Revista ZER l'AglàL'Imperi Romà

Num. XXXV

EditorialL’Imperi Romà… darrera d’aquest nom hi ha un conjunt de ciutats connectades per vies terrestres i marítimes i un poder central: Roma.Cada ciutat domina un territori, és al mateix temps mercat, nucli administratiu i centre religiós.La ciutat de Roma, seu de l’Imperi, va créixer dels assentaments a la vora del riu Tíber, un encreuament de tràfic i de comerç. Va passar de ser governada per reis a ser una república i finalment a mans dels emperadors.L’Imperi es va estendre a tres continents: Europa, Àfrica i Àsia. L’emperador està representat a totes les províncies per governadors i a cada ciutat es construeixen temples i amfiteatres, com a la capital.Un bon exemple el trobem a Tarraco i també a d’altres ciutats de la península. Per a Roma, Tàrraco va ser el seu quarter general a la península Ibèrica mentre durava la guerra púnica: lloc d'hivernada de l'exèrcit, port d'arribada de reforços i subministraments des d'Itàlia, residència dels ostatges que asseguraven la fidelitat dels aliats ibers, tresor del botí de guerra aconseguit, presidi de presoners, graner i magatzem d'intendència....fins que, acabada la guerra, va organitzar l’administració de tots els nous territoris conquerits amb la creació de les províncies Hispania “ulterior” (llunyana) i Hispania “citerior” (propera). En aquests moments Tàrraco va passar a actuar com a centre administratiu i quarter d’hivern per a les estades dels nous governadors i va acabar sent una colònia romana

Les ciutats romanes gaudeixen d’una gran autonomia, els ciutadans més rics integren el senat, els ciutadans lliures escullen per votació els magistrats. Les ciutats de les diferents províncies rivalitzen en la construcció d’edificis públics…totes tenen Roma com a model: extenses quadrícules de carrers ben pavimentats, amb clavegueram i aigua corrent… L’aigua arriba a la ciutat mitjançant dels aqüeductes i s’emmagatzema en uns dipòsits, passa per un entramat de canonades de plom i es distribueix a les fonts públiques, les termes i les cases dels rics. Tothom hi té dret. Al subsòl de les vies principal hi ha les clavegueres, que s’emporten les aigües residuals i de la pluja. Com les ciutats d’avui les ciutats romanes també van patir els efectes de la pressió demogràfica i molts dels seus habitants han de viure en espais reduïts…, tot i així, les ciutats funcionen i estan ben organitzades: els mercats s’abasteixen dels productes del camp, als carrers i places hi ha artesans i comerciants que desenvolupen tota mena d’activitats, jocs al circ... Grans ciutats i un gran exèrcit, disciplinat i dividit en legions. Soldats i ciutadans viuen sota la influència de milers de Déus,  ja que els romans creien que en totes les coses hi havia una força divina...Júpiter, Mart i Quirí eren els principals, però tots els moments de la vida i totes les activitats tenen els seus Déus.  Benvinguts a la nostra visió de l’Imperi Romà...o com dirien “Lorem ipsum dolor sit visio Imperium Romanorum”

LA LLEGENDA DELS BESSONS RÒMUL I REM

Conta la llegenda que dos bessons van néixer de la unió divina de la mortal Rea  Sílvia i el déu Mart. Els bessons havien de ser els  futurs reis de la ciutat Alba Longa però  el seu oncle gelós va prendre el tron i va ordenar abandonar als dos infants al riu Tíber.Una lloba els va trobar plorant i els va salvar la vida  alimentant-los  amb la seva llet fins que un pastor els va trobar i els va acollir i criar com a fills seus.Quan van ser adults, i després de conèixer els seus origens, van voler fundar una ciutat al lloc on van ser trobats, fet que va originar una disputa entre els germans. Com que no sabien quin era el primogènit van deixar que els déus decidissin i Ròmul va ser l'escollit.Ròmul es va proclamar rei i va traçar els límits sagrats de la nova ciutat i Rem enfadat per la decisió va traspassar-los i fou matat pel seu germà amb una llança. Així, Roma, tal com Ròmul va anomenar la ciutat tot just fundada a partir del seu propi nom, va néixer amb un fratricidi. Era el 21 d'abril del 753 a.C.

Una mica d'història

Fa més de tres mil anys, en uns turons al costat del riu Tíber, a Itàlia, es van establir uns pobles procedents  d'altres indrets d'Europa. Els pobles estaven molt units i s'ajudaven. Poc a poc es van anar fen més importants i més forts. Sobre aquells set turons va néixer la ciutat poderosa de Roma.

 Els set turons

Els set turons de Roma són una sèrie de promontoris que històricament han format el cor de la ciutat de Roma. Situats a l'est del riu Tíber. Els set turons de la Roma antiga eren, el Palatí (Mons Palatinus), el capitoli (Mons Capitolinus), el Quirinal (Collis Quirinalis), el Viminal (Collis Viminalis), l'Esquilí (Mons Esquilinus), el Celi (Mons Caelius), i l'Aventí (Mons Aventinus). Es pensa que la ciutat original va ser fundada per Ròmul i Rem sobre el Palatí. Inicialment els set turons van ser ocupats per petits assentaments que es van agrupar i van formar el que després va ser conegut com la ciutat de Roma.

Territoris que formaven l'Imperi Romà

Pels volts de l'any 60 a.C, l'Imperi Romà havia conquerit bona part dels territoris costaners de la mar Mediterrània, des de la Galilea (equivalent a la França actual) i la Península Ibèrica fins a Egipte, Síria i Palestina.

LES FESTES DE TOT L'ANY

 Als romans els agrada fer festes per celebrar esdeveniments de la història i per honorar els déus. Cadascuna d'elles comporta grans festeigs.  La  festa de luper calia

Festa en honor a la lloba se celebra el 15 de febrer a la vora del riu Tíber. Se sacrifica 1 gos i 10 cabres. Se'n  talla la pell a tires per fabricar fuets. Nois nus corren fuetejant tot el que troben.   Les Saturnals Celebrades entre el 17 i el 23 de desembre. Marquen l'entrada a l'hivern i el final de la temporada de la sembra. Durant aquests dies paper dels amos i els esclaus estan capgirats i els amos serveixen als esclaus. 

            

ELS EMPERADORS ROMANS 

Els emperadors romans van patir sempre per la seguretat de les fronteres de l'imperi.  JULI CÈSAR:Caius Julius Caesar és un dels conqueridors més grans de tots els temps, però no va arribar mai a ser primer emperador romà. Cèsar pertanyia a una família romana noble. Va fer la carrera dels honors i es va convertir en un dels homes més poderosos  de Roma. Després  d'haver estat cònsol, Cèsar va ser nomenat governador de la Gàl·lia romana, una regió que correspon al nord d'Itàlia i a la Provença actual. Cèsar va guanyar en només quatre anys tots els pobles de la Gal·lia. Va viure luxosament amb la reina Cleòpatra.Cèsar va ser assassinat el 15 de març a l'any 44 aC, quan acudia al Senat. Ell no duia armes, però es va defensar. Quan va reconèixer el seu fill adoptiu, Brut, entre els agressors, i abandonà  el combat.  El van matar amb 23 punyalades. NERÓ: La personalitat de Neró, la seva violència i també la seva passió per l'art el converteix en l'emperador més singular de la història de Roma. Només té 16 anys quan succeeix a Claudi, el seu pare adoptiu. El 64 dC, un gran incendi destrueix el centre de Roma. Un rumor acusa Neró. En  realitat, l'incendi probablement començà de manera accidental. Al començament del seu regnat, Neró governa aconsellat pel seu mestre, el filòsof Sèneca. Però aviat el jove príncep només ...

  EL BOSC DE DIANA

Quan Diana va obrir  la porta del bosc va arribar Hades,  qui  volia  fer  un infern. Diana va  demanar reforços al seu germà   Apol·lo. Hades va atacar amb el seu poder de foc i Apol·lo va atacar amb el sol i van vèncer a  Hades i no va vindre mai més al bosc de Diana. Al bosc de Diana hi ha:alzines,pins,roures i molts més. Diana va fer una festa al bosc amb tots els deus i animals del bosc.                                     

EL MINOTAURE, MART I AFRODITA

  Una vegada l’ Afrodita tombaba als camps de blat, va passar per un laberint al mig es batrobar  el minotaure va atrapar a Afrodita va demanar ajut al deu Mart va salvar a Afrodita  Mart va tancar al                                              minotaure a una gavia i Mart i Afrodita es van casar i van tindre 4 fills.                        

ELS NOSTRES NOMS EN LLATÍEL LLATÍ ÉS L’IDIOMA, QUE PARLAVEN ELS ROMANS.EL CATALÀ, EL CASTELLÀ, EL PORTUGUÈS, EL FRANCÈS... SÓN LLENGÜES QUE PROVENEN DEL LLATÍ. ELS NOSTRES NOMS EN LLATÍ SÓN:

Hirtia CornificiaSulpicia Placidia

Vibius Titurius TappulusTitus Mamilius Paterculus

Otacilia Crispina  Kaeso Herminius Luscinus

Decimus Porcius PriscusDecimus Herminius Lupus

                                                            Titus Genucius Lentulus

Com s’organitzava una ciutat?

Al centre de la ciutat, el lloc on es creuen les dues grans vies, es construeixen el fòrum, els grans temples, la basílica, en la qual es jutja, els edificis en què treballen els que dirigeixen la ciutat, el mercat, els comerços i els tallers dels artesans. Al voltant s’aixequen els barris, dirigits per carrers que es creuen en angle recte. Als encreuaments hi ha fonts d’on raja aigua. El teatre, el circ i l’amfiteatre acostumen a estar construïts a prop de les portes de la ciutat. Com que està prohibit enterrar els morts a l’interior de la ciutat, les tombes s’aixequen a l’exterior de les muralles.  

La construcció de casesEls romans perfeccionen les voltes dels grecs, les fan molt més lleugeres. Les fan amb pedres tallades o maons de terrissa o formigó. Per aixecar-les construeixen bastides de fusta i per pujar els materials utilitzen grues, inventades pels grecs, que funcionen amb cordes i corrioles. També descobreixen diferents maneres de construir utilitzant el menor nombre possible de pedres tallades, que exigeixen molta feina i són molt cares. Per fer parets gruixudes aixequen a cada costat dues parets de pedres aguantades amb morter, un ciment que les enganxa. Després omplen l’espai lliure amb grava, pedres i arena. En altres casos construeixen parets amb maons de terrissa o formigó que recobreixen amb plaques de marbre.

Els mosaicsEls artistes romans són mestres en l’art dels mosaics i creen obres d’una finor sorprenent.Els romans recobreixen els terres i les parets amb mosaics. Els petits cubs es tallen en marbre o es modelen amb terrissa o pasta de vidre i són de tots els colors. Alguns tenen encara no un mil·límetre de costat. Primer es posen i després s’enganxen amb morter. Per acabar, el mosaic es neteja i es poleix amb arena. Com més estret és l’espai entre els cubs (tessel·les), més fi i bonic és el mosaic.

Calendari romàAl llarg dels segles el calendari s'ha modificat diverses vegades. Al segle II el principi de l'any és al mes de gener, mes del déu Janus, el déu dels començaments. Però aquest calendari no acaba d'agradar: encara falten dies. Tot canvia amb Juli Cèsar. El 46 a.c. Juli Cèsar consulta l'astrònom grec Sosígenes d'Alexandria i li demana que estableixi un nou calendari. El científic proposa relacionar el calendari amb la trajectòria del Sol. L'any té llavors 365 dies més un dia suplementari cada quatre anys. Està dividit en dotze mesos de 30 o 31 dies i els mesos estan dividits en setmanes de set dies. Aquest calendari, que és el nostre, s'utilitza a partir del 45 a.C.

Com mesuraven el temps els romans?A Roma, a l'època dels reis, cada dia anava un personatge al fòrum. Estava atent al pas del Sol entre dos edificis i quan l'astre era en un lloc determinat cridava molt fort que era migdia. Al camp es refiaven de l'altura del sol al cel per saber l'hora aproximada. Després els romans van descobrir, a Grècia, els quadrants solars i en van posar a tots els edificis públics. El quadrant està graduat en un semicercle. A sobre hi ha clavat un bastó. Quan el Sol il·lumina el quadrant, l'ombra del bastó indica una graduació que diu l'hora del dia.

Estudiem sobre el terreny.    Els nens de la Zer l'Aglà  hem tingut l'oportunitat de visitar sobre el terreny la ciutat de Tàrraco, i compovar en primera persona els principals edificis, estàtues, vies,etc....    En la primera excursió vam visitar :      •       L'amfiteatre•       Les voltes del circ.•       L'entorn del MNAT ( escales, lloba capitolina,etc..).•       Muralles.•       Arc de Berà•       Torre dels Escipions.

  

EL LLATÍ, LA LLENGUA DELS ROMANS

El llatí era una llengua indoeuropea parlada originàriament en el Laci, al centre de la península itàlica, però gràcies a les conquestes dels romans es va estendre per una gran part del Mediterrani, va ser el vehicle d'una de les grans cultures de la història i va donar origen a una de les famílies de llengües més parlada en tot el món, a més de proporcionar moltes paraules presents a d'altres llengües molt estesa.L'alfabet llatí és el nostre alfabet i l'utilitzat actualment per més llengües i per més gent en el món. Deriva de l'alfabet grec

LLATINISMESEncara avui, la llengua catalana compta amb LLATINISMES. Són paraules, locucions o frases fetes en llatí, que han perviscut fins els nostres dies. N'hi ha que s'han adaptat a la llengua catalana i s'escriuend'acord a les normes del català.Paraules: àngelus, ídem, júnior, sènior, lapsus, lavabo, maremàgnum ...Locucions: a priori / a posteriori ( abans i després), alma mater  ( ànima o creador) , ante meridiem - post meridiem ( AM / PM en l'horari), de facto ( de fet, en realitat es fa), ex professo ( expressament), grosso modo ( més o menys) , in extremis ( de forma extrema, pels pèls...), in fraganti ( fent el que sigui ) , ipso facto ( de seguida, a l'acte), mea culpa ( culpa meva),  rara avis ( espècia estranya, fet estrany) , sine quan non ( imprescindible), statu quo ( categoria o condició), sui generis ( especial, a la seva manera) , vox populi ( sabut per tothom).Frases fetes:  Cogito, ergo sum ( Descartes) : penso, doncs sóc o existeixoMagister dixit :  Ho ha dit el mestreMens sana in corpore sano : Un esperit sa en un cos sa Ora et labora: Prega i treballa Verba volant, escripta manent : les paraules volen i els escrits romanen

ESCRITS EN LLATÍ

La civilització romana va produir gran nombre de documents escrits sobre suports durables (pedra, marbre, metall, ceràmica, etc.) que proporcionen molta informació respecte a aspectes diversos de la dinàmica social, política, econòmica i religiosa de l'Antiguitat clàssica.L'epigrafia llatina està constituïda per inscripcions -sacres, honorífiques i, especialment, funeràries- que expliquen la història de persones i famílies.  “Tarraco Escipionum opus” (Tarraco fou obra dels escipions). Amb aquesta frase, Plini explica la fundació de la ciutat el 218 a. C. per part de Publi Corneli Escipió. Aviat es va convertir en una de les bases militars més importants de la Hispania romana.