informació

2

editorial

L’estiu passat es va pavimentar el carrer Prim, des del carrer Creixell fins la plaça del Pi. L’objectiu era prioritzar la funció peatonal d’aquest tram sen-se renunciar al trànsit rodat i es va fer aprofitant les subvencions rebudes del Fons Estatal d’Inversió Local, po-pularment anomenat “pla Zapatero”. El resultat és un vial de lloses de pedra que dona continuïtat a tot el carrer des de la plaça de l’ajuntament i el vincula amb la plaça del Pi.

L’obra, acabada a la tardor, ha co-mençat, pocs mesos del seu acaba-ment a deteriorar-se de manera alar-mant per sorpresa de tothom. Moltes de les lloses s’han desnivellat afavorint les ensopegades i les caigudes, i en al-guns punts estan totalment arrencades i trencades, en un procés de deterio-rament que és totalment impossible d’atribuir al desgast del temps, ja que tan sols han passat uns mesos des del seu acabament.

Es pot pensar que el pas de vehicles

n’és la causa, però aquest argument en cap cas pot justificar que això hagi passat. En primer lloc, ja estava previst que hi seguís circulant el trànsit rodat, de manera que en el projecte, la sub-base de formigó devia estar ja adequa-dament dimensionada per resistir la pressió a rebre. En segon lloc, el tram que va des del carrer Creixell fins la plaça de l’ajuntament ja es va peato-nalitzar fa uns anys, suporta un volum de trànsit superior i segueix en bon estat, el què demostra que és possi-ble compartir els dos trànsits: el rodat i el peatonal. ¿Què ha fallat aquí? És lògic pensar que o bé el projecte s’ha redactat malament o bé s’ha executat de manera incorrecta.

A la sorpresa per tan ràpid deterio-rament, s’hi afegeix el desconcert de veure com passen els mesos i no s’hi posa remei. Com a molt, s’intenta tapar els punts més greus amb unes planxes de ferro. Ja és de suposar que un dia o altre s’arreglarà, però hi ha danys

que tenen mal remei. I no ens referim a danys físics sinó d’un altre tipus. El fet que una obra estigui malmesa als pocs mesos de la seva execució, i que no es repari amb caràcter immediat i definitiu, qüestiona l’eficàcia de massa coses, des de la redacció del projecte fins l’execució de l’obra, passant pel se-guiment que cal fer de tota obra públi-ca o els criteris seguits en l’adjudicació de la mateixa. Massa punts febles per una obra que ja va néixer amb la des-encertada elecció de pedra xinesa per pavimentar un carrer al poble de la pe-dra i que ara, el què menys necessita són problemes afegits.

Correspon al govern municipal posar-hi remei el més aviat possible, però sobretot, li correspon saber perquè ha passat això i ser capaç d’evitar la seva repetició. No és bona per a ningú la sensació de desencís i desconfiança que aquest tipus de coses desperta en la ciutadania.

CAL EVITAR ENSOPEGADES

c/ Prim, 3 - Tel. 93 833 03 62SANT VICENÇ DE CASTELLET

3

el poble

4

El passat dimecres, dia 26 de maig de 2010 se va celebrar el Ple ordinari de l’Ajuntament, al qual es van tractar diferents assumptes com la prohibició de pas de camions de la pedrera de Can Padró pel terme municipal, en acompliment de la Resolució del Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya de 14 de gener de 2009. Es van adjudicar

obres de l’enderroc de la cornisa pos-terior i terrats descoberts de l’escola

“Cal Soler” que estan en perill de caure. Es van concedir ajudes directes a la Colla de Geganters, Societat Coral l’estrella i a la nova entitat de Ball Popular de Gitanes. I també es va aprovar la participació de l’ajuntament als plans d’ocupació locals que signi-ficarà la contractació per un període

curt de persones en situació d’atur. L’oposició va fer preguntes sobre la situació de diferents temes que els membres de govern van respondré i dels que la meitat l’alcalde no va sa-ber contestar remitent a uns altre plens per contestar les preguntes.

Xabier Iglesias

El dissabte dia 8 de maig es va fer el tradicional concert nocturn a Vallhonesta a càrrec de la nostre Escola de Música Municipal. L’acte va ser molt entranyable i va tenir un am-bient molt familiar; presidit pel nostre Batlle i Sra., també van ser acompan-yats per les regidores Sílvia Vila i Maria Àngels Casals.

L’aforament del públic va excedir al de dins de l’ermita la qual cosa va fer que a l’exterior de l’ermita també si quedes força gent, no envà, la gran sonoritat de l’esglesiola va fer extens el so per poder escoltar las peces presentades des de tots els llocs. Es va trobar a faltar la presencia de

Mossèn David de Vargas, que de ben segur alguna causa major el va fer no poder assistir.

El concert va començar a les 10 de la nit, i presidit per la Directora de l’Escola de Música, la senyora Montse

Casas, va agrair al nostre Centre Excursionista la invitació efectuada.

En el repartiment que es va oferir, es varen interpretar diferents peces de diversos autors de renom, i molt ben interpretats per en Joan Miranda al piano i Santi Caballero al saxo. L’Orquestrina, i els alumnes de l’aula de violí també van demostrar la seva capacitat de treball, mostrant-nos al-gunes de les peces que havien treba-llat. També hem de destacar la veu de la seva presidenta Montse Casas, acompanyada al piano per Elisabet Plans i a l’Elisabet Soler que amb la seva sensual veu va delectar-nos. L’acte va ser molt gratificant i va re-sultar encantador dins d’un entorn tan encisador.

L’èxit va ser aclaparant i els petits de l’Escola de Música (tant com els grans), ens van deixar una bona mos-tra del que realment saben fer i de la tasca que estan realitzant.

En finalitzar l’acte, es va oferir als assistents, la tradicional coca amb xocolata entre d’altres oferiments.

Des d’aquestes ratlles volem donar un agraïment a l’excel•lent organitza-ció realitzada pel Centre Excursionista, que com cada any té el privilegi de delectar-nos amb aquests actes i al nostre Ajuntament per la seva col•laboració.

Alfons

PLE MUNICIPAL DEL 26 DE MAIG

CONCERT NOCTURN A VALLHONESTA

5

el poble

Un any més, seguint la tradició, co-mença el popular Ball de Gitanes el dissabte amb els petits balladors. L’assolellat diumenge il•lumina un any més una magnífica festa, que després de tan llarga preparació arriba amb la seva execució.

Els barons de Castellet (gegants del poble) seguits de totes les colles de balladors (uns 200), han donat pas al començament de la festa, iniciat per la tria de la nova núvia de Gitanes. Aquest any la afortunada ha estat Jessica Escalante de la colla Nova que ha rebut el ram i el mantó. A continua-ció s’han ballat totes les danses que

integren les Gitanes, per acabar amb la sardana Cent Galops per Sant Vicenç i amb el vals dels barons de Castellet.

Finalment s’ha fet el galop final amb balladors i públic assistent, moment de màxima participació i alegria per part de tots els assistents.

El convidat d’honor d’enguany ha es-tat Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació. Aquest ha manifestat conèixer molt bé aquesta festa ja que a Rubí, el seu poble, també tenen aquest ball. Tresserras ha estat obsequiat amb un domàs commemoratiu.

BALL POPULAR DE GITANES

Les opinions reflecti-des a les pàgines de El Breny, expressen única-

ment les opinions dels seus autors.

El Breny es reserva el dret de publicar els es-

crits que ens arribin, i de determinar la

prioritat de publicació.

NOTA INFORMATIVA

L’Institut de Sant Vicenç és un dels catorze centres de tots els te-rritoris de parla catalana que han estat guardonats en la 32a edició dels premis

L’Institut Castellet va rebre el di-marts 1 de juny al Palau de Pedralbes de Barcelona, de mans del director ge-neral d’Educació Bàsica i Batxillerat, Jaume Graells, un dels premis Baldiri Reixac que concedeix anualment la Fundació Lluís Carulla. Als guardons, dotats amb 3.300 euros cadascun, hi opten escoles i instituts de tot l’àmbit lingüístic del català i estan destinats a l’estímul i al reconeixement dels centres educatius que impulsen pro-jectes docents d’especial qualitat pe-dagògica i lingüística.

Tal com anunciava el veredicte del jurat, l’Institut Castellet ha merescut aquest any el premi “pel compromís seriós i continuat en la millora del co-neixement i domini lingüístic de l’alumnat a partir de projectes com-partits que dinamitzen l’activitat aca-dèmica. Tot plegat incidint en actua-cions reals, contextualitzades i coherents dins d’un projecte lingüístic que repercuteix en l’activitat del dia a dia”. L’institut de Sant Vicenç ha vist, per tant, reconeguts els projectes globals de centre que impulsa des del curs 2005-2006 amb l’objectiu de fo-mentar els usos lingüístics, la creati-vitat, la cohesió social, la implicació de tota la comunitat educativa i la in-tegració de l’alumnat nouvingut.

Així doncs, el primer d’aquests pro-jectes globals s’engega durant el curs 2005-2006. Prenent com a punt de partida la versió en setze llengües del poema de Pere Quart “Sàpigues, com-pany”, el projecte Un poema, setze llengües va portar els alumnes de l’institut a treballar intensament en una activitat de caire transversal que pretenia treure la literatura de l’aula i transformar-la en el centre de grave-tat d’un exercici conjunt de cohesió social. Així, es va convertir en una ex-periència original i atractiva de sensi-

bilització envers el plurilingüisme que caracteritza els centres educatius en l’actualitat, que va portar a què els estudiants prenguessin consciència i valoressin positivament la diversitat cultural i lingüística dels seus com-panys i companyes. El resultat va merèixer un premi Baldiri Reixac a l’alumnat.

El grau d’implicació aconseguit en el projecte Un poema, setze llen-gües, tant per part del professorat com de l’alumnat va esperonar el cen-tre a donar continuïtat a aquest model de treball cooperatiu impulsant un nou projecte global durant el curs 2006-2007. En aquest cas, partint d’una ex-periència que s’havia fet al MACBA amb obres artístiques creades a par-tir de textos, l’institut va impulsar el projecte Art i paraules, en què cada grup classe treballa amb un professor buscant textos relacionats amb drets humans i medi ambient que actuessin com a objecte d’inspiració d’obres ar-tístiques. A partir d’aquí es va buscar la participació de diversos artistes de Sant Vicenç, que es van implicar en el projecte entrant a les aules per treba-llar al costat dels alumnes amb un propòsit fonamental: enriquir l’entorn integrant l’art en l’espai de l’institut. El treball va donar com a resultat una exposició que es va inaugurar per la

diada de Sant Jordi i en què els alum-nes van actuar com a amfitrions guiant els pares en un recorregut pel centre.

Al curs següent l’institut es va plan-tejar una nova activitat i en aquesta ocasió es va pensar en una de les criatures que formen part del bestiari de foc tradicional dels pobles medite-rranis: la Tarasca. L’activitat, que va rebre el nom de Tarascada, va con-sistir en la construcció una bèstia de correfoc i va permetre mostrar als alumnes la importància del foc en la cultura mediterrània. El centre va comptar amb l’ajut de Sendo Vall, mestre artesà santvicentí, que va guiar els alumnes en el disseny i cons-trucció de la bèstia, batejada amb el nom de Petardot. El bateig de foc de la criatura, amb música i ball propis, i apadrinada pels gegants de l’Escola Bressol El Niu, la Tina i el Janot, es va fer el 6 de juny del 2008 al pati de l’institut, amb la col•laboració de la Colla de Geganters de Sant Vicenç.

I seguint en la mateixa línia, engega-da tres cursos abans, l’institut es va proposar per al curs 2008-2009 un nou repte, en aquest cas fent un gir cap als mitjans audiovisuals. Durant aquell curs el centre impulsa el pro-jecte Va de cine, que es proposa la incorporació del llenguatge audiovi-

L’INSTITUT CASTELLET, PREMIAT AMB EL BALDIRI REIXAC

6

el poble

7

el poble

El proppassat divendres 18 de juny l’Escola de Formació Professional Montserrat va celebrar l’ACTE DE CLOENDA del CURS ESCOLAR 2009-2010 al Pavelló Municipal de Sant Vicenç de Castellet, un esdeveniment que va aplegar més de 250 persones.

En aquest acte, que ja n’és la seva tercera edició i que en definitiva pre-tén retre homenatge al sacrifici i dedi-cació dels alumnes durant aquest curs acadèmic, es va fer entrega de les or-

les i certificats a tots/es els alumnes que han passat per l’escola i que han estudiat els diferents cicles formatius que oferta l’escola: Gestió Administrativa i Comerç (CFGM), Curs de Preparació per a la prova d’accés a CFGS i Administració i Finances, Secretariat i Educació Infantil - con-cretament d’aquest últim cicle en sor-tia graduada la primera promoció -.

Es va iniciar amb unes paraules que van adreçar al públic assistent el di-

rector de l’escola - Sr. Daniel Maurin -, l’Alcalde de la Vila - Il•lm. Sr. Joan Manel Garcia - i el Regidor d’Educació

- Sr. Pere Anton Llovet. I va continuar amb força emocions ja que durant la nit es va passar una memòria video-gràfica del curs escolar on van aparèixer tots/es els alumnes en dife-rents moments del curs desenvolupant diferents activitats. Es va cloure l’acte amb un sopar de germanor.

ACTE DE CLOENDA ESCOLA MONTSERRAT CURS 2009-2010

sual en l’activitat docent. I ho fa per mitjà de tallers que aborden el món del cine des de diferents perspecti-ves: construint calidoscopis, fent muntatges d’imatge i so, creant una seqüència o enregistrant una obra de teatre. Les activitats es van comple-tar amb la projecció de diversos curtmetratges i l’organització d’un ci-

nefòrum. Un treball que ha estat, a més a més, el fonament sobre el qual s’assenta el nou projecte que s’ha im-pulsat durant el curs actual: Cinema en curs, un taller experimental de ci-nema que ha introduït un grup d’alumnes de l’institut en la tècnica del rodatge cinematogràfic. Com a re-sultat, tot un seguit de pràctiques (mi-

nuts Lumière, pràctiques experimen-tals sobre moviments, panoràmiques, velocitats, etc., rodatge d’una seqüèn-cia d’un màxim de quatre plans) que han culminat en el rodatge d’un film que es projectarà el proper 11 de juny a la Cinémathèque Française de París.

El passat 5 de juny Sant Vicenç es vestí de fira noucentista per segona vegada consecutiva. Ben d’hora ja es podia veure un gran moviment de gent muntant les parades i activitats que van tenir lloc durant tot el dia, des de les 10 del matí fins a ben entrat el vespre. Si l’any passat la primera edi-ció de la fira va tenir èxit, aquest any no es va quedar curta. Un gran nombre d’entitats i comerços del poble, junta-ment a mercaders, marxants i artesans forasters, van fer un desplegament pels carrers centrals de Sant Vicenç, transportant-nos amb els vestuaris a l’època noucentista o del vapor. També enguany van estar voltant pel poble actuacions itinerants que representa-ven la inauguració del tren, acompan-yats pel capellà, una parella de la Guàrdia Civil i d’altres personatges de l’època.

Durant tot el dia es van fer diverses activitats i exhibicions a la plaça de l’ajuntament, carrers Gran, Mestre Massana i M. Gimferrer, a l’Esplai d’Avis, al Pavelló municipal i al Col•legi Mare de Déu del Roser.

La participació d’assistents va ser impressionant, portant gent de tota la comarca. Volem felicitar a tothom que ha participat en l’organització i exe-cució, ja que calen iniciatives com aquesta per impulsar el comerç, la vo-luntat de les entitats i els ànims de la gent que actualment està passant pels difícils moments econòmics ac-tuals. Dies com aquests carreguen les piles.

Montse Solà

8

el pobleII FIRA DEL VAPOR

Fira Noucentista de Catalunya

8

el poble

9

de les florsel racó

Carrer Gran, 54 - Sant Vicenç de Castellet 08295Tlf. 93 833 06 12

Flor talladaRams i centresNúvies i celebracionsPlantes d’interior i exteriorProjectes per a particulars i empresesDissenys personalitzats

CASA CALLIS

RESTAURACIÓ I PINTURACLASSES PER A ADULTS I NENS

C/ Mestre Aubert, 608295 Sant Vicenç de Castellet

93 833 09 00 / 619 99 43 16

rabinatcallis@hotmail.com

10

el poble

10

el poble

11

el poble

El CAP ocupa una superfície de 1.100 metres quadrats, incorpora el servei d’odontologia i també atendrà els veïns del Pont de Vilomara, Castellgalí i Marganell

Sant Vicenç de Castellet estrenà fi-nalment el nou ambulatori del municipi el dilluns 28 de juny. El centre d’atenció primària, ubicat al costat de l’estació de la Renfe i que ocupa una superfície de 1.100 metres quadrats, deixa enrere les dependències actuals que havien quedat obsoletes i incorpora el servei

d’odontologia com a principal novetat. Fins ara s’oferien els serveis de metge de capçalera, pediatria, infermeria i llevadores.

El CAP, que funcionarà com a centre de referència de l’àrea bàsica de sa-lut, també donarà servei els veïns del Pont de Vilomara, Castellgalí i Marganell. L’equipament és molt llumi-nós, de planta baixa i compta amb tres àrees diferenciades connectades a través de l’accés al centre. El primer espai ocupa l’ala principal amb un

llarg passadís on s’ubiquen els con-sultoris amb els espais d’espera. El centre compta també amb una sala de consulta mèdica, on s’habilitaran els boxs per a les extraccions de sang i per a atencions d’urgència, i disposa d’una zona amb les dependències per al personal. Finalment, el nou ambula-tori està equipat amb una sala amb vestidors i serveis que funciona com a aula d’educació sanitària.

CatPress, serveis de comunicació

EL NOU CAP DE SANT VICENÇ ENTRA EN FUNCIONAMENT

12

el poble

Enguany, el dia 11 de maig es va tan-car el cicle de passejades que es feien pels municipis de Palau Solita i Plegamans, Sta. Coloma de Gramanet, Sabadell i Sant Vicenç de Castellet,

“A cent cap els cent”. Cada municipi s’ha esforçat per ensenyar el mes bo-nic que té per fer una caminada pel seu entorn, acollint d’aquesta manera el millor que podem als forans d’altres municipis.

En aquestes passejades gairebé sempre envoltats de natura s’ha pogut visitar quantitat de llocs diferents: monuments, ermites romàniques, ca-ses pairals, fonts, fontetes i rierols.

Aquest dimarts dia 11, ens va tocar organitzar la trobada a casa nostra, l’última del cicle. Què ens queda de bo, per ensenyar a gent d’altres muni-cipis?.

La Regidoria d’Esports juntament amb la Diputació, varen ser els enca-rregats de fer la proposta del lloc i del recorregut. Ja fa mes d’un parell de mesos que el llavors regidor d’esports Pere Anton Llovet, junta-ment amb en Toni Coll, (encarregat del Pavelló i l’àrea d’esports), i las monitores Neus i Trini, que també ens van acompanyar a les sortides, deci-dien per unanimitat, demanar a la gent del Centre Excursionista, la seva col•laboració per trobar un lloc adient per portar a passejar als nostres nous

amics, però que quedéssim bé com en les anteriors visites.

! Ho varem aconseguir!. La trobada va ser a la Pista d’Hoquei on cada po-ble tenia preparades les seves co-rresponents taules i cadires per es-morzar. La sortida va començar a Can Casalé, encetant la marxa per la pista de terra que puja capa a Vallhonesta, a l’entrada de la Vall s’apreciaven uns camps verds plens de flors que ens donaven la benvinguda. A mig camí varem deixar la pista per endinsar-nos a la riera, molt abundosa d’aigua. Seguint l’antic camí d’anar a Vallhonesta el camí era un altre riera d’aigua que s’escolava del bosc. Arribats a el que queda del Roure Gros del Rubió tothom va quedar bocaba-

dat del gegantí roure, el qual es va cremar a l’any 1987, les seves bran-ques gruixudes esberlades pel pas del temps i corsecades per les malalties de més de 25 anys, reposaven sense força al terra.

Un cop explicada la historia del foc per a mi mateix, las màquines de foto-grafiar no varen parar d’immortalitzar aquell impressionant tronc rosegat pel foc i amb una historia de prop de 600 anys.

Arribant a les ombres de la feixa gran hi va haver una explicació sobre la raval de cases de Vallhonesta, pri-mer nucli habitat del que ara és Sant Vicenç. A continuació varem agafar la pujada cap a l’ermita i a Cal Campaner on varen tenir temps lliure perquè els

nostres forans poguessin visitar tot el conjunt de Vallhonesta. Se’ls va donar una explicació documentada de l’ermita, dels focs del 1982, del 1985 i del 1986 i aprofitant l’avinentesa se’ls va fer entrega d’un lot de productes natural de Vall honesta que estaven compostos per mel de Can Martí i vi unes ampolles de vi de Cal Peret, ela-borades artesanalment i molt ecològi-ques, a mes el Centre també va voler regalar uns llibres del 50é Aniversari perquè estiguessin ben històricament informats.

Mentre reposàvem escoltàvem als 250 participants, les seves opinions sobre el recorregut, cosa que ens va afalagar.

PASSEJADES PER A LA GENT GRAN

Continuada la marxa i arribats al pla de Sant Bernat, com si fos un mirador especial es podia contemplar el tan comentat Hostal de Sant Jaume i es quedaren bocabadats al veure els Pirineus plens de neu. Encarant el co-rriol per baixar cap a Sant Vicenç, es trobaren amb les Muntanyes de Montserrat cosa que no esperaven al-guns dels que no havien passat mai per aquesta visita.

A continuació baixada per passar pel Parc de Sant Joan, l’església Parroquial, la Plaça “Farmacèutics Gelabert”, ca-rrer Gran i fins la Pista d’Hoquei lloc on es va començar la marxa i on esta-ven totes les taules preparades pel dinar de germanor, que finalitzà amb un animat ball de totes les èpoques.

Alfons

FOTO ESPIAAquesta petjada omple bona part de carrers del nostre poble. És

molt trist però pertany a un gos, pastor alemany que la revetlla de Sant Joan anava perdut pel poble, amb tan mala sort que el van trobar uns desconeguts que li van fer el què potser per ells va ser una gamberrada, però que va acabar, en opinió de molts en delinqüència. No van tenir altra ocurrència que tirar-li un fort petard a la pota, provocant-li una gran ferida. La pobre bèstia, va escapar deixant petjades de sang pels carrers del poble, fins que va morir dessagnat prop del pavelló, d’on se’l va emportar la Guàrdia Urbana.

Potser als executors de tal brutalitat els va fer molta gràcia, però la indignació de la gent és molt gran, i és patètic que una nit tan entranyable com és la de Sant Joan, s’embruteixi amb fets com aquests. Esperem que trobin als culpables i paguin pel seu acte.

w w w . e l b r e n y . c o m

el poble

12

arts gràfiques

info@print-fol.comtelf. 93 837 28 48

13

cartes a el Breny

14

Envia els teus correus a:

revista.elbreny@gmail.com

En el diari Regió-7 s’han publicat va-ris articles anònims o sota el títol d’Editorial referents a Sant Vicenç de Castellet i al nostre mossèn David de Vargas, cruels comentaris que són de jutjat de guàrdia.

Amb gran traïdoria s’intenta des-prestigiar a qui pel seu càrrec i tot el que en sí representa hauríem de res-pectar. Trasllueix un odi incomprensi-ble per a molts, que solament anem a l’església a resar.

No he conegut ni escoltat cap sermó del nostre mossèn que hagi pogut des-pertar tan terribles passions. Sempre m’han semblat els seus sermons ben documentats, clars i directes, molt d’acord amb els nostres temps.

D’altra banda, d’haver-hi algun altre problema, està el diàleg i les bones

maneres, tot, menys aquesta baixa forma d’actuar.

Els que en èpoques passades vam viure la gran moguda de COLORES, quan a la trona es pujava qualsevol il•luminat confessant a crits els seus infidels pecats, es van despullar al-tars, es van pintar murals amb expres-sions més demoníaques que celestials i es feien processons semblants al Kukusklan, al temps que desapareixien dues boniques làmpades que presi-dien el nostre Altar Major, ens pregun-tem on estaven aquestes ànimes jus-ticieres que ara sense proves fefaents es mostren tan despietades.

Al final sempre impera la cordura i la veritat resplendeix, lo important és que el nostre temple brilli com ara, els oficis siguin lloables i es respiri en ell un agradable ambient.

Afegeixo també que a l’església s’hi ha d’anar amb esperit obert, amb res-pecte i ànim de comunicació vers Déu. Els grupets de cafè, les mentires i les males llengües sobren.

No penso entrar en polèmiques ab-surdes i dono per tancat el tema. Crec que han quedat sobradament clars conceptes i actuacions. Cadascú, com a feligrès santvicentí ben nascut té l’obligació moral de buscar la veritat, defensar-la i obrar en conseqüència.

Ladis Dalmau López

C/Poeta Maragall 12 bxs. 08295St. Vicenç de Castellet.

INSTAL•LACIONS ELÈCTRIQUES EN GENERAL DOMÈSTIQUES I INDUSTRIALS

INSTAL•LACIONS DE PLAQUES FOTOVOLTAIQUES.

INSTAL•LACIONS DE XARXES INFORMÀTIQUES

INSTAL•LACIONS ALARMES

INSTAL•LACIONS TELECOMUNICACIONS

MANTENIMENT INDUSTRIAL I AVARIES EN GENERAL.

INSTAL•LACIONS D’ENLLUMENAT PÚBLIC.

INSTAL•LACIONS D’AIRE CONDICIONAT I REFRIGERACIÓ INDUSTRIAL.

Telf: 93.833.29.29

Sant Vicenç de Castellet, a 17 de juny de 2010

14 15

cartes a el Breny

El govern municipal destina im-portants despeses a un projecte que, per altra banda, diu no poder assumir. A totes les persones ens agrada mi-

llorar, tants en els aspectes particu-lars com en els col•lectius. Tenir millor cotxe, millor, taula o millor rentadora ens agrada tant com tenir millor camp de futbol, millor hospital o millor tea-tre. Per tant, la possibilitat de tenir una millor biblioteca a Sant Vicenç serà sempre una noticia ben rebuda.

Ara bé, un cop fet l’anunci i donar-nos per satisfets, hem d’anar una mica més enllà dels desitjos i analitzar la realitat, i ho podem fer responent a quatre preguntes:

1. Sabem què volem fer?

2. Sabem que podem fer?

3. Sabem que s’està fent?

4. Perquè s’està fent?

1.- Sabem que volem fer?Diu el plec que l’execució d’aquesta

biblioteca té un cost estimat de 3.978.625 euros, dels quals 3.774.825 correspondrien a l’ajuntament i 203.800 a la Diputació de Barcelona. Dit en pessetes rodones i perquè ens entenguem fàcilment, això seria: 662 milions de cost, dels quals l’ajuntament en pagaria 628 i la Diputació els 34 restants. Aquest càlcul no inclou la construcció d’un pàrquing al soterrani, amb la qual cosa cal afegir aproxima-dament 100 milions de pessetes i ens posem a més de 700 milions de pes-setes.

Un equipament important com el que s’està plantejant té també uns costos de funcionament importants. En con-cret, el plec de clàusules estima que el cost anual del funcionament de la biblioteca seria de 468.950 euros, dels que l’ajuntament n’assumiria 303.600 i la Diputació 165.350. Traduït també a pessetes perquè ens entenguem fàcilment tothom, això vol-dria dir que el cost anual seria de 78

milions de pessetes, del les quals l’ajuntament es faria càrrec de 50 mi-lions i mig, i la Diputació de 27 i mig.

És a dir, l’ajuntament tindrà tot de cop, un increment de 50 milions de pessetes en despeses, de les quals, 30 milions seran en personal. Unes despeses que caldrà equilibrar en el conjunt d’un pressupost que actual-ment només pateix que retallades.

Per fer front als costos de construc-ció es disposa de 1.900.684 euros de subvenció, de manera que l’ajuntament encara n’hi ha d’afegir 1.874.141euros. El marge d’endeutament de l’ajuntament encara és ampla i pot endeutar-se en-cara en el 50% , per situar-se en el lí-mit permès per la llei.

2.- Sabem que podem fer?Pel què fa a la construcció d’aquesta

biblioteca, si l’ajuntament fa un prés-tec de 1.874.141euros, se situa en el límit legal d’endeutament. Això vol dir que durant uns 10 anys queden les portes tancades a qualsevol altre in-versió. A part, és clar, que això també representaria una quota mensual per retornar als bancs que faria encara més difícil quadrar el pressupost.

Pot semblar (i a nosaltres ens ho sembla) que endeutar-se fins aquest límits i paralitzar l’acció dels governs que vindran en el futur, impossibili-tant-los de fer front a les necessitats que en cada moment creguin oportu-nes, és un gran disbarat i un greu error. Però fetes aquestes reflexions en el ple municipal, l’argument sostingut des del govern és que “si cal ens en-deutarem fins al límit però farem la biblioteca”. Potser ens hauria d’admirar veure tant coratge, però més aviat ens espanta.

No obstant, el veritable problema no és la construcció d’un equipament com aquest. Imaginem que ens plouen subvencions de tot arreu, que ens toca la loteria, etc i l’obra s’executa. El rep-te més gran és el seu manteniment.Com es pot pensar que es poden assu-mir 50 milions més de despeses anuals

amb un pressupost que ja té dificul-tats per afrontar les necessitats pre-sents i es objecte de retallades contí-nues? S’haurien de suprimir altres serveis, però quins? l’escola-bressol? la de música? l’atenció a la gent gran? la piscina? tots?... No se sap. Ningú de l’ajuntament ho sap i la única explica-ció que es dona per sortir del pas, és dir que ja es mirarà de fer una biblio-teca més petita.

3.- Sabem que estem fent?Tothom del govern municipal sap que

no pot assumir els costos de manteni-ment que s’han plantejat, i gairebé ningú creu que es pugui pagar la cons-trucció. No obstant, i malgrat aquest horitzó, s’ha decidit tirar endavant la redacció del projecte, per a la qual cosa el dia 11 de novembre de 2009, el govern municipal va acordar demanar un préstec de 150.000 euros (25.000.000 de pessetes) per pagar el projecte, ara ja redactat.

És a dir: s’està elaborant (i pagant) un projecte que ningú creu que es pu-gui afrontar ni a curt ni a mig termini. Pot tenir explicació això?

4.- Per què s’està fent?Només hi ha una explicació per des-

tinar 25 milions de pessetes a la re-dacció d’un projecte que no es pensa executar. I aquesta explicació és la necessitat de presentar alguna cosa a final de legislatura que compensi la paràlisi de quatre anys. Quatre anys sense cap resultat en cap tema és realment un balanç que ningú sap com justificar. Així, si es presenta un pro-jecte, al menys sembla que alguna cosa s’ha mogut. Encara que les pos-sibilitats de materialitzar aquest pro-jecte siguin les que ja hem vist, al-menys així es cobreixen les aparences. El problema és que cobrir aquestes aparences ens haurà costat als sant-vicentins 25.000.000 de pessetes.

Grup municipal del partit dels socialistes

NOVA BIBLIOTECA: UNA PROPOSTA SENSE BASE REAL

16

humor

Els acudits no expressen l’opinió de cap persona o entitat; simplement són acudits.

La família Prat-Comellas, donem les gràcies a tothom que va visitar i acom-panyar la nostra mare Remei, durant la seva llarga malaltia.

Igualment agraïm les mostres de condol rebudes en el seu comiat.

cartes a el Breny

AGRAÏMENTGUANYADOR DEL

PASTÍS DE CAN POSTRES

El guanyador d’aquest mes, del pastís que Can Postres sorteja mensualment, és J. Casas amb el número de soci 36. El guan-yador agraciat, haurà de passar per la Biblioteca de Sant Vicenç a retirar el val que l’acrediti. Des-prés es posarà en contacte amb Can Postres per recollir el premi.

EL BRENY I TOTS ELS ANUNCIANTS, ELS DESITJEM

MOLT BONA FESTA MAJOR

17

entitatsCEPS I MANDUCA ORGANITZA UN TAST DE GIN-TÒNIC

L’associació Cultural i Gastronòmica de Sant Vicenç de Castellet, Ceps i Manduca, després de la Festa Home-natge al Porc, Calçotada, i Trobada de Plaques, aquest cop va sorprendre amb un tast d’una de les begudes que avui en dia esta de moda, el Gin-Tònic, un dels combinats que han sabut adaptar-se més als nostres temps. Aquesta classe teòrica-pràctica que vàrem poder gau-dir 24 persones, va ésser dirigida pels sommeliers manresans Christian Carné i Marc Maldonado, aquest últim nome-nat Nas d’ Or de Catalunya l’ any 2007. El Tast va començar provant les quatre Ginebres que la majoria dels assistents mai havien vist ni sentit, totes quatre d’ un gran nivell de qualitat. La primera va ésser la BRECON SPECIAL RESERVE,

procedent del País de Gal•les, concre-tament a la Reserva Natural de Brecon Beacons National Park, aquesta ginebra esta feta el 100% d’ herbes aromàti-ques procedents dels quatre cantons

del món. Es destil•la 5 vegades, és la ginebra més adequada pels amants de la puresa. Els tastos havien de ser curts i espaiats, ja que podien saturar el nas i les pupil•les gustatives. La segona ginebra va ésser la MARTIN MILLER’S WESTBOURNE STRENGHT, que el seu origen es deu a tres cavallers anglesos que es van reunir a Notting Hill amb el sa propòsit de crear la millor ginebra del món, sense posar-se cap tipus de limitació. Aquesta ginebra ha rebut la millor puntuació mundial al” Review of Spirits Award”, 97 punts sobre 100!. La tercera la FAHRENHEIT, aromàtica, flo-ral i sorprenent. El gin Fahrenheit per-

tany a l’ antiga tradició del Lon-don Dry Gin. Apa-reix en primer lloc una nota evident i predominant de ginebre, seguit

immediatament per la suavitat de la llavor de l’ angèlica que s’ uneix amb l’ amargor dels cítrics. Al final , podíem sentir la rodonesa donada per l’ alco-hol del blat. I per últim vàrem provar la

CITADELLE RÉSERVE 2009, que de les quatre és amb escreix la que més es fa pagar. Te la particularitat que és la úni-ca del món refinada durant 6 mesos en barrica de roure vell. El resultat és una ginebra de gran suavitat, de bonic color or pàl•lid. L’aroma del ginebre, la fres-cor dels cítrics i el seu anís estrellat eren presents al seu aroma i sabor. Un cop tastades les quatre ginebres i co-mentades vàrem fer combinacions amb les dues tòniques. Una era la coneguda INDIAN FEVER TREE, i l’ altre la innova-dora i sorprenent FENTIMANS, que per majoria va ésser un gran descobriment. Tothom va provar totes les combina-

cions possibles de tòniques i ginebres. Els assistents es van emportar a casa una copa de Cristall del tipus Borgonya, que és la més adient per poder fer uns bons gin-tònics a casa. Recordar que el qui vulgui fer aquest tast l’associació el tornarà a repetir el dijous 8 de juliol, i si voleu apuntar-vos aneu a : www.cep-simanduca.cat i feu la vostra reserva , que és limitada a 24 persones.Associació Cultural Ceps i Manduca.

entitatsSORTIDES DEL CENTRE

SORTIDA MONT REBEI

El passat diumenge 11 d’abril, 11 “expe-dicionaris” vàrem sortir de Sant Vicenç en busca del Congost de Mont Rebei, frontera natural entre Catalunya i Aragó, per on passa un camí excavat a la roca d’un quilòmetre i mig, aproximadament. L’únic congost no travessat per cap ca-rretera o ferrocarril de Catalunya. Va ser un dia maco que va començar amb una petita nuvolada i va acabar amb un sol que cremava.

Paratge protegit per la xarxa custodia del territori de la Caixa de Catalunya.

Durant el recorregut planer vàrem fer una petita pujada equipada amb cade-nes, a veure la Cova Colomera, cova gran amb una llargària de uns 200 me-tres, que és tancada per prospeccions arqueològiques.

Després vàrem anar dinar a Camarasa a un Restaurant a peu de carretera per asseure’ns a les taules exteriors i gaudir de unes llesques de pa amb tomàquet i una taula de embotits “Bufet lliure”, et deixen les peces senceres i cadascú es talla el seu, menjant el que vulguis.

SORTIDA SERRA DE BUFADORS

El diumenge 16 de maig, el centre va organitzar una sortida a la serra de Bu-

fadors. Els participants es van dividir en dos grups, un de 16 persones, que va fer la visita des del Coll de Beví a Santa Maria de Besora, amb una cami-nada total de unes 2 hores i la secció de muntanya, des del Castell de Mon-tesquiu, amb 9 membres que preveia una ruta de 14 km que es va conver-tir en una de 21 km degut primer a una falta de mapes adequats, ens vàrem equivocar només sortir i a la entrada als bufadors vàrem agafar un altre co-rriol per tornar enrere, però la pèrdua va tenir recompensa en un bonic bosc

de faigs que amb recorregut normal no haguéssim pogut gaudir. Va ser un dia molt maco amb sol però sense que el calor fos forta.

Xabier Iglesias

18

SERVEI DE REPARACIÓ DE TOT TIPUS DE CALÇAT

19

entitatsSANT VICENÇ DE CASTELLET DECIDEIX NO ES DISSOL I CONTINUARÀ

TREBALLANT PEL DRET A LA INDEPENDÈNCIATot i que els ciutadans de Sant Vi-

cenç de Castellet ja van celebrar el passat 25 d’abril la consulta popular sobre la independència de Catalunya, l’associació que va organitzar la jorna-da, Sant Vicenç de Castellet Decideix, no es dissol. L’entitat continuarà treba-llant amb l’objectiu de promoure la par-ticipació ciutadana i el dret a decidir organitzant periòdicament diferents activitats.

Pel que fa als números de la consulta sobiranista del 25A, han resultat amb

un superàvit de 678,95 euros, un fons que s’utilitzarà per a l’organització de propers actes.

Com s’ha fet fins ara, la tasca realit-zada per Sant Vicenç de Castellet De-cideix es mantindrà independent de la d’organitzacions polítiques, tot i que la col•laboració amb aquestes, així com amb altres entitats del poble, sempre serà possible. A l’associació treballen activament polítics i membres d’altres tipus d’agrupacions, però ho fan a títol personal i no institucional.

Una de les primeres feines post con-sulta de Sant Vicenç de Castellet Deci-deix serà la recollida de signatures per a la iniciativa popular per la indepen-dència.

Sant Vicenç de Castellet Decideix agraeix el suport de totes les persones i entitats que d’una manera o altra van participar a la consulta i als actes pre-vis de campanya, així com a la direcció de l’IES Castellet i l’Ajuntament per la seva col•laboració.

El passat diumenge, dia 30 de maig va tenir lloc a la nostra població Sant Vicenç de Castellet, el XIV CONCURS DE PINTURA RÀPIDA, organitzat per l’ajuntament, i amb la col•laboració de l’agrupació Artística Sant Vicenç, amb motiu de la cloenda de la setmana de la cultura. En aquest concurs, es comptà amb la participació de 16 pintors d’arreu de Catalunya, els quals es repartiren per diversos punts del municipi, donant així mes relleu pictòric al nostre poble.

Una vegada acabat el termini per dur a terme les pintures, es procedí a valo-rar per part del jurat, cadascuna de les obres presentades.

El jurat estava constituït per l’Alcalde de Sant Vicenç de Castellet, Joan Manel Garcia Campillo, la Regidora de Cultu-ra Sílvia Vila López, Engràcia Santia-go, Antolina Vilaseca, i Josep Claret, acompanyava al jurat el Sr. Joan Torres 1er. Tinent d’Alcalde de Sant Vicenç de Castellet.

•1er. premi (oli) Manel Quintanilla i Batiste (El Papiol)

•2on. premi (aquarel•la)Jordi Pons i Casals (Casserres)

•3er. premi (oli)Francesc Alquezar (Manresa)

Grup al facebook: http://www.facebook.com/#!/group.php?gid=150446388976Per a adherir-se, cal enviar un correu a svcastelletdecideix@gmail.com

XIV CONCURS DE PINTURA RÀPIDA

El jurat

Ahir divendres dia 18 de juny el representant de la Fun-dació Vicente Ferrer, Lancy Dodem, va estar a Sant Vicenç de Castellet, en concret a la Penya Blaugrana, on a més de celebrar la reunió anual ordinària, la Penya li va fer entrega d’un taló per valor de 6.305 € per a la construcció d’una escola a la Índia per la fundacion Vicente Ferrer, que molt agraït explicar com es distribueixen aquests diners, i de la importància de l’obra de Vicente Ferrer. Els diners recollits són fruit dels socis i de la col•laboració de persones que comprant loteria i fent donatius han aconseguit fer possi-ble aquesta quantitat de diners. El president de la Penya Blaugrana Josep Gomariz, va voler agrair al conserge de la Penya Eduard Culla el seu esforç en la venda de números de loteria, i la seva dedicació a aquest projecte.

20

entitats

Un any mes la Penya Blaugra-na de Sant Vicenç de Castellet ha celebrat el Dia de la Dona, a la Sala de Festes Bogart de Calaf. A la Festa hi han assis-tit 150 dones que han rebut un detall de la Penya.

La festa ha estat tot un èxit i a més del dinar s’han fet un ball i un espectacle molt di-vertit i variat.

A la Festa a més de la Jun-ta directiva, i han assistit el candidat a la presidència del Barça, Agustí Benedito, i el Sr. Xavier Bagués, La regidora de festes de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet Síl-via Vila, i el Sr. Josep Gomáriz President de la Penya.

Amb motiu de la Fira del Vapor, moltes entitats intenten aprofi-tar l’ocasió per guanyar algun caleró extra, que tanta falta el fa. En el cas de El Breny, ho intentem venen flors i enguany la ven-da venia acompanyada del sorteig d’un pernil cedit per la botiga BonÀrea. A mitja tarda es va fer el sorteig en públic, a la plaça de l’ajuntament, sortint com a guanyadora del pernil la Maria Carme Aguilera Ramos. Enhorabona a ella i el nostre agraïment a tot els que amablement van participar-hi.

NOTÍCIES DE LA PENYA BLAUGRANALA PENYA ENTREGA LA COL•LECTA PER LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESCOLA A LA ÍNDIA

LA PENYA CELEBRA EL DIA DE LA DONA

EL BRENY SORTEJA UN PERNIL

www.elbreny .com

21

Francesc Macià, 128 - Nau B08295 SANT VICENÇ DE CASTELLETTel.: 93 833 03 06 - Fax.: 93 833 03 06autosegarra@hotmail.com

Injecció de BenzinaInjecció DieselElectricitat/ ElectrònicaEncesaPlanxa i PinturaFrens, ABS, ESPMecànica de mantenimentMecànica motorSistemes de Refrigeració

22

veïns

Felipe Ruiz Pérez és un santvicentí que no naixent aquí però és com si ho fos. Va néixer el 19 de juny de 1946 a Villarrasa, Huelva i vingué a Sant Vicenç amb catorze anys. He cregut convenient que podia ser un veí a les pàgines del Breny, de Veïns.

—Ja sabem la meva data de naixement i el lloc. Es pot dir que ja em sento del poble de Sant Vicenç. Vaig venir perquè ja hi tenia família, els Prada, que em varen comentar que aquí tal vegada tenia més possibilitats de tre-ballar i millorar la forma de vida, ja que on vaig néixer, més aviat hi havia pocs recursos.

Vaig perdre el pare de molt jove i vi-víem amb la mare i una germana.

Vaig venir cap a Catalunya des de Sevilla, amb el tren que en deien el Se-villano, que feia el trajecte Sevilla - Bar-celona i viceversa. Ignoro les hores que hi vaig estar, però degut a la joventut i a la novetat, tot va ser una aventura que vaig suportar molt bé.

A més el meu viatge vaig ser acom-panyat per una parella de la Guàrdia Civil, que llavors anava de vigilància a tots els trens de llarg recorregut. Té explicació, ja que per coneixença

d’unes persones, la parella que va pu-jar al tren a Sevilla, es va comprometre a vigilar-me fins a Barcelona, que era el meu destí i on m’estava esperant la família de Sant Vicenç.

—Els pares i la germana es deien?

—El pare Felipe, la mare Antònia i la germana Remedios. La mare encara és viva i ja té 89 anys.

—És de suposar que quan vares arri-bar aquí, vas anar de cara a la feina?

—Sense perdre temps, de primer a la Ceràmica i després crec que a totes les empreses que hi havia al poble. No em despatxaven sinó que jo bus-cava on em donaven més setmanada, ja que no eren grans sous. Però amb paciència i ganes de treballar em vaig anar situant. Vaig entrar a treballar Cal Soler d’ajudant d’electricista amb el Sr. Romagosa i vaig aprendre l’ofici d’electricista. L’última empresa que vaig treballar va ser als pollastres del Freixenet, de manteniment i durant 18 anys, fins a la jubilació.

Això és el què fa referència a la meva feina. Ens vàrem casar la Joana Ramí-rez Vilche, i un servidor per formar fa-mília de quatre filles. Buscàvem un noi i no vàrem saber-ne més, però estem molt satisfets amb les noies. Són la Ma Carme, la Juani, l’Ana Belen i la Mireia. Tenim tres nets, el Sergi i la Júlia de la Juani i la Paula de la Mireia. Les demés de moment res.

—Iaios felicitats. Tots són bons fills, siguin nois o noies, i els nets el mateix. Referent a les teves activitats, a ban-da del treball, quines han estat?

—De petit sempre amb feia il•lusió col•laborar i fer activitats. A Sant Vi-cenç em vaig donar compte de tenia l’oportunitat de fer el que m’agradava. Vaig estar quinze anys a la junta del Club de Futbol del Sant Vicenç, fent de delegat. Més endavant, amb la colla, vàrem fundar La Casa de Andalucia per fer activitats de “baile andaluz”, on vaig tenir el càrrec de vicepresident durant quatre anys. Penso que no és cosa mal feta que cada regió vulgui conservar les seves tradicions folklòriques, din-tre unes bones normes de convivència.

—Ara heu format un Coro Rociero, no?

—Si, el Coro Rociero de la Font dels Ca-pellans en algunes ocasions havia vin-gut a actuar conjuntament amb La Casa de Andalucia de Sant Vicenç, quant va ser precís degut a la bona relació i vàrem pensar que nosaltres també po-díem tenir el nostre Coro Rociero, i per tant uns quants vàrem anar a assajar a la Font dels Capellans. Quan ens va semblar que ja podíem anar sols, per dir-ho d’alguna manera, varem anar a l’Ajuntament per si ens podia facilitar un local per fer les nostres activitats.

Ens van dir que ens en proporciona-rien un però havíem de presentar-nos com una entitat del poble, amb els estatuts reglamentats. Llavors vàrem formar “la Asociación Cultural Rociera Virgen del Rocio” i l’Ajuntament ens va donar permís per poder ocupar la Sala Polivalent de Cal Soler, el dia que tin-guéssim assignat per a nosaltres.

Ara sóc a la junta ocupant el càrrec de secretari. La nostra activitat és que anem a actuar on ens ho demanen: es-glésia, particulars, festes i a tot arreu on sigui agradable la nostra presencia.

Actualment a l’associació som uns 220 socis com a simpatitzants i acom-panyants, a més dels que formem el Coro que som 28.

A més de tot això em sento de Cata-lunya i en particular de Sant Vicenç, ja que hi he format la meva família, també sóc del Barça i de la penya Blaugrana.

—Felip, Felipe, “tanto monta, monta tanto”, tal vegada el lector pensarà que hem fet propaganda del Coro Ro-ciero, però el meu interès és conèixer a un veí de Sant Vicenç. Tan si ha nas-cut o no al poble, però, com és lògic, per parlar d’una persona s’ha d’entrar a l’entorn per on es mou i tu actual-ment estàs “cantando con los rocie-ros”. Moltes gràcies per la teva xerra-da i, esperant que no s’hagi molestat a ningú, moltes gràcies per la teva par-ticipació a veïns de Sant Vicenç.

Esteve Lafont

23

esports

En CARLES FRANCOLÍ I GRIÑÓ va néixer a Sant Vicenç de Castellet un 22 de juny. Va fer els seus estudis Primaris a l’Escola Flama i els Secun-daris a l’Institut de Sant Vicenç. Com d’altres nois, va arribar un moment en què va deixar d’estudiar i es va posar a treballar, però, va madurar i es va dir que volia ser quelcom i després de fer el Cicle de Grau Superior d’Imatge per al Diagnòstic, va entrar a la Universi-tat i va acaba essent Podòleg.

En Carles té molt a dir esportivament. Veureu…—Carles, quin ha estat el teu esport?

— La natació—Com recordes aquells temps en què

practicaves la natació?

—Vaig practicar la natació des de ben petit i m’agradava molt. Sobretot recor-do l’ambient dels estius, a la piscina. Érem molts companys i semblàvem peixos: tot el dia dins de l’aigua. Es-tàvem molt units i cada nen tenia la seva especialitat nedant. Formàvem part del Club Natació Castellet i ens entrenava en Josep Martí.—Eres molt bo…

—Això diuen. Però, a mesura que m’anava fent gran, havia de decidir si passava a Clubs més grans o continua-va practicant l’esport com una afició.Va arriba un moment en què la nata-

ció em va deixar d’interessar perquè m’agradava sortir i divertir-me.—Quina especialitat practicaves?

— Braça—I quin rècord tenies?

—Un minut i 14 segons, en 100 me-tres.—Què és allò què et va motivar per

arribar a fer aquest temps?

—Doncs, que el meu germà, en Paco, tenia el rècord en 1 minut i 15 segons i jo el volia superar. Quan ho vaig acon-seguir vaig plegar. Portava vint anys nedant…—Doncs ja saps el que és lluitar i ser

disciplinat…

—Sí que ho sé. També m’ha aju-

dat la constància del meu pare que m’acompanyava sempre a tots els llocs.—Com s’han reflectit aquests valors

a la teva vida?

—Molt positivament. He après que sense esforç no es pot aconseguir res.—Et van servir pels estudis?

—I tant! Quan m’hi vaig posar, estu-diava i treballava. Ha estat dur, però ara sóc Tècnic Radiòleg i Diplomat en Podologia. M’he especialitzat en Podologia Es-

portiva i he fet un Màster amb el Barça i l’Escola de Tennis d’en Sánchez Vica-rio, a Gavà.—Com és què et vas especialitzar en

Podologia Esportiva?

—Suposo que el fet de practicar es-port, tota la vida, em va motivar, perquè

tots els que practiquem esport neces-sitem un control podològic abans i du-rant la pràctica esportiva per així evitar moltes lesions causades per la diferent morfologia dels peus.—I ara treballes?

—A les nits treballo a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, com a Tècnic Radiòleg i durant el dia al Punt de Salut Sant Vicenç, com a Podòleg.—Veig que t’apassiona el teu tre-

ball…

—Sí, m’encanta. Crec que totes les persones i més les que fan esport, hau-rien de fer-se una revisió biomecànica per saber el recolzament dels seus peus i preveure malalties.Actualment, al Punt de Salut Sant Vi-

cenç, estic fent gratuïtament aquests estudis.—Continues practicant la natació?

—Estic fent un altre esport relacionat amb l’aigua: surf. Ja fa nou anys que el practico i el trobo molt dur i difícil.—Bé, Carles, què diries als nois i

noies del Club Natació Sant Vicenç?

—Que gaudeixien nedant i que ho fa-cin per divertir-se.—Creus què el teu rècord passarà

aviat de mans?

—No ho sé però, espero i desitjo que sigui un altre Francolí qui me’l tregui.Esperem que el teu nebot s’esforci i

quan sigui més gran, passi el teu rècord a les seves mans, com tu desitges.

Juana Mªde Mateo

UN RÈCORD A BATRE

22

24

esportsBERNAT TOBIAS

Bernat Tobias jugador del Club Ho-quei Castellet no jugarà la propera temporada amb el Castellet.

Recordem que Bernat jugador juvenil el Club Hoquei Castellet, va ser se-leccionat la temporada passada per la selecció Catalana S-16 (a la fotografia jugador de la dreta) i també va ser se-leccionat per l’estatal S-17. Amb la pri-mera va ser Campió d’Espanya i amb la segona subcampió d’Europa.

Després d’un estira i arronsa entre el C.P. Vic i el F.C Barcelona, Bernat al final s’ha decantat per ser jugador del F.C BARCELONA la propera temporada. Encara li queda un any més de juvenil, però de ven segur que el veurem jugar en altres categories superiors del C. F. Barcelona. El Club que et va formar com a juga-

dor et desitja: molta sort i èxits Bernat dins i fora de les pistes.

w w w . e l b r e n y . c o m

25

l’ajuntament informa

24

26

Plaça Progrés, núm. 8 - 08224 TERRASSA - Tel. 93 780 15 59 - Fax 93 733 61 34 e-mail: cuinafortasarda@yahoo.com

el racó gastronòmic

2 sèpies4 carxofes4 cullerades de tomàquet fregit4 patates1 cullerada de pebre vermell picantAiguaOli d’olivaPebre i sal.

Ingredients (4 pers).

Receptes d’estiuCASSOLETA DE SÈPIA AMB CARXOFES

Preparació:

Netejar les carxofes molt acuradament i deixar solament els cors. Talleu-los a làmines fines i fregiu-los amb una mica d’oli. Reserveu-los. En el mateix oli fregir-hi les sèpies talladetes a daus i coure-les a foc suau. Quan estiguin tendres afegir-hi las patates tallades també, a daus. Condimenteu-ho tot amb pebre vermell i fregiu-ho tot una mica mes. A continuació afegir-hi també el tomàquet fregit. Cobriu les patates amb aigua i incorporeu-hi les carxofes. Rectificar de sal i pebre i coureu tot, fins que les patates quedin tendres.

NOTA DE CATADAMM INÈDIT

Aquesta vegada no serà el suc del raïm, sinó un cupatge de malt d’ordi i blat aromatitzat amb coriandre, pell de taronja i regalèssia sortit de les mans de l’equip de sommeliers de Ferran Adrià. És una cervesa de disseny, fruitada, floral i complexa en nas. Tèrbola a la vista, presenta una fina bombolla molt ben integrada. Marida amb un ampli ventall de plats, fins hi tot amb els fruits del mar. Cal servir-la a poca quantitat amb copes de vi blanc, a una temperatura entre 4 i 8º.

Montse Colomer

Josep

HORARI :De 10h a 13hDe 17h a 21h

PERMÍS B (COTXE) 760€

A1 i A2 (MOTO) 500€ LCC (CICLOMOTOR) 345€

27

cinema

Maria Rodríguez Novoa11-05-10 85 anys.

Isidoro Fernández Álvaro19-05-10 85 anys.

Remei Cortès Bassó27-05-10 92 anys.

Oliver Parker es el creador d’aquesta nova adaptació al cinema, de la gran obra d’Oscar Wilde, “El retrato de Do-rian Gray”, peça clau en la literatura d’aquest gran autor.“El retrato de Dorian Gray” ha estat

portada a la pantalla gran en diverses ocasions, i sempre ha estat ben acolli-da, la primera versió va ser interpreta-da per en Hurd Hartfield, al qual, el va seguir amb uns quants anys de diferèn-cia de la seva realització, en Helmut Berger, (famós actor de renom, durant la dècada dels anys 60-70), en aquest cas la versió no serà menys, ja que els efectes especials sempre donen més efectivitat a l’hora de presentar un nou producte.L’obra es centra principalment en po-

der aconseguir l’eterna joventut i la no pèrdua de la bellesa.Dorian Gray es un aristòcrata, que

desprès d’haver passat la seva infan-

tesa al camp, va a la ciutat i es veu encisat pels encants de la capital an-glesa. Dirigit e instruït per en Lord Hen-ry Wottom, es desfà amb atencions de cara a la societat del moment i molt especialment de cara a les dones. Un pintor proposa fer-li un retrat, el qual, resulta gaudir de tanta bellesa que fins i tot el propi model es sent atret per la seva imatge. Un fet extraordinari farà que l’anima de Dorian Gray sigui trans-portada al quadre a canvi d’això ell tin-drà sempre una bellesa immortal.El plantejament que va fer Oscar Wil-

de, d’una vida sempre plena de plaer i joventut, xoca amb una vida plena d’angoixa, fàstic i desídia que el nostre protagonista arribarà a experimentar. Els excessos el portaran cap una des-trucció inevitable. Ben plantejada, ben treballada i se-

cundada perfectament per grans ac-tors com poden ser Ben Chaplin i Colin

Firth, entre d’altres, “El retrato de Do-rian Gray” torna a les postres pantalles per fer-nos tornar a visionar una de les obres mes controvertides de la seva època. Cal nomenar molt especialment a Ben Barnes pel seu paper de “Dorian” i esmentar que es un jove actor amb una carrera molt reduïda però que en aquest cas, demostra plenament tenir grans aptituds per la gran pantalla. Josep Chertó

Director: Oliver ParkerIntèrprets: Ben Barnes, Ben Chaplin, Colin Firth, Rebecca Hall, Rachel Hurd-Wood, etc.Fotografia: Roger PrattGènere: Drama fantàsticNacionalitat: Anglaterra

EL RETRATO DE DORIAN GRAY