TEMA 5

COLONIALISME I

IMPERIALISME

Salvador Vila Esteve

Història

4t d’ESO

TEMA 5. COLONIALISME I IMPERIALISME.

0. Conceptes bàsics.

1. Causes i justificacions del colonialisme.

2. Classificació de les colònies.

3. Els grans imperis.

4. Conseqüències de la colonització en les colònies.

0. CONCEPTES BÀSICS.

Tant colonialisme com imperialisme fan referència al control d’un territori per un altre país

El colonialisme és la doctrina (i pràctica) política que

defensa l’ocupació efectiva d’un territori (colònia)

per part d’un altre (metròpoli)

L’imperialisme defensa el domini econòmic (també polític

i militar indirecte), però sense l’ocupació del territori

La gran època del colonialisme contemporani es desenvolupa entre

1870 i 1914, quan Europa domina el món, però s’estendrà fins 1970

Fases de la

colonització

Exploració

Conquesta

Organització colonial

o administració

Explotació econòmica

1. CAUSES I JUSTIFICACIONS DEL COLONIALISME.

1. Causes econòmiques.

2. Causes demogràfiques i socials.

3. Causes polítiques i estratègiques.

4. Justificacions ideològiques.

1.1. Causes econòmiques.

La major productivitat de la segona

fase de la industrialització provoca

crisis de sobreproducció (es

produeix massa)

Les empreses busquen nous mercats on vendre

els seus excedents, invertir els seus beneficis i

aconseguir matèries primeres barates, amb mà

d’obra barata

La burgesia de cada estat pressiona als governs per a conquerir colònies que

actuaran de “mercats reservats” per a aquestes burgesies: sols les empreses

de cada estat podran comerciar amb elles i invertir en elles

“El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir

nous filons de consumidors arreu del món (...). Anglaterra va

prendre la davantera (...). Però per impedir que l’empresa

britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que

s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb

Anglaterra (...) per tot el món. La política colonial és

l’expressió internacional de les lleis de la competència”.

JULES FERRY: Tonquín i la Mare Pàtria, 1890.

“L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme

econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit

de la paraula, perquè les seues raons no són interessos polítics,

sinó econòmics.”

C. A. JULIEN: L’imperialisme colonials i les rivalitats

Internacionals, 1947.

1.2. Causes demogràfiques i socials.

El fort augment de la població europea provoca un augment de l’atur, la pobresa i

la misèria, amb el consegüent perill de revolució social

L’emigració a les colònies (on hi havia terra i treball) d’aquest excedent de

població serà la solució al problema, produint-se les grans migracions que

provoquen l’eixida de 40 milions d’europeus al segle XIX

“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i

després d’escoltar els virulents discursos que eren ni

més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar

a casa meva més convençut que mai de la importància

de l’imperialisme... El que em preocupa més és la

solució al problema social. Per aquest motiu entenc que

si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del

Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsa-

bles de la política colonial han d’obrir nous territoris

a l’excedent de població i crear nous mercats a les

mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi

britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es

vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”.

CECIL RHODES: Carta al periodista Stead (1895)

URGENT: Qualsevol que vullga vindre cap a les riques i pròsperes terres de la colònia d’Austràlia,

com a camperol, criat o miner, disposarà de passatge gratuït en primera classe. (Comissió d’emigrants

de les colònies).

Anunci publicat al Northampton Herald (1849)

1.3. Causes polítiques i estratègiques.

Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el sentiment nacionalista

del poble i el prestigi de l’Estat (es creu que a més colònies, més importància

d’eixe estat al món), desviant l’atenció dels problemes interns i amb l’ajuda

dels militars, que volen ascensos i medalles

ELS INTERESSOS DE LA POLÍTICA EXTERIOR

BRITÀNICA

“Quan l’interés d’Europa es centrava en els conflictes

d’Espanya, Anglaterra va ocupar Gibraltar; quan els

conflictes d’Itàlia, Anglaterra va ocupar Malta. Ara

que l’interés d’Europa es centra a l’Àsia Menor i

Egipte, Anglaterra ha ocupat Xipre.”

Discurs de John Salisbury (1879)

1.4. Justificacions ideològiques.

Missió civilitzadora: l’home blanc i cristià europeu es creu superior a la resta i creu

que ha d’imposar la seua civilització occidental cristiana i tecnologia als “salvatges”

Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: la creença en la superioritat de

la pròpia raça o nació sobre la resta es transformen en un desig de sotmetre a tots

els demés de manera brutal i inhumana (veritablement salvatge en aquest cas)

Exercicis punt 1. CAUSES I JUSTIFICACIONS DEL COLONIALISME.

1.- A partir dels documents de baix, respon:

a) Classificació dels dos documents (incloent informació de l’autor del text).

b) Tema conjunt.

c) Per què es busquen colònies segons el text? Què pot provocar això?

d) Quants europeus abandonaren el continent en aquesta època segons el mapa? Cap a on es

dirigiren majoritàriament?

e) Amb quin tipus de causes del colonialisme relacionaries el text? Explica-les.

f) Amb quin tipus de causes del colonialisme relacionaries el mapa? Explica-les.

g) Explica la resta de causes i justificacions del colonialisme.

“El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir

nous filons de consumidors arreu del món (...). Anglaterra va

prendre la davantera (...). Però per impedir que l’empresa

britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que

s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb

Anglaterra (...) per tot el món. La política colonial és

l’expressió internacional de les lleis de la competència”.

JULES FERRY: Tonquín i la Mare Pàtria, 1890.

2. CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES.

Colònies d’explotació: territoris ocupats i destinats a l’explotació econòmica

on s’instal·len les empreses de la metròpoli per a explotar les seues riqueses i

mà d’obra indígena barata com a mercat reservat, venent allí també

els seus productes (són la immensa majoria de colònies)

Colònies de poblament: territoris rics i amb clima més paregut a la metròpoli

on s’instal·la població europea (colons) per a treballar i explotar els recursos.

Com que és població blanca europea, la metròpoli dóna autonomia al seu

govern (dominis), com Canadà, Austràlia o Sud-Àfrica

Protectorats: territoris en que la metròpoli controla la seua economia

directament i la seua política indirectament, ja que permet un govern indígena

sempre que respecte els seus interessos (el cas del Marroc o Egipte)

Exercicis punt 2. CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES.

1.- A partir dels documents de baix, respon:

a) Tema.

b) Quin aspecte presenta el xiquet de la foto? Per què?

c) De qui era la colònia del Congo? Què volia traure d’allí? Com?

d) Quins tipus de causes explicarien la colonització del Congo?

e) Quin tipus de colònia seria el Congo? Per què?

g) Quins altres tipus de colònies existeixen? Explica-les.

3. ELS GRANS IMPERIS.Entre 1870 i 1914 les potències europees controlen

la pràctica totalitat d’Àfrica, Àsia i Oceania

El control d’Àsia es va fer de manera poc organitzada i va donar lloc a alguns

conflictes entre elles i amb les colònies, especialment quan intentaren controlar Xina

Per a evitar conflictes a Àfrica, les potències europees es reuniren a la

Conferència de Berlín (1885): acorden que sols quan un país ocupe

efectivament (militarment) un territori podrà dir que és d’ell

3. ELS GRANS IMPERIS.

L’imperi britànic serà el major de tots: quasi tots els territoris d’Egipte a Sud-

Àfrica en Àfrica, l’Índia, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda,... i construirà el

canal de Suez per a comunicar aquests territoris de manera més ràpida

L’imperi francès es centra en el nord i l’oest d’Àfrica i Indoxina, sent el segon més important

3. ELS GRANS IMPERIS.

Bèlgica ocupa el Congo Belga, primer com a propietat del rei (Leopold II) i després del país

Alemanya arriba tard i es queda amb Tanganyka, Àfrica sud-occidental i, més tard, Camerun

Itàlia ocupa Líbia Holanda controla Indonèsia

3. ELS GRANS IMPERIS.

Espanya fa un xicotet imperi africà amb el nord del Marroc, el Sàhara i Guinea Equatorial

Portugal ocupa Angola, Moçambic i alguns territoris costaners a Àsia

Rússia s’expandeix pel nord d’Àsia, el Càucas i el Turquestan

3. ELS GRANS IMPERIS.

Estats Units inaugura en Cuba, Puerto Rico i Filipines, derrotant a Espanya (1898), una

nova forma d’imperialisme que consisteix en controlar l’economia (directament) i la

política (indirectament) d’un territori sense ocupar-lo militarment, a no ser que siga

necessari → controlarà primer el Carib i tota Amèrica Llatina, construint el canal de

Panamà, i després de la IIa Guerra Mundial gran part del món

Japó envaeix Corea i els territoris xinesos de Manxúria i Formosa

“Els Estats Units no busquen annexions territorials, encara

que el resultat final puga ser equivalent. L’originalitat de

l’imperialisme americà consisteix precisament en substituir

els procediments de conquesta per una forma d’actuació més

subtil: la diplomàcia del dòlar. El govern d’Estats Units

aprofita aquests disturbis (creats per ells) per intervindre en

la política interior de les repúbliques, ja siga a través de la

concessió o la negativa de crèdits, de la pressió diplomàtica

o del mateix ús de les armes. Quan un d’aquests governs es

veu amenaçat per una insurrecció, els Estats Units poden

aconseguir fàcilment que fracasse o siga un èxit aquest motí,

ja que per a detindre la revolta sols ha d’amenaçar als caps

de la mateixa de que no podran comptar amb la concessió

de crèdits. De fet, si els Estats Units estan satisfets amb el

govern en vigor, el protegeixen; si aquest govern no és

dòcil, l’abandonen a la seua sort”

PIERRE RENOUVIN: La crisi europea i la Iª Guerra

Mundial (1904-18), 1990.

Exercicis punt 3. ELS GRANS IMPERIS.

1.- Elabora un comentari del següent document:

4. CONSEQÜÈNCIES DE LA COLONITZACIÓ EN LES COLÒNIES.

1. Conseqüències econòmiques.

2. Conseqüències demogràfiques.

3. Conseqüències socials.

4. Conseqüències polítiques.

5. Conseqüències culturals.

4.1. Conseqüències econòmiques.

Els beneficis, matèries primeres i riqueses se’ls emporten les metròpolis i les seues empreses

Els expropien les terres als indígenes, deixant-los sense les millors

S’abandona l’agricultura tradicional en favor de les grans plantacions de les

empreses multinacionals, que produeixen per a vendre en les metròpolis

Arriben productes industrials de la metròpoli, més barats i de millor qualitat

→ desapareix la indústria tradicional pròpia de les colònies

En el comerç s’estableix un intercanvi desigual: la metròpoli compra (o s’emporta sense

pagar) aliments i matèries primeres a baix preu i ven productes industrials més cars

4.2. Conseqüències demogràfiques.

Passat l’impacte inicial de la introducció de noves malalties, la població creix gràcies als

emigrants que arriben d’Europa i la reducció de la mortalitat (vacunes i millor higiene)

Però el creixement de la població provoca subalimentació crònica, fam i morts

Es trenca el mode de vida tradicional (tribal en molts casos) i s’introdueix el model

capitalista occidental i una societat racista, amb una burgesia estrangera (majoritàriament)

i un proletariat indígena sotmès a un alt grau d’explotació (segregació racial i social)

4.3. Conseqüències socials.

4.4. Conseqüències polítiques.

Les metròpolis fixen noves fronteres artificials sense tindre en compte

als indígenes: es trenquen les unitats ètniques i culturals existents

anteriorment i això provoca revoltes anticolonials contra la metròpoli

i conflictes entre ètnies obligades a conviure en un mateix estat

4.5. Conseqüències culturals.

Els colonitzadors creen escoles i missions per difondre la cultura occidental i el cristianisme

Els indígenes perden la seua identitat i s’occidentalitzen (aculturació)

Exercicis punt 4. CONSEQÜÈNCIES DE LA COLONITZACIÓ EN LES COLÒNIES.

1.- Elabora una redacció en què expliques les conseqüències de la colonització en les

colònies, diferenciant entre aquelles que creus que poden haver estat positives i les negatives

(a poder ser utilitzant les teues paraules).

ACTIVITAT DE SÍNTESI

1.- Vocabulari: colonialisme, imperialisme, metròpoli, colònia, mercat reservat, colònia

d’explotació, colònia de poblament, protectorat, domini, Conferència de Berlín, intercanvi

desigual.