DEFINICIÓ

• L'imperialisme és l'expansiódel propi territori o de lapròpia influència a base dedominar altres països i formaruna unitat. La dominació potser territorial, com passava alcolonialisme, cultural oeconòmica, o una combinaciódels tres factors.

Potències europees, EUA i el JapóC

AU

SES

i JU

STIF

ICA

CIO

NS

Protagonistes...

Econòmiques

Demogràfiques

Factors ideològicsi polítics

1. CAUSES DEL COLONIALISME.

CAUSES ECONÒMIQUESTres objectius

Recerca de nous mercats per a vendre l’excedent

Recerca de matèries primeres en abundància i a baix cost

Utilitzar ma d’obra no qualificada i amb salaris molt baixos

CAUSES DEMOGRÀFIQUES

descens de mortalitat

Provoca...

A causa de…

Manteniment de lanatalitat

Aplicació d’avençostecnològics a larevolució industrial

Fa necessari

…

Excedent de població a

Europa

Les justificacions de l’imperialisme (causa DEMOGRÀFICA)

- Com es justifica en aquest text la causa demogràfica?

“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”.

CECIL RHODES, citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior

del capitalisme, 1917.

FACTORS IDEOLÒGICS I POLÍTICS

POLÍTICS IDEOLÒGICS

Control estratègic de les rutes comercials

Prestigi i poder militar de les potencies arreu del món

Superioritat de la raça blanca idea profunda que porta al

RACISME

Control estratègic per explorar zones del món desconegudes fins aleshores

Societats geogràfiques

Aconseguir Grandesa i prestigi nacional

Principals exploradors: LIVINGSTONE I STANLEY

Es desenvolupa...

Accions missioneres cristianes d’evangelització

L’exaltació nacionalistaEn primer lloc, crec en l’imperi britànic i,en segon lloc, crec en la raça britànica.Crec que la raça britànica és la més grande les races imperials que el món haconegut, [...]. Entre totes les nacions delglobus tan sols nosaltres hem estatcapaços de fundar i de conservar colòniesen les condicions més diverses i a totes lesregions del món. Ens hem assegurat nonomés la fidel submissió de tots elsciutadans britànics, sinó també la simpatiade totes les races que viuen a l’ombra dela bandera britànica.

CHAMBERLAIN, J.: Discursos, 1895-1896

- Quina és la idea principal del text?

És un fet incontestable que els negres tenen uncervell més lleuger i menys voluminós que el del’espècie blanca. Però, aquesta superioritatintel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir al’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Siels negres s’acosten a certes espècies animals perles seves formes anatòmiques, pels seus instintsgrollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs end’altres aspectes que cal tenir en compte. Estandotats de la paraula i gràcies a la paraula podemtenir-hi relacions intel·lectuals i morals [...]. Lainferioritat intel·lectual dels negres lluny deconferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat,ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los.

“Negre”, article del “Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX siècle”, 1872.

2. FASES DEL COLONIALISME.

EXPLORACIÓ I CONQUESTA Des del segle XVIII els europeus es llancen a laconquesta del món. En un primer moment seràEXPLORACIÓ (destaquen Livingstone i Stanley aÀfrica)

La CONQUESTA va ser FÀCIL i RÀPIDA Degut a...

SUPERIORITAT MILITAR i TÈCNICA DELS EUROPEUS

Segles XVIII i primera meitat del XIXExploració geogràfica, controlde rutes comercials i factories a les costes

prioritat

A partir de 1870 Expansió i conquesta territorial Àfrica i Àsiabàsicament a…

FASES

1a

2a

Repartició d’Africa entre Les potències europees

Conferència de Berlín (1885)

Fins 1880 intervenciólimitada a les costes(factories)

A partir de la Conferència de Berlín(1885): Conquesta total

ACORDS-Lliure comerç a Àfrica.-Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania.

Conflictes

Batalla de Fachoda(1898)

Zulus, Boers (1898)

Gran Bretanya

Holanda Alemanya

Hong Kong

Singapur

Japó

França

- A Àfrica: Àfrica del Nord i Madagascar- A Àsia: Indoxina (Protectorat de la Cotxinxina)

- Arriba tard i provoca conflictes- Algunes colònies a Àfrica

- Conquesta de l’oest i oceà Pacífic (Filipines).- Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia).- Expansió pel Carib: Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba).

- 1868 revolució Meijí. Modernització i expansió asiàtica.

- Principals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Austràlia i Nova Zelanda- A Àfrica: Intent d’unir la Colònia del Cap fins a Egipte.

Crear un imperi continu

Unir dues costes d’un mateix continent

Imperi Francès

Alemanya

EUA

Japó

Gran Bretanya de nord a sud, mentre que França d’est a oest

Motius econòmics comercial i també prestigi nacional

3. LES METRÒPOLIS MÉS GRANS I PODEROSES.

Gran Bretanya

Fachoda(1898)

4. L’ORGANITZACIÓ DE LES COLÒNIES.

COLÒNIES D’EXPLOTACIÓ

COLÒNIES DE POBLAMENT

3 TIPUS DE COLÒNIES

1a

2a

COLÒNIES PROTECTORATS3a

Les empreses de les metròpolis extrauen les primeres matèries

barates amb mà d’obra semiesclava i venen els productes industrials

Índia, i la major part de colònies africanes,...

Llocs rics i poc poblats, amb clima similar a la metròpoli on emigren els europeus

per ocupar i treballar les terres, deixant de banda la població autòctona

Canadà, Austràlia, Sudàfrica...

Territoris que conserven en teoria un govern propi, però en la pràctica és un “govern titella”

sotmès a la metròpoli, sobretot en el control del comerç internacional

Egipte i Marroc

• 5.1.- Per a les metròpolis.

• 5.2.- Per a les colònies.

5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL COLONIALISME IMPERIALISTA.

Quin missatge intenta transmetre aquestes imatges?

6.1. PER A LES METRÒPOLIStenen cada vegada més riquesa del que treuen de les colònies (mercatsreservats), però es concentra en la burgesia, mentre que totes les classessocials paguen impostos per a mantenir l’imperi

Econòmiques

s’envia a les colònies a la població sobrant, pobra i en atur,evitant conflictes socials greus

Demogràfiques i socials

Les colònies suposen prestigi per als governs, desviant l’atenció d’altres problemesPolítiques

Es crea un sentiment de superioritat de l’home blanc cristià sobre els“salvatges”Ideològiques

A les colònies es produeixenconflictes entre les potències queconduiran a la formació dels blocsenfrontats en la

1a Guerra Mundial

Enfrontaments

6.2. PER A LES COLÒNIES

6.2.1 Econòmiques

La metròpolis s’emporta els beneficis, matèries primeres i riqueses

S’expropien les terres als indígenes, deixant-los sense les millors

-Es substitueix l’agricultura tradicional per la de plantació:-Es produeix per a exportar (no aliments bàsics) → beneficis per a les multinacionals

Arriben productes industrials més barats i de qualitat de la metròpoli i l’artesania tradicional desapareix

Intercanvi desigual

en el comerç

provoca...

ORGANITZACIÓ MUNDIAL

DEL COMERÇ

FONSMONETARI

INTERNACIONAL

El creixement demogràfic provocasubalimentació crònica, fam i morts

6.2.2 Demogràfiques

Creix la població amb l’arribada d’emigrantseuropeus i la reducció de la mortalitat

Aplicació dels avenços mèdicosanitaris dels europeus

Es trenca la societat tribal tradicional i s’introdueix la societat capitalista occidental

Burgesia de lametròpoli

Explotacióindígena

6.2.3. Socials

Es fixen noves fronteres artificials, trencant les unitatsètniques i culturals existents anteriorment

Nous enfrontaments: revoltes anticolonials i conflictesentre ètnies que han de conviure en un mateix Estat

6.2.4 Polítiques

Els colonitzadors creen escoles i missions perdifondre la cultura occidental i el cristianisme

Els indígenes perden la seva identitati s’occidentalitzen (aculturació)

6.2.5. Culturals