Impressonisme cursm09/10

7
IMPRESSIONISME LAIA SORIA I MARTÍN GONZÁLEZ 4t ESO CURS 2009/10 LLENGUATGE MUSICAL

Transcript of Impressonisme cursm09/10

Page 1: Impressonisme cursm09/10

IMPRESSIONISME

LAIA SORIA I MARTÍN GONZÁLEZ4t ESO

CURS 2009/10LLENGUATGE MUSICAL

Page 2: Impressonisme cursm09/10

Societat:• Va aparèixer a França al 1874.• Es una evolució al Realisme.• És considerat el moviment més important a la pintura en les últimes dècades del segle

XIX.• És una transformació social i filosòfica: “el creixement de la burgesia”.• Comença a introduir els seus costums en la societat; per exemple: el camp ja no es un

lloc de treball, es converteix en un espai d’oci i es comencen a fer excursions campestres.

• A les ciutats, pren rellevància la vida nocturna, es posa molt de moda les cantants de cabaret, el ballet, els cafès i les seves tertúlies...

• Canvi de l’ideal de bellesa pel de llibertat.• L’impacte del ferrocarril, es la primera vegada que s’experimenta el concepte de

velocitat.• Apareix la fotografia, que va demostra que el que determina la visió és el color en el

dibuix.• El contacte amb la natura els hi proporciona una realitat plena de llum, i gràcies a ella,

de color.

Page 3: Impressonisme cursm09/10

Pintura:• La pintura era naturalista.• Els temes principals eren: el paisatge, la natura (camps, muntanyes, valls, rius, llacs...), el

món nocturn... • Pretenien captar l’instant, el moviment, la realitat...• Tendien a utilitzar amb freqüència els colors purs, sense barreja, sobretot els tres colors

primaris.• Van eliminar el color negre de les seves paletes, observen que les ombres mai són

negres, i que el blanc pur no existeix, sinó que la llum el carrega de matisos innumerables.

• Utilitzen el color pur, i a vegades, el barregen sobre la superfície del quadre.• La pintura era una pintura lleugera, plena de llum i color, amb pinzellades, que a vegades

deixen veure el blanc del fons del quadre.

• El tipus de pinzellades pot variar segons l'artista, sent entrellaçades, en petits punts (puntillisme), netes i pures o llargues i de colors vius.

• La llum es va anar convertir en el gran factor unificador de la figura i el paisatge. • Als pintors impressionistes no els deixaven exposar en els llocs habituals, els tractaven

de revolucionaris i d’anar en contra de les normes de la pintura.

• Primera exposició impressionista va ser al 1874, a l'estudi de Félix Nadar al Boulevard des Capucines.

Page 4: Impressonisme cursm09/10
Page 5: Impressonisme cursm09/10

Música:• Els colors instrumentals i la sonoritat agafen cada vegada més importància. • Es caracteritza per la seva fredor i objectivitat, ja que s’ocupa de representar la natura

tal com és.• En les obres amb text, com les òperes, el compositor fica més d’ell i llavors el to

emocional es fa més intens i personal.• La música impressionista reflecteix i descriu atmosferes de tots els àmbits sensorials:

perfums, textures, fred, calor, etc.• Dóna al timbre una importància primordial que mai no havia tingut abans. • L’harmonia conté acords de tot tipus que són utilitzats com a sonoritats més que com a

“acords funcionals”. • També utilitzen grups d’acords similars consecutius (de 9a o 13a) en moviment paral·lel

que donen un afecte borrós en l’harmonia.• Utilitzen tot tipus d’escales: majors, menors, de tons enters, l’escala pentatònica... • Com que els acords o intervals no resolen en les seves corresponents consonàncies

trobem una dissonància, de manera que es trenca la relació funcional entre els acords i la tonalitat.

• L’harmonia funcional de línies clares i directes del romanticisme queda desplaçada per l’exploració de combinacions inusuals de timbres, ritmes fluïts, textures tènues...

• Els músics impressionistes tenen una cura especial per la recerca dels instruments més adient per a cada obra i els agrada aplicar-la en obres d'altres autors, d'altres èpoques i d'altres països.

Page 6: Impressonisme cursm09/10

• Una branca de la música programàtica del romanticisme però extrapolada a la música del segle XX és un estil anomenat impressionisme. Comparant-les, la música romàntica és com una pintura clara i exacte, mentre que la música impressionista és com una pintura borrosa i vaga. La intenció principal es rescatar la música de la influència del romanticisme.

• - Compositors: Els més coneguts de l'impressionisme van ser Claude Debussy i Maurice Ravel, a causa de les seves innovacions tècniques. Debussy era considerat un radical en les seves classes al famós Conservatori de Música de París.

• · Els compositors estructuren la seva música amb molt de detall, eviten la identificació clara dels seus components i de la seva forma. El discurs musical no declara, sinó que suggereix

• · El compositor tendeix a destacar la seva música amb una imatge visual tan forta com es pugui. No pretén destacar un objecte, sinó la impressió que ens produeix aquest objecte. Un clar exemple n’és Debussy.

• · Es suprimeixen les harmonies tradicionals i se substitueixen per altres no basades en tons majors o menors, sinó en escales com la Modal, pentatònica i dodecafònica.

• · Sovint es música programàtica (descriptiva) amb ús d'acords (especialment cromàtics) que no compleixin una funció harmònica, sinó més aviat en funció dels efectes de color que produeixen.

• · S’exploren combinacions inusuals de ritmes més fluids, efectes subtils de llum i ombra, timbres...• · Acords dissonants que resolguin altres acords dissonants. Grups d’acords similiars consecutius ( sovint

de 9a o 13a) en moviment paral·lel que donin un efecte borrós a la harmonia.• · Es valora el so en si mateix, com a objecte de plaer i sense cap finalitat, és una concepció esteticista de

l'art.• · Desapareixen les línies melòdiques i es fan imprecises, és a dir, sense línies clares. La melodia es

converteix en un fragmentari, una cosa que evoca l'essencial, el que contribueix a crear més que una altra cosa una atmosfera sonora imprecisa. Tracta d'evitar que la melodia es pugui definir clarament com més o menys.

• · Ritmes irregulars, flexibles, imprecisos o presos de països no europeus (des dels ritmes sincopats del jazz a ritmes de danses orientals).

• · Ús d'intervals complexos, intervals de quartes i cinquenes paral·leles propis de la música medieval.

Page 7: Impressonisme cursm09/10