Limperi napolenic.Les revolucions poltiques (1776-1848)

Limperi napolenic.

Del Consolat a lImperiDesprs del cop destat de Termidor (27 de juliol de 1794), a Frana shavia instaurat una repblica de carcter moderat. s el que es coneix amb el nom de Directori.El Directori havia denfrontar-se a dos tipus damenaces:Internes:1- La dels jacobins, que consideraven que la revoluci havia estat trada.2- La dels reialistes: que volien el retorn dels borbons.Externes:Els pasos que lenvoltaven, especialment Gran Bretanya, ustria i Prssia.

Del Consolat a lImperiMalgrat tot, el Directori demostra la seva feblesa en el combat contra aquests enemics.Membres que integraven el Directori afavoreixen l'execuci dun nou cop destat, el del 18 de Brumari (9 de novembre de 1799), realitzat per un jove general Napole Bonaparte.Amb aquest cop destat comena una nova etapa en la histria de Frana anomenada El Consolat.Al principi daquesta nova etapa, Napole comparteix el poder amb Emmanuel Sieys i Roger Ducos.

De mica en mica, Napole va anar acaparant poder i prenent ms protagonisme.Constituci de lany VIII (1799): aquesta constituci aprovada en plebiscit atorgava el crrec dnic cnsol a Napole.Constituci de lany X (1803):Aquesta constituci li atribu el carcter de cnsol vitalici i la facultat de poder designar successor.

Del Consolat a lImperiLes aportacions de El ConsolatElaboraci i aplicaci del Codi Civil (1803)Promoci de leducaci pblica.Creaci del Banc de Frana i del codi de comer.Normalitzaci de les relacions de Frana amb lEsglsia catlica: el catolicisme esdevenia de nou la religi oficial dels francesos (Concordat de 1801)

Del Consolat a lImperiQu era el Codi Civil napolenic?Un conjunt de lleis que detallaven, racionalitzaven i unificaven el marc legal de moltes activitats econmiques, contractes, arrendaments, deutes, societats annimes, etc. Amb aquesta introducci legal va afermar-se el sistema poltic i econmic liberal que beneficiava les capes burgeses, consolidant la Revoluci moderada (reconeixement de la llibertat i la igualtat civil, supressi del rgim feudal i propietat lliure de la terra). Daltra banda, el Codi Civil tamb tenia espai per a qestions com la famlia, en la qual es reconeixia lautoritat del pare sobre la dona i els fills.En qu consistia el crrec de primer cnsol?Napole reunia els poders executiu i legislatiu, a ms de la direcci de lexrcit.

Proclamaci de lImperiAny 1804: Napole es va fer coronar emperador pel papa Pius VII, sota coacci, a la catedral de Pars. Sinstaurava la dinastia napolenica.

Hegemonia de lImperi

Hegemonia de lImperiLa poltica europea de Napole:

Els canvis introduts per Napole als territoris conquerits van consistir, bsicament, a introduir sistemes poltics que imitaven el francs. Aix, es va abolir lesclavitud, va estendres el Codi Civil i va imposar-se el sufragi censatari a molts llocs dEuropa. En parallel, Napole va anar creant una srie de noves monarquies, dependents de Frana, alfront de les quals va situar familiars o persones de la seva confiana.

Aquestes accions van debilitar les aristocrcies europees, que veien com perdien els seus privilegis. Ara b, desprs duna fase inicial dexpectaci i certa esperana en el canvi real de la situaci, les masses populars van anar comprovant que tampoc per a elles millorava substancialment la situaci, ja que els era negada la participaci poltica i eren obligades a pagar nous impostos destinats ara a mantenir el poder imperial de Frana. Per tant, a molts dels pasos sotmesos, la invasi napolenica va afavorir lafermament dels corrents nacionalistes que rebutjaven la imposici dels models francesos.

Hegemonia de lImperi

Hegemonia de lImperiDesprs de la derrota de Trafalgar, conscient de la primacia martima absoluta de la Gran Bretanya, Napole va intentar vncer els britnics en el continent combatent els seus aliats i decretant el bloqueig continental al britnics (1806), s a dir, la prohibici de comerciar amb mercaderies angleses en qualsevol port del continent europeu.

Crisi i caiguda de lImperiEl fracs del bloqueig continental t repercussions importants en la consolidaci de lexpansi napolenica:

Crisi i caiguda de lImperi

Els cent diesAprofitant el desnim dels francesos, Napole abandon lilla dElba i torn a Frana on fcilment va fer-se amb el poder, destronant al rei Llus XVIII.Del mar fins al juny de 1815 Napole restaur un efmer Imperi (conegut com lImperi dels Cent Dies)Els pasos enemics de Frana tornen a fer una nova coalici (la Setena Coalici) i derroten definitivament a Napole a la batalla de Waterloo (18 de juny de 1815).Napole ser desterrat a lilla de Santa Helena on morir set anys desprs (5 de maig de 1821).El retorn de la monarquia a Frana afavor als exiliats retornats i a lEsglsia. Aquest fet disgust profundament lopini del poble francs.

Els cent diesDel mar fins al juny de 1815 Napole restaur un efmer Imperi (conegut com lImperi dels Cent Dies)Els pasos enemics de Frana tornen a fer una nova coalici (la Setena Coalici) i derroten definitivament a Napole a la batalla de Waterloo (18 de juny de 1815).Napole ser desterrat a lilla de Santa Helena on morir set anys desprs (5 de maig de 1821).

Napole i Espanya Els inicis de la Guerra de la Independncia o Guerra del Francs cal situar-los en els acords del Tractat de Fontainebleau del 27 doctubre 1807.

Segons lacord negociat per Godoy, primer ministre del rei Carles IV, Espanya autoritzava lentrada al pas de les tropes franceses (uns 28.000 soldats) per a realitzar locupaci de Portugal, aliat de la Gran Bretanya.

En lacord estava inclosa la clusula que Portugal, una vegada derrotada, seria repartida entre Frana i Espanya.Manuel Godoy

Napole i Espanya La Guerra del Francs no va ser lenfrontament tradicional entre dos exrcits, el francs i lespanyol, sin que un dels seus protagonistes essencials va ser la guerrilla, un fet desconegut anteriorment. Daltra banda, la guerra contra els francesos no va tenir lmits en la violncia, esdevenint una guerra contempornia. Tot i que la tecnologia encara era molt limitada, amb baionetes, canyons i ls de la cavalleria, la violncia va arribar a uns lmits que abans mai no shavien arribat a donarAquesta s la situaci que reflecteixen els gravats de Goya titulats Els desastres de la Guerra.Francisco de Goya

Napole i Espanya Aquesta s la situaci que reflecteixen els gravats de Goya titulats Els desastres de la Guerra. http://pitxaunlio.blogspot.com/2011/11/los-desastres-de-la-guerra-de-goya.html

Napole i Espanya La invasi napolenica de 1808 va comportar lentronitzaci de Josep Bonaparte, el qual va intentar portar a terme una experincia reformista amb lobjectiu de liquidar lAntic Rgim. Daquesta manera, el monarca va abolir el rgim senyorial, va desamortitzar terres de lEsglsia, va desvincular les terres de les primogenitures i va acabar amb les terres de mans mortes. Tamb estava prevista labolici dels privilegis, declarar la invulnerabilitat del domicili, la llibertat de residncia, el lliure accs a totes les professions, la unificaci dels diferents codis jurdics, labolici de les duanes interiors, la fixaci duna extensi mxima pels mayorazgos i labolici de la Inquisici.Jos Bonaparte

Napole i Espanya Tot i ser una reforma raonable, aquesta va tenir poc suport i va topar amb una total incomprensi entre la societat espanyola que considerava que estava governada per un govern illegtim, estranger i basat en el poder de les armes. Daquesta manera, els clculs de Napole respecte dEspanya van demostrar-se erronis. Ni el clergat, excepci feta de la jerarquia superior, era tan fcil de controlar, ni la resta de la societat espanyola podia reduir-se a populacho com ell creia. Tenia ra quan pensava que la fora dels exrcit espanyols era ben escassa, per no havia previst la importncia que tindrien les forces irregulars i la poderosa combinaci que podrien formar resistncia i tropes regulars britniques. La resistncia popular espanyola a la introducci dels francesos faria esclatar la Guerra de la Independncia.

Napole i Espanya Els afrancesats:Una minoria despanyols han estat qualificats dafrancesats per collaborar amb la monarquia bonapartista de Josep I. En aquest sentit, cal tenir en compte que ms de cent mil persones van collaborar amb el poder francs i prop de dos milions despanyols van donar jurament a Josep I Bonaparte. Lafrancesament suposava, tot i la forta crtica que ha rebut per una part de la historiografia, una opci poltica reformista ms, enfrontada a limmobilisme de labsolutisme i alternativa a la ruptura que proposaven els liberals.

ActivitatsUna de les idees que em van ocupar ms havia estat la reuni, la concentraci dels mateixos pobles geogrfics que les revolucions i la poltica han dissolt i dividit. De manera que, tenint en compte que a Europa hi ha ms de trenta milions de francesos, quinze despanyols, quinze ditalians i trenta dalemanys, hauria volgut fer de cadascun daquests pobles un sol cos de la naci [...]. Jo em considerava digne duna glria tan gran![...] En aquest estat de coses podia haver-hi ms probabilitats daconseguir a tot arreu la unitat de codis, de principis, opinions, sentiments, idees i interessos. Potser aleshores, amb lajuda de les Llums esteses universalment, hauria estat perms somiar la gran famlia europea [...].De tota manera, aquesta reuni (la dEuropa) es far tard o dhora.Aix parlava el propi Napole del seu projecte europeu l11 de novembre de 1816 des del seu exili/empresonament a lilla de Santa Helena:http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/09/21/el-projecte-europeu-de-napoleo/Ho trobareu en:

ActivitatsHistria 4t ESO Grup Promotor Santillana 2008Bona part de la presentaci est basada en :Qestionari:1- Quin era lobjectiu ms important de Napole?2- Per qu no ho va poder aconseguir a Europa?3- Per qu no ho va poder aconseguir a Espanya?4- Els partidaris de Napole a Espanya com els van anomenar? Qu volien?5- Per qu Napole escriu aquestes paraules des de lilla de Santa Helena? Per qu no ho fa des de Frana? 6- Vist com Europa s avui en dia, considereu que el somni de Napole sha aconseguit? Per qu?

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/03-leuropa-napoleonica/

***********************