L’ÈPOCA DE L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISMEL’IMPERIALISME

Context i causes de l’imperialismeContext i causes de l’imperialismeContext: Segona Revolució Industrial → innovacions tècniques, noves formes d’organització del treball, creixement de la banca .

▲ producció i del comerç + millora dels transports

Cronologia: útlim terç s. XIX – princ s. XX

CAUSES

• econòmiques. Necessitat de comprar matèries primeres a bon preu. Vendre excedent

de producció (compte!) i invertir capital (infraestructures per benefici propi)

• demogràfiques. Excedent de població europea (industrialització → atur). Emigració a

zones ja conegudes.

• polítiques. Importància d’ampliar fronteres, controlar grans territoris (rivalitats entre

països)

• ideològiques. Defensa en la superioritat d’unes races i el deure de civilitzar les inferiors. Racisme. Poques veus en contra.

Text pàg. 108. Sobre el colonialisme

Conquesta, organització i explotació de les colòniesConquesta, organització i explotació de les colòniesExploració i conquesta

-Viatges científics i exploracions geogràfiques + curiositat per descobrir noves terres.

- 1859. Charles Darwin. L’origen de les espècies.

- escriptors com Jules Verne

- exploració de grans rius africans: Congo, Níger, Nil, Zambeze. Protagonistes

missioners i periodistes: Livingstone i Stanley.

- s’arriba al pol nord (expedició de Peary, 1909) i al pol sud (Amundsen, 1911)

- Conquesta fàcil per la superioritat militar dels europeus.

Organització colonial Colònia controlada i administrada per la metròpoli.

Colònies d’explotació Colònies de poblament

Protectorats

-NO govern propi

- política d’ocupació

- Explotació econòmica

- Govern autònom

- majoria població blanca (immigrants)

-Govern indígena i administració pròpia.

- control govern de la metròpoli (govern paral·lel)

El repartiment del mónEl repartiment del mónRepartiment d’Àfrica

-1870: inici colonització d’Àfrica. Ocupació ràpida i brutal.

Tot el continent excepte Libèria i Abissínia.

- s. XVIII: primeres bases a Àfrica

- tots els països volen colònies. Itàlia i Alemanya arriben

tard → tensions

- Rivalitats França i Bèlgica per la zona del Congo.

- 1885: Conferència de Berlín:

• Necessitat d’ocupar físicament un territori, no només el litoral.

• Notificació establiment colònia a altres potències.

• Prohibició de monopolis.

• Lliure navegació pel riu Níger i Congo.

• Prohibició de l’esclavitud.

• En teoria, respecte a la cultura dels indígenes.

• Congo passa a ser colònia belga, propietat del rei Leopold II.

Discurs de Jules Ferry davant el Parlament francès el 1884, justificant el protectorat de Tunísia.

Mantindrem a Tunísia aquesta situació de protectorat, de potència protectora,

perquè té grans avantatges. Ens evitarà instal·lar en aquest país una administració

francesa, és a dir, imposar a l’erari francès unes despeses considerables. Ens

permetrà supervisar i governar sense assumir la responsabilitat de tots els detalls

de l’administració, de tots els petits errors, de totes les petites friccions que puguin

sorgir del contacte de dues civilitzacions diferents. Als nostres ulls, és una situació

adequada, útil, que salvaguarda la dignitat del vençut, qüestió gens indiferent en un

país musulmà, qüestió que té una gran importància en terra àrab. Salvaguardar la

dignitat del vençut és consolidar la seguretat de la possessió.

Exemples de protectorats:- Marroc- Egipte- Tuníssia (1881 – 1956)- Sierra Leone- Malaisia

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/08-imperialisme-i-colonialisme/

IMPERI BRITÀNIC

- Imperi + gran. Es comença a formar el s. XVIII. Objectiu: control rutes marítimes- gran expansió durant el regnat de Victòria I (1837 – 1901)- Àsia:

- Índia (joia de la corona). Des de 1777 Companyia de les Índies Orientals. Revolta dels sipais.- Beluchistan (Pakistan)- Afganistan- Malacca- Singapur- Birmània (Myanmar). Accés terrestre a la Xina- Xina. Manté independència. Guerres de l’opi. Tractats de Nankin (1842)

- Mediterrani:- Malta, Suez i Xipre

-Àfrica:- Sud-Àfrica (el Cap) al Sudan. Incident a Fashoda- Nigèria, Somàlia, Kenya i Uganda

- Oceania:- Nova Zelanda (1841). Maories treball d’esclaus.- Austràlia. Presó durant s. XIX- illes Pacífic

- Amèrica:- Canadà (domini, 1867)- Honduras, Jamaica i Guaiana

Ferrocarril a la Índia. www.claseshistoria.com

Esclaus encadenats. Treballadors de plantacions.

Plantació de te a l’Índia

Comissionat imperial Lin Zexu

Batalla naval. 1841

Port de Hong Kong, en mans britànics fins el 1997. Tractat de Nanking 1842

Inauguració Canal de Suez

IMPERI FRANCÈS

-2n gran imperi- extensió.- Àfrica:

- projecte Oest – Est. Incident Fashoda- Argèlia, Tuníssia, Marroc, Senegal, Txad, Guinea, Costa d’Ivori, i Benin; Marroc, part del Congo i illa de Madagascar.

└ conflicte amb Alemanya (preludi I GM)

-Àsia:- Indoxin: part de Birmània, Laos, Cambodja, Vietnam, Tailandia, Malàsia.- tractats favorables amb Xina

- Oceania:- Nova Caledonia

- Amèrica:- Illes del Pacífic: Tahití, Illes Marqueses- costes Canadà: arxipèlag Miqueló- sud: Guaiana

Els imperis colonials

Conflictes colonials

- Guerres de l’opi (1839 – 1842; 1856 – 1860). Tractat

de Nankin. Tractats desiguals.

- Revolta dels sipais. Soldats hindús i musulmans. Nou

armament. Grassa de porc. Resultat: intervenció militar

G. Bret. 1876: Victòria I emperadriu de l’Índia.

- Incident de Fashoda (G. Bret i França). Solució:

França es retira. 1898

- Revolta dels bòxers (1899). Resposta a la intromissió

occidental. Bòxers eren una societat secreta. Objectiu:

expulsar estrangers de Xina. Resultat: forta repressió

occidental. 1911: fi dinastia manxú, república.

Conseqüències de la colonitzacióAvenços europeus i transformacions econòmiques

- construcció d’infraestructures- conreus de noves terres i construcció de noves indústries

└ pèrdua de conreus tradicionals

- introducció de grans plantacions (benefici metròpoli)

- indígenes treballen a les plantacions a canvi de salari baix. Ara han de

comprar aliments i estris economia de monetària i de mercat

- fi artesania local- construcció hospitals + mesures higièniques → augment de la població, trenca equilibri

- aculturació: escoles + cristianisme → pèrdua de cultura autòctona (nous valors), pèrdua d’identitat (ex. Indis nord-americans)

- canvi estructura social- ritme de treball, vida urbana- funció dels ancians, estructura familiar- NO igualtat → segregació (apartheid)

Modificació del paisatge i hàbitat natural

Causes de la Primera Guerra MundialCauses de la Primera Guerra MundialColonialisme i nacionalisme

1. Rivalitats entre potències colonials- crisi marroquines (1905 i 1911)

- Alemanya vol tenir territori- França vol un protectorat. Negativa Alemanya. - Anglaterra (àrbitre): accepta protectorat francès per no interferències a Egipte- Espanya aconsegueix petit protectorat Marroc (zona Rif)

- Inici de pactes:- 1904: Entente Cordiale → França i G.Bretanya- 1907: Triple Entente → França, G. Bretanya + Rússia (ampliació 1904)

- 1911: nova crisi Marroc. França – Alemanya- solució: part Congo francès per Alemanya- Protectorat francès

2. Exaltació nacionalista. - França – Alemanya. Guerra francoprussiana (1871). Pèrdua Alsàcia i Lorena. Liderar hegemonia continental.- Alemanya – G.Bretanya. Rivalitat per control de rutes marítimes

3. Conflicte dels Balcans

3. Conflicte dels Balcans → zona amb estas amb multinacionals

- Imperi Turc. Països independents: Grècia, Sèrbia, Romania, Bulgària i

Montenegro.

- Imperi Austríac vol dominar la regió

- minoria germànica mana

- hongaresos, txecs, italians, croats, serbis….

- Sèrbia (estat independent). Suport a serbis sotmesos imperi austríac.

- Rússia (interessos a la zona)

- paneslavisme (protegir pobles eslaus)

- poder a la zona i ocupar estret del Bòsfor i els Dardanels

-1908: Àustria ocupa Bòsnia- reacció russa: si cal conflicte armat

Els Balcans abans de la guerra

Cursa armaments i aliances

-Inversió en indústria armamentística (canons, obusos, metralladores….)- Aliances:

- 1882: Triple Aliança. Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia- 1907: Triple Entesa. França, G.Bretanya i Rússia

La Triple Aliança 1882 - 1915. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/09-europa-al-tombant-de-segle-del-%E2%80%9Csistema-bismarck%E2%80%9D-a-la-%E2%80%9Cpau-armada%E2%80%9D/

Itàlia. Pretensions colonials al nord d’Àfrica, zona Tunísia.

-28 juny 1914: assassinat hereu imperi autrohongarès.

- protagonista: estudiant bosni amb relació a nacionalistes serbis

- resultat:

- Àustria declara la guerra a Sèrbia

- Rússia intervé per protegir Sèrbia

- Alemanya declara la guerra a Rússia i a França

- G. Bretanya declara la guerra a Alemanya quan aquesta envaeix Bèlgica per

atacar França.

Esclat conflicte

-Finals de l’agost de 1914:- Triple Entesa era formada per França, Gran Bretanya i Rússia més un país petit com Sèrbia. - Espanya va declarar-se neutrals- Bulgària, Romania i Turquia esperaven el moment idoni per prendre bàndol en el conflicte- altre bàndol format per Àustria-Hongria i Alemanya.- Itàlia canvia de bàndol a canvi de promeses territorials.

La Gran GuerraLa Gran GuerraGuerra de moviments

- FRONT OCCIDENTAL - Alemanya. Atac a França per Bèlgica i Luxemburg. Objectiu: no tenir 2 fronts oberts- Bèlgica s’havia declarat neutral !!!- principi setembre 1914 alemanys a 40 km de París

-Reacció aliats: batalla del Marne ( 6 – 13 setembre 1914)

FRONT ORIENTAL- Ofensiva russa. Batalla de Tannenberg. Derrota russa. Alemanys desplacen soldats. Bé victòria Marne.- Avenç ràpid alemany.- reacció russos: arriben a fronteres de l’imperi austríac

Guerra de trinxeres (1914-1916)

-Fronts immòbils.- Front occidental: trinxeres des de Suïssa al mar del Nord. Durs combats.- necessitat de nous aliats:

- 1915. Itàlia passa als aliats. Bulgària i Imperi Turc a favor d’imperis centrals-1916. Ofensiva alemanya per trencar front francès

- batalla de Verdun. Guanya França. Molts morts

Crisi de 1917 i fi de la guerra

- Rússia. Triomf de la revolució bolxevic. Signa pau de Brest-Litovsk amb Alemanya.

- incident amb EUA: Alemanya enfonsa un transatlàntic. Resposta: entrar a la guerra.

└ guerra comercial submarina (aturar subministres aliats)

- FRONT ORIENTAL. 1918:

- derrota Àustria i aliats.

- resultat: imperi austríac i turc demanen armistici

- FRONT OCCIDENTAL. 1918:

- derrota Alemanya + revolta a exèrict i manifestacions contra la guerra

- por a revolució (bolxevic)

- demana pau: 11 novembre 1918 es signa armistici

- kàiser marxa i es proclama la república.

Guerra a la reraguarda

- Mobilització de molts recursos i implicació de població civil.

- reclutament d’homes en edat militar (lleves)

- nous mitjans tècnics: més morts

- reconversió indústries per fabricar armament

- dones treballen a les fàbriques. Substitueixen els homes.

- canvis socials: dones responsables i independents

- problema: poden fer la mateixa feina i

NO tenen els mateixos drets

- moviments sufragistes (dret de vot)

- ús de propaganda per mobilitzar l’opinió pública

http://unsiglollamaalapuerta.wordpress.com/category/i-guerra-mundial/

L’organització de la pauL’organització de la pau- Gener 1919. Conferència per establir condicions de pau. 32 països. Només 4 opinen, vencedors (EUA, França, G.Bret i Itàlia)

Tractat de Versalles

- Pau amb Alemanya → imposada i humiliant

- Condicions molt dures:

- Alemanya culpable de la guerra. Pagar deutes de guerra (diners i productes).

Beneficiaris: Bèlgica i França. Fi del deute: octubre 2010

- exèrcit retallat. Prohibit el rearmament. Fora imperi colonial.

- retorn territoris ocupats:

- Alsàcia i Lorena per França

- Schelswig per Dinamarca

- 2 cantons per Bèlgica

- Posnània i part de Prússia occidental per Polònia + corredor Danzig.

Ganes de revenja

http://ghescuela.blogspot.com.es/2011_04_13_archive.html

Nou mapa d’Europa

- Altres tractats de pau:

- imperi rus perd part de la costa bàltica i cedeix terreny a Polònia.

- imperi turc es redueix a l’actual Turquia. Antics territoris d’Orient Pròxim seran protectorats britànics o francesos (Iraq,Síria, Palestina)

- imperi autrohongarès desapareix.- nous països: Txecoslovàquia, Hongria, Àustria i Iugoslàvia (centre del nou Estat)

- Proposta president Wilson, 14 punts: cada nació té dret de forma un Estat independent

-Objectiu del nou mapa:

- aïllar la Rússia revolucionària. Es creen 2 estats taps: Polònia i Romania.- problema: estats taps amb diferents nacionalitats (problemes)

Europa el 1914 i el 1920

La Societat de Nacions

- proposta Wilson: organització per garantir la pau → Societat de Nacions (1920)- objectius:

- garantir la pau- fomenta cooperació internacional- vigilar compliment dels tractats- resoldre conflictes per la via diplomàtica

- seu: Ginebra

- estructura: - Assemblea: formada per tots els membres- Consell: potències vencedores

-problema: situació molt complicada: destrucció, deutes, interessos….- EUA no s’integra a la SDN (!!!)- tampoc països descontent com Alemanya i Itàlia (volia + territori)

- resultat: no imposa les decisions

http://cicle2socials.wordpress.com/2012/10/17/stph-2-colonialisme-imperialisme/

No només Europa va veure’s implicada en el conflicte. Així, la guerra va tenir repercussions en els altres continents i fins a 35 estats van acabar intervenint en la conflagració. Els contendents van cercar nous aliats a Europa i el conflicte s’estendria cap a les colònies del Pròxim Orient, Àsia i Àfrica esdevenint així un conflicte mundial. Era la primera vegada que una guerra afectava un territori tan ampli, fet que va influir decisivament en l’allargament del conflicte.

Els imperis centrals –Alemanya i Àustria– van tenir el suport de Bulgària i Turquia. Els búlgars volien refer-se de les seves pèrdues a les guerres balcàniques i els turcs recelaven davant les aspiracions russes sobre els estrets. Els aliats –Anglaterra, França, Sèrbia i Rússia– van tenir el suport d’Itàlia, que va canviar de bàndol amb la promesa de territoris, Romania, Japó, Portugal i Grècia que va entrar a la guerra el 1917. Els japonesos van entrar a la guerra amb l’objectiu d’ocupar els dominis alemanys a Àsia. Els Estats Units van intervenir a partir del 1917 i, seguint el seu exemple, van entrar a la guerra al costat dels aliats un bon nombre de països d’Amèrica Llatina com Bolívia, Perú, Brasil, Uruguai i petits estats d’Amèrica Central.

Informació complementària

- Noves armes.