Infocruc 1www.cruc.info

2 Infocruc

Per saber més de Coordinació Rural de Catalunya:

www.cruc.info www.carnetrural.cat www.jovesnet.cat

O segueix-nos al facebook

Maquetació : Joan Basomba Edició: Coordinació Rural de CatalunyaRedacció: Equip de redacció de Coordinació Rural de Catalunya

En conveni amb

Infocruc 3

sumari

Editorial ............................................

La Finestra ........................................

El racó de les entitats ........................

- Associemnos

Mer (Moviment d’educadors Rurals)......

- L’escola d’estiu de Ruraltia escola

- Coordinació Rural de Catalunya signa el Pacte per a la Infància a Catalunya

- L’experiència del projecte Servei de Voluntariat Europeu de l’Alicja i la Zane

45

10

12

Breus: Coordinació Rural ...................

- L’escola rural, un model a seguir

14

- Agrupament d’esplai d’Olius

- Trobada Xares 2013

Ens parla ........................................... 6- Unió de Pagesos i la JARC ens parlen sobre la reforma de la PAC

4 Infocruc

En aquesta edició de l’infocruc, volem mirar una mica al futur. I per això hem demanat als

dos principals sindicats agraris del nostre país que ens donin la seva visió de la reforma de la política agrària comú, coneguda com a PAC. Sens dubte la PAC marcarà el futur del sector agrari i ramader català. Aquest sector ha de continuant sent un dels principals, sinó el pri-mer, motor econòmic en l’àmbit ru-ral.

Tant important com la PAC, pel fu-tur de bona part del nostre país és l’escola rural, per això en aquesta

edició de l’Infocruc, el MER (movi-ment d’educadors rurals) fa una re-flexió sobre el futur i els avantatges de l’educació en aquests centres tan vitals, i a vegades menystinguts.

Si hi ha d’ haver futur en el món ru-ral necessitem pagesos i ramaders que visquin i treballin al territori. I aquestes persones necessiten uns serveis bàsics i l’educació ho és sense cap mena de dubte.

Editorial INFOCRUC

Segueix-nos al facebook

Infocruc 5

Fa dotze anys, un grup de persones vinculades a l’associativisme cata-là, vam visitar Astúries per conèixer

unes iniciatives que tenien lloc en aquell territori. Una vegada exposats els seus projectes, on totes les iniciatives que vam poder conèixer sorgien des dels ajuntaments i eren de caràcter remune-rat, nosaltres vam explicar la realitat i la forma de treballar de les nostres enti-tats. Una vegada acabades les explica-cions, el que més va sorprendre als astu-rians era que totes les iniciatives sorgien de la societat civil i que eren de caire voluntari (los catalanes trabajan sin co-brar vam sentir en més d’una persona.)

El passat 11 de setembre, veient com va anar la via catalana, em van ve-nir a la memòria aquells comenta-ris que ja fa un grapat d’anys ens van fer els asturians. Segons l’ANC, entitat l’organitzadora de l’acte, 1.600.000 per-sones formaren part de la via catalana per la independència. Deixa’n a banda el motiu d’aquest acte, si que m’agradaria reflexionar sobre un aspecte d’aquest esdeveniment sobre el qual hi ha ha-gut unanimitat en els comentaris, és que l’entitat organitzadora es mereix un deu i que si s’hagués contractat una em-presa per organitzar un esdeveniment de tal magnitud difícilment ho hagués pogut fer millor. Sense cap mena de

dubte l’ANC es mereix totes les felicita-cions per tal com va anar aquest esde-veniment que va mobilitzat tanta gent.

L’ANC és una mostra més de la rique-sa que representa per al nostre país l’associativisme a casa nostra. El teixit associatiu català és molt gran i divers, i en aquest moments de crisi hi ha moltes associacions i entitats que des del vo-luntariat ajuden a moltes altres perso-nes. Ajudar a les entitats del tercer sec-tor, és ajudar a l’amic, al familiar, al veí, en definitiva és ajudar al país. Per molt local que sigui l’actuació d’una entitat (AMPA, Associació de veïns...) si ens hi involucrem, podem ajudar a moltes per-sones del nostre entorn més proper.

Fa un temps vaig escoltar una frase amb la qual no estic d’acord, “el voluntariat i l’associativisme no estan de moda”. Com pot ser que involucrar-se en un projecte comunitari, de participació, de coope-ració, de compromís, de reivindicació, d’ajuda, d’interrelació amb el territori i amb les persones... no estigui de moda?

Si ens associem i ens ajudem, no no-més millorarem el nostre voltant, sinó que també ho farem com a persones. Us puc assegurar l’associativisme és una gran escola on és pot aprendre, i molt.

La finestra

Albert Solé i CasalsPresident de Coordinació Rural de Catalunya

INFOCRUC

6 Infocruc

Ens Parla INFOCRUC

El modEl d’aplicació acordat a l’Estat dE la rEforma dE la pac comportarà majors compEtènciEs dEsllEials i discriminacions EntrE productors.

El 25 de juliol passat, la majoria de comunitats autònomes (només Ca-talunya i Euskadi no hi van donar

suport) i el Ministeri d’Agricultura van acordar, en Conferència Sectorial, un model d’aplicació a l’Estat espanyol, de la nova reforma de la Política Agrària Comuna, que va en la direcció oposada al model proposat per la Unió Europea, després dels acords a que van arribar entre el Consell de al Unió Europea i el Parlament Europeu, el 26 de juny pas-sat.L’acord arribat a Europa volia que la reforma servís per una convergència progressiva, pel que fa a la quantitat d’ajut percebuda pels productors, en funció d’un criteri establert per tipo-logies de zones agroeconòmiques on s’ubiquen les explotacions i no pel ti-pus de producció (com passa fins ara, atès que l’actual model es basa en uns drets històrics d’ajut). L’acord a l’Estat desvirtua la intencionalitat de la refor-ma europea, ja que no resol, sinó que perpetua i agreuja, la discriminació dels professionals agraris que mai han tingut

drets d’ajut històrics al seu sector o que el valor dels seus drets històrics fos baix, tot i que aquests productors es trobin en la mateixa tipologia de zona (sistema nou) que uns altres amb drets històrics d’ajut (el sistema anterior per sectors), provocant que no es tendeixi a una con-vergència dels ajuts. Això perjudicarà, a nivell català, significativament al sector de la vinya, a la gran majoria del sector de la fruita dolça, a la totalitat del sector hortícola i flor i planta ornamental, així com als productors que exclusivament són del sector equí. A més, el model triat afectarà més significativament al sector olivarer català.Aquest model d’aplicació acordat a l’Estat comporta fossilitzar el model his-tòric de la PAC fins l’any 2020, ja que es basa en 316 comarques agràries esta-tals, agrupades sobre quatre tipologies (terres de conreu de secà, de regadiu, cultiu permanents i pastures) en base a la mitjana d’ajuts cobrats el 2013. Això, generarà que cada productor pu-gui disposar, en funció dels municipis on radiquin les terres de la seva explo-

Andreu Ferrer i Roger Clavaguera,

Equip Tècnic Sindical d’Unió de Pagesos

Infocruc 7

tació, de més de quatre tipus de drets diferents, ja sigui per cadascuna de les tipologies o per ser de comarques agràries de mitjana d’ajuts distinta, els quals no podran exercir els seus drets en una regió agroeconòmica diferent a la que els va originar. També, compor-tarà una major càrrega burocràtica, tant a l’administració com als propis percep-tors de l’ajut, com unes majors traves al lliure desenvolupament de les explota-cions agràries.Per altre banda, com que la Conferèn-cia Sectorial no ha decidit com s’usarà el mecanisme d’ajut associat a la pro-ducció, no podem valorar encara si la pagesia catalana veurà disminuït el su-port actual de la PAC en ajuts directes, sense donar garanties de que el model final d’aplicació comporti un tracte prou equitatiu als sectors que poden sortir més afectats (boví de carn, oví i cabrum

Ens parlaINFOCRUC

i boví de llet amb poca terra, arròs i oli-vera de bon rendiment).És una llàstima que després que l’acord europeu inclogués diferents esmenes elaborades per la Unió de Pagesos, com una ajuda addicional a les 30 primeres hectàrees (que contribuiria a reorientar els ajuts a favor de les petites i mitjanes explotacions professionals), o una major flexibilitat en el compliment de les obli-gacions mediambientals (al compensar els bens públics que ara no compensa el mercat) o la limitació de la caiguda dels ajuts directes a les explotacions amb va-lors d’ajut alts per hectàrea (ramaderia extensiva, o intensiva amb poca terra, oliverar de regadiu o arròs), així com disposar d’un major marge per concedir ajuts connectats a la producció, l’acord estatal posi en perill les bondats del nou sistema.

8 Infocruc

Ens Parla INFOCRUC

jarc valora Els acord prEsos En rElació a la rEforma dE la pac

Quan els grups d’experts, esta-blerts pel Ministeri amb una clara mancança, encara estan definint

els criteris d’aplicació de la reforma de la PAC a nivell estatal, JARC trasllada la seva valoració sobre els acords presos fins ara. El primer que vol destacar l’organització agrària, és que es considera intolerable l’exclusió dels representants del sector del procés de negociació actual obert pel MAGRAMA, tal i com van traslladar directament al Ministre d’Agricultura, durant la inauguració de la 59a. Fira Agrària de St. Miquel.Entrant en matèria, lamenten que enca-ra no s’hagi arribat a un acord alhora de definir clarament els beneficiaris dels ajuts directes. Aquest tema s’està ana-

litzant a Madrid i consideren que caldrà vetllar-lo especialment. L’organització agrària emfatitza que no es tracta d’excloure cultius, camps o ramaderia del sistema d’ajuts, el que cal, és fer una revisió a fons dels actuals beneficiaris. Recorden que ara a l’Estat espanyol, hi ha més de 900.000 beneficiaris que re-ben uns 5.134 milions d’euros, amb una mitja de 5.642 euros/beneficiari. Quan comparem aquestes dades amb les de països amb una situació agrària similar a la nostra, trobem que a França o Ale-manya hi ha, aproximadament, un 60% menys de beneficiaris que perceben un import d’ajut per beneficiari, entre tres i quatre vegades més elevat, respectiva-ment. Està clar, per tant, que cal fer un revisió d’aquest tema, centrar-se en re-

Infocruc 9

colzar aquelles persones que realment promouen el desenvolupament rural i generen ocupació, tenint en comp-te paràmetres de renda i dedicació de temps. Tampoc no consideren adequat, ni ne-cessari, limitar l’accés de noves super-fícies al sistema d’ajuts, algunes d’elles ja parcialment incorporades, com és el cas de la vinya, la fruita i les hortalisses. Esmenten que si és definís correctament qui ha de rebre els ajuts, es podria per-metre accedir-hi a agricultors actius que ara estan exclosos, però que a l’hora de la veritat els toca competir al mateix mercat que la resta però amb pitjors condicions. Aquesta entrada de noves hectàrees no desestabilitzaria les rendes dels professionals que fins ara rebien les ajudes, com vol fer témer el Ministeri, perquè podria quedar compensat amb una reducció del nombre de beneficia-ris. Respecte al model de regionalització, aspecte que tampoc està totalment tan-cat, JARC considera que cal garantir que sigui realment adequat, amb l’objectiu de no desequilibrar més, econòmica-ment, les explotacions dels professio-nals del camp. L’organització agrària explica que la PAC, està estructurada en dos pilars, el pri-mer, més important pel que fa a dota-ció econòmica, fins ara ha estat dirigit a qualsevol tipus de beneficiari i es finança integrament amb fons europeus. En can-vi, el segon pilar, el de desenvolupament rural, que té un cofinançament estatal i autonòmic, és el que permet poder re-colzar sectors, territoris i beneficiaris des d’una programació definida a nivell

Ens parlaINFOCRUC

de Catalunya. JARC sempre ha defensat obertament aquest segon pilar, perquè considera que és una eina importantís-sima pel sector, que permet fomentar la modernització i el desenvolupament de les explotacions, potenciar una agricul-tura més competitiva, i altrament, esta-blir línies que garanteixen una activitat sostenible. Per tant, JARC considera en-certat que no es permetin traspassar fons del segon pilar cap al primer.Així mateix, l’organització agrària valo-ra positivament que es pugui mante-nir un Programa de Desenvolupament Rural regional, que permeti l’adaptació a cada realitat, reservant per a l’Estat uns 238 milions d’euros més, per a tot el període 2014-2020, per recolzar la in-novació i la integració de cooperatives d’àmbit suprautonòmic. Caldrà veure però en quin marc nacional s’enquadra tot plegat. En aquest sentit JARC veu especialment encertat, que el Ministeri hagi tingut en compte la reivindicació que li varen fer arribar reiteradament a través de COAG, i amb l’objectiu d’evitar la pèrdua de fons europeus no utilit-zats per altres comunitats autònomes, finalment s’estableixi un mecanisme de flexibilitat que permeti transferir fons de desenvolupament rural no utilitzats per una comunitat autònoma a d’altres que els requereixin.

10 Infocruc

El racó de les entitats INFOCRUC

agrupamEnt d’Esplai d’olius

Aquest any, XARES inaugura un nou esplai al Solsonès: l’esplai d’Olius. Aquesta nova entitat comença

amb un total de 29 infants que van dels 3 als 10 anys i va obrir les seves portes el passat dia 5 d’octubre en un local cedit per l’ajuntament (al soterrani).El primer dia, i després de tot el matí de preparatius, vam realitzar activitats i jocs de presentació a la plaça del poble. Se-guidament, ens vam dividir en grups de petits i grans per realitzar diferents ac-tivitats i, finalment, vam decorar el cau per donar la benvinguda a les famílies en aquest nou projecte. Com a cloenda del dia, a les sis vam berenar amb les fa-mílies i els infants.De moment, el balanç del primer dia i les expectatives d’aquest any són molt positives. L’equip està format per dues monitores de Solsona i una cap de Xa-

res, hi ha 29 infants amb la possibilitat d’anar augmentant i també existeix la probabilitat de tenir un local propi on fer l’esplai. El programa previst per aquest curs contempla, per una part, activitats com la castanyada, nadal, una dormida a l’esplai o intercanvis i, per l’altra, la possibilitat de realitzar uns campaments a l’estiu ( es preveu fer una reunió amb les famílies abans de setmana santa).Així doncs, l’equip de monitores d’Olius espera seguir el projecte amb les matei-xes ganes i il•lusió amb les que l’ha ini-ciat i, poder-lo transmetre’l als infants i a les famílies que ja hi participen. Desit-gem que pugui ser l’inici d’un viatge llarg i màgic!

Infocruc 11

El racó de les entitatsINFOCRUC

trobada XarEs 2013

Com cada any, al mes octubre s’han realitzat les II Jornades de Forma-ció de XARES. Aquestes, s’han dut

a terme durant els dies 12 i 13 d’octubre i hi van assistir participants de les enti-tats de Peramola, Esplai Riallera, Olius, Maçanet de la selva i Vidreres.Els i les participants van arribar el dissa-bte al matí i van realitzar nombroses ac-tivitats per dinamitzar les seves entitats i els seus equips de monitors/es. Entre les activitats organitzades, va destacar la presentació del llibre de XARES i la Raid-cana de XARES.El llibre de XARES és un document ela-borat per explicar de manera didàctica i útil que és i com es crea un esplai ru-ral. Es planteja a través del seguiment d’unes eines i dels passos que fa servir l’equip de caps de XARES. A cada centre d’esplai, es va facilitar un llibre digital

perquè el puguin utilitzar.La raidcana de XARES, és un projecte que fomenta el treball en xarxa i la par-ticipació activa dels infants i joves en el propi territori. Consisteix en un seguit de proves o activitats que han de fer les entitats i que posaran en comú en un esplai online que posteriorment serà intercanviable. La raidcana contempla la realització d’un projecte jove al desem-bre on els joves continuaran amb el tre-ball de dinamitzar el món rural dels seus municipis amb projectes i iniciatives pròpies. Aquest projecte té una durada d’uns 9-10 mesos i a l’estiu en podrem veure els resultats!Esperem doncs, que XARES segueixi sent una eina de treball en xarxa i coo-peració rural per a totes les entitats que en formen part i per a totes les que han de venir.

12 Infocruc

l’Escola rural, un modEl a sEguir

Olga Buenaventura BossaDiplomada en Educació Social i Llicenciada en Psicopedagogia per la Universitat de Lleida.

Màster Universitari en Recerca Educativa. Doctoranda del programa “Educació, Societat i Qualitat de vida”. Experiència com monitora de lleure en el món rural en la comarca de l’Alt Urgell.

Actualment és investigadora en formació del Departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida

Alba Solé PalMagisteri d’educació especial per la universitat de Barcelona Màster en Orientació i Estratègies en el contex social per el Debat Educatiu.Monitora de lleure en esplai de l’Alt UrgellActualment, treballa com a mestra en una escola de la Seu d’Urgell.

La realitat de l’escola rural és, des de fa temps, estudiada i tractada de manera propera

al nostre territori. Nombrosos es-tudis demostren els beneficis que comporta la pràctica utilitzada a les escoles de nuclis rurals. Es pot destacar que aporta autonomia en l’aprenentatge de l’alumant i, en ocasions, l’alumnat esdevé tutor del grup d’igual.

Aquest fet afavoreix i enriqueix l’aprenentatge de coneixements de les dues parts, el que ensenya i qui rep l’aprenentatge. Val a dir tam-bé que l’educació en nuclis rurals fa que l’alumnat rebi uns coneixe-ments d’acord amb les necessitats i els interessos del territori, és a dir, apropa l’alumne al poble on viu. Com a la vegada també, afavo-reix l’aprenentatge significatiu dels infants, ja que poden aprendre a

partir de les seves pròpies inquie-tuds. Tampoc hem d’oblidar que l’escola rural també potencia el fet d’anticipar els coneixements propis dels més petits i, en canvi, ajuda als alumnes més grans a consolidar aquells coneixements i continguts que en el seu moment no va assolir.

No obstant, no és fins a finals dels segle XX i principis del segle XXI, que la tipologia d’escola rural ad-quireix un prestigi educatiu i pren important rellevància en el sistema educatiu i social al nostre país. Es comença a observar l’educació ru-ral com a espai on el treball entre els docents esdevé cooperatiu i s’optimitzen els recursos didàctics, pedagògics i fins i tot econòmics. L’escola rural és, doncs, una alter-nativa a la tipologia d’escoles rurals acostumats a veure en nuclis grans i, per tant, aquesta escola ha hagut

INFOCRUCMER (MOVIMENT D’EDUCADORS RURALS)

Infocruc 13

INFOCRUC MER (MOVIMENT D’EDUCADORS RURALS)

d’adaptar-se a les necessitats de la nostra societat per poder sobre-viure a les mancances dels pobles més petits on tenien propers nuclis més grans i amb una realitat on hi ha més serveis a oferir i amb la que potser és més difícil competir.

A partir d’aquest article, doncs, es pretén fer una aproximació de la realitat i situació actual de les es-coles rurals. Però, a què ens refe-rim quan parlem de la realitat de l’escola rural? Es troben diferèn-cies significatives amb la pedago-gia de les escoles situades en nu-clis urbans? Creieu que el paper de l’alumne és diferent a l’escola ordinària? Aquestes serien algunes de les preguntes per tal d’obrir un debat sobre la pràctica pedagògica, metodològica i organitzacional pre-sent a les escoles rurals del nostre territori comparada amb la pràcti-ca utilitzada a les aules ordinàries.

Segons estudis recents del Grup de Recerca Escola Rural de la Universi-tat de Lleida, gairebé el 50% de les escoles rurals es concentren en nu-clis rurals entre 100 i 500 habitants, i tan sols un 8%, aproximadament, es concentra en nuclis amb una po-blació de més de 1000 habitants. La majoria de les escoles rurals del nostre territori català tenen entre 25 i 50 alumnes, tot i que hi ha un

nombre força elevat d’escoles amb més de 25 alumnes.

Si parlem de les potencialitats de les escoles rurals, se’n destaca; la vin-culació amb l’entorn, el treball coo-peratiu entre iguals, l’atenció indi-vidualitzada que reben els alumnes, fet que afavoreix la baixa ràtio a les aules. Existeix una relació propera entre la família i l’escola, aquesta relació potencia la participació de les famílies a activitats extraesco-lars on es poden compartir conei-xements i activitats que manquen en entorns rurals. No obstant, cal destacar que la pràctica metodolò-gica fa que el treball del docent si-gui innovador, autònom i constant, i que fins i tot requereix una certa improvisació i versatilitat per part del docent davant de les situacions que poden sorgir dins la comunitat educativa.

Per últim, volem acabar amb la idea que relata en una de les seves pu-blicacions la professora Roser Boix de la Universitat de Barcelona:

“l’escola rural ni és pobreta ni cal que ens la mirem amb ulls pietosos, sinó com una institució que té molt per aportar a la so-cietat en general i a la comuni-tat educativa en particular.“

14 Infocruc

breus INFOCRUC

EsCOLa D’EsTiu DE ruraLTia EsCOLa

Un estiu més, Ruraltia escola de Coordinació Rural ha dut a terme la seva escola d’estiu

amb una gran diversitat de projec-tes i plena d’activitats lúdiques i formatives per diferents edats. Sent així, ha realitzat directament dos camps de treball internacio-nals, un de nacional, els campa-ments Naturcamp I i II, la IX edició de les Jornades Rurals, suport a

casals d’estiu i l’intercanvi “Europe in a Village” realitzat a Sampzon, França. Cal mencionar que enguany grà-cies al projecte +RuraliCat i la cam-panya del 2013, Coordinació Rural de Catalunya ha becat a diferents nens i nenes a activitats d’estiu. Reportatges d’alguns dels projectes i activitats de l’escola d’estiu.

Infocruc 15

breusINFOCRUC

iX JOrNaDEs ruraLs sOBrE La JOVEN-TuT a OLius

El divendres 19 de juliol es va ce-lebrar a l’Escola de Capacitació Agrària del Solsonès, a Olius la

IX edició de les Jornades Rurals sobre la joventut amb el lema “turisme i món rural”. Les Jornades, que enguany s’ha re-flexionat i debatut sobre “Turisme i món rural”, es van iniciar amb la ben-vinguda. L’acte anà a càrrec del Sr. Al-bert Solé, president de Coordinació Rural de Catalunya; la Sra. Anna Feliu, Coordinadora territorial de Joventut a Lleida i la Sra. Carme Solà, directora de l’Escola de Capacitació Agrària.Posteriorment, es va realitzar la

ponència titulada “Turisme Rural a Catalunya, una eina pel desenvolupa-ment” a càrrec del Sr. Lluís Garay, pro-fessor d’estudis d’Economia i Empresa de la UOC. Doctor d’Història Econòmi-ca i de les Institucions per la UAB-UB. I membre del Grup d’Investigació en Turisme i Noves Dinàmiques Sociote-rritorials en Àrees Rurals (TUDISTAR). Seguidament, els participants es van dividir en quatre grups de discussió, cada un conduït per una moderadora, per tal de debatre i reflexionar sobre aspectes com estudis i titulacions so-bre turisme i món rural, ajuts LEADER, estratègies de màrqueting, experièn-cies en el món rural i opinions, su-

16 Infocruc

ggeriments i punts de vista sobre els joves d’arreu del món d’actuacions que es podrien contemplar per des-envolupar el turisme en el món rural català. Després del debat, les mode-radores van exposar les propostes-conclusions en les que va arribar cada grup. A continuació, la Sra. Montse Ferrer, membre de la junta de Coordinació Rural de Catalunya i Coordinadora del Parlament Rural Català, va presentar el vídeo de les vuit edicions passades de les Jornades i seguidament va in-formar als assistents que la IX edició era la darrera de les Jornades Rurals com a tal ja que l‘organització feia un pas més endavant i pel 2015 prepara el Parlament Rural Català, seguint el

model dels altres parlaments rurals que ja existeixen a Europa. El Parla-ment Rural Català serà un instrument de diàleg i de participació. L’objectiu del projecte és, per una banda, reunir tota aquesta societat civil per discutir els problemes del món rural català, les dificultats a què s’enfronta, pos-sibles maneres de resoldre aquests problemes i propostes per al futur; i, per altra banda, esdevenir una plata-forma per a les zones rurals per donar a conèixer la seva realitat a tot el país i reunir-se amb el Govern de la Gene-ralitat per influir en les seves políti-ques i decisions que afecten el món rural.

breus INFOCRUC

Infocruc 17

breusINFOCRUC

Abans de l’acte de cloenda, Clara Bar-bal i Pere Aguilar, dos dels joves im-plicats en el projecte Pallaresament, van explicar els motius de la realitza-ció del vídeo i van passar-lo i poste-riorment es realitzà l’acte de cloenda a càrrec del Sr. Joan Solà, president del Consell Comarcal del Solsonès i el Sr. Albert Solé, president de Coordi-nació Rural de Catalunya.I per finalitzar les Jornades Rurals, es va fer el dinar a la mateixa escola. Un dinar en el que els postres foren preparats pels participants del camp de treball internacional “Recuperació del patrimoni arqueòlogic” de Pera-mola i del camp de treball internacio-nal “desenvolupament rural, després

del foc” de Pinós. Un total de 30 jo-ves de nacionalitats diferents que es-taven participant del 14 al 28 de juliol als camps subvencionats per la Direc-ció General de Joventut, organitzats per Coordinació Rural de Catalunya i que compten amb el suport del Con-sell Comarcal de l’Alt Urgell, Ajunta-ment de Peramola, l’Associació Pera-mola et crida, el Consell Comarcal del Solsonès i Ajuntament de Pinós.

18 Infocruc

breus INFOCRUC

CampamENTs NaTurCamp i i ii

Del 7 al 14 de juliol es va cele-brar el Naturcamp I i del 14 al 22 de juliol el Naturcamp II. Es

Naturcamps han ofert activitats rela-cionades amb la natura i anglès pels nois i noies de 6 a 12 anys. El centre d’interès d’ambdós Natur-camps fou “L’aventura dels llibres” i per tal que els nois i noies es pogues-sin interessar en aquesta aventura es va treballar a partir de les aventures de l’Astèrix i l’Obèlix, així, cada dia els nois i noies rebien una nova pàgina del llibre i estaven immersos en una nova aventura tot fent referència a còmics d’Astèrix i Obèlix però versionats pel

Naturcamp i en anglès. Van treballar Astèrix i Cleopatra; i les Olimpíades; a Eslovàquia; i la gran travessa; a Letò-nia; i els seus amics. Cada dia les acti-vitats es presentaven en anglès i cada participant va elaborar el seu llibre amb les seves aventures, i en el segon torn el llibre el van escriure en anglès supervisat per l’equip de monitors. El darrer dia fou el dia de pares i ma-res i per això, a part de passar pel Foto Hall cada família, els nois i noies havien preparat una representació sobre el que havien fet durant la set-mana. La presentació fou en anglès, i feien traducció simultània posà punt i

Infocruc 19

breusINFOCRUC

Des de Coordinació Rural es va fer el sorteig anual de places gratuïtes entre els nens i nenes del Carnet RuRal dels 6 als 12 anys. Amb el lema “Viu l’estiu als campaments Naturcamp”Els guanyadors i guanyadores van ser:

Naturcamp I, per a nens i nenes de 6 a 8 anys:• a434 Judit Duró de Lladurs• a1788 Lluc Antolín de Maians• a1610 Jan Vinyals del Carme • a1546 Mercè Colomer d’Oristà

Naturcamp II, per a nens i nenes de 9 a 12 anys:• a1819 Alba Trillas de la Llacuna • a1554 Aina Montsech de Santa Maria d’Oló• a1814 Guillem Domènech de la Llacuna• a232 Jordi Vendrell de Pinós

20 Infocruc

breus INFOCRUC

Camp DE TrEBaLL iNTErNaCiONaL “DEsENVOLupamENT ruraL, DEsprés DEL fOC” rEaLiTzaT a piNós

Del 14 al 28 de juliol es va rea-litzar la XV edició del camp de treball internacional “desen-

volupament rural, després del foc”. Camp subvencionat per la Direcció General de Joventut. Aquesta edició va acollir a 14 joves d’arreu de món i les tasques es van centrar en nete-jar el centre geogràfic de Catalunya, la Rosa dels vents; neteja de la font del Bisbe ubicada al Miracle- aquesta font es troba en una part del GR que uneix Solsona amb el Miracle-; elabo-ració d’animals amb fang pel Centre d’interpretació i informació rural de Catalunya; creació d’un pòster per a la IX edició de les Jornades Rurals i tam-

bé van participar en els grups de dis-cussió en les Jornades sobre “turisme i món rural”; treball en la preparació d’activitats i tallers per als nens del terme municipal- aquesta activitat es va realitzar dos dissabtes- i prepara-ció del sopar multicultural. Més enllà, de l’apartat del treball i de col•laboració, els joves van gaudir d’activitats de descoberta i altres acti-vitats culturals i lúdiques amb la fina-litat de viure i entendre millor el món rural. Cal destacar que a les Jornades, el viatge a Barcelona i la sortida al Pe-dró dels Quatre Batlles van coincidir amb els participants del camp de tre-

Infocruc 21

breusINFOCRUC

ball internacional que es realitzava a Peramola i l’experiència de realitzar activi-tats conjuntes entre els participants d’ambdós camps ha estat molt positiva per tothom.

22 Infocruc

breus INFOCRUC

Coordinació Rural de Catalunya s’ha sumat al pacte i va ser pre-sent a l’acte de la signatura amb

la voluntat de refermar el compromís vers els infants i adolescents.Més de 70 entitats i organitzacions, col•legis professionals, grups parla-mentaris, i agents socials i econòmics van signar el Pacte per a la Infància amb l’objectiu de millorar la situació dels infants i adolescents en situació de vulnerabilitat.La signatura del Pacte per a la Infància es va du a terme el divendres 19 de juliol al Palau de la Generalitat, l’acte presidit pel president de la Genera-

litat, Artur Mas i acompanyat de la consellera de Benestar i Família, Neus Munté. El Pacte per a la Infància a Catalunya està orientat a promoure polítiques integrals que tinguin en compte la perspectiva dels infants i adolescents, que permetin prioritzar les actua-cions adreçades a aquests ciutadans i ciutadanes i facilitin nous espais per a la construcció del seu futur. Així com impulsar mesures de prevenció, foment de la participació i promoció dels drets, deures i oportunitats del conjunt d’infants i adolescents del país.

COOrDiNaCió ruraL DE CaTaLuNya sigNa EL paCTE pEr a La iNfàNCia a CaTaLuNya

Infocruc 23

breusINFOCRUC

El Pacte respon a la necessitat de donar visibilitat i benestar a la infància i situar-la al centre de les polítiques del país.Per tal d’aconseguir el consens sobre el document s’ha treballat de manera conjunta amb adminis-tracions, professionals, agents socials i econòmic, entitats, la societat i sobretot els infants i joves.

24 Infocruc

Què ha passat? quan? com? i sobre-tot per què? És fàcil d’explicar-ho perquè va començar fa només

dos mesos, però em sembla que porti un any aquí. He conegut molta gent fan-tàstica i he vist i visitat llocs preciosos, que abans no sabia que existien. Aquest era el meu petit somni, ho he viscut i es-tic contenta perquè només es pot viure un cop a la vida i he viscut l’experiència!

Bé, primer de tot he d’ explicar què he fet, oi?

El 3 de juliol vaig venir a Espanya, Ca-talunya per fer el meu SVE ( Servei de Voluntariat Europeu) en un petit i molt bonic poble, Solsona. Des del primer moment em va semblar com un pe-tit i increïble poble que havia vist a les

breus INFOCRUC

EXpErièNCia DEL sVE DE zaNE KaLNiNa

pel•lícules però és la capital de la comar-ca del Solsonès. Rodejat per altes mun-tanyes i paisatges impressionants,per mi és especial ja que a Letònia la mun-tanya més alta fa 300m, sí cent no mil com aquí.

He treballat a Coordinació Rural de Ca-talunya per dos mesos. Què he fet? bona pregunta, i estic contenta I orgu-llosa de dir que he fet un gran treball perquè ha estat molt heterogeni i he après moltíssim. Què ha estat nou per mi? un munt d’aspectes, sincerament, ja que mai havia treballat com a monitora en uns campaments i utilitzat el Gimp ( programa per editar imatges). He tingut responsabilitats i gaudit de ser monitora per a nens, mai hagués pensat que és tan cansat mentalment i físicament, so-

Infocruc 25

breusINFOCRUC

bretot per la llengua. Però a la vegada, ha estat meravellós, només ha estat una setmana però els sento com els meus petits amics que trobo a faltar i demos-tra que els nens no demanen permís per entrar al teu cor, simplement hi en-tren.

També, durant aquests mesos, he treba-llat amb el programa Gimp, per preparar material interactiu en anglès pel magazi-ne online Treski, un material que poden utilitzar nens i mestres. I també he po-gut descobrir les meves capacitats crea-tives, i sincerament, estic sorpresa de mi mateixa perquè mai m’havia imaginat que podia tenir tantes idees i realitzar-les.

Òbviament, el SVE no és únicament fei-na, ja que cada voluntari té les seves va-cances i en aquest espai és quan passen aventures. També tinc les meves viscu-des amb quatre companys increïbles.

Vam fer autostop fins a Cadaqués visi-tant moltes ciutats, dormíem en parcs i platges, mai hagués pensat de fer-ho, però per què no?

Alhora, vaig tenir l’oportunitat de sumar-me per tres dies al camp de treball inter-nacional de Peramola on vaig conèixer gent de diferents països.

En conclusió, puc assegurar que ha es-tat una experiència increïble i realment recomano a tothom de trobar el coratge per anar a fer un SVE perquè ho recorda-ré tota la vida.

26 Infocruc

Finalment, després de tres mesos a Solsona és hora de fer la meva ma-leta I tornar a casa. El meu projecte

de Servei de Voluntariat Europeu, SVE, que va començar a principis de juny, I ja ha arribat al seu final.

breus INFOCRUC

EXpErièNCia DE sVE D’aLiCJa gOrNyPerò marxar no és fàcil ja que tinc molts records d’aquesta estada. Tota l’experiència que he adquirit com a vo-luntària del projecte SVE m’ha enriquit molt així com descobrir l’entorn rural i la vida de la gent de Catalunya, tot això, fa que vulgui estar aquí.

Infocruc 27

breusINFOCRUC

Treballant a Coordinació Rural de Cata-lunya he pogut realitzar diferents tas-ques, per exemple: treball amb nens de les escoles rurals, monitora de camp de treball internacional i preparar exercicis d’anglès per nens, que podran trobar a la web.

De totes aquestes activitats, treballar amb nens ha estat la més interessant per mi ja que he estudiat educació i pe-dagogia a la universitat al meu país.

Primerament, juntament amb altres vo-luntaris, vam preparar un programa ba-sat en viatjar i conèixer països europeus. Em va sorprendre com es pot aprendre activament preparant material per nens i va ser un procés creatiu i divertit per nosaltres. A les escoles, tots es nens van rebre un passaport que els permetia visi-tar Polònia, Eslovàquia i a república Txe-ca i aprendre sobre les seves banderes, capitals, ciutats, geografia i herois. El re-sultat va ser millor del que esperàvem, així després, vam decidir utilitzar aques-ta activitat per la presentació de països del camp de treball de Pinós als nens.

28 Infocruc

breus INFOCRUC

del món rural des del passat fins al pre-sent, també vam poder escoltar sobre la importància de la figura de l’hereu, vam veure edificis típics i eines utilitzades al camp i amb els animals. L’aportació dels joves va ser elaborar porcs senglars, gui-neus, àligues, i fins i tot, un pingüí que es poden veure al mapa tridimensional del centre d’interpretació rural. Tanmateix, el més interessant per tots nosaltres ha estat descobrir la bellesa i tranquil•litat de la natura que ens envoltava. Deixeu-me que us expliqui que després del viatge a Barcelona, on hi vam estar un dia, tothom estava feliç de tornar a la tranquil•litat de Pinós i gaudir del seus voltants, vistes i relax. I al final de la nos-tra estada vam preparar un sopar multi-cultural i de nou va ser una oportunitat per presentar els nostres països i inte-raccionar amb la gent local.

Posteriorment, vaig estar dues setma-nes a Pinós sent una de les monitores de l’equip del camp de treball internacional amb 14 joves d’arreu del món. També ha estat una experiència inoblidable. Vam treballar en el projecte “ desenvolupa-ment rural, després del foc” ajudant a mantenir el Centre Geogràfic de Cata-lunya, punt on hi ha la rosa dels vents i indica el centre del país. Alhora, també es va treballar en a neteja de la Font del Bisbe i vam participar a la IX edició de les Jornades Rurals i debatre sobre estratè-gies i actuacions que poden millorar el turisme a la regió. Sincerament, espero que les idees aportades pels joves es tin-guin en compte pe futur.

Durant el camp, els joves també vam treballar al centre d’interpretació Rural de Pinós on vam aprendre sobre la vida

Infocruc 29

breusINFOCRUC

Però per a mi, el temps a aquí no ha es-tat únicament treball... ha estat sobre-tot descobrir i aprendre. Quan vaig volar des del sud de Polònia a Espanya, desco-neixia la diversitat, la cultura catalana i la seva bellesa. El més conegut crec que és la Costa Brava, les Rambles, festa , to-ros, migdiada, però són estereotips. Ara sé que Catalunya té molt més per oferir. Vaig tenir la sort de caminar per Busa i el Pedró dels Quatre Batlles acompanyada d’un guia. Durant les festes he vist gegants i he escoltat la música en direc-te que acompanya la marxa a través dels carrers estrets de Solsona. He conegut el grup de castellers i he vist com assaja-ven els castells. També he tastat la coca amb xocolata desfeta a la Plaça Major de la ciutat i he vist a gent jove ballar sardanes i que estan orgullosos de les seves tra-dicions. Amb tot, puc dir que vaig venir com a “guiri” però marxo coneixent i sentint que hi ha una part de Catalunya en mi. Gràcies!

30 Infocruc

Actualitza els continguts dels cursos, aposta per l’avaluació per competències i els equipara a la forma-ció reglada

L’1 d’octubre de 2013 entra en vigor l’Ordre que regula el contingut i la metodologia dels cursos de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil, que substitueix l’existent de l’any 1985. No obstant, els carnets de monitor/a i director/a expedits fins ara continuaran sent vàlids.

Aquesta normativa afecta el contingut dels cursos de monitor/a i director/a d’educació en el lleure perquè els modernitza i en renova la metodologia pedagògica, que se centra en la formació i l’avaluació per competències. Així mateix, s’equiparen aquests cursos a la certificació i a la qualificació professional ‘Dinamització d’activitats de lleure edu-catiu infantil i juvenil’ (monitor/a) i a la certificació i a la qualificació professional de ‘Direcció i coordinació d’activitats de lleure educatiu infantil i juvenil’ (director/a).

Pel que fa als cursos per a monitor/a, s’augmenten de 275 a 310 les hores de formació, que es distribueixen en 150 de teòriques i 160 de pràctiques.

I en els cursos per a director/a, el nombre d’hores passa de 370 a 410 (290 de teòriques i 120 de pràctiques).

La Direcció General de Joventut ha editat una guia, que s’adreça a les 30 escoles d’educació en el lleure que té reconegudes, per facilitar l’adaptació als nous continguts i metodologies. Aquests centres han de lliurar el seu projecte d’adaptació a la nova normativa perquè Jo-ventut en faci el seguiment i control durant el 2013.

Més informació:

- Normativa de formació de l’educació en el lleure- ORDRE BSF/196/2013, de 2 d’agost, per la qual s’estableixen els programes dels cursos de formació de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil

Per llegir tota la notícia:

http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/menuitem.62bd415c0f11adc77839a410b0c0e1a0/?vgnextoid=5dfee0542b52a010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5dfee0542b52a010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=bbf0d86a0d271410VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD