Tirant lo BlancJoanot MartorellSegona edici digital en ePub: maig de 2011 daquesta edici digital: OASI dels textos: els seus respectius autorsEdita: Organisme Autnomper a la Societat de la Informacide la Diputaci de TarragonaAssalt, 12 43003 TarragonaTel. 977 24 40 07 - Fax: 977 22 45 17comunicacio@oasi.catwww.oasi.catRevisi i correcci: Ramon Vernet MoyaDibuix de la coberta: extret del gravat annim de la portada de la primeratraducci al castell de Tirant lo Blanc, impresa a Valladolid per Diego deGumiel l'any 1511.ndexNota sobre aquesta ediciPrimera edici on line (1999)Obra i autorJordi TienaTirant lo Blanc- Dedicatria- Prleg- Part I: Tirant a Anglaterra- Part II: Tirant a Siclia i a l'illa de Rodes- Part III: Tirant a l'Imperi Grec- Part IV: Tirant al Nord d'frica- Part V: Tirant torna a l'Imperi Grec- EplegNota sobre aquesta ediciAquesta nova edici de Tirant lo Blanc, de JoanotMartorell, parteix de la transcripci que feren l'any1999 alumnes de centres educatius de lescomarques de Tarragona. Aquesta transcripci esbas en l'edici del Tirant a cura de Mart de Riquer,publicada l'any 1947 per l'editorial Selecta. DeRiquer don el seu consentiment per a aquestatranscripci i posterior publicaci a Internet -a travsde TINET-, esdevenint en el seu moment la primeraedici on line de la que s considerada la primeragran novella moderna de la literatura catalana i undels llibres ms importants de la literatura universal.Avui, TINET s'avana novament i presenta unarevisi d'aquesta edici on line de l'obravalenciana, revisada i corregida pel filleg RamonVernet. Ho fa en un nou format digital, l'ePub, el nouestndard per a la publicaci electrnica i apte permltiples dispositius electrnics.Primera edici on line (1999)La idea de fer una edici digital del Tirant lo Blanc (osi es vol de "posar el Tirant a la xarxa") va nixer deforma natural quant qui aix escriu sen va anaradonant que el corpus dobres mestres de laliteratura universal, i tamb en general de llibres i tottipus dinformaci escrita en qualsevol llengua, vacreixent espectacularment. Aix ens trobem ambiniciatives tant importants com el ProjecteGutemberg, la BitBlioteca, el Projecte Cervantes imolts altres que fan que es vagi apropant el somniduna Biblioteca Universal accessible a tothom desde qualsevol lloc i en qualsevol moment. Si el MobyDick o el Quijote estaven a la xarxa, per qu no elTirant?Benvolguts amics,Un dels grans avantatges de les novestecnologies es que permeten als individuspotencialitats que fins ara no eren possibles.En particular, com a mostra del que elsciutadans (els mes joves en aquest cas)poden fer, voldrem engegar un projecteespecialment dirigit a les escoles i centreseducatius: el Projecte Tirant. Dit en poquesparaules aquest projecte consisteix enrealitzar la ***primera edici digital*** d'una deles peces claus de la nostra literatura, el"Tirant Lo Blanc" de Joanot Martorell. La ideaseria que a aquesta edici contribussin elsescolars de les nostres comarques, i que elseu nom quedes lligat per sempre a aquestainiciativa i a aquesta obre mestre del nostrepatrimoni cultural.El Tirant, en edici de butxaca, te unes 1.000pgines, de manera que amb uns quantscentenars d'escolars voluntaris queintrodussin 2 o 3 pgines cada un,aconseguirem en poc temps tenir en formatelectrnic el Tirant. En la edici digitalconstaria per cada captol el nom delsescolars i dels centres que hi han collaborat.El que voldrem saber ara es si el vostreCentre estaria interessat en participar en elProjecte. Si fos aix us pregarem que en un e-mail de resposta ens indiqussiu:- Adrea postal del centre (us enviarem lesfotocopies de les pgines que els vostresalumnes haurien de digitalitzar)- Nom del professor responsable per aquestprojecte (aquesta persona assignaria alsdiferents alumnes les pagines a digitalitzar,tindria cura de la llista de voluntaris i recolliriales seves contribucions en format digital perremetre-les a la Fundaci (TINET) via e-mail)- Numero estimatiu d'alumnes que creieu quepodrien participar com a voluntaris (en funcid'aquest numero farem la distribuci de lafeina global)Les qestions prctiques quant a alumnes alsquals dirigir-se les deixem en les vostresmans. No creiem que hi hagi edat lmit (avui,nois i noies ben jovenets tenen domini delsordinadors). Quant al mtode de digitalitzacipot anar des del simple teclejat a ma del text,fins a l'escanejat i passat per un OCR; aixquedaria en mans de les disponibilitats delsvoluntaris i/o dels centres. Simplement elresponsable en cada centre, en contacte ambnosaltres, hauria de tenir curar d'enviar-nos unformat final nic (cosa que avui en dia jaasseguren la majoria dels processadors detextos)Creiem que el Projecte Tirant es potdesenvolupar fcilment a poca empenta quehi posem tots plegats. La gent jove de lesnostres comarques i els nostres centreseducatius tindrien el privilegi de ser elsprimers (i pensem que la primera edicidigital s ***la bona***) en introduir a la xarxauna part important del nostre patrimonilingstic i cultural i en marcar un cam quedesprs seguiran altres.Esperem les vostres respostes positives (itamb els vostres comentaris) i us saludemcordialmentP.S. Aquest e-mail ha estat adreat a totsaquells centres educatius que tenen adreade correu electrnic a TINET. Si coneixeualtres centres amb els quals ens puguemposar en contacte via e-mail us agrairem queens ho comuniqussiu.Vam rebre la resposta gaireb immediata ientusiasta de nou centres (per aquest ordre):- IES Politcnic Vidal i Barraquer de Tarragona.Professor F.Xavier Su i Jordi Cuesta Andrea amb100 alumnes- IES Camp Clar de Tarragona. Professor JordiTiena amb 18 alumnes- IES Bonavista de Tarragona Professor JosepHolgado amb 50 alumnes- IES del Vendrell. Professor Joan R. Ivern amb 30alumnes.- Collegi Sagrat Cor de Tarragona. ProfessorJaume Sabater amb 50 alumnes- Collegi Pare Manyanet de Reus. ProfessorFrancisco L. Ayuso amb 10 alumnes- CEIP El Serrallo de Tarragona. Professor Josep M.Sabater amb 10 alumnes- IES Narcs Oller de Valls. Professor Jaume Bartolamb 40 alumnes- IES Mart lHum de Montblanc. Professors Joan L.Llorens i Jordi Valls amb 20 alumnesAix doncs en pocs dies vam tenir uns 300 joves deles nostres comarques posant en format digital lesparaules que feia ms de 500 en Joanot Martorellhavia immortalitzat en paper.En pocs mesos van anar arribant (sempre per e-mail;tot el treball i la coordinaci sha anat fent per laxarxa sense necessitat de reunions presencials) elsfitxers que contenien el treball dels diferents alumnesagrupats en els seus centres. El professor i escriptorJordi Tiena (tamb participant amb el seu centre)ens va cedir amablement una presentaci de lautor ila seva obra. La Bet Garau, jove professional de lacomunicaci, va preparar el disseny del Web,ajudada en els detalls tcnics pel bon amic JoanManuel Gmez. Prviament el professor Joan Marthavia obtingut el perms del professor Mart deRiquer, la edici del qual hem utilitzat per ladigitalitzaci, de fer pblica aquesta. Un treballvoluntari de molts, amb gran professionalitat i fentservir les noves tecnologies (prcticament no hi hahagut cap reuni presencial fins el moment de deixarenllestit el treball): un exemple prctic del treball en elnou mn de la Societat de la Informaci.L'experincia ha estat extraordinriament positiva iesperem que tindr continutat, endegant el que hade ser una Biblioteca Digital Tarraconense,contribuci de la nostra gent a la BibliotecaUniversal. No cal dir la satisfacci de qui aix escriu ide la Fundaci Ciutat de Tarragona a la qualrepresenta en veure el resultat del Projecte: poquesvegades la relaci producte/cost es tant elevada.Una de les obres cabdals de la literatura universal, iveritable lluminria de la literatura escrita en la nostrallengua, present a la xarxa mundial grcies a lesforvoluntari de centenars de joves de les nostrescomarques. Un orgull per TINET. Una joia perTarragona i les seves comarques.Manuel SanromFundaci Ciutat de Tarragona. TINETAny 1999Obra i autorEscrita a partir de 1460 i publicada per primeravegada el 1490, Tirant lo Blanc s una novellacavalleresca que narra les aventures d'armes id'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bellideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, delsetge dels turcs. Qualificada encertadament com anovella total (alhora de cavalleria, cortesana, militar,ertica i, en cert sentit, psicolgica), la sevaversemblana l'allunya de les novelles de cavalleriade l'Edat Mitjana; i la seva trama variada i rica enregistres (des del to greu fins a l'humor; des de lacrueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent idivertida, que ha resistit el pas del temps. s, no resmenys, una de les millors novelles europees delmoment.AutoriaEl seu autor s Joanot Martorell fou un cavallerprovinent de la petita noblesa valenciana, semblaque nascut a la ciutat de Valncia entre 1405 i 1410.La famlia Martorell era originria de Gandia, perconsta radicada a Valncia des de 1400. Desd'aquest any, tant els pares com els avis, paterns imaterns, de Joanot Martorell estan documentantscom a vens de la ciutat. Possiblement va morir el1465. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare,cambrer del rei Mart l'Hum. De Joanot Martorell,que era cunyat dAusias March, coneixem foraelements biogrfics que ens el mostren com uncavaller bregs de vida agitada, plena d'aferscavallerescos d'armes i bon coneixedor dels usos icostums de la cavalleria; habituat al tracte cortes(sabem que va estar a les corts Frana, Portugal,Npols i Anglaterra) i, segons es dedueix del llibre,interessat en els afers militars europeus de la sevapoca, i amb una visi molt humana i atrevida,desvergonyida sovint, dels assumptes amorosos.Les bregues i enfrontaments entre cavallers el vandur a mantenir una correspondncia viva, aguda iirnica en defensa del que ell creia que eren els seusdrets. Aquestes lletres de batalla, en qu JoanotMartorell relaciona els greuges de qu se sent ofs irepta a batalla a mort -a ultrana- l'agreujador, snuna bona mostra tant del seu coneixementd'aquestes prctiques (que es reflecteix a la novella)com del seu carcter bellics, enemic de juristes ide paraules (com queda ben patent en un delsepisodis de la narraci en qu el duc de Lancaster fapenjar uns juristes, amb plaer del rei), i amic del'acci directa per ventilar els seus assumptes. Detots ells, per, noms ens n'interessen dos, pel reflexque tenen al Tirant. Entre 1437 i 1445 va mantenir unsostingut enfrontament amb el seu cos Joan deMonpalau. Joanot Martorell el va requerirreiteradament a batalla a ultrana i va recrrer lescorts anglesa i portuguesa buscant jutge i plaa peral combat, que no es va arribar a celebrar. spossiblement en aquesta estada a Anglaterra que J.Martorell Va recollir bona part dels materials queconstitueixen la primera part del Tirant: el canemsprimer de la historia de Guillem de Varoic -inspiraten el relat anglonormand Guy de Warwik-: lesfastuoses festes del casament del rei dAnglaterra -poc abans de la seva arribada, el 1432, se n'haviencelebrat unes a Londres per rebre Enric IV- ; ol'explicaci de la llegenda anglesa sobre l'origen del'Ordre de la Garrotera -que s explicada per primercop en la literatura occidental. D'altra part, el motiude l'enfrontament respon a un costum ben real del s.XV, que tamb ser incls a la novella: el casamentsecret, cerimnia privada en qu els amants eslliuren en matrimoni, amb el comproms deformalitzar-lo ms endavant. Segons Joanot Martorellel seu cos havia celebrat bodes sordes amb la sevagermana Damiata i havia desprs incomplet elcomproms adquirit. Monpalau nega sempre haveradquirit cap comproms, no haver estat ambDamiata. La brega era, doncs, inevitable. (A lanovella, sn Diafebus i Estefania, i Tirant iCarmesina els que es casen secretament; tot i que,com a models cavallerescos, respecten elscompromisos amb honor). L'altre afer que ensinteressa s el que va enfrontar Joanot Martorell iGonalbo d'Hjar, comanador de Muntalb, entre1444 i 1450, aquesta vegada per un assumpteeconmic relacionat amb la venda d'un castell.Tampoc aquesta vegada Martorell va veure resoltafavorablement la querella. I possiblement, ja que nohavia pogut venjar-se'n per la via expeditiva de lesarmes va decidir fer-ho literriament a travs de lanovella. Probablement no s casual que el nom deMuntalb el portin el ridcul Kirieleison, un gegantsque mor estpidament de dolorli esclata el feldavant de la tomba del seu senyor, mort per Tirant, iel seu germ Toms que, tan gran i fort com s, svenut per Tirant i es rendeix covardament i sdeshonrat amb vituperi i deshonor de la cavalleria.No hi ha cap mena de dubte que Joanot Martorell,aprofita la seva prpia experincia en l'elaboraci dela seva obra, com tots els bons novellistes.A la fi de la novella, per, el lector es veu sorprsamb un comiat en qu se l'informa que JoanotMartorell, a causa de la seva mort, no va poderacabar la narraci, i que s el cavaller Mart Joan deGalba qui la va finalitzar. Poc s el que sabem deMart Joan de Galba. Per a la seva mort hi havia ala seva biblioteca diversos documents de Martorell,entre ells dos manuscrits del Tirant, que sabem quevan anar a parar-hi com a penyora d'un prstec queGalba fu a Martorell. La crtica debat encara el graude participaci en l'autoria del llibre. Per uns, Galbahauria intervingut en la part final, a partir delsepisodis que s'esdevenen al nord dfrica. D'altres,en canvi, rebutgen qualsevol participaci de Galba.La novellaS'obre amb una lletra de Joanot Martorell adreadaal rei expectant Ferrando de Portugal, en qu afirmaque el llibre s la traducci d'una novella anglesaque ell va fer al portugus i desprs al valenci, apetici de l'Infant. Aquesta afirmaci sorprenent nopot ser entesa sin com una ficci literria la ra dela qual desconeixem: ning ni aqu ni fora d'aqunodubta que s una novella original de JoanotMartorell.Tirant lo Blanc narra les aventures d'armes i d'amorde Tirant des del moment que s fet cavaller aAnglaterra fins a la seva mort en terres bizantines,sent hereu de la corona imperial, desprs d'haveralliberat l'Imperi Grec del setge dels turcs.Narrada en tercera persona per un narrador discretque poques vegades interv i mai no busca lacomplicitat del lector amb 1a presncia, per,d'alguns narradors interposats en alguns episodis,Tirant lo Blanc s una novella tancada, discursiva ilineal, en qu la narraci i el dileg, de vegadesretric i solemne, de vegades vivssim i enginys, esfonen amb encert en el marc d'una trama de granvarietat temtica. s justament aquesta varietat elseu mxim atractiu: amb escenes fantstiques,esdeveniments histrics, estratgies militars,escenes cortesanes, episodis ertics idesvergonyits, i tocs humorstics. Tot plegat,procedent de l'observaci de la realitat, laimaginaci, la histria i la literatura, conforma un mnviu i complex, habitat per uns personatges que enssemblen de carn i ossos pel tractament psicolgicindividual que sovint reben els ms importants.D'altra banda, el seu estil s'ajusta clarament al to delsepisodis narrats; des del greu i seris de lesescenes cavalleresques i militars, fins al fresc, viu iintencionat dels episodis ms humorstics o ertics,des de la descripci del detall fins a la generalitat delconjunt i des de l'estil de les lletres de batalla fins ales metfores militars de carcter sexual.Per tot el que ha estat dit fins ara, Tirant lo Blanc sun llibre que obre molts camins novellstics i se'nsapareix amb una innegable modernitat.Per comoditat, la novella pot ser dividida en cincparts, que corresponen als llocs geogrficsrespectius en qu es desenvolupen, i totes tenen unadoble lnia argumental (armes/amor), unida, per, enuna trama nica que segueix la vida del protagonista.Primera part: Tirant a AnglaterraDesprs d'explicar la histria del comte Guillem deVaroic, retirat de la vida cavalleresca i recls en unaermita, ens s presentat el nostre cavaller, que topaamb l'ermit de manera accidental: Tirant, juntamentamb altres gentilhomes de Bretanya, s'ha desplaata Anglaterra per assistir a les festes del casamentdel rei amb la finalitat de rebre l'ordre de cavalleria.En el cam, a causa del cansament, es quedaressagat i s'adorm damunt del cavall. Aquests'aparta del cam i prenent una senda s'endinsa en elbosc fins que arriba a un prat on hi ha l'ermit, quecasualment es delecta en aquell moment amb lalectura del tractat de cavalleria del segle XV Arbre debatalles d'Honor de Bouvet. L'ermit amaga la sevaidentitat i, a petici de Tirant, l'adoctrina sobre lacavalleria llegint el llibre, que li regala enacomiadarse'n.Tirant, reunit novament amb els seus companys, va aLondres. I de retorn a Bretanya, passa novament perl'ermita amb el propsit d'explicar-li les festes imagnificncies de la cort, tal com li havia proms enpartir. Ara Tirant s el narrador i descabdella davantdel comte-ermit la riquesa, la pompa i la vistositatde les festes que s'hi han celebrat. En acabat,l'ermit l'interroga sobre els fets de cavalleria que s'hihan esdevingut i Tirant calla humilment i s'aparta dellloc discretament. Ser Diafebus, el seu cos, quiconvertit en narrador ens far saber els fets d'armesde Tirant, proclamat el millor cavaller de les festes.Desprs tots s'acomiaden de l'ermit i tornen aBretanya.Aquesta part s una ampliaci de la novellainacabada del mateix Joanot Martorell, Guillem deVaroic, ara posada al servei de la histria de Tirant, is'inspira clarament, d'una banda en el Guy deWarwik anglonormand i de l'altra en el text de RamonLlull, Llibre de l'ordre de cavalleria. s, doncs, unabarreja de novella cavalleresca i de llibre doctrinalsobre la cavalleria. Des del punt de vista global delllibre, constitueix l'etapa de la formaci cavallerescadel personatge que noms en aquesta part s elcavaller singular que combat individualment: terica,amb l'exposici dels principis de la cavalleria llegitsper l'ermit, i prctica, amb la narraci delsnombrosos combats en qu participa i dels qualssempre surt vencedor. I d'altra banda ens dna unamostrai gaireb noms ho fa en aquesta partdetalladamentd'alguns aspectes de les cerimniesi formalismes de la cavalleria del s. XV: tornejos,combats a ultrana, festes, etc.s, de totes, la part ms diferent, la ms greu iseriosa. Tot i aix, no s difcil advertir de seguidaque ens trobem davant d'un llibre fora original idiferent dels llibres de cavalleria tan en voga durantl'Edat Mitjana. Amb dos exemples, a part el fet queTirant s un cavaller excellent, per s ferit sovint iles victries, sempre sobre un sol cavaller, sncostoses i difcilsn'hi haur prou: l'episodi ambKirieleison Muntalb i la batalla amb l'ala. Quant alprimer, val la pena remarcar el procs de degradaciburlesc a qu Martorell sotmet aquest cavallergegant comenant pel nom, que sembla que s'hagide menjar el mn i, en canvi, mor ridculament,plorant amb desconsol, d'un atac d'ira. Pel que fa alsegon, s interessant adonar-se que Joanot Martorelltransposa aqu un dels episodis habituals de lesnovelles de cavalleria: la lluita del cavaller amb lafera; per si en aquells llibres la fera s un drac, unaserp de tres caps, o, tot al ms, un lle, aqu, encanvi, s un gos per molt gran i ferotge que sigui, i la batalla s'acaba a mossegades (i Tirant no sel que mossega menys!), El canvi hi s evident.Daltra part, el sensualisme, caracterstica de la qualparlar ms endavant, comena a apuntar en lanovella amb l'episodi del fermall de la Bella Agns:Tirant l'hi demana i ella l'hi atorga dient-li que elprengui ell mateix. Per descordar-l'hi, per fora li hade tocar els pits, cosa que ella consent (o no li hoha dit precisament per aix?) i ell fa de molt bon grat.Tirant torna a Bretanya fet cavaller, lloat,experimentat i fams.Segona part: Tirant a Siclia i a l'illa de RodesAssabentat per un missatger que el Sold del Caire,amb l'ajut dels genovesos, ha posat setge a l'illa deRodes i que si no rep ajuda es perdrinevitablement, Tirant compra una galera i decideixanar en socors dels assetjats. Al mateix temps, Felip,infant del rei de Frana, jove grosser i mig beneit,aconsellat per un servidor de la seva confiana,decideix embarcar-se d'amagat a la nau de Tirant iemprendre aquesta aventura. Arribats a Siclia,s'estan alguns dies a la cort. Felip i la infanta delregne, Ricomana, s'enamoren i Tirant mira d'afavoriraquests amors i concertar el seu matrimoni. PerRicomana sospita la beneiteria del prncep i no esdeixa convncer amb facilitat, i decideix posar-lo aprova. Felip actua com li s propi, fent bajanades,per Tirant, amb la seva grcia i habilitat, esmenapuntualment les seves rucades No obstant aix, laprincesa no queda convenuda i ajorna la decisifins que tornin de Rodes. Tirant, Felip i el rei deSiclia s'embarquen vers l'illa i socorren la ciutat All,Tirant, mitjanant un estratagema enginys d'unmariner seu, aconsegueix fer fugir els moros.Desprs van en peregrinaci a Terra Santa, on Tirantrescata molts captius, i tornen a Siclia. De retorn a lacort siciliana, la infanta sotmet novament a prova elprncep francs, sempre amb els mateixos resultats(Tirant no se separa mai del seu costat i evita que lesfaci massa grosses), i Ricomana, cansada idesitjosa de saber com s realment Felip, fa cridarun filsof de Calbria. Finalment, malgrat els consellsdel filsof, Ricomana decideix esposar se amb Felip,grcies a un equvoc: li para una ltima prova i Felip,accidentalment, sen surt b i la princesa treuconclusions equivocades. s el conegut episodi del'agulla. Desprs s'embarquen en un estol cristicontra els infidels i recorren les costes sarranesvictoriosament, i retornen a Siclia.La novelaja ha agafat definitivament la seva fesomiamilitar-caballeresca, realista, faceciosa i sensual, iha esdevingut mediterrnia.Argumentalment gira a l'entorn de dos eixos:l'aventura militar del setge de Rodes (deressonncies histriques) i les escenes cortesanesdels amors de Felip i Ricomana, en una cort deSiclia totalment inventada. I d'altra part, ha aparegutun dels altres elements caracterstics de l'obra:l'humorisme. Menci a part mereix l'episodi delfilsof de Calbria, interpolaci inspirada en lainterpretaci dels somnis del bblic Josep i en unconte de Les mil i una nits, a travs del Novellinoitali del s. XIII.Tercera part: Tirant a l'Imperi GrecTornat a Siclia, el rei rep una lletra de l'Emperadorde Constantinoble en qu l'informa que els turcs hanenvat l'Imperi i assetgen la ciutat, i prega a Tirantque el socorri. El rei posa a la seva disposici naus,armes i homes, i Tirant s'embarca amb la seva gent.En arribar a Constantinoble s rebut amb honors i seli encomana la capitania de l'exrcit imperial.Immediatament coneix la princesa Carmesina is'enamoren com dos collegials, i Tirant li revela elseu amor amb un enginys joc amb un mirall. Enaquest moment entra en escena la Viuda Reposada,dida de la Princesa, que enamorada secretament deTirant far i desfar per intentar separar-los.Ara, aconsegueix que Carmesina s'enutgi amb Tirantpel seu atreviment. Tirant surt de Constantinoble iven els turcs dues vegades, demostrant la sevavlua com a militar i estratega. Entretant, el duc deMacednia, envejs de Tirant fa tot el possible perenutjar-lo: el menysprea, intenta capitanejar unasedici en l'exrcit i fins arriba a enviar un escuder aConstantinoble acusant Tirant de traci. Durant lacampanya militar, Diafebus va a la ciutat i intentaafavorir els amors del seu capit i cos, i envia, mstard, un escuder per informar l'Emperador de la granvictria que ha obtingut Tirant, amb la qual cosa esdesemmascara l'insidis duc de Macednia, quemor en una batalla. Els turcs, venuts, es rendeixen aTirant i un dels seus ambaixadors, Abdal-l Salom,aconsella els senyors cristians (els consells sn tretsdel Familiarum rerum, XII, 2, de Petrarca). Diafebusva a la ciutat, portant els presoners, i, apaivagats elsrecels de Carmesina, Diafebus i Estefania, filla delvertader duc de Macednia, es declaren el seu amori es casen secretament. Vista la situaci de lesseves tropes, amenaades de sedici per l'actuacidel duc, l'Emperador es trasllada personalment alcamp acompanyat de Carmesina i Estefania, ipresencia la gran batalla contra els turcs, en la qualTirant obt una esclatant victria, producte, tant delseu valor com de la seva astcia i coneixementsmilitars, i s ferit. Mentre les tropes de l'Emperador,amb ell al capdavant, corren per la terrareconquistant viles i castells, Tirant i Diafebuss'entrevisten secretament amb Carmesina iEstefania, a la cambra de la Princesa, grcies a lacomplicitat d'Estefania. Aquesta trobada s espiadaatentament per la donzella Plaerdemavida quelendem relata, amb el posat entremaliat i innocentde qui explica un somni amb tota intenci, el que havist a les astorades Estefania i Carmesina. A partird'aquest moment, Plaerdemavida jugar un paperdeterminant en els amors dels dos joves. Finalmentl'Emperador i Carmesina tornen a Constantinoble.Tirant ven per mar l'estol del gran Caramany quevenia en socors dels turcs, i desprs es dirigeix aConstantinoble, duent els presoners. All, mentrel'Emperador delibera la resposta a les propostes depau que han fet el Sold i el Gran Turc Tirant intenta,sense gaire xit, anar ms avant en els seus amors.Desprs d'algun temps, l'Emperador organitza uneslludes festes amb motiu de respondre alsambaixadors dels infidels. En aquestes festesapareixen el rei Arts i la seva germana Morgana(episodi que t clares referncies en la Faula deGuillem de Torroella). I abans no tornin els cavallersal camp de batalla, Diafebus i Estefania es casen dedeb. Tothom est content menys Tirant, que no potaconseguir els seus propsits amorosos per laresistncia casta de la princesa i, sobretot, perl'acci constant de la Viuda Reposada que malparlad'ell. Han de partir, per abans, instigat perPlaerdemavida i amb la seva complicitat, Tirantintentar retre el castell de l'honestedat deCarmesina, amb un engany. s una de les escenesms plaents, atrevides i divertides de la novella.Tirant es mostra esporuguit, indecs i tmid, i, no caldir-ho, tampoc aquesta vegada va ms enll delsjocs amatoris. De resultes d'aquest intent, Tirantacabar estirat tan llarg com s al jard de palau ambla cama trencada, i a la cambra de Carmesinatothom, espasa en m, buscar una rata inexistent.L'exrcit torna al camp i Tirant resta a Constantinobleimmbil al llit. El seu escuder Hiplit va cada dia apalau per dur cartes d'amor de Tirant a Carmesina.Un d'aquests dies, Hiplit, que est enamorat del'emperadriu, s requerit per ella i desprs de moltesvacillacions troba ardiment per confessar li el seuamor. L'Emperadriu s'encn de passi. Tirant esrecupera lentament i freqenta Carmesina. Finalmentes casen secretament, tot i que Carmesina deixaben clar fins on arribar aquest matrimoni, mentre noes formalitzi. Per la Viuda Reposada, ms gelosaque mai, decidida a torbar definitivament les sevesrelacions, s'enginya un terrible engany i fa creure aTirant que Carmesina mant relacions sexuals ambel seu hortol, negre i musulm.. Tirant, que ha cregutveure-ho amb els seus propis ulls, decebut, trist,engelosit i irat, mata lhortol i emmalalteix: perd eldesig de viure. Recuperat mitjanant l'enginy d'unavella jueva, decideix embarcar-se per tornar al campde batalla. Abans que parteixi, per, Carmesina, queno entn el capteniment de Tirant, desprs d'haverintentat infructuosament de veure'l, enviaPlaerdemavida a la nau per saber el motiu d'aquestcanvi d'actitud inesperat. All Plaerdemavida lidescobreix l'engany de la Viuda i la innocncia deCarmesina, i Tirant es lamenta amargament per laseva poca fe en la Princesa i s'irrita contra la Viuda,per abans que pugui fer res, la mar s'enfelloneix i latempesta s'end la galera del port, la condueix a laderiva i la fa sotsobrar en les costes del norddfrica. Tirant i Plaerdemavida, cadascun pel seucostat, atenyen la platja i salven la seva vida.Com es pot veure, aquesta s la part central de lanovella; s la ms llarga i hi apareixen definitivamenttots els seus elements caracterstics: escenesblliques i cortesanes, humor, sensualisme,erotisme; en un marc de ficci presentat amb voluntatrealista. Argumentalment gira a l'entorn de dos eixos:els episodis militars, per mar i per terra, de lacampanya contra els turcs en defensa deConstantinoble, i els episodis amorosos, centratssobretot en la relaci Tirant-Carmesina (per referitstamb a Diafebus-Esfefania i a Hiplit il'Emperadriu), amb la participaci de dospersonatges decisius: Plaerdemavida, afavorint-la, ila Viuda Reposada, destorbant-la i tractant de fer-lafracassar.Quarta part: Tirant al Nord d'fricaTirant s recollit, com a captiu per amb generositat,pel Cabdillo de los Cabdillos, un gran senyor deregne de Tremissn. Aquest el vesteix, l'alimenta i eltramet a un castell del seu fill, on s carregat deferros i tancat a la pres. Entretant el rei Escariano,desitjs de casar-se amb la filla del rei deTremissn, ataca el regne i posa setge al rei. ElCabdillo, fugint de la batalla, arriba al castell del seufill. Aqu treu de la pres Tirant i li demana ajuda,convenut que s un cavaller valent i bon coneixedordels fets d'armes. Tirant immediatament es posa a laseva disposici i comena a combatre les tropes delrei Escariano; amb la seva astcia i experincia,aconsegueix trencar el setge i rescata el rei i la sevafilla, i fortifica la ciutat de Tremissn. Al cap de poc,mentre Tirant i el Cabdillo sn en una altra ciutat delregne, Escariano, grcies a la traci d'un jueu deTremissn pren la ciutat, mata el rei i s'end la sevafilla a un castell inexpugnable. Tirant, en saber-ho,conhorta les tropes del rei mort i es disposa a vncerEscariano i rescatar la Princesa; cosa que farmitjanant un estratagema, grcies a la participacid'un albans que, seguint les seves instruccions,enganya el rei Escariano i facilita lentrada al castellde les tropes de Tirant. La Princesa de Tremissn,alliberada, requereix d'amors Tirant, per ell esmant fidel a Carmesina i la rebutja amb suavitat icortesia, i aconsegueix que es faci cristiana. El reiEscariano, al seu torn, no tarda, desprs d'un breuadoctrinament, a seguir les petjades de Maragdina iabraa tamb la fe de Tirant. I desprs d'ell snmilers els musulmans que, seguint el seu exemple,prenen el baptisme. Entretant, Tirant t notcia quealguns dels homes que l'acompanyaven en la galerasn captius i els redimeix, i combat amb els altresreis moros. Gaireb a punt d'haver conquistat tot elnord d'frica, Tirant assetja una ciutat. Els assetjats,veient-se perduts, trameten la seva senyoraacompanyada d'altres donzelles a Tirant perdemanar-li clemncia. Entre les donzelles, vestida ala morisca i sense ser reconeguda vaPlaerdemavida, que desprs del naufragi va serrecollida per un vell moro i ms tard va entrar alservei de la senyora de la ciutat. Plaerdemavida,sense descobrir-se, suplica generositat a Tirant, liretreu la seva poca pietat, quan ell s'hi nega, i,castigant-lo, li recorda el seu passat i li revela l'estaten qu es troba l'Imperi i la seva estimadaCarmesina, a punt de caure en mans dels turcs.Tirant, sentint-la i ignorant la seva identitat, es torbadel tot i es desmaia. Recobrat, Plaerdemavida esdescobreix i Tirant lacull amb gran alegria i perdonaels de la ciutat. Mentre Tirant continua la sevacampanya victoriosa per terres africanes,Plaerdemavida li recorda constantment la situaci del'Imperi i l'insta a tornar-hi i defensar-lo dels turcs.Finalment, Tirant envia ambaixadors i vitualles al'Emperador i es prepara per anar en el seu socors.Abans, per, esposa Plaerdemavida amb el seucos, el senyor d'Agramunt, a qui dna el regne deFes. I conquistada tota la morisma, s'embarca versConstantinoble amb els exrcits moros, ara cristians,que ha condut per frica.Aquesta part, ms retrica i eixuta que l'anterior, secentra sobretot en la campanya militar de Tirant enterres musulmanes. Per al meu gust, s la part menysatractiva de la novella, en qu desapareixen bonapart dels aspectes que li sn essencials i la fan msentretinguda, realista i divertida, tot i que cont forainformaci sobre lart militar de l'Edat Mitjana. Laltreelement argumental, aquest totalment irreal,desproporcionat i inversemblant, s la conversi demilers d'infidels a la religi cristiana. A la fi, lanovella recupera els seus fils argumentalsfonamentals, els amors de Tirant-Carmesina il'alliberament de Constantinoble amb la reaparicide Plaerdemavida.Cinquena part: Tirant torna a lImperi GrecAbans de salpar, tramet el cavaller Esprcius com aambaixador al regne de Siclia. Esprcius, desprsd'informar el rei dels propsits de Tirant, torna al nordd'frica; per quan hi arriba, lestol de Tirant ja hapartit; el segueix i naufraga davant duna illaprcticament despoblada, en la qual desencanta unadonzella en forma de drac. Aquest s lepisodi msmeravells i fantasis de tota la novella;absolutament innecessari i encabit a repl dins de latrama de la narraci, i tret dels Viatges deMandeville.Tiralit arriba a Constantinoble. La Viuda Reposadaen saber-ho, plena de temor, es mata. El capit, atrenc d alba, envesteix per sorpresa les naus delsturcs i les fa preses. Desprs els talla la fugida perterra i socorre la ciutat. Mentre els turcs estan enaquesta angoixosa situaci, sense poder retirar-se isense poder rebre ajuda, Tirant trametPlaerdemavida a la ciutat i negocia amb els turcs larendici.. I immediatament es dirigeix aConstantinoble, formalment per informar l'Emperadorde les propostes de pau, per amb l'esperanasecreta d'entrevistar-se amb Carmesina. Aquellamateixa nit, Plaerdemavida enganya novament laPrincesa i fa entrar Tirant a la seva habitaci,amonestant-lo que sigui valent i coratjs, i venci labatalla. Aquesta vegada, malgrat la resistncia i elsprecs de Carmesina, Tirant entra al castell iaconsegueix la fi que en amor es pot aconseguir. Jaera hora! L'Emperador accepta les propostes delSold i Tirant recupera l'Imperi i allibera Diafebus ialtres cavallers, captius dels turcs. I l'Emperador,agrat, li dna la seva filla per esposa, en pagamentals seus serveis, amb plaer dels dos amants, i el facsar i hereu de l'Imperi. Tirant emprn la conquestafinal dels nuclis ms resistents i fins i tot de terresvenes, i es prepara per tornar triomfalment aConstantinoble. Per aquest retorn i el matrimoni tanesperat amb la Infanta no seran possibles; estant a laciutat d'Andrinpolis, Tirant emmalalteix greument imor desprs de fer testament i d'escriure una lletrade comiat a la seva estimada. Coneguda la tristanova, tothom plora i es lamenta desconsoladament,sobretot l'Emperador i, s clar, la seva Carmesina,en una de les escenes amb ms vigor de tota lanovella. No s'han acabat, per, els infortunis; mentrees preparen les exquies de Tirant, mor l'Emperador,totalment trasbalsat per la mort de Tirant i eldesconsol de la seva filla, i Carmesina, traspassadade dolor, fa testament, rep els sagraments i mor ambbeatitud ajaguda en un llit, entre els cossos de Tiranti del seu pare. La novella arriba al final: Hiplit,hereu de Tirant, es casa amb l'Emperadriu i sproclamat nou Emperador, i fa enterrar dignamentels cossos de Tirant i Carmesina.Aquesta ltima part torna a tenir les dues lniesargumentals acostumades: armes-amor; hi reapareixel sensualisme, la grcia i l'atreviment de la segonapart en les escenes ertiques, i el seu to alterna entreel greu i seris dels afers de la guerra, el fresc i viude les escenes amoroses, i l'adolorit i vigors delsplanys de la desconsolada Carmesina.El seu millor mrit s, sens dubte, el final, apartatdels habituals es van casar, van ser felios i vanregnar amb prosperitat, que, val a dir-ho, devia seruna gran temptaci . En definitiva, Joanot Martorellactua com un gran novellista de notable personalitati amb materials de diversa procedncia: literaris uns(encara caldria afegir als ressenyats, per exemple,les influncies de Dante o de Boccaccio, o d'Enriquede Villena en la dedicatria del llibre), procedents dela historiografia els altres, i molts de la directaobservaci de la realitat, ens ofereix un llibreversemblant, ric, complex, variat i divertit.Versemblana i ficciCervantes s'havia divertit llegint el Tirant irecomanava als lectors del seu Don Quijote de laMancha que se l'enduguessin a casa. Per que?Doncs perqu erai s un llibre seris i divertitalhora. Per sobretot perqu era un llibre diferentdels que li feien perdre el seny al seu bon AlonsoQuijano. La novella de cavalleria, nascuda al'empara de les corts de Bretanya cap al s. XIII, ambels seus personatges, Lancelot, Perceval o Galvany,models de l'ideal cavalleresc, havia nascut sota elsigne de la fantasia: inconcreci temporal igeogrfica, aventures impossibles, espais tipificats,cavallers de qualitats sobrehumanes, gegants, dracs,mags, prodigis, etc., que en les seves continuacionss'havien perpetuat i fet cada vegada ms increbles.El Tirant, en canvi, presenta una cavalleria possiblei necessria a la seva societat; creble iversemblant, que obeeix tant al canvi de gustosesttics, cada cop ms prxims a la realitat, com ales necessitats del mn de la cavalleria al s . XV : unmn que el lector -el lector cortes al qual va dirigit-pot considerar prxim al seu i a travs del qual potrefermar la validesa de l'estament a qu pertany i, endefinitiva, la necessitat de la seva existncia i del llocque ocupa en la societat. Qui sin el cavaller n'ha deregir els destins? Avui sabem la resposta; almenys,algunes de les respostes que se li han donat. Per als. XV, per a Joanot Martorell, com per a tots elscavallers, la pregunta s retrica i no admet ms queuna resposta: la cavalleria. I el llibre s'afanya adeixar-ho ben clar, amb un model de cavallerexemplar i hum alhora; i possible i creble. I encarams explcitament, amb un prleg, la intenci del qualno admet discussi.La versemblana s, doncs, una necessitat tantideolgica com literria en el moment que JoanotMartorell escriu la seva narraci. El seu mrit shaver-se'n adonat en contra del corrent establert,encotillat per la tradici de les novelles de cavalleriai haver-ho fet amb una extraordinria novella. No sell sol, s clar: tamb se n'adonen, ms o menys almateix temps, per exemple, alguns novellistesfrancesos i el nostre annim del Curial e Guelfa. Percap dells no aconsegueix reeixir-hi amb tantd'encert.Admirador de la cavalleria a la qual pertany, lanovella reflecteix amb fidelitat els usos i costumscavallerescos de la seva poca, sempre tractatsamb seriositat i respecte. Sn, sens dubte, resultatde l'observaci de la realitat molts dels episodisnovellats, que si no van passar mai exactament comels llegim, podrien haver passat: la cerimnia en quTirant s fet cavaller; les festes del casament del reid'Anglaterra, amb tota la seva magnificncia ipompa, que Martorell es complau a descriure ambdetall, amatent a deixar clar que, malgrat la sevaaparena meravellosa, tot s fet artificialment i noper art d'encantament; les justes i tornejos i elscombats a ultrana, amb les lletres de batalla que elsenvolten, el misteri i la fastuositat amb qu espresenten quatre cavallers a la cort; els cavallersvenuts que, degradats amb oprobi, abandonen lesarmes i prenen els hbits religiosos; o l'explicaci del'Ordre de la Garrotera i les campanyes militars permar i per terra, amb batalles campals iestratagemes. Observacions de la realitat tamb enels detalls, diguem-ne, ms domstics: les armes elsvestits, etc. Els lectors, per fora, s'hi havien dereconixer. Encara ms, perqu Joanot Martorell novacilla a incloure-hi episodis histrics prou conegutsdels seus contemporanis: Tirant participa enl'alliberament de l'illa de Rodes, assetjada pelsmoros i els genovesos, fet que s'havia esdevingutrealment el 1444, i del qual va ser possiblementinformat per Jaume Vilaragut, que hi va participar dedeb: reflecteix amb precisi els bndols italians quees van formar entre els partidaris de Llus d'Anjou ide Ferran de Npols per la corona del regne deSiclia a la mort d'Alfons el Magnnim, els uns ajudantl'Emperador i els altres els turcs; o inclou com a fetcentral de la novella la campanya per alliberarConstantinoble dels turcs, que, certament, l'havienconquistat molt poc abans i per l'alliberament de laqual sospiraven els seus contemporanis. D'altrabanda, en la recerca de la versemblana, Martorell faque el seu protagonista, a ms de moure's en el seumateix temps corri per una geografia real, conegudai perfectament ajustada a la cartografia i a la divisipoltico-geogrfica del moment: Anglaterra, Frana,Siclia, Rodes, Constantinoble i el nord d'frica; i finsi tot els noms de molts cavallers, cristians i moros,sn perfectament ajustats a la realitat possible del s.XV; el Gran Turc, el Sold de Babilnia (El Caire), elGran Caramany (senyors de Kermlan, emirs del'Anatlia), el duc de Lencastre (Lancaster), elprncep de Galles, el marqus de Sant Jordi, el ducde Calbria, el comte de Montoro etc. Cal, per,entendre que estem davant d'una novella i no d'unllibre d'histria. J. Martorell actua com a novellista iamb elements perfectament reals i histricsconstrueix una narraci que s, lgicament, ficci. Lams evident, s clar, l'alliberament deConstantinoble.Ara b, encara que la novella sigui versemblant irealista, no hi manquen alguns episodis fantasiosos iclarament inversemblants. Sn, per, en el conjunt dela narraci, molt breus i irrellevants. El primer,l'aparici del mtic rei Arts i la seva germanaMorgana, personatges literaris. Tanmateix, en elcontext en qu apareixen no queda prou clar si estracta d'una ficci, d'un espectacle ms de la festamagnfica que celebra l'Emperador, o si ens snoferts com a personatges reals. En canvi, laconversi de milers de musulmans al cristianisme snotriament irreal, i, sobretot, l'aventura del cavallerEsprcius, que desencanta una donzella convertidaen drac per un mgic malefici, t un carcterfantasis i meravells propi dels llibres de cavalleria.Estaven ja en l'original de Joanot Martorell o sndeguts a Mart Joan de Galba, com tendeixen acreure alguns crtics? En tot cas, la seva presencia ala novella no altera de cap manera la impressi deversemblana que el lector hi copsa de seguida, iamb la qual els coetanis de l'escriptor es devienidentificar.Tirant: personatge de carn i ossosTirant s un cavaller valent, fort, hbil amb les armes,un gran estrateg militar, amb gran nim i amb dotsde comandament innegables, a ms de ser uncortes educat i gentil. Per all que sedueix ms ellector s la seva humanitat. La novella de cavalleriahavia acostumat els lectors al model d'heroi virtus iexemplar invencible i fet d'una pea. Tirant, en canvi,se'ns presenta ms complex i ric psicolgicament iens `captiva i se'ns fa molt proper per la riquesa ivarietat dels seus comportaments, en consonnciaamb la varietat de situacions que es donen a lanovella. En definitiva, per la seva versemblana:perqu tots els seus fets sn propis delcomportament hum i dintre dels seus lmitspossibles .Tirant s un cavaller notable i un bon cap militar queven sempre i amb uns avantpassats illustres en elmn de la cavalleria. Tirant est fet de la fusta delsherois de la matria de Bretanya. La seva pertinenaal llinatge de Roca Salada, descendent del pare delmtic rei Arts, l'entronca amb una nissaga deressonncies literries de significaci prouconeguda. Tanmateix, aquesta adscripci s nomsun referent i un element d'ornamentaci literriasense cap altra conseqncia, El mateix JoanotMartorell ho indica aix pel fet de no donar aquestanotcia sin quan la novella ja est molt avanada icom una simple informaci, a la qual no dedicagaires lnies. Perqu Tirant conserva, d'aquestsprecedents, el seu carcter de cavaller virtus, valenti admirable, per viu en un mn ben real i actuasempre dins del marc del que s possible: els seuscombats individuals sn sempre contra un solcavaller, ell s desaronat sovint i la majoria devegades, com s raonable, en surt ferit i JoanotMartorell s'afanya, per boca de Diafebus, a donar-nos la ra ben lgica de les seves victries: el seuxit no es deu a una fora sobrehumana, sin a laseva capacitat de resistncia i al seu enginy. D'altrabanda, les victries militars no sn fruit de capactuaci personal decisiva, sin resultat dels seusconeixements de l'art de la guerra i, sobretot, de laseva astcia, i la majoria dels enfrontaments militarses resolen grcies a un estratagema i, a voltes,mitjanant alguna traci. Tanmateix, si en lesaventures cavalleresques Tirant es comporta dintredels lmits de la capacitat humana, s en les escenesamoroses on s'humanitza definitivament i se'ns fams atractiu, per les seves debilitats i per l'ampliregistre de situacions per qu passa. Enamoratsobtadament i irresistiblement de Carmesina laprimera vegada que la veu, el seu amor s des de l'inici ben terrenal: Tirant s'encn per la seva bellesa ise sent atret molt especialment pels pits de laPrincesa, dues pomes cristallines i les sevesrelacions sn, de fet, la histria de la frustraci d'undesig amors sexual insatisfet; davant de la Princesaes mostra tmid i poc agosarat, tan valent com s alcamp de batalla. La seva indecisi fins i tot el portade vegades a situacions que voregen el ridcul, comquan Plaerdemavida, desprs d'haver-lo introdut a lacambra de la Infanta, cansada de les sevesvacillacions, el deixa sol a les fosques, descal i encamisa, clavat al bell mig de l'habitaci durant msde mitja hora; o a situacions fora compromeses,com en l'escena en qu els dos amants snsorpresos a l'habitaci d'ella per l'Emperadriu i Tirants'amaga sota unes robes, sobre les quals sobre ellseuen la Princesa i la seva mare, o en el magnficepisodi en qu ha de fugir saltant per una terrassa ies trenca una cama. La humanitzaci de Tirant arribaa la mxima expressi en el moment de la seva mort.Perqu Tirant, contra tota la tradici literria, mor demalaltia i desprs d'haver fet testament.D'altra part, la crtica ha cregut veure en elpersonatge Tirant elements biogrfics que podrienhaver estat inspirats en alguns personatgeshistricament reals: en Geoffroy de Thoisy, cavallerborgony que va participar en l'alliberament deRodes; en el cabdill hongars Joan Hundayi, quecom Tirant a la novella havia venut els turcs quevolien prendre l'Imperi el 1448; i, sobretot, en la figurade Roger de Flor, el capit dels almogvers.Els parallelismes entre alguns episodis de la vidad'aquest i els ficticis de Tirant sn evidents:El 1302 Roger de Flor s'embarca a Siclia versConstantinoble i es posa al servei de l'Emperadorcontra els turcs. Igual que Tirant. All va ser rebuthonorablement, per amb recel i animadversi peralguns nobles senyors de l'Imperi. Episodi querecorda l'arribada de Tirant a l'antiga Bizanci: rebutamb honor per l'Emperador, per hostilitzatconstantment pel duc de Macednia, que fins i totintenta matar-lo a traci, com van fer efectivamentamb Roger de Flor.El cabdill almogver va ser nomenat Megaduc iCsar de l'Imperi (ni ms ni menys com Tirant a lanovella), i es va casar amb una neboda del'Emperador (Tirant s'esposa, i noms la mort liimpedeix casar-s'hi, amb la filla de l'Emperador).Roger de Flor, finalment, va morir assassinat a laciutat d'Andrinpolis. I s en aquesta ciutat on morTirant, tot i que en circumstncies diferents.Tirant, per, s un personatge de ficci, hum i benperfilat psicolgicament que, sens dubte, recullelements biogrfics de personatges rigorosamenthistrics. Tamb aqu s clara la voluntat de J.Martorell de fer versemblant la novella ambcomportaments ajustats a la mesura humana i ambelements biogrfics que devien ser prou conegutsdels seus contemporanis.Els altres personatges de la novella, tot i queclarament individualitzats i amb comportamentsplausibles, estan menys dibuixats que Tirant. Noobstant aix estan clarament caracteritzats.L'Emperador troba el contraps a la seva dignitatimperial en comentaris fora colloquials i familiars; ola Viuda Reposada, una dida severa, que estransforma, sobtadament enamorada de Tirant, fins aextrems grotescos, com en lescena en qu esdespulla i suplica les carcies del cavaller. Entre totsells, per, plens de vida i amb comportamentsajustats a les situacions, destaca per mrit propiPlaerdemavida, possiblement el personatge mssimptic i entremaliat de la narraci s curisobservar que aquesta donzella, imprescindible en elsamors de Tirant i Carmesina, graciosa, sovintdesvergonyida i sempre intencionada en els afersertics, s l'nica que no viu aventures sexuals.Sembla com si el seu erotisme es satisfs amb unamena de contemplaci fsica i mental de lesaventures dels altres.I Carmesina? Ah!, ella s un personatge encisador,malgrat que, possiblement s el de menyscomplexitat psicolgica de tota la novella, mogudanicament per la idea de preservar la seva virginitat.Una actitud simple i unidireccional que contrastavivament amb la complexitat de la seva mare.l'Emperadriu, que portes enfora mant una imatgedignitat, honestedat i noblesa, i portes endins eslliura amb una alegria juvenil a l'adulteri amb el joveHiplit, en una relaci de marcades connotacionsincestuoses. L'actitud unidireccional de Carmesina,per, est plenament justificada a la novella. Enprimer lloc, perqu s justament aquest fet el quemant la tensi dels episodis amorosos. I en segonlloc i no per aix menys important, perquCarmesina, de fet, exigeix de Tirant com a princesaimperial que s una posici social que ell noms potguanyar vencent els turcs i, doncs, a la fi de lanovella.Tots aquests comportaments, com s obvi, no tenenres de convencional ni arquetpic i sn, en canvi, unclar reflex de la rica i complexa psicologia delsssers humans.Humorisme i sensualitatSn, com ja s'ha dit al llarg d'aquestes pgines, doselements sense els quals el Tirant no seria el que s.Insinuats a la primera part, es converteixen en un tretessencial a partir de l'estada de Tirant a Siclia. I laseva presncia s cabdal perqu la lectura siguiatractiva i divertida.Joanot Martorell, home bregs que sempre dintred'un to innovador i versemblant no vacilla a fer queTirant traspassi el cap del seu oponent entrant-li ladaga per l'ull, o que es complau a explicar-nos en tosolemne les cerimnies d'un torneig fastus, stamb capa d'observar la realitat des d'unaperspectiva faceciosa: en les bajanades del prncepFelip, en l'episodi en qu l'Emperador, espasa enm, busca una rata que la Princesa s'ha inventat perdisfressar la presncia de Tirant a la seva habitaci,o en fer que el filsof de Calbria, suposadament unhome reposat i d'esperit assossegat, mati en unabaralla, i contra tota lgica, un rufi acostumat abregues i batusses. Un humorisme, d'altra banda,que sovint s'empelta de sensualitat en les escenesamoroses, com en l'episodi en qu Plaerdemavidafa que Tirant es fiqui al llit de Carmesina i ella,situada al capal, posa el seu cap entre els delsamants i parla perqu la princesa cregui que s ellaqui jeu al seu costat, i Tirant pugui acariciar-la a plaerseu. Aquesta sensualitat, gaireb sempre divertida isempre atrevida, abraa una gamma de situacionstan variades com la delicadesa ms o menyspudorosa i la subtilitat cortesana d'episodis comaquell en qu Carmesina no permet a Tirant que libesi la m per la part de fora, per li ofereix la palmaamb una explicaci transparentment intencionada, eldileg entre Tirant i Carmesina que en presncia detots es diuen els seus sentiments aprofitant laidentitat fontica del valenci entre "l'amar" i "la mar",o la declaraci de Tirant a travs d'un mirall; el ridcul,amb l'escena del bany de la Viuda Reposada, il'erotisme, amb el de Carmesina; la picardia constantde Plaerdemavida, manifestada genialment en elrelat del somni de la donzella al castell de Malve,l'astcia amb que amaga que Estefania no s vergeposant uns gatets a la finestra de la seva habitaci lanit de bodes perqu amb els seus miols amaguin lamanca de crits d'Estefania, o tamb en l'episodi de1a cala i la sabata que es fa brodar Tirant, i amb lesquals ha tocat el "lloc vedat" de Carmesina; il'atrevida -i no tan innocent alegria amb quEstefania es lliura a Diafebus, per "de la cintura enamunt" o quan Carmesina, que s'ha negatreiteradament a satisfer Tirant, li demana que li besiels pits, amagada sota el llenol, o la de Tirant quan,dient "preneu pacincia" subjecta les mans deRicomana perqu el Prncep Felip pugui acariciar-lalliurement .Aquests elements, d'un erotisme no disfressat quesn tan freqents al Tirant, havien estat ja utilitzats enalgunes novelles de cavalleria, com per exemple LaHistria de l'esforat cavaller Partinobles, del s. XIIen que el comte, esverat perqu de sobte descobreixque no est sol al llit, i amb la intenci, diu, de sabersi s dona o esperit maligne, palpa minuciosamentl'entremaliada princesa de Constantinoble, mentreella, fent se l'adormida, el deixa fer, i acaben perdenttots dos la virginitat. Per en el Tirant sn tanfreqents, tan variats, tan ben narrats, tan prxims allector i tan ben integrats a la novella que en sn unelement constitutiu absolutament impossibled'oblidar i part fonamental del seu realisme, i, s clar,un dels atractius ms poderosos de la seva lectura,per raons bvies.Fortuna i sentit de la novellaTirant lo Blanc s, sobretot, una novella de cavallers,escrita per un cavaller que participa daquest mn isel pren molt seriosament. Per s molt probableque all que va seduir i continua seduint els seuslectors no sigui laspecte cavalleresc, sin el fet deser, en paraules de Cervantes: "un tesoro decontento y una mina de pasatiempos". Divertit idesvergonyit. I s potser aix, tamb, que explica elseu xit : en la primera edici, el 1490, se'n vanpublicar 750 exemplars, i en la segona, el 1497, 300.Un xit, d'altra banda, que sembla que cal situar, moltespecialment, entre el pblic femen. Almenys aix sel que sembla deduir-se dels rastres que hem trobat:aix el Tirant s objecte de conversa entre damesdesvagades al Somni de Joan Joan del tambvalenci Jaume Gasull. I Joan Llus Vives, el 1524, enel seu De Institutione christianae feminae, on esblasmen els llibres profans ms llegits a Europa, nodubta a llanar un violent atac contra el Tirant i elconsidera poc recomanable a dones: senyal, doncs,que el llegien. I tampoc no podem oblidar que laprimera traduci-versi a l'itali de la novella, feta el1501 per Corregio, es fu a petici d'Isabel d'Este,marquesa de Mantua; o que Caterina de Rssia esdeclara en les seves memries una lectoraentusiasta del cavaller Tirant. Al s. XVIII va sertraduda al francs i modernament ho ha sigut alangls i a lholands, entre altres.Estem, doncs, davant d'una extraordinria novellade cavallers en qu l'element festiu atrapa el lector. Apartir d'un propsit seris i exemplar les ganes deviure acaben per imposar-se a la novella de maneraque acaben per dominar-la i en certa mesural'allunyen, sense desmentir-lo, per, del propsitinicial d'exalar la cavalleria. No es pot oblidar elcontrast clar entre la dedicatria i el prleg, i laprimera part de la novella, amb la resta. Els primerssn d'un to seris de defensa de la cavalleria que nopot ser obviat. I el "Tirant a Anglaterra", amb lahistria del comte de Varoic i la fastuositat de lesfestes, tradueixen aquell esperit. Tanmateix, aquestto, sense desaparixer mai del tot, perdprotagonisme per traspassar-lo al mn cortes,entremaliat i atrevit. La vida s'imposa per damunt delrgid marc cavalleresc.Per acabar, cal considerar la hiptesi de si el sentitltim de la novella no pot trobar-se en elreconeixement dolgut del cavaller Joanot Martorellque el mn de la cavalleria ha arribat a la seva fi.D'aquesta manera el Tirant, aspectes festius a part,seria tant la defensa del mn de la cavalleria, com elreconeixement dels canvis que el duen a la seva mort: o no s, potser, significatiu que els grans fets deTirant siguin dues grans mentides, mostra de laincapacitat de la cavalleria cristiana, com sn lacristianitzaci del Nord d'frica i l'alliberament deConstantinoble? I la mort del mateix Tirant, a bandael seu realisme indit en les novelles de cavalleria,no pot tenir una interpretaci en aquesta orientaci ?Al cap i a la fi, el cavaller, Tirant, mor i quiaconsegueix triomfar - i esdev no res menys queEmperador- , Hiplit, no ho fa justament per lesseves virtuts de cavalleria.Jordi Tiena(Aprofito en aquestes pgines treballs meusanteriors, especialment la Introducci de la mevaversi modernitzada del Tirant lo Blanc, publicadaper Editorial Laertes, Barcelona 1989, a qui agraeixoque lhagi cedit per a aquesta edici).Tirant lo BlancDedicatriaA honor, llaor e glria de Nostre Senyor DuJesucrist e de la gloriosa sacratssima vergeMaria, mare sua, senyora nostra, comena lalletra del present llibre apellat Tirant lo Blanc,dirigida per Mossn Joanot Martorell, cavaller, alserenssimo Prncep Don Ferrando de Portugal.Molt excellent, virtus e gloris Prncep, Reiexpectant:Jatsia per vulgada fama fos informat de vostresvirtuts, molt majorment ara he hagut notciad'aquelles, per vostra senyoria voler-me comunicar edisvetlar vostres virtuosssims desigs sobre los fetsdels antics virtuosos e en fama molt gloriososcavallers dels quals los poetes e historials han enses obres comandat perpetuant llurs recordacions evirtuosos actes. E singularment los molt insignesactes de cavalleria d'aquell tan fams cavaller, que,com lo sol resplandeix entre los altres planetes, aixresplandeix aquest en singularitat de cavalleria entreels altres cavallers del mn, apellat Tirant lo Blanc,qui per sa virtut conquist molts regnes e provnciesdonant-los a altres cavallers, no volent-ne sin la solahonor de cavalleria. E ms avant conquist totl'imperi grec, cobrant-lo dels turcs qui aquell haviensubjugat a llur domini dels crestians grecs.E com la dita histria e actes del dit Tirant sien enllengua anglesa, e a vostra illustre senyoria sia estatgrat voler-me pregar la girs en llengua portuguesa,opinant, per jo sser estat algun temps en l'illad'Anglaterra, degus millor saber aquella llengua quealtri; les quals pregries sn estades a mi moltacceptables manaments; com ja jo sia per mon ordeobligat manifestar los actes virtuosos dels cavallerspassats, majorment com en lo dit tractat sia moltestesament lo ms de tot lo dret e orde d'armes e decavalleria; e jatsia, considerada ma insuficincia eles curials e familiars ocupacions qui obsten, e lesadversitats de la noble fortuna qui no donen reps ala mia pensa, d'aquest treball justament excusar-mepogus, emper, confiant en lo sobiran B, donadorde tots los bns, qui ajuda als bons desigs suplint lodefalliment dels desitjants, e porta los bons propsitsa degudes fins, e vostra senyoria qui per sa virtutcomportar los defalliments, aix en estil com enorde, en lo present tractat per mi posats perinadvertncia, e pus verdaderament ignorncia,m'atrevir expondre, no solament de llengua anglesaen portuguesa, mas encara de portuguesa en vulgarvalenciana, per o que la naci d'on jo s natural se'npuixa alegrar e molt ajudar per los tants e taninsignes actes com hi sn; suplicant vostravirtuosssima senyoria accepteu com de servidorafectat la present obra car si defalliments alguns hisn, certament, senyor, n's en part causa la ditallengua anglesa, de la qual en algunes partides simpossible poder b girar los vocables, atenent al'afecci e desig que contnuament tinc de servirvostra redubtable senyoria, no havent esguard a laruditat de l'ordinaci e diferncia de sentncies, a fique per vostra virtut la comuniqueu entre elsservidors e altres perqu en pugueu traure lo fruit quees pertany, movent los coratges d'aquells a no dubtarlos aspres fets de les armes, e pendre honorosospartits endreant-se a mantenir lo b com per quimilcia fon trobada.No res menys a la cavalleria moral donar llum erepresentar los escenacles de bons costums,abolint la textura dels vicis e la ferocitat delsmonstruosos actes. E perqu en la present obra altrino puixa sser increpat si defalliment alg trobat hiser, jo, Joanot Martorell, cavaller, sols vull portar locrrec, e no altri ab mi; com per mi sols sia estadaventilada a servei del molt illustre Prncep e senyorRei expectant Don Ferrando de Portugal la presentobra, e comenada a dos de giner de l'any milquatre-cents e seixanta.PrlegCom evident experincia mostra, la debilitat de lanostra memria, sotsmetent fcilment a oblivi nosolament los actes per longitud de temps envellits,mas encara los actes frescs de nostres dies, s estatdoncs molt condecent, til e expedient deduir enescrit les gestes e histries antigues dels hmensforts e virtuosos, com sien espills molt clars,exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segonsrecita aquell gran orador Tulli.Llegim en la Santa Escriptura les histries e santsactes dels sants pares, del noble Josu e dels Reis,de Job e de Tobies, e del fortssim Judes Macabeu.E aquell egregi poeta Homero ha recitat les batallesdels grecs, troians e de les amazones; Titus Lvius,dels romans: d'Escipi, d'Anibal, de Pompeu,d'Octovi, de Marc Antoni e de molts altres. Trobamescrites les batalles d'Alexandre e Dari; lesaventures de Lanalot e d'altres cavallers; les faulespotiques de Virgili, d'Ovidi, de Dant e d'altrespoetes; los sants miracles e actes admirables delsapstols, mrtirs e altres sants; la penitncia de SantJoan Baptista, Santa Magdalena e de Sant Pauermit, e de Sant Antoni, e de Sant Onofre, e deSanta Maria Egipcaca. E moltes gestes einnumerables histries sn estades compilades pertal que per oblivi no fossen delides de les penseshumanes.Mereixedors sn d'honor, glria e de fama e contnuabona memria los hmens virtuosos, e singularmentaquells qui per la repblica no han recusat sotsmetrellurs persones a mort, perqu la vida d'aquells fosperpetual per glria. E llegim que honor sens exercicide molts actes virtuosos no pot sser adquirida; efelicitat no pot sser atesa sens mitj de virtuts. Loscavallers animosos volgueren morir en les batallesans que fugir vergonyosament. La santa dona Judicab nimo viril gos matar Holofernes par delliurar laciutat de l'opressi d'aquell. E tants llibres sn estatsfets e compilats de gestes e histries antigues, queno seria suficient l'enteniment hum compendre eretenir aquelles.Antigament, l'orde militar era tengut en tantareverncia, que no era decorat d'honor de milciasin lo fort, anims, prudent e molt expert en l'exercicide les armes. Fortitud corporal e ardiment se volexercir ab saviesa: com, per la prudncia e indstriadels batallants, diverses vegades los pocs hanobtesa victria dels molts, la saviesa e astcia delscavallers ha bastat aterrar les forces dels enemics. Eper o foren per los antics ordenades justes etorneigs, nodrint los infants de poca edat en l'exercicimilitar, perqu en les batalles fossen forts eanimosos, e no haguessen terror de la vista delsenemics. La dignitat militar deu sser molt decorada,perqu sens aquella los regnes e ciutats no es poriensostenir en pau, segons que diu lo gloris Sant Llucen lo seu Evangeli. Mereixedor s, doncs, lo virtuse valent cavaller d'honor e glria, e la fama d'aquellno deu preterir per longitud de molts dies. E comentre los altres insignes cavallers de gloriosarecordaci sia estat aquell valentssim cavaller Tirantlo Blanc, del qual fa especial commemoraci lopresent llibre, per o d'aquell, e de les suesgrandssimes virtuts e cavalleries, se fa singular eexpressa menci individual, segons reciten lessegents histries.PART ITirant a AnglaterraI. Comena la primera part del llibre de Tirant, laqual tracta de certs virtuosos actes que fu locomte Guillem de Varoic en los seusbenaventurats darrers dies.En tan alt grau excelleix lo militar estament, quedeuria sser molt reverit si los cavallers observavenaquell segons la fi per qu fonc institut e ordenat. Eper tant com la divina Providncia ha ordenat e liplau que los set planets donen influncia en lo mn etenen domini sobre la humana natura, donant-losdiverses inclinacions de pecar e viciosament viure,emper no els ha tolt l'universal Creador lo francarbitre, que si aquell s ben regit les poden,virtuosament vivint, mitigar e venre, si usar volen dediscreci; e per o, ab lo divinal adjutori, serdepartit lo present llibre de cavalleria en set partsprincipals, per demostrar l'honor e senyoria que loscavallers deuen haver sobre lo poble.La primera part ser del principi de cavalleria; lasegona ser de l'estament e ofici de cavalleria; loter s de l'examen que deu sser fet al gentilhom ogeners qui vol rebre l'orde de cavalleria; lo quart sde la forma com deu sser fet cavaller; la cinquenas qu signifiquen les armes del cavaller; la sisenas dels actes e costumes que a cavaller pertanyen; lasetena e darrera s de l'honor que deu sser feta alcavaller. Les quals set parts de cavalleria serandedudes en certa part del llibre. Ara, en lo principi,se tractar de certs virtuosos actes de cavalleria quefu l'egregi e estrenu cavaller, pare de cavalleria, locomte Guillem de Varoic en els seus benaventuratsdarrers dies.II. Com lo comte Guillem de Varoic proposd'anar al Sant Sepulcre e manifest a laComtessa e als servidors la sua partida.En la frtil, rica e delitosa illa d'Anglaterra habitava uncavaller valentssim, noble de llinatge e molt ms devirtuts, lo qual per la sua gran saviesa e alt enginyhavia servit per llong temps l'art de cavalleria abgrandssima honor, la fama del qual en lo mn molttrimfava, nomenat lo comte Guillem de Varoic.Aquest era un cavaller fortssim qui en sa viril joventuthavia experimentada molt la sua noble persona enl'exercici de les armes, seguint guerres aix en marcom en terra, e havia portades moltes batalles a fi.Aquest s'era trobat en set batalles campals on hihavia rei o fill de rei, i de deu mlia combatents enss,e era entrat en cinc llices de camp clos, u per u, e detots havia obtesa victria gloriosa.E trobant-se lo virtus Comte en edat avanada decinquanta-cinc anys, mogut per divinal inspiraci,propos de retraure's de les armes e d'anar enperegrinaci e de passar a la casa santa deJerusalem, on tot cristi deu anar, si li s possible,per fer penitncia e esmena de sos defalliments. Eaquest virtus Comte hi volgu anar havent dolor econtricci de moltes morts que en la joventut suahavia fetes, seguint les guerres e batalles on s'eratrobat.E feta la deliberaci, en la nit manifest a laComtessa, muller sua, la sua breu partida, la qual hopres ab molta impacincia, per b que fos moltvirtuosa e discreta, per la molta amor que li portava;la feminil condici promptament no pogu resistirque no demostrs sser molt agreujada.Al mat, lo Comte se fu venir davant tots sosservidors, aix hmens com dones, e dix-lossemblants paraules:-Mos fills e fidelssims servidors, a la majestat divinaplau que jo m'he a partir de vosaltres, e la miatornada m's incerta, si a Jesucrist ser plasent, e loviatge s de grandssim perill, per qu ara de presentvull satisfer a casc de vosaltres lo bon servir que fetm'haveu.E fu-se traure una gran caixa de moneda e a cascde sos servidors don molt ms que no devia, quetots ne restaren molt contents. Aprs fu donaci a laComtessa de tot lo comdat, a totes ses voluntats, sib es tenia un fill de molta poca edat. E havia fet ferun anell d'or ab les armes sues e de la Comtessa, loqual anell era fet ab tal artifici, que es departia pelmig restant cascuna part anell sancer, e, ab la meitatde les armes de casc, com era ajustat, semostraven totes les armes.E complit tot lo desss dit, gir's a la virtuosaComtessa e ab cara molt afable fu-li principi abparaules de semblant estil.III. Com lo Comte manifest a la Comtessa samuller la sua partida; e les raons que li fa, e loque ella replica.-Experincia manifesta que tinc de vostra verdaderaamor e condici afable, muller senyora, me fa sentirmajor dolor que no sentira, car per la vostra moltavirtut jo us ame de sobirana amor, e grandssima sla pena e dolor que la mia nima sent com pens en lavostra absncia; per la gran esperana que tinc mefa aconhortar, havent notcia de vostres virtuosesobres, que s cert que ab amor e pacincia pendreula mia partida, e, Du volent, lo meu viatge,mitjanant les vostres justes pregries, prestamentser complit e s'augmentar la vostra alegria. Jo usdeixe senyora de tot quant he, e us prec que tingauper recomanats lo fill, los servidors, vassalls e lacasa; e veu's ac una part de l'anell que jo he fet fer;prec-vos carament que el tingau en lloc de la miapersona e que el guardeu fins a la mia tornada.-Oh trista de mi! dix l'adolorida Comtessa. Eser veritat, senyor, la vostra partida que faau sensmi? Almenys feu-me grcia que jo vaja ab vsperqu us puga servir, car ms estime la mort queviure sens vostra senyoria; e si lo contrari feu, lo jornque finar los meus darrers dies no sentir majordolor de la que ara sent; e a tot mon seny desitgesentsseu l'extrema pena que lo meu adolorit corsost, com pens en l'absncia vostra. Digau-me,senyor, s aquest lo goig e consolaci que joesperava de vostra senyoria? Aquest s lo conhortd'amor e fe conjugal que jo tenia en vs? Oh mserade mi! On s la mia grandssima esperana, que jotenia, que lo restant de ma vida aturs la senyoriavostra ab mi? E no havia prou durat lo meu adoloritviduatge? Oh trista de mi, que tota la mia esperanaveig perduda! Vinga la mort, puix res no em potvaler, vinguen trons e llamps e gran tempesta, per oque lo meu senyor ature que no es puga partir de mi!-Oh Comtessa e senyora!, de mi jo b conec que lavostra extrema amor vos fa passar los lmits de lavostra gran discreci dix lo Comte; e deveuconsiderar que com Nostre Senyor Du fa la grciaal pecador, que el fa venir a notcia de sos pecats edefalliments, e vol fer penitncia d'aquells, que lamuller qui ama tant lo seu cos, deu amar molt msl'nima, e no li deu contrastar, ans deu fer grcies aNostre Senyor Du com l'ha volgut illuminar; emajorment jo, qui s tan gran pecador, que en lotemps de les guerres he fets molts mals e dans amoltes gents. E no val ms, puix me s apartat deles grans guerres e batalles, que em d tot al serveide Du e faa penitncia de mos pecats, que noviure en los mundanals negocis?-Bona cosa seria aqueixa dix la Comtessa,emper veig que aquest clzer de dolor a beure s'ha,e tan amarg s per a mi, qui s estada tant detemps, que no es poria recitar, orfe de pare e demare e viuda de marit e senyor viu, e ara quepensava que la mia fortuna fos passada, e tots lospassats mals haguessen remei, e veig que les miestristes dolors augmenten; per qu por dir que no emresta sin aquest miserable de fill en penyora de sonpare, e la trista de mare s'haur a conhortar ab ell.Pres lo petit fill per los cabells e tir'ls-hi, e ab la m lidon en la cara dient-li:-Mon fill, plora la dolorosa partida de ton pare, efars companyia a la trista de ta mare.E lo petit infant no havia sin tres mesos que era nat,e pres-se a plorar. Lo Comte, qui vu plorar la maree lo fill, pres en si molt gran congoixa, e volent-laaconhortar no pogu retenir les llgrimes de la suanatural amor, manifestant la dolor e compassi quetenia de la mare e del fill, e per bon espai estiguque no pogu parlar, sin que tots tres ploraven.Com les dones e donzelles de la Comtessa veren fertan extrem plor als tres, mogudes de gran compassise prengueren totes a plorar e fer granslamentacions, per la molta amor que li portaven a laComtessa.Les dones d'honor de la ciutat, sabent que lo Comtedevia partir, anaren totes al castell per pendre soncomiat; com foren dins en la cambra, trobaren que loComte estava aconhortant la Comtessa.Com la Comtessa vu entrar les honrades dones,esper que es fossen assegudes; aprs dixsemblants paraules:-Mitigant los treballosos assalts que en lo feminilcoratge desesperades eleccions e molts greusenuigs procurant infonen, gran s l'aturmentat esperitmeu, per on les mies injustes afliccions poden sserper vosaltres, dones d'honor, conegudes. Eacompanyant les mies doloroses llgrimes e aspressospirs, venuts per la mia justa querella, presentenl'aflicci e obra per l'execuci que tal sentiment losmanifesta. A vosaltres, doncs, dones casades,endrece los meus plors, e les mies greus passionssignifique, per on los meus mals, faent-los vostres,ab mi us dolgau, com semblant cas com lo meuseguir vos puga, e dolent-vos del vostre, qui us potvenir, haureu compassi del meu, qui m's present, eles orelles dels llegints la mia dolor tal senyal facen,per on dels mals qui m'esperen me planguen, puixfermetat en los hmens no es troba. Oh mort cruel!Per qu vns a qui no et vol e fuigs als qui etdesitgen?Totes aquelles dones d'honor se llevaren esuplicaren a la Comtessa que fos de sa merc quedons espai a la sua dolor, e, ab lo Comte ensems,aconhortaven-la en la millor manera que podien, aella pres-se a dir:-No s novella cosa a mi abundar en llgrimes, comaquest sia mon costum, car en diversos temps eanys que lo meu senyor era en les guerres deFrana, a mi no s estat dia freturs de llgrimes; e,segons veig, lo restant de ma vida haur de passarab noves lamentacions, e millor fra per a mi passsma trista vida en dorment, perqu no sents les cruelspenes qui em turmenten, e com a lacerada de talviure, fora de tota esperana de consolaci dir: losSants gloriosos prengueren martiri per Jesucrist e joel vull pendre per vostra senyoria, qui sou monsenyor, e d'ac avant tot lo que plasent vos sia, puixfortuna alre no em consent per sser-me vs marit esenyor. Emper, vull que vostra senyoria spia tantde mi que absenta de vs estic en infern, e prop devs en parads.Acabant la Comtessa les sues doloroseslamentacions, parl lo Comte en la segent forma.IV. Raons de consolaci que lo Comte fa a laComtessa e lo que ella replica en lo comiat; ecom lo Comte an en Jerusalem.-Gran s la contentaci que la mia nima t de vs,Comtessa, del so de les darreres paraules quem'haveu ara dites, e, si a la majestat divina serplasent, la mia tornada ser molt presta en augmentde vostra alegria a salut de la mia nima. E onsevullaque jo sia, la mia nima ser ab vs contnuament.-Quina consolaci puc jo haver de la vostra nimasens lo cos? dix la Comtessa. Mas b s certaque per amor del fill sereu en record alguna volta demi, car amor de lluny e fum d'estopa tot s u. Voleuque us diga, senyor?: ms s la mia dolor que no sla vostra amor, cas si fos aix com la senyoria vostradiu, crec restareu per l'amor mia. Mas, qu val almoro la crisma si no coneix la sua error? Qu val ami amor de marit sens res valer?-Comtessa senyora dix lo Comte, voleu quedonem fi a paraules? Que a mi s forat de partir, el'anar e lo restar est en la vostra m.-Puix ms no puc fer dix la Comtessa, entrar-me'nhe en la mia cambra, plorant la mia tristadesaventura.Lo Comte pres dolors comiat d'ella, besant-lamoltes voltes, llanant dels seus ulls vives llgrimes,e de totes les altres dames pres comiat ab dolorinefable. E com se'n part no se'n volgu portar sinun sol escuder.E partint de la sua ciutat de Varoic recoll's en unanau, e navegant ab prsper vent, per son discurs detemps ell arrib en Alexandria ab bon salvament. Eeixit en terra ab bona companyia fu la via deJerusalem, e junt en Jerusalem, ell confess b ediligentment sos pecats e reb ab grandssimadevoci lo precis cos de Jesucrist. Aprs entr pervisitar lo sant sepulcre de Jesucrist e aqu fu moltfervent oraci ab moltes llgrimes e ab gran contricide sos pecats, d'on meresqu obtenir la santaperdonana.E havent visitats tots los altres santuaris qui sn enJerusalem, e tornat en Alexandria, recoll's en unanau e pass en Vencia, e essent junt en Vencia,don tots quants diners li eren restats a l'escuder,perqu l'havia ben servit, e colloc'l en matrimoniperqu no es curs de tornar en Anglaterra; e fuposar fama a l'escuder com era mort, e giny abmercaders que escriviren en Anglaterra com locomte Guillem de Varoic era mort tornant-se'n de lacasa santa de Jerusalem.Sabent la virtuosa Comtessa tal nova, fonc moltatribulada e fu molt desmoderat dol, e fu-li fer lesobsquies que un tan virtus cavaller era mereixedor.Aprs, per discurs de temps, lo Comte se'n torn enla sua prpria terra, tot sol, ab los cabells llargs fins ales espatles e la barba fins a la cinta tota blanca, evestit de l'hbit del gloris Sant Francesc, vivintd'almoines; e secretament se pos en una devotaermita de Nostra Dona, senyora nostra, la qualdistava molt poc de la sua ciutat de Varoic.Aquesta ermita estava en una alta muntanya, moltdelitosa d'arbres de gran espessura, ab una moltlcida font qui corria. Aquest virtus Comte s'eraretret en aquesta deserta habitaci, fent solitria vidaper fugir als mundanals negocis, a fi que de sosdefalliments pogus fer condigna penitncia. Eperseverant en sa virtuosa vida, vivint d'almoines,una volta la setmana ell anava a la sua ciutat deVaroic per demanar caritat, e, desconegut per lesgents, per la gran barba e cabells llongs que ellportava, sollicitava ses almoines e anava a lavirtuosa Comtessa, muller sua, per demanar-li caritat,la qual, veent-lo ab humilitat tan profunda demanar-lialmoina, li feia dar molt ms caritat que a tots losaltres pobres; e aix pass per algun temps la suapobra e miserable vida.V. Com lo rei de Canria, ab gran estol, pass enl'illa d'Anglaterra.Segu's aprs que lo gran rei de Canria, jovefortssim, ab la viril inquieta joventut de noblesesperances guarnida, sempre aspirant a honorosavictria, fu gran estol de naus e de galeres e passa la noble illa d'Anglaterra ab gran multitud de gents,per o com algunes fustes de corsaris havien robatun lloc seu. Pres en si molt gran ira e inflamat de gransuprbia perqu alg havia tengut gosar d'enutjar-lo,ab molt gran armada part de la sua terra, e navegantab prsper vent arrib en les frtils e pacfiques ribesd'Anglaterra; e en l'escura nit tot lo replegat estold'Anglaterra; e en l'escura nit tot lo replegat estolentr dins lo port d'Antona e ab gran astciadesembarcaren, e tota la morisma isqu en terra,sens que per los de l'illa no foren sentits. Com forentots en terra, ordenaren llurs batalles e comenaren acrrer per l'illa.Lo pacfic Rei, sabuda la mala nova de llur venguda,ajust la ms gent que pogu per resistir-los e donbatalla als moros, on hagu molt gran conflicte: quehi mor molta gent d'una part e d'altra, e molt msdels cristians. E per o com los moros eren moltsms, llevaren lo camp, e l'angls Rei fonc romput es'hagu a retraure ab la gent que restada li era, erecoll's dins una ciutat qui es nomena Sant Tomsde Conturberi, all on jau lo seu sant cos.Lo rei d'Anglaterra torn ajustar ms gent e sab quelos moros anaven conquistant per l'illa, fent morirmolts cristians, e desonint dones e donzelles eposant-les totes en captivitat. Com lo cristianssimRei sab que los moros havien de passar prop d'unaribera d'aigua, ms-se en un pas a l'hora de la mitjanit, emper tan secretament no es fu, que no restque los moros n'hagueren sentiment e detingueren-se fins que fonc lo dia clar; donaren-los molt cruelbatalla, en la qual moriren molts cristians, e los quivius restaren fugiren ab l'infortunat Rei, e lo rei mororest en lo camp.Gran fonc la desaventura d'aquest Rei cristi, quenou batalles perd, una aprs d'altra, e s'hagu aretraure dins la ciutat de Londres e all se fu fort.Com los moros ho saberen, posaren-li siti entorn dela ciutat, e donaren-hi prestament un bon combat,que entraren e prengueren fins a la meitat del pont. Ecascun dia s'hi feien de molts bells fets d'armes,emper a la fi l'afligit Rei hagu d'eixir per fora deLondres per la gran fam que hi havia, e fu la via deles muntanyes de Gales, e pass per la ciutat deVaroic.Com la virtuosa Comtessa sab que lo Rei veniafugint e molt desaventurat, fu aparellar per aquellanit viandes e tot lo que mester havien. La Comtessa,com a dona de gran prudncia, pens com poriarestaurar la sua ciutat que no es perds tan prest; ecom vu lo Rei, dix-li semblants paraules:-Virtus senyor, en gran aflicci veig posada lasenyoria vostra e a tots quants en aquesta illa som;emper, senyor, si vostra altesa volr aturar enaquesta vostra ciutat e mia, la trobareu abundosa deviures e de totes coses necessries per a la guerra,car mon senyor e marit, En Guillem de Varoic, quiera comte d'aquesta terra, forn esta ciutat e lo castellaix d'armes com de bombardes, ballestes ecolobrines, e espingardes e molta altra artelleria; e ladivina Bondat per sa clemncia, qui ens ha datsquatre anys segents molt gran abundncia delsfruits de la terra. Per qu, la senyoria vostra pot acsegurament estar.Resps lo Rei:-Comtessa, a mi par que vs me donau bon consell,pus la ciutat s tan fort e ben proveda de totes cosesnecessries a la guerra, e tota hora que jo me'n vullaanar ho por ben fer.-S, Santa Maria, senyor dix la Comtessa: posatcas que los moros fossen molts ms que no sn, perfora han de venir per lo pla, que per l'altra part nopoden per lo gran riu que hi s, qui fir a lesmuntanyes de Gales.-Molt s content dix lo Rei de restar ac, e us prec,Comtessa, que vs doneu orde que la mia host absos diners sia ben proveda de les cosesnecessries.De continent la virtuosa Comtessa se part del Rei abdos donzelles, e ab los regidors de la ciutat an perles cases, fent traure forment e civades e tot lo quehavia necessari. Com lo Rei e tots los altres verentan gran abundncia de totes coses, foren moltcontents, en especial de la molta diligncia de lavirtuosa Comtessa.Com los moros saberen que lo Rei s'era partit de laciutat de Londres, seguiren-lo fins que saberen ques'era recollit dins la ciutat de Varoic. Los moros, fentaquella via, combateren un castell e prengueren-lo,qui es nomenava Alimburg, qui era a dues lleges onestava lo Rei. E ja que havien conquistat una granpart del regne, e lo dia de Sant Joan, lo rei moro, perfer alegria, venc ab tot son poder davant la ciutat deVaroic. L'afligit Rei cristi, veent-se ab l'esperanaperduda, no sab qu pogus fer: puj-se'n alt enuna torre del castell, mirant la gran morisma quicremaven e destruen viles e castells, faent morirtants crestians com podien, aix hmens com dones.Los qui campar podien venien cridant e correntdevers la ciutat, qui de bona mitja llegua los podienben sentir los mortals crits que daven, per lo granperdiment que feien, per o com los convenia demorir o d'sser catius en poder d'infels.E estant en tal manera, lo Rei, mirant la morisma e logran dan que feien, de grandssima dolor pensavamorir, e no podent ms mirar la sua desolaci,davall de la torre on estava e entr-se'n dins un petitretret, e aqu comen de llanar dolorosos sospirs,e los seus ulls destillant vives llgrimes, faent lesmajors lamentacions que un home jams pogus fer.Los cambrers qui estaven fora del retret, estavenescoltant lo dol que lo Rei feia, e com hagu moltplorat e lamentat, fu principi a semblants paraules.VI. Lamentaci que fu lo Rei.-Si a Du plasent pot sser que jo ms que viventmiserable sia envergonyit, vinga la mort sobre mi, quis lo darrer remei de tots los mals; car a mi creixeninfinits sospirs, tants e tals, que si virtut no emresists, abreujaria los dies meus. Oh de mi,desaventurat Rei, que tot lo mn mos dans a pietatmouen, e tan pocs advocats en ma justa causa trobe!Oh Rei sobir de glria, si la passi e poc sabervivament les mies fatigues a dir no em donen lloc,supleix tu, Senyor, los defectes de la mia ignorncia,puix tan ample a clar cam te mostra la mira justcia!E no vulles, Senyor, per la tua pietat e misericrdia,que aquest teu poble cresti, encara que sia granpecador, no permeta la tua clemncia que sia afligitper la morisma, mas conserva'l e defn-lo, e siaredut al teu sant servei, perqu et puga servir edonar llaor e glria. Car en tal punt estic com lotreballat mariner, que fallint-li aquell port a onesperana de reps presumia, per o recorrec a tu,sacratssima Mare d'aquell Du Jess, que em vul