TdS 2n ESO Dossier Alumnat

download TdS 2n ESO Dossier Alumnat

of 36

Transcript of TdS 2n ESO Dossier Alumnat

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    1/36

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    2/36

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    3/36

    TREBALL DE SNTESI. La Catedr a l i e l seu mn .2n. dESO - INS Joan Brudieu 2009-10

    3

    INFORMACI P RVIA - ALUMNES DE 2n dESO

    El que tens a les mans sn les instruccions per elaborar un treball engrup.

    Has de tenir present que s molt important la presentaci, lexposicioral que haureu de fer el dimecres i els continguts.

    Haurs dutilitzar llibres, apunts, records, .... i una mica dimaginaciper tal de fer un bon treball!

    En cap moment et trobars sol perqu tens un/una Professor/radisposat a donar-te un cop de m quan et trobis perdut. Ell/a etpodr indicar qu vol dir aquella pregunta que no entens, o b per onhas de buscar aquella resposta que no trobes.

    Et donarem una srie de fulls amb textos i activitats que has deresoldre en grup o individualment. Has de llegir primer tot el que heude fer i decidir per on comenareu i qui far cada cosa. Vigila perquhi ha coses que les heu de fer tots els del grup alhora.

    Haurs dhaver portat el material necessari: llibres de text,retoladors, llapis de colors, bolgrafs, paper, regles,... totes aquestescoses!. Pensa, a ms a ms, que tens deures! el ms segur s quehagis de fer alguna part de la feina a casa.

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    4/36

    TREBALL DE SNTESI. La Catedr a l i e l seu mn .2n. dESO - INS Joan Brudieu 2009-10

    4

    Distribuci horria:

    Divendres 11

    09:00 Arribada al centre a la teva classe de tutoria i sortida cap a laCatedral

    09:30-11:30Grups A i C: Visita a la Catedral (museu Dioces, claustre i

    interior de la Catedral)Grups B, D i E: Treball al voltant de la Catedral ( Quant pesa la

    Catedral?, La Catedral de nit i Una mica deliteratura )

    11:45-13:45

    Grups A i C: Treball al voltant de la Catedral (Quant pesa laCatedral?, La Catedral de nit i Una mica deliteratura )

    Grups B, D i E: Visita a la Catedral (museu Dioces, claustre iinterior de la Catedral)

    13:45-14h Retorn a lI nstitut.

    Haurs dhaver portat el material necessari: llibres de text,retoladors, llapis de colors, bolgrafs, paper, regles,... totes aquestescoses!

    Pensa, a ms a ms, que tens deures! el ms segur s que hagis defer alguna part de la feina a casa

    Durant la visita a la Catedral haurs dobservar atentament i prendre notesdels segents elements: la planta (el nombre de naus, la forma, etc.), elselements de suport, els suportats, la decoraci i els capitells del claustre, ontrobars informaci per realitzar lactivitat La msica a la Catedral. Un copa lexterior de ledifici heu de fixar-vos en lenllumenat, (llegiu lapartat LaCatedral de nit).Durant la visita a la Catedral haurs de fer una part important de lactivitat

    Quant pesa la Catedral?, revisa el material que haurs de portar i llegeixatentament les instruccions!

    Dilluns 14 i Dimarts 15 Treball al centre.

    Dimecres 16

    09:00 10:50ltims retocs

    11:15 a 13:05 Tribunals Exposici dels treballs

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    5/36

    TREBALL DE SNTESI. La Catedr a l i e l seu mn .2n. dESO - INS Joan Brudieu 2009-10

    5

    OBJECTIUS DEL CRDIT DE SNTESI

    s important que abans de comenar el crdit de sntesi tingues clar qupretenem que aprenguis a fer i com ho has de fer, perqu, daix, en dependr lanota final.

    1. Expressar-se correctament, oralment i per escrit, en catal i castell.2. Observar i escoltar amb atenci i saber expressar el resultat de formacomprensible.

    3. Mostrar capacitat dintegrar i transferir els continguts adquirits de les diferentsrees (capacitat de sntesi, resum, descripci).

    4. Saber buscar i utilitzar la informaci obtinguda per via documental,institucional o personal.

    5. Saber analitzar, seleccionar, ordenar, classificar la informaci, i exposar-la atravs dels llenguatges especfics apropiats.

    6. Manifestar autonomia i iniciativa personal, capacitat de raonament lgic i decomprensi crtica.

    7. Treballar en equip amb la finalitat de planificar, realitzar i concloure, de formaacurada, una activitat.

    8. Mostrar actituds de respecte a les persones i a les coses, de responsabilitat iparticipaci en el treball, i dinters per conixer lentorn propi.

    9. Valorar lordre, la neteja i lendrea en relaci amb el treball.10.Valorar el respecte en la comunicaci de les idees i la tolerncia envers lesdiferncies entre les persones.

    11.Conixer lespai fsic de treball12.Acceptar la prpia realitat personal i les prpies possibilitats13.Analitzar com repercuteixen les activitats humanes en el medi fsic i contribuiren la seva defensa, conservaci i millora.

    14.Identificar i assumir com a prpies les caracterstiques histriques, culturals,geogrfiques i socials de la societat catalana.

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    6/36

    TREBALL DE SNTESI. La Catedr a l i e l seu mn .2n. dESO - INS Joan Brudieu 2009-10

    6

    NORMES GENERALS PER A LA PRESENTACI DEL TREBALL

    1.El treball shaur de presentar per equips, s a dir, tots els integrants de cadaequip lliuraran el treball alhora, en una carpeta nica. Hi haur activitats que,seguint les instruccions que se us donen, shauran treballat o elaborat enconjunt i daltres que shauran treballat individualment. Tot ordenat en una solacarpeta.

    2.En la carpeta de cada grup hi constar:2.1.El nom i cognoms de cada membre del grup i curs a qu pertany2.2.Lndex general.2.3.Al primer full desprs de lndex i com a introducci, heu dexplicar com vau

    fer per repartir-vos el treball, qu s el que ha fet cadascun de vosaltres iper qu i quines dificultats heu trobat per realitzar aquest treball

    2.4.El treball desenvolupat, cada apartat per separat. s a dir, si canviesdapartat has de comenar en un altre full.

    2.5.Al final del dossier, i com a conclusions, cal fer una crtica i autocrticaraonada del treball realitzat.

    3.La formalitzaci de la presentaci ser la segent:3.1.El treball sha de presentar escrit a m, amb molt bona lletra .3.2.Paper DIN A4 i escrit en una sola cara.3.3.Cal que es respectin els marges laterals del text i els superiors i inferiors.(aproximadament, 30 mm a lesquerra, 20 mm a la dreta, i 20 mm a dalt i

    a baix).

    3.4.Les pgines han danar numerades i hi ha daparixer a la part superior elnom dels membres del grup

    3.5.Laspecte dels fulls ha de ser impecable: net, sense gargots, sense arruguesni doblecs.

    3.6.Lortografia i la puntuaci ha de ser correcta, per tant, abans de lliurar eltreball, cal rellegir-lo i corregir-lo tantes vegades com faci falta.

    3.7.Al final, cal posar-hi la bibliografia: fer un llistat amb les dades dels llibres ide les publicacions que heu utilitzat. Fins i tot heu dincloure els llibres detext. Sordenen per ordre alfabtic dels autors i hi constar lautor enmajscula, el ttol de lobra, leditorial, la collecci, el lloc i la data de lapublicaci.

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    7/36

    TREBALL DE SNTESI. La Catedr a l i e l seu mn .2n. dESO - INS Joan Brudieu 2009-10

    7

    NORMES PER A LEXPOSICI ORAL

    1. Has danar al lloc indicat a lhora adjudicada.Indica al tribunal si necessites utilitzar el treball que has lliurat abans.

    2. Podeu parlar bsicament en dos camps:a. Com us heu distribut la feina i la manera de treballar.b. Contingut de cada apartat

    Cal que us repartiu el que ha de dir cadascun dels membres del grup pensantque heu dintervenir tots.

    Els membres del tribunal us podran fer preguntes de la feina desenvolupada.Aquestes preguntes serviran per comprovar si tots els membres del grupconeixen el contingut dels diferents apartats i les seves conclusions.

    A ms, ens demostraran si heu treballat cohesionadament, o si ben al

    contrari, heu repartit les tasques sense una posterior posta en com.

    3. Per a la vostra exposici heu de preparar un discurs que resulti convincentper a defensar el vostre treball davant del tribunal. s a dir, heu de decidirqu s el que heu de dir i qui dir cada cosa i en quin ordre.

    Assageu a lultima hora del dia anterior i els minuts abans alexposici .

    4. Els membres del tribunal tindran en compte aspectes com: expressi natural amb una gesticulaci apropiada i no esttica expressi oral adequada: articulant clarament les paraules, sense

    crrer massa ni anar massa lent, entonant, donant significat a lesparaules (interrogacions, suspensions ...) i sense entrebancar-se quan parlis has de mirar als membres del tribunal exemples adequats i aclaridors que lextensi de lexposici sigui ladequada a les possibilitats de cada

    apartat utilitzaci del llenguatge amb precisi (evitant expressions comod

    amb poc significant, com una cosa), fent s de termes relacionats ambel tema correctament (tecnicismes)

    selecci i ordenaci dels temes i conceptes importants conclusi de les idees principals resposta correcta a les preguntes que et facin les/els professores/rs

    coneixement del tema del qual parlesQuan assageu la vostra exposici us haureu de fixar en aquest tipusde detalls.

    4. Heu de controlar b el temps de lexposici. Disposareu de 15 minuts perexplicar el vostre treball i respondre a les preguntes del tribunal.

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    8/36

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    9/36

    Dossier

    dactivitats

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    10/36

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    11/36

    TREBALL DE SNTESI. La Catedr a l i e l seu mn .2n. dESO - INS Joan Brudieu 2009-10

    11

    HI STRI A DE LA CATEDRAL

    1.- Comentari de la catedral de Santa Maria de la Seu dUrgell

    Documentaci :

    En quin segle es va bastir ? Coneixes algun mestre dobres que hi treballs ? Quin bisbe va promoure la seva construcci ? Com es va finanar ?

    Comentari formal:

    Quin s el material de construcci ? Quina s la tipologia de planta ? Quins sn els elements de suports principals ?

    Quins sn els elements de suportats ? Esmenta algun element de la decoraci ? Podries donar alguna explicaci al fet que linterior sigui tan focs ?

    Significat i funci

    De quin tipus dedifici es tracta ? Quina era la funci principal ? I la secundaria ? Podries comentar algun simbolisme ?

    2.- Vocabulari .................................... grfic que representa, vist des de dalt i a escala,

    un aspecte ideal duna construcci o duna seva part. .................................... o creuer, nau transversal duna esglsia. .................................... element arquitectnic vertical, de suport, allat i

    masss, sobre el qual destaca una volta, una coberta o una altra crrega. .................................... construcci adossada a la nau o a les naus duna

    esglsia; la planta sol presentar una forma semicircular. .................................... estructura arquitectnica corbada que cobreix un

    espai, conformada per la projecci dun arc de mig punt i que exerceix unapressi exterior suportada per parets, contraforts, etc.

    ..................................... pilar sortint que fa cos amb el mur i li serveix derefor perqu resisteixi a lempenta de les voltes.

    3.- Identifiqueu els segents elements arquitectnics en la planta de la Catedral,que trobareu a continuaci:

    Planta, absis, absis menors, transsepte, nau principal i laterals, contraforts ipilars.

    Volta de can, planta, absis, transsepte, pilar, finestra, nau icontrafort

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    12/36

    TREBALL DE SNTESI. La Catedr a l i e l seu mn .2n. dESO - INS Joan Brudieu 2009-10

    12

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    13/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    13

    FI NI S MUNDI

    A. COMPRENSIN LECTORA

    Leed el texto fotocopiado de Laura Gallego Garca El eje del presente quepertenece al libro Finis Mundi.Una vez ledo contestad a las siguientes preguntas:

    1. Vocabularioa) Explica el significado, segn contexto, de las palabras subrayadas en

    el texto.b) Busca una palabra sinnima para cada una de ellas

    2. Personajesa) Explica qu tipo de caracterizacin predomina en la descripcin de los

    personajes ms destacados: Michel y Mattius.b) Escribe toda la informacin que hayas recogido de estos personajes

    siguiendo este orden: nombre, edad, pasado, fsico, carcter, modode expresarse y modo de actuar.

    3. El tiempoa) Basndote en la narracin explica en qu poca se desarrolla esta

    historia.4. El espacio

    a) En qu espacios se desarrolla el comienzo de esta historia?5. La narracin

    a) Explica a qu gnero y subgnero literario pertenece el textob) Explica el punto de vista de la narracin y si en esta predomina el

    dilogo, la descripcin, el relato de unos hechos...

    B. EXPRESIN ESCRITA

    Continuad el relato haciendo que los personajes que aparecen en el textocontinen viajando juntos desde Normanda (Francia) hasta llegar alcondado de Urgell.El juglar puede actuar en el barrio que rodea la catedral de nuestra ciudad,Sedis Vico Urgello, tal y como la denominaban en los siglos IX y X. Y elmonje puede relacionarse con personajes importantes del condado: el condeErmengol I, el obispo Salla, los monjes del monasterio de San Serni deTavrnoles...Ambos pueden relacionarse tambin con habitantes del condado (personajesimaginarios...)

    En la narracin tenis que mantener el mismo punto de vista, los dilogosentre los personajes y el mismo tiempo verbal.

    El vocabulario y el ambiente tiene que estar en consonancia con el del textoque corresponde a la Edad Media.

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    14/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    14

    La extensin de la narracin ha de tener un mnimo de dos pginas y unmximo de cinco.

    Mate r i a l pa ra rea l i zar e l t raba jo

    Texto fotocopiado Libro de texto de Lengua castellana, temas 4 y 5, apartados de literatura y

    del tema 2 la lectura Caballeros caballerescos La informacin que se os dar en las dos salidas. Y esta breve informacin histrica del condado de Urgell:

    En aquella poca, ao 997 de nuestra era, en el condado de Urgellgobernaba el conde Ermengol I, apodado El de Crdoba 992-1010-. Erahijo de Borrell II y de Eimeruda. Mantuvo durante su mandato excelentesrelaciones con el obispo Salla de la mitra de Urgell que era el to del futuro

    obispo San Ermengol. Su apodo El de Crdoba se debe a la lucha quemantuvo junto con su hermano el conde Ramn Borrell de Barcelona paraexpulsar de sus feudos a los musulmanes, muri en Crdoba el ao 1010.

    Durante los siglos IX y X la poblacin urgelitana era conocida por el nombrede Sedis Vico Urgello. Ur proviene del euskera que quiere decir agua, Urgilugar de fuentes y Sedi significa silla o trono del prelado o capital de unadicesis

    El apelativo de Tavrnoles hace referencia a la presencia de varias

    tabernas y ventas que se alineaban a lo largo del camino de la Seu aAndorra.

    En el museo diocesano hay una copia del libro que se menciona en el textofotocopiado del Beatus de Libana

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    15/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    15

    Finis Mundi

    (Laura Gallego)

    Francia. Ao 997 de nuestra era. Michel, un monje cluniacense, decide

    embarcarse en una misin imposible. Segn las revelaciones del ermitao

    Bernardo de Turingia, el fin del mundo se acerca y slo hay una manera de

    salvar a la humanidad: invocar el espritu del Tiempo. Pero antes es preciso

    recuperar los tres ejes sobre los que se sustenta La Rueda del Tiempo. Dnde

    se encuentran? Nadie lo sabe.

    LIBRO I: EJE DEL PRESENTE

    Ao 9 97 D.C.

    Mundus Senesc i t

    A coro con los salvajes gritos de los atacantes. las llamas que envolvan la abada

    crepitaban ferozmente y se alzaban hacia un cielo sin luna, iluminando el bosque cercano.

    El techo del establo se derrumb con estrpito, al igual que la bveda de la iglesia recin

    saqueada. Las oscuras sombras que rodeaban el monasterio aullaron de nuevo y, unas a pie y

    otras a caballo, se alejaron hacia el pueblo que dorma aguardando la llegada del alba.

    Oculta por la sombra de los frondosos rboles una figura corra por el bosque.jadeante, tropezando, buscando un refugio. Dio un traspi y cay sobre la hmedahierba. Rod hasta un espeso matorral y se ocult all, sollozando. Slo cuando lasvoces se apagaron se atrevi, prudentemente escondido y sin asomarse

    demasiado, a volver la vista atrs para contemplar los restos de lo que haba sidosu hogar en los ltimos aos. Temblando, vio cmo el fuego se consumalentamente.

    Sinti que lo atenazaba el desaliento; pero, a pesar de su juventud, a pesar desu fragilidad, a pesar de su miedo, no dej ni por un momento de estrechar contrasu pecho un preciado cdice que haba logrado rescatar de las llamas. En su mentesegua resonando una terrible frase: mundi termini appropinquante... Sus labiosformaron las palabras de una plegaria, pero su garganta no emiti ningn sonido.

    Mundi termini appropinquante...

    En la plaza se haba formado un pequeo grupo de gente que iba aumentandolentamente, atrado por una slida y potente voz que recitaba un largo cantar.Sentado en los escalones de piedra de la iglesia, perdido en sus pensamientos, un

    jovencsimo monje pareca ser el nico en no sentir inters por la historia que serelataba un poco ms all. Su hbito negro indicaba que perteneca a uno de losmuchos monasterios que la orden de Cluny tena sembrados por Normanda yFrancia.

    Una muchacha que pasaba se le qued mirando y, compadecida se detuvo juntoa l.

    -Qute sucede, hermano ? -pregunt-. Pareces preocupado.

    El chico alz la mirada y sonri. Estaba plido, y sus ropas no lograban disimularsu extrema delgadez.

    -Has odo hablar del monasterio de Saint Paul?Le pregunt a la aldeana.

    Ella lade la cabeza, tratando de pensar.

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    16/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    16

    -El que est junto a las montaas, cerca del bosque?-Estaba. querrs decir. La semana pasada sufrimos un ataque. No dejaron piedra

    sobre piedra.En el rostro de la joven se form un rictus de rabia e indignacin.-Hngaros -dijo. Ms bien escupi la palabra-. No saba que haban llegado tan

    lejos. Nada detiene a esos salvajes.El monje guard silencio. La muchacha lo mir fijamente.-Te has quedado sin hogar? No te preocupes. El abad de Saint Patrice te

    acoger. Es eso lo que te trae por aqu?El monje neg con la cabeza y sonri con cierta condescendencia .-No; voy muy lejos. Busco un lugar llamado la Ciudad Dorada.La muchacha se encogi de hombros.-Nunca la he odo nombrar.

    El monje no pareci sorprendido. No haba esperado ni por un momento que ellalo conociera.

    -T debes de haber ledo muchsimos libros - aadi la aldeana, queseguramente no saba leer -. No sabes dnde est ?

    El muchacho desvi la mirada.

    -No creo que sea algo que est escrito en los libros -dijo.

    -Entonces pregntale a l -replic la chica, sealando con el mentn al grupodel fondo de la plaza-. Es unjuglar muy famoso. Ha viajado por todo el mundo, yconoce muchsimas historias -le brillaban los ojos de admiracin-. Si se trata de unaleyenda, seguro que lo sabe.

    El monje no respondi. Para una muchacha humilde como ella, un juglar debade ser todo un hroe. l, por su parte, abrigaba bastantes dudas acerca de losconocimientos de un simple narrador de cuentos ambulante. Pero no dijo nada, nisiquiera cuando la chica se despidi desendole suerte. Se limit a dedicarle una

    sonrisa.Se qued inmvil un rato, mientras la voz del juglar, relatando las hazaas de

    algn hroe carolingio , segua resonando por la plaza.

    La norma de su orden le adverta de los peligros de relacionarse con gente deaquella clase. Los juglares no solan ser tipos de fiar; contaban historias y recitabanpoemas, pero tambin divulgaban canciones obscenas estafaban y robaban sitenan ocasin. Eran, adems, vagabundos, individuos errantes de dudosamoralidad.

    Torci el gesto. Poda ser muy famoso, poda actuar en las cortes de losprncipes y tener a las muchachas encandiladas; pero segua siendo un juglar .

    Por otro lado, el secreto que l se haba llevado consigo en su huida delmonasterio era una carga demasiado pesada como para portarla solo. y cualquierabad le dira lo que le haba dicho su superior unas semanas atrs: Olvdate deesas tonteras, jovencito. Ofenden a Dios.

    Lo nico que poda hacer era continuar l solo. Sin embargo, el mundo eragrande, y no saba por dnde empezar. Quiz debera encontrar a un caballero quelo escoltara; pero todos los caballeros tenan cosas mejores que hacer .

    Oy vtores y aplausos: el juglar haba terminado su actuacin, y agradeca losdonativos que recoga un enorme perrazo que se paseaba entre el pblico con unplatillo en la boca. El muchacho pudo vislumbrar al recitador entre la gente,porque era muy alto, se trataba de un hombre joven, de rasgos afilados y mirada

    sagaz. Los cabellos castaos le enmarcaban el rostro; y le caan sobre los hombrosformando ondas. No pareca haberse afeitado en varios das.

    El monje se sorprendi a s mismo considerando muy seriamente la sugerenciade la aldeana. Despus de meditarlo unos instantes, se encogi de hombros.

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    17/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    17

    Bueno, se dijo. Este hombre est acostumbrado a contar historiasextraordinarias. Una ms no le sorprender .

    Se levant, resuelto a acercarse y preguntarle por la Ciudad Dorada. Seaproxim al juglar mientras ste recoga sus cosas, llamaba al perro con un silbidoy se cargaba su instrumento a la espalda.

    Tres chicas le salieron al paso al narrador de historias, reprimiendo risitas ydndose codazos disimulados, en busca de una mirada, una sonrisa, un gestoamable de aquel hombre que saba tantas cosas. Pero el juglar las despidi con unafrase seca, y ellas se alejaron decepcionadas.

    El monje lo observ con curiosidad. El hombre de las historias posea unaextraa calma y dignidad que lo hacan completamente diferente a otros juglaresque entretenan a su pblico haciendo payasadas. Lo vio acariciar a su perro conuna expresin seria y pensativa, y, seguidamente, alzar la mirada hacia l. Los ojosdel juglar se clavaron en el monje y lo estudiaron de la cabeza a los pies. Elmuchacho se sinti molesto, y enrojeci intensamente.

    -Qu miras? -protest.-A ti -replic el otro sin alterarse-. Hace rato que me ests observando. Te

    parece mal que acte tan cerca de la iglesia ? Eres demasiado joven para meterteen esas cosas. Adems, tengo permiso del prroco.

    El monje enrojeci an ms.-No se trata de eso -dijo-. Me gustara preguntarte algo. Dicen que has visitado

    muchos lugares y conoces gran cantidad de historias.El hombre le dirigi una mirada inquisitiva.- Tengo cierta prisa, amigo pretendo llegar a Louviers antes del anochecer, as

    que no pienso recitarte un cantar entero. Ya he terminado mi trabajo aqu.-Ser breve. Sabes dnde est la Ciudad Dorada?El juglar lo observ con curiosidad.-Hay muchas ciudades doradas en muchas historias. Conozco varios sitios que

    podran llamarse as. El chico pareci desanimarse.-Entiendo -dijo-. Gracias, de todas formas.Se volvi para marcharse, pero el juglar se sinti intrigado.-Para qu quieres saberlo? -le pregunt-. y por qu me preguntas a m ?

    Seguramente el abad de tu monasterio podr informarte mejor que yo.El monje dio media vuelta y lo mir con fijeza. -Est muerto -dijo-. Todos estn

    muertos. El narrador de historias comprendi.-Vienes de Saint Paul. He odo hablar de lo que pas all. No saba que hubiera

    habido supervivientes.El chico le dirigi una mirada inexpresiva.-Pero debes seguir adelante -prosigui el juglar-. Todos pasamos por un mal

    trago. Todos tenemos que madurar algn da. T no eres especial por eso.

    El monje se qued boquiabierto. Iba a replicar algo, pero el otro continu:- Yo era un chiquillo mucho ms joven que t cuando el seor feudal de mi tierra

    arras mi aldea y mat a mi familia. Deba de tener cinco o seis aos, pero aquelda la infancia se acab para m -hablaba con voz fra y desapasionada, como si yanada pudiera herirle, como si hubiera perdido la capacidad de sentirseimpresionado-.Tuve que echarme a los caminos y a veces pas hambre y fro, ycorr peligro; pero no me fue tan mal. En cambio t, muchacho, encontrars refugioen cualquier monasterio. All te escucharn.

    -Nadie me escuchar en ningn monasterio -dijo el monje a media voz-. y nisiquiera voy a intentarlo. Tengo que ir a la Ciudad Dorada y el tiempo se acaba.

    El juglar lo mir extraado y pensativo. Su perro lanz un corto ladrido.

    -Dices cosas muy raras, chico. O ests loco o tienes una historia interesante quecontar .Si me lo explicas, tal vez pueda encontrar alguna pista sobre esa CiudadDorada.

    El muchacho no respondi. Pareca dudar.

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    18/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    18

    -Bueno, est bien -concluy el juglar encogindose de hombros-. No tengo todoel da y no puedo esperar a que te decidas. Que tengas suerte, chico.

    Dio media vuelta y ech a andar por la plaza. - Eh, espera!El monje corri tras l.

    -Puedo acompaarte un trecho -dijo-. Hasta el prximo pueblo. Te contar loque s, y quiz puedas ayudarme... si es cierto lo que dicen de ti.-La gente habla mucho. Nunca me paro a escuchar lo que se dice de m. Cmo

    te llamas ?-Michel -contest el monje, agradecido-. Michel d'vreux.El juglar asinti.-Yo soy Mattius -dijo solamente.

    El joven religioso haba olvidado sus prejuicios. Mientras caminaba junto al altojuglar por una vereda flanqueada de abedules, se pregunto por un momento qu lehaba impresionado tanto de aquel hombre como para pedirle su atencin y sucompaa. El mundo est loco, se dijo.

    - Y bien ? -pregunt Mattius al cabo de un rato.

    -Yo nac en una familia pobre; ramos ocho hermanos, y yo era el ms dbil.Supona una carga para mi familia y, adems, me senta atrado por la vidareligiosa y la austeridad y espiritualidad de los monjes de Cluny. Por eso mispadres me ingresaron muy joven en un monasterio que dependa de la orden. Esofue hace ocho aos, cuando yo tena seis. All aprend latn y muchas otras cosas,pero, como lo que realmente me gustaba eran los libros, y tena buena letra, prontome pusieron a trabajar como amanuense .

    - La verdadera historia comienza hace unas semanas, cuando tuve que copiaren el Scritptorium un libro muy especial. Has odo hablar del Apocalipsis ?

    -El Apocalipsis? El prroco de mi aldea nos contaba cosas cuando ramos nios,

    para asustarnos. Sobre terribles catstrofes que sacudirn el mundo cuando estprximo el da del Juicio.

    -Hambres, plagas, guerras y epidemias -asinti Michel; hablaba con ciertadificultad, porque le costaba seguir el ritmo del juglar, y comenzaba a cansarse-.El mundo envejece y, por tanto, ha de morir. El final del reinado de Cristo sobre laTierra se acerca. El fin del mundo, segn el Apocalipsis, ocurrir un milenio despusdel ao del nacimiento de nuestro Seor. Exactamente dentro de tres aos.

    Mattius se le qued mirando.

    - Y esto es todo? Vas a decirme que el fin del mundo se acerca y debemosexpiar nuestros pecados?

    -No, por supuesto que no -jade Michel-. A pesar de lo que diga el

    Apocalipsis, ningn mortal puede poner fecha al da final. Eso lo sabe cualquierreligioso -hizo una pausa, para recuperar el aliento-. Oye, te importara queparramos un momento? Vas demasiado deprisa para m. Adems, quieroensearte algo.

    Se detuvieron junto a una fuente para descansar. Michel meti la cabeza bajo elchorro que brotaba de entre las rocas y la sac completamente empapada. Mattiusesperaba con cierta impaciencia.

    El muchacho alcanz su zurrn y extrajo un enorme libro de su interior. Eljuglar se acerc y lo observ con un extrao brillo en los ojos.

    -Ese cdice debe de valer una fortuna -coment.

    Michel se sobresalt y lo mir. En su interior renaca la desconfianza, y Mattiusse dio cuenta.-No te lo voy a robar -dijo-. Me gustan los libros, y se est miniado adems.

    Es una joya.

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    19/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    19

    El joven monje no respondi. Buscaba algo entre las pginas del cdice. Mientraspasaba hojas, Mattius contemplaba las ilustraciones con seriedad.

    -Son terribles -coment. -Son imgenes del fin del mundo -Michel detuvo subsqueda para enserselas con ms calma-. Este libro es una copia de una obraque escribi cierto monje espaol, llamado Beato de Libana, hace ms de

    doscientos aos. Son unos comentarios al Apocalipsis. Me lo dieron para que locopiara.

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    20/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    20

    UNA MI CA DE LI TERATURA

    1. Redacteu una notcia actual (daquesta setmana) que tracti sobre la comarca.No us oblideu de posar-hi un titular i de respondre les preguntes corresponents(qui, qu, on, quan, com i per qu).

    2. Feu una descripci de litinerari segent que va des del Passeig fins a CalPinellet. Aquesta ha de ser objectiva i subjectiva. Per fer-la, segueix elsnmeros indicats i explica detalladament qu veus (carrer, casa, edifici...), coms fsicament, lambient (la gent, els moviments, la llum, les olors, els sorolls...)i les impressions que us provoca (si s acollidor o fred, si ens sembla bonic olleig...)

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    21/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    21

    Homilies dOrgany.

    Com ja coneixeu lany 2004 es celebr el VIII centenari de les Homilies

    d'Organy, el text literari ms antic dels conservats en llengua catalana. El puntde partida d' aquesta activitat del Crdit de sntesi, ser les Homilies i la sevasignificaci per a la histria de la llengua i la literatura catalanes.

    1. Expliqueu qu sn les Homilies d'Organy

    2. El fragment segent dna testimoni de la venda de les Homilies a l' juntamentde Barcelona, a travs de la Junta Municipal de Museus:

    Presentado por el Sr. Pijoan un antiguo manuscritocataln, cuyo documento procede de la iglesia parroquial de

    Orga, se acord adquirirlo tanto por su mrito

    importancia arqueolgica, como para evitar su desaparicin,

    satisfacindose por dicho ejemplar la cantidad de ochenta y

    cinco pesetas.

    En resposta al text anterior , el Rector dOrgany contest el segent:

    "Que aun cuando me parece poca cosa la cantidad de 85pesetas por aquel manuscrito cataln, no obstante se lo cedo

    a V.por dicha cantidad, en primer lugar porqu su valor esmuy relativo, y luego porqu tengo inters en que el

    documento de referencia se quede en su poder...

    Escriviu un text breu (unes 6 lnies ) amb arguments que demostrin que lesHomilies no tenen un valor relatiu, com diu la carta, sin un gran valor.

    3. Redacteu una carta formal, adreada a l' Ajuntament de Barcelona, demanant elretorn de les Homilies a Organy.

    4. El poeta valenci Vicent Andrs Estells public, amb el ttol de Les Homiliesd'Organy els seus primers poemes. Qu pot tenir, doncs, en com aquestaobra amb les autntiques Homilies?

    A continuaci tens unes estrofes que pertanyen al poema de V. A. Estells Petit concert d un abril, pertanyent a la seva obra Les Homilies d'Organy:

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    22/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    22

    PETI T CONCERT DUN AB RI L

    Tornen e ls d ies i les coses.

    Tornen s i lenc is i parau les ,

    m en t r e l ab r i l , en t r e l es roses ,

    desper ta m s iques i f au les.

    T ot u n a b r i l t r e m o l ad s

    en t r e e l des f i ci i e l candor .

    aquest a l d e l Parads

    que ens em bo lca ll a en e l m i l l o r !

    a) Explica quines idees i sensacions et transmeten

    b) Mesura els versos de les estrofes

    c) Digues de quin tipus s la rima.

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    23/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    23

    UNA RUTA VI RTUAL

    Sant Serni de Tavrno les

    Prepareu-vos per realitzar una marxa virtual a Sant Serni de Tavrnoles. El motiudaquesta es conixer una de les esglsies romniques del nostre entorn msproper. Es troba situada a la meitat del cam real de la Seu a Andorra.El monestir s un dels establiments monstics ms antics i influents del Pirineu(construt abans del S. IX).

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    24/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    24

    Tasques a realitzar:

    Tasca 1

    Cada grup haur de realitzar un mapa indicant el nord i tot el recorregut, que hi hades de la catedral de la Seu fins a lesglsia de Sant Serni. s imprescindibleelaborar el cam que permeti el menys de recorregut possible per carretera( aprofitar tots els camins alternatius a la carretera nacional).Haureu de fer una llegenda on surti els llocs ms destacats del recorregut: pobles( del recorregut i dels voltants), catedral, torre Solsona, escola de Castellciutat,hotel...El mapa es presentar en dina 3.

    Webs que us poden ajudar: http://maps.google.es/http://mercuri.icc.cat/

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    25/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    25

    Tasca 2

    Desprs de llegir el tema 16 del llibre deducaci fsica i consultar altres fontsdinformaci, haureu de contestar les segents qestions:

    1- Qu s el senderisme?2- Imagineu-vos que heu dorganitzar una excursi de dos dies de durada.Expliqueu tot el que creieu necessari per a poder realitzar-la.

    3- Digueu quines sn les normes de comportament que heu de seguir quan feuuna excursi.

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    26/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    26

    EXPLI QUEM- HO A UN ESTRANGER

    Comment aller la cathdrale

    1. Fais un petit plan de la ville et indique o elle se trouve.2. Tu rencontres un Franais dans le Passeig Joan Brudieu, tu dois lui indiquer

    ce quil doit faire pour y arriver.3. Explique les activits de loisir, de sport quon peut faire dans cette ville un

    week-end (5 LIGNES)

    4.

    Ce touriste a faim. Indique-lui un bon restaurant et explique lui deux platstypiques quil peut trouver la carte.5. Fais une carte postale avec un petit dessin, un ami et tu lui expliques

    comment est la cathdrale, de quel sicle etc...

    The way to the Cathedral

    1. Draw a little map of the town, and locate the cathedral in it.2. You meet an English person in Joan Brudieu Avenue, write a short dialogue

    and explain him/her how to get to the cathedral.

    3. Explain some activities that you can do in town at the weekend .(5 lines)

    4. A tourist is hungry. Tell him/ her about a good restaurant where he/she cango and explain him/her two typical dishes he/she can eat.

    5. Design a postcard of la La Seu dUrgell with a picture on it for a friend,where you can explain what the cathedral is like: style, century,atmosphere etc and what la Seu dUrgell is like.

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    27/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    27

    LA M SI CA D E LA CATEDRAL

    Treball a classe

    1.Situa al dibuix tots els elements citats a continuaci

    a)Tubsb)Pedalerc)Teclatd)Registrese)Vlvules de pedal

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    28/36

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    29/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    29

    4.-Ara ens traslladem a lpoca actual. Els instruments han evolucionat i hanarribat a ser tal com els coneixes actualment. Escriu sota els segents instrumentsel seu nom i classificals per famlies.

    1.- ............................................... 6.- ....................................................2.- ............................................... 7.- ....................................................3.- ............................................... 8.- ....................................................4.- ............................................... 9.- ....................................................5.- ............................................... 10.- ....................................................

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    30/36

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    31/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    31

    LA CATEDRAL DE NI T

    Observeu el sistema denllumenat de lexterior de la catedral i feu lessegents activitats:

    1. Feu un plnol de planta, a m alada de la zona de la catedral iubiqueu les lluminries.

    2. De quantes lluminries o focus consta aquesta zona.3. Si sabem que cada lmpada t una potncia de 300W. Quina s la

    potncia total del sistema denllumenat de lexterior de lacatedral.

    4. Calcula lenergia consumida en un dia si sabem que les lluminrieshan funcionat durant 10 hores.

    5. Feu un grfic temps-consum on es reflecteixi el consum denergiahora a hora (no us oblideu de la taula de valors). Quina s lavariable independent? I la variable dependent?

    6. Calcula lenergia consumida durant tot aquest mes si les hores defuncionament sn les mateixes que a lactivitat anterior.

    7. Calcula lenergia consumida durant tot lany si el funcionamentmig de les lluminries s de 12 hores.

    8. S el preu del KWh s de 01 Euros i calculeu: El cost dun dia del sistema denllumenat, considerant que

    han funcionat durant 12 hores. El cost aquest mes del sistema denllumenat, considerant

    que han funcionat les mateixes hores que a lexercicianterior.

    El cost anual del sistema denllumenat, considerant quehan funcionat una mitjana de 12 hores diries.

    Investiga quin tipus de lmpada sha usat en lenllumenat i explica el seumecanisme de funcionament.

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    32/36

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    33/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    33

    Clc ul de l volumLestructura de la catedral segueix, aproximadament lesquema segent:

    Per mesurar el volum de pedra que es va fer servirper construir la catedral caldr que la dividim endiferents parts. Podeu fer-ho de la manera quecreieu ms convenient, per ms endavant uspresentem una proposta, per sius falla la imaginaci.

    No us preocupeu massa per petits trossos de paretque puguin faltar o per si en les mesures usequivoqueu dun metre amunt o un metre avall,recordeu que lobjectiu s aconseguir unaaproximaci al pes de la catedral i caldrmenysprear moltes coses suprflues per taldagilitzar els clculs el mxim possible.

    Tamb cal que sapigueu que al claustre hi ha un esquema de la planta de lacatedral que us pot ajudar.

    Abans de comenar farem una suposici prvia que ens facilitar la feina.

    Si observeu la catedral per fora es veuen dues parets que sembla que surtin delmig del sostre: aquestes dues parets es recolzen sobre les columnes que hi ha dinsde la catedral (aix cal observar-ho des de dins). B, doncs podem suposar que

    aquestes parets sn la continuaci de les parets externes de la catedral:

    dibuix 2

    Tenint en compte la suposici anterior us proposem que dividiu els vostres clculsen 5 parts (en aquest full no hi teniu espai per indicar els clculs i fer lesoperacions, per us anir molt b si hi anoteu els resultats finals)

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    34/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    34

    1 part: parets indicades al dibuix 3 .

    Podeu suposar que el gruix s sempre el

    mateix i laltura tamb, com heu vist a lafigura 2.Tamb podeu menysprear les obertures(portes i finestres).

    Dibuix 3

    2 part: parets i absis indicats al dibuix 4.

    Aquesta part s ms delicada.Feu les suposicions que creieu oportunes pertal de simplificar els clculs (gruix,obertures, altura,...) i expliqueu-les perescrit.

    Dibuix 4

    3 part: les dues torres grans. Indiqueu per escrit les suposicions que feu per talde simplificar els clculs. Compte amb els gruix de les parets daquestes torres.

    4 part: columnes. Com sempre, indiqueu les suposicions que feu i endavant.

    5 part: extres: torres petites, sostre interior, sostre exterior. Tots aquestselements no modificaran excessivament el volum final de la catedral (tingueu encompte que el sostre no pot ser gaire gruixut perqu sin no aguantaria el seupropi pes). Podem suposar que faran augmentar el volum total que heu calculat finsara entre un 5 i un 15 per cent... rumieu-ho una estona i trieu vosaltres mateixosquin percentatge daugment aplicareu. Un cop triat aquest percentatge acabeu elsvostres clculs.

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    35/36

    CRDIT DE SNTESI.La Catedral i el seu mn.

    2n. dESO - IES Joan Brudieu

    35

    Tres maneres diferents de calc ular laltura dun ed ific i.

    Com calcular laltura dun edifici amb lajut dun mirall.

    Si poses un mirall a terra vigilant que estigui ben pla i mires la part ms elevadadun edifici a travs del mirall es formen dos triangles semblants... ets capa deveure aquests triangles en el dibuix? Doncs si mesures les distncies a, b i c queveus al dibuix podrs calcular laltura x de ledifici.

    Com calcular laltura dun edifici amb lajut duna fotografia.

    Si fas una foto dun edifici amb un company teu (que spiga quantmesura!) situat al peu de ledifici podrs deduir laltura de ledifici apartir de la foto impresa en paper utilitzant una regla de tres(dades reals dades de la foto).

    Les dades a, b i h sn conegudes o b les pots mesurar.El valor de x s el que has de calcular.

    Compte!: quan ms lluny de ledifici et colloquis per ferla foto ms petit ser lerror coms en el resultat finaldels vostres clculs.

    FotoRealitat

    Com calcular laltura de la catedral comptant pedres.

    Si ets capa de comptar el n de pedres que hi ha de baix a dalt de la paret quevulguis mesurar tamb podrs fer una bona estimaci de laltura que etconvingui.... per com que les pedres no mesuren totes el mateix haurs de fer unpromig que sigui raonable.

  • 8/14/2019 TdS 2n ESO Dossier Alumnat

    36/36

    Estimac i de la d ensitat de la pe dra em prada per fer la c ated ral:

    Hauries d esbrinar de quin tipus de roca es tracta : .......................

    Busca una mostra semblant i determinan la densitat mitjanant una proveta i unabalana.Dibuixa i explica el procediment que has seguit:Per qu cal repetir el procediment uns quants cops?Analitza els errors comesos en totes les mesures que has fet.

    massa Volum

    daigua

    inicial

    Volum

    aigua+mostra

    Volum de la

    mostra

    Densitat de

    la mostra