Informació més detallada
TextosÀngel Simon i Àlex TovarIl·lustracions Jordi VilaDissenyAnna BoschMaquetacióSara Latorre
© Vegueta EdicionsCol·lecció dirigida per Eva Moll de AlbaRoger de Llúria, 82, principal 1ª 08009 Barcelona www.veguetaediciones.com
ISBN: 978-84-17137-51-9 Dipòsit Legal: B 28147-2019 Imprès i encuadernat a Catalunya
TextosÀngel Simon i Àlex TovarIl·lustracions Jordi VilaDissenyAnna BoschMaquetacióSara Latorre
© Vegueta EdicionsCol·lecció dirigida per Eva Moll de AlbaRoger de Llúria, 82, principal 1ª 08009 Barcelona www.veguetaediciones.com
ISBN: 978-84-17137-51-9 Dipòsit Legal: B 28147-2019 Imprès i encuadernat a Catalunya
Ildefons Cerdà
La ciutatdel futur
Àngel Simon i Àlex TovarJordi Vila
E L S N O S T R E S I L· LU S T R E S
7
Renoi! Quina sorpresa més agradable! Per fi algú ve a veure'm! Deixa'm que em presenti. Soc un pla... Soc un aaa... AAA... ATXIM!
Oh! Ja em perdonaràs... Després de tants anys aquí, encara no m’he acostumat a la pols d’aquest arxiu. En fi, que, com anava dient, soc un pla. Però no un pla qualsevol, no. Soc el pla urbanístic d’un lloc que probablement us resultarà familiar: Barcelona, la Ciutat Comtal. I tot i que ara em veus vell i apergaminat, hi va haver un temps en què sobre la meva pell —blanca i suau com la neu— hi va dibuixar la mà d’un home extraordinari que va transformar aquesta ciutat de cap a peus.
Parlo d’Ildefons Cerdà, un enginyer, urbanista i polític que al segle xix va dissenyar una de les metròpolis més modernes i influents del món.
Una ciutat del futur.
«Ruralitzeu allò que sigui urbà i urbanitzeu allò que sigui rural».
Barcelona, Ciutat Comtal
A Barcelona se la coneix també com a Ciutat Comtal des del segle ix, quan era una comarca de l’imperi Carolingi i tenia la missió d’organitzar els comtats per defensar França de la inva-sió musulmana.
8 9
Per conèixer els orígens del nostre protagonista, cal que viatgem enrere en el temps i que ens allunyem una mica de Barcelona. Allà, al costat d’unes muntanyes precioses, a la masia del Mas Cerdà de la Garga del poble de Centelles, va néixer el petit Ildefons.
Tot i que la seva família pertanyia a una llarga nissaga de pagesos, eren gent de món que també es dedicava al comerç amb Amèrica. Gràcies a aquesta circumstància, Ildefons va créixer en un ambient benestant, fruit d’un equilibri perfecte entre el camp i la ciutat, entre la tradició i la modernitat, en un moment en què Europa estava a punt de canviar per sempre.
Masia
Una masia és un tipus de casa de camp aïllada, amb terres conreables al voltant, que es troba sobretot en zones de Catalunya i Aragó. A vegades disposa també d’instal·lacions per a animals, com aviram i bestiar.
10 11
En aquella època, Espanya estava passant per un moment complicat, ja que molta gent es rebel·lava contra les tradicions, sobretot a Catalunya. I un d’ells era el pare d’Ildefons, un home d’idees liberals que defensava els drets i llibertats individuals. El seu pensament progressista va fer que la família es veiés obligada a abandonar la masia per refugiar-se a la ciutat de Vic.
Com marcava la tradició familiar, Ildefons va ingressar en un seminari per ser sacerdot, on va aprendre llatí i filosofia. Però, en arribar a l’adolescència es va enfrontar al seu pare.
«Pare, no vull ser sacerdot —li va etzibar—. El que jo vull és estudiar arquitectura!».
Malgrat l’oposició familiar, Ildefons se’n va anar amb disset anys a viure a Barcelona per fer realitat el seu somni.
El desafiament a l’autoritat paterna va marcar el caràcter del jove Ildefons, en el qual aviat destacaria una gran força de voluntat i autoexigència.
La Guerra dels Malcontents
Va ser un període d’enfrontament polític entre liberals i absolutistes. El 1827, el sector absolutista va organitzar guerrilles per perseguir i castigar qualsevol sospitós de liberalisme.
La família Cerdà
Ildefons no era l’hereu, ja que tenia dos germans grans. Llavors, el costum era que algun fill, lliure de les responsabilitats de l’herència, passés a formar part de l’Església. El pare d’Ildefons era liberal però també seguia ancorat en la tradició catòlica, tan pròpia de la família i del camp català.
12 13
A Ildefons el va deixar parat descobrir que Barcelona encara era una ciutat medieval, com les dels contes. Te la imagines envoltada d’una muralla de pedra?
La gent vivia amuntegada en espais molt petits i els carrers estaven tan bruts que sovint es propagaven epidèmies de febre groga i còlera que es cobraven milers de vides. A més, arran de la Revolució Industrial, molts agricultors s’havien traslladat a la ciutat per buscar feina. Les terribles condicions de treballes terribles condicions de treball a les noves fàbriques van generar tant malestar que les protestes, fins i tot les violentes, eren molt habituals. Malgrat tot, el jove Ildefons va aconseguir matricular-se en Arquitectura a l’Escola de la Llotja. Per ell va ser una de les èpoques més difícils de la seva vida. Després del conflicte amb el seu pare, pràcticament havia tallat el contacte amb la seva família. Com que no rebia suport econòmic, va haver d’aprendre a viure amb molt pocs recursos.
«En determinades circumstàncies, l’home pot renunciar i renuncia al seu vestit. Però mai, ni sota cap circumstància, renuncia a un alberg».
La Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el canvi fonamental que es produeix en una societatquan la seva economia deixa de basar-se en l'agricultura i l’artesania per a dependre de la indústria. Aquest procés va començar a la Gran Bretanya el 1760 i es va estendre després a la resta d’Europa.
La població de Barcelona en el segle xixL’auge de l’economia mercantil i industrial va atreure molts pagesos a la ciutat. Si en la segona meitat del segle xviii la població de Barcelona era d'uns 80.000 habitants, en 1851 havia augmentat a 187.000. Barcelona era, possiblement, la ciutat més congestionada d’Europa, amb 860 habitants per hectàrea, comparada amb Madrid (384), París (356) o Londres (86) en aquesta mateixa època.
36 37
Altres catalans il·lustres
1815Neix Ildefons Cerdà un 23 de desembre al Mas Cerdà de la Garga de Centelles. El 1827, la família Cerdà es refugia a Vic com a conseqüència d’un període polític convuls.
El protagonista
1832 - 1840 Ildefons deixa el seminari i viatja a Barcelona a estudiar arquitectura. El 1835, aprofitant la reobertura de l’Escola de Camins, es trasllada a Madrid per estudiar enginyeria.
1841 - 1849 Es gradua com a enginyer civil i treballa en diverses infraestructures. Més tard ingressa en les milícies liberals. El 1844 Ildefons viatja a França, on coneix el ferrocarril i el telègraf. El 1848 mor el seu germà gran i es converteix en hereu del patrimoni familiar.Un any després, es casa amb la Magdalena Clotilde Bosch.
1815-1876Ildefons CerdàLa ciutat del futur
1919-1998Joan BrossaAgafo una lletra i capgiro el món
1850 - 1856 Resulta elegit com a diputat per Barcelona al Congrés. El 1854 s'aprova l'enderrocament de les muralles de Barcelona. Un any més tard, el Ministeri de Foment encarrega a Ildefons el pla topogràfic del Pla de Barcelona. Es publica la Monografia de la classe obrera i el primer volum de la Teoria de la Construcció de les Ciutats.
1860 - 1862El Ministeri de Foment aprova definitivament el Pla Cerdà, en contra de la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona. El 1862, Magdalena Clotilde i Ildefons es divorcien.
1874 - 1876El 1876, Cerdà es retira a Las Caldas de Besaya (Cantàbria), on mor a causa d'una malaltia del cor.
1920-2009 Vicente FerrerUn sol a l'Índia
1923-2009 Alícia de Larrocha La pianista de mans màgiques
P.V.P.: 14,80 €
9 788417 137519
Ildef
ons C
erdà
· L
a ci
utat
del
futu
r
La ciutat del futur
Àngel Simon i Àlex TovarJordi Vila
ELS NOSTRES IL·LUSTRES
Ildefons CerdàLa ciutat del futur Ildefons Cerdà passarà a la història com el fundador de l’urbanisme modern. Home avançat al seu temps, va ser capaç d’unir les seves dues passions, l’enginyeria i la política, en un projecte que portaria el seu nom: el pla de l’Eixample de Barcelona o pla Cerdà. Nascut en una època en la qual les condicions de la classe obrera a les grans urbs eren deplorables, va crear un entorn millor per als habitants. Malgrat l’oposició d’alguns, va dissenyar una ciutat d’acord amb el seu ideal de justícia, igualtat i llibertat. Un lloc net, ple de llum i zones verdes: la ciutat del futur.
