1.Introducció........................................................................................................ 2

2.Influències a les nostres llengües: història........................................................3

2.1.L’origen del català ................................................................................. 3

2.2 L’origen del castellà............................................................................... 5

3. La influència de la llengua anglesa en la nostra llengua.................................7

3.1 Anglicismes en la llengua catalana ....................................................... 7

3.2 Anglicismes en la llengua castellana ..................................................... 9

4.Influències de la cultura anglesa en l’oci.........................................................12

4.1.Influències en la música………………………………………………..….12

4.1.1. Breu història de l’evolució de la música dels Estats Units ............ 13

4.1.2. Vocabulari del món de la música d’origen anglès ......................... 14

4.2 Influències en el teatre ........................................................................ 15

4.2.1 Els musicals .................................................................................. 15

4.2.2.Vocabulari del món del teatre d’origen anglès ............................. 16

4.3 Influències en el cinema. ..................................................................... 17

4.3.1.Vocabulari del món del cinema d’origen anglès ........................... 18

4.4.Influències en la televisió. ................................................................... 20

4.4.1.La influència del sitcom a Espanya. ............................................. 21

4.4.2.Vocabulari del món de la televisió d’origen anglès ...................... 22

5.Resultats de les enquestes............................................................................. 24

6.Conclusions....................................................................................................25

7.Bibliografia i webgrafia.................................................................................... 26

ANNEX 1: entrevista i conferència de Carme Rubio......................................... 28

ANNEX 2: Resultats de les enquestes..............................................................30

Índex

2

1. INTRODUCCIÓ

Hem escollit fer aquest projecte de recerca sobre la influència de l’anglès per-

què és un tema que ens crida molt la atenció, ja que és molt present en la soci-

etat actualment.

Abans de començar el treball ens hem marcat diferents objectius. En primer

lloc, volem aprofundir en el coneixement de l’origen de la nostra llengua i identi-

ficar les llengües que l’han influït al llarg de la seva història. En segon lloc, vo-

lem estudiar la influència anglesa sobre el català i elaborar una llista amb voca-

bulari d’origen anglès. En tercer lloc, volem veure com l’anglès influencia el

món de la música, el teatre, la televisió i el cinema al nostre país, i per últim,

volem fer un estudi detallat de les opinions que tenen moltes persones sobre

aquest tema per mitjà d’enquestes.

Quan vam començar el treball, el nostre objectiu era centrar-nos únicament en

l’estudi del català, però al llarg de la nostra recerca d’informació no vam trobar

suficient informació, i per això, hem decidit de centrar-nos també en la llengua

castellana.

La hipòtesi que vam formular és que creiem que els països anglesos (Estats

Units i Anglaterra) són els més poderosos del món, i per tant, imposen la seva

llengua i la seva cultura. Pensem que la influència que exerceix la llengua an-

glesa consisteix principalment en l’aportació de nou vocabulari, i que la cultura

anglesa influencia la resta del món principalment en l’àmbit de l’oci: música,

teatre, cinema i televisió.

Ens hem repartit la feina proporcionalment i hem estructurat el treball en apar-

tats i subapartats més dos annexos al final, on hi hem recollit els resultats de

les enquestes que vam fer i l’entrevista i la conferència sencera a Carme Rubio.

3

2. INFLUÈNCIES A LES NOSTRES LLENGÜES: HISTÒRIA

2.1. L’ORIGEN DEL CATALÀ

El català és una llengua romànica que procedeix del llatí parlat (vulgar), però al

llarg de la seva història ha rebut influències lingüístiques diverses.

El substrat preromà

Del 1000 al 218 aC, es van establir al territori que actualment es coneix com a

Països Catalans diversos pobles que parlaven llengües diferents: els soro-

taptes, els celtes, els fenicis, els grecs i els ibers. Aquestes llengües formen el

substrat1 del català.

La romanització

A l’any 218 aC els romans van desembarcar a Empúries. Tot i així, la romanit-

zació2 no va començar fins a partir del segle I aC. Després d’una etapa de bi-

lingüisme entre el llatí i les llengües indígenes, de mica en mica, el llatí es va

acabar imposant.

Les invasions germàniques

A partir del segle V d.C, l’Imperi romà va començar a decaure i els pobles Ger-

mànics (primer els visigots i després els francs) van envair els territoris domi-

nats fins aleshores pels romans ( segles V, VI i VII dC). Els germànics que van

arribar a Catalunya ja estaven molt romanitzats; coneixien força bé el llatí i no

van exigir la substitució lingüística. Del seu pas en conservem mots com: espia,

roba, bandera, guaita, guanyar, òliba i blau. La influència d’aquest poble consti-

tueix el superstrat3.

1Substrat: influències lingüístiques que provenen de les llengües que hi havia al nostre país

abans de la implantació del llatí. 2Entenem com a “romanització” el procés d’implantació de la cultura, les lleis, els costums i la

llengua de l’Imperi Romà. 3Superstrat: Llengua que, en un territori determinat, s’ha introduït temporalment i àmpliament

dins l’àrea d’una altra i, sense arribar a substituir-la, hi ha deixat alguns trets lingüístics.

4

L’arabització

L’any 711 dC, va iniciar-se l’ocupació musulmana de la Península. Els àrabs

van arribar al territori català pel sud i es van anar estenent aproximadament fins

al centre de l’actual Catalunya. Van dominar la Catalunya Nova4 durant quasi

400 anys, mentre que la Catalunya Vella5 va ser dominada només 20 anys.

Influència de llengües modernes

Tal i com ens va explicar Carme Rubio, les influències d’idiomes moderns,

posteriors a la plasmació definitiva del català, són menys importants en la histo-

ria de la llengua catalana. Aquestes influències consisteixen bàsicament en

aportacions de lèxic i sintaxi provinents de llengües de països veïns, més fre-

qüentats pel tracte comercial o per les relacions culturals o polítiques.

La influència del francès sobre el català ha estat contínua, però té dues èpo-

ques principals: la medieval, en què el francès influeix en el llenguatge cortesà i

ens aporta veus d’indumentària, teixits, construcció, dret feudal i art militar (co-

tardia, jardí, adobar, patge, etc.); i la moderna, a partir del segle XVII, en què el

català adopta veus franceses que es fan d’ús cada vegada més general en les

llengües cultes (corsé, fitxa, hotel, pardessú, etc.).

L’element italià també ha tingut una certa importància en el lèxic català. Són

d’origen italià molts noms de vents (tramuntana, gregal, etc.) i noms de marine-

ria (fragata, pilot...).

Finalment, la llengua moderna que més ha influït i que continua fent-ho, és el

castellà, gràcies als avantatges que li dóna el seu caràcter de llengua oficial. A

part d’aquest fet, també és el vehicle de la cultura en general, mitjançant la

premsa, la literatura, la ràdio, el cinema... Aquesta influència va començar al

segle XIV amb la unió política d’Aragó i Castella, quan molt lèxic espanyol va

arribar al català. A partir del segle XVII ja no va ser només el vocabulari el que

4Catalunya Nova: part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les

antigues taifes de Lleida i Tortosa 5Catalunya Vella: territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponi-

en només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

5

es va veure afectat, sinó que també la sintaxi es va veure afectada per aquest

procés de castellanització. Avui en dia hi ha centenars de mots castellans in-

crustats en el lèxic català. Uns exemples d’aquests mots són: guapo, maco,

mono, guenyo, palangana, cotilla, armilla... A continuació, podeu veure uns

quants exemples de castellanismes amb el mot corresponent en català correc-

te.

Adelantar: Avançar.

Algo: Alguna cosa.

Aplaçar: Ajornar.

Apretar: Prémer.

Despedir: Acomiadar.

Decepcionar: Decebre.

Disfrutar: Gaudir.

Insertar: Inserir.

Medir: Mesurar.

Tamany: Mida.

2.2. L’ORIGEN DEL CASTELLÀ

El castellà, igual que el català, és una llengua que procedeix del llatí, amb poste-

riors influències de les llengües cèltiques i del basc.

El substrat del castellà

Abans de l'arribada del llatí a la Península Ibèrica, es parlaven les llengües paleo-

hispàniques6 com la llengua ibèrica, la tartèssica, la lusitana i l'aquità.

El castellà clàssic

Al segle XV, el castellà va rebre influències per part de les llengües europees de

més prestigi, especialment el francès i l'italià. El segle d'or espanyol és el màxim

6Paleohispàniques: Les llengües indígenes que es parlaven a la península Ibèrica abans que

la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant.

6

període d'esplendor literària en castellà. Aquest període està marcat pel predomi-

ni absolut d’aquesta llengua a la península, ja que un 80% dels seus habitants la

parlaven, tot hi haver-hi moltes zones en una situació de bilingüisme.

El castellà modern

La creació de la Reial Acadèmia Espanyola7 el 1713, va suposar un gran impuls

per a l'idioma, i l'entrada en una nova etapa històrica: la de l'espanyol modern,

caracteritzada per l'enorme expansió a Amèrica. El sistema verbal es va consoli-

dar i els manlleus8 tenien procedència del francès i posteriorment de l'anglès,

llengües de prestigi internacional i les més estudiades a les escoles com a sego-

na llengua.

7 Reial Acadèmia Espanyola: És una institució amb l'encàrrec oficial de vetllar per la norma i

la unitat de l'espanyol. 8 MANLLEU: És una unitat lèxica que passa d'una llengua a una altra i s'hi integra.

Seu de la Reial Acadèmia Espanyola, a Madrid.

Foto: El Mundo.

7

3. LA INFLUÈNCIA DE LA LLENGUA ANGLESA EN LA NOSTRA LLEN-

GUA

La influència de la llengua anglesa és constant, però la major part d’anglicismes

es van exportar a partir del segle XIX amb l’imperialisme9 i el clímax dels Estats

Units d’América, i posteriorment amb la dominació anglosaxona dels camps

com la tecnologia o la medicina.

Així doncs, podem definir com a anglicisme un mot procedent de l’anglès com

a préstec lingüístic, incorporat totalment o parcialment a una llengua. Els angli-

cismes poden afectar la fonètica, la sintaxi o el vocabulari, on són més visibles.

La nova expressió pot conviure amb una equivalent a la llengua d'arribada, la

pot reemplaçar o bé crear una nova construcció per cobrir un buit expressiu

Actualment ens trobem sempre rodejats d’aquestes paraules. La televisió, els

medis de comunicació, la tecnologia i principalment Internet, han estat els prin-

cipals responsables de la seva difusió, i per tant, són els camps on trobem vés

vocabulari d’origen anglès.

3.1. ANGLICISMES EN LA LLENGUA CATALANA

Tal i com ens va explicar Carme Rubio, l’única convivència que ha tingut mai

l’anglès amb el català va ser al segle XVIII a Menorca. En la llengua catalana

trobem anglicismes principalment en el món de l’esport, la gastronomia i les

noves tecnologies. A continuació, podeu veure uns quants exemples

d’anglicismes. Alguns d’aquests mots porten al seu costat la seva equivalència

en català correcte. Els que no tenen el seu equivalent, és perquè s’han agafat

directament de l’anglès i no s’ha buscat una traducció.

Accent: Èmfasi.

Aeròbic: Gimnàstica.

Agenda: Ordre del dia.

Agressiu: Violent.

Alien: Extraterrestre.

9 Imperialisme: Tendència d’alguns estats a imposar el seu domini sobre els altres, tant en

l’esfera política com en l’esfera econòmica.

8

Àrea: Regió.

Bacon: Cansalada.

Bàsquet.

Beisbol.

Best seller: Llibre més venut.

Bòxers: Calçotets.

Break: Descans.

Bungalow: Casa d’una sola planta.

Cache: Emmagatzemament

Càmping: Campament.

Càtering: Servei de menjador.

Clima: Ambient.

Còctel.

Completar: Acabar.

E-book: Llibre electrònic.

Esprai.

Estàndard.

Estrès: Cansament.

Fúting: Anar a córrer.

Hall: Vestíbul.

Light: Lleuger.

Manager: Gerent.

Màster.

Mòdem.

Ok: D’acord.

Pin: Insígnia.

Sandwich: Entrepà.

Self Service: Autoservei.

Sidecar: Moto-cistella.

Slips: Calçotets.

Stock: Mercaderia de reserva.

9

Surf.

Tiquet: Bitllet.

Tupperware: Carmanyola.

Walkmans: Auriculars.

Xip.

Xoc.

3.2. ANGLICISMES EN LA LLENGUA CASTELLANA

En el castellà, igual que al català, la majoria d’anglicismes estan en el camp de

les noves tecnologies i paraules d’ús quotidià. A continuació, hem elaborat una

llista amb uns quants exemples d’anglicismes, i al seu costat hem posat el seu

significat o el seu equivalent correcte en castellà.

Backstage: Detrás del escenario.

Bar: Establecimiento de bebidas que suelen servirse en el mostrador.

Brik: Envase de cartón para bebida.

CD: Disco compacto.

Chat: Charla, conversación.

Chequear (to check): Examinar, explorar, revisar.

Click: Chasquido, presionar el botón.

Clip: Grapa o punto metálico.

Clóset: Armario.

Cómics: Tebeos.

Confort: Comodidad, bienestar.

Cool: Expresión usada para denotar algo entretenido.

Copy: Copia.

Córner: Expresión utilizada en el fútbol para demarcar una esquina o la

salida del balón por una de las líneas de fondo.

Curso (course): Evolución, ciclo.

Delección (deletion): Eliminación.

10

Email, e-mail: Correo (electrónico). Mensaje virtual enviado a través de

la Red.

Enfatizar (to emphasize): Destacar, insistir, recalcar, subrayar.

Esprint: Carrera.

Feedback: Retroalimentación, autorregulación, realimentación o retroac-

ción.

Feeling: Sentimientos.

Formatear: Organizar.

Fútbol: Balompié.

Gel: Crema gelatinosa para el cabello.

Hardware: Componentes electrónicos y mecánicos de un sistema infor-

mático.

Hobby: Actividad recreativa.

Hot dog: Perrito caliente.

Jeans: Vaqueros.

Jogging: Correr o trotar.

Junior: Joven menor de edad.

Ketchup: Cátsup o cátchup, salsa de tomate con azúcar y vinagre.

Leggins: Mallas.

Líder: Aquel que encabeza un grupo de personas.

Lifting: Levantar, estiramiento.

Loft: (traducido como desván), piso superior de una fábrica o almacén

convertido en vivienda con particiones mínimas.

Mall: Conjunto de tiendas en una misma edificación.

Medicación (medication): Medicamento, fármaco.

Monitor: Pantalla.

Online: En línea.

Parking: Aparcamiento.

Party: Fiesta.

Poster: Cartel.

Short: Pantalón corto.

Shorts: Pantalones cortos.

Skate: Deporte practicado sobre una tabla con 4 ruedas.

11

Software: Programa para computadora.

Speaker: Parlante.

Sponsors: Patrocinadores.

Standard: Por defecto, común.

Stop: Alto.

Store: Tienda.

Topless: Sin cubrirse, desnudo/a en la parte de arriba.

Walkie talkie: Aparato para comunicarse a cierta distancia dependiendo

de su capacidad de onda.

Whisky: Bebida con un alto grado de alcohol proveniente de Escocia.

12

4. INFLUÈNCIES DE LA CULTURA ANGLESA EN L’OCI

La cultura d’origen anglosaxó i americà ha influït a nivell mundial transformant

els costums i els ideals de diferents països.

Tal i com ens va explicar Carme Rubio, la cultura d’Estats Units és la que més

força ha exercit al món. Estats Units d’Amèrica és el país més poderós, desen-

volupat i influent sobre la resta del món, la primera potència econòmica i l’eix

principal i fonamental del desenvolupament del món

La influència que exerceix aquest país la coneixem com a americanització, és

a dir, el procés d’assimilació cultural que dóna com a resultat un procés de

substitució de la cultura nativa per la d'aquest país nord-americà.

Estats Units simbolitza en algunes maneres, el que “està de moda”, i per això

impregna la cultura d’altres països. Molts d’aquests països accepten aquests

canvis sense posar importància al fet de perdre la seva cultura.

A continuació, parlarem de la influència dels Estats Units sobre la música, el

teatre, el cinema i la televisió.

4.1. INFLUÈNCIES EN LA MÚSICA

Estats Units és un país que està format per una gran varietat de diferents cultu-

res i la música n’és un dels mitjans que ho reflecteix.

Els medis de comunicació han estat els principals responsables de difondre la

música americana. Un d’aquests medis és In-

ternet, que és el portal a tot: xarxes socials,

informació, música, fotografies... Les noves

tecnologies també han jugat un paper molt im-

portant en la difusió de la informació, ja que

han permès un accés molt més fàcil a material

discogràfic procedent d’altres països. Una pàgina web que permet una fàcil

propagació de la música (tant la americana com la de la resta del món) és

Logotip del Youtube

13

YouTube, que conté una gran quantitat de clips musicals i en el qual els usuaris

poden penjar i compartir vídeos.

Normalment, el que busca una persona en un artista musical és sentir-se identi-

ficat amb la seva música. Per tant, s’adopta la música com una forma

d’expressió. La música també és un dels temes més habituals en les conversa-

cions entre adolescents. El plaer de compartir el gust per la mateixa música,

pot ser la base de noves amistats o grups amb ideals i gustos similars. Molts

d’aquests adolescents prefereixen música creada per artistes nord-americans,

com Lady Gaga, Rihanna o Beyoncé. Aquest fet també es veu reflectit en les

llistes musicals dels canals de ràdio, on aquests gèneres són els més

sol·licitats, ocupants els primers llocs.

4.1.1. Breu història de l’evolució de la música dels Estats Units

La música dels Estats Units va començar amb els nadius americans, els pri-

mers a poblar Amèrica del Nord. La música d'aquesta gent era molt variada en

la forma, i era majoritàriament religiosa.

Amb l'arribada d'un gran nombre de colonitzadors procedents de països euro-

peus com França, Espanya, Escòcia,

Anglaterra, Irlanda i Gal·les, es van

incorporar a la cultura nord-americana

els cors cristians. Els esclaus africans

també van aportar una gran varietat

d’instruments, especialment la bateria i

els instruments de corda similars al

banjo.

A mesura que van començar a arribar

més immigrants al país, aquests van portar amb ells els seus propis instru-

ments i estils musicals. No va ser fins a partir del segle XX que la música popu-

lar nord-americana va aconseguir un gran reconeixement internacional. Durant

el segle XXI, les empreses nord-americanes són les que produeixen la majoria

dels discos dels artistes del món i dominen el camp de la música.

El jazz va sorgir a principis del segle XX.

14

Actualment, els artistes americans són els més coneguts arreu del món, i el

canal de música MTV és el més popular. L’àlbum de Michael Jackson, Thriller,

és el més venut de tota la història, superant les 100 milions de còpies venudes.

4.1.2. Vocabulari del món de la música d’origen anglès

Audiència: Públic.

Background: Fons d'un escenari o del decorat.

Backstage: Darrere l’escenari (entre vestidors).

Big band: Gran Orquestra.

Country: Estil de música popular basada en la música folklòrica del sud i

de l'oest dels EUA, així com dels vaquers de l'oest .

Dixieland: Origen del jazz.

DJ (Disk jockey): Persona que posa música a la ràdio o una discoteca .

Fusion: Combinació de dos estils (musicals o artístics) provinents de di-

ferents tradicions.

Gospel: Música religiosa negra.

Grunge: Música de rock amb elements de punk i heavy metal.

Heavy metal: Música de rock amb un ritme dur que es toca amb una

amplificació molt alta.

Hi-Fi (High Fidelity): Reproducció de so d'alta finalitat.

Hip – hop: Música rap que es va desenvolupar a Nova York als anys se-

tanta.

House: Estil de música electrònica.

iPod: Reproductor portàtil de MP3 comercialitzat per Apple .

Jam session: Sessió musical amb improvisació, generalment de jazz.

Jazz: Música originària del sud dels USA, creada per músics negres i

amb un contingut important d'improvisació .

Manager: Gerent.

Monitor: Pantalla.

Monitor: Pantalla.

New age: Música rock posterior al punk.

15

Podcast: Arxiu de so o imatge que es descarrega per internet.

R&B (rhythm and blues): Estil de música derivat del blues amb barre-

ges de música soul i una base de hip hop.

Rap: Estil de música americana amb vocals rítmics parlats.

Reggae: Música popular d'origen.

Rock and Roll: Música popular amb ritme dur tocada amb instruments

elèctrics. Va ser creat als anys quaranta .

Show: Espectacle.

Soul: Estil musical.

Spot: Anunci publicitari.

Techno: Música de ball originària de Detroit als anys vuitanta que no té

melodia ni veu.

4.2. INFLUÈNCIES EN EL TEATRE

Com en la resta de les disciplines artístiques, el teatre dels Estats Units va néi-

xer en un principi com a imitació de la tradició dramàtica europea, especialment

l’anglesa. No obstant això, ràpidament va adquirir un to propi que va assolir la

seva màxima esplendor al segle XX. Actualment, els Estats Units són el centre

del teatre professional més important del món, i generen companyies, tallers i

escoles de teatre que abasten tots els tipus de gèneres teatrals.

El gènere teatral americà per excel·lència és el musical, que té el seu centre

internacional a Broadway, Nova York. Un altre nucli teatral molt important és el

de la ciutat de Chicago.

4.2.1. Els musicals

Un musical o una obra de teatre musical és una forma de teatre que combina

música, cançó, ball i diàlegs. Solen ser representats en grans escenaris, princi-

palment a West End (Londres), i a Broadway (Nova York). Les produccions

amb pressupostos menors acostumen a estrenar-se en uns teatres més petits,

els anomenats Off-Broadway.

16

Els musicals han sortit del seu context

anglosaxó original i s'han exportat i adap-

tat a països de tot el món com Alemanya,

Àustria, el Canadà, França, el Japó, els

Països Baixos, Austràlia o Espanya.

Alguns dels musicals més famosos

d’arreu del món són: Jesucrist SuperStar,

Grease, West Side Story, The Phantom

of the Opera, Cats, Les Misérables, Chi-

cago, A Chorus Line, Rent i Mamma

Mia!.

D’aquests musicals se n’han fet traduccions i adaptacions, i s’han portat al ci-

nema.

4.2.2. Vocabulari del món del teatre d’origen anglès

Audiència: Públic.

Background: Fons d'un escenari o decorat.

Càmera: Aparell destinat a registrar imatges animades per al cinema o

la televisió.

Càsting: Selecció d'actors o de models publicitaris per a una determina-

da actuació.

DVD: (Digital Video Disc) Disc òptic que conté en forma codificada imat-

ges i sons per a ser reproduïts a la pantalla d'un equip electrònic.

Extra: Persona que actua només de figurant en una escena.

Film: Sinònim d'obra cinematogràfica, el producte acabat que s'exhibeix.

Flash: Llum instantània.

Flash-back: Marxa enrere. Forma narrativa que trenca la cronologia del

relat per intercalació d'una escena que evoca aspectes del passat.

Flash-forward: Salt cap endavant en el temps que avança aspectes de

la narració i que es realitza inserint plans adequats que corresponen a

una acció futura.

Musical The Phtantom of the Opera.

Foto: Joan Marcus.

17

Gag: Efecte còmic inesperat en els films còmics i també a algunes co-

mèdies.

Interlock: Denominació que rep la projecció simultània i per separat de

les dues bandes d'imatge i de so i que s'utilitza sobretot en el doblatge.

Script: Divisió del guió en plans numerats, amb la descripció de la ban-

da d'imatges i de la banda sonora (guió tècnic)

Travelling: Desplaçament de la càmera sobre un suport mòbil.

Zoom: Objectiu de distància focal regulable que permet els travellings

òptics.

4.3. INFLUÈNCIES EN EL CINEMA.

La influencia cultural d’Amèrica al cinema és molt forta. Només cal fixar-se en

una estadística feta al 2006, on es va observar que de les pel·lícules visualitza-

des a Europa, un 64% eren americanes. En comparació, només un 3% de les

pel·lícules visualitzades a Amèrica eren europees.

A partir de la dècada de 1910 es van ins-

tal·lar a Hollywood10 els estudis de pro-

ducció i rodatge de les principals compa-

nyies productores del cinema estatuni-

denc. Entre aquests, cal destacar els de

les companyies Paramount (inaugurats el

1914), Universal (inaugurats el 15 de

març de 1915), Columbia, 20th Century

Fox, Warner Bros (1919), Metro-Goldwyn-Mayer (1924), i RKO. D’aquesta ma-

nera, Hollywood es va convertir en la capital mundial de l’entreteniment.

Anys més tard, principalment a partir de després de la segona Guerra Mundial,

el cinema americà va començar a créixer i a produir més i millors pel·lícules, de

manera que el seu cinema va arribar a la resta del món. Com que els altres

10

Hollywood: És un districte de Califòrnia (Estats Units d'Amèrica), a l'àrea metropolitana de

Los Angeles, situada al nord d'aquesta urbs i a l'est de Beverly Hills. És conegut com “la Meca del cinema”.

Hollywood. Foto: rutaturismo.com

18

països no produïen pel·lícules, Hollywood es va convertir en l’únic país produc-

tor, i tot i que avui en dia alguns països produeixen un percentatge petit de ci-

nema, Hollywood en segueix sent el rei.

De les 20 primeres pel·lícules més vistes en tota la història del cinema, totes

són estatunidenques o bé tenen influències d’aquest país, ja sigui pels seus

productors, realitzadors o patroci-

nadors. Entre aquestes pel·lícules

trobem: Avatar (2009), Titànic

(1997), Els Venjadors, Harry Pot-

ter i les relíquies de la mort. Part 2,

Frozen, Iron Man 3, El senyor

dels anells i Skyfall.

Cada any, els estudis cinemato-

gràfics de Hollywood produeixen més de cinc-centes pel·lícules. Famosos com

Angelina Jolie, Leonardo DiCaprio, “James Bond”, Brad Pitt, Meryl Streep, Ja-

mes Cameron, Johnny Depp i Sandra Bullock, han tingut molt èxit en el món

del cinema i són coneguts mundialment.

4.3.1. Vocabulari del món del cinema d’origen anglès

Audiència: Públic.

Backstage: Darrere l’escenari (entre vestidors).

Biopic: Pel·lícula biogràfica.

Blockbuster: Pel·lícula la qual ha tingut molt èxit.

Blu-Ray: Format de disc, de nova generació, per a vídeos d'alta defini-

ció, i emmagatzemar dades de gran consistència.

Cameo: Aparició breu d'un personatge famós en una obra de teatre o

pel·lícula.

Càmera: Aparell destinat a registrar imatges animades per al cinema o

la televisió.

Avatar, la pel·lícula més taquillera de tota la història. Foto: AP.

19

Càsting: Selecció d'actors o de models publicitaris per a una determina-

da actuació.

Cinemascope: Tècnica cinematogràfica que dóna a les imatges sensa-

ció de volum.

Film: Sinònim d'obra cinematogràfica, el producte acabat que s'exhibeix.

Flash forward: S’utilitza dins l’àmbit cinematogràfic per indicar un salt al

futur en l'argument d'una pel·lícula.

Interlock: Denominació que rep la projecció simultània i per separat de

les dues bandes d'imatge i de so i que s'utilitza sobretot en el doblatge.

Making of: Muntatge de diferents moments de la gravació d'una

pel·lícula.

Nuddie: Pel·lícula amb nus de baixa qualitat artística.

Remake: Versió actualitzada d’una pel·lícula.

Roadmovie: (pel·lícula) L’argument de la qual succeeix en un viatge.

Set: Lloc on es realitza el rodatge; inclou els decorats més importants o

necessaris en aquesta ubicació.

Snuff video: Vídeo que es caracteritza per la visió d'un acte violent sen-

sacionalista i real.

Soundtrack: Banda sonora.

Starlet: Actriu de cinema jove preparant-se per a ser protagonista.

Stopmotion: Tècnica cinematogràfica que consisteix en donar moviment

a objectes inanimats. Per a realitzar-ho, es projecten un mínim de 24 fo-

tografies per segon.

Storyboard: Una sèrie de plànols sobre els quals es dibuixa consecuti-

vament les escenes més importants d'una pel·lícula.

Thriller: Pel·lícula emocionant que en general narra un fet criminal o

suspens.

Trailer: Conjunt d'escenes d'una pel·lícula que s’estrenarà properament,

amb una durada aproximada de tres minuts.

Travelling: Desplaçament de la càmera sobre un suport mòbil.

Western: Pel·lícula de l’oest.

Zoom: Objectiu de distància focal regulable que permet els travellings

òptics.

20

4.4. INFLUÈNCIES EN LA TELEVISIÓ.

En néixer als Estats Units la televisió per cable, aquest invent es va convertir en

un fenomen sorprenent.

Alguns canals nacionals van aprofitar l’oportunitat per crear més canals de tele-

visió pertanyents a la mateixa empresa, portant el seu nom o no. És un exem-

ple el canal FOX, que va crear: Fox Sports, Fox News i Fox Kids. En mica en

mica, es van anar creant més canals, que es van dividir en temes o categories:

esports, infantils, noticies, pel·lícules, entreteniment, etc. Alguns dels canals

més reconeguts mundialment són: CNN, Nickelodeon, Cartoon Network, Dis-

ney Channel, Discovery Channel, MTV i NBA entre molts més d’altres.

Com ja hem esmentat, la televisió va suposar una gran innovació en la història.

Va revolucionar els Estats Units i va aportar diversos beneficis a tota la humani-

tat, tot marcant el començament d’una nova etapa. Es van crear sèries i pro-

grames televisius que van marcar la televisió mundial permanentment. També

es va crear la publicitat i moltes empreses es van donar a conèixer a tot el país

i posteriorment a la resta del món gràcies a aquest invent.

Més tard, moltes empreses televisives dels Estats Units van començar a crear

nous canals de televisió als diferents continents. Tot i així, no posseïen el ma-

teix poder que tenien els canals americans per produir televisió; per això, es

van crear aliances entre els canals nord-americans i els de la resta del món.

En aquell moment, el poder de la televisió es va començar a manifestar. En

primer lloc, en tots els canals de televisió nacionals de cada país es transmeti-

en series americanes. Aquestes, de forma indirecta, van donar a conèixer els

Estats Units mundialment: es van començar a conèixer les tradicions, la cultura,

els paisatges, les ciutats i els pobles americans en cada país. Per aquest motiu,

els ciutadans del món coneixen i tenen una part de la cultura americana. En

segon lloc, moltes empreses americanes de diversos productors van aconse-

guir la consolidació mundial.

21

Hi ha productes culturals nord-americans de la indústria de la televisió que

també són influents. Per exemple, la companyia nord-americana CNN11, tot i

que va començar essent només una xarxa de notícies per cable pels especta-

dors nord-americans, actualment arriba a més de 200 milions de llars en més

de 212 països i territoris.

Tot i així, la televisió segueix sent una forma cultural més local que no pas les

pel·lícules o la música.

4.4.1. La influència del sitcom a Espanya.

La comèdia de situació (situation comedy o sitcom en anglès) és un gènere de

comèdia originari de la ràdio i que és molt popular a la televisió actualment. El

sitcom consisteix en un grup de personatges que viuen diferents situacions del

dia a dia en un entorn comú, com ara

una casa familiar o un lloc de treball,

amb sovint un diàleg humorístic. Les

històries que es narren comencen i

finalitzen dins del mateix capítol. Uns

dels sitcoms més famosos d’Estats

Units són “How I Met Your Mother” i

“Modern Family”.

Centrant-nos en Espanya, aquest gènere ha estat denominat normalment com

a telecomèdia o sèrie còmica. La telecomèdia de producció nacional ha tingut

grans influències de la tradició teatral espanyola, en especial del sainet12, i

també, ha rebut influències de la comèdia cinematogràfica espanyola dels anys

60, 70 i 80. Per altra banda, aquestes produccions nacionals han adoptat una

sèrie de característiques pròpies de la sitcom nord-americana, com ara l’ús dels

personatges estereotipats, la reducció del nombre de localitzacions interiors, la

11

La Cable News Network (Xarxa de Notícies per Cable), més coneguda com a CNN, és una

popular emissora de televisió estatunidenca, propietat del grup Time Warner. Fundada per Ted Turner l'any 1980, fou la primera a emetre notícies de manera ininterrompuda, assolint una gran cobertura per cable i satèl·lit a nivell mundial. 12

El sainet és una breu peça teatral, còmica i popular, pròpia del Segle d’Or fins a mitjans del segle XIX, que apareixia intercalada en els intermedis o entreactes d’una obra dramàtica. Eren breus, feien una crítica burlesca a la societat i a les costums, i feien ús del llenguatge popular.

Sitcom “Friends”. Foto: theguardian

22

utilització d’un soroll gravat de rialles constantment, la gravació del programa

amb un públic al davant i el protagonisme d’una estrella al voltant de la qual

s’articula la sèrie. Amb aquesta influència nord-americana, s’han produït sèries

com “7 vidas” (1999), inspirada en la nord-americana “Friends; “¡Ala...Dina!”

(TVE 1, 2000), que recorda a la sèrie americana “Embrujada (Bewitched)”, o

“Moncloa ¿dígame?” (TVE 1, 2001), inspirada en la sitcom americana “Spin

City”.

4.4.2. Vocabulari del món de la televisió d’origen anglès

Anchor: Presentador principal d'un programa de noticies.

Autocue: Equip que permet al presentador d'un programa, llegir un text

sense, aparentment, treure els ulls de la càmera.

BBC (British Broadcasting Corporation): Empresa estatal de Ràdio i

Televisió del Regne Unit.

Dating show: Programa de televisió amb l'objectiu de trobar parella per

als concursants.

Docushow: Sèrie de programes documentals d’espectacle.

Docusoap: Sèrie de programes documentals.

HD: TV d'alta definició.

HDTV (High Definition TV): Televisió d'alta definició de 1250 línies de

format digital.

Home cinema: Sistema compost per una televisió, un DVD i altaveus

que reprodueixen fidelment el so i la imatge d'una pel·lícula.

MTV (Music TV): Canal de televisió que emet música 24 hores al dia.

PAL (Phase Alternate Line): Sistema de definició de vídeo utilitzat a

Europa. Cada segon té 50 imatges fixes amb 720 línies verticals i 576 lí-

nies horitzontals.

Pay TV: Televisió de pagament per cable o satèl·lit.

Prime time: Fragment horari en què l'audiència de ràdio o televisió és

més nombrosa.

Reality show: Programa de televisió que ensenya esdeveniments reals.

Talk show: Programa de ràdio o televisió amb un format d'entrevistes a

personatges famosos.

23

Talking head: Part superior d’una persona la qual surt parlant en infor-

matius de televisió.

TDT (Terrestrial Digital Television): Televisió digital terrestre.

Telefilm: Pel·lícula emesa per televisió.

Zapping: Canvi dels canals de televisió mitjançant l'ús d'un aparell re-

mot.

Quiz show: Concurs de preguntes i respostes sobre temes variats on

premien al guanyador.

Infoshow: Programa de televisió comercial fet a l'estil d'un documental.

Pixel (de Picture Cell): Cadascun dels elements que constitueixen una

imatge en una televisió o pantalla.

CNN (Cable Network News): Canal de notícies americà que emet 24

hores al dia.

DVD (Digital Versatile Disc): Vídeo digital; el disc millora el CD-ROM, ja

que pot emmagatzemar tota una pel·lícula.

CATV (Community Antena TV)): Instal·lació col·lectiva de teledistribu-

ció.

Pay for view: Sistema de televisió per cable o satèl·lit a través del qual

alguns dels programes es poden veure a través de pagament.

24

5. RESULTATS DE LES ENQUESTES

En total vam enquestar 153 persones de Catalunya. En primer lloc, vam pre-

guntar on vivien els enquestats. El 95% era d’Osona, el 3% de Barcelona i ro-

dalies i l’últim 2% de Manresa.

D’aquests enquestats, un 31% només escolta música d’autors americans i an-

glesos; un 55% l’escolta sovint, escoltant també música d’altres països; un 11%

l’escolta de vegades i un 3% mai l’escolta perquè prefereix música del país.

Vam demanar si preferien les pel·lícules, la música i les sèries televisives

d’Anglaterra/ Amèrica o be del seu país, i un 22% ens va respondre que prefe-

rien els d’Anglaterra/Amèrica, un 7% preferien els del seu país (Catalunya) i un

71% els preferien dels dos llocs.

Seguidament vam preguntar si anaven al teatre. Un 9% ens va dir que hi van

sovint, un 61% de vegades, i un 30% mai. De les persones que van al teatre,

un 23% prefereix els musicals, un 26% prefereix obres teatrals que no siguin

musicals, un 47% prefereix les dels dos tipus i a un 4% no els n’agrada cap.

Per últim, un 79% de persones creu que l’anglès influencia la seva cultura i un

21% pensa que no.

Podeu veure els gràfics dels resultats a l’Annex 2.

25

6. CONCLUSIONS

És lògic i normal que en finalitzar aquest treball d'investigació, hem après mol-

tes coses noves i hem estès els nostres coneixements.

Hem arribat a la conclusió de que Anglaterra i principalment els Estats Units

són els països més poderosos econòmicament, políticament i tecnològicament

del món, i per tant, exerceixen influència a la resta de països. Aquesta influèn-

cia és deguda principalment a les noves tecnologies, que ens han permès un

fàcil accés a material (discogràfic, cinematogràfic, televisiu...) procedent

d’aquests països, i també ens han donat a conèixer les seves tradicions i cos-

tums, que molts altres països han adoptat.

Personalment, creiem que rebre influències d’altres països té una part positiva i

una de negativa. D’una banda, permet conèixer diferents maneres de viure i de

pensar, i també permet que les noves tecnologies, igual que altres productes o

serveis, arribin a més països i els beneficiïn. No obstant, per l’altra banda, pen-

sem que pot tenir lloc la pèrdua de la identitat cultural d’un país, ja que molts

països substitueixen les seves pròpies tradicions per les angleses, i perden la

seva cultura. Pensem que el que fa especial el nostre món és la riquesa de di-

versitat, i que per això, no l’hem de deixar perdre, sinó que l’hem de fomentar

perquè sinó aconseguirem un món uniforme i avorrit.

L’elaboració d’aquest treball ens ha semblat molt interessant i hem gaudit molt

fent-lo. Ens ha permès conèixer més la història de la nostra llengua, i ens ha

sobtat veure que al llarg de la seva història ha estat influïda per moltes més

llengües de les que ens pensàvem. Hem vist molts exemples d’anglicismes i

també com la cultura anglesa influencia l’oci de la resta del món. Amb els resul-

tats de les enquestes, hem comprovat que la majoria d’adolescents enquestats

consumeix cinema, música i teatre procedent de països anglesos, tot i consu-

mir-ne també d’origen local. Carme Rubio ens va aclarir molts aspectes sobre

aquest tema i ens ha permès ampliar el nostre treball.

Considerem que tots els objectius marcats prèviament han estat assolits, ja que

hem realitzat tots els apartats que ens vam proposar, i hem contrastat la hipò-

tesi que vam formular.

26

Volem dir que aquest treball ens ha costat molt esforç i dedicació, ja que hi hem

dedicat moltes hores. Ens hem sabut distribuir bé el temps i la feina i no ens va

sorgir cap problema. En general, estem satisfetes del nostre treball.

De cara a un nou treball, ens agradaria aprofundir més en l’estudi de la història

de la llengua catalana i estudiar l’evolució del teatre i el cinema d’Estats Units.

Finalment, volem donar les gràcies a la Marta Pey per guiar-nos i ajudar-nos en

tots els dubtes que hem tingut al llarg de la realització d’aquest treball.

7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

FERRANDO Antoni; NICOLÁS Miquel. Història de la llengua catalana. Barcelo-

na: Editorial UOC, 2011.

DE BORJA MOLL CASESNOVES Francesc. Gramàtica històrica catalana. Uni-

versitat de València, 2011.

PASTOR Salut. Principals etapes de la història de la llengua catalana.

<http://es.scribd.com/doc/14635780/Tema-4-PRINCIPALS-ETAPES-DE-LA-

HISTORIA-DE-LA-LLENGUA-CATALANA>. [Consulta: octubre 2014].

LÓPEZ BAGES Mònica. Els orígens de la llengua catalana.

<http://blocs.cpnl.cat/nivelldtarragona/files/2011/12/hist.-lleng.-1-els-

or%C3%ADgens-de-la-llengua-catalana.pdf>. [Consulta: novembre 2014].

ABEL SOSA Oscar. Historia de la lengua española.

<http://www.monografias.com/trabajos11/lespa/lespa.shtml> [Consulta: No-

vembre 2014].

Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Criteri general: varietat estàndard de la

llengua. Ús d'estrangerismes. <http://www.upf.edu/leupf/03models/21_3.htm>

[Consulta: Novembre 2014].

Bon Català. Paraules angleses que utilitzem.

<http://boncatala.com/index16/25anglicismes.htm > [Consulta: Novembre

2014].

27

Americanismos.com. Ejemplos de Anglicismos.

<http://www.americanismos.com/ejemplos-de-anglicismos>. [Consulta: Novem-

bre 2014].

Importancia de Estados Unidos.

<http://importanciadeestadosunidos.blogspot.com.es/ > [Consulta: Desembre

2014].

ACCESS to International English. America's Cultural Role in the World Today.

<http://accessinternationalvg2.cappelendamm.no/c951212/artikkel/vis.html?tid=

385685> [Consulta: Desembre 2014].

Música en Estados Unidos.< http://blog-eeuu.com/cultura-de-estados-

unidos/musica-en-estados-unidos>. [Consulta: Desembre 2014].

Globalization 101. Pop Culture. <http://www.globalization101.org/pop-culture/>.

[Consulta: Desembre 2014].

DEL CARMEN RUBIO OSUNA María. La influencia mundial del Inglés en el

siglo XXI. <http://goo.gl/85UUFm>. [Consulta: Desembre 2014].

The Influence of American Popular Culture in Other Countries.

<https://prezi.com/hhccc79onwka/the-influence-of-american-popular-culture-in-

other-countries/>.[Consulta: Desembre 2014].

DEL MAR GRANDÍO PÉREZ María. La influencia de la sitcom americana en la

producción de comedias televisivas en España. El caso de “Friends” y “7 vi-

das”. <http://grupo.us.es/grehcco/ambitos18/06grandio.pdf>. [Consulta:

Desembre 2014].

ANGLODIR.COM © 2015. Los anglicismos.< http://anglodir.com/>. [Consulta:

gener 2015].

28

ANNEX 1: ENTREVISTA I CONFERÈNCIA DE CARME RUBIO

NOM I COGNOMS: María del Carmen Rubio Osuna

PROFESSIÓ: Professora de literatura

FORMA DE CONTACTE: A través de la Marta Pey

LLOC DE L’ENTREVISTA: Aula d’idiomes de l’Institut Jaume Callís

ENTREVISTADORES: Laura Canadell i Berta González

Carme Rubio ens va explicar diversos aspectes sobre la influència de l’anglès.

Cada llengua és una riquesa cultural i per això cal defensar-les a totes. Cadas-

cuna té un esperit, que en la literatura, quan es tradueix una obra, es perd,

principalment en poesia.

Totes les llengües entren en contacte i s’influeixen entre elles. El català, al seu

torn, durant la seva història ha estat influït pel llatí, les invasions germàniques i

l’àrab, entre d’altres. Actualment hi ha diverses fonts d’influència al català: el

castellà, que comparteix un origen comú, també és una llengua romànica i és

una llengua molt propera i estan en convivència; el francès, i l’anglès, que és

una llengua estrangera que no està en contacte i prové d’una família diferent

(germànica). L’única convivència amb el català que ha tingut mai va ser al se-

gle XVIII a Menorca. Aquesta influència de l’anglès és increïble i no la podem

evitar. El llatí es va imposar, en canvi, l’anglès és una llengua franca que to-

thom necessita per viatjar.

Els països més poderosos políticament i econòmicament, i que fan els avenços

(principalment en el món científic) més importants, són Estats Units i Anglater-

ra. Així doncs, són els països més influents del món i han imposat la seva llen-

gua, l’anglès. Els mitjans tecnològics n’han estat uns dels seus principals difu-

sors. Els sectors on hi ha més influència de la llengua anglesa són la ciència i

la tecnologia. Carme Rubio creu que aquesta influència és perjudicial i que

l’hem d’intentar compensar buscant les traduccions adequades. També pensa

que hem de defensar les llengües minoritàries perquè són un patrimoni cultural

molt valuós.

L’anglès és una llengua que té molta facilitat per crear noves paraules, ja que a

diferència del català, no té un Institut de les Llengües. Aquestes paraules, quan

arriben a una altra llengua, ja no es tradueixen, sinó que s’imposen, s’agafa la

paraula directament en anglès.

Durant els anys 20-30 a Espanya, es va crear l’esperanto, una llengua disse-

nyada per tal de ser el mitjà de comunicació de tots els treballadors del món.

Malauradament, aquesta llengua no va ser ben rebuda i va fracassar.

29

A continuació, després d’una petita introducció, van formular les següents pre-

guntes a Carme Rubio:

1. En quin sector influencia més l’anglès?

Actualment, la ciència i la tecnologia són els sectors més influenciats, ja

que els principals avenços en aquestes matèries es produeixen a països

anglesos, principalment a Estats Units.

2. Per què ens influencia l’anglès?

Cal destacar que totes les llengües, durant la seva història, entren en

contacte entre elles i s’influencien les unes a les altres. Normalment,

aquesta influència es produeix entre llengües que comparteixen un ori-

gen comú i que són properes, com són el castellà i el francès respecte el

català. En el cas de l’anglès, aquesta influència es produeix tot i ser una

llengua estrangera, que no està en contacte i que té un origen diferent.

Els països més poderosos on es produeixen els principals avenços són

Estats Units i Anglaterra, així, que estableixen una forta influència en la

resta de països del món.

D’altra banda, l’anglès és una llengua que té molta facilitat per crear no-

ves paraules, ja que a diferència del català, no té un Institut de les Llen-

gües. Aquestes paraules, quan arriben a una altra llengua, ja no es tra-

dueixen, sinó que s’imposen, s’agafa la paraula directament en anglès.

Jo crec que és una influència perjudicial, que s’ha d’intentar compensar

amb traduccions i observar què passa.

3. L’anglès ha conviscut mai amb el català?

L’única convivència amb el català que ha tingut mai va ser al segle XVIII

a Menorca.

4. Quins són els països més poderosos?

Els països més poderosos políticament i econòmicament, i que fan els

avenços més importants, són Anglaterra i principalment els Estats Units.

Així doncs, són els països més influents del món i han imposat la seva

llengua, l’anglès.

5. Per què Estats Units influencia més que Anglaterra?

Perquè els Estats Units és el país més poderós, desenvolupat i influent

sobre la resta del món, la primera potència econòmica i l'eix director i fo-

namental del desenvolupament del món.

30

6. Penses que hem de defensar totes les llengües?

Jo crec que sí. Cada llengua és una riquesa cultural i per això cal defen-

sar-les a totes.

ANNEX 2: RESULTATS DE LES ENQUESTES

A. On vius?

3%

2%

31

B. Escoltes música anglesa/americana?

C. Prefereixes les pel·lícules i la música d’Anglaterra/Amèrica o del teu

propi país?

32

D. Acostumes a anar al teatre?

33

E. Si acostumes a anar al teatre, prefereixes anar a mirar musicals o obres

teatrals?

F. Penses que la cultura anglesa influencia la teva cultura?