ÈPOCA IV-N.s 121juny 1997Fet amb paper reciclat

Edita: STEPV-iv

Director: Vicent Esteve Montaivà

Coordinació: Joan Blanco PazAdministració, Redacció i Publicitat:

Juan de Mena, 14, baix. 46008 València

Tel. 391 91 47. Fax: 392 43 34e-maíl: stepv-iv@xarxaneta.org

Imprimeix: BC Artés Grafïcas, S. A.

Cambrils, 8. València. Tel. 365 04 50

Tiratge: 9.000 exemplars

Depòsit Legal: V-1! .454-1981

Franqueig Concerta! 46/75

EL CURS QUE SE'N VAUn altre curs perdut per a l'Ensenyament Secundari.Sense ROC. Sense plantilles noves. Sense una nova Ordre per organitzar elscentres. Sense IES.L'any de l'Adscripció per al professorat del Cos de Mestres.Les plantilles s'han incrementat en Primària. L'Adscripció està en elsTribunals. Ja vorem.Fa un any s'ajornà l'elecció de, directors i directores i la dels ConsellsEscolars per no tenir uns ROC adaptats a la nova legislació. Ara, encara noen tenim, de ROC. Més mal que bé (tard i apressa), s'ha hagut de convocareleccions de la direcció dels centres, amb els ROC del MEC (siemprequedarà Madrid. És això?). Però les eleccions dels Consells Escolars, no (perquè?, ja posats...)- La LOPEGCD cavalca i la democràcia escolar recula (il'autogovern?).La Formació de Persones Adultes encara està en la Llei i en la veu col·lectiva.No en els centres. No els centres.El 96/97 ha estat el curs de la lluita per l'Ensenyament Públic. El curs de lacongelació i de les mobilitzacions del sector públic. El curs de la ComunitatEducativa. Potser el retorn de la solidaritat.

L'Escola Pública és solidària i integradors,

tolerant, activa, intercultural i plurilingüe.

EL CURS QUE VESense nova Ordre per organitzar els centres. Hi haurà instruccions transitòries.Com hi haurà ESO transitòria. Com hi haurà Tecnologia transitòria i Plàstica iVisual transitòria. Com hi haurà un nou calendari escolar, que també seràtransitori, però no sabem quin. Francisco Camps també serà transitori?Si al Consell Escolar Valencià no passa res més, potser tindrem ROC. I si hiha ROC hi haurà eleccions als Consells Escolars.Estrenarem Centres Rurals Agrupats (CRA).Però continuaran faltant els IES. I continuarem lluitant per l'EnsenyamentPúblic. Perquè hi haurà uns nous pressupostos (nous els voldriem) i unaantiga política educativa.Ens havien dit que, tot desmobilitzat, hi hauria descongelació. Però, matisenara (ho sabem per la premsa) que en tot cas no arribarà ni per a que entrem encalor (el IPC? ...ja vorem).La LOGSE -la igualtat, amb perdó- estarà vigent?En tot cas nosaltres anirem a treballar - i com!- tots els dies. Això segur.(Sí, sí, no se'ns ha oblidat: no hem dit res de la Formació del Professoratperquè els CEPs hauran passat a millor vida).

Accions per l'Escola Pública....

L'acord de plantilles,

un any després

Ensenyament Secundari

Calendari Escolar

Organització del curs 97/98

Professorat interí

Entrevista a Juliana Sevilla ,

Funció Pública

La llengua i el TC

Ensenyament privat

Els CRAs en marxa

Formació del Professorat

EIsROCs

Escoles d'Estltu 1997 ,.

3

4

S

S

6

7

8

8

9

10

10

10

12

RAUN(MOR BOTELLA

LA CIUBfCARRER A4BT _ .

El proper divej|||s p'.ífe jünfpiÇ ï̂íarà oficialment el carrerMelchor Botella |Í̂ t:ïU í̂-<3!IHix, Éíi>̂ |úèM carrer es troba l'escola"Festa d'Elx" (aMlééu provisional deiffhova Universitat), on va

exercir el nostre entranyable amic abans de dedicar-se a tasquessindicals a temps complet. L'acte, que començarà a les 21

hores, comptarà amb la presència de la família, de represen-tants municipals de l'Ajuntament i membres de l'STEPV-iv,

així com de totes les persones que vulguen assistir. Enl'acte intervindrà l'alcalde, o algun representant de

l'Ajuntament il.lícita, i una persona en represen-tació de l'STEPV-iv, que pronunciaran

unes paraules rememorant lafigura de Melchor.

L'allPer a l'alcalde de Vistabella delMaestrat, Pedró RupérezMontserrat, cl qual, per unaqüestió escolar relativa al seu fill,va irrompre violentament en eidomicili de la mestra, totamenaçant-la i insultant-la, senseatendre els seus intents deraonament.

,.1 l'oliPer a l'Ajuntament d'Elx, per

la seua voluntat de mantindré viva

la memòria de Melchor Botella, a

qui dedicarà el nom del carrer on

estava el coüegi "Festa d'Elx", on

tantes il·lusions va invertir Mcl-

chor.

També trobaràs l'AII-i-oli «n fnt«mett

http://www.Ma nu nete.or s/iftepv

', Col·laboren en aquest número: Carmen Berruezo. Manoto CabartMas, Vicent Estrada, Adel Francés, Sebastià Giner, Emiü Gongs, Pilar Gonsalves, José Herrero, Vicent Mauri, Joan Moliner, Ferran Pastor, Antoni Viíias.

Atacant: Orense, a Ota. 03003 Atat. Tel. 522 80 88. A^ 46008 València. Tel. 391 9147.

d'interès A& n.2121' Juny 1997

• ' CATALÀ, VALENCIÀ, 'fc UN DE NOMS

LA MESA PER L'ENWENYAMLNr l=N VALENCIÀ, forma-da per fa í-'oiioraoio i 'ooola Valenciana, • fiis sindicats QC O.O-PV, STEPV i UGÏ-PV, així corn divereofi orgartacions dudefert.sa cte !a normalització lingüística, rep amb satisfacciól'acorcl de l'Instituí d'Estudis Catalans (II.:C) que accepta ladenominació estatutària "valencià" per designar I» llenguacomuna, otentífioametit anomenada "català", i recorda que laMESA -a mor, d'altres institucions i personalitats < sol·licità del'IEC el reconeíxeí Mení que ara ha acordat.

L'acord de l'IrlC, junt a la darrera sentència del TribunalConstitucional sobre l'ús do la denominació "català" als esta-tuts de la Universitat de València, fonamenten la íosi deien-cada roiieradamení per la MffüA i aliror, entitats del nostre

dd^vaJQndàiio_ósjjri_Drgb|e_-:majíejioms.

La 'normalització de l'ús del valencià -i de l'ús de! valenciàa l'ensenyament- necessita tancar la ínúiil qfiGotió cle noms(qüestió que ha robut el"coip de grada" amb la sentència delTG i i'acnrd de l'IFC) í ori^ntar-se a les reivindicacions subs-tancials, què por a la M£ÏÏA són., almenys, los següents:garantir la corriinufoí en l'ensenyament del valencià, reconèi-xer l'y.utoiïUií dy i'íMSíitut Interuniversitari de Hloiogia Valen-ciana (llï-V) on m&.íèra normativa, atorgar nïà;:in: fnnrj i ads-criure a Presidònda < < * . Uiiocdó Gen^mi de Poliïi^n UXÏÜÍGU·ca í constimif MÍI íioi'íííoll ÉÍO pj-mio'pFioio íïoosoï en el. procés :

Morrnafitzador.Ca! dorïtnnàr íamU? tri UiiMmioifaí < te ]<i f.onoííií cMI enïa

normalització Hd valencià, Han »}>&: iiiMítuduntí dvilís, comara les ï lnivt;rGiiato, «Is íüridims. ífí- AÏÏÍUCÍ adona do Pftros i"Mares dVMunineíï, üe Professorat, éíc., nquollfíí; que hanestat foi-íïicís en la de^s-ma de In racionnüíaí f^iiíííca i de Jatradidó .-joaa! en lu denominació dti ki llun^ua. així com enles ïnidaiives per normülitzar el seu ú:;. Parien bé les porso-.nes que, des d'un?) estreta r-oru^do d't i« mndibi^aí' stulíücan doíï ilfí la pura irracionaíünt, í;'opi»a«r: a ta rriajona :>octy! í alconsens oifínUïio en onentfü «!r. wis OGÍOIVOS a la normalit-zació de l'ús dt; ía noüíra líwnyua. •

València, a 13 do maig rie -J 977

MESA Ptl·l L'KNíHKNY.Wl·iNT DB..

A Alcoi, Q Vaièncía, a Alacant, a Madrid.

XÀTIVA, A FAVOR D'UNA OFICINAD'EDUCACIÓ PER A LA COMARCA

L'Alcalde de Xàtiva ha remés al Secretariat Comarcal del'STEPV de la Costera un escrit, en contestació a Sa nostra peti-ció, segons el qual la Comissió de Govern d'aqueix Ajuntamentacorda cedir un local municipal, bé en la Casa de la Ciutat, béqualsevol altre que reunesca les condicions adients, per poderobrir una oficina d'informació i registre depenent dels ServeisTerritorials d'Educació de València per tal "que resolga lesnecessitats administratives del Professorat i del sector educatiude les comarques de La Costera, La Canal de Navarrés, La Valld'Albaida i part de la Ribera Alta que en l'actualitat han de des-plaçar-se a València". Així mateix s'adhereix a la (nostra) peti-ció a l'Administració Educativa d'un funcionari o funcionàriaperquè se'n faça càrrec de l'esmentada oficina.

L'STEPV ha decidit traslladar a la Junta de Personal Docentde València aquest tema per tal de presentar la iniciativa al'Administració de forma unitària.

í

PUBLICACIONS SINDICALS

A més d'aquest ALL-I-OLI, ei sindicat edita,amb caràcter extraordinari, altres publica-cions relacionades amb l'acció global del sin-dicat o l'acció concreta en una zona o sector(El cartell de l'ALL-l-OLI, AL-I-OLI extres, fullsinformatius, Quaderns de formació sindical...

Les darreres publicacions han estat: ALL-I-OLI extra Universitat, amb la valoració sobrela modificació de la LRU i la recent sentènciadel TC; sobre els Estatuts de la Universitat deValència; ALL-I-OLI extra d'EnsenyamentSecundari, amb la proposta de plantilles delnostre sindicat i la valoració de la negociaciódel Reglament Orgànic dels Centres deSecundària; Full informatiu de la secció sindi-cal de l'Ajuntament de Silla; Quadern ambl'esborrany de l'Estatut de la Funció Pública...

En el sindicat podeu sol.licitar-ne exem-plars.

En el número anterior d'Àll-i-Oli (n° 120f

pòg.3) ]a vam fer un apunt de tots aqueüs

organitzat per reivindicar, d'una o d'altra

em, o

La manifestació a Madrid del dia 17 va reunirunes 50.000 persones, entre pares, mares, profes-sorat, alumnat i ciutadans i ciutadanes, que rei-vindicaren cl valor d'una educació per a tots. LaMinistra Aguirre Í la política educativa delGovern central van rebre les crítiques dels parti-cipants. Determinats governs autonòmics, comara el nostre, també. La Plataforma Unitària perl'Ensenyament Públic del País Valencià va assis-tir amb una pancarta al·lusiva als pressupostos ireivindicant un ensenyament públic digne. LaConfederació d'STEs es va fer notar bona cosa,no sols pel nombrós bloc que configurava, sinótambé pel color (globus a dojo) i el ritme (xaran-ga ben marxosa) que portava. A pesar de les qua-tre gotes que van caure, un èxit total

El Ministerio de Edueación va valorar la jor-nada amb una nota que deia el següent: "Laorganización de desplazamientos gmtuitos dcsdedistintas provincïas para confluir en Madrid, enuna manifest ací ó n que fmalizó en un festival decan/autores, ha ofrecido a los participantes unajornada festiva aprovechando un dia no labora-ble en la. capital de Espana ". 1 Oló! (no us recor-da al NODO?). T com "Espaiïa va bien", no podiafa l l a r l 'ïmpresentable e n f i l a l l d 'anècdotes"civils", des de Càceres a La Safor.

A casa nostra, la Festa-Trobada per l'EscolaPública que organitzà la Plataforma Unitària, alpasseig de l'Albereda de València, el diumenge25 de maig, va comptar amb la participaciód'unes 3.000 persones que no es deixaren intimi-dar per les tronades de la vespra. Es van poderresseguir uns murals ben acurats que havien felels xiquets i xiquetes a les seues escoles, on esdonava testimoni de les deficiències que tenen elsseus centres, així com de les necessitats educati-ves dels barris i poblacions. Criatures i majorsvan recórrer els tallers, van jugar, van ballar i vanescoltar Paco Munoz, Feliu Ventura, la dolçaina iel tabalet, i, finalment, van aplaudir les paraulessempre esperançadores del nostre benvolgut pro-fessor i amic Gonzalo Anaya. FAPA-València,que "jugava a casa", va treballar de valent perquètot eixirà bé. I no els va tremolar la ploma pereixir al pas de les manifestacions del ConsellerFrancisco Camps perquè a l'home no se li va acu-dir altra cosa, amb els vents que bufen, que adhe-rir-se sentimentalment a ['acte. Li haguera estatmés profitós a ('ensenyament públic que haguésvingut a dir-nos quants "quilos" ha decidit posarel Govern Valencià per subsanar la retallada delspressupostos d'enguany i per fer tot el que calfer. Diuen en castellà que "Obras son amores...".

I a Alacant, el 8La Plataforma per la Defensa de l'Ensenyament Públic

de l'Alacantí ha manifestat en successives vegades la neces-sitat de construir centres d'ensenyament públic a la comar-ca. Ho ha plantejat a l'Ajuntament i a la Conselleria, sensecap resposta.

A la ciutat d'Alacant hi ha 8 solars cedits a la Conselleriad'Educació per a construir centres públics, però cap d'ells,malgrat les promeses, està en marxa. En alguns casosl'espera dura més de 7 anys.

Per això el diumenge 8 de juny, pel matí, la Plataformadecidirà ocupar pacíficament 3 d'aquests solars: els situatsen la Piràmide, el barri de les quatre-centes vivendes, i laCeràmica, del barri dels Àngels. Els dos primers correspo-nen a futurs centres d'ensenyament secundari i el tercer a uncentre de Formació de Persones Adultes.

L'ocupació dels solars s'iniciarà a les 10 del matí en laPiràmide i acabarà a les 12 hores en la Ceràmica, del barridels Àngels, on hi haurà festa per als més menuts.

També trobaràs l'AII-i-oli en internethttp://www,xarxaneta,org/stcpv

correu electrònic: stcpw-iw@xarxaineta.or3

n.2121 - Juny 1997 cfe la primera plana

L'acord de plantilles/ un any desprésEI passat 7 de juny va fer un any

de la signatura de l'Acord subscritentre la Conselleria de Cultura,Educació i Ciència i les organitza-cions sindicals STEPV-iv, FETE-UGT-PV, CSI-CSIF i ANPE, sobreles plantilles i condicions de treballdel professorat no universitari decentres docents públics dependentsde l 'Administració EducativaValenciana.

Els objectius que ens marcàremen la negociació apuntaven en ladirecció que es dotarà l'EscolaPública de més recursos i possibili-tats organitzatives i que, com aconseqüència, poguera oferir mésqualitat en el servei que dóna a lasocietat i millor atenció a la diver-sitat de necessitats educatives. Lavaloració que férem de la propostaen acabar la negociació era que"les plantilles tipus eren bones,sensiblement superiors a lesactuals, encara que matisades per latransitorietat de l'ESO, però, així itot, eren, transitòriament (no per asempre), acceptables. Sens dubte,estan en la primera línia delsacords de tot l'Estat. La propostade plantilles d'Infantil Í Primàriamillora l'Escola Pública i crea llocsde treball". Avui es pot afirmar queen cada centre s'ha augmentat laplantilla del professorat, però enaquest punt volem insistir en unargument que hem reiterat cons-tantment al llarg dels darrersmesos: l'expansió del sistema edu-catiu públic no depèn tant d'unmodel de plantilles per als centrescom de la planificació del sistema,és a dir, del Mapa Escolar. És peraixò que, lluny d'haver-nos consi-derat satisfets, des de les Platafor-mes per l'Escola Pública estem tre-ballant, junt a d'altres organitza-cions socials, per que hi haja "mési millor escola pública".

L'acord fixava tres anys per alseu compliment, fins el final del 'actual legislatura, en el curs1998-99, però no concretava quinaaplicació se'n faria cada any.Aquesta falta de definició anual erael punt feble de la proposta i ens haportat a exigir la seua concreciócada curs, per bé que, ho hemd'admetre, no s'ha fet per acord.

Després d'un any, estem obli-gats a fer un primer balanç provi-

sional del seu compliment, tot i queencara falten dos anys per a fer lavaloració definitiva dels resultatsde l'Acord. Sols en eixe momentpodrem fer totes les consideracionsque cal. Per cert, no estaria de mésque algunes organitzacions sindi-cals feren valoracions públiques,com ho fem nosaltres, del compli-ment d'altres acords, com ara el desexennis Í "millora de la qualitat del'ensenyament", o del pacte per alsempleats públics pel període 95-97,etc. Seria una cosa saludable.Alguns signen acords dels que maien fan, de balanços.

Però anem a allò que ens inte-ressa. Què ha passat amb l'Acordde Plantilles?

En primer lloc, cal dir que desde la signatura de l'acord fins aras'han creat 1.741 llocs de treball,en els col·legis públics, per al Cosde Mestres: 1.218 en el curs1996/97 i 523 per el curs 1997/98.Queda pendent la creació dels llocsde treball corresponents al curs

Vacances Creativesamb PNL

Com penses i et comu-niques, influeix en cadaaspecte de la teua vida.En el teu desenvolupa-ment i evolució dins ifora del treball.

El Practicant en PNL és una oportunitat per a aprendre a crear un futurmés estimulant, eficaçment, en la teua vida professional i/o personal.En l'agradable entorn del Mas de Noguera (Caudiel), de l' I al 14 d'Agosl.

Taller Introductori a ta PNL el 2 1 i 22 de juny a València.Descomptes a les inscripcions anticipades.

Demana informació a 96-334 3 1 90

1998/99 per tal de completar laplantilla tipus (centres d'una línia,13 + 1; dues línies, 26, í de treslínies, 37), el que pot suposar crearentre 600 a 700 llocs de treball mésen Primària (un generalista per elscentres d'una línia i un especialista-de música o educació física- en elsde dues o tres línies), Í uns 400 enInfantil (de 3 anys i professorat desuport). A més a més, hi haurà unnombre indeterminat de llocs detreball per efecte de la constituciódels Col·legis Rurals Agrupats i pera la impartició de les especialitatsLOGSE en centres incomplets.

L'article 7é de l'acord diu:"Amb caràcter progressiu, es crea-ran unitats per a l'escolarització del'alumnat de 3 anys, de manera quees generalitze l'oferta en el curs1998/99". Respecte a aquestes uni-tats de tres anys, en el curs 1996/97se n'han creat 198, estan escolarit-zats 9.843 alumnes. En el curs97/98 se'n crearan unes 244, i peral curs 98/99, unes 354 unitats pera completar tota l'oferta de 3 anysen centres públics. En qualsevolcas, des de l'STEPV-iv hem dema-nat a Educació que atenga, cadacurs, tota la demanda que es pre-sente. Per concloure: com a resultatde l'aplicació de l'acord de planti-lles es crearan unes SOO.unilats detres anys fins el curs 1998-99. Enel moment de la signatura, juny del1996, sols hi havia creades 327unitats de tres anys.

Insistim, al final de l'aplicacióde l'Acord caldrà fer la correspo-nent valoració, però el que vadavant, va davant: ja s'han creat1.741 llocs de treball i en quedenper crear entre 1.000 i 1.100 més.En total, uns 2.841 llocs de treballen tres anys.

L'acord contemplava altresaspectes. Entre els que s'han com-plit podem destacar:

- La publicació de l'ordre queregula la constitució dels Col·legisRurals Agrupats, com a fórmula

organitzativa que facilita unamillor atenció a l'alumnat d'algu-nes localitats. Una vegada publica-da aquesta ordre, està pendent elseu desplegament, la constituciódels CRAs i la corresponent dota-ció de la plantilla (podeu veure lanostra valoració en aquest mateixAll-i-oli).

- També s'ha aplicat, en el pro-cés d'adscripció, la clàusula per laqual els mestres afectats per lesmodificacions dels llocs de treballpogueren triar entre ser suprimits,romandre amb destinació definitivaen el seu centre o bé ser desplaçatsanualment a centres de la seualocalitat o zona, en cas de no haverobtingut una nova adscripció.

- S'ha complit el compromís denegociar, cada curs escolar, larevisió de plantilles i la seua poste-rior aplicació, encara que no s'haarribat a acords en aquesta negocia-ció.

- En els propers tres anys esconvocaran 1.500 places de cursosd'especialització. En aquest pri-mer any es convocaran 140 placesd'Ed. Infantil, 70 d'Ed. Musical,105 d'Anglès, 80 d'Ed. Física i 35d'Educació Especial -PedagogiaTerapèutica-. Es a dir, un total de430 places. La nostra petició vaser que en el primer any l'ofertafóra major, 1.000 places, de lesquals unes 750 per a pública. Noens posàrem d'acord, per la qualcosa exigim a Educació que aten-ga tota la demanda que es pro-duesca.

- En el mes de juliol es realitza-ran les proves per a l'adquisició denoves especialitats.

- S'ha avançat la plantilla tipusen aquells centres -entre 80 i 90- onno hi havia places suficients per atot el professorat definitiu ambl'objectiu d'evitar que el professo-rat del centre es quedarà sense ads-cripció.

- L'acord s'ha aprovat pel Con-sell de la Generalitat Valenciana is'ha publicat al DOGV.

- S'ha creat una Comissió deSeguiment per a interpretar l'acord.

- S'inclou com a activitat lectivaels desplaçaments del professoratitinerant, tot i comptant el temps apartir del centre d'adscripció.

Finalment queden aspectes,alguns d'ells força importants, queencara no s'han desplegat o que nos'han complit. El nostre sindicat haexigit i exigirà el seu complimentBàsicament són:

- Les modificacions reglamentà-

ries que puguen premetre que lesbaixes es cobresquen a partir del 7édia des de la recepció del part debaixa.

- La dotació de personal en elscentres amb necessitats educativesespecials i en els centres ordinarisque compten amb unitats específi-ques d'educació especial.

- El desenvolupament reglamen-tari de la situació dels mestres iti-nerants que reculla les especifici-tats de la itinerància docent.

- La regulació de les condicionslaborals dels mestres adscrits a pri-mer cicle d'ESO.

- La negociació de les condi-cions retributives dels funcionarisdel Cos de Mestres com a conse-qüència de l'aplicació de la LOG-SE.

- L'accés dels mestres al Cos deSecundària en convocatòries sepa-rades dels concursos-oposicions.

- La negociació dels canvislegals per a possibilitar l'accés delprofessorat especialista en psicope-dagogia escolar al Cos de Secundà-ria.

- La convocatòria específicadels centres CAES.

- La negociació de les plantillesi de les garanties i les condicionslaborals del professorat deSecundària.

- Els tràmits necessaris per a quel'Administració Estatal amplie eltermini d'adscripció del professoratdel Cos de Mestres al primer cicled'ESO en IES.

- L'estudi de la jornada i delcalendari escolar amb l'objectiu demillorar l'ensenyament públic.

- Els tràmits necessaris perquèla majoria d'unitats de primer cicled'ESO transitòriament adscrites acentres de Primària s'incorporendurant l'actual legislatura als cen-tres de Secundària.

Nosaltres tenim propostessobre tots i cadascun d'aqueststemes i reclamem la seua nego-ciació, en uns casos -sempre ambla transparència de la Mesa Sec-torial d'Educació, on estem totsels sindicats-, o el simple compli-ment, en d'altres.

Un acord ha de ser bo en dosmoments claus: quan es firma iquan s'ha enllestit el seu compli-ment. Quan arribe aquestmoment, per a bé o per a mal,tornarem a dir les coses clares.Nosaltres treballarem per l'èxit,per millorar l'EnsenyamentPúblic.

Compliment acords plantilles col·legis públics

Llocs de treball cos de mestresCurs 96/97:Curs 97/98:

1.218523

Previsió curs 98/99:Entre 600 i 700 més en Primària(un lloc per cada centre: en els d'una línia, un generalista, i en els dedues o tres línies, un especialista).A més, uns 400 en E. Infantil (de 3 anys i professorat de suport).En total, entre 1.000 i 1.100 llocs de treball.

Escolarització alumnat 3 anys centres públicsCurs 96/97:Previsió curs 97/98:Previsió curs 98/99:

198 unitats.244 unitats.354 unitats.

de l'ensenyament públic n.2121- Juny 1997

BREUSDE L'ENSENYAMENT SECUNDARI

CONDICIÓ DE CATEDRÀTICSL'STEPV-iv ha demanat, per raons jurídiques, que l'oferta de

places siga ofertada íntegrament i global, per a tot el Cos deSecundària (hi ha diferents sentències a Catalunya i a Valènciaque així ho manen). L'Administració, segons el seu servei jurídicdiu que no pot fer-se d'altra manera.

Per dos voltes hem esmenat el document de convocatòria i ahores d'ara estem a l'espera de la que hauria de ser la reunió defi-nitiva. En tot cas, les memòries hauran d'entregar-se a final desetembre, data a partir de la qual es realitzaria la prova oral.

PROFESSORAT ESPECIALISTARegula les condicions i requisits per ser contractat com profes-

sorat especialista. Discrepem fonamentalment en el punt de con-tractació de professorat pels seus "mèrits rellevants" pel que fa ales escoles d'Art i Conservatoris. Demanem que siga substituït per"Currículum" i que les retribucions siguen les mateixes que la restade professorat. No s'ha acceptat.

ESO: PROFESSORAT DE TECNOLOGIAS'ha acordat que el document parle només del professorat que

pot impartir la Tecnologia i que es lleve tota referència a l'adscrip-ció, que es tractarà en una resolució específica.

ESO: ATRIBUCIÓ DE MATÈRIES OPTATIVESEs canvia la redacció a petició de l'STEPV-iv. On abans deia:

"L'atribució la realitzarà el Director del Centre", ara dirà; "L'atribucióla realitzarà el Director Territorial, nomenada pel Director del Cen-tre a proposta del Claustre", en tots els articles.

S'estudiarà la distribució de les optatives per especialitats, percompletar el document.

L'optativa "Informàtica" queda atribuïda als especialistesd'informàtica, cas que existeisquen. De no ser així, serà impartidaper professorat del centre.

CALENDARI ESCOLARLa Conselleria dóna per tancada la negociació sense acord i

quan havia enviat el Calendari al Consell Escolar Valencià ignorantla negociació amb els sindicats.

CONTRACTES A TEMPS PARCIALHa eixit publicada l'ordre que regula aquesta figura, no així la

normativa que la desenvolupa. Avancem el nostre desacord pelque fa als màxims i mínims horaris i a la proporcionalitat de leshores de dedicació al Centre i, per tant, de les retribucions.

ACTES D'ADJUDICACIÓLa Mesa ha estat convocada.

INSTRUCCIONS D'INICI DE CURSSense tractar i sense data.

PLANTILLES DE SECUNDÀRIASense tractar i sense data.

NOVES BORSES DE TREBALLPER ALS NOUS CICLES FORMATIUS

Accés al Cos de SecundàriaTORN ESPECIAL PER ALS MESTRES DELS SOEPs

El dia 22 de maig ens vam reuniramb les Direccions Generals deCentres Docents, d'Ordenació iInnovació Educativa Í Política Lin-güística i de Personal per a tractarsobre el torn especial per als mestresque treballen com a psicòlegs ipedagogs dels SOEPs.

En la reunió vam demanarl'Administració que donarà compli-ment a l'apartat VII, article 18, del'Acord signat entre la Conselleriade Cultura, Educació i Ciència il'STEPV-iv i d'altres organitzacionssindicals, sobre plantilles i condi-cions de treball del professorat nou n i v e r s i t a r i de centres docentspúblics depenents d'aquesta Conse-lleria, que diu: "La Conselleria deCultura, Educació i Ciència aplicaràels canvis legals que permeten alsprofessors especialitzats.en Psicope-dagogia Escolar que van accedir alsserveis psicopedagògics escolars permitjà de les corresponents convo-catòries de concurs de mèrits delsanys 1989, 1990 i 1991, que pugueuaccedir al Cos d'Educació Secundà-

ria en l'especialitat de professorat dePsicologia i Pedagogia, mitjançant larealització d 'un concurs-oposició,per mitjà de la convocatòria d'untorn especial".

La resposta de l'Administracióva ser que en aquest curs és impos-sible realitzar la convocatòria, perles dates en què ens trobem, Í quehan de preparar un informe tècnicde com ha de ser el concurs-oposi-ció i elaborar la corresponentmemòria econòmica que haurà deser aprovada per la Conselleriad'Hisenda. Després d'aquests trà-mits es negociarà en la Mesa Secto-r ia l d'Educació. No es van volercomprometre a fixar un calendari denegociació. La realització d'aquestprocés no és una de Ics prioritats del'Administració Educativa valencia-na. Des del sindicat considerem quecal pressionar la Conselleria per aque acomplesca aquest apartat del'Acord de P l a n t i l l e s . Cas de noobtenir una resposta satisfactòriaprompte caldrà preparar les mesuresde pressió.

La Conselleria, en una Comissiósorgida del marc de la Mesa deSeguiment de l'Acord d'Interins, haplantejat els Sindicats ía necessitat deconvertir les actuals borses d'FP enborses que responguen a les novesespecialitats que preveuen les novesFamílies Professionals Í Cicles For-matius. Cal aclarir que les borsesactuals no es veurien afectades pelque fa a la provisió dels llocs de tre-ball de l'actual FP. Però, per accedira les noves borses (amb independèn-cia de continuar a les actuals bossessi es treballa en l'actual FP) la Conse-l ler ia proposa un sistema d'accésbasat en les titulacions. Aquestes titu-lacions, en les que en alguns casosentrarien els títols d'FP II (Tècnicespecialista) o de Cicles Formatiusde Grau Superior (Tècnic superior)són les que preveu l'esborrany delDecret de l'Ordenació de l'FP.

Així , l 'Adminis t rac ió proposaque comencem a determinar :

- Quines són les t i tulacionsmés adequades per a cada especia-litat.

- Barem per accedir a les novesborses que se convoquen dels NousCicles Formatius.

D'altra banda, hem de dir queaquest procés obri alguns interro-gants impor tan ts , que ja s'hanplantejat en reunions amb el pro-fessorat implicat, com la possibili-tat d'estar en dues borses, els cri-teris d'ordre en cas de reordena-ció, o si les borses finalment seranper especialitats, per mòduls o hiha altra poss ib i l i t a t alternativa.Respecte a la darrera qüestió ensdecantem en principi, i a l'esperade més opin ió del professoratafectat, per les borses per especia-litats o borses úniques.

Vegem pros i contrcs:Borses per especialitatsImplicaria mantindré aproxima-

dament l'estructura actual i, per tant,també els seus problemes: els inte-rins no podrien estar en més d'unaborsa, periòdicament es produiriencrisis en algunes...

Borses úniques- Borsa de professorat de

secundària d'FP- Borsa de professorat tècnic d'FP.Implicaria que l'ordre es faria per

temps d 'experiència i en casd'empat per la baremació de cadascúquan ingressà a la borsa.

Tol el professorat tindria opció,en funció de la seua titulació, per adonar diferents especial i ta ts imòduls.

Al llistat constaria el nom, lest i tulacions i les especia l i ta ts imòduls que podria donar cadascú.

7

Els cursos de valencià no puntuaran

SOBRE EL BAREM DEL CONCURS-OPOSICIO AL COS DE MESTRES

La Direcció General de Personalde la Conselleria d'Educació ha dic-tat ordre a les comissions barcmado-rcs per a que els cursos elemental imitjà de valencià no signen barcmatsen la fase de concurs de l'actual con-vocatòria del concurs-oposició per al'accés al cos de mestres. La inter-pretació de l'Administració és que elcert i f icat de capacitació no és unmèrit, sinó un requisit de la pròpiaconvocatòria, per açò el nivell supe-rior sí que puntuarà.

Per a nosaltres, en ia convocatò-ria del concurs-oposició queda clarque el coneixement del valencià noés requisit previ, sinó que, en acabarel procés selectiu, el professoral queel supere haurà de demostrar elsseus coneixements de la llengua obé comprometre's a adquirir-los (ésa dir: no és un requis i t sine quanon).

Des de l'STEPV-iv mantenimque el coneixement del valencià hade ser un requisit, í no pas un mèrit,per tal d'accedir als cossos docents.tot i que hi ha diverses vies per acre-ditar aquest coneixement. Però, comja hem dit, no ho ha volgut fer així laConselleria i ha optat per fer-ho comsempre. 1 sempre s'han puntuat elscursos de valencià. A partir d'ací, enla mesura que al barem es puntuenels cursos de formació, no podemigualar en aquest senti t el fet desuperar una prova per demostrar elconeixement del valencià al fetd'haver realitzat dos cursos de for-mació, i en alguns dels casos tres, de100 o més hores d'assistència obli-gatòria cadascun. Tenir el Certificatde Capacitació no pressuposa haverfet el curs de castellanoparlant, l'ele-mental i el mitjà.

Des del sindicat estem estudiant

jur íd icament el tema. Atès quel'ordre no fa cap referència a que espuntuen o no els cursos de valencià,caldrà esperar a la publicació als tau-lers d 'anuncis de les DireccionsTerritorials de les puntuacions delbarem i, si escau, presentar escrit dereclamació en el termini de 10 diesdavant el Director Territorial, a quicorrespondrà cl seu estudi Í resolu-ció, i contra la qual, si és denegaíò-ria, podrà interposar-se recurs ordi-nari davant el Director General dePersonal. Per açò, i davant els pro-blemes que tot açò pot causar, en elsindicat hem decidit fer un llistatamb les persones afectades per avi-sar-vos quan toque fer la reclamacióo el recurs. Si esteu en aquest cas,poseu~vos en contacte amb nosal-tres, a qualsevol de les seus del sin-dicat, per poder avisar-vos quan cal-ga. El procés pot ser complicat.

DECRET DE L'EDUCACIÓ ESPECIAL

La Conselleria d'Educació ens hainformat que ha acceptat totes lespropostes del dictamen que sobre elDecret d'Educació Especial havia fetel Consell Escolar Valencià. En els

propers dies l'Administració Educa-tiva enviarà al Consell Jurídic Con-sultiu el Decret perquè emeta el pre-ceptiu informe jurídic, i després pas-sarà al Ple del Consell de la Genera-

litat Valenciana per a que l'aprove i,finalment, es publicarà al DOGV.

Una vegada s'haja publicat elDecrets caldrà negociar tota la nor-mativa que el desplegue.

LES PLACES D'AUDICIÓ I LLENGUATGE NO IXEN A CONCURS

En l'anterior All-i-oli informàvemsobre la nostra petició a la Conselle-ria de Cultura, Educació i Ciència deque les places d'Audició i Llenguat-ge dels Serveis PsicopedagògicsEscolars es proveïren mitjançant íaconvocatòria d 'un concurs, tal í comes va comprometre,en una MesaSectorial, la Direcció General dePersonal. 1 les places no han eixit alConcurs de Trasllats. L'STEPV hademanat, des de sempre, que toiesles places d 'aquesta e spec i a l i t a t

havien de ser ofertades en el Con-curs. L'Administració s'ha negat,al·legant que primer s'han de nego-ciar les plantilles del SPEs. Un argu-ment fal.laç, ja que sí ha tret les del'especialitat de Psicologia Í Pedago-gia en el Concurs de Secundària. .

El passat 22 de maig,a la fi,l'Administració ens va dir que noconvocarà el concurs al qual es vacomprometre.

Hem de dir prou a aquestasituació, les p lan t i l l es no poden

c o n t i n u a r en l 'actual s i tuac iód'inestabilitat, ni es pot impedir lamobilitat del professorat que ocu-pa algunes d'aquestes places nil'accés del professorat que estàhabilitat.

A hores d 'ara no t e n i m capgarantia que totes les vacants vagena ser ofertades en el proper Concursde Trasllats del Cos de Mestres.Diran que no han negociat les plan-tilles. Caldrà anar pensant en adop-tar mesures de pressió.

n.9121 - Juny 1997 de l'ensenyament públic

Calendari escolar per al curs 97/9SPer al curs 97-98 la Conselleria

vol introduir alguns canvis en elcalendari escolar respecte al vigent.El més s i g n i f i c a t i u és el vo le rcomençar les classes abans Í finalit-zar-les després. L'STEPV-iv hemconsiderat que qualsevol alteraciósubstancial del calendari ha d'anarprecedida per un estudi en profundi-tat sobre els temps escolars mésescaients per als nous ensenyamentsderivats de la Reforma. Un estudique haurà de conjugar un nombreconsiderable de variables per poderdonar una resposta satisfactòria a lesnoves demandes del sistema educa-tiu i no pas un exper iment quel 'únic que pretén és tenir més dieslectius, sense valorar les repercus-sions negatives que sobre l'alumnat,pr inc ipalment , t indr ia . Així , perexemple, a l'alumnat de Secundàrial'impedirà poder realitzar les provesde suficiència amb unes mínimesgaranties o els centres no podran ela-borar els horaris perquè faltarà perincorporar-se un gran nombre deprofessorat.

A hores d'ara, el calendari escolarha estat "negociat" en la Mesa Secto-rial Í en aquests moments es troba enla seua fase d'informe en el ConsellEscolar Valencià (CEV). En aquestòrgan consultiu ja ha passat el primertràmit: l'elaboració del primer dicta-men per part de la comissió de pro-jectes legislatius; cal ara que aquestpasse per la permanent i d'ací al ple-nari, que tindrà l'última paraula.

La primera proposta de l'Admi-nistració va ser la següent;

Article Segona) Entre el 15 de setembre de

1997 i el 26 de juny de 1998, tolsdos inclosos, per als centres queimpartesqiien E. Infaníil/Pre-esco-lar, E. Primària, E. Permanent de.Persones Adultes i E. Especial.

b) Entre el 22 de setembre de1997 i el 26 de juny de 1998, totsdos inclosos, per als centres queimpartesquen BUP, COU, Batxille-rat, FP, Arts Aplicades i OficisArtístics, Idiomes Í Ceràmica.

c) Entre I'l d'octubre de 1997 i el

26 de juny de 1998, tots dos inclosos,tan sols als centres que impartesquencicles formatius d'FP específica,Música, Dansa i Art Dramàtic.

Els dies de classe esmentats nopodran ser destinats a proves desuficiència o recuperació final.

Després de la Mesa Sectorial fauna segona proposta, que és la queadreça al CEV, i que de moment és ladefinitiva. Consisteix en variar lesdates de començament i finalitzaciódel curs dels apartats b) i c), deixantl'apartat a) com en la primera propos-ta. Així, l'apartat b) quedaria així:entre el 25 de setembre de 1997 i el19 de juny de 1998, tots dos inclosos.L'apartat c), entre I ' l d'octubre de1997 i el 19 de juny de 1998.

En l'informe de la Comissió deProjectes Legislatius del CEV, aproposta de l'STEPV-iv, es recoma-nen les següents coses, entre d'altres:

. Article Segona) Entre el 15 de setembre del

1997 i el 19 de juny del 1998, amb-dós inclosos, per als centres queimpartisquen Educació Infantil/Pre-

escolar, E. Primària i E. Especial.b) Entre I'l d'octubre de 1997 i

el 14 de juny de 1998, ambdós inclo-sos, per als centres que imparteixenFormació Permanent de PersonesAdultes, BUP, Batxillerat, FP, Arts iOficis Artístics, Idiomes, Ceràmica,Dansa i Art Dramàtic.

Com es pot comprovar, recoma-nem, a més a més de mantenir lesmateixes dates que en l'actualitat,que desaparega l'apartat c), percarèixer de sentit, i que els ensenya-ments que en ell es proposava íin-guen el mateix calendari que el b);que els centres d'EPA es regisquenpel calendari de Secundària i no pelde Primària, com es pretén.

També es recomana a l'Adminis-tració que tot el professorat que had'impartir la docència en un centreestiga incorporat a ell, si més no, setdies abans.

Esperem que les recomanacionsdel màxim òrgan consultiu en matè-ria educativa, quan complete el seuinforme, siguen tingudes en compteper l'Administració Educativa.

Després de l'AdscripcióEl professorat definitiu en cada

centre ocuparà el lloc de treball queli correspon, d'acord amb el resultatdel procés d'adscripció o del con-curs general de trasllats d'enguany,a partir de I ' l de setembre de 1997.

Cal dir, però, que cap de les duesvies de provisió és suficient perdeterminar el grup d 'alumnes ques'assignarà, en el cas d ' Infant i l iPrimària, a cada mestre/a. Per exem-ple, l'adscripció ha determinat que esva a Educació Infantil, a Primària o a

Música, però no a 4 anys "A" (envalencià) o a Ir. "B" (en castellà).Aquesta darrera decisió -tutoria ogrup-d'acord amb el ROC en vigor,ha de comptar amb "...els criteris pera l 'assignació i la coordinació detutories...", a fixar pel claustre (com-petències del claustre, article 71.7) .És, per tant, una competència col·lec-tiva molt important que, per exem-ple, podria contribuir a pal.liar enbona mesura el despropòsit aplicat enl'adscripció en relació al requisit del

valencià (disposició addicional sego-na de l'Ordre de 23 de gener de1997): "...los maestros que no esténen posesión de la titulación exigida(la de valencià) tendràn un plazo decinco aílos para obtenerla a partir dela finalizacion.de! período de aplica-ción de la LOGSE, previsto para elcurso escolar 2000-2001". Proposemque s'adopten criteris que preservenla qualitat, en general, i els progra-mes d'ensenyament en valencià, enparticular, tant com es puga.

Especialitats de PESOL'adscripció no ha previst en el

Catàleg de Llocs de Treball dels cen-tres ni en les habilitacions dels mes-tres per impartir ensenyaments delPrimer Cicle d'Educació SecundàriaObligatòria el cas de la Tecnologia Íl'Educació Plàstica Í Visual. Expres-samen,t es diu a l 'ar t ic le 2.1 del'Ordre de 23 de gener: "Los pucstosde trabajo correspondientès al PrimerCíclo de la Educación SecundariaObligatòria que podran ocupar losfuncionarios del Cuerpo de Maestrossón los siguientes..." . I no figurenIcs àrees esmentades. En el quadre de

convaüdacions entre habilitacionsper a lloc's de treball d'EGB i lescorresponents del Ir. Cicle de l'ESO,no hi figuren tampoc. Més concreta-ment, Matemàtiques Í Ciències Natu-rals (EGB) no és equivalent a Tecno-logia, sinó a Matemàtiques (ESO),per una banda, i a Ciències de laNatura (ESO), per altra.

És per això que per al curs queveno s'hauria de repetir una Resolu-ció com la de 21 de juny de 1996,per la que es van dictar instruccionssobre o rgan i t zac ió de co l · l eg i spúbl ics , que en la cinquena deia

coses com: "L'impartiment de lesàrees de Tecnologia i d'EducacióPlàstica i Visual serà assignada peldirector del col·legí, en funció de laqualificació del professorat i de lesnecessitats organitzatives del centre.En el cas de Tecnologia, aquestadesignació correspondrà als mestresadscrits, o habilitats si s'escau, enl'àrea de Matemàtiques i Ciències dela Natura". Pel contrari , aquestesàrees les ha d'impartir, en tot cas,professorat especialitzat o habi l i ta t( també) en eixes i no (sols) end'altres àrees.

Orqonització del curs 1997/98

No hiuna nova Ordre

La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència no negociarà enguanyuna nova Ordre de funcionament dels centres educatius que modifiquel'actual, la qual data de l'any 1992.

Tothom pensava que després de la negociació dels Reglaments Orgà-nics dels Centres calia modificar l'ordre per la qual s'estan regint els cen-tres educatius, però no serà així. L'Administració Educativa ha preparatunes resolucions transitòries per al curs 1997-98.

Els arguments que empra l'Administració són que encara no estan niaprovats ni publicats els Reglaments Orgànics, per la qual cosa no es pot feruna modificació definitiva de l'organització i funcionament dels centres.

Nosaltres no ho acceptem, considerem que cal iniciar la negociaciód'aquesta ordre i les corresponents resolucions de tots els centres, no solsles d'Educació Infantil i Primària i de Secundària, també les de la resta decentres, com ara els d' FPA, SOEPs, Ensenyaments de Règim Espe-cial...

El fet que no estiguen en vigor els nous ROC (un "mèrit" sols atribuï-ble a l'Administració Í al president del Consell Escolar Valencià) no llevaperquè es puga negociar una nova Ordre que supere l'anacronisme del'actual. Així ho entenem tots els sindicats des de la Junta de Personal

rie Valencià mi tanant In

SOBRE L'ORGANITZACIÓ DEL CURS 97/98La Junta de Personal Docent de València, en la sessió plenària corres-

ponent al mes de Juny de 1997, adverteix amb preocupació que l'Adminis-tració no ha procedit encara a la negociació d'aquells temes que conforma-ran la normativa necessària per tal de procedir a l'organització del curs1997/98.

La negociació de la normativa que se reclama és una exigència inajor-nable per trobar-nos a les acaballes del curs. Per tal de procedir-hi, enscaldria haver tingut ja en vigor els respectius Reglaments Orgànics deCentres de Primària i Secundària de la nostra Comunitat Autònoma, degu-dament actualitzats, ja que són les disposicions bàsiques en les quals s'hade basar la normativa organitzadora dels centres públics.

Es dóna el cas, però, que aquests Reglaments estan en fase de trami-tació des de novembre passat i, després de sis mesos, sembla que encaracaldrà esperar algun o alguns mesos més.

Això no obstant, la Conselleria d'Educació ha procedit a regular recent-ment l'elecció de la direcció dels centres basant-se no sols en el ROC deprimària de la nostra Comunitat Autònoma, en vigor des de 1994, i aradesfasat en alguns aspectes des de l'aprovació de la LEPEGD en 1995,sinó en efs Reglaments Orgànics de Primària i Secundària vigents en elterritori MEC que, degudament actualitzats, funcionen a mode de legislaciósupletòria per a tot allò que requereix l'adequació a la legalitat vigent enmatèria educativa, en general, i en allò que toca a l'organització dels cen-tres en particular.

En conseqüència, és perfectament possible procedir immediatament ala negociació de l'Ordre i de les Instruccions que hagen de regir l'organit-zació dels centres públics del curs vinent, atenent, en allò que calga, a lalegislació bàsica continguda en els Reglaments del MEC. El retard de lanegociació i les conseqüències que això tindrà en els centres sols seranimputables a la pròpia Administració.

Aquesta Junta de Personal requereix la Conselleria d'Educació a iniciar,sense més dilacions, la negociació de les ordres i Instruccions comple-

Lo itinerància, mol reguladaQUÈ PASSA AMB ELS SPES?

La Conselleria de Cultura, Edu-cació i Ciència té desatesos els Ser-veis Psicopedagògics Escolars. Noels proporciona cap tipus d'instruc-ció tècnica, ni elabora plans, ni aca-ba de desenvolupar el Decret de cre-ació dels SPEs.

La publicació del Decret 24/1997-indemnitzacions per prestació deserveis- ha estat la gota que ha fetvessar el got. Al personal que treba-lla en aquests serveis, Í també a totel personal que fa itinerància, elscosta diners fer el seu servei, ja queperceben unes indemnitzacions"pírriques" per la inevitable utilitza-ció del vehicle particular. Així lescoses, moltes persones dels equipspsicopedagògics van decidir, des delmes d'abril (per no rebre cap respos-ta de l 'Administració Educativa),"acceptar" les condicions que laConselleria marca en el Decret Í uti-litzar el transport públic per a des-plaçar-se als centres de fora de lalocalitat cie la seu de treball.

Aquesta mesura de pressió haimplicat: a) una enorme disminucióde la presència dels psicòlegs, peda-gogs i logopcdcs en molts centres;b) la desatenció de molts centres on

no hi ha transport públic o aquest téhoraris que no són compatibles ambels del centre. Davant d'aquestapressió, l'Administració no ha fetmés que "tirar balons fora" i culpa-bilitzar la Direcció General de Fun-ció Pública de la situació generada.

El que demana el personal quetreballa als SPEs, í la resta del per-sonal que fa i t inerància , és ques'aplique Pexcepcionalitat que elmateix Decret contempla en l'article4, apariat 4, per les següent raons: a)el servei en moltes localitats passanecessàriament per la utilització delvehicle particular; b) el Decret des-regula, involucionant-Ia, una situa-ció que ja existia; c) l'ús del vehicleparticular, amb aquest model d'aten-ció, esdevé imprescindible; d) aquestús és constant i diari.

L'STEPV considera que s'ha denegociar la situació de tot el perso-nal itinerant que presta serveis per ala Conselleria de Cultura, Educació iCiència per poder tenir uns serveismés eficaços per als ciutadans. Si noés així , caldrà mantindré les mesuresde pressió del personal dels SPEs iestendre-les també a la resta del per-sonal itinerant.

de l'ensenyament públic n.5121 - Juny 1997

La lluita,del professorat interí

La història del professorat interí és la lluita per convertir un llocde treball en precari en un d'estable. I no s'ha d'oblidar, d'entrada,que els interins treballen mitjançant convocatòries públiques i unsbarems de selecció, és a dir, amb un procediment objectiu i públic.Així és com comencen a treballar Í, en funció de les necessitats delsistema educatiu, com s'allarga la seua situació un curs darrered'un altre.

En els últims 20 anys, l'Administració s'ha trobat, reiteradament,amb el problema de què fer amb milers d'interins Í interines queocupen una part important del treball existent. Les solucions ques'han donat han estat diferents, però, fins ara, han tingut en comúel reconeixement implícit que el lloc de provisió interina no era"vacant", és a dir, no era "lliure" en sentit estricte i, per això, s'haviade facilitar l'accés de l'interí o interina al lloc de treball que, de fet,venia ocupant. Aquest accés diferenciat (oposició restringida,reserva de places, sistema transitori LOGSE...) sempre ha estat e!resultat d'una lluita constant per no quedar desplaçat o despatxadadel treball. I com l'oferta pública d'ocupació no ha permès maiaccedir a tothom (a tothom que ocupava una vacant), sempre hacalgut trobar fórmules d'estabilitat per a qui quedava fora. Passatel temps, el problema es tornava a reproduir.

Per altra banda, el professorat interí sap ben bé, per experiènciapròpia, com són de dolentes les seues condicions de treball: tras-llat continu, regateig del treball, manca d'antiguitat... ai que s'afe-girà la contractació temporal.

Sols si es coneix i es comparteix el que acabem de dir es potcomprendre la coherència sindical en la defensa de l'estabilitat deltreball, en la perspectiva de transforma r-1 o en treball fix, junt a lamillora de les condicions laborals. Aquesta coherència justifica elnostre permanent compromís amb els interins i la nostra vinculacióal propi col·lectiu, com a moviment autònom, a través de lesassemblees, mentre que d'altres organitzacions sindicals han optatper substituir-lo.

El model sindical que l'STEPV representa per al movimentd'interins ha donat els seus fruits: recordem que el professoratinterí valencià va ser el primer, amb varis anys de diferència, queva cobrar el mateix salari que el de carrera. I més recentment, solsa Canàries, amb un acord d'estabilitat, i al País Valencià, amb unacord de preferència, s'ha mantingut fins ara una situació de certaestabilitat que no existeix a cap altre lloc de l'Estat. En ambdósterritoris el nostre sindicat és majoritari.

Paga la pena de veure alguns exemples més per valorar laimportància de l'acció sindical. L'acord sobre retribucions del 90s'aplica a Canàries de forma lineal a tot el professorat, inclosos elsinterins. En canvi, l'acord de "sexennis" -que l'STEPV no va signarni cap altre sindicat de la nostra Confederació- no sols obri injustifi-cadament les categories salarials, sinó que no s'aplica als interins,ni un duro! Un altre exemple: aquests dies, el Tribunal Superior deJustícia de Castilla y León ha reconegut a un interí el dret a cobrarla part proporcional de les vacances. Els interins valencians ja faalgun temps que no tenen aquest problema.

Amb tot í això, la situació actual del professorat interí, fortamentcondicionada pels canvis en el sistema educatiu, és motiu d'unagran preocupació.

Les actuals borses de treball, tal i com avui les coneguem, nocontinuaran indefinidament per l'aplicació de la LOGSE: en Primà-ria, pel procés d'adscripció a les noves plantilles, amb noves espe-cialitats, i en Secundària, pel fort procés de reconversió del sector-noves titulacions LOGSE, noves especialitats-, sense oblidar elnecessari coneixement del valencià. També l'adquisició de novesespecialitats pels funcionaris de carrera tindrà, en Primària, efec-tes sobre les places vacants. I no cal oblidar tampoc que en elsdarrers anys han estat centenars les persones del País Valenciàque han aprovat l'oposició fora del nostre territori i que estan espe-rant a concursar per tornar (sobretot en Secundària). Cada plaçaconsumida d'una o d'altra manera deixarà d'estar ocupada per unapersona interina. Això, que pot convertir-se en un goteig considera-ble, vol dir que la situació actual no és eterna.

En els propers anys es tancarà la transformació del sistemaeducatiu. La reconversió que açò suposa no es pot veure desd'una òptica particular. Tot el sistema està compromès, afecta atothom i el resultat del canvi hauria de ser de signe clarament pro-gressista: més i millors serveis públics. ÉS evident també que elsector més dèbil són els interins en general, i alguns col·lectius enparticular, com ara els mestres de taller.

Ara i ací, la convocatòria d'oposicions pel sistema ordinari resolel problema de l'interí que entra i aguditza el de qui no entra. Lesnoves especialitats deixen fora de joc a qui no les té (els funciona-ris es mal adscriuen i es vinculen a un compromís de formar-se,però, i els interins?). Tot requereix solucions a càrrec de l'Adminis-tració: reforma legal per a l'accés específic dels interins, inversionsen formació perquè tothom puga adquirir noves especialitats. Peraixò la lluita continua. Hi ha alguna raó més poderosa que el dretal treball?

El professorat interí i l'accésen el nou Estatut de la Funció Pública

El Ministeri de fes Administracions Públiques i elssindicats CC OO, UGT, CSI-CS1F Í CIG eslan negociantun nou Estatut de la Funció Pública per al conjunt de lesempleades Í empleats públics de tot l'Estat. Davantd'algunes informacions sobre aquesta negociació, calveure què diu l'avantprojecte del nou Estatut sobre elpersonal interí. Reproduïm, pel seu interès, totes lesreferències que es fa en el text sobre l'accés a la funciópública i sobre cl personal interí. Les valoracions Icspodeu fer vosaltres mateixos. Per cert, Atenen algunaeosa a veure els textos que reproduïm amb les informa-cions que estan donant algunes organitzacions sindicals?La resposta és clara: no.

"L. Principios de Ordeniición de la Función Pública.El presents Eslalulo fíaxico de la Función Pública

responde a los siguientes criferíos y principios:

- fgualdad, mérito y capacidad en el acceso al empleopublico.

2. Principios generales..2.1. Las Adminislraeiones Públicas seleccionaran sit

personal, funcionaria de carrera o laboral de caràcterindefinida, de aeuerdo con-tus oferia.-; de empleo publi-co, mediante convocatòria pública y a través de los siste-mas seleclívos de oposidón, concurso o concitrso-oposi-ción libres. En todo caso, se garantizara el cumplimienlode los prínclplos constilucionales de igualdad, mérito ycapacídad, asi como el de puhlicidad.

2.3. Las Adminislraciones Públicas, en el àmbito de

sus competència .s, deberàn prever la selección de Júncio-narios debidamente capacitades para cubrir los puestosde trabajo en la Comunidudes Autónomas que gocen dedos lengtias oficiales.i Selección de Ü!)ldoiiaf'ÍQA interinos.La selección de los funcionaries interinos se harà de

aeuerdo con. el proceso selectiva que cada Administra-ciófi Pública deleni'iine de aeuerdo con los principios deigualdad, mérito y capacidad.

El proceso debera permitir la màxima agilidad en laselección, en razón a la urgència requerida para eldesempeno transitorio de los puestos de trabajo o de lasfunciones que corresponda.

4, Nombramieníos ije funcionarios interinos.Para ser nombrado funcionario interina serà necesa-

ho poseer los requi ai los de tilu/ación y condiciones exi-gí das para los funcionarios de carrera.

5.. Relribucionex de. los. fimcionarios inlerinos. y. delpersonal eventual.

Los funcionarios interinos percibiràn las relribucio-nes bàsicas, excluidos los trienios, corresponc/ienles alGrupo de Adscripción.

Entre sus retribuciones comptementarias podràincluirse la correspondientc a la categoria inicial, y sucuantia se ajustarà a las que por simïlares funciones opuestos perd ban los funcionarios de carrera "

Si es vol dir alguna cosa més o alguna cosa dife-rent, ealdrà i'er-ho, perquè, de moment, diu el quediu. No enganyem ningú.

'•'.:-

LA VAGA DEL PROFESSORAT INTERÍ

El professorat interí ha realitzatdues jornades de vaga, el 8 de maig iel 4 de juny, per a defensar els seusdrets i millorar les seues condicions detreball. La Plataforma reivindicativa esconcretava en: accés diferenciat a lafunció pública docent, congelació del'oferta d'ocupació pública fins que esdone una solució definitiva a l'accés a!funcionaria! i una sèrie de mesures pera millorar les condicions de treball.

Després de realitzar les ducs jor-nades de vaga els resultats han estatels següents.

Respecte del tema de les oposi-cions, T Administració es ralifica enl'Acord de la Mesa Seclorial d'Edu-cació subscrit entre la pròpia Admi-nistració valenciana i els sindicatsANPE, CC OO, UGT i CSIF.

Sobre l'accés a la funció públicadocent, ens van dir que el Govern del'Estat, en concret el Ministeri de lesAdminis t racions Públiques, estàestudiant resoldre la situació delnombrós col·lectiu de personal interíque hi ha en totes les Administra-cions Públiques.

Quant es mesures que tenen aveure amb les condicions de tre-ball del professorat interí, la Con-selleria es va comprometre a con-vocar una reunió de la ComissióParitària de l 'Acord sobre la Pro-v i s i ó de Llocs de T r e b a l l enRègim d ' In le r in i l a t per al dia 12de juny, on es tractarien els temesque reivindicàvem, bàsicament, elsistema d ' a d j u d i c a c i ó de placesper al curs 1997-98 i mecanismes

d ' h a b i l i t a c i ó pe r e x p e r i è n c i adocent.

En el moment d'eseriure aquestainformació no s'ha fet la reunió, dela qual ündreu informació puntualen les Assembles que hem convocatal l larg del País Valencià, per ainformar-vos de la reunió, valorarles propostes de la negoc iac ió iactuar en conseqüència.

Per altra part, independentmentdels resultats de la Mesa de dia 12de juny, caldrà que a! llarg del pro-per curs escolar i n t e n s i f i q u e ml'organització del secior i la mobilit-zació per a aconseguir modificar lanormativa d'accés a la funció públi-ca docent, per a la qual eosa caldràarticular un ampli moviment en totl 'Estat.

n.2121 - Juny 1997 la nostra gent

Entrevistem a

Juliana Sevilla Martínez va nàixer a Barrax (Albacete). Es trasllada essent jove amb la seuafamília a València. Es la major de 5 germans s comença la seuo vida labora! com administra-tiva en una empresa de València.Posteriorment es gradua en Puericultura i treballa una dècada, d'això ja fa temps, en un par-vulari del Marítim. I des d'aleshores milita en l'atur.La seua vida laboral ha estat vinculada activament ais moviments socials reivindicatius: vaser sòcia fundadora de la seua Associació de Veïns, grup de dones...Quan els seus füis, en té dos, comencen Sa seua vida escolar es vinculo activament als movi-ments d'Associacions de Pares í Mares, en concret l'APA del CP San José de Calasanz delGrau de València. Junt a d'altres companys Í companyes forma ía Coordinadora de Pares iMares dels Poblats Marítims.Actualment és Presidenta de l'AMPA de l'IB Balears i Presidenta de FAPA-València.

-Pareix que el moviment organitzatdels parcs i mares d'alumnes, en general,ha resorgit, després de viure "hores bai-xes" en els darrers temps. Vols comen-tar-ho?

-El moviment de pares i mares ha poguídonar la sensació d'estar adormit, però no haestat així. Potser en un passat recent no haestat dinamitzat, però el moviment Í la parti-cipació de les AMPAs des dels seus centresno ha deixat d'estar present en determinadescomarques i coordinadores.

-Pares i mares, en general, Atenim unaidea clara de tot allò que podem fer en elcentre on estudien els nostres fills i filles?Som conscients de Ics nostres possibilitatsd'intervenció?

-Plenament. Som concients de la nostranecessària intervenció en els centres, perquèformem part de la comunitat escolar. Somun element important a tindré en compte, jaque l'objectiu comú és el mateix per a tots:els nostres fills i filles, els vosíres alumnes,els seus companys i companyes.

-En FAPA-València heu viscut recent-ment un procés de renovació d'idees i depersones. Parlem de les idees. En què con-sisteix el programa que voleu dur enda-vant en aquests dos anys?

-L'objectiu que ens ha portat a presentar-nos a l'equip actual ha estat la PARTICIPA-CIÓ activa des de la base. Participació idebat permanent que ens durà a un enriqui-ment d'idees Í compromís quant la DEFEN-SA de l'Escola Pública. Participació per a

arreplegar des de la base: centres., coordina-dores Í comarques, Ics necessitats reals del'Escola Pública. Una vegada arreplegades,defensar-les conjuntament davant els res-ponsables de l'Administració.

-La inquietud va sorgir des d'alguneszones que hem estat en contacte permanental voltant d'alguns problemes, ens hem reu-nit i hem arribat a la conclusió que caliaproposar-nos per a l'executiva de FAPA-València amb la intenció de dinamitzar,com nosaltres pensàvem que calia, el movi-ment de pares Í mares, encara que no sem-pre tenim la possibil i tat de fer coses enconjunt, ja que cal també la col·laboraciódel professorat dels centres, de les seuesdireccions. L'alumnat, els nostres fills ifilles, serien els beneficiats, ja que no hemd'oblidar que devem formar ciutadans peral futur.

-Quin objectiu de treball considereuclau en relació a l'enfortiment de Ea Fede-ració i la Confederació i quin altre en rela-ció a la situació actual de l'ensenyament?

-Els objectius exposats anteriorment ser-veixen a la FAPA-València perquè així vaser votat en l'Assemblea del desembre pas-sat. Quant la Confederació, aquesta té fun-cionaments autònoms.

-La legislació bàsica actual suposal'enfortiment de la direcció del centre i deles atribucions de l'Administració endetriment de la participació o de les possi-bilitats d'una gestió col·legiada. Compar-teixes aquesta opinió? Pares Í mares,

QUE DEFENSA FAPA-VALÈNCIALÍNIES PROGRAMÀTIQUES

Els membres que composen aquesta candidatura a ['executiva de FAPA-Valèn-cia, apostem i ens comprometem amb una ESCOLA PÚBLICA, PLURALISTA, LAI-CA, IGUALITÀRIA, DEMOCRÀTICA I VALENCIANA.

Per una PARTICIPACIÓ ACTIVA en la GESTIÓ i CONTROL dels centres públics.Per una INFORMACIÓ TRANSPARENT i PUNTUAL de les gestions realitzades

per aquesta Comissió Executiva al conjunt d'APAs associades, coordinadores icomarques.

La gestió davant la Conselleria serà conseqüent amb les NECESSITATS reals queté per cobrir l'Escola Pública: infrastructures, ràtios, suplències i medis humans i mate-rials.

Per una LLEI DE FINANÇAMENT de la LOGSE.Estudi i seguiment anual dels PRESSUPOSTOS de la GENERALITAT VALEN-

CIANA a la seua aplicació a Educació. Pressupostos que són l'única font definançament de l'Escola Pública.

A totes les preses de decisions es contarà amb el debat i opinió del conjunt de lesestructures de la Federació, APAs, coordinadores, comarques.

Lluitar per aconseguir un MAPA ESCOLAR adequat i adaptat a les necessitats del'Escola Pública. No a la darrera proposta de la Conselleria, pel que es reiniciarà eltema comarca a comarca, i localitat a localitat.

Estudi i discussió del REGLAMENT ORGÀNIC DE CENTRES (R.O.C.), recolliresmenes per al seu trasllat al C.E.V. (Consell Escolar Valencià) i MESA DE PARES.

En conseqüència, amb aquesta participació propugnem la gestió i pressió davantl'Administració a tots els furs d'intervenció, actuant conjuntament i coordinada ambtots els moviments socials que tinguen els mateixos fins reivindicatius.

Per complir els objectius exposats ens comprometem a generar una PARTICIPA-CIÓ DEMOCRÀTICA i us demanem la vostra participació activa Í necessària percomplir aquest programa.

alumnat i professorat, podem fer unfront comú per superar aquestes limita-cions?

-Sí que compartim l ' o p i n i ó . FAPA-Vaíència, en el període de discussió del Pro-jecte de Llei, va manifestar la seua opinió encontra d'una llei que limita la participació ien contra de la figura de l'Administrador enels centres de Secundària. Aquesta darrerafigura no entenem a quin estament de lacomunitat educativa representa.

-La LOPEGCE limita la participació delscentres. És un tema que afecta tots els mem-bres de la comunitat escolar. Caldrà obrir unsòrgans de debat per a sensibilitzar la societat ipromoure una reforma d'aquesta llei.

—Des de la vostra voluntat manifesta detreballar de forma unitària amb el profes-sorat, des de la defensa del model d'Esco-la Pública que compartim, <,es pot dir quehi ha problemes d'enteniment als centresentre pares i mares, per una banda, i elprofessorat, per altra?, ^quins canvis vol-dríeu que es produïren en les actituds delprofessorat per aprofundir en la demo-cratització dels centres?

-Cal una autocrítica d'una part importantdel professorat. Ens preocupa l'elevat nom-bre de suspensos, i davant d'això se solreponsabílitzar només a una de les parts; enspreocupa la falta de motivació dels nostresfills i filles Í les tres parts hem de eontribuir asuperar-la; ens preocupa que els centres edu-catius es convertisquen, de vegades, en llocson només s'imparteixen matèries, i no endinamitzadors i motivadors de vida cultural.

Considerem que hauria de canviar l'acti-tud del professorat quant l'alumnat, perquèno cal només impartir les matèries, sinó quecal formar persones que en molts casos ja

són adoslescents molt responsables i merei-xen ser escoltats i estimulats per a ser mésparticipatius en la societat Í en la convivèn-cia i formar part de l'activitat del centre.

-Valora la importància Í la necessitatde la formació per a una intervenció qua-lificada i eficaç en els òrgans de participa-ció dels centres. Coneguem algunes inicia-tives de les AMI1 A en l'àmbit comarcal olocal molt interessants. Des de la Federa-ció teniu plans en matèria de formació?

-Un dels temes que més ens interessensón els cursos de formació. Ja s'han iniciatcursos per diferents comarques que sónimpartits per un equip de persones que ho fade manera altruista. Per a això s'ha enviatuna enquesta a totes les AMPAs i s'ha orga-nizat en funció de la resposta i l'interès.

-Més al voltant de la formació. Lesanomenades Escoles de Pares i Mares -iafegim nosaltres: també de Professorat-podrien ser una bona manera de plante-jar-s'ho? Caldria proposar-ho per a laProgramació Anual del Centre?

-Ens sembla molt interessant. Caldriaproposar-los com a cursos de formació pro-gramats per l'Administració dins del cursescolar amb Escoles de Formació de lacomunitat educativa.

-Les Federacions d'AMPA teniu unmarc de negociació amb l'Administracióllargament reivindicat en l'anomenadaMesa de Pares, ^com han anat les cosesfins ara?

-Entenem que és una mesa que naix, desdel nostre punt de vista, no acorde amb larepresentativitat real: està composada perquatre pares de l'escola pública i quatre dela privada. Hi ha una paritat no acord amb larealitat.

del personal laboral i funcionari i la universitat n.2121-Juny 1997

Ja us vàrem informar de la constitució de lasecció sindical de l'STEPV-Intersindical Valen-ciana a l'Ajuntament de Silla. Ara hem de dir-vosque marxa vent en popa -amb més del 10% dela plantilla afiliat- i amb una tasca sindical que haremogut les tranquil·les aigües del compadreod'UGT i CCOO. Bona mostra del que es pot fernomés amb una mica de voluntat són les pro-postes que han presentat a l'Ajuntament i elmagnífic full informatiu que han elaborat i repar-tit. Seguirem informant.

Les meses negociadores, a canvi de lesquals els sindicats presents a la Mesa Generalvan desconvocar les mobilitzacions de febrer,març i abril passats, van reunint-se poquet apoquet. De fet han incomplit quasi tots els puntsdel calendari de negociació a canvi del qualrenunciaren a la unitat d'acció. Però, algunacosa han fet per a justificar el sou. Ara us hocontem:

Per exemple, la Mesa de Retribucions i Ocu-pació es va reunir solament per a tractar del'Oferta en Sanitat i Educació, deixant la FuncióPública fora. Clar, com que només hi ha un 20%de la plantilla (almenys) interina (més de 3.000d'un total de 15.000 persones), no els deu preo-cupar que alguna vegada puguen opositar i con-solidar el seu lloc de treball!

En una reunió més recent, aquesta mateixaMesa ha ratificat la no convocatòria d'OPE pera enguany. Fonts diverses diuen que tampoc el1998 (CC OO dixit), però d'altres ho neguen

(CSI-CSIF).

Respecte de les retribucions, l'Administracióha avançat que l'any 1998 cobrarem la pujadad'IPC i "alguna cosa més", sense concretar enquin percentatge. Segons sembla, faran elmateix que faça en Madrid el PP. Viva l'autono-mía valenciana y olé!

Per suposat, s'ha reunit la Mesa de Formació(ahí hi ha pe/a), i prompte eixirà la convocatòriade cursos de la Formació Contínua; eixirà la del'IVAP, que la de CCOO, CSIF i UGT la heu

d'anar a buscar a les seus.

Per als qui hàgeu vingut a les assembleesd'aquest darrer mes a València i Castelló, totl'anterior no us vindrà de nou. En tot cas, volemdir-vos que hem assolit la segona rondad'enguany amb una pujada notable d'assistèn-cia, sobretot a Castelló. A Alacant anirem lasegona setmana de juny.

A les asemblees hem xarrat fonamentalmentde la desconvocatòria de les mobilitzacions i detes possibles alternatives a aquesta situació. Dela immensa majoria (excepte dues o tres quetampoc no els pareixia malament), ha sorgitl'acord d'impulsar les mobilitzacions aprovadesen la primera ronda d'assemblees (gener-febrer), encara que siga nosaltres a soles. Eldia 29 tenim la reunió amb els sindicats i comi-tès unitaris de treballadors. Ja us n'informarem.

D'altra banda, tenim el llistat dels llocs sus-ceptibles d'eixir a concurs, és a dir, els ocupatsper interins o vacants. Si voleu consultar-lo, cri-deu-nos a la seu i us n'informarem. Per cert,mireu-vos la nova llei de Funció Pública, article20.1.c).

Sobre la sentència del Tribunal Constitucional sobre els Estatuts de !a Universitat de

AVDA. BLASCO 1BANEZ, 142 • TEL. 372 03 5246022 VALENCIÀ

Encara que són moltes les opi-nions que s'han manifestat al voltantdels esdeveniments ocorreguts desque el Tribunal Constitucional vadeterminar que la Universitat pot uti-litzar la denominació de llengua cata-lana per referir^se al valencià en vir-tut de la llibertat acadèmica queexerceix com encarnació institucio-nal de la llibertat de càtedra, senseque aquest exercici vulnere l'Estatutd'Autonomia de la Comunitat Valen-ciana, creiem que paga la pena insis-tir en els aspectes de tot el procésque afecten al sistema educatiu enconjunt.

Des d'aquest punt de vista, sóndignes de ser glossades la declaracióaprovada per les Corts Valencianes aproposta del grup d'Unió Valencianaamb el suport del Partit Popular, i lapròpia intervenció institucional delGovern Valencià amb oca-sió de la publicació de lasentència.

En efecte, el presidentZaplana, com una premoni-ció del que després s'apro-varia, va expressar en laseua intervenció institucio-nal: "La cuestión es si laautoridad científica puedeimponerse a la voluntadpopular en torno a las senasde identidad, si los criterioscientíficos pueden antepo-nerse a la legitimidaddemocràtica, si se puedecontraponer la autonomiauniversitària a la voluntadde los ciudadanos expresa-da en las urnas, si se puedeejercer esa autoridad [cien-tífica] en contra de las nor-mas constitucionales o esta-tutarías". Aquests falsosdilemes en forma de pre-gunta van ser contestats pelpropi President i el seu par-tit quan va votar a favor delvergonyós text que consti-tueix tota una expressa imanifesta professió d'irracionalitat id'aversió als criteris científics: "elvalencià és l ' idioma de tots elsvalencians, diferent i diferenciat deles altres llengües de l'Estat espa-nyol, sense cap ambigüitat, matís oassimilació amb altres l lengüesemparats en criteris acadèmics, cien-tífics o qualsevol altre aliè a la legali-tat vigent".

Aquesta mena de declaració que,gairebé a l'albada del segle XXI, ensretorna a l'Edat Mitjana, on éfSJoderpolític o eclesiàstic de manera tanexpeditiva com la que ara ens ocupas'imposava al criteri de la ciència, -cal recordar una altra vegada a Gali-leu?- és un símptoma que arrossegaimplicacions polítiques d'un abastmolí greu i decisiu per a ponderarquina mena de polítics ens governen.Un partit, responsable del govern del'estat i de la Comunitat, que éscapaç de convocar una sessió parla-mentària per posar en discussió perboca del seu president Í alhora de laGeneralitat Valenciana una sentènciadel Tribunal que vetla per la consti-tucional i ta t de les normes de totl'estat, un partit que a la Comissiód'Educació i Cultura del Congrésdels Diputats tracta d'eludir el reco-neixement de qui té P autoritat cientí-fica en temes de filologia i lingüísti-ca, les Universitats, a les quals una Íaltra vegada menysprea i intenta sot-metre quan no és per la via pressu-postària ho és per la creació d'una

universitat per la segregació il.legíti-ma d'una altra, que veta per raonsideològiques persones de reconegutprestigi per a tasques de caire tècnic,que censura llibres que reconeixenl'àmbit lingüístic de la nostra llenguades de Salses a Guardamar i de Fragaa Maó, que es permet de perseguirinquisitorialment els autors i supo-sats instigadors de protestes a l'anticcomplex educatiu de Xest, no capdubte que és un partit que s'allunyadels paràmetres de mínim respecte ala racionalitat i a la llibertat que elfaria digne de ser considerat com dedreta civilitzada. És, en definitiva, unpartit que no és capaç de posar fre aldeliri dels seus socis i a la manipula-ció Í a les ambicions de poder de ladirectora d'un mitjà de comunicacióben conegut de tots, sinó que actuacom a presoner d'uns i de l'altra,

sense més línia política que la demantenir uns pocs vots a costa de ferel ridícul davant tot l'estat, les Uni-versitats, el món de la cultura i totesles persones de bona voluntat queigual que reconeixen a la Universitatla capacitat de dictamen científic enaltres aspectes i matèries que afectena la vida quotidiana, també ho fan enfilologia i lingüística. •

És ben difícil de casar aquestesactituds i actuacions amb les finali-tats Í les funcions que les lleis educa-tives atribueixen a les institucionsque la pròpia societat crea peravançar en el seu desenvolupamentespiritual i material i educar els seusfills i filles. Romanen així en flagrantcontradicció amb les funcions que laLRU atorga a les Universitats: "a) Lacreación, desarrollo, transmisión ycrítica de la ciència, de la tècnica yde la cultura, b) La preparación parael ejercicio de actividades profesio-nales que exijan la aplicación deconocimientos y métodos científicoso para la creación artística, c) El apo-yo científico y técnico al desarrollocultural, social y económico tantonacional como de la ComunidadesAutónomas". Xoquen frontalmentamb l'orientació que la Llei Orgànicareguladora del Dret a l'Educació atri-bueix a l'activitat educativa, vincula-da entre d'altres a la següent finalitat:"la adquisición de hàbitos intelectua-les y técnicas de trabajo, así como deconocimientos científicos, técnicos,

humanísticos, históricos y estéticos",i pugnen obertament amb la LleiOrgànica d'Ordenació General delSistema Educatiu (LOGSE), la qualdetermina un procés graduald'ascens a la formalització concep-tual, a l'abstracció i a l'exercici de laracionalitat científica en corres-pondència amb les diverses etapeseducatives del sistema, que arriba aexplicitar com a capacitat a desenvo-lupar pel batxillerat: "comprender loselementos fundamentales de la inves-tigación y del método científico".

En realitat, els dilemes del presi-dent Zaplana es redueixen a optar perP alternativa racionalitat o irracionali-tat. I cal invocar ací que a l'obser-vança del primer terme de P alternati-va estan obligats no sols els quetenen la responsabilitat institucionalde seguir-la -les escoles i col·legis,

els instituts, la Universi-tat-, sinó també i espe-cialment els poderspúblics que han de realit-zar les seues actuacionssense enfrontar-se radi-calment als principis queinformen el sistema edu-catiu definits per leslleis. Perquè en realitat elque implica la "cèlebre"declaració de les Cortsés: determinades lleisorgàniques estableixen elcriteri de la racionalitatper al sistema educatiuen general i per a la Uni-versitat en part icular ,però l'Estatut d'Autono-mia permet el poder polí-tic actuar irracionalmenti imposar a la ciutadaniael desgavell anticientífic.

Si fent gala de cinis-me es pot afirmar queper al trasllat de laDama d'Elx a la ciutaton va ser trobada, o delGernika de Picasso alMuseu Gugenheim s'ha

de seguir el dictamen dels tècnics alqual s'ha de sotmetre la voluntatpolítica, ^com es pot ser tan incohe-rent en temes de llengua, per alsquals s'indica que la voluntat políti-ca preval sobre el criteri científic iacadèmic? Amb quina autoritatmoral es defensa la unitat de la llen-gua espanyola, si s'és capaç defomentar la secessió del valenciàdel tronc comú?

Però el paroxisme del despropòsitel constitueix l'aferrissada i curiosaposició que bunkeritza tant el PPcom UV en la defensa de Pindefen-sable: el nom fa la cosa, és a dir, queel nom estatutari i per tant conven-cional de la llengua genera un objec-te lingüístic distint pel fet de rebré'l..Així, la denominació de valencià pera la nostra llengua significa irremeia-blement, segons ells, que amb aques-ta es defineix una realitat lingüísticaobjectivament "diferent i diferencia-da" d'altres, sense entrar en l'anàliside la realitat mateixa seguint elmètode científic. Si aplicàrem cohe-rentment açò, per posar un exemple,a Pespanyol i al castellà, en resultariaque amb aquestes denominacions esdesignaria llengües tan "diferents idiferenciades" com el català i elvalencià.

£És aquest el principi rector de lapràctica docent i investigadora queens recomanen seguir per a la ciènciaen general els nostres responsablespolítics?

n,2121-Juny 1997 de l'ensenyament privat

APLICACIÓ DE LA LOGSE ALSCENTRES CONCERTATS

Després de quasi quatre mesos deparalització de les negociacions pelscanvis en la Conselleria, el passat 13de maig vam reprendre la negociaciódel desenvolupament de l'acord ambels tres Directors Generals implicats.

Pel que fa a la formació per al ' a d q u i s i c i ó de les e s p e c i a l i t a t sLOGSE, el Director Generald'Ordenació va informar que per al'any 97 el Pla General de Formacióde la Conselleria ja estava dissenyati que el personal dels centres concer-tats estava contemplat en una reser-va del 25% de places en els cursosque organitza la pròpia Conselleria(uns 12 cursos que aporten un cente-nar de places). També està contem-plat el pla d'ajuts a la formació,mijançant el qual entitats sense ànimde lucre podien sol·licitar finança-ment per organitzar cursos. Aquestaproposta va estar c r i t i c a d a perl'STEPV, ja que se'ns donava un platancat en lloc d'haver constituït laComissió Tècnica de Formació quehavia de treballar el tema, la qual,per cert, es va reunir, per primeravegada, el dia 11 de juny.

Quant els aspectes retributius, elDirector General de Règim Econò-mic, va informar que l ' i nc remen tpactat en l'acord es pagarà a partird'octubre, sense voler especificar laquantitat del mateix. Forçats, però,per la part sindical, van fer públic unestudi que havia deixat fet l'anteriorDirector General de Règim Econò-mic, que quantificava en 5.102 ptesTincrement per al País Valencià aaplicar des del proper mes d'octu-bre, a més de T increment pactat alConveni Col·lectiu.

En re l ac ió al pagament percàrrecs unipersonals, informaren queenguany només farien efectiu el decap d'estudis de tots els centres de

primària a partir d'octubre, i va que-dar sense especificar quan i en qui-nes condicions es farien efectius laresta de càrrecs.

Els CPT estan pagant-se regular-ment. Només les cooperatives í per-sones d'unitats no concertades estanttenint dificultats en el cobrament.Com que no són massa nombrososels casos, l 'Admin i s t r ac ió es vacomprometre a estudiar-los per tald'incloure'ls en el proper pagament.

Les despeses de funcionamentpujaran un 5% a partir d'octubre.

En plantilles d'ESO, només hanavançat els següents criteris:

1. Realització d'un estudi segonsel tamany del centre (1, 2, 3 línies).

2. Partir d 'una jornada de 25hores, com especifica el conveni.

3. Contemplar els mínims pergrup establerts per la normativareguladora d'ordenació acadèmica al'ESO.

4. En el primer cicle dels centresd'una línia es possibilitarà Poptativi-tat d'acord amb l'oferta mínima ques'estableíx. En el segon cicle es pos-sibilitarà l 'optativitat , tant de lesoptatives pròpiament dites com.de lesoptatives troncals, considerant que deles 5 que el centre està obligat a ofer-tar, l'alumnat ha d'optar per dues. Amés, caldrà tenir en compte el nom-bre mínim d'alumnat que ha de tenirel grup amb optatives troncals.

5. Als centres de dues línies cal-dria seguir els criteris anteriors, totconsiderant la poss ib i l i t a t d 'uni rgrups dins del mateix cicle, indepen-dentment del curs. Pel que fa a lesoptatives troncals de quart, cal tenircom a criteris de planificació elnombre mínim i màxim, així com lapossibilitat d'unir grups.

La proposta sindical unitària deles planti l les d'ESO és la següent:

Horario curriculorN et. educat/0 rientaciónFunción diretliva (Secrel/Dírección)Jefe EstudiósCoordinoción Depart/SeminariosSustitudonesAtrión TutoriolMedios AudiovisualesAd depor/musicolNormalizaàón LingüísticaCoordinador CEPOrgartiLmater.didód.y bibliotecaTOTAL HORARIO LECÏIVOPLANTIUASTIPO

UINEA152 J18128816411212

2259

2LINEAS28636241616328

212

42517

3UNEAS42060321624481222423

62525

Areas y materíasValencià: Leng. i LiteraturaCastellana: L y literaturaLengua extronjeraMatemàtica;CCSS:Geogrofia e HistoriaÈticaEducadón fisicaGendas de la NaturolezaBiologia y GeologiaFísica y QuímicaEducadón Plàstica y VisualTecnologiaMusicaOptativasTutoriaReligión/Act. alternativeslolal

IUNEA

T33333

23

F!2l'5414

Ü4

2"33343

23

l'52l'5412M

y33333

24

232412Ui

4'3336322'-

15

814ií)

TOTAL HORAS: 152

2UNEAS

1'66666

46

343826U

2*66686

46

343823S!

3*66666

48

464823

o4

4'6669644-

21

1626

53TOTAL HORAS:286

3UNEAS

1°99999

69

4'56

4'512385!

y999129

69

4'56

4'51234W

y99999

612

6961234ras

4!

99912966-

27

2438

\ï'lTOTAL HORAS:420

NEGOCIACIÓ COL·LECTIVAConveni col·lectiu d'empreses d'ensenyament

privat sostingudes totalment o parcial amb Ionspúblics.

Mentre els sindicats hem plantejat que volem nego-ciar solament els aspectes contemplats en la Platafor-ma Sindical i aquells articles que caíga retocar perqüestions tècniques, les patronals, després de fer lesseues propostes inicials ben regressives, han continuatpresentant punts que, normalment, afecten a sectorminoritaris, com ara "cuidadors d'escoles-llar", i aradiuen que ja no van a presentar més temes per a tractari que esperen la resposta de la part sindical a les seuespropostes. En la darrera reunió, després del debat, lapart sindical ha demanat la patronal que conteste a laglobalitat de la proposta sindical si vol que els sindi-cats contesten a les patronals. En la propera reunió del18 de juny en parlarem.

Conveni col·lectiu de col·legis majors universita-ris.

En la reunió del dia 2 de juny es va a arribar a unprincipi d'acord. Es va proposar el dia 17 de juny coma possible data per a la firma del conveni.

Conveni col·lectiu estatal de centres d'ensenya-ment de perruqueria i estètica, d'ensenyamentsmusicals i d'arts aplicades i oficis artístics.

El passat dia 6 de maig, les Patronals Í Sindicatsarribàrem a un principi d'acord i es va deixar per al 14de maig la firma.

Aquest conveni no presenta grans modificacions,però tampoc les patronals han pogut introduir temescom la jornada irregular i altres aspectes regressiusper als treballadors.

Conveni col·lectiu d'ensenyament i formació noreglada.

El passat 20 de març es va signar l'adhesió del IIConveni Col·lectiu de Ensenyament i Formació noreglada al II Acord Nacional de Formació Contínuaper al sector de l'Ensenyança Privada,

Conveni col·lectiu de centres d'assistència i edu-cació infantil.

El passat 21 de maig, les patronals del sector vansubscriure un acord per tal d'unificar els dos convenis,tot Í reconeguent-se mútua legitimitat per a constituirla mesa negociadora del V Conveni, el qual es va fir-mar definitivament el dia 5 de juny. Les taules sala-rials presenten un augment del 3*15% per al 96, per al97 del 2'6% i d'un 1% en l'antiguitat, a més d'algunaaltra modificació Í una disposició transitòria per arre-glar els problemes legals que haja pogut ocasionar lafirma dels dos convenis d'eficàcia limitada.

Conveni col·lectiu d'Universitats privades senseànim de lucre.

Continua negociant-se

Conveni col·lectiu d'autoescoles.Continua negociant-se

ELS CONSERVATORIS DE MUSICANOTA: Aquest article fa referència afs conservatoris de

titularitat pública i privada

Quan la Conselleria va treure en febrer de 1996 el tanesperat "MAPA ESCOLAR", una de les primeres obser-vacions que se li feren, Í que la pròpia Administració esva afanyar a reconèixer, va ser que el document que espresentava no era el mapa escolar complet Í que mésendavant, sense especificar data, trauria el "mapa" delsensenyaments de règim especial i artístics. Doncs bé, jaha passat any i mig i la Conselleria no diu res.

En la definició d'un possible "mapa" es podria teniren compte el que, des de fa anys, es du a terme des del'Administració autonòmica: la política de convenis ambdiferents ajuntaments per a incorporar a l'oferta públicaels centres municipals. Des del nostre punt de vista,aquests convenis no responen en aquest moment a unscriteris basats en un estudi i planificació global del quepodria ser la xarxa del futur, sinó que són fruit de la peti-ció per part de l'Ajuntament i de les circumstàncies polí-tiques del moment.

Així, s'han fet diferents incorporacions a la xarxa dela Conselleria al llarg dels darrers anys, un últim exem-ple de les quals és el Conservatori de Catarroja (on con-flueixen unes circumstàncies especials), i de cara al cursque ve, Ontinyent i Oliva. De manera que, actualment,existeix una triple xarxa de conservatoris. La gran majo-ria pertanyen a empreses privades (associacions, bandesde música, etc.), molls a ajuntaments i d'altres a la Con-selleria d'Educació. Pera l'STEPV-iv, cal un estudi i unaplanificació del que seran aquests ensenyaments en elmarc de la LOGSE, però encara és més important ques'cstudie Í es solucionc la problemàtica del personal que

atén aquests centres, entre el qual hi ha, a part dels fun-cionaris de carrera, interins, personal laboral fix, contrac-tats temporals, a temps parcial i personal laboral tempo-ral.

L'STEPV-iv ha traslladat a la Direcció General deCentres la següent proposta:

1. Estudi de la situació actual dels conservatoris i ela-boració d'un pla marc d'actuació que contemple els cri-teris per a fer la integració. En tot cas, hauria de servirper a regular e! sector i evitar l'amiguisine Í les pressionspolítiques. En aquest pla marc apareixerien tots els con-servatoris que vulgueren integrar-se en la xarxa pública,previ coneixement de les condicions.

2. Els treballadors/es dels centres integrats s'incorpo-rarien també amb la consideració d'interins adscrits alseu lloc de treball actual com a llocs a extingir. Existeixel precedent d'una escola en el Port de Sagunt, motivatper la crisi siderúrgica dels anys 80.

3. En tot cas, ara cal exigir els ajuntaments la norma-lització laboral de tots els treballadors i treballadores,tant pel que fa a la contractació com pel que fa a les con-dicions laborals, ja que cada ajuntament hi dóna un trac-tament diferent.

La Directora General de Centres ens ha dit que tédamunt de la taula díferenis models per a aplicar i ques'ho eslava estudiant. Quant el personal, la seua posicióinicial no contemplava la integració. Després d'escoltarles nostres propostes, va assumir el compromís d'eslu-diar-Ies amb la Direcció General de Personal.

Continuarà.

de la política educativa

ELS GRA EN MARXABEN AVIAT...

El Conseller de Cultura, Edu-cació t Ciència ja ha signatl'Ordre de 15 de maig de 1997per la qual es regula la constitu-ció dels CRA, i la seua publica-ció es preveu per a mitjans delsmes de juny. Serà quasi impossi-ble que, el curs vinent, n'hi hajacap de constituït, però ja es potcomençar a treballar allà on estinga clar el terna.

Respecte del primer docu-ment (estudiat en la jornadamonogràfica del passat 26d'abril), ha hagut canvis, comara el reconeixement exprés deles experiències i actuacions degrups de professorat que treba-llen a l'àmbit rural, el compro-mís implícit de fer una ordred'adaptació del ROC, la consultaprèvia al Consell Escolar delCRA i als ajuntaments afectats al'hora de la supressió d'un CRAper part de Conselleria, la con-servació de la puntuació i l'anti-guitat en el centre del professoraten constituir-se el CRA, lareferència a disposicions que hande desenvolupar et Decret24/1997 respecto de les condi-cions de les itineràncies, la con-sulta als ajuntaments quanexcepcionalment la proposta deconstitució siga de l'Administra-ció, el reconeixement en lamemòria dels desplaçaments delprofessorat per coordinaciópedagògica i algun canvi més.

Si bé cal qualificar de positiusaquests canvis, hi ha dues esme-nes molt significatives presenta-des per l'STEPV-iv que no hanestat arreplegades: que el resultatde la preceptiva consulta a lacomunitat educativa que ha defer l'Administració quan iniciala constitució d'un CRA sigavinculant per a la pròpia Admi-nistració, per una banda, i elreconeixement de tots els llocsde treball del CRA com d'espe-cial dificultat, per d'altra.

Aquest primer intent de regu-lar d'una manera estable la situa-ció de l 'ensenyament al mónrural, com a ordre marc, contéavanços importants, però caltenir en compte que la manera enque es desplegue aquesta ordremarc serà determinant per a ferla valoració final.

En aquest sentit, caldrà veurel'adaptació del Reglament Orgà-nic de Centres a aquest tipusd'agrupament i les disposicionsque desenvolupen el Decret 24respecte del professorat itinerant,aïxi com la clarificació de comes produirà l'accés del professo-rat als nous llocs de treball delCRA.

Respecte a l 'organització ifuncionament del CRA, caldràtindré en compte, al nostreentendre, a més de la discrimina-ció positiva quant material, ajuts,etc., que en la composició delConsell Escolar del CRA esti-guen representats tots els sectorsde lots i cadascun dels municipisque l ' integren. A més, semblaimprescindible la creació de lafigura del responsable de seccióen el CRA de tal manera quecada localitat linga el seu per tald'alenclre els problemes quoti-dians que hi puguen sorgir, sensehaver d'esperar una decisió de ladirecció del CRA.

El procés de constitució d'unCRA serà llarg i dificultós, desde la iniciació de l'expedient finsa la publicació de l'ordre de cre-ació, una per cada agrupació, id'acord amb el ritme de cadazona. Respecte a les itinerànciesper al curs 97/98, la Conselleriaja ha decidit els criteris per tal deplanificar el professorat necessa-ri perquè tot l'alumnat reba,impartides per especialistes, lesespecialitats d'anglès, educaciófísica i música, tot deixant per alcurs 98/99 la generalització del'Educació Especial. Segons lesdades de la Conselleria, el nom-bre de llocs de treball que hihaurà, per aquest concepte, elcurs vinent estarà al voltant de260 (aquest curs no arribaven a200). Entre els criteris adoptats

.apareixen, entre d'altres, que elnombre total d'hores d'atenciódirecta a l'alumnat del professo-rat itinerant serà entre 12 i 18hores i que el nombre màxim decentres a atendre per un mateixprofessor serà de 5 i que nos'impartirà cap especialitat enaquells trams educatius que norequeresquen especialista(l'Educació Infantil). El proble-ma radicarà, principalment, enel pagament d'un únic desplaça-ment per a atendre un grup (finsa 14 alumnes), el que ens ve adir que, en aquelles escoles quetínguen menys de 15 alumnesque hagen de rebre l'especialitatd'anglès, per exemple, aquestaassignatura s'haurà d'impartir enuna sessió de matí setmanal totaseguida i amb molts nivells dife-rents. HÍ ha el compromísd'estudiar el pagament de dosdesplaçaments en aquests casos,però no per a enguany, sinó peral curs 98/99. Tenint en compteque l'alumnat que ha d'aprendrel'anglès pot abastar nivells desde tercer de primària fins asegon d'ESO, és antipedagògicfer les tres hores seguides i mésquan, amb un cost econòmicrelativament baix es podria des-doblar aquest grup en dos, pre-veure dos desplaçaments setma-nals i impartir dues sessionsd'hora i mitja setmanals pergrup, amb la qual cosa s'atendrial'aprenentatge en millors condi-cions i, per extensió, la compen-sació real de les desigualtats, queés la qüestió realment important.Exigim que aquest criteri sigaretirat per part de Conselleria.

A l'Ordre apareix que, tran-sitòriament, els col·legis ruralsag rupa t s podran con t inua rimpartint, amb caràcter provi-s i o n a l , e ls ensenyamentscorresponents al primer cicled'ESO. Atès que allà on exis-teix una unitat d'aquest cicle,els llocs de treball existentssón un de matemàtiques Í natu-rals i un de valencià, quans'agrupen diverses localitats enun CRA, hi haurà excedent deprofessorat d 'aquestes duesespecialitats i manca d'altres,la qual cosa pot produir pro-fessorat en situació de supres-sió (normalment, no t indranaltres especialitats), i no estàen la idea de Conselleria donarl'opció, com ha fet en l'ads-cripció passada, a una malaadscripció temporal.

FORMACIÓ DEL PROFESSORAT

CONTACTiS AMB LA CONSELLERIA

A pr inc ip i de curs acordàremincidir en la Planificació que puguesfer la Conselleria sobre la Formaciódel Professorat. El primer tema quesens plantejà fou la pol í t ica denomenaments "digitals" que la Con-selleria estava duent a terme en larenovació de càrrecs en els CEPs.Això i el tema de conèixer la planifi-cació global sobre Formació del Pro-fessorat que tenien els nous respon-sables de la Conselleria van ser elsmotius per demanar una reunió ambel Cap de l'Àrea d'Innovació Educa-tiva.

El 10 d'octubre aconseguim par-lar amb aquest responsable i li plan-tegem qüestions al voltant d'aqueststemes:

- Directors de CEPs i el funciona-ment poc democràtic d'aquestsòrgans en l'elecció, problemes depressupostos, no els arriben elsdiners,...- El retard en el pagament delssexennis, la problemàtica en lajustificació dels crèdits i l'incom-pliment de la pròpia normativa.- Pla de Formació del Professorat.No sap contestar-nos i ens remet alDirector General. Demanem unareunió que no es produirà mai.- Conveni amb els MRPs, ques'endarrereix, i subvencions a lesEscoles d'Estiu.En el mes d'abril, el Director

General d'Innovació Educativa ensconcedeix una entrevista, però, elmateix dia, una hora abans de tenirlloc, l'anul.la perquè diu que no potassistir-hi. Nosaltres havíem pensatabordar els següents temes:

- Manca de planificació per partde la Conselleria en la Formaciódel Professorat.

- Funcionament poc democràticdels CEPs i asfíxia pressupostà-ria. Què passarà amb els asses-sors? Hi haurà nova convocatòriapúbl ica o es continuarà amb lapolítica de nomenaments "digi-tals"?- Conveni i subvencions alsMRPs i Escoles d'Estiu. Reconei-xement dels certificats de lesEscoles d 'Es t iu per acreditarsexennis.- Oferta institucional de noveslínies en valencià.- Conveni de Formació.- Llicències per estudi.- Llei d'EPA.- Decret d'Educació Especial.- CRA.A finals d'abril es convocà una

Mesa de Formació per a tractar sisconvocatòries de Formació del Pro-fessorat (ajudes econòmiques indivi-duals, llicències per estudis, cursosper acreditar-se com a director/a,projectes de formació de centres,cursos d'especialització, ajudeseconòmiques per a entitats senseànim de lucre). Aprofitem l'ocasióper a criticar la manca de planifica-ció de la Conselleria en matèria deFormació del Professorat i la noexistència de cap estudi de les neces-sitats. Per altra banda, no es té pre-sent els acords (sobre plantilles, enPública-Primària, i el de Privada,segons el qual s'havia de constituiruna Comissió de Formació per aanalitzar les necessitats en aquestsector) signats per la Conselleria, enels quals hi figuren uns compromi-sos (cursos per als mal adscrits) quecal cumplir. També fem constar quetampoc s'acompleixen els compro-misos de l'Administració de treure

e! doble de l l icències per estudi(190, com a mínim), ja que el curspassat no se'n va treure cap, aixícom de pagar el sou c o m p l e t .Expressem el nostre desacord amb lacongelació o disminució d'algunesde les partides dedicades a aquestesconvocatòries, ja que hauria de ser alcontrari si volem avançar en l'apli-cació de la LOGSE. Hi ha un lleugeraugment en els diners per a la for-mació en la privada Í es dona accésal professorat de la privada no con-certada a algunes d'aquestes convo-catòries, cosa que critiquem. Denun-ciem que hi ha una discriminació pera participar en les convocatòries peral professorat que no desenvolupadocència directa (assessors/res, alli-berats/adés...). Així mateix, dema-nem que la convocatòria de cursosd'especialització incremente el nom-bre de places per a poder atendre elprofessorat mal adscrit Í que no esposen condicions per a poder accedira aqueixos cursos.

Manifestem la desatenció de laConselleria respecte del professoratinterí, ja que és un col·lectiu que téunes necessitats específiques, per alqual caldria una convocatòria pròpiaque cobrirà la necessitat d'adquirirnoves especialitats per a garantir lacontinuïtat en el treball.

Així mateix, sol·licitem que elsSindicats estiguen en les comissionsde les convocatòries com. a membresde ple dret. Reclamen que la convo-catòria a entitats sense ànim de lucrees canvie per una convocatòria perals MRPs. En general, consideremque el nombre de places per als cur-sos i les partides destinades a aques-tes convocatòries s'haurien d'incre-mentar sensiblement.

ELS REGLAMENTS ORGÀNICS DE CENTREDes que va promulgar-se la LOPEGCD quedà pale-

sa la necessitat d'adaptar d'una banda el ReglamentOrgànic de Col·legis de Primària i d'altra d'elaborar elque havia estat reiteradament exigit Reglament Orgà-nic d'Instituts de Secundària. A l'hora d'enllestir la tas-ca sindical que l'assumpte requeria, l'orientació fona-mental que va triar l'STEPV-iv va ser buscar el màximconsens possible amb tots els sectors implicats, altemps que des del punt de vista polític i ideològic esposicionava un colp més contra les limitacions deriva-des de la LOPEGCD. Des d'aquest punt de vista es vaintentar en totes les fases del procés arribar a puntsd'encontre amb les FAPA, no sols amb la recent reno-vada de València, sinó amb les que mantenien posi-cions més distants, tot i saber que aquestes havien arri-bat a acords amb la Conselleria que van determinar eltext primitiu, el qual podia qualificar-se Í així va serdenunciat com un esborrany de Conselleria/Pares imares. Aquestes reunions resultaren infructuoses. Almateix temps, es va exigir que la Mesa Sectorial nego-ciarà els esborranys amb els mateixos resultats en els

aspectes bàsics. No obstant, es van elaborar uns puntsde consens entre els sindicats que constituïren una pla-taforma unitària, basada en les nostres posicions, queva ser utilitzada en les discussions del Consell EscolarValencià. Aquesta plataforma, especialment en allòreferent a Primària, va ensopegar amb el mur del pactede l'Administració/F APA d'Alacant Í Castelló. Mal-grat açò, les relacions amb la FAPA de València esmantenen obertes a la plena col·laboració.

Encara que l'esforç desplegat pel sindicat va assolirmodificar notablement els plantejaments inicials sobrela consideració que tenien els Presidents i les JuntesDirectives de les AMPA, sobre elecció de Caps deDepartament en els Instituís, que finalment seran elec-tes, sobre la introducció dels programes d'ensenyamenten valencià, entre d'altres coses, els últims episodis alsí del CEV confirmen la valoració feta anteriormentpel sindicat sobre la naturalesa dels ROC: són resultatd'una negociació exclusivament bilateral entre Admi-nistració i FAPA d'Alacant i Castelló, no exemptad'intencionalitat política extra-educativa.

n.9 121 • Juny 1997 fent camí

RESOLUCIÓ DEL CONSELL NACIONALDE L'STEPV-iv

El Consell Nacional de l'STEPV-iv, reunit ala ciutat de Xàtiva el dia 7 de juny de 1997,manifesta la seua solidaritat i el seu suport ales accions que LA UNIÓ DE LLAURADORSi RAMADERS DEL PAÍS VALENCIÀ hamamprés per defensar el sector productiuque representa en tot allò que fa al lliurecomerç de la producció agrícola en el marcde la Comunitat Europea.

Xàtiva (La Costera), 7 de juny de 1997

D'AGRICULTURA ECOLÒGICA

La Plataforma Rural del País Valencià ha organizado un semi-nario permanente de agricultura ecològica, que se encuentra ya enmarcha.

Los objetivos de este seminario son, entre otros, potenciar laagricultura ecològica, servir de encueníro e intercambio de expe-riencías entre todos los grupos de trabajo implicades y crear uncentro de documentación en el que poder localizar la informaciónexistente.

En cuanto a su organízación, se estructurarà en grupos de tra-bajo con funcionamiento autónomo. A lo largo de 3 o 4 reunionesanuaies, el seminario pondrà en común los trabajos de estos gru-pos.

Se pretende la realización de un vídeo, material audiovisual ydos dosieres, uno que sirva de material base de presentacion a losconsumidores y otro destinado a los educadores y animadores degrupos, cuyos contenidos seran principalmente técnicas bàsicasde la agricultura ecològica, huertos escolares, agricultura del ocio,actividades relacionadas con otras materias, etc.

SÍ queréis participar en el seminario o estàis interesados en eltema y su difusión, podéis ponerps en contacto con José Castro(jueves por la tard©), telefono 3^13193; con el Mas de Noguera(Marcelino Herrero), telefono 964-144074, o bien el STEPV ospondria en contacto (preguntar por Emili).

trobada de formació

centres, associacions, agents i territoris

Morella, 15 de juny de 1997

adrià pina

m m

Tenim al davant un llibrede texios de titelles en lanostra llengua.Per fi l'experimentacióduta a terme per CarmeG. Corberan i EmparClaramunt esdevindràuna eina lúdica més perl'aprenentatge delvalencià.Al teatre de titelles no hiha impediments, ni desexe, ni de figura, ni denúmero. Unmanipulador/ a potanimar moltspersonatges, o bé unaactriu personatgesmasculins i a l'inrevés,sols cal impostar la veu...i a fer teatre.El llibre, publicat perl'editorial GERMANIA,vora la llum periniciativa del TEATREBUFFO. Podeu trobar-loa les llibreries o bésol.licitar-lo al grup,telefonant al(96) 142 16 67.

Aquest llibre permet

ef nostre entorn.L'autora és AfiU,Ros Í MiragalS, del'equip educatiucfErttrepobíes, \ Nmestat publicat perNau L!ibres.

II JORNADESFEMINISTES ALPAÍS VALENCIÀ

"Ara que tenim20 anys'"

Es celebraran aValència els dies 31d'Octubre 1 i 2 deNovembre de 1997,organitzades pelMoviment Feministadel País Valencià.Us convidem a parti-cipar en tallers,debats, exposicions,festes, etc.Per a més informaciótelefoneu a ía Casade !a Dona:Telf. (96) 391 72 70

(els dimecres,de 7 a 9 de la vesprada).

EL GOS QUENO SABIA LLADRAR

L'ANEQüií LLEIGTEATRE DE PAPER - TITELLES DE TAULAVersió i adaptació de Carme G. Corberan i Empar Claramunt

Il·lustracions de Ton! Espinar

BEUIIfARI DCEP A« VHl&a

El ScmJíiarJ d'IiwestigiKiò dd CHP de ValÈncLu i cl Servei de Fcmiiaciò .Permanent üc Ja ÜnivtirsíEai deValència es complauen en invitar-vos a l'acie

EscoEa Pública t Formadú del Professorat

Aquest nctc consaslírà en una Taula Kettona sobre aquest tem», la presentació del Llibre çoUociiii que ponatítol Paraules per i 'Esc-ofa i'àbiica i un nxilnl a càrrec del cor Cartrnts.

L'Eictc (iudni lloc cl proper dimarts. 24 de juny, a Ics qiiittK! ï ciiílja de la vesprada íi l'Escola Universitària deMagisteri A usià-v March de València.

de fa última pàgina n.5121 - Juny 1997

ESCOLES D'ESTIU, 1997Com des de fa 22 anys, ja està tot pre-

parat perquè les Escoles d'Estiu tornen aobrir les seues portes, en aquesta ocasióamb el títol genèric de: "NO OBLIDA RESL'ESCOLA? Pedagogies negades, Peda-gogies silenciades". I després de l'estiu, esfaran les Escoles de Tardor. Des delSTEPV-iv recomanen la participació enaquesta activitat per moltes i saludablesraons, entre d'altres: perquè aquestesEscoles són una aposta a favor d'unaconcepció de formació dels professionalsde l'ensenyament lligada a la crítica a laseua funció de reproductors del saberestablert, de reproductors passius del

coneixement com a eina de segregarió iselecció social. Perquè són el lloc on unifi-car voluntats i forces per aprendre en lapràctica a fer una escola alternativa: escol-tar, opinar, debatre, agafar compromisosde tota mena amb la societat que ensenvolta, reflexionar, posar el cos en movi-ment, retrobar les amistats, fer-ne denoves, contar les nostres experiències al'aula, al claustre, al consell escolar... Totper buscar els camins teòrics i pràctics, 3ainformació Í l'experiència per a caminarcap a l'Escola Pública, Popular i Valencia-na.

ENS TROBEM!

ACTIVITAT

DATES

LLOC

MATRICULACIÓ

QUOTA

MES INFORMACIÓ

COMARQUES CENTRALS

-1 al 5 de juliol

C.P. Luís de Santàngel.El Saler

11-25 de juny de 17 a 19'30h. al hall de la Facultat deFilosofia i CC. EE. Avd. Blas-co Ibàhez, 21 . València

Ordinària; 6.000 piesReduïda: 5.000 ptes.

MRP E. E.: 3890732(dimarts-dijous vesprada)STEPV-iv: 3919147F.E-CC.OO.: 3882155

MAR1NA-SAFOR

1 al 5 de juliol

í. B. Gregori Maians.Oliva

Fins 20 de juny (correu oFAX). Del 17 al 25 de junyal I. B. Gregori Maians. Oli-va. De 18 a 20 h.

Ordinària: 6.000 pies.Reduïda: 4-000 ptes

C.P. Sani Jaume. Almoines(Balisle Malonda) (A partirde les 12'30 h.) Tel.2804204

TERRES DEL SUD

1 al 5 de juliol

C.P. El Palmera).Elx

Fins 21 de juny per correuo FAX. Del 24 al 30 de junypersonaiment al C.P. El Pal·meral de 17-20 h

Ordinària: 6.000 ptesReduïda: 4,500 pies.

CP Miguel Cervanles- Elx(Assumpció Boix) Tel.5457165. C.P. SagradaFamília. Xixona (AlbertCaturla) Tel- 5612467

1 TAMBÉ, ESCOLES DE LA TARDOR

A partir del mes de setembre també s'hauran de realitzar les ESCOLES DE TARDOR .ESCOLA D'ESTJU-MRP CASTELLÓ. Pendent de concretar data, tindrà lloc a la Universitat Jaume 1de Castelló. Per a més informació, Casa de la Cultura de Castelló, C/ Antonio Maura, 4. Tel. 224627,ESCOLETA DE LA TARDOR DE LA RIBERA. -CODERI-. A realitzar la ^s quinzena de setembre.C. P. 9 d'Octubre de Senyera. Més informació: C. P. Victor Oroval. Carcaixent (Carme o Vicent Bataller}Tel. 2431743. I.E.S.O. L'Alcudia (Vicent Ginestar) Tel. 2996566, STEPV-iv La Ribera (Vicent Sampe-dro) Tel. 2400221

ESCRIT AHIR

"EL PUEBLO"(1894)

Més que un partit era la "Union Republi-cana Autonomista" de Don Vicente BlascoIbànez, i més que un diari era el seu por-tantveu "EL PUEBLO" . En aquella ciutatde l'Exposició Regional i eixamples ambmercats i estacions d'una entranyableestètica modernista, on el veïnat alsestius encara comentava els esdevei-ments prenent la fresca a la porta de casa,uns homes interrompien les processonscantant "La Marsellessa". Aquells fusters,estibadors i botiguers diversos, llegienexcel·lents traduccions de l'editorial "Pro-meteo" dels clàssics del pensament i elsmés vells acomboiaven l'idealisme delsseus correligionaris amb el mite de la

República que ells havien tastat unamiqueta en aquell cantó federal valencià(just en temps de la Comuna parissina),en el temps de Pi i Margail.

I sobretot guanyaven eleccions munici-pals al "cap i casa!" i rodalies.

Aquelfs forners, pescadors, criats íferroviaris, hereus directes i legítims detotes les butlangues i revolucionetes delXIX veien els dimonis camuflats amb sota-nes i plantaren cara als cacics -plutocràciaen deien per als cacics majors i urbans- iconvertiren els habituals "putxeros" electo-rals en el que eren íes eleccions en elspaïsos civilitzats.

Sel's ha acussat de nul.la o molt pocasensibilitat valencianista, en temes com lallengua o la vertebració del País. Però elcas és que (a part del difús autonomismede principis, herència del republicanismefederal) ja tenien prou feina en aconseguirque el "País Valencià" comptarà Í tallaràl'abadejo i que fora alguna cosa més queels quatre gats de sempre. En aquell marde vots i voluntats comprades que era la"Restauració", conquerir illes de democrà-cia era entrar definitivament en la moder-nitat que inagurà la Revolució Francesa. Ial cap i a la fi va ser d'aquelles illes dedemocràcia d'on eixí el primer projected'Estatut d'Autonomia (amb referènciaexpresa a l'oficialitat del valencià) presen-tat el 1931, Í del blasquisme prové tambéEsquerra Valenciana el primer partit queaconsegueix col·locar un diputat valencia-nista a Madrid en 1936, que per certs'integrà en la minoria d'Esquerra Catala-na. I al cap i a la fi, a part de dur les seuesnovel·les al cinema, el seu líder compta enla llista d'escriptors en valencià ("La Torrede Boatella", "El gripau") en aquella Mal-va-rosa de Sorolla, aquella horta de "LaBarraca", aquella albufera de "Canas ybarro", aquella Alzira de "Entre Naranjos"i aquella gran ciutat de "Arroz y Tartana".

SEGUR EXCLUSIU D'AUTOMÒBILSOFERIT PER CAUDAL ALS Exclusiu en preu

• Consulte quant pot estalviar amb aquest segur.• Sequesca tenint els seus descomptes per la seua

u Jbona conducció.• A més pot fraccionar el pagament.

Exclusiu en comoditat• Contracte la seua pòlissa en Tacte.• Evite desplaçaments

innecessaris.• Comunique'ns les

seues incidències pertelèfon o fax

• Disposa d'undepartament deconsulta en exclusivaper a vostè.

AMB LA PROFESSIONALITAT I SOLVÈNCIA DEL

GRUPO ZURICH REGAL SEGUR!

Avda. General Marvà, 11-13Tel. (96) 592 89 74/592 86 50

Fax: (96) 592 23 5003005 ALICANTE

Paseo de la Alameda/ 3, 1 .-Tel. (96) 361 8611Fax (96) 362 25 4746010 VALENCIÀ

CAUDALGRUPO /UHICH