L'IMPERI

PRINCIPAT O ALT IMPERI(27aC - 235dC)

DOMINAT O BAIX IMPERI(284 dC - 476dC)

EL PRINCIPAT

August (27aC-14dC)

Dinastia Júlio-Clàudia (14-68)

Dinastia Flàvia (68-96)

Dinastia Antonina (96-192)

Dinastia dels Severs (193-235)

AUGUST

Recupera els valors tradicionals de la societat.

Reforma el senat i les magistratures i defineix les classes socials (senatorial i eqüestre).

El prefecte del pretori serà el braç dret de l'emperador.

Es consoliden fronteres i s'entra en un període de pau i prosperitat (pax augusta).

Embelleix la ciutat amb grans obres públiques i protegeix les arts i la literatura (Ovidi, Virgili,...).

AUGUST

DINASTIA JÚLIO-CLÀUDIA

August

Tiberi

Calígula

Claudi

Neró

DINASTIA JÚLIO-CLÀUDIA

TIBERI (14 - 37) Les cohorts i el prefecte

del pretori prenen importància en les intrigues de palau.

Neix Jesús de Natzaret.

CAL·LÍGULA (37-41) Mandat cruel. Es volgué esborrar tot

record d'ell (memoriae damnatio).

DINASTIA JÚLIO-CLÀUDIA

CLAUDI (41-54) La guàrdia pretoriana li atorga

el poder, tot i que ningú comptava amb ell.

S'amplien fronteres (Mauritània, Britània, Germània).

NERÓ (54-68) Després dels primers cinc

anys, acaba de forma despòtica.

Sèneca fou conseller seu. Incendi de Roma. Derrocat per una sublevació.

DINASTIA FLÀVIA

alçaments militars

Vespasià

Tit

Domicià

DINASTIA FLÀVIA

Se succeeixen breus rebel·lions, en què els exèrcits proclamen emperadors els seus generals (Galba, Otó, Vitel·li).

VESPASIÀ (69-79) Nomenat també pel seu exèrcit. Depura el senat i atorga més poder

als equites, que accedeixen a importants càrrecs.

Saqueig del temple de Jerusalem.

DINASTIA FLÀVIA

TIT (79-81) Grans obres públiques

(arc de Tit, Colosseu,...) Erupció del Vesubi (79).

DOMICIÀ (81-96) Continuà les grans obres. Regnat cruel fins al seu

assassinat.

DINASTIA ANTONINA

Nerva

Trajà

Adrià

Antoní Pius

Marc Aureli

Còmmode

DINASTIA ANTONINA

NERVA (96-98) Estabilitat després de Domicià.

TRAJÀ (98-117) Primer emperador de províncies

(Itàlica). El senat va perdent poder. Màxima extensió de l'imperi (80

milions d'habitants).

ADRIÀ (117-138) Regnat pacífic. Reorganitza l'estat.

DINASTIA ANTONINA

DINASTIA ANTONINA

ANTONÍ PIUS (138-161) Regnat pacífic. Eficaç en les

polítiques socials i l'economia.

MARC AURELI (161-180) Emperador filòsof. Govern eficaç, i campanyes

militars a l'exterior.

CÒMMODE (180-192) Regnat cruel fins al seu

assassinat.

DINASTIA DELS SEVERS

Septimi Sever

Caraca·la

Macrí

Heliogàbal

Alexandre Sever

DINASTIA DELS SEVERS

SEPTIMI SEVER (193-211)

Conflictes interns i a l'exterior.

Lleis de caire social i reformes administratives.

Crisi econòmica.

CARACAL·LA (211-217)

La Constitutio Antoniana atorga el dret de ciutadania a tots els habitants lliures de l'Imperi.

DINASTIA DELS SEVERS

ALEXANDRE SEVER(222-235)

L'exèrcit es barbaritza amb l'entrada de gots i germànics.

EL DOMINAT

Anarquia militar (235-284)

Dominat (284-476)

Divisió de l'Imperi (395)

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476)

ANARQUIA MILITAR Mort Alexandre Sever, durant 35 anys se succeeixen

diversos emperadors, normalment proclamats per una part de l'exèrcit, i que són derrocats al cap de poc.

Es posa en perill la unitat de l'Imperi : es formen governs autònoms a les províncies. les zones perifèriques sofreixen contínues invasions.

Època de greu crisi.

DOMINAT

Tetrarquia (Dioclecià, Maximià, Galeri, Constanci)

ConstantíConstanci II

Julià l'ApòstataJovià

Dinastia dels Valentinians

DOMINAT

S'inicia una forma de govern a l'estil dels regnes orientals: monarquia absoluta, hereditària i d'origen diví.

DOMINAT

TETRARQUIA: DIOCLECIÀ, MAXIMIÀ, GALERI I CONSTANCI

Dioclecià (284-305) enceta el dominat.

Vista la dificultat de controlar tot l'Imperi, estableix una diarquia amb Maximià.

Ambdós, a més del títol d'Augustos, són divinitzats.

Els dos darrers s'incorporen al govern amb el títol de Cèsars.

Dioclecià controla la tetrarquia. Cadascun resideix en un punt de

l'imperi i en controla una part.

DOMINAT

Es divideixen les províncies fins a unes cent, agrupades en dotze diòcesis.

Es pacifica el territori. Les lleis fixen una forta

rigidesa social. Dura persecució dels

cristians.

Després de l'abdicació de Dioclecià i Maximià (305), hi ha disputes per la succecció.

S'acaba imposant el fill de Constanci, Constantí, a occident, i més tard Licini a orient.

DOMINAT

CONSTANTÍ (306-337) L'edicte de Milà de l'any 313

permet la llibertat de culte a tot l'Imperi.

Mort Licini, Constantí esdevé senyor únic el 323.

Primer concili ecumènic a Nicea.

Construcció de Constantinoble, nova capital.

DOMINAT

DOMINAT CONSTANCI II (337-361)

S'acaba fent amb el poder a tot l'imperi, després d'enfrontar-se als seus germans.

JULIÀ L'APÒSTATA (361-363) Intenta restablir el paganisme. JOVIÀ és el darrer de la dinastia.

DINASTIA DELS VALENTINIANS (364-379).

Valentinià, Valent, Gracià. Les fronteres no poden impedir les onades

d'atacs bàrbars. Derrota d'Adrianòpolis.

DIVISIÓ DE L'IMPERI

Teodosi

Arcadi i Honori

DIVISIÓ DE L'IMPERI

TEODOSI EL GRAN (379-395) Reconeix el cristianisme com a única religió oficial. Es persegueix a pagans i heretges. Signa un acord de federació amb els gots. A la seva mort, divideix l'imperi i en llega una part a

cadascun dels seus fills. L'imperi ja no es tornarà a reunificar.

DIVISIÓ DE L'IMPERI

ARCADI (395-408) Hereta l'Orient. La zona oriental, d'influència

i llengua grega, serà l'Imperi Bizantí, fins a la caiguda de Constantinoble a mans dels otomans el 1453.

HONORI (395-423) Hereta l'Occident.

CAIGUDA DE L'IMPERI

El territori romà es fragmenta i es “barbaritza”: Occident sofreix una important davallada demogràfica. Els pobles del nord pressionen les fronteres i ocupen

progressivament el territori.

Se succeeixen els atacs a Roma i als territoris romans:

405: la capital es trasllada a Ravenna. 406: pobles bàrbars (sueus, vàndals,...) travessen el Rin. 410: Alaric (rei visigot) ocupa Roma. 415: Ataülf, casat amb Gal·la Placídia, s'instal·la a Barcino. 452: Àtila devasta Itàlia. 455-476: se succeeixen nou emperadors, morts a mans de

les tropes bàrbares.

CAIGUDA DE L'IMPERI

476: Odoacre, rei dels hèruls, destrona Ròmul Augústul.