INFORME 2012

2

1. Presentació.

2. Informe sobre les actuacions del Síndic de Greuges de Cornellà:

2.1. Resum estadístic de les queixes i consultes.

2.2. Iniciatives d’Ofici i Recomanacions.

2.3. Altres activitats del Síndic de Greuges.

3. Resum de les Consultes ateses (Quadre).

4. Resum dels expedients de Queixes tramitats:

4.1. Resolució de queixes iniciades al 2011.

4.2. Comentari General.

4.3. Activitats.

4.4. Ciutadania.

4.5. Ciutat Sostenible.

4.6. Espai Públic. Urbanisme. Habitatge.

4.7. Gent Gran.

4.8. Infància i Adolescència.

4.9. Salut i Acció Social.

4.10. Serveis Jurídics.

4.11. Tributs.

4.12. Altres.

5. Carta de Serveis i Bones Pràctiques del Síndic de Greuges de Cornellà. Indicadors.

6. Annex : Gestió de la crisi i Drets Humans: què fer ?

3

1. PRESENTACIÓ

4

1. Presentació:

He de iniciar la presentació de l’Informe sobre les actuacions del Síndic Municipal de Greuges de Cornellà de Llobregat durant l’any 2012, posant de manifest que aquest és el darrer informe que presentaré en aquest Ple. Si la primera vegada, al presentar l’Informe de 2008, va significar una indiscutible emoció, tot i que ja n’havia presentat un d’extraordinari poc després del meu nomenament, avui l’emoció és encara més intensa: després de cinc anys, deixaré d’exercir unes funcions de gran calat democràtic i més necessàries que mai en els temps de turbulències que estem vivint. Ho deixaré per raons personals, familiars i d’edat. He entès i estimat aquest servei, però ningú és imprescindible.

Aquests cinc anys defensant “els drets fonamentals i les llibertats públiques dels veïns del municipi en front de les actuacions municipals”, tal com diu el Reglament Orgànic del Síndic de Greuges de Cornellà, han estat per a mi una gran experiència:

Ha estat un privilegi, que segurament tenen poques persones, poder compartir de molt a prop les preocupacions de molts dels nostres veïns i veïnes (a l’oficina o als barris), sabent que aquesta era una part essencial de la nostra feina: nosaltres no havíem de gestionar projectes, ni havíem d’administrar recursos: només havíem d’atendre i defensar persones concretes, portadores de drets humans. Aquesta experiència els asseguro que et permet entendre en profunditat les raons de l’equitat a l’hora d’aplicar la Llei. I que, com deien Martin Luther King, Gandhi o, més recentment, l’Ada Colau i molts altres ciutadans, “hi ha lleis justes i lleis injustes”.

Ser “el primer” té algun inconvenient, però té el gran avantatge que has de definir què vols fer i com ho faràs. Aprofundir en el sentit de la missió d’un Síndic ( seguint l’experiència dels ombudsman arreu d’Europa) (2009), concretar quins son els drets fonamentals i les llibertats públiques dels nostres veïns (2010), precisar quin abast ha de tenir l’actuació del Síndic en la garantia de bona Administració i de bona Governança, aportant discretament (o no tant) suggeriments i recomanacions a l’Administració i al Govern municipals.. (2011). Tot plegat ha estat una exigència continuada de creativitat.

Per sobre de tot, calia cercar el reconeixement de la ciutadania. Que pogués experimentar l’eficàcia i la utilitat de la institució, la seva proximitat, la seva independència i l’honestedat del seu servei. Però també calia aconseguir el prestigi davant dels polítics i dels empleats municipals, el seu

5

reconeixement que les actuacions del Síndic tenien per objectiu facilitar discretament la millora del servei a la ciutadania.

També era important lligar la col.laboració amb les entitats i les persones sensibles a la defensa dels Drets Humans, intentar fer entendre que aquests no son un magnífic exercici de teoria o un programa innocent de bonisme, si no un component essencial de la dignitat de les persones humanes i l’únic camí per resoldre els problemes socials amb justícia.

Crec que les persones que se’ns han adreçat han experimentat positivament el paper del Síndic. L’enquesta anònima de valoració que aquest any, per primera vegada, hem recollit (de la que tenen una referència més ampla en aquest Informe) ens ha permès saber que els nostres usuaris consideraven la nostra gestió majoritàriament com a molt bona, atenta i sincera.

No està tant clar que l’existència i les funcions del Síndic de Greuges hagin estat conegudes i, sobre tot, reconegudes per la major part de la ciutadania. Ens hem esforçat per comunicar-nos, però tinc la sensació que els mitjans emprats no han estat prou eficients. En aquest sentit, segueixo lamentant no haver pogut aconseguir escriure quatre línies mensualment al “Cornellà Informa”. Sovint remuguem i critiquem, però tenim més dificultats per formalitzar queixes. És una actitud cultural que calia i cal educar. I això només es pot aconseguir amb un gran esforç de comunicació.

He de dir honestament que l’Administració municipal de Cornellà, els hi he dit altres anys, té un bon nivell, en línies generals. I, durant aquests cinc anys, l’he vist progressar, per posar exemples, en el funcionament de l’Oficina d’Atenció Ciutadana , en el manteniment de l’espai públic o en el control de la contaminació acústica, i col.laborar en la consecució d’objectius com els dos Acords Socials, l’aplicació de la Llei de Barris, la millora de l’escolarització i del suport educatiu, i finalment, després d’una llarga tramitació, en la posada en marxa del Consell de Ciutat. Recentment, consigno el projecte “A prop teu”, com una mostra del interès per atendre adequadament la ciutadania.

Però també he de dir que ha estat més difícil abordar alguns temes de major dimensió política, com va ser en el seu dia l’assumpció del rol de Defensor dels Infants i Adolescents, l’empadronament i la gestió d’estrangers, alguns temes de fiscalitat o el tema recurrent de l’habitatge, entès com a dret dels ciutadans amb recursos modestos o amb risc d’exclusió, no com a activitat constructora. Tinc la impressió que l’absència d’un Pla Local d’Habitatge en aquell sentit pot condicionar la capacitat d’atendre el previsible creixement futur de la demanda “social” d’habitatge.

6

Després de l’experiència de les conseqüències de la gestió d’aquesta crisi que estem sofrint i davant de la creixent distància entre la ciutadania i la política, crec que la realitat social ens demana opcions més radicals, menys burocràtiques. La prudència se’ns pot tornar burocràcia, sense adonar-nos-en.

Ha estat dur haver d’acollir, especialment els darrers tres anys, un nombre creixent de queixes provinents de conseqüències de la crisi i de les polítiques aplicades, poc sensibles als problemes humans generats. L’any 2012, un 53% de les queixes feien referència a problemes en les atencions socials, més de la meitat de les quals referides a la Renda Mínima d’Inserció. Començar a cobrar, per exemple, més d’un any després d’haver estat concedit un Pirmi, resulta poc comprensible: mentre tant de què ha de menjar la gent?, amb un Pirmi es pot pagar un habitatge? Hem pogut resoldre alguns casos i hem trobat col.laboració en els Serveis Socials Municipals, tot i la insuficiència dels seus recursos, però uns quants estan encara en tràmit a través del Síndic de Greuges de Catalunya. Quan tanta gent apte per treballar no pot trobar feina, alguna cosa molt greu està passant.

M’abstinc de fer altres consideracions globals (ho vaig fer en la conferència del 4 de desembre), però he de posar de manifest aquesta situació.

En un nivell més administratiu, acabaré aquests cinc anys sense haver aclarit suficientment alguns temes referents a alguns protocols d’actuació municipal. Espero que el/la nou/va Síndic/a continuï aquests debats.

Un d’aquests temes és l’ús correcte de la presumpció de veracitat dels agents de l’autoritat. Molts ciutadans normals no ho poden entendre, si no va acompanyat d’una explicació satisfactòria (ja no dic d’una prova) sobre la seva infracció. Perquè aleshores on queda la presumpció d’innocència? O l’aforisme “in dubio pro reo”. No és ara, però, el moment de fer aquest debat.

Un altre és el de les resolucions copiades, sovint amb errors que no casen amb el cas reclamat, i sense respondre en concret a les consideracions aportades pel ciutadà.

Tampoc he aconseguit que es revisin algunes incoherències en Ordenances municipals (i metropolitanes), cosa que s’hauria d’haver fet d’ofici, una vegada constatades.

7

Suposo que determinades resistències no deixen de tenir algunes raons. Però m’ha semblat que, en alguns casos, el diàleg ha estat insuficient i potser massa defensiu.

Pel que fa a l’exercici de 2012, tenen en l’Informe l’estadística de les actuacions i el seu detall, així com un annex amb la meva intervenció en l’acte de celebració del 64é aniversari de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans.

He de consignar que, tant les queixes, com les consultes han baixat en relació a 2011. Les queixes, un 4,3%, i les consultes, un 22,8%. En canvi s’ha produït un creixement en el nombre de visites ateses. No tinc una explicació objectiva d’aquesta situació, a no ser que els problemes de subsistència hagin deixat en un segon pla les queixes més administratives.

El contingut de les queixes és semblant a l’any 2011, si exceptuem, com els deia fa un moment, les queixes sobre prestacions socials, que superen el 50%. També les consultes sobre aquests temes han dominat amplament (si hi afegim els problemes amb les empreses gestores de serveis d’interès general, representen un 62,6%).

Els barris dels que provenen més queixes son els de Gavarra (29,7%) i Sant Ildefons (26,4%).

Les queixes tramitades cap a l’Ajuntament han tingut un resultat positiu en un 55,5% de casos, amb un 15,6% pendents de finalització del tràmit i un 22,2% de casos en que el Síndic ha acceptat les raons de l’Ajuntament i han estat desestimats. Només un 4,44% de queixes s’han resolt negativament pel ciutadà/na, amb el desacord del Síndic.

Per primera vegada, gràcies als compromisos adquirits en la Carta de Serveis i Bones pràctiques, aprovada l’any 2011 i aplicada ja l’any 2012, els consigno el resultat de la nostra autoavaluació així com la valoració que els usuaris han fer de nosaltres:

En primer lloc he de dir que hem complert el compromís de comunicar als interessats l’acceptació o no a tràmit de les queixes abans dels 10 dies. Quan no s’ha pogut acceptar a tràmit alguna queixa, s’han explicat les raons a l’interessat i s’ha cercat si hi havia alguna alternativa.

També hem complert els terminis en la petició d’informe a l’Ajuntament . Si s’han tingut que demanar més aclariments ho hem advertit als interessats. I, en general, hem resolt el procediment abans dels tres mesos, tal com havíem plantejat. (en un 84,22% dels casos).

8

Com he dit abans, un 82,23% dels usuaris que han contestat el qüestionari de satisfacció han considerat la nostra gestió com a molt bona i la resta (un 17,77%) com a bona. El 95,56% creuen que hem fer tot el que podíem per resoldre la seva queixa, però un 4,44% creu que hauríem pogut fer més. El tracte humà ha estat considerat molt bo per un 89% i bo per un 11%. El que més valoren és que se’ls ha escoltat (77,78%) i que se’ls ha donat explicacions (42,22).

He de començar el capítol d’agraïments per la Carmen Cara, administrativa de l’Ajuntament que s’ha identificat plenament amb la missió de la Sindicatura de Greuges, assumint de forma extraordinària l’atenció de les persones que ens han visitat. Les seves explicacions han estat sempre exhaustives i justes, donant una imatge adequada del nostre servei. També vull citar les dues estudiants de Dret que han fet pràctiques amb nosaltres, la Sílvia Climent (que va merèixer la millor qualificació de les pràctiques) i, actualment, la Cristina Baena, que serà sens dubte un bon ajut pel nou Síndic. D’altra banda, el meu agraïment a las dos periodistes de Radio Cornellà, la Mar Velasco i la Beatriz Fontseré.

També he d’agrair l’ajut que m’han prestat els ciutadans i ciutadanes que van acceptar fer-me d’assessors voluntaris (Gonçal Évole, Julián Gallardo, Assumpta Lecha, Pedro Martín, Josep Nogué, Marta Pahissa i Ignasi Saiol). Amb ells vaig poder comentar les més importants decisions d’aquest període de responsabilitat.

Agraeixo al Govern i als funcionaris municipals que, en general, s’han basquejat per prestar assistència al Síndic i atenció a les seves recomanacions. Entenc que algunes vegades els hagi semblat que buscava tres peus al gat. Aquesta era, però, la meva obligació en defensa de les raons (per petites que fossin) dels ciutadans i de les ciutadanes.

Agraeixo a la Creu Roja la seva sensibilitat cap a la defensa dels Drets Humans i la seva disposició a la col.laboració amb el Síndic. Sense el seu ajut no hauríem pogut fer cada any les Jornades Locals sobre la Carta Europea de Defensa dels Drets Humans a la Ciutat.

Els meus agraïments també a la resta d’entitats ciutadanes, al que jo anomeno “la societat civil sense ànim de lucre”, especialment a la FAVCO , a la Coordinadora contra la Marginació i a l’Associació de Familiars per la Salut Mental, entitats a les que hem pogut derivar algunes persones que havien acudit al Síndic.

9

I vull fer també esment de l’ajut decisiu que he trobat durant aquests cinc anys en el Fòrum SD. Sense ells fer de Síndic hauria estat molt més difícil i, sobre tot, molt més carregat de dubtes i d’incerteses.

Estic segur que el/la nou Síndic assumirà i millorarà les funcions d’aquesta institució. Em tindrà sempre a la seva disposició si li cal algun ajut que estigui al meu abast, però ja li dic ara mateix que el principal ajut el trobarà en el Fòrum SD.

Acabo, deixant clar que aquesta ciutat podrà comptar, fins el final, amb allò que modestament estigui al meu abast, com un més dels ciutadans.

Cornellà de Llobregat, març/abril de 2013

10

2. INFORME SOBRE LES ACTUACIONS DEL SINDIC DE GREUGES

11

2. INFORME SOBRE LES ACTUACIONS DEL SINDIC DE GREUGES:

2.1. Resum estadístic de Queixes i Consultes:

2.1.1. Nombre total i percentatge de Queixes i Consultes:

2012 Total % Queixes 110 54,72

Consultes 91 45,28 TOTAL 201 100,00

2.1.2. Queixes i Consultes segons contingut Temàtic:

QUEIXES Total % Activitats 0 0 Ciutadania 17 15,46 Ciutat Sostenible 7 6,36 Espai Públic.Urbanis.Habitatge. 18 16,36 Gent Gran 5 4,54 Infància i Adolescència 3 2,73 Salut, Acció Social i Consum 50 45,46 Tributs 7 6,36 Serveis Jurídics 1 0,91 Altres 2 1,82 TOTAL 110 100

11091

0

50

100

150

queixes consultes

0 10 20 30 40 50

AltresServeis Jurídics

TributsSalut i Accò Social

Infància i Adolescència

Gent Gran

Espai Pùblic. Urbanisme. Habitatge.

Ciutat Sostenible

Ciutadania

Activitats

21

750

35

187

170

12

CONSULTES Total % Activitats 2 2,20 Ciutadania 4 4,40 Ciutat Sostenible 3 3,30 Espai Públic.Urbanis.Habitatge. 9 9,89 Gent Gran 1 1,09 Infància i Adolescència 2 2,20 Salut , Acció Social i Consum 57 62,64 Tributs 5 5,49 Serveis Jurídics 0 0,00 Altres 8 8,79 TOTAL 91 100

2.1.3. Queixes i Consultes segons barri de residència:

BARRIS Queixes % Consultes % Almeda 4 3,63 4 4,40 Centre 14 12,74 8 8,79 Fatjò/Fontsanta 10 9,09 4 4,40 Gavarra 25 22,73 27 29,68 Pedró 9 8,18 6 6,58 Riera 6 5,45 6 6,58 Sant Ildefons 39 35,45 24 26,38 Famades 0 0 0 0 Desconegut 3 2,73 12 13,19 Total 110 100 91 100

8

557

21

934

2

0 10 20 30 40 50 60

AltresServeis Jurídics

TributsSalut i Accò Social

Infància i AdolescènciaGent Gran

Espai Pùblic. Urbanisme. Habitatge.Ciutat Sostenible

CiutadaniaActivitats

4

14

10

25

9

6

39

0

3

4

8

427

6

24

12

0 10 20 30 40 50

Almeda

Centre

Fontsanta/Fatjò

Gavarra

Pedró

Riera

Sant Ildefons

Famades

Desconegut

13

2.1.4. Situació de la tramitació de les Queixes :

SITUACIÓ TOTAL % Actuació Síndic 45 40,90 No Admeses 21 19,10 Síndic Catalunya 41 37,27 Defensor Pueblo España 3 2,73

TOTAL 110 100%

2.1.5. Actuació del Síndic:

Total % Arxiu/Resultat Positiu 23 51,11 Arxiu/Resultat Negatiu 2 4,44 Arxiu/Recomanació Acceptada 1 2,22 Arxiu/Recomanació Parcialment Acceptada 1 2,22 Arxiu/Iniciativa d’Ofici 1 2,22 Desestimada 10 22,22 Tràmit Pendent 7 15,57 Total 45 100%

05

1015202530354045

Actuació No Admeses Síndic Catalunya

Defensor Pueblo

45

21

41

3

23

2 1 1

10

1

7

0

5

10

15

20

25

14

2.1.6. Situació queixes derivades:

Síndic de Greuges de Catalunya:

Total % Resultat Positiu 10 24,39 Resultat Negatiu 3 7,31 Desestimada 2 4,88 Tràmit Pendent 26 63,42 TOTAL 41 100%

Defensor del Pueblo de Espanya:

Total % Tràmit Pendent 3 100 TOTAL 3 100

2.1.7. Relació queixes i consultes:

2008 2009 2010 2011 2012 Consultes 87 117 84 118 91 Queixes 81 89 117 115 110

05

1015202530

103 2

26

0 1 2 3

Pendents

tramitades3

0

87

117

84

118

91

81

89

117

115

110

0 50 100 150

2008

2009

2010

2011

2012

Queixes

Consultes

15

2.2. Iniciatives d’Ofici i Recomanacions:

Millora de la gestió del impost per l’ increment del valor dels terrenys, en els casos de transmissions del primer habitatge entre cònjuges per causa de mort.

Aquesta iniciativa d’ofici, que va ser tramitada pel Síndic de Greuges l’any 2011 i que no va ser atesa en aquell moment, finalment, en la tramitació de les Ordenances fiscals pel 2013, ha estat assumida pel Govern municipal, que ha promogut una modificació de l’Ordenança fiscal n. 4, de forma que s’amplien els supòsits de l’aplicació i la gestió del impost de plusvàlues als casos de transmissions del primer habitatge entre cònjuges per causa de mort.

Tanmateix, el Síndic de Greuges, informat de la intenció de portar al Ple aquesta modificació, va fer arribar al responsable d’Economia i Societat algunes observacions sobre aquest impost, propugnant alguna modificació més substancial, que no va ser acceptada, de fet.

Cal dir, però, que malgrat això, el Síndic va considerar en el seu escrit que “les modificacions son un pas endavant, especialment en la situació econòmica que toca assumir a moltes famílies”.

Suggerint al Govern municipal que gestioni la possibilitat de millorar la comunicació de persones amb mobilitat reduïda.

Es tracta, en primer lloc, de demanar la gestió amb Renfe per evitar que les persones amb mobilitat reduïda, tot i poder accedir a les andanes de l’estació, no puguin agafar cap tren, ja que no estan adaptats. Es tractaria que el tren adaptat, anomenat “Civia” pugui fer algun dels trajectes de la línia 4.

Pere altra banda, també es demana a l’Ajuntament que estudiï la possibilitat de convenir amb l’anomena’t “Taxi amic”, tal com fan els Ajuntaments de Barcelona, Sta. Coloma de Gramenet, St. Joan Despí, l’Hospitalet i altres, per evitar que les persones amb mobilitat reduïda, quan l’hagin de menester, hagin de pagar 21 € a part de la carrera.

Com és lògic aquestes dues peticions d’ofici, tramitades el 29 de novembre de 2012, estan pendents de resolució, doncs requereixen en qualsevol cas una negociació amb tercers. Tanmateix, la Sindicatura no ha rebut cap escrit de recepció, ni d’acceptació de les gestions proposades.

16

Plantejant al Govern municipal la necessitat d’afegir al protocol de gestió de l’empadronament, a més del procediment ordinari, un procediment extraordinari.

Després d’un intercanvi d’informes sobre l’empadronament de persones en situació irregular, es va tenir una reunió en la que es va parlar d’un possible acord sobre la recomanació del Síndic, en els termes que s’expliciten i que mai van tenir una resposta per part de l’Administració:

“1. La documentació que es sol·licita per procedir a tramitar l’alta en el Padró d’Habitants és correcta i pretén agilitar el procediment que podríem considerar ordinari.

2. L’Ajuntament accepta estudiar la RECOMANACIÓ del Síndic, d’incloure en el protocol d’empadronament i de forma explícita, l’existència d’un procediment extraordinari, pels casos en que les persones interessades no disposin de tota la documentació ordinària, que consistiria en la presentació d’una instància, detallant la situació personal de residència en el municipi amb la documentació disponible al respecte. En aquest cas, l’Ajuntament hauria de fer les comprovacions necessàries (com també diu la llei), tal com afirma que ja fa actualment.

3. L’Ajuntament tindrà en compte en la seva gestió de comprovació els criteris d’empadronament de la legislació vigent.

4. El Síndic de Greuges acceptarà a tràmit tots els casos en que consideri que no s’hagi adoptat un criteri ajustat a la legislació i equànime per part dels responsables municipals”

Aquestes conclusions trameses a l’Ajuntament no han tingut resposta. El Síndic ha admès a tràmit, des d’aquell moment, una sola queixa, que ha estat resolta favorablement.

Recomanació a la direcció de l’Àrea Metropolitana la redacció d’una nova Ordenança del recàrrec metropolità de mobilitat al IBI.

Havent constatat que l’ import de determinats rebuts del recàrrec metropolità de mobilitat de 2012 eren incomprensiblement més elevats que els que es paguen en altres immobles de la ciutat, el Síndic de Greuges de Cornellà va promoure una reunió amb el Gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en la que es va constatar que el problema no estava en una aplicació errònia de l’Ordenança, si no en la mateixa,

17

concloent que es procediria a una revisió de l’Ordenança. No havent rebut cap notícia sobre l’acorda’t, el dia 13 de desembre de 2012, el Síndic de Greuges de Cornellà va enviar al gerent la carta que es transcriu:

“Em refereixo a la reunió mantinguda el passat 13 de setembre sobre les liquidacions distorsionades per l’aplicació de l’Ordenança que regula el recàrrec de mobilitat.

En la reunió referida i davant la constatació que l’actual redactat de l’Ordenança produïa de fet liquidacions no ajustades als valors cadastrals reals, amb diferències de més del 100% entre uns ciutadans i altres, van posar de manifest la voluntat de procedir a la redacció d’una nova Ordenança que evités aquestes diferències injustes (per més que suportades en l’aplicació dels mecanismes legals vigents).

Tot i que objectivament les liquidacions realitzades a alguns ciutadans de Cornellà (només?) ja els havien perjudicat, conculcant el principi d’igualtat de tracte, tenint en compte que les liquidacions ja havien estat girades i les l’Ordenança i els mecanismes de càlcul vigents no havien estat denunciats, aquest Síndic va acceptar aquesta situació, amb el convenciment que la seva denúncia de l’Ordenança i els mecanismes de càlcul, faria possible l’esmena d’aquesta situació en el futur. Tot plegat amb el seu compromís d’informar-me sobre aquest afer.

En conseqüència, no havent tingut cap notícia sobre la redacció i/o aprovació de nova Ordenança, us adreço aquesta carta, amb còpia al Sr. Balmón, per demanar-vos informació al respecte i posar-vos de manifest que, segons com es defineixi en el futur el càlcul de gravamen, es podria produir una nova situació no acceptable amb un augment generalitzat de les liquidacions.

Agraeixo la vostra atenció...”

18

2.3. Altres activitats del Síndic de Greuges:

2.3.1. Reunions de treball:

Com es podrà observar, es tracta de reunions amb diversos regidors i regidores de caràcter informatiu o de planificació d’accions conjuntes, de reunions amb persones o entitats amb semblants objectius o de trobades amb altres síndics per intercanviar informacions. Fruit d’aquesta activitat es consignaran més avall diversos actes o iniciatives d’ofici realitzats pel Síndic o els seus col·laboradors, així com les resolucions obtingudes per la mediació del Síndic davant els responsables municipals.

16 gener: Reunió amb Alcaldia i Creu Roja preparatòria de les IV Jornades locals de Drets Humans a la Ciutat.

18 gener: Entrevista amb director del Citilab, en previsió de l’organització de les VII Jornades de Formació del Fòrum SD.

24 gener: Reunió a l’Oficina de la Síndica de Barcelona, en previsió de l’ “Encuentro Estatal de Defensores Locales”.

25 gener: Reunió amb la Tinent d’Alcalde d’Acció Social, Salut i Consum.

31 gener: Reunió amb el diputat Garcia Cañizares a la Diputació de Barcelona.

31 gener: Visita a l’Alcalde de Les Franqueses.

31 gener: Assistència a la Presentació de l’Informe 2011 del Síndic de Granollers.

9 febrer: Reunió amb la Tinent d’Alcalde de Polítiques d’Integració i Administració Pública, per parlar d’empadronament.

13 febrer: Nova reunió preparatòria de les IV Jornades Locals de Drets Humans a la Ciutat.

21 febrer: Reunió preparatòria VII Jornades de Formació del Fòrum SD, que tindran lloc a Cornellà, els dies 24 i 25 de maig de 2012.

27 febrer: Reunió amb la Tinent d’Alcalde d’Acció Social, Salut i Consum.

6 març: Reunió preparatòria de les VII Jornades de Formació del Fòrum SD.

6 març: Reunió amb professora Laura Diez per preparar proposta sobre síndics locals de greuges en previsió de la nova llei de governs locals.

6 març: Reunió amb Alcalde.

7 març: Assistència al Consell Municipal de Seguretat.

9 març: Visita i entrevista amb el “Raonador” d’Andorra.

16 març: Reunió amb la Tinent d’Alcalde de Polítiques de Ciutadania.

19

11 abril: Reunió a la Fundació Pi i Sunyer sobre la nova Llei de Governs Locals i la incardinació de la figura del Síndic Municipal en ella.

13 abril: Reunió preparatòria de les IV Jornades Locals.

17 abril: Reunió amb Acció Social, Salut, Consum i Traball per parlar de l’OMIC i temes de marginació social.

20 abril: Secretariat de l’Encontre Estatal de Defensors Locals.

3 maig: Reunió amb l’Assessor de temes empresarials i de seguretat del Síndic de Catalunya, Sr. Francesc Vendrell, per estudiar la possibilitat de derivar-li queixes sobre l’actuació d’empreses gestores de serveis d’interès general.

3 maig: Reunió amb la Professora Laura Díez, a la Facultat de Dret de la UB, per estudiar la proposta del Fòrum SD a la nova Llei de Governs Locals.

7 maig: Reunió amb Montse Pérez per parlar de l’Acord Social.

7 maig: Reunió amb el Sr. Jaume Vidal per parlar d’afers relacionats amb la cura de les persones amb problemes mentals.

11 maig: Reunió a la seu de la Síndica de Greuges de Barcelona per preparar l’Encontre Estatal de Defensors Locals.

17 maig: Nova reunió amb la Professora Laura Díez.

11 juny: Reunió amb el Professor Juli Ponce, a la Facultat de Dret de la UB, per valorar les pràctiques realitzades a l’Oficina del Síndic de Cornellà per part d’una alumna.

11 juny: Primera reunió del Grup de Benestar Social, Habitatge i Treball de l’Acord Social.

21 juny: Visita al carrer Teodoro Llorente per comprovar els termes d’una queixa.

26 juny: Reunió a la Facultat de Dret de la UB per ultimar la proposta del Fòrum SD sobre els Síndics Municipals de Greuges en el marc de la nova Llei de Governs Locals de Catalunya.

5 juliol: Assistència ala reunió de la “Comissió d’Educació” de l’Acord Social de Cornellà.

5 juliol: Reunió amb el Síndic de Girona i la Presidenta del Fòrum SD.

9 juliol: Visita al carrer Acàcia per comprovar les circumstàncies d’una queixa.

10 juliol: Assistència a la reunió de la “Comissió de Benestar Social, Habitatge i Treball” de l’Acord Social de Cornellà .

12 juliol: Entrevista amb la Tinenta d’Alcalde Sra. Briones.

12 juliol: Entrevista amb President de la Diputació de Barcelona per concretar les relacions entre el Fòrum SD i aquesta institució.

17 juliol: Entrevista amb Alcalde de Cornellà.

20

17 juliol: Assistència a la “Comissió de Territori i Economia” de l’Acord Social de Cornellà.

26 juliol: Reunió amb Tienenta d’Alcalde d’Acció Social.

27 juliol: Assistència a la presentació de l’Informe 2011 del Síndic de Lleida al Ple de la Paeria.

13 setembre: Visita al Director General d’Administració Local de la Generalitat per entregar-li l’esborrany de les propostes del Fòrum SD, en relació a la delimitació de la institució del Síndic Local de Greuges en la nova Llei catalana de Govern Local.

18 setembre: Assistència a la reunió del Consell Municipal de Seguretat.

19 setembre: Reunió amb el Gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per esbrinar la possibilitat de modificar l’Ordenança del Recàrrec sobre Mobilitat, ja que l’actual redacció produeix liquidacions injustes, penalitzant determinats ciutadans.

25 setembre: Assistència a la reunió extraordinària (transversal) de la Subcomissió de Formació de l’Acord Social.

10 octubre: Reunió amb la Directora d’Acció Social.

23 octubre: Reunió amb la Síndica de Barcelona, per fer balanç de l’Encontra Estatal de Defensors Locals celebrat a Barcelona.

24 octubre: Reunió de treball amb la Tinent d’Alcalde d’Acció Social.

30 octubre: Visita al inter-blocs del c. Acàcia, amb representants de veïns i el regidor i la directora de Manteniment i Serveis de l’Ajuntament, amb compromís per arranjar la causa de les humitats en el bloc, tema en el que el Síndic havia mediat.

7 novembre: Reunió amb els Síndics de Gavà, Viladecans i Sant Boi per analitzar possibles alternatives davant els problemes que comporta la prostitució a la zona costanera del Baix Llobregat.

22 novembre: Participació en la Subcomissió de Treball, Territori i Economia de l’Acord Social.

12 desembre: Assistència a la Reunió General de l’ Acord Social.

21

2.3.2. Actes organitzats o coorganitzats pel Síndic:

S’hi consignen actes celebrats a Cornellà i directament organitzats pel Síndic o els seus col·laboradors (Ajuntament, Creu Roja, Zona educativa, Amazan,..), però també actes organitzats a altres indrets pel Fòrum SD, amb una participació específica del Síndic de Cornellà, que forma part de la Junta de l’entitat que representa els síndics catalans.

12 gener: Presentació del “Recull d’Informes 2010” a Girona.

23 febrer: Assemblea del Fòrum de Síndics/ques i Defensors/res Locals de Catalunya a Arenys de Mar.

15 març: Presentació al Ple de l’ “Informe del Síndic 2011”.

17 abril: Primera sessió de les IV Jornades Locals sobre la Carta de Drets Humans a la Ciutat, sobre drets de l’infant i fracàs escolar.

19 abril: Segona sessió de les IV Jornades Locals sobre la Carta de Drets Humans a la Ciutat, sobre drets de l’infant i detecció precoç.

24 abril: Tercera sessió de les IV Jornades Locals sobre la Carta de Drets Humans a la Ciutat, sobre drets de l’infant i treball en xarxa.

24 maig: VII Jornades de Formació del Fòrum SD a Cornellà.

25 maig: VII Jornades de Formació del Fòrum SD a Cornellà.

20 setembre: Assemblea extraordinària del Fòrum SD per aprovar els nous estatuts de l’entitat i la proposta per la Nova Llei de Govern Local, a St. Feliu de Guixols.

3/4/5 octubre: Participació en el V Encuentro Estatal de Defensores Locales.

15 novembre: Participació en el Taller de Formació organitzat pel Fòrum SD a Mollet del Vallès.

4 desembre: Celebració del 64é aniversari de la “declaració Universal dels Drets Humans”, amb la presentació de la ponència: “Gestió de la crisi i Drets Humans: Què fer?”

22

2.3.3. Assistència a actes ciutadans:

La presència del Síndic de Greuges a tant diversos actes ciutadans, especialment de Cornellà, és en primer lloc una mostra del seu interès per la ciutat i per la seva societat civil. Però també és un instrument evident de comunicació del Síndic amb la ciutadania, a la que serveix. També s’hi consigna l’assistència del Síndic de Greuges de Cornellà a actes que afecten altres síndics o altres institucions, com els Mossos d’Esquadra, amb les que el Síndic col.labora, des de la independència.

26 gener: Assistència a l’acte per les “Víctimes de l’Holocaust” al Parlament de Catalunya.

3 febrer: Assistència a la presentació de “Dossier Europa” a l’Aula Europa de la Delegació de la UE a Barcelona.

14 febrer: Assistència a l’aniversari del Club Social “Espai 3”.

16 febrer: Assistència a la inauguració de l’exposició del fons d’art de Creu Roja, al Castell.

21 febrer: Assistència a la xerrada sobre el perquè de les presons, organitzada per la Coordinadora contra la marginació.

28 febrer: Assistència a la xerrada del Sr. Jaume Funes, a la seu de la Creu Roja.

8 març: Assistència a l’acte commemoratiu del Dia de la Dona al Parlament de Catalunya.

8 març: Presentació a l’Ateneu Barcelonès de la Revista “Memòria antifranquista” sobre la repressió a Andalusia.

27 març: Assistència a la xerrada sobre “Presons i Tercer sector”, organitzada per la Coordinadora contra la marginació.

30 març: Participació en xerrada als alumnes del IES “Francesc Macià” sobre la transició a Cornellà.

13 abril: Assistència a la presentació de la Jordiada 2012.

20 abril: Assistència al sopar literari de l’Avenç.

22 abril: Jordiada.

26 abril: Assistència a la presentació al Parlament de l’Informe 2011 del Síndic de Catalunya.

29 abril: Assistència a l’Homenatge al Moviment Obrer.

3 maig: Assistència a la presentació del llibre “Pensacions”.

11 maig: Assistència a la presentació de l’Acord Social.

23

12 maig: Assistència al sopar solidari de Creu Roja Cornellà.

15 maig: Assistència a la celebració del 25é aniversari de l’Escola de Pares.

23 maig: Assistència a manifestació contra retallades a Cornellà.

6 juny: Assistència a inauguració de l’exposició de Ricard Bellés, al Castell.

7 juny: Assistència a inauguració d’exposició a la Creu Roja de Cornellà.

7 juny: Assistència a la Recepció a les entitats per la Festa Major.

9 juny: Assistència a l’ofrena floral a Rosalía de Castro.

12 juny: Assistència a la Jornada sobre Habitatge, organitzada per la Taula d’Entitats del Tercer Sector.

12 juny: Xerrada als alumnes de 4rt. d’ESO de l’IES “Martí i Pol”.

12 juny: Assistència a la presentació del Llibre “Tocat pel temps”.

17 juny: Assistència a la inauguració de l’exposició “Tots al carrer”.

18 juny: Assistència a la presentació de l’Informe 2011 del Síndic de Greuges de Sant Cugat.

2 juliol: Assistència a la primera presentació d’Informe (2011) pel nou Síndic de Greuges de Vilanova i La Geltrú.

3 juliol: Assistència a la Trobada del Fòrum SD a La Seu d’Urgell.

5 juliol: Assistència a la presentació de l’Informe 2011 de la Síndica de Greuges de Rubí.

11 juliol: Assistència a les Jornades “Compromís ètic i lluita contra la corrupció” organitzades pel l’Oficina antifrau.

23 juliol: Assistència a aniversari mort Juan N. Garcia Nieto.

10 setembre: Assistència a l’acte institucional del Parlament de Catalunya, amb motiu de la Festa Nacional de Catalunya i amb l’entrega de distincions a Omnium Cultural i a Caritas.

11 setembre: Participació en l’ofrena floral amb motiu de la Festa Nacional.

11 setembre: Participació en la manifestació pel dret a decidir.

14 setembre: Assistència a l’acte cultural de la Festa de Gavarra.

6 octubre: Assistència a la presentació de la revista “El genocidio franquista en Extremadura” editada per l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat.

9 octubre: Assistència a la Inauguració del Curs 2012-2013 de la UNED.

15 octubre: Assistència a l’acte commemoratiu de l’Aniversari de l’assassinat del President Lluís Companys.

24

18 octubre: Assistència a l’acte organitzat per Salut mental a la Biblioteca Central.

18 octubre: Assistència a l’entrega del Nas d’Or amb motiu del Festival de Pallassos de Cornellà de 2012.

19 octubre: Assistència a l’Homenatge al Sr. Josep Llobera.

5 novembre: Assistència a la presentació del “Manifest contra l’atur” d’Acció Solidària contra l’Atur.

2.3.4. Comunicació amb els ciutadans:

L’any 2011 s’han fet noves passes més en la comunicació directa de l’existència, les funcions i el treball del Síndic de Greuges. Aquest és un objectiu fonamental per garantir que tots els ciutadans i ciutadanes puguin accedir als serveis d’orientació i de defensa que els pot prestar el Síndic. Aquí consignem només les accions directament comunicatives, però altres actuacions (actes, visites, assistència a actes, etc.) també contribueixen a ampliar aquest coneixement.

De Gener a Juny: Programa “Defensor de les persones” cada dimecres a Radio Cornellà.

Març: Sortida del Newsletter n. 4 del Síndic de Greuges de Cornellà.

Juliol: Sortida del Newsletter n. 5 del Síndic de Greuges de Cornellà.

Desembre: Sortida del Newsletter n. 6 del Síndic de Greuges de Cornellà.

De Setembre a Desembre: Entrevista amb el Síndic de Greuges a Radio Cornellà, cada dilluns.

25

3.- CONSULTES

26

3.- RESUM DE LES CONSULTES ATESES (quadre):

CONSULTES GESTIÓ/INFORMACIÓ Activitats 2012022C En relació a l’autorització municipal per

la venda de flors el dia de Sant Jordi. Es compleix l’Ordenança Fiscal corresponent i no es vulnera cap dret.

2012023C En relació a l’autorització municipal per la venda de flors el dia de Sant Jordi.

Es compleix l’Ordenança Fiscal corresponent i no es vulnera cap dret.

Ciutadania 2012003C Utilització de Can Bagueria com

aparcament. Hauria de fer aquest suggeriment a l’Ajuntament.

2012007C Actuació discriminatòria dels Mossos d’Esquadra davant el seu negoci.

Si té proves dels fets traslladarem la queixa al Síndic de Greuges de Catalunya.

2012067C Actuació de la grua municipal a la ciutat de Barcelona.

Ens ha d’aportar la documentació pertinent i la traslladarem a la Síndica de Barcelona.

2012089C Manca de convivència entre els veïns d’una comunitat de propietaris a una població veïna que no té Síndic Local.

Donat que l’Ajuntament d’aquesta població ha intervingut i no ha resolt el problema, ha de presentar una queixa al Síndic de Greuges de Catalunya.

Ciutat Sostenible 2012041C Greus problemes de convivència en una

comunitat de propietaris pels sorolls provocats en un pis llogat.

Derivat al tinent d’alcalde de Política Territorial i Seguretat, donat la importància del tema.

2012052C Problema amb el cablejat elèctric a la via pública.

Es va tramitar una queixa amb mediació.

2012053C L’ Ajuntament no compleix el que es va comprometre amb els veïns: urbanització al voltant de l’edifici on viuen ple de brutícia.

Ha de presentar una instància a l’Ajuntament en aquest sentit abans de presentar una queixa formal davant del Síndic.

Espai Públic. Urbanisme. Habitatge 2012018C L’Ajuntament no compleix la normativa

en relació a la supressió de barreres arquitectòniques a la via pública.

Per poder formalitzar la queixa ha de presentar davant aquest Síndic una reclamació formal amb proves. No ha presentat res.

2012019C L’Ajuntament no compleix la normativa en relació a la supressió de barreres arquitectòniques a la via pública.

Ha de presentar una reclamació a l’Ajuntament exposant el seu cas.

2012029C Insalubritat al solar davant de la seva casa. Ha trucat a la Guàrdia Urbana,doncs, hi ha un okupa que ho està netejant.

Aquest Síndic no pot actuar. Ha d’actuar el propietari.

2012037C Es queixen uns veïns pels sorolls i les molèsties que ocasionen els bars de tota la zona.

L’Ajuntament està actuant i han de reconduir la situació.

27

CONSULTES GESTIÓ/INFORMACIÓ 2012038C Els sorolls provocats per les obres a la via

pública impedeix els descans i concentració dels veïns.

Ha de presentar una reclamació a l’Ajuntament.

2012054C Sol.licitud prestació econòmica a la Generalitat de Catalunya per al pagament del lloguer.

Està dins del termini perquè l’Administració resolgui aquesta reclamació.

2012058C Sospita que el seu pis de lloguer pot tenir aluminosis, ha enviat un escrit a l’administrador i no li ha contestat.

Derivat a l’Ajuntament per si li poden donar més informació en relació a aquest tema. Així mateix, pot fer una consulta a l’assessor jurídic de la seva AAVV.

2012073C L’Ajuntament d’una localitat veïna té llogat un pis per a discapacitats a un veí amb unes condicions pactades. La situació ha canviat.

Hauria de tornar a replantejar el tema davant aquest Ajuntament. Si no està conforme amb la resolució pot presentar una queixa davant el Síndic de Greuges de Catalunya.

2012082C No pot pagar la seva hipoteca. Ja va arribar a un acord amb l’entitat bancària, malgrat que la seva situació ha empitjorat.

Derivat a la FAVCO perquè sigui informat.

Gent Gran 2012046C No compleix amb les obligacions de

copago com a usuari d’una residència pública de Gent Gran.

El Síndic ja està al cas d’aquesta situació malgrat que no pot fer res.

Infància i Adolèscencia 2012009C Manca de responsabilitat d’un IES de

Cornellà al no assolir el robatori de l’ ordinador d’un alumne.

Ajudem a redactar una reclamació per presentar-la davant la Direcció de la Zona Educativa del Baix Llobregat. Posteriorment, ens han comunicat que s’ha arribat a un acord.

2012090C Considera que la seva filla petita sofreix mobbing per part d’un altre alumne del col.legi on assisteix.

Ha de portar les proves que té per traslladar el tema al Síndic de Greuges de Catalunya. No ho ha fet.

Salut i Acció Social i Consum 2012001C Manca de lliurament d’un producte

adquirit mitjançant una financera. Derivació a l’ OMIC de Cornellà.

2012002C Un amic li va avalar la hipoteca bancària. L’ entitat bancària diu que ara no pot tornar darrera.

Ha d’assessorar-se amb un advocat: Pot consultar a l’OMIC i a la FAVCO.

2012005C El seu fill discapacitat no percep cap ajuda de l’Administració, vol saber a que té dret?

Derivació: al SIPA de l’ Ajuntament i al Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

2012006C Problemes amb un contracte privat d’un negoci.

Ha de consultar un advocat.

2012008C Contractació obligacions subordinades amb una entitat bancària.

Derivació AAVV.

2012010C No te mitjans econòmics per fer les gestions de tramitació de l’arrelament social.

Derivació SIPA de l’Ajuntament de Cornellà.

2012011C Contractació d’un producte bancari del que no pot disposar.

Derivació a la FAVCO i a l’OMIC.

28

CONSULTES GESTIÓ/INFORMACIÓ 2012013C Problema amb una companyia de

telefonia mòbil. Derivació a l’ OMIC de Cornellà.

2012014C No sap que ha de fer per aconseguir una entrada pel sopar del dia de la Dona Treballadora.

Des de aquesta oficina se li facilita la gestió.

2012015C Ha estat enganyat en relació a un curs que va fer d’auxiliar de veterinari, no està homologat.

Derivació a l’OMIC de Cornellà, doncs es un contracte entre privats.

2012016C Compra de d’un producte bancari: participacions preferents.

Derivació a la FAVCO.

2012017C Sanció per validar el bitllet del TRAM al considerar que es va fer al veure a l’inspector. Es tracta d’una dona gran que viu a un poble al costat del nostre.

Aquest Síndic informa que presenti una reclamació al Síndic de Greuges de Catalunya.

2012021C Té un problema amb la minuta de l’advocat desprès de que ha guanyat el judici.

Es el seu advocat qui li ha d’explicar con funciona.

2012025C No li van assessorar amb la contractació d’una hipoteca pont i ara té molts problemes.

Ha d’assessorar-se amb un advocat.

2012028C Denegació de la viduïtat per estar separada legalment.

Ha de consultar el tema amb un advocat i sol.licitar aquesta prestació oficialment.

2012030C Disconformitat amb l’entitat bancària per l’obligatorietat del canvi d’un producte per un d’altre.

Derivació a la FAVCO, OMIC o un advocat.

2012031C Contractació d’un producte bancari: participacions preferents.

Derivació a la FAVCO.

2012032C Problemàtica amb uns rebuts de la llum i d’altres serveis.

Se li comunica que ens els porti i estudiarem la formalització d’una queixa.

2012034C Reclamació a una companyia de telefonia mòbil.

Podem estudiar la seva queixa i traslladar el tema al Síndic de Greuges de Catalunya.

2012035C No està d’acord amb la comissió bancària d’una tarja que no ha utilitzat mai.

Pot presentar una reclamació a l’OMIC de Cornellà.

2012036C En relació a la compra d’un producte bancari: participacions preferents.

S’informa de l’actuació de la FAVCO.

2012039C En relació a la compra d’un producte bancari: participacions preferents.

S’informa de l’actuació de la FAVCO.

2012040C No sap que ha de fer davant l’atenció rebuda a un Hospital Públic.

Pot presentar una queixa davant l’Oficina d’Atenció al Pacient. Desprès pot acudir davant aquest Síndic per tal d’estudiar la formalització d’una queixa davant del Síndic de Greuges de Catalunya.

2012042C Necessitat d’actuació dels Serveis Socials davant la situació d’una noia malalta psíquicament.

Es decideix fer una mediació amb els serveis socials de l’Ajuntament.

2012043C Denegació de l’ajut de subsistència per part dels serveis socials.

Aquest Síndic ha estat informat que ha rebut totes els ajuts pertinents.

29

CONSULTES GESTIÓ/INFORMACIÓ 2012044C No està d’acord amb els interessos que li

cobra l’entitat bancària amb la qui te contractat un préstec.

Derivat a l’OMIC.

2012045C Manca d’ajuda dels Serveis Socials a pagar els rebuts de la companyia elèctrica, tal com la va informar la treballadora social.

Posat en contacte amb els Serveis Socials aquest Síndic dedueix que aquesta ciutadana no té raó. Dons aquesta cobrava un PIRMI en aquesta data de facturació.

2012047C Manca d’ajut de subsistència per part dels Serveis Socials.

Es posa en coneixement de la tinenta d’alcalde de Benestar Social. Es tramita una queixa al Síndic de Catalunya per la demora en el cobrament d’un PIRMI sol.licitat.

2012048C Ens consulta un tema laboral. Ha d’assessorar-se amb un advocat o anar a un Sindicat.

2012049C Manca d’atenció per part d’una companyia de telefonia mòbil al no donar la baixa sol.licitada verbalment.

Se li va informar de la tramitació per donar-se de baixa de la companyia per escrit.

2012050C Desacord amb la facturació d’un rebut de telefonia mòbil.

Es deriva a l’OMIC de Cornellà.

2012051C Mala fe per part dels representants d’una companyia elèctrica davant persones vulnerables al contractar productes.

La persona interessada va arribar a un acord amb la companyia i es resolt el problema.

2012055C En relació a la compra d’un producte bancari.

Derivat a la FAVCO.

2012056C En relació amb un dipòsit que va contractar amb una entitat bancària.

Derivat a la FAVCO.

2012059C Relativa amb un producte contractat amb una entitat bancària.

Derivat a la FAVCO i a l’OMIC.

2012060C En relació a la compra d’un producte bancari: Participacions Preferents.

S’informa de la gestió que s’està fent des de la FAVCO.

2012061C Negació d’una entitat bancària a donar-la de baixa d’un compte corrent del que és titular conjuntament amb la seva mare, que es morta.

Derivació a la FAVCO i a l’OMIC.

2012062C La propietària d’un local no ho ha condicionat per poder exercir una activitat.

No es pot intervenir, però aquest Síndic ha indicat als llogaters del local el que poden fer.

2012063C Manca d’informació d’un Cap de l’ ICS en relació a l’ obtenció del llibre de vacunacions.

Aquest Síndic s’ha informat a través del departament de Salut i de l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya. S’informa a la ciutadana.

2012066C Un discapacitat considera que no ha de pagar l’ aportació aprovada en el decret dels medicaments.

Se li indica que ha de fer una reclamació a l’Oficina d’Atenció al Pacient del seu CAP.

2012068C Demanda per impagament de la hipoteca. Derivada a la seva AAVV perquè rebi assessorament jurídic.

30

CONSULTES GESTIÓ/INFORMACIÓ 2012069C No cobra el lloguer d’un pis de la

seva propietat. Derivat a la FAVCO. D’altra banda, donat que el pis ha estat llogat per una immobiliària pot sol.licitar assessorament.

2012070C Per poder treballar necessita treure’s la tarja professional de la construcció (TPC) no té mitjans per poder pagar-la.

Posats en contacte amb els Serveis Socials aquest ciutadà té concertada una visita amb la treballadora social. No es pot avançar.

2012071C La companyia d’assegurances del seu vehicle no vol pagar el que considera que li correspon desprès d’haver patit un accident.

El Síndic no pot actuar es un tema privat. Pot acudir a l’OMIC o fer una consulta a un advocat.

2012074C Problema amb una hipoteca. Derivació a l’OMIC i a la FAVCO. Ha de consultar un advocat.

2012075C Compra d’un producte bancari: participacions preferents.

Derivació a la FAVCO.

2012076C Constitució i funcionament de l’Oficina de Mediació Hipotecària de Cornellà inclosa en el programa de l’Acord Social.

El Aquets Síndic ha estat informat d’aquest protocol que es desenvoluparà a instància de part: els agents col.laboradors son la FAVCO i la Generalitat de Catalunya.

2012077C Considera que l’entitat bancària li cobra molts interessos per la hipoteca que te contractada.

Derivada a la FAVCO.

2012078C El seu germà està a la presó considera que no ha tingut un bon judici.

Aquest Síndic no pot fer res doncs hi ha una sentencia judicial. Se li fa una derivació a la Coordinadora Contra la Marginació per qualsevol ajuda que pugui necessitar.

2012080C Va contractar un producte amb una companyia de telefonia que ara no pot utilitzar. Ho deia la lletra petita del contracte.

Derivació a l’ OMIC.

2012081C Van comprar uns mobles i per equivocació li’n van enviar uns altres. Malgrat que l’empresa ha acceptat aquesta confusió no li han canviat desprès d’ un mes.

Derivat a l’ OMIC.

2012083C En referència a unes prestacions sol.licitades de les quals no té resolució concreta. Alguna pendent de sentència judicial.

S’informa el que ha de fer en cadascuns dels temes. Si en alguns d’aquests considera que es vulneren els seus drets pot acudir a aquest Síndic per estudiar la tramitació d’una queixa.

2012084C No te mitjans per pagar el rebut de l’aigua.

Derivat als serveis socials de l’Ajuntament per si el poden ajudar.

2012085C En relació amb la contractació de Participacions Preferents. No viu a Cornellà.

Se li informa com actua la FAVCO amb els ciutadans de Cornellà. Se li dona informació d’aquesta per si es el cas que el puguin ajudar.

2012086C No sap que te que fer amb la notificació que ha rebut de la Generalitat de Catalunya mitjançant la qual se li concedeix l’ajut PIRMI.

Donat que aquest tema es va tramitar directament amb el Síndic de Greuges de Catalunya nosaltres l’informaren.

2012087C No sap quin model ha d’omplir com a oferta de treball per sol.licitar l’arrelament social de la seva dona.

Des de aquesta Sindicatura s’ha buscat a la pàgina web corresponent.

31

CONSULTES GESTIÓ/INFORMACIÓ 2012091C En relació a la contractació d’un producte

bancari. Derivació a la FAVCO.

Tributs 2012004C Va sol.licitar a l’Ajuntament la

devolució del 4t trimestre de l’ Impost de l’ IBI perquè li han cobrat dues vegades.L’entitat bancària li cobra una comissió de 30 euros.

Ha de presentar una instància a l’Ajuntament i sol.licitar el pagament de l’ import de la comissió de l’entitat bancària donat que ha estat una errada de l’Administració. Si no es resol, pot tornar i presentar una queixa.

2012020C Embargament de les comptes bancàries per dos sancions de tràfic i no pagar l’ Impost de Circulació.

Aquest Síndic li ha indicat el que pot passar. Així mateix s’ha compromès en la seva intermediació amb l’Ajuntament. No ha estat interessat.

2012033C No pot pagar l’Impost de Circulació del seu cotxe a una altra població.

No podem actuar no es vulnera cap dret. Pot arribar a un acord amb l’Ajuntament corresponent.

2012057C Desacord amb la pujada de l’ impost de l’ IBI que l’Ajuntament fa cada any.

Malgrat que aquest Síndic està d’acord amb aquest ciutadà no pot fer res individualment, doncs així està aprovat per les Ordenances Fiscals i demès lleis. Així mateix ho ha fet saber al responsable polític.

2012072C Consulta del departament de Gestió Tributària de l’Ajuntament sobre la titularitat de l’ Impost de l’IBI d’un edifici d’habitatges.

Malgrat que aquest Síndic ha sol.licitat i reclamat aquesta informació no hem aconseguit cap resposta en cap sentit per part d’aquest departament.

Altres 2012012C Modificació del seu contracte laboral. Ha de sol.licitar l’ assessorament d’un advocat. 2012024C Impagament dels rebuts de la

Comunitat de Propietaris per part d’un dels veïns.

Derivat: Servei de Mediació Ciutadana de l’Ajuntament de Cornellà i a la FAVCO.

2012026C No està d’acord amb el coeficient que ha de pagar per la instal.lació d’un ascensor a la seva comunitat.

Pot acudir a la FAVCO o al Servei de Mediació Ciutadana de l’Ajuntament.

2012027C Te un problema amb l’herència del seu pare mort.

Ha de consultar a un advocat. Pot anar a fer aquesta consulta a la FAVCO.

2012064C Conveniència de procedir a divorciar-se legalment.

No es un tema del Síndic. Es deriva al departament de la Dona, a la FAVCO o la Justícia Gratuïta.

2012065C Està tramitant l’ajut de 420 euros de l’atur no sap com funciona.

Ha d’esperar que l’Administració resolgui l’aprovació o denegació.

2012079C Impagament de la quota corresponent per alguns veïns d’una comunitat de propietaris.

Derivats a la FAVCO o a l’AVV del seu barri.

2012088C Canvi de lloc de treball per causes objectives o acomiadament.

Aquest Síndic no pot intervenir. Ha d’anar a un advocat. S’informa que aquesta es la nova reforma laboral.

32

4. QUEIXES

33

4.1. Resolució de queixes iniciades el 2011 De les queixes que van quedar pendents de tramitar en el moment de presentar l’informe 2011 s’han tramitat totes. Però cal consignar que resten pendent de contestar dues recomanacions. De les queixes traslladades al Síndic de Greuges de Catalunya alguns expedients s’han tancat i d’altres estan pendents de resolució. Dels dos expedients tramitats pel Defensor del Pueblo d’Espanya un ha estat resolt i d’altre no tenim constància de la seva resolució.

4.2. Comentari General

Cal destacar que la major part de les queixes ateses i tramitades fan referència a problemes amb la gestió de prestacions socials. He de destacar que, en general, no es tracta de denunciar les situacions d’empobriment o de pèrdua d’habitatge, conseqüència de la crisi econòmica i, especialment, de la manca d’oportunitats de treball. Quan hem rebut persones en aquestes situacions no hem pogut obrir expedients de queixa. Només els hem adreçat als Serveis Socials municipals o a altres entitats dedicades a les atencions assistencials. Les queixes consignades es refereixen al mal funcionament o a la mala gestió dels programes de les administracions per atendre situacions a les que, en principi, els ciutadans afectats tenen dret: suspensions insuficientment raonades, impagaments de prestacions aprovades, silencis administratius abusius, recursos sense resposta, etc. Aquest Síndic té el convenciment que aquesta situació és cada vegada més insostenible i que s’hauria de prendre decisions que permetin modificar les polítiques aplicades els darrers tres anys. Les altres queixes les comentem capítol per capítol. 4.3. ACTIVITATS No hi ha hagut cap queixa directament relacionada amb activitats.

34

4.4. CIUTADANIA Voldria destacar que sovint les informacions i les raons de les resolucions municipals resulten insuficients i fins equívoques. Ens sorprèn que no s’hagin tramitat les sancions de les infraccions que justifiquen la retirada del vehicle per la Grua Municipal. Hi ha contradiccions entre Ordenances. Per exemple entre la de Neteja i la de Convivència pel que fa al valor de les sancions. Això es improcedent. Exped. 2012003Q Assumpte Urbanització al voltant d’ un col.legi per considerar perillosa la

confluència de vianants i cotxes sense cap vigilància. Actuació En primer lloc ha de presentar la queixa a l’Ajuntament. Resultat No admesa. Exped. 2012004Q-Mediació. Assumpte Intervenció discriminatòria dels cossos de seguretat. Actuació Aquest Síndic va considerar oportú dirigir-se directament a l’Alcalde. Ens

informem sobre les intervencions realitzades d’acord amb els protocols articulats i coordinats dels diversos cossos de seguretat.

Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012015Q Assumpte Manca de resposta de l’Ajuntament relativa a la devolució de la taxa

de la grua municipal argumentada en la utilització de l’ idioma de la senyalització.

Actuació El Síndic s’adreça a l’Ajuntament perquè resolgui. L’ Ajuntament va fer una consulta al Servei Català de Trànsit en relació a l’ús del català i castellà en les senyals de tràfic. Ambdós idiomes son correctes. S’informa a l’interessat.

Resultat Arxiu amb resultat negatiu. Exped. 2012016Q Assumpte Negativa de l’Ajuntament a l’empadronament d’un ciutadà. Actuació El 15 de febrer de 2012 el Síndic va fer una Recomanació a l’Ajuntament

sobre el protocol d’empadronament. Malgrat que aquesta queixa que s’ ens planteja es aliena a aquest protocol. S’informa al ciutadà.

Resultat Desestimada. Exped. 2012017Q Assumpte Negativa de l’Ajuntament a l’empadronament d’un ciutadà. Actuació Aquesta sol.licitud compleix amb el protocol d’empadronament que aquest

Síndic va recomanar a l’Ajuntament en data 15 de febrer de 2012. S’informa al ciutadà.

Resultat Arxiu amb resultat positiu.

35

Exped. 2012021Q Assumpte Desestimació al.legacions per disconformitat amb la sanció i la taxa

de retirada d’un vehicle de la via pública per la grua municipal. Actuació Amb la informació d’ aquest Síndic no es pot deduir que existeixen

elements de prova per oposar-se als raonaments adduïts per l’Ajuntament davant l’actuació de la grua municipal. L’Ajuntament no tramita la sanció, però manté la taxa de la Grua.

Resultat Arxiu amb resultat parcialment positiu. Exped. 2012028Q Assumpte Intimidació per part dels agents de la Guàrdia Urbana al sol.licitar-li

la documentació del seu gos. Actuació Ha d’esperar que li arribi la sanció i presentar una reclamació a

l’Ajuntament. Resultat No admesa. Exped. 2012045Q Assumpte Desestimació al.legacions denuncia Guàrdia Urbana per embrutar la

via pública. Actuació El Síndic va admetre la queixa, però va finalitzar les seves actuacions perquè

no hi ha proves que permetin contradir la versió dels fets i decideix no insistir en les seves peticions a l’administració, assumeix la presumpció de veracitat dels agents de l’autoritat. Tanmateix, considera que hi han molts errors materials en la tramitació de la sanció i dels recursos presentats.

Resultat Arxiu amb resultat negatiu. Exped. 2012048Q Assumpte Vulneració del dret i llibertat de les persones amb l’ actuació dels

Mossos d’Esquadra. Actuació Es trasllada al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012049Q Assumpte Sol.licitud de notificació en castellà d’una sanció de tràfic a petició de

l’interessat. Manca de resposta als recursos presentats. Actuació Aquest Síndic considera que hi ha hagut una manca de transparència en el

procediment. Recorda a l’Ajuntament l’obligació de respondre als ciutadans en l’idioma oficial sol.licitat.

Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012053Q Assumpte No esta d’acord amb la sanció imposada per la Guàrdia Urbana. Actuació Va presentar al.legacions que li van ser estimades i es va anul.lar l’expedient

sancionador. Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012060Q-Mediació. Assumpte Denegació d’autorització per celebrar una festa nacional. Actuació Es considerà oportú la mediació del Síndic. Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012065Q Assumpte No està d’acord amb la sanció de la Guàrdia Urbana ni amb

l’actuació de la grua municipal. Actuació Ha de presentar al.legacions a l’Ajuntament. Resultat No admesa.

36

Exped. 2012086Q Assumpte Manca de resposta de l’Ajuntament a les al.legacions presentades per

un ciutadà relacionades amb una sanció de tràfic. Actuació De la informació sol.licitada aquest Síndic dedueix que el departament

corresponent està tramitant correctament l’expedient sancionador, malgrat que no ha informat correctament a l’interessat. Aquest Síndic ha suggerit a l’Ajuntament que tingui més cura amb la informació que es dona als ciutadans.

Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012090Q Assumpte Aplicació de les Ordenances de Neteja i de Convivència Ciutadana

davant una sanció per no recollir la deposició del gos. Resolucions impreses que no acrediten el que es sanciona.

Actuació Aquest Síndic va sol.licitar informació basada en l’aplicació d’aquestes Ordenances doncs no està clar. Mala informació als ciutadans.

Resultat Pendent. Exped. 2012092Q Assumpte No està d’acord amb la sanció de la Guàrdia Urbana. Actuació Aquest Síndic ha sol.licitat un informe al departament responsable. Resultat Pendent. Exped. 2012107Q Assumpte Percepció mínima de 100 euros per cometre la infracció al TRAM de

“veu a l’inspector i valida”. Actuació Aquest Síndic considera que, primerament, ha de presentar una reclamació

amb el bitllet validat. Resultat No admesa. 4.5.CIUTAT SOSTENIBLE Fer notar que s’actua quan es pot demostrar objectivament la molèstia de sorolls o altres pertorbacions. Exped. 2012014Q Assumpte Molèsties pels sorolls ocasionat per l’activitat que es desenvolupa als

baixos d’un edifici d’habitatges. Actuació Desprès de que l’Ajuntament va fer les mesures sonométriques adients, es

comprova que està dins del límit permès per la legislació vigent. Resultat Desestimada. Exped. 2012027Q Assumpte Molèsties pels sorolls ocasionats per les activitats musicals als baixos

d’un edifici d’habitatges. Actuació De la informació rebuda per aquest Síndic es desprèn que l’activitat cultural

es traslladarà a un indret adequat. Resultat Arxiu amb resultat positiu.

37

Exped. 2012063Q Assumpte Molèsties pels sorolls de l’activitat ubicada als baixos d’un edifici. Actuació En primer lloc, ha de presentar una queixa a l’Ajuntament. Resultat No admesa. Exped. 2012071Q Assumpte Manca de neteja dels espais públics i papereres d’un CEIP. Actuació El Síndic ha enviat aquestes deficiències al departament corresponen. Resultat No admesa. Exped. 2012079Q Assumpte Molèsties pels sorolls ocasionats pel desenvolupament d’una activitat. Actuació En primer lloc, ha de presentar una queixa a l’Ajuntament. Resultat No admesa. Exped. 2012096Q Assumpte Abocaments descontrolats en solars propietat de l’Ajuntament. Actuació Aquest Síndic s’ha posat en contacte amb el responsable polític de

l’Ajuntament. S’han fet inspeccions. Resultat Pendent. Exped. 2012098Q-Mediació. Assumpte Molèsties amb el cablejat d’una línea elèctrica. Actuació Desprès de la intervenció d’aquest Síndic l’ Ajuntament pren les mesures

adequades i el problema es resolt satisfactòriament. Resultat Arxiu amb resultat positiu. 4.6. ESPAI PÚBLIC. URBANISME. HABITATGE. Cal destacar la finalització o la incoherència en la gestió dels ajuts al lloguer. Ploure sobre mullat. El futur pot ser molt difícil pel que fa a l’habitatge. Exped. 2012001Q-Mediació. Assumpte Manca de neteja a la via publica i molèsties produïdes per la

instal.lació d’un baden a la mateixa. Actuació Aquest Síndic considera oportú fer una mediació amb els responsables de

l’Ajuntament. Es resolt el tema. Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012002Q Assumpte Manca de poda dels arbres d’una zona de la ciutat. Actuació Ha de presentar una queixa a l’Ajuntament. Resultat No admesa. Exped. 2012005Q-Mediació. Assumpte Habitatge afectat per un Pla Urbanístic. Actuació El Síndic assumeix la intermediació en aquest plantejament amb el

responsable polític. El Pla està encara pendent d’aprovació. S’informa a l’interessat.

Resultat Arxiu amb resultat positiu.

38

Exped. 2012011Q Assumpte Disconformitat amb la ubicació de l’ocupació de taules i cadires que

l’Ajuntament li ha atorgat. Actuació En primer lloc, ha de presentar una queixa a l’Ajuntament. Resultat No admesa. Exped. 2012018Q-Mediació. Assumpte Habitatge afectat per un Pla Urbanístic. Actuació El Síndic assumeix la intermediació en aquest plantejament amb el

responsable polític. El Pla està encara pendent d’ aprovació.S’informa a l’interessat.

Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012020Q Assumpte Extinció del dret a la prestació permanent per el pagament del

lloguer. Actuació Es va traslladar la queixa al Síndic de Greuges de Catalunya per ser un tema

de la seva competència. Va finalitzar les seves actuacions per considerar que no hi havia signes d’irregularitat.

Resultat Queixa desestimada. Exped. 2012022Q Assumpte Desacord amb el plantejament amb que l’empresa municipal aborda

els desperfectes d’ un habitatge de protecció social. Actuació Aquest Síndic va fer una recomanació a l’empresa municipal la qual ha estat

admesa parcialment en quan a les reparacions proposades. Resultat Arxiu amb recomanació acceptada parcialment. Exped. 2012031Q Assumpte Retard en el cobrament de l’ajut RBE reconegut. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya. Finalitza les actuacions la

interessada ha de presentar documentació. Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012046Q-Mediació Assumpte Mal estat de la via pública. Actuació Aquest Síndic accepta la serva intermediació en el plantejament del tema i es

posa en contacte amb els responsables que prenen nota de la queixa. Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012047Q Assumpte Manca de cobrament d’un ajut per a la rehabilitació d’un habitatge. Actuació Se li indica que ha de presentar una reclamació a l’Administració. Resultat No admesa. Exped. 2012050Q Assumpte Manca notificació de resolució denegatòria d’un ajut al lloguer. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012056Q Assumpte No està d’acord amb la ubicació que l’Ajuntament li concedeix per

instal.lar taules i cadires a la via pública. Actuació Desprès de la informació rebuda aquest Síndic dedueix que l’Ajuntament

determina la cessió o no de la via pública en aquest sentit i que es un criteri general per no generar molèsties als veïns.

Resultat Desestimada.

39

Exped. 2012067Q Assumpte Denegació ampliació període de subsidiació d’un préstec qualificat

per l’adquisició d’un habitatge social. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012070Q-Mediació. Assumpte Denegació finançament rehabilitació façana a través de l’ICO. Actuació Es va sol.licitar informació a l’Oficina Local d’Habitatge de Cornellà i al

Instituto de Crédito Oficial. S’informa al ciutadà. Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012081Q-Mediació. Assumpte Desnonament per un deute hipotecari amb l’aval del pis dels seus

pares majors d’edat. Precària situació familiar. Actuació Aquest Síndic va considerar la seva intermediació amb l’Oficina de

Mediació Hipotecària de l’Ajuntament i el departament de Benestar Social. Es van fer càrrec del tema.

Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012097Q Assumpte Manca de cobrament de l’ajut de la Renda Bàsica d’Emancipació a la

que té dret i a la que s’afegeix la seva situació econòmica i familiar. Actuació Es va analitzar la documentació aportada i detectem que es va tramitar

directament a través del Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat No admesa per evitar duplicitats. Exped. 2012100Q Assumpte Mobilitat de les persones usuàries de cadira de rodes. Actuació Es considera convenient plantejar d’ofici a l’Ajuntament que estudiï les

propostes presentades en aquesta queixa. Resultat Arxiu de la queixa. Iniciació d’un expedient d’ofici. Exped. 2012106Q Assumpte Manca de notificació de la inscripció al Registre General d’Habitatge

de Lloguer. Actuació S’ha sol.licitat informació a l’Oficina Local d’Habitatge. Resultat Pendent.

4.7. GENT GRAN Com deia al principi, l’ajut a la dependència és un capítol més en la desatenció social. Valorar malament o no pagar, dues modalitats del mateix. Exped. 2012025Q Assumpte No estar d’acord amb la resolució de la situació de la dependència i

del dret als serveis de prestacions vinculades. Actuació Es trasllada aquesta queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Es resolt la

queixa favorablement amb la revisió del Grau i Nivell de dependència. Resultat Arxiu amb resultat positiu.

40

Exped. 2012026Q Assumpte No estar d’acord amb la resolució de la situació de la dependència i

del dret als serveis de prestacions vinculades. Actuació Es trasllada aquesta queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Es resolt la

queixa favorablement amb la revisió del Grau i Nivell de dependència. Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012030Q Assumpte Manca cobrament Prestació Individual d’Atenció a les persones, en

relació a la Llei de la Dependència. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012040Q Assumpte Manca cobrament de l’acord PIA en relació amb la Llei de la

Dependència i prestacions vinculades. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012041Q Assumpte Manca de cobrament del PIA prestació econòmica vinculada a la Llei

de la Dependència. Actuació Es trasllada aquesta queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Es resolt la

queixa favorablement. Resultat Arxiu amb resultat positiu. 4.8. INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA Exped. 2012054Q Assumpte Manca de resposta a la sol.licitud del reconeixement de la situació de

dependència i el dret als serveis i prestacions vinculades. Actuació Es trasllada aquesta queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Es resol la

queixa favorablement. Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012089Q Assumpte Discriminació d’una alumna de 8 anys en un CEIP de Cornellà al no

facilitar-li el centre el material escolar al no haver pogut pagar la quota els seus pares.

Actuació Ha de fer una reclamació davant la inspecció dels Serveis Territorials. Resultat No admesa. Exped. 2012101Q Assumpte Manca pagament de l’ ajut PIA d’una adolescent, aprovat per

l’Administració, la seva mare diu que està bloquejat per raons alienes al mateix.

Actuació Desprès de les investigacions pertinents d’aquest Síndic, l’ajut PIA no està bloquejat, sinó pendent de pressupost.

Resultat Arxiu amb resultat positiu.

41

4.9. SALUT I ACCIÓ SOCIAL Una vegada més insisteixo que aquest son els casos de mala gestió. La mala situació de les persones és encara més greu, però com a Síndics no podem fer res més que denunciar-ho. Exped. 2012006Q Assumpte Suspensió de l’ajut PIRMI. Actuació Désprès d’estudiar la queixa pel seu trasllat al Síndic de Catalunya,

l’interessat la va presentar directament. Resultat Desestimada per evitar duplicitats. Exped. 2012007Q-Mediació. Assumpte Manca de tramitació de l’ajut PIRMI. Actuació Es considera oportú la intermediació del Síndic amb la responsable política.

S’informa a l’interessat de la nova legislació i requisits per aconseguir aquest ajut.

Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012008Q Assumpte Extinció de l’ajut PIRMI. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012009Q Assumpte Situació irregular a Espanya d’una persona amb una minusvalia. Actuació S’indica a l’interessat el que ha de fer. Cap administració ha vulnerat els

seus drets. Resultat No admesa. Exped. 2012010Q-Mediació. Assumpte Suspensió de l’ajut PIRMI Actuació Es considera oportú la intermediació del Síndic amb la responsable política.

S’informa a l’interessat que ha de portar la documentació sol.licitada. Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012012Q Assumpte Suspensió de l’ ajut PIRMI Actuació Analitzada la documentació aportada es dedueix que s’està tramitant

directament a través del Síndic de Catalunya. Resultat No admesa. Exped. 2012013Q Assumpte Manca d’atenció dels Serveis Socials de l’Ajuntament. Actuació Aquest Síndic va considerar oportú la clarificació dels fets per evitar

situacions confrontades i poc viables. S’ informa al ciutadà. Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012019Q Assumpte Manca de resposta a la reclamació presentada a un hospital públic. Actuació Es va traslladar aquest expedient al Síndic de Greuges de Catalunya.

L’interessat desisteix de la tramitació per considerar suficient la posterior resposta de l’Hospital.

Resultat Arxiu amb resultat positiu.

42

Exped. 2012023Q Assumpte Extinció de l’ajut PIRMI. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012024Q Assumpte Manca de notificació de la resolució de l’ajut PIRMI. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012029Q Assumpte Suspensió del PIRMI: Manca cobrament xec i endarreriments. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012032Q Assumpte Manca resolució a la sol.licitud d’un ajut PIRMI. Actuació Es va traslladar la queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Finalització de

les actuacions es va dictar la resolució positiva. Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012033Q Assumpte Manca resolució sol.licitud d’un ajut PIRMI. Actuació Es va traslladar la queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Finalització de

les actuacions es va dictar resolució denegatòria del PIRMI. L’interessat va desistir de noves reclamacions.

Resultat Arxiu amb resultat negatiu. Exped. 2012034Q Assumpte Suspensió del PIRMI: Manca cobrament endarreriments. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012035Q Assumpte Manca d’actualització de l’ ajut PIRMI. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012036Q Assumpte Manca de cobrament dels endarreriments d’un ajut PIRMI. Actuació Es comunica a la interessada que ha de presentar una reclamació prèvia a la

Generalitat de Catalunya i es traslladaria la seva queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. No va aportar còpia de la reclamació. Des de aquesta Institució se li va demanar.

Resultat Desestimada. Exped. 2012037Q Assumpte No està d’acord amb la facturació del rebut de l’aigua. Actuació La factura es correcta, hi ha una confusió al detall d’aquesta. Resultat Desestimació. Exped. 2012038Q Assumpte Manca d’atenció a l’oficina del SOC de Cornellà. Actuació S’informa que ha de presentar una reclamació prèvia davant l’Administració. Resultat No admesa. Exped. 2012039Q Assumpte Manca resolució sol.licitud de l’ajut PIRMI. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent.

43

Exped. 2012042Q Assumpte Subscripció conveni d’inserció condicionament pel cobrament de

l’ajut PIRMI. Actuació Ha d’aclarir que ha de fer per signar aquest conveni davant el departament

corresponent de la Generalitat de Catalunya. Resultat No admesa. Exped. 2012043Q Assumpte No esta d’acord amb la factura i penalització per incompliment de

contracte amb una empresa de telefonia mòbil. Actuació Es trasllada al Síndic de Greuges de Catalunya. Finalitza les seves

actuacions considera que no hi han hagut irregularitats. Resultat Arxiu amb resultat negatiu. Exped. 2012044Q Assumpte Manca de prescripció d’un medicament per part dels serveis mèdics

d’un hospital públic. Actuació S’ informa que ha de presentar una reclamació a l’Oficina d’Atenció al

Pacient d’aquest Hospital. Resultat No admesa. Exped. 2012051Q Assumpte Denegació de l’ajut PIRMI. Manca resposta a la reclamació. Actuació Es trasllada al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012052Q Assumpte Denegació de l’ajut PIRMI. Actuació Es trasllada al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012055Q Assumpte Resolució denegatòria del reconeixement de la situació de la

dependència i del dret als serveis i prestacions vinculades. Actuació Es trasllada al Síndic de Greuges de Catalunya. Finalitza les actuacions: no

compleix els requisits de valoració. Resultat Arxiu amb resultat negatiu. Exped. 2012057Q Assumpte Manca pagament endarreriments de l’ajut PIRMI. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012059Q Assumpte Suspensió de l’ajut PIRMI. Manca notificació a les reclamacions. Actuació Es trasllada al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012061Q Assumpte Manca cobrament de les prestacions per infant a càrrec. Actuació Es trasllada al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012062Q Assumpte Manca resposta de l’Administració a la sol.licitud d’un ajut PIRMI. Actuació Es trasllada al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent.

44

Exped. 2012064Q Assumpte Manca resposta de l’Administració a la sol.licitud d’un ajut PIRMI. Actuació Es trasllada aquesta queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Es resol la

queixa i fa efectiu el pagament de l’ajut PIRMI. Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012066Q Assumpte Denegació de l’ajut PIRMI. Va presentar recurs. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya. Va desestimar la queixa

perquè l’Administració estava dins del termini per resoldre el recurs presentat.

Resultat Desestimada. Exped. 2012068Q Assumpte Manca resposta a la sol.licitud de l’ajut PIRMI. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012069Q Assumpte Exclusió definitiva del programa de Renta Activa d’Inserció. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya, i, posteriorment, al

Defensor del Pueblo Español. Resultat Pendent. Exped. 2012073Q Assumpte Denegació de l’ajut PIRMI. Manca de resposta al recurs presentat. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012074Q-Mediació. Assumpte Sol.licitud d’ajut social i psicològic per a una ciutadana amb greus

problemes de salut. Actuació Aquest Síndic va considerar oportú assumir una mediació amb els Serveis

Socials de l’Ajuntament perquè prenguessin les mesures adients. Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012075Q Assumpte Suspensió de l’ ajut PIRMI. Greu situació familiar sense mitjans de

subsistència. Actuació La queixa per la suspensió del cobrament de l’ajut PIRMI s’està tramitant

directament al Síndic de Greuges de Catalunya. De la informació sol.licitada aquest Síndic dedueix que els Serveis Socials de

l’ Ajuntament no han desatès a aquesta família. Resultat Desestimada. Exped. 2012076Q Assumpte Denegació de la tarja de minusvàlid acompanyant per part de

l’Ajuntament. Reunint les característiques i dependència que donen dret a obtenir-la en l’últim certificat de la Generalitat no supera el barem de mobilitat.

Actuació Es recomana a l’Ajuntament que concedeixi per un temps prudencial aquesta tarja. Mentrestant aquesta família ha de sol.licitar un nou certificat de minusvalia.

Resultat Arxiu amb la recomanació acceptada.

45

Exped. 2012080Q Assumpte Suspensió ajut PIRMI per viatjar fora de Catalunya sense permís. Actuació L’Administració no ha vulnerat el seu dret. Al Conveni d’Inserció que va

signar se li comunica les causes de suspensió o extinció d’aquest ajut. Resultat Desestimada. Exped. 2012082Q-Mediació. Assumpte Desesperació per la greu situació econòmica d’una família amb 4 fills

menors d’ edat. Actuació De la intervenció del Síndic davant els Serveis Socials es dedueix que no

han desatès a aquesta família, contràriament estan ajudant-los a trobar solucions.

Resultat Desestimada. Exped. 2012083Q Assumpte Contractació de “ServiGAs” sense autorització de l’interessat. Actuació Es trasllada la queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Es resolt la queixa

favorablement. Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012084Q Assumpte No rep cap ajut de l’Administració. Té greus problemes econòmics i

de salut. Actuació Es deriva al SIPA de l’Ajuntament perquè sigui atesa per un/a

treballador/a social i l’ajudin a enfrontar aquesta situació. Resultat No admesa. Exped. 2012085Q Assumpte Suspensió cobrament prestació d’atur. Errada de l’Administració. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012087Q Assumpte Denegació ajut PIRMI. Manca resposta a les reclamacions

presentades. Actuació Es va traslladar al Síndic d Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012091Q Assumpte Suspensió de l’ajut PIRMI. Actuació Ha de presentar una reclamació a l’Administració aportant documentació. Resultat No admesa. Exped. 2012093Q Assumpte Manca notificació resolució de l’ajut PIRMI. Actuació Es trasllada la queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012103Q Assumpte Resolució extinció de l’ ajut PIRMI. Actuació Es trasllada la queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012104Q Assumpte Manca de diligència i d’atenció en un CAP per tramitar la sol.licitud

de la tarja sanitària individual (TSI). Actuació Es trasllada la queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent.

46

Exped. 2012105Q Assumpte Aprovat l’ajut PIRMI, que li havia estat suspès equivocadament, no

cobrarà per manca de pressupost. Actuació Es trasllada al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 20120108Q-Mediació. Assumpte Risc de marginació social. Actuació Aquest Síndic va considerar oportú la seva mediació amb la responsable

política dels Serveis Socials per confirmar si rep una orientació estable dels treballadors socials.

Resultat Pendent. Exped. 2012110Q-Mediació Assumpte Des de el mes de juliol de 2012 no té tarja de la seguretat social, no

sap perquè, ha omplert tots els documents que li han donat en el seu CAP. Desprès de 6 mesos, desembre de 2012, no té metge de capçalera, ha tingut que pagar els medicaments que necessitava.

Actuació Degut a l’ urgència del tema aquest Síndic va considerar oportú la seva mediació i es va posar en contacte amb la responsable política de Benestar Social de l’Ajuntament. Es va solucionar.

Resultat Arxiu amb resultat positiu. 4.10. SERVEIS JURÍDICS Exped. 2012099Q Assumpte Reclamació patrimonial per caiguda a una estació de tren. Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges. Desprès d’estudiar el tema el va

derivar al Defensor del Pueblo Español. Resultat Pendent. 4.11. TRIBUTS Vull destacar el problema detectat en les liquidacions del recàrrecs de mobilitat, encara sense resposta. Exped. 2012058Q Assumpte Errada involuntària en la declaració de la Renda de les Persones

Físiques de 2008. Actuació Es trasllada la queixa al Defensor del Pueblo Español. Resultat Pendent.

47

Exped. 2012072Q Assumpte Manca d’informació dels embargaments efectuats per

l’Administració. Actuació Es va sol.licitar la documentació pertinent per comprovar les dades. No la

va aportar. Resultat Desestimada. Exped. 2012077Q Assumpte Devolució del recàrrec pagat indegudament per la taxa del cementeri

municipal a l’exercici de 2011. Actuació De la informació sol.licitada aquest Síndic dedueix que s’està procedint

positivament amb la tramitació d’aquesta devolució. Resultat Arxiu amb resultat positiu. Exped. 2012088Q-Mediació. Assumpte Disconformitat amb la liquidació de l’ Impost de l’ Increment del

Valors dels Terrenys a la mort del cònjuge. Actuació Aquest Síndic va considerar oportú la seva intermediació en aquest afer. Resultat Arxiu de l’expedient amb resultat positiu. Exped. 2012094Q Assumpte Cobrament indegut a través de l’Agència Tributària de Catalunya del

cànon de l’aigua d’una vivenda, fora de Cornellà, de la qual no es propietari des de fa temps. Manca de resposta al recurs presentat.

Actuació Es va traslladar al Síndic de Greuges de Catalunya. Resultat Pendent. Exped. 2012095Q-Mediació. Assumpte Impostos de circulació d’uns vehicles que pot ser no existeixen. Actuació Degut a la situació social de la persona a la qual se li requereixen aquests

impostos aquest Síndic va considerar intermediar amb el responsable polític i li va sol.licitar informació al respecte.

Resultat Pendent. Segueix sense contestar la petició del Síndic. Exped. 2012109Q Assumpte Tribut de la Mobilitat de l’Entitat Metropolitana: Import molt elevat. Actuació Aquest Síndic es va dirigir al senyor Alcalde i al gerent de l’Àrea

Metropolitana de Barcelona. Resultat Pendent. Segueixen sense contestar la petició del Síndic. 4.12. ALTRES Exped. 2012078Q Assumpte Queixa enviada per correo certificat. Actuació Donat que el Síndic de Greuges de Catalunya ens informa que ha estat

presentada a la seva institució s’arxiva per evitar duplicitats. Resultat No admesa. Exped. 2012102Q Assumpte Sentència d’empresonament d’un ciutadà que considera que no es

justa. Actuació S’informa que el Síndic no pot actuar davant resolucions judicials. Resultat No admesa.

48

5. CARTA DE SERVEIS I BONES PRÀCTIQUES DEL SINDIC DE GREUGES DE CORNELLÀ INDICADORS.

49

CARTA DE SERVEIS I BONES PRÀCTIQUES. SINDIC DE GREUGES DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT. Amb la Carta de Serveis I Bones Pràctiques, aprovada el 2011 i aplicada al llarg de 2012, vam assumir un compromís de la Institució amb la Ciutadania, fent un esforç de transparència, que ara ens permet avaluar la nostra actuació, així com l’opinió dels usuaris sobre la nostra feina. Tot seguit deixatem els resultats: Compromisos de qualitat: Punt 15: Consultes d’Orientació presencials:

El 2012 hem fet un total de 350 atencions, de les quals un 90% han sigut presencials i un 10% telefòniques.

L’ horari d’atenció presencial al públic ha sigut orientatiu, doncs, el ciutadà mai ha estat condicionat per l’estricte compliment d’aquest.

Punt 16: Tramitació de Queixes Admeses: Indicadors. Punt 17: Queixes no Admeses a Tràmit: Indicadors.

INDICADORS:

a) Mitjana de temps emprat en la comunicació de l’acceptació o no a tràmit:

“ La comunicació d’acceptació a tràmit de la queixa es farà en un termini no superior a 10 dies hàbils, des de l’endemà de la presentació de la queixa”.

Aquesta comunicació s’ha fet de dues maneres:

Verbalment: Es el cas de les queixes no admeses: S’ha comunicat raonadament al ciutadà que no es podia admetre la queixa. S’ha assessorat del que pot fer i en moltes ocasions s’ha derivat a d’altres institucions i organismes. En alguns casos el Síndic ha considerat la seva intermediació amb l’Ajuntament i d’altres institucions.

50

Mitjançant una comunicació escrita: En les queixes acceptades s’ha notificat per escrit al ciutadà la admissió d’aquesta i l’ inici de la tramitació corresponent.

L’indicador es compleix en un 100% dels

expedients.

b) Mitjana de temps emprat fins a la sol.licitud de l’informe municipal: “ El Síndic demanarà informe a l’Ajuntament en un termini no superior a 15 dies hàbils, disposant l’Ajuntament de 15 dies hàbils més per enviar-lo al Síndic. En alguns casos, aquest pot considerar necessari demanar nous aclariments a l’Ajuntament. Si és el cas, ho comunicarà a l’interessat, estimant l’endarreriment que pot suposar” .

Sol.licitud de l’ informe :

Per escrit registrat d’entrada a l’Ajuntament: En el qual s’especifica l’obligació de respondre a la seva petició en un termini de 15 dies hàbils, segons els articles del Reglament del Síndic Municipal.

Per correu electrònic: En el cas que la queixa presentada hagi sigut urgent o, bé, que el Síndic hagi considerat oportú fer una intermediació directa amb el responsable polític.

L’indicador es compleix en un 100 %.

En les situacions en que s’han demanat nous aclariments, el Síndic li ha comunicat a l’interessat verbalment, malgrat que no s’ha estimat l’endarreriment que podia suposar.

51

c) Mitjana de temps emprat des de la recepció de l’informe municipal i l’emissió de la Resolució:

“ A la vista de l’informe municipal i de les altres informacions obtingudes pel Síndic, aquest redactarà una Resolució, que pot incloure o no recomanacions a l’Ajuntament. Aquesta es comunicarà a l’Ajuntament i a l’interessat. El compromís del Síndic de Cornellà és que tota aquesta tramitació no superi els 3 mesos, sempre que no concorrin circumstàncies especials. En aquest cas, es tindrà al corrent a la persona interessada.”

Resolució de les queixes:

En un 84,22% la tramitació no ha superat els 3 mesos. En un 15,78% ha superat aquest termini per diverses

causes: o Consultes a d’altres Administracions. o Reclamació de l’informe a l’Ajuntament. o El ciutadà no aporta documentació.

d) Nombre de recomanacions acceptades per l’Ajuntament:

Veure el punt 2.2. Iniciatives d’Ofici i Recomanacions.

e) Nombre d’iniciatives d’ofici acceptades per l’Ajuntament.

Veure el punt 2.2. Inciatives d’Ofici i Recomanacions.

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1 2

84,22%

15,78%

Compleix

No compleix

52

f) Opinió expressada per la ciutadania i els usuaris (mitjançant qüestionari o qualsevol altre mitjà posat a l’abast).

Per primera vegada aquesta institució del Síndic de Greuges de Cornellà ha posat a disposició de tots els ciutadans que l’han visitat un qüestionari confeccionat pel Síndic, sobre el grau de satisfacció del tracte amb l’Oficina del Síndic de Greuges.

El qüestionari es fàcil d’omplir. Està imprès en català i castellà.

S’han indicat totes les instruccions per emplenar-ho i dipositar-ho a una bústia instal.lada a l’entrada de l’oficina per aquest fi.

El qüestionari es anònim i voluntari. Agraïm la col.laboració dels ciutadans amb la intenció de poder millorar el nostre funcionament.

Model

53

Interpretació de les dades obtingudes:

1.- Com valora la gestió realitzada per l’Oficina del Síndic de Greuges?

Un 82,23 % dels ciutadans valora la gestió realitzada per l’Oficina del Síndic de greuges com MOLT BONA.

Un 17,77% dels ciutadans valora la gestió realitzada per l’Oficina del Síndic om a BONA.

Cap ciutadà ha valorat la gestió realitzada per aquesta oficina com a Regular o Dolenta.

2.- Creu que han fet tot el possible per orientar-lo/la o per resoldre la

seva queixa?

Un 95,56% del ciutadans consideren que han fet tot el possible per orientar-lo/la o per resoldre la seva queixa.

Un 4,44% considera que podien haver fet més per resoldre la queixa.

Cap ciutadà va considerar que han estat massa lents o que no han fet res per resoldre la seva queixa.

82,23%

17,77%

0%0% Molt Bona

Bona

Regular

Dolenta

95,56%

4,44%

00

Han fet tot el possible

Podien haver fet més

Han estat massa lents

No han fet res

54

3.- Com valora el tracte humà rebut?

Un 88,99% dels ciutadana consideren el tracte humà rebut MOLT BO.

Un 11,11% consideren que el tracte humà rebut es BO. Cap ciutadà considera que el tracte humà rebut hagi sigut ni

regular ni dolent.

4.- Què és el que valora més en el tracte rebut? (Cal tenir en comte que

aquesta pregunta admet més d’una resposta i així ho van fer molts ciutadans):

Un 77,78% dels ciutadans valoren que se’ls ha escoltat atentament. Un 42,22% dels ciutadans valoren les explicacions que se’ls hi ha

donat. Un 28,88% dels ciutadans valoren l’ interès per defensar les seves

raons. Un 4,44% dels ciutadans valoren la independència davant

l’Ajuntament. Un 11,12% del ciutadans valoren l’equanimitat i la sinceritat.

88,99%

11,11% 0 0

Molt Bo

Bo

Regular

Dolent

77,78%

42,22%28,88%

4,44%11,12%

00,10,20,30,40,50,60,70,80,9

55

5.- Té algun suggeriment a fer sobre el funcionament de l’Oficina del Síndic de Greuges?

La resposta a aquesta pregunta es molt diferent d’uns a altres ciutadans que l’han contestada. Els ciutadans que han emplenat el qüestionari, majoritàriament no ha fet cap suggeriment en aquest punt. Es còpia integrament:

“

o Para mi muy buena o Satisfacción buena o Quiero que nos defiendan más porque las situaciones de los ciudadanos

es muy mala. o Super amable. Gracias. o Nivel de afectividad humana correctisimo. o Yo agradezco a Dios el haberme encontrado en el camino con ustedes

para pedirle la ayuda que pueden hacer por mi. Que Dios les guarde por muchos años. Gracias.

o Ningú. Tot molt bé. Gracias. o No tengo sugerencia, me han atendio muy bien. Estaria bien recibir

este trato en otras oficinas. o Institución imprescindible dada la ignorancia y desidia de la

Administración Local. Es, y asumo ese concepto, la conciencia municipal.

o Que ojala hubieran mas oficinas que nos puedan ayudar como esta y asi como el personal excelente.

o Quiero decirle muchas gracias. o Si no puc valorar la gestió fins que hagi sigut realitzada. o Os lo agradezco, muy bien. o Que sigan así, ayudan a muchas personas como yo a que sean

escuchadas y atendidas.”

56

g) Instruments de comunicació utilitzats pel Síndic:

Veure l’apartat 2.3. d’aquest Informe : “Altres Activitats del Síndic de Greuges”.

Butlletins de Noticies del Síndic de Cornellà que van ser notificats a l’ Alcalde i a tots els Regidors i Regidores. Així com, als treballadors de l’Ajuntament, a Entitats i Associacions, CEIPS, IES, AAVV, etc... i a molts ciutadans que han fet servir aquesta Institució.

57

58

59

Fotografies d’Actes i Reculls de Premsa:

21 de febrer de 2012. XIV Trobada Assemblea. Arenys de Mar

Jornades de Formació 24 i 25 de maig 2012- Cornellà de Llobregat

60

Jornades de Formació 24 i 25 de maig 2012- Cornellà de Llobregat

3 de juliol de 2012. Trobada del Forum SD a La Seu d’Urgell.

61

3,4 i 5 d’octubre de 2012. V Encuentro Estatal de Defensores Locales- Barcelona

3,4 i 5 d’octubre de 2012. V Encuentro Estatal de Defensores Locales- Barcelona

62

15 de novembre de 2012. Taller de Formació Fòrum SD- Mollet del Vallès.

15 de novembre de 2012. Taller de Formació Fòrum SD- Mollet del Vallès.

63

Març 2012. Revista Municipal Cornellà Informa.

64

29 d’abril de 2012. “El Far”.

65

Desembre 2012. Revista Cornellà Informa.

66

24 de gener de 2013. El Periodico.com

h)Iniciatives de formació, informació o sensibilització ciutadana desenvolupades pel Síndic.

Aquest indicador esta detallat a l’apartat 2.3. d’aquest Informe “ Altres Activitats del Síndic de Greuges”.

67

6. ANNEX

68

4 de desembre de 2012

64 aniversari de la “Declaració Universal dels Drets Humans” El Síndic de Greuges, Frederic Prieto parlarà de: Gestió de la crisi i Drets Humans:

què fer?

69

Gestió de la crisi i Drets Humans: què fer?

Sigueu benvinguts i benvingudes a la casa del Síndic de Greuges.

El proper dia 10 de desembre de 2012, farà 64 anys que les NN.UU. van aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans.

Sabeu que, des de 2008, data en que vaig ser nomenat Síndic Municipal de Greuges de Cornellà, cada any he convidat alguna persona a parlar aquest dia sobre els Drets Humans.

Enguany, però, tenint en compte que s’acosta la finalització de la meva missió com a Síndic i que serà la darrera vegada que convoqui aquesta celebració del Dia Mundial dels Drets Humans, he decidit ser jo personalment qui m’adreci a vosaltres per parlar-vos sobre l’experiència d’aquests 5 anys de defensa dels Drets de les persones. (Deixeu-me que aclareixi, davant d’algunes informacions que m’han arribat, que avui no acaba la meva Missió com a Síndic. Acabaré el proper mes d’abril i, per tant, avui no fem cap homenatge ni cap despedida).

I

Els Síndics, en un exercici responsable de les nostres tasques institucionals i de defensa de la ciutadania, sovint hem de deixar en un segon terme la denúncia dels incompliments genèrics dels drets recollits a la Constitució i a l’Estatut per part de les lleis, de la judicatura o de les administracions públiques (els tres poders implicats explícitament per la Constitució en l’aplicabilitat dels DESC –Art. 53.31). Els Síndics hem de donar prioritat a intentar que l’aplicació de les lleis, tal com son, als casos concrets sigui el més equànime possible i que les resolucions administratives s’apliquin de forma justa i raonada.

Això fa patir molt en el dia a dia. Tens sovint la sensació de no anar a les causes dels greuges d’algunes persones o col·lectius, però els Síndics no tenim competència, ni recursos per transformar la societat, ni les lleis.

Tanmateix, de tant en tant, convé que contribuïm moralment a canviar les coses, amb l’anàlisi i amb la denúncia. Ja en l’Informe de l’any 2010 al Ple vaig justificar abastament que els Síndics de Greuges no ens hem de limitar a la correcció de les actuacions administratives dels empleats públics, si no que també hem de fer el seguiment de les accions o omissions de l’acció de govern. Vegeu com el propi Comitè de DESC de les NN.UU., en el seu 1 “El reconocimiento, el respeto y la protección de los principios reconocidos en el Capítulo Tercero informarán la legislación positiva, la práctica judicial y la actuación de los poderes públicos”.

70

Informe de 2012, diu a Espanya que: “Nos preocupa que, en su mandato, el Defensor del Pueblo carece de una referencia a la promoción de los Derechos Humanos...y que no tenga la capacidad para llevar quejas individuales por violaciones de los derechos económicos, sociales y culturales ante los tribunales”. Poca broma!

Avui, que celebrem a l’avançada l’aniversari de l’aprovació de la Declaració Universal, és una bona ocasió per fer-ho, sense les limitacions del dia a dia.

II

Doncs bé, dit això, la primera constatació que vull fer en el cas d’Espanya i de Catalunya és que una part d’aquests drets reconeguts a la Constitució i a l’Estatut (els DESC), després de 34 anys de governs democràtics, estan pendents del seu ple desenvolupament legal i, fins i tot, s’han desenvolupat o mantingut legislacions que contradiuen el mandat constitucional, posant per davant els interessos dels poderosos i menystenint els de les persones senzilles. Així ho considera el propi Comité de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les NN.UU., en el seu Informe de 18.05.2012.

El cas més notori (i aquests dies s’ha posat de manifest) és el del dret a un habitatge digne (A.47)(encara avui no estan fixades les responsabilitats concretes de les administracions en aquest tema) i també és lamentable com s’ha gestionat la prohibició constitucional d’especular amb el sol (tot al contrari, s’ha afavorit sense cap rubor la bombolla immobiliària des de les administracions, en el millor dels casos per augmentar els recursos públics, per garantir de forma atròfica l’ocupació i la creació de riquesa)2. També la legislació hipotecària prima encara les raons dels bancs, per sobre de les situacions de força major que condicionen un bon nombre de famílies afectades per la hipoteca. I, fins ara, només s’ha aconseguit arribar a alguns acords “per bona voluntat” o a través d’una forta mobilització. Ara semblava que, finalment, s’hi volia posar algun remei. Però ja hem vist la poca volada del decret/llei del govern. Els Síndics Locals de Greuges de Catalunya hem plantejat en un Manifest conjunt que “treballarem des dels nostres municipis perquè s’impulsin polítiques valentes de promoció i creació d’habitatge social i proposarem als nostres Ajuntaments l’adopció d’acords perquè les instàncies competents adoptin urgentment...una moratòria que paralitzi tots els procediments en marxa per un període de dos anys, sense perjudici de cercar mesures, ajuts i alternatives que minorin i solucionin el dolor i el drama de tantes i tantes famílies (moltes d’elles ja desnonades)...”

2 “Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir ñla especulación”.

71

No cal dir que la darrera reforma laboral està també presidida per fortes contradiccions en relació amb el dret al treball, reconegut a la Constitució. El Tribunal Constitucional acaba d’acceptar a tràmit un recurs en aquest sentit. Si triga massa, tot el mal ja estarà fet. (Heu vist diumenge passat el programa “Salvados”? Renuncio a qualificar les dues Sres. Diputades de la Comissió de Treball del Congrés de diputats que hi van aparèixer: viuen en un món a part).

Però també ens podríem referir al dret a la informació i a l’obligació de transparència de les administracions (realment saben que son només administradors dels recursos de tots? Que estan al nostre servei i que han de donar explicacions i consultar-nos? A vegades sembla que se’n hagin oblidat o que s’amaguin darrera de lleis obsoletes –oh, és que la Llei diu...- i que segueixin gaudint de la festa), o ens podríem referir a l’obligació d’administrar els recursos públics amb criteris d’eficiència (quants càrrecs públics han pagat per haver ordenat inversions gegantines i inútils o despeses irresponsables? No em refereixo a casos vistosos de corrupció en benefici propi o del partit; si no a no haver administrat amb eficiència, moderació i austeritat), o ens podríem referir a una legislació social sovint molt conservadora (que regula ajuts i no drets, malgrat així els consideri la pròpia Constitució). Legislació social poc procliu a la participació social i a la redistribució dels recursos (Art. 40), si exceptuem algunes lleis (com la de la dependència o les lleis catalanes del dret a l’habitatge o de serveis socials) que hores d’ara ja han estat desactivades, per l’actual Govern central o el de la Generalitat.

Tot això, encara que no ho sembli, està condicionant profundament la possibilitat de resoldre amb justícia determinades queixes i necessitats dels ciutadans i ciutadanes, quan no fa que aquests desconfiïn prèviament i de forma general de la possibilitat de ser atesos de forma justa per les Administracions. Aquest és un problema molt seriós i recurrent: la desconfiança dels ciutadans davant les Administracions públiques.

Fins aquí, no us estic parlant de la crisi. Aquestes son limitacions de l’estructura i el capteniment de l’Estat i de la societat que hem construït. Deixeu-me que citi un escrit dels Srs. Prior, Stewart i Walsh, sociòlegs britànics gens sospitosos de radicalisme, ja l’any 1996, analitzant la societat britànica. Escrivien:

“A mesura que el poder i la mida de l’Estat creixen, les possibilitats dels individus d’escollir per ells mateixos i de les comunitats de determinar les pròpies necessitats semblen estar cada cop més limitats. La burocràcia esdevé la força que defineix i configura la condició de ciutadà; els funcionaris experts son els que dominen; el poder es centralitza i és exercit sobre les persones, més que amb aquestes... Els funcionaris son responsables davant dels polítics electes, que al seu torn son responsables en virtut dels processos de la democràcia representativa més que de la participativa; és a dir, una responsabilitat que es fonamenta més en les eleccions periòdiques que en una relació continuada...La característica principal

72

del ciutadà contemporani és la “passivitat”... Els percentatges de participació electoral a nivell nacional i, encara més, a les eleccions locals, son extraordinàriament baixos (és clar, es refereixen al Regne Unit!)... Entre els ciutadans i els seus representants es crea un buit: manquen a la gent, doncs, incentius per comprometre’s cívicament i els polítics sovint es veuen alliberats de l’obligació de respondre públicament de la seva actuació...”

És una fotografia greu, que exigiria treure’n algun tipus de conclusions: noves formules electorals, mecanismes de democràcia directa, etc. I, en canvi, aquí ningú es mou. Malgrat tot, però, encara teníem l’esperança de poder-ho millorar i perfeccionar. El futur era un aliat.

III

Ara, en canvi, estem instal·lats des de fa cinc o sis anys en la així anomenada crisi econòmica.

Anem a analitzar una mica què està passant i com afecta els Drets de les persones. El fet general és que, si ja estàvem en una situació, en determinats aspectes, poc ideal, cada dia estem fent un pas endarrere en les prestacions i en les garanties socials assolides. (I un cert burocratisme creixent encara ho agreuja, perquè no està clar si es tindrà dret a una prestació fins que no és aprovada o fins i tot fins quan és efectivament cobrada, amb un abús creixent del silenci administratiu).

Sobre tot, cada dia estem veient com es destrueixen llocs de treball (em temo que ara vinguin els acomiadaments de treballadors públics) i s’esfuma qualsevol possibilitat decent de trobar feina, eix essencial de la subsistència, de la dignitat i de la independència humana. Estem assistint a un empobriment progressiu del país, que té dificultats fins i tot per assumir les despeses bàsiques.

Aquí voldria fer una referència al manifest “Pla de xoc contra l’atur” promogut per la fundació Acció Solidària contra l’Atur. Consideren que “ja és hora de dir prou!!” i proposen la constitució d’un fons de 50.000 milions d’Euros anuals (un 5% del PIB espanyol) durant un període de 3 à 5 anys, controlat per una comissió amb participació de la societat civil a cada Comunitat Autònoma, al marge dels pressupostos generals de l’Estat. Per aconseguir-ho, es proposa lluitar contra el frau fiscal (a tots els nivells), suprimir privilegis fiscals i plantejar temporalment una fiscalitat extraordinària en funció de la capacitat econòmica. L’objectiu exclusiu seria la creació o consolidació de 500.000 empreses, amb la creació de més de 2,5 milions de llocs de treball a tot l’Estat, prioritàriament en sectors de futur. No se si se’n sortiran, però crec que cal donar suport actiu al manifest.

73

IV

Ens podem preguntar: Si la legislació social, com deia, era tan gasiva, d’on ve la crisi?, en què hem malbaratat els recursos que teníem i, encara més, els que no teníem?

Deixem-ho clar d’antuvi, ni la llei de la dependència (per més que no s’haguessin calculat adequadament els recursos necessaris), ni les mesures de protecció de persones amb discapacitats, ni les prestacions sanitàries essencials, ni l’estricta despesa escolar, ni la inexistent política d’habitatge, en el seu conjunt, no han estat la causa del desori heretat i que ara ens condiciona. NO. (He de dir, però, honestament que potser sí que hi han contribuït algunes de les formes de gestionar-ho: aquests darrers anys, sovint hem confós els drets amb l’ús i l’abús indiscriminat de prestacions; i els responsables de l’administració dels serveis han treballat, en alguns casos, amb mentalitat de “barra lliure”; però analitzar l’optimització dels recursos sense afectar els drets requeria temps, transparència i consens, i això no s’ha fet així).

He de dir, però, que les causes estructurals del desori potser cal cercar-les, en conjunt, en el foment forassenyat del consumisme (pensem només en la bombolla immobiliària, per exemple), en el malbaratament de recursos escassos (penseu només en la factura energètica de més de 60.000 m. d’€ anuals només en combustibles fòssils), en els excessos en despeses corrents de les administracions (per exemple, ministeris i organismes sense funcions essencials), en inversions gegantines (públiques i privades) innecessàries o fins i tot inútils (que han estat ostentació de poder, més que no resposta a necessitats de la ciutadania), en una despesa militar segurament innecessària en l’actual context de la defensa, en la desregulació del sector financer (del que dona la cara –la banca- i, especialment, d’aquell que no dona la cara –els especuladors informàtics-), en la reducció continuada de la fiscalitat dels que més tenen o que més contaminen, en el malbaratament del territori i del medi ambient i, perquè no?, en la mala organització com deia abans de determinats sectors públics, com la sanitat, l’ensenyament, el transport o les empreses públiques, etc. (cal dir, però, que la millora de l’eficiència no tenia perquè afectar l’atenció i els drets).

Faig aquestes indicacions per assenyalar que hi ha àmbits importantíssims de l’estructura de l’Estat i de la societat, que son causa i objectiu per afrontar la crisi amb més austeritat, sense recórrer a la disminució dels drets socials, econòmics i culturals de la ciutadania. Però, en canvi, la immensa major part de les mesures adoptades amb l’excusa de la crisi estan consistint en el retall dels drets socials, econòmics i culturals (corejat, a més, per la immensa majoria de mitjans de comunicació, com a sacrifici lògic i inevitable “pels nostres pecats anteriors”!).

74

Ens trobem davant d’una triple contradicció, que incideix fortament i de forma directa en el benestar de la ciutadania, especialment dels que tenen menys recursos:

1. Es cerca la reducció del dèficit on aquest no s’ha generat. Les estructures bàsiques de la societat segueixen gaire bé intactes (us en recordeu de la “refundació del capitalisme”? Avui ja ningú en parla).

2. Es revisa l’organització i les prestacions dels DESC per raons pressupostàries (és a dir, per estalviar despesa) i a corre cuita, en lloc d’analitzar-los a fons amb criteris d’eficiència (tasca que requeriria una anàlisi més pausada i participativa). No és cert que els ciutadans modestos no notem, per exemple, una davallada de la qualitat de l’atenció sanitària. Una cosa és l’atenció sanitària que s’ha deteriorat notablement i una altra l’ “acte sanitari” que probablement segueix essent de qualitat.

3. Es prioritza exclusivament el pagament del deute financer, públic i privat, (em pregunto: és que qui ha deixat els diners no té també part de responsabilitat i n’ha d’assumir el risc, de la mateixa manera que en reclama els interessos?), mentre s’afavoreix a tota costa la destrucció de llocs de treball i es dificulten les iniciatives econòmiques, per manca de crèdit i de confiança, reduint la capacitat de generar recursos per pagar el propi deute: el dèficit creix perquè cada vegada generem menys recursos...ni que seguim retallant prestacions socials. Quina fal·làcia! Quin atzucac! Així, cada dia som més pobres.

A aquest Síndic no se li escapa que tota aquesta situació depèn d’un muntatge global que condiciona la política: Si no ets gaire de fiar (segons certifiquen les agències de “ràting”), t’apugem els interessos, i si no atens els venciments no et fiem més. I si no et fiem... Ja pots, però, reduir despesa social perquè els teus bancs encara estan pitjor i els hauràs de salvar!

Aquí ve a to citar l’article del Professor Antón Costas, publicat el dia 7 d’octubre d’enguany a El País: “...las políticas de austeridad no funcionan como vía para salir de la crisis, ni tampoco para el objetivo de reducción del déficit público. Al contrario, empeoran ambas cosas. Todos los países del euro que se han visto obligados a tomar dosis fuertes de austeridad están peor que al principio...Este resultado es coherente con lo que nos dice el mejor conocimiento económico existente sobre los efectos de la austeridad practicada a lo largo del siglo pasado”.

És a dir, hi ha gent que s’està folrant a les nostres espatlles.

75

Detallem algunes de les conseqüències que, al meu entendre, afecten negativament els drets fonamentals de les persones, especialment les més modestes.

(A propòsit de “les persones més modestes”, voldria obrir un parèntesi per dir que les contínues referències a la “classe mitjana” son clarament confuses i injustificades: la crisi no és el mateix per a mi o els meus semblants, que per a les famílies que es troben en situació de pobresa o al seu llindar, o bé no és el mateix pels que cobren 60.000 € o 600.000 € l’any, que pels que només en cobren 10 o 12.000 o els que no tenen feina: voldria, a més, qüestionar la teoria que afirma que la democràcia es basa en la consolidació de les classes mitjanes, a través d’una mena de pacte implícit amb l’Estat liberal, segons el qual s’acceptaria que es mantingui en la pobresa fins a un 20% de la població, a canvi de mantenir l’Estat del Benestar per a les classes mitjanes o de no augmentar la seva contribució fiscal: és cert que es consideren classes mitjanes aquelles que creen “opinió pública”. Augmentar el nombre de pobres no seria, doncs el problema; el problema es produiria si s’augmentessin massa els impostos, reduint el poder adquisitiu de les classes mitjanes, perquè aquestes poden fer caure governs. Però aleshores què en fem de l’altre 20 o 25%? Potser aquesta seria una de les “correccions” a fer en el capitalisme, com a sistema. Si rellegíssim a Joan Garcia-Nieto potser trobaríem algunes claus per fer-ho. De fet la Constitució no parla d’Estat del Benestar, si no d’Estat Social i de Dret: però aquest està segrestat. La diferència no és menor. Tanco el parèntesi).

Heus aquí, doncs, algunes afectacions dels drets, en la situació actual:

L’ajut a la dependència ha deixat de ser un dret individual universal reconegut. Ara és en prou feines una prestació limitada en els seus objectius i en els seus recursos.

La RMI ha deixat de ser un dret. Com a màxim és una prestació regulada amb criteris restrictius (si cobres el PIRMI ets sospitós) i sotmesa a les limitacions d’una burocràcia, que abusa del silenci administratiu i aprofita qualsevol incidència per retirar la prestació, sense apel·lació, i sense amoïnar-se per les conseqüències.

Un 23% d’atur ja no és només una estadística econòmica, si no un qüestionament del dret constitucional al treball. Ras i curt. I encara ens anuncien, sense immutar-se, que arribarem al 26% l’any 2013!

L’escola ha perdut la major part dels recursos que permetien pensar en una progressiva assistència als infants i adolescents amb problemes d’atenció, d’aprenentatge i de socialització (TDH o no). I la gestió ordinària de les escoles s’ha complicat innecessariament, amb 15 dies sense suplir les baixes i amb professors substituts que cobren per hores lectives, de setembre a juny.

76

Es redueix el nombre de beques de menjador, únic àpat equilibrat que poden fer molts dels nostres infants.

Les escoles bressol es converteixen en serveis pels qui els puguin pagar, o es tanquen.

S’ha trencat la universalització de l’atenció sanitària, que va ser instituïda per “Llei orgànica”. I això es fa amb un Decret llei (haurem de veure fins on arriba la nova atenció a les persones sense papers a Catalunya).

L’organització de la sanitat fa més difícil la proximitat i la rapidesa de les atencions. Tot i que els “actes sanitaris” mantinguin un nivell de qualitat, l’ “atenció sanitària” s’ha deteriorat de forma notable.

El copagament farmacèutic és una nova injustícia, especialment pels més pobres. Hi ha persones que estan renunciant a comprar-se les medicines.

La inestabilitat laboral és màxima. Els sous baixen. El consum baixa (des de l’òptica d’algunes persones, això vol dir que no es poden cobrir necessitats bàsiques)...

Les famílies amb incidència severa de l’atur han de cercar ajut en agents socials privats i perden l’esperança de recuperar una feina. Els drets passen a ser beneficència.

Malgrat la baixada de preus dels habitatges, cada vegada hi ha menys famílies que hi puguin accedir. Es manté la legislació que obliga a pagar allò que el preu actual de l’habitatge no cobreix, quan no es pot fer front a la hipoteca, a menys que s’arribi a un acord de bona voluntat o que, casualment, et puguis aplicar les condicions fixades pel decret/llei. Els desnonaments de llogaters son més fàcils que mai (amb l’excusa d’afavorir l’oferta d’habitatges de lloguer). Ningú té l’obligació estricta (reclamable judicialment) d’allotjar decentment les famílies desnonades.

Etc. Podríem seguir desgranant temes; però ja és suficient com per posar sobre la taula el senyal d’alerta. No podem seguir així. I cada any ens ajornen un any més la referència del inici de la recuperació (ara ens parlen del 2014).

Tot això, em podríeu preguntar, son drets subjectius (reconeguts a les persones per les lleis), judicialment reclamables? He de dir que no en tots els casos ( si no, els jutjats estarien col·lapsats). Aleshores, perquè parles de Drets Humans afectats? I jo us contesto:

77

1. Perquè tot això forma part dels drets reconeguts a les persones per la Constitució, tot i que necessàriament haurien de ser desenvolupats per les lleis, defensats per les administracions i per la judicatura. Perquè, si a més de no ser així, encara anem en darrera, estem afectant l’àrea dels drets. I això s’ha de justificar i argumentar específicament (no només per raons pressupostàries conjunturals i genèriques). Vegeu l’Informe del Comité dels DESC de NN.UU.)3.

2. Perquè allò que pot ser justificat, accidentalment, temporalment, pel què fa a determinats estrats de la població (en nom d’una justa redistribució dels recursos escassos), pot ser totalment inacceptable per les greus afectacions que comporta en altres segments socials, conculcant col·lateralment drets humans essencials (dret a la família, a la dignitat personal, a la privacitat, a la salut...).

V

Arribats a aquest punt, deixeu-me que us digui el següent: No crec que puguem estar globalment en contra de l’austeritat. La identificació de retallades amb austeritat és incorrecta. Hi ha un altre concepte d’austeritat. Penso que perquè l’austeritat pugui ser un instrument per sortir de les crisis, s’ha de plantejar més aviat com a forma de sanejament de la societat, de l’Estat i de la política, de forma permanent. Permeteu-me que us llegeixi les paraules que va pronunciar un amic i mestre meu en la cloenda d’una assemblea d’intel·lectuals a Roma, l’any 1977, i que comparteixo paraula per paraula:

“...L’austeritat és el mitjà per contrastar des de l’arrel i plantejar les bases per la superació d’un sistema que ha entrat en una crisi estructural i de fons, no conjuntural, d’aquell sistema que es distingeix pel malbaratament (...), per l’exaltació dels particularismes i del individualisme més desenfrenats, pel consumisme més forassenyat. L’austeritat significa rigor, eficiència, seriositat, i significa justícia; és a dir, el contrari de tot el que hem conegut i sofert fins ara, i que ha portat a la gravíssima crisi, quins estralls s’acumulen des de fa anys i que avui es manifesta amb tota la seva dramàtica dimensió...

L’austeritat, segons els continguts que tingui i segons les forces que en dirigeixin l’aplicació, pot ser gestionada com a instrument de depressió econòmica, de repressió política, de perpetuació de les injustícies socials, o bé com a oportunitat per un nou desenvolupament econòmic i social, per un replantejament de l’Estat, per una transformació de l’estructuració de la societat, per la defensa i l’expansió de la democràcia: en una paraula, com instrument 3 “…El Comité recomienda al Estado Español garantizar que todas las medidas de austeridad adoptadas identifiquen el contenido mínimo esencial de todos los derechos…y tomar todas las medidas apropiadas para proteger este contenido esencial en cualquier circunstancia, especialmente para las personas y los grupos desfavorecidos y marginados.”

78

de justícia i d’alliberament de l’home i de totes les seves energies reprimides, disperses, malversades...

És obvi que l’austeritat, encara que comporti (és necessari per la seva pròpia naturalesa) certes renúncies i certs sacrificis, pot aconseguir al mateix temps una significació renovadora... i esdevenir un ample impuls democràtic, al servei d’una activitat de transformació social...” Eren paraules d’Enrico Berlinguer.

VI

Els Síndics de Greuges, ho repeteixo una vegada més, no podem dictar les mesures a adoptar. I cal reconèixer que un eix essencial d’aquestes contradiccions i de l’actual situació es defineix a Europa. I que, per ara, cap govern del sud d’Europa s’atreveix a plantar cara.

Però, al menys, hem de demanar una major capacitat crítica als poders. Cal reconèixer que algunes retallades sanitàries estan deteriorant el servei i l’atenció, o repartint injustament les càrregues, com aquesta indiscriminada imposició de l’euro per recepta, al que s’afegeix el co-pagament disposat pel govern central o l’exclusió dels no cotitzants o dels sense papers (contravenint una disposició del Tribunal Constitucional). Cal reconèixer que algunes retallades en educació agreujaran el rendiment dels infants amb necessitats d’atenció individualitzada (un 30%?). Cal donar sortida social als milers de pisos paralitzats, mentre els bancs son rescatats amb diners públics (oi que això no és el que farà el “banc dolent”?). Cal atendre els més necessitats des de les administracions, amb mesures estructurals serioses, sense declinar exclusivament la responsabilitat en la beneficència privada. Cal generar confiança i impulsar iniciatives econòmiques no especulatives i de qualitat. Cal retallar encara més els sous dels dirigents i les despeses malbaratadores o suntuàries, així com revisar la pròpia estructura de l’Estat i la fiscalitat perquè aportin més els que més tenen i els que més contaminen. Cal garantir la transparència dels poders públics i dir la veritat. I, probablement, cal cercar la forma d’implicar els creditors financers en “la solució” de la crisi, evitant carregar tot el seu pes sobre l’Estat Social.

Us ho he de dir amb claredat: tal com estan les coses, crec que cal fer un gir decidit, en nom dels drets de les persones. Així (tal com s’està gestionant ara la crisi), cada dia ho reconeixen més economistes, no anem enlloc, que no sigui la misèria i la injustícia. No soc qui per dir com s’ha de fer aquest gir. I, en tant que Síndic, no vull excloure que aquest gir no es pugui fer des de diverses opcions polítiques, però crec que, avui, ser un bon polític no vol dir “nedar i guardar la roba”, si no definir i liderar aquest gir decidit, per més dur que sigui.

79

VII

En aquest context, què podem fer a nivell local? Com van les coses a la nostra ciutat?

A Cornellà patim totes aquestes situacions, com arreu. L’oficina del Síndic atén un nombre creixent de persones “atrapades” en les incerteses burocràtiques de la tramitació o la suspensió de la RMI o de la dependència, que acabem derivant cap als Serveis Socials municipals (sovint impotents per atendre el volum global de les situacions) o, si cal demanar explicacions a la Generalitat, les derivem cap el Síndic de Greuges de Catalunya, en uns casos amb més èxit que en altres.

En molts altres casos (pèrdua de la feina, lentitud sanitària, copagament farmacèutic, fracàs escolar, desnonaments), com que es tracta de situacions generalitzades, s’acaben afrontant amb un cert sentiment d’impotència i només s’acudeix al Síndic quan intervenen circumstàncies particulars o per demanar informació i assessorament, davant de la complexitat burocràtica.

També a nivell local hem d’aprendre a indignar-nos i a assumir compromisos contra la perpetuació d’aquestes situacions: tenim la responsabilitat de pensar, d’expressar-nos i, si cal, de denunciar les injustícies, mentre allarguem la ma a les persones més afectades. No podem limitar-nos a ajudar, a allargar la ma. Cal denunciar i reclamar el gir decidit en cada circumstància.

El frau dels comptes preferents o subordinats ha plantejat també situacions extremes entre força persones a la nostra ciutat. Hem seguit amb atenció i solidaritat les accions impulsades per la FAVCO en defensa dels ciutadans enganyats per bancs i caixes. I, recentment, constatem algunes escletxes d’esperança perquè la gent més gran i indefensa pugui recuperar els seus estalvis.

Si tenim en compte els compromisos assumits pels Ajuntaments signants de la “Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat”, he de dir que queda feina a fer i espai per poder replantejar alguns elements de l’esquema actual de govern de la ciutat..

He de reconèixer que l’Ajuntament s’ha mostrat sensible a les conseqüències de la crisi:

2009: Es va constituir ja amb previsió un fons social, com a coixí per necessitats socials conjunturals.

2010-2012: S’ha aplicat un augment percentual superior a la mitjana en les consignacions pressupostàries dels Serveis Socials.

80

Retallades voluntàries percentuals (potser insuficients) de les assignacions dels regidors i el Síndic (2010 i 2012).

S’ha mantingut (2012) la prestació o el preu de serveis educatius, malgrat la rebaixa de les aportacions de la Generalitat (escoles bressol, escola de música, pla de l’entorn).

S’ha aconseguit atenuar provisionalment alguna de les retallades en l’atenció primària.

S’han aprovat mesures de facilitació i de reducció de la fiscalitat (pagament en 4 terminis, aplaçament sense aval, bonificació IBI, moderada ampliació de les bonificacions en la plusvàlua o la seva liquidació als bancs en cas de dació forçosa).

S’està impulsant l’ACORD SOCIAL, amb partits, sindicats i entitats, que contempla actuacions en els àmbits educatiu, d’atenció social, de treball, d’habitatge i de promoció econòmica.

Cal dir, però, que sempre es podria pensar en un major volum de recursos dedicats a aquests objectius, especialment en un Ajuntament econòmicament equilibrat, ni que fos reduint o eliminant activitats o consignacions de menor incidència general. Tanmateix, correspon a l’Ajuntament decidir l’administració dels recursos i del seu equilibri pressupostari. El Síndic només pot demanar que s’esgotin totes les possibilitats raonables. I que tothom gaudeixi de les mateixes oportunitats.

Potser també es podria argumentar la necessitat de ser més ràpids, executius i eficients en l’assoliment de les actuacions i dels objectius. El Consell de Ciutat, per exemple, no ha estat precisament un model en aquest sentit, especialment quan s’està posant en marxa l’aprovació del Pla d’Actuació Urbanística. Tampoc ho és l’estancament de l’estudi d’un nou Pla d’Habitatge, tot i que pugui estar condicionat pel projecte futur de revisió de competències municipals, impulsat en principi pel Govern del PP (si més no, es podrien estudiar mesures socials d’urgència si, com sembla, no és possible un nou Pla). El ple funcionament de projectes com la “Botiga solidària” o l’ “Oficina de Mediació Hipotecària” (he d’expressar algun dubte sobre la seva eficàcia, tal com s’està plantejant) son d’una urgència alta, així com fer constar a les administracions autonòmica i central el desacord i la preocupació per les retallades en sanitat, ensenyament (com acaben de fer el Consell Escolar i el Ple municipal) i serveis socials, de forma més contundent i col·lectiva.

Crec que seria poc sensat demanar a l’Ajuntament allò que no pot fer o que no pot pagar. Però en aquesta situació de crisi potser se li podria demanar una actitud més agosarada, liderant (que no condicionant) el debat ciutadà en front de la gestió que s’està fent de la crisi. I també reanalitzar a fons les pròpies

81

estructures pressupostàries i de gestió. Al meu entendre, encara hi ha massa decisions que es produeixen al marge de la ciutadania.

Des de la Sindicatura trobem a faltar un seriós debat sobre el nostre futur com a ciutat. No el trobem normalment en el “Cornellà Informa” (els escrits dels partits estan sovint massa centrats en picabaralles o en auto bombos partidistes i la resta, si exceptuem la tribuna de l’Alcalde, no obra cap espai de reflexió sobre el futur), ni el trobem tampoc en el Ple (possiblement gestionat de forma massa rígida), ni en uns òrgans de participació poc actius o encara no activats (Consell de Ciutat).

Cornellà ha de cercar, sens dubte, tots els recursos de fora i de dins que ens permetin afrontar les actuals limitacions. Però, resolt el tema d’Eurovegas, hauríem d’evitar els messianismes, demanant inversions especulatives, siguin quines siguin les conseqüències. En canvi, caldria gestionar bé allò que tenim al nostre abast o capacitats que potser menystenim, tot i la bona gestió de Promoció econòmica. Un exemple podria ser exigir a la Diputació l’optimització i bona gestió del Parc Agrari del Delta del Llobregat, capaç de generar nova ocupació i nova professionalització, així com el desenvolupament d’activitats industrials relacionades (afortunadament, he llegit en el diari que es vol seguir aquest camí; però això s’ha de fer de pressa!). O bé l’aprofundiment en les “empreses d’inserció”, ampliant el concepte més enllà de les persones en situació d’exclusió (“La Fageda” d’Olot en podria ser un exemple). O ampliant opcions d’ocupació assistencial, amb una bona gestió de la dependència i d’altres recursos públics residuals. O activant adequadament l’ús de bens patrimonials, com Can Bagueria (veure, com a referència, l’Hermitage Barcelona)... És positiu afavorir l’auto ocupació o la formació, però potser caldria avançar en iniciatives generadores d’ocupació, des de o amb la participació de la pròpia Administració.

Segurament, però, la solució a la crisi no és bàsicament local. Així, doncs, cal ser actius en l’exigència del gir de que parlava abans. I cal generar iniciatives.

Deixeu-me, per acabar, que us llegeixi el final de l’article citat del Professor Antón Costas: “...Adam Smith, el padre fundador de la ciencia económica, habló de la importancia del “principio de simparís”. Se refería a la necesidad de que cada uno incorporemos a nuestro comportamiento económico la felicidad o bienestar de los demás. Esta “simpatía” con los otros es el cemento que cohesiona a una sociedad de mercado...Pero nuestras élites no practican ese principio de simpatía. Los otros les son absolutamente ajenos. Por eso no tienen ningún escrúpulo moral en defender la austeridad. Y eso es lo que hace también que poco a poco el euro esté dejando de ser un proyecto de esperanza en un mundo mejor para la mayoría de la población europea, para convertirse en un objetivo que solo interesa a esas élites políticas, económicas y financieras. Hoy por hoy, no hay un interés general europeo digno de tal nombre. Y la ceguera de las élites europeas impide que emerja”.

82

Agraeixo la vostra presència i la vostra atenció. Repeteixo: com a Síndic veig necessari un gir urgent en la situació social i dels drets. Els polítics (es reconeguin o no com a tals) hauran de proposar alternatives i nosaltres, ciutadans i ciutadanes, haurem de prendre les nostres decisions. No podem deixar de fer-ho.

Molt bona tarda.

Cornellà de Llobregat, 4 de desembre de 2012

Frederic Prieto Caballé

Síndic de Greuges de Cornellà

15 d’ Abril de 2013

83