Associació de maresi pares del col·legi públicJoanot Alisanda juny 2012

#89

Nou projecteMares i pares delegats de curs

El comiatUna mestra es jubila aquest fi de curs

Albert PlaL’ex-alumne més provocador Govern

Sanitat Educació BancaMAR

TÍ S

ÁIZ

2 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda

La junta de l’AMPA

La iniciativa es podria posar en funcionament el proper curs

Nou projecte de pares i mares delegats

U n grup de famílies de l’escola han

començat a treballar aquest curs

una nova proposta que té com a

objectiu ser una eina més per potenciar la

comunicació entre pares i escola i, alhora,

sumar esforços per afavorir el procés educatiu

i el desenvolupament òptim dels infants.

En aquests moments, l’AMPA i els pares

i mares impulsors de la proposta treballen

conjuntament per fixar les directrius de

funcionament d’aquest projecte que podria

començar el curs 2012-2013.

A nivell general, s’estan estudiant les

funcions que tindran les figures dels pares-

mares delegats de classe, que volen ser un

instrument per transmetre les inquietuds

dels pares i mares del seu grup i aportar de

manera participativa solucions conjuntes

a les diferents situacions que puguin

sorgir en relació a la classe. També destaca

l’interès d’aquest projecte per fomentar la

participació activa dels pares i mares i de

buscar col·laboracions i empaties perquè les

famílies s’apropin a l’escola amb actitud

positiva i dialogant.

Si el procés avança, es preveu que es pugui

fer l’elecció de la figura del pare o mare

delegat de cada classe a principis del curs

vinent, fet que es comunicarà oportunament

a les famílies pel que fa al procediment

d’elecció i calendari previst.

El projecte de pares i mares delegats

funciona ja des de fa anys a diferents escoles

del territori català amb resultats satisfactoris

com a eina de participació i col·laboració

directa dels pares i mares en l’educació dels

fills i filles. Podeu veure’n algun exemple a la

pàgina de la Federació d’Associacions de Pares

i Mares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC)

www.fapac.cat.

“L’objectiu: una eina per potenciar la comunicació entre pares i escola”

3

Albert, què recordes de la teva època al Joanot? Vaig fer de Primer fins a Quart.

Era ben petit.

Ens podries explicar alguna anècdota que t’hagi quedat gravada ala memòria? Si, la primera ampliació de

l’escola. La varen fer al carrer del costat.

Era un altre casa. Crec que sota d’un

petit bloc de pisos.

Quin és el joc que t’agradava més a l’hora del pati? Molestar les nenes.

Com diries que eres com a alumne? Petit.

Quina era l’assignatura que més t’agra-dava? Recordo el primer llibre que vaig

llegir. “El zoo d’en Pitus” i després “Un

retol per a curtó”.

Recordes el nom d’algun mestre/a de l’escola? Sí. La Rosa i la senyoreta Oliver.

Ara celebrem una festa a final de curs que és tota una tradició. Li diem Festa Major. També celebràveu la festa major, aleshores? No ho recordo. Érem

literalment quatre gats...

Vas començar l’escolarització a l’edifici antic. Vas viure el canvi de cooperativa a escola pública. Com era aquell edifici on va començar l’escola? Era una caseta

anglesa. Com una casa normal plena de

nens.

Com creus que el Joanot, com a escola pionera en el seu moment, va influir en la teva trajectòria artística i en l’Albert Pla que tots coneixem avui?Tots els meus amics de Sabadell

anaven als maristes o a l’Amadeo Vives

o als Salesianos. Parlaven de classes

amb “francos” i “cristos” i capellans

castellans. Nosaltres, després ho he vist

amb el temps, érem uns afortunats.

Escoltàvem l’Estaca i la Trinca de

cançons infantils. Tots érem catalans.

Jo guardo records deliciosos. Quan paso

pel lloc on era l’escola on jo anava de

petit encara em cau una llagrimeta

d’emoció. Tant de bo pogués fer un reset

i tornar a matricular-me.

Segurament a l’Albert Pla li queda lluny el dia que va rebre el premi a la Muestra de la Canción de Autor de Jaen. Lluny, no fent referència als anys — tot just va ser l’any 1988—, sinó per l’absolutament cal·lidoscòpica trajectòria vital que ha fet d’aquest home un músic, actor, poeta, escriptor, artista integral, curiós i capaç de trencar les normes i de mostrar a través d’imatges, paraules i sons el seu veritable jo intern. I en aquest recorregut per la vida del creador, que us convidem a desco-brir, volem aturar-nos en un record especial. Ens referim al seu pas com a alumne del Joanot Alisanda. Un fragment de memòria que encara li genera emocions, malgrat ser, aquest sí, veritablement lluny en el temps.

Albert Pla, ex-alumne del Joanot Alisanda

El Joanot ahir i avui

“Tant de bo pogués fer un reset i tornar a matricular-me”

Extraescolars

4 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda

Entrevista a la Núria, la monitora de l’activitat de Poliesportiu

“Les nenes també s’ho passen molt bé”

U na activitat novedosa en el

marc de les extraescolars ha

estat la de Poliesportiu, que

ha tingut una molt bona acollida i

valoració entre els participants. Ens

apropem a la seva monitora perquè

ens faci cinc cèntims del que ha

estat aquest curs d’intesa i divertida

activitat física.

Núria, què et sembla aquesta activitat de Poliesportiu?A mi molt be, els nens fan activitats

en àmbits mot diferents i per la

natura. Es molt important que les

criatures vegin que hi altres esports

sense pilota.

Com segueixen els dissabtes aquesta activitat?Trobo que els nens estan molt

participatius i que treballen

molt. La nostra escola

aquest any hi participen de 12 a 18

nens és un nivell que és dels més alts

de les escoles que hi participen. La

llàstima es que aquest any a l’hora

de explicar l’activitat de poliesportiu

en l’hora de poder apuntar la

quitxalla per fer aquesta extrascolar,

es va dir que només era de dos dies

en comptes de 4. segurament s’hi

haguessin apuntat més alumnes.

Si fessin 4 dies en comtes de 2 seria

molt més bo.

Vull ressaltar una dada molt

important, molts pares i mares es

queden a veure com els nens i nenes

fan l’activitat els dissabtes, és impor-

tant per la canalla que els pares i

mares es quedin per veure el que fan,

es motiven més. El nivell es

molt bo.

Alguna cosa que et faci arronsar el nas?Aixecar-me tant aviat els dissabtes,

però em passa des seguida, desfruto

molt amb els nens.

Quin consell ens podries donar amb la teva experiència que ja portes?Dos consells, que aquesta activitat

no es només per nens, aquest any

només venen 3 nenes. Les nenes s’ho

passen tan bé com els nens.

L’altre: que la quitxalla ho farien

tot més bé, disfrutarien més encara,

jugarien millor si escoltessin. Hi

5

La nostra escola

La mestre Àngels Folch es jubila aquest curs

“La meva sensació és de frustració”

A ra és impensable que 36 nens

de primer passin una setmana

de colònies al Montseny, sense

llum, i amb l’única companyia d’una

mestra i un ajudant. Anaven en tren

carregats de menjar per a cinc dies i a

la tornada descobrien que la vivència

els havia fet més grans. La mestra

que recorda aquesta experiència és

l’Àngels Folch. Aquest curs es jubila

després de quaranta anys donant

classes al Joanot Alisanda i ho fa amb

un sentiment agredolç. “La societat

ens ha acostumat a viure en la

seguretat, amb tot previst, tot plani-

ficat...”, diu l’Àngels, que entén que

els nens de fa trenta anys “maduraven

abans i eren més responsables...”.

No sap qui en té la culpa —”segura-

ment tots plegats”—, però reconeix

que marxa amb “una sensació de

frustració”. “Penso que hi ha hagut

un error de plantejament perquè en

un moment donat el sector docent

va apostar per la formació humana

i va deixar en un segon pla els conei-

xements. Ara no tenim ni una cosa ni

l’altra”, subratlla.

L’Àngels, que a partir d’ara

treballarà “pel país” des de l’executiva

de l’Assemblea Nacional Catalana,

és crítica amb la influència de la

televisió i les noves tecnologies. Ella

sempre ha presumit d’haver llançat el

televisor al Punt Blau fa trenta anys.

“La dispersió, la pressa, la superficia-

litat són característiques dels nostres

temps”, descriu. Espera que la crisi

serveixi “per revisar i canviar els

valors”.

Per a ella jubilar-se no és retirar-se.

És sinònim de “joia, de tenir més

temps per a gaudir”. Un temps que

dedicarà a la política però també als

seus quatre néts, als quals continuarà

meravellant i sorprenent amb la

mateixa passió que ho ha fet tots

aquests anys al Joanot.

ha un problema, que no escolten,

no prenen prou atenció. Però bé, ho

estan millorant, mirem de anar fent

servir diferents formes per millorar

aquest aspecte.

Elsa. A mi l’esport que per ara m’ha

agradat més es el futbol. Els altres que

m’han agradat es el joc del abecedari,

el relleu de puzles, la piscina, etc.

Si pot ser aniria bé que l’any que ve

fóssim més nenes, nosaltres ens ho

passem molt bé.

Agnés. A mi el que més m’ha agradat

és el cros. Va ser molt maco. Hi havia

molta gent. A mi m’agrada participar

en tots els esports i activitats. En

l’activitat de la piscina també m’ho

vaig passar molt b, les noies vam anar

per davant sempre.

Javier. Jo m’ho passo molt bé amb

tots els esports però el futbol és el

millor. El de bicicleta va ser una mica

diferent. Els que no tenien bici havien

de fer servir les de l’organització i

eren una mica grosses, però el Jan

Rodríguez ens va deixar la seva, tot va

anar molt be. El dia de la piscina va

ser molt divertit.

Mares. Estem encantades que la

mainada pugui tastar tota classe

d’esports. No han fallat en gairebé cap

activitat. És molt enriquidor per ells.

6 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda

Activitats i recomanacions

El racó de la TarsiLa Tarsi fa 25 anys és la cuinera del Joanot.

En aquesta secció us oferim les seves receptes,

perquè després els nens no puguin dir que

“això no té el mateix gust que al cole”.

Mandonguilles amb tomàquetIngredients per a 4 persones

➜ Tomàquets i cebes per fer la salsa

➜ Un pessic de sal

➜ Oli d’oliva

➜ Un pessic de sucre

➜ 100g de carn picada per persona

➜ All i julivert

➜ Ous

➜ Un got de llet

➜ Pa ratllat i farina

Per a fer la salsa de tomàquet:

tallem la ceba ben petita

i la posem a fregir a foc

lent. Remenem bé fins

que es torni daurada. A

continuació hi afegim

els tomàquets tallats a

trossos amb un pessic de

sal i un altre de sucre, i

remenem fins que quedi tot

desfet.

Per a les mandonguilles: posem la carn

picada en un bol, juntament amb l’all picat, el

julivert tallat petit, un got de llet, els ous i el

pa ratllat. Ho barregem tot amb les mans fins

que quedi una massa. Posem la farina en un

plat. Fem boles amb la massa de carn picada i

les enfarinem. Les fregim i les tirem a la salsa

de tomàquet.

Bon profit!

L’ al·lèrgia alimentària és una reacció anòmala de l’organisme amb

una causa immunològica comprovada, després de consumir

un aliment o un del seus derivats o un additiu contingut en el

mateix (de vegades també després del contacte amb la pell o simple-

ment respirant la seva olor).

És necessari diferenciar clarament l’al·lèrgia alimentària d’altres

reaccions adverses a aliments de causa tòxica, infecciosa, intolerància

(lactosa) o d’altres mecanismes immunològics no al·lèrgics, com la

celiaquia.

Per exemple, és important distingir entre l’al·lèrgia a la llet de vaca

i la intolerància a la lactosa (sucre de la llet). La primera pot produir

reaccions sistèmiques greus, en canvi la intolerància a la lactosa obeeix

a una deficiència enzimàtica (lactasa) que provoca símptomes gastroin-

testinals i molt sovint les persones afectades toleren la presència de

quantitats de llet a la seva dieta.

L’únic tractament, provat i eficaç en les al·lèrgies i les intoleràncies

alimentàries és la prevenció, seguint rigorosament l’exclusió absoluta

de l’aliment responsable, tot i que en l’actualitat s’estan portant a

terme diversos estudis esperançadors.

S’ha de tenir en compte que:

—Qualsevol aliment és potencialment capaç de produir una reacció

al·lèrgica, entre els al·lèrgens alimentaris més comuns es troben la llet,

els ous, el blat i altres cereals que contenen gluten, els fruits secs, el

peix, el marisc, la fruita, i les lleguminoses.

—La gravetat dels quadres d’al·lèrgia és variable i amb molta

freqüència infravalorada, ja que de vegades les reaccions poden posar

en risc la vida de la persona. Maria Àngels Pié

L’al·lèrgia alimentària Un problema de salut pública a l’alça

7

Sortim!

Ruta en bici Palau-solità i Plegamans - Caldes de Montbui

Ruta ideal per iniciar-se en la bici

i fer-la en familia. Hi ha molt

poc desnivell i molts espais per

descansar, jugar, especialmente al Parc

de l’Hostal del Fum (on es troba el “tren

de Palau”), punt de sortida i arribada de

l’excursió. Iniciem l’itinerari al Parc per

la riera de Caldes en direcció a la Torre

Marimón. Només hem d’anar seguint les

nombroses indicacions de l’Eix de la Riera

de Caldes, que segueix en bona part el

GR 97 (marques vermelles i blanques). En

arribar a un creuament agafem el camí

de l’esquerra que ens porta a la masia

Can Pujol. Des d’allà seguim fins a la

Torre Marimón on hi ha actualmente una

escola agropecuària de la Diputació de

Barcelona on fa uns anys competia amb

Sabadell per acollir el zoo de Barcelona.

Deixem la carretera i baixem a la dreta

dels edificis de l’Escola en dirección

de nou a la riera de Caldes. Seguim la

pista fins arribar finalment a Caldes de

Montbui.

Ruta i fotos: Luis Díaz Km: 21 (anada i tornada)http://diazelvis.blogspot.com/2009/08/palau-solita-i-plegamans-caldes-de.html

M’ agradaria explicar-vos una excursió que vam fer amb la

quitxalla des de Caldes de Montbui pel Camí de Foment. El

nostre objectiu era anar a veure la pedrera que hi ha riera

amunt: el nom Camí de Foment li ve del Ministeri de Foment, que va

impulsar aquesta pedrera de llambordes, una de les més importants

de la península. Al segle XIX la necessitat de llambordes de Barcelona i

d’altres ciutats es satisferen en part amb les de Caldes de Montbui.

A finals del segle XIX la gran qualitat del granit de les muntanyes del

Farell va convertir la riera de Caldes en la major pedrera de Catalunya.

La tècnica d’explotació era la de l’enderroc, consistent en excavar unes

galeries a la roca i dinamitar-les de manera que, caiguda la penya, la

roca era extreta i devastada amb menys dificultat i risc.

Comença a uns 200 metres passat un càmping, pujant pel costat de la

riera de Caldes. És una excursió curta, apta per criatures a partir de P4.

Us recomano que deixeu el cotxe a l’entrada del càmping, d’allà pugeu

fins a la carretera i, a uns

200 m, agafeu un trencall a

la dreta per enfilar el camí de

llambordes que està molt ben

senyalitzat. Després de llegir

el cartell informatiu sobre el

Camí de Foment i repassar les

interessants històries sobre

les llambordes enfilem el

camí vora la riera de Caldes

amunt. Tot aquest tram està

pavimentat amb llambordes.

Arribem sense cap esforç a la

caseta de la bàscula, on s’hi

pesaven els carros plens de

pedra ja tallada. És interessant entrar-hi, ja que encara t’hi pots pesar.

A partir d’aquí el camí es fa més estret. Al cap de mitja hora, es travessa

la riera de Caldes pel costat d’un pont fins arribar a una zona molt

ampla. Allà vam descansar i aprofitar per fer fotos a la llera de la riera.

Després vam continuar el camí fins arribar al lloc on eren les pedreres i

vam tornar enrere, que ja es feia tard.

Havíem encarregat una taula al restaurant del càmping el Pascualet,

per no haver d’agafar el cotxe. Està força bé; fan menú infantil, hi ha

una zona de jocs, gallines, ponis i rucs, que es deixen tocar.

Aquesta és una excursió d’un dia, molt fàcil de fer i a més, és a la vora

de casa. Conrad Font

Excursió amb nensVisitem la major pedrera de Catalunya del segle XIX

l’informatiu de l'AMPA CEIP Joanot Alisanda C. Sallarés i Pla, 160 | 08202 Sabadell

revista@ampajoanot.catHan col·laborat en aquest número: Conrad Font, Xoan Marín, Gemma Marmol, Virtudes Pérez, Maria Àngels Pié, Maria Pujol, Martí Saiz, Julia von Fraunberg. Agraïm especialment la col·laboració de Luís Díaz.

8 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda

L’AMPA ratifica la voluntat de contribuir a la millora de l’educació que reben els nens i nenes a l’escola

Un total de 111 persones sobre una assemblea de 112 van votar positivament la proposta presentada per la Junta de l’AMPA on es demanava explícitament als pares i mares assistents

el suport a la línia de treball que s’està duent a terme des d’aquest òrgan de representació.

L’assemblea es va convocar de manera extraordinària dimecres 13

de juny arran de les diferències que la Junta ha admès que existeixen

amb la direcció de l’Escola. Entre d’altres, la Junta va fer èmfasi en

el desgast dels membres actuals per millorar la relació amb l’equip

directiu sense èxit i van explicar i documentar alguns exemples de

projectes que no han tingut el vist-i-plau de l’equip directiu. També es

va incidir de manera important en les formes de prendre decicions

per part de la direcció de l’escola sense comptar amb l’opinió dels

pares i mares, fet que ha comportat darrerament alguns malentesos

com és el cas del nou plantejament de la Festa Major en relació al

projecte padrins o el cobrament d’un cànon per l’utilització de

material de l’escola durant les activitats extraescolars.

Ratificat el suport a la junta actual, un segon punt va posar

sobre la taula la necessitat de trobar una solució per aconseguir

una relació més fluïda entre AMPA i escola. Tot i que es va aprovar

per majoria, aquesta segona proposta on la Junta demanava un

mediador del Departament d’Ensenyament de la Generalitat va

generar més debat i va comptar finalment amb 65 vots a favor, 27

abstencions i 17 vots en contra. Diferents intervencions de pares i

mares van refermar la confiança en la Junta de l’AMPA, que es va

comprometre a seguir treballant per encarar nous objectius el curs

vinent i seguir desenvolupant els actuals.

La Junta va emplaçar els presents a la propera assemblea

ordinària del proper mes de novembre, on es farà una nova

valoració i seguiment d’aquesta situació.

*

* El nord-americà Maurice Sendak, considerat un dels il·lustradors de contes infantils més importants del segle XX, és conegut

arreu del món pel seu llibre ‘Allà on viuen els monstres’ (1963).

Última hora