INFORME ANUAL A LA COMUNITAT EDUCATIVA CURS 2013-14 · 2014-09-25 · Setembre 2014 4 Alumnat NESE...

INFORME ANUAL A LA COMUNITAT EDUCATIVA

CURS 2013-14

Setembre 2014

FADESIB. Informe a la comunitat educativa. Setembre 2014 2

La Federació d’Associacions de Directors i Directores d’Educació Secundària de les Illes

Balears (FADESIB), està constituïda per les associacions següents:

ADESMA (Associació de Directors i Directores d’Educació Secundària de Mallorca)

ADESME (Associació de Directors i Directores d’Educació Secundària de Menorca)

ADESPI (Associació de Directors i Directores d’Educació Secundària d’Eivissa i

Formentera)


Propòsit de l’estudi........................................................................................................................5

Àmbits............................................................................................................................................5

Recollida de dades.........................................................................................................................6

Centres participants per Illes.................................................................................................6

Centres participants segons el nombre de professors ..........................................................6

Centres participants segons el nombre d’alumnes ...............................................................7

Resultats i anàlisi ...........................................................................................................................8

Infraestructures .........................................................................................................................8

Antiguitat dels centres...........................................................................................................8

Estat general del centre.........................................................................................................8

Estat de les cobertes..............................................................................................................9

Estat de la instal·lació elèctrica .............................................................................................9

Estat del sistema contraincendis: ..........................................................................................9

Estat de les finestres i persianes..........................................................................................10

Estat de les parets exteriors ................................................................................................10

Estat del trespol...................................................................................................................10

Estat dels equipaments informàtics ....................................................................................11

Estat dels tallers i laboratoris ..............................................................................................11

Estat de la pintura de les aules, zones comunes i administració ........................................11

Estat de les instal·lacions esportives ...................................................................................12

Estat del pati d’esplai...........................................................................................................12

Estat de les zones enjardinades...........................................................................................12

Existència de deficiències estructurals que poden afectar la seguretat de les persones ...13

Recursos...................................................................................................................................14

Ítems de qualitat educativa.....................................................................................................17

Alumnat NESE a 1r d’ESO.....................................................................................................17

Alumnat NESE a 2n d’ESO....................................................................................................17


Alumnat NESE a 3r d’ESO.....................................................................................................18

Alumnat NESE a 4t d’ESO.....................................................................................................18

Alumnat NESE que promociona al mes de juny ..................................................................18

Alumnat repetidor que promociona al mes de juny ...........................................................19

Ràtios ...................................................................................................................................20

Ràtio alumnes/professor .................................................................................................20

Ràtio alumnes/grups per a cada nivell ............................................................................20

Aplicació del TIL .......................................................................................................................22

Matèries impartides en anglès ............................................................................................22

Resultats de les matèries impartides en anglès ..................................................................22

Formació en metodologia AICLE del professorat que imparteix matèries no lingüístiques

en anglès..............................................................................................................................23

Aplicació dels principis bàsics de la metodologia AICLE a la impartició de matèries en

anglès...................................................................................................................................23

Tipus i idioma i procedència (internet, editorials, elaboració pròpia,...) dels materials

didàctics emprats en les matèries no lingüístiques impartides en anglès ..........................24

Valoració del suport rebut per part de la conselleria (equip ATLES)...................................24

Formació permanent del professorat......................................................................................26

Centres amb projecte de direcció aprovat pel consell escolar ...............................................27

Relacions amb la Conselleria i altres qüestions.......................................................................28

Conclusions..................................................................................................................................35

Infraestructures ...................................................................................................................35

Recursos humans i materials ...............................................................................................35

Ítems de qualitat educativa .................................................................................................36

Formació permanent del professorat..................................................................................37

Aplicació TIL .........................................................................................................................38

Interpretació de les respostes a l’apartat “Relacions amb la Conselleria i altres qüestions”

.............................................................................................................................................38

Annex: Preguntes del qüestionari ...........................................................................................42


Propòsit de l’estudi

Aquest estudi té com a propòsit elaborar un informe de l’estat de la qüestió educativa

que permeti fer un radiografia de la situació dels centres públics d’educació secundària

de les Illes Balears des de diversos punts de vista.

S’elabora a partir de la informació objectiva i de les valoracions subjectives

proporcionades pels equips directius al mes de juliol, un cop finalitzat el curs. De

caràcter anual, té la intenció de d’oferir informació fiable i contrastable a la comunitat

educativa i contribuir a fer de FADESIB (Federació d’Associacions de Directors

d’Educació Secundària de les Illes Balears) un referent professional ineludible en

l’anàlisi de la situació educativa en el nivell de l’educació secundària a les Illes Balears.

L’informe abasta diferents àmbits: infraestructures, recursos, TIL (Tractament Integrat

de llengües), formació, ítems de qualitat educativa (ràtios, atenció a la diversitat, plans

contra el fracàs escolar, repetidors, alumnat NESE, ...), relacions amb la conselleria,

etc.

Àmbits ● Infraestructures

● Resultats acadèmics

● Aplicació del TIL

● Recursos:

o Humans (dotació, estabilitat de les plantilles,...)

o Econòmics

o Altres (PROA, ALTER, atenció diversitat, seccions europees,...)

● Ítems de qualitat educativa (ràtios, atenció a la diversitat, plans contra el fracàs

escolar, percentatge d’alumnat NESE i repetidor, percentatge d’aquests que

promociona, ...)

● Formació del professorat (participació en la formació en centres, incidència de

la formació permanent del professorat,...)

● Relacions amb la Conselleria


Recollida de dades

Les dades s’han obtingut a partir de les respostes a l’enquesta enviada als directors i

directores de centres de secundària de les Illes Balears i també a partir de dades de la

Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i del Ministerio de Educación, Cultura y

Deporte.

Han respost l’enquesta els directors i directores de 54 centres públics de secundària

d’un total de 68, que representen el 79,4% dels centres públics que imparteixen

aquests ensenyaments. D’aquests 41 es troben emplaçats a Mallorca, 8 a Eivissa i

Formentera i 5 a Menorca. En els centres que han facilitat les dades hi havia

matriculats un total de 37.314 alumnes d’ESO i Batxillerat en el curs escolar 2013-14.

Nombre total de centres participants: 54 (el que representa un 79,4% del total de

centres públics de secundària de les Illes Balears)

Centres participants per Illes

Centres participants segons el nombre de professors

Nombre total de professors: 3.558

9%

15%

76%

Mallorca

Menorca

Pitiüses

Illa Nre. de centres

Mallorca 41

Menorca 5

Eivissa i Formentera 8

22%

37%

30%

7%4%

<25

25 a 50

51 a 75

76 a 100

>100

Nre. de professors Nre. de centres

<25 2

25 a 50 12

51 a 75 20

76 a 100 16

>100 4


Centres participants segons el nombre d’alumnes

Nombre total d’alumnes: 37.314

26%

55%

9% 4% 6%

<200

201 a 500

501 a 1000

1001 a 1500

>1500

Nre. d’alumnes Nre. de centres

<200 3

201 a 500 14

501 a 1000 30

1001 a 1500 5

>1500 2


Resultats i anàlisi

Infraestructures

Antiguitat dels centres

Més de la meitat dels centres (53%) tenen una antiguitat superior als 20 anys, el que

significa que s’enfronten a necessitats creixents de manteniment de les instal·lacions,

en un context de profundes retallades pressupostàries.

Estat general del centre1

Només un 30% dels centres tenen un estat general qualificat de “bo”, mentre el 19%

és qualificat de “dolent” per la direcció del centre, el que significa que s’hi hauria de

dur a terme una inversió significativa de forma immediata o en un termini màxim d’un

any.

1 Bo: està en bones condicions d’ús i no ens plantejam haver de realitzar cap despesa significativa més

enllà de les despeses ordinàries de manteniment en els propers anys

Regular: si bé no és una necessitat immediata caldrà fer una inversió significativa en manteniment o restauració en els propers 5 anys

Dolent: és requereix dur a terme una inversió significativa de forma immediata o en un termini màxim d’un any

13%

30%

19%

34%

4%

De 1 a 5 anys

De 6 a 10 anys

De 11 a 20 anys

De 21 a 30 anys

Mes de 30 anys

Antiguitat Nre. de centres

De 1 a 5 anys 2

De 6 a 10 anys 7

De 11 a 20 anys 16

De 21 a 30 anys 10

Més de 30 anys 22

51%

19%30%

Bo

Regular

Dolent

Estat general del

centre

Nre. de centres

Bo 16

Regular 28

Dolent 10


Estat de les cobertes

Estat de la instal·lació elèctrica

Estat del sistema contraincendis:

Crida l’atenció que un 9% dels centres qualifiquin l’estat del sistema contraincendis com a

“dolent”.

28%

28%

44%

Bo

Regular

Dolent

Estat de les

cobertes

Nre. de centres

Bo 24

Regular 15

Dolent 15

35%

17%

48%

Bo

Regular

Dolent

Estat instal·lació

elèctrica

Nre. de centres

Bo 26

Regular 19

Dolent 9

26%

9%

65%

Bo

Regular

Dolent

Estat del sistema

contraincendis

Nre. de centres

Bo 35

Regular 14

Dolent 5


Estat de les finestres i persianes

Estat de les parets exteriors

Estat del trespol

52%

24%24%

Bo

Regular

Dolent

Estat de finestres i

persianes

Nre. de centres

Bo 13

Regular 28

Dolent 13

41%

15%

44%

Bo

Regular

Dolent

Estat de les parets

exteriors

Nre. de centres

Bo 24

Regular 22

Dolent 8

41%

4%

55%

Bo

Regular

Dolent

Estat del

trespol

Nre. de centres

Bo 30

Regular 22

Dolent 2


Estat dels equipaments informàtics

Estat dels tallers i laboratoris

Estat de la pintura de les aules, zones comunes i administració

39%

26%

35%

Bo

Regular

Dolent

Estat equipaments

informàtics

Nre. de centres

Bo 19

Regular 21

Dolent 14

35%

19%2%

44%

Bo

Regular

Dolent

No en te

Estat dels tallers i laboratoris

Nre. de centres

Bo 24

Regular 19

Dolent 10

No en té 1

35%

20%

45%

Bo

Regular

Dolent

Estat de la pintura

interior

Nre. de centres

Bo 24

Regular 19

Dolent 11


Estat de les instal·lacions esportives

Estat del pati d’esplai

Estat de les zones enjardinades

31%

28%

4%

37%

Bo

Regular

Dolent

No en te/NC

Estat instal·lacions esportives

Nre. de centres

Bo 20

Regular 17

Dolent 15

No en té 2

20%

30%

6%

44%

Bo

Regular

Dolent

No en te/NC

Estat del pati d’esplai

Nre. de centres

Bo 24

Regular 11

Dolent 16

No en té 3

31%

15%

54%

Bo

Regular

Dolent

Estat de les zones

ajardinades

Nre. de centres

Bo 29

Regular 17

Dolent 8


Existència de deficiències estructurals que poden afectar la seguretat de les persones

És especialment significatiu i preocupant que en 17 centres (31,5% de les respostes,

és a dir, gairebé un terç) el director respongui “Sí” a aquesta qüestió.

La quantificació aproximada (estimació) del cost de reparació de totes les infraestruc-

tures l’estat de les quals s’ha qualificat com a “Dolent” i que requeririen un intervenció

amb caràcter immediat és de 2.220.000 €

31%

4%

65%

No

Sí

NC

Deficiències que

poden afectar la

seguretat

Nº de centres

No 35

Sí 17

NC 2


Recursos

El percentatge de professorat amb plaça definitiva durant el curs 2013-14 (i que no es

troben en comissió de serveis fora del centre) és:

El percentatge de professorat nou al centre durant el curs 2013-14 ha estat del:

Nombre d'hores perdudes de docència per la no substitució immediata de les baixes

de llarga durada per part de la conselleria: 11.291 h, que equivalen aproximadament a

2.823 jornades o dies de classe del professorat:

3.558

11.291

2.823

0 2000 4000 6000 8000 10000 12000

Professors

Hores perdudes

Dies perduts

9%

52%

28%11%

<30%

31 a 50%

51 a 70%

>70%

% professorat amb plaça definitiva

Nre. de centres

<30% 6

31 a 50% 5

51 a 70% 28

>70% 15

30%46%

7%17%

<10%

11 a 20%

21 a 40%

>40%

% professorat nou Nre. de centres

<10% 9

11 a 20% 16

21 a 40% 25

>40% 4


Àmbits en què el centre ha experimentat una disminució de recursos i/o programes

educatius (els 3 darrers cursos):

Àmbit

Nre. de

centres Percentatge

sobre total

A cap àmbit 1 2%

Econòmics 40 74%

Professorat 43 80%

Programa de diversificació 6 11%

Programa PROA 20 37%

Programa ALTER 6 11%

Seccions europees 10 19%

Cicles formatius 4 7%

PQPI 4 7%

Personal ADE 6 11%

Personal administratiu 12 22%

Personal de neteja 26 48%

Policia tutor 1 2%

Transport 5 9%

Ajuda per llibres 12 22%

Altres (conserge, personal de suport, British, guarda seguretat,...) 7 13%


Especialment destacables i ja conegudes les disminucions de recursos econòmics (74%

dels centres) i de professorat (80%), però també del personal de neteja (48%) dels

centres o dels diversos programes de igualtat d’oportunitats (PROA, ALTER, Diversi-

ficació, ajudes per llibres, etc.) o d’aprenentatge de llengües estrangeres com les

seccions europees.

Disminució de recursos en els 3 darrers anys

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%

A cap àrea

Econòmics

Professorat

Programa de diversificació

Programa PROA

Programa ALTER

Secc ions europees

Cicles formatius

PQPI

Personal ADE

Personal administrat iu

Personal de neteja

Policia tutor

Transport

Ajuda per llibres

Altres


Ítems de qualitat educativa

Alumnat NESE a 1r d’ESO

Destaca el fet que en un 40% de centres se superi el 30% d’alumnes amb necessitats

específiques de suport educatiu (NESE), enfront d’un 19% de mitjana a les Illes

Balears, segons dades oficials. Aquestes dades confirmen que la gran majoria de

l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge o de tipus socioeconòmic es concentra als

centres públics. Només un 27% dels IES públics de la mostra tenen un percentatge

d’alumnat NESE igual o inferior al 20%.

Alumnat NESE a 2n d’ESO

Destaca el fet que en un 30% de centres se superi el 30% d’alumnes amb necessitats

específiques de suport educatiu (NESE) en aquest nivell, enfront d’un 19% de mitjana a

les Illes Balears.

16%

15%

18%

40%

11%

<15%

16 a 20%

21 a 25%

26 a 30%

>30%

% alumnat NESE Nre. de centres

<15% 7

16 a 20% 10

21 a 25% 9

26 a 30% 11

>30% 25

21%

18%

11%

30%

20%

<15%

16 a 20%

21 a 25%

26 a 30%

>30%


<15% 11

16 a 20% 12

21 a 25% 10

26 a 30% 6

>30% 17


Alumnat NESE a 3r d’ESO

Alumnat NESE a 4t d’ESO

Es constata que a mesura que es puja en el nivell educatiu disminueix la proporció

d’alumnat NESE, que possiblement “es queda pel camí”.

Alumnat NESE que promociona al mes de juny2

2 Sense incloure els que promocionen per haver repetit

23%

27%

4%12%

34%

<15%

16 a 20%

21 a 25%

26 a 30%

>30%


<15% 18

16 a 20% 12

21 a 25% 14

26 a 30% 2

>30% 6

28%

14% 0%

2%

56%

<15%

16 a 20%

21 a 25%

26 a 30%

>30%


<15% 24

16 a 20% 12

21 a 25% 16

26 a 30% 0

>30% 1

26%

33%

26% 15%

<20%

21 a 30%

31 a 50%

>50%

% alumnat NESE que promociona al

mes de juny

Nre. de centres

<20% 7

21 a 30% 12

31 a 50% 15

>50% 12


Aquestes dades confirmen que La majoria d’alumnes NESE no aconsegueix completar

amb èxit l’ESO per la via ordinària.

Crida l’atenció la baixada sobretot a partir de 3r d’ESO del nombre de centres amb un

percentatge d’alumnes NESE elevat (més del 25%): 36 a primer d'ESO, 24 a segon, 8 a

tercer i 1 a quart. Això podria fer pensar que surten del sistema, la qual cosa no

sempre és així. Cal tenir en compte, però, que molts d’aquests alumnes abandonen

l’ESO perquè han aprovat una prova d’accés a un Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM)

o (en el cas dels NESE) per accedir a un taller ocupacional, i que fins ara l’accés a un

Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI) els podia conduir a la consecució

del títol de Graduat en ESO.

Alumnat repetidor que promociona al mes de juny3

S’ha de destacar que només en un 16% dels centres se supera el 50% de promoció al

curs següent de l’alumnat repetidor, que segons dades oficials suposa el 12% de

l’alumnat de l’etapa d’ESO i el 20% a Batxillerat en el conjunt d eles Illes Balears.

Aquest fet evidencia que la repetició de curs és un greu problema del nostre sistema

educatiu i que resulta ineficaç per donar una resposta adequada a les necessitats de

l’alumnat

3 Sense incloure els que promocionen per haver repetit

16%

31%

16%

37%

<20%

21 a 30%

31 a 50%

>50%

% alumnat repetidor que promociona al mes de juny

Nre. de centres

<20% 17

21 a 30% 7

31 a 50% 14

>50% 7


Ràtios

Ràtio alumnes/professor

La ràtio alumnes/professor se situa en el 10,5 enfront del 9,7 del conjunt de l’estat

espanyol per al nivell d’educació secundària al curs 2012-13, segons les darreres dades

disponibles del MECD4.

Ràtio alumnes/grups per a cada nivell

1r ESO

2n ESO

4 Font: “Sistema estatal de indicadores de la educación 2014”. Ministerio de Educación, Cultura y

Deporte. http://www.mecd.gob.es/dctm/inee/indicadores-educativos/seie-2014/seie2014-libro-

completo-4062014-f.pdf?documentId=0901e72b8197c344

69%

2%

29%

Menys

de 25

Entre

25 i 30

Més

de 30

Alumnes per grup Nre. de centres

Menys de 25 15

Entre 25 i 30 36

Més de 30 1

70%

6%

24%

Menys

de 25

Entre

25 i 30

Més

de 30


Menys de 25 12

Entre 25 i 30 36

Més de 30 3


3r ESO

4t ESO

S’observa com en tots els nivells una gran majoria de centres tenen ràtios compreses

entre els 25 i 30 alumnes per grup, mentre que segons dades oficials del MECD5 la

mitjana espanyola se situava al curs 2011-12 (darrer del que es tenen dades) en els

24,1 alumnes per grup ens els centres públics, i per al conjunt de països de l’OCDE en

els 23,3 alumnes per grup.

En alguns centres (el 8% del total en el curs de 4t d’ESO) se superen els 30 alumnes

per grup de mitjana.




58%

4%

38%

Menys

de 25

Entre

25 i 30

Més

de 30


Menys de 25 20

Entre 25 i 30 30

Més de 30 2

65%

8%

27%

Menys

de 25

Entre

25 i 30

Més

de 30


Menys de 25 13

Entre 25 i 30 32

Més de 30 4


Aplicació del TIL

Matèries impartides en anglès

10

45 6

14

9

15

0

5

10

15

Ciències

Naturals

Ciències

Socials

Educació

física

Matemàtiques Música Optativa no

lingüística

Plàstica

Quines matèries es fan en anglès

Resultats de les matèries impartides en anglès

MATÈRIA Variació % aprovats

conjunt Illes Balears

respecte juny curs

anterior

Variació % aprovats

matèria impartida en

anglès respecte juny

curs anterior

Variació % aprovats

matèria impartida en

anglès respecte 1ª

avaluació curs anterior

Matemàtiques -0.9 punt -2,0 punts -0,3 punts

C. Naturals -1.3 punts -1,5 punts -12,9 punts

C. Socials -1.0 punt -10,6 punts -20,9 punts

Ed. Plàstica +0.8 punt -3,0 punts -4,8 punts

Ed. Física 0.0 punts -0,8 punts -8,9 punts

Música -1.0 punt -6,6 punts -17,6 punts

S’observa com en tots els casos en què la matèria s’ha impartit en llengua estrangera la

variació és sempre negativa en relació amb els resultats del curs anterior i també en relació

amb la variació mitjana en el conjunt de les Illes Balears.

La variació positiva entre els resultats de la primera avaluació i els obtinguts al final del curs

2013-14, s’explica en molts casos, segons les informacions rebudes de les direccions dels

centres, per l’esforç realitzat pel professorat per no perjudicar excessivament l’alumnat, ja

sigui alentint les explicacions, rebaixant contingut o repetint les explicacions en català o

castellà. En alguns casos els centres han establert reforços específics o desdoblaments en

detriment d’altres matèries, ja que en la majoria de casos ho han hagut de fer amb els recursos

ordinaris del centre.


Formació en metodologia AICLE del professorat que imparteix matèries no lingüísti-

ques en anglès

Formació en metodologia AICLE del professorat que imparteix

matèries no lingüístiques en anglès

49%

36%

15%

No ha rebut formació enmetodologia AICLE

Havia rebut formacióanteriorment

Ha rebut formació durant elcurs

És remarcable el fet que gairebé la meitat del professorat (49%) que imparteix

matèries no lingüístiques en anglès no ha rebut formació en metodologia AICLE.

Aplicació dels principis bàsics de la metodologia AICLE a la impartició de matèries en

anglès

Aplicació dels principis bàsics de la metodologia AICLE en la

impartició de matèries en anglès

41%

59%

No han aplicat principis bàsicsmetodologia AICLE

Sí han aplicat principis bàsicsmetodologia AICLE


Tipus i idioma i procedència (internet, editorials, elaboració pròpia,...) dels materials

didàctics emprats en les matèries no lingüístiques impartides en anglès

Procedència dels materials didàctics utilitzats

71%

16%

3%10%

Elaboració pròpia

Editorials

Internet

Altres

Valoració del suport rebut per part de la conselleria (equip ATLES)

Es va demanar als directors dels centres que valorasin d’1 a 5 el suport rebut per part

de l’equip ATLES de la Conselleria d’Educació pel que fa a les consultes formulades en

relació amb l’aplicació del TIL.

La valoració mitjana del suport rebut és tan sols de 1,8 punts sobre un màxim de 5.

destaca l’elevat nombre de centres (gairebé la meitat) que qualifiquen aquest suport

amb un “1”, és a dir la nota mínima.

Pel que fa a la dotació de recursos addicionals per a l’aplicació del projecte de TIL, els

directors manifesten, en una proporció significativa, haver sol·licitat recursos

addicionals per a l’aplicació del projecte de TIL (31%), consistents bàsicament en

professorat de suport, auxiliar de conversa o professorat de l’àrea a impartir en llengua

33%

9%7%

2%

49%

1

2

3

4

5

Valoració Nre. de centres

1 22

2 15

3 4

4 3

5 1


estrangera davant la manca de professorat, però aquestes peticions han obtingut

resposta positiva en menys de la meitat del casos (45%), i per tant podem afirmar que

no s’ha complert el compromís de l’administració de dotar els centres amb els recursos

addicionals que calguessin.


Formació permanent del professorat

En aquest apartat es va demanar a les direccions dels centres exclusivament per les

activitats de formació permanent del professorat desenvolupades en els propis centres

i adaptades a les necessitats dels mateixos i del seu alumnat.

En només 24 dels 54 centres (44%) s’han realitzat activitats de formació permanent del

professorat, que han versat majoritàriament sobre qüestions relacionades amb

formació en TIC i gestió d'aula, aprenentatge cooperatiu, utilització de les pissarres

digitals, entorn de formació virtual Moodle i projecte UCMA (Ús de continguts

multimèdia a l'aula) i amb la millora de la convivència (pràctiques restauratives,

mediació escolar, etc.).

En aquestes activitats de formació han participat 472 professors d’un total de 3.558

(13,2%).

56%

44%Si No

Centres que han

realitzat activitats

de formació del

professorat

Nre. de centres

Sí 24

No 30

87%

13% Si

No

Professorat en

activitats de

formació en

centres

Nre. de professors

Sí 472

No 3086


Pel que fa a la valoració que fan els directors sobre la incidència de la formació

permanent del professorat en la millora de les pràctiques educatives al centre dona un

resultat de 3,2 sobre 5, valoració que podem qualificar de discreta.

Centres amb projecte de direcció aprovat pel consell escolar

19%

6%

75%

Si

No

NC

Centres amb

projecte de

direcció aprovat

Nre. de centres

Si 41

No 10

NC 3


Relacions amb la Conselleria i altres qüestions

Valoració que fan els directors dels següents aspectes indicant el seu grau d’acord o

desacord amb les següents afirmacions (1=gens; 2=poc; 3= bastant; 4=molt):

Els recursos humans disponibles són, en general, adequats a les necessitats del centre:

0

5

10

15

20

25

30

Gens Poc Bastant Molt

Gens

d’acord

4 7,4%

Poc 26 48,1%

Bastant 23 42,6%

Molt

d’acord

1 1,9%

Els recursos econòmics disponibles són, en general, adequats a les necessitats del

centre:

0

5

10

15

20

25

30


Gens

d’acord

6 11,1%

Poc 30 55,6%

Bastant 16 29,6%

Molt

d’acord

2 3,7%


Els recursos per atendre la diversitat disponibles són, en general, adequats a les

necessitats del centre:

0

5

10

15

20

25

30


Gens

d’acord

11 20,8%

Poc 26 49,1%

Bastant 14 26,4%

Molt

d’acord

2 3,8%

L’estabilitat de la plantilla és l’adequada:

0

5

10

15

20

25


Gens

d’acord

6 11,1%

Poc 14 25,9%

Bastant 24 44,4%

Molt

d’acord

10 18,5%

Les demandes a la conselleria són, en general, ateses amb celeritat:

0

5

10

15

20


Gens

d’acord

20 37,7%

Poc 20 37,7%

Bastant 12 22,6%

Molt

d’acord

1 1,9%


Les consultes a l’inspector/a són, en general, ateses amb celeritat:

0

5

10

15

20

25

30


Gens

d’acord

2 3,7%

Poc 7 13,0%

Bastant 27 50,0%

Molt

d’acord

18 33,3%

Les intervencions d’inspecció han versat, majoritàriament, sobre qüestions pedagò-

giques i organitzatives:

0

5

10

15

20


Gens

d’acord

11 21,2%

Poc 18 34,6%

Bastant 17 32,7%

Molt

d’acord

6 11,5%

Les intervencions d’inspecció han versat, majoritàriament, sobre qüestions relacio-

nades amb el control burocràtic:

0

5

10

15

20

25


Gens

d’acord

7 13,0%

Poc 21 38,9%

Bastant 20 37,0%

Molt

d’acord

6 11,1%


Les intervencions d’inspecció han versat, majoritàriament, sobre el compliment del TIL:

0

5

10

15

20


Gens

d’acord

4 7,5%

Poc 12 22,6%

Bastant 17 32,1%

Molt

d’acord

20 37,7%

El grau d’autonomia de centre efectiva (pedagògica, organitzativa i de gestió) permet

que s’adeqüi a la seva realitat i ofereixi un millor servei a la societat:

0

5

10

15

20

25


Gens

d’acord

13 25,0%

Poc 25 48,1%

Bastant 10 19,2%

Molt

d’acord

4 7,7%

Els terminis amb què es publiquen les ordres i instruccions són suficients per a complir

amb les tasques encomanades:

0

10

20

30

40


Gens

d’acord

39 73,6%

Poc 13 24,5%

Bastant 1 1,9%

Molt

d’acord

0 0,0%


S’adopten mesures adequades per lluitar contra el fracàs escolar:

0

5

10

15

20


Gens

d’acord

19 35,8%

Poc 15 28,3%

Bastant 18 34,0%

Molt

d’acord

1 1,9%

Al centre hi ha un bon clima de treball i d’estudi:

0

10

20

30

40


Gens

d’acord

1 1,9%

Poc 4 7,4%

Bastant 40 74,1%

Molt

d’acord

9 16,7%

Al centre hi ha un bon clima de convivència:

0

5

10

15

20

25

30


Gens

d’acord

0 0,0%

Poc 6 11,5%

Bastant 26 50,0%

Molt

d’acord

20 38,5%


Al centre es duen a terme activitats i projectes d’innovació pedagògica:

0

5

10

15

20

25


Gens

d’acord

6 11,1%

Poc 20 37,0%

Bastant 23 42,6%

Molt

d’acord

5 9,3%

La coordinació de tots els recursos comunitaris: centres educatius (primària, secun-

dària, adults,...), serveis socials, institucions de benestar social, etc., és adequada i

s’ajusta a les necessitats socioeducatives de la zona d’influència del centre (barriada,

poble, etc.):

0

10

20

30

40


Gens

d’acord

3 5,7%

Poc 11 20,8%

Bastant 33 62,3%

Molt

d’acord

6 11,3%


Valoració de l’1 al 10 la gestió del curs 2013-14 dels actuals responsables de la Conse-

lleria d’Educació:

0

5

10

15

20

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

1 18 36,7%

2 13 26,5%

3 14 28,6%

4 4 8,2%

5 0 0,0%

6 0 0,0%

7 0 0,0%

8 0 0,0%

9 0 0,0%

10 0 0,0%

La valoració mitjana és de 2,1 sobre 10.


Conclusions

Infraestructures

● Des del punt de vista de les infraestructures, estan els centres en òptimes

condicions?

o Més de la meitat dels centres (53%) tenen una antiguitat superior als 20

anys, el que significa que s’enfronten a necessitats creixents de manteniment

de les instal·lacions en un context de profundes retallades pressupostàries.

o Només un 30% dels centres tenen un estat general qualificat de “bo”, i el

19% és qualificat de “dolent” per la direcció del centre, el que significa que és

requereix dur a terme una inversió significativa de forma immediata o en un

termini màxim d’un any.

o Crida especialment l’atenció que un 9% de les direccions centres

qualifiquin l’estat del sistema contraincendis com a “dolent”.

o En el mateix sentit, és especialment significatiu i preocupant que en 17

centres (31,5% de les respostes, gairebé un terç dels centres) el director

respongui “Sí” a la qüestió sobre l’existència de deficiències

estructurals que poden afectar la seguretat de les persones.

Recursos humans i materials

● Els centres estan dotats dels recursos humans suficients? La política de

substitucions és l’adequada?

o En general les direccions consideren que els recursos humans dels

centres són insuficients per exercir les seves funcions en condicions

adequades.

o La política de substitucions de les baixes de llarga durada, que fa que no

se substitueixin immediatament les absències del professorat, ha provo-

cat que el nombre d'hores de docència directa perdudes per aquest

motiu hagi estat de 11.291 h, que equivalen a aproximadament 2.823

jornades o dies de classe del professorat.

o L’estabilitat de les plantilles en general es considera adequada, i prop

de la meitat dels centres tenen una rotació anual de professorat inferior

o igual al 20% de la plantilla.


Ítems de qualitat educativa

● La ràtio és l’adequada? Amb els recursos actuals, és possible lluitar contra

l’exclusió social i el fracàs escolar? És possible treballar l’atenció a la

diversitat? Existeixen programes compensatoris?

o Ràtios:

▪ La ràtio alumnes/professor se situa en 10,5 i és superior a la del

conjunt de l’estat espanyol en el nivell d’educació secundària, que

al curs 2012-13 era de 9,7 alumnes per professor, segons dades

del MECD6.

▪ En tots els nivells una gran majoria de centres tenen ràtios de

entre 25 i 30 alumnes per grup, mentre que segons dades oficials

del MECD la mitjana espanyola se situava al curs 2011-12 (darrer

del que es tenen dades) en els 24,1 alumnes per grup ens els

centres públics, i per al conjunt de països de l’OCDE en els 23,3

alumnes per grup. En alguns centres (el 8% del total a 4t d’ESO) se

superen els 30 alumnes per grup de mitjana..

o Destaca el fet que en un 40% de centres se superi el 30% d’alumnes de

1r d’ESO amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), front

a un 19% de mitjana a les Illes Balears, el que confirma que la gran

majoria de l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge es concentra en

els centres públics. Només un 27% dels IES de la mostra tenen un

percentatge d’alumnat NESE inferior al 20%.

o La majoria d’alumnes NESE no aconsegueix completar amb èxit l’ESO

per la via ordinària. Crida l’atenció la baixada sobretot a partir de 3r

d’ESO del nombre de centres amb un percentatge d’alumnes NESE

elevat (més del 25%): 36 a primer d'ESO, 24 a segon, 8 a tercer i 1 a

quart. Això podria fer pensar que surten del sistema, la qual cosa no

sempre és així. Cal tenir en compte, però, que molts d’aquests alumnes

abandonen l’ESO perquè han aprovat una prova d’accés a un Cicle

Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) o (en el cas dels NESE) per accedir a un

taller ocupacional, i que fins ara l’accés a un Programa de Qualificació

Professional Inicial (PQPI) els podia conduir a la consecució del títol de

Graduat en ESO.





o Pel que fa als alumnes repetidors, als centres de les Illes Balears hi ha un

12% de l’alumnat de l’etapa d’ESO i un 20% a Batxillerat que repeteix

curs. Segons les dades recollides, només en un 16% dels centres de

secundària se supera el 50% de promoció al curs següent d’aquest

alumnat. Aquestes dades posen d’evidència que la repetició de curs és

una mesura educativa ineficaç i que constitueix en si mateixa un greu

problema del nostre sistema educatiu, tal i com posen de manifest

diferents estudis nacionals i internacionals, també de la pròpia OCDE.

o Especialment destacables i assenyalades com un greu problema per les

direccions dels centres són les disminucions de recursos econòmics

(74% dels centres ) i de professorat (80%), però també del personal de

neteja (48%) o dels diversos programes que tenen especial incidència

sobre la igualtat d’oportunitats (PROA, ALTER, Diversificació, ajudes per

llibres, etc.), que han disminuït o desaparegut en el 37% dels centres.

Volem destacar també el fet que s’han reduït els recursos per als

programes d’aprenentatge de llengües estrangeres com les seccions

europees, mentre, de forma que podríem qualificar de contradictòria, el

discurs oficial posa l’èmfasi dels canvis educatius pràcticament en

exclusiva sobre aquesta qüestió.

Formació permanent del professorat

o Es constata que només en 24 dels 54 centres de la mostra (44%) s’han

realitzat activitats de formació permanent del professorat en el mateix

centre, que són les que tenen una major incidència en la millora dels

processos d’ensenyament i aprenentatge, i en les que han participat un

baix nombre de professors: 472 professors d’un total de 3.558 (13,2%).

La qual cosa no vol dir que els professors no s’hagin format, basta

consultar les dades dels CEPs, però ho han fet unilateralment, sense que

la seva formació formi part d’un projecte de centre.

o Sense dubte, és aquesta una dada que ha de moure a reflexió al conjunt

del professorat. La formació en la millora dels processos d’ensenya-

ment-aprenentatge és un indicador de la vitalitat d’un claustre. I cal

també reflexionar sobre si les decisions i prioritats dels actuals respon-

sables d’Educació faciliten o no aquesta vitalitat.

o Pel que fa a la valoració que fan els directors sobre la incidència de la formació

permanent del professorat en la millora de les pràctiques educatives al

centre dona un resultat de 3,2 sobre 5, valoració que podem qualificar de

discreta.


Aplicació TIL

o S’observa com en tots els casos en què la matèria s’ha impartit en

llengua estrangera la variació és sempre negativa en relació amb els

resultats del curs anterior i també en relació amb la variació mitjana en

el conjunt de les Illes Balears.

o És especialment remarcable el fet que gairebé la meitat del professorat

(49%) que imparteix matèries no lingüístiques en anglès no ha rebut

formació en metodologia AICLE.

o La valoració del suport rebut per a l’aplicació del TIL és tan sols d’1,8

punts sobre un màxim de 5. Destaca l’elevat nombre de centres

(gairebé la meitat) que qualifiquen aquest suport amb un “1”, és a dir la

nota mínima.

o Pel que fa a la dotació de recursos addicionals per a l’aplicació del

projecte de TIL, els directors manifesten, en una proporció significativa,

haver sol·licitat recursos addicionals per a l’aplicació del projecte de TIL

(31%), consistents bàsicament en professorat de suport, auxiliar de

conversa o professorat de l’àrea a impartir en llengua estrangera davant

la manca de professorat, però aquestes peticions han obtingut

resposta positiva en menys de la meitat del casos (45%), i per tant

podem afirmar que no s’ha complert el compromís de l’administració de

dotar els centres amb els recursos addicionals que calguessin.

Interpretació de les respostes a l’apartat “Relacions amb la Conselleria i altres

qüestions”

Les opinions sobre l’actuació de la Conselleria en general i inspecció en particular

constitueixen, tenint en compte el tarannà de les preguntes formulades, un indicador

certament subjectiu. Però no per això arbitrari. Són un indicador valuós de les

valoracions, opinions i estat d’ànim d’aquells qui, per raó de les seves responsabilitats i

funcions, podem considerar observadors privilegiats de la situació de l’educació en un

territori determinat. En un moment en què organismes, informes i publicacions

europeus posen l’accent sobre la importància del lideratge per part dels equips

directius en relació a la millora dels indicadors sobre fracàs escolar i qualitat educativa,

pensem que cal donar a aquestes respostes la rellevància que tenen, i per això a

continuació fem constar la valoració que fem de les respostes obtingudes en relació

amb aquestes qüestions.

Recursos. Si bé en relació als recursos humans es produeix un cert equilibri entre els

qui opinen que són escassos (55%) i els que pensen que són adequats (44%), no és així

en el cas dels recursos econòmics (el 67% vs 33%), ni el cas dels recursos per atendre la


diversitat, en què quasi un 70 % dels enquestats (69,9%) està gens o poc d’acord amb

l’afirmació que són suficients.

Plantilla. Un dels factors a tenir presents per avaluar els resultats i la implementació

d’un projecte educatiu és l’estabilitat de la plantilla. En aquest apartat, un 63% dels

enquestats estan bastant o molt d’acord amb l’afirmació de que l’estabilitat és

l’adequada.

Relacions. S’ha de considerar rellevant el fet que un 75% dels directors i directores

enquestats opinin que les demandes no són respostes amb celeritat. Un centre

educatiu és un microsistema en el qual els factors pedagògics i administratius, humans

i burocràtics, personals i col·lectius entren en complexa interrelació. L’eficiència i

celeritat d’una administració educativa en donar resposta a les necessitats de les

direccions dels centres educatius és tan important com l’establiment d’objectius i

estratègies; de fet, hi estan relacionats, perquè la manca d’eficiència condiciona la

realització dels objectius. Caldria veure si aquesta interpretació negativa de l’eficiència

de l’administració ha experimentat variacions en relació a anys anteriors. En tot cas,

serà un indicador interessant a observar en successius informes anuals.

Precisament en relació a aquesta percepció – insistim, necessàriament subjectiva- dels

directius sobre l’actuació de la Conselleria, és de destacar l’opinió sobre si els terminis

en què es publiquen les ordres i instruccions són suficients per complir amb les tasques

encomanades. Un contundent 98% opina que gens o poc. Cal valorar adequadament

el significat d’aquesta resposta. Com dèiem abans, la interrelació entre els aspectes

normatius i els educatius és subtil, però cabdal. La implementació de plans, projectes o

noves estructures curriculars requereix planificació, claredat, consens, assessorament

qualificat i calma. La precipitació, la confusió i un “tempo” inadequats actuen com a

càrregues de profunditat amb repercussions concèntriques, ja que obliguen a variar la

dinàmica i les prioritats dels centres i a improvisar per poder respondre a les exigències

normatives.

D’altra banda, cal vincular la resposta a la pregunta sobre els terminis, a les que es

donen a un seguit de preguntes interrelacionades que permeten dibuixar el perfil de

l’opinió dels directius sobre l’actual tasca de la Conselleria. Amb l’afirmació s’adopten

mesures adequades per lluitar contra el fracàs escolar, un 64% dels enquestats

declaren estar gens o poc d’acord. Si creuem aquesta dada amb la que afirma que les

intervencions d’inspecció han versat, majoritàriament, sobre el compliment del PTIL

(quasi un 70 % (69,8) hi estaria d’acord), veiem que es qüestiona amb claredat la

gestió de les prioritats. El fet que la majoria (un 56%) estigui en desacord amb

l’afirmació de que les intervencions d’inspecció han versat sobre qüestions

pedagògiques reafirma, al nostre entendre, aquesta interpretació. És coherent amb tot

l’exposat que un 63% dels enquestats valori amb 1-2 (sobre 10) la gestió del curs 13-


14 per part dels actuals responsables de la Conselleria (el 37% restant els valora amb

un 3-4). La valoració que fan els directors sobre la gestió dels actuals responsables de

la Conselleria és d’un suspens clar, amb una qualificació mitjana de 2,1 sobre 10.

Cal destacar, finalment, que la valoració sobre l’actuació dels inspectors és positiva.

Un 83% dels enquestats mostra satisfacció sobre la celeritat de les respostes del seu

inspector/a.

Autonomia de centre. Continuant amb aquesta radiografia de l’estat de l’opinió dels

directius de centres públics sobre aquest curs i l’estat de la qüestió educativa,

considerem molt rellevant la resposta sobre el grau d’autonomia pedagògica i

organitzativa dels centres, per la importància que les lleis educatives i els diferents

informes nacionals i internacionals donen a aquest aspecte. El 73% dels enquestats

està gens o poc d’acord amb l’afirmació que actualment el grau d’autonomia és

suficient.

Clima de centre. Fixem-nos que les preguntes relatives a la vida interna del centre ens

indiquen que el clima de treball i estudi (91%) i el clima de convivència (88%) es

consideren òptims. Una dada que, al nostre entendre, i tenint en compte el grau de

conflictivitat que ha viscut el curs 13-14, posen en evidència, per contrast, la gestió

actual dels assumptes educatius.

L’informe finalitza amb dues preguntes que pretenen aportar indicacions sobre els

aspectes que els directius consideren prioritàries i sobre la percepció –personal,

subjectiva- de com s’ha desenvolupat el curs. Respecte la primera, destaquen, per

ordre:

• l’increment dels recursos humans i econòmics

• la millora de les infraestructures i dels equipaments

• la disminució de ràtios i hores de classe

• una major autonomia de centre

• dotació de més personal administratiu, de manteniment i de neteja

Cal relacionar aquestes respostes amb aquelles que, suara, feien referència a l’omni-

presència del TIL i a les mesures per disminuir el fracàs escolar per valorar adequa-

dament l’opinió dels directius sobre la gestió de les prioritats per part dels respon-

sables d’Educació.

Respecte la segona pregunta, que fa referència a com s’ha desenvolupat el curs, els

adjectius emprats per qualificar-lo són reveladors: caòtic, difícil, esgotador, complicat,

crispat. Algunes opinions exposen que el clima enrarit i conflictiu ha incidit negati-

vament en el compromís del professorat; d’altres fan incís en què la professionalitat


d’aquests mateixos ha permès afrontar positivament objectius i projectes. Hi ha

diverses mencions a què una gestió ineficaç del conflicte per part de la Conselleria ha

empitjorat les coses i ha fet que els aspectes pedagògics quedin en un segon terme, fet

que s’ha vist agreujat per la manca de resposta de Conselleria a la majoria de consultes

i demandes realitzades des de les direccions dels centres. Sembla haver consens en

què els directius han hagut de dur a terme la seva gestió en condicions molt compro-

meses, en un entorn ple d’incerteses legals i administratives que ha resultat esgotador.

Si ens fixem, aquestes opinions són coherents amb la valoració que atorga un suspens

clar a la gestió de la Conselleria.

La majoria dels estudis internacionals consideren que les direccions dels centres són el

segon factor intern en importància, després de l’acció docent del professorat, per a la

millora dels aprenentatges de l’alumnat7. De l’anàlisi de les dades obtingudes en

l’elaboració d’aquest informe es conclou fàcilment que en les condicions actuals les

direccions no poden exercir adequadament les funcions que els reclama el nostre

sistema educatiu.

7 Pont, B., D. Nusche y Moorman, H. (2008). Improving school leadership. Paris, OCDE. Disponible a:

http://www.oecd.org/edu/schoolleadership


Annex: Preguntes del qüestionari

INFORME ANUAL A LA COMUNITAT EDUCATIVA CURS 2013-14 · 2014-09-25 · Setembre 2014 4 Alumnat NESE...

Documents

Transcript of INFORME ANUAL A LA COMUNITAT EDUCATIVA CURS 2013-14 · 2014-09-25 · Setembre 2014 4 Alumnat NESE...